Per una ANG (encara) més participativa!

Darreres al·legacions presentades per l’ANG

El TSJC anul•la el POUM de Palafrugell

Ja tenim guanyador del 24è Concurs de Fotografia!

Una excursió pel volcà de la Vall del Llémena

Entrevista a Lluís Ball-llosera, membre històric de l’ANG i actual tresorer

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona núm. 8 / hivern 2011-2012

nú

m. 8

/ h

ive

rn 2

011-

201

2

David contra Goliat, el voluntariat a l’ANG

La participació i dedica-ció ens porta a una nova realitat social i ambiental, on un nou ordre més just i equitatiu evitarà les des-igualtats, el consumisme, l’individualisme i el desin-terès social.

Les organitzacions sense ànim de lu-cre, com l’ANG, aconsegueixen els seus reptes gràcies al treball altruista i desinteressat de persones, persones que com a voluntàries tenim el ferm compromís de transformar la realitat, aconseguir les nostres fites i millorar la societat en general.

El voluntariat sorgeix de l’espontaneïtat de la persona, és parti-cipatiu, compromès, altruista, solidari i transformador. Malgrat això, aques-ta societat a vegades sembla oblidar l’important tasca de les persones vo-luntàries, i sovint el reconeixement i el nivell de participació ciutadana en el voluntariat és baix.

Les persones voluntàries fan possible que la iniciativa i la participació so-cial siguin considerades un moviment transformador en esferes tant variades com l’àmbit social, l’esportiu, el sanita-ri, l’ambiental, el cultural o l’educatiu. Són, sens dubte, dones i homes capaços de mirar al seu voltant i denunciar les situacions d’injustícia social i ambien-tal. Gràcies a les seves reivindicacions i la seva valentia provoquen canvis que la societat acaba fent seus.

La participació i dedicació de tots no-saltres ens porta a una nova realitat so-cial i ambiental, on un nou ordre més just i equitatiu evitarà les desigualtats, el consumisme, l’individualisme i el desinterès social. Ara més que mai no

ens limitem a contemplar, baixem al carrer i participem. Creem junts un David que venci en Goliat.

2011, Any de l’Acció Voluntària.

Enric CortiñasPresident de l’Associació de Naturalistes de Girona

Edita: Associació de Natura-listes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@natura-listesgirona.org.

Coordina: Emma Soy. Maquetació: Anna Grabalosa.Dipòsit legal: Gi-417/1997, 520 exemplars.

Consell de redacció: Alba Ar-gerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí. Foto portada: Celebració 30 anys ANG.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pen-sament ecologista i cada au-tor és responsable dels textos que signa.

EDITORIAL

ED

ICIÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Les grans actuacions de la Comissió de Defensa del Territori de l’ANG des de setembre han estat tres. La primera, els comentaris al Pla d’Ordenació dels Recur-sos Forestals a la Vegueria de Girona, que remarquen la necessitat de no conce-bre la pèrdua puntual de sòl forestal com una amenaça, considerant que, donat el domini de superfície fores-tal al territori de Girona i els problemes que això comporta (homogeneïtat

paisatgística, continu fores-tal en cas d’incendi, reten-ció hídrica, dificultat en la lluita contra plagues, etc.) una de les prioritats hauria de ser el manteniment de la superfície agrícola actual, i

la recuperació de terrenys agrícoles que han caigut en desús. La segona actuació ha estat plantejar considera-cions al Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 per tal que es tin-guin en compte alternati-ves energètiques reals, tant al petroli com a la nuclear. Proposem que contingui els criteris i el compromís per a la redacció de plans sec-torials de les diferents fonts d’energia (biomassa, eòlica, fotovoltaica, etc), a l’escala

que es consideri més ade-quada per cada cas. També hem fet un informe refe-rent a la Prospección Sísmi-ca en la Cuenca de Valencia, un anàlisi del fons marí en una extensa àrea que inclou el Cap de Creus per trobar indicis que pogués haver-hi bosses de gas natural per una futura explotació. De-manem que se someti a Es-tudi d’Impacte Ambiental i que es revisi la metodolo-gia (explosions amb canons d’aire comprimit).

