butlleti - somival · valencia: quatretonda, barranco de la fuente, margen derecha junto...

140
BUTLLETI SOCIETAT MICOLÓGICA VALEf'JCIANA N°2 1996 FUNDACIÓN MUNICIPAL ESCUELA DE JARDINERÍA Y PAISAJE EXCM. AJUNTAMENT DE VALÉNCIA

Upload: others

Post on 04-Aug-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

BUTLLETI SOCIETAT MICOLÓGICA VALEf'JCIANA

N°2 1996

FUNDACIÓN MUNICIPAL ESCUELA DE JARDINERÍA Y PAISAJE EXCM. AJUNTAMENT DE VALÉNCIA

Page 2: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

PRESENTACIÓN

Aunque con un cierto retraso, aquí está el n° 2 del Butlletí de la Societat

Micológica Valenciana.

Se publican, por primera vez, artículos de micólogos que no son miem-

bros de la S.M.V., pero que tratan temas vinculados con nuestra área geográfi-

ca; nuestra bienvenida y esperamos poder continuar en esa línea en próximas

ediciones.

No ha sido posible colocar ilustraciones a color, lo cual esperamos

poder subsanar en el próximo número.

Agradecemos las indicaciones y los comentarios crfticos que hemos

recibido, tanto de quienes constituyen el comité asesor, como de otros micólogos

de sobrada experiencia.

Finalmente, agradecemos la colaboración de la Fundación Municipal

Escuela (le Jardinería y Paisaje del Excm. Ajuntament de VaRmcia, y especial-

mente la de su Director, Agustín Moreno, sin cuya ayuda difícilmente podría

hacerse realidad esta publicación.

El equipo de redacción.

EICIE

Page 3: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

M}XOMYCETES QUE FRUCTIFICAN SOBRE NERJUM OLEANDER EN LA PROVINCIA DE VALENCIA (ESPAÑA)

M. OLTRA Depart. de Biol. Vegetal. Univ. de Alcalá de Henares, 28871 Alcalá de Henares. Madrid (España).

Sociedad Micológica de Madrid, Real Jardín Botánico de Madrid. Plaza de Murillo, 2. 28014 Madrid (España)

Summary. 0LFR, M. (1996). Myxornycetes thai grow on Neriu,n oleander in tite province of Valencia (Spain). Bol. Soc. Mico!, VaL 2: 5-13.

A specific snidy of Myxomyce/es on ¡Veriunt oleander is concluded, aher three intensive worked years, froni tite province of Valencia (Spain), Key words: Myxosnro'tes, Neriuni oleander, cltoroiog) ecologs Valencia, Spain.

Resumen, OLTRA, M. (1996). Myxoinycetes que fructifican sobre Ncrium oleander en la provincia de Valencia (España). Bol. Soc. Mico!. Val. 2. 5-13.

Finalizan tres años de recogida y estudio de fructificaciones deMyxonzyceles sobre el stibstratoNeriwn oleander en la provincia de Valencia (España). Palabras clave: Mrxoniycete.e, Neriunz oleander, corología, ecología, Valencia, España.

INTRODUCCIÓN

Ha concluido un estudio, realizado durante tres años, sobre un substrato, Neriuni oleander L., que hahita en los suelos guijarrosos yen los cauces de los ríos con escaso caudal la mayoría del

ario.

Popularmente conocido en la zona como baladre, oleandre, llorer rosa o adelfa, coloniza

las cotas bajas de los inotites y presenta una llamativa y prolongada floración veraniega

La uml)ría que forma con sus hojas perennes y la acumulación de restos entre sus troncos,

tallos y raíces, crean un microclima más propicio que en los alrededores para fructificación de

Myxomycetes. Comparte hábitat en unión de chopos de repoblación (Populus x canadensis Moench

(=R euroamericana (Dode) (Guinier), zarzas (Rubus ulinifolius Schott.), cañareja (Arundo donax L.), juncos (Scirpu.s holochoenus L.), cola de caballo (Equisetum arvense L., E. tehnateja Ehrh. o E. ramosissimurn L.), distintas herbáceas (Bromus diandrus Roth, Brach)podium retusum (Pers.) PB., Dactylisglo,neraía L yPiptapterum iniliaceuni (1..) Cosson) y, en márge-

ites altos soleados, chumberas (Opuntia máxima Miller yO. rnegacantha Salrn.-Dyck).

Este estudio permite avanzar el conocimiento de la ecología de los Myxomycetes y sus

-5-

Page 4: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButI. Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

patrones de aparición en las distintas épocas del año, en condiciones naturales.

ESTUDIO COMPARADO

El área de estudio se ha limitado geográficamente al Sur de la provincia de Valencia. En la Península Ibérica e Islas Baleares se conocen las siguientes citas sobre Nerium

oleander (entre paréntesis se indica el número de citas publicado para cada especie y se marcan con las no encontradas en la zona):

ilrcyria a/flnis Rostaf. (1) BADAJOZ, Azuaga

Arcyria cinerea (10) BADAJOZ, Azuaga *A,.cyrja denudata (L.) Wettst. (1) BADAJOZ, Azuaga. Arcyria incarnala (11) BADAJOZ, Azuaga CÓRDOBA, Pliego de Córdoba

Arcyria minula Buchet (3) BADAJOZ, Azuaga y Granja de Tonehermosa "Arcyna obvelala (Oeder) Onsberg (1) BAI)AJOZ, Azuaga Arcyriaporn(formis (4) BADAJOZ, Azuaga y Granja de Torrehermosa * Badharnia macrocarpa (Ces.) Rostaf. (1) BADAJOZ, Azuaga

Badhamia panicea CÓRDOBA, Fuente Ovejuna * (]eratiomyxafruliculosa (OF. Mtill.) T. Machr. (1) BAI)AJOZ, Azuaga

Comairicha anoinala (5) BADAJOZ, Azuaga co,natricha nigra (4) BADAJOZ, A7.uaga, CÓRDOBA, Fuente Ovejuna

Cralerinrn leucocephalurn var. scyp bojdes (Cooke & Bali) G. I.ister (1) BADAJOZ, Azuaga

Cribraria cancel/ata (Batsch) Nann.-Bremek. (2) BADAJOZ, Azitaga Cri baria violacea (1) BADAJOZ, Azuaga

Diane,na depresum (Lister) I,ister (1) BADAJOZ, Azuaga Diclydiaelhaliurn plumheum (Schumach.) Rostaf ex Lister (1) BADAJOZ, Azuaga

* Didyminm bahiense Gottsb. (1) ALBACETE, Rambla Venta de la Virgen

Didyrnium dfJorine (3) BADAJOZ, Azuaga, CÓRDOBA, Pliego de Córdoba *Didyrnium fisteri Massee (1) BADAJOZ, Azuaga * Didyrniurn megalosporurn Berk. & M.A. Curtis (11) BADAJOZ, Azuaga * Didyniium nigriges (Link) Fr. (21) BADAJOZ, Azuaga, CÓRDOBA, Fuente Ovejuna Didymiuni squainuiosum (23) AlICANTE, Crevillente, BADAJOZ, Azuaga, IBIZA, Santa Eulalia, MURCIA, Sierra de Carrascoy y Sierra de Espuña, y CÓRDOBA, Fuente Ovejuna

Enerlhenernapapillalum (Pers.) Rostaf. (2) BADAJOZ, Azuaga Enleridium splendens var.juranum (Meyl.) Hirk. (1) BADAJOZ, Azuaga

• Fuligo septica (L.) Efl.Wigg. (1) BADAJOZ, Azuaga *Jjemi/rjchia clavala (Pers.) Rostaf. (II) BADAJOZ, Azuaga, CÓRDOBA, Fuente Ovejuna Hemitrichia clavala var. calyculata (1) BADAJOZ, Azttaga Lamproderina scintillans (7) BADAJOZ, Azuaga

Leocaipusfragilis (Dicks.) Rostaf.(I) MURCIA, Sierra de Carrasco)' * Licea kleislohoíus G.W.Martin (2) BADAJOZ, Azuaga I'hysaruin bitectum (2) BADAJOZ, Azuaga

Physarurn bivalve Perr. (2) BADAJOZ, Azuaga Physarurn cinerewn (5) BADAJOZ, Azuaga, MURCIA, Sierra de Carrascoy

NIM

Page 5: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Pbysarum cornpressum (2) IBIZA, Santa Eulalia y Ses Caletes * Physarum deczj.iens M.A.Curtis (2) BAI)AJOZ, Azuaga y Peraleda del Zaucejo Physarum leucophaenm (5) BADAJOZ, Azuaga I'hysarum nutaus (27) BADAJOZ, Azuaga *physanjm oblatum T. Machr. (2) BADAJOZ, Azuaga Stemonitisjiisca (14) BADAJOZ, Azuaga, CÓRDOBA, Fuente Ovejuna • Sternonitis splendens Rostaf. (5) BADAJOZ, Azuaga *Slemoni!opsis amoena (Nann.-Bremek.) Naiin.-Bremek. (1) BADAJOZ, Azuaga Slemonitopsis Iyphina (2) BAI)AJOZ, Azuaga * Trichia affinis de Bary (6) BADAJOZ. Azuaga Trichia con torta var. contorta (2) BAI)AJOZ, Azuaga

Trichia deczpievs (l'ers.) T.Macbr. (3) BADAJOZ, Azuaga Trichia varia (7) BADAJOZ, Azuaga * Willkornrnlangea reliculata (Alb. & Swein.) Kuntze (1) BAI)AJOZ, Azuaga

Estas citas constan en las obras de García, (1991 y 1992), García, Moreno, Castillo & llana (1996), Gracia, (1979 y 1981), Gracia E. & Iiimona (1980), Moreno, llana & Heykoop, (1991 y 1992) e Illatia, Moreno, Castillo & García (1997).

CATÁLOGO DE ESPECIES

Para cada tazón se indica nombre completo y autor(es), los protólogos y sinónimos cons-tan en Martin & Alexopoulos (1969), Farr (1976), Nannenga-Bremekamp (1991) y Lado (1991).

Para localizar las citas rápidamente se han ordenado alfabéticamente los géneros e igual a continuación las especies.

I.os números de herbario corresponden al particular del autor (Oltra) y a la Universidad de Alcalá de Henares (AH), donde quedan depositadas las muestras que así se indican.

Arcyria cinerea (Buil.) Pers. WLENClA: Pinet, Barranco del Castellet, 30SYJ3 118, 340 m, en ('eratonia siliqua y tronco

descortezado deNerium oleander, 29-XlI-1995, 1519.01tra. AH 20930.

Arcyria incarnata (Pers. exJ.E Gmel.) Pers. VAI.ENCIA: Ontinyent, Pou del Pollastre, 30SY110797, 420 m, en tronco de Ulmus minor y

Nerium oleander, 3-1-94, 509.01tra, AH 20964.

Arcyria minuta Buchet =Arcyria gulielmae Nann.-Bremek.

VALENCIA: I,lutxent, barranco en el Pla del Castell VeIl, 30S'tJ3015, 295 m, en tronco des-cortezado de Nerium oleander, 3-1-1994, 675.01tra, AH 20927. Ontinyent, Pou del Pollastre, 30SYH0797, 420 m, en tronco de Ulmus ininoryíVerium oleander, 3-1-94, 799.01tra, AH 20965.

-7-

Page 6: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButI. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Observaciones: identificada de acuerdo con la descripción que, para A. gulielmae, reali-za Robbrecht (1974).

Badhamia foliicola Lister VALENCIA: Pinet, Fuente de la Teja, 30SYJ301 7, 320 m, en tronco descortezado de Nerium

oleander, 3-Xl-1993, 254.01tra, AH 20816.

Badhainia panicea (Fr.) Rostaf. VALENCIA: Xátiva, río Cañoles, bajo puente carretera a hosa de Ranes, 30SYJ 1320, 60 m,

en tronco descortezado de Neriurn oleander, 20-1- 1993, 191 .Oltra, AH 20928.

Comatricha anomala Rammeloo VAI.ENCIA: Llutxent, barranco en el Pla del Casteil Veil, 30SYJ3015, 295 m, en tronco de

Nerium oleander, 3-X1- 1993, 255.Oltra, AH 20921; ídem, 1367.01tra, AH 20923 (junto a 258.Oltra, C'omatricha lasa); ibídem, en tronco descortezado de Nerium oleander, 29-XI- 1993, 1 368.Oltra, AH 20925 (junto a 352.01tra, C'omatricha nigra).

Observaciones: identificada de acuerdo con la descripción de Rammeloo (1976 y 1978), Kowalski&al. (1987) yMoreno&aI. (1992).

Comatricha laxa RostaS. VAI.ENCIA: Genovés, Barranco de Ferrer en el Collado de los Ajos, 30SYJ2 118, 240 m, en

tronco de Neriwn oleander, 30-VI1-1993, 1 59.Oltra, AIf 20929. Llutxent, barranco en el Pla del Castdil Veli, 30SYJ3015, 295 m, en tronco descortezado deNerinrn oleander, 3-X1-1993, 258.01tra, AH 20922. Pinet, Barranco del Castellet, 30SYJ3 118, 340 m, en tronco deNeriuni oleander, 29-XlI-1996, 1369.01tra, AH 20931 (junto a 1519.01tra,Arcyria cinerea).

Didymium squainulosum (Alb. & Schwein.) Fr. VAI.ENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población,

30SYJ25 13, 210 m, en Neriurn olenader, 30-XlI- 1995, 1 544.Oltra, AH 20953. Pinet, Barranco de la Viñabella, 30SY330 18, 348 rn., en hojas de Nerium oleander, 11 -XII- 1993, 375.01tra, AH 20943; ídem, 376.01tra. AH 20944; ídem, 377.01tra, Al[20945; ibídem, 6-1-1995, 1231.01tra, Aif 20947; ídem, 1232.01tra. Al] 20949. Pinet, Fuente de la Teja, 30SYJ3017, 320 mn., en hojas de Nerium oleander, 26-IX- 1995, 1481 .Oltra, Al¡ 20950; ibídem, en hojas yvainas del fruto deNeriurnoleande,, 29-XlI- 1995, 151 5.Oltia. AH 20951; ibídem, en hojas de Neriu.m olecinder, 15 16.Ohtra, AH 20952.

Obse,vaciones: estas citas reúnen como caracteres constantes una brillante columela de color amarillo-azafrán y un estípite ocraceo-rojizo. Las fructificaciones son de numerosos ejem-plares, sin formas de tránsito a la forma típica de columela y estípite blancos, y vuelven a fructificar en el mismo lugar cada año.

Se ha recolectado, también, en otros sustratos (in litera). Realizada microscopía electrónica de barrido, mantienen el patrón de ornamentación

esporal idéntico ala forma típica de la especie; está en estudio la posibilidad de constituir un taxón

¡

Page 7: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

a nivel infraespecífico, como también se indica en Yamamoto & al. (1993)

Hemitrichia clavata (Pers.) Rostafvar calyculata (Speg.) Yamam. =Hernitrichia calj'cnlata (Speg) M.L.FaIT

VALENCIA: Beniganim, Barranco de hrrella, junto El Pont del Xicot, 30S23 15, 198 in, en tronco descortezado de A'erinni oleander, 3-1-1994, 1374.01tra, Alt 20963 (junto a 525.01tra, Comatricha tenerrinza).

Observaciones: se sigue el tratamiento taxonómico de Yamamoto, Hagiwara & Sultana (1993).

Lamproderma scintillans (Berk. & Broome) Morgan VALENCIA: Pinet, Barranco de la Viñabella, 30SYJ3018, 348 m., en hojas de Neriu,n

oleander, 64-1995, 1372.01ira, Ml 20948 (junto a 1231.01tra, Didymiu,n squanznlosunz).

Physarum bitectum G.Lister VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población,

30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB 20932; ibídem, en vaina del fruto (le jVeiitíiii oleander y rarnitas de Rubus uím(folius, 1 543.Oltra, All 20933.

Physarum cincreum (Batsch.) Pers. VALENCIA: Bocairent, chopera margen izquierda Barranco (le Giner, hacia el Cerro ele la

Vingua del Rincón, 30SY1-10592, 625 in, en hojas de Neriurn oleander, 22-IX- 1995, 1451 .Oltra, Al¡ 20941.

Physarum compressum Alb. & Schwein. VALENCIA: Xitiva, río Caiioles, bajo puente carretera a Llosa de Ranes, 30SYJ 1320, 60 m,

en corteza de Neriurn oleandc'r, 3-X-1993, 1373.01tra, AH 20960 (junto a 209.01tra, Phys(Irunz pusillum)

Physarum leiicophaeum Fr. VAI.ENCIA: AlfaJiuii; margen izquierda río Bernisa, junto a la carretera de Albaida, 30SYJ3813,

75 m, en corteza deiVerium oleander, 14-IX-1993, 192.01tra, Al-1 20811; ibídem, en tronco des-cortezado y corteza de iVerium oleander, 5-X- 1993, 205 .Oltra, AH 20812. Llutxent, barranco en el Pla del Castell Veli, 30SYJ3015, 295 m, en corteza deNeriurn oleander, 15-XlI-1993, 454.01tra, AH 20938.

Physarum lividum Rostaf. VALENCIA: Pinet, 1'uente de la Teja, 30SYJ3017, 320 ni, en rainitas de Nerium oleander,

29-XII-1995, 1371.01tra, AH 20940 (junto a 1518.01tra, Physaruin stranzinipes).

Physarum psitacinum Ditmar var. fulvum Lister & G. Lister

Page 8: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

30

25

20

'5

'0

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

VALENCIA: LIuent, barranco en el Pla del Casteil Veil, 30SYJ301 5, 295 m, en corteza de Ncriurn oleander 17-IX-1993, det. G. MorenoyM. O/Ira, 186.01tra, AH 20810.

Observaciones: para ejemplares que en microscopía óptica presentan el estípite amari-llento, Nannenga-Bremekarnp (1991) mantiene la variedad mientras Martin & Alexopoulus (1969) consideran que deben de entrar dentro del concepto de la especie.

Physarum straminipes I.ister VALENCIA: Pinet, Fuente de la Teja, 30SYJ3017, 320 m, en ramitas de Neriunz oleander,

29-XII- 1995, 151 8.Oltra, AH 20939.

Trichia contorta var. iowensis (T.Machr.) Torrend VALENCIA: Llutxent, barranco en el Pla del Casteli Vdil, 30SYJ301 5, 295 m, en corteza de

iVerium oleander, 15-IV-1994, 672.01tra, AH 20926.

Trichia varia (Pers. exJ.EGinel.) l'ers. VALENCIA: Bocairent, chopera margen izquierda barranco de Giner, hacia el Cerro de la

Vingua del Rincón, 30SYH0592, 625 in, en tronco de Populus x canadensis y Nerium oleander, 22-D(-1995. 1452.01tra, AH 20942 (junto a 1451 .Oltra, Physarum cinereum).

Con estas citas y las que constan en Oltra (1994, 1995 y 1996) se ha obtenido la frecuen-cia de aparición mensual que se representa gráficamente.

Citas sobre Nerium oleander, en la prov, de Valencia, por meses

1 ___- 1 II III

1 -•••- IV V

1_ VI

1 VII _1

VIII _-

IX X XI XII

17 4 5 16 4 8 5 3 9 22 27 26

- 10-

Page 9: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. MicoL Valenciana 2: 1996

CONCLUSIONES

Se han recolectado 146 muestras de Myxom pce/es sobre Neriuin oleander pertenecientes a las siguientes familias y especies, con expresión del número de ocasiones realizado.

ARCYRIACEAE (47) CRII3RARIACEAE (6)

DIDYMIACFAE (16) ECHINOSTELIACEAE (3)

LICEACEAE (2) PHYSARACEAE (32)

STEMONITACEAE (35) TRICHIACEAE (5)

Arcyria cinerea ( BtiII.) Pers. (12)

Arcl'ria incarnala ( Pers. exJ.ECniel.) Pers. (5)

Arcyria minuta Buchet (4)

Badhamiafoliicola Lister (1)

Badhamiapanicea (Fr.) Rostaf. (2)

Comal richa alta Preuss (1)

Comairicha anomala Ramrneloo (4)

Comatricha elogans (Racih.) CLister (1)

Comatricha laxa Rostaf. (3)

(omatri cha nigra (I'ers. ex J.ECrnel.) J.Schriit (3)

Comal richa lenerrima (M.A.Curtis) Clister (4) Cribraria violacea Rex (6)

Didymium clavus (Alb. & Schwein.) Rahenh. (1)

Didymium squamulosuin (Mb. & Schwein.) Fr. (15) Echinoslelium apilectum K.D.Whitney (1)

Echinostelium collicnlosum K.D.Whitnev & H.WKeIler (1) Echínosteliu,n mi,zutuin de Raty (1)

Hemitrichia clavata (Pers.) Rostafvar calyculata (Speg.) Yamarn. (1)

Lamproderna scintillans ( Berk. & Brootne) Morgan (3) Licea bfforis Morgan (1)

Licea caslanca CLister (1)

Perichaena dcpressa Lib. (18)

Pcríchacna chrysosperma (Curr.) Lister (7) Perichaena te.swellala Clister (1)

Physarum hilectum Clister (5)

I'hysarum cinereum (Batsch) l'ers. (1)

Phj'sarum compressurn Mb. & Schwein. (7)

I'hysarum lcucophaeum Fr. (3) Physaruni lividum Rostaf. (1)

Physarnm nulans Pers. (2)

Physarum ovispornm Clister (1)

Physarvmpsitacinum Dulmar var.j'iilvnm Lister & C. Lister (1)

Physarnm pusi/lum (Berk. & M.A.Curtis) Clister (6)

Physarum slra,ninz/.es Lister (2)

Stemonilisfusca Roih (16)

Trichia contorta (Ditmar) Rostaf. var. contorla (1)

Trichia contorta var. iowensis (T.Machr.) Torrend (2) Tríchia varia (Pers. exJ.EGniel.) Pers. (1)

- 11 -

Page 10: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc, Micol. Valenciana 2: 1996

La abundancia de Myxomycetes sobre este substrato varían notablemente según la época del año, las fructificaciones de lo meses Octubre, Noviembre y Diciembre (Otoño) representan la mitad (51 %) del total anual y solo el mes de Abril (Primavera) registra un ligero aumento (11 %).

Porcentaje mensual de recolectas

XII 178% 116%

XI 185%

IV 109%

X IX : 15% 61% Lb

No se puede afirmar la existencia de especies exclusivas de Nerium oleander, pues han sido recolectadas, también, sobre otros substratos.

Las especies que se han recolectado con mayor frecuencia han sido Arcyria cinerea, Didymium squanzulosum, Perichaena depressa y Stemonitis fusca, en troncos muy húmedos en el fondo de los barrancos.

Llama la atención observar y recolectar, sobre los substratos adyacentes, las especies Didynziurn bahiense Gottsb., Didyrnium dfforrne (l'ers.) Gray, Fuligo septica (L.) EH.Wigg., Mucilago crustacea EH.Wigg. y Physarum bivalve Pers., en abundantes y numerosas fructificaciones. Estas especies nunca se han encontrado sobre Nerium oleander en el tiempo y espacio de este trabajo.

AGRADECIMIENTOS

A G. Moreno por su colaboración en la identificación de 1 86.Oltra Pl5ysarumpsitacinum) y la confirmación de 1 92.Oltra, 205.01tra y 454.Oltra (Pbysarum leucophaeum) , a Marcos lizúrraga por su colaboración en la identificación de 255.01tra, 1367.01tra y 1368.01tra (comatricha anornala) así como en 1371 .Oltra (Ph),sarum lividum) ; a C. llana por la identificación de 159.01tra (Cornatricha laxa).

- 12 -

Page 11: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

BuIIL Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

BIBLIOGRAFÍA

Fmu. M. L. (1976). Flora ¡Ve 0/ ropica. Monograph n° 16.Mxomyceles.The New York llotanical Garden Bronx.New York. Gscís,J.R. (1991). Contribución al estudio de los Msnonwcetes de la campiña surde Estrentadura. Catálogo de Myxomvcetes

de la provincia (le Badajoz. Bol. Soc. Mico!. Tal re,neña 2: 53-60. Gseds,J.R. (1992). Mvxonivcetos °Arcvrias rojas' en la Campiña Surde E,xtreinadnra, ¡Jo!. Soc. Micol.ExI,vrneña 3: 42-

43.

G.wcis. J.R, G. Moiu:xo, A. Czsriu.o & C. Iu.ss (1996). Adiciones al estudio de los M)ohits'cetcs de Extremadura (Catálogo actualizado). Bof.Soc. Mico!. Extremeña 7: 46-59,

Givicis, E. (1979). Contribtició al coneixenlent de la flora i distribució deIs ntixouiicecs a la Mediterñnia Occidental 1: Eixisa i Formentera (l'itiiises). Folia Bol. Misc. 1:37-44. -

G4ciz E. & X. Lijsioxs (1980). Contribución al conocintiento de la flora e distribución de los jnixonñcetes en el Mediterrá-neo occidental, III. Sureste de España: Murcia. Anales liniv. Murcia, (7!. 34 (1,2,3,4): 3-21.

Gaici ¡, E. (1981). Estudio de !ajlora,filosociología, ecolo,çíay corología de losMa-ornpcetes de Estaña. Tesis doctoral. Universidad Central de Barcelona.

lusvs, C.. G.Moexo, A.Ciei'iu.o&J.RGzis:lz (1997). Myxoittycetesde España.JX. Taxones críticos y raros para Extretnadura. (.'syplog. AÍycol., Paris. (en prensa)

Kowscei, 1).T. & R.S.Di:rns:c (1987). Comatriclta anomala, a new record for the western ltentisphere. Mj'cología 79(1): 140-141.

Lrno, C. (19)1). Catálogo comentado y síntesis corológica de los Mexoinycetes de la Penínstila Ibérica e Islas Baleares (1788-1990). Ruizia n°9:1-142.

Mmrl\, G.W. & C.J.Auxointii.os (1969). 715e Mt: ornyce/cs.Universitv of Iowa Press,Iowa Cits: Moiaso, 6., C. ticx. & MIli moni' (1991). Contributión to tlie sttidy of the Myxomycetes in Spain.IV. Mycolaxon 41 (1):1 13-

125.

Mosexo, 6.. C. Iu». & M,llisnss' (1992). Spanislt Mvxomvcetes,VI,Four interestingspecies belonging totheStemonitaies. Grpplot,'. AtWol. 13(4): 295-303.

\ss\rwa-Bei'Mekoii', NF. (1991)4 Cuide lo Temperate Mt: orn pce/es. Edit. Biopres,s Liittited. Bristol, Orno, M. (1994) Contribución al conocimiento de los Myxoinycetes de la provincia (le Valencia (España). Bol. Soc. Mic.

Madrid, 19:215-225. Oinio. M.( 1995). Contribución al conocintiento de los Msxomvcetes (le la provincia de Valencia (España) c zonas limítrofes.11.

&ilSoc. MiC. Madrid, 20:71-84.

Orno, M.( 1996). Contribución al conocimiento de los Myxontyctesdela provincia de Valencia (España) yzonas lintítrofes,I1I. Jiol. Soc. Mic. Mad,id, 21:251-271,

Rssivci.00,J. (1976). Contatricltaanoniala. a newntyxoniycete froiti Belgitttn. ¡Jull.Jar Bol, Val. Bely. 46: 237-140. Roisii:ion. J. (1978). Sj'sle,nalísche ,Vlude van de Tricbiales en de ,S'/e,nonitales (Mjcvosnyceles) van Beigiñ Paleis der

Acadeittin, Bruselas.

Ronuiuon', E. (1974). TIte geuus Arcyria Wiggers (Mvxoinycetes) in Belgiuin. hall. lar Bol, Nal. Belg. 44:303-353, Ysisioio, Y., IIn;issio, II. & K. Sicisxa (1993). Mvxontvcetes from Nothern l'akistan II. Crytoçainic Flora ofl'akislan 2: 25-

41.

- 13-

Page 12: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

AGÁIUCS DE LA ZONA LITORAL D'EL SALER. (VALÉNCIA). 1.

R. APARICI* & R. MAHIQUES** (S.M.v.) *Cristo del Refugio, 54 E-46026 El Olivera! (Valéncia)

Dr dimen!, 26 E-46837 Quatretonda (Valncia)

Summary. APARICI, R. & MAHIQUES, R. (1996), Agaricus ¡o the coasi zone of 'El Saler" (Valncia). 1. Bu!!!. Soc. Mico!. Valenciana2: 15-37.

In this first approach ¡o ¡he agarical flora of ¡he litioral zone of dones settled in "E! Saler' there are 17 taxons mentioned and descrihed which belong ¡o ¡he 4garicus genes. L.: Fr. emend. Karsi, Inost of ¡bern specific of done zones. We propose Iwo new varieties: ¡he 4garicus xanlhodermus Genev var. Inacrosporus Aparici & Mahiques and ¡he Agaricuspraec!aresquamosus Freeman var. inacrosporus Aparici & Mahiques. Key words: J3asidiomycotina, 4garicus, taxonom); Valénci-a.

Rcsum. APARICI, R. & MAHIQUES, R. (1996) Agrics de la zona litoral dEl Saler (Val!mcia). 1. But!L Soc. Mico!. Valencia-na2: 15-37.

En aquest primer apropament a la flora agarical de la zona litoral de dones fixades dEl Saler es citen i descriuen 17 txons pertanvents al gnereAgaricus L,: Fr. ernend. Kars!., la rnajoria específlcs de sones dunars. Proposeni dues varietacs noves: L'Agaricus xanlhodormus Genev, var. macrosporus Aparici & Mahiques i lAgaricus praeclaresquamosus Freeman var, macrosporus Aparici & Mahiques. Paranles clac: Basidiornycolina, Agaricus, sistemiuica, Valéncia.

Introducció:

S'inicia l'esludi deis Agirics de l'especial enclavamenl cosUiner dEl Saler, al Sud ¡ a 10 km de Valén-cia, no fa rnassa temps extensa Albufera, lligada a la mar per unes comportes a manera de pulmó, de la qual resta bastant poc hui en dia. Malgrat aix, hi ha una franla adevesada, própiament litoral, on es desenvoiupen una série de vegetacions específiqiies, ben estudiades, xerfites, salines ¡ arenoses, que la fan molt interes-sant; a aquest indret, no'slié a l'omnipresent Pinus halepensis, surten diverses espécies d'Agi.rics, acomodats o dissenyats per a aquest hibitat tan desacostumat. Fem aquest trebail dintre l'objectiu marcat per la Societat Mico16gica Valenciana de confeccionar un mapa corolgic deis Ag.rics de la Comunitat Valenciana. Deixem const?incia, així mateix, d'altres estudis interessants que sobre aquest indret tan especial s'han realitzat, com ara eis trebalis sobre la flora ¡ vegetació de Costa (1986) i Carretero & Boira (1989) o sobre els fongs que l'habiten, que portaren a cap Folgado & al. (1984).

- 15-

Page 13: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butll. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Material i Métodes:

S'estudien diferent.s espécies del Génere 4garicus a partir de material fresc recol•lectat a diferents indrets de l'enclavament costaner dEl Saler, pertanyent a la Comunitat Valenciana, al liarg deis darrers onze anys, les exsiccates deis quals es conserven a l'Ilerhari personal deis autors, sota les sigies RA, de R. Apanci 1 MES, de R. Mahiques.

L'observació inicroscbpica s'ha realitzat amb un microscopi Nikon Lahophot a 1000 augmenls, ainb oh d'immersió ¡ amb taus a mi alçada o amb micrbtom manual en determinades ocasions. El líquid emprat per a incloure les peces ha estat laigua destilada en la majoria d'oca.sions o Phloxina B o Roig Congo, ambdós en solució aquosa de 11%, en d'altres. Si ha estat necessria la revisió d'exsiccates s'han inclós préviament amb l'hidróxid sódic 'al 5%. les mesures esporais, sempre d'un sol exemplar de cada recol•lecta, en fresc o d'exsiccates, són la Initjana deis mxims i mínims dalmenys 20 espores i procurant que aquestes foren madures i de les formes més representatives de cada camp microscópic, indicant-se entre paréntesi aquelles que sen fugen de la mitja duna forma molt notória.

El material fotogr.fic ha estat aconseguit amh una cmera 0lpus 0M2 i objectiu macro de 90 mm, 1:25, de dimetre 55 o amh una Mamiya C220, conservant-se mitjançant diapositives de 3x3 o 6x6 o hé amb fotografles, a les col•leccions particulars deis autors, sola les sigles FRA.

Fonamentalment s'han seguit els treballs de Møller (1950-52), capelli (1984), Bon (1985), Meusers (1985), Bohus (1990), Hansen & Knudsen (1992) i Courtecuisse (1994).

Classificació:

Rubescentes Møller: Secció Bitorques (Kiihner & Rornagnesi: Iieinemann) Bon & Capelli, grup bitorquis:

1 . -Agaricus bitorquis (Quélet) Saccardo var. bitorquis, Sylloge Fungonm omnium hucusque

cognitorum y 998, (1887) Sin.: ,1garicus edulis (Vivadini) Pilát

Descripció macroscópica:

Çauçii convexo-aplanat, tina inica enfonsat pel centre, de superficie fibril.lo-sedosa. De blanquinós pa.ssa a bru al lacte; de vegades, grogós débil. Vora apendiculada, excedent. De 5,8 - 10 cm. I3stnines ventricoses, amples, fines, desiguals. De coloració rosada a castany fosca, ainb la vora clara ¡ floconoseta. it ocasionalment cespitós, igual, atenuat cap a la base, on es perhlonga mitjançant un rizomorf gruixut, ramificat, fins 4 mm de grossria, el qual es filtra profundament en l'arena; blanquinós, excepte a l'pex on és blanquinós-rosat, amh dos anells, l'inferior emheinant, el superior fi, ample, estriat per la cara superior. Per dainunt del superior, superfície floconosa, formant alguna banda. Per sota de l'inferior és possible veure, en algun exemplar 2-3 bandes anulars més. De 4-10 x 1-2,5

(3) cm. çam blanquinosa, que enrogeix débilment, sobretot a la zona supralaminar i tpex del peo.

Ç!iQr agradívola, d'ametlles. Sabor agradívol, d'atnetlles o d'avellanes. Reaccions químiques: Schaeffer, negativa.

16-

Page 14: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Característiqucs microscpiques: Cutícula arnb hifes paral.leles o creuades, de 5-6 im. Himeni: Queilocistidis claviforine.s, subventricosos, alguns mucronats, de 22-28 x 9-13 pm. Espores amplament el-líptiques, 5-6,5 (7) x 4-5 (5,5) pm. Basidis tetraspórics, de 30-37 x 7-8,5 lun.

Hábitat ¡ Loc.: VA1,iNClA: Vegelació: Quercelea ilicis Br-u., 1947, arnb Pinus halepensis iPpinea; Querco-cocciferae - Pislacietum lentisci (Br-lI!., 1935) A. & O. Bolós, 1950. Sól: Arenós, .salí, 'iJ 2962. A 4 rn. 21-11-87. Lcg. R. Mahiques. MES 779. Ibidetu, Leg. R. Aparici. RA 600 deI 17-12-89, RA 601 de 111-86 ¡ RA 602, de II 1-87.

Bibi. Sel.: Bohus, G. 1990: 42. Calonge, F. D., 1979:148. Calonge, E D. & Reche A., 1991: 264. Capeili, A., 1984: Núm.I. Courtecuisse, R., 1994: Núm.725. D.hncke, R. M., 1993: 486. Hansen, L. & Knudsen, H., 1992: 210. Moreno, G. & al., 1986: Núm.237. ¡con. Sel. Cello, B., 1979. Vol. 1:46. Dii.hncke, R.M., 1993: 486. Marchand, A., 1973: 109. Phillips, R., 1981: 163. Tabarés, M., 1985. !4m. Soc. ('al. Mico!.: 151. Zucclierelli, A., 1993: 181.

2.-Agaricus bernardiiforinis Bolius, Aun, IIisI.-NaI. Mus. Nat. ¡Jung. 67: 37, (1975)

Descripció macrosc5pica: Çll bombat, convex o pla-convex i deprimil lleugerament al centre, ample, amb escales fibril-loses blanques, geogrtflqites a la perifria, sois en un exemplar areolades cap el centre; després es fan de color crema. Vora apendiculada. Pot tacaise de groguenc o bru al tacte. De 7 - 11 cm. l.imines ventricoses, desiguals, de blanquinós rosades passen a castany rosades, amb l'aresta clara ¡ floconoseta. Peu rohust, una mica engrossit cap avail. Blanquinós amb reflexos rosats o terrossos en madurar, escatetes blanquinoses al més amunt. Aneil peronat, cotonós, fr.gil, amb la zona superior soicada 1 contorn esfilagarsat. Per sola d'aquest aneli es formen bandes floconoses blanquinoses, que donen lloc a pseudoanells. També, com el capdl, pot engroguir o ernbnitaise al tucte. De 5,1-10 x 15-2,5 Clfl.

Carn blanquinosa, rosada a la base ¡ a l'ipex del peu, ahí com al frec. Qkir agradívola, fúngica. - ais2r no desagradívol, d'ametlles en ocasions.

Reaccions quírniques: Sch.ffer negativa. Característiques microscpiques: Himeni ainb basidis tetraspórics; espores d'ainplament el-liptiques a subgloboses, de 6-8 x 5-6 pm. Queilocistidis cilíndric-claviformes, de 22-35 x 6-11 pm.

Hsbitat i Loc.: VAIJNCIA: Vegetació: Quercetea ilicis Br.-Bl., 1947, anib Pinus halepensis iPpinea; Querco-.cocciferae - Pislacietum lentisci (Br.-B1., 1935) A. & O. Bolós, 1950. 561: Arenós, salí. YJ 3158. A. 4 m, 1986. I.eg. R. Aparíci. RA 6031604, dell!-86; RA 6051 606, del 12-86 iRA 607. del 21-11-87.

-17-

Page 15: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil, Soc. Micol. Valendana 2: 1996

Bibi. Sel.: Bohus, G., 1990: 42. Capelli, A., 1984: 99. Meusers, M., 1985: 35.

Observacions: Es diferenciarla fonarnentalment de l'Agaricus bernardii (Quél.) Sacc. per tenir aquest les escates del capell areolades, superficie profundament divellada, peu atenuat a la base, anell membranós, enrogimcnt vinós de la carn, olor desagradívol, queiocistidis amb l"pex capitat i espores més llargues (Bohus, 1975: 37)

3.-Agaricus devoniensis P D. Orton, Trans, Brit. nrvcol. Soc. 43(2): 173, (1960)

Descripció macroscbpica: Çpll convexo-aplanat, llis-serici, de vegades finament fibril.lo-escatoset concolor, amb la vora apendiculada i excedent, blanquinós. No engroguei.x al lacte. De 3,8-6,2 cm. lmines ventricoses, desiguals, rosades, que passen a castany fosques. Vora floconoseta i clara. li cilíndric o lleugerainent auglnentat a la base, blanquinós; aneil frágil, que deLxa fins flocons a l'íipcx i armilla embeinant, ascendent, volviforme, esquinçada en bandes hianquinoses de distribució anular incompleta fins la mateixa base. Fistulós. De 2,1-6,8 x 0,8-1,3 (1,5) cm. Çíiin blanquinosa, rosada brunenca a la l)art superior del peu i al capeil. olor indiferent o desagradívola en madurar. alioi: dolç, d'amnetlles.

Reaccions químiques: Schffer negativa. Característiques microscópiques: Cutícula ainh bifes creuades, de 6-12 pm. Himeni: Queilocistidis claviformes, de 23-43 x 9-13 pm. Basidis tetraspórics. Espores de 6-8 x 45-6pm.

Hibitat i Loe.: VALiNC!A: \'cgemació: Qucrcctca ilicis Br.-Bl,, 1947, ainb i'inusha!epensis i 1? finca; Qucrco-coccifcrac - Pistacielum lentisci (Br.-Bl., 1935) A. &O. Bolós, 1950. Sól: Arenós, salí. \ 3158, 3I59i 3257.A4 m. I.eg.R.Aparici. RA 608, dell 1-86; RA 609, de 111-86; RA6IO, de II 1-86; R.\611, del 18-12-91: RA 299, deI 25-11-941 RA 336, dci 2.12-94.

Bibl. Set.: Bolius, G., 1990: 42. Bon, M., 1989: 75. ('apelli, A., 1984: Núm.4. Courtecuisse, R., 1994: Númn.727. Gennari, A., 1994: 10. Hansen, L. & Knudsen, H., 1992: 209. Meusers, M., 1985: 35. Icon. Sel.: Bon, M., 1989: P11, sup. Cetto, B., 1989. Vol. 6:2186. Essettc, H., 1964: Tab. 4 bis. Gennari, A., 1994: 11. Pliillips, R., 1981: 162. Savio, F. dad, 1984: 155. Zuccherdlli, A., 1993: 181.

Page 16: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Secció Bitorques (Kühncr & Romagnesi Hcinernann) Bon & capelli, grup Gennadii:

4.-Agaricus gennadii (Chatin & Boud,) P D. Orion, Trans. BriL nivcol. Soc. 43(2): 174, (1960)

Descripció macrosc3pica:

Çwll convex, lis, blanc. Lieugerament grogós al lacte. De 6,5 cm. L.mines ventricoses, castany fosques, amb l'aresta una mica més clara ¡ floconoseta. Ji bulbós arrodonit a la base, blanquinós, que després passa a castany brut; anell volviforme al terç inferior. No engrogueix al lacte. Ami) flocons per dalt de l'anell. De 6.5 x 1,3 (1,7) cm. Çítjo blanquinosa amb tendéncia a i'ocrós brut, peró sense enrogiment al tallo lacte o amb to rosal débil a la part alta del peu i siipralaminac Qkr desagradívola, lleugera de íenic. Reaccions quírniques: Sckiffer negativa. Característiques microscópiques:

Himeni: Queilocistidisclaviforines, de 6-9 pm d'amplria. Basidis tetraspórics. Espores d'amplament el.líptiques a subgloboses, de 65-10 x 5-6,5 (7) lini.

Habitat 1 Loc.: VALfNCIA: Vegetació: Quercctca ¡licis Br,-BI., 1947, amb ¡'inushalepensis íPpinea; Querco-cocciferac - Pistacietum lentisci (Br-Rl., 1935) A. & O. Bolós, 1950. SM: Arenós, salí. ti'rM YJ 2962. A. 4 rn. Leg. R. Aparici. RA 612, de 111.86; RA 613, del 12.86 i MES 778, del 21.11.87.

Bibi. Sel.: Bohus, G., 1990: 43. Capdlli, A., 1984: NúmS. Courtecuisse, R., 1994: Núm.726. Einliellinger, A., 1973: 21. Heinemann, P., 1965: 379. Meusers, M., 1985.33. Moser, M. & al. 1985-1996. lllAgaricus: 13, oben. Ortega, A. & Esteve-Raventós, F., 1996: 158. Orton, P.D., 1960: 181. Santos,J.C., 1993: 197. Icon. Sel.: Bresadola, J., 1931: Tab. 834 (aarkeinda ceIaris)

Observacions: UAgaricus volva/us (Pearson) Heinemann és bastant relacionat amb aquesta es-pécie, peró la seu carn enrogeix, el peu és bulbós, amb una volva basal que, després d'una cons-tricció, s'ohri en forma de calze i té les espores una mica més menudes.

5.-Agaricus volvatus (Pearson) Heinemann, Sydowia 30: 14, (1978)

Descripció macroscópica:

Çpeii convex pla, amh la superfície llisa, vora regular, discretament apendiculada. Blanc. De 6,5 cm. L.mines ifiures, de.siguals, amples, ventrudes, arnb l'aresta floconosa. J.tai una ¡nica engrossit a la base, blanc, que passa a btu, fibro escatoset per dalt; presenta tina característica volva basal membranosa, blanca, amb la part superior separada del peu, en forma

- 19-

Page 17: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

de calze, acabant per esfilagarsar-se per la vora, mentre que per baix té una lleugera constricció. Al tacte es fa bru negrós. Carn brunenca. Olor una mica f?nica. Característiques micoscbpiques: - Himeni: Basidis tetraspbrics. Espores d'amplament el.líptiques a subgioboses, de 6,5-8,5(9-10) x 5-6(6,5) pm. Aresta de les litrnines estéril, amb cél.lules claviformes.

Hibitat i Loe.: \ALÉNCIA: Vegeació: Quercetea ilicis Br.-B1,, 1947, amI) ¡'inris halepensis iRpinea; Querco-coccifcrae - Pistacietum lentisci (Br.-Bl,, 1935) A. & O. Bolós, 1950, Sb1: Arenós, salt UTM YJ 2962. A4 ni. Ieg. R. Aparici. RAÓI4, deI 21-11-87.

Bibl. Sel.: Bohus, G., 1990: 43. Capelli, A., 1984: 113. Meusers, M., 1985: 33. Jcon. Se!.: Capellí, A., 1984: 114.

Observacions: La descripció es basa en la recollida de quatre exempiars en estat adult avançat, pel que no ha estat possible la confirmació deis reflexos violacis del capeil, enrogiment de la can i olor agradívola, encara que cns decantem per aquesta espécie, basant-nos en la constricció bul-bar ¡ i'ampia voiva lliure que observarem a tots eis exemplars, així com per les característiques microscópiques.

6.-Agaricus pequinii (Boudier) Konrad & Maublanc, Icon. Sel. Ring. VI: 61, (1937)

Descripció macroscbpica Çii convex, ample, de vora incurvada o recta, blanc, amb el centre una mica grisenc, [lis, que no es taca de groc al tacte. De 12-15 Cm. Lamines ventricoses, amples, crema clares, que pa.ssen al rosat i xocolata. Aresta floconoseta ¡ més clara.

n curt, engrossit a la base o claramnent buibós, blanc, fibril•lo-escatoset, amb una volva ffiure basal, esfilagarsada, ciliada a la vora i estriada per dalt. Una mica gris-rosat per dalt de l'anell. De 3-6.5 x 1,5-2 (2,8) cm. Çj gruixuda, rosada, que posteriorment es fa brunenca. Olor fúngica. SkQI agradívol. Reaccions químiques: Schiiffer negativa. Característiques microscpiques: Himeni amb basidis tetra.spórics. Espores de glohoses a subgioboses o ampiament el•iíptiques, de 55-7,5 (8) x 5-6 (6,5) pm. Queiocistidis claviformes, de 25-42 x 7-12 pm.

Page 18: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Hábitat i Loc.: VAl.iNC!A: Vegelació: Quercetea ilicis Br-Rl., 1947, amb ¡'mus halepensis í Ipinea; Qucrco-cocci.ferae - Pistacietum lentisci (Br-Rl., 1935) A. & O. Bol6s, 1950.56!: Arenó5, salí. YJ 3256. A. 4 ni.. Leg. R. Aparici. RA 615, del 10-86; RA 616, del 10-861 RA 617, de 11 1-87.

Bibi. Sel.: Bolius, G., 1975:38 (A. gen nadii ss. microsporus) . Bohus, G., 1990:43. Capelli, A. 1984. Núm.6. Wasser, S. P., 1995: 475. Icon. Se!.: Cetto, B., 1993- Vol. 7: 2612 i 2612 bis. Lazzari, G. & Bellú F., 1981-1983: 241. Mendaza, R. & Diaz G., 1987: 325. Moser, M. & aL, 1985-1996: IllAgaricus 5.

Observacions: Es diferencia (le l'A. gennadii per ésser cis carpfors de major tamany, així com per tenir espores menors ¡ subgloboses.

Secció Bitorques (Kühner & Rornagnesi : Heinemann) Bon & Capelli, grup Bisporus:

7.-Agaricus bisporus (I.ange) Inibaclivar. bisporus, Mill. naiurf. Ges. Liizern 15: 15, (1946)

Descripció macroscópica Çapil convexo-aplanat, de flbril.lo-escatós a claranient escatós amb leda!; de coloració blanquinosa inicial, va passant a castany-avellanat. Vora apendiculada i excedent. No engrogueix al tacte. De 45-10,3 ciii. Líimines designals, ventricoscs, de rosades a castany fosques. Mesta floconoseta i clara.

lu cilíndric o lleugerament engrossit o atenuat a la base, blanquinós, amb l'anell al terç superior o al mitjí, fibril.lo-floconoset ¡ blasiquinós-rosat o castany fosc per daniunt del mateix, fihril.lo-floconós i blanquinós per sota de l'anell. Aneil d'a.spccte calçat, embeinant o mixt, gruixut, ferm, ami) la part superior llisa o estriada i la inferior fiblil.lo-sedosa, floconosa. De 3-6 x 1-2,5 cm.

n blanquinosa. amb to rosat-rogenc o lilit supralaininar i a l'ipex del pen, castany-brut a la base del pen. Olor suau, d'ametlles.

i2or suau, d'avellana o d'ametlla. Reaccions quílniques: Schdffer negativa. Característiques microscpiques: Cutícula amb hifes paral.lelcs de 5-9 pni. llimeni: Basidis bispórics. Espores amplament el-!íptiqtics, de 6-8 x 5-6 pm. Queilocistidis claviformes, alguns utriformes i, fins i tot, mucronats, de 29-44 x 9-12 prn.

Habitat i Loe.: %I.ilNClA: Vegetació: Quercetea ilicis Br.-BI., 1947, smb ¡'inushalepensis iJpinea; Qucrco-cocciferae - Pislacietum

lentisci (Br-Rl., 1935) A. & O. Bolós, 1950. SÓL Arenós, salí. YJ 2962, 3158. 325913060. A. 4m. LegR.Aparici. RA 618,

- 21 -

Page 19: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

de 111-86: RA 619, de II 1-86: RA 620, deI 8-12-87: RA 621, deI 10-89P, RA622, de 111-89; RA 623, dci 3-1 1-91; RA 327

de 111-12-941 MES 1465, del 29-1 1-89.

Bibl. Sel.: Bohus, G., 1990: 43. Capelli, A., 1984: Núm.7. Courtecuisse, R., 1994: Núm.723. Garcia RolIán, M.,

1986: 133. Ilansen, L. & Knudsen, H., 1992: 210. Ileinemann, P., 1965: 375.

¡con. Sel.: Breitenbach,J. & KranzJin, E, 1995: Núrn.172. Cello, B., 1980. Vol. 3:881. 1993.Vol. 7:2613. Diincke,

R.M., 1993: 485, Oben. Calonge, F. D., 1979: Hg. 71. Ginés, C., 1991:Lám. Soc. Cal. Mico!. Ndrn.451.

Phillips, R., 1981: 163. Zuccherelli, A., 1993: 183.

Observacions: Per causa de les condicions ambientais, existeix una variabilitat ampla en la colo-ració més o menys saturada del castany a la superfície pilial ¡ del lo rosal de la carn, fet que ha donat lloc a diverses interpretacions i varietats de l'espécie tipus.

