magallalaBULLETÍ DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ONGD JUNY 2006

“A les ONGD hem de ser autocrítics ambels nostres arguments i amb el nostre coneixement”

8Aprobada la nova directiva europea: Happy Bolkenstein? Dossier OMC: Què va passar aHong Kong? Com afecta la liberarització del comerç i els serveis als països pobres? FòrumMundial de l’Aigua a Mèxic El tsunami en perspectiva Fòrum Social Mundial 2006: Caracas,Bamako, Karachi Cap a pràctiques comunicatives eficaces per a les ONGD Una aproxima-ció als consells municipals de cooperació Entrevistes a Sara Longwe (Zambia), Abdelyabaral-Kubaysi (Iraq) i David Sogge (Holanda)

Entrevista amb David Sogge, consultor internacional

2

Valorant el salt qualitatiu i quantitatiu realitzat pertots els agents de la cooperació catalana durantels últims anys, i segons l’experiència adquirida,se’ns presenta ara l’oportunitat de poder empren-dre una direcció més compromesa, durant eltranscurs de l’elaboració del segon Pla Director.

És, doncs, un bon moment per parlar d’una cooperació quecontribueixi a la transformació social, emmarcada en els valorsi finalitats que defineix la Llei de cooperació i, en aquesta línia,el Pla de Treball de la FCONGD per als propers anys se centraen un debat continu, amb totes les entitats que ho desitgen, alvoltant del que hauria de ser aquesta cooperació transforma-dora, per tal d’aprofundir i millorar la cooperació catalana.

Parlar de pobresa és principalment parlar de pobresa de capa-citats. Segons Amartya Sen (Nobel d’Economia el 1998) aquestconcepte integral ens obliga a tenir en compte els processosque creen resistència a la creació de capacitats i oportunitatsde tipus econòmic, social, polític, cultural o psicològic. Hemd’actuar en el Sud en els diferents àmbits sectorials per eradi-car la pobresa, però enfocar també les nostres actuacions capa les causes de les desigualtats Nord-Sud. Alhora que materia-litzem projectes, cal enfortir les capacitats necessàries en elssubjectes de desenvolupament perquè ells liderin de maneraautònoma les dinàmiques de canvi a les seves societats. Estracta d’acompanyar-los en la seva consolidació com a agentstransformadors, lluitadors, reivindicadors en el seu propientorn, per tal de pressionar i exigir responsabilitats als seuspropis dirigents.

El Codi Ètic de la FCONGD estableix, a més, que “al Nord, lesONGD han de realitzar activitats orientades a provocar canvisen els seus propis països per transformar les relacions Nord-Sud.” L’empoderament al Sud està estretament lligat a la presade consciència en el Nord de la corresponsabilitat de la ciuta-dania en les causes que varen generar, i continuen agreujant,les desigualtats. Cal formar consciències crítiques, responsa-bles i coneixedores de les relacions injustes entre Nord-Sud,de les violacions constants dels drets de les persones per talde construir una societat més compromesa i disposada a pro-vocar canvis en nom de la justícia.

Els fòrums socials celebrats a Caracas, Bamako i Karatxi,durant aquests primers mesos de l’any, han mobilitzat milersde persones arreu del món. Com ja va passar a Mumbai, s’hatrencat una mica la dinàmica tan llatinoamericana d’aquestestrobades. Àfrica, un continent que s’ocupa primer de sobreviu-re, va participar d’una manera modesta i pragmàtica a l’alter-mundialisme. A Bamako (Mali) vam veure molta gent de baseque des de la seva situació i la seva experiència de vida,sobretot en el món rural, reclamen més justícia, més equilibri, lasobirania sobre les seves terres i les seves cultures. Reclamenel seu reconeixement com a persones actives, reclamen serescoltades i participar en les decisions preses per elles, mit-jançant uns governs llunyans i institucions i organismes inter-nacionals. La societat civil africana, a través dels seus movi-ments socials ha reivindicat el seu lloc, la seva existència. Elseu discurs contrasta amb les grans teories i les grans actua-cions, i ens fa qüestionar-nos també la nostra manera de fercooperació. Serem capaços de treballar-hi de cara al properFòrum Social Mundial a Nairobi, Kenya, el 2007?

Consell de Redacció Rita Huybens, Sílvia Galià, Montse SantolinoCol·laboren en aquest número Gerardo Pisarello, Duncan Green iGonzalo Fanjul, Ferran García, Clara Bastardes, Armando Flores, LaraContreras, Lucía Fernández Suárez, Antoni Verger, Lluís Basteiro,Eloísa Nos Aldás Fotografies David Viñuales i Carmen Rodríguez(Intermón Oxfam), José Reynes (Via Campesina), Clara Bastardes,Enginyeria sense Fronteres Edició Federació Catalana d’ONGDDisseny i maquetació Lacuina gràfica Impressió xxxxxxxx Dipòsitlegal xxxxx Imprès en paper reciclat

2 editorial

3 aula oberta Happy Bolkenstein? Per Gerardo Pisarello

4 a debat Què va passar a Hong Kong? Per Intermón Oxfam i Veterinaris sense Fronteres

10 des del sud El paper de les dones del Sud als fòrums mundials: entrevista a Sara Logwe / FòrumMundial de l’Aigua a Mèxic / La resistència armada a l’Iraq:entrevista a Abdelyabar al-Kubaysi

15 des del nord El tsunami en perspectiva per IntermónOxfam i Fundació DARA Internacional / Entrevista a DavidSogge, consultor internacional / Dossier OMC: La liberalit-zació de serveis (per Antoni Verger) i el cas de l’aigua (perEnginyeria sense fronteres) / Cap a pràctiques comunica-tives eficaces per a les ONGD per Eloísa Nos Aldás

25 trobades internacional Balanç Fòrum SocialMundial 2006

26 calaix de sastre Estudi FCONGD sobre els consellsmunicipals de cooperació

27 notícies FCONGD

SUMARI EDITORIAL

Reconeixement-Nocomercial-Sense obra derivada 2.5 http://creativecommons.org/licenses/

3

Gerardo PisarelloProfessor de Dret Constitucional, Facultat de Dret -Universitat de Barcelonai col·laborador de l’Observatori DESC

El passat 16 de febrer, el Parlament europeu va adoptar en prime-ra lectura una versió moderada de l’anomenada Directiva“Bolkenstein” sobre lliure establiment i circulació de serveis a laUnió Europea.

El text final és el producte d'un acord entre el Partit PopularEuropeu i la majoria del grup socialista. Aquest compromísreflecteix l'intent de moderar la nodrida oposició política i sindi-cal generada per la proposta de Directiva. No obstant això, totacelebració resultaria precipitada. El text aprovat manté en peus lavoluntat d'estendre al sector dels serveis les regles d’“un mercataltament competitiu”. A la pràctica, això suposa acceptar la pro-gressiva erosió dels controls democràtics i renunciar, en definiti-va, a una harmonització a l'alça des del punt de vista social, labo-ral i ecològic.

Una de les modificacions més pro-mocionades pels sectors socialistesha estat la supressió del “principi delpaís d'origen”, recollit a l'article 16de la proposta original. El principidel país d'origen suposa que la pres-tació de serveis coberts per laDirectiva seria regulada per la legis-lació del país on aquests tinguin la seva seu social i no per la delpaís on es prestin de manera efectiva. D'aquesta manera, queda-ria servit el dumping social i, en conseqüència, la “carrera a labaixa” en matèria de controls polítics i jurídics.

El que passa és que la desaparició formal del “principi del paísd'origen” no ha suposat, com reclamava una esmena proposadapel grup de l'Esquerra Unitària Europea, la incorporació explícitadel “principi del país de destinació”.

Se suprimeix, la qual cosa és una bona notícia, la subordinacióde les mesures de control estatal al previ vistiplau de la ComissióEuropea, un òrgan tecnocràtic sense legitimitat democràticadirecta. Tanmateix, aquests controls només podran fundar-se enraons d'ordre i seguretat públics, de protecció de la salut o delmedi ambient. Els estats, a més, haurien de provar la necessitat ila proporcionalitat de les seves intervencions, així com el seucaràcter no discriminatori. Molts altres controls, com exigir alprestador del servei que tingui un establiment en el territori, quees doti d'una infraestructura determinada, que provi que la sevaactivitat respon a una necessitat econòmica, que presti una

garantia financera o que subscrigui una assegurança, quedendirectament prohibits.

També és veritat que, com a conseqüència de la pressió sociali sindical, el dret laboral ha quedat finalment exclòs de la propos-ta de Directiva. Per a les persones assalariades situades en elsprincipals segments del mercat laboral formal es tracta, sensdubte, d'un assoliment gens menyspreable. La notícia, però, ésmenys reconfortant per al vast sector dels treballadors i les treba-lladores autònoms i autònomes, que queden amb desprotecció ia l’exposició d’una pràctica cada vegada més usual entre moltesempreses: convertir els seu personal treballador assalariat en “fal-sos autònoms”, amb l'objecte de burlar la legislació laboral vigent.

Res autoritza a pensar, en suma, que la supressió formal del“principi del país d'origen” suposi abandonar-lo en la pràctica oque els controls públics en matèria de serveis s’hagin de reforçar.La Comissió pretenia gravar el principi en el text de maneraclara. Però com ha deixat clar l'actual comissari de MercatInterior, Charlie Mc Creevy, no es tractaria d'una renúncia greu

ja que, d'una manera o altra, ja es tro-baria reconegut pel propi Tribunal deJustícia.

L'acord parlamentari, en definitiva,ha llimat els aspectes ultraliberalsque més grinyolen de la Directiva.Tanmateix, ha introduït, en aspectessensibles, un alt grau d'inseguretatjurídica que inhibeix qualsevol lectu-

ra eufòrica: no queda clar quin dret s'aplicarà en la prestació delsserveis; el camp d'aplicació de la directiva segueix incloent unapart important de serveis públics; el dret de treball podrà ser bur-lat en qüestions bàsiques i la possibilitat d'introduir controlspúblics efectius a la “lliure circulació” no queda assegurada.

En les pròximes setmanes, el Consell de Ministres haurà d'exa-minar la proposta. Aquí tampoc cap excloure les sorpreses. Apesar de la intensa resistència social i sindical contra la Directivai de l'oposició dels Verds, de l'esquerra unitària i fins i tot de lamajoria dels socialistes francesos, la seva lògica privatitzadora noha remès. Tampoc ho ha fet, en realitat, el dumping social que,de manera subreptícia, s’aplica des de fa temps a la Unió Europeai que només l'ampliació a països amb baixos estàndards de pro-tecció ha convertit en escàndol.

Només una esfera pública en alerta i mobilitzada pot forçar leselits estatals i comunitàries a revertir aquesta tendència, a pren-dre's de debò el desafiament de crear una xarxa de serveis públicseuropeus de qualitat i a evitar, en definitiva, la “guerra entrepobres” que una política com l'actual acabaria per desencadenar.

Happy Bolkenstein?