Darreres al·legacions presentades per l’ANG

II Congrés Europeu del Voluntariat

Podeu anar se-guint les actua-cions de la CDT i ser-ne partícips al bloc: http://cdt-ang.blogspot.com

NO

TÍC

IES

El Congrés Europeu del Voluntariat és un espai per posar en comú conei-xements i experiències en l’àmbit del voluntariat i va tenir lloc el novem-bre a Barcelona. Des de l’ANG hi vam participar activament, presentant una comunicació en relació a l’experiència de la Comissió de Defensa del Territo-ri, la qual és viva gràcies al voluntariat. http://congreseuropeuvoluntariat.gencat.cat. Foto: xarxanet, flickr.

Visites en caiac pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus

Descomptes pels socis de l’ANGM. 627 433 332, www.skkayak.com

nú

m. 8

/ h

ive

rn 2

011-

201

2

El TSJC anul·la el POUM de Palafrugell

Les entitats ecologistes critiquen el fun-cionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona.

La manca d’un procedi-ment d’avaluació ambien-tal adient, la vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l’Empordà i no tenir en compte el principi de des-envolupament urbanístic sostenible són els principals arguments que el Tribu-nal Superior de Justícia de

Catalunya ha estimat per anul·lar l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Pa-lafrugell del 2006 per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. Les entitats Arítjol-Salvem el Crit, la IAEDEN-Salvem l’Empordà i l’ANG es feli-citen per aquesta sentència

i reiteren la seva denún-cia pública envers la Ge-neralitat de Catalunya, i en particular la Comissió d’Urbanisme, per perme-tre aprovar planejaments il·legals. Alguns dels argu-ments que el TSJC ha esti-mat són que no s’ha recopi-lat suficient documentació ambiental; que el POUM

no és coherent amb el Pla Director Territorial de l’Empordà, de planejament superior; i que falta justifi-car i avaluar les necessitats de sanejament dels nous ca-bals d’aigües residuals que es generaran i insuficièn-cia de la EDAR de Palamós -Mont-ras, que actualment depura les aigües.

Celebració dels 30 anys a Can Caballé

El passat 16 d’octubre va tenir lloc la trobada de socis de l’ANG, que va tenir un caire familiar.

També se sentia especial-ment la presència de tots aquells que estimem l’ANG i que han format part de la seva trajectòria. Cal dir que no érem un gran nombre de persones, com en alguns actes oficials, però que el caliu que es respirava suplia l’aglomeració de qualsevol

acte commemoratiu. Es va parlar, a nivell personal, de com veiem l’entitat actual-ment, de com la veien en el moment en el qual la gent hi participava d’una forma més activa, i es van proposar activitats per tal de donar empenta als propers anys. Tota idea és benvinguda i

qualsevol proposta per mi-llorar o reforçar el vincle serà rebuda amb els braços oberts, així com qualsevol persona que vulgui formar-ne part i compartir aquesta nostra filosofia. Una filoso-fia amb intenció de canvi, d’evolució i de respecte per sobre de totes les coses.

NO

TÍC

IES

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Ja tenim guanyador del 24è Concurs de Fotografia!

El 16 de desembre vam lliurar els pre-mis del Concurs de Fotografia Natu-ralista, i el màxim guardó ha estat per Juan Cuetos i la seva fotografia “Cabra Montés”, d’una cabra de muntanya fotografiada entre blocs de granit a La Pedriza (Madrid). Enguany s’ha acon-seguit un rècord de recepció de foto-grafies, un total de 1.832 instantànies, gairebé el 70% participants a la cate-

goria general, mentre que la categoria soci només en va tenir un 2%. El jurat d’aquesta edició ha estat format per Albert Albertí (membre ANG); Josep Rost (biòleg i membre de l’Ateneu); Joan Mateu (artista); Roger Eritja (fo-tògraf professional); Santi Martorell (fotògraf professional); Juan Manuel Borrero (fotògraf professional); i Mar-celo Caballero (fotògraf professional).

