butlletí nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

8
1 BUTLLETÍ MUNICIPAL Número 4 octubre·novembre·desembre BANYERES DEL PENEDÈS ÍNDEX Ajuntament de Banyeres del Penedès ERMITA DE SANT ROC (El Masroig), S.XIX ERMITA DE SANT MIQUEL, (Les Masies) S.XIV ERMITA DE SANT PERE (Saifores) S. XIV ERMITA DE SANTA MARIA DEL PRIORAT, S. XII · Editorial 1 · Serveis 2 · Obres i Urbanisme 3 · Benestar Social 3 · Ensenyament 4 · Joventut i Esports 4 · Cultura 5 · L ' entrevista 6

Upload: ajuntament-banyeres-del-penedes

Post on 22-Mar-2016

216 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Butlletí municipal nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

TRANSCRIPT

Page 1: Butlletí nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

1

BUTLLETÍ MUNICIPALNúmero

4 oct

ubre·n

ovemb

re·dese

mbre

B A N Y E R E S D E L P E N E D È S

Í N D E X

Ajuntament deBanyeres del Penedès

ERMITA DE SANT ROC (El Masroig), S.XIX

ERMITA DE SANT MIQUEL, (Les Masies) S.XIV

ERMITA DE SANT PERE (Saifores) S. XIV

ERMITA DE SANTA MARIA DEL PRIORAT, S. XII

· Editorial 1

· Serveis 2

· Obres i Urbanisme 3

· Benestar Social 3

· Ensenyament 4

· Joventut i Esports 4

· Cultura 5

· L'entrevista 6

Page 2: Butlletí nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

2

Page 3: Butlletí nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

3

Editorial

MARTA MATA, D’ACTUALITAT

Marta Mata, filla il·lustre de Banyeres, ha tornat a fer sentir la seva veu en criticar durament la nova lleieducativa. És, sobretot, per aquest motiu que últimament ha aparegut en nombroses entrevistes dels mitjansde comunicació. Al suplement setmanal Presència critica una llei que ni és llei ni és res, ja que fa prevaler lacompetitivitat entre els mateixos alumnes. Una llei que retorna a la «cultura del esfuerzo» i separa els nenssegons si passen millor o pitjor els exàmens. Ella no es declara gens partidària dels exàmens i opina que hi hamoltes altres maneres de saber si els nens aprenen el que han d’aprendre.

Marta Mata critica la Llei de Qualitat perquè la considera la llei de la superioritat dels uns damunt dels altres.«El PP ha actuat fent crits i sense tenir en compte tot un procés que s’havia treballat molt fins ara», afirma MartaMata, d’igual forma que assegura que el món universitari només és un muntatge d’especialitats, que les ciènciesavancen de manera imparable, però només avancen correctament quan s’interrelacionen, quan s’avança de maneratransversal.

El seu lema és «pedagogia és política» i defensa la participació dels ajuntaments en l’organització delsistema educatiu. Sempre explica que el model d’escola rural és el que ha funcionat millor a Catalunya. El queimporta no és la mida de la població, sinó la relació que hi pot haver entre el municipi i l’escola.

uan arriba cap d’any és moment de reflexionar sobre els compromisos, elsdeures i les accions assumides.

El Pla d’Accions de l’Ajuntament s’ha anat concretant en aquest darrer tri-mestre en les obres de la Plaça Anselm Clavé, en l’inici de les obres del Camí del Papiol,l’ acondiciament de voreres, es renova a través de l’ACA un important tram de l’emissarid’aigües residuals de la Casa Roja, etc.

A última hora s’arriba a un acord amb propietaris i promotors per fer viable el projectede Centre Cívic per a les Masies de Sant Miquel. La disponibilitat econòmica per aaquesta obra arriba a 90.000 euros. S’encarrega la redacció del projecte.

Per altra banda, es va portar a terme una concorreguda reunió informativa amb lapoblació de Banyeres sobre la imminent subhasta de 16 parcel·les de propietat munici-pal per construir cases unifamiliars a la zona de Pinatellada, de forma especial per alsjoves. 46 persones han registrat fins ara el seu interès per la promoció informada. L’interèsdemostrat fa que l’Ajuntament s’animi i es dediqui a la promoció pública municipal delsòl i, amb aquesta finalitat, gestioni noves i reiterades accions d’inversió i subhasta encondicions més favorables que les del mercat.

