1

ACAT informaGener-Febrer-Març 2019

Butlletí 128

ACAT. Anglí, 55. 08017 BarcelonaTel.: 93 203 89 15. C/el.: acat@pangea.org

Web: http://acat.pangea.org

CONGRÉS MUNDIAL CONTRA LA PENA DE MORT. UNES CONSIDERACIONS TESTIMONIS ASSEMBLEA DE L’ACAT LES CRIDES URGENTS

LES CRIDES INSTITUCIONALS PAU ARREU DE LA TERRA CARTA AL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL ACTE CÍVIC EN SOLIDARITAT AMB ELS CRISTIANS PERSEGUITS I AMB ALTRES VÍCTIMES PER LES SEVES CREENCES AI EXIGEIX AL GOVERN ESPANYOL QUE DEIXI SALPAR L’‘OPEN ARMS’

L’OMCT DEMANA L’ALLIBERAMENT DE CUIXART I SÀNCHEZ I LA RETIRADA DE LES ACUSACIONS ELS OBSERVADORS INTERNACIONALS DENUNCIEN LES PREGUNTES “PREOCUPANTS” I “CAPCIOSES” DE LA FISCALIA LA FIACAT I LA NOSTRA ACAT RECLAMEN UN JUDICI JUST ELS 148 PEN DEL MÓN DEMANEN QUE S’ALLIBERIN SÀNCHEZ I CUIXART LA SETMANA MUNDIAL DE L’HARMONIA INTERCONFESSIONAL

Déu ha estimat tant el món

que ha donat el seu Fill únic perquè no es

perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin

vida eterna.

Joan 3:16

2

EDITORIAL

CONGRÉS MUNDIAL CONTRA LA PENA DE MORT. UNES CONSIDERACIONS

Isabel Roura i jo mateix, en representació de l’ACAT, vam poder assistir al VII Congrés Mundial celebrat a Brussel·les del 26 de febrer a l’1 de març de 2019. La declaració final destaca el caràcter positiu dels següents punts:- El moviment abolicionista creix; actualment dos terceres parts dels països han renunciat ja a l’aplicació de la pena capital.- Des del Congrés d’Oslo, l’any 2016, tres països han abolit la pena de mort: Burkina Faso i Guatemala pels crims de dret comú, i Guinea per tots els crims. El Tribunal Suprem de l’estat de Washington, als Estats Units, ha declarat inconstitucional la pena de mort.- El catecisme de l’Església Catòlica retira per primera vegada totes les excepcions que hi havia abans a la pena de mort declarant-la totalment inadmissible.- Gambia està fent esforços per abolir la pena de mort en la seva Constitució. Burkina Faso es troba ja en la via de l’abolició per tots els crims. El Marroc ha emprès el camí de reforma del Codi Penal amb el fi de reduir els crims susceptibles de la pena capital.

Entre les múltiples intervencions d’advocats de diferents països, em va impactar molt especialment la del ministre de Justícia, Cheick Sako, de Guinea (Guinea Conakry). Ell, inscrit al col·legi d’Advocats de Montpeller des de feia 25 anys, l’any 2014 va ser cridat a Guinea com a ministre de Justícia. Ferm defensor de l’abolició de la pena capital, va procedir amb molta habilitat. Primer va establir un diàleg intens amb el gran imam de Conakry, explicant-li el seu projecte i demanant-li que els diputats islàmics es mantinguessin neutrals al Parlament guineà. El següent pas va ser informar-ne els caps militars del país. Sako va procedir per “omissió”: en comptes d’abolir-la, va redactar un nou Codi Penal on no apareixia la pena capital. Heus ací la forma triada per eliminar la pena de mort a Guinea. L’últim pas va ser la reforma del Codi de Justícia militar eliminant-hi la pena capital. Ell tenia molt clar que si hagués presentat de bon principi, i sense diàleg, un projecte de llei per abolir la Pena de mort, aquest hagués estat rebutjat.

Finalment, vull dir que em sembla una molt bona notícia la suspensió de les execucions capitals a Califòrnia, que té el corredor de la mort més poblat del país i del món, amb 737 persones, i la valentia del governador Gawin Newsom en el moment d’anunciar-ho, el 12 de març passat.

Emili Chalaux i Ferrer, president de l’ACAT

TESTIMONIS

Una breu referència als testimonis de pena de mort, en un acte del VII Congrés contra la pena de mort. Un acte impactant presentat, en l’escenari d’un teatre ple de gom a gom, per Pete Ouko, africà de 31 anys, pare de dos fills, innocent dels càrrecs imputats i que va passar 18 anys a la presó, tretze en el corredor de la mort. Ha fundat una ONG d’ajuda a joves delinqüents. Va presentar successivament quatre dones, dues víctimes directes i dues indirectes (al tractar-se d’esposes de condemnats innocents), condemnades a la pena capital.

