butlletí gent del masnou 3a època núm. 358, desembre ... · mitjançant la nadala ja tradicional...
TRANSCRIPT
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 358, desembre 2017Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 358, desembre 2017
GENT DEL MASNOUGENT DEL MASNOU
N
a d a l
N
a d a l 2 0 12 0 1 77
ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2017!
CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS:EL DIUMENGE, DIA 14 DE GENER DEL 2018,
A 2/4 DE 12 (11.30) DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les
escalinates de Bell-Resguard.
Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13
PRAT DE LA RIBA, 9 Tel. 93 555 20 03 - 75 11
www.cancolome.comAv. Kennedy, 12 · 93 555 97 04
Consulta veterinàriaBarcelona, 2 · 93 555 02 01
El Masnou
R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A
Mas Vell
CAMÍ RAL, MIL METRES DE PASSEIG I COMERÇ
B O N N A D A L I F E L I Ç 2 018
Prat de la Riba, 98BARCELONA, 11T. 93 555 02 96
ELS TORRONS DE TOTA LA VIDA
Als vespres fem comandes a domicili
Minim 15€
93 555 78 94 M. de Déu del Carme, 1 93 555 14 73
M. de Déu del Carme, 1 93 555 14 73
Pl. de la Llibertat, 14Pl. Ramón y Cajal, 1
93 540 50 07
www.immomasnou.comvisiteu-nos
ADMINISTRACIÓ DE FINQUESCOMPRA / VENDA / LLOGUER
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol, Lluís Valls
Portada: El nostre Nadal
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf
Tiratge: 3.500 exemplars
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouTel. 93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.
SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3NADALA Esteve Pujol ................................................................................ 5IN MEMÒRIAM Josep Vendrell ................................................................. 7VIVÈNCIES Pep Parés ............................................................................... 8SOBRE L’ADOCTRINAMENT ESCOLAR Pere Martí Bertran .................. 9SIGUEM OPTIMISTES, HOME! Joan Camps ............................................10ARRAN DE SÒL per Pledebuit................................................................... 11BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 11HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ........................................................14PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ................................................18SOM Por a la por Oriol Lugo ..................................................................... 18DITES POPULARS (41) Albert Vidal ......................................................... 19LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot ...................................................... 21HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ......................... 22MORRO DE SÃO PAULO Joan Maresma Duran ...................................... 26LA CORAL XABEC CANTA A VIC Esteve Pujol ....................................... 27LA PUNTA DE LA LLENGUA (91) Esteve Pujol ........................................27GENT DEL MASNOU INFORMA ............................................................... 30
Editorial Per Nadal, cada ovella al seu corral.
3
Concert deNadal Coral
XabecDissabte 23, a les 8 del
vespre, a la Parròquia deSant Pere del Masnou.
Més info. pàg. 30
Després del parèntesi d’un mes ja ens torneu a tenir aquí amb tota normalitatper fer-vos arribar les nostres notícies i articles, en la confiança que segueixinmereixent el vostre interès.El 3 de novembre passat, les publicacions que detallem tot seguit: El PuntAvui, l’Esportiu, Vilaweb, El Nacional, Nació Digital, Diari Ara, Directe, ElTemps, Enderrock, Racó Català, El Vallenc, Nova Conca, Esguard, L’Opció,Sàpiens, Descobrir, El Món, Bonart, Tot Sant Cugat, Tot Cerdanyola, Tot Rubí,El Món Terrassa i Revista Mirall, van signar l’editorial conjunt que reproduïmliteralment:Amb el govern legítim de Catalunya. A més d’aquest empresonament pre-ventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del govern i elpresident Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detencióinternacional. Per completar aquest escarni, la setmana que ve hauran deprestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa,afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del paísi els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d’unesmesures repressives que obren un fosc panorama. Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del govern legítimde Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin repren-dre les seves funcions . Cal que es normalitzi el funcionament sobirà delParlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra cente-nars d’alcaldes, càrrecs públics i d’altres ciutadans. I que no es repeteixin epi-sodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d’octubre durant lacelebració del referèndum.Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és unanació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràciaper resoldre el conflicte amb l’Estat Espanyol han de ser ateses. La naciócatalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els dretsdemocràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.Tot i el temps transcorregut i que els esdeveniments polítics se succeeixen avelocitat de vertigen, bona part de les demandes d’aquest editorial són malau-radament vigents avui, motiu pel qual també les compartim i subscrivim en elseu contingut i esperit de fons.Esperem que les eleccions del 21D, tot i la irregularitat de la seva convocatò-ria, es puguin celebrar amb respecte per les diferents opcions i que el resultat,sigui quin sigui, es pugui aplicar d’acord amb els valors de la democràcia i lapau. Per Nadal, cada ovella al seu corral, mai tan ben dit.
El President
GENT DEL MASNOU
S
S
S
Et convidem a fer-te soci de
Gent del Masnouwww.gentdelmasnou.cat
[email protected]. Agell, 9 · 93 126 82 20Al costat del cinema La Calàndria
L’article d’Històries de laVila, de Joan Muray,
hauria correspost, atès eltema, al butlletí del mesde novembre, que no va
poder sortir.
La Redacció
······
······
MOLT BONES FESTES
L’estanc MARIA ARNAU
us desitja UN BON NADAL IFELIÇ ANY NOU
TABACS · CAVA DE CIGARS · CIGARRETS ELECTRÒNICS · REGALS GUARNIMENTS PER AL NADAL I CAP D’ANY
Carrer Navarra, 51 · Tel. 93 782 22 97
Fo
tog
rafi
a d
eJo
sep
Cam
pano
L L A R D ’ I N F A N T S
Ventura Gassol, 29 · 93 555 57 11·
El Masnou
MOLT BONES FESTES
ELS GOSSOS DE LLÀTZER, EL POBRE
Maria li’n feu contallaquan Jesús ja era grandet:– Jesús meu, quan tu vas néixera l’estable de Betlem,hi havia un vell miserableajagut en el portal.
Ple de nafres –era lepradeia la gent de l’entorn–;fos el que fos, feia pena.Ajaçats com ell, uns gossosmig badallen, mig mandregen,i roseguen el que poden.
Els cans tenen el seu cor,que batega amb els més pobres;a Llàtzer daven consoltot llepant-li les ferides,com fan amb els seus cadellsquan s’han fet mal i gemeguen.
– Així, mare, aquells gossets–el Fill fa encuriosit–no eren d’aquells que mosseguen,vull dir que no eren dolents,que fins i tot estimaven,com podien, aquell Llàtzer.–
Sí, vailet; que aquell Nadalno tan sols va haver-hi àngels,rabadans, pastors i mags–diu la mare amb veu commosa–;que sempre hi ha, barrejadaamb la dolcesa, amargor.
Nadal 2017 Mitjançant la nadala ja tradicional del nostreconsoci Esteve Pujol i Pons, la redacció, al costat de la Junta directiva, s’afegeix als senti-ments –amarats de compassió i de tendresa– i desitja a tothom –socis, simpatitzants i lectorsde Gent del Masnou– unes Bones Festes i el millor per a l’any 2018.
Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal; (… …)fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. (Lc 16,20-21)
– No hi havia ningú, mare,que donés menjar al captaire?–que fa el noi badant els ulls.– Li vam dar del que teníem;no era gaire, era ben poc;que el qui poc té encara dona.
Quan Jesús ja va ser granrecordava aquella històriai deia: –“Hi havia un ricben vestit i gran golafre.Al portal del seu palauamb els gossos jeia Llàtzer.
Pobre i ric es van morir.El pobrissó va a la glòria;el potentat, al dolor;– Llàtzer, Llàtzer, un xic d’aigua–suplica amb crits el golut–,que aquestes flames m’arboren.
Déu li respon: –Pobre ric,vas tenir de tot i massa;mes Llàtzer no tingué res,només uns gossos llepaires.Han canviat els papers.Ara és tard, ric pidolaire!”
Jesús, recordant Betlemi el que li explicà la mare,
fa moixaines a un cadellque se li enfila a la falda.
Esteve Pujol i Pons
Nadal
i St Esteve
Reis
Cap dʼAny
Festa de la Puríssima
XXVTrobadade nadons
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Desembre 2017 --
-- Gener 2018 --
293031
123456789
101112131415161718
divendresdissabtediumenge
dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
OcataRieraRiera
RieraFàbregasViamarDominguezOcataOcataOcataFàbregasRieraFàbregasViamarOcataAymarAymarViamarDominguezAymarOcata
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
123456789
10111213141516171819202122232425262728
OcataRieraRieraViamarAymarAymarDominguezDominguezFàbregasFàbregasRieraAymarOcataDominguezFàbregasViamarViamarRieraOcataAymarFàbregasViamarRieraFàbregasFàbregasFàbregasDominguezAymar
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viamar C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
Bon NadalS
S
7
A L’AMIC JOSEP VENDRELLParaules llegides per Joan Casals a les exèquiesdel proppassat 21 de novembre. És l’hora dels adéus, amic Josep.Amb l’amic Josep havíem cantat moltes vegades la cançódels adeus, agafats de les mans tot fent rotllana. Tal comdiu la coneguda cançó: …No és un adeu per sempre, és unadeu per un instant… i així ho volem creure avui, així tenimnecessitat de creure-ho, perquè se’ns fa costerut pensarque pugui ser un adéu sense retorn, sense retrobament.Tristos però esperançats, en aquest moment del comiatens venen a la memòria un munt de vivències i trets de laseva personalitat que se’ns fa difícil de condensar en unesbreus paraules. Ho intentarem.Podem dir, sense por d’equivocar-nos, que el Josep haestat Sempre a punt i disposat a Fer Servei, actitudsadquirides de jove en el seu pas per l’Agrupament EscoltaMare de Déu de la Ruta del Masnou, actituds i valors quel’han acompanyat tota la vida, a casa amb el lliurament deple a la seva estimada família, al treball amb l’esperit desuperació per la feina ben feta, i a la societat amb la sevatasca pacificadora i abnegada exercint com a Jutge de Paudurant un grapat d’anys a la nostra vila. Quantes parellescasades i quants consells que has repartit durant tot aquesttemps a qui els ha necessitat!En la vessant artística l’amic Josep ens ha deixat una bonamostra de creacions que parlen de la seva sensibilitat perla bellesa, algunes de les quals, en ferro forjat, podem con-templar en aquesta mateixa parròquia de Sant Pere i en ladel Pilar del Masnou i, en un altre ordre de coses, en lamultitud de filigranes poètiques que ha estat capaç de tei-xir tot forjant paraules i mots com a bon trobador. Amic Josep, pel que ens has donat durant tots aquestsanys al costat nostre, per la teva amistat I lleialtat, pels teussomriures i per les teves tossuderies quan ha fet falta, perla teva humilitat, per la fermesa de les teves conviccions,per tot plegat avui te’n donem les gràcies.El nostre comiat diu: A reveure si a Déu plau!
