BUTLLETÍ NÚM 135 · 2on Trimestre 2018 · PRIMAVERA · SANTA COLOMA DE GRAMENETET

El Forn de laMarta

Avda. Pallaresa, 136Tel. 93 468 38 79

Santa Coloma de Gramenet

Servei de granja i cafeteriaPans artesans i especialitats

Pastes, pastissos i pa sense gluten

. . . Tornem als nostres origens

Sumari ditorialeRenovació de mandat en la Presidència del CEP Iniciem un nou mandat en la Junta del CEP; malauradament no hi ha hagut cap novacandidatura, i l'anterior junta repeteix mandat. Costa que sorgeixin persones que s'hivulguin posar al capdavant... trobar els socis que vulguin rellevar-nos quan acabi el mandatd'aquí a quatre anys serà un dels reptes prioritaris. Tot i això, la massa social té bona saluti hem començat el 2018 amb 716 socis, 15 més que el 2017, i mantenir-se és ja un repteexitós. Després de 72 anys de vida, avui continua essent una entitat que podríem dir-nefamiliar, en què la majoria ens coneixem, on hi trobem famílies en què avis, fills i néts ensón socis, i on cada any, durant l'assemblea de l'entitat reconeixem i agraïm als socis laseva fidelitat al llarg de 60, 50 i 25 anys. Però tot i aquestes particularitats el CEP éstransversal, amb varietat de seccions, des de la més esportiva, com la de Muntanya, a lesmés culturals, com les de Sardanes i Cultura... o el Col·lectiu Ciutadà, que s'ocupa del mediambient i la reforestació de la nostra muntanya... l’Aula d’Extensió Universitària de laGent Gran... o els més menuts del Grup Infantil, dirigit per joves monitors que fan unafeina excel·lent per l'educació en el lleure i d'iniciació en l'excursionisme. Ara hi tenim 9seccions. És una entitat “polièdrica”, on cada secció té el seu lloc i la seva veu. Tanmateix,som una entitat oberta i abocada al dia a dia del que passa a la nostra ciutat, a Catalunyai al món i amb vocació d’incidir en la societat. També volem mantenir la relació amb totsels socis, no només amb els que participen directament en les activitats, per això disposemd'una revista trimestral on en 40 pàgines s'expliquen la vida i activitats del CEP. Tanmateixdisposem d'una bona pàgina web, on volem incidir més en les xarxes socials.En un dels objectius fonamentals, tenir una entitat sanejada econòmicament iautofinançada, aquest any ens ha costat acabar sense números vermells. Des del 2009 nohem tocat la quota de soci, força econòmica, de 35€ l'any, i cada vegada són més minsesles subvencions de l'administració. Tot i que som austers en la despesa, el fet de disposard'un local propi és un privilegi, però també genera moltes despeses corrents, sobretot enconsum d'electricitat, IBI, etc... perquè s'hi fan força activitats diàries de l'entitat i sovint,per la seva centralitat, es deixen sales a d'altres entitats per reunions o exposicions.

Preocupats per la situació del paísCom podeu comprovar amb el llaç groc a la portada de la publicació, volem sumar-nos ales demandes de llibertat. Que Catalunya deixi d'estar tutelada pel 155, i que no existeixinpresos polítics ni es judicialitzin l'opinió i les idees polítiques dels ciutadans.També ens amoïna la situació del nostre paisatge, que va cap a un canvi substancial enpocs anys, per la previsible desaparició de les pinedes, el bosc predominant de les vessantsde solell de la nostra muntanya. La imparable plaga d'un petit escarbat -el Tomicus-,combinat amb la processionària, els fongs i la manca de pluja, fa que els pins (fins i tot elsadults de més de 50 anys) es debilitin i morin, i que a la llarga les nostres pinedes litoralses converteixin en matollars, tal i com expliquem a les pàgines interiors del butlletí.

Poblat ibèricPel que fa al Poblat Ibèric, amb el que ens sentim molt lligats, cal dir que el juny de l'anypassat es va signar un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament, l’Institut d’EstudisCatalans (IEC) i el Centre Excursionista Puigcastellar (CEP), destinat a la protecció, gestiói difusió dels béns inclosos en la zona arqueològica del Poblat Ibèric. S'ha creat unaComissió de Seguiment del Poblat Ibèric, un òrgan mixt format per representants de lestres parts: l'Ajuntament, que actua com a gestor directe del jaciment, les tasques demanteniment i vigilància i llur promoció, l'’IEC, com a propietari dels terrenys del poblatibèric, i el CEP, que ofereix la seva col·laboració i assessorament com a entitat ciutadanadefensora i difusora de la zona arqueològica i del seu entorn. Pel CEP es tracta d’unaimportant fita, ja que per escrit es garanteix la recerca, la conservació, la difusió i la curadel Poblat. De fet ja s'està materialitzant amb inversions de consolidació de les muralles id'alguns habitacles, així com el projecte que es farà de millora del Planell de les Alzines.

MUNTANYA 4Els cingles de Rupit 4Les Roques de Sant Honorat 5Nova Web 6XXXIVè Curs d’Iniciació de Muntanya 6Els Salts d’aigua de Canaletes 7Tavascan 8-9SENDERS 10Novetats a la llera del Besòs 1040ª Marxa de Regularitat 11CEL OBERT 13CULTURA 14Visita al Museu d’Història de Barcelona 14”Tres mirades. En la meitat del món” 15VIDA DEL CEP Mor Enric Noguera 16Assemblea extraordinària 17GRUP INFANTIL 18-19ORFEÓ TANIT Dia internacional de... 20Sortida al Vendrell 21Concert d’hivern 22CIUTAT “Coloristes” 23AULA 24AULA CAMINA 25AULA ITINERANT 26AULA DE LA GENT GRAN 27-28COL·LECTIU CIUTADÀ 28-30SARDANES 31-32MIRADOR 32-33FLORA I FAUNA 34AGENDA 35

BUTLLETÍ núm. 135Centre Excursionista Puigcastellar

Dipòsit Legal: B-33928-94Impressió i composició:

Impremta VarelaDisseny i maquetació:

Quim VarelaDirecció: Ferran López

Equip de redacció:Climent PrietoManel Galgo

Albert NogueraXavi Padró

Roser VicenteAgustina RicoPepita P. Valls

Seu local: C/ Sant Josep, 2008922 Santa Coloma de Gramenet

Tel. 93 385 99 41A/e:puigcastellar@puigcastellar.catwww.puigcastellar.cat

Nota: El CEP no comparteix necessàriament lesopinions exposades per aquells que signen els articlesd'aquest butlletí.

Portada: Salt d’aigua de Cabrera d’AnoiaFoto: Marta Hernández

- 3 -

untanyam

Aquest mes de febrer hem anat a

Sant Honorat. Les Roques de

Sant Honorat us poden recordar

el conglomerat de Montserrat i Sant

Llorenç del Munt. Queden una mica

aïllades, i això li dóna una panoràmica

espectacular a les serres veïnes (i no tan

veïnes). L’excursió passa per zones

exposades, però sense perill si anem amb

- 5 -

no és un passeig agradable. Però bé, jasom de nou a la pista, i tot i querepetidament intento dur-vos pel camísenzill, us torneu a enfilar, aquest coppel grau de la Teula, cap al Castell del’Envestida. Allà sí que no m’hitrobareu! M’han dit que les vistes sónmagnífiques, però jo us espero aquíbaix, que haureu de grimpar i atansar-vos massa al buit.Ja és mitja tarda i només ens quedabaixar per la pista cap al poble. Tornema la plaça on us he conegut aquest matíi m’estiro a terra a descansar. M’heu fettreballar de valent avui, però m’ho hepassat molt bé. I em sembla quevosaltres també, oi?

Les Roques de Sant Honorat

prudència, ja que la roca s’agafa molt bé a

les nostres botes. Les formacions rocoses

també tenen el seu encant, res a envejar a

d’altres muntanyes.

Comencem a l’hotel de quatre estrelles

Can Boix, havent deixat el cotxe una mica

abans d’arribar-hi; travessem l’hotel i

comencem a ascendir per la muntanya,

voltant-la cap a la Roca del Corb. Un cop

guanyada certa altura, trobem el Forat del

Corb al costat de la pista per on caminem,

assenyalat amb un mapa al mateix camí.

Una mica més endavant ens desviem a

l’esquerra per visitar la Casa del Corb, una

vauma obrada de dimensions

considerables, amb espai pels animals a

l’entrada, vàries habitacions separades i

un forn per coure el pa a la zona comuna.

Tornats a la pista, seguim endavant i una

mica després ens enfilem a la roca per

visitar la ermita romànica mes petita de

Catalunya, Sant Salvador del Corb. Dalt

de la roca fruïm d’unes vistes

espectaculars de Sant Honorat, i també

una primera vista de la pujada a la Roca

del Corb. Tornem a la pista, i més

endavant, en una corba ombrívola sense

cap indicador, ens enfilem cap amunt per

un coll rocós i assolellat, on creix un arbre

frondós sobre la canal per on ascendim.

Aquí, una cadena ens ajuda a pujar la

paret de roca que ens separa del cim.

Finalment ens arribem al coll de Mu, des

d’on accedim a les Roques de Sant

Honorat. Les anem voltant per un camí

espectacular que ens porta per un

conglomerat entre paret i paret; a cada

volta van apareixent formacions

espectaculars als nostres ulls i estimballs

als nostres peus. Amb paciència anem

fent camí, fins que arribem al que puja al

cim, una ascensió forta que ens duu en

poc temps a l’altiplà que corona les

roques, i on hi ha l’ermita de Sant

Honorat. Dinem amb unes vistes

espectaculars des de les parets que

envolten l’altiplà, després el voltem per

veure les vistes de totes bandes, i baixem

cap als cotxes pel camí que porta a l’hotel,

desviant-nos abans per visitar la

Fontviva.

Text: David Buils

- 6 -

untanyam

Nova web de ressenyesd’excursions del CEP

Des del passat mes de febrerteniu a la vostra disposicióuna pàgina web on podeu

trobar totes les ressenyes de lessortides organitzades pel CEP des degener de 2012.L’hem engegada amb la intenció defacilitar als socis un bon grapat depropostes per sortir a la muntanya,per repetir o per fer de nou, a més deservir com a repositori de l’activitatde la Secció de Muntanya.La web està organitzada per anys, iper a cada sortida podreudescarregar-ne un pdf amb el mapa

del recorregut, distància, desnivell iperfil longitudinal. També arxius ambel track (gpx i trk) per poder seguir elrecorregut amb el gps. I a més, unarxiu kml per a visualitzar enaplicacions com ara Google Earth.Us recomanem que si voleu fer algunad’aquestes sortides, ens demaneuinformació addicional. Us podemdonar moltes pistes sobre els llocs avisitar, el tipus de terreny, ladificultat, l’accés, etc., i estaremencantats d’atendre-us.Per últim, el més important, el link:

www.cepmuntanya.com

XXXIVè Curs d’iniciació a la MuntanyaEl proper mes de setembre iniciem una nova edició del Cursd’Iniciació a la Muntanya, adreçat a tothom que vulguiaprendre a planificar i realitzar excursions amb autonomia iseguretat.El curs consta de sis sessions teòriques i tres sortidespràctiques, i es realitzarà del 24 de setembre al 31 d’octubre.Ja pots inscriure’t i reservar la teva plaça.

untanyam

- 7 -

Salt del Cargol Foto: Marta Hernández

Heus aquí una sortida singular.