La primera, era una jove libanesa detinguda després que el seu germà opositor al govern fugís del país. Va ser torturada de manera infame perquè donés dades del germà i perquè també a ella la volien implicar en els fets. Li van apagar cigarretes sobre el cos, la deixaven a les fosques durant dies seguits, repetidament li nuaven una bossa de plàstic al cap, provocant-li un ofec insuportable. Després del judici va passar vuit anys al corredor de la mort. Acompanyada durant el seu testimoni per una representant de l’ACAT francesa, ens va confessar que si no hagués estat per la seva família i aquesta amiga que, incansablement, li enviava cartes, no hagués pogut suportar tot el que va passar.

Susan Kigula, africana. Va ser acusada d’haver mort el seu marit. Innocent, va patir presó, judici i condemna a la pena capital. Va trigar quinze anys a ser alliberada. A la presó va estudiar Dret i, actualment, és una activa militant contra la pena de mort.

3

El testimoni de les dues dones esposes de condemnats innocents va ser colpidor, pel seu sofriment i el dels seus fills. El fill d’una d’elles va néixer quan el pare ja estava a la presó, per tant se li va fer “normal” veure’l sempre entre reixes. L’altra dona no va gosar dir la veritat al fill i va construir l’engany que el pare estava treballant en un país llunyà i que podia parlar telefònicament amb ell. El nen preguntava: tornarà abans que es mori?

No podrem imaginar mai tot l’abast del drama, aquesta realitat de persones privades de llibertat, en condicions inhumanes, amb cel·les abarrotades, sense intimitat, i amb tot tipus de limitacions. Un autèntic infern. Com poden resistir?

Isabel Roura, membre de l’ACAT

XXXII ASSEMBLEA ORDINÀRIA DE L’ACAT

El dissabte 9 de març de 2019, vam celebrar al monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, l’Assemblea anual de la nostra ACAT, amb una assistència total de 30 persones.Desprès de la benvinguda i una pregària, el president Emili Chalaux repassà els actes organitzats durant el curs passat: La Presó (26 de febrer 2018); Tortura i Violència institucional a l’Estat espanyol, Jornades celebrades a la Presó Model de Barcelona (7 i 8 de juny 2018); Pena de Mort a l’Àfrica (4 d’octubre 2018); Violències Masclistes (7 de novembre 2018) ; 70 anys de la Declaració del Drets Humans (10 de desembre 2018); Solidaritat amb els Cristians perseguits i amb altres víctimes per les seves creences (19 de gener 2019). Emili Chalaux també va destacar la importància de dos comunicats oficials de la FI.ACAT: el 26 de febrer de 2018 feia “una crítica de la presó preventiva arbitrària i injustificada de 4 líders catalans”. El més recent, de l’11 de febrer de 2019, demanava “un procés just i equitable pels 9 presoners polítics”.

L’acta de l’Assemblea de l’any 2018 es va aprovar per unanimitat. El vicepresident Joan Soler, a començament del curs, havia anunciat que deixava la Junta, traspassant la seva tasca a Montserrat Fenosa. Davant la crida per eixamplar la Junta a set membres, el diaca Carles Cosculluela va oferir la seva col·laboració. Lluís Batlle va explicar com s’organitza l’enviament de les Crides Urgents.

Oriol Llobet, a part de presentar l’estat de comptes, va relatar les complicades gestions que el president i ell, com a tresorer, van haver de fer per aconseguir l’aprovació dels nous estatuts de l’ACAT, tal com ho havia decidit l’Assemblea anterior. Per culpa de l’aplicació de l’article 155, els obstacles del ministeri de l’Interior de Madrid es van multiplicar. Però, finalment, l’encreuament de cartes va tenir el resultat desitjat: els nous estatuts estan registrats a la Generalitat i a Madrid. El grup de Pregària va proposar contactar amb alguna parròquia per explicar la feina de l’ACAT.

La nova Junta queda constituïda de la següent manera: President: Emili Chalaux i Ferrer Vicepresidenta: Montserrat Fenosa Tresorer: Oriol Llovet Secretària: Dolors Ribas Barba Vocals: M. Teresa Botey, M. Isabel Roura, Carles Cosculluela

Després del dinar a l’hostatgeria, Emili Chalaux i Isabel Roura van explicar la seva vivència del Congrés Internacional contra la Pena de Mort celebrat a Brussel·les. Per concloure, Josep Busquets, membre de Cristianisme al segle XXI, ens va ajudar a reflexionar sobre la importància de la convivència en relació amb el procés d’independència de Catalunya. Aprofundir en els drets humans ens farà avançar també en la necessària comprensió mútua de tots els ciutadans.

