butlleti ipstg abril 2009
DESCRIPTION
Butlleti dels Independents per Sant Gregori. Abril 2009TRANSCRIPT
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL ABRIL 2009
independentsdeSantGregori
• LA NOVA BIBLIOTECA• HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL• LOCAL POLIVALENT ESPAI LA PINEDA• A LA RECERCA DEL SOLAR PERDUT... PER A
L’INSTITUT• LES URBANITZACIONS DE SANT GREGORI
I LA LEGALITAT• EL RIU DEPURADORA• BALANÇ DE LEGISLATURA, BALANÇ DE
TRAJECTÒRIA• CIRCULANT PEL POBLE• ESPIGOLANT ...• SABIES QUE ...
Benvolguts veïns /Benvolgudes veïnes,La primera quinzena de gener, a la sala d’actes de l’Escola, vam fer un acte de balanç del 2007 i del 2008 de l’Ajuntament. Un balanç en el qual vam repassar, des del nostre punt de vista, com s’estan gestionant els temes a l’Ajuntament del nostre municipi: l’institut, els pisos per als joves, el pave-lló, el casal de la gent gran, l’urbanisme, el trànsit, el consultori, les extraccions d’àrids, la MAT, els comptes, etc.En el repàs vam poder constatar que, malgrat que es vulgui aparentar que tot va bé, hi ha molta feina per fer i que l’equip de govern continua improvi-sant (és el cas del terra del pavelló), contradint-se (és el cas de les extraccions d’àrids i la carretera de Constantins), sense resoldre els problemes que es deriven del trànsit i sense fer els deures (com és el cas de l’institut). Va ser en aquest acte que vam explicar també els canvis de funcionament en el nostre grup, en el sentit que a partir d’aquest gener els regidors que són presents a l’Ajuntament són en Jaume Peix i la Marta Gasull, en comptes de l’Anna Roura i en Lluís-Esteve Casellas.
Estem parlant d’un canvi de funcionament del grup, no d’un abandonament, sinó d’un relleu. La renúncia al càrrec de regidors de l’Anna Roura i en Lluís-Esteve Casellas és una decisió personal presentada en el marc del projecte del grup d’In-dependents per Sant Gregori, és a dir, un projecte de grup i no individual des del primer moment en què van formar-ne part.I què pretenem amb aquest canvi? Doncs arribar més als nostres veïns, aprofitant els coneixements adquirits com a regidors. Una valoració que fem dels resultats de les eleccions municipals del maig del 2007 és que no vam saber transmetre a un col·lectiu important de veïns de Sant Gregori com s’està gestionant el nostre Ajuntament. Amb aquest relleu podrem multiplicar esforços per continuar en el nostre treball a l’oposició de ma-nera responsable, respectuosa amb les persones però persistent i amatent als interessos generals del municipiBen cordialment,
IPSTG-PM
IMPR
ÈS P
OST
AL
SEN
SE A
DR
EÇA
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL ABRIL 2009
En el ple del 19 de gener, en el punt 5è. de l’ordre del dia, es va tractar l’aprovació del projecte per a la construcció d’una biblioteca (1a. fase). Vam abstenir-nos-hi argumentant les següents raons:Considerem que és un equipament necessari i important per al poble (ja el contemplàvem en el nostre programa electoral) però essent una obra “faraònica”, com la defineix el mateix alcalde, pensem que ja des d’un bon començament del projecte caldria haver comptat amb la participa-ció dels diferents grups polítics de l’Ajuntament en el seu disseny, així com amb les diferents enti-tats del poble que possiblement també hi tenen quelcom a dir. Sembla ser que també serà seu de les diferents entitats del poble. La participació no ha estat mai el punt fort d’aquest equip de govern.Pel que fa a la situació, pensem que els terrenys del costat de l’Escola haurien de ser per a l’Esco-la (ampliació del pati) i no per a un equipament d’aquest tipus. Recordem que aquests terrenys els va adquirir l’Ajuntament arran d’una propos-ta del nostre grup per ampliar espais de l’Escola.
