busos barcelona

VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013 M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L LAVANGUARDIA 1

Barcelona amplia lanova xarxa de busos

MÉS INTUITIVAEls nous senyalsen l’entorn de lesparades, similars alsdel metro, facilitenel canvi de línia

INTEL·LIGENTLes TIC millorenl’experiència delviatger alhora queconsoliden la ciutatcom a ‘smart city’

Comptaràdes del 18 de

novembre amb 10línies i representaun noumodel de

mobilitat que apostapel transport

públic

SOSTENIBLEUn bus elèctric,amb autonomia pera 250 quilòmetres,s’afegeix a la Cotamés neta d’Europa

FOTO

:FRED

ERIC

CAMALLONGA

lalvarez

Nota adhesiva

intuïtiva, hi falta una dièresi

2 LAVANGUARDIA M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L VIERNES, 15 NOVIEMBRE 2013


NOVA XARXA DE BUS

L’ampliació de la nova xarxa de bus respon a l’aposta municipal pel transport públic

Una altramanera demoure’s

L a nova xarxa de bus, quees va començar a implan-tar fa un any, amb la posa-da en marxa de cinc líni-

es, es consolidarà a partir del 18de novembre amb cinc recorre-guts més. Trajectes horitzontals,verticals i diagonals converteixengradualment el garbuix de líniesexistents en una xarxa endreçadaque, en la seva segona fase d’im-plantació, potencia el paper delsintercanviadors. Racionalitat, fa-cilitat d’ús, connectivitat, edcàciai aplicació edcient dels recursosdisponibles són els ingredientsd’una recepta que permet l’usu-ari entendre la xarxa de bus mésenllà de les línies que té a propde casa seva: les línies “H” discor-ren paral·leles al mar; les “V”, demar a muntanya, i, en els puntsen què s’uneixen, unes marque-sines ben senyalitzades facilitenl’intercanvi, de manera similara com es fan des de sempre elstransbordaments al metro.

MÉS INTERCANVIADORSEls nusos que uneixen els dls dela trama són l’ànima de qualsevolxarxa. Les de pescar no serviriende res si l’estructura no estiguésrelligada amb els nusos que fanque els peixos no s’escapin. Bar-celona, per la seva banda, dis-posava de moltes línies de bus,però el ciutadà no les utilitzavacom una xarxa, en part degut ala manca de connectivitat entreels diferents recorreguts: l’usua-ri només coneixia les línies quepassaven pel seu barri, línies que

ANDREU MAS

MÉS INFORMACIÓ

Els usuaris de la novaxarxa de bus de Barcelonadisposen d’una pàgina webamb informació detalladade les diferents línies i res-postes a les preguntes mésfreqüents (www.novaxar-xabus.bcn.cat). Qui vulgui,a més a més, pot realitzarconsultes via twitter,mitjançant les etiquetes#nxbus i #busbcn

NOUS SENYALS A L’INTERCANVIADOR DE LA PLAÇA D’ESPANYA, QUE FINS ARA UNIA LES LÍNIES H12 I D20, I QUE JA ESTÀ ADAPTAT PER REBRE LA NOVA V7 TMB

s’havien implantat per cobrir ne-cessitats puntuals i que haviendonat com a resultat un entramatpoc intuïtiu. La nova xarxa, mer-cès als intercanviadors, facilita iincentiva el seu ús, dns i tot perals viatgers no habituals, a mésd’afavorir la regularitat i la velo-citat comercial dels vehicles: lafreqüència de pas, de fet, seràels dies feiners de 5 a 8 minuts.En aquesta segona fase s’han

posat nous senyals a les marque-sines i en l’entorn de les parades,en panells i dns i tot a terra, per

tal que l’usuari, que disposa arade molta més informació, perdi lapor a fer el canvi de línia. Aquesta,de fet, és la clau de volta perquèl’usuari integri el concepte de xar-xa al servei de bus. Demoment, el10% dels usuaris fan intercanvis.Amb la segona fase s’espera quela xifra augmenti al 13%.