Secció Sanguinolenti (Møller & J. Schiffer) Sing., grup Silvaticus:

8.- Agaricus benesii (Pilát) Singer var. maiusculus Pilát

Descripció macroscópica: Çll convex, amb centre lleugerainent deprimit, onat gibós ténuement cap a la periféria; blanc o crema blanquinós, de superfície fibrillo escatosa, amb les escales més petites ¡ nombroses cap el centre i Inés grans cap a la vora, que és d'incurvada a recta, una mica apendiculada. Al centre, té

un to rosa. Al frec es fa brunenc i després ocre rogenc, que passa a ferruginós. De 8 cm. Lamines lliures, desiguals, una mica ventnides, amb l'aresta floconosa. Peu inés o menys cilíndric, fistulós, més llarg que l'ampIria del capeil, lleugerarnent engrossat sota l'anell, rnés atenuat al vérlex, tort al terç inferior. Aneil alt, doble, l'inferior grisenc o brunenc i el superior blanc, ampla i irregularment esfilagarsat. La meitat superior, per dalt i per baix de l'anell, té la superfície grisenca, amb reflex brunenc, sobretot per dalt i és fibril-lós, amb fines escales. La meital inferior é.s blanca, ainb graos escales concolors, sobretot per la part superior, escales ainb la vora esfilagarsada. De 9 x 1,9 cm. Carn una mica rosada al peu ¡ al capeil. No engrogueix. Olor inapreciable. Sabor una inica desagradívol. Característiques microscópiques: llimeni: Basidis tetraspórics, amb espores d'arnplament ellíptiques a subgloboses, de 6-7 (8) x 45- 5 (5,5) pm. Aresta estéril amb hifes catenulades fins les 60 prn, amb elemenls terminais

claviformes de 12-19 x 6-8 pm.

- 22 -

Page 20: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

BuIM. Soc. Mical. Valenciana 2: 1996

Hjbitat i Loe.: VALÉNCIA Vegelació: Quercctca ilicis Br.-Bl., 1947, anib Pinus halepensis i R pinea i Quercus cuccfera; Querco-cocciferae - Pistacietum lentisci (Br.-Bl., 1935) A. & O. Bolas, 1950. 56!: Arenós, salí. 19-12-87. 1.eg. R. Aparici. RA 624.

Bibi. Sel.: Bohus, G., 1990: 46. Ron, M., 1985: 17. Capelli, A., 1984: 177.

Observacions: Aquest txon ha estat considerat com espcie independent sota el nom dA. maiusculus Pilát. Per a Capelli (1984: 177) aquesta seria una forma intermédia, entre lA. benesii i lA. de'ylii, mentre que per a Pilát podria ésser coiisiderat sinónim de M. benesii, fets que aprova Bohus (1990: 46). Bon (1994: 39) parla d'una réplica més robusta ¡ d'espores més grans de LA. benesii Es diferencia de l'A. benesii (Pilát) Sing var benesi per enrogir més intensament i per ten.ir les espores més grans, donant-se unes mides esporals per a aquest de 5-5,5 x 3,5-4,4 pili. L'Agaricus deylii Pilál té les espores rnés grans, de 75-10,5 x 45-6 prn. Espécie inolt rara a Europa.

9.- Agaricus silvaticus J.C. Schsffer: Fr, var. silvaticus, Fungoruni... Icones, tab. 242, (1770). SySI. Mycol. 1:

282, (1821)

Sin,: A. can çuinaríus Karsien . A. haemorrhoidarius Schulzer, Ss. Møller

Descripció macroscópica: Çpll de campanulat a convexo-aplanat o deprimit pel centre, fibril-lo-escatós, amh escates concéntriques, que respecten la zona central, de color café amb Ilet passen a castanv fosc, deixant entreveure la carn blanquinosa entre les escales. Vora excedent. De 4- 10,5 cm. Linines ventricoses, rosades, amb la vora crenulada, clara i floconoseta. lii engrossat i colzat a la base, hianquinós, estriat per dalt de l'anell, floconós escatós per sota; amb aneil ample, gruixut, tant que, de vegades, sembla doble; amb grosses escales per la cara inferior; enrogeix al frec com la superficie del capeil. Fistulós. De 4,3-11 x 0,7 -1,5(2,5) cm. Carri blanquinosa, roig vinosa r.pida subcuticular, supralaminar i a les agressions produYdes en tallar-la; de vegades no ma.ssa intensament. QIQI: agradívola, ténue, d'ametlles. Sabor agradívol, una mica anisat o d'arnetlles, dolç. Reaccions químiques: Schaffer negativa. Característiques rnicrosc3piques: Himeni: Queilocistidis claviforines o esferopedunculats, de 17-33 x 7,7-14 jan. Basidistetraspórics. Espores amplament el.líptiques, de 5-6 (7) x 35-4 pm

Habitat i Loc.: VAIINCIA: Vegetació: Quercetea ilicis Br-O!., 1947, amhl'inushalepensisil?pinea,'Querco-cocciferae- Pistacieturn

- 23 -

Page 21: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butll. Soc. Mico!. Valenciana 2: 1996

Jentisci (Br-O!., 1935) A. & 0, Bolós, 1950. Si1: Arenós, salí. YJ2962, 3158,3159, 3256! 3257.A4 m.R.Aparici. RA625,

dell 1-86; RA 626, del 12-86; RA 627, del 12-86; RA 628, del 12-86! RA 629, del 22-1 1-87.

BibI. Set.: Auguadri, A. & al., 1986: 166. Bolius, G., 1990: 47. Breitenbach, J. & Krnzlin, F., 1995: Núm.192. Capefli, A., 1983: 8. Capelli, A., 1984: Núm.17. Garcia Rollán, M., 1986: 140, Núm.30. Hansen, L. & Knudsen, 11., 1992: 207. Heinemann, P., 1965: 387. MØlIer, F. H., 1950: 36. Moreno, G. & aL, 1986: Núm.242. Phillips, R., 1981: 160. Icon. Sel.: Auguadri, A. & al., 1986: 239. Cetto, B., 1980- Vol 3: 885. Courtecuisse, R., 1994: Núm.739. Diilrncke,

R.M., 1993:485, unten Essette, 11.,1964: Tabh. 15-16. Lazzari, G. & BelIú F., 1981-1983:233. Marchand, A., 1973: Núrn.112. Mendaza, R & al., 1987: 328. Michael, E. & al., 1983: Núrn.21. Moser, M., & al., 1985-1996: 11Iigaricus 3. Phillips, R., 1981: 160. Zuccherelli, A., 1993: 185.

Observacions: Es diferencia de l'A. haemorrhoidarius Schulzer per l'hhitat de !'espcie que ens ocupa de predomini sola pins ¡ no sola planifolis, així coin per tenir hhit rnenys robust, enrogi-ment del carpófor inés dhil ¡ espores més petites. lii ha algnns exemplars amb la superfície de blanquinosa a crema, corresponents a l'exsiccata RA 629, amb escates ocrós grogoses, fines i

disperses, que podrien incloure's en l'A. silvaticus var. pallidus (Møller) MøIIer.

10.-Agaricus silvaticus Schiffer : Fr. var. fusco-squamatus (MøtIer) Møller, Friesia, IV: 203, (1952)

Descripció macroscópica Çpil convex, deprimO al centre, rohust, castany negrós amb to carnós, que es desfa perifiicanient en amples escates concntriques. Vora esquinçada. 9-12 cm. Utmines ventricoses, de hianquinós passen a rosades ¡ després a castany negroses, amb l'aresta denticulada, floconoseta ¡ ca.stanya.

itui engrossit ala base, rohust, d'anell gruixut, blanquinós, amb la part inferior floconosa i castany l)ruta, quasi pegat al peu. Blanquinós, floconós per dalt ¡ per sota de l'anell, encara que més marcat per sota, que enrogeix a! fi -cc. Base amh la niateixa decoració i color que el cape!!. De 7-10 x 2-2,5 (3) cm. Carn rosada al tail. Olor no desagradívola, com el sabor. Reaccions quínliques: Schuiffer negatiu. Característiques microscópiqueS: ¡limeni ami) espores ainplament el-líptiques, de 5-6(7) x 35-4,5 (5) pm. Queilocistidis de claviformes aventricosos, de 18-30 x 8-18 .an. Ba.sidistetraspórics.

Habitat i Loc.: %ALiNCIA: Vegetació: Quercelca ilicis Br -Rl., 1947, arnb /'ínzishalepensis iRpínea; Querco-coccitrac - Pistacietum

lentisci (Br-Rl., 1935) A. & 0. Bolas, 1950. S?1: Arenós, salí. 'J 3158. A. 4 m. Leg.R. Aparíci. RA 630, de II 1-8ft RA 631

dell 1-87! RA 632, de lI 1-88.

- 24 -

Page 22: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Bibi. Sel.: Capelli, A., 1984: 163. Bohtis, G., 1990: 47. Icon. Sel.: Lange,J.E., 1939: Pl. 137 B (Psaiiolasan,çuinar/a)

Observacions: Es diferencia de l'A. silvalicus var silvaticus per tenir les escaLes del capeli moli més fosques. De M. lanijes per mancar-li les escales tan típiques d'aquest a la base del peu, no tenir rizomorfs i enrogiment més fort ¡ estés de la seua carii. De lA. haemorrhoidar/us per no locaJitzaise sola planifolis. De ¡'A. impudicus i de lA. vaporar/as per no enrogir en aquestos la carn de forma tan notable. De ¡'A. Iangei per tenir aquest les espores inolt més grans.

Flavescentes Møller & J. Schiffer: Secció Minores Fries, grup Semotus:

1 1.-Agaricus luteo-maculatus (MølIer) Møller, Frie.sia, IV: 192, (1952)

Sin, :I'salliola Iuteo-,naculata MøIler

Descripció macroscópica: japell convex. pla deprimit al centre, blanquinós a la perif'eria ¡ lleonat rosat, fihril.lo sedós al centre, on la superfície es troba una mica esquerdada. Al Lacte, coloració intensament groga daurada persistent. Vora esquinçada. De vegades les fibril.les formen escatetes, sobretot al centre. l)e 2,2-6 cm. Litmines gris rosades clares que van enfosquint al gris-rosat saturat amb l'edat. Aresta floconoseta, clara ¡ grogosa. Peu bulbós, atenual cap el véilex, blanquinós, que engrogueix al lacte, sobretot a la base. Fistulós. Anell simple, finet, alt. blanquinós, amh la vora groga daurada. De 33-5 x 0,8-1,1 cm.

m blanquinosa, rosada al capell ¡ ápex del peu, engrogtieix rpidament, sobretot a la base del l)tI Olor anisada.

ir agradívol, d'ametlles amargues. Reaccions químiques: Schaffer positiva. Característiques niicroscbpiques: Himeni: Basidis tetraspbrics, queilocistidis de ventricosos a esferopedunculats, de 17-23 x 10-13 pm. Espores d'ovoides a subglohoses, de 5-6 x 35-4,5 prn.

Habitat i Loc.: 'iAIJiNCJA: Vegelació: Quercetea ilicis Br,-Bl., 1947, amb I'inushalepcnsis iJpinea; Querco-cocciferae - Pistacietum lentisci (Br,-BI,, 1935) A. & O, Bolas, 1950. Sól: Arenós, salí. 'iJ 3159, A 4 m. Leg. R. Aparici. Icon, i Ilerbari RA 699 del 12-12-87.

- 25 -

Page 23: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

BibI. Se!.: Rohus, G., 1976: 47. Bohus, G., 1990: 55. Capelli, A., 1984: Núm.56. Gea, F.J. & al. 1987: 104. Hansen, L. & Knudscn, II., 1992: 206. Heinernann, P., 1965: 391. Icon. Sel.: Breitenbach,J. & Kranzlin, F, 1995: Núm.181. MøIler, F. H., 1952: Pl. XXII)

Observacions: No sembla haver-Iji tliferéncies rnassa siiificativcs entre aquesta espécie i 121,aricussemotus Fr. i lA. puipurellus (MølIer) Møller, que creixen al maleix h'abitat, boscos de)? halepensis, encara que 1engroguiment del carpífor és ¡noII rnés evident, massiu i assafranat en lA. luleo-maculalus i les espores són una mica niés petites en aquestos, de 4-5 x 3-3,5 pm. De M. niveo-lulescens es diferenciaría per l'hthitat daquest darrer, vorera de planifolis, fonamentalrnent Fa,gus i capeil totalinent blanc, sempre sense manipu-lai1o, és clai Per tina altra banda, les característiques niacroscópiques no són tan cridaneres quan cls exernplars són niadurs o velis, veient-se bus grogosos molt més apagats o abscnts.

Secció Xanthodc'r,natei Singer, grup Xanthodernzus:

12.- Agaricus pscudocretaceus Bon, Doc. Mycol. XV (60): 34, (1985)

Descripció macroscópica: Çpll convex o convex deprimit, blanquinós, lbs, exceptuant fines fibro escatetes perifriques concolors en alguns exempiars, blanquinós (te jove atnb indrets rosats, passa a café amb Ilet dat; que s'intensiftca amh i'edat; bru rosat a les zones agredides.Vora excedent. No engrogueix o ho fa lleugerainent al tacte. De 8-12 cm. litmines ventricoses, gris rosades, desiguals, atnb l'aresta floconoseta i clara. ii engrossit a la base, no inarginat, blanquinós, amb reflcx rosat a l'pex. Ariell ample, doble, en roda dentada. Fibrillós longitudinal per damunt i fibro-escatoset a la base. De 8 x 1,7 cm. Çaiti blanquinosa, rosada al capell, a la zona central i supralaminar i a 1'ipex del peu.

Qkir benzolada o de tinta, com l'A. xanthoder,nus, peró més suau. Sabor desagradívol, de thila. Reaccions químiques: Schdffer negativa. Característiques microscbpiques: Cutícula ainb un parallelocutis d'hifes de 35-5 pm d'amplária. Himeni anib basidis tetraspórics, espores ovoides, de 5-7 x 4-5,5 pm; queilocistidis catenulats, ami) l'article terminal ovalo esferopedunculat, de 7-19 x 9-13 pm o de 21-33 x 11-15 pm en un abre exeinplar.

Hsbitat i Loc.: V'tl.INCIA: Vegetació: Quercetea ilicis Br.-ttl., 1947, ruth fines halepensis ifpinea; Querco-cocciferae - Pistacielurn Icntisci (Br..Bl,, 1935)A. & 0. Bolós, 1950, Sól: Arenós, salí, NJ 3158A. 4 ni. Leg. R. Aparici. IbA 633, de II 1-86; RA 191, del 18-11-93iR'\ 191-II, del 18-1I-93,

- 26 -

Page 24: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButiL Soc. MicoL Valenciano 2: 1996

BibI. Sel.: Bohus, 6., 1990: 56. Capelli, A., 1984: 315. Møller, E H., 1952: 170.

Observacions: No engrogueix, o ho fa débilment, en cap punt del carpófor. Es diferenciaria de !'A. menieri per tenir les espores inés petites i mancar-li Pengroguimeni tan fort de la base del peu a la pressió o al tail, com es dóna en aquest; de lA. pseua'opratensis íer no sobrepassar aquest els 6cm (le di.metre del capeil i els 5 d'alçada del peu, així com per presentar, préviament a I'enrogiment de la carn de la base del peu, un cert engroguiment, mentre que la diferenciació amb lA. xanlhodermus, seria que aquest tindria les espores inés estretes, sense sobrepassar les 4 pm. i no com el que ens ocupa on poden aplegar fms les 5,5 pa, no enrogiria cap part del seu carpófor, engroguiment fort de la base del peu, olor a carbólic o tinta xinesa d'antuvi, mancança d'escatetes a la l)eriria del capell, lmines vivament rosades i peu bulbós, de vegades marginat.

Es diferenciarla de l'A. xanthoderrnns var. nzacrosporus fonamentalment per no tenir com aquest la base del peu subinarginada ni tampoc engroguir a la fricció d'aquesta, així com les espores no ésser tan llargues i sí amplament el.lipsoides o ovoides.

13.- Agaricus xanthodermus Genes. var. macrosporus ¡parid & Mahiques, var, nov.

Descripció macroscópica: Çjjll convex, blanquinós, lis, exceptuant fines fibro escatetes, discretes, perifriques ¡ concolors; bru rosat a les zones agredides, que engrogueix en tocar-lo. Vora excedent. l)e 8-12 cm. Lmiries ventricoses, gris iosades, castany fosques després, desiguals, anib l'aresta clara i floconoseta. Peu hulbós, més o menys marginat, blanquinós, amh reflex gris castany rosat a l'pex. AnelI ample, doble, en roda dentada, estriat perla pali superior. Fibril.lós longitudinal per damuint i per baix de l'anell. lntensament groc en fregar-li la base. De 7-10 x 1,2-1,5(2,8) cm. Çrn blanquinosa, groc assafranat sota la cutícula pilial ¡ al bulb, gris-rosada a l'pex del peli, grogosa en fregar-la, sohretot a la base del peu. Ø• de fenol, jode o tinta.

lrdesagradívol, de tinta. Reaccions quílniques: Schuiffer negativa. Característiques microscpiques: Cutícula amh un paral.lelocutis d'hifes de 3,5-5 pm d'amplíiria. Himeni ainb basidis tetraspórics, de 2 1-30 x 65-8 Jim. Espores d'ovoides a amigdaliformes, de (4,5) 5-8 (9) x 4-5 (5,5) pa. Queiocistidis esferopedunculats, subglobosos o ovals, de 9-33 x 6-21 jim.

Habitat ¡ Loc.: VALÉNCIA: Vegelació: Quercetea iticis Br.-B1., 1947, amb Pinus halepensis i/?pinea; Querco-cocciferae - Pistacietum lentisci (Br.-BL, 1935) A. & 0. Bolós, 1950. Sól: Arenós, salí, YJ 2962. A 4 m. I.eg. R. Aparici. RA 458, dci 5-1-92 (Holotypus); RA 634, dci 7-11-91; RA 635. de! 21-11-91. Ibidem. 12-11-1991. l.eg . R. Mahiques. MES 1577.

- 27 -

Page 25: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Notes taxonbmiques: Es diferenciaria fonamentalment de l'A. menieri Bou, de color blanc o difuminat de gris rosa i creixement així mateix als terrenys arenosos, a les dunes del litoral, per temr aquest el pcu més gruixul i robust, de 7-12 x 15-3 cm, base no bulbosa marginada, sovint atenuada o (le vegades subradicant, així com espores una mica més amples, més grans, de 7-10 (11) x 55-6.5 pm.

De lA .xanthodcrrnns Genevier var. sant hodermus es diferencia pci tamany esporal, que és, en aquest de 5-6,5 x 3,5-4 m, inentre que als exemplars descrits aquí és de (4,5) 5-8 (9) x 4-5(5,5) pm.

Diagnstic ilatí: A typo soluin differt magna magnitudine sporarum, (4,5) 5-8 (9) x 4-5 (5,5) pm. Habitat in silvis, fixis Pinis halepensis aremiae littoris, prope Valéncia, in "l)evesa dEl Saler" UTM YJ 3158. A.: 4 mn. ilolotypus in Herbario RA conservatur, n. 458. 5-1-92. Icon. FRA 1.

14.- Agaricus praeclaresquamosus Freeman var. macrosporus Aparici & Mahiques, s-ar. nov.

Descripció macroscópica: Çp11 convex, blanquinós, amb nombroses fibro escatetes gris castanyes, concéntriques, inés se-parades a la l)eriíeria, respectarnt el cemitre.Vora excedent. De 8-10 cm. Líunines ventricoses, rosades, desiguals, amb l'aresta floconoseta. ij bulbós, més o menys marginal, blanquinós, amb to castany brut a l'pex. Anell aniple, doble, en roda dentada. Fihril.lós longitudinal per damunt i per baix de l'aneil. Engrogueix notóriament al frec. l)e7-9x 1,2-1,7 (2,5) cm. Ç9j1 blanquinosa, rosada al capeli, a la zona central ¡ supralaminar i a l'pex del peu. Engrogueix rtpidarnent en tallar-la, sohretot a la base del peu. Q1QI de fenol, iode o tinta. Sabor desagradívol, de tinta. Reaccions químiques: Schuiffer negativa. Característiques microsc)piques: Cutícula ainb un l)aral-leloctmtis d'hifes (le 35-5 pu d'arnplmria. llimeili amb basidis tetraspórics, espores ovoides, de (4,5) 5-8 (9) x 4-5 (5,5) pm i queilocistidis cncadenats de piriformes a subesférics, de 13-26 x 8-15 pm.

Hubitat i Loc.: ALiNClA: \egelació. Quercetea ilicis Br.-Bl., 1947, ainh ¡'inushalepensis iPflinea; Querco-coccifcrae - Pislacictum

Ientisci (Br.-Bl., 1935) A, & O. Bolós, 1950. Síu: Arenós. salí, YJ 2962. A. 4 m. Leg. R. Aparici. RA 457, del 10-11-88 (ilolotypus); RA 638, (le lI 1-86; RA 642, dell 1-88; RA 639, del 19-12-89; RA 640, del 19-12-89; RA 641, deI 24-12-89; RA 643, del 27-11-89; RA 645. del 21-1-90; RA 644, del 19-12-90; RA 636, de 111-91; RA 637, del 12-91; RA 646, dell-1-921 MES 1578, del 12-11-91.

Observacions: Dintre de l4. xanthoderrnus Genev. s'han descrit mnolte.s varietats, des de la var. xanthoder,nus, que és de color blanc fas altres més contrastades, com ara la var.griseus (Pearson)

- 28 -

Page 26: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Bon & Cappelli, amb un capell gris ocrós i una superfície fibrillosa radial o dissociada en esquamules que destaquen sobre un fons blanc, la var. meleagroides (Pearson) Bon & Cappelli, arnb capeil ¡nicialment blanc i escatete.s fuliginoses més o menys escampade.s, com una forma intennédia entre l'A. xanthoderrna ¡ l'A. praeclaresquarnosus var. obscuratus Maire. Altres micblegs el reco-neixen aleshores coin espécie independent i el nomenen A. praeclaresquarnosus Freeman o A. ineleagrisJ. Schi.ffer, amb les escaLes brunes, fosques, terroses, negroses o fuliginoses, totes elles caracteritzadcs pcI seu tamany Initj, esveltes, amb aneli doble, que engrogileixen al tail o a la fricció, especiahnent a la base, que és bulbosa marginada, amb olor característic, fénic o de tinta xinesa: microscpicament per tenir espores petites, moli estretes, de 45-5,5 (6) x 3-3,5 (4) pn exceptuant la var.griseus, de 5-6 (7) x 4-4,5 pm. L'A.phaeolepidotus ( Móller) Miiller, parent de lA. praeclaresquarnosus, del qual es diferencia pci color bru lleonat del capeli, per la preséncia d'indentacions gruixudes a la cara inferior de l'anell, de color bru, per no virar sempre la cam de la base del peu al groc, sinó InéS bé lleonat a la mateixa base i a l'itpex, per la carn subjacent, que

S (le color rosa suati, por l'olor de fenol qua.si imperceptible i ¡mmediat ¡ per tenir les espores una mica i eis quelocistidis clarament més grans, puix que en aquesta espécie mesuren de 45-6 x 3-3,5 pm amb queloicistidis vesiculosos i amplament clavats, de 18-50 x 12-34 pm mentre que l'A. praeclaresquamosus té les espores de 45-5,5 (6) x 3-3,5 (4) l.on ¡ eis queiocistidis de 10-20 x 10-14 un.

Coin que no lii ha cap espécie o varietat que coincidesca plenainent, proposem la creació de i4. praeclaresquarnosus var. macrosporus. Maigrat aixó i sobre el terrenv, cal resaltar que s'han trohat tota una série d'espécimens amh el capeil de color blanc ¡ gradació successiva del color gris al gris terrós, amh component més o menvs escatós, que deixa el dubte de si no tindrien en realitat tots cUs un tronc comú i anirien diferenciant-se despré.s en fenolipus albins, més o menys pigmentats ¡ lisos o més o menys escatosos.

Diagnstic ilatí: A tvpo solum differt magna Inagnitudine sporarum, (4,5) 5-8 (9) x 4-5 (5,5) W. habitat in silvis, fixis Pinis halepensis arenae littoris, prope Valéncia, in "1)evesa d'El Saler" UTM Yj 3158. A.: 4 m. lloiotvpus lii Herbario RA consel -vatur, n. 457. 10-1 1-88. Icon. FRA 2.

Secció Xc nl hodermatei. grup Pilatianus:

15.- Agaricus iodosmus Heinelil., Ijuil. Soc. Mycol, Fr. 81: 399. (1965)

Descripció macroscópica: jll convexo-aplanat, blanquinós, arnb escaLes de grisenques a gris ca.stanyes, danlijvi, fins la

vora. Marge cxcedent. La superficie es taca de.groc cromat només tocar-la. De 12-17,5 cm. L.mines separades, amb "collarium", ventricoses, rosades, que passen aca.stanyfosques, desiguais, amb l'aresta floconoseta. Peu atenuat a la base, blanquinós, amh reflex rosat a l'iipex i groc assafranat a la base. Aneli ample,

- 29 -

Page 27: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

triple, cornplex, observant-se un collar entre els dos anelis. De 10-12 x 35-5,5 cm.

Çm blanquinosa, groc assafi'uiada a la base del peu i subcuticular piial. Olor de fenol.

$ibordesagradívol, de tinta. Rcaccions quíiniques: Scliiffei' negativa. Característiques microscbpiques: Cutícula ainb un paral.lelocutis d'hifes de 3,5-5 pm d'anipBria. Himeni amb basidis tetraspbrics, espores ovoides, de 5-7,25 x 4,25-5,5 pm i queilocistidis de claviforines a esferoedunculats de 15-26 x 715 pm

Habitat i Loc.: \'ALt)NCLA: Vegetació: Quercetea ilicis Br-Rl., 1947, amb Pinus halepensis iflpinea; Querco-cocciferae - Pistacicwni

lentisci (Br-It!., 1935) A. &O. Bolis, 1950. S61: Arenós, salí.YJ 3257. A. 4 ni. Leg.R. Aparici. RA 647 de 111,881 RA 648

(le II 1-88.

Bibi. Sel.: Bohus, G.,1990: 57. Capelli, A., 1984: Núm.66. Capelli, A., 1985: 174. Malençon, G. & Bertault, R.,

1970: 169. ¡con. Sel.: Capelli, A., 1985: 173. Cetto, 8., 1989. Vol. 6:2188. Zucchcrelli, A., 1993: 252.

Observacions: Engrogueix intensament al lacte, sobretot a la vora del capell 1 base del peu. L'A.

Pilatianus Bohus fo. niagnus Bohus, seria tina espicie molt semblant a la que ens ocupa, perb inés sel)tentrional, sense especial significat taxonínnic diferencial del color Inés o inenys fosc de les escales, les dimensions d'aquestes ni l'olor íenic o de jode.

Secció Xanthoderrnalei Singer, grup Pscudopratensis:

16.-Agaricus pseudopratensis (Bohus) Wasservar. niveus Bohus,Ann. 111s1.-NaL Mus, Nal. Hung. 72: 96,

(1980)

Descripció: Çpil de 4,7 a 5,5 cm, convex, ainb el centre pla o gibós pci seu voltant a alguns exemplars. De blanc als inés joves al crema una inica brunenc als inés madurs. Superfície de ilisa a discretament fibril-losa radial, o com a mxim fibroescatoseta ainb fibrilles no tan hianques comn el fons. Vora d'incurvada a dccurvada, apendiculada, excedent, amb la part més distal fibril.losa-floconosa, no radial. A la fricció pren, lentament, una coloració groguenca que després es fa brunenca, mentre que si la fricció és més violenta es fa rogenca i inés tard groc brunenca. l,itmines lliures, desiguals, (liscretainenl ventnides, de rosa a rosa brunenc; aresta Inés clara, fm-briada. ii de 3-4 x 1 cm a i'íipex, inés llarg o hahitualmnent més curt que el di.metre del capeil, cilindric, ami) la base tina mica inés fina o lleugerament engrossida. AnelI blanc cap a la meitat o el terç

- 30 -

Page 28: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Va'enciana 2: 1996

superior, ainb la part superior estriada i fibrillosa serícia, amb la part inferior fihril.losa tomento-sa, que externament forma un canteil floconós, de color brunenc, que forma com un aneil doble. La superfície per dalt de l'anell és blanquinosa, amb reflex rosat o brunenc, més notori cap a l'ipex, depenent del grau de maduració. Fibril•losa longitudinal, serícia, moltes vegades amh una estriació que es continua amb la de la part superior de l'anell, de vegades una mica esquinçada o escatoseta. Por baix de l'anell la superfície també és blanquinosa, fibrillosa i tomentosa. Heteroge-ni i fistulós. Engrogueix una mica a la fricció, especialment l'anell, sobretot als joves, malgrat que la base no ho faça. Carn del capeli de color rosat, més acusat cap a les irnines. Al peu també és rosada, sohretot cap el vértex i si la pressiones amb força, exsuda un liquid que es torna roig carabassa. Als exeinplars més madurs és gris brunenca, ainb la medul.la fistulosa i fibril.losa blanquinosa. A la base del peil, on és més consistent, es trenca fscilnient i és crema blanquinosa, sense engroguir de forma clara. En una de les recollectes, la RA 650, la base del peu pren un color roig-vinós intens. olor agradívola, d'auietlla als exemplars joves, mentre que als majors és inés o inenys íenica. abQr agradívol, d'ametlla. Als madurs, lleuger sabor cinic.

Reacció de Schiffer negativa. Característiques microscpiques:

Basidis tetraspórics claviformes. Espores subgloboses, ulises, brunes, de 45-6 x 3,5-4 (4,5) pn o de (4,5) 5-7 (8) x (3,5) 4-5,5 (6) im, variabilitat que possibleinent responga a la constatació d'alguns basidis bispbrics. Queilocistidis de 27-3 5 x 9-15 pun, generaiment claviformes i, arnb menor freqiincia fusiformes, de vegades amb una petita estrangulació cap I'.pex. Cutícula amb hifes afibulades, de 4 a 6 pm. Comestibilitat: Tóxic, produeix disturbis ga.strointestinals.

Hibitat i Loc.: %ALiNCIk vegetació: Quercctca ilicis Br,-Bl,, 1947, amb ¡'inushalepensís i 1' pinea; Querco-coccifer4e - I'istacieturn lentisci (Br.-Bl., 1935) A. & O. Holós, 1950. Sól: Arenós. salí, YJ 3060, 3158, 3257 i 3256. A. 4 rn. Lcg. R. Aparicí. RA 655, del 10-86; RA651.del'I1.86;RA652,dcll1.86;RA654,del 12-86; RA657, del 12-86; RA658,delI.87; RA650,dcl 10-87; RA 653, del 12-87; RA 656, (le! 14-1-90 i RA 649, del 17-12-91.

BibI. Sel.: Bohus, G. 1990: 58. Capelli, A., 1984: Ntím.69. Capclli,A., 1985: 180, 181. Meuscrs, M., 1985: 29. Icon. Sel.: Bohus, G., 1980: 95, fig. 3. Zuccherelli, A., 1993: 255.

Observacions: lis tóxons trohats a "El Saler" són, la majoria, (le la var. niveus, pci color que va del blanc al bru lleuger i superfl'cie poco gens escatosa. Constatem també la mancança d'engroguiment a la base del peu o si ho fa és de forma débil, aixíconi tan sois en una única recollecta la carn de la base ha canviat a roigvinós, tal volta relacionat amb el grau de pressió que es realitza amb la fricció, atés que a la testa de la carn si el frec és intens, exsuda un líquid rogenc-ataronjal o carahassa.

- 31 -

Page 29: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

1 7.-Agaricus pseudopratensis (Itohus) Wasscr var. pseudopratensis (Bohus) Wasser, tikrainian Itoianicaljournat 33(3): 250, (1976)

Sin.: iigaricnspscudopraiensis (Bohus) Bohus

Descripció: Çpll convex, aniplament mamelionat, cohert de fibro escates castanyes clares, sobre un fons ciar.

Engrogueix al tacte. De 4,1-6 cm. Ltmines ventricoses, d'aresta serrada, floconoseta ¡ més clara, rosa carn.

Eii igual, arnb aneil doble, alt, que tainbé engrogl.Ieix al tacte ¡ en envellir; finament floconoset per sota de ¡'aneil. Algunes recollectes són cespitosos. Fistulós. Fins rizomorfs basais. De 3,5-5 x 0,8-

1,3 (1,5) cm. Caril blanquinosa, rosada a 1'pex del peu i a la zona supralaminar. Engrogueix a la base del peu, abans d'enrogir i, posteriorment, etnbrunir. Olor indiferent o agradívola, d'atnetlla, (le jove; més tard de tinta. Sabor variable, indiferent o d'ametlla, després de tinta. Reaccions químiqus: Sch.ffer negativa. Característiques microscbpiques: Hiineiii amh queilocistidis claviformes, de 15-30 x 7-13 pm. Basidis tetraspórics. Fspores d'ovoides

a subglohoses, (le 5-7 x 45-6 J.Iiri.

Htbitat i Loe.: \ALtNCtA: Vegeiació: Quercetea ilicis Br-Rl., 1947, amb I'inushalepensis iPpinea; Querco-coccifcrae - Pislacietum lentisci (Br.-Bl., 1935) A. & O. Bolós, 1950. Sól: Arenós, salí. 13 3060. A. 4 ni. Leg. R. .'iparici. RA 659, del 9-12.89.

Bibi. Sel.: Bohus, G., 1971: 81. Bohus, 6., 1990: 57. Meusers, M., 1985: 30. Icon. Sel.: Bolius, G., 1971: 81, ng. 2. Moser, M. & al. 1985-1996. III 4çaricus: 9, unten. Zucchcrelli, A., 1993: 254.

Observacions: LA. pseudocreiaceus, dintre la secció Xanthoderma, es caracteritza per tenir la superffcie llisa ¡ no Obril.losa ni evidentment escatosa, estatura de lA. xanlhtoderma, capeil blanquinós o amh tiny ocre-rosal, peti inés o inenys engrossit a la base i aneil en roda dentada; la carn engrogueix a partir de la base, olor suau i després fenólic. Ms espóciniens trohats a "El Saler" no sha apreciat la coloració groguenca de la base (tel peu, encara que cal tenir en compte que el seu estat dinibibició era accentuat.

La diferenciació entre les varietatspseudopralensis i niveus resulta, sobre el terrenyi ala literatura consultada, extremadament complexa, per l'existéncia duna gradació contínua de les característiques diferencials, coin ura la coloració gris castanv del capell, l'existóncia d'escatetes sobre ella, el contrast de color entre la pirt central i la peI1lólCa i olor agradívol a més o menys pronunciada de tinta, pci que sernhla

OC afortunada la seua separació en varietais diferents. Confiisió possible i perillosa, en estat jove, és amh l4, campes/lis, que té l'ancll simple i finet i és

desprovei't (le cistidis a l'aresta laminar.

- 32 -

Page 30: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

APÉNDIX

Dintre deis Agrics que es donen al litoral, en zones dunars i són ordinriament de superfl'cie pilial llis serícia i blanquinosa o de colors clars, diferenciem: De la secció 13/torques:

Agar/cus bitorquis (Quél.) Sacc. var. hilorquis, del grup Bitorquis, que es caracteritzaria per ésser robust, amb un capeil fins el 12 cm, superfície blanca pura i subilisa, que pot engroguir una inica amh la manipulació, peu flns els 12 x 3,5 cm, velvolvós i aneil doble, gruixuti membranós, representants anihdós d'una pseudovolva (l'anell parcial o himenial queda representat per unes fines restes floconoses per damunt de l'andll ínfer, dissocíat en dos); cam dura, espores subgloboses, no massa grans, de 5-6,5 x 4-5 pm i queilocistidis fins les 16 pm d'ampliria.

Agar/cus a'evoniensis ED. Orton (Psaiiota arenicola Wakefleld & Pearson in Pearson), del gnip Bi/orquis, té un capell que no passa deis 6cm, peu ainb dimetre menor d' 1 cm, vel armil.lat, maiiife.stant-se mitjançant un anell friigil, esquinçat per sota en bandes blanquinoses, e.spores de 5-7 x 45-5,5 pm i queilocistidis fins les 12 pm d'ampl.ria.

Agar/cus litoralis (Wakefield & Pearson) Konrad & Maublanc, del grup Bitorquis, tindria un capeil fins els 8 Cm, bicolor, d'ant al centre i blanquinós a la perifria; peu de 3-5 x 0,7-1,5 i anell estret, sovint esquinçat per sota, espores de 5-7 x 4-5,5 pm i queiIocistidis flns les 8 pm d'arnplria; si bé difícil de diferenciar, si no són el mateix, de l'A. devoniens/s P. D. Orton, de moment els sinonimitzarem a efectes l)rctics.

A. bernardii (Qumél.) Sacc., del grup B/torquis, té un capeil que pot assolir cls 15 i els 20 cm, prompte clivellada la superfície en grans plaques Inés O menys areolades, sobretot pcI centre, peu robust, de 4-7 x 2-4 cm, aneil suhtil blanc o ocrós, amnh bandes membranoses o no a la base, enrogirnent notori del carpófor al frec, olor desagradívola, espores de 5,5-7 (10) x 5-6 jan i queilocistidis flns les 16 pu d'amplíiria.

A. bernard/forrn/s Bohus, del gnip Bitorquis que e.s diferenciatia de l'anterior per la superfície pffial amh flbro-e.scates no areolades, consistncia del vel cotonosa i no membraníucia i cmii immutable; e.spores de 6,2-8,2 x 5,4 x 6,4 pm ¡ queiocislidis flns les 9,5 pm d'ainplria (Bohus, 1975).

A. gennad/i (Chatin & Boud.) P.D. Orton, del grup Gennad(/, té un capell que assoleix fins els 10cm i, al contrari que lA. devoniensis, dissocia el vel parcial o himenial imanté sencer l'universal, formant bandes floconoses ier dalt de l'anell volviforme basal fugaç; peu inferior a 1,5 cm de dimnetre, espores (le 7-10 x 5-8 aii i queilocistidis flns les 10 pm d'amnplria.

7.-Agaricusgennadi/ (Chatin & Boud.) P.D. Orton ssp. microsporus (Bohus) S. Wasser, del grup Gennad/i, que es diferenciaria de l'espécie tipus pci tamany de les espores, de 5,7-7,5 x 4-5,5

- 33 -

Page 31: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. MicoL Valenciana 2: 1996

(\Va.sser, 1995: 474), mentre que seria diferent de lAgar/cus pequinii per ésser aquest més robust,

arnb un capeli de 8-12 (15) cm ¡ un peo de 7-10 x 3-5 (6) cm, així com tenir, quasi des d'antuvi,

grans pegots membranacis tainhé blanquinosos o lleugerainent ocracis, restes del vel general,

sobre la sena superfície pilial, encara que Capeili (1984: 119) i Bohus (1990: 43) els sinonirnitzen.

Agaricus volvatus (l'earson) Jteinemann, del grup Gennadii ami) capeil que té un to rosat,

carn que eniogeix, peu l)ulhós ¡ volva basal que, després d'una constricció, s'obri en forma de

calze. Espores de 65-8,5(9-10) x 5-6(6,5) pm.

Agar/cus bi,sporns (Lange) lmbach var bisporus, inclós a la secció Bitorques i grup Bisporus

(Bohus, 1990), encara que també a la secció Hortenses (Courtecuisse, 1994), robust, amb el

capeil castany, escatós o no, anel] gruixut ¡ mixt, súper ¡ ínfer i, sobre tot, els característics basidis

hispbrics, amh espores de 5-7.5 x 45-5,5 prn i queiocistidis fins les 15 pm d'ampl.ria.

De la secció Sanguinolentii.

1. - Agar/cus subfioccosus (J. Lange) Pilát, en Iart enquadrable en la secció Sanguinolenti ¡ Grup

Fusco-fibrillosus, robust, amb un capeli de 4-10, ocasionalinent Oms els 15 cm, color crema i

restes floconosos blancs per la vora: peu Oms els 3 cm, anell doble ¡ embeinant, encara que no

sempre evident aquesta darrera qualitat, enrogiment notori de la carn, espores de 5-7 x 3,5-4,5

(5) pan. i queiocistidis fins les 18 pm d'amplria.

De la secció Arvenses

1.- Agar/cus spissicaulis MØlIer, de la secció Arvenses ¡ grup Spissicaulis, robust, amb una gran

desproporció entre el diimetre del capell, Oms els 16(20) cmi el peo, de 3-6 (10) x 15-3,5 (5)

cm, anell subtil ¡ simple-súper; engrogueix una mica en superfície, espores de 5-8 x 4-6 prn i

queilociscidis cilíndmics o discretament claviformes, bastant llargs, basiant inferiors, la mnajoria, a les

10pm d'ampliia (3-7 pm)

2.-Agar/cus ben esii var. maiusculus Pilát, bastarit semblant lA. benesii vai benesii, exceptuant

el tamany i les espores ima mica inés grans, de la secció Sanguinolenti, es caracteritza per tenir

el capell fibro-escatós, peti esvelt, carn roja sang al tall ¡ espores de 6-7 (8) x 45- 5 (5,5) pm.

De la secció Xanthoderrnalei:

Agar/cus menieri Bon (= Psal/iota ammophila Men.ier), rohust, del grup Pilatianus, té una

fotia olor a iodoform, anell doble, súper i emnbeinant, capeO que pot aplegar Oms els 15 cm, peo

que engrogueix força, sohretot a la base, de 6-12 x 1,5-4 cm, espores de 7-10 (11) x 55-6,5 pm 1

queilocistidis encadenats, ovoides o piriformes, fims les 10 pm d'amplria.

Agar/cus xanthodernus Genev. vai macrosporus Aparici & Mahiques, var. nov., tot semblant

- 34 -

Page 32: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

I'A. xanthoderrnus, perb amb espores de (4,5) 5-8 (9) x 4-5 (5,5) pm

Agaricuspseudocretaceus Bon, arnb hbit semblant lA. xanthodermus, peró carpbfor amb rnenys engroguirnent al frec, base del peu no necessriainent bulbosa, olor d'antuvi agradívola i prompte de tinta ¡ espores de 5-7 x 4-5,5 P.

A.garicuspseudopratensis var. niveus Bohus, de carpófors reduYts, de 4-7 x 35-5 x 0,8-1,3 (1,5) cm, olor a fenol ¡ espores de 45-7 (8) x (3,5) 4-5,5 (6) pm.

Agraments: Fem pals el nostre reconeixement A. Ortega per la sol-licitud mostrada ¡ pels consells

donats en la revisió d'aquest trebali, sobretot eii la transcripció a l'ús deIs aspectes referencials d'autors ¡ obres citades. També a T. Conca per l'assessorament de la vegetació. 1 a Dolors Sampio per la revisió deis textes llatins.

Índex

1.-Agaricus bitorquis (QuilcO Saccardo var. bitorquis 2.-Agaricus bernardiiformis Bohus 3.-Agaricus dcvonicnsis P.D. Orion 4.-Agaricus gennadii (Chatin & Hondier) PD. Orton 5.-Agaricus volvalus (Pearson) Heineniann 6.-Agaricus pequinui (lloudier) Konrad & Maublanc 7.-Agaricus bisporus (tange) Imbacli var. bisporus 8.- Agaricus benesii (Pilát) Singer var. maiusculus Pihut 9.-Agaricus silvaticus Schiiffer: Fries var, silvalicus 10.-Agaricus silvaticus Schiiiffer: Fries var, fusco-squamatus (MøIler) MøIler 11 .-Agaricus luteo-maculatus (Møller) Møller 12.-Agaricus pseudocretaceus Bon

Agaricus xanthodermus Genev. var. rnacrosporus Aparici & Mahiques, var. nov Agaricus pr4eclaresquarnosus Freeman var. macrosporus Aparici & Mahiques, var. nov. Agaricus iodosmus lleineman

16.-Agaricus pseudopratensis (Bohus) Wasser var. niveus Bohus 1 7.-Agaricus pscudopratensis (Bohus) Wasser var. pscudopratensis

BIBLIOGRAFÍA GENERAL

Avseu:i, R., Covcs, A, G.',ecu, E & MAIIIQIW.s, R. (1995). BoleIs de/a Valld'Albaida. Caixa d'Estalvis d'Ontinvent. Ontinyent (Va1ncia).

Atct'siai, A,, lx-usi, 6., Rivs, A. & TEvis E. (1986). Vol. 3. Funghi e boschi del cantone Ticino. Credito Svizzero. Bícuer, A. (1967). Une espce méconrnle: ¡'sal/iota ammophila Ménier. Dm11. Soc. Myc. Ir. 83(4): 98 1-988. I3oin, G. (1971). .4garicus studies. III. .lnn. ¡list.-Nat. Mus. Nal. Hong. 63: 77-82. Bonos, G. (1975). Agaricus studies. IV. Ano. Hisi. -Nal. Mus. Nal. Hong. 67: 37-40. Botes, G. (1976). Agaricus studies. VI,Ann. Hist.-Nat. Mus. Nal. ¡long. 68: 45-49. Bonos, C. (1980). Agaricus studies, IX. (Basidiomyceles, Agaric.aceae) Agaricus Flora jo the Carpath jan Basin. Ann.

Hist, -IVat. Mus. Nat. ¡long. 72: 91-96. Bonos, G. (1990). Agaricus studies. Xl. (Basidiorn) ,cetes, ilgaricaceae) A rnonographical kei Ann. HisI.-Nat. Mus. Nat.

Hung. 82: 39-59. Bos, M. (1985). CIé ntonographique do GenreAgaricus 1..: Fr. Doc. Mj'col. XV (60): 1-37.

- 35 -

Page 33: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButiL Soc. Micol. Vaenciona 2: 1996

Dos, M. (1989). Flore nivcologique do littoral (3-Agaricus) Doc. 4íycol. XIX (76): 75-76.

8va, M. (1994). Agaricoinycetes nouveaux ou iittéressantes dela région Picarde, Doc. Mjcol. XXIII (92): 39-44.

Besiwniuui,J. & Kjvj.iN, E (1995). Champignons deSuisse. Champígnonsó lames, 2ésnepartie. Vol. 4: 166-199. Edition

Mvkologia. Luzern. Bwioi. J. (1931). Iconographia Mycologica. VoIs. 1-5 Mediolani. Trento.

i A. (1988) Setas)' Hongos de la Rioja caja de Ahorros de la Rioja.

Cstoxsr, E D. (1979). Se/as (Hongos). Guía ilus/ rada. Mundi-Prensa. Madrid.

Cuco:, F. D. & Rrou. A. (1991). Las se/as de la Gomunidad de Madrid. Agencia de Medio Ambiente. Madrid.

G.IIIUi, A. (1983). II genere Agaricus 1,: Fr. ss. Kara. Sesione Rubescentes dei boschi. Boli Gr. Micol. Bresadola XXVI (1-

2): 4-38. Csprw, A. (1984). Agaricus L:F,: (I'salliota Fr) Fungi Europaei 1. Libreria editrice lliclla Giovanna. Saronno.

Csri:ui, A.(1985). II genere Agaridus L: Fr.ss. Karst. sesione Xanthoder,natei. Bou. Gr. Mico!. Bresadola XXVIII (3-4):

15 1-189. CMRWsl:uo, J. L. & Bola, H. (1989). Flora y vegetación de la Albufera de Valencia. Bases para su recuperación. 1AM

Investigación. Valncia, Coso, B. (1970 - 1993). /funghi dal vero. Vol. 1-7, Saturnia, Trento.

1w i?uisis ni: iotas nr CTII'xo. (1982-1996): 1-XV. Ed. Societat Catalana de Micologia. Barcelona.

Coiiun:ci ai, R. (1994). Les c/,ampignons de France. Guide encyclopédique. Eclectis. Paris.

Cosi:t, M. (1986). l.a vege/ación en el I'aí.ç Valenciano. Universitat de Valncia. Valéncia.

D;urcw, R.M. (1993). 1200 ¡'i/ze jo Farbfotos. AT Verlag. Aarau-Stuttgard. Emir Iriscr:u. A. (1973). Dic Pilze dcc Pflanzeitgesselscltaften des Auwaldgehiets dcc Isar zwisciten München und Gnineck.

Ber. Bayer. Bol. Ges. 44: 5-100. Eaerw, II. (1964). Les Psallio/es. P Lechevalier. Paris. Eowiuo, R., IIo\riuin.\ M. & osi.t M. (1984). Notas sobre los hongos de la Dehesa de la Albufera (Valéncia, España) 1. InI.].

Mcc. Jich, 1(3): 35 1-365. Fnosva, E. H. (1979). Agaricus iii North America: 1])e studies. Mycotaxon VIII (1): 1-49. Go, EJ., Ilosntirirs. M. & I,óii:z-Sssciiis, E. Go, F (1987). Le genre4garicus L.: Fr. Açaricales, Basidiontycetes) dans le Sud-

Est de l'Espagne. Bol!, Soc. Mcc. Fr 103 (2): 95-110. Gri.sri, A. (1994). Funghi interessanti della Toscana (2° Contribulo). Ritisla di Micologia XXXVII (1): 3-18.

liosirs, 1.. & Ksiosi.s, H. (1992) ,Nordic inacromycetes. Vol. 2. 474 Pl' Nordsvamp- Copenhagen.

III:iMiM.o\, P. (1965). Notes sur les I'salliotes Agaricus) do Marroc. Buil. Soc. Myc. Fr. 81: 372-401.

L.tcmr, G. & Bri.i.r., E (1981-1983). Atlante Iconograj7co. 297 pp. Grtippo uticologico "G. Bresadola". Trento.

Msu:sços.

G. & Biizisirr, R. (1970). 1-/ore des GhampignonsSuperieursduMaroc. Tome II. Faculté des Sciences. Rabat.

ttucmisss, A. (1973). Gha mp. do Nordet do Midi. Vol. 2. Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes. Perpignan.

Masco. R. & Dius G. (1987). Las setas. Guíafo/ografica c descriptiva. Iberdimero.

Mii sI:mu, M. (1985). Bestinmniungsschlüssel fiir europiische Arlen der Gattung Agaridus 1..: Fc. Beitr z. Kennin. ¡'ilze

Mitleleu,: II: 27-56, Miciom:i., E., Ili:ssmr;, B. & Kw:isi:r., II. (1983). Handbuchftirl'ilzfretmnde. Vol. 1. G. Fislmer. Stuttgart.

Mnw.u, EH. (1950, 1952). Danisli ¡'sal/iota species. Friesia IV: 1-60 (1950);Friesia IV:135-210 (1952).

Mociso, G.. Gsru:ru M':'ix, J.L. & Ziec'a, A. (1986). Laguia Incafo de/os hongos de/aP Ibérica. Vol. 1. Incafo. Madrid.

Mosrri, M., Jrrucmr, W. & Fi;eei:u-Ziocsr, C. (1985-1996) Facha/las dcc /iasidiomyce/en. Liefermmng 1-14. Gustav Fischer Verlag.

