butlletí89 - avv sagrada familia · 2015. 11. 29. · cròniques de la festa major una vegada...

Fem barriCròniques de la festa major

Una vegada hagis llegit aquest Butlletí, no el llencis; dóna’l a un altre veí.

Sagrada Família

ButlletíValència, 415 · 08013 Barcelona · Telèfon 93 459 31 64 · [email protected] · www.avvsagradafamilia.net

Jun

y d

e 2013

Associació de Veïns i Veïnes89

Butlleti 89_l'Informatiu 69 OK 5 27/06/13 11:10 Página 1

Festa Major 2013


Bu

tlle

tí 8

9

3

Cap societat no pot viure sense treballar. Però no tot el treball és el treball remunerat. Entota societat hi ha molta gent que treballa de forma voluntària i aquest treball voluntariés fonamental. Pensem amb qui prepara el sopar pels nens o en el fet d’acompanyar alsavis al metge. Pensem en fer ballar els gegants, participar en l’organització del sopar deFesta Major, assumir la presidència d’una AMPA o ocupar-se de la secretaria d’unaAssociació de veïns. Tot això és feina. Normalment no es fa a canvi de diners. I totaaquesta feina gratuita i voluntària, per la majoria de persones, tot i beneficiar-se’n, elspassa desapercebuda.

La Festa Major ja ha passat. En aquest butlletí en trobareu diverses cròniques i fotografiesd’alguns dels seus millors moments. Son moltes les persones que han gaudit dels seusactes, des de les més lùdiques a les més reivindicatives, però moltes menys les que hancol·laborat de forma activa i directa a fer-la un any més possible. Les persones implicadessaben de primera mà el que costa organitzar-la; la resta sovint en gaudeixen però no parenatenció en aquests aspectes.

És per això que en l’editorial d’aquest butlletí volem cridar l’atenció sobre aquesta tascavoluntària que realitzen tantes persones anònimes en el nostre barri. A l’hora de prepararla Festa Major, d’aconseguir millores en el barri per tot el veïnatge o simplement a l’horade fer la convivència entre veïns més amable. Sense elles, no en tingueu dubte, aquestbarri seria molt pitjor. Possiblement la incidència de cadascuna d’aquestes persones pelque fa la situació econòmica global del país és molt petita, però aquí, entre nosaltres, sonactors de primera fila.

Avui ens toca agrair tota aquesta tasca i fer una crida, és clar, a sumar-s’hi. Participa enel barri, participa en la nostra associació! És una manera ben real i senzilla de conrear lasolidaritat humana i de participar en la millora efectiva de la societat que ens ha tocat enaquesta loteria de la vida. Hi ha un munt de coses per fer i tan sols treballant junts lesaconseguirem!

EDITORIAL

PortadaCròniques de la festa major. La festa major i la

cultura popular / 4

L’Associació informaTransformació de les Glòries / 7La primera passejada popular reivindicativa pel

barri / 8

L’anàlisiEls ‘escraches’: és legitima aquesta forma de

protesta? / 10

L’Associació recomana / 11

Gent del barriAdrià Alemany, activista, economista i membre de

la PAH: “Amb la pressió social s’aconsegueixintroduir canvis en la legislació” / 12

Viure l’entornD’una desfilada solidària... I fins quan? / 14

Col·laboracions i opinionsEls carrers del nostre barri (IV) / 15Recursos d’accessibilitat a la biblioteca Sagrada

Família / 16Classes de repàs a l’Associació de Veïns i Veïnes

Sagrada Família / 17

Un altre mónÉs legal? És constitucional? / 18

Racó de poesia / 18

SUMARI

3


Bu

tlle

tí 8

94

L’inici: xocolatada i pregóEl cel era una mica tapat. Però

res va impedir que, com cadaany, nens, pares i mares de lesdiferents escoles del barri enfi-lessin cap a la plaça SagradaFamília donant inici a la FestaMajor. Allí van poder assistir al’espectacle infantil “Vine a laFesta” a càrrec de la Noè Rivas,que no va parar de fer moure apetits i grans amb tota mena deballs. Quin esclat de rialles vagenerar! Tan sols l’exquisidaxocolatada va permetre unacerta relaxació que es va perllon-gar amb la mostra de balls iespectacles a càrrec de les diver-ses entitats de cultures popularsque va tenir lloc poc abans delpregó. La Festa Major haviacomençat! El so inconfusible deles gralles pels carrers del barri aldia següent ens van encarregarde recordar-nos-ho.

Gegants, Farfolla iDiables. Dissabte perrecordar

Dissabte, desprès d’un matíple d’activitats diverses, va serun gran tarda de festa pels nos-tres gegants, en Pere i la Pepa,que com recordàvem en el pas-sat butlletí celebren enguany elseu 25è aniversari. Molts van serels infants que van aprofitar laplantada abans d’iniciar els balls

i la cercavila per a fotografiar-seamb ells. En els seus balls vanestar acompanyats per una bonacolla d’amics: els Gegants de laCiutat, els de la Vila de Gràcia,els de Poblenou, els de Calonge iels de Navarcles. Tots ells vandeixar com sempre seduïts alsinfants i grans que, amb els ullscom plats, els van estar acom-panyant en la cercavila pelscarrers del barri.

Aquest mateix dia en elsJardinets d’Indústria el foc vademanar també protagonisme.Timbalers i diables de La Garsade Sant Feliu, Farfolla i Beirãojuntament amb els tabalers i elDrac Badalot de l’Arboç van fergaudir d’una tarda magnífica atota la gent que van aplegarentorn seu. Els versots delsBestialots Espurnats van fer riurea més d’un tot i tractar de lasituació crítica que estem vivim ique tan poca gràcia fa. Però ambhumor i ironia van fer esvairpreocupacions quotidianes, i elpúblic assistent va trobar forçaper a prosseguir el vespre amb elcorrefoc, ballant hip-hop o pre-parant la balleruca de la nit,organitzada per la Festassa.

Bon diumenge castellerAl dia següent, en un ambient

festiu espectacular, ple de gent–veïns, veïnes i també un bonnombre de turistes bocabadats–,el nostre barri va viure una diadacastellera històrica. Els Minyonsde Terrassa, una de les millorscolles de Catalunya, van du aterme la millor actuació que havist mai la nostra Festa Majorenlairant dos castells de vuitpisos, el tres de vuit i el quatrede vuit.

Però també els nostres caste-llers van tenir el seu gran dia cul-minant el diumenge, 20 d’abril,la seva millor actuació de la tem-porada i la millor actuació maifeta per la nostra Festa Major:van inaugurar la primera rondacarregant i descarregant un tresde set aixecat per sota. En lasegona ronda, van seguir ambun cinc de set que també vandescarregar. Un breu ensopegvan tenir en la tercera, on el setde set es va quedar en intent peruna petita relliscada. Tanmateixaquest ensurt, a la ronda derepetició van descarregar senseproblemes el quatre de set ambl’agulla al mig. Per últim, a laronda de pilars, van fer dospilars de cinc alhora, tancantaixí un magnífic dia.Enhorabona!