Dolors Ribas Barba, secretària de l’ACAT

4

LES CRIDES URGENTSDes del començament de l’ACAT, una de les activitats ha estat l’enviament de crides d’intercessió per presos i torturats de tot el món. La gran majoria de les crides provenen de l’ACAT-França, amb aquest nom d’urgent, que hem adoptat nosaltres també. Els socis es poden apuntar a enviar una, dos o tres crides urgents al mes, de manera que normalment s’envien als socis 36 crides diferents a l’any. A més, alguns socis les deixen copiar a coneguts o familiars. Aquestes crides solen ser dobles, puix estan formades per una carta al govern del país (rei, president o un ministre) i una altra dirigida a l’ambaixador acreditat (a vegades no en tenen a Madrid i llavors generalment és a París). A vegades, les crides rebudes de l’ACAT-França no són suficients; algunes vegades es complementen amb crides rebudes de l’Observatori per a la Protecció dels Defensors dels Drets Humans.En el 2018, els destinataris d’aquestes crides urgents han estat Algèria (1), Bahrain (1), Burundi (4), Camerun (3), Colòmbia (2), Congo RDC (4), Guatemala (1), Hondures (1), Israel (1), Mauritània (3), Mèxic (3), Níger (1), Perú (1), Tunísia (1), Vietnam (4) i Xina (5). També es fan algunes crides extraordinàries, proposades a tots els socis. A l’any 2018 se n’han fet dues, una sobre els presos catalans ara jutjats a Madrid, dirigida al rei, president i vicepresidenta del govern i ministre de Justícia, i una segona sobre la repressió sagnant de Nicaragua, dirigides al president de Nicaragua i al seu ambaixador a Madrid. A primers del 2019, a iniciativa de l’ACAT-Alemanya, s’han recollit i enviat signatures al president del govern i ministra de Justícia protestant per l’abandonament en el qual es deixen el migrants que intenten creuar el Mediterrani des de Líbia.

Lluís Batlle, responsable de la traducció de les Crides

LES CRIDES INSTITUCIONALS

Així com els socis i sòcies enviem les crides urgents a través del correu postal, tot i que fem constar que les hem conegut a través de l’ACAT, també enviem directament crides en nom de la Junta de l’ACAT: són les crides institucionals. (...)Només seleccionem les de països de parla castellana. Rebem l’informe del cas al correu de l’ACAT. Fem les crides que ens adreça l’Observatorio para la Protección de los Defensores de Derechos Humanos, que és un programa conjunt de la Federación Internacional de Derechos Humanos (FIDH) i de la Organización Mundial Contra la Tortura (OMCT). Amb aquestes informacions, redactem les cartes i les adrecem a diferents responsables del país on ha succeït la situació denunciada. Les enviem per correu electrònic a cadascú per separat: president del govern, ministres, ambaixadors, comandaments locals, jutges… Aquest any, per a cada cas i depenent del país, hem enviat de set a tretze correus a les diferents persones relacionades amb el problema que denunciem, reclamant la investigació i/o resolució del problema. També notifiquem la nostra actuació a El Observatorio. No sempre rebem resposta. Fem el seguiment dels casos que podem. Quan ens sembla oportú, tornem a escriure, bé insistint en les peticions, bé per demanar que facin un pas més o per donar-los les gràcies.N’hem adreçat a: Mèxic (13); Guatemala (11); Hondures (7); Nicaragua (6); Colòmbia (4); Equador (2); Veneçuela (2); Perú (1); Xile (1); Brasil (1); Itàlia (1).Aquest curs (15 de març 2018 - 7 de març 2019) hem enviat quaranta-nou crides, deu menys que el curs passat. Tant de bo fos per la disminució dels problemes!

Montse Fenosa i Pilar Lladó, membres de l’ACAT

PAU ARREU DE LA TERRAEl dia 1 de gener, com cada any, va tenir lloc a Barcelona, igual que en moltes ciutats del món, la Marxa per la Pau organitzada per la Comunitat de Sant Egidi. Nombroses entitats, entre elles l’ACAT, s’hi van adherir i van participar en un esdeveniment molt emotiu, ple de significat i obert al futur.Van participar en la marxa persones de diferents llocs del món, que han arribat a Catalunya fugint de la guerra i del terrorisme. Portaven cartells amb el nom de països que actualment pateixen la

