c02 cai- l esser huma davant la malaltia

CFGM - Cures auxiliars d’infermeria

Sanitat

L’ésser humà davant lamalaltiaCFGM.1601.C02/0.10

EHMCATIOC_coberta_Maquetación 1 07/07/10 12:11 Página 1

Carlos Galindo, Regina Cardelús, Agustín García,Manuela Heredia, Concepción Romo, Juan Ángel Muñoz

>> SANITAT

> Grau Mitjà: Cures Auxiliars d’Infermeria

L’esser humàdavant

la malaltia

EHMIOC00p001_Portadilla_EHMIOC00p001 15/07/10 9:40 Página 1

ÍNDEX

Unitat 1 - Cèl·lules i teixits 4

1 >> Introducció 5

2>> Estructura de les cèl·lules eucariotes 6

2.1 > Membrana plasmática 6

2.2 > Citoplasma 7

2.3 > Nucli 8

3>> Fisiologia de les cèl·lules eucariotes 9

3.1 > Sistemes de transport 9

3.2 > Reproducció cel·lular 10

4>> Concepte de teixit 12

4.1 > Teixit epitelial 12

4.2 > Teixit conjuntiu 14

4.3 > Teixit muscular 21

4.4 > Teixit nerviós 22

5>> Consideracions anatòmiques 23

5.1 > Les direccions anatòmiques 23

5.2 > Plans corporals 24

Unitat 2 - Procediments diagnòstics 30

1 >> Introducció 31

2>> Exploració 31

2.1 > Interrogatori o anamnesi 31

2.2 > Examen físic 31

3>> Diagnòstic per imatge 32

3.1 > Tipus de proves diagnòstiques per imatge 32

3.2 > Radiacions electromagnètiques ionitzants 32

3.3 > Radiació electromagnètica no ionitzant 34

3.4 > Ultrasons: ecografía 36

3.5 > Visualització directa. Endoscòpies 36

4>> Estudis mitjançant impulsos elèctrics 38

4.1 > Característiques 38

4.2 > Electrocardiograma (EKG) 38

5>> Estudis de mostres biològiques 39

5.1 > Mètodes d’obtenció de mostres 39

5.2 > Tipus de mostres 40

TBECAT00p002-003_index_TBECAT00p002-003 18/06/10 13:23 Página 2

ÍNDEX

6>> Proves funcionals 42

7>> Funcions de l’auxiliar d’infermeria en les proves diagnòstiques 43

Unitat 3 - Terapèutica farmacèutica 48


2>> Composició dels medicaments 50

3>> Farmacocinètica 51

4>> Farmacodinàmica 53

5>> Vies d’administració de medicaments 53

6>> Classificació farmacològica 55

7>> Administració de medicaments 57

7.1 > Administració de medicaments per via oral 57

7.2 > Administració de medicaments per via sublingual 58

7.3 > Administració de medicaments per via tòpica 59

7.4 > Administració de medicaments per via respiratòria 63

7.5 > Administració de medicaments per via rectal 67

7.6 > Administració de medicaments per via vaginal 68

7.7 > Administració de medicaments per via parenteral 68

8>> Errors de medicació 72

9>> Toxicitat dels fàrmacs 73

10>> Punt SIGRE: sistema integrat de gestió i recollida d’envasos 73

Unitat 4 - Termoteràpia, crioteràpia i hidroteràpia 78


1.1 > Termoteràpia 79

1.2 > Efectes biològics 79

1.3 > Tècniques d’aplicació 80

2>> Crioteràpia 82

2.1 > Efectes biològics 82

2.2 > Indicacions i contraindicacions 82

2.3 > Medis d’aplicació 82

3>> Hidroteràpia 83

3.1 > Efectes biològics de la seva aplicación 83

3.2 > Indicacions i contraindicacions 84

3.3 > Mètodes d’aplicació 84

TBECAT00p002-003_index_TBECAT00p002-003 18/06/10 13:23 Página 3

SUMARI

n Estructura cel·lular

n Fisiologia cel·lular

n Concepte de teixit

n Tipus de teixits

n Plans de referència

anatòmica

Cèl·lules i teixits1un

it

at

OBJECTIUS

·· Diferenciar els tipus de cèl·lules i descriure les funcions del seus

orgànuls.

·· Explicar el concepte de teixit. Conèixer els diferents tipus

de teixits presents a l’organisme i enumerar-ne les funcions.

·· Explicar la diferència entre aparell, òrgan i sistema.

·· Definir els termes de posició anatòmica i especificar

els plans i cavitats corporals.

TBECATunitat01_TBECAT01p004-029 17/06/10 13:27 Página 4

55Unitat 1 - Cèl·lules i teixits

1 >> Introducció

La cèl·lula constitueix la unitat funcional i estructural dels éssersvius, ja que per si mateixa és capaç de realitzar les tres funcionsvitals que els caracteritzen: nutrició, relació i reproducció.

Atenent a la seva estructura, es poden dividir en:

– Cèl·lules procariotes. Es caracteritzen per no tenir membrana nuclear.Corresponen a les cèl·lules dels organismes més primitius. Tenen unesdimensions compreses entre 1 i 10 micres i el seu material genètic estroba lliure al citoplasma. El seu mecanisme de reproducció és simple(Figura 1.1).

– Cèl·lules eucariotes. Més complexes que les anteriors, són les cèl·lules queformen els organismes superiors. La seva principal diferència en relacióamb les primeres rau en el fet que el seu material genètic es troba al nuclicel·lular i està delimitat per una membrana. Les dimensions també sónuna característica diferencial, ja que són molt més grans: entre 10 i 100micres. El seu mecanisme de reproducció és més complex (Figura 1.2).

L’estudi de la cèl·lula s’ha pogut realitzar al llarg del temps gràcies al des-cobriment, en primer lloc, del microscopi òptic, que va permetre’n l’ob-servació per primera vegada, i posteriorment del microscopi electrònicque, gràcies a la seva alta resolució, ha permès posar de manifest una granquantitat d’estructures.

1·· Busca exemples de tres tipus de cèl·lules procariotes i de tres tipus de cèl·lules eucariotes en els reg-nes animal i vegetal.

Activitats proposades

1.2. Cèl·lula eucariota.1.1. Cèl·lula procariota.

Cèl·lules vegetals: aquestes cèl·lulesformen part dels teixits i òrgans vege-tals. Les tres característiques que dife-rencien una cèl·lula vegetal d’una d’a-nimal són la presència de grans vacuo-les, dels cloroplasts i d’una paretcel·lular rígida que protegeix la mem-brana cel·lular.

Vocabulari

Microscopis

Sabies que el primer en descriure proto-zous, bactèries, espermatozous i glòbulsrojos, cap al segle XVII, va ser el comer-ciant holandès Anton Van Leeuwenhoek?Per fer-ho, va utilitzar microscopis sim-ples fabricats per ell mateix, 26 delsquals van ser cedits a la Royal Society deLondres quan va morir, el 1723.

CitoesqueletNucli

Flagel

Membranaexterna

PHB

Espaiperiplasmàtic

Membranaplasmàtica

Cossosd’inclusió

ADN

Reticleendoplasmàtic

Peroxisoma

Membranaplasmàtica

Aparellde Golgi

Lisoma

Mitocòndria


66

2 >> Estructura de les cèl·lules eucariotes

Ara ens centrarem en l’estudi de les cèl·lules eucariotes, ja que són l’únictipus de cèl·lules que formen el cos humà. Totes les cèl·lules eucariotestenen una estructura similar, que es pot dividir bàsicament en les partssegüents:

– Membrana plasmàtica o citoplasmàtica.– Citoplasma.– Nucli.

2.1 > Membrana plasmàtica

La membrana plasmàtica és l’estructura que envolta el citoplasmai constitueix el límit extern de la cèl·lula.

Consisteix en una doble capa de lípids i proteïnes.

La seva funció és protegir i regular l’intercanvi de substàncies entre el mediextern i l’interior de la mateixa. La membrana plasmàtica és prou consistentcom per possibilitar que es pugui conservar la cèl·lula intacta i completa.

La membrana determina les característiques pròpies de la cèl·lula i delteixit que la conté, ja que té uns receptors antigènics que permeten dife-renciar cèl·lules de diferents teixits, òrgans, persones, etc. Aquesta carac-terística és fonamental en els transplantaments d’òrgans i en les trans-fusions, així com en el tractament d’algunes malalties tumorals com laleucèmia (Figura 1.3).

Antigen: qualsevol substància queentra a l’organisme i és capaç de gene-rar-hi una resposta defensiva.

Leucèmia: malaltia tumoral de lescèl·lules blanques de la sang.

Vocabulari

2·· Dibuixa i descriu les funcions de la membrana plasmàtica.


1.3. Estructura de la membrana plasmàtica.

Glucoproteïnes

Fosfolípid

Colesterol

Proteïnes

Bicapalipídica

Cadena glucídica

Medi extern

Citosol



2.2 > Citoplasma

És la part de la cèl·lula que envolta el nucli. Es troba delimitada peraquest i per la membrana plasmàtica.

Al seu interior, es poden diferenciar dos tipus d’elements:

– Citoesquelet. Està constituït per proteïnes del citoplasma que es conver-teixen en estructures filamentoses (en forma de fils). És responsable dela forma de la cèl·lula i del seu moviment, així com del moviment delsorgànuls en el citoplasma.Es subdivideixen, segons el seu gruix, en microtúbuls i filaments inter-medis.

– Hialoplasma. És la part líquida del citoplasma. Al seu interior es trobennombroses estructures conegudes, com orgànuls citoplasmàtics que rea-litzen múltiples funcions vitals per al metabolisme cel·lular.

Els orgànuls citoplasmàtics són els següents:

• Reticle endoplasmàtic (RE). És un sistema de membranes que confor-men una xarxa complexa de túbuls i sacs que es connecten amb elnucli i la membrana plasmàtica. Els túbuls transporten proteïnes ialtres substàncies a través del citoplasma d’una zona a una altra.N’existeixen de dos tipus: RE llis (REL) i RE rugós (RER). Aquest últimrep el seu nom perquè està associat a ribosomes.A mesura que els ribosomes fabriquen les proteïnes, aquestes s’abo-quen a l’interior del RER i així poden transportar-se fàcilment. El RELno té ribosomes i la seva funció fonamental és la biosíntesi de lípids iel transport intracel·lular.

• Aparell de Golgi. És un orgànul membranós format per l’agrupació desacs plans apilats prop del nucli.S’encarrega de processar químicament les molècules que procedeixendel REL i acumular-les en petites vesícules que es van desprenent i esvan desplaçant cap a la membrana plasmàtica, alliberant el seu con-tingut a l’exterior.

• Mitocòndries. Són orgànuls constituïts per una doble membrana, unad’externa llisa i una altra d’interna que forma plecs.Al seu interior, es produeixen complexes reaccions químiques queentren en acció amb la finalitat d’obtenir energia per a la cèl·lula mit-jançant un procés complex que rep el nom de respiració aeròbia ocel·lular.

• Lisosomes. Són vesícules membranoses de forma esfèrica que conte-nen enzims digestius que degraden totes les molècules inservibles pera la cèl·lula.

• Centríols. Els centriols són orgànuls relacionats amb la divisiócel·lular. Cada cèl·lula té dos emparellats, que es disposen creuats enangle recte.

• Cilis. Són prolongacions fines que existeixen en algunes cèl·lules i quedesenvolupen funcions especialitzades com el moviment o la capturade substàncies (Figura 1.4).

• Flagels. Són una prolongació única, de majors dimensions que elscilis, capaç de dotar la cèl·lula de moviment (Figura 1.5).

1.5. Cèl·lules amb flagels. Esperma -tozous.

1.4. Cèl·lules amb cilis de l’epitelirespiratori.

Ribosomes: orgànuls cel·lulars, depetites dimensions, constituïts per ARN(àcid ribonucleic) i proteïnes. S’enca r -re guen de la formació de proteïnes.

Vocabulari


88

2.3 > Nucli

És la part de la cèl·lula que conté el material genètic. S’encarrega deregular el metabolisme cel·lular, així com la reproducció de lacèl·lula. Sol tenir forma esfèrica i situar-se al centre o a la part infe-rior de la cèl·lula.

Està format per una membrana nuclear que, a diferència de la plasmàtica,té canals o porus per permetre la comunicació al citoplasma. Aquestamembrana delimita una regió denominada nucleoplasma, a l’interior dela qual trobem una sèrie d’estructures especialitzades:

– Nuclèol. Es tracta d’una estructura densa, amb un nombre que depèndel tipus i l’activitat de la cèl·lula, encara que l’usual són dos o tres percèl·lula. S’observa només durant la interfase, ja que desapareix durant ladivisió cel·lular. És ric en ARN i proteïnes i conté petites quantitatsd’ADN (àcid desoxirribonucleic) inactiu. La seva funció és crear riboso-mes que després maduraran al citoplasma.

– Cromosomes i cromatina. Estan formats per proteïnes i, sobretot, perADN. La cromatina nuclear es presenta al microscopi òptic com una finaxarxa. Quan la cèl·lula entra en divisió, aquesta xarxa es condensa con-vertint-se en una sèrie d’estructures granulars o filamentoses anomena-des cromosomes, dels quals n’hi ha 23 parells en l’espècie humana(Figura 1.6).

A la pàgina web http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Enlaces/B6.htm podràs realitzar unavisita en línia a l’interior d’unacèl·lula.

A la pàgina web http://bancoimágenes.cnice.mec.es podràs trobar diversesimatges de la cèl·lula.

Web

1.6. Estructura d’una cèl·lula amb els seus orgànuls.

3·· Indica què són, on es troben i quines funcions desenvolupen les estructures següents: ribosomes, mem-brana nuclear, aparell de Golgi, mitocòndries, centríols, nuclèol i cromatina.


Ribosoma

Lisoma

Aparell de Golgi

Membrana nuclear

Nuclèol

Porus nuclear

Reticleendoplasmàticrugós

Centríol

Reticleendoplasmàticllis

Membranaplasmàtica

Mitocòndria

Cromatina

Nucleoplasma

Citoplasma

Nucli



3 >> Fisiologia de les cèl·lules eucariotes

Les principals funcions de les cèl·lules eucariotes s’enumeren a continua-ció.

3.1 > Sistemes de transport

Per tal que una cèl·lula pugui realitzar les seves funcions, necessita obte-nir nutrients a partir del líquid que l’envolta, denominat fluidextracel·lular.

La majoria de les substàncies nutrients travessen la membrana cel·lular mit-jançant dos tipus de sistema de transport: difusió passiva i transport actiu.

– Difusió passiva. Implica el pas de substàncies nutrients a través de lamembrana, mitjançant un moviment de les molècules a favor del gra-dient de concentració (d’una zona de major concentració a una zona demenor concentració). Com a exemples de difusió passiva trobem l’osmo-si, la diàlisi i la filtració.

– Transport actiu. És el pas de substàncies nutrients a través de la mem-brana en contra del gradient de concentració, el qual requereix, a dife-rència del transport passiu, consum d’energia. Com a exemples de trans-port actiu tenim: la bomba de ions, l’endocitosi i la fagocitosi (Figures1.7, 1.8 i 1.9).

Fluid extracel·lular: el medi líquidque circumda les cèl·lules, a diferènciadel que es troba a l’interior de lescèl·lules, es denomina fluid intra -cel·lular. Es diferencien en la seva com-posició iònica.

Osmosi: és el pas de substàncies a tra-vés d’una membrana semipermeada.

Diàlisi: difusió de petits soluts a travésd’una membrana.

Filtració: pas d’aigua i soluts a travésd’una membrana degut a la pressióhidrostàtica que exerceix el líquidsobre la superfície de la membrana.

Vocabulari

1.7. Endocitosi. La membrana atrapa elfluid que penetra a la cèl·lula.

1.8. Fagocitosi. La membrana envolta elfluid introduint-se a la cèl·lula.

1.9. Bomba de ions. Utilitza unesproteïnes per tal que travessin lamembrana.

4·· Enumera les diferències entre difusió passiva i transport actiu.


Fluid extracel·lular

Membranacel·lular

Citoplasma


Exterior

Interior

Membranacel·lular

Citoplasma

ATP ADP + Pi


Membranacel·lular

Citoplasma


Membranacel·lular

Citoplasma


1010

3.2 > Reproducció cel·lular

Són els mecanismes cel·lulars pels quals es divideix la cèl·lula mare i trans-met la informació genètica a les seves cèl·lules filles.

Mitosi

Consisteix en el mecanisme de replicació cel·lular mitjançant elqual una cèl·lula mare es divideix per donar lloc a dues cèl·lulesfilles, que tenen la mateixa dotació genètica que la cèl·lula de laqual deriven. L’organisme recorre a la mitosi quan necessita fercréixer un teixit o reparar-lo.

Aquest procés va precedit d’un període denominat interfase, que és l’eta-pa en què l’ADN es duplica per assegurar que cada cèl·lula filla rep lamateixa informació genètica que la cèl·lula mare de la qual procedeix.

La mitosi és una procés continu que es desenvolupa en les fases següents:profase, metafase, anafase i telofase (Figura 1.10).

Meiosi

És el mecanisme de replicació cel·lular pel qual d’una cèl·lula mare(diploide) s’obtenen quatre cèl·lules filles (haploide), la dotació cro-mosòmica de les quals és la meitat de la que porta la progenitora.

Totes les cèl·lules de l’organisme humà contenen 46 cromosomes (23parells). Tenen una dotació cel·lular denominada diploide. Tot i això, lescèl·lules reproductores, anomenades gàmets, contenen només 23 cromo-somes.

Cèl·lula mare: és la cèl·lula capaç dedividir-se i formar cèl·lules filles.

Vocabulari

1.10. Mitosi.

El nucli duplica l’ADN i els centresomes.

Es trenca la membrana nuclear i lescromàtides són atrapades per fibres del fus.

Les cromàtides es mouen fins a la zona mitjanade la cèl·lula i formen la placa equatorial.

Les cromàtides germanes se separen i el noucromosoma es mou cap als pols. En la telofase, el nou nucli s’organitza una altravegada.

L’ADN en forma de cromatina es comença acompactar.

La cromatina se segueix compactant,formant-se el cromosoma (que consisteix endues cromàtides iguals) i el fus.

Membrananuclear

Nucli Centresomes Cromàtides delscromosomes Fus en

desenvo -lupament

Cromosomesfills

Cromatina

Nuclèol

Interfase

Prometafase MetafasePlaca equatorial

Anafase

Transmissió interfase profase Profase



Aquesta mitja dotació cromosòmica es coneix amb el nom d’haploide. Aixòsucceeix perquè, en la fecundació, en unir-se els gàmets masculí i femení,es formi una nova cèl·lula (zigot) amb una dotació cromosòmica que siguila suma dels dos gàmets, és a dir, 46 cromosomes (23 parells), que assegu-ren la supervivència de l’espècie. El procés de meiosi només ocorre en lescèl·lules que necessiten tenir una dotació cromosòmica haploide.

La meiosi comprèn dos processos de divisió cel·lular consecutius:

1.Primera divisió meiòtica. Té com a resultat la formació de dues cèl·lulesfilles. S’hi redueix la dotació cromosòmica de diploide a haploide, és adir, no hi ha duplicació d’ADN.

2.Segona divisió meiòtica. S’hi produeixen quatre cèl·lules filles haploides,que són els gàmets. Es tracta d’una divisió no reduccional, ja que sí quehi ha duplicació d’ADN (Figura 1.11).

5·· Realitza un dibuix en què quedin de manifest les diferències entre mitosi i meiosi.


1.11. Meiosi.

Membrananuclear

Interfase Profase I

Nucli

Cromatina CromosomesPrimera divisió meiòtica

Segona divisió meiòtica

Profase I tardana Metafase Anafase Telofase

Metafase II Anafase II Telofase II

Cromosomes


1212

4 >> Concepte de teixit

Un teixit és el conjunt de cèl·lules que realitzen una mateixa funciói tenen una morfologia similar.

En el cos humà existeixen quatre classes o tipus principals de teixits, quesón els següents:

– Teixit epitelial.– Teixit conjuntiu.– Teixit muscular.– Teixit nerviós.

4.1 > Teixit epitelial

El teixit epitelial revesteix la superfície exterior del cos i moltes de lesseves cavitats (per exemple, el tub digestiu, la cavitat respiratòria i les cavi-tats seroses).

Es caracteritza pel fet que les seves cèl·lules es troben fortament unides.

No té vasos sanguinis ni limfàtics i es nodreix gràcies al teixit conjuntiuque es troba sota seu.

Està separat d’aquest teixit mitjançant una làmina denominada membra-na basal.

Les seves principals funcions es poden resumir en:

– Protecció. Ja sigui de forma mecànica, com ocorre amb la pell, o deforma química, com passa en l’epiteli gàstric.

– Absorció de substàncies. Com succeeix en l’epiteli intestinal.– Secreció de substàncies a través d’epitelis glandulars –és el cas de les

glàndules sudorípares– o per mitjà de glàndules intraepitelials, com perexemple, les glàndules caliciformes secretores de moc de l’aparell respi-ratori.

– Recepció sensorial. Com, per exemple, l’epiteli olfactori i sensitiu a tra-vés dels receptors de la pell.

– Excreció. Com en el cas dels túbuls renals.

Morfològicament, el teixit epitelial es classifica en funció de tres criteris,segons el nombre de capes, la forma i l’especialització de les cèl·lules:

– Segons el nombre de capes cel·lulars.

• Epiteli simple. Una sola capa de cèl·lules.• Epiteli estratificat. Més d’una capa de cèl·lules.• Epiteli pseudoestratificat. En realitat, és un epiteli simple format per

diversos tipus de cèl·lules disposades en una sola capa, però amb l’as-pecte de tenir diverses capes en disposar els seus nuclis a diferentsnivells.

– Segons la forma de les cèl·lules.

• Epiteli pavimentós. Cèl·lules aplanades.• Epiteli cúbic. Cèl·lules tan amples com altes.• Epiteli cilíndric. Cèl·lules més altes que amples.

Histologia: és la branca de la biologiaque s’encarrega d’estudiar els teixitsorgànics.

Vocabulari

Membrana basal: capa formada prin-cipalment per proteïnes que separa iuneix l’epiteli del teixit conjuntiu adja-cent però permet el pas de diversesmolècules.

Vocabulari



– Segons l’especialització de les cèl·lules que els constitueixen.

• Cèl·lules que no presenten especialitzacions significatives.• Cèl·lules implicades en diferents processos més especialitzats, per

exemple:

- Cèl·lules productores de moc.- Cèl·lules ciliades.- Cèl·lules sensitives.- Cèl·lules nervioses.- Cèl·lules implicades en processos d’absorció.- Cèl·lules especialitzades en processos d’excreció (Figura 1.12).

6·· Explica com es pot classificar el teixit epitelial depenent de la forma de les seves cèl·lules i el seu número de capes.

7·· Busca a Internet talls histològics d’epiteli simple cúbic, epiteli pavimentós estratificat i epiteli pseudo-estratificat cilíndric. Dibuixa’ls al teu quadern i indica en quina part del cos es troben i quina és la seva fun-ció principal en cada cas.


Tipus d’epitelis en relació amb la forma de les cèl·lules i la seva localització

Núm. de capes Forma de les cèl·lules Localització

Simple. Pla. Endoteli dels vasos.

Cúbic. Certes glàndules.

Cilíndric. Intestí.

Estratificat. Pla. Epidermis.

Cúbic. Uretra esponjosa.

Cilíndric. Testicles.

Pseudoestratificat. Cilíndriques i cúbiques. Vies respiratòries.

1.12. Epitelis.

Simple pavimentós

Estratificat pavimentós Estratificat cúbic Pseudoestratificat cilíndric

Simple cúbic

Simple cilíndric

Transicional


1414

4.2 > Teixit conjuntiu

El teixit conjuntiu està constituït per un grup heterogeni de teixits orgà-nics que procedeixen d’un origen comú: el mesoderm.