Àmbit de Cultura

Cròniques de la festa major. La festa major i la cultura popular

PORTADA


Bu

tlle

tí 8

9

5PORTADA

Un any més, la Festa Major haquedat enrere. Dormen les gra-lles i els timbals, dormen elsdracs i els focs d’artifici, i elshomes i les dones, fets castells,descansen després de l’enlairada.Hem començat de nou el comp-te enrere, camí de la Festa Majordel 2014. Toca ara, doncs, ferrecordatori dels actes que es vandur a terme per cadascú dels seusresponsables. Què vam fer nosal-tres?

DIA 19 D’ABRIL. CONCERTA L’AUDITORI DEL NOUHOSPITAL DE SANT PAU

L’aforament gairebé ple.L’Escola Municipal de MúsicaL’Eixample “Joan ManuelSerrat”, amb nens i nenes detotes les edats, van oferir unaaudició de peces variades, alpiano, violí, violoncel, flauta tra-vessera... Concert a recordar i a

elogiar, tant pels joves execu-tants com la dedicació i profes-sionalitat dels seus professors.Ningú no va quedar indiferent.

DIA 22 D’ABRIL. TAULARODONA SOBRE LADONACIÓ DE SANG

Com és costum, un any més,amb la col·laboració delDepartament de ComunicacióCorporativa i RelacionsCiutadanes de l’Hospital de SantPau, es va dur a terme a la Salad’Actes del dit Hospital, unaTAULA RODONA sobre la impor-tància de la DONACIÓ DESANG, amb motiu del 50è ani-versari del Banc de Sang del’Hospital. En l’acte, van partici-par: la metgessa Maria AlbaBosch i Llobet –Hematòloga-, laPedagoga Patricia Cabré i Sala i laAdvocada Judith Benet i Truñó,que va explicar la seva experièn-

cia com a receptora de sang. LaTaula va ser presidida per laDirectora Mèdica de l’Hospital,Dra. Gemma Craywinckel iMartí. Fem palès a tots el nostreagraïment.

DIA 26 D’ABRIL. FESTAD’HOMENATGE A LA GENTGRAN DEL BARRI

Arriba el “clàssic”. La nostragran gent... La Festa, que es vacelebrar a la Sala d’Actes delCentre Cívic del Barri, va consis-tir en l’actuació del tenor JoanRamírez i del Grup Musical“Acadèmia Cultural Shur-Rong”afincats al nostre Barri i l’actua-ció al piano, de la Sra. HermíniaCarbó. Vam escoltar les pecesmés nostrades, en veu del tenor,i vam gaudir del color i l’exotis-me al ritme del Bolliwood. Totun espectacle força atractiu. Elnostre agraïment al Sr. Vicenç

Una festa major... social i colpidora

CANTADA D’HAVENERES

La tradicional Cantada d’Haveneres, organitzada per la nostra Associació, que era prevista realitzar eldivendres, 26 d’abril i que va ser suspesa, es farà en el marc de les Festes de la Tardor. En concret, tin-drà lloc el divendres, 18 d’octubre, en un lloc encara per concretar. Reserver-vos però ja aquest vesprede tardor en l’agenda!


Bu

tlle

tí 8

96 PORTADA

Enguix, Conseller de la GentGran del Districte, així com aMn. Lluís Bonet i Mn. XavierMoretó, rectors de la Parròquiade la Sagrada Família i de SantIgnasi de Loiola, i a la nostraPresidenta, la Sra. MarinaComelles per les seves col·labora-cions en el lliurament de reco-neixements a l’àvia i avi de mésedat i al matrimoni de més anysde vida en comú.

Dins el mateix acte, i per deci-sió unànime de tots els membresde la Junta Directiva del’Associació, tots els membres delGrup de Voluntaris de l’Entitatvan ser reconeguts per la seva

tasca ininterrompuda en favordel veïnat, rebent cadascú el pinidentificatiu de l’Associació.Enhorabona!

DIA 27 D’ABRIl.DESFILADA SOLIDÀRIA

Allò que en dirien “la tracafinal”. Per quart any consecutiu,la gent gran, amb roba de fonsd’armari, oblidant limitacionspròpies de l’edat, es va atrevir adesfilar, per tal de recaptar fons,en passarel·la improvisada isense catifa vermella, en ajut delsmés desfavorits del Barri. Cadacop més, la gent del veïnat, ambla seva assistència, consolida més

aquest acte. Llàstima, però, queaquest s’hagi de dur a terme–maleïda crisi! – Tant de bo queaquest sigui l’últim any que s’ha-gi de realitzar! Com cada any,gràcies a tres parades de fora delmercat, es va dur a terme tambéun sorteig en acabar l’acte. Nopodem deixar d’agrair al GRUPDE GIMNÀSTICA de l’Associacióde Veïns, que va fer una demos-tració força treballada. Gràciestambé a la pianista, Sra.Hermínia Carbó.

M.LL.L.Àmbit Servei a les Persones,

Gent Gran i Voluntariat

I EL SOPAR DE FESTA MAJOR?

Tot i el mal temps que va obligar a acollir el sopar en el Centre Cívic –tal i com ja estava previst en elprograma–, el sopar de Festa Major va ser un èxit una vegada més. Amb una assistència de més de dues-centes persones, la vetllada va transcòrrer amb un ambient festiu i solidari. En el marc del sopar, laPlataforma de dones contra la violència de gènere va organitzar un sorteig de premis, els beneficis delqual anirà destinat a sensibilitzar en les escoles als més petits en els valors necessaris per acabar ambaquesta problemàtica. Enhorabona als organitzadors i gràcies a tots els assistents. Fins l’any vinent!


Bu

tlle

tí 8

9

7L’ASSOCIACIÓ INFORMA

Aprovació d’inversionsEl 30 d’abril de 2013 la regido-

ria d’Habitat Urbà de l’Ajun -tament de Barcelona va presen-tar a la Comissió de Seguimentde Glòries les actuacions a des-envolupar fins a la primavera de2015, amb l’estimació de lesinversions i el cronogramacorresponent. El resum de lesactuacions més importants és elsegüent:

Any 20137’5 milions d’inversió• Adequació de la xarxa perime-

tral i millores a la xarxa viàriade l’entorn, per poder procedira l’enderroc del “tortell” i adefinir el trànsit perimetral,present i futur trànsit que aniràen superfície, envoltant la Plaça

• Concurs internacional de pro-jectes sobre el Parc. Fase deselecció.

• Projecte executiu de l’Escoladels Encants i dels túnels deGran Via i projecte executiudels túnels per sota de gran Via.