UN SERVEI SOSTENIBLEEl nou model de servei de bus,a mesura que es vagi estenentper la ciutat –en el futur hi hauràen total 28 línies d’altes presta-cions i amb trajectes tan rectescom sigui possible; 17 de verti-cals, vuit d’horitzontals i tres dediagonals– també millorarà laconnectivitat, ja que oferirà mésenllaços i podrà cobrir més ter-ritori. Tot transportant més per-sones amb els mateixos recursos–gent que, d’altra banda, deixaràd’utilitzar altres transports, méscontaminants–, el sistema esde-vindrà més sostenible.

UNA APOSTA DE FUTUR

La knalitat de la nova xarxade bus, un element claudel Pla de Mobilitat Urba-na 2013-2018, és millorarl’oferta de transport públicde qualitat a Barcelona. Elbus, de fet, es converteixen un factor vertebradordel noumodel demobili-tat. Calia repensar la xarxai fer-ho tot aproktant elsrecursos existents, un fetque desaconsellava perpe-tuar el model existent kns al2012, d’anar afegint líniesamb nous vehicles. Aixòhauria requerit uns esforçosmajúsculs les millores delsquals el ciutadà sovint nohagués arribat a percebre.

El nou esquema optimitzaels recursos de la ciutat i del’operador perquè demaneramés intuïtiva l’usuari vegi onvan els autobusos i sigui mésfàcil agafar-los, alhora que hiha més capacitat de respostadavant la demanda. Millorarl’ekciència de la xarxa per-met gestionar millor la jotade busos: amb els mateixoscotxes, la freqüència de pasaugmenta i el ciutadà percepque per la parada passenmés busos, que ara podencircular més ràpid, ja quevan en línia recta i es veuenbenekciats per l’ampliaciódel carril bus o els semàforsque els donen prioritat

LÍNIES RECTESEl traçat permettransportar méspersones amb elsmateixos recursos

NOUS SENYALSLes indicacionsajuden l’usuaria interioritzar elconcepte de xarxa

7,6Valoració dels usuaris dela nova xarxa (la nota delconjunt del servei és 7,2)

83,7%Enquestats que creuenque la xarxa és benekciosa

180.000Persones que utilitzaranlínies d’altes prestacions

Del 12 al 16%Evolució de la demandade les primeres línies

INNOVACIÓEl nou bus híbridbiarticulat Exquicity, de 24metres i amb capacitat pera 164 viatgers, circula desdelmaig per la Gran Via


NOVA XARXA DE BUS

La nova xarxa debusbarcelonina és el paradigmad’unmodel demobilitat que aposta pel transport públic

Racional i eDcient

XXXXXXXXXXXXxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

INTERCANVIADORSEls punts d’intercanvi,l’ànima de la novaxarxa, faciliten elstransbordaments entrelínies amb senyalssimilars a les de lesparades demetro

MÉS CARRIL BUSLa ciutat disposa demés kilòmetres quemai d’aquests traçatsque prioritzen el bus ipermeten millorar lavelocitat del servei

SEMÀFORS ESPECÍFICS PER A BUSOSPermeten que els autobusos comencina circular abans que la resta de vehiclesper tal de maniobrar ambmés facilitat


NOVA XARXA DE BUS

COMPRA MÉS CÒMODELes màquines expenedoresubicades al carrer permeten

adquirir els bitllets sensehaver de baixar al subsòl

MILLOR ORIENTACIÓEls nous senyals, ubicats aterra o a les marquesines,empren un llenguatge similaral de les parades demetro

lalvarez

Nota adhesiva

COMPRA MÉS CÒMODA


NOVA XARXA DE BUS

Canvis en les línies convencionalsLa posada en marxa de les cincnoves línies de la xarxa de busde Barcelona comportarà can-vis en alguns dels recorregutsexistents, en la majoria dels ca-sos per tal d’evitar la superpo-sició d’itineraris. Els més signi-kcatius són els de les línies 14(Poblenou-Bonanova), 19 (PortVell-Sant Genís), 34 (Sarrià-VirreiAmat), 36 (Paral·lel-Can Dragó),40 (Port Vell-Trinitat Vella) i 41(Francesc Macià-Diagonal Mar).La línia 14, que ara surt del Ce-