In memòriam de Josep Vendrell i Torres
A Josep Vendrell i Torres
La campana de Sant Peretoca trista, sona a mort,recita un miserereper l’amic, pare i consort.
Nang!, repica un cop més,nang!,amb rítmica cadèncianang!, comiat pel qui no hi és,nang!, estimada absència.
Nang!...,Ens recorda el seu batallel so nítid d’una enclusa,quan el rítmic cop de malldona forma, adés confusa,quan es forja el dur metall.
Nang!...,Josep, ets forjador de mena;d’una família molt estimada,d’amics a qui no gires l’esquena,de concòrdies per a qui vol empara,de vincles vilatans sens tara;que gran és la nostra pena!Gràcies.
Ara enfiles el camí eternen silenci sense dir res...però amb esperit i pas ferm; practica, doncs, l’ofici aprèsde manyà, obrint panys al celper entrar-hi tot cristià fidel.
Jaume BoadellaEl Masnou, 19 de novembre del 2017
8
Ha estat providencial l’anada al’Algarve portuguès amb la meva donaaquest novembre. Sortim de casa capal país veí i deixem una Catalunyaconvulsa per fets que es trepitgen l’una l’altre a una velocitat política de ver-tigen. Desassossec, tensió, indigna-ció; solidaritat, esperança, persistèn-cia, il·lusió... Sentir mentides senserubor de ministres a França o aAnglaterra. A Portugal llegeixo lapremsa de l’estat i confirmo els dosrelats contradictoris entre el que esdiu a Espanya i a Catalunya. Insults,calúmnies, desvergonyiment. EnyoroEL PAÍS d’abans, ara convertit en undiari pendent dels interessos delsseus propietaris i/o l’IBEX-35, ambuna tirada molt disminuïda i ple dedeutes... S’ho han guanyat a pols. Ique em perdonin els articulistes dequalitat que hi queden. Ho comentoperquè em dol especialment.Sense perdre contacte amb Cata-lunya, la vida es tranquil·litza. Entrespausadament en els nous paisatges icanvies el xip de les percepcions.Per molt que viatgis a llocs diferentsdel sud d’Europa, sempre apareixenels Llorets i Salous uniformitzant elque era divers. Amb muntanyes clive-llades d’urbanitzacions que polvorit-zen el territori, sense ordre ni concert.T’has de posar orelleres de burro perveure només el tros de natura que t’in-teressa: uns illots preciosos arran deplatja, unes perforacions de roca perl’onatge potent de l’Atlàntic o la nociódel mar inabastable que sempre m’a-companya. Cal anar a la costa quedona a ponent, per sobre del cap deSant Vicenç, protegida per un parcnatural. La part més occidentald’Europa.Dos records inesborrables: el primer il’últim dia del viatge, quan em deixíabsorbir per l’oceà. Dia 1. Capvespre. Un cel immens ves-sava els seus colors al mar. Infinites
tonalitats de gris-de-boira travessadesper ratlles de llum, com pinzelladestaronges sobre l’Atlàntic. Natura ober-ta i protegida. Assegut a la roca,podia fer càbales sobre tots elshumans que s’han delitat com jo d’a-quest teatre del món, només a l’abastde la sensibilitat de qui s’ho mira.Gratuït, de i per a tots. Espectacle queés la història de la terra, que és d’arai de sempre. On han convergit lesadmiracions d’homes i dones des del’antiguitat més pregona. Un bé comúque ens fa sentir part d’un tot.Dia 7. Capvespre. Una tarda clara i unsol que s’amaga i inunda de foc totl’horitzó. Onades enormes que avan-cen lentament, les unes darrere lesaltres. Dos-cents metres endins d’es-cuma inacabable. Soroll eixordadorque esdevé música i ritme a còpia derenéixer constantment.
I una noia ballant amb un tul vermell,prolongació volàtil del seu cos i el seuvestit. Em quedo sorprès, boca-badat,absort! Al fons, una escenografia bru-tal d’onades i llum amb música d’ai-gua. I entre aquest món i jo, la fragili-tat captivadora d’una dona dansantsobre la sorra. Balla, balla i s’apropaal mar, toca l’aigua amb els peus des-calços. El tul fuig del vent mentredibuixa a l’aire ales, veles i banderessobre la llum de l’oceà. Art i natura.Un sol taronja de contrallum enfos-queix la silueta que és màgia en movi-ment, la immersió subtil d’un cos enl’atmosfera; gràcil i lleuger, harmoniósi bell. De sobte, els seus peus tornena tocar l’onada i s’acaba la dansa.Contempla el mar i es gira cap a nos-altres. Camina sobre l’arena, però jano és ball. De nimfa a persona. Degasela a dona.He gravat l’última dansa i he retingutel moviment en unes fotos.Ella és de París i conversem en lallengua amiga. Alexandra Fadin. Artiste plasticienneet danseuse. LA MATIÈRE EN MOU-VEMENT, diu la seva targeta. Hi esticd’acord. Merci, Alexandra!
VivènciesPep Parés
Coreografia de l’Atlàntic per a ballarina
9
Al llarg de 40 anys ben bons, he tingutel privilegi de dedicar-me a l’ensenya-ment . Ho he fet amb passió, ho reco-nec, perquè l’assignatura que feia,Llengua i literatura, m’agradava i emsemblava, i em sembla, fonamentalper entendre el món i per entendre’nsa nosaltres mateixos. Al llarg d’a-quests anys n’he vistes de tots colors,però si hi ha coses que he vist claresés que la llibertat de càtedra, sobretota l’ensenyament secundari i universi-tari, era un fet gairebé inqüestionable.D’exemples en trobaríem a cabassats,però em limitaré a un de prou signifi-catiu: als professors que feien lesclasses en castellà perquè els eramés fàcil, perquè s’hi sentien méscòmodes o per qüestions ideològi-ques, que també, que jo sàpiga maicap inspector els va cridar l’atenció,digués el que digués el projecte lin-güístic del centre. I la segona que hevist clara des de sempre és que el sis-tema d’immersió lingüística va ser, iés, el puntal de la recuperació de lallengua i de la cultura catalanes, jaque el pes de la població immigradaés altíssim al nostre país (ara no emdedicaré a buscar estadístiques, per-què em sembla que tothom ho té clar,i si algú ho dubta, només ha de veurel’evolució de la població catalana –ibalear i valenciana– al llarg dels dar-rers 50 anys). Aquest sistema, habitu-al a la majoria de països, aquí fa anysque es qüestiona per raons estricta-ment polítiques i sobretot per part dedos partits clarament espanyolistes,PP (amb les FAES al capdavant) iCiutadans. El qüestionen, el difamen,l’ataquen per totes bandes i el venen,sobretot a la resta de l’Estat, com unsistema per eradicar el castellà, perimpedir l’ascens social dels immi-grants i dels castellanoparlants, etc.Tot mentides i més mentides. Hi fur-guen i l’ataquen perquè són conscientsque és l’instrument bàsic de resistèn-cia, i gosaria dir que de supervivència,de la llengua i de la cultura catalanes.En aquests moments, els atacs, comuna branca més d’atacs al procés d’in-
dependència, esdevenen encara mésfuribunds, més descarats o desacom-plexats, com us agradi més, perquè jano ve d’aquí, a l’hora de dir-les mésgrosses. Tant que s’ha acusat l’escolad’adoctrinament, d’inculcar l’odi aEspanya, de convertir els nens i lesnenes i els nois i les noies del país entitelles en mans d’un professorat fana-titzat i separatista (el “rojo” d’abanssembla que no els preocupa tant). Nocal que us recordi discursos del se-nyor Wert, del senyor Albiol, del se-nyor Rivera..., oi? Quan sento això endirecte, i val a dir que pels ambientsen què em moc només ho solc sentirquan soc fora de Catalunya, em solclimitar a fer un parell de preguntes:com pot ser que doneu més importàn-cia a l’escola que a la família pel quefa a l’educació i, sobretot, a la trans-missió d’una ideologia, d’unes mane-res de pensar? I la segona: no sabeuque l’Albert Rivera, el flamant líder deCiudadanos, va fer l’ensenyament aCatalunya i, doncs, amb immersió lin-güística inclosa? Quins professorsdevia tenir? Qui el devia adoctrinar? I acabo, no sense demanar-vos, amicslectors, que no us deixeu entabanar,
que defenseu amb dentsi ungles (és un dir,sempre val més fer-hoamb arguments) un sis-tema educatiu, el nostre, queés plural, inclusiu, democràtic icompetent, no ho dubteu,perquè encara tenimuna majoria de mes-tres i de professorsque creuen en elque fan, que esreciclen, que noels ve d’unahora a l’horad ’ a t e n d r eals pares ia la mai-nada, etc.etc. etc.