Anys 2014-201544,8 milions d’inversió• Enderroc del “tortell”. • Desviació provisional del tràn-

sit de la Gran Via pel centre dela Plaça.

• 1ª fase d’urbanització de leszones alliberades.

• Construcció de l’escola delsEncants*.

• Construcció del CAP del carrerBolívia*

• Inici de la construcció deltúnel, el tram per sota de laplaça, al començament del’any 2015.Les actuacions 4 i 5 pendents

de l’acord de finançament entreinstitucions.

A l’any 2013 es previst d’inau-gurar l’edifici dHub (Museu delDisseny), la Biblioteca del Clot,que s’ha encabit a l’edifici delMuseu, i l’edifici dels NousEncants.

Concurs InternacionalAl mes d’abril de 2013 es van

aprovar les bases que regiran elconcurs internacional per a l’ur-banització de Parc. Les associa-cions van donar finalment elvist-i-plau al text, ja que entenenque es respectaran les qualifica-cions urbanístiques definides al’any 2007 en el compromís perGlòries, que preveu l’edificacióde l’habitatge lliure en els frontsde Cartagena i Castillejos.

En el de maig es rebran les can-didatures que volen optar al con-curs i el jurat farà una primeraselecció, eliminant aquelles queno reuneixen els requisits esta-blerts a les bases. Al mes de juliols’analitzaran les propostes de les

candidatures que hagin superatels requisits i es farà una seleccióde les 10 millors propostes.

Durant el mes de setembre, elsequips seleccionats participaranen uns tallers ciutadans, organit-zats per tal que exposin les sevesidees i puguin recollir l’opinió deveïns i entitats dels barris i de laciutat, abans de presentar elsprojectes definitius. En el mes dedesembre hauran de lliuraraquests projectes al jurat, que, alfebrer de 2014, decidirà el projec-te escollit.

El jurat del concurs estarà pre-sidit per l’arquitecte brasilerJaime Lerner, reconegut arquitec-te i urbanista que va ser alcaldede la ciutat de Curitiba duranttres mandats. La majoria dels 14membres membres del jurat sonarquitectes i enginyers. Per larepresentació veïnal estaran pre-sents Jaume Bàdenas de l’associa-ció de Poble nou (Districte deSant Martí) i Joan Itxaso del’Associació Sagrada Família(Districte de l’Eixample).

Àmbit d’Urbanisme Mobilitat i Medi Ambient

Transformació de les Glòries


Bu

tlle

tí 8

98 L’ASSOCIACIÓ INFORMA

El 20 d’abril va tenir lloc perprimera vegada una passejadapopular pels indrets del barri onl’Associació de veïns i veïnesSagrada Família ha reivindicat, icontinua reivindicant, equipa-ments i millores de l’espai pú -blic. En el nostre barri, el mésdensament poblat de Barcelona,hi ha unes dotacions claramentper sota la mitjana de la ciutat.

El lema d’enguany ha estat: del’Illa Myrurgia al Parc de lesGlòries. A la cita convocada perl’Associació de veïns i veïnes hivan ser presents una cinquantenade persones. Durant dues horesvan passejar pels carrers del barri,tot escoltant les explicacions d’enJoan Itxaso, membre de la Juntade la nostra associació.

L’Illa de Myrurgia és elsímbol del que va poder ser i noha sigut, per raó de la voracitatespeculativa dels promotors i laconnivència de l’Ajuntament,que va permetre la requalificacióurbanística d’una part importantdel solar, transformant equipa-ments per habitatges, de 600.000euros cadascú.

A més, no prou contents ambaixò, els promotors van fer enl’espai destinat a equipaments,una residència d’esportistes perun hotel de quatre estrelles, per

be que l’acció de l’associació id’una plataforma veïnal aconse-guiren que finalment l’Ajun -tament tanqués l’hotel perincompliment de la legalitaturbanística.

Dels compromisos que l’Ajun -ta ment va adquirir amb l’associa-ció, arran de les mobilitzacionsde l’any 2000, encara no s’hancomplert els més importants. Ésel cas del Centre de Dia-Resi -dència de Gent Gran, en elxamfrà de Rosselló-Roger de Flori també dels habitatges socialsde Pare Claret-Jardins de laIndústria.

Precisament aquests van estarels primers indrets que van servisitats per les persones que vanconcórrer en la Passejada, queposteriorment va continuar finsal recinte de l’Hospital de SantPau, on es reivindica un delsantics pavellons per a l’ús igaudi dels tres barris que hi con-flueixen: Sagrada Família, BaixGuinardó i Camp de l’Arpa.

Desprès, la passejada va conti-nuar per l’Avinguda de Gaudí,l’espai ciutadà més emblemàticdel barri, que proposem s’acabide peatonalitzar fins al carrerProvença. El carrer Provenças’hauria d’articular com a eixcívic, amb doble carril de bicicle-

tes, integrant en aquesta via ciu-tadana el conjunt d’equipa-ments, presents i futurs, del nordi el centre del barri.

L’Illa Mallorca, entre Lepanti Marina, travessant la Plaça deGaudí, va ser la següent etapa delrecorregut. Aquest terreny, ambla nau d’Aigües de Barcelona, éspràcticament l’últim espai delbarri on destinat a equipaments,a mes de recuperar l’interior d’i-lla. L’associació ja ha manifestatamb fermesa al Districte i alsgrups municipals que en aquestindret no tolerarà un segon cascom el de Myrurgia i ha presen-tat una proposta per a futursequipaments.

El grup de participants va enfi-lar el carrer Lepant per dirigir-sea la banda sud del barri, que deli-miten el carrer Aragó i l’avingu-da Diagonal. Passat Aragó, es vaexplicar la necessitat de regene-rar aquesta zona del barri ja queactualment es troba bastantabandonada. A l’inici del CarrerEnamorats es va explicar laproposta de l’associació de con-vertir aquesta via en zona peato-nalitzada, a l’estil de l’Avingudade Mistral al barri de SantAntoni.

La caminada va finalitzar a lacruïlla de Consell de Cent amb

La primera passejada popular reivindicativa pel barri


Bu

tlle

tí 8

9

9L’ASSOCIACIÓ INFORMA

La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes deBarcelona va celebrar la seva 41 assemblea generalel passat mes de març. La junta directiva va serrenovada. Lluís Rabell, de l’AVV de l’Esquerra del’Eixample, seguirà assumint el càrrec dePresident; Mercedes Vidal del barri de la Sagreraserà la sots-presidenta primera i Joan Maria Solerdel barri de Poblenou, sots-president segon. Coma secretari assumeix el càrrec Marcel·la Güell delCasc Antic i com a sots-secretàri, el nostre com-pany del barri Sagrada Família, Joan Balanyac,

mentre que a Tresoreria hi haurà la Zaida Palet deCiutat Meridiana.