Pensem que un bon lloc per construir la biblio-teca seria el terreny (que ja és de l’Ajuntament) del costat de l’església nova, just davant de la plaça Miquel Martí i Pol. En aquest lloc seria més cèntrica, el poble creixeria d’una manera més equilibrada i justa i s’evitaria una concentra-ció de tants equipaments públics.La biblioteca del poble no només ha de ser per als nens de l’Escola “Agustí Gifre”, sinó que ha de ser un equipament obert a tots els centres educatius del poble (futura escola i institut, llar d’infants...) i també a la gent de totes les edats. I en un espai assolellat i obert.L’argument que ens va donar l’equip de govern va ser que els nens de l’Escola, com a usuaris de la biblioteca, era millor que la tinguessin al cos-tat de l’Escola, ja que desplaçar-se fins a la plaça Miquel Martí i Pol era un perill, comentari que ens va preocupar perquè davant d’aquest fet, què pensa fer l’equip de govern per fer carrers més segurs per a la mainada?
LA NOVA BIBLIOTECA
LOCAL POLIVALENT “ESPAI LA PINEDA”
Ja està ben estrenat el local polivalent, l’espai “la pineda”. És un equipament que sempre hem considerat necessari, encara que el nostre grup l’hauria projectat en un altre lloc i amb més funcionalitat.Com que és el local que tenim ara i encara s’ha d’acabar d’adequar, el que hem de procurar és que el que hi falta s’acabi de fer al màxim de bé. Des que s’hi fan els primers espectacles un co-mentari que sovint s’ha repetit tant entre gent gran com entre joves i no tant joves és “no puc més amb la meva esquena“, i amb molta raó, ja que les grades que s’hi han posat no ofereixen cap tipus de comoditat. Amb coixins no n’hi ha prou, el problema és d’esquena i no de cul, ... És evident que aquestes grades s’han de millorar, per tant, al seu moment -potser precipitada-ment- es van prendre decisions que ara haurem de tornar a pagar entre tots.
HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL
És evident que sempre estarem a favor que el jovent es pugui quedar al municipi, i que el fet de poder accedir a pisos de protecció, amb les con-dicions d’avantatges de preu i pagament que te-nen, es molt important, tot i que potser també hauríem de buscar altres incentius. Pensem que actualment hi ha més gent que pot tenir la necessitat de poder accedir a aquests pi-sos: famílies monoparentals, separats, gent de mitjana edat... de la mateixa manera que conside-rem que s’haurien de tenir en compte les rendes més baixes. Per aquest motiu vàrem presentar un seguit de criteris per tenir en consideració a l’ho-ra de fer l’assignació dels punts i com que no es varen tenir en compte la nostra posició va ser d’abstenir-nos d’aprovar aquestes bases.
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL ABRIL 2009
Quant de temps fa que sentim parlar d’un insti-tut a Sant Gregori? Quantes actuacions s’han fet per justificar-lo? En quin punt ens trobem ara mateix?Doncs ara mateix el que tenim és el compromís del conseller d’Educació de la Generalitat de Ca-talunya, Sr. Ernest Maragall, que va fer públic el dia que va visitar les obres de remodelació de la nostra Escola, el setembre passat.El compromís del conse-ller Maragall és el del Govern de la Generali-tat, a través del Depar-tament d’Educació, de preveure un institut al nostre municipi per als alumnes de la Vall de Llémena. Aquest com-promís, que no teníem fins ara, és un motiu d’a-legria per als nens i ne-nes dels nostres munici-pis, i de les famílies i de totes aquelles persones que en algun moment han confiat i col·laborat en la seva reivindicació.I a partir d’ara què? Doncs ara toca a l’Ajuntament de Sant Gregori posar a disposició del Departament d’Educació un solar per poder-hi construir l’institut, un te-rreny amb condicions per construir-lo.Quan es parla d’un terreny amb condicions vol dir: un solar d’un mínim de 6.000 m2, amb els serveis (abastament d’aigua, sanejament, energia elèctrica, amb voreres i calçada pavimentada, instal·lació telefònica, gas), de titularitat munici-
pal, amb informes de l’Agència Catalana de l’Ai-gua respecte la possibilitat d’inundabilitat del solar, amb informe geotècnic, etc.Quin és el terreny que ara mateix pot cedir l’A-juntament de Sant Gregori que tingui aquestes característiques? La urbanització del pla de Can Serra, a l’entrada del poble, es va requalificar amb l’excusa de tenir
terreny per construir l’institut (així consta a l’acta del ple extraordi-nari i urgent del 2001). Teòricament els te-rrenys no seran munici-pals fins que s'acabin les obres d'urbanització i se cedeixin a l'Ajuntament.En canvi, però, de la ur-banització del pla de Can Serra l'Ajuntament ja ha cedit uns terrenys a l'empresa municipal per a la construcció de pisos de protecció oficial. D’entrada una pregunta: aquests terrenys es po-
dien cedir realment? Si és que sí, per què no es fa el mateix amb els te-rrenys que eren per a l'institut? O no es pot fer ni una cosa ni l'altra? L'Ajuntament hauria d'acla-rir perquè fa algunes coses, perquè altres no i, sobretot, perquè diu una cosa i en fa una altra...El que és real és que de moment, a qui li toca fer els deures per a l’institut, és a l’Ajuntament de Sant Gregori: si no hi ha terreny no hi pot haver institut. Quant de temps més haurem d’esperar ?