Stuttgart. New York. Oirns;s, A. & Evmv-Ruiasi'rs, E (1996). Contribtition to tite study of tite ntycoflora of Andalucia (Spain) Xl. Agarí cales IV.

Noca lledwigíaó2 ( 1-2): 157-170. Owro, P.D. (1960). New check lisi of britislm Agarics and Boleti. Trans. Bril. inyco!. Soy. 43(2): 159-439.

Piirr.m,irs, R. (1981) les chasnpçnons. Ed. Solar. Milait. Ssvros,J. C. (1993). Agaricusgennadii (Chatin & lloimd.) P. D. Orion, nov, para F.spai5a. Bol. Soc. Mico!. Madrid 18: 197-199.

Ssno, E imi. (1984). Contributo alla conoscenza dei funghi dei litorali. Boil. Grup. ,nicol. Bres, XXVII (3-4): 154-8. Wssure, S. P (1995). New mmd noteworilty species of tite genusAgaricus L,:Fr. emend. Karst, from Israel. Doc. Mj'col. 98-

100: 469-4 78. Zi r:cmusiw m A. (1993). /funghi del/e pinete de/le zone ,nedilerranee. Longo Editore. Ravenna. Italia.

- 36 -

Page 34: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB
Page 35: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButI. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

AGARICS DE LA COMUNITAT VALENCIANA. 1

R. MAHIQUES (S.M.V.) Dr. Climen1,26 E- 46837 Quatrelonda (Valncia)

Suminary. MAHIQUES, R. (1996). Agaricus in the Land of Valencial. 13u111. Soc. Mico!. Valenciana 2: 39-65. 264garicus oc "Browns" froin the Land of Valencia are studied with their macro and microscopic (iescription,

giving reference of their habitat and location, with tite intention of creating a future corollogical map of .4garicus form tite Land of Valencia. It is r4tified the exitence of another location in the Land of Valencia of the 4garicuspraeclaresquanosus Freentan var, macrosporus Aparici & Mahiques var. nov., described before. Key words: Basidínmycotina, Agaricus, laxonorny, Valncia,

Resum. MAHIQUES, R. (1996). Aglrics de la Contunitat Valenciana 1. BalI!. Soc. Mico!. Valenciana 2: 39-65. S'estudien 26 Agrics o Morenes de la Comunitat Valenciana, anib la seua descripció macro i

itticroscbpica, donant-se referitcia del sen libitat i localització, amb vista a i'elaboració futura dun mapa corolbgic

d'Aglrics de la Comunitat Valenciana. Es ratifica l'existéncia duna abra localització a la Comunhal Valenciana de l'Agaricus praeclaresquarnosus Freeman var. inacrosporus Aparici & Mahiques var. nov,, descrit anteriorment. Paraules ciau: Basidiomycotina, 4garicus, sistembtica, Valéncia.

Material i Métodes:

S'estudien diferents espcies del GnereAgaricus a partir de material fresc recoi.lectat a diferents iocalitats de la Comunitat Valenciana al llarg deis darrers onze anys, les exsiccates deis quais es conserven a i'lierbari personal de i'autot; sola les sigies MES.

L'observació microschpica s'ha realitzat amb un microscopi Nikon Labophot a 1000 augments, amh oil d'immersió i amb taUs a mi alçada o amb micrbtom manual en determinades ocasions. El líquid emprat per a incioure les peces ha estat l'aigua destilada en la majoria d'oca.sions o Phioxina B o Roig Congo, ambdós en solució acuosa a 11%, en altres. Si ha estat necessria la revisió d'exsiccales s'han inciós préviament amb l'hidróxid sódic al 5%. Les mesures esporals, sempre d'un sol exemplar de cada recol-lecta, en fresc o d'exsiccata, són la mitjana deis mxims i mmnims de, al menys, 20 espores i procurant que aquestes foren madures i de les formes més representatives de cada camp microscbpic, indicant-se entre parnte.si aquelies que s'en fugen de la mitja d'una forma molt notória.

El material fotogrfIc ha estat aconseguit amb una cmera Olympus 0M2 i objectiu macro de 90 mm, 1:25, de diimetre 55 o amb una Mamiya C220, conservant-se mitjançant diapositives de 3x3 o 6x6 a la col•iecció particular de l'autoc

- 39 -

Page 36: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micot. Valenciana 2: 1996

Fonamentalment s'han seguit els trebalis de Mølier (1950-52), Capelli (1984), Bon (1985), Meusers (1985), Bohus (1990), Hansen & Kniidsen (1992) ¡ Courtecuisse (1994).

Generaiitats:

Agaricus L.: Fr. emend. Karst. Basidiomycetes. Agari cales. Agaricaceae.

També anoinenats en treballs anteriors Psaliiotes, han ocupat el nom genric d' Agrics per antonomsia, terme que sempra hui en dia, amb la terininació escaient, com a ordre i familia de les espcies més conegudes deis Basidiomicets.

Basta.nt arrelats a les costums cuiintries deis pohles, són ben coneguts per la gent, que eis sol consumir del mercat o deis hoscos, com a collita própia. Quan es refereixen a ells, escoltem diversos inots, com ara morena, rubiol, peluda, camperol, bola de neu..., fet que denota la seua extensió i iinpiantació popuiai

Característiques:

Capeli carnós, ainb cutícula filamentosa, seca. Diinensions més aviat grans, encara qUe variables, com els colors, que van del blanc a l'ocrós, del castany al rogenc més o menys fosc, sovint ornamentat.

Lúmines lliures, fines, apretades, del rosa ciar al dtii o xocoiata en madurar. Peu central, cilíndric o clavat, de vegades marginat, pie o fistulós. Aneil ben evident, súper o ínfer, (bivelangiocitrpics), amh el vel general o universal amh

restes a lexemplar adult en el capeil, part inferior de l'anell ¡ inferior del peu. L'altre vel o parcial originaria i'anell simple i correspondria al revestiment de l'himeni.

irania homoióniera, sois amh bifes i sense esferocists. Esporada castany-porpra. Espores llises, ovals, uni o plurigutulades, de 4-12 x 3-7 pn. Basidis tetraspórics o hispórics rarament. Pleurocistidis nuis. Queiocistidis globulosos o esferopeduncuiats. Híbitat terrestre o fimícola. Alguns en terrenys ruderalitzats. Algunes espécies són cultivables.

Delinmitació del génere: Abséncia desferocists a la superficie cuticular externa. Coloració espotal castany-porpra.

Sisterntica per a l'estudi del gncreAgaricus: A banda (le les normes generais per lestudi deis Agarics; en una correcta deterniinació

deis bolets daquest gnere cal fer especial atenció deis seguents trets:

- 40 -

Page 37: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

De la superfície pilial caldrít fixar-nos en el color ¡ en la seua variació amb el temps ¡ si és ilisa o fibrosa, escatosa inicial o per trencainent.

Color de les líimines, sobretot de les joves, així coin de l'aresta. 1)el peu el color, la forma, la consisténcia ¡la decoració. lipus i direcció de l'anell. És molt important l'olor en fresc, natural i després de fregar-ii la vora del capeil ita base

del peu. Anotarem el color de la carn del capeil i del peu, així coin si lii ha canvi en exposar-se a

l'aire quan el tallem. La reacció de Schiffcr consisteix en creuar dties línies, luna amb ácid nítric ¡ l'altra amb

anilina. Si la reacció és positiva, aleshores en el punt d'encreuament adquireix una coloració carabassa. Normalinent es realitza damunt la cutícula pilial. lnteressant nomenclaturalment.

A més a inés, seria inolt convenient un estudi exhaustiu de les característiques microscópi-ques, que, sempre que siga possihle, ens (lurt a un diagnóstic rigorós de l'espécie.

Cal no oblidar que els individus sempre, dintre de cada espécie, són molt variables ¡ estem obligats a prendre la decisió d'incloure'ls finalment en una d'elles, encara que eis carítcters des-pécies diferents s'imbriquen, les facen siinilars o separen a aquelles que consideraven emparenta-des; peró la feina taxonómica necessita conclusions, no fer-se interminable, encara que es trenque la unió o s'unesca alló inés incompatible. És important que aquesta decisió final no s'aparte massa de la realitat, encara que sempre es pot rectificar quan el coneixement és mes ample. Resulta curiós que tot el que trobem siguen varietats i mai l'espécie tipus. El temps va reduint, per la tolerímcia que suposa veure molis individus diferents, el número de les espécies, establint-se sino-nímies. la base d'un bori diagnóstic taxonómic és la convivéncia continuada amb el ti.xon.

Classificació:

Categoria Rubescentes: Carn que enrogeix. Reacció de Schiffer negativa. Mesura gran o mitjana. Olor ahsent o d'anietlles.

Secció Bitorques: Aneli present i frgii o ahsent. Vel general formant al peu una bota o volva (peronat, que pot ser retirat cap avali) Fora deis hoscos.

Grup Bitorquis: Volva peroiiada ¡ aneli present.

1 .-Agaricus bitorquis (Quél ) Sacc. var. naflayi Bohus, Ann. IiisL.Nat. Mus. Nat. Hung. 82:42, (1990)

Descripció:

Çnll pla convex, deprimit al centre, llis, serici, blanquinós, que es toma castany en envellir,

- 41 -

Page 38: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

podent-se trencar la scua superfície en pedaços irregulars. Vora excedein. De 8-13,5 cm. Ltiriines lliures, ainb nombroses laméllules, rosa carn. Esporada tahac negrosa. Peu curt, gruixut, blanquinós, amb (los anells, el superior més ample. A l'pex, superfície furfurjcia i concolor a les lmines. De 6-8 x 15- 2,5 cm. Carn blanquinosa, rosal rogenca supralaminar.

lir suau, agradívola. de peix en madurar. Reaccions químiques: Schffer, negativa. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores (l'ovoides a subglohoses, de 5-6 x 45-5 pm. Queilocistidis cilíndrics, utriformes, diforines o amb una estrangulació central, ovoides, de 17-32 x 7-15 pm.

Hábitat i Loc.: 'ALINCIA: Puebla deS. Miguel (Racó dAdenruz). Vora cauri, en terrenv blsic aIlu'ial, gregari. tffM Y1( 5738. A.: 1100 in.

MES 2293, 2296. 30-10-94.

2.- Agaricus devoniensis P.D. Orton, Trans. BriL, mycol. Soc 43(2): 173, (1960)

Sin,:Psalliota arenicola Wak. & Pears.

Descripció: Çpil convex, llis, blanquinós. De 3-5 cm. Líimine.s lliures, rosades de jove.s, amh l'aresta floconoseta ¡ clara. ii igual, amb un aneil finet, peronat, esquinçat per sota en bandes floconoses, blanc amb lleuger lo rosal a l'pex. De 3-5 x 0,7-0,9 cm. am blanquinosa.

QIQt agradívola de jove. Reaccions guíiniques: Schiiffei; negativa. Microscopia: Basidis tetraspbrics. Espores petites, ovalades, suhgloboses, de 5-6 (7) x 4-5 (5,5) Pn. Queilocistidis clavats, de 20-39 x 8-12 pm.

Habitat i Loc.: cA.STELI.ó: Plata litoral. Leg.:A. llurgucle. 21.11-93. MES 2132.

Bibi. Sel.: Bohus, G., 1990: 42 Bou, M., 1989: 75. Capelli, A., 1984: Núm.4. €ourtecuisse, R., 1994: Núrn.727. Gennari, A., 1994: 10. Hansen, L. & Knudsen, 11., 1992: 209. Meusers, M., 1985: 35. Icon. Se!.: Bon, M., 1989: Pl. 1, sup. CeRo, B., 1989. Vol. 6:2186. Essette, H., 1964: Tab. 4 bis. Gennari, A., 1994: 11. Phillips, it., 1981: 162. Savio, F. dal, 1984: 155. Zucchercl!i, A., 1993: 181.

- 42 -

Page 39: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciano 2: 1996

Grup Bisporus: Vel general present al primordi ¡ absent posteriorment. Aneli aparentment peronat. Basidis bisp?rics. Ambients nitróflls o conreats.

3. - Agaricus bisporus ( Lange) lmbachvar. bisporus, Mill. naturf. Ges. Luzern 15: 15, (1946)

Descripció: Çpll pla convex, de fibril.lós a fibril.Io-escatoset, amb grans escates concéntriques en temps sec; d'antuvi blanc, passa després a avellanaci, amb vora més clara, excedent, de vegades fistonejada. De 55-10,3 (14) cm. Lmine.s lliure.s, desiguals, bomhade.s, de gris rosades passen a rosades i despré.s a castany negroses, d'aresta floconoseta ¡ clara. 1II discreiament engrossit a la base, lis, floconoset i blanc per haix de l'anell, mentre que per dalt és estriat ¡ rosa diluYt, castanya a la fricció; anell gruixut, mixt, de secció triangular. De 3-9 x 1-3 (3,5) cm. Ç&blanquinosa, rosada a l'pex del peu, supralaminar i subcuticular pilial que després passa a terrós. Qiíii agradívola, tina mica anisada o absent. Reacció de Schiffer negativa. Microscopia: Basidis bispórics. Espores ovoides o subgloboses, de 6,5-8 (9) x 5-6 pm. Queilocistidis claviformes, cilíndric claviformes, de 16-30 x 6-10 pm.

Hábitat i Loc.: AIACANT: Castalla. YH 0574. A.: 600 m. Leg. E Garcia. 17-5.96. MES 2812. VALNClA: Quatretonda. Munt de fem de gallina. Leg. V Benavenl. 13-4-93. MES 1901. YJ 2511. A.: 224 m. Ibidem. 'PIa deLs Engargullers". flainunt del fein den corral de hous. YJ 3019. A.: 500 ni. 21-10-95. MES 2557. Ontinyent. Darnunt de fem de gallina. Leg. Mingo. 16-12-94. YH 0799. A.: 360 m. MES 2388.

Bibi. Sel.: Bohus, G., 1990: 43. Capelli, A., 1984: Núm.7. Courtecuisse, R., 1994: Núni.723. Garcia Rollán, M., 1986: 133. Hansen, L. & Knudsen, H., 1992: 210. Heinemann, P., 1965: 375. Lcon. Sel.: Breitenbach,J. & Kránzlin, F., 1995. Vol. 4: Núm.172. Cetto, B., 1980. Vol. 3: 881. 1993.Vol. 7: 2613. Diihncke, R.M., 1993: 485, Oben. Calonge, E D., 1979: Fig. 71. Ginés, C., 1991: Lám. Soc. Gal. Mico!. Núm.451. Phillips, R., 1981: 163. Zuccherelli, A., 1993: 183.

Observacions: S'han donat exemplars, en determinades condicions de conreu, que han aplegat a mesures gegantines, de 30 x 20 x 8 cm.

- 43 -

Page 40: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Mico!. Va!enciana 2: 1996

Secció 4qaricus Aneil en falda. Carn amb enrogiment débil. Als prats.

Grup CarnJx-stris: Aresta Rrtil. L.rnines joves amb un rosa cridaner. Aneil lineÉ, nidimentari.

Agaricus cupreo-brunneus (J. Sciiiffer&Steer Móller) Pilát,ActaMuseiNationalisPragae,V1i 8, 1: 14, (1951)

Descripció: Çaiicainpaiiulat, llis pci centre, fibrillós a la l)eril.ria; tendéncia ala formació d'escates ajustades a la superfície. Castanv cérvol, amh to violad, brillant. De 3-3,5 cm. Lunines amh aresta microcrenulada 1 concolor. Peu atenuat a la base, floconoset ¡ castany per davail de i'aneli, amb bandes incompietes transversals inés fosques i concolors al capeil, ala base. Anell simple. De 3-4,5 x 1,3-1,5 cm.

çto blanquinosa, castany ciar supra laminar. Ocrosa a la base del peu. Olor d'ametlles dolces, aromática, una mica com de Lepiota cristata. Reaccions químigues: Sch'affer negativa. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores de 8-10 (12) x 5-6 (6,5) pm. Queilocistidis ahsents o escassos, vesiculosos i de fina pareÉ.

Htbitat i Loc.: WtIjNCiA: 'Tla de Manola' (Bocairent). Ciar de hosc entre carrasques i Pm• Si calcan, YH 1291. A.: 900 ni. 6-9-95. Leg. A. Conca. MES 2440 i 2443.

BibI. Sel.: Rolius, 6., 1969: 153. Bohus, 6., 1990: 44. Bohus, G. & Babos, M., 1977: 1. Capelli, A., 1984: Núm.12. Courtecuisse, R., 1994: Núm.722. Mcusers, M., 1985: 36. MØller, F. II., 1950: 54. Icon. Sel.: Bolius, G. & Babos, M., 1977: Pl. 57. Breitenbacli,J. & Kriinzlin, F., 1995. Vol. 4: Núm.176. Cello, B., 1987. Vol. 5: 1726. Dahncke, R.M., 1993: 491. Moser, M. & al., 1985-1996: 111 Agaricu,s: 6, unten. Ortega, A. & al. 1996: Núm. 68.

Observacions: No engrogueix cap part dei carpófor. Es diferencia deis Agrics de la secció Mino-res perla reacció de Scliáfier, que a aquests és negativa i d'espores molt més petites. LA.porphyrizon Pl). Orton, de la secció Arvenses, grupAugustus, tanibé té les espores molt més peütes ¡ SchEffer ¡)oSitiva.

Agaricus bresadolanus Bohus, Ann. Hist.-Nat. Mus. Nal. Hung. 61: 154, (1969)

Descripció: Çapll campanulat de jove, que passa a pia convex; de gris fliliginós a tabac-terrós, inés fosc al centre, on és llis, flbro-metxiilós a la parÉ mitjana i fibril.lós a la perila, encara que a aquesta és,

-44-

Page 41: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

de jove, floconosa. Tend?iicia a l'engroguiment, encara que débil. l)e 5-10 cm. Lamines llitires, ventricoses, rosa esvaYdes de joves, que pa.ssen al color carn ¡ després quasi ne-groses; aresta indiferenciada o duhtosa. Peu sovint bulbós, amb un gros cordó rniceiar basal que comunica amb altres cordons deis exem-plars veTns, formani una xarxa fasciculada sota terra; pie, blanquinós, grisenc a la base on es pot veure un to grogiienc ¡ una mica rosat a 1'pex; estriat per dalt de l'ariell, escatoset concolor per baix. Aiell simple, súper, dentat, estriat per dalt i floconós per baix. De 2-7 x 0,9- 2 (3) cm. çaui blanquinosa, gniixuda, amb reflexos rosats esvaYts a 1'pex del peu i per dalt de les Imines, amb tendncia a engroguir dbilment pel centre del peu. olor d'arnetlles dolces, una mica inolsosa. Reacció (le Schiffer negativa. Microscopia: Ba.sidis tetraspórics. Espores ovaiades, de 45-6,5 x 4-5 pm. Qucilocistidis absents o escassos. Si presents, catenulats, amh el darrer element ovalat, de 10-15 x 8-13 pm.

Habitat ¡ Loc.: VALtNCIA : Quatreionda. Parc, 29-10-91, YJ 2514. A,: 224 m, MES 1536. Leg.: R.MahiqucsE. "Ponceta'. Bancal conreal. 12-11-88. YJ 2513. A,: 200 ¡u, MES 922. Leg, V Benaveni, "Foni de Mahiques" Bancal conrea en Bosc de Ribera, 6-10-91 YJ 2411, A.: 160 n. MES 1498. Ibidein. 10-3-96. MES 2738 (A. ro,naç'nesii)

BibI. Sel.: Bolius, G., 1990: 44. Bon, M., 1987: 274. Capelli, A., 1984: Núm.14. Courtccuisse, R., 1994: Niím.721.

Mendaza, R. & Diaz, G., 1987: 332. Mcusers, M., 1985: 36. Reid, D. A., 1972: 6.

Icon. Sel.: Breitenbacli,J. & Kriinzlin, F., 1995. Vol. 4: 190. (A. romagnesii). Bresadola,J., 1927: 827. Capelli, A., 1985: 184. Cctto, B., 1985- Vol. 2: 422. Di4hncke, R.M., 1993: 494. Mendaza, R. & Diaz, 6., 1987:

332. Moser, M. & al., 1985-1995. III Agar/cus 9, oben. Philips, R., 1981: 164. Reid, D. A., 1972: Pl. 42.

Zucclierelli, A., 1993: 183.

Observacions: Qua.si i(kfltiC és lA. romagnesii Wasser var. roma.gnesii, que tindria l'aresta ¡ami-iiar ami) abundoses cl.1tiles estrils jet cordó miceiar basal més ramificat, perú no semblen tenir hastant consisténcia coin per a allunyar aquestes dues espécies de la sena sinonimització.

6.- Agaricus cainpestris L.: Fr. vai campestris L.: Fr,, Linneo, Sp. Plani., 2(1753). Fr., Sysi. Mycol. 1:281, (1821)

Dcscripció: Çjpel1 convex. sedós, fibrillós o fibrillo-metxulós a la periféria. Vora excedent i apendiculada. Blanquinós, anib lleuger to rosat (le jove o castany difuminat de inajor. De 2,2-7 (9) cm. Limines lliures, biflircades, de rosa clares passen a rosa cridaneres i després al rosa carn i castany negroses. Aresta concolor. 1i fusiforme, atenuat afilat a la base, lis o floconoset garlandat, sobretot per sota de l'anell, encara que lii ha exemplars que són tumbé furfuracis per dalt. Blanc, encara que rosat esvaYt a

- 45 -

Page 42: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

1'pex. Aneil finet, simple, evanescent en moltes ocasions. De 2-6 (7) x 1-1,5 cm.

Çn.i frtgil, rosada al capeil i ápex del peu. Engrogueix dbilment a la fricció del capeil, del peu ¡de la carn de la base del peu. Olor hiapreciable o suau d'ainetlles amargues, una mica anisada a l'estona o en recipients tancats. Reacció de Schbffer negativa. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores estretanient ovalades, de 6-8 (8,5) x 4-5,5 (6) pm. Aresta indiferenciada.

Habitat i Loc.: VMiXCIA: "Pinaret de Bellús" (Beiiús) Ciar de bose de ¡'mus halepensis. 8-12-87. MES 183. YJ 1812. A.: 140 m. "Eis Surars' (Pinet) Ciar de bosc míxt deQuercus suber ¡ ¡'mnuspmnaster. Terrenysorrenc. 20-10-90. YJ 3441. A.: 660 itt. MES 1386. ibídem: 20-10-92. MES 1776. Ibídem: 10-10-94. MES 2247.

BibI. Sel.: Auguadri, A. & al., 1984. Vol. 1: 150. Bohus, G., 1978: 109. Bohus, G., 1990: 44. Breitenbach,J. &

Kriúnzlin, F., 1995- Vol. 4: Núm.174. Calonge, F. D. & RecIte A., 1991: 266. €apelli, A., 1984: Núni.9.

Clémençon, H. & al., 1980:84. Courteduisse, R., 1994: Núm.719. García Rollán, M., 1986: 137. Hansen,

L. & Knudsen, II., 1992: 209. Meusers, M., 1985: 38. Møller, F. II.. 1950: 56.

Jcon. Sel.: Aparici, R. & al., 1995: 35. Auguadri, A. & al., 1984. Vol. 1:220. Bauer, C. A., 1982: 296. Caballero, A.

1988: 62. Calonge, F. D. & RecIte A., 1991:267. Cefo, B., 1983- Vol. 4: 1288. .4.floccipes) - Diihncke,

R.M., 1993: 493. Marcltand, A., 1971: Núrn.15. Moser, M. & al., 1985-1996: IiiAgaricus 5, ohen. Pliillips,

R., 1981: 162.

Observacions: És freqüent als nostres indreis la var.flocc4es, ainb el pdu, inclosa la pali supe-rior de l'anell, forçainent floconós. No sempre fcil de delimitar de l'espécie tipus, ats que 1am la variabilitat (le la floconositat, l'estretesa (le les l.mines, el lleuger canvi de color blanc a grogós del capeli en fregar-lo, el tamany esporal ¡ l'olor suau a ametiles no tenen bastant entitat taxonómica diferencial.

7.- Agaricus calupestriS L.: Fr. var. squamulosus (Rea) Pil3t, Acta Mus. Nat. Pragae, VII Ii, 1: 14, (1951)

Descripció: aj2ell d'heinisfric a pla convex, ainb escales pilials avellanicies concéntriques bastant

desenvolupades, sohretot al centre i l)eriria ainb escates IflS escasses, sobre fons blanquinós o flbril.losa. La resta, com el tipus, menys la base del peu que pot ocupar-se per les mateixes escales que el capell. l)e4-lOx 15-6x 1,5cm.

- 46 -

Page 43: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Hibitat i Loc.: CAS1T.L1.Ó: Pina de MontaIrao. Prat. 20-10-93. MES 1995.YK 0023. A.: 1037. Leg. E Tejedor. "5. Joan de Penyagoiosa'. Vistabella del Maesrat 'i'K 2657. A 1480 ni. 7-9-96. MES 2841. VALNClk "Pla de Suros" (Bara) 17-10-95. Yj 2921. A.: 250 m. Sól: Arenós. MES 2543.

Bibi. Sel.: Bohus, G., 1978: 107. Bohus, G., 1990: 45. CapeHi, A., 1984: Núm.10. Meusers, M., 1985: 38. MØller, F. H., 1950: 59. Icon. Set.: Capelli, A., 1984: 386.

8.- Agaricus pampeanus Speg., Fung. Arg. Puigg. LI, An. Soc. Cient. Arg. 9:281, (1880)

Descripció: Çapll d'hemisRric, mé.s o menvs gibós, passa a convex per a acabar aplanant-se pel centre. Super-fície sedosa, vellutada 1, fins i tot, flbril.lo escatoseta, fibrillosa perif?ricament; inicialinent blanc, després de color terrós, sobre fons blanc, encara que, de vegades és totaiment llisa, blanca o llcugeranient crema. Vora excedent, clivellada o sencera. De 3-8 (11) cm. Lmines lliures, bifurcade.s, rosades de jove.s, que pa.ssen al color carn ¡ de.sprés al castany gris violaci negrós. Aresta onada, regular, més clara, floconoseta. l)bilment groguenc a la fricció. Fins 0,7 cm d'alçada. Esporada castany negrosa amb Lo violaci. Peu fusiforme, atenuat afllat a la base. Pie, amb tendncia a flstulitzar-se. Blanc, amb l'iipex rosaL i base de blanca a ocrosa. AneIl simple, persistent, fi, peró ample, amb formacions floconoses per dalt i baix d'ell. Part superior estriada. Part superior de l'anell en contacte amb el peu, serrulada. Sense rizomorfs. l)e 2-6 x 1-1,8 cm.

rn blanca, quasi immutahle, una mica rosada a l'ipex del peu ¡ supralaminar, de joves, que passa, en aquestes zones, a gris brunenca de majors. Qioi suau, avellanacia o de figuera, quasi imperceptible, subanisada conservat a llocs tancats. Reacció de Schiiffer negativa. Microscopia: Basidis tetraspiric.s. Espores una mica majors que l'A. campestris, de grossa paret ¡ amb porus apical hastant evident, el.lipsoides, de 7-10 x 45-6 pm. Aresta estiril, amb queilocistidis abundo-sos, catenulats, clavats, fusiformes, piriformes ¡ ventricosos, de 10-22 x (4) 7-10 Jm.

Habitat ¡ Loe.: VAI.ÉNCIA: "Pla (le Suros" (Barx) Prat. Sól arenós. YJ 2921. A.: 250 m. 9-10-91. MES 1500. ibidem. 2-1-92. MES 1669. Ibideiri. 18-10-92. MES 1771. Pta deis Engarguflcrs" (Quatretoiida) Bancal cmi de fruiters, entre Cislus monspeliensis. YJ 3020. A,: 500 nl. 11-10-94. Leg. A. Conca. MES 2246. Ibídem. 12.5.96. MES 2802. Bocairent. Ciar (te hosc de Pinus hakpensis. 19-10-91. MES 1525. YH 0795. A.: 700. Sól calcan, "lib Surars" (Pinet) Bose nii.'a de Quercus suber i Pinus pinasler. Sól arenós o descarbonatat. YJ 3441. A.: 660 nl, 125-96. MES 2803.

BibI. Sel.: Bohus, G., 1978: 105. Bohus, G., 1990:44. Capelli, A., 1984: 130. Heinemann, P., 1965: 374. Lavorato,

- 47 -

Page 44: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

C., 1990: 252. lcoii. Sci.: Lavorato, C., 1990: 252.

Observacions: L'A. ludovici tindria el peu clavat a la base. Realment les diferéncies són mmnimes

entre 1 'A. campestris var. campestris ¡ squainulosus, el pampeanus, el ludovici i el floccipes, atrihuint-se les variacions observades a l'hbitat, estat d'evolució del carpófor ¡ a apreciacions

individuals.

Secció Sanguinolenti: Carn rogenca. Ariel en falda. Als hoscos. Grup Silvaticu.s: Capeil flbril-lo esquamulós. Peu bulbós. Espores pelites.

9.- Agaricus silvaticus Schiiff.: Fr.var. silvaticus, Fungorurn... Icones, tab. 242, (1770). Sysi. Mycol. 1:282, (1821)

Sin.: A. san&uinarius Karsten. A. hae,norrhoidarius Scliulzer, ss, Mølter

Descripció: Çell convex, de superfície fihril.lo escatoseta, de castany ciar o fosc. De 5-10 cm. Lmtmines lliures, bonihades, de rosa carn a castany fosques, amb l'aresta floconoseta i pi.lida.

Ptn bulbós, blanquinós, floconós per baix de l'anel!. Aneli simple, ample, estriat per dalt i floconós

perbaix. De 6-8 (11) x 1-1,2 (2) cm. Çm..blanquinosa, que enrogeix al tal!, peró no massa. QIQI: agradívola, débil. Reacció de Scliiffer negativa. Microscopia: I3asidis tetraspórics. Espores petites, ovoides, de 4-6 x 3-4 pnl. Nombrosos queiiocistidis, de claviformes a esferopeduncu!ats, de 14-20 x 6-13 pm.

Hibitit i Loc.: Als pinars. VAJ1NC1A: Quatrctond:c"Pinaret de l'Avenc", 31-10.87. YJ 2816. 380 rn, SbI calcan. MES 299.

Bibl. Sel.: Auguadri, A. & al., 1986. Vol. 3: 166. Bolius, G., 1990: 47. Breitenbach,J. & Kriinzlin, F., 1995. Vol. 4: Núm. 192. Capelli, A., 1983:8. Capelli, A., 1984: Núrn.17. Garcia Rollán, M., 1986: 140, Núm.30. Hansen,

& Knudsen, II., 1992: 207. Heiiiernann, P., 1965: 387. Møller, F. 11., 1950: 36. Moreno, G. & al., 1986: Núrn.242. Pliillips, R., 1981: 160. Icon. Sel.: Auguadri, A. & al., 1986. Vol. 3: 239. Ceno, 8., 1980. Vol 3: 885. Courtecuisse, R., 1994: Núm.739. Diihncke, R.M.. 1993:485, unten. Essette, 11.1964: Tabh. 15-16. Lazzari, G. & Bellú F,, 1981-1983: 233. Marclmand, A., 1973: Núm.1 12. Mendaza, R. & al., 1987: 328. Michael, E. & al., 1983: Núm.21. Moser,

& al., 1985-1996: IIIA,gariczis 3. Phillips, R., 1981: 160. Zuccherelli, A., 1993: 185.

- 48 -

Page 45: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Agaricus haeinorrlioidarius Schulz.: Kalchbr., Icones selectae Ilymenomyceluin Hiingariae: 29 (1874)

Descripció: Çapll convex, de superfície fibril-lo metxulosa de castany avellanaci o més fosc, sobre un fons l)lanquinós rosat, sobretot a la perifria, quC és una mica més clara. Enrogeix a les agressions. De 6-12 cm. Lmines lliures, de rosa carn a castanv fosques, amb l'aresta floconoseta i pallida. Peu bulbós, blanqiiinós, floconós per haix de l'anell. Aneli simple, ample, estriat per dalt i floconós perbaix. De 6-12 (14) x 1-1,5 (2,5) cm. Carn blanquinosa, que enrogeix intensainent al tau. Olor agradívola. Reacció de Schifffer negativa. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores petites, ovoides, de 5-6 x 3-3,5 (4) pm. Noinbrosos queiocistidis claviforines, de 17-25 x 7-11 pm.

Hábitat i Loc.: vALÉNCIA: "Pla de Suros (Barx) Sola Quercus ik'x subsp. babia. YJ 2921. A.: 250 in. 26-1 1-88. MES 1002. ibidem. 27-10-89. MPS 1207. CASTEI.Ló: I.a Mosquera (Assubar) Ciar de bosc de Quorcus suber. YK 2517. A.: 740 ni. 6-10-93. MES 1952.

BibI. Sel.: Bohus, G., 1990: 46. Capelli, A., 1983: 14. Capelli, A., 1984: Núm.19. Calonge, F. D., 1979: 149. Heinemann, P.. 1965: 385. Lazzari, G. & Bellu, E, 1981-1983: 222. Meusers, M., 1985: 44. MølIer, F. II., 1950: 33. Moreno, G. & al., 1986: Núni.240. Icon. Sel.: Aparici, R. & al., 1995: 36. Bon, M., 1987: 277. Breitenbach,J. & Kriinzlin, E, 1995. Vol. 4: Núm.172. Courtecuisse, R., 1994: Núm.740. Konrad, P. & Maublanc, A., 1924-1937: Tome 1, Pl. 28. Marchand, A., 1973: 1 10. Tabarés, M., 1984. Lm. Soc. Cal. Micol. III: 101. Zuccherelli, A., 1993: 185.

Observacions: Força semblant al'A. silvaticus, peró la carn enrogeix de forma molt inés acusa-da als exemplars joves. Té també un tamany una mica major i libitat sota planifolis.

Agaricus impudicus (Rea) Pilác, Klic k urcovani na.sich 1mb hriboviiych a bedloitvch: 403, (1952)

Descripció: Çpll de bolnbat a pla convex, fibril.lo esquamulós, castany, sohretot al centre, destacant sobre el fons ciar. Vora excedent. De 5-10 (15) cm. Lmines iliures, que del rosa carn passen a tabac fosc. Aresta més clara i floconoseta. Esporada tabac fosca. Pien engrossit a la base, lbs per dalt de l'anell i floconoset per baix. Blanquinós. Aneil membranós, estriat per damunt i floconós per sola, flns i tot en roda dentada. És freqüent observar bandes

- 49 -

Page 46: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

concolors a les escates del cape!l formant garlandes a la base o simplement una coloració castanya. De 5-10 x 0,7-2 (2,5) cm. Carn blanquinosa, castany grisenca per les vores del cape!! ¡ ipex del peu, encara que moltes vegades és imirnitable, sobretot si l'exemplar no és jove. Si les condicions ambientals són favora-bles i l'exemplar és jove pot veure's una carti una mica Inés roja al talI. Absncia de co!oracions groguenques a qualsevulla pali del carpófor. 2isr avellaimcia, afruitada, de Lepiota cris/ata. Reacció de Schaffer negativa. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores petites, ovoides, de 4-6 x 3,5-4 (4,25) pm. Queiocistidis de claviformes a esferopeduncu!ats o butilofosos, d'11-30 x 8-17 tan.

ffiubitat i Loe.: Als boscos. VALÉNCIA: Agtillent. I'inushak'pcnsis. Vii 1399. A.: 500 m. 21-10-89. MES 1204. Barx, ¡'inuspinaster. YJ 2921. A.: 340 rn, Sl calcai-i. 23-11-91. MES 1609. Ontinyent. ¡'mus halepensis. Vii 0193. A.: 800 rn. Leg.A. Conca. MES 1739. Quatretonda.

Bancal conreal, pi -op de ¡'mus halepensis. YJ 2514. A,: 224 m. 5-9-92. Leg. E lienaveni, MES 1755. CASTELLó: Artana,

Bosc nhixt, Sól arenós. YK 3419. A,: 260 ni. 14-11-92. Leg. R. Aparici. MES 1834.

Bibi. Se!.: Bolius, G., 1990: 46. Capelli, A., 1984: iN6m.18. llansen, L. & Knudsen, H., 1992: 206. Lazzari, G. & Bellú, E, 1981-1983: 224. Mller, E IL, 1950: 196. Icon. Se!.: Aparici, R., & al., 1995:34. Capelli, A., 1983: 13. Cetto, B., 1983. Vo14: 1291. Essetle, H., 1964: Tab. 18. Mendaza, R. & Diaz, 6., 1987: 329. Micliael, E. & al., 1985: Núm.13. Moser, M., & al., 1985-1996:111 ilgaricus 2. unlen. Zucclierclli, A., 1993: 185.

Gnip Fusco-fi brillosas: Cape!l fibril-lós, esquamulós o flocós. Peu no bulbós. Espores fins les 7,5 pm de llarguria.

12.- Agaricus fusco-fibrillosus (Møller) PilAt, Acta Musei Nationalis Pragae, VII B, lp. 7,(1951)

Descripció: Çi1 pla convex, castany ainb to rogenc, quasi negrós al centre, fibril-lós o fibro-inetxulós cap a la l)eriRria. Vora excedent i apendicu!ada. De 4-10 cm. Limines lliures, rosat terroses, amb !'aresta floconoseta i blanquinosa. Esporada castany fosca. iii ci!índric, atenuat o una mica engrossit a la base; blanquinós, excepte la base que és fibril-losa 1 castanya. Miell simple o doble, peró poc desenvolupat. De 4-7 x 0,8-1,2 (2,5) cm. am blanquinosa, rosa débil a l'upex del peu i al cape!!, a penes groc a la base de! peu.

Qisr suati, una mica anisada. Reacció de Schffer negativa.

- 50 -

Page 47: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Microscopia: Basidis tetrasp6rics. Espores amplament el.Iipsoides, de 5-7 x 4-5 pm. Queilocistidis cil.índric claviformes, de 29-35 x 8-9 pm.

Habitat i Loe.: Sota arbres fruiters. VALtNCIA: "Pia de Suros" (Barx) ¡'inuspinasler. 56! arenó5, YJ 2921. A: 250 m. 12-10-95, MES 2517.

BibI. Sel.: Bohus, G., 1969: 152. Bolius, G., 1990: 48. Capeili, A., 1983: 18. Capelli, A., 1984: 180. Hansen, L. & Knudsen, H., 1992: 208. Møller, E II., 1950: 27. ¡con. Sel.: Lazzari, G. & Bellu, E, 1981-1983: 221. Møller, E H., 1950: Pl. 11 b. Moser, M. & al., 1985-1996: 111 Agaricus 4.

13.- Agaricus lanipes (Mølier &J. Sc1rffer) Sing., The Agaricales in modern taxonomv, Lilloa 22: 432, (1951)

Descripció: Çpii pla campanulat de jove, que passa a pla convex; de color xocolata o canyella, va desfent-se en grans escales adpreses i fibrilles inriates. De 4-10 cm. L.mines lliures, crema grisenques amh lo rosat, d'aresta més clara i floconoseta. Esporada castany negrosa. iii engrossit cap a la base, blanquinós, estriat i rosa caro per dalt de l'anell i floconós per baix. Bandes escatoses circtdars a la base, de la mateixa estructura que al capeil. Aneil simple, blanquinós, ample, consistent, amb la vora concolor al cape!l i cara inferior floconosa. Cordó miceliar basal, més o menys rarnificat pci sól. De 4-10 x 2-3,5 cm. Carrí blanquinosa, ocre a la base de! peu ¡ una mica rosada sobretot a l'pex del peu i supra!aminar.

1or inapreciable o afruitada, de poma. Reacció de Schiffer negativa. Microscopia: Basidis tetraspbrics. Espores ovoides, de 55-7 x 4-5 pm. Queilocistidis clavats, més o menys ventricosos, de 13-24 x 7-121.1111.

Habitat ¡ Loe.: Sola planifolis. VAI.ÉNCIA: 'Lis Surars" (Pinet) Bosc mixt de Querdus suberi !'inuspinaster. Sbi arenós o descarbonatat. YJ 3441. A,: 660 ni. 3-11-88. MES 852. Ibidein. 12-11-88. MES 921. Ibidem. 3-12-88. MF.S 1037. Ibidem. 30-9-89. MES 1184. Ibídem. 20-10-90. MES 1385. Ibídem. 26-10-91. MES 1539. Ibídem. 10-10-94. MES 2254. Ibídem. 20-10-95. MES 2552.

Bibi. Sel.: Bohus, 6., 1990: 48. Bon, M., 1985: 16. Bon, M., 1987: 276. Capelli, A., 1983: 22. Capelli, A., 1984: Núm.23. Courtecuisse, R., 1994: Núm.732. Meusers, M., 1985: 42. Hansen, L. & Knudsen, H., 1992: 207

- 51 -

Page 48: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Icon. Sel.: Cetto, 8., 1987. Vol. 5: 1725. Dilincke, R.M., 1993: 485, unten. Essette, H., 1964: Tab. it. Lazzari, G. & Bdllú, F., 1981-1983: 229. Michacl, E. & al., 1983. Vol. 1: Núm.20. Zuccherelli, A., 1993: 187.

Categoría I"lavescentes: Engroguiment d'alguna pali del carpMor. Olor anisada, d'ametlles o de tinta. Andil penjant. Secció Arvenses: Grossuia de mitjana a gran. Reacció de Schaffer positiva. Olor mai de tinta. Crup Arvensis: No tenen hhit xaparro, base bulbosa o no; a les voreres deis boscos, als boscoso ais parca i jardins.

Agaricus arvensis Schiff. : Fr. subsp. macrolepis (Pilát & ¡'onzar) Bohus

Dcscripció: Çgpil convex, blanquinós, clivellat en grans escates ocroses que tendeixen a distribuir-se concn-tricament, amb perifria fibrillós vergetada. De 6,5-12 cm. I,unincs gris rosades que passen a ca.stany fosc, amb l'arcsta crenulada, floconoseta i clara. Peu hulbós submarginat, de blanquinós a ocrós, amb un aneil en toda dentada, ample ¡ amb flocons ocrosos. De 7-12 x 0,6-1,3 (2,5) cm. (•n blanquinosa, castany rosada sobre les l.mines. Engrogueix forçament qualsevulla pan del carpófor en fregar-lo. QiQJ: entre anisada ¡ d'ametlles amargues, no massa agradívola. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores de 7-10 (11) x 45-5,5 (6,5) pm. Quciocistidis d'esfero pedunculats a claviformes, de 15-26 x 8-20 im.

Hábitat ¡ Loe.: CASTFJI.ó: "Barranc de Avellanar' (Vistabeila del Maestrat) ¡'mus sylves/ris, vora carní. YK 2659. A.: 1300 m.

16-9-95. Leg.: Mahiques E. MES 2458 i 2470.

BibI. Sel.: Bolius, 6., 1990: 50. Capelli, A., 1984: 228. Meusers, M., 1985: 55. ¡con. Scl.: Dahncke, R.M., 1993: 499. Moser, M.& a]. 1985-1996: III Agaridus 7.

Agaricus nivescens (Møiier) MøIler var. nivescens, FriesialV: 204, (1952)

Descripció: Çii blanquinós, amb fibril-lo escatetes concolors a la seua superfície ¡ algunes fibril-les radials. Dl 1-20 cm. L.mines apretades, gris rosades, amb l'aresta floconosa ¡ clara.

- 52 -

Page 49: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Esporada tabac fosca. Peu curt, atenuat cap ala base, atub un aneli ample ¡ en roda dentada a la cara inferior. De 7-11 x 2-5 cm. Carn blanquinosa, immutable. Olor ¡ sabor no anisats, indiferent o d'ametlles amargues. Reacció de Schiffer positiva. Microscopia: Basidis tetraspóric.s. Espores ovoideo-el.liptique.s, amples, de 6-7,5 x 4-5,5 tm. Queilocistidis clavats, de 13-30 x 8-12 pm.

Htbitat i Loe.: cASTF.LLÓ: "Llonia Vel.". Vistabella del Maestrat. Pinas sylvestrisinigra, en un prat, vora carnL YK 2657. A,: 1480rn. 1-5-96. Leg.: Excursió de la Societal Micológica Valenciana. MES 2787.

BibI. Sel.: Bohus, 6., 1990: 50. Capelli, A., 1984: Núm.35. Meusers, M, 1985: 53. Jcon. Sel.: Cello, B, 1993. Vol. 7: 2614 i 2614 bis. Courtecuisse, R., 1994: Núrn.745. MølIer, E H., 1952: P1. XVIII b i XXIX. Moser, M. & al. 1985-1996: 111 Agaricus 14.

Observacions: Engroguiment lent i dbi1 de qualsevulla de les seues parts. Hansen, L. & Knudsen, H. (1992: 213) sinonimitzen i inclouen aquestagric ambl4. arvensis, basant-se en 1'existncia d'individus amb cartcters distintius intermedis.

16.- Agaricus fissuratus (Møller) Møller, Friesia IV: 204, (1952)

Descripció:

apIJ convex, amh centre afonat. Superfície fibrillosa, en alguns llocs vergetada, apareixent múl-tiples fissures radials. Coloració inicial blanca, protnpte es taca d'un groc-ocrós-taronjat pci tcmps o les agressions. De 8,5-11,5 cm. I.uuines apretades, gris rosades de joves, que passen a castany-xocolata. Mesta floconosa, finament crenulada i clara. Esporada tabac fosca. Peu curt, engrossit-fusiforine, atenual a la base, ainb un aneli ample, fi, membranós, en falda. fins 1,4 cm de radi lliure; amb la cara superior llisa ¡la inferior amb petits flocs coiicolors. Blanc, ainh la mateixa tendncia ocre-grogosa que el capell. Llis supraanellar i floconós immediatament per sola de l'ttnell. Rizoides basais abundosos. De 5-6 x 2-2,8 cm. Cani blanquinosa, una mica avellaii.cia a l'pex del peu ¡ zona subcortical piial i un xic grogosa al frec. Olor d'ametlles amargues. Sabor d'amnetlles dolces. Reacció de ScIiiffer positiva. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores ovoides, el.iíptiques o ovoides amh Ptpex allargat, de 6-9 (lO) x 45-

- 53 -

Page 50: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol, Valenciana 2: 1996

5,5 pan. Queilocistidis clavats, suhpiriformes, el.líptics o globosos, catenulats, de 13-22 x 10-16 pm.

Hbitat i Loe.: A1.AANT: "Foni Roja. Alcoi, Querdus ¡les subsp. ballota i ¡'mus halepensis. 'Iii 1382. A.: 1200 m. 2-1-97. Leg.: A. Conca.

MES 3049.

BibI. Sel.: Bohus, G., 1990: 50. Capelli, A., 1984: Núm.34. Meusers, M., 1985: 54. Icon. Sel.: Courtecuisse, R., 1994: N 1743. Essette, H., 1964: 37. MØller, F. II., 1952: P1. XXIX b.

Observacions: Bastant seinblant a l'A. nivescens var. nfvescens, apreciem petites diferéncies, com ara, referint-nos a l'espécie tractada aquí, engroguiment molt més fort de lot el carpófor en envellir, capeli de menors dimensions arnh abséncia ordin.riament d'escates ¡ flocs de la cara inferior de l'anell de menor taman, sense arribar a formar una auténtica i gruixuda roda dentada; espores inés voluminoses i allargades, i queilocistidis més amples.

Grup Macrosporus: Espores allargades, de 10-14 jn. Als hoscos o fora d'ells. La carn es torna mnoderadament roja o ferruginosa.

17.- Agaricus excellens (Møllcr) Møllcr, Friesia IV: 204, (1952)

Sin,: Agaricus Inacrosporus (Møll, &J. Schiiff.) Pildi var. escellens (MØIler) Bohus

Deseripció: Çll campanulat, inolt de temps restant d'aquesta forma, després convex; de superfície llisa, feltrada o finament escatoseta concolor; blanquinós. Ocre grogós a la inanipulació. De 5-8 cm. Lamines lliures, gris rosades, amh l'aresta floconoseta.

j igual, atenual o una mnica engrossit a la base, inés llarg que el diísnielre del capeil, gruixut, blanquinós. Aneil ample i en roda dentada a la cara inferior. De 7-10 x 2,5-3,5 cm. Olor suau, d'ainetlles o tina mica anisada al moment de la recollecta. Reacció de Schuiffcr positiva. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores de 9-11 x 6-7 pm. Queilocistidis catenulats, amb el darrer article el.Líptic o esferopedunculal, (le 10-23 x 8-12 jan.

Hábitat i Loe.: CASTELI.ó: "Barranc de FAvellanar' (Vismabella del Maesirat) Pinus s)'lvestris, vora carní. YX 2659. A.: 1300 nl. 23.9-95. I.eg.: M'J. Mahiques. MES 2473.

- 54 -

Page 51: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

BibI. Sel.: Bohus, G., 1990: 51. Capelli, A., 1984: Núrn.41. Hansen, L. & Knudsen, H., 1992: 212. Meusers, M., 1985: 50. MølIer, F. H., 1952: 178.

Icon. Set.: Breitenbach,J. & Kriinzlin, E, 1995. Vol. 4: Ndm.178. Cetto, B., 1993. Vol. 7: 2616. Essette, H., 1964: Tab. 44. Philips, R., 1981: 167.

Gnip Silvicola: Peu bulbós. Ms boscos.

18.- Agaricus essettei Bon, Doc. Mycol. XIII 49: 56, (1983)

Descripció: Çpii campanulat, boinbat, de jove, passa a pia convex de major; de superficie sedosa o finament fibril.lo-e.scatoscta concolor; de blanquinós va fent-se grisenc o gris rosat brut en envellir, amb forta tendncia a tacar-se de groc a la manipulació i ainh i'edat, veient-se carpófors al camp total-ment ocre grogosos. De 4,5-12 cm. Ltmines iliures, subcoiiariades, bombades; del color ciar inicial passen a rosa carn ¡ gris castanya, més o menys fosc, fins el castany negrós. Aresta més clara ¡ floconoseta. Fins cls 8 mm d'alçada. Esporada castany negrosa amb to violaci. Pii de buibós a clarament marginat. Superfície ilisa per dalt de l'andll, floconosa per bai.x. Blan-qurnós. Aneil ampie, en roda dentada a la part inferior. De 5-12 x 15-2,2 (3) cm. Çrn blanquinosa, castany rostcia a l'pex del peu, perb no a tots els exemplars. Qioi débil, d'ainetlles o d'ainetlles amargues Reacció de Schiiffer positiva. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores ovoides, de 6-8 x 4,5-5,5 pm. Nombrosos queiocistidis el.Iíptics o hutilofosos, de 12-25 x 8-16 pm.