mentiri de l’Est, tindrà a partirdel 18 de novembre el seu ori-gen al Pla de Palau, per reduir

knalitzarà al Passeig Marítim. Lasegona tindrà el seu nou puntd’origen al Cementiri de l’Est.Les línies 19 i 40, que kns ara

arribaven al Port Vell, acabaran ala plaça d’Urquinaona per evitarsolapar-se amb la nova línia V17(Carmel-Port Vell), que serà l’en-carregada de cobrir el tram de laVia Laietana, juntament amb leslínies convencionals 17 i 45.D’altra banda, la nova línia V3

(Zona Franca-Can Carelleu) faràque la línia 34 deixi de transitarper l’avinguda de Foix i que l’ori-gen en direcció Virrei Amat sesituï al carrer del Doctor Ferran.NOVA PARADA D’ICÀRIA-TRIAS FARGAS, ON ENLLAÇARAN LES LÍNIES H16 I V21 TMB

el solapament amb la nova líniaH16 (Paral·lel-Fòrum). Pel ma-teix motiu, dues línies més deles que passen pel litoral expe-rimentaran canvis importants: la36 i la 41. La primera circularàper l’avinguda d’Icària en llocdel carrer de Salvador Espriu i

NOU ORIGENLes línies 19 i 40, queara acaben al Port Vell,knalitzaran a la plaçad’Urquinaona

Els barcelonins han començat afamiliaritzar-se amb la nova xarxa

Un canviper sortirguanyant

L ’Ajuntament de Barcelonai TMB han dut a terme desdel 18 de juny un procésparticipatiu als districtes

de la ciutat per explicar als veïns,les entitats i els comerciants lesafectacions i els benekcis de lasegona fase de la nova xarxa debus. Les trobades, que han tingutlloc en comissions consultives ide mobilitat, així com consells debarri i ciutadans, s’han comple-mentat amb sessions participa-tives, a les quals s’han convocatunes 150 associacions de veïnsi de comerciants, i amb els con-tactes que el govern municipalha mantingut amb entitats vin-culades al Pacte per la Mobilitat,com el RACC, la Federació d’Asso-ciacions de Veïns i Veïnes de Bar-celona (FAVB) o l’Associació per ala Promoció del Transport Públic(PTP). Els tècnics municipals, amés, hanmantingut reunions ambl’Institut Municipal de Personesamb Discapacitat per minimitzarles afectacions que la implantacióde la xarxa pot comportar.

L’OPINIÓ DELS CIUTADANSRicard Riol, president de la PTP imembre del Pacte per la Mobili-tat, fa una valoració global positi-va de la nova xarxa. “S’ha comen-çat a redissenyar l’espai públicper afavorir l’autobús; aquestaés potser la seva aportació mésgran: parlem de nous carrils bus,de prioritat semafòrica per feraquest transport més competi-tiu...”. I afegeix que “és molt po-sitiu que es plantegin 28 líniesd’alta freqüència, que hauran depassar, a tot estirar, cada vuit mi-

JACINTO PÉREZ nuts; i n’hi haurà que passin cadacinc. Durant quasi tot el dia, desde les 7 del matí kns a les 21 h”.Segons Riol, “la freqüència depas i la millora de la circulaciódels autobusos constitueixen elprincipal patrimoni de la xarxa:fan que la ciutat surti guanyant”.La PTP, ONG que defensa una

mobilitat més integradora i sos-tenible, recorda que el noumodelde la xarxa de bus barcelonina ésun fenomen innovador a escalamundial: “Fa que una ciutat tangran com Barcelona no tingui

una xarxa radiocèntrica”, desta-ca Riol, i recorda que la plaça deCatalunya, centre neuràlgic de laciutat, tindrà tres línies fortes.Un altre aspecte important, se-

gons la PTP, és la reubicació deles parades, que faciliten ara elcanvi de línies. Aquest aspecteinnovador, tanmateix, requereixcert esforç per part del ciutadà.“Estàvem acostumats a utilitzarles línies que coneixíem, i arahem d’adaptar-nos a un siste-ma diferent, a canviar d’autobúsen els nostres desplaçaments”,explica Lluís Maté, president del’Associació de Veïns de la Fontde la Guatlla, una de les entitatsdel districte de Sants-Montjuïcque han assistit a les reunionstècniques on se’ls ha explicat elfuncionament de la nova xarxa.