El text aprovat manté en peus lavoluntat d'estendre al sector delsserveis les regles d’“un mercataltament competitiu”

AULAOBERTA

4

ADEBAT

Hem demanat a Intermón Oxfam i Veterinaris Sense Fronteres que facin un balançsobre els resultats de la darrera ronda de negociacions de l’Organització Mundial del Comerç -OMC- celebrada el passat mes de desembre a Hong Kong. Les aporta-cions d’aquestes entitats federades reflecteixen els seus diferents punts de vistarespecte al resultat d’aquestes negociacions, que s’havien auproclamat com “per al desenvolupament”, i respecte al futur d’aquesta organització internacional. Intermón Oxfam i Veterinaris Sense Fronteres són dos de les ONGD catalanes quemés han treballat en la difusió de les conseqüències que l’actual sistema de comerçinternacional té per als països empobrits i, sobretot, per a la seva pagesia. Comveureu per les nostres preguntes, hem volgut saber més sobre les demandes i lesaliances dels països del Sud a Hong Kong, sobre les posicions dels seus governs idels seus moviments socials, i sobre quines seran les prioritats de treball d’aquestesONGD, a partir d’ara, respecte a l’OMC. En aquest número de La Magalla trobareu altres articles relacionats amb l’OMC. El nostre particular Dossier OMC inclou, a més de les respostes d’aquesta secció,centrades en l’agricultura, dos articles més a la secció “Des del Nord”: un sobre la liberalització de serveis en general (a les pàgines 20-21), i un altre sobre el cas mésconcret de l’aigua (pàgina 22). Perquè no es bo que aquestes informacions que tantafecten la nostra vida diària (vegeu també l’article sobre la directiva Bolkenstein)romanguin amagades a les pàgines d’economia dels diaris.

Què va passar aHong Kong?

5

Hong Kong , post mortem Duncan Green i Gonzalo Fanjul ,

Coordinadors d’Investigació d’Oxfam Gran Bretanya i Intermón Oxfam11

1 TTeenniinntt pprreesseenntt qquuee eess ttrraaccttaavvaa dd’’uunnaa rroonnddaa ddee nneeggoocciiaacciioonnss ““ppeerr aallddeesseennvvoolluuppaammeenntt””,, qquuiinnaa ééss llaa vvoossttrraa vvaalloorraacciióó?? QQuuiinneess eerreenn lleessddeemmaannddeess ddeellss ppaaïïssooss eemmppoobbrriittss,, qquuiinneess aalliiaanncceess hhaann ffeett ii qquuiinn ppaappeerrhhii ppooddeenn jjuuggaarr aa ppaarrttiirr dd’’aarraa?? L’acord reflecteix els interessos dels països rics molt més que elsdels pobres. Encara que la major part de les decisions principalsvan ser posposades, hi ha poques raons per pensar que l’escàslideratge que els països desenvolupats van mostrar a Hong Konghagi d’aparèixer per sorpresa en els pròxims mesos.

En aquesta ocasió, la UE va ser part del problema abans quepart de la solució. La intransigència mostrada pels representantseuropeus -encastellats en la defensa per una part mínima de lesseves ajudes agràries, les quals resulten més perjudicials per alspaïsos pobres- va posar la reunió a la vora del col·lapse. L’actituddels nord-americans no va ser millor, però això no pot suposaruna excusa per a qui, com la UE, diu estar compromesa a acabaramb la misèria en la qual viu la meitat del planeta. En el casd’Espanya, el seu alineament més o menys explícit amb les posi-cions més irreductibles liderades per França contrasta amb elscompromisos del Govern en matèria de desenvolupament.

Si realment parlem d’una Ronda del Desenvolupament, HongKong havia d’haver ofert avanços concrets en tres àmbits essen-cials: Reformar les polítiques agràries del Nord per posar fi a lacompetència deslleial (dumping). Garantir als països en desenvo-lupament el suficient espai polític per protegir els seus campe-rols, i aprofitar els seus avantatges en el sector agrari i promourenoves indústries manufactureres i de serveis. I Incrementar l’ac-cés dels productes agraris i industrials als mercats dels païsosrics.

Setmanes abans de la conferència de Hong Kong es va fer obvique els seus resultats estarien molt lluny d’aquestes expectatives,per la qual cosa els esforços de molts països pobres es van cen-trar en l’obtenció d’un ‘paquet de desenvolupament’ que recollísalguns punts concrets de particular interès per a la seva prospe-ritat.

Les conferències de l’OMC funcionen actualment sobre la based’un sistema pseudoparlamentari de negociació plurilateral -denominat ‘d’habitació verda’- en el qual una sèrie limitada de paï-sos, representants dels diferents grups d’interès, es reuneixen,negocien i informen després els seus representats. Tanmateix,aquestes vies de comunicació es deterioraven a mesura que lesdelegacions es trobaven més esgotades per la falta de son i el

ritme de les negociacions, la qual cosa va implicar que en les cru-cials hores finals moltes d’elles, especialment de les delegacionsmés petites, tinguessin un coneixement parcial del que s’estavadiscutint. El que és més greu, aquest sistema no permet abordaralguns aspectes fonamentals vinculats a la rendició de comptes iel bon govern de l’OMC.

En els anys que han transcorregut des de la conferènciaministerial de Doha el 2001, hem pogut veure els països en des-envolupament unir-se per reforçar la seva posició en les nego-ciacions. En treballar junts, grans coalicions com el G-20 (lide-rat per Brasil i l’Índia) i el G-33 (liderat per Indonèsia iFilipines) -units en temes d’agricultura-, o els països ACP, elGrup d’Àfrica i els PMA –que cobreixen tots els temes-, hanadquirit una influència creixent. En particular, Brasil i l’Índias’han convertit en els líders d’un heterogeni món en desenvolu-pament i, en conseqüència, s’han assegurat un lloc en el grup

més influent de les negociacions, juntament amb la UE i els EUA. La conferència de Hong Kong ha estat testimoni de la consoli-

dació dels blocs dels països en desenvolupament que fins i totvan arribar a unir-se en una aliança incipient denominada‘G-110’, que se centra en el tema de l’agricultura i representa al80% de la humanitat. El G-20 havia sol·licitat a Brasil que convo-qués una reunió amb els ministres dels països ACP, la UnióAfricana, els PMA i el G-33 per començar el que ells van denomi-nar un ‘procés’ (aclarint que aquest grup no és un retorn a la divi-sió Nord-Sud dels anys 70).

Malgrat la incertesa que hi ha sobre el seu futur (els uneix unenemic comú, però els divideixen els seus diferents interessosnegociadors), el G-110 va anul·lar en gran mesura l’estratègiadesplegada pels països rics per ‘dividir i vèncer’ el món en desen-volupament. Tant la UE com els EUA han posat una gran obstina-ció a distingir els quinze països en desenvolupament més avan-çats (Brasil, Argentina, Índia, Xina i altres) de la resta de païsospobres, i obtenir d’ells majors concessions.

El millor que es pot dir d’aquesta conferència és que ha permèscontinuar el procés de negociacions, però la major part de lesdecisions principals segueixen quedant pendents. EnAgricultura, malgrat constituir la preocupació principal dels paï-sos en desenvolupament, els avanços en aquesta àrea han estatmínims. Les dues principals qüestions en joc segueixen obertes,ja que el text de la declaració inclou escassos detalls respecte a laforma i l’abast de la reducció d’ajudes internes i aranzels en elsector agrari, que és el que més preocupa els països pobres.

Les principals novetats de l’acord són dos: l’eliminació de tottipus de subsidis a l’exportació abans d’acabar el 2013, i la concre-ció d’una mesura sobre l’accés de quota i aranzels per als PMA.Respecte als subsidis, acord que els països desenvolupats s’hanocupat de publicitar adequadament, afecta en realitat una partmínima del conjunt de les ajudes a l’agricultura en els païsosrics2. Per si això no fos poc, la intransigència de França i altrespaïsos europeus ha forçat a retardar la desaparició definitiva del’instrument fins dins de vuit anys. Els països en desenvolupa-ment veuen reforçada la seva capacitat per establir mesures deprotecció en el sector agrari, a través dels denominats productesespecials (que quedarien exclosos dels compromisos de liberalit-zació) i la salvaguarda especial (que els permetria plantar cara al’augment sobtat de les importacions). Ambdós instruments hanestat reclamats repetidament per països com els caribenys, l’Ín-dia o Àfrica Subsahariana, i suposen una eina fonamental per evi-tar els problemes que la liberalització unilateral i accelerada delsseus sectors agraris ha provocat en el passat.

Pel que fa als Països Menys Avançats (PMA), la declaracióministerial inclou una mesura sobre l’accés de quota i aranzelsper a aquests països. Aquesta mesura, que ja estava en marxa a laUE i a d’altres països desenvolupats, afecta en aquest cas els EUAi el Japó. Malgrat haver-se compromès amb ella, ambdós han dei-xat fora de l’acord alguns productes o sectors que consideren

La major part de països en desenvolupament coincidien queun col·lapse de les negociacions,a l’estil del que va ocórrer aCancun, faria malbé la credibili-tat institucional de l’OMC, potserde forma definitiva, i eren partidaris d’evitar aquest resultat

Actualment, la Ronda de Desenvolupament de Doha beneficia els països desenvolupatsa costa dels més pobres

6

especialment sensibles. En el cas nord-americà, les seves excep-cions inclouen la major part dels productes tèxtils, que en la pràc-tica deixa fora de l’acord a alguns dels PMA més poblats, comBangla Desh o Cambotja.

La major part de països en desenvolupament van rebre el textamb més resignació que celebració. Gairebé totes les delegacionscoincidien que un col·lapse de les negociacions, a l’estil del queva ocórrer a Cancun, faria malbé la credibilitat institucional del’OMC, potser de forma definitiva, i eren partidaris d’evitar aquestresultat. Si els països en desenvolupament no s’haguessin reafir-mat de la forma que ho van fer, el text final hagués estat molt pit-jor.

2 ““¿¿CCóómmoo ppuueeddee ssiiggnniiffiiccaarr bbeenneeffiicciioo mmuuttuuoo vveennddeerr aa pprreecciiooss ddee mmeerrccaaddoo mmuunn--ddiiaall llaass mmaatteerriiaass pprriimmaass qquuee ccuueessttaann ssuuddoorr yy ssuuffrriimmiieennttoo ssiinn llíímmiitteess aa llooss ppaaíísseessaattrraassaaddooss yy ccoommpprraarr aa pprreecciioo ddee mmeerrccaaddoo mmuunnddiiaall llaass mmááqquuiinnaass pprroodduucciiddaass eennllaass ggrraannddeess ffáábbrriiccaass aauuttoommaattiizzaaddaass ddeell pprreesseennttee??”” 11996633--CChhee GGuueevvaarraa..AAqquueessttaa cciittaa ééss mmoolltt ggrrààffiiccaa ddee ccoomm ffuunncciioonneenn ffaa aannyyss eellss iinntteerrccaannvviissiinntteerrnnaacciioonnaallss.. EEnnccaarraa qquuee eess ppuugguuii aacccceeddiirr aallss mmeerrccaattss,, ééss ppoossssiibbllee uunnccoommeerrçç iinntteerrnnaacciioonnaall jjuusstt ddeess dd’’uunneess ssiittuuaacciioonnss ddee ppaarrttiiddaa ttaann ddeess--iigguuaallss?? ÉÉss ppoossssiibbllee uunn ccoommeerrçç iinntteerrnnaacciioonnaall jjuusstt eenn aaqquueesstt eessttaaddii ddeellccaappiittaalliissmmee??No, no és possible. Sincerament, no sé si té molt a veure ambl’“estadi” del capitalisme, o amb el desvergonyiment que han mos-trat els països rics durant el procés de negociacions. Per això ésnecessari canviar les regles comercials de forma radical, i això ésprecisament el que proposem.

