BUTLLETÍ NÚM 137 · 4r Trimestre 2018 · Tardor· SANTA COLOMA DE GRAMENET

El Forn de laMarta

Avda. Pallaresa, 136Tel. 93 468 38 79

Santa Coloma de Gramenet

Servei de granja i cafeteriaPans artesans i especialitats

Pastes, pastissos i pa sense gluten

. . . Tornem als nostres origens

Sumari ditorialeEl canvi climàtic és cada any més visible. Només cal copsar les moltes

notícies que els mitjans de comunicació van repetint de catàstrofesproduïdes per fenòmens naturals desfermats i inesperats i cada

vegada més virulents. Visualment, la desaparició de les glaceres delPirineu i dels Alps van marcant l’inexorable canvi climàtic. No podemcontinuar desplaçant aquest problema al futur. Davant d’una ineficaçpolítica global que es nega a assumir el que veritablement implica aquestacrisi, és la nostra responsabilitat actuar a escala local. Afrontar aquestacrisi ens ofereix una oportunitat per transformar la ciutat on vivim,perquè pugui adaptar-se millor als impactes i mitigar les causes d’aquestacrisi global.Cal exterioritzar la preocupació de la ciutadania pel canvi climàtic i, d’altrabanda, buscar la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica. Laproblemàtica del canvi climàtic va més enllà de l’ecologia: ens parla de lacapacitat col·lectiva de sobreviure en un planeta cada vegada mésinestable.La situació que provocarà el canvi climàtic afectarà a tothom, però algunespersones són més vulnerables: la pagesia, les poblacions que es troben aprimera línia de mar, les illes de poca altura,...i representen una amenaçaper a les generacions futures.Unes primeres mesures davant d’aquesta crisi global poden ser lamoderació en el consum energètic i l’ús de les energies alternatives, lamobilitat sostenible, l’economia social i solidària, i uns models de vidamés sostenibles... començant pel que mengem. I tot això combinat ambla reclamació ciutadana als governants per a que prenguin les mesuresadients per aturar les actuacions que agreugen el canvi climàtic.

MUNTANYA 4Campament d’estiu 4-5Descens del Barranc del riu Formiga 6Sobre l’Assegurança del carnet FEEC 7Serra de Picancel 8Revisant el GR-92 9Cultura 10Visita guiada a Torribera 10Centenari de Llorenç Serra 11Exposició de fotografias d’orquidies 12Ciutat 13La Generalitat honora la Colmena 13Ofrena floral de l’11 de setembre 13L’hombra dels “Cubics-2” 15Presentacio del llibre de Vicenç Llorca 15En record d’en Fèlix Trias 16Vida del Centre 17En record de Joaquim Badosa 17Llei Europea de Protecció de dades 19Trobada amb la Defensora de la Ciutadania 19Grup Infantil 20-21Cel Obert 22Al Pedraforca, Cims per la llibertat 2242è Aplec Excursionista 23Castellers al Poblat Ibèric 23Col·lectiu Ciutadà 25Notícies del Poblat 25Retalls d’història local 27Aula 28-30Sardanes 30-31Mirador 32Fauna i flora 34Agenda 35

BUTLLETÍ núm. 137Centre Excursionista Puigcastellar

Dipòsit Legal: B-33928-94Impressió i composició:

Impremta VarelaDisseny i maquetació:

Quim VarelaDirecció: Ferran López

Equip de redacció:Climent PrietoManel Galgo

Albert NogueraXavi Padró

Roser VicenteAgustina RicoPepita P. Valls

Seu local: C/ Sant Josep, 2008922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41A/e:puigcastellar@puigcastellar.catwww.puigcastellar.cat

Nota: El CEP no comparteix necessàriament lesopinions exposades per aquells que signen els articlesd'aquest butlletí.

Portada: Vall de MulleresFoto: Laura Llorente

- 3 -

Canviar el sistema,no el clima!

Per fi ha arribat el dia! Desprésde dos anys sense encertaramb la meteorologia i les

curses de muntanya, fem elcampament d’estiu al Mulleres.Des de Cam Zam arribem a Llanosdel Hospital, on aparquem a lesúltimes places... Uf! Per cinc minuts!Ens enllestim i anem cap a l’autobús,que ens durà 3 Km més amunt peruna pista asfaltada, remuntant el riuÉsera fins a la Besurta (o la Besugapels amics).Carreguem motxilles a l’esquena ienfilem el camí a la nostra aventura.Arribem a un indicador de duesdireccions: cap a la Renclusa (dreta)o al Forau d’Aigualluts (esquerra). Jacomencem amb les difícils decisions:Aneto o Mulleres... canviem el títoldel Campament: Tuc de Mulleres, oMolières Aneto, roca i neu? Si voleusaber que vam fer i sortir de dubtes,continueu llegint...Ens enfilem per un camí rocós cap alturó de la Pleta de la Renclusa, perdesprès baixar a una senda més

plana, de terra. Se’ns obre unpaisatge verd i amable davant nostre.La màgia d’aquest indret resideix enveure com desapareix el riu filtrat pelsorral, que acaba en un mur per“teletransportar-se” a la Vall d’Aran, alForau d’Aigualluts. La llegenda diuque és per un forat, però cap denosaltres l’ha trobat. Així que si algúel troba a la foto, que es posi encontacte amb el Centre. Li estaríemmolt agraïts.Tot seguit, descobrim el so musicalde la cascada d’Aigualluts i lahipnòtica caiguda d’aigua pel desgelde la glacera de Barrancs i de la neudel Mulleres. Heu d’anar-hi, ja que ésuna zona de fàcil accés... o pensàveuque us ho explicaríem tot?Continuem les nostres passes pel plad’Aigualluts, essent observats perl’atenta mirada del “jefe Aneto” i laseva glacera, fins que arribem al finaldel pla i creuem l’Aigüeta del’Escaleta. La tasca ens la faciliten els tres troncsque fan de pont, mentre la nostra

Text i fotos: Laura Llorente

mirada resta fixa en les soles de lesbotes. Allà descobrim que en Toni ésun McGiver modern o la sevamotxilla es la butxaca màgica deDoraemon. No li digueu a ningú,però en Toni duu cinta americana ibrides.Ara ens toca compartir paisatge verdi roques pujant pel barranc del’Escaleta. Sense adonar-nos-en,trobem el primer ibón i amb aquestles primeres clapes de neu, així quedecidim fer un descans.Recuperem l’alegria desprès d’undescans i amb la panxa plena. Ensenfilem serpentejant i seguint lesfites entre les roques, que ens durana l’ibón mitjà. La neu comença atenyir el paisatge, així que és l’horade posar-se els grampons i agafar elpiolet. Continuem enfilant-nos per la vall del’Escaleta fins l’ibón alt, lloc onsorprenem al Jordi Pedrol cantant-li“feliç aniversari”... No tots el dies esfan els 30 anys i algun més! Entrerialles pel moment, mirem quina és

- 4 -

Campamentd’estiu: Pic de Mulleres

untanyam

la millor manera de passar cap alnostre objectiu: si la punta de laesquerra o la dreta. Gràcies al GPSsortim de dubtes, és la de la dreta!Els últims metres del Mulleres és unapista de roques mal posades. Així quequan s’acaba la congesta de neudeixem piolets i grampons per sentir-nos isards i saltar de roca en roca finsal cim.I per fi ha arribat el moment! Dalt detot del Mulleres, de 3010 m i amb bontemps, sense presses, gaudint de lesvistes escarpades i nevades queofereix des de la seva cara Sud (rutades del túnel de Vielha i partcatalana), de l’atenta mirada del “jefe”,i del primer tres mil de la Merche -Enhorabona!-, ens transformem en elriu que desapareix per un suposatforat per “teletransportar-nos” per lamàgia que ens ofereix la vall dePosets-Maladeta. Sens dubte havalgut la pena esperar-te, Mulleres!I per celebrar-ho, ja a baix, esperantl’autobús, res millor que gaudir d’unacervesa freda... o una clara? ...tornema les difícils decisions. Salut i bona muntanya!

5 -

untanyam

De ns delB anc del riu Formiga

Text: ANC

El passat mes d’agost, un grupde socis del CEP vam realitzarun descens de barranc a la

Serra de Guara, a Osca. Aquestaactivitat l’anem repetint cada estiu,escollint un riu assequible al nivelltècnic del grup, i com que anem ambcanalla sempre és un barranc de nivellinicial. El grup el vam formar enGuillem i Marcel Bordanove, l’AlbertNoguera, la Noa, en Nil i Marc Galgo,que plegats ja sumen uns quantsdescens de barrancs.

Aquest any hem baixat el Barranc delriu Formiga, que és un afluent del riuAlcanadre. L’inici de l’aproximació esfa des de la carretera del poble de

Panzano, on es va ascendint per uncorriol fins arribar a l’espluga de LasPolvorosas, una impressionant covanatural que encara s’utilitza perguardar els ramats de xais. El tramfinal per la cornisa es converteix enuna via ferrata on cal assegurar-se.Després es baixa rapelant fins al fonsdel congost. Allà ens enfundem elneoprè i comença la part aquàtica,que és molt variada: salts, ràpels,tobogans i algun sifó. A destacar elsalt de 9 metres i el ràpel de 7 metressota un dels salts d’aigua.

Una gran manera de ferexcursionisme sense patir la calor del’estiu.

- 6 -

Descens delBarranc del riu Formiga

PREPARADES...LLESTES...LLEI! PREPARATS...LLESTOS...LLEI!Text: David Buils

Hi ha una campanya en marxa perportar al Parlament una ILP(Iniciativa Legislativa Popular) pera una nova llei de l’esport, i a lasecretaria del centre tenim fullsper signar, només cal tenir 16 anyso més i estar empadronat aCatalunya.