Sobre l’adoctrinament escolarPere Martí i Bertran
1010
També seria bo que els polítics entratsen campanya electoral no es refiïn dela tolerància permissiva de laConstitució del 77, que els permet dir-les de l’alçada d’un campanar i, enincomplir les promeses, ningú no elspassa factura, no sigui que en la sevaobsessió d’enganyar tothom, davantdel perill d’una mort brusca es trobinde pet davant el Sumaríssim condem-nats a sofriments pitjors que els de laSanta Inquisició. Sóc pessimista de mena, però amb ellliri a la mà faig acte de fe quel’Arrimadas pot ser la presidenta detots els catalans, fins i tot dels qui vanser apallissats per votar el referèn-dum, que l’Albiol té pasta de salvadorde nens que es troben en mans d’unal’escola catalana que els perverteix,que l’Iceta té tot el que s’ha de tenirper alliberar els catalans posant-nos ales rodes del carro que lidera Rajoy ique en Domènech serà el millornedador guardant la roba però senseposar peix al cova, la versió esquer-rana de ser punta i alcavota del claudels que no saben què votar. Delsexiliats i engarjolats del 155, no m’a-treveixo a parlar-ne; voldria demanarcridant i clamant per la seva llibertat,ja que a mi em consta que són bonagent; però quan sento a dir que labona gent són la Barberà, en Blesa ien Maza, dubto de posar-los al mateixsac. Amb la semàntica es pot ser per-vers; fixeu-vos en el mal ús que es fade “democràcia” i “justícia” i com es
Les tres últimes morts sobtades quehan esquitxat la política constitucionalm’han inspirat la sinopsi d’un relatnegre: primer fou Rita Barberà d’uninfart en un moment que Rajoy no lasaludava, tot seguit Miquel Blesa d’untret al pit quan Aznar l’evitava, i potser lamés impactant i recent ha estat JuanManuel Maza quan, segons el peri-odista en el programa “PreguntesFreqüents” de TV3, assegurava queMaza anant per lliure ja no agafava eltelèfon del seu ministre Catalá, quel’havia nomenat fiscal general de l’estat. Qui hagi seguit les últimes sèries deTV −“Borgen” danesa, “Scandal” nord-americana o “1993” italiana− podràdeduir l’èxit televisiu que indicis tanreals, tràgics i coincidents comaquests poden provocar a un bonguionista. Un projecte que s’hauria defer amb totes les prevencions legals i,per evitar maldecaps judicials, posar-hi un prefaci semblant als queencapçalen les citades sèries: Aquestrelat, tot i que descriu llocs, perso-natges, empreses i organitzacionsen un context real, són fruit de laimaginació creativa, purament fictí-cies com ho són també la seva par-ticipació en els fets. Tots sabem queara cal filar molt prim interpretant indi-cis raonables, donat que les ratllesvermelles encerclades pel 155 fantemerari verbalitzar, manifestar oescriure amb procacitat i llibertat cre-ativa. Avui m’ha florit un lliri blanc al balcó i,en tallar-lo i agafar-lo amb la mà, m’hasemblat adient recordar als creientsque les morts sobtades a l’igual queles anomenades morts naturals sónvoluntat del Creador, o sigui un capri-ci i també un bé de Déu per evitar queuns quants elegits deixin de patiraquest món, que gràcies a Déu cadadia que passa s’assembla més a undantesc infern. Avisar-los també deconfessar els pecats mortals, no siguique la mort sobtada els enviï a l’infernetern, molt pitjor que l’infern terrenalenmig del foc de les guerres cruentesi les brases d’una esclavitud creixent.
dignifiquen “violència policial” i “pro-porcionalitat” en veus constitucionals. Parlar bé dels morts és políticamentcorrecte, acceptem-ho piadosament!Però als presos polítics a les presonsde l’altiplà i dels hostes a l’UE ambordre espanyola de detenció i d’ex-tradició, em costa aplicar-los el qualifi-catiu de bones persones que s’aplicapiadosament als morts, no sé si grà-cies a Déu, però ells circumstancial-ment estan vius, per això no els call’escalf piadós que es concedeix alstraspassats, siguin o no bones per-sones el temps ja ho dirà, però demoment el millor que podem dir d’ellssense equivocar-nos és que encarasón de molt bon fiar i confiança. Elmèrit principal és que la repúblicacatalana és més viva que mai i que laseva realitat encara pot ser possiblepacíficament. No és que confiï gaireen l’UE, però si Rajoy, Sánchez,Iglesias o Rivera són els intermediarisque han de defensar els interessosdels catalans, les ganes de fugir cor-rents de l’estat espanyol són ga-lopants. Si amb la coacció desferma-da amb porres i bales de goma de l’1d’octubre vam ser més de dos milionsels qui vam anar a votar i guanyar,siguem lleials als principis demo-cràtics posant la raó contra la violèn-cia i fem del 155 el plebiscit que refer-mi les nostres conviccions, i acceptemel resultat sense renunciar mai a serprotagonistes directes del nostre futuren llibertat.
SIGUEM OPTIMISTES, HOME!Joan Camps i Ortiz
11
Com sempre, pixaré fora de test, en el sentit més literal de laparaula, ja que sóc un ca educat i cívic i pixo als «pipicans»,quan n’hi ha.Ara, però, m’ho heu posat difícil, ja que les normes municipalsespecifiquen que, quan un quisso deixa anar la seva «plujadaurada», el seu propietari ha de ruixar el lloc amb aigua. Hotrobo perfecte, ja era hora, ja que no sols era emprenyador perla pudor sinó pel fet que la corrosió malmet el mobiliari públic.Deia que ho tenia difícil, ja que, com sabeu, sóc un ca lliure,sense amo, i d’aquesta forma ja em direu qui tira l’aigua permi. Jo, encara que vulgui, tampoc no ho puc fer, perquè ja emdireu on cony porto l’ampolleta d’aigua; i, suposant que me lapengés al llom amb una motxilla, ja em direu com l’agafo i latiro sobre els orins.Només em queda una solució, aguantar-me de fer-ho mentresigui pel carrer i desbotar quan arribi a casa. Hauré d’aplicaraquella antiga dita, referida al lloc de feina de la gent, i quedeia que s’ha de sortir de casa: menjat, pixat i cagat. L’únic problema, si més no per a mi i altres gossos lliures (sin’hi ha), és que amb aquesta nova situació és que no podremdeixar el nostre rastre o, millor dit, marcar el terreny com hemfet des de la nit dels temps.Com veieu, ja us he dit al començament que pixaria fora detest, ja que el tema que volia tocar en aquest arran de sòl erad’actualitat. Bé, això també és un dir, ja que des de fa unsmesos, i especialment als darrers, l’actualitat canvia no jasols entre un mes i l’altre, sinó també d’un dia per l’altre, i finsi tot en hores.Per tant, deixo l’actualitat i vaig a la meva. L’actualitat la deixoper als cronistes, per als politicòlegs, per als polítics i per atots els xerraires de bar, de plaça o del que sigui.Tornant a la norma municipal, he de dir que, deixant els meusinconvenients, la trobo perfecta, ja era hora. I pel que he com-provat, he vist força gent que la compleix, com la de recollirels excrements. Sembla que la gent, especialment en horesconcorregudes, és més cívica; però si sortiu en hores com elmigdia, mentre la majoria està dinant, o als vespres, quanmolts ja són a casa, la norma se’n va a fer punyetes.Abans he parlat dels «pipicans», que, per cert, no veig perenlloc. Oh, i de fa temps, sort que aquest menester el faigabans de sortir de casa, i seria una emergència i, per sort,poques vegades t’hi pots trobar. I ja que parlo de problemes «aquàtics», aprofito per dir que,si més no al Camí Ral, n’hi ha un, especialment quan plou oquan la brigada rega. És degut a les rajoles que ballen claquéper culpa d’estar poc fixades a terra, i als cotxes que hipugen, que amb el seu pes, les belluguen. Aleshores, quanhom hi passa, t’esquitxen els baixos, a vosaltres sabates icames, i a nosaltres les nostres peludes potes.A voltes, quan he vist col·locar noves rajoles, sembla talmentque les enganxin amb saliva dejuna.Apa, bup, bup.
Arran de sòlPledebuit
AGRAÏMENTS DEL’IRONMAN AL PAS PEL
MASNOUVolem donar la gràcies a lesentitats que, el passat 30 desetembre, varen col·laborar idonar suport al pas de lesbicicletes de l’Ironman pelMasnou.A Sílvia Folch, per l’Ajunta-ment , a l’equip de d’urgèn-cies de Can Ruti, als Tabalersdel Most i del Vi d’Alella , alsTabalers del Masnou, al sr.Piera (Vermut Cisa), al Casi-no del Masnou i tots elsvoluntaris que van fer possi-ble un dissabte tan intens idivertit. Moltes gràcies.
Jordi Pérez, Director d’Ironman Barcelona
Enric MudarraDirector voluntaris Baix Maresme-------------------------------------------
AMICS I AMIGUES DELBUTLLETÍ DE GENT DEL
MASNOU,Ciceró, fa gairebé dos milcent anys, deia (i no pensavapas en l’1 d’octubre d’engua-ny) en el discurs en defensad’Aulus Cecina:“Cregué que era propi d’unhome assenyat de no recór-rer a les armes en una qües-tió que s’havia de decidirsegons el dret.”“No hi ha res tan contrari aldret com la violència ni restan enemic de la justícia comel fet de reunir gent i armarla.”“Només s’alleuja amb la sen-tència i el càstig el dolor d’ha-ver estat ferit en la dignitatd’home lliure.”
“Seria enganyador per a tot-hom que hi hagués algun casen què el que s’ha fet a màarmada no pogués seranul·lat pel dret.”“¿Tu sostindràs que no hi hahagut violència pel fet de nohaver-hi hagut sang ni mor-taldat? Tanmateix, t’asseguroque exèrcits ben grans sovinthan estat repel·lits i posats enfuga només pel terror i perl’escomesa dels enemics,sense haver tingut, no sola-ment cap mort, sinó tampoccap ferit. [… …] No és pas l’ú-nica la violència que es fa alnostre cos i contra la nostravida; també ho és, i molt mésgreu, la que, creant-nos unperill de mort, es val de la porper aterrir-nos i fer-nos cedirmoltes vegades el nostre lloci la nostra posició. Per això hiha homes que sovint, ferits itot, encara que llur cos perdforces, no perden el valor niabandonen el lloc que s’hanproposat de defensar; encanvi, d’altres reculen sensehaver estat ferits. No hi hadubte, doncs, que aterrir l’àni-ma és fer una violència mésgran que no pas infligir feri-des al cos.”“¿Una ferida infligida al cosfarà més manifesta la vostraviolència que un esglai de l’à-nima?”“Hi ha violència sempre quese’ns crea un perill per obli-gar-nos a abandonar un lloco per impedir-nos d’acostar-nos-hi.”
Esteve Pujol i Pons
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
Jaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou
NO TANQUEM AL MIGDIAHores convingudes
MARISA VILAPerruqueria Mixta
Bon Nadal
Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03
Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció
Bon NadalBon Nadal
PrimersSopa de galets i pilota.
Brou de Nadal
Canelons:• D’ànec i foie. • De carn. • D’espinacs. • Vegetarians.
SegonsEspatlla de porc sencera al forn, amb salsa de ceps
Rodons de pollastre, farcits i rostits al forn: • Músic: prunes, pinyons, panses i orellanes. • Montserrat: pernil cuit, ou dur i olives. • Ramon: pernil cuit , formatge i foigràs. • Blanc i negre: pernil cuit, formatge i prunes. • Nadal: carn picada, ou dur, prunes i pinyons
Cuixa de pollastre de pagès amb prunes i pinyons.