Del pressupost municipal per al 2003, per al qual no s’ha previst cap incrementd’impostos ni taxes, hem dedicat un full informatiu complementari al butlletí.

En les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, les Àrees de Festes, Cultura i Serveis hanorganitzat concerts a l’església, l’arribada del patge reial, la cavalcada de Reis amb eltradicional repartiment de regals, Batallers de Nadal per als nens, tot acompanyat ambl’enllumenat nadalenc i la música de nadales pels carrers, rambles i places. També, perprimer cop, s’han disposat mitjans per poder dipositar els arbres i ornaments nadalencsde les cases al final de les entranyables festes.

Dins d’aquest context, volem desitjar a tots els banyerencs, com també hem manifestatamb les felicitacions distribuïdes, coincidents amb l’any Verdaguer, del qual hem editatel fragment d’un poema, un bon Nadal i un Bon Any 2003.

Q

Page 4: Butlletí nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

4

ServeisRECOLLIDA D’ARBRES DE NADAL

L’Ajuntament comunica a tots els veïns de Banyeresque a partir del 4 de gener de 2003, s’instal·laran doscorralets de fusta per a la recollida d’arbres de Nadal.Un s’instal·larà davant del Centre Cívic de Banyeres, il’altre a l’entrada del Priorat, c/ Av. Marquesa de Griny,que servirà per a la recollida de Saifores, Les Masiesde Sant Miquel i el Priorat.

Aquests dos corralets estaran instal·lats fins al 10de gener de 2003.

TAXA PER LA RETIRADA DE VEHICLESABANDONATS

En el Ple de la corporació realitzat el dia 31d’octubre de 2002 es va aprovar l’ordenança fiscalnúm. 21 per a la retirada de vehicles abandonats oestacionats defectuosament o abusivament a la viapública, que començarà a regir des de l’1 de generde 2003.

RECEPCIÓ DELS SERVEIS DEL PRIORAT DEBANYERES

El Ple de la corporació de 31 d’0ctubre de 2002 vaaprovar la recepció dels serveis de voreres,clavegueram i tractament d’aigües residuals del Prioratde Banyeres.

HABILITACIÓ D’HORTS PER ALS JUBILATS

Una iniciativa pionera al Baix Penedès s’ha posaten marxa a Banyeres. Es tracta de l’habilitació per partde l'Ajuntament d’uns terrenys municipals a Saiforesper a ús dels prejubilats i jubilats que els sol·licitin.

Concretament es tracta de 13 parcel·les convertidesen horts amb una superfície de 450 m2. La concessióés a 5 anys, el cost és només l’aigua de reg i actualmentn’hi ha 12 d’ocupades.

La idea va sorgir a l’Ajuntament per tal de fomen-tar activitats que ocupessin el temps lliure dels jubilatsi ha tingut molt bona acollida. N’ha fet ressò la premsacomarcal i la televisió.

RESULTAT DELS CONTROLS DE VELOCITATPER RADAR REALITZATS A LA TP-2124

Segons l’informe realitzat pels mossos d’esquadrael passat octubre, d’un total de 1.167 vehiclescontrolats al carrer Àngel Guimerà, 43 han estatdenunciats per circular en més de 20 Km/h de lavelocitat límit, 15 per circular en més de 40 Km/h i 2per circular en més de 60 Km/h.

JORNADA DEL PLA ESTRATÈGICDEL BAIX PENEDÈS 2010HORARI DE BIBLIOTECA

I AULA D'INTERNET

Dilluns, dimecres,dijous i divendresde 5 a 8 h. Dimarts

de 12 a 2 h.Horari del PIJ

(Punt d'Informació Juvenil)tardes de 5 a 7 h.

CENTRE CÍVIC

Page 5: Butlletí nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

5

Obres iUrbanisme

Benestar SocialACTIVITATS 2002-2003 AL CENTRE CÍVIC

S’han iniciat els cursos que cada any s’organitzenal Centre Cívic per a aquesta temporada amb un granèxit de participació. S’imparteixen classes diàries, cadatarda, d’alfabetització per a adults a càrrec d’EncarnaAntolín i també, concretament, classes d’alfabetitzacióa immigrants a càrrec de la pedagoga Roser Ribas. Laceramista Camil·la Pérez dóna les classes de ceràmicaa adults i a joves. Maria Martos dóna les classes depuntes de coixí, les d’arts aplicades les realitza laDolors Vidal; les de pintura, en Xavier Millán, i les decostura, la Pilar Martínez.