5

guerra o atacs de bandes terroristes. Alguns testimonis ens van explicar com es van veure obligats a abandonar-los. El seu relat va encongir el cor dels presents. També es va fer referència a una altre mena de mort en vida: la dels ancians que es troben sols, sense cap ajut i en situacions de subsistència precària.Com ja és habitual, es va fer una ofrena de flors amb una pregària per totes aquestes situacions de mort, violència o vulneració dels Drets Humans que assetgen el nostre món. L’ACAT va recordar les persones privades de llibertat i torturades.Especialment ens va colpir la lectura del manifest del Papa Francesc. Cito algunes de les seves frases:– “Estem cridats a portar i anunciar la pau, en que cada ésser viu serà considerat en la seva dignitat i els seus drets.”– “No hi ha pau sense confiança mútua.” Això val per tots els ciutadans, però especialment per aquells que han rebut el mandat de protegir –com a responsables– i salvaguardar, l’estat de dret i de fomentar el diàleg al si de la societat i entre les diferents cultures.– “Donar la pau està en el centre de la missió dels deixebles de Crist, i aquest oferiment està dirigit a tots els homes i dones que esperen la pau, en mig de la tragèdia i la violència de la història humana.”La lectura del manifest va refermar el nostre compromís íntim de treballar a tots els nivells per la pau. Simbòlicament, ho vam expressar abraçant-nos i donant-nos la pau.Com a afirmació d’aquest compromís per l’any 2019, els assistents vam signar un manifest a favor de la PAU ARREU DE LA TERRA.

Montserrat Llopart, membre de l’ACAT

CARTA AL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Barcelona, 12 de març de 2019

SALVAMENTS EN ALTA MAR: MEDITERRANI

En la nostra carta, que incloïa 422 signatures es manifesta que:“El salvament de vides humanes, tant en aigües líbies com internacionals, no pot ser, de cap manera, delegat a autoritats criminals que sovint actuen arbitràriament. Líbia no és, en cap dels casos, un país segur.”

Sr. President Sánchez, li fem arribar aquestes 422 signatures, que hem recollit, fent constar que la Unió Europea no pot, ni ha d’actuar de forma tan egoista i tan en contra dels seus principis fundacionals. Les ACAT d’Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i altres ho han entès així, emprenent una campanya similar a aquesta i l’han enviat als seus respectius presidents de Govern.Els ciutadans de la Unió Europea sol·liciten millorar la seva política d’acollida perquè sigui més responsable i menys egoista. Entre tots els països europeus es poden acollir molts refugiats. ”Els refugiats, certament, no porten un codi de barres i, per tant, no són reconeguts“, com va dir Vostè en el seu dia, i ningú podrà dir que “són persones diferents a nosaltres”.Recorda Vostè el seu viatge a la platja d’Argelers, fa uns dies? Allà van ser enviats el 1939 quasi 500.000 exiliats espanyols, que van resistir o van morir en els camps de concentració. ¿No és molt pitjor l’acollida actual d’Europa als refugiats que la que va oferir França el 1939? Finalment, manifestem que és una actuació incorrecta i insolidària la detenció del vaixell d’Open Arms, en el port de Barcelona, per impedir que es puguin salvar vides humanes.Por tot això, li preguem Sr. President, que lideri Vostè en la Unió Europea un pla d’acollida de refugiats que s’adeqüi més als seus principis fundacionals.Demanant disculpi el temps que li ha pres la lectura d’aquestes lletres, rebi la nostra cordial salutació.

Emili Chalaux i Ferrer President de l’ACAT- Espanya

P.S. Sr. President: Vostè va actuar solidàriament en l’acollida dels immigrants al port de València, l’estiu passat, i el vam aplaudir. ¿Ha canviat Vostè de criteri en els darrers temps? Per quina raó?

Còpia enviada també a la Ministra de Justícia

6

ACTE CÍVIC EN SOLIDARITAT AMB ELS CRISTIANS PERSEGUITS I AMB ALTRES VÍCTIMES PER LES SEVES CREENCESA l’inici de la meva breu reflexió sobre aquest acte que es va celebrar a l’Arc del Triomf, de Barcelona, el dia 19 de gener, vull reproduir unes paraules de Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de Sao Fèlix do Araguaia. Ell afirma que perseguir un altre per raó de la seva creença, significa no respectar el principi universal dels Drets Humans.

“Les causes dels drets de les persones i dels pobles, sobretot de les persones i dels pobles marginats, són les nostres; l’objectiu i la mediació de totes aquestes causes, es pot formular en aquest postulat: Humanitzar la Humanitat, practicant la proximitat, perquè no acceptem la fatalitat d’aquest sistema capitalista neoliberal que ens imposen, que redueix la vida a un mercat i emmarca les ments en un pensament únic, sota un macroimperialisme polític, econòmic, militar i cultural”.

Ens fem pròxims quan descobrim el pròxim, buscant-lo, acollint-lo i posant-nos al seu servei, sense excloure ningú.

Hem de ser lliures, oberts, solidaris; hem de respectar les creences de l’altre i la seva cultura, no atacar-lo ni menysprear-lo. Hem de mirar-lo als ulls com a germà. Per poder-ho fer cal acostar-nos-hi i comprendre’l. Certament la cerca de la pau i del respecte mutu pot sortir car, i fins i tot pot arribar a fer-nos perdre la pròpia condició de pau, però no hem de respondre mai al mal amb el mal. Hem de respondre amb el bé.

S’ha d’intervenir en els conflictes disposat a patir també la violència, per tal d’obrir camins de diàleg, de reconciliació, de pacificació. I s’han de vèncer l’enemistat i els prejudicis sense aniquilar o ferir aquell que ens sembla l’enemic.