3 LLaa rreeffoorrmmaa ddeellss ssuubbssiiddiiss aaggrrííccoolleess ii ll’’oobbeerrttuurraa ddee mmeerrccaattss ssóónnddeemmaannddeess mmoolltt ccllaarreess ddee ggoovveerrnnss dd’’aallgguunnss ppaaïïssooss eemmppoobbrriittss aaggrrooeexx--ppoorrttaaddoorrss.. NNoo aaccaabbaarràà bbeenneeffiicciiaanntt aaiixxòò nnoommééss lleess ggrraannss eemmpprreesseessaaggrrooeexxppoorrttaaddoorreess,, eenn ccoommpptteess ddeellss ppaaggeessooss ddeell NNoorrdd ii ddeell SSuudd?? DDaavvaannttlleess ttrraannssnnaacciioonnaallss ddee ll’’aaggrrooaalliimmeennttaacciióó,, qquuee ppooddeenn ffeerr aaqquueessttss ppeerriinnsseerriirr--ssee aallss mmeerrccaattss mmuunnddiiaallss?? És possible que això beneficiï les grans empreses. Per això calgarantir la legislació i les polítiques nacionals que ho evitin:mecanismes de redistribució de l’ingrés, polítiques d’accés arecursos productius essencials, compliment d’estàndards laboralsi mediambientals, i, per descomptat, una regulació estricta de lacompetència que eviti les concentracions corporatives o els abu-sos de l’estat. Lamentablement, fins i tot si tot l’anterior es posaen pràctica, hi ha el risc que siguin els més grans els que es bene-ficiïn del sistema (fem un cop d’ull a la Política Agrària Comuna).

La capacitat dels petits productors per proveir mercats nacio-nals i internacionals pot tenir un considerable impacte en el crei-xement econòmic i la reducció de la pobresa. L’increment de lesexportacions i de la productivitat ha d’anar precedit i acompanyatd’una política integral de desenvolupament rural que depèn enprimer lloc dels governs dels països pobres, i, en segon lloc, delfinançament i la regulació internacionals. Quan es donen políti-ques socials d’aquest tipus, els efectes d’un major comerç sónenormement positius. Oxfam ha documentat nombrosos casosque ho demostren, com els de les cooperatives de productors devegetals a Guatemala, els productors de cotó a Àfrica occidental oels exportadors d’arròs a Vietnam.

Alguns governs i grups de pressió dels països rics utilitzenaquesta controvèrsia com a eina proteccionista, la qual cosa resul-ta inacceptable. Si els països europeus estan sincerament preocu-pats per les condicions de la pagesia en els països pobres, la sevaobligació és fer quelcom per millorar-les, i no amagar les sevespròpies misèries sota la catifa de les alienes. La Unió Europea potdonar suport a l’establiment de regles justes a l’OMC, i no ho fa.Pot augmentar les seves ajudes al desenvolupament rural, i no hofa. Pot estimular polítiques adequades en els països pobres ambl’augment de la condonació del deute, i no ho fa. Podria fins i totimposar codis de conducta obligatoris i donar suport a regula-cions internacionals que domestiquessin les empreses europeesque es beneficien de la mà d’obra barata en països com Brasil, iestà molt lluny de fer-ho. Per això, quan es contrasta amb els fets,el discurs dels líders dels països rics manca de credibilitat.

4 MMoovviimmeennttss ppaaggeessooss dd’’aarrrreeuu ddeell mmóónn ccoomm VVííaa CCaammppeessiinnaa ddeemmaanneennqquuee ll’’aaggrriiccuullttuurraa ii aalliimmeennttaacciióó ssuurrttiinn ddee ll’’OOMMCC.. SSóónn ccoommppaattiibblleess llaapprroodduucccciióó ppeerr ssaattiissffeerr eellss mmeerrccaattss iinntteerrnnss ii eell lllliiuurree mmeerrccaatt iinntteerrnnaacciioo--nnaall dd’’aalliimmeennttss??

Per a la pagesia del països pobres,l’OMC suposa l’única oportunitatd’eliminar la competència deslleial que suposen les exportacions subvencionades.

ADEBAT

Fotos: David Viñuales (Intermón Oxfam), Accions durant la Cimera

7

ADEBAT

Els mercats agraris no ens pertanyen, de la mateixa manera queels llocs de treball no són més nostres que els dels emigrants ques’instal·len en el nostre país. No hi ha tal ‘dret de produir’, i, pertant, la sobirania alimentària és vàlida mentre no vulneri elsdrets d’uns altres, inclòs el de poder viure del que es produeix icomercia.

Perquè això passi, fan falta regles del joc justes que obliguintotes les parts, i per elles estem lluitant en l’OMC. Francament,crec que és fàcil per a les organitzacions agràries del Nord dema-nar que l’agricultura surti de l’OMC. D’una manera o altra, sem-pre comptaran amb el suport dels seus governs i amb la despro-porcionada capacitat d’influència que han tingut fins ara. El pro-

blema veritable ho tindrà la pagesia dels països pobres, per a laqual l’OMC -per poc que ens agradi a tots- suposa l’única oportu-nitat d’eliminar la competència deslleial que suposen les expor-tacions subvencionades.

Dit això, hi ha un valor intrínsec (cultural, mediambiental, desalut) en els mercats locals pel que fa a la importació d’alimentsproduïts fora (particularment si “fora” és “l’altre cantó” del món).Però no és necessari deixar-se atrapar en un dels dos extrems:l’autarquia o la bogeria cap a la qual caminem. Cada país ha detriar les seves opcions i l’equilibri entre els aliments que pro-dueix i que compra, i aquesta decisió depèn de molts factors,començant, precisament, pels seus nivells de dependència ali-mentària i les alternatives econòmiques amb què compti.

5 QQuuiinneess sseerriieenn lleess ccoonnsseeqqüüèènncciieess ddeell ffrraaccààss ddeeffiinniittiiuu dd’’aaqquueessttaarroonnddaa?? TTeenniinntt eenn ccoommppttee eell sseeuu ffrraaccààss eeffeeccttiiuu dduurraanntt aaqquueessttss 1100aannyyss ((rreessuullttaattss úúllttiimmeess cciimmeerreess,, ttrraaccttaattss bbiillaatteerraallss,, eettcc..)),, ccaall ll’’OOMMCC??CCaall rreeffoorrmmaarr--llaa oo ttrroobbaarr--hhii uunnaa aalltteerrnnaattiivvaa??Per descomptat que l’OMC és un problema en aquest moment.Malgrat que són els seus membres els qui tenen la sobirania perestablir noves regles i orientacions, l’OMC va néixer amb un biaixideològic que ningú s’atreveix a qüestionar i que pesa sobre mol-tes de les seves decisions. El seu mandat parla d’“eliminar lesbarreres al comerç”. És a dir, no es tracta d’establir quin és l’interèsgeneral i després regular, sinó que es dóna per descomptat queuna major liberalització comercial és bona sempre i en qualsevolcas. En algunes àrees, com la d’agricultura, l’evidència suggereixmés aviat el contrari.

Però no és clar què posaríem en el seu lloc, i per descomptatjo no he sentit cap alternativa creïble per part dels movimentspartidaris d’acabar amb l’OMC. Tant de bo hi hagi una alternati-

va millor a un bon acord multilateral en l’OMC, però encara nol’hem trobada. Mentre la trobem, el fracàs de la Ronda de Dohacondemnarà els països més pobres a una plètora d’acords comer-cials bilaterals que tindran efectes devastadors sobre les seveseconomies. És un camí que ja ha començat. Naturalment, això noafecta els grans beneficiaris de les polítiques agràries a Europa ials EUA, per als quals el fracàs de l’OMC seria una gran notícia.

En qualsevol cas, el fracàs de la Ronda és l’opció menys previ-sible. Ens enfrontem a un acord de mínims o a un acord complet,i cap d’ells se sembla remotament a una ‘Ronda del Desenvolupa-ment’. No hem d’acceptar l’obligació de triar entre dues opcionsdolentes. El que necessitem amb urgència és un sistema multila-teral de regles que siguin justes i d’obligat compliment. Per aixòhem de lluitar en totes les ocasions que tinguem. En aquest cas,es tracta de la Ronda de Doha.

6 QQuuiinneess ssóónn aarraa lleess pprriioorriittaattss ddee ttrreebbaallll rreessppeeccttee aa ll’’OOMMCC??Des de la reunió de Doha les negociacions han aparcat les qües-tions relacionades amb el desenvolupament. Els negociadorsnord-americans ho van deixar ben clar en declarar que, per ven-dre un acord final als legisladors, havien de ser capaços de “com-partir el dolor” entre països rics i països en desenvolupament.Encara que siguin un reflex de la realitat en la qual es desenvo-lupen els negociadors, aquest tipus de maniobres tiren per terrales promeses formulades a Doha: actualment, la Ronda deDesenvolupament de Doha beneficia els països desenvolupats acosta dels més pobres.

Els temes que són veritablement importants per als païsospobres estan sent relegats. S’ha progressat poc pel que fa alsdetalls del “tracte especial i diferenciat” que es va prometre als paï-sos pobres; els nous membres estan sent obligats a acceptar unescondicions d’associació molt dures; i les promeses d’ajudar elspaïsos pobres a superar les dificultats d’aplicació dels acordsvigents de l’OMC no han estat complertes. Tampoc s’han registratavanços significatius referents als obstacles d’accés als mercatsdel nord, com els pics aranzelaris, els aranzels esglaonats i lesbarreres no aranzelàries.

Mentre que els països rics han prestat certa atenció a qüestionsde desenvolupament com “l’ajuda al comerç”, la facilitació delcomerç i l’erosió de preferències, Oxfam tem que intentin utilit-zar l’oferta d’un “paquet de desenvolupament” per pressionar elspaïsos en desenvolupament a fer concessions que els resultin cla-rament perjudicials en altres àmbits.

Perquè les negociacions es resolguin amb èxit, els països rics,començant per la UE i els EUA, han de complir les promeses quevan fer a Doha, i assegurar que el desenvolupament ocupi un llocprioritari en l’acord final. No fer-ho seria una traïció i un incom-pliment de l’acord de Doha. La decisió queda clarament en mansdel món ric.