Singular com totes, direu. Bé,

els lectors assidus de les

ressenyes de muntanya ja sabeu que les

acostumem a encapçalar descrivint el

moment de la trobada per dirigir-nos al

destí marcat. En aquest cas, també

començaré explicant que ens vam trobar

al lloc habitual per, tot seguit, sortir amb

els cotxes cap el nucli urbà de Canaletes,

pertanyent a l'Ajuntament de Cabrera

d'Anoia... Però passant per alt les

anècdotes del viatge, per no convertir en

una enciclopèdia aquesta ressenya. Així

doncs, un cop ben esmorzats, comencem

per l'excursió.

Va ser una excursió de fonts i salts, salts

d'aigua, clar. En tot cas, el primer a

ressenyar és la Font del Llorer, petit i

bufonet salt on vam fer la preceptiva

aturada per embadalir-nos amb la seva

bellesa i fer les desitjades fotos. Represa

la marxa, l'aturada número 2 fou al Salt

de Capellans, caiguda d'aigua de majors

proporcions físiques i estètiques que

l'anterior. Altra vegada contemplació i

proveïda d'imatges a les memòries dels

nostres dispositius. No va ser una

excursió monòtona en absolut, malgrat

que aquesta ressenya pugui ser-ho,

perquè el proper paràgraf podria ser un

copia i enganxa de l'anterior, canviant el

nom del salt, en aquest cas, al Salt del

Rector.

El recorregut es desenvolupà en un marc

paisatgístic de cingles, rierols, boscos i

cultius mediterranis. Amb espècies

arbòries com el pi blanc i l'alzina, així

Els Saltsd’aigua deCanaletes

com vegetació de ribera i cultius de blat,

vinya i olivera. Esquitxats en aquest

paisatge vam trobar algunes runes de

masies, aquí i allà.

Però tornem al que anàvem. L’últim que

he ressenyat és el Salt del Rector? Bé,

aleshores el que ve tot seguit és el Salt de

la Mala Dona que, compartint el comú

denominador de ser un salt d'aigua, té

com a singularitat les seves considerables

dimensions... I passem a l’última

enumeració de Salts, el dels Cucs. Maco,

preciós, estètic i quants adjectius hi

vulgueu afegir.

Finalment, com que el millor ha de venir

a les darreries, donem fe que les

anunciades pluges van caure,

precisament, quan estàvem aixoplugats al

bar-centre cultural de Canaletes.

I esperant que no hagi estat una ressenya

feixuga, us desitja el millor qui la signa.

Text: Ramon Canela

- 8 -

untanyam

TavascanCampament hivernal - 17 i 18 de març de 2018

Aquest hivern ha estatexcepcional en precipitacionsde neu, i al campament

d’hivern ho hem pogut constatar igaudir-ne. Teníem per endavant dosdies intensos que alguns vam començardissabte ben d’hora, a Can Zam. Laresta, ens vam trobar a l’estació d’AltaMuntanya de Tavascan. La vall fins alrefugi es va buidant de cases, i nomésqueden masos aïllats. La neu enssorprèn de sobte, gairebé en arribar al’aparcament on deixem els cotxes. Un petit grup decideix gaudir de lespistes d’esquí, gairebé buides. A les10:00 h la resta fem la primera excursióamb raquetes. L’objectiu: El Pic de laCima (2453 msnm). El dia ha sortitfantàstic, amb un bon solet i sense gensde vent. Arribem fins al mirador deCorbiu seguint la pista d’esquí nòrdic,

una passejada molt accessible i amb unascens molt suau. Des del mirador, lesvistes a la vall son fantàstiques. A partird’aquí ens endinsem en un bosc de pinegre amb força desnivell, però laméteo es va complicant, fins quecomencen a caure les primeres volvesde neu, que ja no pararan en tot el dia.La darrera part de l’excursió transcorreper la carena nevada, on la visibilitat jas’ha reduït força, tot i que les vistes abanda i banda de les faldes de lamuntanya nevada són encaraespectaculars. Gairebé tothom coronael cim, però el temps no permet jagaudir del paisatge. Finalment tornemcarena avall i ens reunim tots per a feruna baixada amb grampons, molt mésútils per al descens.La darrera part de l’excursió abansd’arribar a la pista de tornada es fa

feixuga, ja que hi ha zones on la neu ensenfonsa brutalment. De fet és unasituació gairebé còmica, on algunsopten pel mètode “cul a terra” perevitar les penúries d’anar-se enfonsant.Ai! Que vam trobar a faltar un bontrineu!A les 16:00 h. arribem al refugi, idesprés de menjar una mica idescansar, ens instal·lem a les dueshabitacions que tenim destinades per apassar la nit. Del sopar què us hed’explicar! Molt bon tiberi i bonacompanyia. A més vam tastar elPatxaran casolà fet a base dels aranyonsrecollits en una sortida anterior.Felicitats, Montse! T’hi podriesdedicar!Després de passar tota la nit dedissabte nevant, el diumenge al matíens trobem un paisatge siberià. Els

La Pleta de Gavàs Foto: Salvador Clavera

Text: Marta Hernández

- 9 -

cotxes amb un pam de neu pols i totala vall emblanquinada. Tenim sort queno faci gens de vent, i les ganes desortir de ruta hi són. Comencem sensegaire pretensions, sempre amb els ullsposats al cel. Anem pujant pel torrentde Mascarida, on les faldes de la vallestan cobertes de neu pols sense caprastre de traces del dia anterior.Formem un grup compacte caminantamb les raquetes, i protegits amb elsparavents i les fundes de les motxilles.No deixa de nevar. En el moment enquè la ruta es posa més dreta, calcalçar-se els grampons. El grup mésintrèpid segueix endavant fins al’Estany gelat de Mascarida. Lasuperfície del llac s’intueix, per la zonaplana i blanca. Fa la pinta de ser unparatge molt bonic per a visitar-lo a laprimavera i l’estiu. Mentre baixem capal refugi, el temps millora i els núvolsfan que la llum sigui molt maca. Fins itot, al final, el sol torna a lluir, is’assoleix l’excursió amb un cel blau.Sembla increïble, però la neu delscotxes s’ha fos, i podem tornar a casasense problemes a la carretera.Ha estat un experiència molt bonica, isobretot per aquells que s’han estrenatamb les raquetes i grampons i la méteohivernal. De ben segur que repetiran! Remuntant el torrent de la Mascarida Foto: Marta Hernández

Estanys de Marcarida Pic de la Cima

Novetats a la llera del Besòs

- 10 -

Text: Xavi Padró

El GR-92El que fa mesos era un rumor, s’ha

confirmat. La Federació Catalana

d’Excursionisme, i en concret la

secció de Senders, tenia previst fer

passar el GR-92 per la costa. Fins ara

només era un projecte, una idea, però

recentment s’ha creat una comissió

per dissenyar el nou recorregut del

sender. S’ha començat per les terres

de l’Ebre, on han trobat l’oposició dels

arrossaires, que temen que els

senderistes malmetin les collites.

Malgrat tot, el projecte tira endavant.

Pel que fa al GR-92 Mediterrani actual,

es vol mantenir el sender, però amb

un altra denominació. Com es

evident, al CEP no veiem de bon grat

aquest projecte, i mostrem el nostre

descontentament per no haver-ne

estat informats prèviament... En som

cuidadors d’un tram d’uns 40 km, des

del coll de can Bordoy al pont de

Montcada sobre el Besòs, i creiem que

no hauria de ser la denominació de

l’actual GR-92 la que ha de canviar

sinó la del nou recorregut, per raons

històriques, pràctiques i

econòmiques. I per respecte a la

memòria d’en Llibert Carulla,

colomenc i creador de tot el GR-92, i

que va voler que el sender fos el que

és ara. Estarem amatents a noves

notícies i demanarem una informació

més detallada a la Federació.

Marxa de regularitat del CEPEn referència a la marxa de

regularitat, aquest any en celebrem el

40 aniversari, i l’arribada serà a la

Plaça de la Vila. El recorregut

començarà per la part obaga de la

Serra de Marina i passarà per llocs

emblemàtics d’aquest indret. Per

raons de calendari es farà el

diumenge 6 de Maig i, per tant, cal

que porteu aigua, barret i crema de

protecció solar. Aneu equipats amb el

calçat adequat, i millor que porteu

bastons.

El GR-2Si us hi heu fixat, pel passeig del Riu

Besòs han aparegut des de fa un

temps uns senyals de GR fixats als

fanals. Es el GR-2, que venint de la

Jonquera passa per Aiguafreda i baixa

pel riu fins a Sant Adrià. Aquest

sender consta de vàries etapes.

Trobareu tota la informació a la

pagina Web de la Federació o cercant

per Internet.

Senyals del GR2 a un fanal, prop de la llera del Besós Foto: Carme Saro

- 11 -

40ª Edició de la Marxa de Regularitat del CEP

Aquest any, el diumenge 6 deMaig és una data a tenir molten compte. Enguany serà la

40ª edició de la tradicional Marxa deRegularitat(*), i ho volem celebraracabant a la Plaça de la Vila de lanostra ciutat. Farem un tomb pel ParcNatural de la Serralada de la Marina;l’inici serà a l’ermita romànica de SantPere de Reixac.Encara teniu uns dies per posar-vos enforma, ja que serà més llarga i amb undesnivell una miqueta més gran que enles darreres edicions. Per tal que siguitot un esdeveniment participatiu delCEP, volem que tothom hi assisteixi, jasigui inscrivint-se a la marxa ocol·laborant en llur organització. No usho penseu més i participeu-hi...gaudireu molt i trobareu racons quepotser no coneixíeu. Us animem quevingueu!Per inscriure-us, acosteu-vos al CEP dedimarts a dijous i de 7:00 a 9:00 h. delvespre.

endersS

(*)Arribem a la quarantena edició de la marxa de regularitat en la segonaetapa. Comencem a treballar per a la renovació i encetar, així, una terceraetapa a partir de l'any que ve. De moment podeu reservar la data de laque tenim a tocar, en la que anirem de Montcada a Santa Coloma.