7

En el nostre món hi ha llocs on els cristians són perseguits per les seves creences, i on persones d’altres credos o ètnies són perseguits pel sol fet de ser diferents. Arcadi Oliveras, ex president de Justícia i Pau i bon coneixedor de la problemàtica actual de violació dels Drets Humans, va ajudar a contextualitzar aquesta realitat. Deu persones diferents van llegir un breu relat de situacions de persecució religiosa al món. Una llarga llista de cinquanta països en conflicte va servir per il·lustrar la greu situació. Entre ells, hi figuren: Corea del Nord, Somàlia, Afganistan, Líbia, Síria, Sudan, Iran, Iemen, Eritrea, Xina, Índia... L’enlairament de globus de colors va acompanyar la lectura dels cinquanta noms. Era com un clam i una pregària llançada al cel, perquè sabem molt bé que la pau és un do de Déu i hem de invocar-la, esperar-la i desitjar-la amb intensitat, per fer possible que arribi a les comunitats, a les nacions i a tota la humanitat.

Aquesta és la gran esperança i el gran repte que tenim a les nostres mans tots els que ens sentim interpel·lats per la situació de tants germans innocents perseguits pel sol fet de les seves creences o, simplement, de ser diferents.

Montserrat Llopart, membre de l’ACAT

SOLIDARITAT AL CARRER AMB ELS CRISTIANS PERSEGUITS

L’ACAT, PAX Romana, el Centre Ecumènic de Catalunya i Justícia i Pau van celebrar dissabte un acte cívic en solidaritat amb els cristians perseguits i amb altres víctimes per les seves creences. L’acte es va fer al carrer davant de l’Arc de Triomf de Barcelona per fer més visible la vulneració de Drets Humans que avui pateixen milions de persones per les seves creences.Per il·lustrar la denúncia, deu persones diferents van llegir un breu relat de situacions de persecució religiosa al món. Entre els lectors hi van participar el director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Marcel·lí Joan, i la Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, Lola Lòpez. L’activista Arcadi Oliveres va fer un breu parlament per contextualitzar aquesta realitat i es fa proclamar un manifest de denuncia. Un minut de silenci i dues interpretacions musicals del baríton Robert Baley van completar l’acte.Per acabar es va llegir el nom dels 50 països on avui la persecució religiosa és més acusada mentre s’enlairava un globus per cada país. L’acte ecumènic es va celebrar dins de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians.

Catalunya Religió, 20 de gener de 2019

AMNISTIA INTERNACIONAL EXIGEIX AL GOVERN ESPANYOL QUE DEIXI SALPAR L’‘OPEN ARMS’

Fa dos mesos que el govern espanyol va denegar a l’Open Arms el permís per salpar del port de Barcelona. Per això Amnistia Internacional ha exigit a l’Estat que acceleri els tràmits per facilitar que l’Open Arms i també l’Aita Mari, que des de fa dos mesos està bloquejat al País Basc, puguin sortir al Mediterrani “com més aviat millor”. “Les autoritats espanyoles disposen d’un termini de tres mesos per resoldre el recurs imposat i falten pocs dies perquè es compleixi el termini”, subratlla l’organització. (...)

De moment Amnistia Internacional està a l’espera de rebre una resposta de la carta enviada a la vicepresidenta del govern espanyol, en la qual exigeix el desbloqueig dels dos vaixells, a més d’una política de vigilància i rescat proactiva en el salvament de vides al mar, entre altres qüestions. “Els obstacles burocràtics que han denegat la sortida de tots dos vaixells impedeixen dur a terme les activitats per protegir la vida de milers de persones”, assegura el director d’Amnistia Internacional a Espanya.

Xavier Bertral, Ara, 16 de març de 2019

8

L’ORGANITZACIÓ MUNDIAL CONTRA LA TORTURA DEMANA L’ALLIBERAMENT DE CUIXART I SÀNCHEZ I LA RETIRADA DE LES ACUSACIONSL’Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) ha demanat en un comunicat l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. És una carta oberta adreçada al president espanyol, Pedro Sánchez, a la fiscal general de l’estat espanyol, María José Segarra, i al Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, en què demana la ‘fi de la presó preventiva arbitrària’ de Cuixart. També manifesta preocupació per la presó preventiva de Sànchez. L’OMCT s’afegeix a Amnistia Internacional en la petició de llibertat per a Cuixart i Sànchez.

‘L’OMCT condemna la detenció arbitrària i l’assetjament judicial vigents contra el Sr. Jordi Cuixart i el Sr. Jordi Sánchez, que constitueixen una restricció desproporcionada dels seus drets fonamentals de lliure expressió, reunió pacífica i llibertat personal. L’OMCT també considera que els càrrecs contra ells no tenen fonament i, per tant, han de ser retirats’, diu la carta.