Podeu trobar més informació awww.lleiesport.cat. Deu de lespropostes de la ILP per a que larecolzem amb la signatura són:

-Igualtat efectiva de l’esportfemení.

-Tolerància zero a la violènciai discriminació.

-Potenciació de l’esport per apersones amb discapacitat.

-Més i millor promoció del’esport base.

-Millora de la tecnificaciódels nostres esportistes.

-Conciliació entre la pràcticaesportiva i els estudis.

-Més projecció internacional.

-Nou model de finançament.

-Sector més transparent,participatiu i eficient.

-Un nou sistema avançat,modern i europeu.

Tot i la conveniència de llegir

les condicions de

l’assegurança per aprofitar-la

millor, us repassarem alguns dels

punts i donarem alguns recursos que

potser no tenim presents.

El primer que cal aclarir és que la

nostra és una assegurança d’accident

durant la pràctica esportiva, i no una

assegurança de salut. Això vol dir que

ens cobreix lesions per accident, però

no per desgast d’una pràctica

continuada de l’esport. També, que

s’ha d’estar practicant un esport de

muntanya, i no cobreix, per exemple,

un accident fent la marató de

Barcelona o corrent pel parc de la

Ciutadella; tot i així cobreix un

accident en entorn urbà si esteu fent

una activitat de muntanya que té

trams dins de població.

Essent com és una assegurança

d’accident, cobreix l’assistència

sanitària posterior a l’accident.

És molt important avisar a

l’asseguradora dins els set dies

naturals següents a l’accident, encara

que després no sigui res i no la facis

servir, ja que passats set dies no ens

cobrirà. Hi ha el telèfon gratuïtdins d’Espanya 900 120 180, i al’estranger el 00 34 934 957 662,que no és gratuït.L’assegurança et cobreix si ets

resident a Espanya. Després de 90

Sobre l’Assegurança del Carnet Federatiu de la FEEC Text: David Buils i Puig

untanyam

- 7 -

possible del contracte, i de vegades

sense gaire coneixement de la

situació, per tant heu de tenir en

compte que existeix la figura del

“defensor del federat”, amb el qual

us podeu posar en contacte al correu

incidencies.federat@feec.cat per si

teniu algun problema o simplement

preguntar si teniu algun dubte sobre

la cobertura de l’assegurança.

Tota la informació referent a

l’assegurança la trobareu a:

https://www.feec.cat/feec/carnet-

federatiu/ .

dies seguits a l’estranger l’assegurança

no et cobreix, a no ser que

s’especifiqui que fas una expedició

més llarga.

Recordeu que l’asseguradora sempre

tindrà present la visió més estricta

- 8 -

untanyam

Text: David Buils

El 21 d’octubre quedem bend’hora per apropar-nos a laserra de Picancel des del pont

del Climent, que creua la riera delMerdançol a prop de Vilada.

Comencem creuant el pont i pujantdecididament cap al coll del Tell. Lapujada és llarga i obaga, amb aiguaabundant i una vegetació exuberant.Abans d’arribar-hi ens desviem cap al

El grup al cim Salga Aguda Foto: Marta Hernández

Serra de PicancelSalga Aguda i Serrat del Migdia

Salga Aguda guiant-nos per unindicador molt atrotinat; sortim del’ombra del bosc i ascendim cap al cimper l’aresta sud-oest.Esmorzem al Salga Aguda, i desprésretrocedim fins al coll del Tell perbaixar cap a la Portella. El camí, a plesolell, és molt més sec, i va alternantcamí de pedra solta, conglomerat ipista ampla i herbosa. Fem unaparada a la Portella, i després tornemcap a l’oest fins al mas enrunat deCorrúbies, on dinem.Pugem a visitar l’ermita de SantMiquel, i després passem al vessantnord de la carena per la collada alta.Abans d’arribar al serrat del Migdiaagafem el camí que baixa cap a l’anticpont del Dora. Les pluges dels últimsdies han malmès una mica el camí...trobem alguns arbres caiguts que devegades dificulten veure per on hemde seguir i el terreny relliscós per lahumitat fa que la nostra baixada siguilenta, cosa que ens permet gaudird’unes rieres curulles d’aigua.Vorejant la cua del pantà el camí ésmes fàcil, i només patim pelcansament i per què se’ns faci fosc.L’excursió ha estat llarga i hi ha ganesd’arribar al cotxe... i ho aconseguimjust abans que es faci fosc.

- 9 -

endersS

Revisant el GR-92Text i fotos: Xavi Padró

El dissabte 12 d’octubre, en

Pere i jo vam anar a revisar

l’estat del GR-92 des de Can

Bordoi, a Llinars del Vallès, fins al

final de la urbanització on comença el

Parc de la Serralada Litoral. A partir

d’aquest punt és el parc qui posa les

senyalitzacions, després que

nosaltres hàgim presentat un

informe dels senyals que falten o

estan en mal estat.

Pel que fa al nostre tram, som

nosaltres els encarregats de

senyalitzar, però amb el temps han

aparegut noves normes que quan

vàrem començar no existien,

sobretot dues de principals:

• Posar senyals només a les cruïlles,

encara que d’una cruïlla a l’altra hi

hagi molta distància, i encara si no

hi ha cap lloc on pugui haver

confusió.

• A ciutats, pobles, urbanitzacions o

mobiliari urbà s’han de posar

etiquetes adhesives enlloc de

pintades i cal demanar a la Secció

de Senders de la FEEC el nombre

aproximat d’etiquetes, sense

abusar-ne l’ús.

Són normes per evitar que l’entorn

natural no estigui ple de pintades que

confonen i contaminen, i pel que fa a

les etiquetes adhesives, per no

embrutar les parets dels pobles i

ciutats.

Com ja veieu les lleis i normes cada

cop són més complexes, i compliquen

més les iniciatives dels ciutadans.

Això potser no passaria si la

massificació del nostre entorn no fos

tan forta i el sentit comú i respecte a

la natura estigués mes arrelat a la

nostra societat.

Un cop revisat aquest tram vam

calcular que necessitaríem unes

quinze etiquetes i repintar, canviar o

esborrar alguns senyals.

P.D: Ja de tornada, un xàfec ens va

enganxar de ple. Coses de l’ofici.

Torre dels Frares. Montcada i Reixach

Capella de Sant Critòfol. Can Bordoi

Actes del Centenary Prat de la Riba (i 3)

Visita guiada al recinte de Torribera

- 10 -

Tot i el dia plujós, un bonnombre de socis vam visitarl’espai de Torribera el passat

14 d’abril. El recinte projectat per laMancomunitat de Catalunya com ahospital per a malalts mentals, avuiacull, en un espai de 33 hectàrees, uncentre sanitari, un espaimediambiental, un d’esportiu i elcampus universitari d’Alimentació, amés dels ufanosos i extensos jardins.El conjunt representa una importantmostra de l’arquitectura noucentista

a Catalunya.Torribera pren el nom de la finca onhi ha una antiga masia medievalreconstruïda el segle XVIII. De plantarectangular, té a la façana de llevantuns interessants finestrals gòtics ambescultures, i conté una capelladedicada a santa Bàrbara.L’any 1916 la Mancomunitat vacomprar un terreny a Santa Coloma,gràcies a la mediació de l’alcaldeLlorenç Serra (amic de Prat de laRiba). El terreny costà unes 100.000

Vista General del recinte de Torribera

Text i foto: Albert Noguera

pessetes. Com a punts forts del’indret es destacava: “ L’orientaciógeneral de la finca és de cara al migdia,de manera que el sol la il·lumina i escalfatotalment la major part del dia. Lesmuntanyes formen una serralada que laresguarda dels vents. L’infrascrit creuque difícilment podria trobar-se en lesimmediacions de Barcelona una altrafinca, que sota l’aspecte de l’orientació,fos tan adient com la Torribera perestablir-hi una casa de salut i debenestar”.El projecte va ser encarregat l’any1917 als arquitectes Rafael Masó iJosep M. Pericàs, i s’organitzà en dosconjunts: Dotze pavellons ordenats alllarg d’un eix de vianants que partiade la porteria. L’altre conjunt haviad’agrupar, entorn d’una plaça, elsedificis de serveis: porteria,

ulturaC

administració, pavelló d’ensenyamenti policlínica, amb l’església i convent.Ja fora del recinte, la Casa delDirector i els pavellons d’infecciosos.Tot plegat tenia una concepció deciutat jardí i el llenguatgearquitectònic de caire popular, ambelements que imiten formes delbarroc i amb certa voluntat demonumentalització.El projecte va trigar en dur-se a termeper problemes pressupostaris iperquè la Dictadura de Primo deRivera va dissoldre la Mancomunitat.Les obres no es reiniciaren fins 1926.L’obra construïda té molt poc a veureamb l’avantprojecte inicial, ja que dels20 edificis projectats, només se’n vanedificar 10.La part baixa del recinte és la zona

més enjardinada, on trobem algunsaltres edificis destacables, com laMasia Torribera, el pavelló Marina(antic convent) i l’església, units alcentre per un edificiamb un arc central.L’interior de l’esglésiasorprèn als visitants, jaque conjuga elementsd’estil neoromànic irenaixentista ambprofusió d’estucs i unapintura mural a l’absisdedicada a Ntra. Sra.de la Mercè. Destacatambé el campanar, deplanta poligonal, quepren de model elcampanar del poblearanès de Bausén.