Hábitat i Loc.: VALÉNCIA: "El Burriquet" (Bicorp) Pinus halepensis. SJ calcan. YJ 8430. A.: 700 m, 24-11.88. MES 988. lbideiu, 2-12-89. MES 1275. Serra dEnguera. I'inushalepensis. XJ 9014. a.: 700 m.8-12-89. MES 1283. Pinet. ¡'mus halepensis. Terrenv calcan. YJ 3218. A.: 420in. 1-11.91. MES 1551. Ibidem. 9-1 1-94. E. MES 2297. Ontinvent 'Pta de Ponce". 'Iii 0193, A. 800 u. ¡'mus halepensis. Terreny calcarL 24-6-92. Leg. E Garcia. MES 1731. Ibídem. 27-6.92. Leg. A. Conca. MES 1741.

cASTELI,ó: S. Joan de I'enyagolosa" (Vístabella del Maestral) YK 2559. A.: 1300. 23- 12- 95. MES 2568.

Bibi. Sei.: Bohus, G., 1990: 52. Capelli, A., 1984 il,çaricus: Níím.44. Courtecuisse, R., 1994: Núrn.748. Meuscrs, M., 1985: 53. MØller, E H., 1950: 151.

Icon. Sei.: Aparici, R. & al. 1995: 33. Breitcnbach,J. & Kridnzlin, E, 1995. Vol. 4: Núm.177. Caballero, A., 1988:

- 55 -

Page 52: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

60. Cefo, B., 1979. Vol. 1: 44. Diihncke, R.M., 1993: 497. Essette, H., 1964: Tab. 33. Mendaza, R. & Diaz, G., 1987: 334. Moser, M. & al. 1985-1996: 111 Agaridus 8, oben. Phillips, R., 1981: 169. Zuccherelli,

A., 1993: 189.

19. - Agaricus silvicola (Vm.) Sacc,, Svlloge Fungorurn Vs 998, (1887)

Descripció: Çell convex, sedós, blanquinós, amb taques grogoses a la manipulació o en envellir, tacant-se d'aquest color tot el carpófor. De 8 CIII.

Uimines lliiircs, gris rosades, que passen a castany negroses, amb l'aresta floconoseta i p1.lida. Peu esvelt, bulbós marginat, elegant, lis, blanquinós. Aneil ample, ainb la cara inferior en roda dentada. De 9,5 x 1,2 (1,8) cm.

Çru blanquinosa, ocrosa a la base del peu, una mica rosada a l'1pex i supralaminar. Olor anisada. Reacció de Schtffer positiva. Microscopia: Ba.sidis tetraspórics. Espores d'ovades a estretament ovades, de 5-6 x 35-4 j.nii. Queilocistidis catenulats amb articles, sobrctot el darrer, butilofosos, de 12-25 x 10-20 pm.

Habitat i Loc.: VAIIiNCIA: "Pla de Suros" (Bar) 17-1095. YJ 2921. A.: 250 ni. Sal: Arenós. MES 2544

BibI. Sel.: Auguadr, A. & al. 1985. Vol. 2: 160. Bolius, G., 1990: 52. Bon, M., 1987:278. Capelli, A., 1984: Núm.42. Calonge, F. D., 1979: 151. Losa, M., 1942: 146. Meusers, M., 1985: 52. Møller, F. H:, 1952: 146. Icon. Sel.: Aparici, R. & al. 1995: 37. Auguadri, A. & al. 1985. Vol. 2: 235. Brcitenbacli,J. & Krnzlin, F., 1995. Vol. 4: Núrn.194. Cetto, B., 1983. Vol 3:886. Clémençon, II. & al., 1980: 126. Courtecuisse, R., 1994: Núrn.747. Diilincke, R. M., 1993: 496. Essette, H., 1964: Tab. 31. Konrad, E & Maublanc, A., 1924-1937: Torne 1, Pl. 29. Marcliand, A., 1971: 16. Mendaza, R. & Diaz, G., 1987: 333. Moreno, G. & al., 1986: Núin.365. Phillips, R., 1981: 168. Tabarés, M., 1983. !im. Soc. Cal. Mico!.: 51.

Observacions: Es diferencia de l'A. esseltei Bon per l'esveitesa del carpófor, olor anisal i per tenir les espores més petite.s.

Gnip AugustiAs: CapelI fibrillo-esquaniós, rarament sois grogós i sí amb coloracions castanya, vinoses o lilcie.s.

- 56 -

Page 53: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

20.-Agaricus porphyrizon PI). Orion, Tr. Bii, mvcol. Soc. 43(2): 174, (1960)

Dcscripció: Çell convex, amh ci centre llis ¡ roig-vinós, que va trencant-se en fibrillo escatetes del lnateix color ¡ perifria fibriiosa sobre fons blanquinós, amb tend6ncia a c1ivellaise. Groc assafranat a la inanipulació. Vora apendiculada. De 7-9 cm. Lmines lliures, apretades, unh !'aresta denticulada, floconoseta i més clara. De rosa grisenques passen a castany fosqucs.

sporada castany fosca, terrosa, amh to griscnc. lt bulbós, rosa a !1pex, groc-safrt a la base. Aneli persistent, membranós, simple, peró com el "te! (le! wb de la canya", amb doble contorn a la perif'eria, hianquinós. Cordons miceliars basals. De9-lOx 1,1-1,2 (1.6) cm. Carn blanquinosa, castanya al centre (lel capeil, rosa a l'tpcx del peu i groc assafranada a la base. QIQ_r evocant a la tinta a la base del peu, al moinent de la recollecta. Després es fa d'ametlles amargues. Reacció (le Schiffer positiva. Microscopia: Basidis tetra.spórics. Espores ovoides, petites, de 5-6 x 35-4 pm. Queilocistidis de claviformes a amplanient claviformes, de 16-25 x 6-13 pm.

Habitat ¡ Loc.: Boscos mixtos. VALiNCIA: "Pinaret (le l'Avenc', Quairetunda. l'iniispinaster. Sól calcan. YJ 2816. A.: 380 Iw 2-1 1-94. MES 2299.

Bibl. Se!.: Bohtis, G.. 1969: 156. Bohus, G., 1990: 53. Ron, M. 1987: 276. Bon, M., 1989: 76. Capelli, A., 1984: Núrn.51. Ilansen. L. & Knudscn, H., 1992: 214. Meusers, M., 1985: 50. Ortega, A., 1992: 93. ¡con. Se!.: Bon, M., 1989: Pl. 2, sup. Breitenbacli,J. & Kriinzlin, F. , 1995. Vol. 4: Níim.187. Courtecuisse, R., 1994: N6m.752. Dhncke, R.M., 1993: 502. Essette,H., 1964: fab. 46. Micliacl, E. & al., 1985. Vol. IV: Tab. 17. MøIler, E H., 1952: Tab. XXI a. Zucclierelli, A., 1993: 189.

21.- Agaricus augustus Fr. var. augustusFr.,Epicrisissysternausinvcologci: 212, (1836)

Descripció: Çpell que l)5 (le tronco cónic a convex, flbro-metxulós, avellanaci, tacant-se de groc als llocs nianipulats. De 12-16 cm. Emines lliures, gris rosades, apretades, amples. Peu huihós submnarginat, esvelt, gruixut, amb escales concolors a les del capel!. Anell ample, do-ble. l)e 13-18 x 2-2,5 (3,5) cm. çam blanquinosa.

- 57 -

Page 54: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Qir d'ametlles amargues. Reacció de Schiffer positiva Microscopia: Ba.sidis tetraspórics. Espores d'ovoides a el-líptiques o ovoides allargades, de 7-10 (12) x 5-6 pm. Queiocistidis catenulais, amb elements tenninais d'eI-líptics a piiiformes, de 8-32 x 4-14 ltm.

Habitat i Loc.: cASTELLÓ: "Barianc de lAvdllanar". Vistabella del Macsirat. ¡'mus syfrestris, vora csrnf. YK 2659. A,: 1300 rn. 23-9-95.

MES 2472.

Bibi. Sel.: Auguadri, A. & al. 1987. Vol. 4: 186. Bohus, G., 1990: 53. Bon, M., 1987:278. Capelli, A., 1984: Núm.49.

Hansen, L. & Knudsen, H., 1992: 211. Heinemann, P., 1965: 396. Meusers, M., 1985: 51. MØller, F. H.,

1952: 138.

Icon. Sel.: Auguadri, A. & al. 1987. Vol. 4: 250, Núrn.215. Breitenbach, J. & Kriinzlin, E, 1995- Vol. 4: 169.

Courtecuisse, R., 1994: Núrn.74 1. Dhncke, R.M., 1993:495. Essctte, H., 1964: Tab. 29. García Rollán,

M., 1986: 144, fi8. 72. Konrad, P. & Maublanc, A., 1924-1937: Torne 1, Pl. 27. Lange,J. E., 1935: Tab. 136

B. Marcliand, A., 1973: Tab. 107. Michael, E. & al., 1985- Vol. IV: Ntím.14. Moser, M. & al. 1985-1996:

III Agaricus 13. Phillips, R., 1981: 164.

Secció Minores: Capeil de 2-4 (6) cm. Reacció de Schiiffer positiva. Olor anisada o d'ametlles. Aneli finet i frísgil.

22.- Agaricus luteo-maculatus (MølIer) Møller, Friesia, IV: 192, (1952)

Sin.: ¡'sa/linfa luteo-maculata Møller

Descripció: Capell bombat de jove, que passa a convex, de superfície fibrillosa: blanquinós d'antuvi, es torna poIl)ra-castany al centre. l)e 2,8-5 cm. Líimines lliures, grisenques amh to rosat, terroses, que passen a castany negroses, d'aresta floconoseta i píil-lida. iti bulbós, blanquinós, ainb tendéncia a engroguir, sobretot ala base, on ho fa intensanient. Aneli simple, finet i frágil, persistent, també blanquinós i amh tendncia a engroguir. Floconoset per baix de l'anell. De 25-6 x 0,4-0,8 (1,3) cm.

Çam poc gruixuda, de blanquinosa a ocre groguenca, sobretot a la vora del peo, a la base ¡ subcuticular pilial. Olor d'ametlles amargues. Reacció de Schiiffer positiva.

- 58 -

Page 55: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Microscopia: Basidis letrasprics. Espores petites, ovoides, de 45-6 x 3-4 pm. Qucilocistidis de claviformes a piriformes, de 14-25 x 6-12 pm.

Hábitat i Loe.: Coníferes. cASTELLÓ: S. Joan de Penvagolosa. ¡'jons syluesiris. YK 2559. A.: 1300 m. 24-10-92. Leg. R.Mahiques. MES 1784. VAIINCIA: Quatretonda. "Pla de Mora. ¡'jons ha4'pensis. YJ 2720. 15-11-88. A.: 240 m. MES 933. "EIs Surars" (l'inet) ¡'inuspinasler i Quercus suber. \J 3441. A.: 660 al. 15-10-88. MES 807. Ibídem, 31-10-96. MES 2955. Bicorp. "El Burriquel". ¡'mus halepensis. S1 calcan. \J 8430. A 700 nl. 2-12-89. MES 1280. Serra denguera. ¡'jons halepensis. XJ 9014. a,: 70010. 8-12-89. MES 1286. Bellú. "I'inanet de Bellús, ¡'inushalepensis. YJ 1812. A,: 140 nl. 30-12-89. MES 1302.

BibI. Sel.: Bohus, G., 1976: 47. Bohus, G., 1990: 55. Capelli, A., 1984: Núrn.56. Gea: F.J. & al. 1987: 104. Hansen, L. & Knudsen, II., 1992: 206. Heinemann, P., 1965: 391. Icon. Sel.: Breitenbacli,J. & Krnzlin, F, 1995. Vol. 4.Núm.181. MØller, F. II., 1952: Pl. OU b

Observacions: Es diferencia de l'A. porphyrizon , de la seccióArvenses, grupAugustus pel tarnany d'aquest, que sol ultrapassar els 6 cta de diinetre del capell.

Secció Xantl,oder,natei: Carn de la base del peti assafranada. Olor desagradívol de tinta. Reacció de Schffer negativa. lmplicats en intoxicacioris gastrointe.stinals.

Grup Xanthodermus: Aspecte elegant. Peu btilbós.

23.- Agaricus praeclaresquamosus Freeinan var. macrosporus Apanici & Mahiques, Biitll.

Soc. Micol. Valenciana 2: 31 (1996)

Descripció: Çell convex, enfonsat al centre, on és lis, desfent-se en escatetes fins la perifria, de color castany fuliginós sobre fons crema blanquinós. Vora divellada o amb amples esquerdes. De 6-12(14) Cm. L.mines lliures, ventricoses, apretades, d'aresta concolor o finament floconoseta. Del rosa carn passen al castany negrós.

LI bulbós submarginat, Jlis, brilant. AnelI ample, gruixut, arnb pegats a la cara inferior. Blanquinós, amb tendéncia de la meitat inferior al ca.stany fuliginós; base grogosa. De 6-10 (13) x 15-3 (4,5) cm.

iii blanquinosa, groc assafranada a la base del peu. Olor de tinta.

- 59 -

Page 56: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valendana 2: 1996

Reacció de Schii.ffer negativa. Microscopia: Ba.sidis tetraspórics. Espores amplament ovoides, ovoides o estrctaxnent ovoides les més llargues, de 5-8 x 4-5 (5,5) im. Queilocistidis de claviformes a subglobosos o esferopedunculats, amb peduncle cliii, de 13-19 x 7-15 lan.

Hábitat ¡ Loc.: Terrenys sorrenca, ais boscos de pianifolis o parcs i jardins.

CASTELLÓ: "Barranc de Querol. Morelia, Sola Querciis ilex subsp. balMa. YX 5393. A 900 m.16-1 1-94. MES 2315.

Obscrvacions: Aquesta espcie és del tot semblant al tipus, exceptuant les dimensions esporais, sistemtticament majors en tots els individus, pel que caldria més aviat incloure-la en una varietat descrita al treball d'Agarics dEl Saler, en aquest mateix Buttlletí, un també es completa l'estudi sistemltic, donant-li preferncia, com4garicu.spraeclaresquamosus Freeman var. macrosporus Aparici & Mahiques yac nov. U Agaricuspraeclaresquarnosus Freeman vacpraeclaresquamosus, trohat no massa Iluny de l'anterior, a Rubielos de Mora, UTM XK 9654, a 1000 m, sota Q. ilex subsp. ballota, que correspon a l'heihari MES 2840, té unes espores de 5-6 x 3,25-4 pn ¡ uns queilocistidis de forma i tainany similars al tipus.

Crup Pilatianus. No té aspecte elegant ni el peu bulbós.

24.- Agaricus menieri Bon, Doc. Mvcol, Xl (44): 28, (1981)

Descripció: ÇpQi convex, lis, blanquinós, amb to grisenc, tot cli tacat de groc. De 6 cm. Peu atenuat una inica a la base, enfonsat a l'arena, blanquinós, que engrogueix al frec. AnelI doble, l'inferior embeinant. De 4 x 1,5 cm. Çm blanquinosa, grogosa a la base del peu. olor débil, que passa després a ser de tinta. Reacció de Schuiffer negativa. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores estretament ovoides, de 7-10 (12) x 5-6 (7) hm, les més grans de la secció. Queilocistidis piriformes, de 12-16 x 7-8 pm.

Habitat i Loe.: VAI.NCiA: Pinel. 'Eis Surars". Pinas pinaster 1 Quercus suber. Hbiiat arenícola, enfonsat a !'arena. YJ 3441. A,: 660 M.

22-9-90. MES 1350.

Bibi. Sel.: Béguet, A., 1967: 981. Bohus, G., 1990: 57. Bon, M., 1983: 56. Bon, M., 1985: 34. Bon,,M., 1989: 76. Capdlli, A., 1984: Núm.67. Capelli, A., 1985: 175. Gennari, A., 1994: 10. Meusers, M., 1985:29

Page 57: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Icon. Sel.: Bon, M., 1989: Pl. 2, ¡nf. Capelli, A., 1985: 176. Cefo, B., 1989. Vol. 6: 2191. Gennari, A., 1994: 12. Zuccherelli, A., 1993: 195.

Agaricus pilatianus Bohusvar. pilatianus Bohus, Ann. lIist.-Nat. Mus, Nat, Hong. 66: 78 (1974)

Descripció:

Çil d'hemisféric a pla-convex, llis al centre ¡ escatós a la periíeria. Castany-grisenc, més fosc al centre. Vora excedent. l)e 55-8 cm. Eimines lliures, de castany grisenques a dttil fosc de majors, amb l'aresta crenulada i pal.lida.

gj igual, una mica atennat a la base, llis, amb aneil triple, ample, persistent. De 4-7 x 1,1-1,4 cm. Carri blanquinosa, castany grisenca a l'pex del peu. Vira intensament al groc roveli a qualsevulla part del carpófor, sobretot a ¡a base del peu. Schfffer negativa. Olor de tinta. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores d'ovoides a amplament ellíptiques, de 5-7 x 4-5 pm. Queiocistidis nombrosos, claviformes, de 20-30 x 8-12 pm.

Hábitat i Loe.: VALINCIA: Quatreioncla.Jardf. YJ 2514, A.: 224. 25.10-90. MES 1398.

Bibl. Sel.: Bohus, G., 1971: 80. Bohus, G., 1990: 57. Capelli, A., 1984: Núm.65. Capelli, A., 1985: 171. Icon. Sel.: Capelli, A., 1985: 172. Cefo, B., 1989. Vol. 6:2189. Dithncke, R.M., 1993: 508. Mendaza, R. & Diaz, 6., 1987: 338. Moser, M. & al. 1985-1996: lll4garicu.s: 10, oben. Phillips, R., 1981: 167. Zuccherelli, A., 1993: 193.

Agaricus pscudocretaceus Bou, Doc. Mycol. XV (60): 34, (1985)

Dcscripció: Çall convex, fibrillós sedós, fibrillós o finament fibro-escatoset concolor de major a la perireria, blanquinós imrnutahle, ainb alguna Íissura radial. l)e major adquireix un to rosat o brunenc a la periria. Engroguiment débil al frec. De 12-18,5 cm. Lrnines separades, de gris rosade.s a castany caro ¡ després negroses, fines, amh l'aresta igual ¡ floconoseta. Esporada tabac negrosa. Pti cnn, massís, gruixut, igual, amb l'extrema base atenuada; lis, finarnent fibrillo sedós a gran augment. Aneli ample, inembranós, amb la cara inferior en roda dentada. Blanquinós, tant l'anell com la resta del peu. l)e 7-9 x 25-4,5 cm.

Page 58: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Çaui blanquinosa, lleugerament grogosa a la base del peo, brunenca supralaininar i a l'ipex del

peu. Olor suau, avellanada, excepte la base del peu, que és clarament de tinta, sobretot si s'acompanya de fricció prévia. Schiiffer negativa. Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores d'ovoidcs a subgloboses, de 5,5-7 (8) x 5-5,5 (6) pm. Queilocistidis catenulats arnb elements terniinals claviformes, esferopedunculats o amplament el-líptics, de 12-25 x 7-11.

Hibitat i Loc.: VAI.INCIA: J'la deis Engargiillcrs". Quatretonda. Bancal de truiters abandonat, entre Cislus nonspeliensís. 'iJ 3020. A,:

500 ni, 12-5-96. MES 2801.

Bibi. Sel.: Bohus, 6., 1990: 56. Capeili, A., 1984: 315. M011er, F. H., 1952: 170.

Agraimcnts: Faig pa1s el ineu reconeixement A. Ortega perla sol-licitud mostrada i consells donats en la revisió d'aquest trebail, sobre tot en la transcripció a l'ús deis a.spefes referencials d'aiitors i obres citades.

BIBLIOGRAFIA GENERAL

Ai:sia,i, R.. Coss, A, Gseos, E & M.\IIIQI.rs, R. (199Tí3o!eis de la Val! dAlbaida. Caixa dEstalsis dOntinyent. Ontinveni

(Valncia).

Ateisuni, A., 0'ixnsi, 6., Ras, A. & Ti.as E. (1984-1987). Vol. 1-4. I-'unghie bosch! del cantone i'ícíno. Credito Svizzero.

Bni:s, C.A. (1982). Los hongos de Europa. Omega. Barcelona.

BCCUFT, A. (1967). une espke méronnue: ¡'sa/lío/a ammophila Ménier. Bu!!. Soc. Mrc. Fr. 83(4): 981-988.

6. (1969). Agaricus suidies. II. Aun. ¡Vis!, -Nat. Mus. ¡Val, hlung. 61: 151-156.

Bont's, G. (1971).Agaricnssiudies. III. Aun. llist,-Nal, Mus. Nal. hlung. 63: 77-81

ltoni:s, G. (1976). Agaricus stiidíes, VI. Aun, lilal. -Nal. Mus. ¡Val. finas,', 68: 45-49.

Boas, G. (1978).4çaricusstiidies. VIII, (Basi(liomycetes, Agaricaceae) Aun. Hisl.-Nal. Mus, Nal. hlung. 70: 105-110.

Bovi s. 6. (1990). Agaridus siudies, XI. (I!asidioinyceles, 4çaricaceae) A monographical key. Aun. ilisl.-Nat. Mus. ¡Val.

I'/unç'. 82: 39-59. G. & Baos, M. (1977). FungorwnHaríorum Icones cobra/oc. Pars VHI,J, (:rarner. Vaduz.

Iba, M. (1983) Novitates II. Doc. Mico!. X1II (49): 56.

Ros, M. (1985). CIé inonographique du GenreAgaricus 1.,: Fr, Doc. Mico!. XV (60): 1-37.

Ros, M. (1987). lix' mushroorns and toads/ooíç of hin/am andNorlh-weslern Europe. Hodder & Stoughton. London,

Bes. M. (1989). Flore irvcologiqiie dii litioral (3-itgaricus) Doc. M'co/. XIX (76): 75-76.

Bsi:i'ii:ain,:ii, J. Si Kiuvus, E (1995). Champignonsdesuisse. Cha,npignonsd baines, 2c5?nepantie. Vol. 4: 166-199. Edition

Mykologia. Liizern, -

Bsisouoia,J. (1931). Icono,çraphiaMjcobogica. VoIs. 1-5. Mediolani, Trento,

Cussi,i:eo, A. (1988)..e/as j'hlonç'osde /aJ?ioja.Caja de Ahorros de la Rioja.

E D. (1979). Se/as (hongos). Guía ilus/rada. Mimdi-Prensa, Madrid.

- 62 -

Page 59: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Mical. Valenciana 2: 1996

Cswece, F. D. & Reate A. (1991). Las setas de la Comunidad de Madrid. Agencia de Medio Ambiente. Madrid. (sjtw,A, (1983). llgenereAgaricusL.: Fr. ss. Karst. Sesione Rubescentes dei hoschi. Bol!. Gr. Mico!. Bresadola XXVI (1-

2): 4-38. Guati, A. (1984). Agaricus L.:Fr. (l'saiiota Fr.) FungiEuropaei 1. Libreria editrice Biella Giovanna. Saronno. Cseui, A. (1985). II genere Agaricus L.: Fr. ss, Karst. sezione Xanthoderznatei. Bol!. Gr. Mico!. Bresadola XXVIII (3-4):

151- 189. Cia-ro, B. (1970-1993). ¡funghi da! vero. Vol. 1-7. Saturnia. Trento. CtLswsços, H., ('Arn, S., Cicu, O., Moeii:e-Gevom R. & Soinnuai, G. (1980). Les quatre saisons des champignons. Tome 1.

La Bihliothque des Arts. Paris. ('oe-uwaó 1w IÁMINT.% 1W 11OUT, nE CATÁLIXO. (1982-1996): I-XV. Ed. Societal Catalana de Micologia. Barcelona, Coien:cusse, R. (1994). Les cha,npignons de France. Guide encyclopédique. Eclectis. Paris. DAliscee, R.M. (1993). 1200 Pilze in Farhfotos. AT Verlag. Aarati-Stuttgard. Eawrnr, H. (1964). Les I'saiioles. P. Lechevalier, Paris. Gusicle Rouk\, M. (1986). Manual para buscar setas. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid. Gm, EJ., Hoviustis, M. & 1%wvs-Skeaivj, E. (1987). Le genreflgaricu.s L.: Fr. (A.garica!es, Basidiontycetes) dans le Sud-Est de

lEspagne. Buil. Soc. Myc. Ir. 103 (2): 95-110. Givuci, A. (1994). Funghi interessanti della Toscana (2° Contributo). Rivista diMicología XXXVII (1): 3-18. Hszoi:s, L. & Kuiima, H. (1992). Nordic Inacromyceles. Vol. 2. 474 pp. Nordsvanip- Copenhagen. Hi:isvsissN, P. (1965). Notes sur les ¡'salliotes (4garicus) du Marroc. Bu!!. Soc. Myc. Fr. 81:372-401. Kostisi), P. & MAISILANC, A. (1924-1937). ¡canes se!ectae Fungorwn. Vol. 1-VI, P. I.echevalier. Paris. (Reed. Candusso, M.,

(1985-1987). Lib. Giovanna lliclla. 1- Saronno). .ee,J. E. (1935). Flora Agaricina Danica. Vol 1-II. Copenhagen. (Reed. Candusso, M. (1993-1994). Lib.Giovanna Biela. 1-

Saronno). LAVORAflI, C. (1990). Osservazioni su4garicales raccolti in Calabria. Boil. Gr. Mico!. Bresadola XXXIII (3): 250-254. Lcoei, G. & Bt:us, E. (1981-1983). Atlante Iconografico. Gruppo micologico "G. Bresadola. Trento. LoRA, M. (1942). Datos para el estudio de la flora nucológica gallega. ,ln.Jard. Bol. Madrid 3: 134-257. Mseowtn, A. (1971). c'ba,np. du NordetduMidí. Vol. 1. Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes. Perpignan.

swiva, A. (1973). Ghamp. du Nordet du Midi. Vol. 2. Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes. Perpignan. MevnsaA, R. & Duz G. (1987). Las setas. Guíafolograficay descriptiva. Iherditero.

M. (1985). Bestiittntungssclilüssel für europisclte Arten (lcr Gattung Agaricus L.: Fr. Beitr. z. Kenntn. Pílze Mitieleur 11: 27-56.

MiaRAs, E., lItaste, B. & Ktwis-i, H. (1983). Handbuchfiirl'ilzfreunde. Vol. 1. G. Fisher. Stuttgart. Miouzs, E., Hiasie, B. & Kiwisi:t, H. (1985). llandbuchfürl'ilzfreunde. Vol. 4. G. Fislier. Stttttgart. Møw:e, E H. (1950-1952). Danish I'saiiola species. Friesia IV: 1-60 (1950); Friesia IV: 135-210 (1952).

G., Caucis Mzzo, J.L. & Zi eacs, A. (1986). ¡aguja ¡ncafo de los hongos de/al? Ibérica. Vol. 1. Incafo. Madrid, Mseii, M.,Jtiuoi, W. & Ftieiwe-Zuass, C. (1985-1996). FarbatlasderBasidioznyceten. Lieferung 1-14. Gustav Fisclier Verlag.

Stuttgart. New York. Oinis, A., (1992). Se/as de Anda/ucia Oriental. Colegio Oficial de Farmacéuticos de la prosncia de Granada. Granada. Oto-res, A. Piqueras,J. & Amata; P. (1996). Setas, ¡den! (ficación. Toxicidad. Gastronzico!ogía. Proyecto Sur. Granada. Pi,iu.uv, R (1981). les champignons. Ed. Solar. Milan. Rin,, D. A. (1972). Fungoruzn Rariorum Icones Coloralae. Pars VI. J. Cranier, I.eltre. Szvto, F. »,u. (1984). Contributo alla conoscenza dei funglti dei litorali. Bol!. Grup. mico!. Bres. XXVII (3-4): 154-8. Zi'cun:en.i,i, A. (1993). Ifunghi de/le pinele delle zone ,nediterranee. Longo Editore. Ravenna. Italia.

- 63 -

Page 60: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Buili. Soc. Micol. Va'enciana 2: 1996

Índex

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc. var. nanayi Bohus Agaricus devoniensis P.D. Orton Agaricus bisporus (Lange) lrnhach vat bisporus Agaricus cupreo-brunneus (J. Schiffer & Steer: Móller) Pilát Agaricus bresadolaniis Bohus Agaricus campestris L.: Fr. var. cainpestris Agaricus campestris L.: Fr. var. squamulosus (Rea) Pilát Agaricus pampeanus Speg.

9. - Agaricus silvaticus Schiffei: Fr var. silvaticus Agaricus haernorrhoidarius Schulz.: Kalchbr. Agaricus impudicus (Rea) PiJát Agaricus fusco-fibrillosus (Møller) Pilát Agaricus lanipes (Møller &J. Schiffer) Sing. Agaricus arvensis Sch'iff. : Fr. subsp. macrolepis (Pilát& Pouzar) Bohus Agaricus nivescens (Møller) Mø1lervai nivescens Agaricus fissuratus (Møller) Møllcr Agaricus excellcns (Møller) Møller Agaricus essettei Bon Agaricus silvicola (VIII.) Sacc. Agaricus porpliyrizon P.D. Orton Agaricus augustus Fr var. augustus Agaricus luteo-maculatus (Møller) Møller Agaricus praeclaresquamosus Freeman var. macrosporus Aparici &

Mahiques, var. nov. Agaricus menieri Bon Agaricus pilatianus Bohus var. pilatianus Agaricus pseudocretaceus Bon

Agrics de la Lomunitat Valenciana:

Agaricus arvensis SchiilT. : Fr siibsp. macrolepis (Pilát & Pouzar) Bohus Agaricus augustus Ft var. augustus Agaricus benesii (Pitát) Sing. var. maiusculus Pilát Agaricus bernardiiformis Bohus Agaricus bisporus (Lange) lnibach var. bisporus

- 64 -

Page 61: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc. var. nanayi Bohus Agaricus bitorquis (Quélet) Sacc. var. bitorquis Agaricus bresadolanus Bohus Agaricus campestris 1..: Fr. var. campcstris

10.-Agaricus calupestris L.: Fr. var. squamulosus (Rca) Pilát 11 .-Agaricus cupreo-brunneus (J. Schiffer & Steer : Miiller) Pilát 12.-Agaricus devoniensis P.D. Orion 1 3.-Agaricus essettei Bon 14.-Agaricus excellens (MølIer) MøIler 1 5.-Agaricus fissuratus (MøIler) MøIler 16.-Agaricus fusco-fibrillosus (MøIIer) Pilát 1 7.-Agaricus gennadii (Chatin & Boudier) P.D. Orton 18.-Agaricus hacmorrhoidarius Schulz.: Kalchhr. 19.-Agaricus impudicus (Rea) PiMt 20.-Agaricus iodosmus Heineman 21.-Agaricus lanipes (Møller&J. Schaffer) Sing. 22.-Agaricus luteo-maculatus (Møller) Møller 23.-Agaricus menieri Bon 24.-Agaricus nivescens (Møller) Møller var. nivescens 25. -Agaricus pampeanus Speg. 26.-Agaricus pequinii (Boudier) Konrad & Maublanc 27.-Agaricus pilatianLis Bohus var. pilatianus 28.-Agaricus porphyrizon P.D. Orton 29.-Agaricus praeclaresquamosus Freernan var. macrosporus Aparici & Mahiques, var. nov. 30.-Agaricus pseudocretaceus Bon 31 .-Agaricus pseudopratensis (Bolos) Wasser var. niveus Bolos 32 .-Agaricus pseudopratensis (Bolos) Wasser var. pseudopratensis 33.-Agaricus silvaticus Schiffer: Fr. var. silvaticus 34.-Agaricus silvaticus Schiffer: Fr. var. fusco-squamatus (MøIler) MøIler 35.-Agaricus silvicola (Vitt.) Sacc. 36.-Agaricus volvatus (Pearson) 1 Ieinemann 37.-Agaricus xanthodermus Genev. var. macrosporus Aparici & Mahiques, var: nov.

- 65 -

Page 62: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

LEUCOCOPR!NFAE DE LA ZONA LITORAL DE "EL SALER" (VALÉNCIA). 1.

R. APARICI* & R. MAHIQUES** (S.M.v.) Cristo del Refugio, 54 E-46026 El Olivera! (Valéncia)

Dr. Clirnent, 26 E-46837 Quatretonda (Valncia)

Sununar APARICI, R. & MAIIIQUES, R. (1996) Leucocoprineae of tite littoral zone of 'El Saler" (Vaincia). 1. liuíILSoc, Mico!, Valenciana 2: 67-82.

lo the current work about ihe liuoral done zone of "E! Saler", there are 9 taxons described of the Leucocopríneae tribe, separating titem mIo 1 Leucocoprinus, 1 Sericeosnyces and 7 Leucoagaricus. Kev words: /3asidio,n)'colína, Leucocoprincae, Leucocoprinus, Sericeomyces, Leucoagaricus, taxonomy, Val!rncia.

Resumen. APARICI, R. & MAHIQIJES, R. (1996) Leucocoprineao de la zona litoral (le "El Saler" (Valtincia). 1.liuIll, Soc. Mico!. Valenciana 2: 67-82.

En el presente trabajo sobre la zona dunaria litoral de "E! Saler", se describen 9 táxones de la tribu Leucocopríneae, desglosándose en 1 Leucocoprínus, 1 Sericeomyces y 7 Leucoagaricus. l'alabras clave: Basidiornycolína, Leucocoprineae, Lencocoprinus, Sericeomyces, Leucoagariczis, sistemática, Valincia,

Material y métodos:

Se estudian algunas especies de la tribu Leucocoprineae a partir de material fresco, reco-lectado en la zona costera litoral de "El Saler" (Valéncia) durante los últimos once años, siempre que haya sido posible, recurriendo a las exsiccatas en aquellos casos que se precisase alguna confirmación o ampliación. Las siglas RA y MES corresponden a los Herbarios personales de R. Aparici y de R. Mahiques, respectivamente.

La observación' microscópica se ha realizado con microscopios Nikon Labophot a 1000 aumentos mediante aceite de inmersión. Los cortes del material, mediante microtomo manual o a mano alzada, sin o con fijacióti previa en alcohol absoluto. El líquido de inclusión de las piezas para su posterior observación ha sido: agua destilada, sol. yodo-yodurada, rojo Congo al 1 % o azul de cresilo al 1%. Si se ha empleado material de exsiccatas, previamente se ha incluido en hidróxi-do sódico al 5%. Las medidas esporales, escogiendo aquellas más maduras, se han realizado sobre 20 o más esporas, indicándose las medias de los extremos y dejando constancia de aquellas for-tnas que presentan más dispersión.

Las fotografias se han realizado con una máquina fotográfica Mamiya C220, conservándo-

Page 63: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. MicoL Valenciana 2: 1996

se mediante diapositivas de 6 x 6 o sobre papel, en la colección particular de R. Aparici, RFA. Los trabajos específicos más consultados han sido los de MALENÇON & BERTAUEF (1970),

BON (1981, 1993), REII) (1990), CANDUSSO & IANZONI (1990), MIGLIOZZI & PERRONE (1990) y MIGLIOZZI (1996).

Parte descriptiva:

1.- Leucocoprinus pilatianus (l)einouhn) Bon & Boiffardvar. erubesccns Babos, Sidosia Beih. 8: 37, (1979) Sin. :LeucoagaridUs badha,nii (Berkeley & Broome) Locq. var. era besceas, (Babos) Boa Lepiota rufovelu/ina

Vel. pp., ss. Malenç.

Descripción macroscópica: iflt2 de ampliamente cónico con el vértice redondeado a plano o plano con un ligero mamelón en el centro; de color castaño a castaño rosado, con el centro liso aterciopelado y hacia la periferia escamoso como consecuencia del desgarro (le la cutícula al crecer el pfieo, con escamas pequeñas fibrillosas concéntricas, cada vez más evidentes y espaciadas, que destacan sobre un fondo blanco de la carne. En algunos el centro es de crema a beige, mientras que en otros es más castaño pardusco o castaño rosado. En las formas más maduras y secas, toda la superficie toma un color castaño oscuro. Enrojece al roce, especialmente hacia el centro, sobre todo en las formas que tienen el centro color de crema a beige. Enrojecimiento con tono anaranjado que rápidamente, en el transcurso de unos minutos, se vuelve pardusco ymás tarde pardo negruzco. Margen incurvado, excedente, discretamente apendiculado y más tarde incluso recto, en las formas planas. La cutícula se desprende hasta el centro del pileo. l)e 5,5 a 7,6 cm. Láminas blancas, densas, desiguales, ligeramente ventnmdas, con su parte anterior redondeada y atenuadas hacia el pie, remotas terminando en un "collarium" a un par de milímetros del pie, bifurcadas cerca del l)ie; con la arista fimbriada. Ésta enrojece al roce, tomando después una coloración parduzca. En los ejemplares muy viejos la parte más anterior de las láminas tienen un intenso color lila, sobre todo en las caras laterales. Con los vapores de amoniaco viran al verde tanto las láminas como la carne. Pie más o menos esbelto, con bulbo basal. En un ejemplar que tiene un píleo de 4 cm, el pie es de 8 x 0,7cm en el vértice, engrosándose progresivamente hacia la base en un bulbo de 1,1 cm, bulbo que en otros ejemplares es más manifiesto, llegando a ser de unos 2,7 cm, con un vértice atenuado de 1 cm. En otro ejemplar, con píleo de 7,5 cm, el pie tiene una longitud de 8,5 cm con un bulbo (le 2,1 cm. l)e color blanco brillante, discretamente fibrilloso longitudinal, con algunas escamitas por encima del anillo, en algunos ejemplares, que posiblemente tengan su origen en el mismo. Superficie que enrojece al roce, tanto por encima del anillo como por debajo, aunque en algunos ejemplares esta coloración es más intensa en la parte inferion Anillo simple, entre la 1/2 y el 1/3 superior del pie, descendente, ligeramente calzado, con una zona libre de unos 3 mm, que se desprende con facilidad y que también enrojece al roce, con el borde pardusco en algunos ejem-plares. Pie heterogéneo, que termina excavando profundamente la carne del píleo. Fistuloso. Çpje blanca, que enrojece en la unión con el l)ie, a nivel del "collarium" y debajo de la cutícula,

Page 64: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButL Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

en la parte central del pileo. Con los vapores de amoniaco la carne, al igual que las láminas, toma una coloración verdosa. Psporada blanca.

Qir no significativo. lor no desagradable.

Cornestihilidad dudosa y muy discutida, sospechosa de toxicidad.

Microscopia: Basidios tetraspóricos, claviformes, de 27 x 9 pm. Queilocistidios claviformes, fusiformes anchos o más u ojivales, con el véiice redondeado, algunos con una discreta estrangulación en su parte alta, pero no lageniformes ni mucronados ni capitados ni moniiformes. De 24-42 x 9-14 pm. Esporas lisas, dextrinoides, metacroinática.s, ovoideas, algunas con el vértice más acuminado, de (6) 65-8,5 (9) x 45-5 (5.5) pm. Cutícula: Pelos terminales de fusiformes a claviforines, rectos, sinuados o curvados, con algunas estrangulaciones suaves, más o menos erectos y oblicuos, entrecruzados, sin fíbulas, largos, de 70-184 x 8-12 Jini. Los segmentos hifales no terminales sue-len ser más cortos, de 32-40 x 55-8 pm. Pigmento vacuolar castaño. En la cutícula del pie por debajo del anillo se evidencian hifas terminales claviformes de longitud variable, algunas de 70 x 6,5-14 pm muchas (le ellas con un mucrón o una prolongación, generalmente de 11-19 x 2-4 pm, con estrangulaciones discretas, en ocasiones prolongaciones muy largas y amputadas midiendo hasta 25 pm.

Material estudiado: \ALiNCIA; Deliesa (le 'El Saler". YJ 3158. A,: 4 iii. Leg. R. Aparici. HA 677, (le! 11-86; RA 678 (le! 12-87; RA 679, del 31-11-89 y RA 296, ile! 20-II -94,

Referencia bibliográfica detallada: Reid, D. A., 1990: 666.

Observaciones: Malençon & Bertaiilt (1970: 139) describen tres grupos de ejemplares pareci-dos entre sí, entre otras características por su hábitat arenícola y enrojecimiento de la carne, muy variable entre ellos; el segundo grupo es muy semejante a los que hemos encontrado en El Saler, tanto macroscópica como microscópicamente, COfl queilocistidios claviformes y esporas ovales de 7,2-8,8 x 5,2-5,8 (6) pm. Según ellos, se trataría (le una especie muy variable o quizá más exacta-mente formas muy próximas entre sí, que incluye en la especie Lepiota rufovelutina Vel. en sen-ti(lo amplio. Especies que actualmente están incluidas dentro del género Leucoagaricus sección Pilosdii, como especies que se caracterizan por enrojecer de forma variable y que después pardean y/o ennegrecen, por su reacción verde con el amoniaco y por sus esporas raramente con poro germinativo.

Demoulin (1966) describe laLepiotapilaliana como: "Bastante similar al Leucoagaricus badharni, diferenciándose por los quellocistidios incoloros, privados de apéndice, con los pelos del pie pequeños (un diámetro no superior a 10 prn), no coloreados, o poco, al microscopio. Carne poco enrojecida y no en todo el píleo; pie casi liso". Teniendo en cuenta esta descripción,

Page 65: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2 1996

los ejemplares encontrados en El Saler se podrían incluir dentro de esta especie, con la salvedad de que enrojecen al roce.

Rabos (1979) describe el Leucocoprinus pilatianus (l)emoulin) Ron & Boiffard var.

erubescens, que se caracteriza rnacroscópicamente porque tanto el píleo como las láminas y el pie enrojecen intensamente al roce, decolorándose después, pasando al naranja y al pardo, no enne-greciendo, con carne que también enrojece ligeramente en el píleo; microscópicamente por unas esporas de (5,5) 6,7-7,5 (7,8) x 3,2-3,8 (4,7) pm y unos queilocistidios clavados, fusiformes, la mayoría sin apéndice. En una observación personal del holotipo de Rabos realizada por Reid (1990: 667), éste señala que no encontró ningún queilocistidio con apéndice, por lo que está claro que los queilocisticlios con apéndice deberían ser raros. Por lo que, tenien(lo en cuenta esta descripción, los ejemplares descritos por nosotros en El Saler se encuadran dentro de esta varie-dad, con la salvedad de que las esporas son un poco mas grandes, esporas que por otra parte son muy semejantes a la forma descrita por Malençon & Bertault en Marruecos, que es muy parecida a estos ejemplares como ya comentamos, por el hecho de no haber encontrado queilocistidios con apéndice, que son característicos del L badhami y la presencia (le apéndices en las hifas de la (le la base del pie.

Además (le la ausencia de apéndices en los queiocistidios, se diferencian nuestros ejem-piares del L. badhwni por ennegrecer en las zonas previamente enrojecidas al roce así como por el enrojecimiento más intenso (le la carne en cualquier larte del carpóforo.

Ron (1981) consideró que era mejor la inclusión de la var. eru.bescens Rabos como variedad del L. badhami, posiblemente lor la existencia de los queilocistidios apendictilados, y posteriormente como especie independiente, y así en su clave (Bon, 1993:103) la incluye en la subsección Pi/ose/li, con queilocistidios lageniformes con cuello más o menos estrangulado, como L. erubescens (Rabos) Ron.

Nosotros creemos que esta variedad debería continuar incluida dentro del L. pilatianus, como fue descrita por Rabos, o como especie independiente, pero dentro dela suhsecciónP/la/iani, con la salvedad del cambio de género a Leucocoprinus, ya que en nuestros ejemplares no hay queilocistidios lagenifoimes con cuellos mas o menos estrangulados, sino, en todo caso, algún queilocistidio con alguna ligera estrangulación hacia el vértice, es por ello que estos ejemplares los describimos como Leucocoprinus pilatianus (Demoulin) Ron & Boiffard var. erubescens Rabos.

2.- Leucoagaricus littoralis (M(!nier) Bon & Boiffard, Doc. Mvcot. VI (24): 44, (1976)

Sin,: Lepio/a Ii//orahs Menier

Descripción macroscópica: Píleo de abombado a convexo o plano-convexo, a veces con el centro deprimido, giboso alrededor del centro aplanado; de color generalmente leonado rosado a veces comi el centro más pardusco o crema, en ocasiones tan pálido que parecen ejemplares totalmente i)lanquecimios con una tenue coloración leonada rosada, apenas perceptible, con centro crema o crema-amarillento. Muchas

- 70 -

Page 66: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

de ellas presentan restos membranosos blancos en la parte central del pfieo, restos del velo gene-ral. El centro del píleo es liso y la periferia con finísimas escamitas difícilmente visualizables a simple vista y que, a la lupa, aparecen como pequeñas aglutinaciones fibriliosas, seríceas, que destacan sobre tina superficie fibrillosa. Margen excedente, apendiculado, blanco, especialmente evidente en las formas jóvenes, de decurvado a recto. En las formas más maduras se hacen algunas fisuras y escoriaciones periféricas. Hasta de 7,5 cm. Láminas separadas del pie sin formar un collarium, densas, desiguales, ventrudas, frágiles, con la arista cTenulada-flmbriada. Blancas e incluso con el tiempo ligeramente crema. Esporada blanca. ie fistuloso y heterogéneo. Blanco, brillante, liso, fibrilloso longitudinal. Anillo membranoso hacia el 1/3 inferior del pie, en su mayor parte calzado sobre el pie con una zona libre de alrededor de 1 mm, en otros ejemplaras anillo más'unplio llegando a tener tinos 8 mm, que se desprende con facilidad, de un color blanco mate, que destaca sobre la superficie más brillante; descendente, con una superficie superior lisa y una inferior desflecada. Por encima del anillo, en algunos ejemplares, pequeñas escamitas blancas, mate, que destacan también del resto de la superficie, más brillante. Raramente, un mínimo resto membranoso en la base bulbosa del pie, sin llegar a fonnar volva. A veces presenta algunas rugosidades transversales. De 9 x 1,2 cm, en el vértice, engrosándose hacia la base, con evidente bulbo basal de unos 2,5 cm en algunas ejemplares, mientras que en otros es más discreto e incluso tan sólo claviforme. Carne blanca, a veces pardea muy discretamente en el centro del píleo, bajo la cutícula. En las formas más maduras, ligero tinte crema. Olor no significativo. En las formas muy maduras parece recordar a pescado. Sabor bueno Comestibilidad: comestible.

Microscopia: Basidios tetraspóricos claviforines, de 20-21 x 8 J.lm, con esterigmas cortos, de 1 pri. Queilocistidios fusiformes o ventrudos, con frecuencia con una estangulación en el vértice, mucronados, mien-tras que otros son sublageniformes e incluso, menos frecuentemente, claviformes. Algunos pre-sentan pequeños cristales difuminados por todo el cistidio y no tan sólo en el vértice de los mismos, de 32-4 1 x 7-1Ipm. Trama (le las láminas paralela, con hifas con septos, sin fíbulas. Cutícula: Pelos terminales de claviformues a fusiformes, con frecuencia con alguna estrangulación cerca del vértice o alo largo del mismo, de 39-89 x 9-13 pm. Esporas citriformes u ovoidales, con el vértice papilado, endosporio mnetacromático, sin evidenciarse poro germinativo ni tracto esporal, de (7) 75-10 x 4-5 (5,5) pm.

Material estudiado: VALLNCLA: Dehesa de "El Saler", YJ 3257. A.: 4 rn. Leg. R. Aparici. RA680, del 11-88 y RA681, del 1-1-92.

Referencias bibliográficas detalladas: Bon, M., 1989:60, Pl. II. Bon, M., 1993:98. Candusso, M. & Lanzoni, G., 1990: 371.Tav. 42/a. Cetto, B., 1993. Vol. VII: 2602. Lanzoni, G. & Candusso,

- 71 -

Page 67: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

M., 1983: 117. Menda7.a, R. & Diaz G., 1987: 355. Courtecuisse, R., 1994: N0699 , jf.

Observaciones: Hemos constatado en algunas ocasiones formas muy pálidas, blanquecinas e, incluso, casi níveas.

3.-Leucoagaricus sublittoralis (KiilinerexHora) Singer, MycolloraAusiralis, Beih. Novalledw 29: 163, (1969)

Sin.: Lepiola subliltoralis Kiihner ex llora

Descripción macroscópica: Píleo convexo-niamelonado, con inanición liso, de color pardo oscuro con tinte ocráceo en las formas más maduras y de color más castaño en las más jóvenes, con el resto del píleo de color pardusco más claro. Superficie con franjas radiales, más finas hacia la periferia, formadas por fibras agrupadas y entrecruzadas, que le dan un aspecto rimoso, dejándose ver entre ellas la carne fibrillosa blanca del puco. De 3-5,5 cm. Láminas libres, densas, desiguales, ligeramente ventricosas con la arista fiinbriada. Blancas. Esporada blanca. Pie esbelto, de 14 x 0,6 cm en el vértice, con la base ligeramente engrosada con el resto del pie atenuado desde la base al vértice, blanco brillante y fibrilloso longitudinal. Anillo membranoso simple entre el 1/3 y la 1/4 pamle superior del pie, blanco mate que resalta sobre la brillantez del pie, pequeño, en su mayor 1)Irte calzado, unos 4 mm, con una zona libre de 1 mm. Por encima del anillo algunos pliegues transversales y pequeños restos floconosos blanquecinos. Heterogéneo y fistuloso. Carne blanca. Olor no característico.

i2or no desagradable. Comestihilidad desconocida.

Microscopia: Basidios claviformes tetra.spóricos. Queilocistidios más o menos agrupados, de lageniformes con el vértice a veces más acuminado a fusiformes y ciaviformnes, con frecuencia con alguna estrangu-lación hacia el vértice, la mayoría con cristales en el vértice, de 22-28 x 4-10 pm. Esporas ainigaliformnes y ovoideas, coiu el vértice papilado, con mnucrón amplio y redondeado, de 7,5-9 x 45-5 pm. Amiloide.s y mnetacromáticas, sin poro germinal. Epicutis con hifas cilíndricas con septos sin fíbulas, con hifas terminales niás gruesas, cilíndricas, ventmicosas, de vértice atenuado, de 40-140x 13-22um.

Material estudiado: VALI:NclA: Dehe.a (le "El Saler", YJ 3257, A,: 4in. l.eg . R. Aparici. RA 681, del 11-88.

Referencias bibliográficas detalladas: Bon, M., 1976: 331. Bon, M., 1988: 288. Bon, M.,

- 72 -

Page 68: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil, Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

1993:97. Candusso, M. & I.nzoni, G., 1990: 381, Tav. 42/b. Kühner, R., 1936: 216. Malençon, G. & Bertault, R. 1970: 155. Partacini, G. 1995: 279. Reid, D. A. 1967: Pl. 9A.