RECOLLIDA D’ALIMENTS PER AL POBLESAHRAUI

La Secció Territorial del Baix Penedès del’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahraui(ACAPS) promou campanyes de solidaritat a favor delsprop de 180.000 habitants de l’antiga ColòniaEspanyola del Sàhara Occidental, que viuen refugiatsen campaments a l’Hammada Algeriana des de l’any1975 en què, com a conseqüència de la marxa verda ila conseqüent ocupació de l’excolònia Espanyola perpart del Marroc, es van haver d’exiliar als campamentsalgerians. L’any 2002, a causa del dèficit d’aliments,es va realitzar una Campanya d’Emergència d’ajutalimentari per als refugiats en la qual es va recollir

arròs, llenties, sucre i oli. Banyeres es va sumar aaquesta campanya i fins al 29 de novembre es van ferles aportacions voluntàries al Centre Cívic i a l’Escolaamb una gran col·laboració.

FESTA GASTRONÒMICA A BENEFICI DE LAFUNDACIÓ SANTA TERESA

Més de 10 mil euros es van recaptar en la jornadagastronòmica, matança del porc, que es va celebraral Priorat de Banyeres el passat dissabte 2 denovembre. La festa a benefici de la Fundació SantaTeresa del Vendrell va tenir lloc a les piscines del Priorati va ser un èxit. L’objectiu va ser recaptar fonseconòmics per ajudar en la propera construcció d’unnou edifici per el Taller Ocupacional Ventall per adisminuïts psíquics.

ACTUACIONS DE L’ACA AL TERMEMUNICIPAL

L’ACA ha iniciat els treballs de condiciament de lariera de Banyeres als trams de Casa Roja i Saifores. Elstècnics de l’ACA, a través d’una empresa comarcal,han posat en marxa els treballs de desviament de lariera així com la reconstrucció d’un tram de l’emissaride Casa Roja.

Per altra part, l’ACA ha adjudicat a l’empresa Cons-tructora de Calaf SA l’obra de construcció delscol·lectors en alta per al sanejament de Banyeres,inclòs el Priorat de Banyeres, projecte que ascendeixa un import d’adjudicació de 758.616,40 euros.

OBRES DE CONDUCCIÓ D’AIGUA POTABLEDES DEL DIPÒSIT DE BANYERES FINS A LACASA ROJA

La corporació municipal va acordar, en el Ple delpassat 31 d’octubre de 2002, acceptar la Resolució dic-tada per l’ACA en referència a la realització de les obresde conducció d’aigua potable des del dipòsit de

Banyeres del Penedès fins a la urbanització de Casa Roja.El projecte ascendeix a 149.297,13 euros. L’ACA hi

participa, subvenció plurianual 2002 i 2003, amb64.352,21 euros més IVA. L’Ajuntament va aprovar ges-tionar un crèdit per un import de més de 74.000 eurosper assumir el cost de l’obra que li correspon.

225 MIL EUROS PELS DANYS DELS AIGUATS

El tècnic municipal de l’Ajuntament de Banyeres delPenedès ha realitzat una memòria detallada dels danysocasionats pels aiguats del passat 17 de setembre.

En aquesta relació de danys, s’hi destaca els diferentscamins i infraestructures municipals, la depuradora muni-cipal, el parc infantil i la pista poliesportiva del Priorat, elParc del Pujolet, l’escomesa d’aigua a Saifores i a les Masies,la riera de Banyeres, el camp de futbol, etc.

La valoració efectuada, que ascendeix a 225.132 eurosi inclou les obres d’arranjaments i els corresponentshonoraris, s’ha enviat al Departament de Governació iRelacions Institucionals de la Generalitat, a l’Agència Ca-talana de l’Aigua i al Consell Comarcal del Baix Penedès.

Page 6: Butlletí nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

6

EnsenyamentESCOLA BRESSOL

Aquest nou curs escolar 2002-2003 hi ha 10 alumnesinscrits a l’Escola Bressol: Marc, Yann, Laura, Sergi,Nàdia, Jan, Onaima, Antonio, Victòria i Sandra. Ja hapassat el primer trimestre del curs i les activitats quehem realitzat cada dia de la setmana són: dilluns,expressió oral (explicació de contes, dites, murals,...);dimarts, llenguatge matemàtic (treball de formes,colors, mides, jocs de classificació, agrupaciód’elements, etc.); dimecres, llenguatge musical(audicions, danses, cançons, instruments, ...); dijous,psicomotricitat; divendres, pintura i experimentacióamb aliments: farina, arròs, sucre, etc.