- 11 -

ulturaC

1918-2018: Centenarid’en Llorenç Serra

Aquest any celebrem a SantaColoma el centenari de lamort del nostre alcalde pagès

Llorenç Serra Badosa, i el museu dela Torre Balldovina ha organitzat unamagnifica exposició en honor seu:

“Llorenç Serra, una mirada de futur”.Alhora, i en dies diferents, s’hanorganitzat tres rutes teatralitzadesconduïdes per en Joan Fernández,que, caracteritzat de Pere Pascali,coetani d’en Serra, han recorregut els

Text: Miquel Serraindrets on ell va deixar empremta,recordant les realitzacions,execucions d’obres i millores que esvan fer mentre era l’alcalde, i que vansignificar una forta transformació imodernització de l’aleshores SantaColoma pagesa, preparant-la pelfutur.Com no podria ser d’altra manera, elrecorregut va acabar a la mateixaexposició del museu, a la TorreBalldovina, lloc on va viure i treballar,per que en Llorenç Serra, a part de seralcalde, era el masover de la famíliaSagarra.Allà, en Pere Pascali va fer les delíciesde tots els que hi érem, explicantanècdotes divertides de la vida deLlorenç Serra.Cada ruta, en grups d’unes 25persones de mitjana, vàrem passarun matí molt agradable, recordant lahistòria de la Santa Coloma deprincipis del segle XX.

Torribera és un dels conjuntsnoucentistes més destacats i sovintno li donem la importància quemereix.

En Joan Fernández, davant el bust de Llorenç Serra Foto: Albert Noguera

Croquis del Projecte final

Exposició de fotografiesd’orquídies

El Correllengua 2018 homenatja La Nova Cançó

- 12 -

ulturaC

Dissabte 1 de setembre, el Centre

d’Estudis de la Natura del

Barcelonès Nord, en

col·laboració amb l’Ateneu de Natura de

Castelló, va inaugurar en el nostre local

del CEP l’exposició «Les orquídies, joies de

la nostra flora», una interessant mostra

fotogràfica de Lluís Ibáñez Melià.

Text: Roser Vicente

En Joan Denis parla d’orquidies al CEP Foto: Ferran López

Com cada any, ha arribat aSanta Coloma elCorrellengua.

La vint-i-dosena edició delCorrellengua, la mobilització per lallengua i la cultura més important delpaís, que s’organitza des del 1996 dela mà de la Coordinadorad’Associacions per la LlenguaCatalana -la CAL- es dedica aquestany a la Nova Cançó, unesdeveniment musical, social i políticque va esdevenir un crit de llibertatcol·lectiva en un context marcat perla censura, la manca de llibertatd’expressió i de reunió. La Comissió Correllengua Gramenetva iniciar els actes del

En aquell dia no hi va haver molta

afluència de públic, ja que a la mateixa

hora coincidien altres actes i

inauguracions de la Festa Major i el

personal s’havia de repartir. Però els

assistents quedàrem subjugats per la

bellesa i la varietat de les fotografies, on

l’autor ha sabut tractar-les com elements

pictòrics, i més encara després de la

dissertació que donà el botànic Joan

Devis, del CEN, que ens il·lustrà sobre les

peculiaritats d’aquestes plantes.

Vam estar acompanyats per la senyora

Rosalia Reverter, representant de

l’Ateneu de Natura, i com a sòcia

fundadora ens informà dels inicis i les

activitats de la seva entitat.

Recollint la proposta dels mateixos

assistents, es programà una xerrada-

presentació pel 20 de setembre, perquè

en Joan Devis ens expliqués amb més

detall les característiques d’aquesta flora.

Aquesta vegada la convocatòria va ser tot

un èxit de públic.

Text: Redacció i Pilar López, directora de l’Heura

Youssef Basty, lector del Manifest amb la professora de l’Heura, Alexandra Sans

La Generalitathonora La ColmenaLa Creu de Sant Jordi és un dels

màxims reconeixements quepot rebre una persona o entitat

a Catalunya, sigui per haver destacaten els serveis prestats al país, en ladefensa de la seva identitat o, també,en l’aspecte cívic i cultural. LaColmena és una entitat històrica deSanta Coloma que ja ha complert 100

anys d’existència. Des del CEPfelicitem a La Colmena i al seupresident Miquel Serra per aquestreconeixement. Volem recordartambé que el CEP va néixer de LaColmena i que ens sentim contentsd’aquest origen, i pel merescut guardód’una entitat germana.

El President de la Generalitat entregant el premi al president de la Colmena

- 13 -

CORRELLENGUA d’enguany amb laseva presentació a l'Auditori Can Roigi Torres el diumenge 7 d'octubre, acàrrec d’Alexandra Sans.L’acte va estar organitzat perl’HEURA, amb la col·laboració de lanostra entitat. El Manifest delCorrellengua d’enguany, escrit perAlbert Miquel (vocalista del grup derock Txarango), el va llegir YoussefBasty, un alumne del Centre deNormalització Lingüística on hi haestudiat català des del nivell Bàsic, iactualment estudiant el nivell deSuficiència (C1 del MECR). Acontinuació, es va poder escoltar elrecital poètic i musical titulat “Per l’ullde les escales queien cançons a raig”,a càrrec de Jaume Calatayud i VicenteMonera, en que van fer un recorreguthistòric per la trajectòria de la NovaCançó, amb l’acompanyament de lescançons més significatives. L’acte vafinalitzar amb els músics i el públiccantant l’Estaca.

Ofrena floralde l’11 desetembre

iutatC

Amb motiu de la Diada Nacional deCatalunya, l’Ajuntament de Santa Colomade Gramenet celebra un acte institucional

a la Plaça de la Vila, amb una ofrena floral de lesentitats i partits colomencs a la Senyera. La nostraentitat hi va participar dipositant un ram, i mantéel significat de la Diada, on es reclamen lesllibertats de Catalunya.

Text: ANCFoto: Generalitat Cat

- 14 -

- 15 -

iutatC

L’ombra dels “Cubics-2”

“Performance” de l’ombra del “Pirulí” Foto: Silvia Terol

El Pla de Reforma Interior

(PERI) de Ciutat Vella-1 dels

anys 80, i sota l’alcaldia de

Lluís Hernández, tenia per objectiu

rehabilitar i dignificar el nostre poble

antic. En general, ho va aconseguir, i

com a exemple tenim els Safarejos

Vells i el seu entorn.

El PERI Ciutat Vella-2, del 2000 en

endavant, i ja amb alcaldies

socialistes, ben al contrari de

l’anterior, s’ha anat posant

primerament al servei de

Construcciones Ortega i del Banc de

Sabadell després...

Aquest PERI-2, amb el parany d’una

avinguda impossible a causa dels

diferents nivells entre el carrer del

Padró, la Rambla i el Passeig de

l’Església, ha anat promovent, entre

d’altres coses, la destrucció del

patrimoni arquitectònic colomenc,

(com ara Can Pedragosa, una casa

catalogada) el desnonament de veïns

sense reallotjament, il·legal a

Catalunya, un gratacel

desproporcionat a la Plaça de la Vila...

La plataforma cívica “Salvem la Ciutat

Vella”, intenta posar fre a tant

despropòsit, defensa els veïns

afectats i el nostre patrimoni

identitari, i proposa una revisió

participativa d’aquest PERI

especulatiu, promovent accions com

la de la foto -del 16 de setembre- que

acompanya l’article: unes 160

persones representen, vestides de

negre, la llarga ombra del “pirulí” o

“Cúbics-2” , que taparia les cases

circumdants si, finalment, s’acabés

fent.

Text: Pep Palacio

Presentaciónou llibre deVicençLlorca

En Vicenç Llorca, soci del

CEP, va presentar la seva

nova novel·la, “Aquellantic missatge de l’amor”.L’escriptor Rafael Vallbona en va

fer la glosa el passat dijous 18d’octubre a la BibliotecaCentral de la nostra ciutat. En la

novel·la, Santa Coloma apareix

dins l’argument a través del poblat

ibèric del Puig Castellar i l’esment

de les ribes del Besòs.

- 16 -

iutatC

En record d’en Fèlix Trias Cortinas

Actualment, morir als 70

anys ens sembla massa

d’hora..., però amb les ganes

de viure que tenia en Fèlix i el molt

que encara tenia per arranjar aquest

món, fa encara més injust el

moment en què ha marxat.

En Fèlix va néixer l’any 1948 a Santa

Coloma, on hi va viure tota la vida.

Amb en Fèlix molts compartíem

diverses inquietuds: l’amor per la

Cultura, per Santa Coloma, per

Catalunya, pels altres, i sobretot per

la natura... Algunes d’aquestes

passions les vam compartir al Centre

Excursionista Puigcastellar. Fidel a la

Però han estat molts els àmbits i

associacions per on en Fèlix hi ha

deixat petjada a la ciutat. Com per

exemple, quan als anys 60 ja feia de

monitor al Foc Nou amb la seva

esposa Dolors, les campanyes pel

català amb en Salvador Cabré i el

lema No volem perdre el català a les

escoles de Santa Coloma, l’activisme

polític i veïnal al Singuerlín, la

Parròquia, Càrites, Gramenet Imatge

Solidària, Ningú sense sostre... entre

d’altres. També per la

professionalitat i proximitat que en

Fèlix dispensava en el negoci familiar

d’aparells elèctrics, i que va propiciar

molts clients-amics.

La pèrdua d’en Fèlix se’ns fa present

en cadascun dels molts àmbits

compartits, que a la ciutat són molts,

com es va poder comprovar en el

multitudinari homenatge que la

família i els amics li van fer a

l’Església Major, plena de gom a gom,

el passat 5 de novembre.

Descansi en pau.

dita “per estimar, primer s’ha de

conèixer”, en Fèlix va voler conèixer

amb l’excursionisme molts llocs de

Catalunya, tot i que cap altre igualava

als seus paisatges íntims, com Santa

Coloma, Moià, Sant Quirze... El

Centre era un lloc on en Fèlix s’hi

sentia com a casa, feia gairebé 60

anys que n’era soci, i on hi ha deixat

molts amics en els seus anys a

l’entitat: tant a les excursions, en la

recuperació del patrimoni,

l’ecologisme amb els Bruixots, la

cultura...