4.- Leucoagaricus griseodiscus (Bou) Ron & Miglio?zi, Doc. Mcol, XXI (81): 55, (1991)

Descripción macroscópica: Pileo al principio algo cónico con el vértice romo, más tarde plano, con un pequeño umbón central, liso, en los más jóvenes, con ligero color crema-rosado en el centro; hacia la periferia, pequeñas escamitas grisáceas, poco prominentes sobre la superficie, dejándose ver la carne fibrillosa blanca entre ellas, mientras que en las más maduras el centro tiene una coloración pardusca, más clara hacia la periferia, más o menos areolada, con escamas amplias prominentes, más abundan-tes hacia los extremos. Borde (le decurvado a recto. desflecado. De 2,5 a 3,5 cm. Láminas blancas, densas libres, algo ventricosas, desiguales, con el filo finamente fimbriado. Pie más largo que el diámetro del pfieo, en las formas más pequeñas de 4 x 0'8 cm en el vértice y en las más grandes de 6 X 0,4 cm, con la base algo engrosada, atenuándose hacia el vértice. De color blanco. Fibrilloso longitudinal, brillante, con algunas formaciones escamosas floconosas tanto por encima como por debajo del anillo. Anillo pequeño, blanco, bordeado de castaío-fuligi-noso, concolor a la superficie del pfieo. Situado hacia la mitad del pie, dirigido oblicuamente hacia arriba. Heterogéneo y fistuloso. Carne blanca tanto en el pfieo como en el pie. Olor no significativo. Sabor no desagradable. Comestibilidad desconocida.

Microscopia: Basidios tetraspóricos clavifotines, de 15- 20 x 6-9 pm. Queiocistidios claviformes, con escasos subutriformnes, lageniformnes y estrangulados, de 3 1-50 x 11-12,5 pm; algunos con cristales en el ápice. Esporas bastante variables, desde elípticas a subfusiformes y amigdaliformes, con el vértice de atenuado a ampliamente papilado, pudiéndose ver formas subglohosas, siendo las más largas de aspecto boletoide; no amiloides, metacromáticas, sin evidenciarse poro germinativo, de 7-10 (12) x (3,5) 4-5 .xm. Cutícula: Pelos largos, segmentados, sin fíbulas de 90-277 x 7-12 pm, con terminación atenuada o discretamente estrangulada. Pigmentación mixta, parietal e intracelular, ésta gris oscuro con tono ocre.

Material estudiado: ALiNCLA: Dehesa de 'El Saler". YJ 3160. A.: 6 ni. 29-12-91. Leg. R. Aparici. RA 683.

Observaciones: Muy parecido es el L.fu1igineodffractu.s Bellú & Lanzoni, diferenciándose éste por tener los queilocistidios más uniformes, clavados, anillo no bordeado de castaño-fuliginoso y hábitat no exclusivo de dunas costeras.

- 73 -

Page 69: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

Referencia bibliográfica detallada: Bon, M., 1993: 94.

5.- Leucoagaricus cinerascens (Que!.) Bou & Boiffard

Sin,: Lepio/a cincrasce os Quél.

Descripción macroscópica; iíio de suhgloboso pasa a convexo; de color pardo grisáceo en el centro y periferia de color grisáceo. Superficie lisa, serícea en el centro y periferia con pequeñas escamas irregulares areoladas en las formas maduras, que contrastan con la carne blanca de las fisuras y escoriaciones que las separan. Margen decurvado y más tarde recto, apendiculado, sobre todo en las formas jóvenes. Amarillea al roce y después pardea. Pfieo de hasta 11 cm. Láminas libres, ventrudas. desiguales: en algunos ejemplares, bifurcadas cerca del pie. La arista irregularmente ondulada y finibriada. Primero blancas y más tarde, en las formas más maduras, suavemente rosáceas para pasar a rosáceo parduscas. Pie engrosado en la base, claviforme, fibrilloso longitudinal, blanco en las formas jóvenes para pasar a l)ardusco, a excepción de su ápex. Anillo en el tercio superior, con una pequeña zona calzada por encima o por debajo del mismo, y una parte libre de unos 3 mm, doble, con un reborde de color pardusco en la cara inferior y una porción más ancha, desflecada y blanca, en la cara superior. Heterogéneo 'i fistuloso. Ainarillea al roce. En algunos ejemplares, gran cantidad de micelio blanco en la base. De 6-10 x 1-1,5 (3) cm. Carne blanca, tanto en el peo como en el pie. QIQI Iioco significativo.

kim' agradable. Coniestibilidad desconocida.

Microscopia: Basidios tetraspóricos claviformnes. Qucilocistidios claviformes, algunos subcapitados o subutriformes, de 27-42 x 7-1Ipm. Esporas ovoideas de 7-9 x 55-6 pm, metacromáticas, con tracto esporal y poro germinativo que se delimita mejor con la tinción de Rojo Congo. Cutícula: Epicutis con hifa.s cilíndricas, segmentadas, con las terminales verticales y oblicuas, más gruesas, alantoideas, fusiformes, con el extremo distal de redondeado a atenuado, de 30-90 x 12-22 1am, haciéndose progresivamente más esféricos los segmentos basales, siempre de gruesa pared, alcan-zando hasta las 22 pm. Pigmentación intracelular y parietal, aunque domine la primera, de tipo vacuolar y coloración ocre.

Material estudiado: \ALLaCIA: Dehesa de "E! Saler", YJ 3158. A,: 4in. 1988. Leg. R. Aparici. RA 684, del 12.1988yRA 685, de! 11-1989.

Referencias bibliográficas detalladas: Bon, M., 1993: 110. Candusso, M. & Lanzoni, G.,

- 74 -

Page 70: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Bufil. Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

1990:422, Tav. 50. Cetto, B., 1983. Vol. IV: 1281. Courtecuisse, R., 1994: N°704. Moser, M. & al. 1985-1996. III Leucoagaricus 1, unten.

Observaciones: Existen especímenes blanquecinos, que también amarillean débilmente, muy parecidos a la forma más habitual deL. cinerascens, que no podemos incluir en el complejo del L. leucothites, que no ainarillea en ninguna parte del carpóforo, acercándose sin embargo más al L. bolosc'riceus, pero sin amarillear (le forma tan aparatosa, por lo que serían como un eslabón entre el L. cinerascens y el L. holosericezis. Somos conscientes de la tendencia actual a agrupar los táxones blanquecinos con igualdad microscópica en el complejo delL. leucothites (Vittad.) Wasser, que se caracteriza por su píleo de color blanco a crema con el disco un poco ocráceo o rosáceo, que no amarillea al roce.

Nuestros ejemplares blancos, sin tonalidades grises, que no amarillean al roce se podrían incluir dentro del Leucoagaricus leucoihites, a no ser porque en el mismo grupo encontramos ejemplares que amarillean ligeramente, mientras que tanto estos como los otros ejemplares blan-cos con tonalidad grisácea en centro del píleo, se podrían incluir dentro del L. holosericeus, a no ser por el hecho de amarillear solo ligera y tardíamente en la superficie del píleo y/o en el pie y no en la carne y los matices grisáceos ocasionales (tel píleo.

Por todo lo dicho anteriormente, en vez de pensar que en el mismo hábitat existan espe-cies diferentes próximas entre si, nos parece más lógico, apoyándonos en las pequeñas diferencias apuntadas, que nos encontremos ante una misma especie, pero variable fenológicamente.

Estos ejemplares se diferencian del L. leucothites porque éste no amarillea al roce y la.s laminas no tienen el color rosáceo tan intenso. l)el L. carneifoliu.s porque éste tampoco amarillea, es más pequeño y las esporas más cortas, no pasando de 10 l.xm, aunque las láminas tienen el mismo color. Del L. holosericeus porque éste es blanco, amarillea rápida e intensamente y las láminas son blancas y rara o tardíamente rosas.

El L. densfo1ius (GilI.) Babos se acerca bastante al L. cinerascens a excepción de no amarillear los carpóforos, tener láminas más densas y de color rosa más intenso y píleo de color blanco sucio o con ligera tinción pardo grisácea concolor, más pardusco hacia el centro, además de ser una especie bastante rara; diferencias éstas que creemos que no justifican que se cataloguen como una especie distinta, creyendo que las diferencias entre ellos no son consistentes.

Como resumen de todo lo dicho, segimn nuestra opinión, el L. cinerascens presentaría toda una gradación de intensidad de coloración en el píleo, dejando, en inucha.s ocasiones, muy debilitada la diferenciación, en las formas más blanquecinas, con el complejo del L. leucothites, toda vez que el amarilleamiento del carpóforo es muy débil y sujeto a interpretaciones personales, dejando la puerta abierta a pensar que sean formas blancas del L. cinc'rascens.

Creemos digno de resaltar unas formas muy esbeltas de Leucoagaricus, que siguen el mismo camino taxonómico que los especímenes anteriores, dejando entre ellos una frontera difuminada y ancha entre las formas grises y blanquecinas, afiliadas a las especies representativas elegidas, el L. leucothites para las formas blancas y el L. cinerascens para las grises, pero que añaden otro factor más de complejidad, como es la esbeltez de los carpóforos, con un píleo de 5 y un pie de 15 cm, formas que quedan siempre esbeltas y repiten en el mismo micelio. Es por ello

- 75 -

Page 71: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

que las describiremos aparte:

a.- Exsicca/a lA 456 e iconografía FRA 3v 4, que se encuadraría en el complejo delL. cinçcens:

Descripción macroscópica: Píleo de 4,5 a 5cm., en un principio ovoideo, en forma de palo de tambor, más tarde semiesférico, aunque en otros ejemplares sea convexo, con discreto mamelón, margen apendiculado, entero o fisurado o partido. I)e color crema grisáceo, iná.s notorio en el centro, sobre fondo blanquecino o blanquecino con centro grisáceo. Superficie aparentemente lisa o con finas escamitas que apenas se ven a simple vista, que se delimitan mejor hacia la periferia. Al roce toma una ligera coloración amarilla que después pardea. Láminas densas, blancas que más tarde toman una tenue coloración rosácea, libres, desiguales, con la arista ligeramente sinuada y filo fimbriado. Pie largo en comparación con el diámetro del píleo, de unos 14,5 x 1 cm en el vértice, ligeramente engrosado en la base, hasta de 1,6cm, torcido, de color blanco; fibrilloso, discretamente estriado, brillante con abultamientos, en las formas más maduras débil coloración parda clara, con anillo muy alto dirigido hacia arriba, ligeramente unido al pie, de apariencia doble, con la parte inferior parduzca. Amarillea al roce por debajo del anillo y más tarde pardea. Heterogéneo y hueco. Carne blanca. Olor fino, fúmigico. Sabor dulce. En algunos ejemplares un poco rafánico. Comestibilidad desconocida.

Microscopia: Esporas de amigdalifornies y ovoidea.s a +I elípticas e, incluso, subglobosas, vistas con hidratación con amoniaco de J)ared gruesa, de 1-1,5 pm, con poro germinativo de alrededor de 1 j.nn, que se ve mejor en las más grandes mientras que en las más pequeñas éste es apenas o no perceptible, metacroniáticas, con claro tracto esporal. de 8-11 x 55-6,5 pm. Queilocistidios generalmente claviformes con otros de subutriformnes y lageniformnes a suhcapitados y capitados, de 28-33 x 6-11pm. Cutícula: Vista en cortes en 'scalp", se evidencian pelos segmentados, con hifas terminales de fusiformes a claviformes, con ligeras estrangulaciones o torcidas, que tienden a confluir hacia la l)ase, con septos sin fíbulas, de 37-80 x 10-13 pm.

Hábitat y Loc.: W.LiNClA: El Saler. vegetación: Quercetea ilicis Br-lI!,, 1947, con Pinos halepensis y P pinea; Querco-cocciferae - Pistacietum lentisci (Br,-Bl., 1935) A. & O. Bolós, 1950. Suelo: Arenoso, salino. YJ 3158. A.: 4 m. 12-11-88. Ig. R. 4paricí.

Notas taxonómicas: Aunque morfológicamente se podría pensar que pueden encuadrarse en el género Sericeornycc.s; cercanas al S.serenu.s (Fr.) Heinem., no pertenecen a él, entre otras ra.zo-nes por la morfología de las esporas, que tienen lloro germinativo y tracto esporal, carácter que las incluyen dentro del género Leucoagaricu.s sección Annulati.

- 76 -

Page 72: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Estos ejemplares son muy semejantes microscópicarnente al L. cinerascens e incluso inacroscópicamente, por su coloración que va del blanco al grisáceo, diferenciándose especial-mente de éste por su menor tamaño si su gran esbeltez. Macroscópicamente próximos al L. olgae (Vel.) Mos., de la misma suhsecc.Annulosi, se diferencian por ser éste totalmente blanco, con el centro granuloso, excoriado en la periferia, menos esbelto, anillo doble en rueda dentada, que atnarillea y pardea tanto la superficie del carpóforo como la carne, olor a Lepiota crista/a y esporas en general mas collas y mas anchas, de (5,5) 6-8 x (4) 5-6,5 (7,5) prn, queilocistidios banales clavados e hifas cuticulares poco diferenciadas en subempalizada.

b.- Exsiccata RA 455, con iconografía FRA 5, que se encuadraría en el complejo delL. leucothites:

Descripción macroscópica: Igual que 456 salvo que el píleo es de color blanco persistente. ligeramente crema al madurar. A veces ejemplares totalmente blancos y la parte inferior del anillo es ocrácea.

Microscopia: rodo exactamente igualala exicatta RA 456, salvo que el tamaño esporal es (7) 8-10 (11-

12) x 55-6,5 (7) jan.

Hábitat y Loc.: VAl,iNClA: El Saler Vegetación: Quercetea ilicis Br.-BI,, 1947, con ¡'mus halepensis y F pinea: Querco-coccifer4e - Pisiacietum lentisci (Br-Rl., 1935) A. & O. Bolós, 1950. Suelo: Arenoso, salino. YJ 3158. A.: 4 ni. 10-11.87. Leg. R. .Iparici.

6.- Leucoagaricus Ieucotliites (Vm.) Wasser, Ckr.Journa! of RocanvXO(1V (3): 308, (1977)

Sin.4garicus/nu/icus BulI, /.epiota naucina (Fr.) Ktiliner. Lepiola carize (Jblia Giliet

Leucoagaricuspudicus (Fr.) i.ocq.

Descripción macroscópica: Píleo plano-convexo, con umbón central; de color blanco puro, con tendencia al crema-rosado al centro. Superficie lisa, farinácea, con la periferia fisurada en algún ejemplar. Margen (le decurvado a recto, apendiculado. No amaiillea al roce. Hasta de 9 cm. líminas libres, con "collariuin" poco marcado, desiguales, con la arista fimbriada, ventnmdas, con láminas bifurcadas con algunas anastomosis cerca del pie, bastante frágiles. Blancas, más tarde rosadas; al roce toman una coloración rosácea que más tarde pardea. Esporada blanca. Pie esbelto, de base claviforme, liso, blanco, castaño sucio más tarde, con el ápice sonrosado. Anillo alto, ancho, persistente, inó''il. Heterogéneo, fistuloso. Ausencia total del color amarillo. De 5-10 x 0,6-1 (1,5) cm. Carne blanca, tanto en el píleo como en el pie. Olor suave, agradable.

- 77 -

Page 73: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Sabor agradable. Comestihilidad: comestible. También se puede confundir con la mortal Amanita phalloides var.

alba y con las Amanitas venia y virosa.

Microscopia: Basidios tetraspóricos claviformes. Quelocistidios muy varial)!eS: claviformes, fusiformes, subutriforines, diforines, subcapitados, de 28-33 x 8,5-1 1pm. Esporas lisas ovoideas (7) 8-10 (12) x (5) 55-6 (8). inetacromáticas, con tracto esporal y poro germinativo. Cutícula pileal: Pelos erectos y oblicuos, segmentados, con la liifas terminales fusiformes, claviformes, cilíndricas o atenuadas en el ápice, con alguna estrangulación o con una prolongación digitiforme de longitud variable, de 20-70 x 7-15 pm.

Material estudiado: \ALiNClA: Deliesa de El Salee", YJ 3160. A,: 6 m. 30-1089. Leg. R. Mahiques. MES 1226.

Referencias bibliográficas detalladas: Bon, M., 1988:288. Bon, M., 1993: 108. Bresadola,

J., 1927: iab. 25. Candusso, M. & Lanzoni, G., 1990: 428. Cetto, B., 1993. Vol. 7: 2600.

Courtecuisse, R., 1994: N° 704. Diihncke, R.M., 1993: 526. Mendaza, R. & Diaz G., 1987:

354. Micliael, E. & al., 1987. Vol. 3: 192, N° 18. Moser, M. & al., 1985-1996. III Leucoagaricus

2. Pliillips, R., 1981: 25. Zuccherelli, A., 1993: N° 274.

7.- Sericeomyces subvolvatus (Malenç. & ltereslt) Contu fo. pictus (Malenç. & I3ertault) Don Sin.:I.epiola

siihvolvala Malenç. & BeriuIi. (1971). Leucoagaricus subvolvalus (Malenç. & Bertauli) Don. (1977).

J,eucoa,qaricus suhuolcalus (Malenç. & Ikriault) Bon fo. pie/ns (Malenç. & Benault) Bon

Descripción macroscópica: Píleo convexo, más tarde plano-convexo, con frecuencia discretamente deprimido al centro; de color blanco, con el centro grisáceo o blanco-grisáceo que se va difuminando hacia la periferia, con el centro de color gris-castaño a gris pam'dusco. Superficie lisa, a veces con pequeñas escamflitaS en la periferia e incluso con algunas fisuras y escoriaciones que ocasionalmente pueden ser radia-les. Margen decurvado y más tarde recto, finamente apendiculado. En el disco suelen verse restos del velo general blanco, algo afieltrado. l)e 2,5-5 cm. lírnimias libres, desiguales, ligeramente ventnidas, con la arista de fiinbriada a finamente denticulada, frágiles, densas y bifurcadas en ocasiones cerca del pie e incluso anastomosis, que a veces son muy numerosas. Blancas. PLe en genei'al ligeramente niás corto que la anchura del píleo, aunque en ocasiones son más esbeltos. Así, CH (los ejemplares COH un l)Ileo de 4,3 cm, el pie tiene 4cm (le longinid con un grosor en vémiice de 0.6 a 0,9cm y un bulbo basal de 1,2 a 1,7 cm. Blanco, brillante, fibrilloso longitudinal, con algunos pliegues transversales discretos. Anillo blanco mate que contrasta con la brillantez del imie, pequeño, en su mayor parte calzado, (le UHOS 3 mm, con una porción libre muy estrecha, de 1

- 78 -

Page 74: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Buifi. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

mm, que en ocasiones falta, que se desprende con facilidad y situado hacia la parte media. Por encima del anillo, pequeños restos escamosos blancos, mate. Heterogéneo y fistuloso. El bulbo, bien evidente, en muchas ocasiones marginado, manifiesta una pequeña volva basal blanca, que lo bordea ligeramente, dándole un aspecto circunciso. Carne blanca tanto en el píleo como en el pie.

if2i suave, de Lepiota. Sabor agradable. Come.stibilidad desconocida.

Microscopia: Basidios claviforines tetraspóricos de 30,5-33 x 10-II pm. Queilocistidios claviformes y fusiformes, más raramente subutrifornes, de 22-51 x 8,5 14 pm, con cristales en el ápice, sobre todo en los más grandes. Esporas variables, desde ovoideas y amigdaliformes, con el vértice más acuminado a suhglobosas (6) 7-8 (8,5) x (4,5) 5-5,5 (6) J.ini, metacromáticas y dextrinoides. Cutícula: Hifas de la cutis de 4 a 9 pm, septadas, sin fíbula.s, con hifas terminales de extremo atenuado, redondeado o clavifoine, e, incluso, con alguna estrangulación.

Material estudiado: VALLNCIA: Deliesa de El Saler', j 3165. A 6 iii. Leg.R. Aparici. RA 686, dell 1-1986; RA 688. del 11-1986; RA 687, dci 10-11-87; RA 276, deI 11-1 1-1994. Ibideni, 12-1 1-91. leg. Ji'. Mahiques. MES 1579.

Observaciones: 12 fo. typica, que presenta una coloración totalmente blanca o crema en la superficie del píleo no ha sido hallada en El Saler, caracterizándose ésta por tener las esporas un poco más anchas, al menos en la descripción original, aunque en estudios posteriores no se hace referencia a e.ste dato (Bon, 1993: 85).

Referencias bibliográficas detalladas: Bon, M., 1993: 85. Candusso, M. & Lanzoni, G., 1990:453, Tav. 57. Courtecuisse, R., 1994: N° 695. Candusso, M.,l990: 24. Folgado, R. & al. 1984: 360.

8.- Leucoagaricus subolivaccus MigI. & l'errone, Rivista di Micologia XXXIII (3): 272, (1990)

Descripción macroscópica: iíio de 4,5-6 cm., plano con pequeño mamelón central casi plano, con una depresión alrededor y algunas ondulaciones periféricas. Centro de color crema-oliváceo, que va adquiriendo color pardo-verdoso, sobre todo en el disco, atenuándose esta coloración progresivamente conforme nos acercamos al margen piléico. Restos de fibras afieltradas blanquecinas sobre el disco. Super-ficie mate, fibrillosa escamosa, con escamitas no sobre.salientes, más evidentes hacia la periferia, dejándose ver la carne blanquecina, sin aspecto rimoso, aunque haya algunas fisuras radiales. Láminas remotas, desiguales, algo ventrudas, con la arista pruinosa. Blancas. Pie de 6 x 1 cm en el vértice, de base engrosada hasta los 1,4 cm; blanco brillante. Anillo simple,

- 79 -

Page 75: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIL Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

blanco, en la parte media del pie. Por encima del anillo, fibroescarnitas concolores cebradas,

mate, que contrastan con la brillantez del pie. Por debajo del anillo, superficie pruinosa-furfuracea

con pequeñas arrugas longitudinales. La base del pie, con el roce, adquiere un color crema pardo.

Fistuloso. Carne blanca tanto en el píleo como en el pie.

Olor débil, alflaflitáCeo.

ii: no desagradable.

Comestibilidad desconocida.

Microscopia: Basidios claviformes tetraspóricos, de 24-30 x 9-10,5 pn. Queilocistidios variables: claviformes,

utriformes, fusiformes, sublageniformes, con estrangulaciones, cilíndricos, subcapitados, de 25-

40 x 8-12 pm, la mayoría con ápex con densas concreciones granulosas refringentes, que se con-

vieten en gruesos cristales que dificultan el conocimiento de su forma o dan lugar a una corona,

en sección cenital. Esporas ovoideas, amigdaliforines o citriformes, metacromáticas, con poro y

tracto poral pequeños, apenas perceptibles, de 7-10 x 4,5-6 pm. Cutícula hacia la periferia con

hifas de 3 a 5 pm de diámetro, más o menos paralelas u oblicuas, ramificadas, cilíndricas, con

pelos e hifas terminales claviformes y fusiformes, de 40-90 (210) x 9-11(22) pm.

Material estudiado: %AIÍNCIA: Dehesa de "El Saler", Bajo Quercus coccffera. YJ 3159. A 2 in. I.eg. R. Aparici. RA 689y RA 690, ambos del 10-

89.

Referencias bibliográficas detalladas: Bon, M., 1993: 101.

9.- Leucoagaricus volvatus Boa & Caballero, 1)oc, Mvcol. XXIV (96): 9, (1995)

Descripción macroscópica: Píleo convexo, de superficie lisa y brillante en el centro y finamente fibro-tomentosa, excoriada, a

la periferia, donde aparece en ocasiones fisurada, con algún resto blanquecino en forma de par-

ches en el centro. De color blanquecino, pronto pasa al gris-verdoso y al oliváceo, sobre todo en el

centro, simulando el (le laAnzanitaphaioides, mientras que en la periferia es blanquecino, dan-

dole un aspecto bastante contrastado, tanto en lo referente al color como a la textura. De 2-3,5 cm.

l.áminas libres, ventricosas, hasta de 0,4 cm de altura, blanquecinas, que pasan al crema cuando

maduran. li (le igual a bulboso subinarginado o claramente marginado, con impresión marginal volviforme

en los de bulbo marginado, liso, con una anillo fino, membranoso, frágil, persistente, central o

casi basal. Constatamos que, de los nueve ejemplares, dos (le ellos tenían el 1)1111)0 marginado,

cinco la base engrosada con abund:uite micelio aglutinado a ella, uno igual y, finalmente, otro

incluso con la base un poco atenuada, pero siempre con micelio aglutinado sobre ella. l)e 25-3 x

03-0,4 (0,7) cm.

Page 76: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc, MicoL Valenciana 2: 1996

Carne blanquecina, un pocoamaifienta en la base del pie Olor (léhil, amanitáceo.

Microscopia: Basidios tetraspóricos, con esterigma.s inconspícuos. Esporas ovoideas-amigadaliformes, de ápice redondeado o un POCO alargado, excepcionalmente atenuado, metacromáticas, con tracto esporal apenas visible o ausente, de 7-9 (12) x 45-5,5 (6) pm. Qudiocistidios claviformes, cilíndrico-claviformes, titriformes o piriformes, con el ápice lleno de incrustaciones refringentes muy densas, groseras, que llegan a formar un gorro vistas de perfil o una corona en visión cenital, de 15-35 x 6-10 jini. Pileipellis formada en el centro por un ixoenterocutis, con hifas paralelas, afibuladas, refringentes, con elemento terminal dermatocistidiforme, de ápice atenuado-filiforme, cilíndricas o con estrangulaciones, con pigmento parietal de refuerzo, de 30-70 (90) x 2-6 pm, 2-3 pm en su parte distal, apoyadas en una escasa subpellis, que a su vez lo hace sobre una trama de hifas cortas, irregular-coraloideas, con células subglobosas. hasta las 10-12 Jan de diámetro. A medida que nos acercamos a la periferia va desapareciendo la geificación en la suprapellis y va siendo sustituida por una tricodermis con dermatocistidios voluminosos, mucronados, con estrangulaciones y ten-deiicia progresiva a erguirse, con incrustaciones pigmentadas granulosas tanto de distribución paiietal como vesiculosa intracelular, amarillo-verdosas, de 48-85 x 7-12 pm. No se observan fíbulas en ninguna parte del carpóforo.

Hábitat y Loc.: VALINCIA: Deliesa de E! Saler". Bajo Quercus coccfera, 'rJ 3159. A 2 in. 30-10-89. Leg. R. Mabiques. MES 1221.

Observaciones taxonómicas: Esta recolecia constaba de nueve ejemplares de un Leucoagariciis "amanitoide", del todo compatible con la descripción que se hace del L. voivatus Bon & Caballero (1995), de la Suhsecc. Rubrotincti (Singer) Bon, con unos queilocistidios de ápice fuertemente incrustado y una base del pie muy variable en la misma recolecta. El L. subolivaceus MigI. & Perrone (1990: 272), (Bon, 1993: 101) parece estar muy relacionado taxonóinicamente, aunque estos autores no hayan encontrado carpóforos con bulbo marginado o volviforme. Sería interesan-te en un futuro poder comprobar la existencia continuada de esta gradación morfológica del bulbo para poder afirmar la sinonimia de estas dos especies, dejándolo tan sólo como una variación individual entre ellos.

Agradecimientos Mostramos nuesti -o reconocimiento a A. Ortega por la solicitud mostrada y consejos apor-

tados en la revisión de este trabajo, sobre todo en los aspectos referenciales de los autores y obras citadas. También a R. Benavent, por su labor lingilística.

- 81 -

Page 77: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Vaenciano 2: 1996

Índice

Leucocoprinus pilatianus (Demoulin) Ron & Boiffard vai erubescens Rabos

Leucoagaricus Iittoralis (Menier) Ron & Boiffard

Leucoagaricus sublittoralis (Kiihiter ex llora) Singer

Leucoagaricus griseodiscus (Ron) Ron & Migliozzi

Leucoagaricus cinerascens (Que!.) Ron & Roiffard

Leucoagaricus Ieucothites (Viti) Wasser

Sericeomyces subvolvatus (Malençon & Itertatilt) Corno fo. pictUs (Mal & Ben.) Ron

Leucoagaricus subolivaceus Migliozzi & l'errone

Leucoagaricus volvatus Ron & Caballero

BIBLIOGRAFÍA GENERAL

Hunos, M. (1979). The Species of the "Rubescenles" Croo!) in tIte Genus Leucocoprinus. Sidowia.Beih. Viii: 33-53. Ros, XI. (1976). Lépiotes rares critiques ou nonvelles aus Dreilandrrtagung d'Ettiinendingen, Septenibre 19 75. ¡mli. Soc.

Mjcol. Fr 92 (3): 317-334. Bo, M. (198 1 ). Clé itonograpltique des "Lepiotes" d'Europe. Doc. Mycol. Xl (43): 1-77.

Bou, XI. (1988). Guía de avispo de los Hongos de Europa. Omega. Barcelona. 352 pp.

Bou. M. (1989). Flore Mvcologique do litoral. 2. Doc. Mycol. XIX (75): 60, Pl. II.

Bou, M. (1993). Leopiotaceae. les l.epiotes. Flore Mycologique d'Etirope N°3. Doc, Mj'col., Mém. llors série 3. Lille,

Bou, M. & Cwsu 'co, A. (1995). Une uouvelle espece "amanitoYde" (le Lepiotaceae: Leucoagaricus in/vatus sp. nos Doc.

Mj'co/. XXIV (96): 9-12. Beisusu.i,J. (1927). lconographia Mtco/ogica. Vol. III. Mediolani, Trento (Reinip.: M. Candusso. (1981). Saronito). 396 PP.

XI (1990). Alcune "Leptote" del litorale toscano. H°Contributo. Ritis/adiMico/ogia XXXIII (1): 3-30. Csxts sso, M. & Livosi, G. (1990). Lepio/a, si. Ed. Giovanna lliclla. Saronno, 743 pp Curro, B. (1970. 1993). lfunghi dal vero. Vol, 1-7. Saturnia. Trento.

Counno os:, R. (1994). Les champiçnons de France, Cuide Encvclopédique. Eclectis, l'aris. 448 pp. D;iuucci:, R.M. (1993). 1200 Pilze in Lerlfotos. Al' Verlag. Aau-Stnttgart. 1179 pp. Dvsioi.iu, V, (1966). I.e probiñitie de /.epiola badha,ni et de Lepiota ,iforelutina. Lejeunia 39: 1-15. Foic.soo, R., Iloxiuitn.s M. & 0v-ru M. (1984). Notas sobre los hongos de la Deltesa de la Albufera (Valncia, España) 1. InI.].

A(yc. /.ic/, 1(3): 35 1-365. Kí'iiiui.n, R. (1936). Recltercltes sur le genre Lepiota. ¡tul!. Soc, Mt 'col. Fr 52: 175-238. Loso',. G. &C.ruinrvo, M. (1983). Alcune "l.epiote" del litorale toscano.RivistadiMicologia XXVI (3-4): 100-118. Muu.çou, G. & Bi.eie o'. R. (1970). Flore des Cbasnpignons sup(iridurs dic Mame. Torne 1, Rabat. 589 pp. Miv'uo,s, R. & Dos G. (1987). Las setas. Guía fo! ograR cay descriptiva. Iberduero. 932 pp. Micn.wi,, E., ili:uuii;, It, & Kui'isu, H. (1987). HandhuchfiirPilzfreunde. Vol .3. Gustav Fisclter Verlag. Stuttgart, 484 PI) Miurloezi, V. (1996). Seminario niicologico. Lepio/accae. &s.sociazione micologica Bresadola. Mv;iioyji. V & Pcuisrui.. 1.. (1990). Stille I.epiotee. IV° coittributo, Stndio e segnalazione di un Leucoagaricus a colora7ione

pileica olivacea. Rivista distÍicologia XXXIII (3): 272-277. Mo.v-e, M., JI lid, W. & Fi nnrn-Zsxo, C. (1985-1996). Farbatlas derliasidioinyceten. Lieferung 1-14. Gustav Fi.sclter Verlag.

Stuttgart. New York, I°uioscust,

G. (1)95). Roe specie rare in Trentino: Leucoagaricussublitloralis (Kñhner ex llora) Singer e Echinoderma

carinii (Bres.) Bou. Rivisla di Micologia XXXVIII (3): 279-284. Pinimps. R. (1981). Les Cluaunpignons. Ed. Solar. Rutu, D. A. (1967). Goloured leones of/tare and/ntereslinqfunqi. Part 2: 1-32. J. Cranter. Lelure, Ibm, D. A. (1990). TIte Leucocoprinus badhaniii contplex in Europe: species vhiclt redden on (ltritising or becututue green

in atmtnlonia ftnttes, Myco/ Res. 94 (5): 64 1-670. Zuecuius:i.0 A 1993). ¡fon çhi de/le pinete de/le zo,ze ,nediterranoe. longo Editore. Raveitita, 377 ¡p.

- 82 -

Page 78: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

AMANITAS DE LA ZONA LITORAL DE "EL SALER" (VALÉNCIA). 1.

R. APARICI* & R. MAHIQUES** (S.M.V.) Cristo del Refugio 54 E-46026 El Oliveral (Valéncia) "Dr. Climent, 26 E-46837 Qttatretonda (Valéncia)

Summary. A1'ARICI, R. & MAHIQUES, R. (1996) Amanitas froni the iittoral zone of El Saler' (Valéncia). 1. Butll.Soc. Micol. Valenciana 2: 83-87.

Titere are two SpeCieS described wltich are realtively frequent in tite in tite enclave of httoral dunes set iit "el Saler, proposing for tite first of thern a new coittbination and hierarchv, tite A manita baccata (Fr.) Ciii. var.gracilior (Bas & Honrubia) Aparici & Mahiqttes, cotttb. & stal. nov. and tite it manita otoidea (Ittill.: Fr.) Qitéi. var.proxima Dutnée, Key words: Basídiomycolina, Amanila, taxouoiny, Valéncia.

Resumen. APARICI, R. & MAHIQUES, R. (1996) Amanitas de la 7ona litoral de "El Saier" (Valéncia). I. Bu/It Soc. Mico!. Valenciana 2: 83-87.

Se describen don especies relativamente frecuentes en el enclave de dunas litorales fijadas de El Saler", proponiéndose para la primera de ellas una combinación y jerarquía nuevas, la Amanita haccata (Fr) Ciii. var. gracilior (Ba.s & Honrubia) Aparici & Maltiques, cottth. & stat. nov. y laitmanila ovoidea (Buli.: Fr.) Quél. var. proxima Dumée. Palabras clave: Basidiomycotina, ,lmanila, sistemática, Valéncia.

1.- Ainanita baccata (Fr.) Ciii. var. gracilior (Itas & Honrubia) Aparici & Maltiqties, contb. & stat. nov. Basiónimo: Amanilagracitior Ras ex Bas & Honrubia, l'ersoonia 11(4): 511. (1982) Amanita, Solítariae.

Descripción macroscópica: Píleo de 6,8 a 8 cm. de convexo a plano convexo o plano, de color blanco con tono crema suave, en algunas ejemplares con ligeras ondulaciones y hendiduras muy poco prominentes hacia la periferia, con una superficie, especialmente en el centro, donde a veces queda como una costra, cubierta por pequeñas verrugas crema blanquecinas, de piramidales bajas a redondeadas, que se van aplanando y haciéndose cada vez más pequeñas y espaciadas conforme nos alejamos hacia la periferia, donde se desprenden con facilidad, de forma que en muchos de los ejemplares, hacia el margen, la superficie es lisa y blanca, al igual que las pequeñas zonas entre las verrugas, las cuales con el tiempo van tomando tinción ocrácea clara. Borde decurvado con mínimos restos apendiculados del velo menor; discretamente acanalado en las formas más maduras.

- 83 -

Page 79: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciano 2: 1996

láminas libres, de color blanco a crema, en algunos ejemplares con reflejos rosa-salmón, crema-ocráceas en las muy maduras. Desiguales y anchas, más anchas que el grosor de la carne del pileo, con la arista ligeramente fimnbriada. Esporada blanquecina. Pie de 10 a 12 cm., a veces torcido en la parte inferior, de 1,6-1,7 cm (le grosor hacia el 1/3 inferioi; más o menos fusiforme, teniendo una forma muy característica, pues apartir de esta zona, disminuye de grosor hacia arriba ligeramente, volviendo a engrosar discretamente cerca del mis-mo vértice, mientras que hacia abajo es napiforme. En la parte alta del pie se encuentra un anillo membranoso, muy festoneado en algunos ejemplares, con dientes agudos bien diferenciados de color amarillento periféricamente que destacan del resto de pie, con la carasuperior lisa y estriada y la inferior floconosa. Por encima del anillo la superficie es blanquecina, estriada y finamente fibrillosa sedosa ceka de las láminas, con una estriación, que es una continuación de las láminas. Por debajo del anillo hay una zona blanquecina con finas fibrillas longitudinales y alguna escamita, que se continúa con otra zona, aproximadamente a la mitad de recorrido entre el anillo y la zona engrosada del pie, con escamitas adpresas, cada vez más grandes y verrugosas, a veces con el vértice de las mismas amarillo-ocráceo, que llegan a formar como anillos discontinuos helicoidales hasta el límite (le transición con la parte mná,s inferior radiciforme cubierta por una granulación grosera que se delimita con dificultad por estar cubierta de arena. Estas escamas crema blanque-cinas verrugosas forman una volva disociada en la base del pie. Heterogéneo y lleno. Çie blanquecina. En la paile alta del pie con tenue coloración parduzca en algún ejemplar. QiQr poco manifiesto. Sabor poca característico, algo desagradable Comestible poco apreciado. Mejor no consumir por su rareza.

Microscopia: Basidios tetraspóricos, algunos fihulados en su base. Esporas de subcilíñdricas a algo elípticas con algunas subfalciformnes, a veces un poco engrosadas hacia el vértice, lisas, no amiloides, de (9,5) 10-12 (14) x (5) 55-6,5 (7,5) .un. Basidiosclavifoniiesde35-50x8-IOj.an,confflulasinfrecuente.s en la base, no llegándose a delimitar en la mayoría de ejemplares. Queilocistidios (le esfero-pedunculados de 30-35 x 12-19 pm a claviformes, con frecuencia con la base algo torcida, algunos con algunas estrangulaciones e incluso con divertículos aislados en el vértice de 43-51 x 105-16 pm, encontrando ciertas diferencias individuales en cuanto a la abundancia relativa de cada uno (le los mismos, ya que en algunos ejemplares son sobre todo esfero-pedunculados y en otros claviformes. Corteza: Cutis con hifas, algunas fibuladas, paralelas a la superficie, entrelazadas, muy largas, temininadas en punta, con segmentos muy largos...:1 velo general está formado por esferocistos redondeados o subglobosos de 68 x 40 pm, 33 x 33 pn, situados entre hifas filiformes y ciliridri-cas, septada.s, ramificadas, de 4 a 10 Jm.

Observaciones: Esta especie también se cita en la colección de Láminas de la Sociedad Catalana (le Micologia (Vida], 1990), con una iconografía y descripción macroscópica muy parecidas a las vistas en la Dehesa de "El Saler", aunque se describen formas con láminas blancas y otras con

- 84 -

Page 80: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil, Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

láminas anaranjadas (4 manita beillei Beauseigneur), mientras que éstas son de color blanco-crema, a veces COfl reflejos rosa salmón, pero nunca anaranjadas.

G. MORENo & al. (1986: 831) describe laArnanitagracilior Bas & Flonrubia, creada por éstos en 1982, apuntando en las obset'acioncs, que le parecen sutiles las diferencias propuestas por los autores de esta especie con respecto a laA. boudieri, caracterizándose laA. gracilior pi la tendencia a formar pequeñas escamas escuarrosas, fructificar en otoño, anillo más membranoso, esporas algo más cortas y la presencia de fibulas, planteando la duda, hasta nuevos hallazgos de ambos tásones, si no serán éstos los extremos ecológicos de tina misma especie.

Aunque los ejemplares encontrados en la Dehesa de "El Saler", catalogados en un primer momento comoA,nanita boudieri oAñzanita baccata parezcan casi idénticos tanto macroscópica como microscópicamente a laA. gracilior, siguiendo el criterio apuntado ya por G. MORENO & al., ambos tixones, de ser diferentes, deben ser variedades de una misma especie, por lo que posiblemente laA. gracilior habría que resevarla a pinares de fijación dunaria costera, mientras que laA. baccata sería propia de pinares básicos de interior. En realidad se puede proponer que los ejemplares encontrados en la l)ehesa de "El Saler" corres-ponderían a laAmanita haccala (Fr.) Gil!. var.gracilior. (Bas & l'lonrubia) Aparici & Mahiques, comnh. & stat. nov.

Material estudiado: ALliNClA Dehesa de 'El Saler", YJ 3061. A 4 m. I.eg. R. Aparici. RA 672, dci 11-88; RA 673, dei 1-11-91; RA 425, dei 15-11.95.

Bibliografía e Iconografía específicas: Castro-Cerceda, M. & Freire, L., 1992: 66. Cetto, B., 1983: 1269 (A. boudieri). Vidal,J. M° & Pascual, R., 1990: Lám. N°402 (4. haccala). Courtecuisse, R. & Duliem, B., 1994: N°846. Foiera, E, & al., 1993: 132, M. 38 (A. houdicri). Merlo, E. G. & Traverso, M., 1983: 123 (4. houdieri) y 125. Moreno, G., & al., 1986: 830, Lám. 254. Neville, R & I'oumarat, S., 1996: 32.

2.- Amanita ovoidea (Dell.: Fr.) Q,tui, yac proximaDuinée Sin,: A manila proxima Duinée

Descripción macroscópica: Píleo de 35-12 cm, l)rimero convexo y después más aplanado, blanco, liso, brillante y ligeramente viscoso si húmedo o mate si seco. Borde discretamente apendiculado o desflecado con restos membranosos blancos o restos más fibrillosos algodonosos, decurvado, excedente. En formas muy jóvenes, algunos restos del velo general hacia la periferia. La piel se desprende hasta el centro. Láminas libres, anchas, densas, desiguales, con el filo fimbriado. Blancas, aunque las caras latera-les y el seno presentan un suave reflejo rosáceo al verlas con una ligera inclinación. Pie de 11,7-17,5 cm de largo, atenuado hacia 'el vértice donde tiene de 1 a 1,2 cm, COL) la base más engrosada, de 1,8 a 3,5 cm a nivel de la volva, base que a su vez también se atenúa hasta la parte más inferior del pie que adquiere en algunos ejemplares una foi-ma algo radiciforme; de color

- 85 -

Page 81: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButU. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

blanco. Por encima del anillo, superficie ligeramente estriada y floconosa a la lupa, mientras que p0r debajo es fibrillosa y escamosa, con escamas dirigidas hacia la base, en algunos ejemplares muy evidentes por desgarro de la superficie. En otros las escamas son mucho más finas con tina superficie más harinosa. Anillo amplio, alto, no tan harinoso como en laA. ovoideci, pues l)erinitc incluso doblarlo ligeramente, es por lo tanto más membranoso y no tan caduco, con su superficie superior c.striada y finamente floconosa a la lupa, como la palle superior del pie. Volva de color ocráceo, amplia, de unos 5 cm desde la base al extremo más distal, primero más envainante y

luego más libre. Carne blanca tanto en el pileo como en el pie. Generalmente no tan gruesa como en laA. ovoidea.

Qior poco significativo, en algunos ligeramente rafanoide. bor tampoco significativo, pero no desagradable.

Comestibilidad: Tóxica. Produce lesiones renales.

Microscopia: Basidios tetraspóricos claviforines, alrededor de 53 x 10 pli. Queilocistidios generalmente globosos y suhglobosos, de unas 36-40 x 21 pm, algunos fusiformes, ligeramente ventrudos, de 33 x 12,5 an y otros claviforincs (le 36-37 x 17-12 pm. Esporas lisas, elípticas de 85-9,5 x 55-6,5 pm.

Material estudiado: \SLfNCIA: Dehesa de El Saler. YJ 3061. A,: 4 ni. Leg. R. Aparici. RA674, del 27-1 1-89; RA675, del 1-12-91 yRA676, del 1-12.91.

Bibliografía e Iconografía específicas: Ceno, B., 1993: 2584. Courtccuisse, R. & Duliem, B., 1994: N° 848. Foiera, F., & al., 1993: 86, mf.

Küliiier, R. & Romagnesi, H.1978: 431. Merlo, E. G. & Traverso, M., 1983: 73.

Agradecimientos Mostramos nuestro reconocimiento a A. Ortega po la solicitud mostrada y consejos apor-

tados en la revisión de este trabajo, sobre todo en los aspectos referenciales de los autores y obras citadas.

KIM

Page 82: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB
Page 83: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

RIIODOCYBES DE LA ZONA LITORAL DE "EL SALER" (VAIÉNCIA). 1.

R. APARICP & R. MAHIQUES** (S.M.v.) Cristo del Refugio, 54 E-46026 El Oliveral (VaIncia)

Dr, Climent, 26 E-46837 Quatretonda (Valncia)

Surnrnar. APARICI, R. & MAHIQUES. R. (1996) Rhodocj'bes froin the littoral zone of "El Saler" (VaIncia). 1. ¡JuIlLSoc. Mico!. Valenciana 2: 89-96.

There are three species described of Rhodocybe of the special enclave of littoral dunes fixed in "El Saler", tite R. fallas (Quél.) Singe!-, tite R. inalençonii Pacioni & l.alh and the variable R. gemina (Fr.) Kuyp. & Noordel with jIs three varieties and two forms of the two first of iliem. Kev words: Basidio,nycolina, Rhodoct'be, uxonom; Valéncia.

Resumc,i. APARICI, R. & MAIIIQL'ES, R. (1996) Rhodoc;'bes de lazona litoral de "El Saler" (Valéncia). 1, !3nt11. Soc. Mico!. Valenciana 2: 89-96.

Se describen tres especies (le Rbodoc) ,be del especial enclave de dunas litorales fijadas de "El Saler", el R. fallas (Quél.) Singer, el R. ,nalençonii Pacioni & Lalli y el variable R. ge?nina ( Fr.) Kusp, & Noordel con sus tres variedades y dos formas de las dos primeras de ellas.

Palabras clave: Basidiosnycolina, Rhodocybe, sistemática, Valncia.

1.- Rhodocybe fallax (Quél.) Singer, Farlowia 2: 549, (1946)

Descripción: Eíio de convexo a plano y después deprimido, con amplias ondulaciones y lohulaciones en los más grandes, ausentes o poco manifiestas en los más pequeños, incluso discretamente infundibuliforme, de aspecto clitociboide, con o siti pequeño umbón central; margen incurvado, aún en las formas más maduras, recto en cortos trayectos. Superficie lisa, aunque en ejemplares jóvenes aparece finamente pntinosa, de blanco a crema-grisáceo, si embebida, o de ligeramente beige a apenas gris pardusco en las más maduras. A veces, si la humedad es alta, pequeñas man-chas hialinas crema, que pueden formar franjas o líneas concéntricas, aunque también radiales, que traducen zonas de la carne superior del píleo embebidas de agua, que alternan con otras no embebidas sin cambio de color y desaparecen cuando el píleo se seca. La cutícula se desprende hasta el centro. De 3,8-7 (11,2) cm. lÁminas decurrentes, desiguales; blancas, crema, si embebidas, o amarillentas y posteriormente crema o amarillento-rosáceas; en las muy maduras, rosa parduscas; arista lisa, con ondulaciones.

Page 84: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Densas, estrechas, de unos 4 mm de altura, mayores que el grosor de la carne. Con frecuencia bifurcadas, sobre todo cerca del pie y a veces con anastomosis. Esporada rosada. Pie corto en relación con ci píleo, de cilíndrico a atenuado hacia la base e, incluso, radiciforme; frecuentemente con zonas aplastadas o con protuberancias irregulares y torcido, con gran canti-dad de micelio blanco que envuelve su base, además de restos de tierra. A veces con rizomorfos basales. Blanco, con la superficie finamente pruinosa. A veces excéntrico. Homogéneo y lleno. De

3-5 xO,3-1,5 cm. je blanca y elástica tanto en el píleo como en el pie.

Olor harinoso, fuerte. Sabor harinoso y amargo. Comestihilidad desconocida. Microscopia: Basidios tetraspóricos, claviformes de 22-30 x 6-7 pm. Arista laminar, fértil. Trama paralela, con hifas de 2-1 1 pm de diámetro. Esporas amigdaliformes, ampliamente elipsoides o subglobosas, facetadas, de 45-6 (7) x 35-5 (5,25) pm. Cutícula: Cutis con hifas cilíndricas de 2-4 pm, afibuladas, entrecruzadas y ramificadas.

Hábitat y Loc.: VAliNCIA: Dehesa de "FI Saler". VegeLación: Quercetea ilicis Br.-BI.. 1947, con ¡'jons halepensis y 1? pinasler; Querco-

coccifcrae - Pistacicluni lentisci (Br.-BI,, 1935) A. & O. Itolós, 1950. Suelo: Arenoso y salino, UN \J 3158. A 4 ni. Leg.

R.Aparici. RA 660, deI 10-89; RA 661,del 9-11-89; RA 662. deI 5-12-91 iRA 277, deI 11-11-94.

Bibliografía e iconografía específicas: Babosné, M., 1973: 15. Bas, C. & al., 1988:80. Breitenbach,J. & Kriinzlin, E, 1995.4: N° 98. Cetto, B.,

1989:2316. Courtecuisse, R., 1994: N°975. llansen, L. & Knudsen, II., 1992: 359. Noordeloos, M. E.,

1983: 41.

Observaciones: Esta especie se puede confundir con los clitocibes blancos, (le los que se dife-rencia inacroscópicamente por el color de las láminas y de la esporada, va que en aquéllos son blancas y microscópicaincnte por la morfología de las esporas, que en esta especie son facetadas y lisas en aquéllos. 'lambién se puede confundir con el clitopilus prunulus (Scop.:Fr.) Quélet, que no lo hemos encontrado nunca en la Dehesa de "El Saler", del que se diferencia porque en éste las láminas no son amarillentas, sino blancas o blanco rosadas, con una carne no fibrosa que se rompe con facilidad, por ser muy frágil, aunque la esporada también es rosa y ambos tienen olor y sabor harinosos; pero no tiene las esporas facetadas, sino con pliegues longitudinales.