ELS VEÏNS HAN COMENÇAT A FAMILIARITZAR-SE AMB ELS INTERCANVIADORS DE LA NOVA XARXA DE BUS FREDERIC CAMALLONGA

RICARD RIOLPromoció delTransport Públic (PTP)

Maté reconeix que “calia actua-litzar les línies: els temps canvi-en i tot té data de caducitat”.“La gent, quan li retiren un bus,

es pregunta: “i ara què?”. Però totés acostumar-se. Ara, amb 10 lí-nies, la gent començarà a veureamb claredat cap a on anem. I, amesura que la xarxa es faci mésdensa, la ciutadania ho anirà as-similant amb més facilitat. Ésqüestió de temps”, aposta Maté.

LLUÍS MATÉAssociació de Veïnsde la Font de la Guatlla

“La freqüència depas i la millorade la circulaciódels autobusosconstitueixen elprincipal patrimonide la xarxa: fanque Barcelonasurti guanyant”

“Amb les 10 línies,la gent començaràa veure ambclaredat cap a onanem. A mesuraque la xarxa esfaci més densa,l’assimilarà. Ésqüestió de temps”

INFORMACIÓAjuntament i TMBs’han reunit ambassociacions veïnalsi de comerciants

EXPERTSPromoció delTransport Públic fauna valoració positivade la nova xarxa


les més de 300 pantalles situa-des a les parades –ja siguin lesclàssiques pantalles de leds, lessolars de diferents models o lestàctils–, les aplicacions mòbils–TMB Virtual o TMB Maps– i ellloc web de TMB –amb la sevaversió mòbil–, a més del sistemaoriginal per SMS. Si l’usuari té untelèfon intel·ligent, n’hi ha proude captar el codi QR de la paradaperquè s’obri al navegador unapàgina amb els temps de pas deles línies que hi paren. Els estu-dis diuen que, com abans, l’usu-ari prepara el seu viatge abansde sortir de casa; la diferència és

que ara disposa de moltes méseines per fer-ho, si cal, sobre lamarxa. La popular aplicació Vullanar n’és un clar exemple.

CONDUCCIÓ MÉS CÒMODALes noves tecnologies també fa-ciliten la feina als professionalsdel transport: una eina molt e]-caç, en aquest cas per als con-ductors d’autobús, són les pan-talles tàctils situades a la zonade l’instrumental de conducciói que reben el nom de SIC (Sis-tema d’Informació al Conductor).Mitjançant aquestes pantallesTFT i d’un programari intuïtiu–instal·lat a tots els busos–, elconductor pot interactuar ambel Sistema d’Ajuda a l’Explotació(SAE), gestionar incidències i re-bre missatges de regulació, entremoltes altres funcionalitats.

NOVA XARXA DE BUS

Les noves tecnologies milloren l’experiència del viatger i faciliten la feina al conductor

L a nova xarxa d’autobusosde Barcelona és permea-ble als nombrosos canvistecnològics que han re-

volucionat la societat. Els siste-mes embarcats a l’interior delsvehicles i les comunicacions viasatèl·lit han canviat la gestió de la\ota, i enriqueixen la informacióque reben tant els usuaris comels conductors. Les últimes nove-tats, com ara les aplicacions pera dispositius mòbils, han fet quel’experiència del viatge millori.Barcelona, una ciutat que treballa

per convertir-se en un referentd’smart city, té en la mobilitat–en general– i en la xarxa d’auto-bús –en concret– unabonamostrade què és una ciutat intel·ligent.El sistema de videodifusió