Pollastre de pagès amb prunes i pinyons
Picantons farcits
Calamars farcits
Bones festes de NadalComandes a: www.canrac.com o bé a la botiga fins al dimecres 13
Mestres Villà, 101, el Masnou · 93 555 16 64
ELS NOSTRES PLATS PER A AQUESTES FESTES
De les pastisseries del Masnou
Per Nadal torrons ineules de pastisseriaPer Nadal torrons ineules de pastisseria
El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
MMACE02(Millor MestreArtesà Xocolaterd’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor MestreArtesà Pastisserd’Espanya 03)
Mestre Pastisser
VendaOnline
Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou
Pastisseriamiquel
14
En aquest mes de novembre, alcomençament del qual s’escau lacommemoració del Dia dels Difunts,he escrit aquestes històries relaciona-des amb la mortalitat a la nostra vilaen un període determinat. És un estu-di força interessant, fet com a treballde doctorat de dos metges, tal comesmento al final. Primer veurem unes dades i datesreferents al Masnou d’aquell temps,per posar-nos en situació. Són aques-tes:La vila del Masnou, en les dates queens ocupen, segons el cens, tenia unapoblació força oscil·lant; vegem-nedues dates al seu entorn:
• Cens de 1860 ........ 4.036 habitant • Ídem de 1900 ......... 3.396 «
Com podem observar, onze anysabans de la primera data de l’estuditenia un xic més de 4.000 habitants,per a després, quaranta anys méstard, haver-ne minvat sis-cents qua-ranta. Un fet força considerable.Aquest descens de més de sis-centshabitants del Masnou no fou degut acap epidèmia forta, tot i que, comveureu més endavant, hi hagué unbon nombre de defuncions degudes a
Joan Muray
Ara vegem quants morts hi hagué enaquests deu anys entre l’edat mitjanade la població del Masnou, i les cau-ses mèdiques:
• Per tuberculosi........................... 46• Febre tifoïdal............................... 18• Accident vascular cerebral........ 8 • Verola........................................... 7• Part i puerperi............................. 7• Cardiopatia.................................. 5• Pneumònia.................................. 4• Meningitis.................................... 3• Febre reumàtica.......................... 3• Pericarditis.................................. 3• Hemorràgia digestiva................. 2• Hepatopatia................................. 2• Accident...................................... 2• Càncer de mama........................ 1• Peritonitis................................... 1• Hepatitis...................................... 1• Litiasi biliar................................. 1• Nefropatia................................... 1• (estovament de l’estómac)........ 1
Com veiem, la principal causa de mortentre els masnovins que tenien entre20 i 40 anys, en aquells anys de 1871a 1880, era la tuberculosi, la qual cosarepresentava el 37,70% dels morts.Aquesta malaltia infecciosa era la quefeia més estralls en aquells temps. La segona causa era la febre tifoïdal,que fou causa de 18 morts, també dela franja de l’edat mitjana d’aquelltemps. La resta, com accident vascular cere-bral, verola, part i puerperi, cardiopa-
unes malalties concretes, que a voltestenen un índex més elevat que enaltres períodes. El fort descens d’habi-tants fou degut a la crisi de la marinade vela, que feu que molts masnovinsemigressin, sobretot a Amèrica delSud, a la recerca de millors condi-cions. Abans de continuar, diguem per quèescolliren entre 1871 i 1880 per aaquest estudi; fou simplement perquèla data en què s’implantà el RegistreCivil a tot l’estat fou a la primera de lesdates, per tant, escolliren la primeradècada d’aquest registre.L’estudi està fet triant l’edat mitjana dela població masnovina, que aleshoresera entre els 20 i el 40 anys. Edats enquè la mortalitat no hauria de ser tanfreqüent, com podia ser en aquellstemps la mortalitat infantil, i la delsancians, que ja és altra cosa.
EL MASNOU 1871-1880estadística de mortalitat
Històries de la vila
Vista exterior del Cementiri. Fons Salvany
Enterrament d’abans. Foto Quirse
15
referència, hi ha una altra estadística,referida només a capitans de la mari-na del Masnou, també del mateixperíode, 1871 i 1880, que, agafant lamateixa franja d’edat, entre els 20 i els40 anys, ens dóna xifres de mortalitatmolt superiors. No és que el treballesmentat sigui erroni, sinó que nomésabasta els qui moriren al Masnou i, encanvi, a l’estadística, hi tenim els quimoriren fora de casa, especificant ellloc. És aquesta:
• Morts al Masnou......................... 12• Ídem a l’Argentina....................... 5• Ídem al Brasil.............................. 4• Ídem a Cuba................................ 4• Ídem en alta mar......................... 4• Ídem a Manila............................. 2
• Ídem a l’Uruguai......................... 1• Ídem en naufragi........................ 1
Com podeu comprovar, en aquestperíode de 1871 a 1880, moriren 33capitans, només 12 al Masnou, altresen els diferents destins on els portavala càrrega, i 4 en alta mar, que vol dirque emmalaltiren bo i navegant i forenenterrats a mar. Només 1 va morir ennaufragi.
FONS CONSULTATS• GIMBERNAT. Revista Catalana d’Històriade la Medicina i de la Ciència. Actes-VolumI. VIè Congrés d’Història de la MedicinaCatalana. Volum XIII. Barcelona 1990. DeLluís Roca i Tey i Jaume Roca i Iglesias.• Arxiu Biblioteca Joan Muray. El Masnou.
tia, pneumònia, meningitis, febrereumàtica, pericarditis, hemorràgiadigestiva, hepatopatia i accident vandescendent progressivament. Tot ique entre les dones la mort de part ip/o puerperi encara era una causa fre-qüent de mort; i també podem veureque l’hepatopatia produí dos morts,però no aclareix a quina malaltia delfetge es refereix, ja que n’hi ha unaque és per la ingesta excessiva d’al-cohol, i l’altra per excés de greix alfetge. I com a mostra de malalties quenomés causaren una mort tenim:càncer de mama, peritonitis, hepatitis,litiasi biliar, nefropatia i una que hi haamb interrogant, ja que no es pot
Vista des de Can Teixidor. Any 1880
Parròquia de Sant Pere abans de la GuerraCivil del 36
Camí del Cementiri principis dels 60 (ara Av. Joan XXIII)
saber a quina deu correspondre. Aquest estudi també ens dona unapunt sobre les professions delsdifunts. En el cas de les dones, en lamajoria posa «sus labores», en duesdiu «mujer», donant a entendre queés utilitzat com a sinònim de l’anterior,i només en una posa que era «sirvien-ta». En canvi, entre els homes, lesprofessions són les següents: 6 capi-tans, 2 carreters, 2 jornalers, i tintorer,forner, porter, carrabiner i comerciant,tots amb un de cada.A part de l’estudi que he agafat de
Mercat Municipal parada, 41, 93 540 10 61 · Sant Miquel, 25, 93 540 88 02 · El Masnou
Des de 1941
Bones Festes!Tenim la taula parada per a aquest Nadal
Bones Festes!
República Argentína, 15, el Masnou 93 540 40 12
M e s t r e s V i l l à , 1 1 5 • 9 3 5 4 0 3 4 7 4
Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i ó - A s s . j u r í d i c a
aicat 384
Per Nadal regala fruitaT’oferim un extens assortit de paneres i centres per a aquestes Festes.
Servei gratuït a domicili en compres mínimes de 20 €
Comandes per Whatsappal 618 76 35 29 o bé a:[email protected]
Barcelona Calling
TeatrePer Rosa M. Isartòptica
el masn uAv. Joan XXIII, 39, el Masnou 93 540 30 81
opticaelmasnoucentre
Bon Nadalw
ww
.mat
eria
lsh
om
s.ca
t
Obert de 7’30 a 18
Dissabte de 8 a 12
Materials per a la construcció i la decoració
www.materialshoms.cat
NOVETAT!Et podem fer
qualsevol color amb pintura
Joan XXIII, 93 555 81 56 el Masnou (Ronda del Masnou (sobre l’autopista)
Tota mena de materials per a la construcció, decoració, reforma i bricolatge o jardí. Pintura Av. J.R. Suárez de Llanos, 43. 93 540 37 69 Teià. Totes les novetats a la nostrabotiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i
electrodomèstics
OPEL CORSA Per 99 €/mes Entrada 3,431,83€Quaota 60 mesos
Quota final de2.821,52€TAE 9,13 %
República Argentina, 29 el Masnou 93 540 42 05
18
Diuen que la por més gran que tenimels éssers humans és el temor a lamateixa por. Un terror penetrant queposseeix el teu cos i la teva ment. Unasensació de tremolor i d’inquietud cons-tant que neix en el més profund del teu
ésser i s’escampa com una taca d’oli irecorre cada centímetre de la tevaànima. Por a la por o, el que és elmateix, un sentiment negatiu que esretroalimenta i entra en una espiral des-cendent sense fi.
Així és com molts i moltes ens hemsentit i ens sentim en aquests temps
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.com
POR A LA POR
L’editorial Andorra, en la seva col·lecció“Art”, ens ofereix una obra d’allò méssingular en què es complementen coml’anell al dit més de vuitanta aquarel·lesdel pintor i professor Albert Viladés ambuna vintena llarga de textos de l’escrip-tor Pep Albanell. Tot, com deixen clar eltítol i el subtítol, centrat en la Seud’Urgell i els seus encontorns (1). No hiha dubte, i no només per la quantitat,que les protagonistes indiscutibles delvolum són les aquarel·les, magnífica-ment reproduïdes i triades, que ens per-meten de fer una passejada per tots elsracons més significatius de la capital del’Alt Urgell: places com la de Sant Roc,dels Oms, del Carme o de les Monges;carrers com el dels Canonges o elMajor; indrets emblemàtics com elPasseig, els escoberts, les mesures, elPati del Palau episcopal, la catedral i elclaustre; sense oblidar llocs que tambés’han fet un foradet en aquesta Seumil·lenària com poden ser laCooperativa del Cadí, el Seminari, elcol·legi de la Salle o la biblioteca deSant Agustí, entre molts d’altres.Pel que fa als textos d’en Pep Albanell,molt lligat a la Seu, on va anar a viuredes de molt jovenet i amb la qual hamantingut molts lligams, malgrat haver-ne marxat gairebé fa cinquanta anys,com ens recorda en un dels textos intro-
ductoris: “Col·laborar en aquest llibrem’ha satisfet molt, ja que m’ha obligat aredescobrir i revisitar la ciutat on repo-sen els meus morts i que vaig deixaraviat farà una cinquantena d’anys, peròamb la qual mantinc un constant ritualde retorn.” (p. 5). Pel que fa als textos,deia, i malgrat que el mateix Albanell elsqualifiqui de “subalterns” (p. 6) respectede les aquarel·les d’en Viladés, hem dedir que tenen la qualitat de les millorsproses de l’autor de Ventada de morts od’El Barcelonauta. No només s’hi notal’ofici, també hi trobem la passió, l’amorper uns racons plens de records i devivències que en molts casos recuperaa partir d’anècdotes (quina petita joia ladels fòssils del terra del claustre de lacatedral, per exemple!, p. 66), de con-trastos entre el passat (el record que elltenia de l’indret) i el present (com el veuara que hi ha tornat amb ulls de migforaster). En poden ser bons exemplestextos com els dedicats al Pati delPalau (p. 52-53); a Sant Domènec (p.76); a la biblioteca de Sant Agustí, queli fa acabar les set ratlles que hi dedicaamb aquestes paraules tan certes iencertades: “El nou revivifica el vell.” (p.78); o encara al dedicat al parc delValira (p. 90), en què lloa les milloresque hi ha fet l’administració per dignifi-car i recuperar l’indret. Són textos queestic segur que no us cansaran, ans total contrari, us sabrà greu que s’acabintan aviat. Són textos que han aconse-
guit plenament, a parer meu, el quepretenia l’autor, com deixa clar en unaltre dels tres textos introductoris queha escrit per al llibre: “Hi vaig donaralgunes voltes i em va semblar que elsmeus textos havien de tenir l’aire lleu-ger, fresc i espontani d’un apunt fetsobre la marxa, sense massa excessosretòrics. Ni tampoc massa carregatsd’informació formal que es pot obtenirmillor i més fonamentada en d’altrespublicacions.” (p. 6). Us ben asseguroque se n’ha sortit, que les seves pinze-llades literàries són un complementmagnífic a les pinzellades artístiques deles aquarel·les de l’Albert Viladés. Tantde bo tinguéssim un recorregut sem-blant de moltes altres ciutats deCatalunya.