- 17 -

En record de Joaquim Badosa

Quim Badosa va néixerfa 83 anys al barri delFondo de Santa

Coloma, d’on no es va mourefins que ens va deixar el passat24 de juliol, divuit mesosdesprés plorar la mort del seufill Jordi a l’edat de 53 anys.Amb en Quim, home humil imolt treballador, es tanca unageneració de muntanyencs delCentre amb destacadesascensions al Pirineu;generació que va cobrir elsgairebé setanta cinc anysd’història de l’Entitat. Elrecord d’alguns de nosaltres esremunta al final de la dècadadels cinquanta, quan amb laseva esposa Pili ens portava ala muntanya, al principi per laSerra de Marina o elMontnegre, i més tard enexcursions en tren, una granaventura per l’època.Organitzador i col·laboradoren les primeres Marxes deRegularitat del CEP, i

posteriorment preparant lessortides d’esquí a Andorra,darrerament participava enalgun control de les Marxes,com a recordança de vellstemps. El recordarem a lasecretaria del CEP tots elsdimarts com un clau, dia demuntanya, passant llistamentalment d’aquells quefèiem campana, tot explicant-nos les seves llarguesexcursions en bicicleta...Mostrar el seu àlbum de fotosde muntanya, amb la conegudacova Casteret i la seva columnade glaç, l’omplien de felicitat.La pujada al Poblat elsdiumenges era per a ell unaobligació per seguir fentmuntanya. Allí tenia bencontrolats els voluntaris delCentre i havien fallat.Quim, ens has deixat, peròrestaràs a la nostra memòriaper la intensa petjada que hasdeixat al CEP.

EN LA MORT DEL PARE

Dies de glòria, dies de foscor,

dies d’eufòria, dies de tristor,

avui el meu pare fa el seu últim cim,

l’hem acompanyat a mig camí,

ara puja tot sol, a pas curt i tremolós,

però decidit, puja per la carena

de pedra picada, amb una petita motxilla,

només el seu piolet, els seus bastons i

la seva estelada, que li farà de bressol.

Amb el seu últim alè,

arribà al cim més alt, a tocar el cel,

el què està més a prop de les estrelles.

Estirat sobre el seu bressol,

tancar el seus ulls clars i

estirar la mà, esperant què

el seu fill el vingui a buscar.

Passats uns minuts,

bufa el vent de tramuntana,

alçar la mirada al cel i

dues estrelles s’il·luminen,

són les ànimes de dos bons homes

que a la meva vida van deixar

empremta, el Jordi i en Kim.

Us estimo!

Núria Badosa

ida del CentreV

Amb la seva companya Pili, en l’entrega de 50 anys de soci del CEP

Text: RamonFoto: Arxiu CEP

ida del CentreVFE D’ERRADES

La fotografia de grup de lavisita a la fàbrica d’Anís delMono, publicada a la pàgina14 de l’anterior butlletí, NOva ser feta al Portal del’Àngel, com indica el peu defoto, sinó a la Sala dedestil·lats de la mateixafàbrica.

EL NÚMERO DE LA RIFAD’ENGUANY JA ÉS AL CEP...AQUEST ANYTENIM LAGROSSA DE CAP D’ANY!

Enguany hem canviat a laGROSSA, i tenim poquesparticipacions, (amb 4números per participació) arepartir entre els i les sòciesque ho desitgin... persolament 5€! aprofiteu-nel’oportunitat!Es jugarà 1€ per cada un delsnúmeros següents:

2327368836 6889170432

Passeu a recollir la vostraparticipació per la secretariadel CEP, al carrer Sant Josep,20, de dilluns a dijous de 7 a9 del vespre

• Per problemes en ladistribuïdora del darrer butlletí136, hem observat que algunsd’ells no han arribat a lesvostres mans o ho han fet ambmolt retard. Si sou un dels queno l’heu rebut, indiqueu-nos-hoi us l’enviarem per correu, o siho preferiu, us el podementregar en mà al nostre local,de 7 a 9 del vespre, i de dillunsa dijous.

• La Ruta “Pompeu Fabra”prevista per al passat 27d’octubre, que incloïa visitaguiada a Prada de Conflent i almonestir de Cuixà, i que es vasuspendre amb motiu de laprevisió de fortes pluges,(finalment confirmades)s’ajorna fins a la pròximaprimavera. Un cop confirmadala nova data, les persones que jas’hi havien inscrit en seraninformades, i tindranpreferència a la nova llista ques’obri. Resteu amatents.

Sopar a la fresca del CEP

Per acomiadar el curs, el CEP, icom ja va sent tradicional, vaconvocar els socis i amics que ho

volguessin, a sopar a la fresca eldivendres 13 de juliol al carrer de santJosep. Aquest any s’hi han congregatuna vuitantena de comensals. Els

participants van aportar els platscuinats: primers, segons o postres, quevan ser exposats en forma de deliciósbufet fred, on cadascú se servia,degustava i compartia taula en unaagradable nit d’estiu.

INFORMACIONS ALS SOCIS

Text: ANC

- 18 -

Foto: Ferran López

Llei Europea de Protecció de Dades:En què ens afecta?

Recentment n’haureu sentit aparlar molt d’aquesta llei, ifins i tot l’haureu hagut

d’acceptar per entrar a qualsevolpàgina web, o com a client deserveis. Doncs cal saber que per lesentitats com la nostra, que es mouendins el món del voluntariat, aquestaLlei ens suposa una enormecomplicació, sense poder evitartotalment possibles sancions en casd’inspecció o auditoria.D’entrada, tots el nostres fitxers,cèl·lules d’inscripció i tot documenton tinguem les dades personals dels

nostres socis han d’estar sota pany iforrellat; i ja sap la nostra Secretàriael que això suposa.Per certificar aquestes mesures hemde recórrer a una empresaespecialitzada, que pagant una quotaens lliura un certificat -queperiòdicament hem de renovar- per sise’ns requereix.I això no és tot. Al marge de lesassegurances de responsabilitat civilde l’Entitat i la cobertura de l’edifici,que sempre hem tingut, també estemobligats a assegurar els membres dela junta directiva, ja que si no

ida del CentreVacomplim aquest requisit no podremrenovar les targetes de federats de laFEEC. Ara, per reblar el clau, hem decobrir amb una altra assegurança totsels voluntaris que intervinguin enl’organització de sortides i activitatsde les Seccions del CEP. Imagineu-vosper exemple que tots els que fanvoluntariat els diumenges peratendre les visites del Poblat Ibèric, elCEP els hagi de cobrir amb unaassegurança, entre molts altres casos.Això es pot resumir en poquesparaules: desanimar a tots aquellsque amb el seu altruisme fan unservei a la societat, i així ferdesaparèixer petites entitats,organitzacions i agrupacions quesense ànim de lucre dediquen bonapart del seu temps a labors cíviques iesportives.

Text: Ramon Jordan

Trobada amb la Defensora de la Ciutadania de Santa Coloma Text: ANC

Dimarts 6 de novembre vamrebre la visita de PepaGonzález, la nova Defensora

de la Ciutadania de Santa Coloma. Vaaccedir al càrrec després d’un procésparticipatiu en què va ser proposadaper algunes entitats. Prové del mónassociatiu, és educadora social i haestat molts anys treballant al CentreObert Rialles; i coneix amb escreix laciutat i les problemàtiques socials. LaPepa va explicar que el càrrec deDefensora és independent del’Ajuntament, que té la missió devetllar pels drets dels ciutadansenfront de les actuacions exercidesper l’administració municipal iprocurar que els serveis públics esprestin correctament. Els socisassistents a la trobada van poderpreguntar i intercanviar opinions,d’on van sorgir idees com ferrecomanacions i canvis legislatius al’Ajuntament per tal de millorarl’atenció al ciutadà.

- 19 -

Un moment de la presentació, al CEP Foto: Ferran López

- 20 -

Colònies d’estiu a “Roques Blanques”

Engeguem el noucurs i noves activitats

rup Infantil Text i fotos: Grup de “monis” del GICEP G

Els joves al Taga

Encara assaborim el bon record de les

colònies d’estiu que vàrem fer a la

casa de colònies Roques Blanques, de Ribes de

Freser. 12 dies intensos on totes plegades

vam ajudar a l’Astèrix i a l’Obèlix a salvar la

Gàl·lia dels romans, vam visitar els búnquers

de la zona, vam participar en gimcanes

passades per fang i vam fer diverses rutes

per grups d’edat, destacant el grup de joves,

que va aconseguir fer el Taga.

Amb tota l’energia que vam aconseguir a les

colònies engeguem el curs amb més ganes

que mai!

La primera sortida del curs ha estat al

Figaró, concretament a la “Ruta de les 4

coves”. Allà vam presentar els diferents

grups, seguint la mateixa línia que l’any

passat: els més menuts són el grup de Vent,

seguits pel grup de Terra, Foc i, els joves

amb el nom d’Aigua.

Però això no és tot! Les pròximes sortides

seran La Mola, El camí de Mogent, La

Ruta prehistòrica a la Roca del Vallès i,

per últim, el tradicional Esmorzar Ibèric.

A més a més, realitzarem les colònies de

tardor el cap de setmana 10 i 11 de

novembre a la Farga del Montseny.