Com a vocals hi trobem: Josep Santaló (Sants),Sylviane Dahan (Eixample Esquerra), EstherArgelich (Montbau), Albert Recio (Prosperitat),Josep Ortiz (Can Peguera), Ana Menéndez (laSatalia), Salvador Mañosas (la Palmera), Jordi Giró(Vila Olímpica), Ada Colau (Casc Antic), JuanCamilo Ramos (Sant Andreu), Oriol Casabella(Barceloneta), Fèlix Rodriguez (el Besòs), MarcosOrtiz (La Pau) i Jordi Bonet (Casc Antic).

Cartagena, a tocar dels EncantsVells, just en el lloc on es previstconstruir l’Escola dels Encants(actualment en barracons) dinsdel projecte urbanístic de laPlaça de les Glòries, que és elsímbol del futur més immediat.

Al final es va fer una concen-tració veïnal de 200 personesamb veïns dels barris de Fort

Pienc, Clot Camp de l’Arpa iPoblenou que junt amb SagradaFamília, impulsen la conversióde les Glòries actuals en un granparc ciutadà amb el trànsit deGran Via soterrat, dotacions d’e-quipaments de proximitat i habi-tatge social.

En el vermut popular que vatancar l’acte, els representants de

les associacions dels barris esmen-tats, varen explicar en quinasituació es troba el Compromísper Glòries, signat l’any 2007, queestableix el full de ruta d’aquestaimportant transformació urbanís-tica de la ciutat.

Àmbit d’Urbanisme Mobilitat i Medi Ambient

Renovació de la junta de la FAVB


Bu

tlle

tí 8

910 L’ANÀLISI

Els ‘escraches’ van nèixer a l’Argentina per a deno-minar les manifestacions convocades perl’Associació de Drets Humans HIJOS als voltants deldomicili on vivien processats per delictes de genoci-di desprès del indult concedit per Carlos Menem.Aquí recentment aquesta forma de protesta ha pas-sat a ser coneguda com a ‘escarni’ arrel del ús quen’han fet els membres de la Plataforma d’Afectatsper la Hipoteca (PAH).

El debat que s’ha generat sobre la seva legitimitatno es pot fer en abstracte. Argentina i Espanya nosón el mateix. Certament, la política hipotecària id’habitatge espanyola no ha produït cap “genocidi”però tampoc hi ha dubte de que sí ha comportat unavulneració generalitzada de drets. Milers de famílies,molts d’elles amb infants han estat víctimes delsseus efectes que sovint –cal recordar-ho– s’ha traduïten situacions vexatòries que han conduit al suïcidi.De fet, fins i tot l’ONU i el Tribunal de Luxemburghan assenyalat la il·legalitat d’aquests fets produitsen l’estat espanyol, front a les quals els principalspoders del estat no han fet res.

Per la seva banda, la PAH ha buscat una solució aldrama de les persones afectades esgotant pràctica-ment totes les instàncies institucionals. Ha portat lesseves demandes a defensories del poble i tribunalsordinaris. Ha aconseguit mocions favorables de des-enes d’ajuntaments. Ha impulsat negociacions ambtotes les entitats financeres. Tanmateix, una i altravegada, ha ensopegat amb la inacció o el bloqueigdels òrgans amb més capacitat per a decidir: elgovern, el parlament i el propi Tribunal constitucio-nal. Quan per fi la PAH es va decidir a promoure unainiciativa legislativa popular (ILP) contra els des-allotjaments, en defensa de la dació en pagamentretroactiva i del lloguer social, els obstacles no hanestat menors. Tot i així, va aconseguir més d’unmilió i mig de signatures i va forçar al govern del PPa admetre a tràmit la seva proposta. Aquesta admis-sió, però, no va suposar cap canvi d’actitud per partdel govern. En cap moment, aquest no es va mos-trar disposat a modificar la seva política favorable ales entitats financeres.

És justament en aquest context on la PAH va pro-posar d’encetar una campanya d’assenyalamentpúblic dels diputats que desvirtuessin el contingutde la seva “proposta de mínims”. La idea era arrisca-da, però no li mancava lògica. Es tractava d’assenya-lar als qui tenen bona quota de responsabilitat en lamanca de resposta a una situació de vulneracióestructural de drets constatada per òrgans locals iper diferents instàncias internacionals. De fet, dipu-tats i senadors, emparats en la disciplina de partit,viuen en un confortable anonimat decisori. Laimmensa majoria de la població no coneix els seusnoms ni com voten. Les protestes ciutadanes no elsafecten en termes personals. A diferència del quesucceix en altres països, els seus mandats ni tan solspoden ser revocats per la ciutadania.

Aquesta manca de controls socials és precisamentla que obliga als càrrecs electes a suportar un escruti-ni crític més sever que la resta de les persones. Fins itot, fora del parlament. Això, és clar, no vol dir quel’“escrache” no estigui subjecte a límits. La violènciafísica, la intimidació greu i l’insult personal són for-mes de protesta que no compten amb cobertura legal.Però ni els poders públics poden invocar coacció i vio-lència cada vegada que alguna cosa els incomodi, nitota protesta il·legal mereix el mateix retret penal.

L’ONU i el Tribunal europeu de drets humans hohan dit repetidament. La llibertat d’expressió i demanifestació no es limita a protegir només la críticaeducada o la que no molesta. Protegeix sobretot laprotesta que pot “ofendre, resultar ingrata o pertor-bar”. Enviar correus electrònics a un diputat, esbron-car-lo, tocar el timbre de la seva casa per lliurar-liuna carta o cridar-li consignes feridores, però ambfinalitats polítiques, pot causar molèsties. Tanmateixforma part de les càrregues que ha d’acceptar en unrègim que es pretengui democràtic. Sobretot quanels qui protesten són col·lectius que manquen deforça per contrarrestar el constant assetjament insti-tucional exercit per altres actors privats com a bancsi grans promotors.

Per suposat, aquest tipus de protesta no pot des-conèixer l’existència de drets aliens. Però, fins i tot si

Els ‘escraches’: és legitima aquesta forma de protesta?

Avís a tots els socis i sòciesEns has comunicat ja la teva adreça electrònica?

Estem actualitzant les nostres dades.

Sisplau, fes-nos arribar aquesta informació.

Ho pots fer enviant un missatge a la nostra adreça: [email protected]àcies per la teva col·laboració!