A LA RECERCA DEL SOLAR PERDUT... PER A L’INSTITUT
Vigileu quan camineu pel carrer Jacint Verdaguer!!!! El problema de les dues direccions s’ha resolt fent voreres pensades per aparcar-hi cotxes!!!!
CIRCULANT PEL POBLE ...
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL ABRIL 2009
El passat mes de juliol el ple de l’Ajuntament, amb els vots a favor de CiU i ERC i en contra dels Inde-pendents per Sant Gregori, va aprovar la recepció de les obres d’urbanització de Soler i Patel, l’Arbat, Cal Corder i l’Olivet (Taialà). Què vol dir això? Doncs que a partir d’ara el manteniment dels serveis i de les infraestructures d’aquestes urbanitzacions anirà a càrrec de l’Ajuntament. Fins aquí cap pro-blema, si no fos per com s’ha fet tot plegat, des del punt de vista urbanístic, de negociació política i també tècnic i administratiu.No serem pas nosaltres qui posi en dubte la necessi-tat d’arribar a acords per a la recepció d’aquestes ur-banitzacions, però el que sí tenim clar és que després de 30 anys d’ajuntament democràtic i 26 anys conse-cutius de govern de CiU s’ha actuat tard i malament. Els resultats, quins han estat?Principalment dos: el primer que la mala gestió d’a-questa situació ha comportat la discriminació d’a-quests veïnats durant tot aquest temps en l’obtenció de serveis públics, el segon que els interessos públics també n’han sortit perjudicats. Quins són els principals problemes? El més greu és que l’Ajuntament, i per tant tots els contribuents de Sant Gregori, haurà de finançar la major part o totes les obres d’infraestructura no realitzades encara ara pels promotors o les entitats de conservació de les urbanitzacions, a excepció de la de l’Arbat, ja finalit-zada. També cal afegir que el percentatge de cessió de terrenys per a usos públics (zones verdes, equipa-ments, etc.), a part dels destinats a carrers, o és el mínim que marca la llei o fins i tot està clarament per sota d’aquest.Concretament què ha de pagar l’Ajuntament, és a dir, què hem de pagar entre tots?
• Soler i Patel: un grup d’elevació per al subminis-trament d’aigua als habitatges de les cotes més al-tes i la connexió a la xarxa d’aigua potable, sense especificar si és a càrrec directament del mateix Ajuntament, o indirectament, mitjançant Prodai-sa, concessionària del servei d’abastament d’aigua. A part, l’Ajuntament també ha de pagar un nou dipòsit que se situarà en un terreny propietat de la urbanització i no municipal.
• Cal Corder: la connexió a la xarxa d’aigua potable, a càrrec de Prodaisa.
• L’Olivet: la connexió de l’aigua del pou d’abasta-ment al dipòsit de distribució del nucli, l’asfaltat de tots els carrers, la instal·lació d’enllumenat públic, el quadre elèctric i les corresponents connexions. Els veïns pagaran la connexió de l’aigua del dipòsit fins a casa seva i únicament la vorera de la carretera de Sant Medir. Els carrers interiors no tindran vo-reres perquè són massa estrets... (!)