1 Amb informació recollida per l’equip d’Oxfam Internacional durant laConferència Ministerial de Hong Kong.2 En el cas de la UE, les restitucions a l’exportació suposen un 3,5% dels70.000 milions d’euros que Europa destina al sector agrari cada any, segonsdades de l’OMC. En el cas dels EUA aquestes ajudes estan concentrades enels instruments de crèdits a l’exportació i ajuda alimentària, però la xifratotal no és molt més gran que la de la UE.

La sobirania alimentària és vàlida mentre no vulneri els drets d’uns altres, inclòs el de poder viure del que es produeixi comercia

Ferran GarciaCoordinador d’Incidència Política de Veterinaris sense Fronteres.

1 TTeenniinntt pprreesseenntt qquuee eess ttrraaccttaavvaa dd’’uunnaa rroonnddaa ddee nneeggoocciiaacciioonnss ““ppeerr aallddeesseennvvoolluuppaammeenntt””,, qquuiinnaa vvaalloorraacciióó eenn ffeeuu?? En realitat, els acords de Hong Kong han estat minsos. En l’apar-tat agrícola, el més remarcable va ser que es va acordar la data pereliminar els subsidis a l’exportació: 2013. Sobre aquest aspecte,dues consideracions: la primera és que això no significa en abso-lut l’eliminació del dumping. La UE i els EUA especialment utilit-zen altres fórmules de dumping; l’eliminació d’algunes (crèdits al’exportació o ajuda alimentària) s’haurà d’avaluar durant el 2006;l’eliminació d’altres no es té en compte. Per exemple, la subven-ció de cada litre de llet exportada per Europa arriba al 37% del seupreu final, gairebé el 40% d’aquest dumping no prové dels subsi-dis a l’exportació sinó de les ajudes de la “capsa verda i blava”, dosapartats que no es preveu modificar en l’esmentat acord de HongKong. Aquestes ajudes augmentaran en els propers anys mentreque es reduiran els subsidis a l’exportació; el resultat net és l’aug-ment del dumping lleter des d’ara fins al 2013, la qual cosa nosuposa una reducció1.

La segona consideració, i que mostra a la perfecció com funcio-na l’OMC i a quins interessos defensa, és que caldran 23 anys d’e-xistència d’OMC per eliminar, ni que sigui parcialment, un delsmecanismes més injustos sota tots els punts de vista, criticat pertots el moviments socials, reclamat amb insistència per tothom imés contraris a la ideologia neoliberal que dicta les normes del’OMC.

2 QQuuiinneess eerreenn lleess ddeemmaannddeess ddeellss ppaaïïssooss eemmppoobbrriittss,, qquuiinneess aalliiaanncceesshhaann ffeett ii qquuiinn ppaappeerr hhii ppooddeenn jjuuggaarr aa ppaarrttiirr dd’’aarraa?? Crec que es parteix d’un error de concepte en considerar lesnegociacions a l’OMC com negociacions entre països. Això és evi-dentment així de manera formal però en realitat no es defensenels interessos de les societats d’aquests països. El millor mapa perentendre l’OMC no és l’estatal sinó el d’agents econòmics. Noguanyen o perden països, guanyen o perden estructures econò-

miques. Els grans guanyadors són les empreses transnacionals(especialitzades justament en aquest lliure comerç que impulsal’OMC), i les més perjudicades són les empreses familiars, diver-ses i locals, independentment d’on estiguin ubicades. La segonacosa que cal tenir clara és que el paper que es reserva als PaïsosMenys Avançats -PMA- a l’OMC és l’equivalent al públic d’unapel·lícula de cinema. Se’ls permet entrar, veure el muntatge final,signar un paper on es diu que hi estan d’acord, i cap a casa. Peròno han estat en cap de les negociacions de veritat, no han estat ales cuines on s’elaboren i discuteixen els acords, no estan en lesdesenes de reunions multilaterals i permanents que fa l’OMC aGinebra durant tot l’any. El que va passar a Hong Kong fou esper-pèntic i faria riure si no fos perquè es decideix la fam i la pobre-sa de molta gent: el text definitiu aprovat no havia estat ni tan solsllegit per bona part dels anomenats PMA, les correccions dedarrera hora no havien estat comunicades, cada punt era llegit iratificat amb rapidesa sota el so del martell del president de laconferència, John Tsang, amb la frase d’“està acordat” sense dei-xar opció al debat o a les preguntes, al text definitiu s’havia arri-bat mitjançant maratonianes negociacions on les delegacions delsPMA no podien “físicament” assistir a totes les trobades exis-tents… Les demandes dels països pobres eren bàsicament d’accésals mercats del Nord però eren unes demandes de les empresestransnacionals amb activitats als PMA, no dels PMA. Les aliancesdels països pobres són un altre mite. El famós G20 en realitat sónBrasil i l’Índia, ells són els únics països del Sud amb capacitat tèc-nica i política per entendre, assistir i modificar els textos del’OMC. El G90 no tenia cap postura oficial abans de Hong Kongfins uns pocs dies abans, simplement perquè les delegacions nos’hi havien pogut reunir. En la darrera gran trobada de l’OMC prè-via a Hong Kong (Ginebra, octubre 2005) només hi varen assistir5 països del G90… Unes hores abans de signar l’acord a HongKong, la comunicació del contingut, modificacions, etc. del text lava fer l’ambaixador de Brasil al G90... El paper, per tant, dels PMAa partir d’ara, serà el mateix que el que han desenvolupat fins aldia d’avui: espectadors atònits.

3 ““¿¿CCóómmoo ppuueeddee ssiiggnniiffiiccaarr bbeenneeffiicciioo mmuuttuuoo vveennddeerr aa pprreecciiooss ddee mmeerrccaaddoo mmuunn--ddiiaall llaass mmaatteerriiaass pprriimmaass qquuee ccuueessttaann ssuuddoorr yy ssuuffrriimmiieennttoo ssiinn llíímmiitteess aa llooss ppaaíísseessaattrraassaaddooss yy ccoommpprraarr aa pprreecciioo ddee mmeerrccaaddoo mmuunnddiiaall llaass mmááqquuiinnaass pprroodduucciiddaass eennllaass ggrraannddeess ffáábbrriiccaass aauuttoommaattiizzaaddaass ddeell pprreesseennttee??”” 11996633--CChhee GGuueevvaarraa..AAqquueessttaa cciittaa ééss mmoolltt ggrrààffiiccaa ddee ccoomm ffuunncciioonneenn ffaa aannyyss eellss iinntteerrccaann--vviiss iinntteerrnnaacciioonnaallss.. EEnnccaarraa qquuee eess ppuugguuii aacccceeddiirr aallss mmeerrccaattss...... ééss ppoossssii--bbllee uunn ccoommeerrçç iinntteerrnnaacciioonnaall jjuusstt ddeess dd’’uunneess ssiittuuaacciioonnss ddee ppaarrttiiddaa ttaannddeessiigguuaallss?? ÉÉss ppoossssiibbllee uunn ccoommeerrçç iinntteerrnnaacciioonnaall jjuusstt eenn aaqquueesstt eessttaaddiiddeell ccaappiittaalliissmmee??La qüestió essencial no és el diferent estadi de “capitalisme” enquè es troben els diferents països. Hi ha una frase recurrent queés comparar l’OMC amb una cursa de marató on 4 o 5 participantsestan ja al km 39 i la resta encara està escalfant i fent estiraments(els PMA). Això, sens dubte, és cert, però el problema és de fons:el comerç internacional desregulat, especialment en agricultura ialimentació, mai serà just i mai portarà un desenvolupamenthumà sostenible. Primer, cal tenir present que el mercat interna-cional, en general i com a paradigma, no hauria de ser la priori-tat de les regions sinó el mercat local, i segon, que la regulació delmercat internacional existent és imprescindible per corregir elsdefectes del “mercat”. Cap de les dues premisses forma part de lafundació de l’OMC; de fet, va en la direcció oposada.

4 LLaa rreeffoorrmmaa ddeellss ssuubbssiiddiiss aaggrrííccoolleess ii ll’’oobbeerrttuurraa ddee mmeerrccaattss ssóónnddeemmaannddeess mmoolltt ccllaarreess ddee ggoovveerrnnss dd’’aallgguunnss ppaaïïssooss eemmppoobbrriittss aaggrrooeexx--ppoorrttaaddoorrss.. NNoo aaccaabbaarràà bbeenneeffiicciiaanntt aaiixxòò nnoommééss lleess ggrraannss eemmpprreesseessaaggrrooeexxppoorrttaaddoorreess,, eenn ccoommpptteess ddeellss ppaaggeessooss ddeell NNoorrdd ii ddeell SSuudd?? DDaavvaannttlleess ttrraannssnnaacciioonnaallss ddee ll’’aaggrrooaalliimmeennttaacciióó,, qquuee hhii ppooddeenn ffeerr aaqquueessttss ppeerriinnsseerriirr--ssee aallss mmeerrccaattss mmuunnddiiaallss??

8

ADEBAT

L’accés als mercats que es proposa a l’OMC no és la solucióals problemes de la pobresa, la fam o la desigualtat dels païsosempobrits, de fet n’és una de les principals causes

La veritable vocació de l’OMC

Foto: Jose Reynes (Vía Campesina). Manifestació pagesa a Hong Kong.

9

Rotundament sí. L’accés als mercats que es proposa a l’OMC noés la solució als problemes de la pobresa, la fam o la desigualtatdels països empobrits, de fet n’és una de les principals causes. Lapregunta que cal fer és: a quin agent econòmic beneficia l’accésals mercats i quin desenvolupament crea a les zones que entrenen aquest joc? Els guanyadors clarament del flux internacional idesregulat d’aliments a escala mundial són les empreses transna-cionals, optimitzades justament per aquest escenari, els més inte-ressats a avançar en el programa de l’OMC, i les grans explota-cions agrícoles intensives, els monocultius agroexportadors quemolt poc tenen de “pagès” i que són altament agressius amb elmedi ambient. Els perjudicats justament són la pagesia familiarde tot el món, la producció diversa, culturalment apropiada i queutilitza mitjans de producció sostenibles. El problema és estructu-ral, no hi ha “maneres” de fer que l’agricultura o ramaderia page-sa sostenible s’integri en el mercat internacional. Un pescador deXile no té interès a vendre la seva producció a Mercabarna, i defet, s’equivocaria molt si ho volgués fer. El que vol i pel que llui-ta és poder vendre el seu peix al mercat local a un preu digne. Quité interès a enviar salmó de Xile a Barcelona no és el pescadorxilè ni el català, és una gran empresa transnacional de productesdel mar com Pescanova. I per fer-ho, cal que es modifiqui total’estructura i el model de producció d’aliments, cal tenir molt clarque el model de desenvolupament rural d’una zona està lligat aqui produeix, com i per a qui.