Bu

tlle

tí 8

9

11L’ANÀLISI

no ho fes, això no justifica jurídicament que espugui descarregar sobre ella qualsevol sanció penal.I menys, com s’ha fet, identificar-la amb actes deterrorisme. Es cert que el “escrache”, com tota críti-ca, pot generar excessos. Però hi ha un perill encaramés gran: acceptar la seva demonització preventivao la seva criminalització indiscriminada. Hem detenir clar que l’Estat i els particulars no estan en lamateixa posició. Malgrat el seu drama, els afectatsper l’estafa hipotecària han exhibit una paciència iuna contenció notables. Si quan alcen la veu per exi-gir compromisos concrets son acusats de nazis i depracticar kale borroka, fins i tot els votants del PartitPopular haurien de preocupar-se.

A més, contra allò que sostenen les veus més alar-mistes, la majoria de les accions de la PAH han acos-tumat a exhibir un alt grau d’autocontenció. Si s’a-nalitzen, de fet, els propis protocols de la PAH encasos d’escrache, el que primer salta a la vista és laconsciència dels límits de la pròpia actuació i delsdrets de tercers en joc. D’entrada, en els seus prto-cols es recorda que els escraches són una acció infor-mativa, que s’ha de fer “de manera totalment pací-fica” i sense “importunar els veïns”. També s’hi esti-pula que cal fer-los en dies feiners i en horari esco-

lar, de manera que els infants mai siguin interpelats.Els casos personals s’intentaran explicar senseinsults ni amenaces. S’evitaran sorolls o molèstiesinnecessaris i es mirarà de ser amables amb qui tre-balla en comerços i amb els vianants. Naturalment,aquestes regles poden trencar-se. Però qualsevol quehagi assistit a les darreres accions de la PAH potdonar compte del notable esforç que els seus mem-bres esmercen per a respectar-les i protegir el seucol·lectiu. La veritat, en tot cas, és que aquest esforçd’autocontenció contrasta obertament amb mancad’escrúpuls i amb la violència deliberada exhibidaper les entitats financeres i pels seus aliats institu-cionals. Per això la consigna de que caldria “escra-char els escrachadors”, en boca de tants tertulians,resulta d’allò més miserable. Perquè pretèn equipa-rar les víctimes amb els victimaris. Als qui no tenenmés armes que la seva dignitat amb qui, encegatsper l’ambició del benefici econòmic, tindrien unlloc segur a l’infern del Dante.

Gerardo PisarelloProfessor de Dret Constitucional

Universitat de Barcelona

L’ASSOCIACIÓ RECOMANA

Josep Mª Huertas i Claveria i els barris de BarcelonaAntologia de reportatges (1964-1975)Quaderns de Carrer de la FAVB, Editorial Mediterrània, 2013

La vida de Josep Mª Huertas Claveria (1939-2007) està indissociable-mente lligada al moviment veïnal de Barcelona. Considerat un delsreferents contemporanis del periodisme català, Huertas practicà unperiodisme social, de proximitat i servei, fortament vinculat als movi-ments socials i als problemes dels barris de Barcelona.

Ara, per iniciativa de la FAVB i del Carrer i sota l’impuls de laComissió ciutadana Huertas Claveria, veu la llum aquest llibre querecull alguns dels seus nombrosos treballs periodístics dedicats alsbarris de la ciutat. L’antologia, curosament editada i preparada amb

molt d’encert per Jaume Fabre i Néstor Bogajo, inclou la sèrie “Donde la ciudad tiene otros nombres”,cròniques de diverses lluites veïnals, reportatges sobre la vida associativa, retrats del barraquisme, etc.

A més, el volum recull articles d’amics i companys de professió que permeten fer-se una idea mésacurada de diversos aspectes de la seva vida i trajectòria. En definitiva, creiem que es tracta d’un lli-bre imprescindible per a comprendre el que és la Barcelona d’avui i els seus barris i absolutamentnecessari si estem per la tasca de recuperar la memòria històrica.

Llegir


Bu

tlle

tí 8

912 GENT DEL BARRI

La PAH ha originat un moviment socialEl primer objectiu de la PAH es reconstruir aní-

micament la persona dins d’un espai de confiançaen el qual trobarà les eines, per mitjà de l’assesso-rament col·lectiu, per autotutelar els seus drets. Elprimer enemic no és el banc, sinó nosaltres matei-xos fruit d’una societat individualista, atomitzada,on un procés d’execució hipotecària es veu des del’aïllament i el fracàs personal. Els bancs s’hanaprofitat del desconeixement per crear el discurs dela por, que es venç amb la informació. Per tal queneixi un moviment els afectats han d’agafar cons-ciència col·lectiva, que reconeguin que el problemano és individual, sinó col·lectiu.

Així es desmunten tòpics com ara quehem viscut per sobre de les nostrespossibilitats

Aquest missatge és paralitzador, l’objectiu delqual és que no et creguis en dret de res. Et mousquan t’adones que hi ha causes estructurals quehan provocat aquesta situació, que l’embolic enque et trobes no depèn únicament de tu, sinó ques’han impulsat polítiques agressives perquè interes-sava que la societat s’hipotequés. Una persona ambuna hipoteca al darrere es torna passiva, conserva-dora en les seves decisions. És una estratègia quearrela en el franquisme, ja ho va manifestar el pri-mer ministre d’habitatge de la història [José Luis de

Com cada divendres, un nou veí acudirà a l’assemblea de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH),al número 105 del carrer Enamorats. Avergonyit, explicarà que ha rebut la temuda notificació de l’inicidel procediment d’execució hipotecaria, és a dir, un procés que acabarà amb el desnonament després deno haver pogut fer front a les obligacions de la hipoteca, de manera que el banc embargarà l’immoble, perdesprés subhastar-lo. Aquest veí, més enllà de trobar un assessorament col·lectiu a la PAH, descobrirà queno està sol, que hi ha més veïns amb el mateix problema, i la seva vergonya es transformarà en desig departicipació, de lluita pacífica per canviar la situació. Aquesta és una de les claus que ha fet forta la PAH,tal com argumenta Adrià Alemany, cofundador de la plataforma, i coautor amb Ada Colau dels llibresVides hipotecades i ¡Sí se puede!.

Adrià Alemany, activista, economista i membre de laPAH: “Amb la pressió social s’aconsegueix introduircanvis en la legislació”

Foto

graf

ia:

Àlv

ar A

nd

rés


Bu

tlle

tí 8

9

13GENT DEL BARRI

Arrese]: “Queremos un país de propietarios, no deproletarios”.

La campanya dels escraches ha donatarguments al PP per desprestigiar-vos?