Què més s’ha fet malament? Per començar les re-cepcions s’han de fer per mitjà de conveni, que ha de regular l’aportació de cada part (cessions, costos addicionals, etc.) La proposta que va anar al ple no-més esmenta l’existència d’un conveni, que no vàrem veure, de la resta no se’n sap res, i això que és obli-gatòria la seva aprovació per ple. En el cas de l’Olivet, s’inclou l’obligació d’establir un futur conveni per a decidir quina part de l’equipament esportiu serà de l’Ajuntament i quina no. Inicialment, semblava que la piscina passaria a ser municipal, ara sembla que no. També s’esmentaven escriptures de cessions, però sense aportar-les o fer cap referència concreta que les permetés identificar, o bé, cessions de “terrenys d’ús públic des de temps immemorial”, quan la memòria d’aquestes urbanitzacions no supera els 40 anys...Quant ens costarà tot això? Sorprenentment, no ho sabem. Malgrat semblar evident que abans d’accep-tar res s’ha de saber què et costa i, sobretot, ha de constar en els convenis, l’Ajuntament ha tirat pel dret, o no ens ho ha volgut dir. Hi ha qui diu que en el cas de Taialà era un compromís fet en campanya electoral, fins i tot escrit. Per a nosaltres això no és rellevant, perquè tothom pot prometre el que vulgui, ara bé, tothom té dret a saber els costos d’aquests compromisos quan es porten a la pràctica.De totes maneres, algú es podria preguntar perquè diem que s’ha actuat tard i malament. L’equip de go-vern diu que no s’ha fet res diferent que en altres ca-sos, però... quins són aquests i en quines circumstàn-cies es van fer? El que sí sabem és que no val dir que són urbanitzacions que responen a lleis antigues, perquè la Llei del sòl de 1956 era molt clara: no es po-dia posar cap totxo abans que no hi hagués tots els serveis fets. És a dir, carrers asfaltats, voreres, clave-gueram, drenatges, enllumenat públic, xarxa elèctri-
LES URBANITZACIONS DE SANT GREGORI I LA LEGALITAT
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL ABRIL 2009
ca i d’aigua (fins i tot gas, si era el cas), a més de plan-tacions d’arbres, jardineria i elements decoratius. Per a qui tingui dubtes això es recull als articles 63, 67 i 117 d’aquella llei.Per tant, tot plegat situava les urbanitzacions amb els serveis i les obres d’infraestructura inacabades fora de la legalitat, situació que també es recollia en la Llei de protecció de la legalitat urbanística, de 1981, i a l’article 21 de les Normes Subsidiàries de Sant Gregori, apro-vades el 1986. Però llavors, qui era el responsable de fer tot això? Doncs el promotor o propietari de la urbanització (article 67).L’Ajuntament de Sant Gregori ha obviat reiterada-ment aquest fet, malgrat existir uns terminis per al seu compliment, tenir la possibilitat d’imposar san-cions en cas d’incompliment i, fins i tot, la possibili-tat d’acceptar terrenys a canvi de la despesa d’aques-tes obres (articles 114.3, 141, 142 i 143), o en darrera instància i d’execució més complexa, l’expropiació de parcel·les. L’Ajuntament de Sant Gregori durant tots aquests anys també ha passat per alt la possibilitat d’obtenir terrenys a canvi de la despesa, la qual cosa hagués permès acabar molt abans els serveis per a les persones que hi viuen i, alhora, recuperar una part de la inversió feta en solars que es podrien haver desti-nat a ús públic. Això és possible, en tant que encara a hores d’ara, a l’Olivet hi ha 10 parcel·les sense edifi-car, 6 a Soler i Patel i una a l’Arbat.Resta encara una possible darrera pregunta: per què ara, de pressa i corrents, sense els convenis a punt, es va portar a aprovació? Bé, l’alcalde no estava per a gaires explicacions. De fet, tot el que diem aquí ho vàrem dir també al ple, malgrat que no quedés reco-llit a l’acta amb la mateixa claredat: el text final va evitar deixar rastre i evidència del que quedava dins i fora de la llei i, a l’hora d’aprovar l’acta quatre mesos després, difícilment estàvem en condicions de “on posa... ha de dir...”. En qualsevol cas, tota la nostra intervenció al ple va quedar sense cap mena de resposta. Només un silen-ci tens i espès fins a la votació i passar al següent punt de l’ordre del dia. Sens dubte, un cop més havíem tocat la línia de flotació i, també un cop més, l’alcalde ens mostrava la indiferència més absoluta. Als plens de Sant Gregori els debats incòmodes es resolen així. En aquest sentit, els regidors d’ERC es varen limitar a votar al costat de l’equip de govern, també altre