5 MMoovviimmeennttss ppaaggeessooss dd’’aarrrreeuu ddeell mmóónn ccoomm VVííaa CCaammppeessiinnaa ddeemmaanneennqquuee ll’’aaggrriiccuullttuurraa ii aalliimmeennttaacciióó ssuurrttiinn ddee ll’’OOMMCC.. SSóónn ccoommppaattiibblleess llaapprroodduucccciióó ppeerr ssaattiissffeerr eellss mmeerrccaattss iinntteerrnnss ii eell lllliiuurree mmeerrccaatt iinntteerrnnaacciioo--nnaall dd’’aalliimmeennttss??El comerç internacional d’aliments ha de conviure amb la pro-ducció destinada als mercats locals. La Sobirania Alimentària noens diu que cal eliminar tota forma de comerç agroalimentariinternacional, seria absurd, el comerç internacional sempre hiexistirà. El que cal és regular-ho sota un paradigma diferent alque promou l’OMC i amb objectius diferents també. L’objectiu delcomerç internacional no ha de ser la competència entre regions(competència basada en molts casos en una cursa acceleradasobre qui assumeix uns costos de producció més baixos o quiexternalitza més costos ambientals o socials) sinó la seva simbio-si i sinergia per aconseguir societats més justes, equitatives i sos-tenibles. Hi ha certs productes que ja formen part de la nostradieta i que provenen d’ecosistemes que no ens són propis. Aquestproductes evidentment ens arriben a través dels canals decomerç internacional. Però no té res a veure el canal Nestlé-Carrefour que el canal Comerç Just-Cooperativa de consum. Amés, hem d’analitzar bé quin model de desenvolupament rural esgenera a les zones productores pels canals de comerç just ja que,a vegades, el comerç just esdevé un monocultiu exportador més,amb els mateixos efectes que els “no justos”.

Ara bé, la nostra dieta i el consum alimentari (i més en el cascatalà) sí que hauria de tenir com a base els productes que s’ob-tenen dels nostres ecosistemes propers i, per tant, el comerçinternacional d’aliments serà gairebé sempre l’excepció i no lanorma com es pretén des de l’OMC, i afavorir l’increment delsfluxos importadors-exportadors.

Totes i cadascuna de les regions que hem estudiat i que abocaels seus recursos naturals i la seva població rural als monocultiusexportadors, manifesta els mateixos símptomes: pobresa rural,desigualtat monetària, control oligopòlic dels recursos, delsmodels de producció, del comerç i benefici monetari, i seriososproblemes ambientals, sovint no considerats, però que hipote-quen el futur alimentari de la regió. La Sobirania Alimentària ésincompatible amb la prioritat dels mercats internacionals d’ali-ments. O adoptes un paradigma o un altre, o prioritzes una cosao una altra. I des de VSF pensem que és la Sobirania Alimentàriael paradigma que millor dibuixa un desenvolupament rural comel que defensa el nostre ideari.

6 QQuuiinneess sseerriieenn lleess ccoonnsseeqqüüèènncciieess ddeell ffrraaccààss ddeeffiinniittiiuu dd’’aaqquueessttaarroonnddaa?? TTeenniinntt eenn ccoommppttee eell sseeuu ffrraaccààss eeffeeccttiiuu dduurraanntt aaqquueessttss 1100 aannyyss,,ccaall ll’’OOMMCC?? CCaall rreeffoorrmmaarr--llaa oo ttrroobbaarr--hhii uunnaa aalltteerrnnaattiivvaa??Cal fer fracassar l’actual ronda Doha, i de retruc l’OMC. No s’hade tenir cap por a una època postOMC, al contrari. Sovint se’ns

dibuixa l’escenari sense OMC com un caos de conseqüències pit-jors que les actuals. Allò de “més val una OMC reformada que capOMC” no pensem que sigui cert. L’era postOMC serà sens dubtemillor que l’actual si som capaços de creure que ho podem fer.Però és i serà un gran repte. L’estat de paràlisi que des de fa untemps pateix l’OMC gràcies a la pressió de moviments socials icol·lectius diversos, ens està portant a una acceleració dels trac-tats bilaterals de lliure comerç. Això no té per què ser una malanotícia, de fet, sempre és més fàcil exercir el control local ciuta-dà sobre els acords bilaterals que sobre els que adopta l’OMCsobre els quals, de fet, no es pot tenir cap control. El repte consis-teix a construir l’alternativa a l’OMC. Segons la nostra opinió,aquesta organització ha demostrat sobradament la seva veritablevocació que consisteix a afavorir els interessos de les corpora-cions transnacionals. És una organització irrecuperable per a unsaltres objectius, i, per tant, el seu intent de reforma esdevé inútil.L’OMC no es pot reformar.

La proposta consisteix per una banda en la creació d’un comi-tè per a la implementació de la Sobirania Alimentària que avaluïla situació actual del mercat internacional d’aliments, les conse-qüències que està tenint per a les societats de tot el món i prepa-rar la transició cap a un mercat internacional regulat sota el pris-ma de la Sobirania Alimentària; per altra, crear l’organismeadient encarregat de fer-ho amb ideologia i mecanismes moltdiferents a l’OMC, una organització democràtica, justa, transpa-rent i que s’emmarqui en el concepte de la Sobirania Alimentària.Les Nacions Unides poden ser-ne una opció si es reforma en elmateix sentit.

7 QQuuiinneess ssóónn aarraa lleess vvoossttrreess pprriioorriittaattss ddee ttrreebbaallll rreessppeeccttee aa ll’’OOMMCC??Les prioritats es resumeixen en una: fer descarrilar l’OMC. Aturardel tot el seu camí i construir, paral·lelament, l’alternativa. Enaquest sentit, l’any 2006 serà crucial. A Hong Kong no es va arri-bar a cap “estació” en el sentit que volia l’OMC però sí que es vansituar els vagons i la locomotora de nou a les vies. Aquest any,

sense tanta llum ni expectació com a Hong Kong, a Ginebra espretén omplir de nou les calderes i avançar a bon ritme per laronda de Doha. Cal fer difusió del que significa l’OMC, els acordsque s’estan prenent, les conseqüències de tot plegat i crear unaintensa xarxa internacional de pressió social que paralitzi de nou,com ha passat anteriorment, les negociacions, aquesta vegadadefinitivament. En una conversa recent (febrer de 2006) aBarcelona amb el director general adjunt de l’OMC, el xilèAlejandro Jara, ens va dir que calia imperativament concloure laronda Doha aquest any. La principal raó, deia, és que aquest anys’acaba el mandat que actualment té el president dels EUA,George W. Bush, per negociar i decidir sense necessitar l’aprova-ció del congrés nord-americà. I “sense els EUA no hi ha festa pos-sible”. És a dir, cal enllestir la feina ràpid abans que un major con-trol democràtic d’un membre clau de l’OMC ho espatlli tot. Pelque vaig poder comprovar després, a cap dels presents li va sonarestrany.

1 Vegeu “Le dumping total des produits laitieres de l’UE de 1996 à 2002.Jacques Berthelot, http://solidarite.asso.fr

ADEBAT

l’OMC ha demostrat sobrada-ment la seva veritable vocacióque consisteix a afavorir els inte-ressos de les corporacions trans-nacionals. És una organitzacióirrecuperable per a uns altresobjectius, i, per tant, el seu intentde reforma esdevé inútil.

10

Per Clara Bastardes Comissió de Gènere de la FCONGD

CCoomm ii eenn qquuiinn ccoonntteexxtt eess ccrreeaa FFEEMMNNEETT?? QQuuiinnss eerreenn eellss vvoossttrreessoobbjjeeccttiiuuss??FEMNET neix el 1987, dos anys després de la tercera ConferènciaMundial sobre les Dones de l’ONU de Nairobi, quan acabava ladècada de les Nacions Unides per a les Dones. El seu principalpropòsit és jugar el paper de ser un canal de comunicació entreel treball de les dones i els òrgans i les persones que estan a lapresa de decisió. A començament dels 80 les organitzacions dedones africanes, treballàvem de manera aïllada: les del sud, les del’oest... Les trobades globals de dones com la de Nairobi van faci-litar que ens hi trobéssim, i ens vam adonar que treballàvem elsnostres problemes des de la nostra experiència, perspectiva i llocd’origen, i ens vam adonar que necessitàvem la solidaritat de lesaltres.

Un bon exemple és el tema de la mutilació genital femeninaperquè arreu d’Àfrica n’hi ha de diferents tipus. A Zàmbia no estallen els genitals femenins sinó que es prolonguen els llavissuperiors, però les dones d’allà no ho veuen com una mutilació is’horroritzen de saber que en altres llocs es tallen; però el prin-cipi és el mateix: per què els genitals de les dones són mutilatsd’aquesta manera? La prolongació dels llavis és dolorosa i tambété conseqüències mèdiques i sanitàries! L’intercanvi d’informacióens va fer veure que la mutilació es donava de formes diferents.FEMNET pensa que ha de jugar un rol omplint aquest buits,aconseguir informació sobre diferents parts d’Àfrica i difondre-la.Per aquesta raó no tenim delegacions a cada país sinó que tre-ballem sota el paraigua de qualsevol organització o estructuramínimament organitzada de dones de la societat civil que jaestigui a cada país, però mai aquelles creades pels governs.

QQuuiinnss ssóónn eellss vvoossttrreess ffiinnaannççaaddoorrss.. LLaa vvoossttrraa aaccttuuaacciióó ss’’hhii vveeuu ccoonnddii--cciioonnaaddaa??Els donants són els tradicionals de les ONGD: UNIFEM, Fundació

Ford, Global Fund for Women Foundation (que financen el nos-tre viatge al Fòrum), UNICEF, PNUD, WIDE... I sí, els donants hicondicionen, sóc molt crítica amb això, però FEMNET va créixerper les necessitats de les dones, i els donants volen donar-hi unaresposta. Totes estem lluitant contra el patriarcat que està soste-nint aquestes creences i pràctiques horribles, i si continuem aïlla-des el que fem precisament és perpetuar-lo.

En alguna ocasió els donants no han volgut finançar-nos perquèdeien que no érem dones de base, que érem una elit, però nosal-tres els hem contestat que quina més base volen si hem nascutd’un fòrum com aquest, a Nairobi, per conèixer-nos millor, coor-dinar-nos i crear estratègies conjuntes! En aquell moment, alsdonants no els agradaven les organitzacions que es dedicaven al’organització, perquè nosaltres no teníem un programa amb unprincipi i un final... Només després de Beijing 95 els donants apre-

Entrevista a Sara Longwe

El paper de les dones del Sudals fòrums mundialsAquesta entrevista es va fer en el marc de l’Univers de Femmes, l’espai específic de dones del Fòrum Social Mundial de Bamako-Mali.