L’objectiu dels escraches era convèncer els dipu-tats del PP que votessin a favor de la ILP (IniciativaLegislativa Popular) durant la seva tramitació par-lamentària. Davant la negativa majoritària a assis-tir a les nostres assemblees, anàvem a trobar-los acasa o a la feina. El PP no ha acceptat les demandesde la ILP, votant negativament, i ha intentat des-truir-nos amb una campanya difamatòria, atacantla nostra principal força que és la legitimaciósocial, el suport de l’opinió pública. S’ha demostratque no hem exercit violència en els escraches. Encasos com el del vicesecretari del PP, EstebanGonzález Pons, les imatges han desmentit la sevaversió. Malgrat tot, hem de fer autocrítica perhaver esperat massa a respondre a la campanya dedesprestigi del PP i de mitjans de comunicacióafins. Finalment, estratègies com aquesta nomésfan que cada cop la societat se’ls cregui menys. I laprova està en l’enquesta recent segon la qualnomés el 30% dels votants del PP no està d’acorden que la PAH hagi rebut el premi Ciutadà Europeu2013 que atorga el Parlament Europeu.

Malgrat que no s’ha aprovat la ILP, lesdemandes de la PAH han trobat ressò enla legislació?

S’han aconseguit canvis que encara no són subs-tancials, no són tot el que volem, però gràcies a lapressió social s’han introduït modificacions. Perexemple, s’ha elevat la part mínima de salari queno pot ser embargada en cas d’impagament de lahipoteca. Aquests canvis rebaten el discurs que diu

que moure’s no serveix de res. La PAH demostracada dia quan atura un desnonament, quan acon-segueix una dació en pagament o negocia un llo-guer social, que mobilitzar-se serveix, tot i que nos’ha arribat a introduir en la legislació tot el quedemanàvem a la ILP.

Quines eren les demandes de la IniciativaLegislativa Popular (ILP) i quinavaloració en fas?

La ILP plantejava tres demandes principals:moratòria dels desnonaments de residència habi-tual, dació en pagament amb efectes retroactius, ésa dir, que l’entrega del pis al banc cancel·li el deute,i lloguer social dels pisos en mans d’entitats banca-ries. Són mesures de mínims a partir de les quals lesfamílies tindrien l’oportunitat de començar de ceroi un lloc per viure amb un lloguer que no sobre-passés el 30% dels ingressos que percep la unitatfamiliar, segons l’estàndard de Nacions Unides.S’ha modificat lleugerament la llei, però no és sufi-cient en els casos de més vulnerabilitat i rendesmés baixes. De fet, al marge del que contempli lallei, s’han negociat centenars de dacions en paga-ment, perquè s’ha generat un clima social de sensi-bilització que dóna força a la PAH per negociar-lesamb l’entitat bancària. Amb tot, la influència de laILP continua un cop acabada la tramitació parla-mentària, ja que d’aquí a dos anys hi ha eleccionsi qualsevol partit que vulgui aspirar a governar por-tarà al seu programa les 3 demandes de la ILP, demanera directa o indirecta. No incloure-les li supo-sarà un cost polític. No es pot fer una anàlisi imme-diata, les demandes de la ILP de mica en mica esmaterialitzaran en llei, n’estic segur.

Àlvar Andrés Elias

Aquest llibre preten mostrar, a partir del relat de l’històriade la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), com “laciutadania pot canviar les coses”. En ell, es relata la cròni-ca d’una petita victòria: com s’han aconseguit aturar mésde 600 desnonaments i com s’ha ajudat a molta gent a sor-tir del pou de la depressió personal i trobar esperança enl’acció col·lectiva.


Bu

tlle

tí 8

914 VIURE L’ENTORN

Quin greu que sap que al segle XXI s’hagin dedur a terme activitats per recaptar diners en ajutd’una societat patidora d’una crisi que altres hanprovocat! Paradoxalment, però, quin orgull dónael fet que els no “tan pobres” siguin els encarregatsde dur endavant actes com el que mereix aquestcomentari. Fem història?

Anys 50, la gent de gran volada amb les butxa-ques plenes de diners i els estómacs farcits de bonsàpats, habitants dels barris alts de la ciutat, orga-nitzaven allò que en deien “Mesas Petitorias” (nooblidem que es parlava i vivia en castellà), toteselles eren presidides per la “Sra de..” Dª...de..” ques’empolainaven amb els seus millors models, com-prats al Passeig de Gràcia, i fets a mida, lluïenbarrets i es feien la foto mentre els més destacatsdel moment, rics, molt rics, dipositaven la sevaalmoina i es deixaven fotografiar per sortir al NO-DO, on millor es lluïen les medalles i les gorres.S’organitzaven concerts i saraos privats, entre fabri-cants del tèxtil i polítics; era una manera forçapeculiar la que tenien, de netejar l’ànima sensepassar pel confessionari.

Tota aquella pantomima ha quedat enrere i ara,60 anys després, amb roba aprofitada, aquells quemai no van ser ni fabricants ni polítics, ni vanviure a la part alta de la ciutat, alguns d’ells casti-gats per la BANCA, I “LES PREFERENTS”, que viuenRETALLADES dels serveis més bàsics, que tremolenper la por a deixar de cobrar les pensions, i quetenen fills i nets hipotecats, etc, etc... són els que,sense por al ridícul ni a res que s’assembli, donenla cara, orgullosos, si cap, per poder mostrar la sevafaceta més humana i solidària a aquells a quicorrespongui, en favor sempre dels que més honecessiten.

I mentre el miracle no arribi, doncs, l’anyvinent, tornaran a escoltar-se les notes del pianoacompanyant el pas dels models desfilant, la majo-ria amb més de 75 anys a l’esquena, i eixamplant,si cal, el vestit a lluir, tornaran “a echarle rostro” al’assumpte, com es diu col·loquialment, i la perso-na conductora de l’acte, tornarà a improvisar, ambmillor o pitjor encert, al pas dels qui desfilin, fentservir termes d’actualitat, per definir els estils icolors de les indumentàries.

Ens agradi o no, no s’albira un futur propermassa esperançador. És clar, però, que ben mirat,quan res no sembli positiu i els recursos físics imorals corrin el perill d’anar-se’n en orris, fent casal que diuen els més “savis”, podrem recórrer a ali-mentar-nos d’insectes i alfals.

Resultat: ens menjarem de debò el medi ambienti, de manera gratuïta, anirem tirant... fins quan?

M. Lluïsa Longan

D’una desfilada solidària... I fins quan?

El Grup de Gent Gran amb el suport de l’Obra Social de “la Caixa”

Atenció als socis-es,veïns-veïnes

• Secretaria (afers administratius): Cada dimecres de 18,30 a 20h (preguntar per Maria Bosch).

• Atenció general (recepció): Cada dia de dilluns a divendres de 18,15 a 20,30h.

Sol·licitud als veïns-veïnes i/o socis-es

Necessitem voluntaris per tasques d’atenció general!• Interessats passeu per carrer València, 415 baixos i demaneu per Maria Lluïsa Longan.

Necessitem voluntaris per tasques de manteniment de webs• Gent gran, gent jove, amb ganes i constància. Per aprendre una tasca d’avui i viure l’AVV d’aprop.

• Interessats passeu per carrer València, 415 baixos i demaneu per Margarita Mas.