Cabra Montés, de Juan Cuetos

Premi Categoria General 2011C

ON

CU

RS

FOTO

GR

AFI

A

nú

m. 8

/ h

ive

rn 2

011-

201

2

Per una ANG (encara) més participativa!

Durant el 2011, any del 30è aniversari de l’Associació de Naturalistes de Girona, s’ha desenvolupat la primera fase del Pla de Participació de l’entitat, gràcies a una subvenció de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

TEM

A C

EN

TRA

L

Aquest Pla vol aprofitar el principal actiu de l’entitat -els socis- per millo-rar de forma quantitativa i qualitativa la seva acció i incidència en la societat.

Els objectius del Pla són:• Analitzar amb el conjunt dels socis els punts forts i febles de l’entitat respecte de la seva participació més activa. • Establir un nou canal de participació entre els socis i l’entitat, aprofitant les oportunitats que ens ofereix el web 2.0, publicant a Internet tots els expe-dients oberts en què treballa l’entitat per afavorir l’aportació de dades relle-vants més enllà de la qualificació tèc-nica dels socis. En aquesta línia, s’han implementat el blog http://cdt-ang.blogspot.com/, adaptat per seguir els expedients que es van obrint; i una pà-gina web https://sites.google.com/site/seguimentdexpedientsdelang/ per fer un seguiment intern dels expedients.• Facilitar a la Junta Directiva eines i línies de treball que potenciïn la par-ticipació del soci a diferents nivells en les tasques que s’estan desenvolupant.• Facilitar als socis de l’entitat la pro-posta de noves línies de treball per tal que la Junta Directiva de l’entitat en

tingui coneixement i en faciliti la im-plementació.• Donar relleu al fet que l’ANG és un espai amb capacitat per acollir i impul-sar les inquietuds i els interessos dels socis en matèria ambiental. • Millorar la qualitat democràtica de l’entitat impulsant accions que en la forma i en la finalitat posin de relleu que una millora de la participació ciu-tadana és una condició indispensable per a una millora de les solucions als reptes ambientals d’avui en dia, des de la mobilitat i la sobirania alimentària fins al canvi climàtic o els conflictes per l’aigua.

Una altra mesura implementada en el marc del Pla és el grup de Facebook “Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona” i la pàgina “Associació de Naturalistes de Girona”, a les quals us animem a apuntar-vos-hi!

Un parell de resultats ben visibles d’aquest Pla de Participació és la crea-ció de la Comissió d’agricultura ecolò-gica i la redacció d’un programa de vo-luntariat específic per a socis o sòcies a l’atur i temps per dedicar a l’entitat.

Per a qui cal fer activitats ?

Per a socis adults (13,9%)

Per a adults en general (30,6%)

Per a fills dels socis (2,7%)

Per a infants en general (6,9%)

Per a joves en general (27,8%)

Conveni amb la universitat i

centres docents (18,1%)

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Sortida als Aiguamolls de

l’Empordà, 2011.

Foto: ANG

El primer pas del Pla ha estat la realit-zació d’una enquesta als socis. Una part són entrevistes en vídeo que es poden consultar al web de l’ANG (www.natu-ralistesgirona.org) i la resta en format de qüestionari electrònic i d’entrevista telefònica. També s’ha fet una ses-sió participativa en el marc de la Fira Eco-Sí, aprofitant el 30è aniversari de l’entitat. El segon pas ha estat publi-car a Internet la relació d’expedients oberts de l’entitat i, el tercer, obrir nous canals de comunicació (el blog i les pàgines a Facebook).