(1) Albert Viladés (aquarel·les) i PepAlbanell (textos). La Seu d’Urgell.L’sketchbook d’Al-bert Viladés. EditorialAndorra (Col·lecció: “Art”), Andorra la Vella,2016. 120 pàgines.
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
Recorregut artístic i literari per la Seu d’Urgell
19
L’expressió s’aplica a aquella personaque acostuma a tenir mala sort o quetotes les coses li van malament en unsmoments determinats..La pega és una matèria enganxosaelaborada amb diferents fórmules ques’utilitza per enganxar diferents ele-ments entre ells; però els pagats ereni són una mena de cataplasmes quees col·loquen sobre la part adoloridadel cos durant un temps a fi d’alleugir-ne el mal. Solen desprendre unamolesta pudor característica i s’utilit-zaven freqüentment en un passat pro-
per, l’aparició de nous medicamentsanalgèsics ha fet que els pegats hagincaigut en desús pràcticament. Encaraavui, però, es troben a les farmàciespegats que aporten al cos lleugeres
dosis de nicotina, en diversos graus, ique serveixen per anar disminuint eldesig de fumar fins a eliminar-lo del tot.Els pegats, per tant, s’associaven al’existència de malalties o accidents isegurament per això el seu significatva estendre’s també cap a altres malsde l’ésser humà relacionats amb lamala sort i el patiment moral.Segles enrere, quan algú era elegitper a un càrrec públic civil o eclesiàs-tic i es demanava la seva acceptacióper part del poble, aquest cridava bo!si s’acceptava o pega! si era rebutjat.Igualment passava en els espectaclesteatrals o d’altra mena quan les actua-cions no eren del grat del públic iaquest cridava pega! per fer fora elscomediants.
Dites i personatges populars(41)Albert Vidal
PER QUÈ DIEM...que algú ESTÀ DE PEGA?
que corren. Un contagi emocional quenomés ha fet que cada cop estiguemaparentment més desvalguts i insegurs.Com si ens precipitéssim en un des-cens sense fi en les entranyes, en lesprofunditats del mateix temor. Les persones no som totalment éssersracionals, com alguns ens volen fercreure, som també emocionals. Tanemocionals que a vegades oblidem lanostra condició “d’homo sapiens” i ensapropem més a la dels altres animals. El que hem estat vivint darrerament ésla prova de com les emocions i els sen-timents col·lectius poden afectar-nos ipoden infiltrar-se encara que un no vul-gui, encara que un intenti tancar portesi finestres. Perquè vivim en societat,vivim en comunitat, i el que pateixenuns, arriba als altres.La qüestió no és quedar-se en la por iremoure-s’hi, sinó tot al contrari. Miradirectament als ulls d’aquest llop famo-lenc que només busca alimentar-se detu, d’allò que més et preocupa i et famal. Digues prou. Planta’t. No li donismés cabuda. Canvia d’actitud.M’agradaria compartir un petit truc o jocde paraules que tenen els anglesos ique et pot ajudar en el procés de canvi. Por en anglès es diu “FEAR”, i ells fanús d’una reinterpretació de les sevessigles dient que la por no és res mésque un “fake” (fals), “event” (esdeveni-ment), “appearing” (aparentment), “real”(real). És a dir, que la por no és res més
que el que ens imaginem que pot serreal, però que en realitat és fals. Lagran majoria de les teves pors mai nosucceiran. No ho dic jo, ho diu el teupassat. ¿Quantes vegades allò quemés temies no va acabar passant? Sónles històries, o les pel·lícules mentalsque ens muntem. I a vegades, sommillors directors i directores que elmateix Steven Spielberg.El problema que agreuja la situacióresideix en el fet de muntar-se unapel·lícula de terror col·lectiva. Quan lameva por s’ajunta amb la teva, i la delveí o veïna, i la del company de feina, ila de l’amic i l’amiga...D’aquesta manera el meu missatge del’escrit d’aquest mes és: sigues missat-ger de pau i de valentia. És molt fàcil imorbós recrear-nos en les pors i en elstemors, però tots i totes perdem si actu-
em així. Sigues un emissari o emissàriade seguretat, de coratge, de decisió.Contagia emocions positives. O com amínim no donis més veus a les emo-cions negatives, ja que ens perjudiquena tots.De tu depèn escollir què vols sentir iquè vols que els altres sentin. És nor-mal sentir temor, i és una part natural,però no ens estanquem en aquestaemoció.No alimentem aquest llop que nomésbusca la nostra derrota i enfonsamentemocional. Tu tries quina emoció volssentir en tot moment, tu decideixes par-lar de seguretat i d’optimisme, o denegativitat i pessimisme. El llop que tu alimentis és el llop queguanyarà la batalla dins la teva ment idins el teu cor.
26anys
• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL
• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
SALAAUTOMOCIÓ
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou
Bon
Nad
al
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
Ho fem possible cada dia
21
Lluís Millet, 102. · Tel 93 277 78 17 · El Masnou
Auto-servei
FONTCARNS, EMBOTITS, VERDURES, FLECA, PRECUINATS
PREMSA DIARIAPANERES I LOTS DE NADAL
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Llagostins al cava
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Ingredients per a 4 persones16 llagostins, 1 ampolla de cava brut, 1 tassa de
cafè d’oli d’oliva, 1 culleradeta de farina12 ametlles torrades, 2 alls i julivert
1. La base de tot, una bona picada amb els alls, el julivert i les ametlles.
2. Quan estigui tot ben trossejat... hi afegim lafarina i l’oli i ho remenem fins a tenir una pasta.3. Anem posant els llagostins en una cassola en
fred i per sobre hi aboquem la picada.4. Hi vessem mitja ampolla de cava i ho coem unsvuit minuts a partir que comenci a fer xup-xup.
5. Destapem la cassola i ho deixem al foc uns sisminuts més. Vigileu amb el suc; si veieu que els
llagostins se l’han begut, n’hi afegiu una mica més.La idea és que quedi sucós per poder sucar.
6. Emplatem i ho decorem amb fulles de julivert.
Tingueu pa a taula o, si voleu, una mica d’arròs blanc o mitja patata bullida.
Per sucar-hi pa! Bon Nadal
Ara que vénen dies de bogeria, aquí teniu una recepta molt fàcil per a uns convidats inesperats!
La cuina de l’AntòniaEl cullerot
AULA DE MÚSICA CLAU DE SOLFlos i Calcat,7-9 el Masnou637 736 203 Marta colomer [email protected]
La batalla de MuretDurant els segles XI i XII Catalunya vadur a terme una hàbil política d’expan-sió cap a Occitània. Aquesta estratè-gia, en un dels territori amb més pui-xança d’Europa, consistia a unir enmatrimoni els comtes catalans ambdones occitanes de les famílies millorsi més fortes. La culminació d’aquesta política va serl’enllaç el 1112 entre Ramon BerenguerIII i Dolça de Provença, hereva únicadel comtat de Provença i altres comtatsmenors. Amb aquest matrimoni elCasal de Barcelona esdevenia unapotència regional. La influència catala-na va créixer tant a Occitània que vaalarmar comtes poderosos de la regiófins i tot els comtes de Tolosa, que vanmantenir una pugna política i militar pelcontrol del territori. El rei Pere elCatòlic, besnet de Ramon BerenguerIII, va continuar aquesta estratègia i el1204 es casà amb Maria de Montpeller,per la qual cosa aquesta ciutat rica ipròspera va passar als reis catalans.En aquests temps, favorables per alscatalans, va succeir un fet que ho vacapgirar tot. Procedent de Bulgàrial’heretgia dels càtars s’escampà perEuropa i arrelà molt fortament aOccitània. El catarisme propugnava unretorn a l’essència del cristianisme irebutjava el poder de Roma i el papa.Molts occitans van abraçar la nova fe ies van crear diversos bisbats càtars aOccitània. El més poderós era a la ciu-tat d’Albi; per aquesta raó els seusseguidors reberen el nom d’albigesos.L’heretgia va satisfer molts nobles occi-tans, que la van emparar. Després d’in-
tentar buscar una solució dialogada,Innocenci III, papa de Roma, va decre-tar finalment la croada contra els càtarsl’any 1209. Davant la manca de podermilitar, el papa va oferir l’expedició mili-tar al rei de França Felip II, que vadeclinar l’oferiment pel seu enfronta-ment amb els anglesos, però l’ocasióera idònia per controlar els territoris delsud que eren del seu domini, però quepràcticament eren independents. Peraquesta circumstància Felip II va pro-posar als seus barons que s’hi impli-quessin i dirigissin la croada. Un d’ells,Simó de Monfort, va acceptar-ho i esdesplaçà amb un potent exèrcit cap aOccitània. Per no enemistar-se ambPere el Catòlic, els croats no s’endinsa-ren gaire al comtat de la Provença, tot ique hi havia una important presènciade càtars. Per contra, els barons fran-cesos van ser implacables amb d’altresciutats com Besiers on l’estiu del 1209exterminaren tota la ciutat i on el nuncidel papa Arnau Amalric va dir la cone-
guda cita abans de la matança “Mateu-los a tots; Déu reconeixerà els seus”.Més tard va caure Carcassona senselluita ja que el terror s’havia escampatper tot Occitània.Altres comtats van aguantar l’embat deles forces superiors franceses, però noeren prou forts; a més a més haverestat considerada la guerra una croadaprovocava un flux constant de nobleseuropeus per beneficiar-se’n espiritual-ment. Per aquesta raó els Occitans vandemanar ajut a Pere el Catòlic. L’any2012 el monarca català havia derrotatels musulmans en la batalla de LasNavas de Tolosa i havia pres certesmesures contra els heretges. Era, pertant, reconegut per Roma, fins i tothavia estat coronat pel mateix papaInnocenci III. Si algú podia frenar lacroada era ell.Ara bé, per al rei Pere la qüestió era totun problema. Si per un costat deviaobediència al papa, per l’altre estavaunit a la majoria de nobles occitanspels vincles de vassallatge i l’obligavala llei feudal. Si restava al marge delconflicte s’exposava a la invasió fran-cesa i a la pèrdua d’influència deCatalunya dins d’Occitània; si ajudavaels occitans s’exposava a ser excomu-nicat pel papa, i potser que el Principatfos inclòs dins la croada. La tria no eragens fàcil i, escollís el que escollís,sempre en sortia perjudicat. Per guany-ar temps va intentar fer d’àrbitre entreles dues parts i fins i tot va cedir a Simóde Monfort, de bona fe, però com aostatge, el seu fill Jaume, el futurConqueridor, que llavors tenia quatre
22
No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Intentarem explicar els fets i, per fer-ho, extractem el llibre de Jaume Clotet“50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Tothom ha desaber per què fem el que fem i diem el que diem. Capítols anteriors: Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La romanització,(4)Indíbil i Mandoni. Juny17(5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17(7)El Pare de la pàtria, (8) La primera independència. Setembre17 (9) Pau i treva, (10) Elsprimers textos en català. Octubre17 (11) La unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12) Laconquesta de Tortosa i Lleida. Novembre –
Continuem.