La zambiana Sara Longwe ha participat en el Fòrum Social Mundial de Mali com a membre de la direcció de l’organització africana FEMNET, Xarxa de Desenvolupamenti Comunicació de les Dones Africanes. Activista i consultora de projectes de desenvolupament, Longwe és coneguda per les seves posicions crítiques amb els processos d’institucionalització del gènere, que ella defineix com “d’evaporació” delgènere. Posa en dubte l’estratègia del mainstreaming (perspectiva) de gènere pel quesignifica de caure en el parany de la transversalitat ja que, en no haver-hi un canvi reald’estructures en els sistemes patriarcals, aquest mainstreaming s’acaba convertit en un “malestrea-ming”: quelcom tècnic que no incorpora realment el paradigma feminista. Ella ho resumeix així: “Sempre em diuen que sóc radical i que no parlo de gènere peròjo dic que sí, parlo de gènere des d’un punt de vista feminista”.

++infoAlmahady Cissé , “Les femmes a Bamako: solidarité, formation et communication” www.ipsterraviva.net

Joyce Mulama, “World Court of Women convenes inBamako” www.ipsterraviva.net

FEMNET www.femnet.or.ke

UNIFEM Fons de Desenvolupa-ment de Nacions Unidesper a la Dona, www.unifem.org.mx

Global Fund for Women Foundationhttp://globalfundforwomen.org

WIDE, European Network Women in Developmenthttp://wide.gloobal.net

DESDELSUD

11

cien la coordinació i el treball en xarxa. Ara hi ha l’eufòria de lasocietat de la informació global i connectada, i això ens beneficia.

Ara també els donants han incorporat a la seva agenda el con-cepte de mainstreaming però, per a mi, això torna a situar elstemes de les dones a la perifèria, és a dir, les concepcions femi-nistes han deixat d’aparèixer perquè només s’analitzen les qües-tions des d’un punt de vista tècnic. Per exemple, si hi ha paritatja està bé, sense tenir en compte l’orientació ideològica patriar-cal, neoliberal, capitalista, fonamentalista... Molts donants treba-llen amb els governs i no volen donar suport a organitzacionscom FEMNET perquè som com una gran aixada que aixeca laterra en contra del que ells anomenen harmonia; però com pothaver-hi harmonia quan algú està essent maltractat?

D’alguna manera els donants han fet que els governs s’adonindel que significa el moviment de dones. Desafortunadament, tot ique nosaltres hem fet que ens tinguin en compte, no som sufi-cientment fortes; ara hi ha un gran retrocés, i estem buscanturgentment noves formes de lluita. És per aquest motiu que apa-reix el Global Found Women Foundation, perquè els gransdonants tradicionals han deixat de donar-nos suport ja que ensconsideren radicals i que fem massa soroll. Les organitzacions quetreballem en aquesta línia ens hem adonat que hem de dividir elrol que juguem: els donants seleccionen les activitats a què volendonar suport, i hi ha alguns d’orientació més feminista que donensuport a la sensibilització, però d’altres no volen entrar aquí.

PPeerr qquuèè eessttaann aall FFSSMM?? PPeerr qquuèè ééss iimmppoorrttaanntt sseerr--hhii??FEMNET participa des del principi, des de 2001 a Porto Alegre, entots els fòrums. Com FEMNET va néixer amb el mandat de lacomunicació i trencant barreres patriarcals i neoliberals, creiemque el FSM és un lloc on almenys ens trobarem amb homes queestan en contra de la injustícia, homes que haurien de simpatit-zar amb els principis feministes. Pensem que és un espai perinteractuar amb gent que té un pensament patriarcal (homes idones), i per intentar trencar aquesta forma de pensar i substi-tuir-la per un pensament de respecte als drets humans i, per tant,on no entrés la discriminació de gènere del neoliberalisme.

CCoonnssiiddeerraa qquuee eellss aallttrreess eeiixxooss ddeell FFòòrruumm tteenneenn uunnaa ppeerrssppeeccttiivvaa ddeeggèènneerree??No la tenen, i per això FEMNET està aquí i treballant de formaintegral amb altres moviments globals d’organitzacions feminis-tes. Hem estat a tots els altres fòrums, i ens hem adonat que nonomés hem de ser en reunions com aquesta (l’Univers deFemmes, l’eix temàtic de dones) perquè l’objecte és “dones”, sinóque el que ens agradaria és integrar-hi. Crec que és l’únic cas enquè jo accepto el mainstreaming, però amb una perspectiva degènere feminista on no es prengui “gènere” com a “dones” o coma “femení”, perquè sempre hi hagi alguna cosa a dir des d’aquestparadigma feminista.

Això no treu que durant els diàlegs feministes que vam tenir elprimer dia passéssim una resolució a la gent del Fòrum on dema-

nàvem que, a partir d’ara, cap conferència tingués menys d’un50% de dones. Això són nombres, estic d’acord, però els nombresguanyen eleccions i ideologies. La nostra expectativa és que lesdones parlin de temes de dones.

CCoomm aarrrriibbaarr aa lleess ddoonneess ddee llaa bbaassee?? EEll FFòòrruumm ééss uunn bboonn lllloocc oo nnoo ééssssuuffiicciieenntt?? L’UUnniivveerrss ddee FFeemmmmeess hhaa eessttaatt uunn eessppaaii aaddeeqquuaatt?? És un lloc més, un lloc estratègic per a les dones de base estaraquí, però no és suficient. Sobretot per a les dones locals de Malii de la regió. Tenim moltes dones en aquest eix estratègic. A lesdones de Mali, l’organització els ha facilitat la traducció de la sevallengua. El Fòrum deslocalitzat és un bon lloc per veure aquestesmasses crítiques o les persones a què vols donar suport i que nopoden viatjar a Porto Alegre, i també per canviar la dimensiósocial al propi país on es fa el Fòrum. Mai havien participat tan-tes dones africanes al Fòrum Social Mundial.

Potser un Fòrum Mundial no és el millor, però és el principi. Ala conferència on vaig a parlar ara, ho faré justament de com hemcomençat a treballar de dalt a baix... No és la millor forma, peròa vegades és l’única que tenim. El que ens ensenya és que haurí-em de tenir fòrums nacionals abans dels mundials. Estic seguraque aquestes dones malianes s’estaran organitzant després d’a-quest any per alimentar el proper Fòrum Social. No és que no hoestiguin ara, o que no tinguin el seu propi activisme, però ara tin-dran un espai més on col·locar els seus temes. Jo vaig donarsuport a la idea dels fòrums policèntrics i ara cal donar-hi suportals nacionals; el problema és que valen diners...

Hem tingut fòrums de les subregions: jo he coordinat el primersubregional que va ser a l’Àfrica del Sud, que es va fer a Zàmbiael 2000, i ara està essent el model a seguir, i Àfrica de l’Est i del’Oest n’han tingut un, però en realitat hem d’anar als fòrumsnacionals. Per exemple, Zàmbia està connectada amb l’exterior,però cal que ho estigui internament, i no estarà ben connectadafins que no hi hagi un fòrum nacional amb una bona xarxa d’or-ganitzacions de base.

LLeess ffeemmiinniisstteess aaffrriiccaanneess tteenneenn uunnaa ccoonncceeppcciióó ddiiffeerreenntt?? SS’’hhii iimmppoosseennlleess oocccciiddeennttaallss??Tota ideologia té diferents perspectives i la feminista també. Lesafricanes tenen una i les occidentals una altra. La diferència ésque les occidentals han tingut l’oportunitat de denunciar, de fersentir la seva veu, però les africanes no ho han pogut fer deforma col·lectiva, com una massa crítica, sinó de manera indivi-dual com jo. Els meus principis feministes són principis amb quèhe crescut, al meu poble hi havia dones que eren vistes com aradicals i considerades boges: “no deixis que les teves criaturess’apropin a elles, omplirà el cap a les teves filles d’idees de comrebel·lar-s’hi”. Sempre hi ha hagut formes de rebel·lió contra ladiscriminació de les dones, nosaltres tenim aquest context com aafricanes, com a socialització africana, però el colonialisme vaportar el seu propi sistema patriarcal que sumat al nostre vaempitjorar la situació.

“el colonialismeva portar el seupropi sistemapatriarcal quesumat al nostreva empitjorar la situació”

Foto: Clara Bastardes - FCONGD

12

DESDELSUD

42.191 persones haurien mort durant el Fòrum Mundial de l'Aigua

Armando FloresDirector del Centre per a la Defensadel Consumidor a El Salvador i membre de la Red VIDA. Col·laboraamb Enginyeria Sense Fronteres enl'enfortiment de les comunitats, i l'edu-cació i organització dels consumidors

D'acord amb dades de l'Orga-nització Mundial de la Salut -OMS-, cada any moren al món2,2 milions de persones com aconseqüència de no disposard'aigua neta i suficient ni sane-jament bàsic, la qual cosa sig-nifica que 42.191 persones,principalment nens i nenes,haurien mort entre el 16 i el 22de març, data de la celebraciódel IV Fòrum Mundial del'Aigua a Mèxic, esdevenimentconvocat per l'intergoverna-mental Consell Mundial del'Aigua.

Com ja és usual en aquesttipus esdeveniments mun-dials, les conferències i les dis-cussions oficials tenen com acontrapunt una varietat d'ac-tes, anàlisi, coordinació, de-núncia i mobilització, convo-cats per diverses organitza-cions i moviments ciutadans.L'objectiu d'aquest IV Fòrum,que va tenir com a lema prin-cipal "Accions locals per a unrepte global", va ser, segons elsseus organitzadors, "assegurarun millor nivell de vida per ala humanitat i un comporta-ment social més responsablecap als usos de l'aigua, en con-gruència amb la meta d'assolirun desenvolupament sosteni-ble", davant el gran desafia-ment que representa que 1.100milions de persones no dispo-sin d'un subministrament ade-quat d'aigua potable, i que2.400 milions no tinguin ser-veis sanitaris bàsics. Un terçde la població centreamerica-na (prop de 12 milions d'habi-tants) no té una connexió d'ai-gua potable.

Tanmateix, un creixent no-mbre d'organitzacions i movi-ments socials que lluiten peldret de l'aigua, globalment,regionalment i en l’àmbit cen-treamericà, incloent la XarxaVigilància Interamericana per

a la Defensa i el Dret a l'Aigua(Xarxa VIDA), consideren quela major amenaça a l'accésuniversal a l'aigua potable noprové de la naturalesa sinó dela globalització corporativa. Laprivatització de l'aigua és unfenomen progressivament iagressivament exportat cap alspaïsos en desenvolupamentsota modalitats de reducció depobresa, la disminució deldeute, la liberalització del co-merç i el desenvolupamenteconòmic. És per això que des-enes d'organitzacions i movi-ments socials defensors del

dret a l'aigua, incloent la XarxaVIDA, han denunciat queaquest Fòrum Mundial articu-la els interessos de les empre-ses transnacionals i de labanca multilateral, i defensa laprivatització del recurs. La-menten que s'hagi convertiten el principal espai de discus-sió global sobre el tema.