Les actuacions que es posaran en fun-cionament arran de les conclusions del Pla de Participació i com a part de la segona fase del mateix són:

- Coordinació de nous voluntaris de-tectats pel qüestionari amb inquie-tuds, ganes o temps lliure.

- Actualitzar les dades en la base de da-des de socis.

- Estendre les entrevistes en vídeo a una quinzena més de socis. Les entre-vistes en vídeo han aportat dades va-

Els resultats que s’extreuen de les entrevistes en vídeo són que cal reivindicar l’ecologisme en el si de la societat per construir un món millor en valors; que l’ANG realitza moltes activitats al llarg de l’any i és un marc d’aprenentatge; que l’entitat avança missatges que la societat no vol veure o sentir i obre una via de treball en l’àmbit de la reivindicació ecologista; i que cal saba nova per garantir el futur de l’ANG, entre d’altres conclu-sions recollides.

luoses però també han actuat com a re-vulsiu entre els socis que s’han motivat en conèixer altres opinions, el testimo-ni d’altres èpoques de l’entitat o senzi-llament retrobant antics companys de l’entitat.

- Redactar una estratègia 2.0 per a l’entitat.

- Revisar el funcionament de la pàgina web de seguiment d’expedients per tal de poder introduir millores i optimit-zar-ne l’ús.

- Recórrer al voluntariat per introduir els expedients antics que actualment tenim en format de paper i per consti-tuir expedients jurídics que encara són oberts.

- Establir un calendari de termini d’aquestes actuacions amb una avalua-ció dels objectius i el seu assoliment tal i com s’ha fet en aquesta primera fase.

En l’Assemblea General Ordinària de 2012, i a la llum dels resultats d’aquesta primera fase, es determinaran els pro-pers passos a seguir.

nú

m. 8

/ h

ive

rn 2

011-

201

2

El programa de voluntariat ambiental de LIMNOS

“Fes reviure el Ripoll”, un projecte de ciutat

LIMNOS, Pla de l’Estany

ADENC

L’any 2008 es creava el grup de voluntariat am-biental de LIMNOS per a la realitza-ció d’activitats naturalistes de coneixement i per a la conservació de l’entorn natural de la comarca del Pla de l’Estany.

Són les nou del matí d’un fred diumenge d’hivern, i ens trobem al berenador de Sant Vicenç de Jonque-res (Sabadell). Avui l’ADENC organitza una plantada po-pular al riu Ripoll per recuperar-hi la vegetació de ribera.

Anualment més de 30 per-sones participen de forma voluntària a les diferents activitats que es convoquen: construcció i seguiment de caixes niu per a ocells, su-port a l’anellament científic d’ocells, censos d’ocells i se-guiment de rastres i censos anuals de llúdriga .

Gràcies al programa de vo-luntariat s’ha pogut conèi-xer l’estat de conservació de les diferents poblacions de fauna a l’Estany i el riu Fluvià, proposar mesures

de conservació i realitzar tasques de sensibilització ambiental a través dels mi-tjans de comunicació.Recentment part del vo-luntariat es realitza en col·laboració amb el Con-sorci de l’Estany i concre-tament amb el projecte “Es-tany”, un projecte finançat amb fons europeus LIFE destinat al control de les espècies invasores i per a la recuperació de les espècies autòctones, amb activitats com els censos de tortugues.Totes aquestes propostes es-

tan obertes a la participació de qualsevol persona inte-ressada del Pla de l’Estany o de fora, disposada a rebre la formació necessària i amb ganes de formar part d’una iniciativa que posa al seu abast una causa col·lectiva i que no ha de ser únicament pròpia de l’administració. Per a LIMNOS el volunta-riat és una eina bàsica de treball que permet la impli-cació directa i activa de les persones en la protecció i restauració del medi.http://www.limnos.org/