cop, sense cap mena d’argument o justificació, tal-ment com un govern en perfecta coalició.Tornant al perquè, i a part de la lògica i natural pres-sió de les persones que hi viuen, se’ns ocorren dues possibles raons. La primera, l’aprovació el 25 de juny de 2008 de l’Avantprojecte de llei de millora d’urbanitza-cions amb dèficits urbanístics que, a més de preveure importants inversions, també preveia qüestions menys “gratificants”: garantir la dotació de serveis i les cessions de terrenys per a espais públics i equi-paments (amb percentatges actualitzats!) i, també, la reducció de superfícies en les urbanitzacions no fina-litzades. Per tant, motius suficients per a no en-ganxar-se els dits.La segona és encara més prosaica però no irrellevant. L’equip de govern de CiU va incloure, mesos abans, l’obra de connexió de l’aigua de l’Olivet i la construc-ció d’un local social a la mateixa urbanització en la sol·licitud de subvenció del Pla Unificat d’Obres i Serveis (PUOS), de la Generalitat de Catalunya. Una i altra ocupaven el primer i tercer lloc en l’ordre de prioritats i, per tant, es consideraven amb finança-ment pràcticament assegurat abans que el pla Zapa-tero permetés tirar endavant tots els projectes del calaix. Quin problema hi havia? Un de molt senzill que nosaltres vàrem esmentar en el seu moment: no es concedeixen subvencions per a obres en urbanit-zacions que prèviament els ajuntaments no hagin rebut legalment. Sort que a totes les “obres” hi ha apuntador...Un cop més, doncs, manifestem que no estem en contra de les inversions a fer, sinó de com s’han ges-tionat. Creiem que la recepció de les urbanitzacions s’havia d’haver afrontat abans, amb la llei a la mà, ne-gociant amb els promotors l’obtenció de terrenys a canvi i sense perjudicar els propietaris que ja hi vi-vien. Ara, però, després d’un retard més que conside-rable, només calia esperar que les coses es fessin bé, amb transparència, i que com a mínim tothom sabés qui tenia l’obligació de fer tots aquests serveis i obres d’infraestructura i, per descomptat, què ens costarà ara a tots el fet que l’Ajuntament faci de promotor enlloc de qui ho havia de fer des d’un principi. No ha estat així i, també un cop més, els interessos públics a Sant Gregori no han estat la prioritat.
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL ABRIL 2009
FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL (DINERS D’EN ZP)A conseqüència de la crisi, el govern de l’estat va aprovar ajuts per als municipis. A Sant Gregori aquests ajuts s’han destinat a diversos projectes que formen part del pla d’obres i serveis, i que ja s’haurien d’haver fet. Per tant, tot i estar-hi a favor, al ple vàrem preguntar quins altres projectes que-den, i perquè s’han escollit aquests i no altres.
FANALS DE L’AVINGUDA DE GIRONA
Creieu necessari posar tants fanals a l’avingu-da Girona, a la urbanització del pla de can Serra, i a molts altres llocs? Pensem que cal fer polítiques més sostenibles i coherents amb el que es diu i amb el que es fa.
PLA ESPECIAL CONSORCI SANT GREGORI, CENTRE “JOAN RIU”
Estem d’acord que un centre com aquest pugui millorar i augmentar les seves infraestructures, pensem que això sempre es positiu per al muni-cipi. Tot i això, al ple que es va tractar l’aprovació del pla parcial vàrem recalcar el fet que el Con-sorci ha de cedir els terrenys que limiten amb la carretera de la Bruguera, per tal que un altre dia s’hi puguin posar els serveis com les voreres.L’equip de govern va aprovar instal·lar una antena
telefònica sobre l’Ajuntament. Després d’haver consultat el conveni de l’empresa que vol col·locar-la i no veient clara la potència de l’antena, vam consultar el decret 148/2001, on s’especifiquen les distàncies de seguretat de les antenes de telefonia, sobretot amb la proximitat d’infraestructures uti-litzades per menors. Ens vam abstenir perquè pen-sem que serà massa a prop de les escoles, la biblio-teca, el casal de joves, el casal de la gent gran...