Aquest trimestre hem celebrat l’aniversari del YannJerez Dubuisson. 2 anys!!! Felicitats!!

Alícia Cañaveras

3R. CONGRÉS DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA

Del 7 al 10 de novembre es va celebrar el Tercer Congrés de la Joventut de Catalunya a la UniversitatAutònoma de Barcelona.

Al congrés van assistir-hi joves i tècnics de joventut d’arreu de Catalunya per contrastar opinions, idees iprojectes sobre tots aquells temes que preocupen la joventut catalana: habitatge, feina, política, oci, cultura,etc. Banyeres va estar representada per l’informador juvenil, José Reche, responsable del Punt d’InformacióJuvenil, situat al Centre Cívic.

Les activitats del congrés, organitzades per franges horàries, van consistir en ponències i tallers realitzatsper tècnics i especialistes, en les quals els participants podien prendre part activament, i que van abastar temesque anaven des de les drogues, la música o les minories ètniques, fins al problema de l’habitatge, les tribusurbanes, o els jocs de rol.

El congrés es va tancar amb el desig que la propera edició pogués realitzar-se en els propers anys, ja quel’última va ser el 1989.

18A MITJA MARATÓ INTERNACIONAL DEL BAIX PENEDÈS

Gran part del recorregut d’aquesta Mitja Marató va ser al municipi deBanyeres. El 13 d’octubre va fer un dia esplèndid per poder dur a terme lamarató del Baix Penedès. Per primer cop, la marató va arribar fins al nucliurbà. Pel camí del Forn d’Obra va passar fins a la Casa Roja, els Boscos,l’Av. Marta Mata, rotonda de l’escola, on hi havia un avituallament amb elsnens com a col·laboradors voluntaris, Av. Verge del Priorat, Carrer PauCasals i Plaça de l’Ajuntament. Just davant de l’Ajuntament hi havia lameta volant que anava controlant el pas dels corredors, els quals pujavenfins a la Plaça de l’Om i d’allí, des del quilòmetre deu, baixaven pel Camídel Corral d’en Beina, Casa Roja i fins a Llorenç, per seguir fins al Vendrell,passant pel nucli urbà de Saifores. Més de sis-cents participants van recórrertot aquest trajecte en menys de dues hores.

Des d’aquí, l’agraïment als VOLUNTARIS de Banyeres per l’organitzaciói vigilància del recorregut de la cursa

Joventut i esports

Page 7: Butlletí nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

7

Cultura

LLIBRES[ El vesper de la Gloriosa. L’aviació

republicana. David Iñiguez. Llibres dematrícula, Calafell, octubre de 2002]

David Iñiguez descriu els quatrecamps d’aviació, els Monjos,

Sabanell o el Pla, Pacs i Santa Oliva, oncada dia sortien les esquadretes d’avions dels

republicans l’any 1938.El camp d’aviació de Santa Oliva va ser un dels més

complets i operatius de tot el sector quart, base principalde les esquadretes de caça del Grup 21, és a dir, elsMosques. Els seus límits abastaven els termes d’Albinyana,Santa Oliva i Banyeres, i avui dia queden escapçats perl’autopista de la Mediterrània en el seu marge est i circumdata la part nord pel circuit de proves d'IDIADA.

El llibre, 240 pàgines, compta amb un gran ventall defotografies i il·lustracions. Es pot consultar a la Bibliotecade Banyeres (Centre Cívic).

LA FUNDACIÓ JOSEP CAÑAS APROVA UNPRESSUPOST DE 45.000 EUROS PER AL 2003

En sessió ordinària delConsell Rector de laFundació Josep Cañas delpassat 22 de novembre de2002 es va aprovar elpressupost per al 2003.L’Ajuntament de Banyeresdel Penedès destina, delsseus recursos ordinaris, els45.000 euros a què ascendeixel pressupost de 2003. L’any 2002, l’aportació del’Ajuntament ha estat de 42.070 euros per a l’explotació del’esmentada Fundació i 36.362 euros per a inversions, untotal de 78,432 euros dels recursos ordinaris del poble deBanyeres. L’alcalde i equip de govern de l’Ajuntament ambaquestes aportacions manifesten l’esforç municipal per ferfuncionar el Museu, que és el Museu de Banyeres, i recu-perar i difondre l’obra del Sr. Cañas.