2.- Rhodocybe inalençonii lacioni & I.alIi

Sin.:Clítopilns asninophilies Malenç. Rhodoc'he asnsnophila (Malenç.) Pacioni & Lalli, non Ilorak

Descripción: Píleo de convexo a cónico-convexo, más tarde de plano-convexo a plano o hundido, a veces con un

Page 85: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Buil!. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

discreto mamelón central, con algunas lobulaciones y ondulaciones amplias en los ejemplares más grandes; margen primero involuto ymás tarde de incurvado y decurvado a recto. Color varia-ble, desde blanco, en los más jóvenes, a crema, crema grisáceo, grisáceo o pardusco, con el margen más pálido; pequeñas máculas bien diferenciadas con limites nítidos, de color gris pardusco o parduscas más o menos oscuras, zonadas, más pequeñas hacia la periferia. Con o sin estas máculas periféricas, en la casi totalidad de los ejemplares, en la mayor parte del píleo, a excepción del margen, y muy especialmente hacia el centro del píleo, se detectan pequeñas manchas negruzcas o pardo negruzcas, de formas y tamaños diferentes, en muchas de ellas con una pequeña granula-ción central, que aparentemente son mínimos restos de l)artículas del suelo, como granos de arena, envueltos en parte por fibrillas, formáridose concreciones negruzcas con un pequeño halo alrededor concoloro. Superficie, por lo demás, lisa, serícea, opaca. El borde ennegrece con el roce, pero en las formas más jóvenes y blanquecinas, antes de ennegrecer el margen, e incluso la carne subyacente, toma una coloración rosácea o verdosa más raramente. l.a cutícula se de.spren-de en los 2/3 periféricos o hasta el centro. De 33-7,7 (11) cm. Láminas de subdecurrente.s a decurrentes, desiguales, arqueadas, estrechas, densas, tenaces, en un principio blancas o crema y más tarde, desde gris blanquecinas a gris parduscas, gris rosáceas y rosáceas parduscas, cuando maduran; arista lisa, con discretas ondulaciones, anastomosadas y bifurcadas, en algunos ejemplares de forna frecuente, especialmente cerca del pie. 1.a arista al roce toma una coloración grisácea o ennegrece tardíamente, adquiriendo a veces tina coloración previa rosácea o verdosa, especialmente en los ejemplares jóvenes blanquecinos. Esrada rosa. Pie atenuado-radicante hacia la base y excéntrico, cn frecuencia torcido. De blanco a blanco grisáceo o grisáceo, a veces con una discreta estriación fibrosa. La mitad o el tercio inferior cubier-ta de arena. En algunos ejemplares con prolongación radiciforme. Superficie pruinosa. Algunas veces ennegrecen al roce, pero antes ligera coloración rosácea o verdosa. Homogéneo, lleno. A veces connatos. De 3-7x 1,6-2 cm. Carne de blanquecina o blanco sucia a blanco grisácea o grisácea, más evidente bajo la cutícula en las formas grisáceas, tanto en el píleo como en el pie. Las zonas embebidas tienen color crema grisáceo. En los ejemplares donde el margen toma una coloración rosácea la carne subyacente toma este mismo color. Olor generalmente harinoso, más o menos intenso. En algunos ejemplares el olor recuerda al rafanoide. $uii2r amargo, más o menos intenso o pueden amargar mucho las láminas y no tanto la carne. Comestihilidad desconocida. Microscopia: Basidios tetraspóricos claviformes, de 32-45 (48) x 9-10 pm. Trama paralela con hifas sin fíbulas, de 5-9 pm de diámetro. Cistídios ausentes. Esporas suhglobosas facetadas, de (6) 7-8 (9) x (5) 5,5-6 (6,5) pm. Cutícula: Cutis con liifas afihuladas cilíndricas, con tl vértice más o menos claviforme o atenuadas, obtusas, de 2-3,5 lan de diámetro, a veces con ligeras estrangula-ciones.

Page 86: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil, Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Hábitat y Loc.: VALiNCIA: Dehesa de El Saler'.Vegetaoón: Quercetea ilicis Br-Rl,, 1947, con I'inushalopensisyPpinaster; Querco-

cocciferae - I'istacietum lentisci (Br.-BL, 1935) A. & O. Bolós, 1950. Suelo: Arenoso y salino, tffM J 3160. A 4 m. Leg.

R. Aparici. ItA 663, del 11-86; R%664, del 11-86; RA 665, del 13-12-87; RA 231, del 18-11-94 yRA295, del 19-11-94.

Bibliografía cspccífica: Ceno, 8., 1993: 2717. Malcnçon, C. & Bertault, R., 1975. Torne II: 19. Moser, M. & al., 1985-1996:111 Rhodocybe 5, unten. Ortega, A. & al., 1991: 26. Tabarés, M. & Pascual, R., 1988: 343

Observaciones: En algunoS de los ejemplares hallados resulta difícil su diferenciación del R. popinalis (Fr.:Fr.) Singer o de SU sinónimo R. niundula (Lasch) Singer y evocan la posibilidad de ser una variedad del R. mundula o que todos ellos sean realmente sinónimos.

3.- Rhodocybe gemina (Fr,) Kuyp. & Noordel., I'ersoonia 13: 379, (1987)

Sin,: Rhodocybe truncala (Schff. ex Fr) Sing. & sud. pl .

Descripción: lfJ (le forma Y coloración muyvariable, de tricolomatoide a clitociboide, pasando por collibioide; de convexo o plano-convexo ligeramente hundido o algo infundibuliforme, con frecuencia con un pequeño mamelón central; el color varía del beige al ocráceo y de pardo rosado y salmón al pardo rojizo, con frecuencia más pálido hacia la periferia, llegando a formar, en los muy jóvenes, un pequeño halo blanquecino al margen, que se presenta como fínamente pruinoso o tomentoso. En otros ejemplares, hacia el centro, la superficie es suhescuainulosa, fibrillosa radial, discretamente rimosa, con el margen de color más oscuro. lligrófano, de tono más intenso cuando esta embebi-do y pardusco cuando está seco hacia la periferia, mientras que el centro es menos ocráceo. En muchos ejemplares, con amplias otidulaciones y lobulaciones. Superficie lisa. Forma del margen también muy variable, desde involuto e incurvado a decurvado, recto, recurvado o infractado. De 3,9 a 7,4 cm. Láminas de adnatas, escotadas, uncinadas o subdecurrentes a decurrentes; desiguales, general-mente concoloras con el píleo, pero más pálidas, primero crema y más tarde desde el beige al heige-ocráceo y ocráceas al madurar; arista de lisa a finamente erodada, con ondulaciones irregil-lares; densas, estrechas, pero más anchas que la carne del píleo. En algunos ejemplares muy bifurcadas e incluso con anastomosis, intervenadas de forma más o menos manifiesta. En otros ejemplares pequeñas manchas parduscas difuminadas. Esporada rosada. Pie cilíndrico o algo atenuado hacia la base; a veces radicante, en raras ocasiones engrosado hacia la base. Color blanquecino en los muy jóvenes; en los más maduros, la parte inferior o todo él, concoloro con el píleo. Superficie de la parte alta del pie, pntinosa blanca o, en raras ocasiones, fibrillo-escamosa. En su parte inferior algunos son algo pruinosos o con finas escamitas floconosas. Flexuoso o torcido. Fihrilloso longitudinal, dibujando finas estrías e, incluso, finos pliegues, más manifiestos hacia la palle inferioi Base cubierta por micelio blanco aglutinando restos de tierra y

- 92 -

Page 87: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

agujas de pino, con algunos rizoides largos blancos. Homogéneo, lleno. De 7 x 0,9 cm. Carne de color blanquecino o crema al beige y ocráceo. Bajo la cutícula, concoloro con ésta ymás blanquecino hacia el centro del píleo. No demasiado gniesa, sobre todo en las parte externa del píleo. Elástica.

Qir generalmente harinoso, menos frecuentemente de afrutado a fúngico débil. ixtr harinoso y ligeramente amargo y, menos frecuentemente, algo rafanoide.

Comestihidad: Desciita como comestible, e incluso, en algunos sitios apreciada. Como es una especie tan variable, su comestibilidad resulta dudosa, no habiendo experiencia suficiente para ser consumida. Microscopia: Basidios tetraspóricos clavifonnes de 26-27 x 6-7 .nn. Trama más o menos paralela, con hifas sin fíbulas de 4-12 pm transversalmente. Queilocistidios cilíndricos, aislados, rectos o curvados, algunos con una o varias estrangulaciones o con el vértice ligeramente atenuado, pocas veces cilíndrico-claviformes a estrechamente claviformes, de 27-35 x 3-4 pm. Esporas suhglobosas, facetada.s, de 5-7 x 4-4,5 (5) pm. Cutícula: Epicutis con hifas sin fíbulas, cortas, de 4-18 p.mn.

Observaciones taxonómicas: Malençon & Renault (1975: 26), se plantean la gran variabilidad de esta especie, citando las tres variedades descritas por R. Maine: var. lypicus, var. maure/aa icus vvar. subvermicularis, basadas en el aspecto general dei carpóforo, tamaño, sabor, sobre todo si es harinoso o no y existencia o no de cordones miceiares en la base del pie, llegando a la conclusión de que existen dos variedades, una más grande y otra más esbelta que llaman, respectivamente, var. Opidus y var. mauretanicus, con caracteres variables dentro de las mismas, eliminando la var. suhvermicularis.

liemos podido comprobar esta variabilidad, pero al no corresponderse exactamente estos prototi-pos con las variedades (le la Dehesa de 'El Saler", hemos sumanizado todos los caracteres de todas las variedades, distinguiendo niacroscópicamente cinco formas, correspondientes a tres variedades, que son diferentes, aunque con una microscopia semejante. A continuación hacernos una descripción macroscópica de estas formas, incluvéndolas en tres prototipos o variedades diferentes, según sea su aspecto tricolomatoide, collibioide o clitociboide, dejando para sucesivos hallazgos una confirmación taxonómica relacional o dife-rencial más estable. La primera variedad con dos formas, la segunda variedad también con dos formas y una tercera variedad con una sóla forma.

P variedad: carpóforo tricolomatoide. Con el aspecto macroscópico de Tricholonza, carpóforos con píleos con-

vexos, carnosos y láminas adnatas; hemos encontrado dos formas: P forma:

Una de ellas, la de mayor tamaño, correspondiente al espécimen de Herbario RA 666, del 4-1 1-9 1, con las siguientes características: Píleo de 6,2 cm., plano-convexo, con amplias ondulaciones periféricas e incluso lobulaciones, con el margen de decurvado a recto, ligeramente higrófaiio, de color pardo ocráceo, brillante, con pequeños pliegues irregularmente radiales, no uniformes. Láminas adnatas, desiguales, mná.s o menos segmentiforme.s, más anchas hacia el pie, con la arista ligeramente sinuada, con discretas indentaciones romas y color de beige a pardusco. Esporada rosada. Pie de 5,2 x 1 cm, cilíndrico, con la base algo claviforme o atenuada, cubierta de micelio, con restos de pinocha del suelo, higrófano, concoloro con las láminas, cubierto en el vértice yen algunas zonas pequeñas del mismo de una pruina blanca. Carne higrófana, concolora con el pie, algo más pálida y cérea. Gruesa. Qi a harina. air harinoso, discretamente amargo. Esporas

- 93 -

Page 88: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valendana 2: 1996

facetadas, amplianiente elipsoides, de 5,5-7 x 35-4 pm. 2' forma:

De menor tamaño, correspondiente al espécimen del herbario RA 667, del 12-11-89, presenta las siguientes características: Eflo de 5 cm, de convexo a algo deprimido, en las formas convexas con varias amplias jorobas centrales; de color pardo rojizo, más intenso cuando está embebido, con el margen involuto pruinoso, de color (le blanco a beige. El resto del píleo presenta una fina pruina dispersa. Láminas adnatas en 1-a formas más convexas, mientras que en las deprimidas snbdecurrentes, de color beige muy claro, desigua-les, con la arista denticulada, con indentaciones poco manifiestas. Pie de 4 x 1,2 cnt en el vértice, atenuándose suavemente hacia la base; de color beige a beige pardusco, con el vértice pruinoso y resto del pie fibrilloso tomentoso; base cubierta de micelio algodonoso con restos de pinocha. Esporada rosada. U, rne (le color blanquecino, beige muy claro citando no esta embebida. Citando esta embebida la coloración es más bien crema parditzca, con la carne subcuticitlar concolora con la superficie del píleo. Gruesa. Olor de harina. Sabor farináceo, ligeramente amargo. Esporas (le elipsoides a ovoideas de 6,25-7,25 x 4,5 P.

Posiblemente estas formas, especialmente la primera, corresponda a la var. lypicus Maire.

2 variedad: Carpóforo coltibioide, Exsiccata RA 668, del 11-89; R\ 298, del 21-1 1-94 y RA 308, del 30-11-94,

con aspecto morfológico que recuerda al género Collybia, soti especies gráciles, poco carnosas, con pLIco de convexo, con o sin un pequeño mamelón central, a algo deprimido en el centro. J,áminas de uncinada.s o suhdcurrentes, en las formas convexas, a decurrentes, en las que tienen el centro del píleo hundido y son más maduras. De forma genérica hemos encontrado dos variedades con respecto al color: P forma:

carpóforo beige. Iívsiccala RA 669, del 11-87, con un pfl de superficie lisa, hasta (le 5 cm, de convexo, cuando es joven, a ligeramente hundido en la madurez, con amplias ondulaciones y acanalado, con surcos y lobulaciones muy irregulares, con el margen incurvado y más tarde (le decuivado a recto; (le color beige o beige pardusco cuando está embebido, más claro hacia la periferia. A veces con un ligero reborde concéntrico cerca del margen. Láminas (le suhdecurrentes a decitrrentes, con la arista sinuosa e indentaciones irregulares romas; concoloras con el píleo, llegando a adquirir ttn tono pardusco. Pie de 6 x 0,9 cm, de cilíndrico a atenuado hacia la base, con frecuencia torcido y flexuoso; en las formas má.s jóvenes blanquecino y más tarde concoloro con las láminas; (le vértice pruinoso, hacia la base longitudinalmente fibroso, con finas escamitas; base cubierta (le micelio blanco, incluso con largos rizoides. C2rne de color blanquecino a crema y beige, fina, especialmente hacia la periferia del píleo. QIQr a harina, e incluso, al poco tiempo, afrutado. Sabor harinoso. Esporas de elipsoides, facetadas, de 5-7 x 4-4,5 (5) pm. 2 forma:

Carpóforo rosado. Exsiccala RA 670, <tel 12-11-89, con el Wleo <te 4,7 cm, plano-convexo, en ciertos ejemplares la parte central ligeramente hundida, <le color pardo rosáceo cárnico, a veces con una coloración más intensa hacia el centro, con lobutaciones irregulares en algunos ejemplares, de margen exce-dente, primeramente incurvado y más tarde de (ledutl'ado a recto, con la parte más exierna del píleo tnás oscura. hacia el centro finas escamitas floconosas que llegan a verse a simple vista. En otros sólo llega a delimitarse a la lupa una fina pruitta hacia su paie central. Periferia fibrillosa radial e ittclitso algo rimosa, dejando ver la cat -ne del píleo más clara. Láminas en los más jóvenes uncinadas y más tarde suhdecurrentes, primero crema y más tarde alutáceas, cott arista irregularmente denticulada, desiguales e intervenadas. Esporada rosa. Pie de 6,4 x 1,1 cm en el vértice, atenuándose hacia la base, sitbfusiforme, lleno y blanquecino. La parte alta concolora con el píleo, pero algo más clara, con el vértice pruinoso y el resto de la mitad o los dos tercios superiores fibrilloso, con la parte inferior, incluida la base, cubierta por gran cantidad de micelio blanco. Carite blanquecina. En las zonas atacadas presenta es concolora a la superficie del píleo. QIQj Itarinoso.

- 94 -

Page 89: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Sabpjr harinoso, no amargo. Esporas de ovoideas a elípticas, facetadas de 5,25-6 x 4-4,25 pm. Esta variedades

la forma más frecuente.

Corresponderían las dos a la var. maure/anicus Maire.

3° variedad:

Carpóforo clitocíboide. Exsiccaia RA 671, del 11-1988, con carpóforos que en cierta forma seme-

jan al género Glitocybe, con un pfleo no muy carnoso, que puede llegar a estar totalmente hundido, con el

margen de recto a recurvado y las láminas decurrentes. lflíQ de plano convexo a más o menos hundido en

toda su superficie, con el margen en las formas maduras de recto a decurvado, algunos con amplias ondula-

ciones; de color beige, o beige pardusco, según el grado de humedad, más intenso en el centro cuando está

embebido, higrófano. El margen es festoneado, dibujándose finas estrías acanaladas en el extremo distal.

Superficie lisa a simple vista, algo fibrillosa a la lupa. Láminas decurrentes, estrechas, en un principio blanco-

crema y más tarde, al madurar, concoloras con la superficie del píleo, desiguales, en algunos ejemplares muy

bifurcadas, con la arista crenulada. Pie torcido, algo engrosado a la base, concoloro con la superficie del

pileo, cubierto por tina pruina blanca, sobre todo en el ápice. Carne de color crema-beige claro. No muy

carnosa. Qjj ftíngico. Sabor flhngico.

E.sta variedad, al igual que las descritas como formascollibioides, debe estar incluida dentro de la

var. maurelanicus Maire, siguiendo el criterio de Malençon.

Todas estas formas, junto con otras más o menos intermedias, añaden complejidad a esta especie,

donde lo más práctico es catalogarlas en el complejo Rhodocybe gernina, dejando como variedades dos de

ellas: la var. gemina, como típica y tricolomatoide y la var. maurelanica, aplicada a las formas collihioides y

clitocihoides, mientras no se haga un estudio geográfico más generalizado de las diferentes variedades, tanto

macroscópica como inicroscópicamente, levantando ésta última a la categoría de especie, que es donde

parece merecer estar, por la diferencia macroscópica tan evidente, incluyendo todas las demás en estas dos.

Hábitat y Loc.: VALÉNCIA: Detiesa de "El Saler, Vegetación: Quercetea ilicis Br-Rl., 1947, con I'inushalepensisvPpinaster; Querco-coccifcrae - Pistacietum lentisci (Br-Bt., 1935) A. & O. Botín, 1950. Suelo: Arenoso y salino. tJTM 13 3160. A. 4iii. Leg. R. .4paríci.

Bibliografía específica:

Ras, C. & al., 1988: 81. Bon, M., 1980: 188. Ron, M., 1990: 56. Ron, M. & Chevassut, 6., 1973: 5 (var.

maurelanica). Brcitcnbach,J. & Krnzlin, F., 1995. Vo14: N°99. Bresadola,J., 1927: 109. Cctto, 8.,

1980: 620. Courtecuisse, R., 1994: N°972. Estevc-Ravcntós, E & aL, 1992: 74 (fo. subvermiculari.r). Konrad, P. & Maublanc, A., 1924-1932. Vol III: Pl. 274. Lange,J. E., 1935: ttb. 25 A. Malençon, G. &

Renault, R., 1975. Tome II: 24. Mendaza, R. & Diaz 6., 1987: 284. Mosen, M. & aL, 19851996: III

Rhodocybe 1 ohen. Moser, M. & aL, 1985-1996: 111 Rhodocybe 1 unten (var. subvermicularis) . Zuccherelli,

A., 1993: 162.

Agradecimientos

Mostramos nuestro reconocimiento a A. Ortega por la solicitud tnostrada y consejos apor-

tados en la revisión de este trabajo, sobre todo en los aspectos referenciales de los autores y obras

citadas.

- 95 -

Page 90: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB
Page 91: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

EL GÉNERO TRICHOLOMA DE LA ZONA LITORAL DE "EL SALER" (VALÉNCIA). 1.

R. APARICI* & R. MAHIQUES** (S.M.V.) Cristo del Refugio, 54 E-46026 El Oliveral (Valéncia)

''Dc Clintent, 26 E-46837 Quatretonda (Valbncia)

Suramary. APARICI, R. & MAHIQUES, R. (1996) TIte genus Tricholoma from the littoral zone of "El Saler" (Va1ncia). 1. ButIl.Soc. Mico!. Valenciana 2: 97-102.

le tlns first work about the Tricholoma genus from the Iittoral zone of "El Saler", there are four species mentioned, atitong titein the T cossonian tun Maire and T goniospermuin Ores, fo. telragonosporzun (Maire)

Bou.

Kev words: Ijasidioinj'cotina, Tricholo,na, taxonorny , VaRtncia.

Resumen: APARICI, R & MAIIIQIJES, It, (1996) El género Tricholoma de la zona litoral de 'El Saler" (Valhncia). 1. Bullé. Soc,Micol. Valenciana 2: 97-102.

En este primer trabajo sobre el género Tricholoma de la zona litoral de "El Saler", se citan cuatro especies, entre ellas el T cossonianu,n Maire y T goniospermuin Ores, fo. telragonosponun (Maire) Bon,

Palabras clave: Basidio,nycolína, 7'rícholo,na. sistem3tica, Va1ncia,

1 -Tricholoma atrosqualnosum (Cltev.) Sacc., Fungorum et Bvssoruitt Illustrationes 1:45, (1837)

Hábitat y Loc.: 'ALiJNCb%: Deltesa de "El Saler", 13-12-87. Vegetadón: Quercetea ilicis Br.-Bl., 1947, atnh ¡'mus halepensis y!? pinea; Querco-cocciferac - Pistacietum lcntisci (Br.-Bl., 1935) A & O. Bolas, 1950. Suelo: Arenoso y salino. UTM YJ 2962. A.

4 uti. Leg. R. Aparici, Herbario RA 693, 13-12-87.

Iconografia específica: Marchand, A., 1986: 851. Moser, M., 1985-1996. 111 Tricholoma II. Rocabruna, A., 1984: 147. Zucciterelli, A. 1993: 117.

2.-Tricholoma goniospermum Ores, forma tctragonosporum (Maire) Bou, Doc. Mvcol. 75: 49, (1989) Bas.: Tricholo,na letragonosporutn Maire

Descripción: Píleo: De 6 a 13cm., plimero convexo y después plano con ondulaciones, giboso o lobulado; en las especies jóvenes la superficie es de color liláceo intenso, brillante, discretatnente viscosa con

- 97 -

Page 92: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

pequeños restos l)egados a la misma, lisa y, hacia la periferia, afieltrada o tomentosa, sobre todo en las zonas mate, con el margen al principio involuto y posteriormente de incurvado a decurvado. A medida que envejece va 1)erdiendo la coloración lilácea y va tomando una coloración cremosa parduzca. Láminas: De adnatas a subdecurrentes que pueden llegar a separarse del pie, arqueadas, más anchas hacia la parte interna, desiguales, de color en un principio liláceo, coloración que va perdiendo de forma progesiva desde la base de las mismas a la arista, por lo que en algunos ejemplares maduros presentan una leve tinción lilácea en la arista, especialmente en su porción más externa, tomando el resto una coloración crema sucia. Arista sinuosa e irregularmente crenulada con indentaciones poco prominentes, no fimbriada. En algunos ejemplares, láminas bifurcadas e incluso con surcos y rugosidades en las caras laterales. Esporada blanca. Pie de 6 x 2 cm en el vértice, en el ejemplar de un píleo de 13 cm., atenuado hacia la base o cilíndrico, (le color liláceo en los jóvenes, color que va perdiendo con la maduración al igual que el píleo y las láminas, adquiriendo después una coloración blanco sucia e incluso parduzca, a veces un poco liláceo, en ocasiones más intenso en la base del pie y en el vértice entre la inserción de las láminas. Ápice pruinoso, a lo largo de unos 5 mm, con una pruina que va perdiendo y haciéndose cada vez más grosera hacia la base del pie, formándose como unas pequeñas escamitas floconosas, dejándose ver entre ellas una superficie lilácea o blanquecina sucia, fibrosa, algo estriada. Algunos ejemplares presentan una superficie con pequeñas escamas de color liláceo producidas por el desgarro de la cutícula del pie, que van aumentando de tamaño hacia el vértice, contrastan-do con la carne blanquecina, tal vez en condiciones de sequedad ambiental. Homogéneo, lleno. Carne blanquecina en el joven, con tinte liláceo debajo (le la corteza. Rápidamente pasa de blanco sucia a crema parduzca. En los ejemplares viejos la coloración de la carne es ocrácea clara. Dura y gruesa. Olor de harina a rábano. Sabor rafánico. Comestibiidad. Aunque comestible, no se debe consumir por su rareza.

Microscopia: Basidios tetraspóricos claviformes de 30-40 x 6-7 lan. Trama subparalela con hifas con fil,ulas. Queilocistidios lageniformes aislados, de 3 1-42 x 6-8 sim, con cuellos largos de unas 2 pm de diámetro por unas 7-13 pm de largo, más o menos rectos o tortuosos y a veces casi subcapitados o con una estrangulación discreta. Esporas no amiloides, gibosas, cruciformes, tetraédricas o losángicas, vistas de frente, de (5) 5,5-7 (8) x (5) 55-6 (6,5) pm, y gibosas +1-triangulares, vistas de perfil, de (5) 55-7 (8) x (3,5) 4-4,5 (5) lan. Cutícula formada por hifas cilíndricas, con fíhulas, de unas 4 pm.

Observaciones: Es un representante mas bien del subgénero Tricholosporurn (Guzmán) Bon, separado como género nuevo de Tricholoma por G. Guzmán, debido a las características tan especiales de sus esporas giboso-cruciformes y vuelto a reagrupar dentro del género Tricholoma por M. Bon en forma de subgénero.

- 98 -

Page 93: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButI. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Esta especie ha sido localizada en dos ocasiones, habiendo incluido en la descripción todos los ejemplares que presentaban el píleo hláceo con láminas y pie de color lilaceo o con ligeros tintes de esta coloración. Especie que hemos catalogado como Tricholomagoniosper,num forma telragonosporurn, siguiendo a M. Bon, diferenciándose del Tricholoina goniospermum porque éste no tiene ¡ndicios de coloración lilácea en el píleo. Esta especie puede encontrarse en los estadios jóvenes como un carpóforo totalmente liláceo, que puede confundirse con un C'ortinarius joven, del que se diferencia por la falta de restos de cortina característica de estos últimos.

Hábitat y Loc.: VALÉNCJA: Dehesa de 'El Saler". Leg. R. Aparici. Ra 694, del 3-9-89; RA 695, del 10-89v RA 696, deI 25-12-89. Ibidein, Leg. R. Mahiq:ws. MES 1223, del 30-10-89.

3.-Tncholoma cossonianum R. ataire

Hicimos tres recolectas diferentes, cuyo detalle describimos:

Exsiccata RA 414:

Descripción: Píleo de 6 cm, ligeramente deprimido, con amplias ondulaciones y margen recurvado, de color grisáceo, con superficie seca afieltrada, que al roce ennegrece. lniinas suhdecurrentes liFÁcea.s, sobre todo hacia el filo con la base de las mismas hacia el crema. Pie corto, de 2,3 x 2,3 cm, en el vértice de color blanco, con superficie pruinosa blanca que pardea al roce. Carne blanco sucia, grisácea bajo la cutícula. Olor algo espermático. Sabor ligeramente amargo, áspero.

Microscopia: Esporas amiloides, romboidales vistas de frente, de (4) 4-5 (6) x 35-4 (4,5) j.un y vistas de perfil triangular redondeadas, de 4-5 x 3-3,5 (4) pm; trama subparalela con hifas sin fíbulas, con pleuro y queilocistidios lageniformes de 30-36 x 5-8 pm, con cuellos largos hasta de 13 x 2-3 am. Cutícula con hifa.s septadas, fihuladas, muy ramificadas y entrecruzadas, de unas 2,5 a3,5 pm.

Hábitat y Loc.: VALÉNCIA: Dehesa de "El Saler". Leg. R. Aparici. Hábitat Bosque mixto, entre Quercus coccifera, Eucal,plusglobulus ' Pinushalepensís. 22-1 1-95.

Exsiccata RA 273:

..

Page 94: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Descripción: 1flo ligeramente deprimido, sin matices liláceos, de 8,6 cm, con amplias ondulaciones y margen de recto a recurvado; de color pardo fuliginoso no uniforme, con pequeñas zonas, sobre todo hacia el centro, de blanquecinas a grisáceas, con una zona negruzca, posiblemente por el roce. Láminas de color crema sucio con el filo pardusco que pardean al roce, con ligero tono liláceo al trasluz. Pie corto, 3,5 x 1,7 cm,color beige, con una superficie pruinosa que pardea al roce.

Microscopia: Esporas romboidales, vistas de frente, de 4,5-6 x 4,5-5 pm y +1- triangulares redon-deadas vistas de perfil, de 45-6 x 4-4,5 pm. Queilo y pleurocistidios lageniformes, con cuello de 7

x 2 pm. Cutícula con hifas más o menos cilíndricas, entrelazadas, ramificadas, fibuladas, de una 4 pm de diámetro. Todos los ejemplares ya muy maduros, por lo que lo mas probable es que hayan perdido la coloración.

Hábitat y Loe.: \5t.LNCIA Dehesa de El Saler', Leg. R. Aparíci. Híbitat: Bosque mixto, entre Quercus cocci.fera y Pinus pinea. 10.11-

94.

c.- Exsiccata RA 697:

Descripción: Píleo de 5,5 cm, convexo, de color pardo oscuro no uniforme, con zonas má.s o menos difusas de coloración de gris a gris parduzca, mate, con restos de partículas del suelo adheridas a la superfi-cie. A la lupa las zonas grisáceas y gris parduscas son tomentosas, con fibrillas grisáceas, bastante adpresas, individualizándose mejor hacia la periferia de las mismas, mientras que el resto de la superficie es más bien glabra. Margen decurvado, que ennegrece al roce al igual que el resto del pileo. Láminas ligeramente escotadas, estrechas, desiguales, densas, con la arista algo denticulada que pardea al roce al igual que las láminas cortadas; primero blanquecinas y después crema. Con el tiempo toman una ligera coloración grisácea. Pie de 3,7 x 1,1 cm en el vértice, que se dobla hacia la base, estando un poco engrosada; blanco, con la superficie del 1/3 superior ligeramente escamosa, con escamas progresivamente mas gran-des y evidentes hasta llegar al vértice, mientras que el resto del pie presenta una superficie fina-mente pruinosa, con la base fibrillosa algodonosa blanca. Al igual que las láminas, toma una coloración grisácea y también como éstas pardea al roce. Carne blanca que pardea muy ligeramente. En el pie es blanquecina, fibrosa. Olor no claramente harinoso. a!Qt agradable.

Comestibiidad desconocida.

Microscopia: Basidios no carniinófilos, tetraspóricos, claviforme.s, de 27-3 1 x 6-8 p. Pleuro y

- loo -

Page 95: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Mico!. Valenciana 2: 1996

queilocistidios aislados, lageniformes, con el cuello progresivamente atenuado hacia el vértice, que es (le unas 2 pm con alguna estrangulación no muy acusada y la base engrosada, redondeada, ampullácea, de 37-65 x 10-14 pm en la base. Esporas no amiloides subromboidales vistas de frente, de (4) 45-5 (6) x (3,5) 4 (4,5) pm, vistas de perfil triangulares redondeadas, ligeramente mas estrechas, x 3-3,5 pm. Cutícula con hifas fibulada.s, de unas 3 pm de diámetro.

Hábitat y Loc.: VAIINCIA: Dehesa de — El Saler". Entre Quercus cocc?frra y Pinuspinea. Leg. R. Aparici. 30-10-89.

Observaciones: Bon (1991: 42) describe la sección 7richolosporum, que viene caracterizada por la morfología de SUS esporas, de lobadas-estrelladas a +1- angulosas, y por los reflejos liláceos frecuentes en sus láminas. En primer lugar cita el 7 cossonianum Maire, que viene caracterizado por tener las esporas angulosas, de 5-6 x 3,5-4,5 pm, láminas primero blanquecinas y después gris-violáceas, oscureciendo posteriormente y pileo de 4 a 8 cm, de convexo a -/- deforme, liso y color violeta grisáceo. En segundo lugar describe el T goniospermum Bre.s. fo . goniosperrnum y el T goniospernzum fo. tetragonosporurn Maire, ambos con láminas liláceas, el primero de gran tamaño, con un píleo de 6-10 (12) cm, convexo, con margen involuto, de color ocráceo, sin tintes liláceos y con esporas lobadas +1- triangulares o estrelladas, de (7) 8-9 x (4) 4-6 (7) pm, mientras que el segundo, al igual que el descrito en este trabajo anteriormente, con un píleo de 12-16 (20) cm. convexo, +1- liláceo, con esporas de (5) 5,5-6 (8) x 4,5(6) au, nodulosas, cruciformes o más fácilmente tetraédrico-cuadrangulares.

listos ejemplares, con ciertas diferencias macroscópicas entre ellos, los hemos catalogado como T cossonianu,n por lo siguiente: Uno de ellos, el a, (RA 414) es el más característico porque tiene el píleo de color gris, las láminas liláceas y el pie blanco, con las esporas del mismo tamaño que las descritas. El grupo b, (RA 273) más maduro, por su escaso reflejo liláceo en el filo de las láminas y su microscopia similar al anterior. El grupo c, (RA 697) con láminas blanqueci-iias sin matices hláceos en las láminas, aunque no sean ejemplares jóvenes, por el color grisáceo y grisáceo pardusco del píleo y microscopia semejante a los anteriores. Con respecto a la descrip-ción original hay que añadir que todos ellos pardean y ennegrecen al roze y que las esporas en vez de ser tan irregulannente angulosas o facetadas son +I romboidales vistas de frente y subtriangular redondeadas vistas de perfil.

Las diferencias con el F. goniospermum fo. tetragonosporum Maire, son claras, espe-ciahuente en las formas jóvenes, ya que éste tiene una coloración lilácea en todo el carpóforo y por las esporas cruciformes y más grandes.

BibI. e Icon. específicas: Bon, M. 1991: 43.

- 101 -

Page 96: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

4.-Tricholoma psaininopus (Kalchbr,) Qtiél., Icones Selectae Ilyrnenornyceturn Hungaríae 12, Pl. 111,2, (1873)

Hábitat y Loc.: \ALtiNCIA: Dehesa de El Saler". Leg. R. Aparici. RA 698, del 15-1-89.

Iconografia específica: Marcliand, A. 1986: 877. Moser, M. & al., 1985-1996. III 7',icholoma 6.

Tabarés, M. 1990: 446.

BIBLIOGRAFÍA GENERAL

Bo,., M. (1991). Flore Mycologique dEurope. N° 2. Les Tricholomes. Doc. Mycol. mémoire bors série n° 2: 1-90. M.noiew, A. (1986). champignoas dii tiord e! do Midi. Vol. 9. Les Tricholomes. Société Mycologique des Pyrénées

Méditerranéennes. Perpignan. France. Mosee, M.,JUucu,W &F,,eeEn-Zloe,s, C. (1985-1996).Farhal/asderBasidíornrcelen. Lieferung 1-14. GrarsvFisoweVeiu.se .

Srtrrr.iirr, Ro:ui,w.v, A. (1984). coL lecció de lá,nines de holetsde calalunya.Vol. hL Ed. Societat Catalana de Micologia. Barcelona. Tstiu, M. (1990). collecció de lámines de ho/cts de catalunva.Vol. IX Ed. Socielat Catalana de Micologia. Barcelona. Zt.coii:ww, A. (1993). Jfunghi dellepinete de/le zone medile,ranee, Longo Editore, Ravenna, Italia.

- 102 -

Page 97: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

LYOPIIYLLOIDEL4E DE LA ZONA LITORAL DE "EL SALER" (VALÉNCIA). 1.

R. APARICI* & R. MAHIQUES** (S.M.V.) Cristo del Refugio, 54 E-46026 E! Olivera! (Valncia) *9)r Clirneni, 26 E-46837 Quatretonda (Vahada)

Sumanary. APARICI, R. & MABIQUES, R. (1996) Lyophyioideae from the litoral zone of El Saler" (VaIncia). 1. BuIII. Soc. Micoí Valenciana 2: 103-104.

The C'alocybe bjpoxanlha var. occidenialis Ron is described in the special enclave of Iittoral dunes fixed in "El Saler" Key words: Basidiornycolina, J.yophyioídeae, Calocybe , taxonomy, Valncia.

Resumen. APARICI, R. & MAHIQUES, R. (1996) Lyopbj'ioideae de la zona litoral de 'El Saler" (Valncia), 1. ¡mIll, Soc. Micol. Valenciana 2: 103-104.

Se describe el (Jalocybe hypoxanlha var, occidenlalis Ron en el especial enclave de dunas litorales fijadas de "El Saler". Palabras clave: liasídiornycolina, Lyophylloideae, Calocybe, sistemática, Valncia.

Calocybe hypoxantha var. occidentalis Ron, 1)oc. MycoL XIX (74): 62, (1988)

Descripción macroscópica: Eíitíi de convexo a plano, con ondulaciones periféricas amplias o giboso, con margen primero incurvado y después de decurvado a recto. En las formas más maduras con algunas fisuras periféricas. Superficie, en principio blanca, fibrillo-tomentosa, algodonosa, que más tarde va convirtiéndose en crema pardusco y par-do negruzco, con una superficie de glabra a finamente fibrillosa, con fibrillas adpresas, en las zonas que persisten mas claras. Al roce toma una coloración pardo negruzca. 1.05 ejemplares jóvenes, inmediatamente después del roce, toman primeramente tina coloración amarilla para después ennegrecer. Algunas de ellas completamente cubiertas de arena. La cutícula se desprende totalmente de la carne del píleo. De 11,7 a 12,5 (23) cm. Láminas adnatas, densas, desiguales, amarillo dorado, con la arista sinuosa y concolor.

Ele atenuado-radicante, con escamas fibrosas, a veces amplias, por fisuras y desgarros de la cutícula. De color blanco, con una superficie ligeramente tomentosa que ennegrece al roce. También, como ocurre con el píleo, a veces previamente amarillean al roce. En las zonas resquebrajadas se ve la carne entre ellas de color blanco sucio. Ápice pruinoso, con el vértice del mismo, inmediatamente por debajo de la inserción de las láminas, con un pequeño halo, de unos 2 mm, amarillo, e incluso entre la inserción de las mismas. De 8-12,5 (14) x2-3 (6) cm.

- 103-

Page 98: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

gruesa, fibrosa, sobre todo hacia la cutícula, blanquecina, con zonas blanco-gnsáccas y crema-amari-

llentas bajo la cutícula del pfleo, que progresivamente, va volviéndose blanco sucia, gris pardiizca y finalmen-

te pardo negruzca. Al roce toma también una coloración gris parduzca que con el tiempo se vuelve pardo

negruzca, con un cnnegreciniiento mas intenso que el que toma espontáneamente.

QQj y Ilbor harinoso, ligeramente amargo.

Comestibilidad: Desconocida.

Microscopia: Basidios tetraspóricos clavifonnes con granulaciones carminófilas. Sin qucilo ni pleurocistidios. Trama para-

lela con hifas con filutlas. Esporas no amiloides, ampliamente elípticas, lisas, de 45-5,5 x 35-4 pm. Cutícula:

F.picutis con hifas con fibulas numerosas, de 4-7 pm de diámetro.

Observaciones taxonómicas: Bastante semejante al Lyopbyllum buxeum (Maire) Kiihn. & Romagn., no

crece bajo el mismo pie de Jiucalyplus ni es más o menos cespitoso, condiciones que le suponen a éste

Malençon & Bertault (1970), así como Kühner & Romagnesi (1978). Sin embargo diferencias tan mínimas en

una especie tan pOCO conocida, requerirá nuevas indagaciones para mantenerlas separadas, porque tamPoco

son significativas taxonótnicamente las diferentes tonalidades del gris, incluso fuliginoso, en cualquier parte

del carpóíoro ni la del amarillo en las láminas.

Material estudiado: \'ALÍNClA: Dehesa (le "El Saler'. Dunas fijas (tel interior de la Dehesa con l'inus halepensis. YJ 3257. A,: 4 nl, Leg. R. Aparici. Herbario RA 691, del 12-12-87 u RA 692, del 31-12-87.

Bibliografía e lconogr4fía específicas:

Bon, M. 1994: 65. Calonge, E. D. & al. 1993: 108. Courtccuissc, R. 1994: N°470 (Lyophyllum h)poxan/hurn, L.

huxeum). Moser, M. & aL, 19854996: III. Lophj//un 2 (Lyoph) ,llun htpoxanthum). Vidal, J. M. 1991:

I.iint, N° 453.

BIBLIOGRAFÍA GENERAL

[los, M. (1994). Deux Lyophylloideae interessantes etle Genre Gerhardlia st. el nom. nos. Doc. Mycol. XXIV (93): 65-68.

Ceossr, E D., Sisii:s, J. L. & CossT.iurIso, C. (1993). Contribución al conocimientornicológico de las tslas Baleares. V.

Registro de trece citas nuevas, BoL Soc. Mico! Madrid 18: 105-116.

Cotien:ovui:, R. (1994). Les chainpignons de France. Cuide Encyclopédique. Eclectis. Paris.

R. & Rowu;sii. II. (1978). Flore anal rtique des chanspignons supérieuts. Masson. Paris.

M.s.i:vços, 6. & Iljn'siir, R. (1970). Flore des Chanpignonssupéríeursdu Maroc. Torne II. Rabat.

Mons. M.Juun,u, W. & Pi uu:u-Zioc', C. (1985-1996). FarballasderBasidiornt'ceten. Lieferung 1-14. GustavEischer Verlag.

Stuttgart. New York, Viini..J. M. (1991). Co/.lecciódelá,ninesde bolelsde Gala/unja. Vol, X. Ed. Socíetat Catalana de Micologia. Barcelona.

- 104 -

Page 99: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButI. Soc. MicoL Vaencianá 2: 1996

HIPOGEUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA.II

E GARCÍA*, R. MAH1QUES* i T. CONCA*** (S.M.V.) * Lamí Donatista, sIn, 46870 Onliiiyent (Valhncia)

Dr, Cliinent, 26. 46837. Quatretonda (Valhncia) PlaçaJoati Viinbodí, 5. 46870 Onlinveni (Valhncia)

Surnmary. GARCIA, E, MAIIIQCES. It,, & CON(A, A. (1996). Ilipogeous froni ihe Land of Valenclail, Bu/li. Soc. Mico!. Valenciana 2: 105-127.

Connnuing lhe work about hipogeous fungi fono ihe Land of Valencia, which started nth "llipogeous from La Vali d'Albaida' (Malnques & al, 1995), there are 16 inore taxons added (2 Zyo,n)-ce/es, 4 Ascom j-cetes. 8 Basidio,nyce/es and 2 pseu(lohipogeous, which belong io the íiasidiom'ce1es) and ihere are new corollogical references given abotit soine iaxons described in ihe hefore inentioned work Ke .v words: Y.pgo,n, -colina, .4sconircolina, /3asidiornycotina, Hipogeous, Valbncia.

Resum. GARCIA, E, MAHIQIJES. R., & CONCA. A. (1996). Ilipogeus de la Comunitat Valenciana II. Dm11. Soc. Mico!. Valenciana 2: 105-127.

Continuani el trehall sobre fongs hipogeos de la Comunilat Valenciana inicial arnb "llipogeus de la ValI dAlbaida" (Maluques &al,, 1995), s'afegeixen ara 16 taxons rnés ( 2ZgornyceIes, 4Asco)n-celes, 813asidiomj'ce/esi 2 pseuclolupogeus, que pertanyen als Basidiornj'celcs) ¡ e.s donen noves referncies comolbgiques dalguns taxons descrits al trehail abans euiienlai. Paraules clan: Zço?n -colina, Ascoin jcolina, Basidio,n'colina, I1ipogeus,VaRncia.

Material i Métodes:

S'estudien diferents espcies de fongs hipogeus, fonamentalment de la Vail d'Aibaida (VaRncia) ¡ s'eixainpia l'ítrea anaiitzada a tota la Comunitat Valenciana. Les exsiccatcs deis espcimens es troben als herbaris particulars deis autors, sota les sigles FGA, per al de E García i MES, per al de R. Mahiques.

L'observació microscópica s'ha realitzat amb microscopis Nikon Lahophot a 100, 400 i 1000 augments, arnb ofi d'immersió en el darrer cs i amb talls a má alçada o amb micrótom manual en detenitinades ocasions. El híquid empral per a inchoure les peces ha estat l'aigua desti-lada o el bhau de cotó-en-pI al 0,5 % o eh bhau de cresil a li %. Si ha estat necessria la revisió d'exsiccaies, s'han inchós prviarnent amb h'hidróxid sódic al 5%. I.es mesures esporals, en fresc semnpre que haja estat possible o d'exsiccates, sómi la mitjana deis mítxims i míniins de, al menys, 20 esporcs i procurant que aquestas foren madures i de les formes Inés representatives de cada

- 105-

Page 100: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana -2: l-996

camp microscbpic, indicant-se entre paréntesi aquelles que s'en fugen de la mitja d'una forma molt notbria.

Diapositives fetes amb ciiinera Olyinpus 0M2 i OMI conservant-se a les col.leccions particulars deis autors.

1:onamentalment s'lian seguit els treballs de Vittadini (1831), Tuiasne & Tulasne (1851), Ceruti (1960), Grog & al. (1980), Lawrynowicz (1988), Jiilich (1989), Vidal (1991, 1994), Calonge &.al. (1993), Calonge & Pasabán (1993), Montecchi & Lizzari (1993) i Pegler & al. (1993). Per a la sistematització s'ha seg1it, en línies generais, el trebail de Hawksworth & al. (1995).

Part descriptiva:

Zygornycetes Ezdogonaceae

1.- Glomus micrOcarpurn Tul, & C. Tul., Nuovo Giorn. Bol. Ital. 2: 63, (1845)

Sin,: Endogone inicrocarpa (Tul. & C. fu.) Tul. & C. Tul, (1851)

Descripció macroscópica: Carpífors de subglobosos a faseoliforme-aplanats, de superficie finament veliutada, crema-blanquinosa, encara que el carpfor inés jove té un lo rosal De consisténcia ferma. Tres individuus: 0,7 xO,6x0,4/0,6x0,55/0,5 xO,4 cm. Gleba contÍnua, hoinogénia, que de blanquinosa passa a ocre-groguenca. A la lupa de gra augment, es visualitzen unes esférules, com 'ouels de caragois" al seu interior. Peridi fi. Olor inapreciable de jove, peró, en madurat; es torna de ferro rovellat o de granota. Microscopia: Clamidóspores subglohoses, de 37-47 x 36-39 pm, de grossa paret, d'unes 3 .an; acompanyades per l'hifa terminal.

Hábitat i Loc.: \LÉNC1A: Quatretonda: "Buixcarró". SI calcar!. Sola Quorcus lles subsp. roIundiJ1ia. YJ 2921, A,: 340 m. 16-1 1-95. Smcrra a 3-5 cm. Leg. R. Mahiques. MES 2633. FGA 96442.

BibI. Sel.: Calonge, F.D. & Pasabán, P.M., 1993: 45. Pegler, D.N. & al., 1993: 19. Vidal,J.W., 1991:148.

Icon. Sel.: Montccchi, A. & Lazzari G., 1993: 74.

Observacions: Es diferenciaria del G. macrocarpus Tul. & C. Tul., també d'esporocarp multiesporat, amb més de 40 clamidóspores, fonamenta.lment per tenir aquest unes clamidóspores de 80-230

- 106 -

Page 101: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Bufil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Endogone lactiflua Berk, & Br,, Ann. Mag. Nal, IIisi., Ser. 1, 18: 81, (1846) Sin.: Endo8oneJlam,nicornna Trappe & Gerdemann (1972)

Descripció macroscbpica: Carpófor tuberiforrne, amh superfície externa nodulosa, formada per le esfniles de les quals es composa la gleba, tomentosa, blanquinosa o ocrosa, aglutinant partícules del sól. Exemplar i'inic, de 0,6 x 0,4 cm. Gleba composta d'esRrules ocrós-groguenques-assafranadcs, separades per un toment blanquinós. Peridi prtcticainent inexistent. Olor de ferro rovellat. Microscopia: Zigosporangi totalment cohert d'hifes d'aspecte epitelial, formant cintes, tirabuixons i anses al seu voltain. Zigóspores subglohoses a amplamentel•liptiques, de 70-100 x 65-90 tm, de grossa paret, de 2-8 pm, amb gametangis inflats a la seua base, de fina paret. Hifes de la gleba de textura dendrítica ¡ parel arnh incrustacions granulloses.

Hábitat i Loe.: VALfNClA: Pinel: "Lis Stirars". Sól arenós. Sola Quercus suber 1 c'ra!aegus iflonogyna, amb I'inuspinasler a les rodalies. YJ 3441. A,: 660 m. 7-4-96. Leg. R. Mahiques. MES 2773.

BibI. Sel.: Calonge, F.D. & Pasabán, PM., 1993: 42. Pcglcr,D.N. & al., 1993: 15. Vida1J.M., 1994: 223.

Icon. Sel.: Monlecchi, A. & Lazzari G., 1991: 135. Montecchi, A. & Lazzari G., 1993: 70.

Ascomj'cetes Otideaceae

Genabea sphaerospora Mauirolo, Malpighia 14: 1, (1900)

Descripció macroscbpica Garpófor irregularment moriforme i ficiinent desgranable en "esférule.s" d'uns 5 mm. o menys, arnb fiirfuracions inés clares en superfície. Al tall es presenten buides, amb la superfície interna semblant a l'externa i arnb la paret, on es troba l'himeni, concolor o una ¡nica més clara, de 700-1000 pm ¡ fent alguns plecs o prolongacions cap endins. De ocre ciar a gris-castany o castany-grisenc, inés fosc a indrets. D' 1,5 x 1,3 cm. Olor de brossa o de molsa. Microscopia: Peridi amb cél-lules poliédriques, de grossa pa.ret. Par.fisis llargues ¡ septades. Els a.sc.s, claviformes, de 250-260 x 40-45 1am, es disposen alineats al llarg de la paret, disposant- se contornejant la Ilum, on l'orientació deis ascs és cap el centre, éssent aquest una fina o grossa

- 107 -

Page 102: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Voenciana 2: 1996

cavitat luminal, recoberta per una capa de céilules polidriques, prismtiques o amplanient el.flptiques, d'unes 30 x 17 pm, que no deixen contactar directament la par! apical deis ascs amb la ilum; amb 8 espores no simtricament biseriades, esfriques, de 20-28 pm, de superficie espinulosa, encara un tan! immadures.

Htbitat i Loc.: Vki.cI,%. Bicorp. "Benefetal' (carní del naixement del nu Fraile). XJ 8428. A.: 520 m. Solitari i poc profund, sola Quercus ik'x subsp. babIa. 17/03/96. FGA 96600. MES 2745.

BibI. Se!.: Lawrynowicz, M., 1988: 85.

Icon. Set.: Ceruti, A., 1960: Tab. 12,2. Montecchi, A. & Lazzari G., 1993: 126.

Observacions: Molt semblant macro i microscpicament a Genabea cerebriforinis, es diferen-cia per presentar aquesta cts ascs agrupats en cnieres de dipsit o grups a l'interior de la paret, seguint Vidal (1991:150) i Lawrynowicz (1988: 86). La descripció original de Mattirolo fa referncia a la disposició deis ascs en "terrossos Rrtils" a l'interior de la paret. La comunicació deis ascs amb la lluIn no és mai directa, sinó sempre mediatitzada per una faixa de cl.lules polidriques.