Des d'aquesta perspectivasocial, el tema dels serveisbàsics d'aigua potable i saneja-ment inclou una gran varietatd’altres temes com el de la res-ponsabilitat i la transparènciade les institucions internacio-nals de govern, els dretshumans, la reducció de lapobresa, la democratització, lasobirania nacional, la igualtatdels gèneres, la reducció i lacancel·lació del deute i la pro-tecció ambiental. El tema del'aigua és, en aquest context,

de vital importància per asse-gurar el futur de la humanitat.Per impulsar i difondre aques-ta idea van realitzar-se diver-ses activitats: a Reunions de coordinació quevan tenir com a objectiu inter-canviar experiències i identifi-car estratègies i accions comu-nes que contribueixin a l'esta-bliment d'aliances, i enfortei-xin el moviment ciutadà en ladefensa de l'aigua.b Diversos tallers, entre ells unde maneig comunitari de l'ai-gua, i jornades en defensa del'aigua i de reivindicació del

control públic d'aquest serveivital.c Desenvolupament d'un tri-bunal ciutadà que va analitzarel cas de la multinacional fran-cesa Suez Lyonnaise des Eaux,molt criticada per la sevaactuació a diversos països d'A-mèrica Llatina.d Mobilitzacions en defensa del'aigua.

En aquest marc, les diversesorganitzacions i movimentssocials presents en les activi-tats paral·leles i alternatives alFòrum Mundial de l'Aigua vanreclamar que l'accés a l'aiguapotable sigui un dret humàuniversal per tal de garantirque tothom pugui beneficiar-se dels recursos hídrics. Vahaver-hi doncs una posiciómolt clara en contra que l'ex-plotació de l'aigua quedi en

mans de corporacions priva-des, ja que aquestes nomésbusquen la rendibilitat del ser-vei, i es va advertir respecte ales amenaces que representa-ria, per al dret a l'aigua, uneventual "acord d'associació"entre la Unió Europea iCentreamèrica, ja que és cone-gut l'interès d'algunes empre-ses europees en l'obertura delssectors d'aigua potable a lainversió estrangera. Aquestareflexió va conduir que moltesorganitzacions i movimentssocials coincidissin en laimportància de promoure,ampliar i buscar un caràctermés vinculant del dret humà al'aigua que, com se sap, des de2002, va ser reconegut per lesNacions Unides com "el dretde tothom a disposar d'aiguasuficient, salubre, acceptable,accessible i assequible per al'ús personal i domèstic". Comque es parla d'un dret detothom, els estats parts hau-rien de prestar especial aten-ció a les dones, els infants, elsgrups minoritaris o els poblesindígenes.

Així doncs, i per la memò-ria de les 42.191 persones quehaurien mort arreu del móncom a conseqüència de notenir "aigua suficient, salubre,acceptable, accessible i asse-quible" mentre a Mèxic secelebrava el Fòrum Mundialde l'Aigua és urgent i impos-tergable l'acció de tots i totesper la defensa de l'aigua i laseva promoció com un drethumà inalienable.

++infoVegeu la Declaració conjunta dels movi-ments i organitzacionssocials sobre l’aigua,FSM Caracas 2006: www.movimientos.org

RED VIDAwww.laredvida.org

Manifestació moviments socials en defensa del dret a l'aigua- 16 de març, MèxicDF/ Cedida per Enginyeria Sense Fronteres

13

DESDELSUD

Per Toni Royo i Montse Santolino FCONGD

Militar de carrera, es va formar políticament al baazisme peròes va exiliar a finals dels 70 a Síria, per les seves divergènciesamb Sadam Husein. Presideix l’Aliança Patriòtica Iraquiana,grup que va intentar unificar els sectors de l’oposició però des-marcant-se dels EUA i del Regne Unit. Fins al 2003 va viure aFrança com a refugiat polític, però va tornar a Bagdad per llui-tar contra l’ocupació. Va fundar el diari Nidal al Watan i alsetembre de 2004 va ser detingut, sense judici ni càrrecs, i haestat a la presó de l’Aeroport Internacional de Bagdad, CropperCamp, fins al desembre de 2005. La Plataforma per l’Allibera-ment i la Sobirania d’Iraq -PASI- el va portar a Barcelona coin-cidint amb el tercer aniversari de la guerra.

La violència sectària, l’amenaça de guerra civil i el terroris-me internacional omplen els informatius sobre l’Iraq, i aques-tes dimensions del conflicte desvien l’atenció d’un tema fona-mental: el la de la resistència interna i legítima a l’ocupació.Tots dos bàndols, ocupants i ocupats, estan desenvolupant lesseves estratègies militars i polítiques, i en el cas dels primers,la informació és clau. Hem volgut conèixer l’altra versió.

Quina és la situació del país després de tres anys d’ocupació?Els ocupants han treballat bàsicament en la destrucció de l’es-tat, en el desmantellament de l’exèrcit i la policia, inclosa lade trànsit, i això suposa una situació de descontrol a les fron-teres, i de caos i violència al carrer. S’ha destruït, a més, el sis-tema educatiu, les milícies controlades pels EUA han assassi-nat 352 professors d’institut, i 1.200 n’han fugit per por. Segonsxifres de l’actual Ministeri de Treball i Afers Socials, de generde 2006, el 70% de la població està a l’atur, i entre les dones hiha 7 vegades més que abans de l’ocupació. Aquest nivell d’a-tur s’explica per les mesures privatitzadores que està portanta terme l’administració nord-americana a l’Iraq, i que vancomençar amb l’Administració Bremer. Hi ha 212 grans com-panyies estatals a l’Iraq, amb moltes altres fàbriques associa-des, i gràcies a la Llei d’inversió lliure imposada per Bremer,aquestes companyies s’estan tancant i venent. El sou mig són50-70 dòlars; un metge pot cobrar de 180 a 200 dòlars i la novapolicia està reclutada a 400 dòlars al mes, i a Fal·luja o altreszones conflictives poden cobrar encara més.

Pel que fa a les condicions de vida de les dones, són pitjorsque mai. El març de 2006, un informe parlava de 2.000 donesdesaparegudes, desaparicions que no s’investiguen perquè lapolicia de les forces d’ocupació només es preocupa de la resis-tència. A més, les dones a les llars tenen moltes més dificul-tats. Quant als subministraments, a Bagdag no hi ha aigua,s’ha d’anar a buscar al Tigris, hi ha dues hores d’electricitat aldia, i la benzina està racionada, de manera que tampoc no hiha possibilitats de transportar moltes coses. Al país del petro-li, el gasoil per cuinar és 36 o 37 vegades més car que abansde l’ocupació. Teníem una Llei d’igualtat de 1954 molt avança-da, fins i tot més que a Europa (per exemple 6 mesos de baixade maternitat amb sou al 100%), i va ser revocada el setembrede 2003. Van treure una nova llei segons la qual les dones esta-ven obligades a acudir a tribunals religiosos, però davant lesprotestes al carrer va haver de ser suspesa, tot i que ara hi hauna situació de llimbs legal.

En una cosa sí que hem prosperat: abans de l’ocupaciónomés hi havia una presó, Abu Graib, però ara hi ha 29. Els

Entrevista a Abdelyabar al-Kubaysi, portaveu de la resistència política iraquiana

“La resistència armada a l’Iraq està legitimada pels 312.000 civils assassinats”

mitjans occidentals només en parlen de 3, però i les altres? El2004 va arribar a haver-hi 194.000 presoners, i ara en queden82.000, dels quals 416 són dones. Els EUA neguen l’existènciade dones a la presó però a Cropper Camp n’hi havia, i en vanalliberar 11 juntament amb mi.

La informació que ens arriba parla de guerra civil i dedivisió ètnica; aquesta informació respon a la realitat? És veritat que s’està buscant la divisió entre diferents grupssegons criteris religiosos i ètnics. De fet, el Govern i elParlament s’han format segons aquestes diferències, i laConstitució respon també a això. La raó és que les forces d’o-cupació volen un estat feble, un estat que només sigui un poude petroli, res de civilització, res d’història, només un pou depetroli. Però no ho aconseguiran. Iraq es mantindrà com unestat. És una constant en la nostra història. En els seus 3.000anys d’història, Bagdag ha estat ocupada 17 vegades, i no hadeixat de ser Bagdag.

A més, els EUA no volen arribar a una guerra civil, volenenfrontaments entre aquests grups, però no que aquestsenfrontaments arribin massa lluny. El que ells volen és con-trolar el joc i hi empenyen els grups de la seva àrea d’influèn-cia, tant dels sunites com dels xiïtes. No us confongueu: totsdos grups estan amb els americans. Tots els enfrontamentsque veieu per la televisió no són entre els resistents i la pobla-ció iraquiana, sinó entre aquests grups. El que persegueixen ésatemorir la població, i llavors els americans tracten de traïdorstant a uns com a altres per mostrar a la població que ells fanfalta per evitar que el país caigui en una guerra civil. Peròaquesta por no té sentit, perquè nosaltres podem controlar iestabilitzar el país en 48 hores.

Foto: FCONGD. Al-Kubaysi a la seu de la Federació

I com s’organitza i què vol aquesta resistència? La nostra principal demanda és que hi volem una compensa-ció. Volem que els EUA paguin per les víctimes, per les pèr-dues que han ocasionat, per la destrucció del país, volemdiners per a la reconstrucció i la devolució dels béns robats alsmuseus i biblioteques... També volem que els 15 països delConsell de Seguretat de les Nacions Unides que van votar laresolució 1546 el juny de 2004 assumeixin les seves responsa-bilitats perquè aquesta Llei és una autèntica llicència perarrestar i assassinar la població iraquiana.

Al principi, la resistència armada estava formada per unscentenars de joves; un any després eren 100.000 persones, iara estem parlant de 300.000. Es tracta d’un creixement moltràpid perquè a l’Iraq hi ha una cultura de la resistència, i estanconvençuts que venceran i alliberaran el país. La resistènciaestà legitimada pels 312.000 civils assassinats. En 3.000 anysd’història i d’invasions no havíem vist criminals com els nord-americans.

No hi ha una gran estructura formal. Molta gent és gent nor-mal, encara que sí hi ha alguns grups controlats per algunspartits. Quan marxin els americans, en 48 hores organitzaremel país, però mentre hi siguin, la nostra estratègia és atacar iamagar-nos. El nostre avantatge és que nosaltres podem iden-tificar fàcilment els soldats americans, però ells no podenidentificar-nos a nosaltres, no saben contra qui estan lluitant.

Però els atacs indiscriminats d’al-Zarqawi són importants?Les fronteres estan obertes per a tothom. Els americans fanuna gran propaganda d’al-Zarqawi: tot el que passa és culpad’ells. Però són 300 o 400 persones, és molt desproporcionadal’atenció mediàtica que rep aquest grup en comparació amb laque reben les accions de la resistència. Aquí veieu un cotxeque explota, però no veieu els 200 i 300 atacs diaris nostres quepateixen els americans. Els americans i Al-Qaeda volen el nos-tre país com a escenari de la seva guerra, però no és la nostra.