En la mateixa sessió es va aprovar part de l’inventari, 52fitxes elaborades per les tècniques i personal adscrit a laFundació. Actualment s’han inventariat i catalogat 472obres, de les quals 50 són escultures i la resta pintures idibuixos, i es continua treballant en les peces restants.

Segons els criteris museogràfics actuals, l’ordenació deles peces del Museu respon a criteris cronològics i no pastemàtics, de manera que l’espectador pot fer el recorregutbiogràfic i alhora artístic del creador, i així conjuntament vidai obra s’encaixen i donen una visió més acostada del momenthistòric presentat. Des de la seva obertura a finals de juny de2002, han passat pel Museu 150 persones i s’està treballantper tal que ben aviat es puguin realitzar també visites guiadesamb reforç didàctic per a les escoles.

Entre d’altres accions, es col·labora i participa en el llibreBronze que editarà Serveis Territorials del Departament deCultura a Tarragona, de museus de les comarquestarragonines amb autors que han treballat aquest material.Està previst crear un grup de treball per organitzar els actesdel centenari de Josep Cañas, fill il·lustre de Banyeres, el2005.

CONCERTS DEDESEMBRE

Dos concerts orga–nitzats per la regidoria deCultura van tenir lloc a l’Església deBanyeres aquest passat mes de desembre.El divendres 13, a les 8 del vespre, l’arpista YanelaLojos va interpretar un repertori variat de pecesclàssiques i catalanes. Yanela Lojos, que ha estatprofessora d’arpa a la Escuela Nacional de Arte i so-lista de l’Orquestra Simfònica Nacional de Cuba, haeditat recentment el disc «Ángel entonador». Eldivendres 20, a les 7 de la tarda, l’Escola de MúsicaPere Jané de Banyeres va oferir un recital de músicanadalenca.

DON JUAN TENORIOTradicionalment, cada any, coincidint amb el dia de Tots

Sants, i durant tot el mes de novembre, es representa engran quantitat d’escenaris, ja sigui en circuits professionalso d’aficionats, el drama sacramental Don Juan Tenorio, deJosé Zorrilla.

Aquest any, RÀDIO BANYERES s’ha unit a lacelebració d’aquestes representacions, i així, el diumenge10 de novembre, es va emetre aquesta obra en un muntatgeradiofònic protagonitzat pel Grup d’Actors de RÀDIOBANYERES.

L’esforç i sacrifici que ha suposat per a tots, durantmés de dos mesos de feina ininterrompuda, ha resultat moltgratificant en tant que el producte final ens ha produït unagran satisfacció personal a cada integrant del grup i, en es-pecial per a mi com a director d’aquest muntatge. I és peraquest motiu que considero de justícia oferir el meureconeixement i agraïment personal a tots els qui hanparticipat en l’obra amb independència dels papers quehagin interpretat, perquè tant si han actuat de protagonisteso de secundaris, tots són igualment importants.

La meva consideració més sincera a tots ells: RicardoGarcía Maroto, Prady Romero, Dani García Maroto, CukyMartínez, Fabio Castañar, Ana Querol, Dioni Puga, Luis Án-gel Martínez, Joan Balcells, Josep Maria Gsa, Inma Martínez,etc. A tots ells, moltes gràcies pel seu entusiasme i, sobretot,per la paciència i humilitat amb la qual s’han deixat portar,aconsellar i dirigir. El meu agraïment molt especial a DaniGarcía Maroto que, a més de participar com actor, ha tingutuna feina molt més complicada: el muntatge tècnic de l’obra.Tècnicament, ha fet una feina senzillament impecable.

El resultat de tot aquest esforç crec que ens ha deixatsatisfets a tots. Estem convençuts que la dedicació ha valgutla pena. Han estat molts caps de setmana concentrats enaquesta feina, que si bé ens ha donat la satisfacció d’unafeina ben feta, ens ha privat del plaer del nostre temps lliure.El donem per ben empleat.

Després de veure el resultat d’aquesta primera aven-tura de radioteatre aquí a la nostra emissora, considero queestem en una disposició òptima per afrontar nous muntatgesque desitgem convertir en un costum per la seva periodicitat.

En aquests moments ja estem pensant en noves obresi en la forma de formalitzar un grup de radioteatre estable iobert a noves incorporacions, tant de persones com d’idees.

WENCES MARTÍNEZ

Page 8: Butlletí nº4 - octubre, novembre i desembre 2002

8

Quants anys fa que ets aBanyeres?