50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls
Creu de Tolosa. Sovint es pot confon-dre popularment amb una creu càtaratot i que no se sap ben bé si va existiruna creu càtara.
Fortificació a la ruta dels castellscàtars a França.
anys.Finalment, però, els croats van decidird’esclafar l’heretgia i Pere no va teniraltra opció que involucrar-se en el con-flicte i arraconar Simó de Monfort a laciutat fortificada de Moret. En inferiori-tat numèrica, sense aliments i sensepossibilitats de rebre ajut, els cavallerscroats, jugant-s’ho tot a una carta i pen-sant que el resultat els seria advers, el12 de setembre de 1213 presentarenbatalla a camp obert, però l’efecte sor-presa i la disciplina de la cavalleriafrancesa es va traduir en una contun-dent derrota sobre les forces de Pere elCatòlic, que va morir al camp de bata-lla. Malgrat la resistència occitana, que esva perllongar uns anys, la derrota vatenir unes conseqüències decisives pera Catalunya. Des de llavors el Casal deBarcelona va deixar de mirar cap alnord per mirar cap al sud. Conquerir elsregnes musulmans era ben vist perl’Europa cristiana, i el Mediterrani, lle-vant i les illes, es convertien en elsnous objectius de Catalunya.
La conquesta de MallorcaDues batalles protagonitzades perPere el Catòlic van marcar el futur del’illa de Mallorca. La batalla de LasNavas de Tolosa al 1212. La derrota vadesmembrar l’organització política iinstitucional del poder musulmà a lapenínsula i el valí o governador de l’illade Mallorca Abu-Yahya Muhà-mmadibn Alí va aprofitar la debilitat del califatper governar d’una manera indepen-dent i lucrativa, però al mateix tempsdesprotegida de la força musulmana.La segona batalla fou la caiguda delCasal de Barcelona un any més tard aMuret, tal com acabem d’explicar. i queva fer canviar l’estratègia catalanad’expansió a Occitània per la delMediterrani.En els primers anys de regnat deJaume I, fill de Pere el Catòlic, la sevaatenció estava centrada en les revol-tes i la dificultat d’establir la seva auto-ritat entre els nobles catalans. El valí del’illa de Mallorca, veient la desunió delscatalans, es va considerar prou fort pertolerar alguns atacs pirates musulmansdes de les costes mallorquines.
Aquests atacs eren deslleials al pactede comerç entre el Principat i l’illa comtambé la prohibició de la pirateria. Undels atacs més greus fou la captura isaqueig d’un vaixell comercial catalàper naus pirates musulmanes l’any1226. Jaume I va enviar emissaris perrecuperar el vaixell, la mercaderia i latripulació, però la negativa del valí atornar-ho va ser l’espurna que encen-gué el foc.El navegant i comerciant Pere Martell,més conscient que ningú del risc quesuposava per al comerç català la pira-teria sarraïna, va convocar un sopar aTarragona el novembre de 1228 on vanser convidats, a part del mateix rei, elsnobles més influents del país. La pro-posta era clara: fer una operació militara gran escala contra Mallorca.Tres mesos més tard es debatia enCorts, a Barcelona, la qüestió. L’Esglé-sia, el rei i els militars es comprometiena tirar endavant la campanya segons elprocediment de l’època: aportanthomes, naus, diners i queviures. El rei,mancat de recursos, va oferir terres del’illa als nobles que l’ajudessin militar-ment i econòmicament i, tot i que no vaser fàcil reunir una flota i un exèrcit, enpart per la manca de finançament i lanegativa de molts nobles aragonesos aparticipar en l’expedició, el rei Jaumeva aconse-guir una host de quinze milhomes entre cavallers muntats, peons,escuders i almogàvers. L’Esglésiatambé hi va col·laborar amb moltsguerrers, sobretot templers. Finalment,i per donar moral a la tropa, tota l’expe-dició fou beneïda pel papa Gregori IX.El 5 de setembre del 1229 salpaven deSalou més de cent naus cap a SantaPonça, on arribaren al cap d’uns dies idesprés d’haver patit un temporal. La
decisió del rei Jaume fou una mica dis-cutida ja que els nobles que l’acompa-nyaven creien que s’hauria d’haverendarrerit l’expedició fins a la primave-ra següent.L’exèrcit mallorquí era superior al cata-là; però, després de derrotar les forcesmusulmanes del valí, tota la host cris-tiana posà setge a la ciutat de MadinaMayurqa, població més gran que laBarcelona d’aquell temps. La ciutat eratan gran que les forces de Jaume I nola podien encerclar, per això es vanconcentrar en només un sector. Elsetge va durar tres mesos i el rei va ferconstruir màquines de guerra per ata-car la ciutat materialment i psicològica-ment. S’hi tiraven pedres, però tambés’hi llançaven caps de musulmansmorts per tal de desmoralitzar la pobla-ció. Finalment les tropes hi entraren isaquejaren durant setmanes la ciutattal com els havia promès el rei Jaume.La majoria dels ciutadans foren massa-crats o esclavitzats i els qui poguerenfugir van resistir, juntament amb altresguerrers musulmans, a la Serra deTramuntana fins al 1232, fet que vaobligar el rei a tornar a l’illa dues vega-des més per dirigir les últimes batalles.Un cop l’illa va quedar pacificada,Jaume I va optar per la substitució;continuar amb el musulmans quehavien sobreviscut suposava una futu-ra revolta. Els nous pobladors erengent de Barcelona, l’Empordà i elRosselló. Una part també molt impor-tant de colonitzadors, gairebé un decada quatre, eren occitans refugiats aCatalunya després de l’esclafamentdels càtars en mans dels francesos.Per aquesta política de repoblació el reiJaume fou una figura molt estimada ales illes; ja al mateix segle XIII s’home-natjava el rei Conqueridor amb actesd’exaltació.
23
Pintura mural de lʼèpoca amb una imat-ge de la conqesta de Mallorca (fragment)
Caplletra il·lustrada amb imatges de laconquesta
TAULELL PER LA LLIBERTAT
Envia el teu suport als nostres legítims governantsi als presidents de l’ANC i Òmnium empresonats
injustament per l’Estat Espanyol
JORDI CUIXART. Módulo 1, celda 203JORDI SANCHEZ. Módulo 4, celda 213
Centro Penitenciario Madrid V. Soto del Real, M-609. Km. 3528791 Soto del Real, Madrid
DOLORS BASSA I MERITXELL BORRÀSCentro Penitenciario Alcalà Meco
Mujeres-Madrid I. Ctra. Alcalá-Meco, Km. 4,528803 Alcalá de Henares, Madrid
RAÜL ROMEVA I JOAQUIM FORN. Módulo 1ORIOL JUNQUERAS I CARLES MUNDÓ. Módulo 7
JORDI TURULL I JOSEP RULL. Módulo 4Centro Penitenciario Madrid VII. Ctra. M-241, Km. 5,750
28595 Estremera, Madrid
Gràcies pel teu recolzament i col·laboració, val molt!
El matí del 7 de desembre,milers de catalans es
manifestaran pels carrersdel centre de Brussel·lesper reivindicar les lliber-
tats i drets violats perlʼEstat espanyol i demanar
lʼalliberament dels presos polítics.
Ompl
im l'
esta
di o
límpi
c a
vess
ar.
Ompl
im l'
esta
di o
límpi
c a
vess
ar.
informació a:brusselles.assemblea.si
Venda d’entrades:assemblea.barcelona
16h ·ESTADI OLÍMPIC LLUÍS COMPANYS
Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
25
BONES FESTESBONES FESTES
Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou
GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A AQUESTES FESTES
selecció de vins, caves, licors i vins al detall
El regal de Nadal.Mocadors, guants, bufandes,
pijames, bates.