L’OMCT reivindica la llibertat de reunió i d’expressió per mitjans pacífics i recorda que el 4 d’octubre de l’any passat va criticar l’ús indiscriminat i excessiu de la força de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant l’1-O. També va demanar una ‘investigació immediata, exhaustiva i imparcial de les intervencions de la policia que podrien arribar a ser de tortura o tracte cruel, inhumà o degradant’.

També qüestiona la independència de la justícia espanyola i les ingerències dels partits polítics en el Consell General del Poder Judicial. Així mateix, denuncia que un partit d’extrema dreta com Vox pugui exercir d’acusació en el judici. L’OMCT demana l’alliberament de Sànchez i Cuixart, la retirada de les acusacions, que es respecti el dret de tenir judici just, que el cas es jutgi a Catalunya perquè així correspon en l’aplicació del dret i que es garanteixin els drets fonamentals i les obligacions internacionals a l’estat espanyol.

22 de novembre de 2018

ELS OBSERVADORS INTERNACIONALS DENUNCIEN LES PREGUNTES “PREOCUPANTS” I “CAPCIOSES” DE LA FISCALIA

Els observadors internacionals de la plataforma International Trial Watch denuncien amb duresa el paper de la fiscalia en el judici contra el procés. En un comunicat, diuen que el ministeri fiscal “ha incorregut en imprecisions i en preguntes que podrien ser suggestives o capcioses”. Critiquen que la fiscalia hagi atribuït declaracions al conseller Josep Rull que no ha fet o que hagi demanat a la consellera Dolors Bassa per un correu electrònic que no consta a la causa.

Sobre l’interrogatori de Jordi Sànchez, International Trial Watch denuncia que les preguntes de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat són “preocupants” perquè “criminalitzen la convocatòria i la participació en manifestacions multitudinàries”. A més, denuncien que el ministeri públic ignora el concepte de manifestacions espontànies, que són reconegudes i emparades pel dret internacional.

Els observadors també lamenten que el magistrat Manuel Marchena no hagi fet públic un calendari complet sobre el judici i l’ordre de les declaracions dels testimonis. Segons la plataforma, això ‘dificulta enormement la preparació dels interrogatoris’ i pot afectar el dret de defensa.

9

Sobre les declaracions dels primers testimonis, els observadors denuncien que “no s’ha seguit l’ordre proposat pel Ministeri Fiscal, sinó que l’elecció dels declarants respon al fet d’haver ocupat un càrrec polític, independentment de qui els hagi proposat”.

En el mateix comunicat, els observadors també critiquen la jornada maratoniana d’interrogatoris del dimecres passat, en la qual varen declarar Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó, i, així mateix, que el tribunal no hagi habilitat un sistema de traducció simultània perquè els acusats puguin declarar en català.

Com la setmana anterior, International Trial Watch lamenta que el Suprem continuï sense reservar un espai dins la sala per als observadors internacionals, de manera que han de fer cues de dues a tres hores per aconseguir un seient en el judici.

Vilaweb, 25 de febrer de 2019

LA FIACAT I LA NOSTRA ACAT RECLAMEN UN JUDICI JUST

El dia 11 de febrer, a la vigília del judici contra els polítics catalans i dos líders de la societat civil, la Federació Internacional de les ACAT i la nostra ACAT han fet públic un comunicat en què diuen “esperar d’un Estat de dret, democràtic i fundat en el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals, que siguin plenament respectades, tant en el fons com en la forma, totes les obligacions a les quals Espanya va lliurement subscriure a través de dos instruments, un de regional, la Convenció europea dels drets humans (CEDH), l’altra universal, el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics (PIDCP)”. De manera que “els presoners preventius han de poder gaudir del dret a un procés equitable i públic presidit per un tribunal independent i imparcial”. En el comunicat també es demana que “conforme al principi d’igualtat, els drets reconeguts en aquests dos tractats han de ser plenament garantits als acusats, sense cap distinció, pel que fa a la seva opinió política o qualsevol altre opinió”.

10

ELS 148 PEN DEL MÓN DEMANEN QUE S’ALLIBERIN SÀNCHEZ I CUIXARTLa presidenta del PEN Internacional, Jennifer Clement, ha viatjat a Barcelona per presentar un manifest internacional signat pels 148 PEN en 100 països del món per denunciar els “càrrecs desproporcionats de sedició i rebel·lió” contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El manifest demana que es retirin els càrrecs i s’alliberin immediatament els dos líders de la societat civil. “Focalitzem la qüestió en aquests dos noms perquè són autors de diverses obres, pel seu activisme, per l’activisme en el camp de la literatura i, en el cas de Cuixart, perquè és soci del PEN Català i president d’una entitat com Òmnium Cultural”, ha explicat Àngels Gregori, presidenta del PEN Català.