Cal plantar 1.000 plançons d’arbres, arbustos i altres espècies vegetals. Es tracta d’un projecte de recupera-ció ecològica del Ripoll al seu pas per Sabadell, batejat amb el nom de “Fes reviure el Ripoll!” i finançat prin-cipalment per l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Obra Social d’Unnim i la Funda-ción Biodiversidad. Desca-rreguem els cotxes i repar-tim el material: pics, pales, aixades, etc. Avui es plan-taran tres mòduls al llarg del tram objecte de la refo-

restació: aloc, ginesta i ta-mariu. A l’entrada muntem una paradeta per rebre els voluntaris i voluntàries que ens donaran un cop de mà i ultimem els detalls. A les 10 del matí ja està tot preparat per rebre el voluntariat am-biental. Sempre la mateixa incògnita: quanta gent vin-drà? Serem prou gent per plantar-ho tot? Comencen a arribar els més puntuals; al llarg del matí hauran pas-sat unes 200 persones. A les dues del migdia acabem la feina, tothom va marxant

i l’organització comença a recollir: ara cal recuperar les eines i tornar el material. Durant els anys 2009-2010 i 2011, l’ADENC ha organit-zat 9 plantades populars en un tram de 500 metres del riu Ripoll. En total s’han plantat unes 15.000 unitats de diferents espècies vege-tals pròpies del bosc de ri-bera i hi han participat més de 2.000 persones. Més informació de la cam-panya a http://www.adenc.cat/campanya/fes-reviure-el-ripoll.

AR

TIC

LES

D’O

PIN

IÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

RE

CO

ME

NA

CIO

NS

EX

PR

ESS

ION

S P

OP

ULA

RS

Ser un savi pollastre

Mira que no t’ho diguin mai que ets un savi pollastre...! Ja que serà perquè t’estàs passant de llest i posant en evi-dència la teva ignorància en relació al que s’està parlant. A vegades podrien dir que ets un bocamoll però és més entenedor “ésser un savi pollastre”.Però, els pollastres no ens els mengem? Què hi tenen a veure amb una persona que parla a la babalà? Doncs que els pollastres són unes aus que en el seu comportament sempre sembla que estan atents a tot el que passa al seu entorn, miren amb atenció i no pensen en l’acció que faran. No sa-ben què és el que els tires o dones i ja

Massacre

Fragment de la fotografia guanyadora de la categoria Foto-denúcia del 24è Concurs de Fotografia Naturalista, edició 2011.

Foto: Ferran Aguilar Anton

Viulaterra amb el voluntariat ambiental

Aquelles persones que es preguntin “què puc fer jo per conservar la natura?” trobaran resposta al web www.viulaterra.cat, amb informacions i propostes de projec-tes de conservació a Catalunya en espais amb acords de custòdia. Hi trobareu 3 tipus de col·laboracions: participa en jornades d’1 dia, implica’t en un projec-te durant una temporada o fes-te soci d’una entitat. Adoptar un riu per tal de millorar el seu estat de salut; repoblar un bosc degradat o restaurar un mur de pe-dra seca on hi fa niu el mussol comú són algunes de les propostes. Recomanació d’Anna Subirnana, xct.

hi són al cim a picar; solen estar molt atents però no saben de què va.

Doncs, així és l’animal de qui parlem: classe aus, ordre dels gal·liformes, fa-mília faisianidae i gènere gallus. No sé si és escaient fer-ne una descripció: animal de ploma sovint vermellosa, amb bec, cresta i barballera, criat a pa-gès o en granja, etc. Tot i que quan és jove no es considera gall -que es destinat a la reproducció- sinó un pollastre, i que pot ésser savi o no, sol ésser destinat al consum ateses les qualitats organolèptiques de la seva carn, si ha estat criat com cal.Text: Lluís Ball-llosera. Foto: Chicken, Sal-

va Barbera, flickr.

nú

m. 8

/ h

ive

rn 2

011-

201

2

World Wide Oportunities On Organic farms(WWOOF)

Sostenibilitat també a la cuina

L’objectiu de WWOOF és crear un punt

de trobada entre explotacions agràries

ecològiques i voluntaris per tal de com-

partir experiències sostenibles. La inicia-

tiva va començar l’any 1971 a Anglaterra

i actualment l’àmbit del programa ja és

internacional. A canvi de l’ajuda dels vo-

luntaris en el dia a dia de l’explotació,

els propietaris els ofereixen allotjament

i l’oportunitat d’aprendre sobre produc-

cions ecològiques i estils de vida alterna-

tius.