4.- Genea sphaerica Tul. & C. Tul., Fungi Ilypogaei: 120. Pl. XII, fig. 1, Pl. 13. fig. 6, (1851)

Descripció macroscpicz Carp&or subglobós, no iohutat, de 1,7 x 1,2 cm., amb una invaginació basal, que es prolonga mott cap endins, formant unes circumvai.iacions cerebriformes amh la parÉ externa del mateix tcixit que la coberta del carpófor ¡ una parÉ interna blanquinosa, semhlant un "sandwich" entre ducs parets circuinvaliades gris-o1ivicies. Superficie mate negrosa, amh flníssimes granutacions potigonais, molt juntes. Consistncia dura i elástica. Olor inapreciable. Microscopia: A.scs cilindrics, de 220-260 x 20-24 pm. en palissada per tot el himeni, amh 8 espores monoseriades. I'arMisis septades, amb el darrer eiement claviforme, cilindric o atenuat, fins les 11 tiro de diimetre distal. Espores esfriques, de 20-22 pín, amb berrugues pustuloses, més o menys coalescents, d'1-2 nn d'alçada.

H*bitat ¡ Loc.: V,,tIsci.,. Bocairent. 'Pla de Manola. VII 0891. A.: 860 m. Solitani entre terra anib abundants restevegeta1s, nota Quercus ilex subsp. hallota. 18/03196, FGA 96602. MES 2748.

- 108 -

Page 103: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Observacions: Molt seinblant a Genea verrucosa, les diferncies estirien en la forma no gibosa de la seua superfície, més esf'erica, berrugues menys prominents ¡ coalescent.s, tant a la superficie del carpófor, coin a la superficie esporal i circuinval.lacions internes més apretades.

Bibi. Sel.: Calonge, ED. & al., 1994: 178. Lawrynowicz, M., 1988: 80. Peglcr, D.N., 1993: 68.

Jcon. Sel.: Montecchi, A. & Laz,.ari G. 1993: 120.

5.- Geopora cooperi Harkn,, Biiil, Calif. Acad. Sci. 1: 168, (1885)

Descripció macroscópica: Carp?fors subesfrics, ovoido-gibosos, al voltant de 2 cm. (1,9 x 1,6 / 2,3 x 1,7 / 2 x 2), tot ells envoltats d'ahundant miceli ca.stany fosc amh Lo ferruginós, de tacte aspre i aspecte secallós. Superficie externa castanya, amb nombroses taques puntuals més fosques. Al tail l)re.sent1 nombrosos i apretats plecs que Ii donen un aspecte laberíntic, com una nou. Textura blanca i huineni gris clan Consistncia gomosa. Olor suau, agradívol, de copinya, una mica arom.tic. Microscopia: Ascs cilíndrics, amb la part basal inés estreta, de 180-200 x 15-30 pm., amb vuit espores monoseriades. Partfisis cilíndriques, de 4-5 pm, tabicades, amb l'últim segment més gros que els altres, fins les 10 pm, una mica claviforme. Espores ainplament el.líptiques, llises, hialines, amb una o dues grans gútules; de 19-22,5 (24) x (13) 13-16pm.

Htbitat ¡ Loc.: Trobats de Gener a Maig, hipogeti, semi-hipogeu ¡ totalment epigcu, sempre solitaris sota carrasca. Acs:l\T, Aicoi. "Foni Roja. "Post del Rossinvoi". 'i'H 1482. A,: 980iii. Solitati i epiges sola Quercus ilex subsp. bailo/a, 26/ 01/96. PCA 96540. llidem, Post del Xop" (Zona de tanies). 1111482. A,: 1000itt. Solitari i semihipogeu, sotaQuercu.ç ilex subsp. bailo/a, 22/03/96. FGA 96611 MES 2751. Ibidem. "Pia deis Gai.iers'. YFI 1382, A.: 1180 ni. Solitari, epigeli, sola Quercus ik stihsp. ha//ola, Leg. A. Conca, 17/05/96. PCA 96738. Ihideln. "Pla deis Gal,lers". YH 1382. A.: 1180 itt, Sohiari, pera hastatit profund. sola Quercus 1/ex subsp. bailo/a, 24/05/96. PCA 96743.

BibI. Sel.: Calonge, F.D. & al., 1993: 77. Malençon, G., 1973: 264. Moreno, G. & al., 1986: 208.

Icon. Sel.: Mendaza, R. & Díaz G. 1987: 757.

514142

Page 104: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Tu beraceae

6.- Tuber oligospermum (1. & C. Tul.) Trappe (1979)

Sin.: Lespianitínia olígosperina (L. & C. Tul.) Gilkey (1954). DeIa.streopsis oligosperina (L. &

C. Tul.) Mauirolo (1904). Terfezia oligosperma L. & C. Tul. (1851)

Descripció macroscbpica: Carpúfor subglobós-ellíptic de jove, que passa a tuberiforme-gihós, oblong en créixer, arribant fins els 3,5 x 2,8 x 2,8 cm. La superfície és de color cremós o ocrós, no homogénia, amb algunes zones castany-rosades, una mica vinoses; vellutada a la lupa. A la base, en ocasions, s'observa una massa cotonosa de micei blanc i assafranat. A la manipulació coloració ocre-grogosa. Peridi prim, de 80-150 im, ocre clar-grogós, filainentós, fermamentunit a la gleba. Gleba compacta, molt dura, marhrcjada, grisenca, recorreguda per nombroses vinces o septes blanques, primes, bastant plegades i ramificades. groc-assafranat als indrets tocats. Olor débil, inapreciable o general de tófona, perú suau. Comestible. Microscopia: Ascs subglobosos, 70-90 x 55-80 jim., ainb peduncle curt, d'unes 7 x 5 .iin., contenint dl a 3(4) espores (generalment dues). Espores d'esfrique.s a subgloboses, de paret grossa ¡ color cararnellat, amb un reticle variable, pentagonal o hexagonal fins les 10 x 8 1.1111. El tamany de les espores depén del número d'espores (ll.le lii haja a l'asc: de 20-25 x 20-22 hm. quan hi ha quatre fins les 45 x 40 pm, quan només n'hi ha una. Peridi pseudoprosenjuimttic, amb pls terminais incrustats i atenuats a l'extrem distal, d'uns 70 x 4 pm.

Hábitat i Loc.: Trobats en març-maig, seinpre associats a Pinus halepensis, en terreny margós o arenós, en pohlacions relativanient abundants, a 3-5 cm. de fond?eria, alçant i clivellant la terra margosa. VsIi\oa, Onlinyent. La Ploraora. iii 0998. A.: 480 ni. Diferenis grups de 2-3 exemplars a 4-5 cm. de fondria en lerra

margosa nua, alçada i clivellada, prop de ¡'jons halepensis. 7/04/96. FGA 96641. ibidem, 25/04/96. FGA 96680, OnUn-veni. " inars del Cenienleri". \'lI 0897. A,: 460 nl. Pocs exemplars, a 3-4 cm. en terra margosa-argilenca clivellada, sola

¡'jons halepensis. 25/04,96. FCA 96679. Onhinyent. Ilecinle de linstilsi. Ul 0898. A: 400 ni. Nombrosos exemplars

dispersos sola pins (I'inns halepensis) en sól niargós. 29/04/96. FGA 96688. Ibideni. 13/05/96. FGA 96727. Onttnyent. Pinar de "Ca Fernando'. YlI 0198. A.: 360 ni, Dos excrnplars hipogeus en arena pura, sola Quercus ilex subsp. baiolai

Pinus halepensis. 10/04196. FCA 96646. Quatrelonda: "Carrascar de Benignim". 2315. A,: 200 m. Sól calcan, Sola

Que,'cus ilex snbsp. ballola. 303.96, Leg. R. MahiquesE. MES 2763.

Observacions: El noni inicial de Terfezia oligosperma fa referéncia a la semblança amh les Terfzies perú presentant PO(lLi5 espores per asc i mal vuit. lis altres noms genrics que ha tingut indiquen les vicissituds taxonómiques que ha patit. Es diferencia del T albiduni, per no tenir l'cstnictura del peridi pseudoparenquiintica.

ILs

Page 105: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Bibi. Sel.: Calongc,F.D. & al., 1993:78, %'idalJ.M., 1991: 153.

Icon. Sel.: Montecchi, A. & Lazzari G., 1993: 208.

Basidiomycetes Gastrosporiaceae

7.- Gastrosporium simplex Maltirolo, Mcm. Reate Accad. Sci. Tormo ser. 2. 53: 361, (1903)

Descripció macroscópica Carpófor de poca consistncia, subglohós (1,2 x 0,9 cm.) ambla superfície blaiica pulverulenta. Peridi gris de 200-300 pm, amh dues capes, l'externa membranosa, l'interna, tomentós-farinosa. Gleba tova, transformada en una masa pulviirulenta d'espores amb fibres disperses; color ocre-cendrós o verd oliva molt clac Olor suau, peró penetrant, d'herba fermentada. Microscopia: Sense vertader capil.lici. Espores subgloboses, hialine.s, finanient espinulades, de 3,3-5 pm.

Hábitat i Loe.: VMIj:(:L), Vallada, Camíde la Pedrera de guix. XJ 0005. A.: 620 m. Soliri, sola moma i Brachípodium relusu,n (fen.$) en brolia de romer ami) c3dcc, coscolla i pins. 15/036. FGA 96595. MES 2744.

Bibi. Sel.: Calonge, F.D. & Demoulin, V., 1975: 289. Calonge, F.D. & al., 1977: 26. Calonge, F.9. & al., 1985a: 48. Calonge,

F.D. & Pasabán, P.M., 1993: 53.Jühich, W., 1989: 489. Malcnçon, G. & Bertault, R., 1971: 57. Pegler, D.N., 1993:

163.

Icon. Set.: Cetto, B., 1993: 2875. Michacl, E. & al., 1986: Núm. 191. Montecclii,A. & Lazzari G., 1993:236. Moser, M. & al., 19851996 VII Gaslrosporiuin 1.

Gautieriaceae

8.-Gautieria gravcolcns Vitiad., Monogr. 1\iberac,: 27, Tab. IV. Fig. XIII. (1831)

Descripció macroscópica: - Carpófor (le 3 x 2 cm, ocre-rovellat, envoltat ler filamnents del miceli, laxos, que deixen veure la superfície tota ella amb plecs menuts. A la base presenta un rizoide d' 1 mm de diíimetre. Sense l)eridi. Al tau, textura lacunar, amub gleba grisenca i pareis interiors de les cavitats allargades de color

- 111 -

Page 106: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Voenciana 2: 1996

ferruginós donat per les espores que les cobreixen. Columnel.la ampla, flns els 4 mm ¡ bifurcada, blanquinós-grisenca, que és prolongació del rizoide basal. Olor molt forta ¡ desagradívola, com de caro en putrefacció. Microscopia: Espores ovalades, arnh l'extrem rom ¡la base "en coli", presentant 4-5 costdlles de dalt a baix. De 17-22x(10) 1I-15pm.

Hibitat i Loe.: VAl A, Bicorp. Hongarés. XJ 8229. A.: 820 nl. Solitari, al cosiat de Juniperus oxicedrus i sota Quercus il.ex subsp. hallo/a. 1 I/04i96. FGA 96653. MIES 2780.

Observacions.S'assembla a la Gautieria morchellaeformis, de la que es diferencia perqué el rizoide basal es prolonga en una columnel.la evident, pci tamany de les espores, absncia d'ele-ments inflats a la peridiopellis (Pegler, 1993: 154) ¡ perla intensitat característica de l'olor, encara que per a E D. Calonge no tinga aquest títxon suficient entitat específica i, com a mxim, podria situar-se com una varietat de la G. morchellaeformis, com ens ho ha fet saber en comunicació personal. Es diferncia de la G. mexicana per lenir aquesta les espores més menudes i de menor dimetre (12-16 x 7-9 lito), així coto habitat sola pins ¡ no planifolis.

Bibl. Sel.: Fitzpatrick, H. M., (1913): 135.Jülich, W., 1989:490. Toni,J. B. de, in Saccardo, P. A., 1888: 178. Tulasne, LR. &

llilasne, C., 1851: 63. Zeller, S. M., 1918: 136.

Icon. Sel.: Montccchi, A. & Lazzari G., 1993: 240. Cctto, B, 1993: 2877.

Hymenogasteraceae

9.- Hymenogaster aromaticus Veleriovsky (1922) Sin,: Hyrnenogastcrrernyí Dodge & Zdller (1934)

Dcscripció macrosdpica Carp?for gran, suhglohós, fins cts 5 cm. Superfície ocre clara amb algines zones quasi blanques, sobretot a la zona basal. Finament feltrada. En fregar-la o a l'aire espont.niament es torna roig-vinosa-violcia. A la base porta un iizoide blanquinós, d'l mm. Es pot crepolar, obrint-se clavills profunds, que deixen grans escates de peridi, vcienl-se la coloració carmí-vinosa per les esquerdes. Peridi de 50-500 pm fins el mm a la seua base, encara que, als subjectes majors, de peridi més fi, es deixa veure "per transparncia" un reticulat corresponent al sistema llacunar de la gleba. Concolor amb la superfície; als exernplars joves és carmí-vinós. Gleba llacunar, anib nombroses celles menudes, majorilísriament allargades, les més grans flns

-112-

Page 107: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. MicoL Valenciana 2: 1996

1,5 xO,5 mm., de parel grisa, olivcia clara o crema-blanquinosa, de 100-200 pn i cavitat rogenca-ferruginosa. Olor inolt peculiar, fort, aromtic, d'aiguardent o de "boinbó anglés", (le jove, sobretot si es trans-porta en recipients hermétics, olor que perd totaiment en fer-se Inajor i, com a m.xiin, iecorda l'olor de la soca del margalló. Microscopia: Peridi pseudoprosenquimitic, incrustat. Basidis tetraspórics, de 18-38 x 6-10 pm. Espores d'ovades a amplament el.líptiques, sense papilla i amb restes d'esterigcna curts, fins 1 pm; algunes, sohretot les inés joves poden mostrar formes de hacora o de pera, gutitlades per tant. Verrucoses, ainb berrugues arrodonides, aillade.s, encara que algunes tendeixen a confluir mitjançant fins tractes o perla unió d'elles. l)e 8-13 x 5-9 gim.

Hibitat i Loc.: ce.ii•i.i.Ó: Vistabella (le! Maestrat. "S.Joan de Penvago!osa" YK2559. A.: 1300 nl. Sola Pinos syleestris. 26-4-91. MES 1490. Ibideni, 15-5-93. MES 1918. "Mas de l'Espino'. YK 2657. A.: 1420 ni. SolLari ¡ semihipogeu, al mig den camí de ierreny arenisc, en pinar ile ¡'mus st/ves/ns. Leg. Al. Serrano. 1/05,96. FGA 96690. MES 2798.

Beihís. 'Pinaret (le I3e!hs". Sola Pinos ha/epensis, nonibrosos exelnp!ars seinisolerrats, amb torta olor aronitiica, joves. 11-3-89. MES 1091. Ibidem, 24-3-96. MES 2755. Ibideni. 26-3-96, anibé amb torta olor arom?iiica, joves. MES 2758.

BibI. Se!.: Grol, G. & al., 1980: 60. Vidal,J.M'., 1991: 136. 'ida1,J.M., 1994: 232.

Icon. Sel.: Monleechi, A. & Lazzari (7.., 1993: 256.

10.- Hymenogaster bulliardii V0iad, var. bulliardii, Monogr. Tuherac,: 23, Tab. III, f. 5, (1831)

Descripció macroscópica: (aq)ófortuherós, suhturbinat, gibós, de superfícievellutada. Coloració que passa d'ocre-blanquinosa a la del "sucre creinat". Consistncia dura, gomosa. 1)1 x 2 cm. Peridi di mm, a la base i 150 pri a l'pex, groc-olivaci-caramel per fora, blanquinós a al part interna. Gleba lacunar, groc-olivicia, amb zones caramel. A partir de la zona central surten vinces raniificades de forma dendrítica, sense formar una clara columella. Celles fines, laberintiformes. Olor, d'antuvi acidulós sentit, recordant els Suillus, després passa a dolçs, com de "datils de rabosa", moscat, agradívol. Microscopia: Basidis hispórics. Espores d'elIíptiques a amplarnent el.líptiques, citriformnes, llises, arnb una curta peró neta papilla, de 2,5 pm, a l'pex i restes d'esterigma ala base, fins les 4 Pm; amb una gran gótula central. De 20-25 x 13-14 (15) W.

-113-

Page 108: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Hábitat i Loe.: Bicorp. "Benefetal" (caniídel naixemeni del rin Fraile). XJ 8428. A,: 520 nl, Població de muja dotaena poc profunds,

al llarg duna arrel de Qzwrcus ilex subsp. ha/lota. 17/03/96. FGA 96601 MES 2743.

Bibi. Sel.: Calonge, F.D. & aL, 1985h: 63. Gro1, G. & al., 1980: 59.Jülich, W., 1989: 493. Toni,J. B. de,

¡u Saccardo, P. A., 1888: 168. Tulasne, L.R. & 'I\ilasne, C., 1851: 71, 'fab. X, fig. 6. Vidal, J.M., 1991: 159. Icon. Sel.: Cetto, B., 1993: 2880. Montecchi, A. & Lazzari G., 1993: 264.

Hymenogaster knappii Soehner, Z. PiIz. Karlsriibe 11: 18, (1952)

Descripció macroscópica: Carpfor xicotet, de 4,5 x 3,5 mm, blanquinós d'antuvi, es torna ocrós amh to rosat, arnb indrets foscos. Peridi de 215 pm, immutable. Gleba lacunar, color café amb liet, que eníosqueix en madurar al castany fosc, xocolata. Microscopia: Peridi de textura mixta, pseudomesenquiinática amb algunes hifes allargades. Basidis hispórics. Espores castaiiv, la majoria el.lipsoides ¡ sense papila, peró n'h.i ha també que comencen a marcar-la, sense fer-la inassa destacada; paret grossa ¡ superfície prou rugosa; una o v'aries gútule.s menudes. Restes de l'e.sterigma de 2-2,5 (5) lini. Amplária bastarit estable, 12-14 pm, peró llargtria varia-ble, de 17-24 pm.

Hábitat i Loe.: Viicii. Vallada. Camíde 'La Pedrera de guix". XJ 9905. A 620 m. Solitari sola Quercus ilex subsp. ha/lota. 11/03/96. FGA

96593. MES 2739.

Bibi. Set.: Calonge, Fi). & al., 1993: 67. Grol, G. & al., 1980: 65.Jülich, W., 1989: 495.

Hymenogaster olivaceus Vinad. fo. olivaceus, Monogr. Tuberac. : 24, (1831)

Descripció macroscópica: Carpófor oblong, gibós, de 3 x 2,8 x 2,1 cm. el més gran; ocre ciar amb algunes zones més blanquinoses; fins rizoides adherit.s, concolors o castany foscos. Peridi prim, de 100-150 pm, concolor amb la superfície o una m.ica més grisenc. Gleba lacunar, de cavitats irregularment allargades o triangulars, d'unes 850-570 x 80-280 Jm, sel)arades per Lina zona estreta, de 200-220 pm, grisenca. El conjunt té una coloració gris-olivcia.

-114-

Page 109: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol, Valenciana 2: 1996

Olor suau, de margalló. Microscopia: Basidis inonospbrics o bispórics. Espores fusiformes perb amb la zona mitjana ventnida; a l'extrem una marcada papilla cónica de fins 7 jim. de llarg; a la base, evidents restes d'csterigma fent com una forqueta de 2,5 pm. El mixospori, que no cobreix ni la l)apil1a ni la part inferior, dona un aspecte rugós; amb tina gran gútula central. De 20-41 x 12-16 pm.

Habitat i Loc.: AMvi-. Alcol, "Foni Roja'; 'Pta deis GaI,lers". 'm'111382. A.: 1180 ni. Dos exempiars. poe profunds, sola Qercus 1/ex subsp. ha/Iota, dues carrasques conlígües, junt a Genea uemcosa. 17/05,96. FGA 96730. MES 2822.

BibI. Sel.: Calonge, F.D. & Pasabán, P.M., 1993: 54. GroK, G. & aL, 1980: 61.Jülich, W., 1989: 495. Pegler, D. N., 1993: 169. Toni,J. B. de, in Saccardo, P. A., 1888: 172. 'ida1,J.M., 1991: 161.

Icon. Sel.: Cello, B., 1993: 2882. Montecchi, A. & Lazzari G., 1993: 254.

Melanogastraceae

13.- Melanogaster ainbiguus (Visad.) Tui., Ana. Sci. Nal. Bol. sér, 2, 19: 378, (1843)

Descripció macroscópica: Carpófor subglobós, d' 1,4 x 1,2 cm, de color ocre-ferruginós i superfície clivellada, amb un pareil de rizoides adhcrits. Peridi de 200 pm, caramel-negrós, fermanieni adherit a una capa crema-blanquinosa, també d'unes 200 l.an, que es prolonga cap a l'interior en vinces també crema blanquinoses. Gleba deliqüe.scent, negrosa, recorreguda per les esmentades vinces, primes (100-150 pm). Microscopia: Basidis tetraspórics. Espores citriformes, amb papilla evident a l'pex;a la base restes d'esterigma hialins, de 2 ini; amb una gran gútula de tamany i posició variable. De 15-20 x 8,7-11 pn.

Hibitat i Loe.: Aiac&'r. Mcoi. "Foni Roja"; "CavaCotorna". 1111281. A.: 1300 ro. Solitari i poc profund, sola Quercusilexsubsp. babIa. 17/05/96. FGA 96728. MES 2820.

Bibi. Se!.: Calonge, F.D. & Pasabán, P.M., 1993: 56.Jülich, W., 1989: 513. Pegler, D.N., 1993: 147. Toni,J. B. de, in Saccardo,

RA., 1888: 165. Tulasne, L.R. & TUlasne, C., 1851: 94, Tab. II &X11. VidalJ.M'., 1991: 171.

Icon. Sel.: Montecchi, A. & Lazzari G., 1993: 319. Cello, 8., 1987: 2070.

-115-

Page 110: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButI. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

14.- Melanogaster tuberiformis Corda, Deuischl. FI. III: 1, 1 J, Anleil. LC. í. 37, 1-3, Icon. VI, tab. IX, f. 89,

(t83l)

Descripció macroscópica: Carp&or Sul)glObóS, di a 2 cm., castany-rogenc, amb rizoides més foscos, adherits ono, prims i esca.ssos. A la lupa la superfície té aspecte fibrós. Peridi prim, de 100-200 pun, fermament adherit a la gleba i concolor amb l'exterior. Gleba negra-ferruginosa, gelatinosa, amb vinces primes, blanques o una mica rosades. Olor suau, dolçi.s. Microscopia: Espores ovoides, amb tendncia piriforme, la majoria amb una gran gútula; de 10-15 x 7-10 j.rn.

Hábitat i Loc.: Aiar. Alcoi, "Foni Roja. "Cava Colonia". YlI 1281. A.: 13001)1. Dos cxeiuplars poe profunds, sotaQue,vrzs ilex subs1i

bailo/a. 17/05/96. FGA 96729. MES 2821.

Observacions: Macroscópicament s'assembla a Melanogaster variegatus peró és més rogenc, anib rizoides escassos, prims i no negres; les vinces de la gleba no són groguenques. Les espores, clarament diferents, més grans, amb la base allargada ¡ menys fosques. l)el M. intermedius es diferenciaria per l'ahsncia tant del color groguenc de la gleba com de l'olor fétida que emana aquest.

BibI. Sel.: jülicli, W., 1989: 514. Toni,J. B. de, in Saccardo, P. A., 1888: 166, iWasnc, LR. & flilasne, C., 1851: 95.

Icon. Sel.: Monlecclii, A. & Laz7.ari G., 1993: 314.

Índex:

Endogone lactitlua Berk. & Br. Gastrosporium simplex Mattirolo Gautieria graveolens Vittid. GenaJea sphaerospora Mattirolo Gcnea sphaerica Tulasne & C. Tulasne Geopora cooperi ltarkn. Glomus microcarpum Tul. & C. W. Hymenogaster aromaticus Velenovsky Hymenogaster bulliardii Vittad. var. bullíardii Hymcnogaster knappii Soehner

-116-

Page 111: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Hymenogaster olivaceus Vittad. fo. olivaceus Melanogaster ainbiguus (Vittad.) 1tl. Melanogaster tuberiformis Corda Tubcr oligospermum (L. & C. Tul.) Trappe

Pseudohipogeus:

Basidiomj'cetes Nidulariales

Nidularia deforinis (WiIId.: Pers.) Fr. &Nordholin, Symb. Gasteroinvc.: 3, (1817)

Sin.:Afarcta (Roth,: Pers.) Fr. (1823)

Descripció macroscópica: Carp?for globós, de 0,5 cm, de superfície feltrada, hianquinós-crema. Frágil i bojo. Contiiigut esferular, amb peridíols sense funicle, castany-negrosos i tina matéria gelatinosa, que els manté units (le joves. Mesuren al voltani di mm i tenen les cates rugoses en secar-se. Sense olor.

Microscopia: Espores el.Iipsoides allargades, llises, d'pex arrodonit i apícula prominent, de 5-8 x 4-5 pm.

Hítbitat i Loc.: VAIJ'NCIA: I'inet: "ElsSurars". S)Iarenós, Sola Quercussuber, pocproftind, entre reste.sveeta1s. )J 3441. A,: 660m. 8-12-95. MES 2657.

Bibi. Sel.: calonge, F. D., 1996: 395, Courtecuisse, R., 1994. Núm. 1744. Gro8, G. & al., 1980: 80. Mornand,J. 1985: 40.

Pegler, D.N. & al., 1995: 66,

Icon. Sel.: Pegler, D.N. & al., 1995: 67. Breitenbach,J. & Kranzlin, F., 1986, Núm. 497,

Scleroder,natales; Astraeaceae

Astracus hygrornetricus (Pees,) Morgan.J. Cincinnati Soc. Nal. HisI. 12: 20, (1889)

Descripció macroscópica: (Estadi hipogeu) camófors de subglobosos a discoides, de 2,1-4 x 2,1-3,2 x 1,1-1,2 cm. Superfície finament vellutada a inolt d'auginenl, color argila novella, citrina o crema brin, amb rizomorfs basals castanys caramel; llisa de jove, rugós escatosa de major.

-117-

Page 112: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Exoperidi gruixut, fins cls 2,5 mm, dut; compost de vtries capes: l'exoperidi extem que és blanquinós i passa a crema citrí brut, mentre que l'exoperidi intern és dur i membranós i de gris olivaci passa al gris atro-purpúric, resaltant vistosament de la resta. Gleba gris lil.s, compacta, amb fines vinces variegades blanquinoses ¡ tendncia a feise pulverulenta. Hicil ¡ e.sponttniament separable del peridi i conservant l'endoperidi al seu voltant. Olor fi, suau, farinós-fúngic, de caulú.

Microscopia: Paracapil-lici septal, amb algunes geminacions, incrustat laxament, de 2-8 pm de di.metre. Espores subgloboses, amb berrugues cóniques o obtuses, amb alguna gútula les joves, de 9-13 x 9-12.

Habitat i Loc.: CnuÓ: Pina de Montalgrao. YK 0032. A.: 1037 ni. Leg. 1? Tejedor jA. BuigueIe. 14-11-95. MES 2645. Ibidem. A una

bancalada, PÍOP deQuercus ilexsubsp. bailo/a. Població niolt abundosa. l.eg . F 7ejedor. 26-1 ¡-95. MES 2638. Ibidem. 2-

12-95. Pi-op de Qitercus cocc(fera. MES 2653. Ibidem. Pi-op de Quercusfaginea. 7-12-95. MES 2678. Ibídem i mateix

liibiut, 17-12-95. MES 2695,ViJ:ci. Bícorp. 'El Burriquet". YJ 8430. A.: 700 nl, 28-12-95. MES 2711.

Observacions: Encara que siga un fong clarainent epigeu, als primers estadius de la seua evolució és totaiment hipogeu, (fins i tot, dona lloc a "cremats") amb forma tuberiforme aplanada, trobant-se bastant profund de la superfície del sól, fins 3 cm, divellant a poc a pøc la corfa de terra que el cobreix ¡ sortint els braços de l'estrella fins tornar-se completament epigeu, donant no pocs maldecaps fins la seua primera identificació, confundint-se, a plimer cop d'ull, ainb un E/aphomyces.

BibI. Sci.: calonge, F.U. & Demoulin, V., 1975: 253. Deinoulin,V., 1968: 24. Gro8, G. & al., 1980: 41. Honruba, M. & al.,

1979-1980: 110. Losa, D. M., 1946: 446. Ortega, A. & Calonge, F. 0., 1980: 29Pegler, D.N. & al., 1995: 40.

Icon. Sel.: Calonge, E D. & Reche A., 1991: 206, 207, Cetto, 8., 1983: 347. Courtecuisse, R., 1994. Núm. 1717. Dahncke,

R.M., 1993: 1091 (ben visiialitsat lexoperidi intern). Marchand,A., 1976: Núm. 355. Moser, M. & al., 1985-1996: VII

As/raeu.ç, 1,2. Mendaza, R. & Díaz G., 1987: 703. Moreno, G. & al., 1986: 814, Núm. 561. Pegler, D.N. & al., 1995:

41. Phillips, R., 1981: 254 (un exemplar hipogeu). Ruini, S., 1995: 30 (exemplars liipogeus).

NOVES DADES COROLÓGIQUES d'algunes de les espécies descrites en MAHIQUES & al. (1995)

Zygom pce/es; Endogonaceae

Glomus macrocarpum Tul. & C. Tul., Nuovo Giorn. Bol. ¡tal. 2:63, (1845)

Bicorp. "llongares". XJ 8229. A.: 820 m. Solitari, entre fullaraca de Querdus 1/ex suhsp. bailo/a. 4/02/96. FG

A9655 1. Pinel. "Es Surars", YJ 3419. A,: 660iti. Solitari i epigeu en terrenyarenós, al costat dirica arborea, 2/1 1/95. FGA

-118-

Page 113: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

95415. Quatretonda, 'Pla deis Engargiiliers" (Quatretonda). Bancal de fruiters abandonat. YJ 3020. A.: 500 m. Entre fuliaraca, sola Quercus ile.isuhsp. bailo/a. 24/1005. FGA 95379.

Ascomycetes Balsamiaceae

Balsamia vulgaris Víllad., Monogr. Tub,: 30,(1831)

Viici. Fonlanars delsAlforins.» Pos de la Vila». XII 9698. A.: 600 rn. Població relativanient abundant, hipogea peri arras de terra, en lerrenvarenós humit, prop deQztercus ilexsubsp. bailo/a. 24/11/95. FGA96453. Bocaireni. "Pia de Manola". YH 0891. A,: 860 nl, Solitari ¡ seniihipogeu en bosc ¡nial deQuercus ilexsubsp. bailo/a ¡ Pinushalepensis. 30/03/96. FGA 96632.

Otideaceae

Genabea cerebriformis (Harkn,) Trappe, Mycotaxon, 2(1): 118, (1975)

Vsii:vcjs: Ontinyent. "Pinarel de Ca Fernando", YlI 0198. A,: 460ni, Solitari, hipogeu, en pura arena, solajuniperus oxicedrus (ciidec), en pinar cIar. 25/03/96. PCA 96626. MES 2756.

Genea verrucosa Vivad., Monog. Tub.: 28, tab.2, fig.7 M-1 (1831)

Ai,cs,vr. Alcoi. "FonI Roja". YO 1683. A.: 820 in, Solitari, hipogeu, sota Quercus ¡les snbsp. bailo/a. 3105/96. FGA 96706. Alcoi."Font Roja". ""Pla deis Gal,lers". YlI 1382. 1180 ni. Hipogeu sola Quercus ¡les subsp. bailo/a. Soiitari, 17/05/96. FGA 96733. Ibídem. 24/05196. FGA 96742, Beneixama. "Casa Rita". XII 9391, A.: 840 m. Hipogeu sola Quercus cocc(fc'ra, Sohtari. 13/06/95, FGA 96324, G&vn'uÓ, Visiabella del Maestril, "Mas de l'Espino". YK 2657. A.: 1420 ni, Solitari, hipogeu, sola Quercus iIo,v subsp. bailo/a. 1/05/96. FGA 96691. V,iii:\cIs, Bicorp, "Hongares", XJ 8229, A.: 820 ni. Ilipogeu, solbari, solaJuniperus oxicedrus i Quercus ¡les suhsp. bailo/a. 18/02/96. FC,A 96575, Bocairent. "Barranc (le S.Jauine". IIipogeu, sohtari, soterrata uns 3 ciii sola Quercus ilexsubsp. bailo/a. 26/04/96. FGA 96678.

Hydnocystis clausa (1.. & C. liii,) Cenili, Icon, Mycol. Suppl. II, Tab. XII, 1(1960)

Ai,',isyr. Alcoi. "Font Roja", "Bancals del Mas del Baró",YII 1582. A,:1080 m. Població abundant, semihipogeus, en (erna argilenca, al migdun camí, associaLsallelian/hernumsp, 27110/95, F6A96387. Alcoi. "FonI Roja". "S. Anloni (l'aeilers)",Ylt 1982, A,: 920 m, Solitari, seniihipogeu, en lerra arenosa-argilenca, peron passa aigua de phija, prop de Cisius albidus) . 5/ 01/96. FGA 90507, lhideni,-12/QI/96, PCA 96524. VAIi:NI:li. Bicorp. "Hongares". XJ 8229, A,: 820 rn. Solilari i seinihipogeu en un niínim de lerra arenosa, danitint duna pedra. 8/12/95. FGA 96478, Fonlanars "Pos de la Vila". XII 9698. A.: 600 nl, Solilari, senuliipogeu, en arena pura, sola Cis/ussafr(/'olius, 24/11/95, FGA96452. Ontinyenl, "la Selva". XII 0897, A,: 480 m. Bastant abundant, semiliipogeu, prop de Cislus albidus (estepa blanca) en 1-a terna niargosa-arenosa de la vora del canlí. 2 1/01/96, PCA 96530, Ibideni, 19/02/96. PCA 96582, Onlinyent. "Ca Fernando", Y110198. A.: 460iu, Hipogeu cii arena pura anib Cis/us sauifi.iliu.ç (estepa horrera), abundant, 25/03/96. FGA 96620, thidein, Solitari, sola carrasca ¡ prop d'eslepcs. 8/05/96. PCA 96724. Pinct,"Els Sunars", YJ 3419, A,: 660 iii, Dos exeiiiplars inenuls semihípogeus en arena pura, en pinar dePinuspinas/er (pi rodeno). 17/12/95. PCA 96488. \'allada, Caniíde "l,a Pedrera de guia". XJ 0005. A.: 620 nl, Seinillipogru, solitarí, en erta angilenca creinada, envoltat de Gis/ns albidus (eslepa blanca) ¡ Gis/ns monspeliensis estepa negra) d'un para d'alçíiria, que liavien germinal després de i'incendi del 94, 27/0996. FGA 96628.

-119-

Page 114: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. MicoL Valenciana 2: 1996

Terfeziaceae

Terfezia leptoderma Tul. & C. Tul., Fungi Hvpogaei: 175, (1851)

VsiI'a:is. Montesa, "Basseta Roja". YJ 0710. A.: 400 rn. Solitari, epigeu en lerreny arenós de brugueral crematanib margalló. taigA. Gonca. 17/02196,FGA 96567. Pinel. "lis Surars", YJ 3419. A.: 660 a. Solitari, seinihipogeu en terreny arenós, sola QUOTCUS ilex subsp. bailo/a ¡ prop

d'eslepes. 17/11/95. FGA 96440.

Tu beraceae

lbber albidum Pico, Mdclii. Inang.: 79, (1788)

Sin.: Tuber borchíi Viltad., (1831)

Vaitscis. Ilarx. Carr. Pla de Corrals-Barx: "Xiuladors". \J 3121. A.: 240 m. hipogeo. Sola Cralaegus ,nonona, solilari. 10/ 11/95. FGA 96448. icorp. "Ilongares". XJ 8229. A,: 820 ni. Hipogeu, sola Querdus ilex subsp, bailo/a, relativarnent abundant. 18/02/96. FGA 96574. Bocairenl. "Pla de Manola". YH 0891, A.: 860111. Dos exemplars hipogeus, poc fondos, sola fullaraca de Quercus ilex subsp. bailo/a. 6/04/96. FGA 96639. Fonlanans. "P011 de la Vila". XII 9698. A.: 600 m. Relativanient abundanls, dispersos, hipogeus, sola Quercus iiçx subsp. bailo/a, en pura arena, a la riba. 22/05196. FGA 96735.

Tuber excavatum Vivad,, Monogr, Tuberac.: 49, pl. 1, fig. 7, (1831)

Bicorp. "Hongares". XJ 8229. A.: 820itt. Qualre exernplars immadursi profunds, sotaQuercusilexsubsp. bailo/a. 4/02/96. FGA 96553. Ibideni. Dos exernplars inés, Un d'ells moll gran. 11/0406. FGA 96652. Bocairent. "Manola". "Masel Nos". YH 1392. A.: 900 ni. Milja dolzena molt profiinds, irnntadurs i totainieni envollats de miceli blanc, sola Rosa sp. i

Quercus ilex .suhsp. hallo/u. 8-02.96. FGA 96556.

Tuber rufurn Pico ex Fries var. nitidum (Villad.) Fisher, Tub. u. BenI,: 59(1897)

Sin.: Tuber ni/it/ion Viltad.. (1831)

\ALIiNCLA: Fonlanars, "Poli de la Vila" XII 9698. A.: 600 m. Tálveg. Solilari, hipogeo, locanl una arrel, sola Quercus coccifrra (prop de pi), al rnaieix lloc on frucüficá un atine l'any anterior. 22/05 ,96. FGA 96736. Qualretonda. "El liosar". Sola Quercus ilex subsp. bailo/a. YJ 2315. A,: 200111. 31-3-96. 4 exernplars. MFS 2769.

Basidiomycetes Gaulieriaceae

Gautieria morchellaeformis Vinad., Monogr. itiber.: 26 ,Tab, 3, fig. 6, (1831)

Vaii:.scis. Vallada. Canií de "la Pedrera de gnix". XJ 0005. A.: 620 ni. Població anib exentplars joves ¡ madura, hipogeos poc profiinds, al peo de la nlaleixa carrasca (Quercus ilex subsp. bailo/a) en que lo eren l'any anterior, per les mateixes dates. 19/05/96. FGA 96737.

- 120-

Page 115: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciano 2: 1996

Hysterangiaceae

Hysterangium rickenii Soehner. Pílz. u. Kriilllerfrel,nd 4: 190, (1921)

Vui:\cu. Pinct, "lis Surars". YJ 3419. A,: 660 u. Hipogeu, en cerreny arenós, sola Quercus suber, 2/11/95. VGA 95414. Ibídem, 10/1 1/95. VGA 95424. Ibidcm. 14-11-95. MES 2626. Ibídem. 17/11/95. FGA 95444.

Hysterangium separabile Zeller, Mycologia 33: 196, (1941)

V.,usci.,: I'inel. «Fis Surars», Soca Querc,issuberi I'ínuspinas/er. UTM YJ-3419. A.: 66001.8-12-95, MES 2656. Ibídem. 8-

4-96. MES 2774 i 2775.

Hysterangium stoloniferurn L. & c. lal. var. rubescens (Qué!.) Zelier & Dodge, (1843)

AlT. AICOI, FonI Roja. S. Anloni, Y111982. A.: 900 m. Població hipogea en lerrenv argílós-arenós, Sola Quercus ¡les subsp. bailo/a, 2/02/96 VGA 96545. Ibídem. Carrelera del Sannjarí. YH 1683. A.: 820 nc. Solilari sola Quercus iles subsp. baIlo/a. 22/03/96, VGA 96612. Vsci'xi,c, ilicorp. "Hongares". XJ 8229. A,: 820 lO. Exemplars joves, sola Quercus 1/ex subsp. hallo/a, 7/01/96. FGA 515. MES 2716. Ibideul, Rela4vamencfreq'tienl. 4/02/96. VGA 96554. Ibídem. 18/02/96. FGA9658I.

Ibldem. 1I/04/96. VGA 96654, Bocail -en!. "Manola", "Maset Non", VII 1392. A,: 900 m. Poh!acíó gran, Icipogea, sola

Quercus jhs sccbsp. bailo/a, 8/02/96. VGA 96584. Ibidem. "Pla de Manola", VII 0891. A.: 860nl. Sola Quercus i/exsubsp. bailo/a. 18/0396. VGA 96603. Ibidem. 6/04/96. VGA 96640, Fontanars...AlI del Moro'. XH 9391. A.: 960 III, Pobiació en argiles roges de descalcificació, entre refíllois de Quercus 1/ex subsp. haioca. 29/04/96. VGA 96686.Vallada. Camí de "La

Pedrera de Geix". XJ 0005. A,: 620 u. Soca Quercus ile.r suhsp. bailo/a. 15103/96. VGA 96597.

Trappea darkeri (Zeller) Casleliallo var. darkeri

Vsi s1:,s. Plnel, "Lis Surars". NI 3419. A,: 660 ni. Solitari, llipogeu en lerrenv arenós, prop de Rhizopogon Iu/escens, sola l'i'nu.spinas/er 1 Quercu.ç sube,'. 9/09/95. VGA 95335. Vallada. "El Campelio". YJ 0206. A,: 600 m. Senliilípogeu en argila roja de descaicificacíó, dínlre (lel foral deixal per un pi (l'inu.shaiepensis) creucat !'anv anlerior. 17/10/95. VGA 95359.

Melanogastraceae

Metanogaster varicgatus (\'illud.) L, & C. Tui., Ann, Sci, Nal,, 2e. sér, T. XIX: 377, (1843)

Ai,sor, A!coi. "Font Roja", "5. Anloni", YH 1983. A.: 1000 m. Solilaní í senlilíqllat, profund, sola Quercus 1/ex sllbsp. bailo/a, 5/01/96. VGA 96506. Ibidem. Carrelera del Santuari. VII 1683. A.: 820 m, Solilani. 22/03/96. FGA 96611. ihidelll. 17/05/96. VGA 96731. Ibideni. Mas de Teluan, 12/04196. VGA 96647. Ibídem. "Pla deis Gai.lcrs". Dos exencplars por profinds, soca Quercus 1/ex subsp. bailo/a, al costal de Genea vemicosa i J/j'inenogaster olivaceus, 17/05/96. VGA 96732. Reneíxaina. "Barranc de! Toli Ve!!', XII 9691. A.: 8001n, Solitari, sec i epigeu. solaQuercus ¡les subsp. bailo/a. 30/ 03/96, VG A96631. VAIi•,SCL\. Bicorp. "flenefela!", XJ 8428. A.: 520 III, Sola Quercus iles suhsp. baiota. 17/03/96. VGA 96599. Bocairenl, "Pia de Manola". VII 0891. A.: 860111. Solilaní, sola Quercus ¡les subsp. bailo/a. 23/05/96. VGA 96744. I,lu(xenl, "Ilarranc de la Figuera". VJ 3413. A :400 rn. Solítarí, sentihipogell sola Quercus coccfera, 23/03/96. VGA 96616. Pinel, "lis Sllrars", YJ 3441. A.: 660 m. Solilarí sola Quercus suber. 17/11/95. FA 95441. MES 2634. Ibídem, 12-5-96. Leg.A. Maliiqc,es. MES 2804. Qualreconda. "ParhdeCalnilo".YJ 2616. A,: 380111. Sola Cís/us sah'(folius, prop de Quercus coccifera. 25-2-96. MES 2737. Bellighnínl. "Carrascar de BenigESiul" \J 2315. A.: 220111, SolaQuercu.s ilexsubsp. bailo/a. 30-3-96. MES 2764.

- 121 -

Page 116: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Octavianinaceae

Wakefieldia macrospora Ilawk,, Phil, Trans. Rov, Soc., Lond. ser.B, 237: 521, (1954)

VsLi:\cls, Bicorp. "Hongares". XJ 8229. A.: 820 u. Solilari i poc profunda, sola Quercus 11ev subsp. bailo/a i prop

d'Ht'sterangiuni s/olon(ferunz. 4/02196. FGA 96552.

Rhizopogonaceae

Rhizopogon Iutcolus Fr. & Nordli. eniend. L. & C. Tul,, Giorn.bot. tal., ann.1, 2(1): 57 (1844

VAIJNcin. Pinel. "Els Surars", YJ 3419. A.: 660 ni. llipogeu. en arena, proi de Trappea darL'eri:, sola ¡'jons pinas/ev. 9/11/

95. FGA 95336. Tarnbé als Surars, entre brolla silvícola, sola ¡'inuspinask'r ¡ Quercus suber. 17/12/95. FGA 95489.

Rhizopogon roseolus (Corda) TI,. M. Fries, Svensk, Bol. Tidskr. 6: 38, (1854)

Sin.: Rhizopogon ,i,bescens ( TuI. & C. Tul.) Tul, & C. 1\iI., (1844) Rhizopo,gon uzilgarís (Volad.) Lange var. vulgaris,

(1956).

ALS:\vr. Alcoi, "FonI Roja". Canií del "Mas del Baró". YlI 1582. ,,:1080 itt. Sola ¡'jOns halepensis. 27/10/95. FG A95418. C.sii.iÓ. Vistabella dci Maestral, "S. Joan (le I'enyagolosa". ¡'mus sylvestris. 1-5-96. Leg. II. Mahiques 1/. YK 2559. A,: 1300 ni. MES 2797. Ibideni, 1.eg, 1 García, 22/10/95. FGA 95385. lb. 1/05/96. RíA 96705. V.,ii:su.,. Ontinvenl YlI 0898. A.: 460

¡u. Sola ¡'jons halepensis. 25-4-95. l.eg. E Garcia. ME.S 2783. Bocairent, Ma de Manola. Y110891. A.: 860,t,. Sernihipogeu

en lerra argilenca, rogenca, sola Pinos haicpensis. 6/11195. RíA 95322. Ib. 19/10/95. FGA 95368. lb. 23/05/96. FGA 96741. Onlinyent. 'Pinarel de Ca Fernando", Soiilari, en arena, sola Pjnns halepensis. Leg. A. Gonca. 25103/96. FGA

96621.

Hipogeus descrits o citats de la Comunitat Valenciana.

S'indica amI): (1) Aquest article, (2) MAHIQUES et al. (1995), (3) CALONGE et al. (1994), (4)

CAI.ONGE et. al. (1996) 1(5) MAI.ENÇON & BERTAUIT (1971) No sitj resenyen les diversses puhlicacions en que apareixen fotos de Tuber sp. indicant que

procedeixen de Morelia o Ca.stelló.

Balsainiavulgaris Vittad. (1) (2) Delastria rosca 1.. & C. 'ful. (2) Endogone lactiflua Berk. & Br. (1) Gastrosporium sirnplex Mattirolo (1) (5) Gautieria graveolens Vittad. (1) Gautieria morchellaeformis Vittad. (1) (2) Gautieria trabuti (Chal.) Pat. (2) Genabea cerebriformis (Harkn.) Trappe (1) (2)

- 122 -

Page 117: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Bufil. Soc. McoI. Valenciana 2: 1996

Genabea sphaerospora Mattirolo (1) Genea klotzschii Berk. & Br. (4) Genea sphaerica Tuiasne & C. Tuiasne (1) Genea verrucosa Vittad. (1) (2) Geopora cooperi Harkn. (1) Glomus macrocarpum W. & C. Tul. (1) (2) Glomus microcarpum Tul. & C. Tul. (1) Hydnocystis clausa (L. & C. Tui.) Ceruti (1) (2) Hymenogaster albus (Klotz.) Berk. & Br. (4) Hymenogaster aromaticus Velenovsky (1) Hymenogaster bul!iardii Vittad. var. buliiardii (1) Hymenogaster knappii Soehner (1) Hymenogaster lycoperdineus Vittad. (2) Hymenogaster olivaceus Vittad. fo. olivaceus (1) llymenogaster tener Berk. & Br. (2) Hysterangium rickenii Soehuer (1) (2) Hysterangium separabile Zeller (1) (2) Hysterangium stoloniferum L. & C. Ti,]. var. rubescens (Qué!) Zeller & Dodge (1) (2) Melanogaster ambiguus (Vittad.) TuI. (1) Melanogaster bromeianus Berk. (4) Me! anogaster tuberiformis Corda (1) Melanogaster variegatus (Vittad.) L. & C. Tul. (1) (2) Octavianina asterosperma (Vittad.) Kuntze (2) (3) Picoa juniperi Vittad. (2) Rhizopogon luteolus Fr. & Nordh. ernend. L. & C. M. (1) (2) (3) Rhizopogon roseolus (Corda) Th. M. Fries (1) (2) (4) Terfezia leptoderma 'Dii. & C. Tul. (1) (2) Trappea darkeri (Zelier) Castellano (1) (2) Tuber aestivum Vittad. (2) Tuber albidum l'ico (1) (2) Tuber brumale Vittad. (3) (4) Tuber excavatum Vittad. (1) (2) (4) Tuber malcnçoni 1)ornadini (4) Tuber nigrum Bu!!. (4) 'fliber oligospermum (L. & C. Tul.) Trappe (1) lbbcr rufum Pico ex Fries var. nitidum (Vitiad.) Fisher (1) (2) (3) (4) Tuber rufum Pico cx Files var. rufum (2) (4) Wakefieldia macrospora (Hawk.) Flawk. (1) (2)

- 123-

Page 118: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB
Page 119: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB
Page 120: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

BIBLIOGRAFIA GENERAL

Beemaseoi,J. & K&szi is, E. (1986). cha:npígnons deSuisse, champignons sana lames, Vol. 2. Edition Mykologia. Luzern,

412 pp.

Catoso:, E D. (1996). Nidularia deforinis (Gasleromt'celes), una especie rara en la Península Ibérica, Bol. Soc. ¡ti ico!.

Madrid21: 395-6.

Csi.00:, ED. & Di:simviv, V (1975). Les Gastéroniycétes dEspagne. Bu!!. Soc. Mj'col. & 91(2): 247-292.

CsLovce, El)., Tonsi:, M. te: la & lawvisowice, M. (1977). Contribución al estudio de los hongos hipogeos de España.Anal. l,,st.

Bat. cavanilles 34(1): 15-31. Csiosa:, ED., Rxeiini s, A. & TsiiisLe, M. (1985a). Nuevos datos sobre los hongos hipogeos de España. Bol. Soc. Mico!.

castellana 9: 45-54.

Cuosei:, ED., Rmasii A., TaiiAni, M. & Rousñ;isz, N.B. (1985b). Nuevos datos sobre los hongos hipogeos tIc España. II.

Géneros Balsainia, De!astria y Genea, novedades para el catálogo micológico español. Butll.Soc. cal. Mico!, 9: 57-64.

Csi.osci'. E D. & Rajo: A. (1991). Las setas de la ComunidaddeMadridAgencia de Medio Ambiente. Madnd, 624 pp.

ED., Sevrw J.C. & Gaeca, E (1993). Contribución al estudio de los hongos de Valladolid y provincias limítrofes.