Bu

tlle

tí 8

9

15COL·LABORACIONS I OPINIONS

Continuem repassant elsnoms dels carrers del barri i veu-rem que no ja no responen a fetsi circumstàncies de la història deCatalunya encara que la majoriacontinuen tenint referències his-tòriques.

IndústriaNom proposat per Víctor

Balaguer, cronista de Barcelona,“per recordar l’activitat indus-trial barcelonina que començaabans del segle XIII”.

Sant Antoni Mª ClaretEclesiàstic nascut a Sallent el

1807, fundador de l’orde delsclaretians. Fou arquebisbe deSantiago de Cuba i confessor dela reina Isabel II.

LepantCommemora la batalla naval

lliurada contra els turcs el 7 d’oc-tubre de 1571 sota el comanda-ment virtual de Joan d’Àustria il’efectiu de l’almirall català Lluísde Requesens.

PadillaDedicat a Juan de Padilla, aris-

tòcrata castellà que disconformeamb la política proflamenca delrei Carles I s’uní a los Comu -neros de Castilla, facció naciona-lista antiflamenca. Derrotat a labatalla de Villalar el 23 d’abril de1521 i executat l’endemà mateixen companyia dels seus com-panys Juan Bravo i FranciscoMaldonado.

CastillejosEs refereix a la batalla lliurada

l’1 de gener de 1860 durant laguerra d’Àfrica, en la qual lacàrrega del general Prim aldavant dels voluntaris catalansfou decisiva per obtenir la victò-ria.

CartagenaÉs una ciutat de Múrcia que

dona nom des de 1942 a l’anticcarrer de la Igualtat, nom gensacceptable per les autoritats del’època perquè recordava un delstres principis de la RevolucióFrancesa.

Dos de MaigAquest carrer marca el límit

del barri pel costat est. El nomdel carrer recorda el motí popu-lar madrileny que l’any 1808 vapropiciar el començament de laguerra contra Napoleó I.

EnamoratsTraçat sobre l’antic “Camí dels

Enamorats “que al seu tornhavia pres el nom al ”Torrentdels Enamorats”; era el camí

normal per anar de sant Martí aBarcelona. La data més antigaque coneixem referent al nom,és una casa esmentada l’any1698 coneguda com la “Casadels Enamorats”.

Gaudí Es l’única avinguda que comp-

ta el barri i no podia dur cap al -tre nom que no fos el d’AntoniGaudí en homenatge perenne al’arquitecte de diverses obresem blemàtiques del Modernismei de la basílica de la SagradaFamí lia, temple que dóna nomal nostre barri i prestigi universala Barcelona.

A la cruïlla dels carrers del’Aragó, de la Marina i laDiagonal hi ha dues places: ladedicada al poeta xilè PabloNeruda i la de la Hispanitat dedi-cada a les nacions sud-america-nes de parla hispana. I dues més,la de la Sagrada Família i la deGaudí, que flanquegen laimmensa mola del Temple.

Antoni Navarro Monteys

Els carrers del nostre barri (IV)

Informació dels Castellers de la Sagrada Família www.castellerssagradafamilia.cat

Actuacions de setembre:

• 1 de setembre: al barri de Sants (plaça de Súria), amb Castellers de Sants i Castellers de Cornellà.• 11 de setembre: Fira de la Diada a Hostalets de Pierola, amb Moixiganguers d’Igualada.• 15 de setembre: Festes de Sant Corneli a Collbató, amb Colla Joves Xiquets de Valls i Castellers d’Esparreguera.• 24 de setembre: Diada de colles locals de les Festes de la Mercè de Barcelona (plaça de Sant Jaume), amb les sis

colles de la ciutat.

Del 26 al 28 de juliol viatgem a Bèlgica per participar en el Festival Sfinks que se celebra a la població deBoechout, a Flandes. Aquest festival està dedicat a la música i l’espectacle.


Bu

tlle

tí 8

916

La Biblioteca Sagrada Família,com la resta de biblioteques deBarcelona, vetlla perquè qualse-vol ciutadà tingui accés a lainformació, la formació i elfoment de la lectura, a través deles col·leccions i de les noves tec-nologies.

Des de l’inici de la biblioteca,al llarg d’aquests 5 anys, i sobre-tot amb les darreres inversions,s’ha anat dotant la biblioteca dematerials específics per a perso-nes amb necessitats especials,com ara diferents tipologies delupes, plànols d’ubicació de labiblioteca en Braille, anell mag-nètic a la sala d’actes per a per-sones amb problemes d’audició,cadira ergonòmica per a perso-nes amb problemes d’esquena...Quant al fons disposem d’àudio-llibres, llibres de lectura fàcil, lli-bres amb lletra gran, contes ambllenguatge de signes (ILS) ipel·lícules cinematogràfiquesamb àudiodescripció.

En els darrers mesos, la biblio-teca ha estat seleccionada en unprojecte d’accessibilitat TIC pera persones amb diversitat fun-cional, juntament amb altres

quatre biblioteques de Barcelo -na. En el projecte participenBiblioteques de Barcelona ambla Fundació Desenvolupa mentComunitari, amb el suport del’Institut Municipal de Personesamb Discapacitat i el patrocinide la Fundació Vodafone, i haconsistit en dotar la bibliotecade diferents dispositius: pantallatàctil; teclat amb tecles grans;teclat de mida petita; cobertorsobre teclat qwerty convencio-nal per a persones sense mobili-tat fina; ratolí de “bola” gran idiverses opcions de configura-ció, més fàcil d’utilitzar per apersones amb discapacitat física;joystick de barbeta per a perso-nes tetraplègiques i braç articu-lat; BJOY Stick-C que està espe-cialment indicat per a personesamb espasticitat; BJOY, indicatper a usuaris amb molt pocaforça a les seves mans; grans iresistents commutadors que fun-cionen com a substitutius delsbotons del ratolí, per a personesamb discapacitat física ointel·lectual i control de softwa-re específic com The Grid; dispo-sitiu de sortida que transforma

en Braille la informació situadaen el focus del cursor de l’ordi-nador i que es complementaamb el software lector de panta-lla per a persones cegues (jaws).

A més a més, la Biblioteca ofe-reix el servei de préstec i lecturaa domicili per a persones ambproblemes de mobilitat o béinvidents o persones amb pocavisió que volen que se’ls llegeixien veu alta. Igualment oferimacompanyament a través devoluntaris.

També tenim l’opció de fercessions d’espai a associacionsdel barri que treballen ambcol·lectius amb algun tipus dediscapacitat, com ara la salamultimèdia (14 ordinadors), unasala per a 40 persones i una altraamb capacitat per a 150 perso-nes.

Oferim també sessions guiadesa la biblioteca. Sessions queadaptem a les casuístiques delgrup que ens visita i on donem aconèixer les fons, serveis i recur-sos de la biblioteca.