Ja el setembre del 2017, en una assemblea internacional de clubs PEN a Ucraïna, es va denunciar la restricció de la llibertat d’expressió i manifestació a Espanya. El segon comunicat va ser el novembre del 2017 i ja denunciava la detenció dels dos líders de la societat civil. Finalment aquest tercer comunicat afirma que “els catalans han estat víctimes, sense precedents des de la dictadura franquista, de persecucions per diferents manifestacions artístiques que ataquen plenament el dret a la llibertat i a les seves diferents formes d’expressió artística”. Clement ha afirmat que els PEN se sumen al que ja han dit també els tribunals europeus.

La denúncia del deteriorament de la llibertat d’expressió i la persecució a Catalunya serà denunciada pels diferents clubs PEN avui mateix, en especial quinze que s’han significat més, com els del Canadà, Amèrica, el País Basc, Rússia i l’Argentina, a més de l’Internacional. També hi ha socis signants individuals del manifest, com José Eduardo Agualusa, Erri de Luca, Suso de Toro, Colm Tóibín, Mary Ann Newman, Simona Skrabec i l’intel·lectual indi que presideix el comitè d’escriptors empresonats del PEN Internacional, Salil Tripathi, que ha visitat Cuixart a la presó, juntament amb Carles Torner, director executiu del PEN Internacional.

“Seguirem treballant a nivell internacional”, ha dit Torner, que ha assegurat que es denunciarà a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides la restricció dels drets a l’estat espanyol. Torner ha demanat que s’informi verídicament i que es destaqui l’actitud “inequívocament pacífica” de Sànchez i Cuixart. Torner ha respost un article de Vargas Llosa que afirmava que el PEN Català respon a l’independentisme afirmant que és mentida, que aplega sensibilitats molt diferents, i puntualitzant que el PEN Català no és de Catalunya sinó de la cultura catalana. “Convidem a tothom a buscar la veritat en temps de propaganda. L’article deia que no hi havia hagut 900 ferits a causa de la repressió de l’1-O. A mi això em va recordar quan Alfonso Dastis va dir a la BBC que les imatges de les pallisses eren ‘fake news’. Cal fer un esforç per retornar a la veritat dels fets. Ahir Vargas Llosa va tenir una relliscada”, ha afirmat. Hi ha descontentament a dins del PEN? “Deu ser el seu descontentament. Fins ara no hi ha hagut cap altra veu en aquesta línia”, ha afirmat Torner.

Jennifer Clement, presidenta del PEN Internacional, prové del PEN Mèxic. “Com se’ns ha girat la història. Mèxic va acollir Calders, Tísner i Bartra, i 50 anys després ella ve a casa nostra per denunciar l’empresonament dels nostres escriptors”, ha apuntat Gregori. “El 2021 farem 100 anys estant presents en els grans debats de la humanitat, i en aquest moment el PEN està contra les propagandes, les mentides i la xenofòbia. És important ser aquí com hem estat a Turquia, a Hongria, al Tíbet, a l’Índia, a Veneçuela, a l’exili cubà, a Israel i a Ucraïna”, ha dit la presidenta. Clement i Torner avui aniran a visitar Sànchez i Cuixart a Lledoners.

El PEN Català va néixer el 1922 i és el tercer més antic del món, amb una història, segons Gregori, amb “95 anys de lluita contra els atacs a la nostra llengua i la nostra cultura, defensant escriptors perseguits”. La presidenta del PEN Català ha assenyalat que aquesta setmana fa 80 anys que sortia cap a l’exili el bibliobús de les lletres catalanes, on el PEN tenia la seu: “80 anys després denunciem l’empresonament a casa nostra”, ha dit. Actualment no existeix un PEN Espanya, però sí que existeixen el PEN Basc i el PEN Gallec. Tots els clubs PEN són autònoms i l’Internacional només es dedica a tasques de coordinació.

Laura Serra, Ara, 21 de gener de 2019

11

LA SETMANA MUNDIAL DE L’HARMONIA INTERCONFESSIONAL

El 19 de març, es va celebrar al Parlament de Catalunya una sessió amb motiu de la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional, instituïda per l’ONU l’any 2010. Aquesta sessió tenia com a títol “Veritat, Justícia i Religió” i estava organitzada pel Grup de Treball Estable de Religions (GTER).

Va obrir la sessió Mohammed El-Gaidhouni, membre del GTER, que va saludar els assistents i tot seguit va donar la paraula al M.H. Roger Torrent, President del Parlament de Catalunya. Després de les salutacions de rigor i paraules de benvinguda a la “casa de tots” que acollia l’acte, Roger Torrent es va referir a la dita àrab “Qui no entén una mirada no entendrà una llarga explicació”, posant de relleu la importància de mirar-nos als ulls, com a persones i com el que representem, com a signe d’empatia, que ha d’amarar el diàleg interreligiós i polític, per tal d’intentar entendre al qui no ens entén.