És el teixit més abundant i més àmpliament distribuït de l’organisme, jaque, entre altres localitzacions, es troba en els músculs, en els ossos, en elsòrgans interns i suportant la pell. La seva estructura està formada per lescèl·lules i la matriu extracel·lular, que està formada per les fibres i la subs-tància fonamental. Tots els teixits conjuntius són similars i només es dife-rencien en la proporció en què es troben els seus tres elements formadors.

Els teixits conjuntius desenvolupen múltiples funcions, entre les qualsdestaquen les funcions de rebliment, sosteniment (subjecten i mantenenles cèl·lules nobles dels teixits), transport, emmagatzematge, defensa ireparació.

Cèl·lules del teixit conjuntiu

En el teixit conjuntiu es troben cèl·lules fixes –o cèl·lules del teixit conjun-tiu pròpiament dit– i cèl·lules mòbils, que procedeixen de la sang.

– Cèl·lules pròpies o fixes.

• Fibroblasts. Són les cèl·lules principals del teixit conjuntiu i tenen alseu càrrec la formació de les fibres i de la substància fonamental. Estracta de cèl·lules allargades (fusiformes) amb llargues prolongacionscitoplasmàtiques i capacitat per a convertir-se en altres tipus cel·lularssi resulta necessari (Figura 1.13).

• Adipòcit. També denominada cèl·lula adiposa, és una cèl·lula especia-litzada en l’emmagatzematge de greixos (Figura 1.14).

Mesoderm: rep aquest nom la capaintermèdia que es forma en l’embrió(entre l’ectoderm i l’endoderm). Enderiven la majoria de les estructurescorporals.

Vocabulari

1.14. Adipòcit.

1.13. Fibroblast.



– Cèl·lules procedents de la sang o mòbils.

• Leucòcits. Són components habituals del teixit conjuntiu la funció delsquals és la defensa. Procedeixen de la sang per migració a través delscapil·lars i vènules (venes de grans dimensions). Els leucòcits més fre-qüents en el teixit conjuntiu són els neutròfils, els eosinòfils i els lim-fòcits (Figura 1.15).

– Macròfags. Aquestes cèl·lules tenen el seu origen en els monòcits de lasang (són un tipus de leucòcit). Són cèl·lules de grans dimensions i ambun nucli molt característic en forma de ronyó, que presenten una grancapacitat de fagocitosi. Actuen com a elements de defensa, ja que sóncapaços de fagocitar restes de cèl·lules velles, bactèries, paràsits, etc.

– Mastòcit (o cèl·lula encebada). Resulten especialment abundants en lapell, en el revestiment de l’aparell gastrointestinal i al voltant dels vasos.Participen en els processos d’inflamació i desenvolupen un paper cen-tral en les al·lèrgies (Figura 1.17).

– Plasmòcits (o cèl·lules plasmàtiques). S’originen a partir de la madu-ració dels limfòcits B i són les encarregades de produir anticossos(Figura 1.18).

1.17. Mastòcit.

1.18. Plasmòcits.

1.15. Limfòcit (cèl·lula de color morat).

1.16. Macròfags.

Anticòs: els anticossos són proteïnesfabricades específicament per l’orga-nisme en resposta a l’entrada d’ele-ments estranys.

Vocabulari


1616

Fibres del teixit conjuntiu

Les fibres més freqüents en el teixit conjuntiu són les fibres de col·lagen.Estan formades per col·lagen i presenten una estriació característica almicroscopi òptic. Són blanques i aporten aquest color als teixits on es tro-ben.

La seva funció principal és la de suportar forces tensionals, per la qualcosa són fortes i flexibles.

Es troben en gairebé tots els òrgans de l’economia, com per exemple, enlligaments i tendons (Figura 1.19).

D’altra banda, les fibres elàstiques són més petites que les anteriors i el seuprincipal component és l’elastina. Gràcies a l’elastina, presenten unaextrema elasticitat que els permet incrementar fins a 1,5 vegades la sevalongitud enfront de la tracció, per a després tornar a la seva posició ini-cial. Es troben sobretot en la pell, els vasos sanguinis i els pulmons (Figura1.20).

Finalment, les fibres reticulars estan formades per col·lagen i un revesti-ment de glucoproteïnes. Aquestes fibres formen l’esquelet dels òrganshematopoiètics, en què apareixen com una delicada xarxa de fibres rami-ficades (Figura 1.21).

Substància fonamental

Rep aquest nom per ser un material amorf i amb propietats físiques de gelsemifluid. Té un aspecte translúcid i gelatinós i està format principalmentper proteïnes, polisacàrids i aigua.

La seva funció és la de permetre el pas de metabòlits (nutrients i de resi-du) d’una cèl·lula a una altra, així com servir d’unió a les cèl·lules i fibresdel teixit conjuntiu.

Varietats de teixit conjuntiu

Es distingeixen diversos tipus de teixits conjuntius, segons la proporció decèl·lules, fibres i substàncies fonamental que contenen (teixit conjuntiulax, dens, adipós, cartilaginós, ossi i sang).

– Teixit conjuntiu lax

Es caracteritza per presentar una proporció gairebé equilibrada decèl·lules, fibres i substància fonamental. Es troba àmpliament distribuïten l’organisme, ja que serveix de suport dels epitelis que revesteixen, perexemple, els tractes digestiu i respiratori.

En aquest teixit, les fibres de col·lagen es disposen de forma laxa (sensetensió) i mostren un aspecte ondulat.

Entre les seves funcions destaquem:

• Funció mecànica, ja que proporciona sosteniment.• Funció metabòlica, ja que facilita aportació nutricional a altres tei-

xits.• Funció defensiva, ja que alguns de les seves cèl·lules intervenen en pro-

cessos inflamatoris i de cicatrització.

1.19. Fibres de col·lagen.

1.20. Fibres elàstiques.

1.21. Fibres reticulars.

Economia: terme que es refereix a latotalitat de l’organisme i a les sevesfuncions.

Vocabulari

Òrgans hematopoiètics: són elsòrgans capaços de produir sang. Els méstípics són la medul·la òssia en els adultsi el fetge en els embrions i en els fetus.

Vocabulari



– Teixit conjuntiu dens

La seva funció és essencialment de sosteniment mecànic i es caracterit-za per posseir fibroblasts i contenir abundants fibres col·làgenes i elàsti-ques, així com escassa substància fonamental.

Dins del teixit conjuntiu dens, a més, podem trobar les següents varie-tats:

• Teixit conjuntiu fibrós dens. En què predominen les fibres col·làgenes.Aquest teixit el trobem, per exemple, en la dermis, els lligaments i elstendons.

• Teixit conjuntiu elàstic. En què predominen les fibres elàstiques.Aquest tipus de teixit es distribueix, per exemple, en les artèries decalibre gruixut.

• Teixit reticular. Conté fibres de reticulina. Varietat que es localitzaúnicament en els òrgans limfoides i hematopoiètics.

– Teixit adipós

Es caracteritza per posseir adipòcits. Actua com a magatzem de greixper a tots els processos de l’organisme que requereixin energia.

Hi ha dos tipus de teixit adipós:

• Teixit adipós blanc. És el teixit adipós de l’adult i representa entre el20 i el 25 % del pes total (Figura 1.22).

• Teixit adipós bru. Es troba en els nounats. Juga un paper fonamentalen la regulació de la temperatura i no s’usa per a la producció d’ener-gia corporal. Aquest teixit, en el cas d’un humà, es troba present úni-cament en les boles de Bichat, que formen part dels pòmuls.

– Teixit cartilaginós

La seva major particularitat rau en el fet que la seva substància fonamen-tal és gairebé sòlida. Les cèl·lules que el constitueixen es denominen con-dròcits –condroblasts quan les cèl·lules són joves–. Les fibres són de tipuscol·lagen i, en alguns tipus de cartílag, també trobem fibres elàstiques.La seva funció és la de suport.

N’hi ha de tres varietats:

• Cartílag hialí. Conté únicament unes poques fibres col·làgenes dispo-sades en una xarxa d’àmplies malles. Es troba recobrint les superfíciesde la major part de les articulacions, així com en els cartílags costals,nasals i de les vies respiratòries.

• Cartílag fibrós. Conté nombroses fibres col·làgenes agrupades en fei-xos. Es distribueix en els llocs en què fa falta suport ferm o força, comen els discos intervertebrals, la símfisi pubiana i els meniscs delgenoll.

• Cartílag elàstic. Aquest cartílag fibres de tipus elàstic. Es troba situaten la trompa d’Eustaqui, l’epiglotis i el pavelló de l’orella (Figura 1.23).

– Teixit ossi

Té una matriu dura i calcificada impregnada, entre altres, de sals mine-rals. El constitueixen gairebé exclusivament fibres col·làgenes.

1.22. Tall histiològic de teixit adipós.

Boles de Bichat

Sabies que aquest greix no desapareixmai? Ni tan sols en estats de desnutri-ció profunda, per la qual cosa l’aspec-te facial d’aquestes persones cridi tantl’atenció.

1.23. Tall histiològic de cartílag.


1818

Les seves cèl·lules són de tres tipus:

• Osteoblasts. Cèl·lules responsables de la formació del teixit ossi.• Osteòcits. Cèl·lules del teixit ossi adult.• Osteoclasts. Cèl·lules responsables de la reabsorció i l’equilibri del tei-

xit ossi.

L’os té una funció mecànica, hematopoiètica i metabòlica. Estruc -turalment, es distingeixen dos tipus de teixit ossi:

– Teixit ossi compacte. Format per la unió de làmines d’os seguint una dis-posició geomètrica en capes. És un tipus de teixit molt dur i que supor-ta bé les forces de pressió, per la qual cosa es troba a l’escorça de tots elsossos de l’organisme.

– Teixit ossi esponjós. Se situa a l’interior dels ossos i està format perpetites làmines en forma de trabècules (xarxes) que allotgen al seuinterior la medul·la òssia. La seva funció és hematopoiètica en l’adult(Figura 1.24).

1.24. Tall histiològic d’os.

8·· Compara la substància fonamental del teixit ossi amb la del teixit conjuntiu dens.

9·· Realitza un esquema en què figurin les diferències més significatives entre el teixit cartilaginós, el tei-xit conjuntiu elàstic i el teixit adipós.

10·· Relaciona els elements de cada columna:

– Mecanisme de transport passiu. – Mitosi.– Orgànul cel·lular. – Teixit conjuntiu.– Fibroblast. – Teixit ossi.– Osteoblast. – Nuclèol.– Profase. – Osmosi.– Elastina. – Teixit cartilaginós.– Condroblast. – Teixit elàstic.




– Sang

La sang és un tipus especial de teixit conjuntiu, ja que la matriu extra-cel·lular és líquida i no conté fibres. Està constituïda per una sèrie decèl·lules suspeses en un medi fluid que s’anomena plasma.

Té múltiples funcions, entre les quals destaca la de transportar gasos,nutrients, productes de residu, cèl·lules i múltiples substàncies a travésde tot l’organisme. Representa al voltant del 7 al 9 % del pes corporaltotal.

Del total del volum de la sang, el plasma representa el 55 %, mentre queel 45 % restant són les cèl·lules que estan en suspensió (hematòcrit). Elplasma és una solució aquosa que conté sals inorgàniques i proteïnesplasmàtiques.

Els elements cel·lulars de la sang són de tres classes funcionals principals:cèl·lules roges o sèrie roja, cèl·lules blanques o sèrie blanca i plaquetes.

Classificació de les cèl·lules sanguínies

– Hematies. Cèl·lula molt característica, ja que té una forma de disc bicòn-cau i no té nucli. El seu citoplasma conté hemoglobina, responsable delcolor rogenc del qual procedeix el seu nom. Realitzen la seva funció al’interior del torrent circulatori i en les proximitats de les cèl·lules, jaque s’encarreguen del transport de l’oxigen i el diòxid de carboni.

– Leucòcits. Constitueixen un conjunt de cèl·lules blanques implicades enprocessos defensius. Es classifiquen en dos grans grups en funció de lapresència o no de grànuls específics de secreció en el seu citoplasma.

• Granulòcits. Cada un dels tres tipus de granulòcits existents conté untipus determinat de grànul de les característiques tincionals delsquals deriven els seus noms: neutròfils, eosinòfils i basòfils. Es carac-teritzen per tenir un únic nucli multilobulat, de manera que també esconeixen com a leucòcits polimorfonuclears.

• Agranulòcits. Pertanyen a aquest grup els limfòcits i els monòcits, elsquals, a diferència dels granulòcits, presenten un nucli de majorsdimensions i exempt de lobulacions. Els limfòcits es classifiquen,segons el lloc de maduració, en limfòcits T i B (Figura 1.25).

1.25. Cèl·lules de la sang.

Hemoglobina: proteïna transportado-ra de O2 i de CO2.

Vocabulari

Característiques tincionals: és lacapacitat de l’orgànul de captar un colo-rant determinat en funció de les sevescaracterístiques físiques i químiques.

Vocabulari


2020

– Plaquetes o trombòcits. Es tracta de petits fragments anucleats, proce-dents de la ruptura d’una cèl·lula de majors dimensions, que intervenenen el procés d’hemostàsia (coagulació).

La hematopoiesi és el procés mitjançant el qual es generen les cèl·lules dela sang a partir dels seus precursors. En l’adult, aquest fet té lloc a lamedul·la òssia de certs ossos que tenen activitat hematopoiètica, com:estern, vèrtebres, costelles, crani, pelvis i fèmur. Tots els elementscel·lulars s’originen a partir d’una cèl·lula mare progenitora comuna, ano-menada cèl·lula mare pluripotencial i l’estudi de la qual està molt demoda per les possibilitats que ofereix en el tractament de múltiples malal-ties (Figura 1.26).

Tipus de sang. Herència dels grups sanguinis

Tots els éssers humans pertanyem a algun d’aquests quatre grups sangui-nis: A, B, 0 o AB. El grup sanguini està determinat pels gens, és a dir, estracta d’un caràcter hereditari i el seu tipus depèn de l’absència o presèn-cia dels antígens A o B a la sang. Els grups sanguinis A i B s’hereten deforma dominant sobre el grup 0, que és recessiu. Els antígens estan pre-sents en la membrana dels hematies i determinen l’existència delssegüents grups sanguinis:

– Grup sanguini A. Es deu a la presència de l’antigen A.– Grup sanguini B. Es deu a la presència de l’antigen B.– Grup sanguini 0. No té cap dels antígens.– Grup sanguini AB. Té els antígens A i B.

Quan es realitza una transfusió de sang, és imprescindible conèixer elgrup sanguini del pacient ja que, si la sang transferida és incompatibleamb el seu grup sanguini, els anticossos del propi pacient intentaran des-truir els hematies que porten antígens diferents als de la sang del pacienttransfós, donant lloc a la destrucció dels hematies i a la sortida d’hemo-globina dels mateixos.

Dominant i recessiu: en heretar unacaracterística determinada, si aquestaté caràcter dominant sempre apareixe-rà manifestada en l’individu, mentreque si la característica heretada ésrecessiva, només es manifestarà si repaquesta mateixa característica d’amb-dós progenitors.

Vocabulari

1.26. Hematopoiesi.

Cèl·lula pluripotencial

Cèl·lulesunipoten -

cials

Precursors

Monòcit

Macròfag Plaquetes

Eritròcits LimfòcitsGranulòcitNeutròfilsEosinòfilsBasòfils

Cèl·lulesprecursores en

maduració

Classificació de les cèl·lules sanguínies

Cèl·lula Dimensions Valor normal Nucli Funció

Hematies 7,2 micres 4,2-5,8 milions/mm3 Anucleada. Transport gasos.

Neutròfils 12 micres Total: 5 000 a 11 000/mm3 45-75 %

Polimorf. Defensa inespecífica.

Eosinòfils 9-13 micres 1-3 % Bilobulat. Defensa inespecífica.

Basòfils 10-13 micres 0-0,5 % Multilobulat. Actuen en processosal·lèrgics.

Limfòcits 10 micres 20-25 % Nucli petit i regular. Defensa específica.

Monòcits 14-20 micres 3-8 % Nucli en forma deferradura.

Defensa inespecífica.

Plaquetes 2-4 micres 150 000-400 000/mm3 Anucleades. Hemostàsia.



Per això, els grups sanguinis es classifiquen segons la seva capacitat de serdonants o receptors.

1.27. Múscul estriat esquelètic.

1.28. Múscul estriat cardíac.

1.29. Múscul llis.

Múscul horripilador: és el que acom-panya el pèl en el fol·licle pilós. La sevafunció en el regne animal és la de servirde defensa davant d’una agressió, jaque l’animal que se sent atacat eriçaels seus pèls per infondre por a l’ata-cant. D’aquí ve la paraula “horror” (porproduïda per un estímul extern).

Vocabulari

Transfusions de sang possibles en l’espècie humana

Donant Receptor

A B AB 0

Grup A – + – +

Grup B + – – +

Grup AB + + – +

Grup 0 – – – –

+ Provoca reacció – No provoca reacció

11·· Per què es diu que les persones del grup 0 són donants universals? Quin grup sanguini creus que es con-sidera receptor universal?

12·· Fes un dibuix en què representis les diferències entre múscul estriat i llis.


A més d’aquests antígens que determinen els grups A, B i 0, existeix unaltre antigen que determina el factor Rh. Aquest antigen el posseeix el85 % de la població, que es considera Rh+, mentre que el 15 % restant queno el té és Rh-. Els Rh negatius només poden rebre sang d’una altra perso-na que siguin Rh negativa, mentre que els Rh positius en poden rebre delsdos. Per tant, a l’hora de realitzar una transfusió no només cal tenir encompte el grup A, B o 0, sinó també el factor Rh.

4.3 > Teixit muscular

Es tracta d’un teixit específic que té capacitat de contracció, gràcies a la qualés capaç de proporcionar moviment a l’organisme. Estructuralment, estàformat per unes cèl·lules allargades denominades fibres musculars, que pre-senten en el seu citoplasma una gran quantitat de fibres contràctils.

Segons la seva estructura, es divideix en:

– Múscul estriat. Anomenat així perquè, en mirar-lo pel microscopi òptic,s’observa una estriació característica. Les seves cèl·lules són allargades imultinucleades. Dins d’aquest tipus n’hi ha de dues classes:

• Múscul esquelètic. És de contracció voluntària, és a dir, depèn directa-ment del sistema nerviós central (Figura 1.27).

• Múscul cardíac. És de contracció involuntària i està regit pel sistemanerviós autònom (Figura 1.28).

– Múscul llis. A diferència de l’anterior, no presenta cap tipus d’estriació.Les cèl·lules són mononuclears i allargades. Es troba en el tub digestiu,aparell respiratori, glàndules de secreció, músculs horripiladors, etc. Laseva contracció és involuntària i, per tant, depèn del sistema nerviós autò-nom (Figura 1.29).


4.4 > Teixit nerviós

Es tracta d’un tipus de teixit molt especialitzat que té la funció de contro-lar la resta de les funcions corporals. Anatòmicament, es not dividir:

– Sistema nerviós central. Format per l’encèfal i la medul·la espinal.– Sistema nerviós perifèric. Format pels nervis. Aquests es classifiquen, en

funció de l’existència o no de mielina, en fibres mielíniques, de conduc-ció ràpida, i amielíniques, de conducció lenta. Per les ràpides circulenfins a la cortesa cerebral les sensacions de plaer i les per les amielíni-ques, les doloroses.

A nivell estructural, el teixit nerviós està format per dos tipus principalsde cèl·lules, les cèl·lules nobles o neurones i les cèl·lules del teixit conjun-tiu.

Les neurones són les cèl·lules principals del sistema nerviós, ja que són lesresponsables de la transmissió de l’impuls nerviós. Són cèl·lules maduresque s’interconnecten entre si formant una xarxa múltiple de connexions,responsables de controlar totes les activitats, tant motores o sensitivescom de relació, entre altres.

A més, recullen informació de receptors sensorials i elaboren la respostaadequada. D’altra banda, són cèl·lules que no es reprodueixen, degut alseu alt grau d’especialització, encara que estudis recents han demostratque en certes ocasions aquesta reproducció és possible.

Es poden classificar segons el nombre de connexions que tinguin enmonopolars, bipolars i multipolars i, en funció del tipus d’estímul quetransmeten, en neurones excitatòries o inhibitòries. Les neurones es carac-teritzen per tenir:

– Cos cel·lular, que conté el nucli i la majoria dels orgànuls cel·lulars.– Àxon o prolongació cel·lular, que transmet senyals des de la cèl·lula a

l’exterior.– Nombroses prolongacions curtes o dendri-

tes, que augmenten l’àrea disponible ambl’objectiu de connectar-se amb els àxons d’al-tres neurones.

– Unions cel·lulars o sinapsis entre l’àxon ialtres neurones (Figura 1.30).

Pel que fa a les cèl·lules del teixit conjuntiu,com tots aquests tipus cel·lulars, tenen fun-cions pròpies d’aquest teixit, és a dir, desuport, defensa i nutrició. Es coneixen genèri-cament amb el nom de glia i n’hi ha de diver-sos tipus.

2222

1.30. Neurona.

Mielina: substància de caràcter grei-xós que se situa sobre els axons i aug-menta la velocitat de conducció del’impuls nerviós.

Vocabulari

El premi Nobel espanyolD. Santiago Ramón y Cajal

Va ser el primer en demostrar que l’im-puls nerviós naix i mor en cada neuronai no és una transmissió de l’estímul,com es creia fins aleshores. També vainformar de l’existència de la sinapsi,que és una zona anatòmica entre duesneurones on s’alliberen una sèrie desubstàncies químiques, denominadesneurotransmissors, que s’encarreguende transmetre l’impuls nerviós a lasegüent neurona.

13·· Busca informació sobre les neurones. Realitza un esquema d’una sinapsi.




5 >> Consideracions anatòmiques

L’Anatomia és la ciència que s’ocupa de les estructures del cos. S’anomenaAnatomia descriptiva la ciència que descriu i demostra la seva organitza-ció, es denomina Anatomia topogràfica la ciència que exposa la seva dis-posició recíproca i, per últim, s’anomena Anatomia funcional la que estu-dia les relacions entre les formes i funcions.

La posició anatòmica és la que té un subjecte que es troba recte,dret i amb els peus junts, el cap alçat mirant cap endavant i elsbraços al llarg del tronc amb els palmells de les mans cap enda-vant.

En relació amb aquesta posició, es referencien altres posicions d’úscorrent i que no necessiten explicació: vertical, horitzontal, mitjà, dret,esquerre, longitudinal, transversal, superior, inferior, superficial, pro-fund.

5.1 > Les direccions anatòmiques

S’utilitzen per descriure les posicions relatives deles parts corporals.

– Superior o cranial significa que l’element aestudiar està més a prop del cap, i inferior ocaudal, per contra, que està més a prop delspeus.

– Anterior o ventral significa per davant, és a dir,que l’òrgan està proper a les cares anteriors, iposterior o dorsal, que la zona estudiada estàmés a prop de la cara posterior del cos.

– Medial significa que la zona analitzada està capa la línia mitjana del cos i lateral, que està capal costat del cos més allunyat de la línia mitja-na.

– Proximal significa envers o més prop de l’eixprincipal del cos i distal, separat o més llunyd’aquest eix.Quan es tracta de membres, el terme proximales refereix a la part més pròxima a l’arrel, men-tre que la part distal és la més allunyada.

– El costat de l’avantbraç que mira cap a l’eix delcos s’anomena cubital i el que mira cap enforaradial. La mà té una cara palmar, la del pal-mell, i una cara dorsal, el dors de la mà. De lamateixa manera, la cama té una cara tibial, queés la que mira a l’eix del cos, i una cara perone-al, que mira cap enfora.

– Superficial és la zona que està més a prop de lasuperfície corporal i profunda, la més allunya-da de la superfície (Figura 1.31). 1.31. Esquema de les direccions anatòmiques.

LíniamitjanaMedial

Superior

Inferior

Posterior

Lateral

Anterior


2424

5.2 > Plans corporals

Els plans corporals estan delimitats pels tres eixos de l’espai i s’utilitzenper facilitar l’estudi dels òrgans individuals.

– Pla frontal o coronal. És un pla longitudinal que, passant pel centre delcos, el divideix en una part anterior o ventral i en una altra de posterioro dorsal.

– Pla sagital. És un pla longitudinal que dóna lloc a dues meitats simètri-ques, esquerra i dreta.

– Pla transversal. És un pla horitzontal que divideix el cos en una part supe-rior o cranial i una altra d’inferior o caudal, no simètriques (Figura 1.32).

5.3 > Cavitats corporals

Són espais que es troben dins del cos i a l’interior dels quals es troben elsòrgans interns. Les cavitats corporals contenen, protegeixen, separen i sos-tenen els òrgans i estan delimitades per diverses estructures que poden serossos, músculs i cartílags.

1.32. Esquema de plans corporals i direccions.

X,Y Y,Z

Z

X

X,Z

Frontal Sagital

Transversal



Hi ha dues grans cavitats corporals:

– Cavitat dorsal. S’estén cap a la part posterior del cos. Està dividida enaltres dues cavitats:

• Cavitat cranial. Conté l’encèfal i el cerebel.• Canal vertebral o espinal. Conté la medul·la espinal i les arrels dels

nervis espinals.

– Cavitat ventral. Envoltada d’una membrana serosa que recobreix, a més,tots els òrgans (anomenats vísceres), se subdivideix en altres dues cavi-tats separades pel diafragma:

• Cavitat toràcica. Que presenta tres compartiments:- Dues cavitats. Que contenen els pulmons i limitades cada una de lesquals per una membrana serosa anomenada pleura.

- Una cavitat. On es troba el cor, que està delimitada per una altramembrana serosa que és el pericardi.

En conjunt, l’espai que queda entre les dues pleures rep el nom demediastí que, al seu torn, es pot dividir en:

- Mediastí posterior. Al seu interior es troba l’esòfag toràcic, el con-ducte toràcic, l’artèria aorta descendent, la vena cava inferior i rames nervioses del sistema nerviós autònom.

- Mediastí anterior. S’hi troben el tim, el cor, el pericardi, grans vasosi bifurcació de la tràquea.

• Cavitat abdominopèlvica. Dividida, com indica el seu nom, en duesparts: l’abdominal i la pèlvica. La membrana serosa que envolta lacavitat abdominopèlvica es denomina peritoneu (Figura 1.33).

- Cavitat abdominal. Conté l’estómac, la melsa, el fetge, la vesículabiliar, el pàncrees, l’intestí prim i la major part de l’intestí gros.Aquesta cavitat es divideix, a més, per un sistema de quadrants oregions, cada una de les quals conté un òrgan representatiu (Figura1.34):· Hipocondri dret. Fetge i còlon ascendent (A).· Hipocondri esquerre. Melsa i còlon descendent (A’).· Epigastri. Part de l’estómac i esòfag abdominal (B).· Buit dret. Intestí prim (D).· Buit esquerre. Intestí prim (D’).· Mesogastri. Estómac i duodè (C).· Fosa ilíaca dreta. Cec, apèndix i ovari i trompa i dreta (F).· Fosa ilíaca esquerra. Sigma, recte i ovari i trompa esquerra (F’).· Hipogastri. Part de l’estómac i intestí prim (E).

- Cavitat pèlvica. Conté la bufeta urinària, porcions de l’intestí gros iels òrgans interns de la reproducció en la dona.

Membrana serosa: membrana quecobreix una cavitza i que està formadaper un epiteli pla simple, que descansasobre una membrana basal.

Vocabulari

1.34. Esquema de les regions corpo-rals.

14·· Realitza un dibuix de les regions abdominals tenint en compte els eixos de referència.


A B A’

D C D’

F E F’

1.33. Esquema de les cavitats corpo-rals.

Cavitatcranial

Cavitattoràcica

Pulmó

Cor

Diafragma

FetgeEstómac

Cavitatabdominal

Cavitatpèlvica

Canalvertebral


2626

Idees clau

Cèl·lula eucariota

Teixits

Consideracionsanatòmiques

Estructura

Membrana plasmàtica

Nucli

Fisiologia

Citoplasma

Sistemes de transport- Difusió passiva- Transport actiu

Reproducció- Mitosi- Meiosi

- Lax- Dens- Adipós- Cartilaginós- Ossi- Sang

Epitelial

Conjuntiu

Muscular

Nerviós

Direccions

Plans

Cavitats


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Enumera les tres parts principals d’una cèl·lula, indicant en cada cas les seves funcions més importants.

2·· Realitza un esquema en què representis la funció i les característiques més rellevants de les cèl·lulessanguínies.

3·· Estableix les característiques més importants de les cèl·lules del teixit conjuntiu.

4·· Indica quin tipus d’epiteli presenten els següents òrgans i fes un dibuix de la seva estructura.

– Bronquis.– Superfície de la pell.– Vagina.– Peritoneu.

5·· En grups de quatre alumnes, investigueu com s’interpreta una anàlisi de sang.

6·· Realitza al teu quadern de pràctiques un dibuix d’un ésser humà indicant les diferents direccions ana-tòmiques.

7·· Indica en quina cavitat es troba cada un dels òrgans següents:

– Vesícula biliar.– Estómac.– Cor.– Pàncrees.– Encèfal.

.: AMPLIACIÓ :.

1·· Dibuixa al teu quadern de pràctiques una cèl·lula animal i una altra de vegetal realitzant-ne una com-paració.

2·· Indica les diferències i similituds entre les cèl·lules eucariotes i les procariotes.

3·· Els cilis i els flagels, en quina funció biològica estan implicats?

4·· A la següent pàgina web, www.iqb.es/cbasicas/farma/farmaol/secol/c1_004.htm, pots aprofundir-hi irecopilar informació sobre els sistemes de transport cel·lular.

Realitza posteriorment un resum al teu quadern de pràctiques.

5·· Relaciona els diferents tipus d’epitelis amb la seva localització corresponent. Pots troba la informacióque necessitis a la següent pàgina web: www.webs.ulpgc.es/vethistologia/epit.htm.

– Epiteli cilíndric simple – Endoteli dels vasos– Epiteli cilíndric pseudoestratificat – Pell– Epiteli pla estratificat queratinitzat – Intestí– Epiteli simple pla – Bufeta urinària– Epiteli transicional – Vies respiratòries

6·· Investiga a la següent adreça d’Internet www.tuotromedico.com/temas/anemias_recien_nacido.htmsobre la malaltia hemolítica del nounat. Realitza posteriorment un resum al teu quadern de pràctiques.

Activitats finals



2828

Cas final

Solució··

a) Estómac: mesogastri, cavitat abdominal.b) Encèfal: cavitat cranial, cavitat dorsal.c) Intestí prim: buits dret i esquerre, cavitat abdominal, cavitat ventral.d) Fetge: cavitat abdominal, hipocondri dret.e) Apèndix: fosa ilíaca dreta, cavitat abdominal, cavitat ventral.f) Còlon ascendent: fosa ilíaca dreta, buit dret, hipocondri dret, cavitat abdominal.g) Ovaris: foses ilíaques, cavitat abdominal, cavitat ventral.h) Bufeta urinària: cavitat pèlvica.i) Pulmons: cavitat toràcica, cavitat ventral.j) Peritoneu: cavitat abdominopèlvia, cavitat ventral.

Cavitats corporals i regions anatòmiques

·· Localitza, tenint en compte les cavitats corporals i les regions anatòmiques, les següents estructures:

a) Estómac.b) Encéfal.c) Intestí prim.d) Fetge.e) Apèndix.f) Còlon ascendent.g) Ovaris.h) Bufeta urinària.i) Pulmons.j) Peritoneu.

1.35. Estudi a l’aula de les cavitats corporals sobre un maniquí.


ètics

REVISTA SANITÀRIAUnitat 1 - Cèl·lules i teixits

Font: www.donantesdesangre.net

PER QUÈ DONAR SANG? Principis ètics que regeixen la donació altruista

La sang és indispensable per a viure.El seu paper és tan essencial que ladisminució del seu volum o l’altera-ció d’alguna de les seves funcionspoden posar en perill la supervivèn-cia de l’organisme. Així, doncs, lasang és sinònim de vida perquè noexisteix vida sense sang. És, per tant,imprescindible aportar a l’acciden–tat o al malalt els elements que li

faltin i recuperar la funció alterada.Aquesta operació es denomina trans-fusió sanguínia.

La donació de sang, gest generós idesinteressat, és avui per avui l’únicaforma de salvar la vida o de recupe-rar la salut per a qualsevol personaque pateixi un dèficit de compo-nents sanguinis.

1·· Donacions de sang. A la pàgina web de Creu Roja (www.cruzroja.es) hi ha molta informació sobre lesdonacions de sang. Anota al teu quadern de pràctiques les dades més rellevants de la donació a la tevacomunitat autò noma.

Activitats

Condicions mínimes per a ser donant de sang

Condicions d’edatDe 18 a 65 anys (prorrogable a criteri mèdic).

PesSuperior als 50 kg.

Donar sang no presenta cap risc per al donant, a condició que disposide bona salut. El material és estèril i d’ús únic, per la qual cosa s’eli-mina un cop usat. Abans de cada donació, el donant rep un qüestiona-ri amb les condicions requerides i manté una entrevista, de caràcterconfidencial, amb un professional sanitari qualificat, que verificarà sipot donar. Qualsevol dubte que pogués tenir s’ha de plantejar almetge.

FreqüènciaPer a donacions de sang total:

4 vegades a l’any (homes) 3 vegades a l’any (dones)

>>


SUMARI

n Exploració

n Diagnòstic per la imatge

n Estudis mitjançant

impulsos elèctrics

n Estudis de mostres

biològiques

n Proves funcionals

n Funcions de l’auxiliar

Procediments diagnòstics2u

ni

ta

t

OBJECTIUS

·· Conèixer les característiques de les proves diagnòstiques.

·· Preparar el material necessari per a les diferents proves.

·· Col·laborar en la recollida, transport i conservació de les mostres

biològiques.


3131Unitat 2 - Procediments diagnòstics

1 >> Introducció

Les proves diagnòstiques serveixen per valorar l’estat de salut del pacient idetectar les malalties i alteracions funcionals existents. Tan important ésrealitzar la tècnica diagnòstica i saber-la interpretar com disposar dels mate-rials per a la seva realització. Aquesta darrera constitueix una de les fun-cions principals de l’auxiliar d’infermeria. Les proves diagnòstiques podenser de molts tipus en funció de les tècniques usades i de l’objectiu buscat.

2 >> Exploració

És el conjunt d’accions mitjançant les quals podem observar les cau-ses i els símptomes que ens conduiran al diagnòstic de les malalties.

Comprèn una sèrie d’activitats que tenen la finalitat d’obtenir informació.Es detallen a continuació.

2.1 > Interrogatori o anamnesi

Recopila les dades personals i familiars, així com antecedents de la malal-tia. És la primera activitat assistencial que realitza el personal facultatiu.

L’interrogatori constarà dels següents punts:

– Filiació: cognoms, edat, professió, etc.– Antecedents personals i familiars anotats cronològicament: malalties

patides, complicacions, al·lèrgies, etc.– Història de la malaltia actual: data d’inici, símptomes, etc.– Perfil psicològic del malalt: capacitat per afrontar el problema, estils de

vida, ambient familiar i social, etc.

2.2 > Examen físic

Permet recopilar informació sobre la malaltia del pacient. Inclou:

– Inspecció. Es realitza per mitjà de l’observació i comença des del primerinstant en què es té contacte amb el pacient. L’auxiliar, en aquesta fase,té un paper important, ja que manté una relació freqüent i directa ambel pacient, per exemple durant la higiene, els àpats, etc. Els elements avalorar durant la inspecció són entre altres: l’actitud, la pell, les ungles,l’estat nutricional, etc.

– Palpació. És l’estudi, per mitjà del tacte. Permet l’avaluació dels proces-sos normals o patològics que estiguin situats sota la pell o en cavitatsnaturals palpables, com per exemple, l’abdomen.

– Percussió. Consisteix en colpejar suaument amb els dits d’una mà sobre elsde l’altra, situada sobre la superfície de la pell, obtenint-se sons les caracte-rístiques dels quals permeten reconèixer l’estat de l’òrgan subjacent.

– Auscultació. Aquesta tècnica manual consisteix en escoltar tots els sonso sorolls procedents de l’interior de l’organisme, com poden ser elssorolls cardíacs, respiratoris, intestinals, etc., directa amb l’oïda o ampli-ficats mitjançant l’ús d’un fonendoscopi.

– Olfacte. Es recullen les impressions olfactòries. Així, hi ha olors típiquescom la de l’acetona en nens amb febre, etc.

Observacions a l’hora de l’interrogatori

- Deixar que el malalt exposi lliurementles seves molèsties.

- Escoltar amb atenció el pacient,sense presses, amb detenció i sensemostrar impaciència.

- El personal sanitari ha de donar sem-pre sensació de seguretat.

- L’interrogatori ha de continuar durantl’examen físic. Es pot realitzar ambpreguntes obertes i/o tancades.

Tipus de so en la percussió

- So mat: s’obté sobre òrgans sense airecom els músculs.

- So timpànic: s’obté sobre òrgans buits.- So clar o ressonant: metàl·lic, s’obté

sobre òrgans amb presència d’aire.- So d’olla trencada: és un soroll que

es produeix quan l’aire contingut enuna cavitat es veu obligat a sortir-nebruscament a través d’una oberturaestreta.


3232

3 >> Diagnòstic per imatge

Consisteix en l’obtenció d’imatges de les estructures anatòmiques mitjan-çant la utilització de diferents fonts d’energia.

Els diferents tipus de proves diagnòstiques per imatge es poden utilitzarde forma única o com a complement d’altres procediments diagnòstics oterapèutics.

La finalitat de les proves diagnòstiques per imatge són de dos tipus:

– Descriptives o topogràfiques de les estructures anatòmiques mitjançantla creació de fotos fixes. Per exemple, una radiologia simple de tòrax.

– Dinàmiques o funcionals, quan estudien el funcionament dels dife-rents aparells i sistemes. Per exemple, radiologies múltiples del tubdigestiu al pas d’una substància de contrast per comprovar el peristal-tisme intestinal.

3.1 > Tipus de proves diagnòstiques per imatge

Les principals proves diagnòstiques per imatge en funció del tipus deradiació utilitzada es troben recollides a la taula següent:

Diagnòsticper imatge

Radiacionselectromagnètiques

Ionitzants Raigs X.

TAC.

Nuclears:• Gammagrafia.• Densitometria.• SPECT (tomografia per

emissió de fotó únic).• PET (tomografia per

emissió de positrons).

Noionitzants

RMN (ressonànciamagnètica nuclear).

Ultrasons Ecografia.

Visualitzaciódirecta

Endoscòpia.

3.2 > Radiacions electromagnètiques ionitzants

La majoria de les radiacions utilitzades en diagnòstic poden ser consideradesd’aquest tipus, per la seva capacitat de produir ionització (conversió d’àtomso parts de molècules en ions amb càrrega elèctrica positiva o negativa).

Radiografia (Rx)

És una de les proves diagnòstiques més utilitzades. Consisteix en travessar elpacient amb un feix de raigs X que impressiona una placa fotogràfica o sen-sor digital per a l’obtenció d’una imatge amb una gamma de colors entreblanc i negre en funció de les estructures anatòmiques per on passin:

– Color negre. S’obté en travessar elements que ofereixen poca resistènciacom els pulmons, que estan plens d’aire (Figura 2.1).

Riscos de la radiació ionitzant

A curt termini són inexistents.A mig o llarg termini, poden provocarmutacions cromosòmiques en la perso-na que rep la radiació o bé a la sevadescendència per via hereditària.

Medicina radiològica o radiologia: ésla branca de la medicina que estudia lesradiacions electromagnètiques, sonoreso òptiques en les seves aplicacions aldiagnòstic (radiodiagnòstic) o tracta-ment (radioteràpia) de les malalties.

Vocabulari

2.1. Mitjançant equips portàtils.



– Color gris. Les estructures que ofereixen resistència mitjana en ser tra-vessats pels raigs X produeixen una gamma de grisos en funció d’aques-ta. Per exemple, l’aigua, els músculs i el greix.

– Color blanc. El produeixen les estructures denses, que ofereixen una altaresistència a ser travessades pels raigs X, com els ossos i les dents.

En l’actualitat, un cop impressionada la pel·lícula fotogràfica, la tendènciaés cap al tractament digital de les imatges.

Els estudis radiogràfics que es realitzen amb major freqüència són:

– Radiografia simple. Tòrax, abdomen, etc.– Aparell digestiu:

• Farinetes de bari. Estudi de faringe, esòfag i tracte gastrointestinal (GI)superior.

• Ènema de bari:. Tracte GI inferior.

– De les vies urinàries. Pielografia intravenosa o urografia intravenosa.– De la vesícula biliar. Colecistografia oral.– Dels conductes biliars. Colangiografia.– Del sistema nerviós central. Mielografia.– Del sistema vascular. Angiografia.– De les mames. Mamografia.

Formes de realitzar una radiografia

Les radiografies es poden realitzar enels serveis de radiologia amb equipa-ment fix o bé en les unitats amb equipsde raigs portàtils (Figura 2.2).

2.2. Aparell de raigs X portàtil.

2.3. Resonància magnètica nuclear (RMN).

Tomografia axial computaritzada (TAC, TC o escàner)

És un estudi radiològic de major precisió que la simple radiografia. Con-sisteix en introduir el pacient en decúbit supí a l’interior d’un tub. Aquestanirà girant 180o al seu voltant i realitzant moviments seqüencials d’unfeix estret de raigs X, obtenint-se així múltiples imatges digitals.

L’òrgan que es vulgui estudiar donarà nom a la prova, per exemple un TCcerebral, un TC hepàtic, etc.


3434

Substàncies de contrast:

La capacitat de diagnòstic dels raigs X se sol veure augmentada en deter-minats casos per l’ús de contrastos, és a dir, de substàncies no nocives ques’introdueixen en el pacient via oral, via intravenosa (injecció) o via rectal(ènema).

Les substàncies de contrast més utilitzades són el iode, el bari, l’aire i eldiòxid de carboni.

Les vies d’administració de les substàncies de contrast estaran en funcióde les estructures anatòmiques que es vulgui estudiar:

– Via oral o rectal per a l’estudi del tracte digestiu.– Via intravenosa per als vasos sanguinis, conductes biliars i ronyons.– En l’espai subaracnoide (entre dues de les envoltures del cervell i la

medul·la), per a la medul·la espinal o ventricles cerebrals.– A través de tub endotraqueal, per a quan es vulgui estudiar l’arbre tra-

queobronquial.

Nuclears

Es tracta de tècniques diagnòstiques que utilitzen isòtops radioactius. Pro-porcionen informació de la funció cel·lular gràcies a la seva capacitat perentrar a formar part dels seus processos metabòlics.

La realització de la tècnica és similar al TAC o la RMN. Utilitzen unagamma cambra que rep la radiació procedent del pacient després que se lihagi subministrat un contrast radioactiu i conforma imatges digitals endues o tres dimensions.

Les reaccions adverses dels isòtops radioactius són possibles, però extre-madament rares: la medicina nuclear s’ha estat usant des de fa més decinc dècades i no es coneixen efectes adversos a llarg termini per l’ús d’a-questes proves.

Tipus d’estudis nuclears:

– La gammagrafia és la més utilitzada en medicina nuclear. Detecta laradiació de raigs gamma i la seva distribució en el pacient.

– La densitometria és una prova que mesura el grau de mineralització del’os.

– La tomografia per emissió de fotó únic (SPECT) permet visualitzar la dis-tribució tridimensional d’un contrast radioactiu localitzat en l’òrgand’interès.

– La tomografia per emissió de positrons (PET) constitueix un dels últimsavenços en el camp de la medicina nuclear. Resulta similar al SPECT però és més específic per a l’estudi del sistemanerviós central, l’activitat cardíaca i el diagnòstic de tumors.

3.3 > Radiació electromagnètica no ionitzant

L’energia de les radiacions no ionitzants és massa dèbil per trencar enlla-ços atòmics i, per aquest motiu, no pot causar ionització en un sistemabiològic.

Reaccions al·lèrgiques als contrastos

Poden variar des de les formes méslleus, que cursen amb erupcions cutà-nies, fins a les més greus, que podenarribar a provocar un xoc anafilàctic ola mort.

Isòtop radioactiu: per isòtop radio -actiu s’entén un element al qual, deforma natural o artificial, se li ha modi-ficat el nucli per tornar-lo inestable ique emeti, d’aquesta manera, energianuclear. Els isòtops poden formar partdels processos metabòlics cel·lulars.

Vocabulari

Medicina nuclear: és la branca de lamedicina que utilitza isòtops radioac-tius per a la prevenció, diagnòstic,tractament i investigació mèdica.

Vocabulari



Complicacions de les radiacions no ionitzants:

S’ha comprovat que aquest tipus de radiacions pot produir altres efectesbiològics, des d’enrogiment de la pell fins a efectes nocius en el sistemanerviós i cardiovascular. Es discuteix en l’actualitat si poden produir certstipus de càncer.

Ressonància magnètica nuclear (RMN)

La RMN s’ha convertit en una eina de diagnòstic per a obtenir imatges deteixits de l’interior del cos humà més precises que les aconseguides mit-jançant tomografia axial computaritzada (TAC).

Ni el pacient ni el personal sanitari han de portar objectes ni implantsmetàl·lics, inclosos tatuatges de pell realitzats amb material metàl·lic, atèsque en aquesta prova s’utilitzen imans i ones potents de radi per a obtenirimatges digitals en dues i tres dimensions d’alta resolució.

De la mateixa manera que en el TAC (Figura 2.4), el pacient és introduït al’interior d’un cilindre que conté un iman que és capaç de generar uncamp magnètic 10 000 vegades major que el de la Terra. D’altra banda, laRMN és més cara que una tomografia axial computaritzada.

Normes de protecció radiològiques

Generals:

– Formar i informar el personal i els usuaris.– Limitar les dosis que poden rebre les persones exposades i no sobrepas-

sar-les mai. La majoria dels països disposen de límits anuals de dosis. AEspanya estan recollits al Reial Decret 783/2001, de 6 de juliol, al Regla-ment de Protecció Sanitària contra Radiacions Ionitzants.

– Delimitar les zones on es manipulin o emmagatzemin substànciesradioactives.

Per al pacient:

– Exposar-lo als raigs durant el mínim temps necessari.– Protegir els genitals.– Confirmar, en cas de dones en edat fèrtil, l’absència d’embaràs.– En cas que hi hagi embaràs, es comunicarà al tècnic de raigs i es proce-

dirà a suspendre la prova o a protegir l’abdomen de la pacient. – Controlar les possibles complicacions aplicant les mesures generals.

Per al personal sanitari:

– Allunyar-se del feix de radiació principal.– Utilitzar protectors:

• Davantal.• Guants de plom.• Protectors cervicals.

– Utilitzar cabines plomades en els serveis de radiologia per a protegir-sedels raigs.

– Utilitzar dosímetres personals de radiació.– Tot el personal que treballa en àrees de radioteràpia ha de ser sotmès a

controls mèdics anuals.

2.4. Tomografia axial computaritzada(TAC).


3636

Complicacions de les tècniques radiològiques:

Les pròpies de les radiacions i dels contrastos. Tot i això, en els casos deTAC, RMN i proves nuclears, els pacients poden manifestar sensació declaustrofòbia.

3.4 > Ultrasons: ecografia

Es tracta d’un mètode diagnòstic que usa ultrasons per crear imatges mit-jançant la utilització d’un equip específic denominat ecògraf (Figura 2.6).

Un ecògraf és una màquina que usa ones sonores d’alta freqüènciaper reproduir imatges de les estructures del cos: òrgans interns, lapelvis, les artèries i les venes, així com l’úter durant l’embaràs i lagestació. L’ecografia, en general, no s’usa per avaluar els ossos ni elsintestins.

A diferència de les radiografies i les tomografies, l’ecografia no usaradiació i, per tant, es pot usar de manera segura al llarg dels mesos del’embaràs.

El transductor emet ones sonores inaudibles que es despleguen en formade ventall quan recorren l’organisme.

Quan troben estructures denses com el fetus, la paret de l’úter o òrgansinterns, reboten i són recollides pel transductor i traduïdes en una imatgevisual per la computadora.

En l’actualitat, hi ha equips que són capaços de recrear imatges en tresdimensions.

Un tipus especial d’ecografia és l’ecografia doppler, o amb efecte doppler,que registra les variacions que el flux sanguini produeix en la freqüènciade les ones d’ultrasò.

S’utilitza per veure si una vena o artèria té un flux normal o està obstruïda.

3.5 > Visualització directa. Endoscòpies

Consisteix en la visualització directa de l’interior d’un òrgan mitjançantla utilització d’un tub flexible, prim, amb llum i que permet ser dirigitdurant el seu ús, denominat fibroscopi o endoscopi.

S’introdueix a través d’un orifici natural o una incisió quirúrgica ambfinalitats diagnòstiques o terapèutiques.

Depenent de l’òrgan que es pretén visualitzar, la prova diagnòstica rebràdiferent nom:

– Fibrobroncoscòpia. Quan es visualitza l’arbre traqueobroncopial.– Gastroscòpia. Quan es visualitza l’estómac, etc.– Rectoscòpia i colonoscòpia. Per a recte i còlon.– Cistoscòpia. Quan es visualitza la bufeta urinària.

Parts bàsiques d’un fibroscopi:

– Secció de visualització. És la part per on el metge veu les estructures ana-tòmiques que va travessant la secció flexible de l’endoscopi.

Dosímetre: el dosímetre és un ele-ment que registra les radiacions rebu-des i que usen els professionals queestan exposats a radiacions per conèi-xer les dosis que reben en un períodede temps (Figura 2.5).

Vocabulari

2.6. Ecografia a un pacient crític ambsospita d’infart agut de miocardi.

2.5. Dosímetre.



– Secció de control. En aquesta part, el metge controla la punta distal del’endoscopi per dirigir-la cap amunt i cap avall o cap a dreta i esquerra.A més, s’hi troben connexions, també anomenades canals, per poderaspirar, instil·lar sèrum i introduir guies o instrumental (tallant, de sub-jecció, hemostàsia, etc.) permetent realitzar tècniques quirúrgiques mit-jançant endoscòpia.Un dels canals contindrà una fibra òptica que, connectat a una fontd’il·luminació, permetrà que es puguin visualitzar les estructures per onpassa la secció flexible de l’endoscopi.

– Secció flexible. És la part de l’endoscopi que s’introdueix a l’interior del’òrgan o cavitat que es vol estudiar.

– Secció de connexió a font d’il·luminació. És l’extensió del canal d’il·lumi-nació de la secció de control que es connecta a la font d’il·luminació.

– Font d’il·luminació connectada a corrent elèctric, la qual es transmet alllarg de la fibra òptica (Figures 2.7 i 2.8).

Generalitats de la neteja i desinfecció d’endoscopis:

La principal complicació de l’ús dels endoscopis és el risc d’infecció, per laqual cosa la seva neteja ha de ser exhaustiva per personal especialmententrenat i seguint les instruccions del fabricant. Habitualment, es realitzauna neteja externa sense submergir la secció de control, seguida d’unaneteja de tots els canals. Posteriorment, s’asseca la part exterior, així comels canals interns, per a finalment desinfectar-lo pels mitjans que indiquiel fabricant.

La neteja i desinfecció es pot fer de forma natural o per mitjà de rentado-res automàtiques dissenyades per a aquesta finalitat.

Observacions: no s’ha de doblegar ni de colpejar mai per evitar trencar lafibra òptica.

Fibra òptica: la fibra òptica és un conjunt de fibres en forma de filamentsde vidre que són capaces de conduirllum i dades a gran velocitat.

Vocabulari

2.7. Parts d’un fibroscopi.

2.8. Utilització d’un fibroscopi amb un pacient.

Secció devisualització

Secció decontrol

Secció flexible

Secció deconnexió a la

font de llum


3838

4 >> Estudis mitjançant impulsos elèctrics

Són les proves diagnòstiques que tenen com a objecte el registre ila interpretació de l’activitat elèctrica que té el seu origen en elsorganismes dels éssers vius.

4.1 > Característiques

Una de les característiques de totes les cèl·lules vives és la seva capacitatd’excitació o excitabilitat, és a dir, de propagar un impuls elèctric quanreben un estímul (físic o químic). Només algunes cèl·lules com les cardía-ques i les neurones tenen la capacitat de generar per si mateixes unimpuls elèctric sense necessitat de ser estimulades. En fisiologia, aquestmecanisme rep el nom d’automatisme.

El registre dels fenòmens elèctrics que es produeixen en el cos humà per-met l’estudi del funcionament dels òrgans on es produeixen.

En la clínica, els més utilitzats són:

– Electrocardiograma (EKG), per al cor.– Electroencefalograma (EEG), per al cervell (Figura 2.9).– Electromiograma (EMG), per a la musculatura estriada.

Per mitjà d’elèctrodes col·locats en la superfície de la pell, es pot recollirl’activitat elèctrica per mitjà d’aparells específics que registren, entrealtres paràmetres, la intensitat, la durada i la freqüència de l’activitat elèc-trica. Per aquest motiu, cal que la interfase pell-elèctrode faciliti el pas del’electricitat, per a la qual cosa és necessari:

– Que la superfície de la pell estigui neta de substàncies per la qual cosas’aconsella netejar la pell amb aigua o solució salina. S’ha de limitar laneteja de la pell amb alcohol, ja que l’alcohol és un mal conductor del’electricitat).

– Que la superfície dels elèctrodes disposi de gels conductors o, en cas d’u-tilitzar ventoses (actualment en desús), que la seva superfície estiguiimpregnada amb solució salina.

L’auxiliar d’infermeria gairebé no intervé en proves com l’EEG i l’EMG. Toti això, sí que ajuda en la preparació i l’obtenció d’EKG, per la qual cosa acontinuació passem a descriure’l amb més detall.

4.2 > Electrocardiograma (EKG)

Consta d’un electrocardiògraf amb 10 cables, cada un amb un colorsegons un estàndard internacional. Aquests es col·loquen en les mateixeszones anatòmiques per obtenir un registre de l’activitat elèctrica del cor.

Un EKG complet consta de dotze derivacions o vistes diferents d’unamateixa activitat elèctrica. És com veure un cotxe des de diferents anglesper tal que, d’aquesta manera, es pugui descriure millor el cotxe (enaquest cas, l’activitat elèctrica del cor). D’igual manera que el nostre cotxepot tenir un far del darrere trencat però del davant no, essent necessariveure el cotxe des dels dos angles per detectar el problema. El seu estudipermet diagnosticar cardiopaties i/o problemes de conducció elèctrica.

2.9. Realització d’un EEG.



5 >> Estudis mitjançant impulsos elèctricsEs denomina mostra biològica l’extracció o obtenció d’un fluid oteixit corporal per realitzar-ne una anàlisi de laboratori amb finali-tats diagnòstiques.

5.1 > Mètodes d’obtenció de mostres

L’obtenció de mostres dependrà del tipus de mostra a analitzar. En lamajoria de les ocasions, hauran de ser extretes mitjançant tècniques d’as-piració o extirpació per part del personal sanitari o bé recollides de formavoluntària pel pacient quan es tracti de substàncies d’eliminació comorina, femta, esputs o vòmits.

Les tècniques d’aspiració poden ser:

– A través de sondes i/o catèters inserits per orificis naturals:• Broncoaspirat (BAS). És la recollida de secrecions de la via aèria infe-

rior per aspiració en pacients amb intubació endotraqueal (Figura2.10).

• Rentat broncoalveolar (BAL). És la instil·lació de sèrum salí a travésd’un fibroscopi en una regió determinada de l’arbre bronquial per a laseva posterior aspiració i anàlisi. Es pot recollir en: xeringues estèrils,flascons de cultiu, etc.

• Contingut gastrointestinal. Les mostres de contingut gastrointestinales recullen per aspiració a través de sondes nasoenterals i són diposi-tades en flascons nets, secs i de boca ampla per a anàlisis quantitati-ves o qualitatives.

– A través de punció. En funció de la localització de la punció, la tècnicarebrà diferents noms:• Toracocentesi. Quan la punció es realitza al tòrax.• Paracentesi. Punció a l’abdomen.• Amniocentesi. Punció al sac amniòtic.• Punció lumbar, etc.

Les tècniques d’extracció o extirpació de petites porcions de teixit per a laseva posterior anàlisi de laboratori reben el nom de biòpsies.

Les tècniques d’aspiració poden ser:

– Biòpsia excisional o incisional. Quan es realitza una incisió a la pell ambun bisturí mitjançant tècnica quirúrgica per arribar al teixit que es volanalitzar. El nom de la biòpsia dependrà del tipus de teixit extret: biòp-sia hepàtica, pulmonar, etc.

– Biòpsia de punció o aspiració per mitjà d’agulla fina (PAAF). En aquesttipus de biòpsia, es fa servir una agulla fina per a prendre petites mos-tres de teixit, sobretot quan se sospita d’un tumor. Normalment, s’apli-ca anestèsia local, però en general aquest examen no produeix molèstiesni cicatrius. El punt de punció sol estar guiat amb raigs X o ecografies.

– Biòpsia per llevabocins. Consisteix en prendre una mostra profunda mit-jançant un instrument que extrau un petit cilindre del teixit que es volanalitzar. Després d’administrar anestèsia local, es fa girar l’instrumentsobre la superfície de la pell fins a arribar a la capa subcutània.

2.10. Flascó de BAS.


4040

5.2 > Tipus de mostres

Les mostres biològiques que es poden obtenir són les següents:

– Orina. Les mostres d’orina han de ser recollides en un recipient net, seci de boca ampla i examinar-se dins de les dues primeres hores després dela recollida (Figura 2.11).Si l’anàlisi s’ha de retardar, la mostra ha de ser refrigerada, conservant-se així un temps no superior a les 48 hores des de la seva extracció.

– Sang. En funció del tipus d’anàlisi que es vulgui realitzar, la sang esdipositarà en tubs de vidre o plàstic amb sistema de buit, estèrils i her-mètics, que poden o no contenir algun tipus d’additiu (Figura 2.12).Els additius poden ser de dos tipus:

• Gels. Que separen el coàgul de sang del plasma per als estudis de subs-tàncies contingudes en el plasma: fàrmacs, ions, etc.

• Anticoagulants. Citrat, heparina o EDTA (etilen-diamina-tetra-acètic),quan es vol estudiar la coagulació de la sang, cèl·lules, etc.

Les mostres de sang enviades amb anticoagulants han de ser analitzadesimmediatament a la seva extracció. Es poden conservar durant 24 horescom a màxim a una temperatura d’entre 4-8 oC.

Els tubs sense anticoagulants no necessiten refrigeració si són analitzatsabans de 24 hores des de la seva extracció.

Només es pot congelar el sèrum net (un cop separades les cèl·lules san-guínies) sense coàgul per a una anàlisi posterior.

Els estudis microbiològics de sang (hemocultius) es realitzaran en flas-cons especials que contenen medis de cultiu per al desenvolupamentdels agents patògens i la seva posterior identificació al laboratori, en casde ser-hi presents. Les mostres es remetran immediatament al laborato-ri i, en cas que no poguessin ser analitzades immediatament, es conser-varan en una estufa a temperatures d’entre 35-38 oC.

2.11. Envàs d’orina.

2.12. Envàs de sang.

2.13. Flascó d’hemocultiu.



Les mostres per a gasometries (anàlisis de gasos arterials o venosos)s’han d’enviar al laboratori abans que transcorrin 20 minuts i preferible-ment refrigerades (Figura 2.14).

– Femta. Les anàlisis de femta es realitzen fonamentalment per determi-nar la presència de paràsits, sang o gèrmens (coprocultiu).

Per a l’estudi microbiològic (coprocultiu), o determinació de sang enfemta, s’utilitza un flascó net, sec i de boca ampla, a l’igual que en larecollida d’orina.

Per a la determinació de presència de paràsits, s’utilitzen contenidorsespecials (Figura 2.15).

– Esput. L’objectiu principal de l’estudi de l’esput és la determinació de lapresència de microorganismes en la via aèria inferior. La mostra serà recollida pel propi pacient en un recipient de plàstic mit-jançant tècnica estèril i es remetrà al laboratori immediatament. Si nofos possible, es conservarà al frigorífic entre 4-8 oC durant un temps sem-pre inferior a 24 hores.

– Exsudats. Els exsudats presents en qualsevol part del cos s’analitzenfonamentalment amb finalitats microbiològiques. Les mostres es recullen impregnant l’exsudat en turundes de cotó estè-rils i es guarden al recipient adequat, amb medi de cultiu o sense (Figu-ra 2.16).

– Líquid cefaloraquidi (LCR). El LCR es recull quan existeix sospita demalalties del sistema nerviós central. Es recull mitjançant punció lum-bar, en tres tubs de vidre o plàstic estèrils (estudis de bioquímica, anato-mia patològica i microbiologia) (Figura 2.17). El seu enviament al laboratori ha de ser immediat quan es tracti d’estu-di microbiològic. En cas que no fos possible, cal conservar la mostra enestufa a 35-38 oC.

2.14. Xeringa de gasometria.

2.15. Para-Pak per determinar la presència de paràsits a la femta.

2.16. Tub.

2.17. Tub per a la recollida de LCR.


4242

6 >> Proves funcionals

Les proves funcionals són les que estudien el funcionament o elcomportament de certs òrgans o sistemes en condicions normals od’esforç. Entre altres, podem destacar:

Pulsioximetria

Consisteix en l’aplicació d’una pinça amb un sensor òptic en un dit olòbul de l’orella, el qual, connectat a un aparell denominat pulsioxímetre,detecta tant el percentatge d’oxigen unit a hemoglobina que circula perun capil·lar arterial com la freqüència cardíaca. Ens informa del percentat-ge de saturació d’oxigen arterial (Figura 2.18).

És una tècnica senzilla, de baix cost i indolora que ens avisa de forma ràpi-da i precoç de qualsevol alteració a nivell respiratori.

Espirometria

Aquesta prova mesura els volums d’aire o ventilació pulmonar que elpacient és capaç de mobilitzar durant la respiració normal i forçada. Esrealitza sol·licitant al pacient que respiri en una mascareta ajustada her-mèticament a la cara i connectada a uns aparells denominats inspiròme-tres.

Prova d’esforç o ergometria

L’ergometria consisteix en sotmetre el pacient a un esforç gradual (en bici-cleta o en una cinta de córrer) monitoritzant, al mateix temps, el seuritme cardíac mitjançant un electrocardiograma continu. Registra l’apari-ció o no de signes de dolor anginós o canvis en l’activitat elèctrica del coren sotmetre’l a aquest esforç.

És una de les primeres proves diagnòstiques a què se sotmet un pacientquan se sospita que pot patir una cardiopatia isquèmica.

Audiometria

L’audiometria consisteix en la medició de l’agudesa auditiva mitjançant lautilització d’un audímetre.

Per a la correcta realització de la prova, és necessari que no existeixinsorolls externs que distreguin o entorpeixin la capacitat auditiva que esvol mesurar en el pacient, per la qual cosa es realitza en cambres insono-ritzades i transmetent al pacient els senyals auditius que volem que detec-ti a través d’uns cascos.

Agudesa visual

Es tracta d’una prova senzilla que consisteix en col·locar el pacient a unadistància fixa d’una sèrie de làmines denominades optotipus. Aquesteslàmines disposen de lletres i/o figures de diferent mida i contrast. Elpacient ha de reconèixer les figures tapant-se alternativament cada ull.

Per a realitzar aquesta prova en nens que no saben llegir, s’usen làminesamb dibuixos que puguin reconèixer (Figura 2.19).

2.18. Pulsioxímetre.

2.19. Optotipus per a adults i per anens.



7 >> Funcions de l’auxiliar d’infermeria en lesproves diagnòstiques

En línies generals, els auxiliars d’infermeria col·laboren amb el personalsanitari (metge i/o infermer) en la realització i extracció de les proves diag-nòstiques (Figura 2.20).

Entre les seves funcions, podem destacar:

– Recepció dels pacients.– Enviament dels volants de les proves als serveis corresponents.– Preparació i col·locació dels materials necessaris per a les diferents pro-

ves, així com comprovació que el material estigui en perfecte estat d’es-terilitat per al seu ús.

– Ajuda al personal auxiliar sanitari titulat en les atencions als malalts,així com en l’obtenció de mostres o en la realització de proves.

– Preparació del pacient per a la realització de les proves:• Subministrar contrastos per via oral o rectal.• Rasurar les zones necessàries per a les proves.• Administrar dietes especials en els dies previs.

– Recollida dels materials usats:• Realitzar la neteja dels materials quan procedeixi, segons protocol.• Enviar al servei d’esterilització, segons indicacions del fabricant.

– En general, totes les activitats que, sense tenir un caràcter professionalsanitari, faciliten les funcions del metge i de la infermera.

– A més de l’esmentat anteriorment:• Al servei de radiologia:

- Ajudar en la preparació delsxassís radiològics, així com alrevelatge, classificació i distri-bució de les radiografies i a lapreparació dels aparells d’elec-tromedicina.

- Ajudar a posicionar el pacienten la postura adequada per ala prova.

• En la realització d’EKG:- Ajudar en la col·locació delselèctrodes.

– Respecte de les proves biològi-ques:• Controlar les existències de

material de recollida de mos-tres.

• Conservar les mostres de laforma més convenient fins alseu enviament a laboratori.

• Enviar les mostres degudamentetiquetades juntament amb elsseus volants. 2.20. Els auxiliars col·laboren amb el personal sanitari en la realització de les proves

diagnòstiques.


4444

Idees clau

PROVES DIAGNÒSTIQUES

Diagnòstic per la imatge

Ultrasons-ecografia

Estudis biològics

Estudis per impulsos elèctrics

Visualització directa-endoscòpia

Radiacions electromagnètiques

Exploració

Proves funcionals

Funcions de l’auxiliar d’infermeria

EKG

Ionitzants:- Rx- TAC- Nuclears

No ionitzants:- RMN

Interrogatori

Examen físic


Activitats finals


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Amplia informació sobre l’anamnesi i realitza un esquema amb els apartats més importants i la infor-mació que ha de recollir.

2·· Investiga sobre les aplicacions actuals del PET i el SPET. Busca el reglament de Protecció Sanitària con-tra Radiacions Ionitzants (Reial Decret 783/2001, de 6 de juliol) i realitza un resum de les mesures que hiapareixen.

3·· Investiga sobre els diferents tipus d’estudis que es poden realitzar amb sang i realitza un quadre ambels valors normals de les proves sanguínies més habituals.

.: APLICACIÓ :.

1·· Busca informació sobre el paper de l’auxiliar d’infermeria en l’examen físic del pacient.

2·· Busca imatges de proves radiogràfiques de diferents òrgans i realitza un dibuix amb les seves siluetes.

3··Busca imatges de tomografies axials computaritzades de diferents òrgans i compara-les amb les imatgesde radiografies simples de l’exercici anterior. Realitza un quadre amb les diferències entre els dos tipus deproves.

4·· Investiga sobre les posicions més habituals per realitzar una radiografia simple.

5·· Realitza un esquema amb les posicions més habituals per realitzar estudis radiogràfics de cada part delcos (tòrax, abdomen, cap, coll, braços i cames).

6·· Busca informació sobre els símbols de seguretat sobre radiacions.

7·· Investiga sobre les imatges ecogràfiques i compara-les amb les de les radiografies.

8·· Pregunta en el teu entorn familiar o d’amics si a algú li han fet algun estudi endoscòpic. Pregunta sobrecom es van sentir durant la prova, les molèsties, etc. Debateu a classe de quina manera es pot ajudar unpacient perquè les proves endoscòpiques siguin més ben tolerades.

9·· Busca informació sobre les corbes de l’EKG. Esbrina el perquè dels seus traços i el seu possible signifi-cat.

10·· Busca informació sobre l’audiometria i l’agudesa visual. Realitza un quadre amb les indicacions alspacients per a la seva correcta realització.

11·· Identifica per a què es fan servir els següents flascons de recollida de mostres:

a b c d e f g h


4646

Cas final

Funcions de l’auxiliar d’infermeria en les proves diagnòstiques

·· Pacient de 32 anys, dona, ingressada a la planta de Medicina interna per patologia infecciosa d’origendesconegut.

A l’ingrés presenta febre de 39 ºC, amb la resta de constants normals.

Conscient, orientada i col·laboradora. Bona coloració de pell i mucoses.

Se li demanen les proves següents:– Radiografia simple de tòrax.– Ecografia abdominal.– TAC de tòrax i abdomen.– Anàlisi de sang (bioquímica, coagulació i cultius).

Realitza un esquema amb les funcions de l’auxiliar d’infermeria en relació amb aquestes proves diagnòstiques.

Solució ··

– Radiografia simple de tòrax i TAC de tòrax i abdomen:

• En ambdós casos, es tracta de proves amb radiacions ionitzants, per la qual cosa caldrà preguntar a lapacient si existeix la possibilitat que estigui embarassada. En cas de dubte, s’haurà d’informar la infer-mera responsable.

• Cursar els volants al servei de radiologia, i anotar dia i hora de la data assignada.• Comprovar si ha de seguir algun tipus de preparació prèvia a la prova: dieta, ènema de neteja, etc.,

per al TAC d’abdomen.• Si en el protocol així s’indica, acompanyar la pacient en el seu trasllat al servei de radiologia el dia de

la prova.

– Ecografia abdominal:

• Cursar els volants al servei corresponent.• Comprovar si és necessari algun tipus de preparació, com retenir l’orina abans de la prova o la necessi-

tat d’aplicar algun ènema de neteja.• Ajudar la pacient a posicionar-se en la postura adequada per a la prova.• Preparar el material necessari, gel conductor, draps, gases, etc.• En finalitzar la prova, netejar i acomodar la pacient.• Recollir i netejar el material.

– Anàlisi de sang:

• Preparar els volants.• Retolar els flascons adequats per a cada tipus d’anàlisis (bioquímica, coagulació i cultius).• Ajudar la infermera en l’extracció de les mostres.• Portar les mostres als respectius laboratoris. En cas de no poder enviar les mostres immediatament, con-

servar-les de la manera més adequada:– La sang per a estudi de coagulació en nevera a 4-8 ºC, ja que conté anticoagulants. No més de 24

hores.– La sang per a bioquímica es pot mantenir a temperatura ambient. No més de 24 hores.– Les mostres per a cultiu es mantindran en estufa a 35-38 ºC fins al seu trasllat al laboratori.


REVISTA SANITÀRIAUnitat 2 - Procediments diagnòstics

1·· Busca informació sobre els contrastos més usats en radiologia.

Activitats

JA ÉS POSSIBLE “VEURE” SI EL RISC

D’UN INFART ÉS IMMINENT

El mer fet de tenir obs-trucció arterial (ateros-clerosi) no és suficientper determinar el riscde patir un infart de

miocardi. A més, cal determinarsi les plaques ateromatoses quetanquen el vas són estables o, percontra, són vulnerables i corren elrisc de desprendre’s i de formarun trombe.

Per aquest motiu, existeix des defa anys un interès per desenvolu-par mètodes que permetin deter-minar la consistència d’aquestalesió que es forma a l’endoteli vas-cular i, en conseqüència, calcularamb la major exactitud possibleles possibilitats de patir un pro-blema cardiovascular.

En aquest sentit, l’equip d’investi-gació de l’Hospital Mont Sinaí deNova York (EUA), entre els qualsfiguren l’expert en imatge ZahiFayad i el cardiòleg espanyolValentí Fuster, ha experimentatamb un procediment que permetavançar en aquesta direcció i lesseves troballes s’han publicat a larevista Nature Medicine.

Des de fa temps, se sap que la con-centració de macròfags (cèl·lules

del sistema immunitari quejuguen un paper fonamental enel procés inflamatori) és determi-nant a l’hora d’establir l’estabili-tat de la placa d’ateroma.

D’aquesta manera, com majorsigui la concentració d’aquestsagents en la lesió, més probabili-tats hi ha que l’embolcall queenvolta el tampó vascular es tren-qui i es produeixi una obstrucciócompleta (l’infart).

Els científics van usar un escànerTAC i un nanoagent de contrastfluorescent, denominat N1177,per injectar-lo a un grup deconills de laboratori (es van esco-llir aquests animals perquè elpaper dels macròfags i l’evolucióde les lesions ateroscleròtiquessón similars a les dels humans).En una primera fase d’investiga-ció, duta a terme in vitro, es vaobservar que, efectivament, elN1177 era un bon marcador perals macròfags (així doncs, es veienmillor en la pantalla de l’escàner).És a dir, aquest tint fluorescentera absorbit per les cèl·lules proin-flamatòries.

En la segona part del treball, es vaobservar que en les plaques d’ate-

roma amb gran presència demacròfags existien signes d’infil-tració; és a dir, que la capa querecobreix el cúmul ateromatósestava essent penetrada pelsmacròfags i era més susceptiblede desprendre’s. A més, “la tècni-ca descrita podria tenir múltiplesaplicacions”, escriuen els autors.“Ajudaria a la prevenció i al diag-nòstic d’estats patològics, nonomés l’aterosclerosi, sinó tambéinfeccions o processos autoimmu-nes; també es podria usar per diri-gir medicaments de manera espe-cífica, alliberant-los en els teixitsmalalts i provocant el mínimdany sistèmic possible”, resumei-xen.

Un altre avantatge és que es tractad’una tècnica no invasiva, unacosa molt important en cas que lalesió sigui inestable, ja que unmètode més agressiu podria pro-vocar la ruptura de la placa.

Tot i això, aquestes proves reque-reixen la injecció de radiofàr-macs, fet que pot ser perjudicialquan cal repetir-les tot sovint.

Font: El Mundo

La combinació d’un radiofàrmac i un escàner permet establir si la placa d’ateroma corre perill de trencar-se

INFART


SUMARI

n Composició dels

medicaments

n Vies d’administració

de medicaments

n Classificació

farmacològica

n Administració de

medicaments

Terapèutica farmacèutica3un

it

at

OBJECTIUS

·· Descriure les vies d’administració dels medicaments.

·· Administrar medicaments per diferents vies.

·· Identificar les parts d’una prescripció farmacològica.

·· Conèixer els diferents elements de l’administració

de fluïdoteràpia.


4949Unitat 3 - Terapèutica farmacèutica

1 >> Introducció

Les primeres dades de sistematització de medicaments es deuen a l’empe-rador xinès Shen Nung (3000 a.C.), però el primer compendi de fórmulesfarmacològiques apareix a Nippur sobre una tauleta sumèria (2000 a.C.).Més tard, Hipòcrates relaciona la malaltia amb una causa natural, i Cels iGalè recopilen les fórmules més conegudes fins aleshores.

El gran avenç de la Farmacologia científica es produeix al segle XIX, quanPasteur descobreix substàncies en la lluita contra malalties infeccioses.Buchheim estudia l’acció dels medicaments de forma experimental idurant els segles XX i XXI es descobreixen medicaments, sintètics o no, queproporcionaran un avenç en la lluita de l’home contra la malaltia.

Definicions

Abans de començar, convé tenir clars una sèrie de conceptes:

– Fàrmac. Substància biològicament activa capaç de modificar el metabo-lisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte amb finalitats diagnòsti-ques, terapèutiques o preventives.

– Medicament. Substància medicinal de composició natural o química,que presenta propietats curatives o preventives enfront de malaltieshumanes o animals. O bé, tot producte que es pot administrar amb lafinalitat d’establir un diagnòstic mèdic o de restaurar, corregir o modi-ficar les funcions orgàniques de l’home.

– Medicaments essencials. Són els que satisfan les necessitats d’atenció desalut a gran part de la població a preus accessibles per a la comunitat iels individus.

– Medicaments genèrics. Són els que tenen la mateixa composició qualita-tiva i quantitativa en principi actiu i igual forma farmacèutica que elmedicament original, tot i que es troben a la venda a preu menor. Tenen,per tant, la mateixa eficàcia terapèutica, seguretat i qualitat que elmedicament original. S’identifiquen amb sigles EFG (especialitat farma-cèutica genèrica).

– Prescripció d’un medicament. Ésl’ordre escrita per part d’un metge idestinada a preparar o administrarun fàrmac.

– Farmacologia. Ciència que estudiales interaccions de les substànciesquímiques amb els sistemes biolò-gics, les propietats i els efectes delsfàrmacs.

– Biodisponibilitat. Quantitat d’un fàr-mac inalterat (sense metabolitzar)que passa a la circulació sistèmica,òrgans i teixits per produir l’efecteterapèutic desitjat.

Cels i Galè:

Cels: va classificar els medicamentssegons els seus efectes, en simples icompostos, i va ser un eminent investi-gador en antídots de verins. És conside-rat un gran tractadista per l’elevatnombre de medicaments que va des-criure.

Galè: va fer una recopilació de fórmu-les farmacèutiques amb plantes finsaleshores conegudes. Fundador de lapolifarmàcia, va millorar i simplificarles fórmules de la seva època. Va citaradulteracions de drogues indicant comaconseguir-les. Va obtenir emplastre deplom i utilitzava càpsules per a l’admi-nistració de medicaments desagrada-bles.

3.2. Pot utilitzat en farmàcia percontenir preparats farmacèutics.

3.1. Farmacopea. Normativa publica-da per cada Estat sobre la preparaciói dispensació de medicaments.


5050

2 >> Composició dels medicaments

Els medicaments estan formats per tres elements:

– Principi actiu. Substància que confereix l’acció terapèutica al medica-ment.

– Excipient. Substància que proporciona la consistència, forma o volum ales preparacions farmacèutiques per a la seva fàcil administració oabsorció, però que és inactiva des del punt de vista terapèutic. Per exem-ple, la sacarosa, que té un sabor agradable, és higroscòpica (capta aigua)i s’usa per facilitar la dissolució dels comprimits.

– Forma farmacèutica. Forma que adopten les substàncies medicinals i elsexcipients per constituir un medicament.

3.3. Prestatgeria amb fàrmacs.

Forma farmacèutica = principi actiu + excipient

Presentacions de formes farmacèutiques

Presentació Característiques

Comprimit Fàrmac en pols que es comprimeix per dotar-lo d’unaconsistència adequada.

CremaPreparació farmacèutica cosmètica o terapèuticasemisòlida per a ús extern. S’elimina fàcilment ambaigua, és a dir, tenen un efecte “evanescent”.

Càpsula Embolcall, generalment de gelatina, que es dissol al’estómac perquè s’alliberi medicament al tub digestiu.

Gel Medicament en forma de solució, suspensió o emulsió d’úsextern amb efecte refrescant.

Xarop Fàrmac amb principi actiu dissolt en una solució aquosaensucrada.

Loció Preparacions líquides o semilíquides amb un o méscomponents actius en un vehicle apropiat.

Òvul Medicament que allibera el principi actiu en contacte ambles mucoses vaginals.

Col·liri Solució estèril per a administració per via oftàlmica.

Pomada Preparat semisòlid tou i administrat per via tòpica i queno conté aigua en la seva composició.

Supositori Medicament que s’introdueix per via rectal.

Solució aquosa Un o dos fàrmacs dissolts en aigua.

Aerosol Solució bactericida o bacteriostàtica finamentpulveritzada per poder-la inhalar.

Abreviatura de presentacions farmacèutiques

Cap.Comp.Elix. Gt. Inj.Xar.Loc.Pom.Sol.Sup.Taul.

CàpsulaComprimitElixirGotesInjeccióXaropLocióPomadaSolucióSupositoriTauleta

EHMIOCunitat03_EHMIOC03p048-077 20/07/10 14:40 Página 50


3 >> Farmacocinètica

La Farmacocinètica estudia el comportament o la resposta delmedicament pel que fa a la seva alliberació, absorció, distribució,metabolització i excreció en l’organisme.

Com ja hem vist, un medicament, des que és administrat i entra a l’orga-nisme fins que s’excreta, segueix una sèrie de processos que s’han descriten l’anomenada sèrie LADME.

Procés que pateix el medicament des que entra a l’organisme

Etapes de la sèrie LADME:

1. Alliberació. Procés que permet que el principi actiu del medicamentquedi lliure per poder-se absorbir a l’organisme.

2. Absorció. És el procés pel qual el fàrmac administrat s’incorpora altorrent sanguini.

La velocitat d’absorció és el número de molècules d’un fàrmac que s’ab-sorbeixen en una unitat de temps.

3. Distribució. El fàrmac absorbit arriba a la circulació sanguínia i és dis-tribuït per l’organisme travessant les membranes cel·lulars per difon-dre’s fins als òrgans o teixits on exerceix la seva acció.

La dissolució de les molècules del fàrmac en el plasma sanguini pot serde forma lliure del fàrmac o mitjançant la seva unió a proteïnes plas-màtiques.

Quan un fàrmac està unit a proteïnes no travessa la paret capil·lar niprodueix efecte farmacològic.

3.4. Administració d’un aerosol a una nena.

Medicament ‘ Alliberació ‘ Absorció ‘ Distribució ‘ Metabolització ‘ Excreció o Eliminació


5252

4. Metabolització o biotransformació. Els fàrmacs pateixen transforma-cions per facilitar la seva assimilació, inactivació o excreció.

En aquests processos intervenen les enzimes transformadores que estroben principalment en el fetge i, en menor proporció, en òrgans comel ronyó, el tub digestiu o la sang.

5. Excreció o eliminació. Procés pel qual són expulsats un fàrmac i els seusmetabòlits actius o inactius des de l’organisme a l’exterior.

Els fàrmacs s’excreten per les següents vies d’eliminació:

– Renal. És la via majoritària d’excreció. Per exemple, alguns antibiòtics.– Excreció biliar-entèrica. El fàrmac metabolitzat al fetge passa al sistema

biliar, després a l’intestí i s’excreta per la femta.Si, en arribar a l’intestí el fàrmac es reabsorbís, tornaria a la circulacióentero-hepàtica i retornaria de nou al fetge. Per exemple, alguns barbi-túrics.

– Excreció per la llet. En cas dedones en situació de lactància anadons.Els fàrmacs eliminats per aques-ta via poden provocar reaccionstòxiques en el lactant.

– Excreció salivar. El fàrmac ésexcretat per la saliva en moltpetita quantitat i es pot reabsor-bir de nou si arriba al tub diges-tiu.

– Excreció per la suor. Aquesta viaés, en termes generals, poc signi-ficativa.

– Excreció pulmonar. L’eliminacióes produeix per la respiració. Perexemple, en el cas dels anestèsicsgenerals.3.5. Els fàrmacs pateixen transformacions per facilitar-ne l’assimilació.

Factors que modifiquen el metabolisme dels fàrmacs

Factor Característiques

Edat. En nounats i ancians, la capacitat de metabolitzar està disminuïda.

Sexe. Les dones tenen menor capacitat de metabolització que els homes.

Dieta. Els hàbits alimentaris i la flora digestiva influeixen en el procés debiotransformació per les enzimes.

Farmacològics. Dosis, vies d’administració, etc.

Genètics. Poden determinar l’activació i inhibició del metabolisme dels fàrmacs.

Patològics. Malalties hepàtiques, renals, etc., poden accelerar o retardar el metabolismedels fàrmacs.



4 >> Farmacodinàmica

La Farmacodinàmica és la ciència que estudia les accions i els efec-tes propis de cada fàrmac sobre un sistema, òrgan o teixit del coshumà.

L’objectiu d’aquesta ciència és descobrir les interaccions del fàrmac anivell molecular i les conseqüències derivades d’aquestes en l’organisme.

Els fàrmacs, després del procés d’absorció i distribució, generen una res-posta farmacològica, la qual és estudiada per la Farmacodinàmica.

Les accions farmacològiques es classifiquen en dos grans grups:

– Fàrmacs que exerceixen la seva acció a nivell local.– Fàrmacs que actuen a nivell sistèmic o general.

5 >> Vies d’administració de medicaments

La forma farmacèutica d’un medicament està relacionada íntimamentamb la via d’administració.

Existeixen les següents vies:

– Via oral. És aquella en què el medicament s’ingereix i s’absorbeix a tra-vés del tracte gastrointestinal. És la via més utilitzada, per la seva seguretat i per ser ben acceptada pelspacients (Figura 3.6).Entre els inconvenients més importants es troben sabor desagradable,que pot produir irritació gàstrica, té una absorció lenta i no està recoma-nada en pacients inconscients o amb confusió mental perquè pot pro-duir asfíxia.

– Via sublingual. El fàrmac s’administrasota de la llengua, on ha de romandrefins que s’arribi a producir la seva totaldissolució.La seva absorció és ràpida, en tractar-sed’una zona molt vascularitzada.

– Via respiratòria (inhalatòria). El fàrmacs’administra en vies respiratòries altesen forma de gas, líquid o sòlid pulverit-zat (és el cas dels inhaladors i nebulitza-dors).

– Via tòpica. Parlem de via tòpica per refe-rir-nos als medicaments que s’adminis-tren directament sobre la pell i lesmucoses.

– Els tipus de preparats farmacològics peradministrar per aquesta via són:• Dermatològics. Fàrmacs aplicats sobre

la pell.• Instil·lacions o gotes. Fàrmacs aplicats

en orificis orgànics (bàsicament nas,oïda i ulls).

3.6. Administració d’un medicament per via oral.


5454

– Via rectal. Les formes medicamentoses s’introdueixen alrecte. Aquests medicaments es presenten en forma de supositoris i càpsules rectals de gelatina. Està recomanada en pacients amb dificultat per empassar o pacients inconscients.L’inconvenient és que l’absorció per aquesta via és incom-pleta, variable i lenta.

– Via vaginal. El medicament s’introdueix a la vagina.Aquests medicaments es presenten en forma d’òvuls, cre-mes o tauletes vaginals.

– Via parenteral. El medicament es diposita a l’organismetravessant la pell o les membranes mitjançant agulles ocatèters. Té l’avantatge de ser una via d’absorció moltràpida.

Tipus d’administració de medicaments per via parenteral:

• Subcutània. La injecció es realitza en els teixits adjacents ala superfície de la pell. Per ser una zona poc vascularit-zada, l’absorció i distribució dels principis actius és lenta(Figura 3.7).

• Intradèrmica. La punció es realitza a la dermis.• Intramuscular (IM). La punció es realitza entre les fibres dels músculs,

generalment en glutis, cames o braç.• Intravenosa (IV). El preparat farmacèutic s’introdueix mitjançant

injecció a l’interior de la vena i es diposita directament al torrent cir-culatori.

• Intraarterial. La punció es realitza en una artèria. S’utilitza per admi-nistrar contrastos radioopacs.

Radiopacs: substància química que nopermet el pas dels raigs X a través seu.S’utilitzen diversos compostos radio-pacs de iode per delimitar l’interior decambres cardíaques, vasos sanguinis,etc. en una radiografia o radioscòpia.

Vocabulari Abreviatures de vies d’administració

O Oral.

IM Intramuscular.

IV Intravenosa.

SC Subcutània.

SL Sublingual.

R Rectal.

V Vaginal.

Abreviatures de pautes d’administració

a.a. Abans dels àpats.

a.m. Al matí.

d.a. Després dels àpats.

e.d.s. Esmorzar, dinar i sopar.

h. Una hora.

q.s. Quantitat suficient.

3.7. Administració d’un medicament per via parental.

A la pàgina web www.portalfama.com,podràs trobar estadístiques i institu-cions associades relacionades amb elsmedicaments.

Web



6 >> Classificació farmacològica

La classificació dels fàrmacs es pot fer atenent a:

– La seva composició.– El seu origen.– La seva acció.– El lloc de l’organisme on exerceixen en la seva acció.

Si els classifiquem en funció de l’aparell o el sistema on exerceixen la sevaacció, trobem:

Fàrmacs que actuen sobre l’aparell digestiu i el metabolisme

— Antiàcids. Fàrmacs neutralitzants de la secreció àcida gàstrica.— Antiulcerosos. Afavoreixen el procés de cicatrització d’úlceres gàstriques i

duodenals.— Espasmolítics. Provoquen una reducció del to muscular de la mucosa

gastroduodenal i retarden el trànsit intestinal.— Antiemètics. Fàrmacs que actuen sobre el centre regulador del vòmit

inhibint nàusees o el propi vòmit.— Laxants. Fàrmacs que regulen i faciliten la defecació de la femta.

Estimulen el peristaltisme a nivell de l’intestí prim i/o gruixut.— Astringents. Inhibeixen la motilitat intestinal (és a dir, les contraccions que

forcen el desplaçament dels aliments a través del conducte digestiu, la bilisa través del conducte biliar i l’orina a través dels urèters).

Fàrmacs que actuen sobre la sang i els òrgans hematopoiètics

— Antiagregants plaquetaris. Redueixen la capacitat d’adhesió de les plaque-tes i són utilitzats per a la prevenció de patologies isquèmiques, formacióde trombes, etc.

— Anticoagulants. Actuen inhibint la coagulació de la sang i augmenten eltemps de coagulació.

— Fibrinolítics. Activen la fibrinòlisi, que és un procés fisiològic que destrueixels coàguls intravasculars.

— Hemostàtics. Medicaments que afavoreixen la coagulació de la sang.

Fàrmacs que actuen sobre l’aparell cardiovascular

— Cardiotònics. Augmenten la contractibilitat cardíaca.— Antiarrítmics. Actuen normalitzant el ritme dels batecs cardíacs i la fre-

qüència cardíaca.— Hipotensors. Disminueixen la resistència perifèrica o el desgast cardíac.— Vasodilatadors. Actuen augmentant el calibre arteriolar, augmentant el flux

circulatori i afavorint l’oxigenació de teixits.

Fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central

— Anestèsics generals i locals.— Sedants. Produeixen relaxació sense arribar a fer adormir el pacient.— Analgèsics. Disminueixen o anul·len la percepció de sensacions doloroses

sense provocar pèrdua de consciència.— Antiepilèptics. Anul·len o espaien la freqüència de les crisis convulsives en

malalts amb epilèpsia. — Antiparkinsonians. Actuen en la malaltia de Parkinson.— Antidepressius. Utilitzats per al tractament d’estats depressius.— Hipnòtics. Depressors del sistema nerviós central l’acció dels quals és pro-

duir un estat de son el més semblant al son normal.— CNeurolèptics: corregeixen trastorns psíquics (per exemple, l’esquizofrènia).

3.8. Classifiquem els fàrmacs en fun-ció del lloc de l’organisme on exer-ceixen la seva acció.

Sigles utilitzades en els envasos delsmedicaments

ECM Especial control mèdic.

EFG Especialitat farmacèuticagenèrica.

EFPEspecialitat farmacèuticapublicitària.

DH Diagnòstic hospitalari.

H Ús hospitalari.

TLD Tractament de llargadurada.


5656

Fàrmacs que actuen sobre el sistema endocrí

— Insulina. Augmenta el consum de glucosa per part del fetge, el teixit adi-pós i el múscul estriat per disminuir-ne la concentració a la sang.

— Estrògens. Hormones relacionades amb el desenvolupament dels òrganssexuals femenins, que provoquen el desenvolupament en la pubertat i elmantenen en l’edat adulta.

— Andrògens. Hormones relacionades amb el desenvolupament dels òrgans icaràcters sexuals masculins.

— Prostàgens. Hormones relacionades amb el desenvolupament de l’endome-tri.

— Corticoesteroïdes. Fàrmacs amb efectes antiinflamatoris i acció sobre l’e-quilibri hídric.

Fàrmacs que actuen sobre l’aparell locomotor

— Antiinflamatoris i antireumàtics.— Miorelaxants centrals. Fàrmacs que relaxen les fibres musculars.

Fàrmacs que actuen sobre l’aparell respiratori

— Broncodilatadors. Provoquen la relaxació de la musculatura llisa bronquialaugmentant així el calibre dels bronquis.

— Expectorants o fluïdificants. Fluïdifiquen l’expectoració per facilitar-ne l’e-vacuació.

— Antitussígens. Eliminen o alleugen la tos excessiva o irritant.

Fàrmacs antiinfecciosos

— Antibiòtics. Substàncies que actuen com a bactericides o bacteriostàtics iprodueixen la destrucció total o la inhibició del desenvolupament de micro-organismes infecciosos, sense que es produeixi afectació cel·lular en l’or-ganisme en què es produeix la infecció.

— Antivirals. Indicats en afeccions produïdes per virus.— Antifúngics. Lesionen o destrueixen fongs com, per exemple, Candida albi-

cans.— Antisèptics bacteriostàtics o bactericides amb acció fungicida, antiparasi-

tària o virulicida aplicable a tots els éssers vius.

Quimioteràpia antineoplàsica

– Quimioteràpics antineoplàsics. Medicaments que actuen enfront de lescèl·lules canceroses.

Diversos

— Al·lèrgens. Substàncies que poden provocar reacció al·lèrgica.— Tractament de l’alcoholisme, tabaquisme.— Nutritius generals.— Agents de diagnòstic.— Diürètics. Estimulen l’excreció renal d’aigua i electròlits. Actuen a nivell

renal i s’utilitzen en insuficiències renals.— Sèrum. Preparats biològics amb anticossos per a administració per via

parenteral. Produeixen immunitat enfront de determinades infeccions.— Vacunes. Preparats que permeten l’activació del sistema immune per fer

front a malalties greus o mortals.— Antídots. Són medicaments que neutralitzen l’acció d’un tòxic o d’un medi-

cament.

Tuberculosi

És una malaltia infectocontagiosa cau-sada pel microbi Mycobacterium tuber-culosis, conegut com a bacil de Koch.

El Govern aprova la inclusióde nous símbols deseguretat en els envasosdels medicaments

Símbols antics que encaraes mantenen

Dispensació subjecta aprescripció mèdica.

Dispensació amb receptaoficial d’estupefaents.Annex I.

Medicaments quecontinguin substànciespsicotròpiques. Annex I.

Medicaments quecontinguin substànciespsicotròpiques. Annex II.

Conservació en frigorífic.

Caducitat inferior a 5 anys.

Símbols que apareixeran ben aviat

Medicaments que podenreduir la capacitat deconduir o de manejarmaquinària perillosa.

Símbol de gas medicinalinflamable.

Medicaments que poden produirfotosensibilitat.

Símbol internacional de radioactivitat.

Símbol de gas medicinalcomburent.



7 >> Administració de medicaments

Per administrar un medicament prèviament, cal fer una sèrie de compro-vacions generals:

– Comprovar la caducitat dels medicaments, tenint en compte que enalguns la caducitat canvia un cop obert l’envàs.

– Comprovar el nom del pacient, el nom del medicament, la dosi, la viad’administració i l’horari d’administració.

– Preparar la safata de medicació fora de la vista del pacient.– En cas de dubte, error o no entendre bé una ordre, informar a qui pro-

cedeixi segons protocol del centre sanitari.– Comprovar per segona vegada que són el medicament i la dosi prescrits.– Protegir el llit per xopadors, quan procedeixi.– Administrar la medicació primer als pacients que col·laboren i després,

als que necessitin ajuda.

7.1 > Administració de medicaments per via oral

Administració de medicaments per via oral

·· Consisteix en administrar medica-ments a un pacient per la boca.

Factors que s’han de tenir en compteabans d’administrar medicaments peraquesta via:

– Capacitat del pacient per prendre lamedicació.

– Possibilitat de vòmits o diarrea que endesaconsellarien la utilització.

– Al·lèrgies.

Material:

– Medicació.– Ronyonera o safata.– Guants opcionals.– Envàs graduat (líquids) o no gra-

duats, on es diposita la medica-ció.

– Targetes de medicació.– Material per administrar el medi-

cament.– Vas amb aigua, suc o líquids com-

patibles amb la medicació delpacient (Figura 3.9).

Tècnica

3.9. Xarop i envàs graduat.


5858

1·· Has d’administrar un medicament per via oral a un pacient que està inconscient. Quin procedimentseguiries?


7.2 > Administració de medicaments per via sublingual

Administració de medicaments per via sublingual

·· Consisteix en l’administració de medi-caments mitjançant la seva col·locació ala part inferior de la llengua, per a la seva dissolució i absorció per la mucosa sublingual. L’exemple méscaracterístic és la nitroglicerina, indicada per tractar processos d’angina de pit, asma, etc.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants (opcional).2. Comprovar la medicació.3. Explicar al pacient la tècnica advertint-lo que el medicament s’ha de dissoldre completament sota la llen-

gua i, per tant, no ha de tragar saliva fins a transcorregut 1 minut.4. Col·locar el medicament sota de la llengua del pacient o suggerir-li, si col·labora, que ho realitzi ell

mateix.5. Registrar observacions, possibles incidències, medicament administrat, dosi i hora. Signar l’administració

i retornar la targeta de medicació a l’arxiu, segons el protocol.

Material: guants (opcionals), targeta de medicació,ronyonera i medicament.

Tècnica

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants (opcional).2. Comprovar i preparar els medicaments en el vas per a la seva administració depenent de si són sòlids,

líquids o de dosi única i dipositar-lo a la turunda.3. Explicar al pacient la tècnica o medicament que li administrarem.4. Posicionar el pacient de forma adequada (Fowler), tenint en compte les possibles contraindicacions.5. Administrar els medicaments segons els protocols establerts.6. Proporcionar aigua, sucs, etc., si no estan contraindicats per ajudar el pacient a poder empassar els

medicaments o emmascarar el mal gust d’alguns medicaments.7. Si un pacient té dificultat per tragar el medicament, se li suggerirà que el col·loqui a la part posterior

de la llengua al mateix temps que se li ofereix aigua. Aquest procediment facilita la deglució del medi-cament.

8. No abandonar el pacient fins que hagi deglutit la medicació completa. En cas de pacients sospitosos deno haver pres la medicació, intentar comprovar que ho han fet, suggerint-los obrir la boca per compro-var-ho.

9. Registrar i signar l’administració de la medicació, dosi, hora, observacions, etc. Si no va poder ser admi-nistrada, especificar-ne les causes. Retornar les targetes de medicació a l’arxiu, segons el protocol.



Administració de medicaments per via tòpica dermatològica

·· Els medicaments dermatològics es poden classificar en:

– Liniments, locions, solucions (medicaments en estat líquid).

– Ungüents, cremes, pomades, gels (medicaments en estatsemisòlid).

– Pols dèrmics (medicaments en estat sòlid).

– Aerosols tòpics.

Descripció: els medicaments dermatològics i les instil·lacions són els que més freqüentment s’administrenper via tòpica.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.2. Preparar el pacient i explicar-li el procedi-

ment que s’utilitzarà.3. Rentar i assecar la zona a tractar, si proce-

deix.4. Aplicar la medicació tòpica de:

– Cremes o pomades. Col·locar una quantitatde crema o pomada segons pauta mèdicasobre l’aplicador, depressor, etc.

– Locions. Agitar l’envàs si està indicat, dipo-sitar-les en una gasa i aplicar-les sobre l’à-rea a tractar. Si es tracta de liniments, aplicar-los realit-zant un massatge suau a la zona afectada.

– Aerosols. Agitar l’envàs abans d’aplicar-losa una distància recomanada aproximada-ment d’entre 20 i 30 cm.

– Pegats transdèrmics. Aplicar a la zona ade-quada, segons les instruccions d’aplicació(Figura 3.10).

5. Acomodar el pacient.6. Treure’s els guants.7. Registrar el tipus de medicament, dosi, hora-

ri d’administració i zona d’aplicació.

Observacions:

– Possibles reaccions adverses del pacient a la medicació. – Anotar incidències derivades d’aquesta administració.

Material:

– Guants.– Gases.– Depressors linguals o aplicadors.– Ronyoneres– Sèrum fisiològic.– Medicament.

Tècnica

3.10. Aplicació d’un pegat transdèrmic.

7.3 > Administració de medicaments per via tòpica


6060

Administració d’instil·lacions oftàlmiques

·· Els medicaments més utilitzats en l’administració oftàlmi-ca són els col·liris i les pomades.

Protocol:

1. Rentar-nos les mans.2. Comprovar l’ordre, medicament, número de gotes i l’ull a

què va destinada la medicació.3. Explicar al pacient la tècnica que realitzarem. Advertir, en cas que el medicament produeixi coïssor,

picor, sensació de vista borrosa, etc.4. Col·locar el pacient en posició de Fowler o decúbit supí.5. Posar-se guants estèrils.6. Administrar el col·liri o pomada oftàlmica:

– Netejar l’ull amb solució salina o solucions estèrils. S’ha d’aplicar cap al lacrimal en direccióde l’extrem intern de l’ull.

– Col·locar el pacient amb el cap lleugera-ment inclinat cap enrere i mantenir l’ulldel pacient obert, per tal de facilitar la ins-til·lació. Si es tracta d’un col·liri, s’hauràd’instil·lar al sac conjuntival inferior elnúmero de gotes exactes, mantenir l’ulldel pacient obert i tancar-lo a poc a pocmentre realitzem un lleuger massatge, finsque el col·liri s’hagi distribuït uniforme-ment per l’ull (Figura 3.11).

– Si apliquem una pomada oftàlmica: pres-sionar el tub de pomada oftàlmica sobrel’angle intern del sac conjuntival aplicantla quantitat indicada a la pauta mèdica. Tancar l’ull del pacient i aplicar un suaumassatge per a la seva millor distribució.

7. Amb una gasa estèril, retirar el líquid o lapomada que hagi quedat en excés, així comla de l’exterior de l’ull.

8. Acomodar el pacient i observar les possiblesreaccions adverses i incidències durant l’ad-ministració.

9. Registrar les incidències, en cas que n’hihagi, en la targeta de medicació.

Observacions:

– És important evitar fregar la còrnia o el sacconjuntival en aplicar la medicació.

Tècnica

3.11. Administració de gotes oftàlmiques.

Material:

– Guants estèrils.– Medicament.– Sèrum fisiològic.– Ronyoneres.– Gases estèrils.



Administració d’instil·lacions òtiques

·· Els medicaments líquids que s’instil·len en la cavitat auri-cular es denominen gotes òtiques. S’administren en el con-ducte auditiu extern.

Protocol:

1. Rentar-se les mans.2. Col·locar-se els guants.3. Explicar al pacient la tècnica que li realitza-

rem.4. Col·locar el pacient en la posició de decúbit

lateral per poder accedir a l’oïda afectada obé, si el pacient col·labora, situar-lo assegutamb el cap envers el costat de l’aplicació.

5. Netejar el pavelló auricular amb una gasa isèrum fisiològic.

6. Administrar el medicament (el número exac-te de gotes pautat), prèviament temperat idipositat en el comptagotes.– Si el pacient és adult, s’estira el pavelló

auditiu cap amunt amb delicadesa i capenrere (Figura 3.12).

– En nens menors de 2 anys, s’haurà d’estirarles orelles amb suavitat cap avall per afa-vorir l’entrada del medicament i visualitzarmillor el conducte auditiu.

7. Recomanar al pacient que esperi 5 minutsfins a retenir el medicament.

8. Registrar les observacions i les possibles inci-dències durant la tècnica, reaccions adversesdel pacient i evolució.

9. Signatura per part del professional de la rea-lització de la tècnica.

Observacions:

– S’aconsella eliminar les primeres gotes delmedicament en una ronyonera abans d’administrar-lo per a:

• Netejar la cànula de l’envàs de possibles microorganismes, evitant així possibles contaminacions.• Controlar la velocitat de sortida del medicament per la cànula de l’envàs i, d’aquesta manera, assegu-

rar-nos que administrem la dosi exacta de gotes prescrites pel metge.

– No taponar l’oïda amb cotó, llevat que estigui indicat o pautat en el prospecte (el cotó pot absorbir elmedicament el medicament reduint la dosi i, per tant, l’eficàcia, produint resistències en el cas dels anti-biòtics i disminució de l’acció terapèutica).

Tècnica

3.12. Administració de gotes òtiques.

Material: – Guants estèrils.– Medicament.– Ronyoneres.


6262

Administració d’instil·lacions nasals

·· Les instil·lacions nasals són solucions aquoses de substàn-cies medicamentoses que s’apliquen amb l’objectiu de dis-minuir la congestió nasal i tractar processos inflamatoris oinfecciosos de la cavitat nasal.

Es poden aplicar en forma de gotes nasals o pulverització(aerosols).

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.2. Explicar al pacient la tècnica que realitzarem.3. Demanar al pacient que renti les seves fosses nasals amb mocadors d’un sol ús.4. Col·locar el pacient en posició d’assegut amb el cap en hiperextensió per afavorir l’entrada del medica-

ment.5. Carregar el medicament en el comptagotes o aplicador i administrar-lo dirigint-lo cap a la paret superior

de la cavitat nasal, pro-curant no tocar amb l’a-plicador la fossa nasaldel pacient. Recomanar-li que inspiriprofundament (Figura3.13).

6. Recomanar al pacientque respiri per la boca ique es mantingui enrepòs durant 5 minutsper afavorir l’absorciódel medicament.

7. Registrar les observa-cions i possibles incidèn-cies durant la realitzacióde la tècnica.

8. Signar la realització de latècnica.

Tècnica

3.13. Instil·lació nasal.

2·· Realitza amb un company la simulació d’administració de gotes òtiques, oftàlmiques, nasals i pomadesa un pacient que no col·labora i està excitat. Com li explicaries el procediment i l’intentaries convèncersobre la importància de la seva col·laboració?


Material:– Guants opcionals.– Ronyonera.– Registre en full de medicació.– Medicament.– Gases o mocadors d’un sol ús.

Administració incorrecta:el fàrmac es manté a lazona anterior.

Administració correcta: el fàrmac arriba a la zonaposterior.



7.4 > Administració de medicaments per via respiratòria

Els medicaments administrats per aquesta via actuen en l’aparell respira-tori i estan indicats en el tractament de malalties com ara asma bronquial,MPOC, infeccions pulmonars en pacients immunodeprimits, etc.

Avantatges i inconvenients de l’ús d’inhaladors

– Avantatges. Es necessiten petites dosis de fàrmac, que accedeixen direc-tament a l’àrea afectada i que, en termes generals, presenten escassosefectes secundaris.

– Inconvenients. La tècnica d’aplicació ha de seguir unes instruccionsmolt precises, per no produir irritació faríngia i existeix la possibilitatd’aplicar dosis incorrectes en no controlar el maneig de l’inhalador.

Tipus d’inhaladors:

– Inhaladors dosificadors pressuritzats. Consten d’un cilindre o cartutxque conté la medicació i el gas i una vàlvula dosificadora que alliberauna dosi prefixada en accionar-la.

– Cambres d’inhalació o espaiadores. Dispositius que s’interposen entre laboca del pacient i l’inhalador, per minimitzar els problemes de coordi-nació entre l’activació del sistema i la inspiració del pacient. Presentendiferents formes i mides i es realitzen en diversos materials. Aquestescambres s’usen amb una mascareta en pacients amb edats compresesentre 0 i 3 anys i amb un broquet a partir d’aquesta edat (Figura 3.14).

– Inhaladors de pols seca. Són sistemes unidosi o multidosi que proporcio-nen la dosi adequada del fàrmac. Tenen l’avantatge que es necessita unflux inspiratori més baix que amb altres sistemes, cosa que permetmolta més facilitat de maneig (Figura 3.15).

– Sistemes de nebulització. Els seus components són:• Una font d’aire o oxigen (compressor o sistema central).• Un nebulitzador. Alguns tenen un microprocessador que adapta la

dosi del fàrmac a la inspiració del pacient.

3.15. Inhaladors de pols seca.3.14. Mascareta de nebulització aplicada a un lactant.


6464

Administració de medicaments per via respiratòria amb inhaladors pressuritzats

·· En aquests inhaladors fan servir gas per facilitar la sortida del medicament (Figura 3.16).

Protocol:

1. Rentar-se les mans, posar-se els guants icol·locar el pacient assegut.

2. Explicar la tècnica al pacient. Se li ha d’in-dicar que respiri lentament i profundamentrealitzant una aturada al final de la inspira-ció.

3. Destapar, agitar el cartutx i col·locar l’inha-lador en posició vertical amb el broquet a lapart inferior, entre els dits índex i polze(Figura 3.16).

4. Espirar lentament i profundament.5. Col·locar el broquet del cartutx a la boca i

inspirar molt lentament.6. En iniciar la inspiració, accionar el disposi-

tiu (una sola vegada) i seguir inspirant len-tament i profundament fins a omplir els pul-mons.

7. Retirar el cartutx de la boca.8. Tractar d’aguantar la respiració un mínim de 10 segons.9. Indicar al pacient que s’esbandeixi la boca.

10. Netejar l’equip.11. Registrar l’administració i les possibles incidències.

Observacions:

– L’inconvenient dels inhaladors és la dificultat d’alguns pacients per coordinar l’activació de l’inhaladoramb la inspiració.

– És important informar el pacient sobre les instruccions d’ús, manteniment i neteja dels sistemes utilitzatsen la teràpia inhalatòria per evitar contaminar els equips i alterar els seus sistemes. Seguir les recomana-cions especificades pel fabricant.

Material: inhalador pressuritzat, guantsopcionals i registre en full de medicació.

Tècnica

A la pàgina web http://db.separ.es/cgi-bin/wdbcgi.exe/separ/separ2003.pkg_pacientes.muestradoc?p_id_menu=1426,trobaràs instruccions sobre l’ús d’inha-ladors.

Web

3.16. Inhalador dosificador pressuritzat.

Degut a la dificultat que presenten els pacients en la coordinació per a ins-pirar en el moment de l’aplicació del fàrmac i en la posterior respiració,per tal d’aprofitar al màxim les dosis, en l’actualitat es tendeix a recoma-nar l’ús dels inhaladors pressuritzats amb cambres d’inhalació. En el casdels pacients pediàtrics, l’ús d’aquestes cambres és obligat, amb motiu dela dificultat addicional que presenten aquests malalts, havent-se d’usaramb mascareta en els menors de tres anys.



Administració de medicaments per via respiratòria a través de cambresd’inhalació

·· Són aparells que faciliten l’ús dels inhaladors pressuritzats i que, a més, tenen l’avantatge de disminuirla irritació faríngia.

Descripció: La cambra espaiadora augmenta la distància entre l’inhalador i la boca del pacient. Aquest hipot respirar normalment, per la qual cosa se simplifica l’ús d’inhaladors pressuritzats.

Protocol:

1. Passos un i dos com en tècniques anteriors.2. Destapar i sacsejar el cartutx, col·locar l’inhalador en posició vertical amb el broquet a la part inferior,

entre els dits índex i polze.3. Acoblar el cartutx a la cambra d’inhalació.4. Espirar lentament i profundament.5. Acoblar els llavis al broquet de la cambra inhaladora.6. Accionar el dispositiu (premuda) una sola vegada.7. Respirar a través del broquet diverses vegades, per assegurar-nos que tota la dosi ha estat administrada. 8. Tractar d’aguantar la respiració un mínim de 10 segons o el que aguanti el pacient.9. Esbandir la boca.

10. Netejar el material prèviament desmuntat amb aigua i sabó i assecar.

Observacions: si, en netejar l’equip, es detecten escletxes o mal funcionament, s’ha de llençar.

Material: inhalador, cambra d’inhalació i guants.

Tècnica

Administració de medicaments per via respiratòria amb inhaladors de pols seca

·· Aquests dispositius estan desplaçant els pressurit-zats, degut al fet que no és necessari coordinar lainspiració del pacient amb l’activació de l’inhalador i, per tant, el seu ús és més senzill i s’aprofita més ladosi aplicada.

Descripció: els més utilitzats són Aerolizer®, Accuhaler®, Turbuhaler® i Novolizer®. Cada dosi es dipositaal dispositiu de l’inhalador en realitzar la càrrega.

Protocol:

1. Els passos 1 i 2 com en la tècnica anterior.2. Destapar l’inhalador i carregar el dispositiu seguint les instruccions del fabricant.3. Espirar lentament i profundament segellant els llavis sobre el broquet.4. Inspirar de forma profunda aguantant la respiració 10 segons.4. Indicar al pacient que s’esbandeixi la boca.5. Netejar l’equip i registrar les incidències.

Material: inhalador i guant opcional.

Tècnica


6666

3·· A un pacient adult hospitalitzat se li ha prescrit una medicació amb un inhalador cada 4 hores. L’auxi-liar no segueix la pauta i li administra el doble de dosis cada 8 hores. Tindrà el mateix efecte farmacològicper ser el doble de temps i el doble de dosis?


Administració de medicaments per via respiratòria amb nebulitzadors

·· Es tracta de dispositius dissenyats perquè el fàrmac s’admi-nistri en forma d’aerosol i s’apliqui en el tractament de malal-ties respiratòries, tant en l’àmbit hospitalari com en el domi-ciliari, a través d’una mascareta específica, proveïda d’undispositiu per aplicar medicació inhalatòria.

Protocol:

1. Passos un i dos com en tècniques anteriors.2. Mesurar exactament amb una xeringa o

comptagotes la dosi pautada i col·locar-la ala cambra del nebulitzador. Diluir amb solució salina segons pauta mèdi-ca.

3. Acoblar el nebulitzador a la mascareta, con-nectar-la al sistema d’oxigen o compressor iposar-lo en marxa.

4. Un cop comprovat que funciona el sistema,ajustar la mascareta al pacient.

5. Realitzar inspiracions lentes i profundes finsa esgotar la dosi.

6. En finalitzar l’administració, retirar el siste-ma.

7. Netejar i desinfectar l’equip, prèviamentdesmuntat.

8. Realitzar la higiene bucal.9. Registrar observacions i possibles incidències.

Observacions:

- És freqüent que alguns pacients pateixin dispnea o acusin falta de gana si aquesta tècnica es realitza abansdels àpats. Per aquest motiu, és convenient buscar el moment apropiat perquèno es produeixin reaccions adverses.

- S’ha de lliurar al pacient les instruccions escrites sobre la forma depreparar i mantenir l’equip.

Material: mascareta de medica-ció inhalatòria (Figura 3.17),xeringa, 1 solució salina.

Tècnica

3.17. Mascareta per a medició inhalatòria.

Jokichi Takamine i Thomas Bell Aldrichvan aïllar, el 1901, l’adrenalina de glàn-dules adrenals que, el 1929, es va usarper primera vegada com a tècnica inha-latòria, en el tractament de l’asmabronquial.



Administració de medicaments per via rectal

·· Per aquesta via podem administrar supositoris i qualsevol tipus d’ènema. Es pot utilitzar com a via alter-nativa a la via oral si aquesta està desaconsellada.

Administració de supositoris

Descripció: els supositoris són formes farmacèutiques sòlides que,per la seva forma, consistència i volum estan preparats per adminis-trar-se per via rectal.

Protocol:

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.2. Col·locar el pacient en decúbit lateral esquerre o Sims.3. Treure el supositori del seu envàs i col·locar-lo en una gasa.4. Amb la mà no dominant, separar el gluti per visualitzar l’esfínter anal i amb l’altra mà, inserir el supo-

sitori lubricat en el recte del pacient, recomanant-li que respiri per la boca perquè es relaxi.5. Amb els dits mitjà i polze, ajuntar les natges fins a comprovar que el supositori no surt.6. Netejar amb suavitat mitjançant una gasa les restes de lubricant.7. Registrar les incidències, el medicament administrat, dosi, hora i signatura del professional.

Observacions: a vegades, es recomana introduir el supositori per l’extrem no punxegut si el pacient nocol·labora, perquè així és més difícil expulsar-lo.

Si la consistència fos molt tova, deixar el supositori al frigorífic uns minuts abans de la seva aplicació.

Administració de microènemes

Descripció: els microènemes s’usen quan interessa aplicar un volummolt petit de medicament. Actuen en l’alleujament simptomàticdel restrenyiment.Tenen l’avantatge que, en estar molt poc temps en l’intestí, gaire-bé no produeixen efectes secundaris.

Protocol:

1. Passos un i dos com en tècniques anteriors.2. Amb la mà no dominant, separar el gluti per visualitzar l’esfínter anal i, amb l’altra mà, introduir l’apli-

cador del microènema en el recte del pacient, recomanant-li que inspiri profundament i espiri amb len-titud per relaxar l’esfínter anal. El microènema s’introdueix sense el caputxó, lubricat prèviament.

3. Prémer suaument el tub fins a esgotar el medicament i retirar-lo sense deixar d’exercir pressió en l’en-vàs perquè no aspiri el contingut.

4. Ajuntar les natges fins a comprovar que el microènema és retingut.5. Netejar amb suavitat i amb una gasa les restes de medicament i lubricant.6. Recollir l’equip i rentar-se les mans.7. Registrar les incidències, en cas que n’hi hagi.

Material: guants, supositori omicroènemes, lubricant itovalloles d’un sol ús o gases.

Tècnica

Material: microènema, gases,guants i lubricant, ronyonera.

7.5 > Administració de medicaments per via rectal


6868

Administració de medicaments per via vaginal

Els medicaments administrats per aquesta via s’introdueixen a la vagina. Les indicacions estan recomana-des per la casa comercial, ja que, en molts casos, disposen d’un aplicador o dispositiu que afavoreix la intro-ducció a la vagina.

Els medicaments que s’administren per aquesta via són generalment antisèptics, espermicides, antifúngics,anestèsics locals, hormones sexuals femenines, etc. En general, es presenten en forma de pomada, crema,òvuls, supositoris i tauletes vaginals.

L’aplicació d’aquesta medicació es realitza habitualment amb la pacient en posició ginecològica.

Tècnica

7.6 > Administració de medicaments per via vaginal

7.7 > Administració de medicaments per via parenteral

La finalitat d’aquesta teràpia és subministrar solucions líquides a pacientsquan es pretengui restaurar líquids i electròlits a l’organisme. També es faservir per administrar medicació intravenosa. Per usar aquesta via d’administració, cal que el pacient tingui canalitzadauna vena per mitjà d’agulles, femelles, cànules o catèters, tècnica quecorre a càrrec de la infermera o el metge en funció del tipus de via que escanalitzi.

Tipus de solucions líquides intravenoses més freqüents d’ús hospitalari

Sèrums energètics • Solucions isotòniques de glucosa de concentració al 5 %.• Solucions hipertòniques glucosades al 10 % o 20 % i ampolles al 33 % o 50 %.