A través de la pàgina www.wwoof.org es

poden cercar experiències interessants

a diferents països del món, posar-se en

contacte amb els propietaris i finalment

acordar l’intercanvi. Foto: Riverford Orga-

nic Farm-7, de 46137, flickr.

Un del punts més importants de casa nostra, on passem molt de temps i hi fem moltes coses, és la cuina. Per això quan parlem de sostenibilitat no hem d’oblidar-nos de preparar plats que comportin un consum mínim d’energia i que hagin embrutat el mí-nim possible el medi ambient en la seva producció. A més, no cal oblidar fer una recollida selectiva de residus, dur bosses de roba reutilitzables a la compra, escollir envasos de vidre en-lloc de plàstic quan sigui possible, i

animar-nos a tenir les nostres pròpies plantes aromàtiques a la cuina per condimentar els plats.La recepta ràpida de la temporada que us proposem conté aquests ingre-dients: una ceba, una tomata, 100 gr de bolets al gust, 100 ml crema de llet, formatge ratllat, quatre llesques de pa de motlle, olives negres, un raig d’oli i una mica de sal. Hem de preparar un sofregit no mas-sa sec amb la ceba i els bolets, amb un raig d’oli i un pessic de sal.

Un cop apagat el foc, afegir la crema de llet i una mica de formatge ratllat. Tallar la tomata en rodanxes i posar-lo sobre les llesques de pa de motlle. Posar la barreja de bolets i crema so-bre el pa i el tomàquet. Afegir-hi una mica de formatge ratllat i decorar amb olives negres. Portar-ho al forn amb el gratinador i forn normal a 200º a una altura mitja-baixa uns 10 minuts.Ja està llest per menjar. És una recepta fàcil i ràpida que es pot preparar amb infants.

RE

CE

PTA

INTE

RE

SSA

NT

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Una excursió pel volcà de la Vall del LlémenaAquesta ruta circular que ens porta al volcà de la Banya de Boc és aproximada-ment d’uns 7.8 km, amb una durada de 2 hores.

RU

TA

Amb poc desnivell i de baixa dificultat, però amb molt bo-nes vistes, és ideal per fer-la en família i està molt a prop de Girona. A més, també es pot fer en bicicleta. La ruta co-mença a Llorà, que es troba a la carretera de Sant Gregori a Sant Martí de Llémena. En arribar al km 13, ja en el poble, es veu un parc infantil on es pot deixar el vehicle.

El cràter del volcà de la Banya de Boc és de grans dimen-sions, mesura 1300 per 860 metres i té una fondària de 100 metres. Les seves parets estan recobertes de boscos d’alzines i roures, mentre que el fons, força planer i molt fèrtil, està ocupat per camps de conreu.

El volcà va entrar en erupció tres vegades durant el quater-nari i el seu cràter està obert pel sud-est, per on van fluir durant les erupcions les laves que van lliscar cap al pla de Sant Joan i cap a la Llémena, convertint tot el paratge en una zona volcània de gran interès. A la Vall del Llémena també podem trobar un altre volcà conegut, el Puig d’Adri, així com monuments històrics com les esglésies reomàniques de Sant Joan i Sant Pere, i una flora i fauna molt rica.

Trobareu una descripció detallada de l’itinerari a l’enllaç http://www20.gencat.cat/estatics/PalauRobert/RutesCat/pdf/372-El volca de la vall de Llemena-Catala.pdf.

Fotografies. Banya de Boc i

Sant Roc des de Banya de Boc.