MouTV –instal·lat en algunes lí-nies–, la tecnologia embarcadai la geolocalització del vehiclepermeten oferir informació valu-osa per a l’usuari; una informacióque aquest havia de consultar]ns no fa gaire abans de sor-tir de casa, i que ara pot veureen temps real i a bord del bus,mentre viatja. El termòmetre dela línia, per exemple, l’aporta se-guretat i con]ança en el trajecte–a més d’informar sobre les alte-racions que afecten el servei–; lapantalla LED, ubicada a la partdavantera del vehicle, informavisualment i amb àudio del nom

Una xarxa intel·ligentPABLO CALDERÓN

LES APLICACIONS MÒBILS HAN CONTRIBUÏT A CANVIAR LA GESTIÓ DE LA FLOTA DE BUSOS DE BARCELONA TMB

EN TEMPS REALL’usuari pot consultardetalls del seuviatge gràcies a lesaplicacions mòbils

EL PASSATGER ESTÀ MILLOR INFORMAT GRÀCIES A LES PANTALLES TMB

DEL BUS AL CENTRE DE REGULACIÓ, VIA SATÈL·LIT

Les línies regulars d’auto-busos de TMB estan des del2010 localitzades via satèl·litmercès al Sistema d’Ajuda al’Explotació (SAE). Començata implantar fa una vintenad’anys –llavors només abas-tava algunes de les línies debus i dels cotxes que operavena la ciutat–, el SAE està aratotalment digitalitzat i contro-la qualsevol dels recorregutsi dels vehicles de la [ota.Aquesta tecnologia de teleco-municacions es complementaamb un fort desplegament tèc-nic a l’interior dels vehicles,que permet que cada cotxe espugui comunicar quan calguiamb el Centre de Regulació iviceversa; una bidireccionali-tat que és possible gràcies alSistema d’Informació Embar-cat (SIE), un conjunt d’equipsi de programaris informàticsque tenen instal·lats a bord elsautobusos per tal de dotar-losde la tecnologia més avança-da, amb la \nalitat de millorarles funcions de localització,de seguiment i de regulació deles línies, així com la informa-ció i el servei als usuaris

LES NOVES TECNOLOGIES HAN MILLORAT LA COMUNICACIÓBIDIRECCIONAL ENTRE ELS CONDUCTORS I EL CENTRE DE REGULACIÓ TMB

de la pròxima parada, el recorre-gut de la línia i els enllaços ambaltres línies de bus i de metro. Ésel que hom coneix com a Siste-ma Informació a l’Usuari (SIU).

PREVISIÓDEL TEMPSD’ESPERALa proliferació dels smartphonesi d’altres dispositius mòbils intel-ligents i amb connexió a internettampoc no ha passat desaper-cebuda pels responsables de

la gestió de la xarxa. L’aplicacióTMB iBus, que es pot consultarper telèfon mòbil, pot fer unaprevisió aproximada dels minutsque falten per a l’arribada delsdos primers cotxes d’una línia auna parada determinada. La in-formació sobre el temps d’esperaés la mateixa que arriba a les pa-rades de bus equipades amb unaPantalla d’Informació a l’Usuari(PIU), en la qual s’indica el temps

d’arribada estimat de les dife-rents línies que hi tenen parada.TMB iBus es va estrenar el se-

tembre del 2005 en vuit línies.Per rebre la informació, calia lla-vors enviar un missatge SMS desdel telèfon mòbil amb el codi dela parada, i esperar la respos-ta, o bé fer la consulta a travésdel navegador del telèfon. Avuila previsió es pot saber a totesles línies de la xarxa mitjançant

MÉS INFORMACIÓMés de 300 pantallesa les marquesinesindiquen la previsióde temps d’espera


NOVA XARXA DE BUS

El BYD K9, que circula en proves des del setembre, s’incorporarà aviat al servei comercial

A ra recorre buit els car-rers de Barcelona, peròés el futur del transportpúblic en superfície a

la ciutat. El K9, l’autobús elèc-tric del fabricant xinès BYD, vaarribar l’agost passat a la capitalcatalana i des del mes de setem-bre hi circula en proves, sensepassatge i amb càrrega simula-da. Quan al llarg de les pròximessetmanes s’incorpori de ple alservei comercial –en alguna deles línies regulars amb base a lacotxera d’Horta–, les seves inno-vadores bateries permetran queefectuï fns a dos serveis diaris.El BYD K9 tindrà el mateix rendi-ment que si emprès la tecnolo-gia dièsel..., però sense generarcap emissió contaminant local.