Biblioteca Sagrada Família

Recursos d’accessibilitat a la biblioteca Sagrada Família

COL·LABORACIONS I OPINIONS

Activitats setmanals de l’Associació

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

Matí Grup Gent Gran Grup Gent GranGimnàstica Dolça Gimnàstica Dolça

Tarda Repàs Manualitats Tall i confeccióGent GranPatchwork

Vespre Curs Català B-2 Curs Català B-1 Curs Català B-2 Curs Castellà bàsic Curs Català B-1

Activitats mensuals de l’Associació

Activitat Dia de la setmana Periodicitat

Xerrades sociosanitaries Dimecres Una o dues al mes(depenent de la disponibilitat dels metges)

Tertúlies (grup Gent Gran) (reservat als socis) Dissabte Últim dissabte de cada mes


Bu

tlle

tí 8

9

17COL·LABORACIONS I OPINIONS

Butlleta per fer-se soci

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DNI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data de naixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Telèfon fix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Telèfon mòbil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Professió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte bancari Signatura

Quota social: 2,50€ al mes (pagament semestral).

Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dadess’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família. Les vostres dades seran tractades amb l’únicafinalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposiciómitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer València, 415 baixos 08013.

#

Com és habitual durant el mesde juny, ens toca a tots aquellsque ens dediquem a la docènciafer balanç del nostre curs acadè-mic per a millorar-lo, la qualcosa exigeix un esforç de memò-ria que servirà per il·lustrar elque són les classes de repàs per agent gran de l’Associació deVeïns de la Sagrada Família.

En primer lloc, m’agradariaaclarir que concebo aquestesclasses com un espai fructíferd’intercanvi d’idees i experièn-cies. Per aconseguir crear aquestdiàleg, ens servim d’un text lite-

rari, d’una projecció fílmica,d’uns exercicis de memòria, del’anàlisi de la nostra història,d’una visita a l’exposició d’algunmuseu, del comentari d’unaobra de teatre, d’una passejadaper Barcelona, del viatge virtuala la geografia d’altres conti-nents, dels pensaments delsgrans filòsofs, de l’estudi de lanostra llengua, d’articles perio-dístics... i d’altres eines que, perno atabalar al lector, deixo debanda tot convidant-lo a desco-brir-les presencialment el cursvinent.

Vull afegir que, personalment,n’estic molt satisfeta. D’unabanda, per tota la feina feta i, del’altra, pel grup de personesgrans a qui va dirigida aquestatasca, les quals, amb el seu esforçi el seu entusiasme, han aconse-guit fer d’aquestes dues hores imitja de la tarda dels dimarts unpunt de trobada on la curiositat,la cultura i l’enriquiment perso-nal hi troben resposta.

Anna Güell i Esquius

Classes de repàs a l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família

Serveis

• Acollida veïns immigrants: Cada dimarts i dijous de 18,30 a 20h (preguntar per Margarita Mas)• Serveis a les persones: Cada dimecres de 19:00 a 20:00 h (preguntar per Maria Lluïsa Longan)• Urbanisme, Mobilitat, Medi Ambient: Cada dijous de 19:00 a 20:00 h (preguntar per Joan Itxaso)• Informacions classes castellà i català: Cada dimarts i dijous de 18,30 a 20h (preguntar per Margarita Mas)


Bu

tlle

tí 8

918

Butlletí gratuït de l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família

Coordinació: Xavier PedrolMaquetació: Joan ComasImpressió i publicitat: DeBarrisEdita: Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família (AVVSF)Dipòsit legal: B-41214-95

Associació de Veïns i Veïnes Sagrada FamíliaValència, 415, baixos08013 BarcelonaTelèfon 93 459 31 64Adreces electrò[email protected]@gmail.comWeb de l’Associaciówww.avvsagradafamilia.netFacebookAVV-Sagrada-Familia

UN ALTRE MÓN

Tot i el seu qüestionament creixent, resulta enca-ra força habitual per part d’un sector de la ciutada-nia, tractar de finalitzar qualsevol controvèrsia sobrealgun assumpte controvertit aludint al seu acord odesacord amb les lleis o la Constitució. Es fa refe-rència a les lleis o al text constitucional com si allí estrobés l’argument definitiu per la solució de qualse-vol disputa. És legal? És constitucional? Sembla queun cop decidits aquests interrogants, la qüestió esti-gui ja tancada, ja no es pugui dir res més.

Símptoma és, certament, aquesta tendència dequelcom més general: l’oblit de la dimensió políti-ca-moral o, si voleu, la substitució de la moralitatper la legalitat. El ‘es pot o no es pot fer’ que dicta-mina el Dret ha anat sepultant cada cop més el ‘s’hade fer o no s’ha de fer’ moral. D’aquesta forma, sensdubte, ens hem anat deslliurant de responsabilitat,però alhora hem perdut també llibertat.

Tanmateix, una cosa és el que diu la llei, el queés legal (o constitucional), i una altra de diferent elque s’ha de fer moralment, el que és valuós des delpunt de vista moral. És veritat que en moltes oca-

sions poden coincidir aquests dos punts de vista,sobretot quan les constitucions i les lleis han estatresultat de processos democràtics. Però convé noconfondre allò moral i allò legal ni en el millor delscasos. En una societat democràtica també resultariaimportant mantenir la prevalència del punt devista extern politico-moral sobre el dret. Imagineu-vos, doncs, en una societat on la seva Constitucióno es pot considerar genuinament democràtica i elseu parlament es declara segrestat “pels mercats”!

El dubte sobre la llei, com sabien els grecs, és lallavor imprescindible per la construcció d’un règimdemocràtic. I això passa òbviament per no consi-derar d’entrada la llei vigent (o la constitució) comel millor dels móns possibles. I conseqüentmentno hem de tenir por a seguir preguntant, reflexio-nant front els diferents assumptes públics contro-vertits d’avui dia… Sí, d’acord, és legal, és constitu-cional… però està bé? és just? Què en pensem?

Xavier Pedrol

És legal? És constitucional?

RACÓ DE POESIA

No convé que diguem el nomdel qui ens pensa enllà de la nostra por.Si topem a les palpentesamb aquest estrany cec,on sinó en el buit i en el no-resfonamentarem la nostra vida?Provarem d’alçar en la sorrael palau perillós dels nostres somnisi aprendrem aquesta lliçó humil

al llarg de tot el temps del cansament,car sols així som lliures de combatreper l’última victòria damunt l’esglai.Escolta, Sepharad: els homes no poden sersi no són lliures.Que sàpiga Sepharad que no podrem mai sersi no som lliures.I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”

Salvador EspriuLa pell de brau [XXXVIII]


butlletí89 - avv sagrada familia · 2015. 11. 29. · cròniques de la festa major una vegada...

Documents