Si tens ganes de participar-hi, formant

part d’aquesta gran i divertida aventura,

no ho dubtis i apunta-t’hi! ...On ens

podem trobar? Tots els dilluns a partir

de les 20h al Centre Excursionista

Puigcastellar (però vigila! ...que la

tercera setmana de cada mes ens hi

trobaràs els dimecres a les 20h!) L’ho

La Gincana

El grup del vent

ora del bany

- 22 -

el obertC Text: Ramon Jordán i Ferran López

“Cims per la llibertat” ha estat unexitós projecte de l’AssociacióCatalana pels Drets Civils, que

va proposar a la societat civil pujar elmateix dia a 18 cims, per demostrarla força de la ciutadania i en especialdels amants de la muntanya i lanatura... per donar exemple d’unió,per solidaritat amb les famílies delsque pateixen aquesta repressióferotge i per cridar als quatre vents elnostre anhel de llibertat. Segons lesparaules d’agraïment delsorganitzadors, “aquest era el nostrepropòsit, que hem compartit, i que hemsuperat amb escreix! Ens ha unit unafeina compartida, un gran esforç, i juntshem fet gran el Projecte#cimsxlallibertat. Hem demostrat queestem units en l’esforç i en l’objectiu,perquè la muntanya és dura i exigent.Un projecte que recordarem amb orgulli emoció” “...Volem agrair als centresexcursionistes per l’excel·lentorganització a cada cim i a tot elvoluntariat (aparcant cotxes, atenent

Al Pedraforca, amb els“Cims per la llibertat”

les inscripcions, fent música, fentambient...); a la Federació d’EntitatsExcursionistes de Catalunya i a totes lesAdministracions del territori que enshan facilitat el camí ... Com a poble, hemestat exemple pels nostres representantspolítics. Aquest és el camí de laLlibertat”Fent-nos ressò d’aquesta crida, elpassat dissabte 13 d’octubre més de50 colomencs i colomenques, entreels que hi havia una bona colla demembres del CEP, vam sortir cap alPedraforca per participar-hi i afegir-nos a les més de 17.850 persones quevaren omplir els 18 cims. El CEP vaescollir aquest cim per la proximitatfamiliar i emotiva que la MeritxellBorràs te amb Santa Coloma i amb lanostra Entitat.Així doncs, a les 5:30 h del matíl’autocar sortia de Santa Coloma endirecció a Gósol. L’hora dels mussolsno va ser obstacle pels excursionistes,que ja molt abans érem a punt perafrontar la jornada. En aquest bonic

poblet ens ajuntarem més de trescentenars de persones, i a les 8:00hdel matí, tot despuntant el dia, jateníem les samarretes i les polseresidentificatives que ens va facilitarl’organització, i caminadors icaminadores vàrem emprendre laruta. Cal imaginar-se la corruad’entusiastes de totes les edats queanaven guanyant el fort desnivell finsarribar a l’enforcadura, des d’onalguns encara van continuar percoronar el cim del Pedraforca, de2506 m., per després tornar al’enforcadura, on es va fer un sentithomenatge als presos i exiliatspolítics del nostre país: la Meritxellva expressar el seu agraïment perl’acte solidari i els organitzadors vanllegir un manifest contral’empresonament dels nostrespolítics i la pèrdua de llibertatsdemocràtiques, per acabar cantantplegats “L’estaca” i Els Segadors” Ni elfort vent que bufava al coll va sercapaç de deslluir l’emotiu acte. En tornar al poble ens esperava unagran paella, preparada pels nostresmagnífics cuiners colomencs, perdinar acompanyats d’una bona collade vilatans, que varen acompanyar elcafè amb els cants de la coral i els

Meritxell Borràs rep l’homenatge a l’enforcadura Foto: Manuel Caballero

- 23 -

Castellers al Poblat Ibèric

Entre l’1 i el 4 de novembre de2018 ha tingut lloc el 42èAplec Excursionista dels Països

Catalans a la Sénia, organitzatconjuntament entre el CentreExcursionista Refalgarí, l’AgrupacióExcursionista d’Alcanar, el CentreExcursionista d’Ulldecona i el ClubExcursionista l’Esquetxe de Rossell.Aquesta trobada excursionista vacomençar l’any 1977 al paratge dePinar Pla, terme de Fredes,organitzada per entitatsexcursionistes de Reus.40 anys després ha tornat als orígens,al Territori del Sénia, i s’afegeix a lesanteriors, organitzades a l’Alguer(Sardenya el 2011), Prada de Conflent(Catalunya nord el 2012), Andorra, el2013; Berga, el 2014; Pedreguer(Marina Alta el 2015), Esporles(Mallorca el 2016), i Reus (Baix Campel 2017).La Sénia, poble ubicat a la riba del riuSénia, a recer dels Ports i de la Tinençade Benifassà, i a prop del Montsià, ésla cruïlla entre Catalunya, el PaísValencià i l’Aragó.Durant aquests quatre dies, La Séniaha acollit l’Aplec Excursionista amb

Castellers Laietans al Poblat Foto: Laietans de Gramenet

el obertC

tot un seguit d’activitatsrelacionades amb la muntanya, lestradicions, la cultura i la història,especialment del territori del Sénia,els Ports, la Tinença i el Montsià.L’organització ha volgut fomentartambé els valors de l’educació, elrespecte, la conservació i l’estima perl’entorn. Al cap i la fi, donar aconèixer una manera de fer i de serd’uns pobles de l’interior i mostrar-la a tots els participants de l’Aplec.S’hi han organitzat diferentsactivitats en aquest sentit:excursions, exposicions,conferències i xerrades.

42è AplecExcursionistadels PaïsosCatalans a lesterres del Sénia

La colla castellera colomencaLaietans de Gramenet vanpujar el 21 d’octubre al

Poblat Iber del Puig Castellar per aaixecar un esvelt pilar de quatre.Laietans va escollir aquest indretpel seu simbolisme: a més del nomde la colla, que es refereix als ibersde la Laietània, al seu escut hifigura el “capfoguer”, i el color verdde la camisa simbolitza la grama,l'herba d'on prové el topònim deGramenet. El pilar va ser fotografiati filmat per un dron des de lesaltures. L'acte va acabar amb unesmorzar de germanor casteller .

sons de la banda de la vila.Cal agrair a l’Ajuntament de Gósol lesfacilitats que ens brindaren en cedir-nos el local, fent possible que el diafinalitzés amb molt bon regustd’humanitat i harmonia entre tots elparticipants de la jornada, precióscolofó d’una ascensió tan especial.

- 24 -

ol·lectiu CiutadàC

Notícies del Poblat i el seu entorn

Reunió informativa sobre el Tomicus, al planell de les Alzines Foto: Albert Noguera

El CEP planteja que la guàrdia icustòdia també inclogui elsdissabtes, i que, juntament ambles del diumenge -actualment fetper voluntaris del CEP-, siguiprofessionalitzada.

També demanem que es recuperi elprojecte del Centre d’Informació iRecepció. L’ajuntament i el Museues comprometen a preparar un“Pla estratègic general i arqueològic”.

El CEP demana que el Parc de laSerra de Marina també formi partactiva de la comissió, cosa ques’aprova per unanimitat.

Es parla de les obres pendentscomentades al principi.

El CEP insisteix en la necessitatd’instal·lar un rètol que il·lustriquines son les pautes per a lesvisites i les normes a seguir dins elrecinte arqueològic.

(*) L’acta detallada de la reunió latrobareu a la pagina WEB delCentre.

INCIVISME

El dissabte 30 de Juny, com tantsd’altres dies, i just a l’entrada delPoblat, la seva tarja de presentació,ens vam trobar amb la deprimentimatge de restes de menjar i envasosabocats pel terra i la paperera avessar. Si bé el contenidor és petit, elsvisitants, veient que està ple hauriend’endur-se les deixalles i no malmetreun espai natural tan valuós.Demanem als serveis del Parc de laSerra de Marina, i també a les

POBLAT IBÈRIC

Restem a l’espera que l’Ajuntamentiniciï les obres de renovació del Planellde les Alzines, la restauració del camíd’accés al Poblat i les actuacions sobrela vegetació de l’àrea esmentada.Aquestes actuacions inclouen larecuperació de la Font del Drapet (ode Sant Roc) i la millora del seuentorn.Segons manifestà l’Ajuntament a laúltima reunió de la Comissió deSeguiment del Conveni, ja tenenprojecte aprovat i fons necessaris pera la seva execució.Esperem que el diumenge 16 dedesembre, per l’esmorzar ibèric, japuguem fruir de l’entorn renovat. Demoment ja es treballa a la Font delDrapet.El 7 d’octubre, i organitzat del Museu,el Poblat Ibèric va participar en el 18ècap de setmana ibèric, amb diversesactivitats.

REUNIÓ de la COMISSIÓ deSEGUIMENT del CONVENI delPOBLAT IBÈRIC(*)

El 10 de juliol es va reunir la Comissió,amb l’assistència de l’Ajuntament,Museu, CEP i en aquesta ocasió tambéde l’Institut d’Estudis Catalans. Femun breu resum dels temes tractats:

El Museu presenta el resumd’activitats al Poblat del període2014/17 i el programa de recercaper al 2018/2021.

També aquest estiu la Universitatha fet excavacions, i s’ha treballatsobre 4 habitacles.

El Museu està preparant l’expedientper demanar que el Poblat siguideclarat “Bé Cultural d’InterèsNacional”. Aquest reconeixementmilloraria la protecció i elfinançament de tot l’entorn.

- 25 -

ol·lectiu CiutadàC

autoritats municipals, que tinguinmés cura en manteniment ivigilància, ja que aquests fets esrepeteixen habitualment.Naturalment, vàrem recollir totes lesrestes i el lloc va quedar novament enbones condicions.D’altra banda, els actes vandàlicscontinuen posant en perill les restesarqueològiques del Poblat, que són degran fragilitat. Hem vist visitantspujant en bicicleta, a cavall, fentcurses de velocitat, buscadors de“tresors” amb detectors de metall...Dies enrere vàrem veure uns jovesfent carreres sobre els murs de la caranord acabats de restaurar; els vamrenyar, i més tard eren enfilats alsostre de l’observatori d’aus, fentvoltes amb patinets.El guarda del poblat també va trobarun dels rètols informatius arrencat,que sortosament hem pogutrecuperar. L’armari didàctic ha estatnovament objecte d’agressions quedificulten l’obertura dels expositors.Un tècnic enviat pel Museu n’ha fet

les feines de reparació.Cal replantejar urgentment el lliureaccés al Poblat.