UNA ANTENA TELEFÒNICA A L’AJUNTAMENT
IMPR
ÈS P
OST
AL
SEN
SE A
DR
EÇA
D’un temps ençà el mal funcionament de la de-puradora fa que l’aigua que es vessa al riu no re-uneixi les condicions apropiades per a tenir un ecosistema saludable. Si a aquest fet li afegim que la riera sovint porta poca aigua, podrem ob-servar com el riu, prop del pont de l’Argelaguet, esdevé una claveguera a l’aire lliure. La presència d’algues verdes, la fortor i l’elevada espuma ho fan més evident.
Què podem fer?Mentre les administracions pertinents no ho solucionen, nosaltres com a vilatans podem con-tribuir a alleugerir el problema vigilant, més que mai, què aboquem a la claveguera:
• Evitem llençar-hi sòlids com, bastonets de les orelles, tampons, residus de menjar, etc. per facilitar el garbellament.
• No llencem l’oli de la cuina a la pica ja que contamina molt i la depuradora no el pot eli-minar, així com pintures, etc.
• Disminuir el cabal d’aigua que llencem, ja que quanta menys aigua llencem més tardarem en omplir les basses de decantació de la depura-dora.
I qualsevol altra cosa que se’ns ocorri per tal de què les nostres restes no vagin a parar a la riera, empobrint així el nostre paisatge.
Sortida de l’aigua de la depuradora de Sant Gregori cap a la Llémena.
EL RIU DEPURADORA
Punt de trobada de l’aigua depurada amb el riu. S’observa la quantitat d ’espuma i la pro-liferació d ’algues verdes pròpies d ’indrets amb una elevada concentració de nitrats
ESPIGOLANT ...
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL ABRIL 2009
A gairebé dos anys de legislatura vàrem presen-tar la renúncia al càrrec i, al cap de poc, el balanç de legislatura que, de fet, es va convertir en un balanç de trajectòria. Si mirem enrera, a l’anterior legislatura 2003-2007, la feina feta no és menyspreable: 55 pro-postes, al·legacions diverses a nombrosos projec-tes, més de 150 intervencions en forma de prec i interpel·lacions al ple i, a part, totes les propostes de millora en les iniciatives d’altres partits.També hi ha hagut l’actitud compromesa en la denúncia pública d’actuacions irregular o il·le-gals, amb resultats diversos, però tot i així gens irrellevants: les obres il·legals al castell de Taialà (aturades), l’am-pliació irregular de la fàbrica Ca-sademont a C o n s t a n t i n s (aturades), el ver-gonyós cas Fri-l lémena, amb sentència ferma, la requalificació del pla de Can Serra, ara a punt de convertir-se en circuit de cur-ses, les requalifi-cacions i permutes escandaloses proposades en el POUM, la designació indeguda d’un excalcal-de com a gerent d’urbanisme o la incompatibili-tat en la participació de dos exalcaldes en el Consell Assessor Urbanístic, les irregularitats en la ubicació i la contractació de les obres del local polivalent, la desviació del cost d’aquest local, superior a la legalment permesa, la fragmentació irregular de contractes (plaça del Poble, redacció del POUM, etc.), contractacions fins i tot ante-riors del tot il·legals (carretera de Cartellà, pisos de protecció oficial del sector la Torre), el preu desorbitat per la compra de la parcel·la del costat de l’Ajuntament (1.077.000 €!!, què en pagaríem ara?), la manera com es va fer, etc.