11 anys.

Com veus actualment elsserveis sanitaris del municipi?

Actualment, bé, amb el ritmede creixement de la població,d’aquí a 4 anys ja en tornarem aparlar...

Quines són les malalties mésfreqüents que et trobes a la con-sulta?

La patologia al nostre poble éssimilar a qualsevol país del nostremón occidental, dels «països rics».Les malalties més freqüents vanassociades a les nostres maneresde viure i se suposa queaugmentaran. Són la diabetis,l’obesitat, les al·lèrgies, lapatologia mental (depressions,ansietat, angoixa, addiccions adrogues, etc.) Estan relacionadesamb l’excés d’alimentació, la vidasedentària, la contaminació,l’estrès, la insatisfacció personal,etc. La patologia mental requeririaun capítol a part, respon al fracàsde l’ésser humà de no saber com-binar racionalment el nivell de vidamaterial i una cosa tan necessàriacom elemental, tenir temps i cul-tura per viure millor. No m’oblidodel càncer i el cor, però la ciènciaestà avançant molt i espero queaconseguirà controlar milloraquestes malalties.

Què en penses de lesanomenades medicines alter–natives?

Estic d’acord en què s’utilitzinmedicines alternatives juntament ala medicina oficial. Aquestes me-dicines estan apartades de les

L´entrevista

TERESA PORQUET

investigacions actuals i els falta elrigor científic que s’aplica a la res-ta. Crec que hi influeixen factorseconòmics. A les grans multina–cionals no els resulten tan renta-bles i tots sabem que allò que noés rentable no existeix o esmenysprea. Hi ha patologiescròniques que podrien estarperfectament controlades ambaquests tractaments alternatius,però com que no es prenenseriosament per les institucionscompetents és complicat utilitzar-les per falta d’estudi i control.Contínuament surten fraus a lapremsa que no afavoreixen la sevadifusió i la majoria de la gent endesconfia. A més a més, sóncaríssimes, als nostres pensionistesnomés els arriba per comprarvaleriana.

Quina és la teva definició desalut?

L’OMS té una definició de salut,però la matisaré segons la mevaopinió. Englobaria una forma deviure saludable en tots elsaspectes que influeixen l’home ientraríem llavors en els dretshumans. Salut en l’àmbit orgànic(educació en l’alimentació,exercici, prevenció en malaltiesinfeccioses, hàbits higiènics, etc.),accés a una medicina integradorai igual per a tots. Els drets de lagent gran (residències, atencionspersonalitzades...) I amb la políti-ca topem: dret a un habitatge dig-ne, feina, i una educació nodiscriminatòria, que no afavoreixiuna elitista privatització del’ensenyament. Per a mi, tot el quehe exposat és bàsic per a una bonasalut, i la resta ho deixaria a lainvestigació científica no controla-

da per les multinacionals, d’acord,això és un somni.

Creus, com l’escriptor JosepPla, que som el que hem menjat?

J. Pla em va ensenyar un catalàque desconeixia, em va fascinar i hellegit tota la seva obra, he conegutpersones que el van tractar i conecbastant la forma en què va viure.Responent a la teva pregunta, sí queun és més o menys el que menja engeneral, però J. Pla en tot era unamica particular, sabia menjar bé i, amés, dominava l’art de beure (whis-ky), i segons els seus amics,l’afectava poc en les seves lúcidesmanies. Va viure molts anys amb unbon cervell. També en la seva salutera molt especial.

Què vol dir ser metge decapçalera al segle XXI?

Metge del segle XXI, gransavenços científics i tecnològics,serà un metge més científic, ambun pacient més informat, queutilitzarà els avenços virtuals.M’imagino a la consulta amb unordinador i els pacients a casa sevaconnectats, les operacions adistància per telemedicina, etc.Això segur que arribarà, i més co-ses inimaginables. És apassionantla part tècnica, però, i què passaràamb el «coco»? s’augura unaugment de malalties mentals i nosé si ho podran resoldre tot ambfàrmacs, deixant de banda lesrelacions, el contacte interper–sonal, afectiu, etc. Opino quel’home evoluciona i s’adapta.

Espero que no eliminem el pla-neta, l’ecologia no interessa alsgoverns i es fan grans barbaritats,l’última l’enfonsament del petroliera Galícia.

Nascuda a Osca, metgessa titular de Banyeres.Va cursar els seus estudis de Medicina aSaragossa.