LA PLAGA DEL TOMICUS

El Centre, amb altres col·lectius il’Ajuntament han actuat de formacoordinada, i s’ha obtingut de laGeneralitat una subvenció de 60.000€ per la retirada dels pins afectatsdins el nostre terme municipal,confirmat pel mateix Director deServeis Territorials del Departamentd’Agricultura, Sr. Josep Pena, que esva desplaçar a Santa Coloma i vavisitar les àrees afectades,acompanyat per membres del Centred’Estudis de la Natura i representantsdel CEP.

Hem demanat i esperem queaquestes feines es facin de formaimmediata. Mentrestant, seguim la nostra lluitaparticular contra el Tomicus. Estemmillorant la recollida d’aigua de plujaamb la construcció de petits escocellsal voltant dels pins, per aconseguirque aprofitin al màxim l’aigua depluja. La nostra percepció,referendada pels tècnics, es que aixòestà resultant molt positiu, donat queel règim de pluges de laprimavera/estiu ha estat moltfavorable i ha enfortit els pins en laseva lluita contra les plagues.De fet, ja podem dir que tots els granspins des del Planell de les Alzines finsal final de la Riera de Can Calvet hanestat tractats d’aquesta manera.

Obres a la font del Drapet

L’armari Pedagògic Fotos: Albert Bellido

Les guàrdies al Poblat Ibèric

Com ja deveu saber la majoriade vosaltres, des de fa moltsanys el Centre fa la vigilància

del Poblat cada diumenge. L’objectiu és doble:• Per una banda rebre els visitants, feruna petita tasca de guiatge i donar elstríptics informatius a les personesinteressades en l’entorn i el poblatibèric.• Per l’altra, vigilar i demanar que espassi sempre pels camins assenyalatsi que es respectin les restesarqueològiques.

L’horari habitual és de 9.30 a 13:00hores. Al final de la jornada es fa unpetit resum del nombre de visitants id’incidències remarcables al quadernde vigilància.Actualment ens falten voluntaris.Volem recuperar l’antiga dinàmica,que permetia fer un sol dia de guàrdiaa l’any per persona, ja que érem mesde 50 els socis col·laboradors.Ens ajudeu a aconseguir novamentaquest objectiu?

Moltes gracies!

ol·lectiu CiutadàC

Llistat voluntaris al Poblat Ibèric diumengesdesembre 2018/febrer 2019

Jornada de treball10 Novembre 2018

Un any més, hem celebrat laJornada de Treball que desdel Col·lectiu Ciutadà

organitzem els Bruixots delTorrent. Novament hem tornat alPlanell de les Alzines, per acabar latasca de desbrossament i retiradade argelagues, ginesta i gatoses,totes elles molt perilloses en casd’incendi, com ja sabeu. Aquesta ésla primera anella o franja deprotecció ”neta”, de llevant aponent del Planell.Esperàvem mésvoluntaris, i per això no hempogut fer tota la franja deprotecció que ens havíem proposat.Malgrat això, continuarem feinejantles properes setmanes per netejartota l’àrea inicialment prevista. Sialgú es vol animar serà ben rebut.Com sempre, ens trobem cadadissabte a les 9 del matí, al capd’amunt del carrer RamonBerenguer, sota la font del Drapet.Com cada any, la Mercè Prat ensva oferir un deliciós esmorzar defruites, amorosament preparat.

Els Bruixots, durant la jornada de treball Fotos: Mercè Prat

- 27 -

etalls d’història localRdesinfectant pels animals, amoníac,carbur per fer funcionar els llums decarbur, alcohol de cremar, petroli,benzina, sosa càustica, etc., també elsremeis naturals que incloïa unconjunt de més de cent herbes, comles flors cordials, les arrels de malvíper al refredat, el liquen, l’orenga, laruda, la sàlvia, la cua de cavall, el pèlde panotxa, beneficiosa per a lacistitis, calaguala per curar elsespants, la romquina per a la caigudadels cabells, etc... ajudats usualmentper la Sra. Virgínia, persona moltentesa en herbes medicinals. Altresproductes com el lleixiu van arribarmés tard a l’obertura del negoci.Més tard, ja en els anys 1970,l’establiment s’obrí al mercat de lacosmètica, estètica i bijuteria, oferinttota classe de perfumeria i pecesd’engalonament. Tot plegat,acompanyat de l’oferta del gabinetd’estètica, que oferia el seu servei desdel local annex a l’herboristeria.D’alguna manera, la tendència actualdins de la nostra societat modernaens condueix a un retorn als nostresorígens. Avui dia, tots aquellsungüents i mètodes que els nostresavis tenien com per costum utilitzaren les dolences físiques ipsicològiques tornen a omplir lesnostres farmacioles. Altres païsoseuropeus, com França, Alemanya i elRegne Unit, són llocs on aquestretorn al passat s’ha aplicat en el diaa dia dels seus ciutadans, receptats alspacients amb recepta mèdica. Aixídoncs ens queda molt per avançar enaquest camp, ja que tot allò que enssembla antiquat i poc creïble, altrespaïsos ja han fet que aquest progréshagi estat símbol d’evolució com asocietat.

Molts dels lectors, de bensegur que coincidiríeu endir que la vida comercial

és aquella que dona més identitat enun poble o ciutat. Urbanistes de totesles èpoques han remarcat laimportància dels comerços com aespais de convivència per alsciutadans, tots ells vitals per aldesenvolupament d’una vida activade la població del mateix municipi.Potser l’element més atractiu de lesbotigues és que no en trobem duesd’idèntiques: poc o molt, els seusaparadors i els elements que són a lavenda, ens acaben sorprenent i ensfan parlar i opinar d’allò que hi veiem.Dins l’herboristeria i drogueriaAndreu Banús ens podem figurar que

hi acudien gent d’edats diverses perposar remei als seus mals, d’altres quenecessitaven productes de neteja,desinfectants, combustible perencendre la llar de foc, productesd’estètica o elements de cosmètica. Elseu amo Andreu Banús i la sevaesposa Visitació Guerrero, conegudacom la Sra. Visita, eren quiregentaven aquesta botiga, situada alcarrer de Josep Anselm Clavé número13, que es va mantenir enfuncionament des de 1950-51 i finsals 90. La seva filla Concepció Banúsens explica els productes de drogueriaque hi havia venut, com el trisòdicper a rentar els plats, escames desabó, terra d’escudelles per a netejarla cuina econòmica, sotal de

Text: Adrià Ballester i Garcia

L’herboristeria i drogueria “Banús”

Foto cedida per la familia

- 28 -

El passat dimecres 3 d’octubre, ala Biblioteca Salvador Cabré deSinguerlín, l´Aula va iniciar el

curs 2018/2019. El Sr. Diego Arroyo,tinent d’alcaldessa d’Educació,acompanyat per altres regidors delnostre Ajuntament i del nostrePresident, va dirigir unes paraules alsassistents, valorant la labor quedesenvolupa l´Aula a la nostrapoblació.La classe inaugural, impartida per laprofessora Mercè Durfort Coll, Dra.en Biologia i catedràtica de BiologiaCel·lular de la U.B., va ser moltinteressant. La complexitat del tematractat, “Naixement, vida i mortdels globus vermells” va donar peua diferents intervencions delsalumnes.

Text: Manel Garrido

ulaA

Coral de l’Aula

Obertura del curs 2018/2019

Després del Concert de finalde Curs, al mes de juliol ensvan proposar participar en

una trobada de Corals a Teià(Maresme). Acompanyats pel CorHarmonia de l’Escola Pia de Sarrià, elCor Side a Cappel·la de Barcelona i elCor Atàlia de Teià.Vam cantar al Centre Cultural del

poble, dirigits pel nostre DirectorAlbert Cabero. Ens va tocar ser elsprimers a cantar. Va sortir molt bé. Elrepertori molt bonic, del qual trescançons les vam fer sols i altres tresconjuntament amb les altres Corals.Va estar molt bonic i emotiu, i vamfer Aula. La trobada va finalitzar ambun dinar de germanor.

Text: Roser BouFoto: Lluis Calatrava

Exposicióde pintura

Ajuntament, acompanyades pelPresident de l´Aula Balbí Martínez, elpassat mes de setembre es vainaugurar una exposició de pintura ales instal·lacions del Pompeu Lab. Els

treballs exposats, fets per alumnes del´Aula i altres alumnes del professorJuanjo Lomas, van tenir gran èxit iacollida.

Amb gran èxit d’assistència i lapresència de la tinentd’alcaldessa de Cultura Petra

Jiménez i la Directora de PlanificacióEstratègica Isuka Palau del nostre

Text i foto: Manel Garrido

El regidor d’educació amb el presidentde l’Aula Foto: Antonio Enrique

Al Centre Cultural de Teià

- 29 -

- 29

ulaASortida a Navarra/Nafarroa

El grup a la Real Colegiata de Santa Mª de Roncesvalles

Text: Manel Garrido · Foto: Antonio Enrique

Un nombrós i entusiasta grupd’alumnes de l’Aula vamparticipar en aquesta sortida

cultural, feta entre el 26 de setembrei l’1 d’octubre, amb una organitzaciói coordinació perfectes i moltes ganesde passar-ho bé. El disciplinat grup vavisitar el Monestir de San Juan de laPeña, el monestir més importantd´Aragó a l´edat mitjana. TambéDonibane Garazi/Sant Jean Pied-de-Port, bonic poble d’Iparralde (delnord, referint-se a territori vasc-

francès) i relacionat amb el Camí deSant Jaume.A continuació Orreaga /Roncesvalles, Auritz/Burguete, covesde Zugarramurdi, coves d’Urdazubi-Urdax, vall del Baztán i la sevacapital, Elizondo... Pamplona/Iruña,a la que vàrem dedicar un dia sencer...el Monestir de Leyre, on vam tenirocasió d’assistir a una missaconventual amb cants gregorians enviu, preciós i molt emotiu... Sos delRei Catòlic, Estella/Lizarra... i per

últim Tudela.Les documentades explicacions sobreels llocs a visitar ens les donaval’Angel Azpiroz, i les completaven lesguies que ens acompanyaven en lesvisites. El grup rebia puntualinformació i resum fotogràfic de lajornada, mitjançant un grup deWhatsApp organitzat per a la ocasió.Varem compartir uns dies deconvivència, germanor, humor,història i “buen yantar”.

Després de la lectura de “Laimportància de ser Frank” a laTorre Balldovina, el Grup de

Teatre llegit de l’Aula va ser convidat aportar aquesta obra a la BibliotecaCentral, dins la programació del cicle“Paraula de Santa Coloma -Tardor 2018”.L’acte va tenir lloc dimarts 2 d’octubre.Alguns “oidors” van repetir la sevapresència i d’altres de nous ens vanacompanyar en aquesta especial ocasió. Es tracta d’una comèdia d’Oscar Wilde,divertida, paròdica i crítica amb els

estaments acomodats del seu temps,reconeguda com un dels textos cabdals dela comèdia anglesa de finals del segle XIX,en la que es manifesta un mónd’aparences, baixeses, falsedats,hipocresies, habituts masclistes i moltsetcèteres de les autodenominades classesaltes, que ens mostra l’humor de Wilde ique ens fan pensar que en molts aspectesno han estat encara erradicades de la

Teatre llegit“La importància de ser Frank”, d’Oscar Wilde

societat d’avui.I ara ja estem preparant l’obra dramàtica“La dama enamorada” de Joan Puig iFerreter, per poder oferir-vos-la dins elprimer trimestre del curs 2018-19 del’Aula, el dijous 29 de novembre al localdel CEP.És una peça de gran qualitat literària queha estat representada recentment alTeatre Nacional de Catalunya.

Text: Joan Llagostera

Els actors a la Biblioteca Central Foto: Antonio Ruíz

Festa Major

El primer acte tradicional amb el quecomença el cicle sardanístic ha estat el“Concert” al Teatre Sagarra, eldiumenge 2 de setembre, ambl’espectacle “Terra Galana”, un seguitde fragments de sarsuela catalana icançons que ens van oferir elsgermans Marta i Josep Arbonés.acompanyats al piano per VivianaSalisi amb unes amenes idocumentades presentacions que ensportaren a recordar els temps de la

El retorn de l’estiu

- 30 -

ardanesS

nostra lírica. Una bona vetlladaculminada amb la col·laboració delsassistents, emocionats entonant “Lasanta espina”.L’endemà, dilluns 3, al Jardí de CanSisteré, hi hagué la ballada d’inici de

temporada a càrrec de la Bisbal Jove,en la que no hi va faltar “Gironam’enamora” la popular composició deRicard Viladesau, en record dels 100anys del seu naixement.

11 de setembre

Acabada l’ofrena de flors pròpia de laDiada, en la que hi vam participar,tingué lloc l’audició de la cobla Ciutatde Terrassa amb “Marinesca” tambéde Ricard Viladesau i altres 8 peces. Ladarrera, com a comiat, fou «La santaespina», ballada formant una granrotllana de germanor.

ulaAGrup de lecturaliteràriaSecret candent,d’Stefan Zweig Text: Roser Martí

A l’any 1911, Stefan Zweig (1881-1942) va publicar “Secret Candent”,una obra que a partir d’una anècdotaens narra el pas de la infància al món

adult, amb la seva hipocresia, secrets,pactes i mentides. L’escenari és laclasse alta i burgesa a la que pertanyial’escriptor.Està estructurada en un triangleformat per la mare, el nen i el baró.Tots ells són ànimes solitàries queintenten buscar d’una manera o altrala companyia d’algú que els tregui dela solitud: el baró busca la companyiafemenina, el nen un amic, la mareuna aventura... Els seus desitjosd’aventura són diferents: el baró va ala caça i captura d’una amant, la maredesitja el festeig envoltat de

romanticisme i el nen cerca un amicamb qui compartir experiències.Cap d’ells aconsegueix el seu propòsit,tot i que cadascun creu aconseguir-loen algun moment; Es manifesta perpart del nen el complex d’Èdip, elremordiment de la mare davant elseductor agressiu... els vincles estrenquen, i únicament es podenrestablir compartint el secretcandent. La mare i el fill esdevenencòmplices, i marquen de formainexorable el pas al món adult.Una novel·la molt recomanable dellegir.

Ballada de Festa Major als jardins de Can Sisteré

Diada Nacional de Catalunya

Text i fotos: Joan Llagostera

- 31 -

A l’aplec delSerrallo

Diumenge 28 d’octubre, amb untemps esplèndid, arribem al barripescador del Serrallo deTarragona, just a temps de sentirla primera sardana del programadel seu 9è Aplec. Som 46 personesacollides pels organitzadors, i enespecial pel Sr. Jordi Grau, que jaconeixíem d’una anterior visita alParc del Francolí i que en aquestaocasió ens va oferir l’oportunitatde fer un passeig gratuït en unamoderna “golondrina” perl’interior del port, d’on es veu unaperspectiva inèdita de la ciutat,amb la catedral destacant al cimdel turó on està situada. Desprésdinem esplèndidament sota lesveles del restaurant l’Àncora, delqual en teníem bon record, tot ique l’anterior vegada una plugetaconstant va aigualir l’arròs delsqui seien prop les goteres.A la tarda, alguns vam optar peruna passejada per la ciutat fins alBalcó del Mediterrani, mentred’altres seguien les sardanes;entre aquests s’hi trobava elnostre president, l’Asensi, que esva indisposar i va haver de sertraslladat en ambulància al’hospital. No va ser greu, però jasabem que en aquests casos nodeixen que es marxi fins haver-seassegurat amb les protocol·làriesproves i anàlisis que tot funcionabé. Així que vam tornar amb el corencongit sense ell ni la Mari quees quedà per fer-li companyia.Sortosament l’endemà va poderanar a casa on es recuperàràpidament.

A l’Aplec del Serrallo

Cursetd’aprenentatge deballar sardanes

El 20 d’octubre ha començat unnou curset per aprendre iperfeccionar el coneixement i lapràctica de la sardana, conduït permonitors dels Laietans deBarcelona, que des de ja fa unsquants anys atrau una bona collad’alumnes interessats en aquestaactivitat, que s’està demostrantagradosa i profitosa per a tots elsparticipants.

ardanesS

- 32 -

iradorm Agustina Rico

Fèlix TriasLa tradició clàssica dóna nomscarregats de significat. El seu, Fèlix,penso que li esqueia, que s’adeia comfet a mida amb l’alegria vital que soliatransmetre. I si l’ocasió o el tema noconvidaven a l’alegria, igualmentmostrava força i intensitat vital. Unrostre i una veu que feien partícipsdels seus sentiments a qui l’escoltava,sobretot si el que deia passava pelllenguatge i la cadència de la sevaestimada poesia. Amant de l’art,impulsor d’aquells Joves Amics de laMúsica que van portar inoblidablesconcerts a Santa Coloma, cantaire decoral, pare lluitador per una escolapública, catalana i de qualitat a SantaColoma, impulsor de mil iniciativesper la Catalunya que somiava,voluntari social d’enorme entrega aCàrites fins a les darreres forces...

Quan es va tancar can Trias, unallum, un raig de vida, es va apagar alcarrer Major. Era una botiga, era untaller dels que ja no es troben, i tambéera un lloc amable on sempre hi haviaespai per més coses que la feina, onsempre es rebia bé tothom i es podiafer la xerradeta sense descurarl’obligació. Treball i sentiments, feinai conviccions, servei i generositat. Arauna altra llum s’ha apagat, però enFèlix i els qui són com ell sempredeixen una estela lluminosa, infinitespetites i grans llums sempre encesesen tots els qui, de molt a prop o demés lluny, l’han conegut, tractat iestimat.

Ha passat mig segle de la fundació d’uninstitut que va canviar una part de lafesomia de Can Zam i la vida de moltsjoves. Era el curs 68-69. Durant moltsanys va ser l’institut, l’únic d’aquellapoblació que havia deixat enrere elpoble que havia estat i que acabava derebre el títol de ciutat en arribar als100.000 habitants, sobrepassant-los.Els qui hi érem, sabem com era en elsanys 60 aquella oficialment proclamadaciutat. La gent més jove ens ho hasentit explicar mil vegades, ho podenllegir, i poden veure les tremendesfotografies que mostren aquella realitatamb tota la seva cruesa. El centre vanéixer amb el burocràtic nom deInstituto Nacional de Bachillerato Mixtode Santa Coloma de Gramanet (escritamb a durant el franquisme, mig perignorància mig per castellanitzar eltopònim) però de seguida va tenir nompropi, gràcies a la iniciativa del primerdirector, el senyor Vaqué (coms’anomenava llavors als professors,amb el tractament de vostè i pelcognom precedit de: el senyor..., lasenyora..., la senyoreta...).S’homenatjava així els ancestralspobladors del municipi.

Han passat els anys, han passat moltescoses. El centre ha viscut la seva pròpiatrajectòria vital a través de milersd’alumnes. Va ser una font d’igualtatd’oportunitats per a la joventutcolomenca i de barris barcelonins delvoltant sense institut (Trinitat, SantAndreu, Bon Pastor...), de maneraespecial amb la implantació delsllargament reclamats estudis nocturns,ja entrats els 70. I el centre ha viscut,com tota entitat, les llums i les ombresdel transcurs del temps i de la història,amb el pas per les seves aules de figuresde signe divers que havien d’adquirir alcap dels anys una singular rellevància.Però en els centres escolars el quecompta és la trajectòria comuna. Que,per fissures i entrebancs que hi hagi, laroda de les generacions continuïsentint-se’l seu. Que on van seure undia els pares, i els avis ja, s’asseguin elsnois i noies d’avui..., i els del futur.

El mes de gener de 1969 sortia a la llumel primer número de la revista Grama,després de tres anys de reunions iproves. Hi va haver diverses propostesde nom (l’Antena, la Tusa...). Vaguanyar Grama (afortunadament),aplegant el topònim de la ciutat il’herba menuda i pertinaç que rebrotaen les circumstàncies més adverses. Elnom, la tipografia i la presència físicade la revista van donar des del primermoment la imatge de projecteambiciós, d’una veu sòlida nascuda perresistir. Les lletres de caixa del nom, lesde marcar els embalatges (grosses,contundents, molts personals) hantingut la força d’un logotip, una imatgede marca. I el contingut apuntava debon inici un vol molt més alt que el d’unbutlletí més o menys acurat i complet,que es podia haver esperat en un àmbitno professional.

Grama va aplegar, sota el paraiguaprotector de les Parròquies de SantaColoma (propietàries de la capçalera)nois inquiets socialment, algunspolititzats, del poble, alguns de la JOC,altres incipientment polititzats delsbarris. Les noies van anar apareixentdesprés (signes dels temps) totincorporant-se de ple (redacció,corresponsalia, cap de redacció,administració, sotsdirectora,directora).

Grama ha estat la veu dels veïns deSanta Coloma, l’altaveu de les seveslluites i el recull dels mil i un temes queels podien interessar, la transmissoradel diagnòstic dels dèficits ciutadans itambé dels plans que podienrehabilitar-la, cronista dels canvissocials i polítics de les dècades en quèes va publicar. Escola de periodistes ifotoperiodistes, de vida i deprofessió... I per als qui vam tenir laimmensa sort de ser-hi en algunmoment, una pàgina irrepetible deles nostres vides. 50 anys després, unenorme projecte (12 capítolsaudiovisuals i un quadern en paper)realitzat per Josep Pitarque i unequip col·laborador, ens ho faràreviure.

50 anys de l’institutPuig Castellar

Grama 50 anysdesprés

- 33 -

- 34 -

Sabateta d’Arenys o orquídia de NadalNom científic: Paphiopedilum Insigne

auna i floraF

El Picot VerdCientífic: PicusviridisCastellà: Pito real.

Avegades també se l'anomenagenèricament pica-soques. Ésun ocell de mida mitjana (uns

30 cm) i amb un bec allargat i robust.Les ales són de tonalitats verdosa,groga i grisosa, i al cap s'hi distingeixun capó vermell. El mascle té unamena de bigoti vermellós, mentreque la femella el té negre.El podem trobar arreu de Catalunya idurant tot l'any, i no s'allunya gairedel seu lloc de nidificació. Aprofitatant els conreus de secà com el boscde ribera o el bosc de pi. A prop deSanta Coloma el podem veure en els

trams del riu passat Montcada, on hiha arbres de ribera i on hi fa el niu,fent un forat a la fusta dels arbrescaducifolis, dels que és més tova lafusta, i a vegades als pals de la llum.Des de fa uns anys hi nia una parellaals arbres del claustre de sant Jeronide la Murtra, i enmig del silenci delmonestir es pot escoltar el so enèrgicdel seu picar a les soques.És un ocell trepador que s'alimentad'insectes i larves allotjats als arbresmorts, però sobretot el trobempicotejant el terra a la caça deformigues i els seus ous.

Diuen que un frare caputxí vaanar a fer uns dies de recerespiritual al Convent

d’Arenys. Era un missioner instal·lata l’Índia més profunda, i va portar enel seu escàs equipatge un esqueixd’aquesta planta, que tant sovintejavaen aquell indret asiàtic. Va plantar-laa una torreta per deixar-la créixer alclaustre conventual i, oh miracle!l’orquídia es va fer gran icapritxosament va voler florir els diesde Nadal.Actualment, en aquella època de l’anydona gust passejar-se pels carrersd’Arenys de Mar i contemplar lesterrasses i balcons... i si tensoportunitat d’entrar a les cases i ferun cop d’ull a les eixides, el gust esmultiplica per mil. Les orquídies (les

Text: ANC

Text: Pepisabatetes d’Arenys, comcarinyosament esconeixen) estan totesflorides amb el seu màximesplendor. A Arenys es laseva flor del Nadal.La nit de Nadal, a la Missadel Gall, hi ha un gran ramd’orquídies damunt l’altar.La nostra, aquestasabateta que s’obre i no estanca, és preciosa. De lafamília de les orquidàcies,deu el seu nom a la sevaforma d’esclopet osabateta. N’hi ha d’altres,però la d’Arenys és única. No és a lavenda a cap floristeria, només elsveïns d’Arenys la tenen en exclusiva.L’Ajuntament d’Arenys organitza un

dia floral on es fa una passejada perles eixides i patis de la vila. (Demaneuinformació a l’Ajuntament d’Arenysde Mar).

- 35 -- 35 -

La foto retrobada

Web del CEP:www.puigcastellar.cat

Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 AConca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

Plaça de la Vila, 1923

Imatge de l’antiga plaça de la Vila, amb la masia de can Pascali a l’esquerrai l’Ajuntament a la dreta. Al centre, el monument que es va erigir l’any 1923a l’alcalde Llorenç Serra i Badosa, que morí fa cent anys, el 1918. Aquestmonument va patir desperfectes durant la Guerra Civil, i el 1953 fou reposatamb un bust restaurat per l’escultor local Joan Gironès.

PROPERES ACTIVITATS

NOVEMBREDissabte 24: Grup de Cultura: Visita matinalguiada a la Casa Vicens, al carrer Carolines deBarcelona, obra d’Antoni Gaudí.

Dimecres 28: Aula Universitària: Classeconferència, “Cuba, un immens país petit”, acàrrec del professor Vicenç Lozano Alemany,llicenciat en Periodisme i Història (UAB)

Grup de Cultura: Any Pompeu Fabra: Conferènciai exposició de fotografies a la Biblioteca Central.18:30 h

Dijous 29: Aula Universitària: Teatre llegit: “Ladama enamorada”, de Joan Puig i Ferreter

DESEMBRE Dimecres 5: Aula Universitària: Classeconferència, “Blancaneus i els 7 nans”, a càrrecdel professor Albert Beorlegui, llicenciat en Dret(UAB) i comentarista de cinema.

Dimecres 12: Aula Universitària: Classeconferència, “Com les telecomunicacions hancanviat el món”, a càrrec del professor Lluís Pratsi Vinyas, Doctor en Enginyeria i Telecomunicació, iCatedràtic jubilat del Dept. d’Enginyeria Electrònica(UPC).

Dijous 13: Vetllada nadalenca del CEP. Poesia icançons de Nadal.

Diumenge 16: Vida del Centre: TradicionalEsmorzar Ibèric al Planell de les Alzines 10:00 h

Dimecres 19: Ciutat: “GRAMA 50 anys després”.19:30 h. Presentació documental a la Biblioteca delSinguerlín, Salvador Cabré.

Aula Universitària: Actuació de Fi de Trimestre del’Aula: Coral Jordi Antonín.

Dijous 20: Aula Universitària: Tertúlia literària.

Dissabte 29: Aula Universitària: Anada a l’Auditoride Barcelona per assistir al Concert de Cap d’anyde la Banda Municipal de Música de la ciutat.

Dilluns 31: Patronat Pro aplec i Amics de laSardana: Audició de Festa Major d’hivern amb laCobla Contemporània, a la Plaça de la Vila, 12:00h

ALTRES ACTIVITATS EN PREPARACIÓ:Orfeó Tanit, juntament amb la Coral Iparadisi, lacoral de l’Escola de Música i la seva Banda,concerts del “CÀRMINA BURANA”, entre els dies 8i 10 de Març de 2019 a l’Auditori de Can Roig iTorres.Orfeó Tanit: Maig 2019: Concert a la presó dedones de Wad RasNotes:Aula Universitària: El taller de PINTURA continuaràfent se tots els dimecres i els assaigs de la CoralJordi Antonín els dijous, ambdós a la sala gran delCEP.Secció de Muntanya: es reuneix els dimarts a les20.30h al local del CEP. Hi ha servei de biblioteca,amb un munt de mapes actualitzats a la vostradisposició. Disposem d’un petit servei de lloguer dematerial de muntanya per als socis.

Novembre 2018 febrer 2019

gendaa

Juliol 38º dia 26 22,8º dia 15

Agost 41,2º dia 4 19,5º dia 15

Setembre 34,2º dia 22 16,1º dia 28

Octubre 33,1º dia 19 5º dia 30

Dies de pluja Total litres

Juliol 3 34,9 litres

Agost 3 43,6 litres

Setembre 4 73 litres

Octubre 13 172,6 litres

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMESEstiu - tardor 2018

Màxima Mínima Mitjanes

Màximes: 34,5ºCMínimes: 22,8ºC

Màximes: 35,4ºCMínimes: 28,5ºC

Màximes: 28,6ºCMínimes: 20,5ºC

Màximes: 24,9ºCMínimes: 14,7ºC

Total dies pluja: 23Total trimestre: 324,1 l.

Qualitat i servei des de 1934

93 385 90 01