Inscripcionsal CEP

C/ Sant Josep, 20

De dilluns a dijous de 7 a 9 del vespre

93 385 99 41www.puigcastellar.cat

El dissabte 10 de març vamrealitzar una visita comentadaal jaciment de Puig Castellar,

per conèixer in situ els resultats de lesdarreres excavacions i les tasques deconsolidació de l'any 2017. Ens guiavenla directora del Museu, Magda Clavell,i la directora de les últimes excavacions,l'arqueòloga Conxita Ferrer. Hi vamparticipar una trentena de persones,majoritàriament dels que formem partdel grup de voluntaris que durant totsels caps de setmana de l'any fem latasca de vigilància i acolliment delsvisitants del poblat. Vam iniciar elrecorregut per la porta originària delpoblat, al costat de migdia, per acontinuació, anar cap al costat nord, elque mira a Montcada, on s'han fet les

intervencions de consolidació mésimportants i clarament perceptibles.En concret, un llarg pany de murallaexterior d'uns 50 m., i que quanl'habitaven els ibers tindria una alçadades de l'exterior d'uns 4 metres, unabona muralla defensiva. Per l'interior,el carrer principal de la cara nord, s'hanconsolidat murs i les entrades de lesestances i alguns paviments, on s'hi hasenyalat amb un color diferent el llocque ocupava la llar de foc.També vam visitar el vessant nord-est,on va aparèixer un forn comunitari, itambé una casa amb diverses estancesi el terra cobert de lloses. Queda perexcavar un dels extrems del jaciment,amb el que es tancarà tot el perímetred'un poblat que estava encastellat amb

Visita al Jaciment de PuigCastellar amb l'arqueòlogaresponsable de les excavacions

Text i foto: Albert Noguera el obertC

- 13 -

Neu a SantaColoma

Tot i que al març no hauria deser un fet excepcional, elcanvi climàtic fa que la neu ja

no ens visiti cada any a SantaColoma. Per això, dues nevades, tot ique testimonials en el mateix hivern,fan que sigui noticia. Us deixem unasimpàtica fotos d'en Pere Sors, des delPoblat Ibèric.

altes muralles de defensa.La visita va ser molt productiva enquant a conèixer nous aspectes sobre eljaciment, moltes preguntes quel'arqueòloga Conxita Ferrer va anardesgranant... el nombre de pobladors,particularitats de les construccions,durant quant temps va estar habitat,...o detalls com per exemple, que un copabandonat pels ibers hagués pogutacollir alguna petita torre de vigilànciaen època romana, segons els vestigistrobats i donada la seva situacióestratègica.

L’arqueòloga, Conxita Ferrer, assenyalant detalls de les derreres excavacions

- 14 -

Visita al Museu d’Història de Barcelona

ulturaC

D’on som, d’on venim? Diu la

dita castellana: “uno no es de

donde nace sino de donde

pace”.

Un país no és un tros de terra, és la gent

i allò que fas al llarg dels anys, que roman

i deixa petjada. Saber què varen fer els

ibers, els visigots, els romans… és

conèixer la nostra història. El passat surt

quan es graten les entranyes de la terra,

que tot ho guarda com en una eterna

gestació.

Vàrem visitar el Museu d’Història de

Barcelona i les pedres ens van parlar per

boca de la nostra guia, que ens feia

retrocedir dos mil anys per imaginar-nos

una Barcelona naixent: Barcino (llegit en

llatí, Bàrquino), vora un mar per on al

llarg dels segles han arribat cultures

diferents deixant el seu testimoni, i tot

allò que queda és el que som com a poble.

Tot això ho sabem perquè els arqueòlegs,

els paleontòlegs i els historiadors ens

regalen el seu coneixement en forma de

museus i llibres per desvetllar-nos d’on

som, d’on venim.

Visitem els museus!

Text: Marga Manzanares

Aquests dies s’han fet alguns actes de celebració del centenari de l’HospitalPsiquiàtric de Torribera, dels que us en farem una aproximació en el pròximbutlletí.

- 15 -

ulturaC

El passat dijous 19 d’abril, a lasala gran del CEP, es vainaugurar l’exposició de

pintures, fotografies i textos “Tresmirades. En la meitat del món”, en laque tres artistes locals intenten fer-nos arribar el fons de l’ànima humanaa partir de les pintures d’OswaldoGuayasamín(*) i cada un d’ells hoexpressa amb la seva tècnicapersonal, aconseguint una obra corali multidisciplinar molt interessant:En Fernando Montenegro s’uneix ambla imatge i el color d’OswaldoGuayasamín, compartint sentimentsi emocions que són universals, i lalluita per la vida de les persones mésdesfavorides d’Amèrica Llatina. En elsseus quadres hi ha tota la veritat i lapersonalitat d’un autèntic artista.Al seu torn, en Joan Guerrero miraamb el cor a través de la càmera. Enles seves imatges en blanc i negre hiha sentiment, humanitat iproximitat. Sempre amb els mésdesvalguts, en el seu camí perl’Amèrica Llatina que tant estima, hitroba bondat, senzillesa i amor entotes aquestes persones. Les sevesfotografies són un preciós reflex plede vida.En Juan Carlos Ferrer és natural deSanta Coloma de Gramenet. Se sent aprop de la ciutat i els seus habitants.Va trobar en el microrelat un gènereliterari ideal per expressar sentimentsi emocions. Sovint els passejos per laciutat i la vida quotidiana li aportenel material per escriure aquesteshistòries, on els petits detalls sempresón molt importants.

Aquesta exposició la podreu veure

Exposició “Tres mirades. En la meitat del món”

D’esquerra a dreta: Juan Carlos Ferrer, Joan Guerrero i Fernando Montenegro

Text: Ferran López

durant tot aquest trimestre a la Saladel Centre Excursionista, de dilluns adijous i de 7 a 9 del vespre. Per avisites de grups, poseu-vos encontacte amb secretaria. Us larecomanem. Els diferents temes ques’hi tracten, Paisatge quotidià, Lucha,Despedida, Raíces, Madre, Camino,Cielo, Jornal, no us deixaranindiferents.

(*) Oswaldo Guayasamín (Quito,6.07.1919 – 10.03.1999) fou unpintor, escultor i muralistaequatorià, considerat un dels gransrepresentants de l’indigenismeamericà.

De pare indígena i mare mestissa,Guayasamín sempre proclamà amborgull els seus orígens, fet que esreflecteix a la seva pintura, d’unaforta càrrega social. Lesrepresentacions de Guayasamíncapturen sempre situacionsd’opressió política, racisme, pobresai explotació. Durant la seva vida

lluità per al reconeixement del poblesindígenes d’Amèrica Llatina. LaUNESCO el premià enreconeixement de «tota una vida detreball per a la pau».

Es graduà a l’escola d’arts de Quitocom a pintor i escultor. Exposà perprimer cop el 1942. El 1948 guanyàel primer premi del Salón Nacionalde Acuarelistas y Dibujantes del’Equador, i el 1955 guanyà el primerpremi de la III Biennal d’ArtHispanoamericà de Barcelona, ambla seva obra El ataúd blanco. El 1957fou nomenat el millor pintor sud-americà a la IV Biennal d’Art de SãoPaulo. A Quito, a part del museuinstal·lat a la seva casa, Guayasamínprojectà i construí un museu dedicata l’ésser humà, anomenat La Capilladel Hombre, inspirat en l’estilarquitectònic inca i que mostra elsseus quadres de més gran format,dedicats a retrats de diferentsaspectes de l’home.

- 16 -

Mor EnricNoguera

El passat diumenge 11 defebrer va morir el doctor EnricNoguera i Mateu, a l'edat de

92 anys. Era un metge emblemàtic iestimat a la ciutat i estretament lligata la història de l'Hospital de l'EsperitSant, compromès socialment ambSanta Coloma i soci del CEP des de famolts anys.Va néixer a Pineda de Mar el 1925, onhi va passar la infantesa i la joventut,i on sempre s'hi va sentir lligat. Peròtota la vida social i professional la fixàa Santa Coloma després de casar-seamb la Marta Carreras.

Una vida a l'Hospital de l'EsperitSant i metge de capçaleracolomencA l'Hospital de l'Esperit Sant hi vadedicar gairebé 50 anys de servei,exercint de pneumòleg i anestesista, isent director mèdic del 1978 al 1984.Fou un dels artífexs de la conversiódel sanatori en hospital general. Lallarga dedicació al centre li va serreconeguda en un homenatge on es

ida del CEPVva atorgar el seu nom a la sala d'actesde l'hospital. L'any passat, durant elCentenari de l'Hospital, i gràcies aquè en fos memòria viva, es vanpoder recollir molts aspecteshistòrics i anècdotes viscudes deprimera mà pel Dr. Noguera. Alsanatori va coincidir amb metges dereconegut prestigi, com el Dr.Caralps, Rosset, Robusté, Moreno ....isobretot amb el Dr. Margarit, ambqui va ser pioner en la cirurgiapulmonar a Espanya.Va ser metge de capçalera de moltscolomencs durant 45 anys i tambévisità a la seva consulta particular delcarrer Sant Carles.

Implicat amb la ciutatVa formar part de diverses entitatsde la ciutat i tenia un fort lligam ambla parròquia de Santa Coloma. El seuesperit de servei a la comunitat el vaportar a participar en activitatspolítiques a l'Ajuntament: Va formarpart de la candidatura de ReformaSocial Catalana al Congrés l'any1977, i va ser regidor deConvergència i Unió l'any 1979 en elprimer ajuntament democràtic. Elsanhels de llibertat de Catalunya els vaviure amb intensitat, i va participaren totes les votacions que es

convoquessin...Era soci del CEP des de feia moltsanys. Havia recorregut Europa ambels seus amics del Patronat Pro Aplec.De caràcter optimista, els anys devellesa no el van aturar, i assistia desdels inicis a l'Aula Universitària de laGent Gran del CEP, i se'l podia trobara molts actes i activitats ciutadanes,on es prodigava com un agradableconversador sobre qualsevol tema.En l'acte de comiat que va omplir eltanatori, es van recordar les sevesqualitats humanes: familiar,humanista cristià, metge vocacional,jovial i de tarannà obert. Amb lamort del Dr. Noguera, se'n va unagran persona i també una mica de lahistòria de Santa Coloma.

En reconeixement a la medalla pels50 anys de soci del CEP

En primer lloc vull expressar el meu especial agraïment a la juntadirectiva, i també al gruix dels seus associats, per distingir-me ambaquest reconeixement.

Personalment crec que aquesta entitat ha sabut mantenir-se, des de la sevafundació als anys 40, amb un ferm compromís amb la cultura i l’esportd’aquest país, destacant per sobre de tot la seva catalanitat, que en un lloccom Santa Coloma és tan necessari; espero i desitjo que aquest tarannàcontinuï i s’eixampli durant molts anys.Us desitjo molts èxits en la vostra tasca, per fer de Santa Coloma una ciutatque sàpiga cada dia més estimar la seva Nació Catalana.Moltes gràcies

Text: Manel BeatoFoto: Ferran López

Foto: Arxiu familiar

ida del CEPV

El dissabte 28 de gener va tenir llocl'assemblea extraordinària delCEP. La sessió va començar

puntualment, amb la sala ben plena desocis i sòcies. La Rut Solés, com asecretària de la Junta, va llegir els puntsde l'ordre del dia i va oferir l'acta del'assemblea anterior per a qui la volguésllegir. En Ramon Jordàn, com a tresorer,va informar de la situació econòmica, enla qual va recordar que les quotes de socisestan congelades des de fa anys; també vaesmentar la davallada d'aportacions persubvencions, donada la conjunturaeconòmica actual, i encara que l'entitat ésgairebé autosuficient en els ingressos,pateix per arribar a final de mes. Es vaproposar una pujada de quotes, que va seraprovada pels presents.Seguidament l'Albert Noguera, com apresident, va oferir una visió de lasituació de l'entitat en què va destacarque s'ha arribat als 716 socis al dia depagaments, 15 més que l'any anterior.També es va informar de l'adequació d'unespai annex a la biblioteca que servirà desala de reunions i magatzem.A continuació es va fer l'assembleaextraordinària per a la renovació decàrrecs a la Junta. No s'hi va presentarcap nou candidat i l'assemblea va donarla confiança a l'actual junta perquè dirigís4 anys més l'entitat. Per tant, l'AlbertNoguera seguirà de president, DavidBuils de vicepresident, la Rut Solés desecretària i en Ramon Jordàn deTresorer.Tot seguit, els diferents representants deles seccions van anar explicant lesactivitats realitzades i els projectes perl'any entrant. Al finalitzar l'acte es vaprocedir a l'entrega de medalles als socisamb una pertinença fidel a l'entitatdurant 25, 50 i 60 anys. Després es vancompartir xerrades a peu dret ambl'acompanyament de cava i pastes.

Assemblea extraordinària i entregade medalles als socis més veterans

- 17 -

Text: ANC - Fotos: Ferran López

SOCIS I SÒCIES QUE ENGUANY ACOMPLEIXEN25, 50 I 60 ANYS D’ANTIGUITAT AL CEP

25 ANYS: Roser Valls Molins, Rosa Torelló Ventura, Joan GesSerrabassa, José Luís Navarro Muñoz, Joan Guerrero Luque,Rafela Durà Fernández, Joan Fàbrega Cabarrús i MontserratSalas d’Estany.

50 ANYS: Frederic Barceló Muro i Manuel Beato Vicens.

60 ANYS: Manel Galgo Iserte

- 18 -

Un 2n trimestre pled’emocions i sorpreses

rup Infantil Text i fotos: Grup de “monis” del GICEP G

Aquest trimestre ha estat ple d’emocions i sorpreses. I també un trimestrede molt fred, però com a bons excursionistes, hem sabut aprofitar els

petits moments al màxim.Vam començar fent una excursió aquí a la vora, a la muntanya de Collserola,on vam dur a terme diverses activitats transversals. Una d’elles era cuidar unou de gallina en petites famílies, vigilant que no li passés res. Durant la rutavam poder descobrir molta natura i tot d’espècies de plantes i arbres queens envolten, i que formen part d’aquesta serralada veïna.La següent excursió, però, va ser a casa. Vam dedicar aquest cap desetmana a fer activitats al parc de Can Zam, i entre elles vam jugar alnostre joc estrella, el Quidditch. Semblava que el temps no jugaria a favornostre, però al final el dia es va aixecar i vam poder fruir de l’espai i de laparticipació de totes les infantes i infants (i monitores i monitors, queno volien perdre’s l’oportunitat de jugar).I de nou, tornem a la muntanya. La pròxima seria a Vacarisses, on elsol ja es va deixar veure plenament durant tota la nostra ruta. Gràcies ala recent incorporació de la monitora Sandra, vam poder gaudir de gransconeixements en natura i botànica per allà on passàvem.Ens agrada tant descobrir indrets propers que no ho vam dubtar així quevam descobrir una ruta cap al poblat ibèric de Les Maleses, que limitaMontcada amb Sant Fost de Campsentelles. Aquesta va ser la nostra següentsortida. Tot i la poca senyalització cap a l’inici del camí, el GICEP vaaconseguir trobar la ruta, que ens va portar al cim de les Maleses. El poblatiber, descobert a principis del segle XX, va ajudar a posar-nos una mica aldia amb el context històric i la relació entre el nostre poblat i el seu, fentaixí un petit incís educatiu dins del nostre espai de lleure.El 3 de març és on ha començat la nostra marató de veure’ns cada cap desetmana. Aquest mateix dia, ja vam fer una petita ruta per un gorg preciósa Sant Andreu de la Barca. Aquesta excursió, fàcil i maca, ens va agradartant que estem desitjant que vingui la calor per poder tornar-hi ambbanyador.I sense descans, el següent cap de setmana vam tenir la TGS (TrobadaGeneral de Sector). Una trobada on ens reunim els esplais del Barcelonès Nord i realitzemdiverses activitats durant el dia, prèviament planificades entre totes les monitores i monitors del Sector.La trobada va ser al parc dels Músics, per això, i com a bons excursionistes, hi vam anar caminant. El diacomençà ennuvolat, però va acabar fent tant de sol que algunes activitats les vam haver de fer a l’ombra.Vam fer diversos jocs de coneixença i dinàmiques per grups d’edat. Després de dinar vam gaudir d’unaactuació i d’un gran Holi Festival, on tots ens vam cobrir de colors de cap a peus.I ja ens acostem al final i més esperat… Els campaments de “primavera”! Tot i que el nom no ens va fergaire justícia, el cap de setmana es va aguantar i vam poder fer totes les activitats planejades. Per aquestscampaments vam anar a Can Pasqualet, una zona d’acampada prop de Caldes de Montbui. Vam podermuntar les tendes en un temps rècord i vam fer totes les activitats previstes per la tarda... vam fer unagimcana d’emocions, on a cada prova se n’intentaven representar diverses. Després de sopar vam fer un jocde nit d’enginy, on tots ens ho vam passar d’allò més bé. Es tractava d’un joc d’investigació, on a través depistes havíem de resoldre un misteri. La nit va ser molt i molt freda i amb molt de vent, però vam despertarvius i molt animats, i com sempre, no ens va faltar la música de bon dia. Després d’esmorzar vam fer diversesdinàmiques per grups d’edat. Després de dinar ja vam tornar cap a Santa Coloma. Des de l’equip de monitores i monitors volem agrair a les infantes i infants - i a les respectives mares, pares itutors - per haver fet possible aquests campaments. Estem molt contents i esperem que les pròximes activitatssurtin tan i tan bé.

- 19 -

Diversos moments viscuts als Campaments de Primavera

- 20 -

Commemoració del DiaInternacional de la MúsicaRecital poètic i musical a La Colmena

Text: Dolors Romero Labrada

Amb motiu del Dia

Internacional de la Música,

que se celebra cada 22 de

novembre, dia de Santa Cecília,

patrona de la música, l’Orfeo Tanit va

organitzar un recital poètic i musical

al teatre de La Colmena de la nostra

ciutat.

La vetllada poètica-musical va

consistir en una selecció de poemes

relacionats amb el món de la música.

En aquest acte es van recitar poemes

de Màrius Torres, Miquel Marti i Pol,

Joana Raspall, Mario Benedetti,

Federico García Lorca, Gustavo

Adolfo Bécquer, entre d’altres.

Maria Romero, Marga Manzanares,

Carmeta Ots, Josep Ricard, Marina

Gómez, Pilar Fabón, Pilar

Manzanares, Teresa José, Marga

Dordella, Jonathan Fornés, Edelmira

Calderón i Antonio Molina, alguns

d’ells membres de l’Orfeó Tanit, van

recitar diverses poesies enriquides

amb peces musicals interpretades al

piano per Josep Pascual, compositor

colomenc i cantaire de l’Orfeó Tanit.

L’acte va ser presentat per Pepi

Sánchez, presidenta de l’Orfeó Tanit,

i en la posada en escena hi va

col·laborar la directora de teatre

Isabel Crehuet.

L’acollida del públic que va assistir al

teatre de La Colmena va ser molt

càlida, i l’acte va rebre intensos

aplaudiments i felicitacions.

rfeó TanitO

Sortida al Vendrell de Pau Casals

L’Orfeó Tanit ha anat al Vendrell.Un diumenge fantàstic. L’autocarple i tothom amb ganes de passar

una bona jornada. Bon restaurant, bonaconvivència... i el millor, la visita a lacasa-museu de Pau Casals i la sevatomba, on l’Orfeó hi ha dipositat un ramde flors. Tant la guia oficial comles excel·lents explicacions del músic icompositor Josep Pasqual, ens han fetdescobrir la vida i el compromís per lapau d’en Pau Casals.

L’EXEMPLE DE PAU CASALSPau Casals, a més de ser elmillor violoncel·lista del món, va ser ungran compositor, director i un homecompromès. Tant. que en acabar laguerra que havia iniciat el colpistageneral Franco contra la legítimaRepública, va marxar a l’exili i va dir queno tornaria a Catalunya ni a Espanyamentre durés la dictadura. Aquestcompromís el va mantenir -tan sols vatrepitjar terra catalana durant un dia perassistir a l’enterrament de la sevacompanya- fins a la seva mort a San Juande Puerto Rico, l’octubre de 1973, i no vaser fins al 1979, a l’ inici de lademocràcia, quan la seva vídua vatraslladar les seves despulles al seu poble,El Vendrell, on havia nascut el 1876.El 1919 rebutjà tocar a Rússia mentre nos’hi restablissin les llibertats i també esnegà a tocar a Alemanya el 1933 mentreno hi hagués llibertat.El 1926 creà l’Associació Obrera deConcerts, i durant la guerra va ferconcerts benèfics per als damnificats. Elseu últim concert a Barcelona, el 1938,va ser en benefici de la Societat d’Ajuda

als Infants.El 1939 marxà a l’exili. S’instal·là a Pradade Conflent i es dedicà a l’ajuda alsrefugiats catalans i espanyols.A partir de 1946 decidí no tocarpúblicament mentre els païsosdemocràtics vencedors de la SegonaGuerra Mundial no canviessin la sevaactitud envers el govern de Franco.El 1950 els seus amics li organitzaren ungran concert, amb una orquestraformada pels millors músics del momentals Estats Units, però ell es va negar anar-hi, i es va haver de celebrar a Prada deConflent. Casals va posar una condició:com era un concert a favor de la pau icontra el franquisme, que no s’aplaudís,com així va ser. Aquell va ser el primerdel Festival de Prada que cada any secelebra a la localitat nord-catalana.Poc a poc va tornar a fer concerts arreudel món. Un dels més famosos, el 1958,als Estats Units a favor de la Paumundial, on pronuncià el discursque féu la volta al món:“Aquest és l’honor més gran de la mevavida. La pau ha estat sempre la mevamés gran preocupació. Ja en la mevainfantesa vaig aprendre a estimar-la.Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja emparlava de la pau, perquè en aquellstemps també hi havia moltes guerres.Però deixeu-me dir una cosa: jo sóccatalà. Catalunya avui és unaprovíncia d’Espanya, però què ha estatCatalunya? Catalunya ha estat lanació més gran del món. Us explicaréper què. Catalunya va tenir el primerParlament, molt abans queAnglaterra. Catalunya va tenir les

primeres Nacions Unides. En el segleXI totes les autoritats de Catalunya esvan reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de lapau, al segle XI. Pau al món i contra,contra, contra la guerra, lainhumanitat de les guerres. Això ésCatalunya. És per això que estic tan itan feliç de ser aquí amb tots vostès.Perquè les Nacions Unides, quetreballen únicament per l’ideal de lapau, estan en el meu cor, perquètot allò referent a la pau m’hi vadirectament.Fa molts anys que no toco el violoncelen públic, però sento que ha arribat elmoment de tornar a tocar. Tocaré unamelodia del folklore català: El cantdels ocells. Els ocells, quan són al cel,van cantant: “pau, pau, pau” i és unamelodia que Bach, Beethoven i tots elsgrans haurien admirat i estimat. I, amés, neix de l’ànima del meu poble,Catalunya”.A partir de l’estrena del “Pessebre”, l’any1960 a Mèxic, inicià una croada per laPau, dirigint l’oratori arreu del món. El1963, John F. Kennedy li entregà lamedalla de la Llibertat, i el 1971 va ferl’últim concert a les Nacions Unides, onli concediren la Medalla de la Pau.Ara, que estem vivint a Catalunya unsmalaurats moments contra les llibertatsi els drets del poble, el gran exemple decompromís, valentia, dignitat i estimavers el nostre poble de Pau Casals ensdona un alè d’esperança. Pau Casals deia:“Això és el que vull que sigueu vosaltres:joves, joves tota la vida, i que digueu laveritat al món”.

rfeó TanitO

- 21 -

Text: Ferran Saro

L’orfeó a la casa-museu de Pau Casals a Sant Salvador (El Vendrell) Foto: Pilar Manzanares

- 22 -

Concert d’hivern 28 de gener de 2018

El 28 de gener d’enguany l’OrfeóTanit va oferir un concertd’hivern a l’Auditori Can Roig i

Torres de la nostra ciutat, dirigit pelnostre director Àngel Villagrasa.Aquest concert, dividit en dues parts, vapermetre escoltar a l’inici un petitconcert de piano, seguit d’una seleccióde dinou peces de repertori coral.La primera part la va obrir l’ÀngelVillagrasa amb la interpretació de trespeces a piano, en què el músic i directorva proposar un programa decompositors barrocs, l’ària de lesVariacions Goldberg BWN 988,composició musical per a teclat deJohann Sebastian Bach, les SonatesK.208 i K.209 de Domenico Scarlatti i LeCocou de Louis Claude Daquin. Al finalde la seva interpretació va rebrellarguíssims aplaudiments.A continuació, l’Orfeó Tanit vainterpretar deu peces del nostrerepertori coral: “Mo-mi-gi”, tradicionaljaponesa, “Riu riu chiu” del cançonerd’Uppsala, lletra d’autor anònim imúsica atribuïda a Mateu Fletxa “ElVell”, “Signum”, de Tielman Susato iarranjaments de Jos Van den Borre,“Audite Silete”, escrita pel compositoralemany Michael Praetorius, “Sense

Text: Dolors Romero LabradaFotos: Mª. Carmen Arana

rfeó TanitO

Vent”, de Gerhard Deutschmann iadaptada al català per Joan Costa, “Etincarnatus est”, del compositor catalàdel segle XVII Joan Cererols i “NewYork. New York”, escrita per Fred Ebb imusicada per John Kander. Aquestapart va cloure amb la interpretació dequatre nadales, “Ball rodó”, tradicionalcatalana harmonitzada per FredericMompou, “Sant Josep fa bugada”,popular del Rosselló harmonitzada perEnric Navàs, “Dingdong merrily on high”,nadala anglesaharmonitzada perCharles Wood i lanadala catalana “El noide la mare”,harmonitzada perErnest Cervera. A la segona part,l’Orfeó va interpretaruna selecció de quatrepeces de música sacrabarroca del “Glòria enRe major per a solistes,cor i orquestra RV 589”d’Antonio Vivaldi:Gloria in excelsis Deo,Gratias agimus tibi,Propter magnam gloria i

Quoniam tu solus sanctus, acompanyatdel pianista Àlex Castellana.El concert va finalitzar amb el conegut“Ave verum corpus KV618”, de W.A.Mozart, escrit l’any 1791.L’acollida del nombrós públic que vaassistir a l’Auditori de Can Roig i Torresva ser molt càlida, ja que es van rebreamb intensos aplaudiments a l’inici delconcert, i amb moltes i efusivesfelicitacions al finalitzar..

L’Orfeó Tanit en Concert

- 23 -

Dijous, 22 de març, s'inaugurà alCentre d’Art Can Sisterél'exposició "La Serralada de

Marina vista pels Coloristes".El Grup d’Art Els Coloristes, ja amb 37anys de trajectòria, arriba així a la seva11ª cita bianual amb la ciutat, oferint-nosuna nova mostra dels indrets que ensenvolten.

Enguany s’han centrat en la temàtica dela Serralada de Marina, i amb la visióartística que cadascun dels Coloristes ted'aquest espai natural, amb els seu traçpersonal i artístic han reflectit raconscom la torre Pallaresa, Can Butinyà, SantJeroni de la Murtra, Can Piqué, la torredels Frares, la riera de Can Calvet, laTorribera, el Poblat Ibèric...

Aspecte general de la inauguració Foto: Albert Noguera

"La Serralada de Marina vista pels Coloristes"

Els 32 autors que hi han participat, ambuna diversitat de tècniques i estils, ensdonen la seva visió personal dels nostrespaisatges.És a destacar la incorporació dels treballsrealitzats als tallers infantils, un planterde futurs artistes.El Centre Excursionista felicita aquestaja tradicional iniciativa i expressem alsColoristes la nostra doble satisfacció,tant per haver compartit amb ells algunsdels seus projectes inicials, com per lestemàtiques que cada 2 anys ofereixen ala ciutat.L’exposició es podrà visitar fins al 29d'abril de dimarts a dissabte de 17.00 a21.00 h i dissabtes i diumenges d’11.30a 13.30 h. Us la recomanem! .

iutatCText: Redacció

- 24 -

ula APROGRAMA DEL 3r TRIMESTRE

NOTES:

• Totes les classestindran lloc a la salad’actes del MuseuTorre Balldovina elsdimecres de 17:30 a18:30 h

• El TALLER DEPINTURA i elsASSAIGS DE LACORAL “JORDIANTONÍN”continuaran fent-seels dimecres i elsdijousrespectivament.

• La resta d’activitatsde l’Aula les podeuconsultar a l’agendad’activitats d’aquestbutlletí, pàg. 35

- 25 -

ula caminaA

El recComtal Tocava la sortida de febrer el

dimarts 27, però el fred i la plujavan fer que s’ajornés al 6 de març,

que va resultar un dia magnífic perpassejar tranquil·lament tot remuntantel tram del “Rec Comtal”, també conegutcom “La Sèquia”, que, procedent dels“Pous o mines de Montcada” i creuantentre altres pels indrets anomenats “ElViver” i “El Reixagó”, passa pels barris deSant Joan i Vallbona i flueix fins als hortspropers a Santa Coloma, conegutspopularment com “La Ponderosa”, alnord del barri barceloní de la TrinitatVella.Aquesta obra hidràulica, que va ser unade les principals per l’abastiment d’aiguade la ciutat de Barcelona, amb mil anysd’història, conserva encara vius aqueststrams de la capçalera. Hi ha el projecte de

Al Rec Comptal de Montcada a Barcelona Foto: Antonio Enrique

descobrir i recuperar alguna part deltraçat entre Sant Andreu de Palomar i laplaça de les Glòries, però no sabem si aixòarribarà a ser realitat.Ens va sorprendre la netedat de l’aigua ila velocitat amb què circulava el cabdal,així com la quantitat d’horta que sen’aprofita.Aconduïts per l’Antonio Enrique, ànima

incansable d’aquestes sortides, la mitjadotzena de persones i la parella degossets que ens acompanyaven (que, percert, no es van fer gaire amics) vamtornar a casa travessant el Besòs pel pontreservat a vianants i bicicletes situat propde la Casa de les Aigües de Montcada,seguint el passeig del marge esquerra delriu.

La TorreBaró

És dissabte, 10 de març, i hemcomençat el dia a les nou delmatí a la Plaça de la Vila, per

agafar l’autobús que ens porta prop delfinal del Passeig Valldaura.A partir d’aquí hem començat acaminar muntanya amunt. Al cap d’unabona estona hem arribat a la font deSanta Eulàlia, on hem esmorzat.Hem seguit pujant per la muntanya. Hegaudit molt de la natura, ja que avui haestat un dia especial, hi havia neu, glaç,les plantes estaven radiants, i fins i tothem pogut veure la primera flor d’unaplanta de ginesta. Hem arribat a la

Torre d’en Baró i un cop a dalt he gauditd’unes vistes brutals. Des d’allà mateixpodia veure diversos indrets, com arael Montseny, Sabadell, Ripollet,

Montserrat... entre d’altres.I d’aquí, tornada cap a casa. He gauditmolt amb aquesta sortida. Amb ganesde la propera! Gràcies, Antonio!

Text: Joan Llagostera

Text: Roser Martí

- 26 -

Visita el Campus de laCiutadella de la UPF

activitats que s’hi fan, com surten de laseva seu per intercanviar experiènciesamb altres àmbits de la societat i comobren les portes a diferents col·lectius.Una cosa curiosa és l’adquisició d’unaobra d’art cada any. Després ens van oferir quatreponències d’alumnes que estan fent eldoctorat. Va ser molt interessant veureels estudis que s’hi fan i com s’aplica latecnologia en el camp de la medecina,operant vasos sanguinis de fetusbessons mitjançant robots i aconseguirque visquin, ja que altramentmoririen... I saber que el Clínic és undels pocs llocs del món on es fa aquestaintervenció. La segona presentava unestudi sobre bebès; veure comreaccionen enfront d’actuacions delideratge i d’agressivitat presentatsamb animacions... La tercera tractavade la influència que té la música en eldesenvolupament de les capacitatssocials i intel·lectuals, i els beneficis quecomporten la seva utilització. Ladarrera ens va mostrar tot el procés derecepció d’estímuls i reaccions enactivitats d’interacció, com ara llançaruna pilota i entomar-la amb sensors demoviment a les mans i elèctrodes alcervell, i així veure’n la sincronització,més important en individus conegutsque no pas en els que no es coneixen.Per últim ens van convidar a visitar labiblioteca, instal·lada en el que haviasigut un reservori de les aigües i quehan aprofitat sense malmetre’nl’estructura original; és un espaiimpressionant. També la capella laica:un espai de meditació i recollimentdissenyat per Antoni Tàpies. Hi ha una activitat que ens vanrecomanar: UPF Art-Track, una visitaguiada per veure tot el complex i lesobres d’art, que es fa prèvia inscripcióperquè ha de ser en grups mes reduïts.Es fa els dimecres al matí i divendres ala tarda i és gratuïta per als jubilats.

ula itinerantA

Cada any, la Universitat PompeuFabra organitza una jornada deles Aules de gent Gran que té

adscrites. Enguany ho ha fet al campusde la Ciutadella. És un edifici que havia

estat una caserna i s’ha adequat per ala docència. És molt ampli i allà dinsdóna sensació de benestar.Ens van acollir a la sala d’actes i ens vaninformar dels projectes que tenen i les

Text: Gemma Santamaria

Amb una nodrida representaciód’alumnes, el passat 28 defebrer es va celebrar

l'Assemblea Ordinària de l'Aula.El President, Balbí Martínez, va obrirl’assemblea donant la benvinguda alsassistents, i agraint a tots els que hanparticipat activament en el bonfuncionament de les diferentsseccions, així com per la sevacol·laboració desinteressada al llarg delcurs. L’ordre del dia es va desenvoluparsense problemes. Cada responsable desecció va explicar les activitats

realitzades l’any passat. Totes elles hanassolit un programa molt complet,destacant-hi la principal activitat, les32 classes impartides cada dimecres ala Torre Balldovina, amb unscontinguts molt diversos. Prova d’aixòha estat l’assistència a lesclasses/conferències, per sobre de les100 persones de mitjana.Finalment es va projectar un "powerpoint" amb la memòria del curs2016/2017, que va ser moltinteressant

Assemblea ordinària de l’AulaUniversitària de la Gent Gran

Text: Manel Garrido

- 27 -

Visita al Museu de Badalona

conducció d’aigua per abastiment de laciutat.La part més interessant però,correspon a les termes. Ens vanexplicar els diferents espais i l’ús quese’n feia; com escalfaven l’aigua i lesestances, i com després s’haviamodificat construint en el que haviasigut la Palestra.Vam veure com era una casa important,la distribució de les habitacions i elstallers de diferents oficis. A les vitrines hi ha exposades multitudde peces i exemples de com feien lesconstruccions, enterraments, etc.Després vam visitar la casa dels Dofins,una domus de la Baetulo romana,situada a l’actual Dalt la Vila, depersones benestants i poderoses quecomerciaven amb vi. Allà sí que es veuque eren molt rics, amb habitacions perl’estiu i per quan fa més fred, amb unlloc per rebre l’home de la casa i un perla dona...La guia ens ho va explicar molt bé i lavisita se’ns va fer molt curta.

Després de la conferència sobreel que s’ha anat trobant a laBadalona de l’època romana,

calia visitar tot el que està museïtzatper així completar-ne el tema.

Hi ha bona part de la ciutat romanaexcavada, i tenim una visió de lesinfraestructures que es construïren jaen aquella època, com el CardusMàximus, amb el clavegueram i la

ula de la gent granA

Text i foto: Gemma Santamaria

La coral “Jordi Antonín” de l’Aulaal Dia Internacional de la DonaText i foto: Manel Garrido

El passat 8 de març, "DiaInternacional de la Dona", laCoral de l'Aula de la Gent Gran

adherint-se a la celebració, va oferir unademostració de Cant Coral al carrer. La"Coral Jordi Antonín", amb uns trentacantaires -la majoria dones- i dirigidapel seu director Albert Cabero, davantde la nostra seu social del CentreExcursionista Puigcastellar, va oferir atots els vianants un seguit de cançonsque feien referència al paper de la donaa la nostra societat: "Mare, vull serpescador", "La Mare", i "Boig per tu". Lainiciativa, a més d'innovadora, varesultar molt aplaudida pels vianants.

El grup de l’Aula, davant el Museu de Badalona

- 28 -

Llegir obres de teatre col·lectivament, enveu alta i amb públic, és una manerainteressant i divertida de llegir i fer teatre.I a això ens dediquem un petit grup depersones de l’Aula.Ens trobem cada dimarts al CentreExcursionista, llegim i assagem una obrao dues cada trimestre, ens en repartim elspersonatges, modulem la veu, les pauses iles exclamacions en cada cas, per tal queel text arribi clarament i entenedor a totsels oïdors el dia de l’estrena.Per fer més creïble cada personatge, ensidentifiquem amb una peça de vestir oalgun retoc, com un barret, barba, bigoti...

Els lectors de “El malalt imaginari”, en finalitzar l’acte Foto: Josep Mª. Rosset

Text: Carme Saro

Hem llegit obres o textos d’autorsreconeguts, com Pere Calders, VíctorAlexandre, Lola Anglada, Josefina Altés,Francis Weber... A la darrera, “El malaltimaginari” de Molière, correspon la fotoque acompanya aquest text.

Clourem el cicle del present curs amb lalectura de l’obra ”La importància de serFrank” d’Òscar Wilde. Serà el dimecres 23de maig a dos quarts de sis de la tarda, iaquest cop a la sala d’actes de la TorreBalldovina. Us hi esperem!

ulaA

Notícies del Poblat i el seu entornInforme Anual d’Activitats

El passat 27 de gener, al’Assemblea del Centre, vàrempresentar el resum d’activitats

de l’any i ens sembla importantreproduir-lo a la revista, per aconeixement de tots el socis.

ACTIVITATS 2017

Com cada any : - Plantar amb les primeres pluges de

tardor.- Podar a l’hivern.- Regar a l’estiu.- I durant l’any, controlar

arbustosexplosius i fer elmanteniment i millora de les fonts,camins i corriols.

CINC CONSIDERACIONS AREMARCAR DE L’ANY:

1. El canvi climàtic cavalca i ploumenys... senyals clars.Fa anys que va minvant el cabal de lesfonts.Últimament han desaparegut elsjoncs, una senyal d’aigua de l’entradade la Font de la Bota.Els roures, com abans les alzines, vandisminuint per les caloradessostingudes dels darrers estius.Tanmateix, dintre de la sequeraestructural que patim, tenim la sortque no hi ha mes que no plogui (fagairebé un any i mig que plou ambcerta regularitat).

Per tant, estem compromesos amantenir ben grans les olles delsarbres, per aprofitar al màxim l’aiguai la humitat del terreny.

2. Els dos últims incendisprovocats ens marquen el camí:“Els incendis de l’estiu s’apaguen alhivern anterior”.· El del torrent sota el Miradordel Bosquet de les Escoles (Maig2015)Ja tenim controlats els arbustospiròfits des del capdavall de la rierade Can Calvet fins gairebé elmirador, prioritzant els voltants delscarrers perimetrals a la muntanya,pistes forestals i el fons dels torrents.

ol·lectiu ciutadàC

Grup de Teatre llegit

- 29 -

La plaga del “Tomicus” pot canviar el nostre paisatge

· El de la tanca del Poblat (Juny 2015)Hem dedicat les “Jornades de treball”del 2015, 16 i 17 a restaurar i plantarel perímetre cremat i a fer una àmpliafranja de seguretat al voltant delPlanell de les Alzines.Durant el 2017 hem anat avançanten aquesta franja, que ja està netad’arbustos explosius en les seves 2/3parts.

3. Pi esberlat i la torre del foc.A l’estiu es va esberlar un pi enormea l’antiga vinya d’en Sol, davant el barde Torribera; tombat a terra era ungran perill, i a hores d’ara estàcontrolat. El que no és resolt,malgrat les nostres denúncies, són elsepisodis de foc intermitent provocatsper una torre elèctrica en aquestmateix indret, altament perillosa.

4. Poblat.Estem implicats en el procés decoordinació per a la gestió del Poblati la muntanya, fruit del conveni

signat entre Ajuntament, Institutd’Estudis Catalans i el C.E.P.

5. 30 AnysEl juliol passat va fer 30 anys de lesprimeres actuacions forestals alTorrent de les Bruixes i a la Riera deCan Calvet... i encara seguim.Sereu ben rebuts si voleu col·laborar;quedem cada dissabte a les 9 del matíal capdamunt del carrer RamonBerenguer IV, sota la Font del Drapet.

CONVENI POBLATREUNIÓ GRUP DE TREBALL (*)

El passat 6 de Març es va celebrar al’Ajuntament la reunió de treballcorresponent al primer trimestre. Usen fem un breu resum:

· Es proposa ampliar la vigilància delPoblat també a dissabtes idiumenges.· Ja hi ha pressupost per restaurar elsprimers murs de la vessant sud del

Poblat Ibèric. Insistim en quèl’actuació sigui més amplia. Hoestudiaran i es buscaran els recursos.· El Museu està preparant un estudiper demanar la qualificació del Poblatcom a BCIN (Bé Cultural d’InterèsNacional), qüestió aquesta moltimportant per a consolidar-ne elfutur. · Aquesta primavera es durà a termela primera fase de renovació i millorade l’accés al Poblat i la del Planell deles Alzines. El projecte és moltengrescador i aviat en veurem elsresultats. A la tardor es farà la segonafase amb tractament de la vegetació iactuacions sobre el mirador i tots elselements de fusta i ferro.· Es renovarà i millorarà lasenyalització i el panells informatius.· Ja es té el projecte i els fonsnecessaris per arranjar la Font delDrapet, la vegetació dels voltants il’inici del camí del torrent.* L’acta completa la podeu consultar a lapàgina web del Centre.

ol·lectiu ciutadàC

Des de fa un temps, les pinedesde la Serralada Litoral estangreument afectades per

diversos agents que les estan destruint.Els pins primer es tornen marronosos,després grisos, blanquinosos..., i ja ésmassa tard, perquè ja són morts. Un greuproblema que pot portar a la substitucióde les pinedes de solell a un inexorablecanvi en el paisatge de la nostramuntanya.La causa d’aquesta situació és unacombinació de circumstàncies:· Sòls prims (bàsicament sauló) amb moltpendent i poca capacitat de retenciód’aigua i nutrients.

· El canvi climàtic, amb sequeraperllongada, temperatures mitjanes mésaltes i onades de calor molt severes.· Alta densitat d’arbres i manca de gestióforestal adequada.Aquests factors han generat arbresvulnerables. Això ha fet que arbresaparentment resistents a les plagues,siguin atacats ara per insectes i fongs,entre els que destaquen:

. La processionària del pi.

. Fongs a les arrels.

. I l’escarabat “Tomicus destruens” ,que és el més agressiu i causa elsmajors danys.

Text: Albert Bellido i Albert Noguera

Tomicus Destruenscontinua

- 30 -

Actualment ja hi ha més de 500hectàrees afectades a tota la serralada,i continua progressant, afectant ja azones properes, com el Vallès i elMontnegre-Corredor. Això comportatambé un alt risc d’incendi, perl’acumulació de combustible mort albosc.L’acció del “Tomicus” es produeixbàsicament sobre coníferes. El seuhoste principal és el pi roig (pinussylvestris), però també el pi marítim(pinus pinaster), la pinassa (pinus nigra),i d’altres pins més robustos.

L’escarabat del pi, el tomicusdestruensÉs un escarabat que es refugia al’interior del tronc, perforant-lo i fentgaleries que arriben a interrompretotalment la circulació de la saba,provocant la mort del arbre.Els boscos afectats no tenen solució;l’única mida preventiva és la tala iextracció dels arbres morts i triturar lafusta per fer-la desaparèixer, objectiuara per ara d’impossible acomplimentper l’extensió i dificultat d’accés a leszones afectades. Tot i que es podrien ferservir trampes de feromones queatrauen els mascles i així trencar el ciclereproductiu, s’ha descartat per l’alt preuque suposaria, donada l’extensió per ons’escampa la plaga. Altres mesures, comla fumigació aèria, queden descartadestambé perquè implicarien matar altresanimals, i això afectaria la biodiversitat.Al nostre municipi, i per calibrar lamagnitud del problema, només calveure l’enorme grau d’afectació quetenen les pinedes de Torribera... i elmés greu és que la plaga ataca els pinsmés grans. En aquest cas, seria laDiputació qui hauria d’actuar i no hoestà fent. Des d’aquí, i com a Col·lectiuCiutadà, fem una crida a la Generalitat,Diputació, Ajuntaments i a tots elsorganismes relacionats amb el medi

Afectació del Tomicus al bosc Foto: A. Bellido

ambient, per tal d’emprendre una lluitaefectiva contra aquesta plaga.Estem doncs, davant d’un importantcanvi en el paisatge que fins ara hemconegut. A les zones ombrívoles i méshumides és possible que tornin aprosperar el roure i l’alzinar, però alsolell ens hem de preparar per veure lesmuntanyes amb poca o cap vegetacióen un futur molt pròxim.

El Tomicus piniperdaÉs un escarbat de color marró-negrós,d’uns 3 a 5 mm de llargada, amb el coscilíndric. És nadiu d’Europa, però elseu desenvolupament s’ha vistpropulsat per factors naturals i d’altresprovocats per l’home. Diposita els ousdins l’arbre i les larves en mengenl’interior, fent galeries que el debiliteno el maten. A finals d’estiu, ja en formaadulta, emergeixen i s’alimenten delsbrots tendres de les fulles agulladesdels pins. Neix una generació per any.

La processionària del pi(Thaumetopoea pityocampa)També la plaga de la processionàriaafecta i debilita les nostres pinedes, tot

i que és una plaga més controlable altenir el seu cicle vital a l’exterior del’arbre.És tracta d’un insecte -un lepidòpter opapallona- que habita a la concamediterrània. Durant l’estiu la femellapon els ous entre les fulles dels pins. Alcap d’un mes neixen les erugues, ques’agrupen i construeixen una mena deniu de pèls sedosos de color blanc enuna zona alta del pi, d’on surten de nitnomés per alimentar-se. Van fentdiferents canvis, i els creixen uns pèlsurticants. A finals d’hivern baixen delpi una darrere de l’altra (d’aquí el seunom), i cerquen un lloc adequat perenterrar-se i transformar-se encrisàlide. Cap al juliol neixen lespapallones, que en tres dies ponen elsous, tancant el cicle. Per combatre’n laplaga es fan fumigacions ambinsecticides selectius, però hi ha altresanimals que se n’alimenten, com lapuput, la garsa, el corb i la mallerenga,així com les formigues i vespes. Els pèlsurticants de les erugues, podenprovocar lesions als ulls, i fins i tot hiha persones al·lèrgiques que ensofreixen greus efectes.

ol·lectiu ciutadàC

- 31 -

ardanesS

Activitat sardanista del 1er trimestreConcert d’hivernSempre amb intenció de diversificar elscontinguts de les activitats que anemprogramant any rere any i fer-les tanpoc repetitives com sigui possible, elConcert d’Hivern que tingué lloc alTeatre Sagarra el 27 de gener consistí enl’actuació de la Cobla Contemporània,que interpretà una dotzena de pecesbasades en cançons i melodiespopularment conegudes, arranjades perals instruments de la cobla, aconseguintaixí una fusió integradora entre lanostra sardana i estils tan diferents comel rock, la sarsuela, la música galaica,sintonies televisives, bandes sonores depel·lícules, l’adaptació de la que va ser“cançó de l’any 2017”: “Despacito”,transformada en Sardapoquet perJeroni Velasco, tible de la pròpiaContemporània i la transposició deltema del musical ”Mamma mia” de laflabiolera d’aquesta mateixa coblaMaria Mercè Navarro.Potser pel fet que per raons dedisponibilitat del teatre el concert secelebrés en dissabte, l’assistència depúblic no va ser tan nombrosa com enanteriors ocasions, però els que hi erenvan passar una bona estona.

Dinar-ball Un altre dels esdeveniments clàssicsanuals és el dinar a ca n’Armengol. Ambaquest motiu el darrer diumenge defebrer, dia 25, més de 60 persones ensvam trobar per compartir el menúcompost per un variat pica-pica i unplat de carn o peix a escollir, més elpostre i el cafè, amb el que s’inicià el ballamenitzat pel Grup Dominó, queaquesta vegada va estar representat perla “Isla” ja coneguda de tots i un seu

company, els quals ens van oferir unabona selecció de ballables, tancant lavetllada amb unes sardanes de comiati el cant dels “Adéus”.

Dia de les dones El 4 de març, al punt del migdia, lacobla Ciutat de Girona va encetarl’audició i, al mateix temps, unaplugeta empipadora va començar acaure sobre la plaça de la Vila; cal dirque no va ser pas per mor de la cobla,sinó a causa d’uns nuvolets que van feraturar la música i aixoplugar-se elsmúsics sota un dels semi-coberts de laplaça, que poc o molt els va permetrecontinuar el programa sense mésincidències. Aquest cop no podem dirque hi hagués molta presència de

balladors, -diem que, i així quedem bé-que fou culpa del temps.Llàstima, perquè el repertori escollitamb tanta cura pel company Andreuamb sardanes de nom i/o inspiraciófemenina, eren balladores i de qualitat;obres de les compositores MariaTeresaMonclús i Maria Mercè Navarrofiguraven entre les interpretades.També es va incloure “Hermínia“ enhomenatge a Ricard Viladesau, de quicelebrem l’any del centenari delnaixement.

Curset d’aprenentatge i pràctica Els monitors de la Colla Laietans,segueixen infatigables amb la sevatasca didàctica els dissabtes al matí, enel curset gratuït d’iniciació i

Text i fotos: Joan Llagostera

Dinar - ball a Ca n’Armengol

- 32 -

perfeccionament que duem a terme allocal del CEP, i que tants bons fruits hadonat en les anteriors edicions.

Calendari d’activitats del 2ntrimestre, amb novetats a l’AplecQuan tingueu aquest butlletí hauremfet una sortida a l’aplec de Breda, ondestaquen l’esglèsia romànica i laindústria i el comerç de terrissa iceràmica. I el 23 d’abril, Sant Jordi, ales 7 de la tarda, una audició a la plaçade la Vila, amb la Cobla Premià. De lesdues us en farem un resum a la properaedició. Cal advertir que la ”Casa de Aragón”s’ha vist forçada per raonseconòmiques a suprimir larepresentació del “Vencimento delDragón”. En conseqüència no hi hauràl’exhibició sardanista amb la quehabitualment participàvem a la plaçaPau Casals.

Per donar més amplitud al 64é Aplec,que serà el 27 de maig i del que els socisen rebreu el programa complet, el diaanterior, dissabte 26, farem unarevetlla al pati del Mas Fonollar amb laCobla Sabadell, que començarà amb unparell de sardanes i continuarà ambmúsica de ball, coca i vi dolç, per acabaramb una sardana de germanor. No osho perdeu! En el transcurs del propi Aplec, hihaurà, amb la col·laboració dels“Coloristes” , un concurs infantil dedibuix en el que esperem que animeunois i noies a participar-hi.I clourem el trimestre amb la trobadade socis i amics a la Font de l’Alzina,amb l’esmorzar i la ballada en aquestbonic indret del nostre entorn proper.Serà el diumenge abans de Sant Joan,el dia 17 de juny, amb la cobla Ciutatde Terrassa.

Curset de sardanes al CEP

ardanesSEn la mort delDoctor Noguera

iradorm

Amb la mort d’un “metge de poble”desapareix tot un món. Altres feinesi professions són també una mena debaròmetres que mesuren els canvisen una població i de termòmetresque prenen la temperatura del cossocial. Mestres, botiguers,farmacèutics, llevadores i tants altresdonen la polièdrica visió d’un mónque es transforma i d’un ésser humàque evoluciona en paral·lel, però la demetge és una professió queaconsegueix una proximitat ambl’individu i amb la família, sobretoten moments difícils com la malaltia ila mort, que pren una dimensiópropera al capellà, al psicòleg, alpsiquiatre, a l’advocat, al notari, al’amic... Metge de tuberculosos al’Esperit Sant i a Puigdolena (SantQuirze Safaja), un dels sanatoris mésavançats del seu temps, la seva figuraem quedarà lligada a la visita aPuigdolena, on passà malaltia,amors, creació poètica i mort el poetai metge lleidatà Màrius Torres. AmbNúria Torres, la germana petita,consagrada al record de Màrius, vamvisitar el sanatori un grup del CEP.Enric Noguera ens va obrir portes iens connectà amb les religioses queencara havien tractat el poeta i,d’alguna manera, havien preservat elseu llegat espiritual en aquells espaisi en aquell piano que li va fer tantacompanyia. El doctor Noguera,metge i veí de Santa Coloma, vaveure transformar-se el poble enciutat i l’hospital dels tuberculososen un hospital comarcal. Una llargavida i una petja inesborrable enmoltes vides des de la professió i desdel voluntariat, que la ciutat hauriade saber agrair.

Ballada del Dia de la Dona

- 33 -

Aquests dies, en el fragor de moltesbatalles, surt Santa Coloma als mitjanscom a bressol de la immersiólingüística, model ara qüestionat iamenaçat. Com a l’acudit d’en Cesc, detrista actualitat. El 1983 començà el fethistòric de l’ensenyament en català ales escoles colomenques. Vist desd’avui, pren encara més valor l’esperitde consens i la idea de servei al país queel van fer possible. La lluita dels pares,la determinació dels mestres i laimplicació institucional (de laGeneralitat presidida per Jordi Pujol ide l’Ajuntament, presidit per LluísHernàndez), van anar plegats. “Un solpoble” deia la vella esquerra que esdeixà la pell en tantes lluites i un solpoble volia la socialdemocràciacatalanista. I la idea d’un sol poblerecolliren altres forces polítiques, comles que s’anaven fent hegemòniques enel món municipalista i metropolità.Mai nens separats per origen familiar,per lloc de naixement, per llenguamaterna... I, fins ara... I ara, vés per on,alguns només veuen problemes en unaescola que ha estat i és model deconvivència entre famílies d’allò mésdivers i sovint en circumstàncies moltdifícils. Un breu repàs dels darrersanys: la gestió de la gran onadaimmigratòria internacional delsprimers anys del mil·lenni, la manca de

places escolars o el desequilibri perzones, la crisi econòmica, la granmobilitat de la població nouvinguda,tant de dins com de fora de lapenínsula, la reestructuració de centresamb els cicles professionals, elsproblemes de les escoles-bressol... Iaixò sense comptar els impactesconstants que rep el sistema escolardins la seva pròpia dinàmica com haestat la implantació de l’ESO, ladigitalització de les aules,l’ensenyament per projectes, el debatde l’escola inclusiva, els “ciberproblemes”(assetjament a les xarxes, addicció a lespantalles, continguts nocius, conductesde risc... ), etc. L’escola vol, necessita,que la deixin treballar en pau, que proufeina té i prou debats interns genera elpropi funcionament dels centres il’adaptació del sistema escolar a unmón cada cop més canviant, amb nousreptes i problemes. Hi ha proumecanismes per atendre qui no sentirecollits els seus drets, no cal anarsembrant debats interessats. En elmoment actual, cal defensar la nostraescola per sobre d’opcions partidistes.Entre moltes altres veus, pren valor elgest de l’alcaldessa, Núria Parlon, endefensa del model d’escola catalana a laciutat que el va veure néixer.

El mateix dia, un diumenge de febrer,van aparèixer en dos diaris diferentsuns esplèndids reportatges de dosfotògrafs colomencs: Joan Guerrero iPedro Madueño. El d’en Joan centraten la figura de Pere Casaldàliga, bisbede Sao Fèlix do Araguaia, al brasilerMato Grosso. Aquella mateixasetmana, s’inaugurava l’exposiciópermanent del fotògraf a l’espai dedicata Casaldàliga de la llibreria i editorialClaret, al carrer de Llúria. Durant la

setmana, la figura del bisbe claretià vaaparèixer en altres mitjans, sempreamb fotografies de Guerrero. Elreportatge de Pedro, especialitzat enretrats, capturava la personalitat del’economista i política Elsa Artadi enuns dies en què el seu nom apareixiacom una de les possible figures asubstituir Carles Puigdemont a lapresidència de la Generalitat.

Joan Guerrero i Pedro Madueño sónnoms consagrats, amb una enormetrajectòria en el fotoperiodisme. Mésjove, amb un gran recorregut peldavant, però ja reconegut amb premisd’abast internacional, Samuel Arandacontinua fent la seva feina allà on elmón mostra els límits de la tragèdia. Ala ciutat hi ha més fotògrafs, i bons,però penso que els reconeixementsobtinguts per tots tres els avalen comun trio de luxe per a la ciutat que els havist formar-se i publicar els seusprimers treballs. La fotografia cada copés més valorada com a testimonihistòric i com a art, i l’art modern totsovint traspassa barreres i salta alcarrer per barrejar-se amb la gent.Barcelona té un foto-mosaic a la plaçaIsidre Nonell (Ciutat Vella), realitzatpel fotògraf Joan Fontcuberta. SantaColoma no podria plantejar-se algunaobra que reunís i plasmés lapersonalitat d’uns fotògrafs que el mónja ha reconegut?

Agustina Rico

El model d’escola,amenaçat

Fotògrafs

Joan Guerrero, fotoperiodista

- 34 -

Pardal comúCast: GorriónCientífic: Passer domesticus

Text: ANCauna i floraF

All Negre

L’all, allium sativum, és unahortalissa de la família de lesliliàcies. Té un bulb arrodonit i

comestible anomenat cabeça. Des de famés de cinc mil anys és un ingredientindispensable en la cuina mediterrània.Originari d’Àsia central, es va estendreper tota Europa. La resistència del fruitfa que es conservi en perfecte estat sies guarda en un lloc fresc.Són molt coneguts els beneficis queaporta per la nostra salut, i avuicomentarem un altre concepte d’all i delseu consum. Parlarem tot seguit de l’allnegre:Mitjançant un procés de fermentacióenzimàtica, els sucres i els aminoàcidspresents a l’all fresc es converteixen enuna substància anomenadamelanoïdina; aquest sucre és elresponsable de la fosca coloració finaldels aliments que han estat maduratsdurant un llarg període de temps. La

fermentació canvia les característiquesde l’all i també el seu sabor, molt mésdolç, i les causes del mal alèdesapareixen. L’al·liïna i al·licina són elsresponsables d’aquest mal alè i estransformen a causa de la fermentacióenzimàtica.Hi ha molts estudis que demostren elsbeneficis per la salut de l’all negre. L’allnegre té deu vegades més antioxidantsque l’all fresc. Això fa que siguisuficientment potent per a disminuir elrisc de malalties cròniques. Elsantioxidants actuen contra els radicalslliures que malmeten les cèl·lules,radicals que són la causa principal detot tipus de malalties, com l’artritisreumàtica, els problemes circulatoris imalalties del cor.

Petit ocell de l'ordre delspasseriformes molt comú aCatalunya i també a Santa

Coloma, on la seva presència sol anarlligada a les comunitats urbanes.Fora de l'època de cria, forma grups decentenars d'individus que a la nits'ajoquen a les arbredes urbanes. Ésomnívor, tot i que originalments'alimentava bàsicament de gramínies.Els pardals fan el niu dins de foratsd'edificis, i a vegades sobre els arbres.Té el cos ample, cap proporcionalmentgran i bec gruixut i negre quan cria. El

Provat per professionals en laprevenció del càncer, l’all negre és moltefectiu. No exerceix un efecte directesobre les cèl·lules canceroses, sinó através de la millora de la immunitat.També té propietats antibacterianes, iper tant disminueix el riscd’infeccions, elimina la sensació defatiga i el seu contingut en polifenols esuna protecció eficaç pel cervell i el cor.Promou el flux sanguini, fet queprodueix una millora de la tensió altai també la regulació del colesteroldolent. No fa olor, qualitat que és importanten la fabricació de suplementsdietètics, així com un nombreimportat en receptes culinàries. Es potmenjar directament com un fruit sec.

Text: Pepi

mascle té el pitet i la regió ocularnegres, el cap marró amb les galtesblanques i una franja a l'ala tambéblanca. El dors és marró, clapejat deratlles negres. La femella té la partinferior de color gris apagat i el dorsmarró clapejat de negre, amb unes"celles" de color ocre.Pot viure fins els 7 anys, perògeneralment l'esperança de vida es demenys de 2 anys. Ara no se'n veuentants com abans a la nostra ciutat, i esque la població del pardal a Europa estàen declivi accelerat, perquè en 20 anysha caigut un 15%; les causes podrienser la contaminació atmosfèrica, lamanca de llocs on nidificar i l'ús depesticides.Semblaria que l'avantatge de viure propdels humans, els està portant a ladesaparició.

Procés de fermentació de l’all negre

- 35 -- 35 -

La foto retrobada

Web del CEP:www.puigcastellar.cat

Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 AConca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet

Can Bep, anys 40 Antiga casa de cap a l’any 1850, també anomenada can'Armenter. Ja desapareguda, estava situada a l'actual carrer de Sant JosepOriol, que antigament es deia travessia de la Plaça. Formava part del nuclimés antic del poble, amb la veïna casa de can Ripa, can Creus, l'EsglésiaVella i l'antic ajuntament, nucli on ara hi ha el carrer del Safareig.Foto: Lourdes Pujols

PROPERES ACTIVITATS

MAIGDiumenge 6: -Grup de Senders del CEP:40ª Marxa de Regularitat, de Sant Pere deReixac a la Plaça de la Vila

Dijous 10: - Secció de Cultura: Visitamatinal guiada a la fàbrica de Anís delMono, a Badalona. 10:00 h

Dimarts 15: -Aula Universitària de la GentGran: Sortida cultural a Arenys de Munt ivisita guiada al Castell Jalpí.

Dissabte 19: - Secció de Cultura: Sortidaa la Vall d’en Bas amb el “Tricu-tricu” i a latarda, passejada per Camprodon.

Dimecres 23: -Aula Universitària de laGent Gran: Teatre llegit. “La importància deser Frank”, d’Òscar Wilde. Torre Balldovina,17:30 h

Diumenge 27: -Patronat Pro-aplec i Amicsde la Sardana: 64è Aplec de la Sardana.Parc Europa.

Dimarts 29: -L’Aula camina: lloc adeterminar.

Dimecres 30: -Orfeó Tanit: Concert a laBiblioteca Central, en commemoració dels50 anys de biblioteques públiques de laciutat.

Dijous 31: -Aula Universitària de la GentGran: Tertúlia literària.

JUNYDiumenge 17: -Patronat Pro-aplec iAmics de la Sardana: Audició a la Font del’Alzina, amb la Cobla Ciutat de terrassa,11:45 h.

Dimarts 19: -L’Aula camina: lloc adeterminar.

Dijous 21: -Aula Universitària de la GentGran: Tertúlia literària.

Notes:

• El calendari d’activitats de la secció deMuntanya el trobareu a la pàgina 6

• Les classes de l’Aula Universitària de laGent Gran les podeu consultar a la pàgina24

Maig ‐ Juny 2018

gendaa

Gener 23,2º dia 4 3,8º dia 13 º

Febrer 19º dia 16 0,5º dia 9 º

Març 24,8º dia 10 2,6º dia 20 º

Dies de pluja Total litres

Gener 3 101,3 litres

Febrer 8 41,4 litres

Març 8 205,7 litres

TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMESPrimer Trimestre 2018

Màxima Mínima Mitjanes

Màximes: 16,6ºCMínimes: 7,9ºC

Màximes: 12,9ºCMínimes: 4,8ºC

Màximes: 19,2ºCMínimes: 7,7ºC

Total dies pluja: 19Total trimestre: 348,4 l.