Sèrums electrolítics

• Solució salina fisiològica, clorur sòdic al 0,9 %.• Solució salina hipotònica al 0,45 %.• Solució salina hipertòniques concentrada al 3 %, 5 % i 7,5 %.• Solució Ringer: barreges de solució salina amb diversos ions.• Ringer-lactat.

Solucions mixtes • Solucions glucosalines: a 1/3 i a 1/5.

Sèrums expansors del volum sangui-ni; reposen volum en major propor-ció que el líquid subministrat.

• Albúmina al 20 %.• Macromolècules (Hemoce®, Macrodex®, Rheomacrodex®, etc.).

Solucions alcalinitzants • Bicarbonat sòdic: 1 molar i 1/6 molar.

Reposició d’elements sanguinis• Concentrat d’hematies.• Plasma.• Plaquetes.

A la major part d’aquestes solucions es poden afegir diversos ions en fun-ció de les necessitats del pacient.



Administració de medicaments per via parenteral.

Sistema intravenós

Els elements que necessitem per realitzar una perfusió de líquids endovenosos són:

– Peu de sèrum o peu de degoteig.– Solució a perfondre.– Sistema de perfusió, format per les següents parts:

• Dispositiu d’inserció a la bossa de la solució a perfondre.• Cambra de degoteig. Pot disposar d’una vàlvula d’aire, que té al seu interior un filtre antimicrobià i ser-

veix per evitar que, en sortir el líquid del recipient de la solució, es faci el buit a l’interior. Aquesta vàl-vula s’ha de mantenir sempre oberta en els recipients rígids (vidre i plàstic dur) i opcionalment en elsflexibles, ja que aquests es col·lapsen, ambla qual cosa no impedeixen la sortida dellíquid.

• Sistema de connexió. És un tub allargat dematerial flexible que uneix la cambra dedegoteig amb la connexió del pacient.

• Sistema de regulació de flux. La seva finali-tat és regular la velocitat a què volem per-fondre el líquid. Va adossat al sistema deconnexió i ens permet controlar les gotesper minut que passen al pacient.

Connexió amb el pacient. Pot tenir un adapta-dor per pressió o per rosca.

Tipus de sistemes de perfusió

Els sistemes de perfusió es classifiquen en fun-ció de la mida de sortida de la gota:

– Sistemes de microdegoteig. La mida de lagota (microgota) és tres vegades menor que lagota del sistema normal. Un centímetre cúbicequival a 60 microgotes.

– Sistema de degoteig (normal o normodego-teig). És el sistema més habitual. Amb aquestsistema, un centímetre cúbic equival a 20gotes (Figura 3.18).

– Sistema de macrodegoteig. Aquest sistemadispensa una mida de gota major i s’usa úni-cament en els sistemes de perfusió d’ele-ments sanguinis, excepte en les plaquetes, jaque els derivats sanguinis són molt densos ipodrien obstruir els sistemes normals. Posseeix un filtre a l’interior de la cambraperquè no passin al pacient coàguls que s’hagin pogut formar en la bossa de sang. Per això, no s’usa ambles plaquetes ja que queden atrapades al filtre.

Tècnica

3.18. Sistema de degoteig.

Sistema deconnexió alpacient

Sistema deconnexió

Sistemaderegulacióde flux

Cambra dedegoteig

Dispositiud’inserció Vàlvula antibuit

amb filtreantimicrobià


7070

• Regulador de flux. Es col·loca opcionalment entre el sistema de sèrum i la via que tingui el pacient.Controla la quantitat de líquid a perfondre en ml/h i té l’avantatge de ser més exacte i més còmoded’usar que el regulador del sistema de perfusió. En aquest tipus de dispositiu, el regulador del sistema de perfusió ha de romandre completament obert(Figura 3.19).

• Sistema de connexió múltiple. Permet connectar diversos sistemes de perfusió a una sola via. Els sistemes de perfusió es col·loquen entre la via i el regulador de flux. El més conegut és la clau de tres passos, però en l’actualitat estan apareixent nous connectors d’aquesttipus.

• Bombes de perfusió. Són aparells que controlen el ritme de degoteig a velocitat constant amb un siste-ma de perfusió especial. Són més segures que la resta dels sistemes de regulació de flux. S’usen sempre amb medicacions o líquids que necessiten administrar-se amb gran exactitud. Disposen d’alarmes que avisen si el líquid no és perfós, si s’acaba o si entra aire.

Igualment, permeten marcar una dosi prefixa-da, interrompent la perfusió una cop assolida ladosi.

Perfusió intravenosa

Muntar el sistema de perfusió, el regulador deflux i el sistema de connexió múltiple.

Protocol:

1. Destapar el recipient que conté el líquid aperfondre i desinfectar el tampó.

2. Connectar el dispositiu d’inserció en el reci-pient que conté la solució.

3. Omplir la cambra de degoteig aproximada-ment fins a la meitat de la seva capacitatprement suaument la cambra.

4. Obrir les claus de pas permetent que el líquiddescendeixi per gravetat fins que surti perl’extrem del tub per purgar el sistema, asse-gurant-nos que no quedin bombolles al siste-ma.

5. Tancar la clau de pas.6. Posar el protector a l’extrem del tub.

Observacions: tant la venopunció com la connexió del sistema al pacient les realitza el DUE.

3.19. Perfusió endovenosa.

Material: sistema de fixació, peu desèrum, sistema de perfusió, regulador deflux, sistema de connexió múltiple ibomba de perfusió (si és necessari).

Botella desèrum

Sistema dedegoteig

Reguladorde flux

Clau de trespassos



Càlcul de la velocitat de perfusió

Els sistemes de degoteig estàndard proporcionen un volum d’1 ml percada 20 gotes. En els sistemes de microdegoteig, l’equivalència és de 60microgotes per ml, i en els de macrodegoteig o de sang 1 ml equival a 10gotes.

1 ml = 20 gotes = 60 microgotes = 10 macrogotes.

Per perfondre un líquid al pacient en un temps indicat, cal calcular elritme de degoteig o velocitat de flux. El flux s’expressa en gotes per minut(g/m) o mil·lilitres per hora (ml/h).

– Sistema de degoteig normal: número de gotes per minut = volum a per-fondre (ml) x 20 gotes/ml dividit entre el temps total expressat enminuts.

– Sistema de microdegoteig: número de gotes per minut = volum a perfon-dre (ml) x 10 gotes/ml dividit entre el temps total expressat en minuts.

– Sistema de microdegoteig. Número de gotes per minut = volum a perfon-dre (ml) x 60 gotes/ml dividit entre el temps total expressat en minuts.

– Si el flux s’expressa en ml/hores: volum en mil·lilitres hores = volum enml dividit entre el temps total en hores.

4·· El metge prescriu al pacient del llit 340 el següent tractament:

– Sèrum fisiològic 500 cc en una via. – Sèrum glucosat al 5 %: 250 cc c/3 en una altra via.

Calcula les gotes per minut de cada sèrum i quants sèrums hem de demanar a la farmàcia per al cap de set-mana.

5·· El metge prescriu l’administració d’un degoteig a 10 gotes/minut c/4 h.

Quants cc hauran passat al cap de quatre hores?


Parts d’una prescripció

1. Identificació completa del pacient.2. Nom del fàrmac (comercial o genè-

ric), dosis i hores d’administració.3. Via d’administració.4. Signatura de qui prescriu la medi-

cació.5. Si una ordre no està clarament

escrita, els auxiliars d’infermeriahan de confirmar la pauta amb elmetge que l’ha prescrit per evitarerrors.

Emmagatzematge de medicaments

Existeixen medicaments que, per laseva composició, s’han d’emmagatze-mar en llocs especials i que assegurinuna protecció marcada per la Llei(armaris amb clau) (Figura 3.20).

3.20. Farmàcia d’un hospital.


7272

8 >> Errors de medicació

Els errors de medicació són els incidents que poden (o no) produirdanys a un pacient per una utilització inadequada dels medica-ments.

Els errors en la medicació es poden produir per part de:

– El metge (prescriu el medicament).– El farmacèutic (verifica i dispensa el medicament).– L’equip d’infermeria (transcriu i administra el medicament).– El pacient.

Els errors de medicació poden ser de diferents tipus:

– Administració errònia del medicament.– Dosi, pauta o durada no adequada.– Conservació inadequada.– Contraindicacions.– Errors de prescripció (el medicament prescrit o la dosi són inadequats).– Interacció amb un altre o amb altres medicaments.– Característiques personals del pacient, etc.

Per prevenir aquests errors de medicació, cal seguir una sèrie de pautes:

– Comprovar les ordres mèdiques amb el full d’administració de medica-ments.

– Comprovar les possibles al·lèrgies medicamentoses.– Identificar el medicament que s’administrarà: nom del fàrmac, dosi, via

i horari d’administració.– Preparar el medicament abans d’administrar-lo.

– Identificar el pacient a qui s’ad-ministra el medicament mitjan-çant dispositius identificatius obraçalets, o bé preguntant-li elnom, número de llit, via d’admi-nistració, etc.

– Registrar l’administració del fàr-mac immediatament després derealitzar-la, indicant l’hora exac-ta d’administració i les observa-cions pertinents sobre la respos-ta del pacient.

– Signatura del professional sani-tari que va realitzar l’administra-ció. Hi ha formats de registre on sesigna amb les inicials després decada medicació administrada.

– Si, malgrat totes les comprova-cions, es produeix un error, s’hade notificar immediatament.3.21. Els pastillers són recipients que organitzen la medicació. S’ha demostrat que el seu ús

disminueix el nombre d’errors en l’administració de la medicació.



9 >> Toxicitat dels fàrmacs

Els fàrmacs poden produir reaccions indesitjables que afectin els diferentssistemes de l’organisme produint alteracions digestives (vòmits, diarrea,etc.), hepàtiques, renals, cardiovasculars, hemàtiques, etc.

Els efectes indesitjables es poden classificar en:

– Efectes secundaris. Són conseqüència de l’acció farmacològica del propifàrmac.

– Efectes col·laterals. Reaccions adverses en dosis habituals.– Teratogenicitat. Alteracions en l’embrió en administrar fàrmacs en

embarassades.– Tolerància. Disminució dels efectes d’un fàrmac després d’administrar

dosis constants. També es produeix quan l’efecte produït és similar, toti augmentar la dosi o quantitat del fàrmac.

– Addició. Recerca o consum compulsiu de substàncies psicotròpiques oun altre tipus de fàrmac.

– Reacció idiosincràtica. Resposta no habitual del fàrmac associada a fac-tors genètics.

– Reacció al·lèrgica.

10 >> Punt SIGRE: sistema integrat de gestió i recollida d’envasos

La seva funció és recollir, en un punt senyalitzat de les farmàcies, envasosi medicaments caducats o en mal estat susceptibles de provocar accidents.Dipositant al contenidor els materials i medicaments evitem que s’elimi-nin a les escombraries o per les condicions d’aigua i contaminen el mediambient.

Material que es pot dipositar al punt SIGRE (Figura 3.23):

– Tots els medicaments que es vulguin eliminar juntament amb el seuenvàs i prospecte.

– Envasos buits procedents de medicaments.– Medicaments caducats.

A la pàgina web www.portalfarma. compodràs trobar informació sobre elsmedicaments, les estadístiques i lesinstitucions associades.

Web

3.22. Els fàrmacs poden produir efectes indesitjables.

3.23. Punt SIGRE en una farmàcia.


7474

Idees clau

Composició- Principi actiu- Excipient

Classificació

- Per la seva composició- Pel seu origen- Per la seva acció- Lloc on exerceix la seva acció

Fases farmacocinètiques

- Alliberació- Absorció- Distribució- Metabolització- Eliminació

Vies d’administració

- Oral- Sublingual- Respiratòria (inhalatòria)- Tòpica- Rectal- Genital- Parenteral

Administraciómedicaments

MEDICAMENTS

Comprovacionsgenerals

- Nom del pacient- Nom del medicament- Dosis- Vies d’administració- Horari d’administració- Caducitat


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Relaciona correctament els símbols següents amb el seu significat corresponent:

– EFG. – 2 triangles.– Recepta d’estupefaents. – Cercle buit.– Caducitat menor de 5 anys. – Cercle ple.– Especialitats que necessiten recepta mèdica. – Especialitat farmacèutica genèrica.

2·· Estableix l’ordre correcte en el procés següent relatiu als medicaments:

– Medicaments. – Alliberació.– Metabolització. – Excreció.– Absorció.

3·· Com administraries medicaments orals a una persona inconscient? Raona la teva resposta.

4·· Per què col·locaries un pacient en posició lateral per a l’administració d’un supositori? Existeixen casosen què no es podria col·locar en aquesta posició? Raona la teva resposta.

5·· Realitza una taula amb les vies d’administració de medicaments, les indicacions i els aspectes a teniren compte en cada cas.

6·· Copia al teu quadern les comprovacions generals en l’administració de medicaments. Marca les quepoden produir un error en l’administració, si no se segueixen. Raona la teva resposta.

7·· Amb l’ajuda de la següent pàgina web www.respirar.org/portalpadres/inhaladores.thm, amplia els teusconeixements sobre les tècniques correctes per a l’administració de medicaments inhalats, amb els dife-rents sistemes que podem trobar en el mercat.

.: APLICACIÓ :.

1·· Selecciona tres medicaments que es puguin administrar per via oral, tòpica o rectal i, després de llegirel prospecte, investiga la seva data de caducitat, indicacions i contraindicacions i reaccions adverses.

2·· Prepara el material per a l’administració de medicaments per via oral, rectal i tòpica.

3·· Com explicaries a un pacient que no hi pot veure el mecanisme d’un inhalador?

4·· Simula, amb l’ajuda d’un maniquí, l’administració de medicaments per les diferents vies autoritzadesals auxiliars d’infermeria.

5·· Busca en pàgines web relacionades amb el tema els possibles punts d’eliminació de medicaments, aixícom les conseqüències que es produeixen en el medi ambient si s’eliminen sense control. Recopila fulletsinformatius en farmàcies sobre el punt SIGRE.

6·· Busca en tres farmàcies del teu municipi el punt SIGRE. Està visible? És igual en totes? L’utilitzen elsclients de les farmàcies? Et sembla necessari aquest mecanisme d’eliminació?

7·· Calcula el ritme d’infusió en ml/H i en gotes/min, per a perfondre els següents sèrums en el temps pau-tat:

– 1 500 cc en 24 h. – 2 500 ml en 24 h.– 500 cc en 12 h. – 100 ml en 1 h.

Activitats finals



7676

Cas final

Solució ··

Comprovacions respecte de la medicació:

1. Realitza primer una comprovació prèvia a l’administració:– Medicament.– Dosi.– Via d’administració.– Horari.– Al·lèrgies del pacient.

2. Rentar-se les mans i posar-se els guants.3. Preparar el material necessari:

– Safata.– Xarop prescrit i dosificador (segona comprovació del medicament, dosi, via d’administració i hora).– Líquids no contraindicats com sucs, aigua, etc.– Tovallons.

Preparació de la medicació pautada:

– Preparar la medicació segons el protocol descrit en l’administració de medicaments per via oral:• Obrir el tap del xarop mantenint-lo a la mà o deixant-lo en algun lloc net, per tal que no es contami-

ni.• Abocar al dosificador la dosi correcta, tapar l’etiqueta per no deteriorar-la i que sigui llegible.• Tancar i guardar convenientment l’envàs.

Comprovació del pacient:

1. Comprovar que el nivell de consciència del pacient permet l’administració de medicació per via oral. Encas de dubte, consultar amb la infermera.

2. Explicar el procediment al pacient.3. Col·locar el pacient en posició de Fowler si està enllitat o assegut, si no està contraindicat.

Administració correcta del medicament:

1. Administrarem el xarop en el dosificador o en la cullera. S’advertirà al pacient que el xarop té una olor i un sabor agradable i que ha de col·laborar prenent ladosi prescrita pel metge.

2. Se li proporcionarà un tovalló i, indicant quan pot obrir la boca, se li administrarà el medicament.3. En finalitzar, recol·locar el pacient en la posició adequada.4. Rentar-se les mans i treure’s els guants.5. Registrar l’administració i comunicar les possibles incidències.

Administració d’un medicament per via oral. Per exemple, un xarop

·· Un pacient hospitalitzat per traumatisme sever té dificultat per veure-hi, se li ha pautat medicació orali no col·labora gaire.

Com actuaries?


EL CONSUM D’ANTIBIÒTICS A ESPANYA.L’AUTOMEDICACIÓ: CONSELLS

REVISTA SANITÀRIAUnitat 3 - Terapèutica farmacèutica

EL CONSUM D’ANTIBIÒTICS A ESPANYA.L’AUTOMEDICACIÓ: CONSELLS

Espanya es troba entre els païsoseuropeus de major consum d’anti-biòtics i, com a conseqüència, demajor percentatge de soques bacte-rianes resistents.

El major consum d’antibiòtics nos’explica per una major prevalençad’infeccions susceptibles al nostrepaís en relació amb altres païsosdel nostre entorn, sinó que s’utilit-zen per tractar infeccions, com lescausades per virus, que no reque-

reixen ni responen al tractamentamb antibiòtics.

Més d’un 85% del consum d’anti-biòtics és extrahospitalari i unagran part d’aquest l’ocupa el tracta-ment de les infeccions respiratòriestant en nens com en adults, que enla majoria dels casos no requerei-xen tractament antibiòtic en trac-tar-se d’infeccions víriques.

Encara que els antibiòtics sónmedicaments que requereixen

recepta mèdica, la realitat és que al

voltant d’un 30% del seu consum a

Espanya es realitza sense que el

tractament hagi estat indicat pel

metge.

En una enquesta publicada recent-

ment, realitzada en 19 països euro-

peus, es posa de manifest que

Espanya és un dels països amb una

major taxa d’automedicació i, jun-

tament amb Itàlia, on s’acumulen

més antibiòtics en les llars.

Consells abans d’automedicar-se

• Quan s’han de prendre antibiò-

tics?

No totes les infeccions necessiten

tractament antibiòtic. Els refre-

dats, els constipats i les grips són

infeccions causades per virus; els

antibiòtics són totalment inefica-

ços per tractar les infeccions per

aquests virus.

• Com s’han de prendre els antibiò-

tics?

Quan el metge t’indiqui un anti-

biòtic, has de seguir totes les

seves instruccions pel que fa a la

dosi que has de prendre i la dura-

da del tractament. És fonamental

completar el tractament.

1·· Investiga a Internet sobre els efectes de l’automedicació.

Activitats

3.24. Fong de la penicil·lina.


SUMARI

n Termoteràpia

n Crioteràpia

n Hidroteràpia

Termoteràpia, crioteràpia i hidroteràpia4u

ni

ta

t

OBJECTIUS

·· Conèixer els efectes terapèutics del fred i la calor.

·· Estudiar els mètodes més utilitzats d’aplicació de fred

i calor amb finalitats terapèutiques.

·· Descriure les propietats terapèutiques de l’aigua

i els seus mètodes d’aplicació amb aquesta finalitat.


7979Unitat 4 - Termoteràpia, crioteràpia i hidroteràpia

1 >> Introducció

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix la Fisioteràpia com“l’art i la ciència del tractament per mitjà de l’exercici terapèutic, calor,fred, llum, aigua, massatge i electricitat”.

En aquesta unitat, tractarem sobre l’ús terapèutic d’alguns agents físics,com són l’aigua, el fred i la calor.

1.1 > Termoteràpia

La termoteràpia es defineix com l’aplicació de calor sobre l’organis-me amb finalitats terapèutiques, podent-se fer o bé directament obé aplicant a l’interior del mateix una altra forma d’energia queposteriorment es converteixi en calor.

La intensitat de la calor es mesura per la seva temperatura en graus centí-grads, i per diferenciar l’aplicació de calor o fred ens referirem als valorssituats per sobre o per sota dels nivells fisiològics.

Es considera que un agent tèrmic és calent quan la seva temperatura estroba entre 34 i 36 °C com a mínim. El límit superior depèn de la sensibi-litat cutània, però no ha de ser major de 58 °C.

La calor es propaga d’un cos a un altre mitjançant tres mecanismes:

– Conducció. En aquest tipus de mecanisme, la calor es propaga degut alfet que les partícules amb una temperatura superior cedeixen part de laseva energia a les que es troben adjacents i es troben a menor tempera-tura (Figura 4.1).

– Convecció. La transferència de calor es produeix al si d’un fluid per des-plaçament del mateix.

– Radiació. L’energia tèrmica és emesa en forma de radiació.– Conversió. És l’aplicació a l’organisme d’una energia cinètica o mecàni-

ca (ones sonores), per exemple ultrasons, que és conduïda, absorbida itransformada per l’organisme en una altra classe d’energia, per exemplecalòrica.

La termoteràpia produeix una sèrie d’efectes biològics que veurem a con-tinuació.

1.2 > Efectes biològics

Els efectes biològics d’una aplicació de termoteràpia es poden classificarde la forma següent:

– Efectes locals. Es produeix un augment del flux sanguini, de la permea-bilitat capil·lar, de l’activitat metabòlica i de l’elasticitat dels teixits, aixícom un efecte antiinflamatori, analgèsic i relaxant de les fibres muscu-lars.

– Efectes de tipus general. Vasodilatació generalitzada, fet que dóna lloc aun augment de la sudoració. Augment del treball cardíac i de l’esforçrespiratori.

Pel que fa a les seves indicacions, el tractament amb calor es recomana enels següents casos.

Fluid: substància en estat líquid ogasós.

Vocabulari

4.1. Tractament terapèutic de ter-moteràpia per conducció a través depedres calentes.


8080

Està contraindicat en ferides obertes, quan existeixen cardiopaties, afec-cions inflamatòries de la cavitat abdominal (per exemple, apendicitis),inflamacions agudes de l’aparell locomotor i en pacients que prenguinmedicació anticoagulant.

1.3 > Tècniques d’aplicació

L’aplicació dels mètodes terapèutiques mitjançant la calor ha d’estar sem-pre indicada pel metge.

Les tècniques d’aplicació es divideixen en superficials i profundes, en rela-ció amb la profunditat de l’acció tèrmica.

Termoteràpia superficial

Tenen una penetració cutània molt baixa. Al seu torn, la podem classificarsegons l’estat de l’agent usat en:

– Termoteràpia sòlida. És la que usa elements sòlids per produir la calor,com ara:• Arena o psamoteràpia. S’aplica arena de forma general o local a una

temperatura entre 40 i 45 °C. Quan s’aplica de forma general, aquestano ha de cobrir el cap del pacient. Les aplicacions locals duren mitjahora i les generals fins a una hora i mitja (Figura 4.2).

• Termòfors. Són cossos sòlids prèviament escalfats que s’apliquen ambfinalitats terapèutiques, com ara les bosses d’aigua calenta o elsmaons. Generalment, són d’ús domèstic.

• Embolcalls secs. Són mantes o llençols escalfats que s’apliquen nor-malment directament sobre la pell.

• Manta i coixins elèctrics. Són dispositius dissenyats per proporcionaruna calor segura, ràpida i constant.

• Compreses calentes. Són bosses d’hidrocoloïdes (conegudes com a hotpack), que s’escalfen per immersió en aigua i alliberen la calor durant30-35 minuts.

– Termoteràpia líquida o semilíquida:• Peloïdes. Són agents físics semilíquids, constituïts per una barreja d’ai-

gua mineral o aigua del mar, més un component sòlid, que pot ser d’o-rigen animal, vegetal o mineral. Normalment, tenen una consistènciaviscosa i densa. A més, se solen utilitzar a una temperatura bastant ele-vada.

Peloïde

Sabies que el terme peloïde deriva delgrec i significa llot o fang?

4.2. Tractament terapèutic ambtermoteràpia sòlida. Arena calenta.

Indicacions del tractament amb calor

Localització Aplicació

Aparell locomotor. En esquinços, contusions, dolors musculars, artritis, artrosi, etc.