Autor: Desdibuix- miquel,

flickr.

nú

m. 8

/ h

ive

rn 2

011-

201

2

Lluís Ball-lloseraMembre històric de l’ANG, o histè-ric com diu ell, és l’actual tresorer de l’entitat i col·labora activa-ment en l’elaboració del butlletí i l’organització d’activitats.

“Ara més que mai toca treballar”

Quan de temps fa que col·labores amb l’ANG? Què et va motivar a parti-cipar-hi? Fa 23 anys que sóc soci i col·laborador, en el seu mo-ment volia ajudar a protegir el Volcà de la Crosa, i pen-sava que l’ANG em podia ajudar. Amb el temps el vol-cà no ha estat un referent per l’ANG, però jo m’hi vaig quedar per treballar en al-tres projectes i aconseguir defensar més espais.

Quines tasques has des-envolupat al llarg de tots aquests anys? Al principi de la teva vinculació quin ambient es respirava?He ajudat en la part econò-mica i també he estat mem-bre de la Comissió de Fo-tografia des de la desena edició, ara que s’ha digitalit-zat ho he deixat. Quan vaig arribar a l’ANG la situació era complica-da, semblava que l’entitat no podria tirar endavant, tot i que gràcies a la feina d’algunes persones com en

Cesc Camps, en Jaume Vi-cenç o en Lluís Motjé la situació va canviar i, poc a poc, s’hi van anar afegint noves persones que van aju-dar a consolidar una nova dinàmica dins de l’entitat.

I destacaries algun moment concret?Potser els anys 90, en aque-lla època érem molt pre-sents, fèiem moltes rodes de premsa, presentàvem projectes i se’ns feia molt de cas en tot el que dèiem. Les persones que formaven aquell equip eren molt vàli-des i tenien molt de prestigi.

Aquest número del butlletí tracta la importància del voluntariat. Quina impor-tància dones a la teva expe-riència a l’ANG?Sóc dels primers que vaig respondre l’enquesta i he treballat en allò que sé més, en la part econòmica. La meva visió segurament no és la d’una persona de 20 anys, vinc de la cultura agrària, i tinc ganes de tornar allò

que m’han donat. Pensa que en els àmbits rurals la gent s’ajuda, treballen plegats, s’hi pot confiar, i això és el que faig a l’ANG.

Compagines la teva activi-tat amb altres associacions i projectes? Quines?Treballo amb Òmnium, el Centre d’Estudis Selvatans, revistes petites i algunes ac-tivitats del meu poble, Vilo-bí d’Onyar. També participo activament amb l’associació Amics de la Crosa, que té com a fi-nalitat conscienciar i pro-tegir aquest indret davant d’agressions, com per exem-ple en el cas de la carretera de Santa Coloma a Girona, on es van fer comentaris al projecte.

Has escrit un llibre d’aquest espai, això demostra la teva vinculació, no?Sempre he estat molt lli-gat a la Crosa, com he dit vaig començar a l’ANG per intentar protegir el volcà. Tot sovint he fet sortides

pel volcà, i moltes vegades m’han vingut a fer consul-tes sobre aquest espai. Vaig veure que seria interessant sistematitzar tota la infor-mació que he recollit al llarg del temps. El Volcà de la Crosa és un lli-bre molt entenedor, fins el punt que gent com en Martí Boada recordava que “no-més” era apte pel 90% de la població. En ell es dóna una visió per capítols de tot el que es pot veure a la Crosa, com els volcans, les masies, les mines, la vegetació, etc. És una manera de descobrir aquest espai.

Com veus la situació actual de l’associació? Quins són els reptes?El futur el veig bé, tot i que la situació pugui ser compli-cada hi ha gent molt vàlida i fem moltes coses, interve-nim en molts espais. Potser no podrem fer tot allò que ens agradaria però ho tirem endavant tot ple-gat. Ara més que mai toca treballar.

EN

TRE

VIS

TA

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG!T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona