DIRECTOR: DANIEL RODRÍGUEZ | COORDINACIÓ PERIODÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CONSORCISANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBERNI, FERRAN FLOR,DANIEL RODRÍGUEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, RUT SALVÀ, LOURDES SANS | HAN COL·LABORATEN AQUEST NÚMERO: IRENE R. TAMAYO, ANA PÉREZ, ELENA ESQUIVEL, RAQUEL ALONSO, M. ÀNGELS ALONSO ISÍLVIA SIMÓ | ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT| DISSENY: YOLANDA PLAYÁN (DISSENYAPUNT) | IMPRESSIÓ: REPRODUCCIONES BARCELONA

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LES ÀREES BÀSIQUES DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral,amb l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població. Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressarper telèfon al 93 507 25 89 o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

2

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI

Dra. Irene R. Tamayo. Metgessa de família. ABS la Torrassa

Determinats insectes com els mosquits, tàvecs,vespes o abelles quan piquen introdueixen el seuagulló o injecten en la pell substàncies que podenproduir una reacció de tipus al·lèrgic més o menysintensa.

SímptomesEls símptomes, generalment, es limiten a unareacció local en la pell al lloc on s’ha produït lapicada. Encara que aquesta reacció és molesta,no sol tenir importància. Les picades solen causarirritació, dolor, inflamació, envermelliment, picor,calor i, de vegades, petites hemorràgies cutànies.En molt poques ocasions poden aparèixer símpto­mes generalitzats com ara febre, tos, pessigolleigen la gola, opressió en el pit, dificultat respiratòria,dolor abdominal, nàusees o vòmits, mareig, suor,ansietat, erupció cutània o picassor en alguna altrazona del cos distanciada del lloc de la picada.Aquests signes han d’alertar-nos que ens trobemdavant una possible reacció al·lèrgica greu querequerirà atenció mèdica urgent.D’altra banda, s’han de vigilar les reaccions localsque es produeixen en una zona del cos que puguiposar en risc la via respiratòria, per exemple a laboca o al nas.

TractamentPer tractar les reaccions locals s’ha de rentar la

zona de la picada amb aigua i sabó i, si hi haagulló, cal llevar-lo raspant suaument amb unobjecte de fil rom. Cal evitar estirar-lo de formabrusca, ja que pot alliberar més verí. Posteriorments’hauria d’aplicar una bossa d’aigua freda emboli­cada en un drap per ajudar a disminuir la inflamaciói el dolor. Cal alternar l’aplicació i no aplicació cada10 minuts durant uns 30-60 minuts. S'ha d'evitargratar el lloc de la picada, ja que al fer-ho la pells'esquinça i permet que els bacteris infectin laferida.

PrevenirPer evitar les picades és aconsellable no fer servirproductes perfumats i roba de colors molt brillants.És convenient portar màniga llarga i pantalonsllargs en zones amb insectes per exposar mínima­ment la pell a les picades. Cal també evitar caminardescalços. Els repel·lents de mosquits formen unapel·lícula que converteix la zona d’aplicació en unlloc no agradable per als insectes. Per això, el seuús es recomana en persones que pateixen picadesamb freqüència. Poden ser aplicats directamentsobre la pell o sobre la roba. Finalment, cal teniren compte que cap loció tòpica és eficaç contraels insectes amb agulló, com abelles i vespes.

3

venis amb serveis d’altres centres per obtenir resultats immediats de proves i controls.

- Ampliació del nombre de professionals.

- Establiment de la consulta de tràmits administra­ tius (receptes, baixes, etc.) que disminuirà les visites de les consultes assistencials.

- Establiment d’un pla de control per disminuir lesvisites al CAP dels usuaris que no tenen cap

malaltia.

- Possibilitat d’assignar la visita a qualsevol pro­ fessional sanitari per fer la primera valoració de l’usuari, i si aquest té capacitat, resoldre la demanda. Cal destacar que sempre s’intentarà prioritzar que l’usuari sigui atès pels seus pro­ fessionals de referència.

- Establiment de l’atenció a consultes telefòniques urgents. Els usuaris podran trucar a qualsevol hora durant el període d’obertura del centre i

seran atesos per metges del centre.

Aquest nou servei d’urgències de l’ABS SagradaFamília i l’ABS Gaudí estarà disponible de dillunsa divendres, de 8 a 21 h, horari en el qual elsusuaris poden accedir a tots els serveis oferts pelscentres.

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

Anna Millà. Tècnica de Comunicació

Departament de Comunicació del Consorci Sanitari Integral

Els serveis d’urgències dels hospitals han registratun augment important de les visites en els últimstemps i un gran percentatge d’aquestes visites (del25% al 79%, segons els estudis) podrien ser atesespels centres d’atenció primària.

L’usuari que certament no requereix els serveisd’urgència, si es visités en un centre d’atencióprimària podria gaudir d’una reducció del tempsd’espera, d’una millora d’accés al centre per laseva ubicació geogràfica i una disminució del’ansietat que percep al ser atès per un professionalque coneix (el seu metge i la seva infermera deconfiança).

Per aquest motiu, el Centre d’Atenció PrimàriaSagrada Família, que cobreix les àrees bàsiquesde Gaudí i Sagrada Família, ha posat en marxaper primera vegada a Catalunya un nou pla d’ac­cessibilitat per atendre millor els usuaris que esvisiten d’urgència al CAP i atendre també proble­mes de salut moderats/greus que fins ara s’atenienals serveis d’urgència dels hospitals. D’aquestamanera, el CAP Sagrada Família contribuirà aalleugerir l’excés d’activitat d’aquests serveis, quepodran centrar-se en l’atenció del malalt greu imolt greu.

Aquest pla suposa la posada en marxa d’una sèriede mesures per augmentar la resolució i l'eficiència.També implica una millora dels mitjans tècnics iuna reorganització de l’actual model d’assistència,que es reflecteix en:

- Adquisió de nous aparells i establiment de con­

4

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

Dra. Ana Pérez. Metgessa de família. ABS Collblanc

L'al·lèrgia està provocada per la resposta del sis­tema immunitari (el sistema defensiu de l'organisme)enfront de substàncies que en realitat no suposencap amenaça per al cos.

L'al·lèrgia pot manifestar-se de diferents formes:

- Rinitis, que és la manifestació més freqüent. Els símptomes que provoca són picor nasal, ester­ nuts múltiples, congestió nasal i producció de moc abundant i en forma de aigüeta. S'acom- panya d’envermelliment, picor i llagrimeig.

- Asma. La persona que en pateix presenta sorollsrespiratoris ("pitos"), tos seca i repetitiva i ofega­ment.

- Urticària, que és la manifestació més típica. Esprodueix un favó amb envermelliment i picor

molt important que desapareix en menys d'una hora.

- Dermatitis atòpica. Es caracteritza per pell secaque tendeix a estar vermella i amb descamació.

- Dermatitis de contacte, que afecta a la pell queentra en contacte amb la substància a la qual

s’és al·lèrgic. Apareix una zona vermella amb vesícules i èczema.

L'al·lèrgia pot causar anafilaxi, que és una reacciómolt greu que provoca la fallida de tots els òrgansdel cos. Requereix tractament mèdic molt urgent.

Les substàncies que produeixen més problemesal·lèrgics són el pol·len; els àcars que es troben

en la pols; el pèl dels animals; els fongs (en zonesmolt humides); les picades d’insecte; alguns ali­ments entre els quals destaquen la fruita seca,llet, ous, marisc, peixos, additius alimentaris ifruites (préssec, albercoc, cirera, maduixa, poma,kiwi, meló i plàtan); els medicaments i el làtex.

Les persones que solen ser al·lèrgiques són lesque el seu cos té una predisposició genètica aproduir una resposta exagerada després del con­tacte repetit de certes substàncies. Generalments’observa en diferents membres d’una mateixafamília. Aproximadament el 15% dels individustenen al·lèrgia a alguna substància però la majoriade les manifestacions al·lèrgiques tenen pocaimportància, encara que són molestes. En algunesocasions la reacció al·lèrgica pot produir unasituació de gravetat que requereix una intervenciómèdica urgent.

Qualsevol persona al llarg de la seva vida potfer-se sensible a una determinada substància i lipot aparèixer alguna manifestació d’al·lèrgia.Aquests casos solen ser poc freqüents en individusque no tenen història d'al·lèrgia a altres substàncieso que no tenen antecedents.

La millor forma d'evitar una reacció al·lèrgica ésevitar el contacte amb els al·lèrgens, la substànciaque provoca l'al·lèrgia.

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

Elena Esquivel. Infermera. ABS Sagrada Família5

cions del pit. Les més importants són:

- Ingurgitació. Sol afectar els dos pits, que s’infla­ men i fan mal. Això és perquè hi ha llet retinguda i inflamació. La llet retinguda s’ha de treure, per

això s’ha de donar el pit al nadó amb freqüència,col·locant-lo en bona posició. Després s’ha d’in­tentar treure la llet sobrant, tot just perquè no

molesti. La inflamació i el dolor s’alleugen amb un analgèsic o antiinflamatori. Aplicar calor humida abans de la presa ajuda a fer sortir la llet i, entre preses, el fred sec alleujarà el dolor. Cal utilitzar uns sostenidors que no comprimeixin el pit.

- Obstrucció d’un conducte, que sol afectar partd’un pit. Es caracteritza per la formació d’un

bony vermell i dolorós. En aquest cas, és con­ venient fer massatge a la zona, intentar treure la llet, donar el pit sovint, aplicar fred entre preses

i calor abans de la presa, i no portar sostenidorsque comprimeixin. S’ha de col·locar el nadó deforma que succioni amb la llengua a la part de

l’obstrucció, ja que així ajuda a desobstruir-lo.

- Mastitis. L’obstrucció no tractada a temps pot infectar-se i donar lloc a una mastitis. Produeix febre i intens malestar. Moltes es curen sense tractament, duent a terme les mesures que s’han indicat anteriorment. Si la febre persisteix més de 24 hores, el metge haurà de receptar un antibiòtic. S’ha de donar el pit amb mastitis, ja que es necessari buidar-lo, sinó es podria produir un abscés. Si el nadó rebutja el pit, s’ha de treure la llet i continuar posant-lo a mamar fins que torni a acceptar el pit.

La lactància materna està recomanada com aalimentació exclusiva durant els primers sis mesosde vida del nadó. A més, es recomana continuarla lactància juntament amb l’alimentació comple-mentària adequada fins als dos anys o més.

Durant la lactància, poden aparèixer alguns pro­blemes al pit. Els més comuns són:

- Dolor als mugrons. Donar el pit no ha de fer mal.La causa més freqüent del dolor és una mala

posició.

- Clivelles al mugró i l’arèola. La causa és la malaposició de l’infant al mamar. S’ha de col·locar

l’infant de forma correcta i anar variant-ne la seva posició a les distintes preses. Les clivelles es curen posant una mica de la pròpia llet a la zona i deixant-la assecar a l’aire. Si el pit fa molt de mal, la dona es pot retirar la llet amb un tirallets o fer servir una mugronera. Aquesta mesura s’ha de prendre de forma temporal i si es nota alleujament al fer-ho.

- Candidiasi del mugró. Produeix dolor intens i lacerant durant i després de la presa i no millora

al corregir la posició. Requereix tractament mèdic.

- Infecció al mugró. Si el dolor i les clivelles per­ sisteixen tot i corregida la posició pot ser degut a una infecció bacteriana del mugró que requerirà tractament.

Tenir els mugrons invertits o plans no ha de serun problema per donar el pit al nadó, perquè quansucciona, el nadó no només agafa el mugró sinótambé l’arèola. El més important és que mami demanera correcta.

Per altra banda, també es poden produir inflama­

Taula 1. Percentatge de respostes ambuna valoració positiva

El soroll habitualLa neteja del CAP

El metge li dóna informacióS’entenen les explicacions

La informació d’altres metgesEl metge l’escolta i se'n fa càrrec

Pot donar la seva opinióEstà en bones mans

El metge l’ajuda amb el dolorEl tracte personal de la infermera

El tracte personal del metge

La freqüència per anar a la consultad’infermeria

El tracte personal dels administratius

La infermera l’escolta i se'n fa càrrec

95,198,89093,687,194,994,197,587,595,897,485,591,2

97,1

92,998,886,79485,793,992,690,592,398,489,390,592,9

96,8

PREGUNTAABS

SagradaFamília (%)

ABS Gaudí

(%)

6

Figura 1. Valoració (de 0 a 10) del graude satisfacció global amb el centre desalut

5,0 6,0 7,0 8,0

7,6

7,7

8,2

Catalunya ABS Gaudí ABS Sagrada Família

CAP DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

Dr. Ferran Flor. Tècnic de Salut. ABS Sagrada Família i ABS Gaudí

El Servei Català de la Salut mesura de formaperiòdica amb enquestes telefòniques el grau desatisfacció dels usuaris dels centres d’atencióprimària. La darrera s’ha dut a terme entre mésde 31.000 persones arreu de Catalunya (amb unmínim de 80 per centre). En aquest sentit, les ABSde Gaudí i Sagrada Família, que pertanyen alConsorci Sanitari Integral, han obtingut uns resultatssuperiors a la mitjana de Catalunya (figura 1), ambel 7,7 de satisfacció global amb el centre (valoratsde 0 a 10) en el cas de l’ABS Gaudí i del 8,2, enel cas de Sagrada Família.

A més, el 90,5% dels usuaris de l’ABS Gaudí i el91,3% de l’ABS Sagrada Família tornarien a escollirel seu centre de salut si fos el cas.

La taula 1 recull les àrees millor valorades pelsusuaris de cada centre, és a dir, les àrees quehan obtingut una resposta del 85% o més derespostes positives.

CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI

Sandra Aguilar, Raquel Alonso, M. Àngels Martínez, Sílvia Simó

Treballadores socials. CAP del Consorci Sanitari Integral

pel que fa a les caigudes.

Per aquesta raó, des dels Centres d'AtencióPrimària del Consorci Sanitari Integral, hem pre­parat una sèrie d’articles, que s’aniran publicanten successius números, enfocats a la prevencióde riscos a la llar, dividits per les diferents estancesque conformen el domicili (cuina, bany, menjador,dormitori i accés a l’exterior) i que poden suposarun perill per a la salut de l’individu i les personesque els envolten.

En aquest primer article facilitem els números detelèfon dels serveis d’emergències (poden retallari tenir en un lloc visible aquesta informació).

Salut al Barri, la revista dels Centres d’Atenció Primària del Consorci Sanitari Integral, ja es potconsultar a Internet. Per accedir-hi heu d’anar a la pàgina principal del Consorci (http://www.csi.cato http://www.sanitatintegral.org) i d’allí escollir el vostre centre d’atenció primària. Després heu debuscar l’apartat "Publicacions", que es troba a part inferior de la pàgina i allí podeu consultar tots elsnúmeros en format PDF.

Ja pots consultar Salut al Barri a Internet

7

- Bombers de Barcelona............................ 080- Bombers de la Generalitat ....................... 085- Guàrdia Urbana de Barcelona ................. 092- Servei d’Urgències Mèdiques .................. 061- Mossos d’Esquadra................................. 088- Guàrdia Civil............................................ 062- Polícia Nacional....................................... 091- Electricitat (ENHER)................... 900 770 077- Aigües de Barcelona .................. 932 651 111- Gas Natural ............................... 900 750 750- Emergències ........................................... 112

L’informe de Detecció d’Accidents Domèstics id’Oci (DADO) del Ministeri de Sanitat i Consum,destaca que el 2004 es varen produir quasi1.672.000 accidents domèstics i d’oci a l’Estat.Molts d’aquests accidents són causats per com­portaments inadequats i per elements de l’entornde la llar.

Segons el Pla de salut de Catalunya (2002-2005),la freqüència més alta de morts per lesió accidentalentre els majors de 64 anys és a causa de caigu­des, seguides per accidents de trànsit, sobretotcom a vianants.

Les característiques d’aquest problema de salutrequereixen unes actuacions i estratègies bàsica-ment sanitàries però que també impliquen altresàmbits: serveis socials, urbanisme, trànsit, etc.

La conducta observada respecte a les normes ielements de seguretat posa de manifest que lautilització d’aquests elements a les llars catalanes(baranes protectores de caigudes del llit, elementsde seguretat per a finestres, armaris i calaixos,farmacioles de seguretat, etc.) és baixa.

El Pla de salut 2002-2005 estableix com a inter­vencions prioritàries:

- Impulsar les activitats de prevenció dels accidents en l’àmbit de l’atenció primària de salut, adreça­ des a grups de risc.- Fomentar les intervencions de prevenció per reduir l’accidentalitat de la gent gran, sobretot

C/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

C/ Còrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

C/ Creu Roja, 1808904 L'Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 447 07 80

Ronda La Torrassa, 15108903 L'Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 447 07 20

L’Hospital Comarcal del Baix Llo­bregat té previst obrir les portes aprincipis de 2010. El centre estaràubicat a Sant Joan Despí, tot justal costat de les instal·la-cions deTV3 i quan entri en funcionamentdonarà serveis a una població de345.000 persones. Disposarà de328 llits (18 crítics i semicrítics), 12sales d’operacions, 40 boxes d’ur­gències, 53 consultoris i 21 gabi­nets. A més, tindrà 27 placesd’hemodiàlisi i 46 d’hospital de dia.

Hospital Comarcal del Baix Llobregat

el Papiol, Corbera de Llobregat, Cervelló i la Palmade Cervelló.Al Baix Llobregat, el Consorci disposa de dosequips avaluadors del grau i nivell de dependència(SEVAD) reconeguts per la Generalitat de Cata­lunya. Aquests equips han fet prop de 3.000 ava­luacions al Baix Llobregat durant el 2007.Per altra banda, també pertany al Consorci l’Hos­pital Comarcal del Baix Llobregat, actualment enconstrucció.A més a més, formen part del Consorci SanitariIntegral l’Hospital General de l’Hospitalet, l’HospitalDos de Maig (Barcelona), l’Hospital Sociosanitaride l’Hospitalet, el Centre de Rehabilitació de l’Hos­pitalet, la Residència Companys Socials (l’Hospi­talet), la Residència Francisco Padilla (l’Hospitalet),la Fundació ASSAIG per a la recerca sanitària i laResidència i Centre de dia Collblanc-la Torrassa(prevista d’obrir el darrer trimestre de l’any). El CSIés una de les poques institucions d'Espanya quecompta amb un triple Segell de Bronze a la Quali-tat del model d'excel·lència de la Fundació Europeaper a la Gestió de la Qualitat.Més infomació: http://www.sanitatintegral.org ohttp://www.csi.cat.

El Consorci Sanitari Integral ha posat recentmenten marxa el Servei d'Avaluació de Discapacitats(SAD), que du a terme les valoracions per alreconeixement del grau de discapacitat que recullla legislació vigent. Aquest Servei es prestarà ales comarques de l’Alt Penedés, el Garraf i, sobre­tot, el Baix Llobregat.Amb el SAD s’augmenta la presència del ConsorciSanitari Integral a la comarca del Baix Llobregat,ja que actualment la comarca també és un delsàmbits d’actuació del Servei de Valoració de laDependència (SEVAD) i del Centre de RehabilitacióFontsanta, ambdós, centres del Consorci.El Centre de Rehabilitació Fontsanta es trobaubicat a Sant Joan Despí, a l’avinguda Barcelonan. 22. Dóna servei de rehabilitació ambulatòria(fisioteràpia, logopèdia i teràpia ocupacional) itambé de rehabilitació domiciliària (tractament deles malalties que, per indicació mèdica, requereixenfisioteràpia a domicili). Aquest centre es va inau­gurar el 2006 i en el seu primer any de vida ha fetmés de 20.000 sessions. Les poblacions del seuàmbit de referència són: Sant Joan Despí, Esplu­gues de Llobregat, Cornellà Sant Just Desvern,Sant Feliu de Llobregat, Vallirana, Molins de Rei,