BATERIA REVOLUCIONÀRIAL’electrifcació dels autobusos,una tendència que es va iniciarfa uns anys amb la implantaciódels models híbrids –aquells queutilitzen la tracció elèctrica ambun motor tèrmic auxiliar–, està apunt de fer un pas decisiu grà-cies a les darreres generacionsde bateries elèctriques, que sóncapaces d’acumular l’energia ne-cessària per a tota una jornada de

Compte enrere pel bus elèctricANDREU MAS

L’AUTOBÚS ELÈCTRIC XINÈS BYD K9, DE 12 METRES DE LONGITUD, TRES PORTES I CAPACITAT PER A 75 PASSATGERS, CIRCULA PER LA GRAN VIA, A L’ALTURA DE LA PLAÇA D’ESPANYA TMB

funcionament. El K9, amb les ba-teries ben carregades, podrà fercada dia dos serveis de vuit horescadascun, tot plegat “per un costque, calculat en el total de la vidaútil, de 14 anys, seria equivalental d’un cotxe dièsel convencio-nal”, subratlla Jaume Tintoré, di-rector general d’Autobusos.Xavier Trias, alcalde de Barcelo-

na, va assegurar durant la presen-

tació del K9 que la incorporaciódel nou autobús “marca una líniade futur a la ciutat”, i va recordarque “l’aposta pel vehicle elèctricés una aposta clau per Barcelona”.

CAP A LA CONTAMINACIÓ ZEROEl K9 és un autobús de tipus es-tàndard, de 12 metres de longi-tud, amb tres portes i capacitatper a transportar uns 75 passat-gers. El propulsor del vehicle elformen un conjunt de dosmotorselèctrics de 90 kW cadascun, ali-mentats per una bateria d’ió-liti

amb nucli de ferro de 324 kWh.El cotxe, que es pot carregar encinc hores, té segons el fabricantuna autonomia de 250 quilòme-tres, sufcient per a una jornadade servei en una línia urbana.TMB disposarà del K9 durant dosanys en règim de lloguer amb op-ció de compra, segons el convenisubscrit el març passat amb BYD.La principal empresa gestora

del transport públic de l’àreame-tropolitana compta amb la eotad’autobusos més neta d’Europamercès a l’aposta que ha fet pelsvehicles híbrids i de gas naturalcomprimit, així com a la incorpo-ració de fltres anticontaminantsinstal·lats en els vehicles dièsel.La companyia sondeja de formapermanent el mercat a la recercadels productes més innovadors iefcients que la indústria desen-volupa, i que s’acosten, cada ve-gada més, a un objectiu fnal: elde la contaminació zero.

AUTONOMIAEl K9, amb les bateriescarregades, pot cobrircada dia dos serveisde vuit hores cadascun

MÉS SOSTENIBLETé el mateix rendimentque un dièsel, peròno genera emissionscontaminants locals

APOSTA PEL BUS HÍBRID

Un tret diferencial de la [otad’autobusos de Barcelona ésl’aposta pel bus híbrid, unaalternativa a les motoritzaci-ons dièsel convencionals. Lahibridació ajuda a reduir elsefectes de contaminació del’aire, les emissions de gasosd’efecte hivernacle i el so-roll, a més a més d’estalviar]ns a un 30% de combus-tible. L’aposta de TMB perla tecnologia híbrida ve del2010, quan es van adquirirels primers vehicles de pre-sèrie –com ara s’ha fet ambel K9– i es va emprendre elprojecte Retro]t, d’hibri-

dació d’autobusos dièsel.La capital catalana, d’altrabanda, ha provat també lacombinació d’un motor degas natural comprimit ambun sistema híbrid elèctric

CENT BUSOS HÍBRIDS –DE TRACCIÓELÈCTRICA I MOTOR TÈRMIC AUXILIAR–CIRCULEN JA PER BARCELONA TMB

busos barcelona

Documents