Gaslemsnyceles yilscomrcetes lupogeos. BoL Soc. Mico!. Madrid 18: 59-80. Ceios(x, El). & Poseov, PM. (1993). Nuevos datos sobre los hongos hipogeos de España. V. Registro de nueve citas nuevas,

Bo!. Soc. Micol. Madrid 18: 41-58. Csiov;i, ED.MsiiIQi'v. R. & Ti'ji'iasi. E (1994). Aportación al conocintiento de los hongos de la Comunidad Valenciana. Bol,

Suc. Micol. Madrid 19:155-163. Ciosia:, El)., Sa-ros J.C., Ji arr, P & Gris.is, E (1994). Contribución al estudio de los tongos de Valladolid y pros'incias

limítrofes. II. Registro de cuatro táxones nuevos para el catálogo español. Bol. Soc. Mico!, Madrid 19: 175-185.

Csi,osr, ED., Tii.ixsr, F. & MailiQila, 8. (1996). Notas sobre los hongos hipogeos de Castellón Bul. Suc. Micol. Madrid 21:

409-411. Cmi it, A. (1960). I:lapbonorco'tales et Tjibe rafes. Bresadola. Iconografia Mycologica, Vol. VII, Suppl. II. Trento.

Ceno, B. (1983). lJiun,çbi da! vero. Vol, 1: Arti Grafiche Saturnia, Trento. 690 pp.

Ccoo. 8. (1987). lfunghi da! cero, Vol 5. Arti Graficlie Saturnia. Trento, 723 pp.

Ca -ro, B. (1993). lfun,çhi da! vero. Vol, 7. Arti Graficlie Saturnia. Trento, 759 pp.

Coeoiu:cutivr, R. (1994). Les cbampignons de France. Goide encyclopédique.Eclectis. Paris, 448 pp.. 1751 Pl.

D,5iscu:, R.M. (1993). 12001'ilze in Farbfotos.AT Verlag. Aarau Stiittgard. 1179 pp.

(1968). Gastérouiycbtes de Belgique: ,S'c!erodermata!es, Tu!osloniatales, Lycoperdales. BullJard. Bol, Nal.

Bclg. 38: 1-101. Fir,joi'nirr, II. M. (1913). A coniparative sttidv of tIte developitient of tlie fruit body in l'hallogasler, Hysterangíwn and

Gaulieria. itnn..tlyco!. II: 111- t49.

Giiov,G,, Ri'si A. & Wixrriiiioi i, W. (1980). Baucltpilze (Gasterom,) -cetes s.l.) in der Bundesrepublik und Westberlin. Beih.

z. Zeitsch,: Mykol. 2: 1- 120.

Jci sai. \V. (1989). Guida alfa detern,inazione deifunghi. Vol. 2. Aphiilophora!es, Heleivbasidioinycetes, Gas! ram ycetes.

Sattirnia,Trento. 597 PP lteeyawoicre, P. M., Kaik, P. M., Siiro, B.C. & t'i'eu:n, D. N. (1995). Ain.ruvríh & Bisbys Dictionaly of Ihe hengi. CAl)

International. Univcrsity l'ress, Cambridge. 616 pp. Hoouara, M., C.iwccr, E D., Di meas, V., Moscar, G. & Luvos.r, X. (1979-1980). Aportación al conocimiento de los hongos

del SE. de España. VI, Escleroder,nata!es, Lycoperda!es, Nidu!aria!es, Fala!es, Himeno,gaslera!es, ¡'odaxales

('Gasternin) ,cetes, Basidio'nvcetes.). Anal. Unir. Murcia ciencias 38 (1-4): 101-132.

tawiosowii:z, M. (1988). Grayby (Mycota) . T.XVIII. Ascoinycetes, Elaphomycela!es el Tuberales, Tab. I-XXVII. Warszawa.

Krakóoo: 161 PP

Loes, D. M. (1946). hongos ile Galicia.Anal.Jard. Bol. Madrid VI (1): 417-471.

M.oeQta, R. G.socis, E & osm, T. (1995). Hipogeos de la Vail d'Alhaida i sones limítrofes (Valñocia). Bu!!!..oc. Mico!.

Valenciana 1: 53-89. M.eivço. G. (1973). Chiaiupignons Hypogés du Nord de l'Afrique. 1. Asconivcte5, Persoonia 7 (2): 261-288.

M,ui'sços,

G. & Breres'r, 8 (1971). Chtampignons de ha Péninsule Ihérique. 1. Explorations cutre le Midi valencien el le

Montseny. Acta Pbytotaxonomica Barcinonensia 8: 1-85.

- 126-

Page 121: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

Maerjusu, A. (1976). Cbampignons du Nord el du Midí. Vol. 4. Société Mycologique des Pvrénées inéditeri -anéennes. Perpignan. 261 pp.

Minuaza, R. & Dlsz G. (1987). ¡asaetas. Guía fotogrdficay descriptiva. lberduero. 932 pp. MicuM:I., E., Ilinsis, B. & Kiussi:t., II. (1986). //andbuchfiir Pi/zfreundc. Vol. 2. Gustav Fischer Verlag. Sntttgart. 448 pp. Mo.vn:ojii, A. & Lussn G. (1991), Funghi Ipogei dell'Appennino Reggiano-Paritiense: Le Endogone. i?ivista diMícologia

XXXIV (2): 131-139. Movi'i:wii, A. & Liscwi G. (1993). Al/ante fotografico di Funghi lpogei. 490 pp. Associazione Micologica Bresadola,

Trento. Monino, 6., R. 6siÁ' & A. Oinves. (1986). Hypogeous fungi front continental Spain. 1. Ctypt. Myco!. 7(3): 201-229. Monino, 6., GsRcb\ Mssjo,,J.L. & Ztes'a, A. (1986). La go ía lizcafo de los hongos de/al? Ibérica. Vol. liii, Incafo. Madrid,

1276 pp. Monxssu, J. (1985). Les Gasteromycetes de France. 2. Nido/aria/es. Doc. Mycol. XVI (61): 35-45. Mocn, M.,Jln.iui, W. & Fijnu:n-Zioca, C. (1985-1996). FarballasderBasidiomyceten. Lieferting 1-14. (;ttStaV Fischer Verlag.

Stuttgart. New York. Ovnns, A. & Ciosse, F. D. (1980). Aportación al estudio de los hongos de Andalucía. III. Gasterornycetes de la provincia de

Granada, Bol. Soc. Mico!. Madrid 5: 2 5-45. I'i:cu:n, D.N., Snxra:n B.M. & Yoins, T.WK (1993). British lruffies. A revision of bril isb hipogeousJkuzgi. Roval Botanic

Gardens. Kew. 216 PP Pl. 1-26. Pisare, D.N., L,taui:, T. & Suoven, B. M. (1995). BrilirhpzzfJballs earthstars and stínkhorns. A,z acconul of the britísh

gastcroidfnngi. Royal Botanic Gardens. Kew 255 pp. Piuu.u, R. (1981). Les chainpignons. Ed. Solar. Milan. Rtin, S. (1995). Fitnglti in dicentbre nella zona insubrica dell'alto Varesotto. Rivi,sta diMicologia X XXVIII (1): 17-32. Ssoninx, PA., Brujan:, A. N., To.\I,J. B. os: & Fiscure, E. (1888) .Syllogofungoruzn o;nníuin huczisque cognilo?lun. Vol. 7.

Gasterornyceteae, l'hycomyceleae, M;:vo,nyceleae, Ustilaginoac et Gredineae. Patavii. 882 pp. I-I.IX. Ti ctvii, L.R. & TI,LOI, C. (1851). Fungí ¡iypogaei. Paris. 222 pp. Tab. I-í1. Viusi,J.M. (1991). Contribución al conocimiento de la flora in icológica del Baix Entpordvzonaslhttítrofes (Catalunra).

IV. Hoitgos Itipogeos (Zygomycolina,Ascornt -cotina yflasidioznrcolína). Bu!!!. Soc. Gata/ana Mico!. 14-15: 143- 194. Vui., J.M. (1994). Algunos ltortgos hipogeos interesantes para la ¡nicoflora catalatia. ¡Jo!!!. Soc. Gata/ana Mico!. 16-17:

22 1-248. \'irisoisl, C. (1831). Monographia tuheraccaru,n, Mediolani. 88 pp. Tab. 1-y. Zcu,ru, S. M. (1918). Gatitieria in North America.Ann. .4fiss. Do!. Gard. 5: 133-142.

- 127-

Page 122: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butll. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

(ATA CA UMA SABAL. ENFERMEDAD COMIN EN EL PALMITO (CHAMAEROPSHUMILIS L.)

1. RODRIGO COLL F.M.Escuela de Jardinería y Paisaje

Paseo de la Pechina, 15. 46008 Valencia

Summary. RODRIGO COLL 1. (1996). Catacawna sabal, common disease of the Chamaerops hurnilis. Bol!! Soc. Mico!. Valenciana 2: 129-130. -

The symthoms, incidence and nieans of fight of ihis disease are described. Key words: Disease, ilscomt'cetes, Cha macrops,

Resumen. RODRIGO COLL, 1. (1996). Catacau,na saha!, enfermedad común del palmito (c'harnaerops hunziis 1..). Butll.Soc. Mico! Valenciana 2:129-130.

Se describen los sintomas de la enfermedad, su incidencia y medios de lucha. Palabras clave: Enfermedad, Ascomycetes, C'harnaerops.

Introducción chamacrops humilis L. es muy apreciada en jardinería por su gran valor ornamental, es

típica de la región mediterranea siendo una de las pocas palmáceas que no tiene su origen en los trópicos, es la única espontánea en la Península y, viene sufriendo desde hace tiempo el ataque de C'alacaurna sabal, hongo que si bien no reviste peligrosidad si, ocasiona graves daños desde el punto de vista ornamental. Se puede decir que casi no existe ningún palmito que no sufra su ataque tanto cultivado como espontáneo.

Organismo causal Catacauna sabal (Ascoinycete) - De localización taxonómica bastante discutida, se le situa

dentro del grupo de hongos que producen las "manchas alquitranosas" o "lar spols" ,en muchas ocasiones se le ha incluido dentro del género Phyllachora que ocasiona graves daños en gramineas. Separándose de este por la forma de apertura de sus cuerpos fructíferos.

Síntomas La infección puede aparecer en pinnas, raquis y pedúnculos. Las manchas tienen forma

poligonal y están paralelas al eje principal de la hoja. No fallan formas irregulares y redondeadas. De textura verrugosa, miden entre .4-6 mm. x 2-4 mm. Un halo amarillento rodea a la mancha

- 129 -

Page 123: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

infecciosa. Se producen daños tanto en el haz como en el envés. La incidencia de la enfermedad es bastante elevada. Cuando esta muy avanzada amplias

zonas del téjido se vuelven necróticas.

Diagnosis Por microscopia simple. Es de dificil cultivo "in vitro", es suficiente con la observación

directa al microscopio , seccionando la mancha hasta conseguir el corte adecuado, se observará la presencia de peritecios de color oscuro que en su interior tienen esporas rosáceas en grupos de ocho. El peritecio mide entre 240-250 x 93-120 micras.

El estado asexual es un acérvulo y se ve raramente, porduce conidias incoloras que miden 45-6 x 2-3 micras.

Géneros afectados: Además del citado, se cita también su presencia en los géneros siguen-tes: Sabal, Washingtonia, C'ocos, Livisfonia.

Se desconoce su ciclo exacto.

Prevención y tratamiento Se sabe sin embargo que sim ciclo es corto, el empleo de medidas sanitarias y de fungicidas

preventivos será lo mas adecuado. la eliminación de hojas atacadas reducirá la cantidad de inóculo, pero el problema básico

seguirá siendo el desconocirnento de su ciclo y por tanto del momento adecuado de tratamiento. La incidencia de esta enfermedad aumenta cuando la planta crece bajo condiciones

estresantes. Favorecen la diseminación los lugares de baja circulación de aire y el mojado de las hojas.

Medios de lucha Preventivos: Caldo bordolés, productos a base de cobre. Curativos: Benomilo, carbendazima, carboxina, clortalonil, óxido de cobre, maneb,

oxicarboxina, metil-tiofanato. Volver a señalar que la mejor época de tratamiento es desconocida

BIBLIOGRAFÍA

CIALSuO Guuoi - ( Ioe\.'I DAci,eoo (1992) Phaeochora steinheilii agente delle «machia di enrame» sur Ghamaerops. Inforinatore Filopamologico 913.992 17.20

R. C,i&i: & T.K.Bnoscir (1991), Catacauma leaf spot. D lacases and Di.çorders of Ornamental Palma. APS Press. 1992. 8-9.

-130-

Page 124: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

NOTES BREUS

CORTINARJUS INIiXPECTATUS BRANDR, ESPÉCIE PRIMAVERAL, AL PENYAGOLOSA.

R. MAHIQUES (S.M.v.) Dr Climeni, 268- 46837 Qualrelonda (Valencia)

Summary. MAHIQUES. R. (1996). Cortinarius inexpeclatus Brande Spring species in the Penvagolosa., /3utlLSoc. Mico!. Valenciana 2: 131-132. Key words: Cor/inarius, taxonome, Castelló.

Resum. MAHIQUES, R. (1996) Cortinarius inexpoclalus Br4ndr. Espkie primaveral a! Penyagolosa. Bu/li. Soc. Mico!. Valenciana 2: 131-132. I'arau!es clan: Corlinarius, sisLemltica, Castelló

Cortinarius ifleXpeCtatuS Brandr., Doc Mycol. XX (77): 110, 1989

Cortinariüs, Phlegmacium, Caiochroi.

Descripció macrosCópica Çpjl convex, glutinós, fihril.lós adnat i de coloració caramel, una mica més fosc pel centre. De 7-9cm. Lunine.s escotades, apretades, d'aresta asserrada ¡ discretament més clara. Coloració gris pal.lida a argilosa. E.sporada tabac. iii bulbós de marginat a submarginat o anioniforme, blanquinós, amb una banda concolor al capeli suprahulbar ben característica. Cortina abundosa, que deixa restes a la meitat (tel peu o penjani a la vora del capdil. 5-7 x 2- 2,5 (4) cm.

Çm gniixuda, de blanquinosa a crema clara. Olor ¡ sabor oliosos, foris. Reaccions quírniques a la cam: K011: Crema cIar.

- 131 -

Page 125: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

BuHI. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Guaiac: Positiu immediat. TL-4: Negatiu. Nitrat de Plata: Gris als 10 minuts.

Característiques microscópiques: Basidis tetrasprics. Espores amigdaliformes, amb grosses berrugues, d' 11-13 (14) x 6-7 mp. Aresta atnb céllules estírils clavades o subutriformes, mesclades amb basidis esporulants. Cutícu-la gelificada, amb hiles de l'epicutis amb pigment incrustant eSpS.

Híibitat ¡ Loe.: De forma abundosa, alguns membres de la Societat MicoRgica Valenciana, trobaren al Penyagolosa, en llocs distints, peró no inassa separats, poblacions importants d'aquest cortinari de primavera. CASTEIJ.Ó: "S.Joan de Penyagolosa' (Vistabella del Maestral) I'inussylvestris. YK 265 7. A.: 1400 ni. 1-5-96. Leg.: Excursió de la Societat Micológica Valenciana, MES 2790.

BIBLIOGRMIA

I3IL&snnn>,T, E.. Lirisni, H, Miiu 'e. lI,MaOT,J &Mieos, S. (1990) Cortinariu.s. Flora I'hotographica. Vol. 1: 40p. 60pl.

- 132 -

Page 126: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

CORTINARJUS VI0L4CEUS SUBSP. HARCYNICUS, TROBALLA INTERESSANT A TERUEL.

R. MAIHQUES (S.M.V.) 0r Climeni,26E- 46837 Quairelonda (Valencia)

Surnmary. MAHIQUES, R. (1996), Cortinarius violaceus subsp. harcynicus in Teruel. liulIl. Soc. Mico!. Valenciana 2: 133-134.

Key words: Cori inarius, taxonornv, TerueL

Resum. MAHIQU.S, R. (199(,).corlinariusviolaceussubsp. haitynicusaTeruel. 81111. Soc, Mico!. Valenciana 2: 133-134. Paraules clan: (Jortinarius, sisiem3tica. Teruel.

Cortinarius violaceus (L.:Fr.) S. E Gr-ay subsp. harcynicus (Pers.) Brandrud in Brandi -ud et Melot, Nord.j

Bol. 10(5): 538, 1990 Bas,: 4çaricus bari-ynicus l'ers. (1794), Neues Mag. Bol. (Rómer) 1: 100. Sin,: (Jortinarius harcynicus (Pers.) Mos.

Descripció macroscópica: Çjil convexo-bombat, ainb tendéncia a aplanar-se ¡ deprimir-se pel centre; superficie tomentosa-feltrada, escatoseta, arnb la vora regular o fistonejada, perb involuta. Seca. Coloració violeta fosca. De 35-9,3 x 1.8-2 cm. Lmines escotades, (l'aresta uniforme, separades (7-8/cm.), mitjanamentamples (fins els 0,5cm d'alçada). Violeta fosques. Esporada canvella. Peuohés, igual o claviforme a la base. Tomentós, ami) un feltre constrenyt. Violeta fosc. Tendeix a esclafir la sena superfície, igual que la del pii, en temps sec. Cortina violcia, ténue, fugaç. De 5,5- 7 x 3-6,5 cm. Garn ferma, gniixuda, estopenca a la base del peu. Viol.cia, una mnica rogenca de forma fugaç, més clara a la base del peu. Miceli violaci. Olor fusta de XO acabada de tallar o de peli adobada. Sabor (le fusta de xop. Reacció a la potassa roig sang a la carn.

- 133 -

Page 127: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButiL Soc. Micol. Vaenciana 2: 1996

Característiques microscbpiques: Cutícula_pillal un tricoderm amb hifes més o menys erectes, de 6-15 m4 d'ampliria i piginent citoplasmtic, de vegades serpentejant i d'altres també visible a la membrana com a fines granulacions. Anses, presents. Espores d'arnplament el.Iíptiques a subgloboses, ainb una gútula central. Bernigues de fines a mitjanes, bastant regulars, De 10,5 - 14 x 75- 8,5 mp. Cél.lules estérils ahundoses, tant cii forma de picuro com, sobretot, de quellocistidis; lageniformes i fusiformes, de fina paret i contingut blavós, mesuren de 40-160 x 10-14 mp. Alguns apareixen amb un septe cap el terç superior. Basidis tetraspórics.

Habitat i Loc.: TERUEL.: I'uerto de Bronchales. Oriluiela del Tremedal. Pirnis svlvestris. Sol torbós, a prop don gotiol o somall. UTM xx 1484. A,: 1620 nt, 26-8-95. Leg. Al. Montagud. MES 2441.

Bibi. Sel.: Brandrud, T.E. el al. (1990): Vol. lA 21 Brandrud. T.E., -1994-3: 18.

Icon. Sel.: CcOo, B. (1989): 2247. Dülinckc, R.M. (1993): 711, Marchand, A. (1982): 619. Michael, E, et aL (1985): 105.

BIBLIOGRAFIA

Iliusnutn,T.E., 1.I\lsoRbsl, H., M.,iauoe, II., Mnoi'j. &Mt sKO', S. (1990) coriinarius.FloraI'hotographica. Vol. 1. ('ortinarius

liB. Matfors, Sweden. Biusuei:e, TE., i,iiruÚsi, II., Msiiu'so, li. MeWT. J. & Mt sKOS, S. (1994). Cortínarius. Flora Photographica. Vol. Hl.

cori manos lIB. Matfors, Sweden.

Cerro, 8. (1989). Ifunghí dal reno. Vol, 6. 719 pp. Saturnia. Trento.

DMisco', R.M. (1993). 1200 Pilze mo Farbfolos. 1179 pp. AT Verlag, Aarau-Stuugard.

A (1982), Chain». do Nondet do Midi. Vol, 7. 275 pp. Société Mycologique des P\Té[téCS Méditerranéennes.

Perpignan. Mioi,ji, E, Hnsu;, 8 & Kir:inz, II. (1985). HandbuchfürPilzfreunde. Vol. 4.488 pp. GustavFisher Verlag. Stuttgart.

- 134-

Page 128: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

MACROLEPIOTÁ MOLYBDITES, ESPÉCIE TROPICAL ACLIMATADA

EN UNJARDÍ DE BARXETA (VALÉNCIA).

R: MAHIQUES (S.M.V.) Dr dimen!, 26E- 46837 Quatretonda (Valencía)

Sununary. MAHIQUES, R. (1996). Macrolepio/a mo!ybdi/es, tropical species acclintated ¡u a garden in Barxeta (Valncia).

Bu/li. Soc. Mico!. Valenciana 2; 135-136. Key words: Macrolepíola, taxortorny, Valncia

Rcsurn: MAIIIQUES, R. (1996). Macrolepiola nolybdiIes, espcie tropical aclimatada en un jardí de Barxeta (Valncia).

Bu/li Soc. Mico!. Valenciana 2: 135-136.

Paraules clati: Macrolepio/a, sisteinñtica, Valincia.

Macrolepiota molybdites (Meyer: Fries) Moreno, Bañares & Heykoop. Mycolaxon W. 467, 1995

Sin.: chiorophyllum mo! pbdites (Meyer: Fries) Massee chlorophyllum esculentum Massee

El.: Macrolepiota; J.epiota de grans dimensions. Chlorophylliim: Líintines del color del clor.

Molybdites: Color ploni, tainW de les Etniines.

Descripció macroscbpica: Çll pla-deprimit, amb un umbó obtós ¡ depressions periumbonais. Superfície fibrillo-sedosa, finament escatoseta als 2/3 terços externs, castany-crvol sobre fons blaitquinós-crema. Centre trencat en vistoses escales concéntriques, planes o una mica realçades, castany fosque.s. Vora estriada, amb estriacions marcades que no apleguen al cm. De 11-13,5 cm. Lsmines lliures, amb "collarium" no ben delimitat, bombades, arnb l'arcsta finament floconoseta ¡ crenulada. Del grisenc passen prompte al glauc ¡ olivaci cridaner, ainh l'aresta d'antuvi concolor i després castany fosca. Castany rosades al frec. 6-7/cm i fins 11,1 cm d'alçada. Esporada glauca. jj engrossat a la base, llis, fistulós; de blanquinós passa al crema verdós amb lo groguenc. La meitat inferior castany fosca, on poden haver-hi petites taques clapades més fosques. Aocil doble, mbbil, meinbranós, persistent, ainb la vora castanya. De 9-12 x 0,8-0,9 (1,5) cm. Carn tova, fineta, de color blanquinós al crema-olivaci suau al capeil on es fa grogós olivaci. Al peu és assafranada a lpex ¡ ca.stanya anib to rosat als 2/3 inferiors. olor suau, senlit, de Pholiota cylindracea d'antuvi i posteriorment atnh component aromtic.

- 135 -

Page 129: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Reaccions químiques: Amoníac, negativa.

CaracterístiqueS microscópiques: Cutícula amb epicutis compost per hiles de 3-9 mp.de di.metre, afihulades, amb pigment granullós de membrana, granullós-vacuolar intracel.lular i en forma de cristalls intercel•lulars. Les grans escales del cape!l també es composen d'hifes filainentoses de 5-8 mpt llimeni amh basidis tctraspórics. Espores de grossa paret, lises, asimétriques, amigdallforme-truncades, e!.líptiques, arnplainent el.líptiques, submitriforrnes o subgloboses, amb porus, peró amb tracte poral a penes marcat a !'inici, gutulades, generainient amb una grossa gótiila central, d'endospori no o dubtosament metacromtic al hlau de cresil; de 7-10 x 65-7 (7,5) mp. Queilocistidis claviformes, la majoria esfero-pedunculat.s, a!guns catenulats a la base, en ocasions amb pigment granullós 1, inclús, pustulós a la seua membrana, de color castany fosc; de 18-40 x 8-

15 (17) mp. Fíbules, absents.

Hábitat i Loc.: \5LINClA: Barxcta. YJ 2224. A.: lOO ni. Al jardí, sobre la gespa. 30-7-96. Leg.M. Montagut. MES 2828. Ibidem. 1-8-96. MES

2829.

Bibl. Sel.: Bon, M. (1993): 126. Courlecuissc, R. (1994): 716, Michael, E, etal. (1987) 3:152.

Icon. Sel.: Diihncke, R.M. (1993) 520.

Observacions: Encara que espécie molt rara, é.s tóxica i ha estat confosa amb la Macrolepiota

rhacodes (Vittadini) Singer, tainbé amb escales al capeil, enrogilnent al lacte i peu llis, peró les escales són molt més grans, com una teulada, tatnbé el peu és més gruLxut i, sohretot, les lamines

no són mal verdoses.

BIBLIOGRAFIA Bo', M. (1993). Leopiotaceae. Les Lepiotes, Flore Mycologique dEurope N°3. Doc. Mj'col., Mé,n. Hors série 3. Lille. Cnt im:ci les:, R. (1994). Les Champignons de France. Guide encyclopddique: 448 pp., 1751 Pl. Eclecus. Paris. D:seses, R.M. (1993). 1200 J'ilze in Farbfotos. 1179 pp. AT verlag. Aarau-Stuttgard. Mn:inri, E, Hiess;, B & Ketiso., H. (1987). ílandbucbfiirPilzfreunde. Vol, 3.484 pp. Gustav Fisher Verlag. Stuttgart.

- 136-

Page 130: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButM. Soc. Micol. Va'enciana 2: 1996

FOTOGRAFÍA DE SETAS, CON LUZ NATURAL, UTILIZANDO LA TÉCNICA DE EXPOSICIÓN

Alfredo Burguete

Voy a hablar de esta técnica de fotografi'a, que es la que he venido utilizando durante estos años con unos buenos resultados, por lo que no he tenido necesidad de utilizar el flash; algunos amigos que lo usan,

también obtienen buenos resultados ya ellos les invito desde aquí a que escriban un articulo semejante al que sigile a continuación.

LA FILOSOFÍA DEL MAIERIAL

No hace falta gastarse una fortuna para poder hacer fotos de setas con excelentes resultados. Cierto

es que si titilizamos los mejores objetivos y las mejores máquinas, obtendremos mejores resultados y sobre

todo trabajaremos con más comodidad. Pero también es verdad que con un equipo modesto y una buena dosis de ilusión podemos hacer excelentes fotograffas.

LA ELECCIÓN DEL MATERIAL

LA CÁMARA

¿Que cámara elegir para hacer fotos en exposición? Tendremos que buscar lina que se adecue a nuestras necesidades. Son importantes varios aspectos a la hora de elegir:

- formato del negativo

- velocidad de obturación

- que tenga función manual

fotómetro.

Formato del nativp

Se pueden utilizar cámaras de 6 x 6 cm. olas de 24 x 36 mm.; por supuesto, las dos rcflex, es decii que nosotros vemos la imagen a través del objetivo.

Personalmente prefiero una cámara de 24 x 36 mm. por su manejabilidad, porque tienen más

funciones y sobre todo por el precio; las de 6 x 6cm., con los accesorios necesarios, son bastante caras ( a partir de 250.000 pts.).

Velocidad (le obturación

Es importante que la cámara pueda trabajar a velocidades bajas. Normalmente las cámaras suelen

trabajar de 1/1000 seg. a 1 seg., más la posición "B'. Con esto seria suficiente, pero si pudiéramos conseguir

lina que trabajara a velocidades más lentas, mejor. La que yo uso puede disparar a velocidades mayores que 1 seg., concretamente a: 1, 2, 4, 8, 15 y 30 seg.; estas velocidades tan lentas permiten cerrar más el diafragma y con ello obtener mayor profundidad de campo, aspecto fundamental en macrofotograifa.

- 137-

Page 131: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

La función manual Es porta1tte que podamos elegir a qué velocidad queremos hacer la foto yla apertura de diafragma

que consideremos más adecuada; de esta combinación sale el punto exacto de luz y la profundidad (le campo

idónea.

Fotómetro La mayoría de la.s cámaras van equipadas con sistema TFL, lo que quiere decir que la cámara mide

la luz del objeto a través del objetivo. Es éste un sistema que facilita mucho la labor y los hay muy sofisticados. Si la cámara carece de fotómetro entonces tendremos que compramos uno. Algunos fotógrafos

prefieren utilizar un fotómetro aparte del que pueda tener la cámara.

OBJETIVOS Y ACCESORIOS PARA DISTANCIAS CORTAS

Como con el objetivo de 50 mm. con que habitualmente vienen equipadas las maquinas solo podre-mos hacer fotos a setas de gran tamaño; tendremos que recurrir a accesorios para poder fotografiar setas

pequeñas o incluso minúsculas.

lentes (le aproximación Se trata de una especie de cristal de gafas que se coloca delante del objetivo. Es una solución poco

rigurosa desde el punto de vista óptico: no se puede añadir impunemente una lente suplementaria al sistema óptico del objetivo que es el resultado de un riguroso estudio; yo no lo recomiendo.

Anillos de extensión los juegos de anillos de extensión suelen estar formados por tres anillos, que se pueden usar por

separado o combinados entre si, con lo cual se puede obtener una variada gama de relaciones de reproduc-ción.

Se colocan entre el objetivo y la cámara y son imprescindibles para la macrofotografía aunque se

disponga de objetivo macro. Su precio (unas 15.000 pts. los tres) es relativamente barato para el juego que dan.

los ohietivos niacro Su inaprecitble facilidad de empleo hace que sean la herramienta mas versátil para el aficionado a

la macrofotografía. Casi todas las marcas ofrecen uno o varios objetivos "macro" en su gama de productos. Nornialmen-

te se utilizan dos tipos de objetivos "macro": - de distancia focal 50 / 55 mm. - de distancia focal 90 / 100 mm.

Los dos dan excelentes resultados y nos siien perfectamente. I.a ventaja del objetivo de 90 / 100 mm. es que nos permite alejamos un poco del sujeto, lo cual en

el caso de las setas no tiene mucha importancia (la tendría si se tratara de fotografiar animales, pues unos pocos centímetros de diferencia son en ocasiones decisivos para evitar la huida de animales temerosos).

El inconveniente de los objetivos de 90 / 100 mm. es su precio, generalmente casi el doble que los de 50 mm.

- 138 -

Page 132: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Vojenciana 2: 1996

OTROS ACCESORIOS PARA lA FOTOGRAFÍA DE SETAS Trípode Espejos, cartulina blanca, papel de plata Palillos, agujas de coser.

Trípode Se hace imprescindible para la fotografía en exposición. Hay una gran variedad de ellos en el mercado. Personalmente prefiero uno grande y robusto, espe-

cial para fotograifa "macro"; es un poco pesado y engorroso de llevar, pero puedes realizar todo tipo de fotografías, lo mismo a ras de suelo que si se trata de setas en la corteza de un árbol; eres tu quien elige donde poner la cámara exactamente; un inconveniente es su precio (unas 20.000 pts.).

Hay fotógrafos que usan trípodes muy pequeños, algunos de ellos con las patas flexibles; son prácti-cos y suelen ser baratos.

También hay "pinchos" que se clavan al suelo; son prácticos en los lugares en que no hay piedras, en caso contrario dejan mucho que desear.

Espejos, cartulina blanca, papel de plata Muy útiles para reflejar la luz a las partes más en sombra de las 1 setas, sobre todo el pie, que suele

quedar ensombrecido por el sombrero. No se utilizan siempre, pues en ocasiones se pretende que hayá zonas más en sombra para darle

relieve a la fotografía. Como trabajaremos con una cámara reflex, podemos ver el efecto visual poniéndolos y quitándolos,

eligiendo finalmente lo que nos parezca más adecuado. En las setas con pie viscoso se consigue un efecto de brillo, imposible de conseguir sin ese reflejo de

luz.

Palillos, agujas de coser En algunas ocasiones tendremos que hacer "montajes" con las setas y cambiarlas de Sitio. Para

ponerlas otra vez plantadas, os aseguro que unos palillos o agujas (sj son setas pequeñas) nos resultaran muy prácticos y además nos cuesta muy poco llevarlos encima.

ALGUNOS TÉRMINOS TÉCNICOS

Longitud focal. La longitud focal de los objetivos es la distancia que hay entre el centro óptico del objetivo y el plano

de la película, cuando el enfoque esta ajustado al infinito.

Abertura y diafragma Indica la luminosidad de un objetivo. Cuanto menor es el n° de abertura de un objetivo, tanto mayor

es el diámetro de sus lentes y también su luminosidad. Los objetivos normales tienen unos valores de diafragma de:2,8,4,5,6,8,lI 16,22.

El valor de diafragma nosotros lo modificamos a nuestro gusto o necesidad. Cuanto más abierto está, más luz entra a la película; f=2,8 es la máxima abertura.

- 139-

Page 133: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil, Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Profundidad de campo Es la zona de nitidez aceptable ante el plano sobre el que se enfoca y detrás de el. En la profundidad de campo influyen dos factores:

- valor de diafragma - relación de ampliación.

Valor de diafragrn Como hemos visto antes, los valores van de f. 2,8 a f. 22. Cuanto menor es el n° de apertura, menor es la profundidad de campo; como en la fotografia de

setas es importante tener buena profundidad de campo, siempre trabajaremos con valores de f. altos, diga-mos f. 11 o f. 16 así nos aseguramos que las setas salgan nítidas. A nosotros nos interesa sobre todo que el sujeto salga nítido.

1tmbién podemos elegir que el fondo salga algo borroso y así conseguimos que la vista se centre en el sujeto, haciendo que éste resalte. O por el contralio, puede interesamos qtie salgan nítidos el sujeto y el fondo para poder ver el ambiente donde crece la seta. Todo esto puede hacerse modificando el valor del diafragma f.. No siempre resulta fácil y por ello es conveniente hacer varias fotos a diferentes diafragmas para obtener el resultado esperado. Recordad que a mayor numero f., mayor profundidad de campo.

Generalmente a los objetivos se les saca el mejor rendimiento hacia la mitad de los valores de f.

Relación de ampliación Cuanta mayor ampliación queramos obtener, hay que tener en cuenta que la profundidad de campo

disminuye. Esto hay que tenerlo especialmente en cuenta al usar tubos de extensión; entonces trabajamos con una profundidad de campo muy pequeña y por lo tanto intentaremos cerrar al niáximo el diafragma.

ALGUNOS CONSEJOS PRÁCTICOS

Dónde realizar las fotos Procuraremos hacer las fotos a la sombra, o con un poco de sol velado. Nunca realizaremos fotos a

pleno sol pues se producen sombras muy fuertes y el sol se 'come" los colores.

Encuadre Procurar que las setas ocupen el máximo de negativo de película posible. Como mejor quedan las fotos es poniendo la cámara bastante pegada al suelo. Probar desde distin-

tos ángulos y elegir el que mas os guste.

Fotografía científica 1-lay que procurar que los detalles importantes para la identificación de la especie queden plasma-

dos en la foto. Cuanto mayores sean nuestros conocimientos de micología, má.s "ojo clínico" tendremos para que no se nos escapen los detalles.

También es importante que se vea en la foto el hábitat de la seta; si es necesario pondremos las hojas, frutos o detalles pertinentes.

- 140 -

Page 134: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Bufli. Soc. MicoL Valenciana 2: 1996

ACTIVIDADES DE LA SOCIETAT MICOLÓGICA TEMPORADA 1995/1996

VJORNADAS MtCOLÓGICAS EN VAIÉNCIA

Es obligado reseñar, de entrada, las vicisitudes acaecidas y pese a las cuales, tanto los miembros de la S.M.V. como algunos ilusionados simpatizantes, pusimos todo nuestro empeño para que éstas se llevaran a cabo y con un éxito, si cabe, superior a años anteriores, ya que éste es siempre nuestro objetivo.

El primer y primordial reto fue la persistente sequía que veniamos padeciendo en todo el país, con especial repercusión en nuestra Comunidad, por lo que e.stuvimos a punto de suspender una de nuestras principales actividades.

El segundo reto fue de caracter puramente burocrático, ya que, con una semana de ante-lación, nos fue coniunicada verbalmente la imposibilidad de ocupar los locales del Centro de Artesanía de la CV., donde veniamos realizando las Exposiciones los últimos años.

Las soluciones a ambos retos fueron de urgencia pero de manera planificada e invirtiendo gran número de horas entre reuniones extraordinamias, desplazamientos múltiples y los teléfonos al rojo vivo. El primer reto lo subsanamos con una distribución planificada de todos los miembros de la Sociedad y varios simpatizantes, por gran parte de nuestra geografía y ecosistema.s. En cuanto al segundo reto, la solución no fue difícil, ya que un gran número (le entidades nos ofrecieron sus locales (lesinteresadamente: A traves de estas lineas, quiero agradecer l)ersonalmente, como res-ponsable directo (le estas Jornadas, las inquietudes y el gran interés que demostró nuestro amigo Aglmstí Moreno, director de la Fundación Municipal de la Escuela de jardinería y Paisaje del Excmo. Ajuntament de Valéncia, quien puso a nuestra disposición, tras previas consultas por su parte, las siguientes posibilidades: Jardines de Viveros, Jardines de Monforte, inteiior del Giilliver, y por supuesto, las dependencias de la Escuela de jardinería. Otra posibilidad eran los locales del Centro Excursionista de Valéncia, tras la gestión de Manuel Gaya; también era posible utilizar el Centro Social Senabre, donde su director, Vicente Arenas, siempre nos dejó la puerta abierta para cual. quier necesidad de la Sociedad. Por último, y definitivamente, optamos por la propuesta de Juan Peña, quien se entrevistó l)ersonalmnente con Santiago Guillen, director de la Escuela Universitaria (le Ingeniería Técnica Agrícola, y con quien mantuvimos tina reunión a la que asistimos Ricardo Aparici, como presidente de la S.M.V., Agustí Moreno y yo mismo, acordando tmmia estrecha colaboracion entre las tres entidades para la organización de las lwesentes y futuras Jornadas Micológicas, recibiendo el apoyo incondicional en todas nuestras necesidades, tanto logísticas como económicas.

- 141 -

Page 135: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

Las conferencias y comunicaciones, se celebraron en el salón de actos de dicha Escuela

Universitaria, con el siguiente orden:

Dia 6 INTRODUCCIÓN A lA MICOLOGÍA Comunicante: D. Femado Martínez Boscá (Miembro de la S.M.V.) JNCENDIOS FORESTALES Y SU IMPACTO EN LA FLORA MICOLÓGICA Comunicante: D. Francisco Tejedor jordán (Miembro de la S.M.V.) ACTUACIÓN ANTE POSIBLES INTOXICACIONES POR SETAS Comunicante: D. Vicente Albiach Mesado (Miembro de la S.M.V.)

Dia 7 COCINA DE LAS SETAS Comunicante: D. Manuel Gaya Martí (Miembro de la S.M.V.) ECOLOGÍA FÚNG1A Comunicante: D. Manuel Serrano Esteve (Miembro de la S.M.V.) SETAS DE LA SIERRA ESPADÁN Comunicante: D. Alfredo Burguele Genovés (Miembro de la S.M.V.)

I)ia 8 HIPOGEOS DE La VALL I)'ALBAIDA Comunicante: Fernando García Alonso (Miembro de la S.M.V.) BOLETALES DE La VALI. D'ALBAIDA Comunicante: Antoni Conca Ferrús (Miembro de la S.M.V.) EALSA ROYA DEL PAlMITO (Comunicación aconipaflada de prácticas de microscopía) Comunicante: Dña. Inmaculada Rodrigo ColI (Prof. de Fitopatología de la EM. de la Escuela (le

Jardinería y Paisaje del Exmo. Ajuntament de Valéncia.)

Dia II AGARICUS Conferenciante: D. Rafael Mahiquies Santandreu - (Presidente de la Comisión Científica de la S.M.V.)

Dia 12 hONGOS DE LA REGIÓN MEDITERRÁNEA MUY POCO CONOCIDOS Conferenciante: D. Gabriel Moreno Horcajada (Prof. Titular del Dep. de Biología Vegetal de la F. de

Biológicas y Farmacia de la Univ. de Alcalá de Henares)

El acto oficial de inauguración fue presidido por el Excmo. Rector de la Universidad Politécnica, D.Justo Nieto, el Director de la EM. de la Escuela de Jardinería y Paisaje del Exmo. Avuntament de Valéncia, D. Agustí Moreno, el l)irector de la Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica Agrícola, D. Santiago Guillén y el presidente de la Sociedad Micológica Valenciana, D.

Ricardo Aparici.

La exposición de setas fue un verdadero exito, y el gran espacio de que disponiamos

aportó vistosidad. Se expusieron cuatro grandes mesas y tres mesas-jardín, con un total de 153 especies diferentes; a la par, en el patio exterior se habilitó un jardin natural para mostrar los

distintos ecosisteinas más característicos de nuestra Comunidad, con especies fúngicas "in vivo",

- 142 -

Page 136: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

donde nuestro miembro de la Sociedad, Francisco Tejedor, revalidó una vez más su amplio cono-cimiento de la naturaleza y su refinado guto por el bien hacer.

Se expusieron tanibiéii las fotografías presentadas al III Concurso Fotográfico y la colec-ción de Micofilatelia de Fernando Martínez.

I.a afluencia de visitantes fue importante, tanto a las Conferencias y Comunicaciones, como a la propia Exposición.

Desde estas lineas, como vocal de Exposiciones, y en nombre de todos los miembros de la Sociedad Micológica Valenciana, quiero agradecer sinceramente todas las colaboraciones, direc-tas o indirectas, que hicieron posible la realización y éxito de las y Jornadas Micológica.s y y Exposicion de Hongos, a la vez que invitar, a todas las personas que tengan el gusto de colaborar, para que las próximas Jornadas, sean, como m.ínimno, igual que las pasadas.

Fernando Martínez

IJI Concurso fotográfico

De la veintena de obras presentadas, el Premio a la mejor foto descriptiva de las caracte-rísticas de la especie le correspondió a Víctor Aparici Ballester por la obra "F1ocuIarna luteovirens", y el Premio a la mejor foto de un hongo en su hábitat fue compartido por Alfredo Burguete Genovés con la obra "calocera viscosa" y Rafael Mahiques Esparza con la obra "Phallus impudicus".

ACTIVITATS A L'ALCOIÁ 1 LA VALL D'ALBAÍDA

Exposició micológica a Alcoi. Vist l'L'xit de públic de l'exposició de l'any anterior, els dies 8,9 ¡10 de l)esemnhre, al Club

d'Amics de la UNESCO d'Alcoi i en colaboració amnh la Colla Ecologista "La Carrasca" ¡ el Gnmp d'Estudis Naturais "Manola", es va fer tina altra exposició, mostrani quasi un centenar d'especies de la zona, i es va presentar el llibre "Bolets de la VaJI d'Albaida".

Sopars de "germanor" a Bocairent. Com altres anys, en Novembre es van ajuntar a sopar un menú tot dl a base de boiets,

magníficament elaborat pci Restaurant 'El Riberet". A la primavera, van repetir, aquesta vegada organizat, en colaboració amnb la Societat Gastronómica de la ValI d'Albaida "Foc ¡ Casola".

EXCURSIONS A la tardor i a la prirna'era es van organizar un I)arell d'eixides a Penyagolosa, ¡ van gaudii;

una vegada Inés, de la seua vanietat micológica.

- 143 -

Page 137: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butil. Soc. Micol. Valenciano 2: 1996

4MAN,r4 MUSC4RI4

(Fil5a oronfa, MaDamcca5)

149

- 144 -

Page 138: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

Butll. Soc. Micol. Valenciana 2: 1996

MEMBRES DE LA SOCJETAT MICOLÓGICA VALENCIANA

AGuIJAR MIRANDA, JUAN ANTONIO LOZOYA ALBIÑANA, JOSE W ALBIACII MESADO, VICENTJ. LLORCA SAFA, SALVADOR APARICI IZQUIERDO, RICARDO MAHIQUES BENAVENT, JORDI ATIENZA SÁNCHEZ, ROGELIO MAHIQUF.S ESPARZA, NEUS BARRERA POVEDA, ENRIQUE MAHIQUES ESPARZA, RAFAEL BENAVENT OLTRA, JOSÉ MAHIQUES SANTANDREU, RAFAEL BOSCÁ CANET, RAFAEL MARÍN CAMPOS, FRANCISCO BOTEUA JO VER, JOSÉ MARTÍNEZ BOSCÁ, FERNANDO BURGUETE GENOVÉS, ALFREDO MARTÍNEZ hERNÁNDEZ, JOSE W

APAFONS i BONET, LLU1S E. MARTÍNEZ PERIS, T)UMA CI,IMENT GINER, MANUEl. MARTÍNEZ TOI.OSA, FRANCISCO CONCA FERRÚS, ANTONI MASCARELL FUERTES, JUAN CARLOS CORBÍN LLORENTE, JUAN T. MEDINA MESA, MIGUEL ANGEl. COSÍN AGUILAR, JOSÉ MOLINER MOLINER, CONSTANTINO CRIADO PUCHOL, MARIA A. MONTOI.UI NAVARRO, AMPARO CUARTERO SIMARRO, JUAN ANDRÉS MUÑOZ DUATO, LUIS IGNACIO CUEVAS lUCAS, MARIANO ORMAD SEBASTIÁN, JAVIER CURRAS CAYON, RAFAEL. ORR LINCOlN, ELAINE ANNE ESCUDERO LÓPEZ, JOSÉ I.UIS OSORIO ARIJÓN, ANTONIO FAI.CO MONFERRER, ENRIQUE PAlANCA CORREDOR, JAVIER FERNÁNDEZ MENDAZA, GONZALO PASCUAL BALLES1'ER, ARTURO FERNÁNDEZ-MOSCOSO SOlANO, ANTONI PEÑA MIRAI.I.ES, JUAN FERRANDO GARCÍA, CRUZ PÉREZ BOIX,JOSE M. FOLGADO BISBA!., RICARDO V. PERIS PAlANCA, JUAN FORNES ANI)RÉS, JOSÉ PLANA ESPASA, FRANCISCO GARCÍA AI.ISANDRA, JUAN JOSÉ RICO AZORÍN, ESPERANZA GARCÍA ALONSO, FERNANDo SÁNCFIEZ ARANDA, SANTIAGO GARCÍA FLOR, JOAQUÍN SÁNCHEZ BEI:rRÁN, ANTONIO GARCÍA MESA, PEDRO SÁNCHEZ UNIÓN, ANTONIO GARCÍA MESA, RAFAEL SARRIÓ SANCHIS, CONSUELO GA'IA i MARTÍ, MANUEL SERRANO ESTE VE, MANUEL. GONZÁLEZ cÁNOVES, ROSARIO SORIANO CANO, AlFONSO C. GUIJARRO BlASCO, ANTONIO TEJEDOR JORDÁN, FRANCISCO IIERRERO CONEJO, JOAQUÍN TORREJÓN HERRERO, MIGUEl. IBARS ALMONACII), ANA MARÍA URIOS LUNA, JUAN JOSÉ I.OZANO ¡ GARCERÁ, JOSEP VAI.LS GUTIÉRREZ, FELII'E

VIlA NOGUERA, BERNABÉ

- 145-

Page 139: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

ButÍ. Soc. Micol. Valenciano 2: 1996

ÍNDEX

Presentació....................................................................................................................................3

Treballs

Myrornycetes que fructifican sobre Neriuni olean4er en la Provincia de Valencia. M. OLTRA ................ 5

Agrics de la zona litoral dEl Saler (Valéncia) 1. R. APARICI & R. MAHIQUES ........................................ 15

Agrics de la Comunitat Valenciana 1. R. MAHIQUFS .............................................................................. 39

Leucocoprineae de la zona litoral de "El Saler" (Valencia) 1. R. APARJC1 & R. MAIIIQUES .................... 67

Amanitas de la zona litoral de "El Saler" (Valencia) 1. R. APARICI & R. MAHIQUES................................ 83

Rhodocybes de la zona litoral de "El Saler' (Valencia) 1. R. APARICI & R. MAHIQUES........................... 89

El g. Tricholo,na de la zona litoral de "El Saler" (Valencia) 1. R. APARICI & R. MAIIIQUES ................... 97

Lyophylloideae de la zona litoral de "El Saler" (Valencia) 1. R. APARICI & R. MAHIQUES..................... 103

Hipogeus de la Comunitat Valenciana II. E GARCÍA, R. MAHIQUES & A. CONCA .................................... 105

Catacaurna sabal: Enfermedad común en el Palmito. 1. RODRIGO COLL ............................................. 129

Notes breus

Corlinarius inexpectalus Brandr,, espécie primaveral al Penyagolosa. R. MAIIIQUF.S ......................... 131

('orlinarius violaceus subsp. harcynicus, troballa interesant a Teruel. R. MAHIQUES ........................ 133

Macrolepiola inolybdiles, espécie tropical en un jardi de Barxeta. R. MAIIIQUES ................................ 135

lnformacions prctiques

Fotograifa de setas con luz natural utilizando la técnica de exposición. A. BURGUflE .......................... 137

Activitats de la Societat Micológica. Temporada 95-96. Socis .......................................................141

- 147 -

Page 140: BUTLLETI - Somival · VALENCIA: Quatretonda, Barranco de la Fuente, margen derecha junto población, 30SYJ25 13, 210 m, en hojas de Nerium olenader, 30-X11- 1995, 1 542.Oltra, AB

SOCIETAT MICOLÓGICA VALENCIANA

Local social Cf. Corredores, 6 - Tfn. 3920057 Aptat de Corríus 7048 (Valéncia) Reunions el primer dilluns de cada mes, i a la tardor, tois els dillunsos.

Junta directiva i responsables de les comissions: President: Ricardo Aparici Izquierdo Vicepresident: Femado Martínez Boscá Secretad: Salvador Llorca Sala Tresorer: Joan Peña i Miralles

Coinissió científica: Rafael Mahiques i Santandreu Herbari: Manuel Serrano Fsteve Butiletí: Fernando García Alonso Biblioteca: Arturo Pascual Ballester Audiovisuals: Rafael Boscá Canet Material: Rosario Gonzilez Cáitoves Relacions pñbliques: Juan C. Mascarell Fuertes ActiitaLs de camp: Manuel Gast i Martí Coordinador Secc. Castelló: Alfredo Hurguete Genovés Coordinador Secc. Vali dAlbaida: Antoni Conca i Ferrús.

Equip de redacció del Butlletí Fernando García Alonso (Director) Antoni Conca i Ferrús (Subdirector) Rafael Mahiques i Senlandreit (Cont. científica) Rafael Benavent i Vidal ( Correcció lingilística) Isabel Guerrero Ases (Traducció anglés)

Izascun Martinez ( ll.luslracions)

Comité cicntíflc assesor Dr. Francisco de Diego Calonge Dr. Antonio Ortega Dr. Gabriel Moreno Dr. Agustín Moreno

Correspondncia: Butlletí de la S.M.V. Cf. Rafael Juan Vidal, 8, 4 46870 Ontiuvent (Valéncia) E-mail: [email protected]