Fontanills, 2 · Tel 93 540 26 19
T E I X I T S - M E R C E R I AT A L L E R D ’ A R R A N J A M E N T S
ISABEL I NEUS✴
Joieria rellotgeriaMASNOVINA
Bon Nadal i Feliç Any Nou
C. Barcelona, 9 · 93 555 07 76 el Masnou
Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou
MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A LʼAST. VINS I CAVES
XARCUTERIA SELECTA
DOS MES DOS
Perruqueria
CrisAnd1r. de Maig, 24 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou
Hores convingudes
Enfront de lʼAmbulatori del carrer Sant Miquel
VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT
VINS D’ALELLAÀngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41
Carrer Pere Grau, 19, tel. 93 555 41 01, el Masnou
Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 555 62 41 [email protected]
A Q U A S TA R
Nou Petit CafèUn ambient selecte en un espai acollidor.Vine a tastar la cuinade caps de setmana
Plaça d’Ocata, 5 · 93 540 08 66 el Masnou
26
Américo Vespucio, el navegant florentídel segle XV que va donar nom al NouMón, va ser a Brasil diverses vegades.En una d’elles va escriure que, si elparadís havia existit, era a la costabrasilera.Morro de São Paulo és un poblet costa-ner que viu del turisme i que té unesplatges i uns paisatges paradisíacs. Estroba a l’illa de Tinharé, a l’estat brasilerde Bahia, a la regió coneguda com aCosta do Dendê –el dendê és l’oli de lafruita d’una palmera que es fa servir percuinar i que va ser portada a Brasil desde l’Àfrica.Vam tenir la sort d’estar uns dies aquí.Arribar-hi és tota una aventura. Hi ha tresopcions diferents des de la ciutat deSalvador de Baía: per via aèria, marítimao el que en diuen “semiterrestre”, unacombinació d’autobús i barca. Nosaltresens vam decantar per aquesta última. Ihi vam trigar més de quatre hores.Platges de sorra blanca amb palmeres i“mata atlântica” –la vegetació típica de lafranja costanera– formen un escenariidíl·lic per descansar i gaudir de la com-panyia. A Morro de São Paulo les platgessón conegudes per ordre numèric. Laprimera és ideal, diuen, per fer submari-nisme. La segona és el lloc adient permenjar i sortir al vespre, la tercera ésplena d´hotels. A partir de la quarta enendavant tot és més tranquil i s’hi trobapoca gent. Llocs ideals per caminar perla sorra, fer una capbussada a l’aiguatèbia del nord-est brasiler, beure una“água de coco”, menjar una “casquinhade siri” –un refrigeri a base de cranc ipeix– o parlar una estona de tot i de resamb els amables habitants de l’illa.Malauradament, no queden gairesrestes de la història d’aquest lloc. La for-talesa Tapirandú, construïda a principidel segle XVII per protegir el poble delsatacs holandesos i de la piratería, és tan-cada per reformes. Queda la FonteGrande, una cisterna del segle XVIII,que va ser desactivada a principi delsegle actual, i l’església –acabada el1789– de Nossa Senhora da Luz,patrona del poble.
A uns 20 minuts a peu es troba la platjade Gamboa. Ideal per disfurtar del maren calma –és més a prop del continent–,de la bonica platja de sorra fina i delsbanys d’argila que –ho afirmen rotunda-ment els pobletans– rejoveneixen...Hi ha també unes piscines naturals enuns esculls plens de peixos de colors.Els turistes els donen menjar i s’apropenals humans sense por. És possible ca-minar sobre les pedres –amb calçat– iobservar com la marea puja. El lloc esdiu Garapuá i és possible fruir de la natu-ra, del vent a la cara, del cel blau i almateix temps contemplar com algunshumans no tenen educació: no podensortir sense música eixordadora ni parlarcridant...Que bo que és sortir de la rutina.M’adono que el cap de setmana llarg vaser molt ben aprofitat. I que és per repe-tir. I encara millor va ser que la Chantal–la filla de la meva cosina Montserrat, laneta de l’oncle Cid i la tia Rosa– va seraquí.
Bon NadalSi el pla tot és ple de gebreen rústic i humil pessebres’encén el Foc de l´Amor.Foc que al món dona gaubançaI els cors omple d’esperança,Foc sublim i redemptor!
Jesús neix d´uma DonzellaQui apar l´estel del matí,Que al seu pas canta l´ocellaI les roses veu florí.El cel riu. La nit és bella.Canta “Glòria”… un serafí…Davant tanta meravellatot el món es sent tremí.
Josep Pujadas Truch
PD. Aquest any he tingut la sort de llegir“Las benévolas”, una novel·la de Jona-than Littell i són les memòries d’un oficialde les SS durant la Segona GuerraMundial. M´ha semblat un dels millorsllibres que he llegit; us el recomano detot cor. S’hi pot llegir el següent:
“Creo que puedo afirmar como hechoque ha dejado establecido la historiamoderna que todo el mundo, o casi, enun conjunto de circunstancias determi-nado, hace lo que le dicen; y habréis deperdonarme, pero hay pocas proba-bilidades de que vosotras fuerais laexcepción, como tampoco lo fui yo. Sihabéis nacido en un país y en una épocaen que no sólo nadie viene a mataros ala mujer y a los hijos sino que, además,nadie viene a pediros que matéis a lamujer y a los hijos de otros, dadle graciasa Dios e id en paz. Pero no descartéisnunca el pensamiento de que a lo mejortuvisteis más suerte que yo, pero que nosois mejores. Pues si tenéis la arro-gancia de creer que lo sois, ahí empiezael peligro”.
Des de la llunyania, em pregunto a quibeneficia aquesta crispació, aquestamanca de diàleg, aquest ball de dinersque jo no entenc, aquest ser o no ser ala Unió Europea… A qui afavoreix?Segur que a més d’un. Gràcies a aquest mal ambient ningú noparla ni de Gürtel ni de Bárcenas ni del3% del fill del molt honorable Pujol ni decorrupció ni de retallades sanitàries,educatives o de drets laborals, ni delssous baixos que té la joventut –o els queno són tan joves– ni d’aquesta revoluciódigital que condemnarà moltes personesa l’atur ni del canvi climàtic –és una rea-litat– ni de les pensions que no tindremni dels negocis que han hagut de tancardes de 2008 ni del munt de personesque han anat engrossint les files de lapobresa. Alguns pensen que la guerra civil o quela fam dels avis o dels pares o delsoncles no va existir. I em sembla queaquest fet es pot repetir. Aquestes ratlles van ser escrites a mitjannovembre. No sé si són molt actuals aldesembre. En tot cas, espero que elsànims estiguin més tranquils…
Et in terra pax hominibus bonae vo-luntatis…
Morro de São PauloJoan Maresma Duran
27
Els verbs tenen un mode anomenat gerundi, que femservir per dir com es fan les coses; és, com si diguéssim,un adverbi de manera; així, per exemple, podem arribarCANTANT, RIENT, SALTANT, BALLANT, DORMINT…(que són gerundis), de la mateixa manera que podemarribar BÉ, MALAMENT, DE PRESSA, A POC A POC,RÀPIDAMENT, SILENCIOSAMENT… (que sónadverbis).Hi ha, però, alguns gerundis que fàcilment diem de formaincorrecta; us n’apunto uns quants dels més habituals:ABSOLENT ABSOLGUENT; APAREIXENTAPAREGUENT; APRENENT APRENGUENT; ATENENTATENGUENT; BEVENT BEGUENT; CALENT (de caler ocaldre) CALGUENT; CAIENT CAIGUENT; CLOENTCLOGUENT; COMPLAENT COMPLAGUENT;
CONFONENT CONFONGUENT; CORRENT (de córrer)CORREGUENT; COENT COGUENT; CONEIXENTCONEGUENT; CREIXENT CRESQUENT; CREIENTCREGUENT; DIENT DIGUENT; DOLENT (de doler odoldre) DOLGUENT; DUENT DUGUENT; ESCRIVINTESCRIGUENT; FONENT FONGUENT; JAIENTJAGUENT; MOVENT MOGUENT; NAIXENTNASQUENT; PODENT POGUENT; PRENENTPRENGUENT; RIENT RIGUENT; SABENT SAPIGUENT;SENT o ESSENT SIGUENT; TRAIENT TRAGUENT;VENENT VENGUENT; VENINT VINGUENT; VIVINTVISQUENT; VALENT (de valer) VALGUENT; VOLENTVOLGUENT…Oi que ja veieu que mai no els hem d’acabar en -GUENTni en –SQUENT?
La punta de la llengua (91) Esteve Pujol i Pons
temes i ambients de referència:Margoton va t’à l’iau (trad. francesa /F.Poulenc), Barcarole (Barbier-Carré /J.Offenbach), El majo discreto (F.Peri-quet / E.Granados) i El tralalá y el pun-teado (F.Periquet / E.Granados), aques-ta darrera amb la col·laboració dels dan-saires.D’un tercer graó, el Masnou va ser-neprotagonista –no podia ser d’altramanera–: El cantaire del Masnou – Valsde les Pepones (J.Costa), Les cabòriesd’en Peret (F.Ramentol / G.Maristany /M.Llagostera), també dansada pelJaume i l’Eva, i La rondalla de les ones(F.Ramentol / G.Maristany / M.Llagos-tera). Ja veieu que la tradició musicalde la nostra vila va ser present a Vic.Com a segell daurat i senyorial, LaDansa de Castellterçol (trad. catalana /M.Oltra); inexcusable que els balladorsno hi haguessin pres part, oi?
El proper 14 de desembre farà tresanys que l’Orfeó Vigatà ens va convidara fer un concert a la seva seu i l’hi vamfer. Enguany ens hi va tornar a invitar ivam anar-hi ben satisfets: si han volgutque repetíssim és que no vam pas dei-xar-hi mal record, no us sembla?El diumenge 22 d’octubre a les sis de latarda ja ens teniu al seu auditori, unaesglésia d’un antic convent de FraresTrinitaris al cor de la Ciutat dels Sants.Era una cantada que convidava aballar; i, perquè no quedés només enbones intencions, ens hi van acompa-nyar el Jaume i l’Eva, dansaires del’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní,que no era pas la primera vegada queens oferien el seu bon fer de balladors.Gràcies altra vegada a tots dos; ensvau donar ocasió de tenir una festa mésrodona; que bé que ho feu!Com sempre que fem un concert, donola llista completa de les peces interpre-tades per tal que en quedi constànciafefaent per a la petita història de la nos-tra trajectòria musical.En una primera secció, dos balls prouconeguts i estimats: Amor que tens mavida (pavana anònima del segle XVI) iEl ball de Sant Ferriol (trad. catalana /J.L.Guzman).En un segon moment, vam treure el nasfora de casa, almenys pel que fa als
El bis d’aquesta cantada va ser el Valsde les Pepones amb la invitació als as-sistents de ballar-lo tot fent parella ambel Jaume i l’Eva; hi va haver vigatansamb prou entusiasme per acceptar-ho.Les circumstàncies dels dies intensosque llavors ja estàvem vivint van fercoronar la vetllada amb Els Segadors;cantaires i auditori, tots plegats ambentusiasme.Vam sortir de la capital d’Osona que jafosquejava, després d’una estona ama-ble de compartir conversa, coca i refrescen els locals de l’Orfeó Vigatà. El nostreagraïment, amics de la Plana; a veurequan ens tornem a veure, que sou debon retrobar. La Montserrat Llagostera ala direcció; la Bàrbara Llacay al piano;què faríem sense?Ara ja albirem de ple les cantades deNadal. No hi falteu pas, masnovins; ushi esperem.