Aparell digestiu. Per augmentar el peristaltisme, contra dolors gàstrics, etc.

Sistema nerviós. Per produir relaxació i benestar general, per combatre neuràlgies, etc.

Pell. En processos inflamatoris com els abscessos, per afavorir la cicatrització.

Aparell respiratori. Laringitis.

Aparell urogenital. Litiasi, cistitis.

Hidrocoloïde: sobres compostos pergels de sílice.

Vocabulari



Les principals indicacions terapèutiques són en reumatismes crònics,rigideses articulars i determinades neuràlgies. Destaquen:- Fangs o llots: argiles i aigües sulfurades o clorurades (Figura 4.3).- Llims: argila, sílice, calcàries i aigua marina o mineral.- Turbes: residus vegetals, argila i aigua marina o mineral.- Bioglees: algues i aigua sulfurada.

• Parafina. Agent semilíquid de color blanquinós, que es fon a 52 °C. S’a-plica per immersió local o mitjançant embenatges i el seu poder calo-rífic es manté durant molt temps. Se sol aplicar en mans, peus, tur-mells i canells.

• Parafangs. Utilitzats sobretot en aplicacions locals, consisteixen en labarreja de parafina amb peloïdes de tipus fang. Se subministren enblocs o plaques que es fonen en escalfar-se i s’apliquen directament enforma d’emplastres o embolcalls, a una temperatura de 55 °C durantmitja hora. Tenen un gran efecte analgèsic i relaxant.

• Banys calents. Medi de termoteràpia líquid. Poden ser parcials o totalsi amb una oscil·lació de temperatura de 36 a 43 °C.

– Mitjans gasosos:• Aire sec. És un agent gasós que es pot utilitzar tant en tractaments

locals com generals. Per als tractaments generals, es duu a terme enhabitacions tancades i la temperatura de l’aire es va incrementant de40 a 60 °C durant un temps no superior a 60 min. Per als tractamentslocals, s’utilitzen unes caixes on s’introdueix la zona a tractar.

• Vapor d’aigua. Agent gasós que s’utilitza de forma general o local.Entre les seves formes d’aplicació, trobem la sauna i el bany turc.

– Mitjans per irradiació:• Infrarojos. Tècnica que utilitza l’aplicació d’energia infraroja emesa

per làmpades. L’aplicació s’ha de fer a una distància entre 25 i 30 cm.És de tipus local i la durada ha de ser d’entre 15 i 30 min. Produeixanalgèsia i augment de la temperatura superficial.

• Radiació ultravioleta. Radiacions electromagnètiques d’una determina-da longitud d’ona. La superfície a tractar ha d’estar situada a un metre.El temps, al principi, són curts i progressivament es van augmentant(màxim de 30 minuts). Cal protegir els ulls amb ulleres especials.

– Termoteràpia profunda.Produeix el seu efecte terapèutic degut a l’escalfament directe dels tei-xits en profunditat. Rep el nom de diatèrmia i usa corrents elèctrics d’al-ta freqüència (més de 100 000 Hz) produint un augment de la tempera-tura dels teixits profunds. Entre els mètodes més utilitzats trobem, perexemple, el làser, les microones i l’ona curta. Són menys utilitzats queels anteriors, degut a la seva complexitat.

4.3. Tractament terapèutic amb ter -moteràpia semilíquida. Llots ca lents.

Exemple d’alguns mètodes de termote-ràpia i la seva forma de transferènciade calor.

Forma de Mètode detransferència de calor termoteràpia

Conducció. - Compreses.- Parafina.- Termòfors.- Peloïdes.

Convecció. - Aire sec. - Vapor

d’aigua.

Radiació. - Radiacióultravioleta.

- Radiació infrarroja.

Conversió. - Microones. - Ona curta.

1·· En grups de 4 o 5 alumnes, investigueu alguna de les tècniques anteriorment descrites en algun malaltque coneguis a qui les hi hagin prescrit. Pots ampliar més els teus coneixements sobre la diatèrmia en aques-ta pàgina web: www.lumacnet.com/dia.html



2 >> Crioteràpia

La crioteràpia es defineix com l’aplicació terapèutica del fred.

L’ús del fred terapèutic es remunta als egipcis (2500 a.C.), quan era usatcom a agent analgèsic i antiinflamatori. Al segle XIX, el cirurgià de Napoleó,Dominique-Jean Larrey, usava amb efecte analgèsic blocs de gel, fet queresultava molt útil en les amputacions. El punt àlgid de la utilització delfred com a agent terapèutic és paral·lel al descobriment del refredamentdels gasos. El nitrogen líquid, disponible a partir de la II Guerra Mundial,va revolucionar el camp de la crioteràpia.

2.1 > Efectes biològics

Els efectes biològics del fred són: disminució de la temperatura corporal,disminució del metabolisme, vasoconstricció i efecte analgèsic i anestèsic.

2.2 > Indicacions i contraindicacions

Està indicat per disminuir el dolor, per abaixar la temperatura corporal ien les inflamacions (esquinços, contusions, etc.). Està contraindicat quanexisteixen lesions cutànies i en els casos d’alta sensibilitat al fred.

2.3 > Medis d’aplicació

L’aplicació terapèutica d’aquests mètodes ha de ser prescrita pel metge. Elsmedis d’aplicació es poden classificar en:

– Medis sòlids:• Bossa de gel. S’aplica de forma local. S’usa de 10 a 20 minuts, depenent

de la tolerància del pacient (Figura 4.4).• Compreses fredes. Per al tractament d’inflamacions i contusions.• Bosses d’hidrocoloïde (cold packs). Consten d’una bossa de plàstic que

conté una substància química en forma de gel o cristalls i aigua. Quanes posen en contacte, l’aigua dissol la substància química i es produeixun refredament ràpid (–15 oC). S’apliquen directament o col·locant unelement protector (tovallola, etc.) sobre la zona lesionada.

– Medis líquids i semilíquids:• Gel. S’aplica en forma de massatges o en immersió. És la forma més

intensa d’aplicació de fred.• Banys freds. S’usen a unes temperatures d’entre –15 i –18 °C. Poden ser

parcials o generals. Els banys generals s’apliquen quan cal disminuir latemperatura corporal de forma ràpida i no han de tenir una duradasuperior a 20 segons. Entre els parcials es troben, per exemple, elsbanys de seient, indicats en casos d’hemorroides.

– Medis gasosos:• Neu carbònica, o gel sec. Formada per diòxid de carboni en forma sòlida.• Esprais de vapor fred. Són de fluometà, proporcionen un alleujament

fred de tipus immediat i s’utilitzen molt per reduir espasme muscular.• Nitrogen líquid. A una temperatura d’entre –150 a –160 °C, s’utilitza

molt en fisioteràpia. El nitrogen líquid es porta a l’estat gasós mitjan-çant un corrent d’aire sobre la pell del malalt.

8282

4.4. Tractament terapèutic de crio-teràpia per medi sòlid. Bossa de gel.



3 >> Hidroteràpia

Es defineix com la utilització de l’aigua amb finalitats terapèuti-ques, ja sigui de forma externa sobre la pell i les mucoses o deforma interna.

L’aigua pot ser aigua potable ordinària, aigua minero-medicinal o aiguamarina (talassoteràpia). La seva utilització terapèutica aprofita les sevespropietats tèrmiques, mecàniques i químiques. La història de la utilitzacióde l’aigua es remunta a l’Antiguitat, a l’època grega: ja Homer, a l’Odissea,esmenta els banys termals i són ben conegudes les termes i els banysromans. A l’Edat Mitjana, els àrabs consideraven la hidroteràpia de vitalimportància, per la qual cosa van desenvolupar-ne el seu ús en forma debanys i aplicacions locals.

A l’Edat Moderna, Priessnitz, un pagès austríac, va traspassar les fronteresde la fama tractant moltes afeccions com ferides i erupcions cutànies ambhidroteràpia. Per això, aplicava banys, compreses i dutxes d’aigua freda. Alsegle XX, i sobretot als nostres dies, la hidroteràpia arriba al seu màximauge, amb la proliferació de multitud de centres i instal·lacions modernesdedicades a la seva aplicació.

3.1 > Efectes biològics de la seva aplicació

Els efectes biològics de l’aigua deriven de les seves propietats físiques ipoden ser de tipus mecànic, tèrmic o químic.

– Efecte mecànic. Degut a la pressió que exerceix l’aigua quan és aplicadamitjançant raigs o banys (factor hidrocinètic), produeix un estímulmecànic variable en funció de la pressió exercida, el temps d’aplicació iel pla d’incidència. Aquest efecte facilita també el retorn venós des de lesextremitats inferiors.

– Factor hidrostàtic. Com a conseqüència de la pressió hidrostàtica de l’ai-gua, els cossos submergits hi floten, disminuint així l’estrès que pateixenles articulacions de càrrega en haver de suportar un pes menor. Això per-met realitzar mobilitzacions pas-sives de les articulacions submer-gides, utilitzant-se especialmenten processos de rehabilitació.

– Efectes tèrmics. Com que l’aiguaté un calor específic elevat, absor-beix i desprèn calor lentament.Per això, es pot usar eficaçmentper produir escalfament o refre-dament per conducció en l’orga-nisme o en alguna de les sevesparts.

– Efecte químic. S’aprofita l’efecteterapèutic de determinats com-ponents dissolts en aigua. Com aexemple hi ha les anomenadesaigües minero-medicinals.

Aigües termals: aigües minerals queprocedeixen de capes subterrànies delsòl, es troben a major temperatura,són riques en components minerals ipermeten una utilització terapèutica.

Vocabulari

Hidrologia mèdica: és la branca de la medicina que estudia els efectes deles aigües minero-medicinals sobrel’organisme.

Vocabulari

Talassoteràpia: mètode basat en lautilització de l’aigua i el medi maríamb finalitats terapèutiques.

Vocabulari

4.5. Hidroteràpia. Aigües termals procedents de capes subterrànies del sòl uti lit zades ambfinalitats terapèutiques.


8484

3.2 > Indicacions i contraindicacions

Els seus efectes terapèutics estan indicats en:

– Traumatologia: esquinços, fractures, luxacions, cremades, rehabilitació,etc.

– Reumatologia: lesions inflamatòries i degeneratives.– Neurologia: paràlisi, esclerosi múltiple, miopaties.– A nivell general: pel seu efecte relaxant (aigua calenta) o estimulant

(aigua freda).– En certes patologies respiratòries, com per exemple, les broncopaties

cròniques.– En situacions d’estrès.

En canvi, la hidroteràpia està contraindicada en:

– Patologia cardíaca (insuficiència cardíaca o coronària).– Hipertensió arterial.– Varices.– Insuficiència respiratòria.– Malalts terminals o amb debilitat extrema.– Lesions cutànies (escares, èczemes, ferides infectades, etc.).

3.3 > Mètodes d’aplicació

Els mètodes d’aplicació són múltiples i cal tenir en compte diversos fac-tors, com són l’abast de la zona a tractar, la temperatura i la humitat del’aigua i la zona d’aplicació.

Tot i això, els procediments es classifiquen tenint en compte la intensitatde l’estímul que s’aplica.

Així, se sol distingir entre tècniques que no utilitzen pressió (tècniquesd’estimulació suau) i tècniques d’aplicació amb pressió.

– Tècniques que no utilitzen pressió o tècniques d’estimulació suaus.• Banys (balneoteràpia): els banys són molt variats i constitueixen una

de les mesures més utilitzades en hidroteràpia. Poden ser totals, par-cials o especials. La seva temperatura i durada és variable depenent deltipus d’efecte buscat.

Al quadre següent, podem analitzar la relació entre diversos tipus debany, el temps d’aplicació i la temperatura.

Entre alguns dels tipus de banys més característics figuren els que esdescriuen a continuació.

4.6. Balneari.

Balnearis: conjunt d’instal·lacionspròximes a un brollador d’aigües mine-ro-medicinals que disposa de professio-nals sanitaris i instal·lacions adequadesper realitzar tècniques terapèutiquesbasades en la hidroteràpia.

Vocabulari

Tipus de bany Durada Temperatura

Fred. 30 segons a 1 minut. 10-33 ºC

Calent. 15-20 minuts. 36-42 ºC

Tebi. 20-25 minuts. 33-38 ºC

De contrast. 2-4 min calent/ 1 minut fred. Calent/fred.

SPA (salutem per aqua): establimenton es realitza tractaments estètics o derelaxació amb aigua no potable.

Vocabulari



4.7. Els banys constitueixen una deles mesures més utilitzades enhidroteràpia.

• Bany turc.: És un tipus de bany de vapor que es pot aplicar de formaparcial –cobrint la part a tractar amb un llençol i generant vapor mit-jançant un recipient– o total, cas en el qual la persona s’introdueix enuna habitació saturada de vapor a una temperatura de 40-45 °C. Elbany dura entre 10 i 20 minuts.

• Bany finlandès o sauna. Bany hipertèrmic (70-100 °C) que es realitza encabines de fusta. La temperatura es regula mitjançant un termòstat, i lahumitat no ha de ser superior al 15 %. El temps d’exposició no ha de sersuperior a 15 minuts. Al costat s’ha de comptar amb una piscina o dutxaamb aigua a 12-14 °C per aconseguir un canvi brusc de temperatura.

• Banys simples. Són els que es realitzen en banyera o piscina. La tempe-ratura recomanada és calenta o tèbia.

• Banys de contrast. Utilitzen immersions alternes en aigua freda icalenta. Habitualment, són parcials i s’usen, per exemple, per a lesextremitats.

• Banys parcials simples. Reben noms específics segons la seva localitza-ció (pediluvi, maniluvi, oculars, etc.).

• Banys de remolí. Són banys parcials amb l’aigua en agitació constantper combinar les accions mecànica i tèrmica de l’aigua a temperaturacalenta.

• Banys galvànics. És un tipus de bany especial que utilitza una banyeraamb aigua salada i electròlits a temperatura indiferent (33 °C), per laqual es fa travessar un corrent continu de baixa tensió. Té una gran accióvasodilatadora i s’utilitza, per exemple, en la reabsorció d’edemes.

• Bany d’oxigen. Bany especial en què es fa borbollejar oxigen procedentd’una bombona exterior. Produeix un efecte analgèsic. S’utilitza a unatemperatura de 35-37 °C.

• Bany d’ozó. S’utilitza per la seva acció de massatge suau, relaxant mus-cular i antiinflamatori. Les sessions duren de l’ordre dels 10 als 13minuts. El pacient descansa després del tractament durant mitja hora.A una temperatura de 36-38 °C.

• Embolcalls i compreses. S’apliquen amb draps molls calents (50-60 °C)o freds (10-20 °C), de forma parcial o total.

• Emplastres. Són embolcalls als quals s’afegeix fang.• Foments. Compreses, sempre calentes (60-70 °C), que es renoven cada

cert temps (30-40 min.).• Ablucions. Aplicacions directes d’aigua sobre la pell amb la mà o amb

una esponja o guant. Poden ser locals o generals, fredes o calentes.– Tècniques que utilitzen pressió. Són les dutxes i els raigs. Destaquen:

• Dutxes. Consisteix en aigua fragmentada en forma de gotes i projecta-da a pressió. La pressió actua com a estímul i provoca un efecte mas-satge. Poden combinar diversos factors, entre els quals es troben: dut-xes fredes, calentes, alternants, totals o parcials.

• Raigs. L’aigua surt per un únic orifici i la seva sortida es produeix deforma compacta. N’hi ha de diversos tipus (Figura 4.8):- Raigs de pressió. La sortida de l’aigua es realitza a una pressió d’en-tre 1 i 3 atmosferes i el pacient se situa a una distància de 4 metres.Indicat en contractures musculars. Té una durada d’uns 5 minuts.

- Raig aquàtic. Es realitza amb el pacient submergit en una piscina i elraig s’aplica sota de l’aigua. 4.8. Raig de pressió cervical.


8686

Idees clau

TERMOTERÀPIA

Formes de propagar la calor

Efectes locals i generals

Tècniques d’aplicació

HIDROTERÀPIA

Efectes biològics

Tècniques d’aplicació

CRIOTERÀPIA

Efectes biològics

Crioteràpia per mitjanssòlids

Crioteràpia per mitjanslíquids i semilíquids

Crioteràpia per mitjansgasosos

Banys

Pressió

Termoteràpia per medis líquids o semi-líquids

Termoteràpia per mitjans sòlids

Termoteràpia per mitjans gasosos

Termoteràpia per irradiació

Termoteràpia per corrents elèctrics


Activitats finals


.: CONSOLIDACIÓ :.

1·· Fes un resum dels efectes biològics de l’aplicació de la calor.

2·· Investiga sobre les tècniques d’aplicació de calor.

3·· Realitza una taula amb les temperatures i els temps recomanats en les diferents tècniques d’aplicacióde la termoteràpia.

4·· Realitza una taula amb les diferents tècniques d’aplicació de crioteràpia.

5·· Investiga sobre els aspectes a tenir en compte en l’aplicació de crioteràpia.

6·· Quin tipus de tècnica d’hidroteràpia recomanaries a un pacient que ha patit una paràlisi? Per què?

7·· Realitza al teu quadern de pràctiques un resum dels tipus de banys que coneguis.

8·· Relaciona els mètodes de termoteràpia que se citen a continuació amb la profunditat de la seva acció:

– Ultrasons. – Radiació ultravioleta.– Parafina. – Aire sec.– Termòfors. – Microones.

9·· Defineix els següents termes:

– Peloïde.– Termòfor.– Fang.– Emplastre.– Bany galvànic.

.: APLICACIÓ :.

1·· En grups de tres o quatre alumnes, realitzeu un treball sobre els mètodes de termoteràpia anteriormentdescrits. Podem trobar més informació a la següent pàgina web:http://hidroterapia.todopiscinas.es/efectos-termoterapia.php

2·· Investiga i amplia els teus coneixements sobre els efectes terapèutics de la sauna en la següent adreça d’In-ternet: www.viajoven.com/estetica/sauna.asp

3·· Fes un treball sobre algun balneari que coneguis o que hagis visitat.

4·· Amplia els teus coneixements sobre els tipus d’aigua minero-medicinals, realitzant un treball en grup:www.hidromed.com/caracteristicas%20de%20las%20aguas.htm

5·· Simula, a l’aula de pràctiques, l’aplicació d’una bossa d’aigua calenta a un pacient que té una contusió.

6·· Practiqueu a l’aula, per parelles, les tècniques d’aplicació de gel.

7·· Busca informació sobre els mitjans físics usats per fer baixar la febre:

– Tècniques. – Cures.

8·· Realitza un esquema dels procediments relacionats amb la termoteràpia, crioteràpia i hidroteràpia indi-cats en un traumatisme.


8888

Cas final

Solució ·· En primer lloc, procediria la revisió de la zona de l’impacte per buscar ferides o lesions queimpedissin l’ús de les següents tècniques. Com que a l’enunciat se’ns indica que no hi ha ferides ni fractu-res aparents, iniciarem el tractament amb l’aplicació de fred.

Raonament:

– El fred produeix disminució del metabolisme i vasoconstricció, fet que afavorirà la disminució dels pro-cessos inflamatoris que acompanyen els traumatismes, a més de disminuir el dolor pels efectes analgèsicsdel fred.

– El més indicat davant d’un traumatisme esportiu és el gel o Cold Packs de forma immediata perquè sónde fàcil aplicació i es poden trobar fàcilment, sobretot el gel.

– Protegir la pell amb una gasa o un drap per evitar el contacte directe del gel sobre la pell i evitar lesionscutànies.

En els dies posteriors, el traumatisme, un cop passat el procés agut, es pot aplicar calor en les seves diver-ses formes d’aplicació.

Raonament:

– La calor té un efecte analgèsic, antiinflamatori i de relaxant muscular que ajudarà en la recuperació deltraumatisme i alleujarà el dolor.

– Per l’efecte d’augmentar l’elasticitat dels teixits i la relaxació muscular, facilitarà els exercicis de reha-bilitació, si aquests fossin necessaris per accelerar la recuperació de la lesió.

– La forma d’aplicació més fàcil per al pacient seria la manta elèctrica, o compreses calentes.

En últim lloc, i per afavorir la recuperació, depenent de la gravetatde l’esquinç, el tractament de calor es pot combinar amb diversestècniques d’hidroteràpia.

Raonament:

– L’exercici en l’aigua disminueix la tensió en les articulacions, afa-vorint la mobilització precoç.

– Els beneficis relaxants de l’aigua combinats amb els de la tempe-ratura disminueixen les possibles contractures, millorant el qua-dre traumatològic.

– En casos greus, aquests efectes descrits anteriorment faciliten lamobilització passiva de les articulacions, per evitar els efectesadversos de la immobilitat en els tractaments dels esquinçosgreus.

Termoteràpia, crioteràpia i hidroteràpia

·· Pacient de 25 anys que ha patit un traumatisme de turmell jugant al futbol.

Presenta dolor intens, inflamació, impotència funcional. Sense ferides externes a la zona de l’impacte nifractures aparents. Primer diagnòstic: esquinç de turmell.

Quins procediments relacionats amb la termoteràpia, crioteràpia i hidroteràpia estarien indicats en aquestcas? Ordena’ls seqüencialment raonant la teva resposta.

4.9. Tècniques d’hidroteràpia.


1·· Investiga sobre altres tècniques relacionades amb l’aplicació del fred i la calor en el tractament d’al-gunes malalties.

Activitats

REVISTA SANITÀRIAUnitat 4 - Termoteràpia, crioteràpia i hidroteràpia

QUÈ ÉS I PER A QUÈ SERVEIX?

La criocirurgia prostàtica és untractament mínimament inva-siu, fiable i eficaç del càncer depròstata, que no requereix assu-mir la dificultat i les complica-cions associades amb la cirurgia,ni les propietats danyoses de laradiació o les llavors radioactivesutilitzades en els tractamentsradioteràpics.

Aquest tractament està revolu-cionant el tractament del càncerde pròstata, ja que, a més de seruna opció de tractament inicialdel càncer, es pot utilitzar com atractament secundari quan fallala cirurgia o la radioteràpia.

El tractament utilitza agullesultrafines que, mitjançant unasofisticada tecnologia, creenunes esferes de gel a l’interior dela glàndula prostàtica que arri-ben a temperatures d’ultraconge-lació a –70 °C, destruint el teixitprostàtic i el càncer contingut alseu interior.

Una combinació de gasos argó iheli, mitjançant un enginyós sis-tema, permeten controlar la tem-peratura en cada instant, propor-cionant una gran seguretat enaplicar el tractament.

S’utilitza una plantilla que ser-veix per guiar les agulles ques’introdueixen a través del peri-neu, l’àrea situada entre l’escroti l’anus, que es controlen mitjan-çant un aparell d’ecografia trans-rectal. El gas argó que circula perles agulles genera unes tempera-tures baixíssimes provocant laformació de gel. S’aprofita la cre-ació d’esferes de gel amb precisióper aconseguir una regió de con-gelació que s’ajusti exactament ala mida i la forma de la pròstata.El procés de congelació és letalper a les cèl·lules, i acaba amb totel teixit prostàtic.

Les agulles s’insereixen mitjan-çant control ecogràfic i tot el pro-cés de refredament i escalfamentes controla mitjançant l’obtenciód’imatges en temps real.

Durant el procediment, escol·loca una sonda uretral ambun sistema de circulació delíquid calent que protegeix lauretra de les baixes temperatu-res. Per realitzar aquest procedi-ment, es pot utilitzar anestèsiaespinal o general.

Font: www.urologia.tv/ icua/es/treatments.aspx?cod=1.

4.10. Ressonància magnètica d’un pacient amb càncer de pròstata (taca negra).

CRIOCIRURGIA PROSTÀTICA.


c02 cai- l esser huma davant la malaltia

Documents