A continuació, l’ Arxipreste Stavrophor Joan Garcia, President del GTER, es va referir als recents atemptats terroristes a dues mesquites a Nova Zelanda, que van causar una cinquantena de morts, i va afirmar que el fet de trobar-nos en el present acte reforça els sentiments de pau i harmonia.

Seguidament, Isabel Escandell, subdirectora general d’Afers Religiosos del Departament de Justícia, subratllà la conveniència de fomentar els valors del respecte i la democràcia.

El teòleg i doctor en islamologia Jaume Flaquer, SJ, pronuncià una conferència sobre el tema “El paper de la Justícia i la Pau en les Religions”. El resum de les idees que exposà és el següent: Hi ha una intrínseca relació entre justícia i pau. Des de les religions hem de fer un exercici d’autocrítica, en el sentit de reconèixer que les religions han estat sovint causants i justificadores de violència, cosa que no hem d’acceptar. L’ésser humà se sent fascinat davant l’absolut, del misteri; se sent no-res davant Déu, El temor reverencial a Déu sovint s’ha convertit en por, que genera violència i càstig. Les religions estan cridades a rellegir les seves tradicions en clau pacificadora. La religió (“relligar”) ha d’ajudar les persones a relligar-se amb elles mateixes, amb l’absolut, amb el proïsme, amb la natura. L’ésser humà està necessitat de l’altre; la pau interior no és despreocupar-se de l’altre, sinó comprometre’s amb el seu patiment. Això donarà pas a la fi de la violència i a l’esperança, i serà garantia del treball per la pau, que correspon a tota religió.

A continuació, Carme Gutiérrez presentà el Consell Interreligiós de Terrassa i la seva tasca.Finalment, Emili Chalaux, president de l’ACAT, parlà d’“El compromís del moviment ecumènic de l’ACAT per l’abolició de la tortura i la pena de mort”. En la seva presentació de l’ACAT, va parlar dels orígens de l’ACAT a França i a Catalunya-Espanya, es referí a la FIACAT, subratllà el caràcter ecumènic de l’associació i desenvolupà el sentit de la doble font d’inspiració de les accions que duu a terme l’ACAT: Jesús, torturat i condemnat a pena de mort, i el seu Evangeli; i la Declaració Universal dels Drets Humans, que en el seu article 5è diu que “ningú no serà sotmès a la tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants”. Tenint en compte aquest principi, va fer referència a diversos actes que l’ACAT ha promogut últimament, per pregar i anar reflexionant sobre l’abolició de la tortura i la pena de mort, i també en defensa de la llibertat religiosa, la tolerància i la pau. La seva intervenció va ser molt positiva per donar a conèixer l’ACAT i la seva tasca.

Per cloure la sessió, Mohammed El-Gaidhouni va ressaltar, un cop més, la importància de trobar-nos i cercar junts camins de diàleg i de pau.

Montserrat Martínez, membre de l’ACAT

12

ACATAcció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura

Web: http://acat.pangea.orgCorreu electrònic: acat@pangea.org

Donatius cte. (NOU NÚMERO): 3025 0002 47 1433331464

Dipòsit legal B-17275/1987

PREGÀRIA

Senyor Jesús Crist, vós, al cim de la creu,pregàreu al Pare amb vostres oracles.No ho féreu en grec ni llatí, ni hebreu,

perquè vós parlàveu sempre en arameu.I jo català. Dues llengües vernacles.

Benaurança pels pacífics perseguits,com vós, per les injustes lleis de calvari.Servents de la Pàtria que passen les nits

dormint a la cel·la, tancats, oprimitsi al Suprem, jutjats pel seu ideari.

Acusats de rebels, quan són gent de pau,l’actual sanedrí els duu al judici

que Catalunya considera un frau,Els ciutadans ploren. Demanen la clau

per obrir la porta i cloure el desfici.

Els “escribes” d’avui, vestits amb la togaacusen els presos de fets irreals.

Violent li diuen a aquell que dialoga!Els tenen lligats amb la llei de la soga!(Avui, als escribes, els diuen fiscals).

Acusats de delictes incerts i mítics,tancats a la cel·la, sense llibertat,

el poble els estima. Són presos polítics,són homes i dones, prudents i analítics.

Senyor, ajudeu-los en vostra bondat!

Doneu-los valor, paciència i fermesa.Estimen la Pàtria, la fe, els germans.

Per a tots nosaltres, la vostra grandesapot alliberar-los, car sou saviesa,

pau de l’univers i llum dels catalans.

També us demanem pel fiscals “escribes”.Doneu-los el seny que porta veritat.

I que els magistrats, sense raons altives,diguin que no tenen proves delictives

i deixin els polítics en llibertat.

Xavier Hereu, Rector de la parròquia ortodoxa de la Mare de Déu de la Tendresa de Girona