LA CORAL XABEC CANTA A VICEsteve Pujol i Pons
ITÀLIA, 46, 93 141 54 43625 20 83 57
www.anemalgra.cat
Llegums, cereals, llavors, fruits secs,
sèmoles, ous ecològics
EL SECTOR COMERCIAL DE L
Bon Nadal CARRNAVA
FLOS I CFRANCESITÀLIA, R
FLOR, ROMCRISTÒFO
TORRENT VJOAN LLA
FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39
Manyans des de1945
ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95
www.finquesabello.com
ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95
ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46
www.farmasnou.com
C A R N I S S E R I A
V E D E L L A X A I
P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S
FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74
Nou Clean
Bugaderia Tintoreria
E l M a s n o u
FARMASNOUP A R A F A R M À C I A
ROMÀ FABRA, 2593 178 22 97
Selecció vins, caves,cerveses, licors,
alimentació gurmetEntreu a la nostra pàgina
www.elrebostdelsentits.es
PROMOCIONS
PUBLICITÀRIES
TORRENT VALLMORA, s/n93 555 00 35 - 09 86
669 407 120 · 673 917 489www.estampadosarenas.com
FINQUES
Passeig Roman Fabra, 1993 540 37 93 · 607 22 77 72
El Masnouwww.xicmasnou.com
LA TEVAMASCOTA ÉSXIC?
Perruqueria canina i felina
10+4 Dte. en totsels accessorisfins a finals de
desembre
FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32 • 679 61 46 23
MODA ÍNTIMA
LLENCERiA-COTILLERIA
DANSA CLÀSSICANIVELLS FORMATIUSALTRES DISCIPLINES
De 3 anys fins a adults
Itàlia, 1-3, el Masnou 678 917 570 - 686 333 662
www.facebook.com
EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78
El Masnou
Especialistes en aparadors
Fabricació pròpia Finestres abatibles
Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta
Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus
de portes i finestres
MASNOU,SL
ALUMINIOS
S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I
Navarra,13Taller: 93 540 18 91
Servei oficial:Aprilia, HONDA,YAMAHA
mar
enyv
eter
inàr
ia
Flos i Calcat, 5393 555 18 81Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00
Amb s
eguret
at
GC
C.s
erve
isne
teg
es
i a
bri
lla
nta
ts LocalsComunitats
EmpresesHabitatges
Naus Neteges
obresAbrillantadors
PolidorsVidres
Persianes
93 555
Joan Llampallas, 2593 555 95 62Ametllers, 1293 555 83 91
SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA
Vicenç LinaresS.E.F.
Centre de podologia
ANTEM
Horari: de dll. a dv. de 9,30 a 13 i de 15,30 a 19
dissabte de 9 a 13. Dimarts tancatFlos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86
Nou tractamentamb làser per a
fongs, berrugues,ulls de poll i dolor.
Fruites i verdures de proximitat
Servei a domiciliNavarra, 76, cantonada
amb Cristòfol Colom
93 540 40 04 - 627 21 23 16http://facebook.com/fruitistabero
Estanc Maria Arnau
Tabacs
Cava de cigars
Regals
Papereria
Fotocòpies
Navarra, 5193 782 22 97 el Masnou
Itàlia,1893 540 99 71
PneumàticsMasnou
Pneumàticsi mecànica
ràpidawww.
firsts
topma
snou
.com
ITÀLIA, 31TEL. 93 555 35 64
PASTISSERIA · CONFITERIA
TALLER
DE PU
BLICIT
ATDIS
SENY
GRÀF
IC
L l u í s Va l l s M a r í
Francesc Macià, 299 3 5 5 5 1 6 5 908320 El Masnou · El Maresme
Flos i Calcat, 7-9 53, 637 736 203
@aulaclaudesolwww.claudesol.net
Cursos intensius de música en família
i dʼinstruments
LA PLAÇA NOVA US DESITJA
i fe l iç 2018RERS
ARRA, CALCAT, SC MACIÀ,OGER DEMÀ FABRA,
OL COLOM, VALLMORA IAMPALLAS
AULA DE MÚSICA
Exposicionsa c t i v i t a t s
Del 25/11 a l’11/1: VIII Mostra de maquetisme nàutic. Escola de Maquetismedel Masnou
L’enigma V.D.R.
Col·loca 12 llumins com indica la figura, de manera quehi hagi 4 llumins a cada costat.Movent 4 llumins, fes que hi hagi 5 llumins a cada costat.Plantejament: Solució:
30
CONCERTS DE NADAL DE LA CORAL XABECCONCERT DE NADAL PER A COR I ORQUESTRA
Dissabte 23 de desembre a les 20 a la Parròquia de Sant Pere del Masnou
Repertori de nadales populars i clàssiques
Direcció: Montserrat Llagostera i Torrent
Concert a benefici de la Marató de TV3 i de Càritas Parroquial de Sant Pere
Hi col·labora: Ajuntament del Masnou i Parròquia de Sant Pere
GENT DEL MASNOU
Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació,
respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de
Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset),
tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Vocalia RecreativaMés info: [email protected] · 607 74 74 99
CURSETS DE GAITA
Informació a Gentdel MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
[email protected] •www.gentdelmasnou.cat
T’AGRADARIA CANTAR EN UNA CORAL? Vols venir a cantar a la Coral Xabec. Hi tens lloc com a tenor, baix, soprano o contralt.
Vine a provar la veu qualsevol dimarts de 9 a 2/4 de deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!
Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no la despengis! Convida la teva gent també a fer-ho.
• 1/10.- Referèndum: 2.200.000 de vots. 400 col·legisprecintats. 1.000 ferits per càrregues policials. -------------------------------------------------------------------------• 2/10.- Puigdemont reitera la validesa de l’1O i de-mana la mediació internacional. -------------------------------------------------------------------------• 3/10.- Aturada de País-------------------------------------------------------------------------• 4/10.- Rajoy tanca la porta a qualsevol negociació.-------------------------------------------------------------------------• 10/10.- El president assumeix el mandat del poblecatalà. Diputats de Junts pel Sí i la CUP signen ladeclaració d'independència i acte seguit se suspèn peremprendre un diàleg.-------------------------------------------------------------------------• 17/10.- Presó sense fiança per als presidents del'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.Manifestacions de rebuig al 155 i mostres de solidaritatamb els empresonats es repeteixen per tot el territori. -------------------------------------------------------------------------• 27/10: Declaració d’independència de Catalunya-------------------------------------------------------------------------• 28/10.- Aplicació de l'article 155. Cessament delGovern i d’un centenar d'alts càrrecs. Rajoy cedeix a lavicepresidenta les competències del president de laGeneralitat i convoca eleccions pel 21D. -------------------------------------------------------------------------• 31/10.- El president de la República Catalana i partdel govern legítim es desplaça a Brussel·les.Puigdemont afirma que accepta el desafiament demo-cràtic” del 21D, interpel·la Europa perquè “reaccioni” iconvida el govern espanyol a respectar el resultat deles eleccions.-------------------------------------------------------------------------• 2/11.- La jutgessa decreta presó incondicional perJunqueras, Romeva, Turull, Rull, Dolors Bassa,Mundó, Forn i Puig.El president i cinc consellers, des de Bèlgica, es neguena assistir al judici. Constants manifestacions en favor dela llibertat dels presos polítics. L’ANC fa una crida aenviar cartes de suport als presos polítics. -------------------------------------------------------------------------• 3/11.- La jutgessa emet l'ordre internacional per cap-turar Puigdemont i els consellers que són amb ell.-------------------------------------------------------------------------• 5/11.- Puigdemont i els consellers es presenten davantla policia belga acompanyats dels seus advocats. “ElGovern que està a l’exili i a la presó és el legítim i ha
de continuar sent-ho.-------------------------------------------------------------------------• 7/11.- 200 alcaldes viatgen a la capital europea perdenunciar l'empresonament de mig Govern-------------------------------------------------------------------------• 8/11.- Aturada de país: Una jornada de lluita de fron-tera a frontera. Concentracions multitudinàries.-------------------------------------------------------------------------• 10/11.- El TS envia Carme Forcadell a la presó finsque pagui la fiança de 150.000 €. A la resta de mem-bres independentistes de la mesa, 25.000€.-------------------------------------------------------------------------• La Caixa de Solidaritat paga les fiances de CarmeForcadell i dels membres de la Mesa del Parlament. -------------------------------------------------------------------------• 11/11/2017. Macro-manifestació a Barcelona: mésde 3 Km de persones il·luminant el cel en defensadels presos polítics catalans. -------------------------------------------------------------------------• Els presos polítics denuncien les condicionsindignes amb què van ser tractats quan van serdetinguts i traslladats a les presons. -------------------------------------------------------------------------• 17/11.- La fiscalia belga rebutja l’acusació de cor-rupció i frena l’extradició exprés.-------------------------------------------------------------------------• Estan desmantellant la Generalitat: Els comptesintervinguts, en mans del Ministerio de Hacienda; elsrepresentants, destituïts i el parlament, dissolt; les comu-nicacions internes en castellà; s’han suspès lleis i ladeclaració d’independència.-------------------------------------------------------------------------• Som Escola defensa en un manifest el model edu-catiu català i crida a protegir-lo. -------------------------------------------------------------------------• Els mestres s’organitzen per defensar-se del 155.Volen preservar el model d’escola en català.-------------------------------------------------------------------------• Experts en dret penal de tot l’estat contraris a l’em-presonament dels consellers.-------------------------------------------------------------------------• Eleccions 21D: Diferents candidatures independen-tistes per presentar-se a les eleccions. Diputats parla-mentaris independentistes es reuneixen amb elPresident Puigdemont a l’exili. El president de l’ANC,serà el número dos de la llista Junts per Catalunya. Converses entre els grups independentistes per trobarpunts en comú en els seus programes electorals.
Cap a la RepúblicaUn poble en marxa ni se suspèn ni s'atura.
ANC-Al Masnou Decidim · Desembre17 · [email protected]
SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTAT
transferència per Internethttp://caixadesolidaritat. cat
Per banc ES78 2100 5000 5102 0017 2439ES41 3025 0002 4514 3338 9791
Pel justificant i certificat fiscal, cal indicar: el concepte, el nom complet, el NIF i el correu electrònic.
Diumenge, 3 de desembre, al patí de Can Malet
VERMUT PER LA LLIBERTAT
Vermut per recaptar fons per la llibertat dels presos polítics
A 12 del migdiaAl Masnou Decidim 2017