El temps passa de pressa, però malauradament hi ha coses que no canvien. En aquest sentit, po-dríem esmentar la manera de fer del govern mu-nicipal de CiU, però també el fet que continuïn governant. Són ja molts anys, els suficients per a què algunes inèrcies siguin perilloses, però tot i així, els resultats electorals són els que són.En les darreres eleccions, l’estat d’opinió crítica no es va traduir en un canvi de govern, i això ens obliga reflexionar a tots plegats. Algú ens va pre-guntar “què més havia de passar a Sant Gregori” per aconseguir el canvi d’aquestes inèrcies. Realment, n’han passat moltes i de grosses. Però la pregunta correcta no és aquesta, sinó “què
més podem fer”, perquè conti-nuem creient en la necessitat i en la possibilitat del canvi.El missatge que hem transmès ha estat clar, i la resposta obtin-guda també. Els canvis sempre poden ser més o menys difícils però comencen per la convicció personal, per
l’equilibri dels interessos personals amb els co-munitaris. En aquest sentit, i en general, el nivell de vida familiar a Sant Gregori és prou bo i això a vegades pot provocar un cert desinterès pels interessos públics i col·lectius. Això ens preocu-pa, perquè és la base del desarrelament i, traslla-dat als joves, una possible base per a problemes molt més greus.D’entre les dades del Pla Director Urbanístic de l’Àrea de Girona, n’hi ha una d’especial interès. La proporció entre els llocs de treball del muni-cipi i el nostre nombre d’habitants ens col·loca amb un 38 % a 20 punts de la mitjana ponderada de la resta de municipis de l’àrea de Girona, i a la cua juntament amb Bescanó i Sant Julià de Ra-
BALANÇ DE LEGISLATURA, BALANÇ DE TRAJECTÒRIA
INDEPENDENTS PER SANT GREGORI - PROGRÉS MUNICIPAL ABRIL 2009
Sabies que el veïnat de l'Argelaguet no fou habitable fins que va desaparèixer la malària? Fa aproximadament uns dos cents anys que els metges van començar a comprendre la relació entre els aiguamolls, els mosquits i les febres, per la qual cosa van decidir dessecar totes les basses i altres zones humides que hi havia entre Bescanó i Sarrià. Cal destacar especialment el pla de Salt i Sant Gregori, zones que tenien la major part dels aiguamolls.Observant els pous de la zona es pot veure que, a pocs metres de fondària s'hi troben sorres, les quals procedien del Ter i del Llémena. Aquestes sorres són diferents degut al seu origen geològic.
Sabies que ...
mis. Això ens confirma com a poble dormitori, en el qual la major part de la població se situa entre els 35 i els 55 anys, treballa fora del munici-pi i torna a la tranquil·litat de casa seva un cop finalitzada la jornada laboral. Amb aquesta pers-pectiva, cobra especial rellevància la població infantil i les activitats a l’entorn de l’escola. Una població infantil que ara per ara es veu obligada a desplaçar-se fora del poble per anar a l’institut i, també, una població infantil que d’aquí a poc seran joves amb dificultats per a trobar un habi-tatge al poble i quedar-s’hi a viure.Certament, quan observem de més a prop les dificultats dels nostres fills i filles potser l’interès per la cosa pública reprendrà més força que ara mateix. La comoditat de l’espectador mentre altres exerceixen una oposició amatent i persis-tent per així mantenir la tensió a qui governa, potser resultarà incòmoda. Potser ens adonarem que la deixadesa en els interessos públics difícil-
ment és compatible amb solucions a curt termi-ni. Esperem que no sigui massa tard per a recu-perar el temps.Nosaltres continuarem treballant amb noves fórmules, ganes i persones per aconseguir fer arribar el nostre model de poble a quanta més gent millor, el missatge que un altre poble és possible, per a convèncer, no per a especular amb vots i resultats, perquè encara creiem que entre tots i totes podem millorar la societat en què vivim, però que això depèn d’una actitud personal i convençuda, de sortir de casa per veu-re que més enllà de l’escala de veïns o del jardí hi ha coses que ens afecten a tots, i que això és prou important per no deixar-ho en mans d’uns pocs, sinó que la participació fa possible el canvi. Llavors la feina feta no seran només paraules, sinó que tindrà el valor de la justa mesura.Anna Roura i Lluís-Esteve Casellas
Sabies que la nova urbanització del Pla de Can Serra està de-clarada EPA (Espai de Protecció Arqueològica) pel Departament de Cultura de la Generalitat ? (Resolució del conseller de Cultura de 27 maig 2008). La cronologia és des de Paleolític Inferior a Paleolític Mig (-3000000 / -33000).Això vol dir que cada intervenció prevista ha de comportar un segui-ment arqueològic per si de cas. Abans de començar les obres dels pro-jectes que s'hi vulguin fer han de passar per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat.
IMPR
ÈS P
OST
AL
SEN
SE A
DR
EÇA