I qui està matant els cooperants estrangers? El nostre objectiu són els americans, no els cooperants, peròs’han comès alguns errors, i s’han matat cooperants. No hempogut controlar tots els grups que combaten. Però no volemcap cooperant a l’Iraq, només periodistes i la Creu Roja. Hi hamolta confusió respecte a qui són aquestes ONG i aquests coo-perants que han arribat. Per què venen aquest cooperants?Primer destrueixen el nostre país i després el reconstrueixen?Moltes gràcies però, si us plau, no vingueu. Quan s’alliberi elpaís sereu benvinguts, però ara sereu corresponsables, ajuda-reu els que estan ocupant, lluitant contra nosaltres i assassi-nant-nos.

I la resistència que vostè representa, quina classe d’estat vol per a l’Iraq? El 2 d’octubre de 2005 es van unificar tots els partits de l’opo-sició, i vam fer un front comú contra l’ocupació, el FrontPatriòtic Nacionalista i Islàmic -FPNI- que serà l’única forçalegítima que representi el poble iraquià. La nostra proposta ésformar un govern de transició amb tots els partits, tots almateix nivell, d’un any i mig de durada, i preparar una novaconstitució. Després, fer eleccions amb llibertat de partits perescollir president i Parlament, i aquest Parlament discutiràl’esborrany de la Constitució i després la votarà la gent.Aquesta és una visió compartida per tots els grups. No és capsituació ideal, però és el que es pot fer amb les condicions quetenim. Aquesta Constitució es basaria en els drets de la ciuta-dania i no en diferències ètniques o religioses, i no hi adme-tria cap discriminació sota cap pretext.

14

++info

"¿Què ha de passar, què ha de passar-nos perquè els pati-ments dels iraquians ens semblin “reals”? (...) Real, en sentitfort, és només el que podem canviar, o el que canvia de coples nostres vides, i l’ocupació de l’Iraq no pertany a cap de lesdues categories. Real és només allò que ens “escandalitza”,allò que –en la seva original accepció etimològica- ens facaure al terra; i la paradoxa de l’anomenada “societat delconeixement” és que en ella cap “saber” pot ja fer-nos caureni fer caure la barbàrie que el sosté. El sistema, per dir-ho d’al-guna manera, ha sobreviscut al coneixement, ha superat laseva completa superficialitat, la seva total visibilitat, de maneraque allò real, deslligat de la consciència, abasta únicament ara,com en la mentalitat primitiva, allò més empíric i allò més petit:el futbol, la canya, el cotxe, l’amenaça de la immigració. Quantmés en sabem, més ens angoixa tot allò que toquem”.

Santiago Alba Rico, del pròleg al llibre de cròniques “Iraq,el horror contemporáneo”, d’Iman Jamàs (periodistairaquiana).

Les forces d’ocupació volen unestat feble, un estat que noméssigui un pou de petroli

DESDELSUD

Preocupa el nou estatus de les ONG a l’Iraq

Segons el mateix al-Kubaysi, a l’Iraq hi ha 164 ONG estran-geres, bàsicament britàniques, nord-americanes i holandeses.

"La nova Llei de societat civil, que regula les organitzacions nogovernamentals (ONG) dissenyada pel ministre per a laSocietat Civil és font important de preocupació. L'esborrany dela Llei imposa dures restriccions a les organitzacions de lasocietat civil, tant nacionals com internacionals. Si s'aprova,entorpiria el treball de les ONG i debilitaria el seu paper. L'UNA-MI considera positiu el compromís de moltes organitzacionsde la societat civil, especialment de les organitzacions dedrets humans. [Aquestes organitzacions] s'han apropat al'Oficina de Drets Humans [de l'UNAMI] per donar suport alreforçament de l'imperi de la llei en relació amb la situació delsdrets humans al país. Al febrer, un grup de vuit ONG locals dedrets humans van llançar una iniciativa sota el lema "Deliver allweapons to the State” que es basava en l'article 9 de la novaConstitució iraquiana que estipula: "Es prohibeix la formacióde milícies militars fora del marc de les forces armades". Laprincipal demanda de les ONG és que aquestes milícies sigu-in desarmades i que es faci servir l’experiència de les NacionsUnides a Àfrica, Iugoslàvia i Llatinoamèrica per desarmar-les”.

De l’informe sobre Drets Humans a l’Iraq (gener-febrer 2006) de la Missiód’Assistència de les Nacions Unides a l’Iraq -UNAMI-.

Missió d’Assistència de les Nacions Unides per a l’Iraq(UNAMI) www.uniraq.org

Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania d’Iraqwww.nodo50.org/iraq

Stephen Zunes “La responsabilidad de EEUU en la violenciasectaria de Iraq” www.nodo50.org

Comunicat de l’Aliança Patriòtica Iraquiana: “La resistenciairaquí es la resistencia del pueblo" www.rebelion.org

15

Contrastant amb l’enorme soli-daritat de la ciutadania, elGovern espanyol respon a laseva primera gran crisi huma-nitària amb la repetició d’unmodel que havia criticat quanera a l’oposició: el model“FAD+ Forces Armades”.

Com en crisis anteriors, elgruix de l’ajuda espanyola vaprendre la forma de 50 milionsd’euros en crèdits tous ambcàrrec al Fons d’Ajuda alDesenvolupament (FAD) que,com s’anunciava en la premsa,ens convertia en el cinquèdonant mundial pocs dies des-prés de la catàstrofe. Ja enaquell moment, IntermónOxfam va denunciar l’inade-quació de l’instrument, i anun-ciava el risc que, com ja haviasucceït en crisis anteriors, l’a-juda no arribés a ser utilitzada.

El temps ens dóna la raó:passat més d’un any des ques’anunciessin aquests FAD, niun cèntim dels 50 milions noha estat utilitzat perquè cappaís afectat els ha acceptat, jaque els suposaria un majorendeutament en un momenten què necessiten tots elsrecursos disponibles per afron-tar tasques de reconstrucció.Això significa que encara quela quantitat anunciada perEspanya per a la crisi del tsuna-mi semblava alta, 70.77 milionsd’euros, la major part, 50milions, continuen a casa. Esconsolida així la teoria que elsFAD són un instrument inade-quat per a la reconstrucció, ique la seva aprovació en plenafase d’emergència responia a lacrònica escassetat de recursos ia la necessitat de consolidar laposició espanyola en els diesde la cursa entre països donan-

ts per veure qui aportava més,com a resposta a la crisi.

Cal destacar també la despe-sa derivada de la tramesa d’e-fectius de les Forces Armades ala zona, en concret a Indonèsia(7,8 milions d’euros), que elGovern va computar com aajuda humanitària. Aquestadespesa va ser superior a laquantitat invertida per l’AECIper a la fase d’emergència i re-construcció. Intermón Oxfam

considera positiu l’enviamentd’avions per realitzar tasqueslogístiques a Indonèsia els pri-mers dies de la crisi.L’enviament del vaixell Galíciaté, però, difícil explicació entermes de cost-eficàcia, i con-tradiu el criteri de temporalitatde l’assistència militar en lescrisis humanitàries defensatper l’ONU. A Indonèsia, elGalícia arriba tard, passada laprimera fase d’emergència i,una vegada que és allà i ja s’haincorregut en la despesa, esqueda poc temps, per la qualcosa no es rendibilitza la des-pesa.

L’AECI torna a incórrer enels seus problemes tradicionalsd’escassetat de recursos i d’unacontribució reduïda a les agèn-cies de les Nacions Unides,però cal reconèixer la sevarapidesa en la resposta.

Aprofitant que en aquestsmoments el Govern espanyolestà elaborant l’estratègia hu-manitària per als pròximsanys, Intermón insta l’Exe-cutiu a:

- Incrementar els fons desti-nats a l’ajuda humanitària perrespondre d’una manera efi-cient a aquestes crisis, i elevarel pressupost per a ajudahumanitària fins assolir el 7%del total de l’AOD neta, i crearun fons de reserva plurianualper enfrontar emergències.

- Centralitzar en l’AECI lesdecisions per a la concessiód’ajuda humanitària, i aconse-guir equilibrar la despesa d’aju-da directa (AECI) amb la des-pesa incorreguda per altresactors, com les Forces Arma-des.

- Fer un repartiment de fonssegons les necessitats, i no cri-

teris polítics o mediàtics, igarantir que tots els ajuts perfer front a crisis imprevistes,com el tsunami, són addicio-nals als compromisos d’ajudaja existents.

- Incrementar de forma subs-tancial les contribucions aorganismes multilaterals. Unprimer pas seria convertir els50 milions d’euros en FAD noutilitzats en el tsunami en unadonació substancial al recent-ment reformat Fons de lesNacions Unides per a Emer-gències (CERF), encara insufi-cientment finançat, perquè espugui respondre amb rapidesai eficàcia a qualsevol crisi hu-manitària, i s’atenguin les cri-sis oblidades.

- El Govern espanyol no had’utilitzar en crisis futuresl’instrument de crèdits FAD, niper a la fase d’emergència nide reconstrucció. A això escompromet en el Pla Director2005-2008, on diu que els fonsdedicats a l’acció humanitàriahan de ser no reemborsables idesvinculats.

- És necessari que la futuraestratègia d’acció humanitàriadelimiti el paper de les ForcesArmades en l’ajuda humanità-ria que, segons Intermón,s’hauria de circumscriure aactivitats de manteniment dela pau, creació de condicionsde seguretat perquè treballinels agents humanitaris, i su-port logístic quan no hi hagialtres alternatives disponibles,de forma temporal i sempresota coordinació civil. A més,les despeses d’operacions mili-tars que no siguin estrictamenthumanitàries no s’haurien decomputar com a Ajuda Oficialal Desenvolupament.

El tsunami en perspectivaLa resposta del Govern espanyol: més del mateixLara ContrerasTècnica d’Advocacy per al tsunami,Departament de Campanyes i Estudisd’Intermón Oxfam.

El 26 de desembre de 2004 un tsunami va arrasar milers dequilòmetres de la costa d’Indonèsia, Sri Lanka, l’Índia, les Maldives,Tailàndia, Myanmar i Somàlia, i va deixar prop de 230.000 morts imés de 1’8 milions de desplaçats.

++infoInforme IntermónOxfam, Los FAD para elTsunami se quedan encasa: un análisis de larespuesta española alTsunami del SudesteAsiático.www.intermonoxfam.org

Informe IntermónOxfam, Renovarse omorir. Por qué la reformade los créditos FAD nopuede esperar. www.intermonoxfam.org/unidadesinformacion/anex-os/7409/InformeFAD%20030406.pdf

“Los créditos FAD: denuevo en el punto demira”, pàgines 81 a 114, LaRealidad de la Ayuda 2004-2005, Intermón Oxfam.

José Antonio Sanahuja:“Guerras, Desastres yAyuda de Emergencia”.Intermón Oxfam 2002.

DESDELNORD

16

A diferència d’altres catàstro-fes, on les agències humanità-ries no tenen capacitat demobilitzar a temps els fonsnecessaris per dur a termeactivitats de socors pròpies del’acció humanitària, en la crisique va seguir al tsunami, elfinançament va desbordartotes les previsions. L’anàlisi dela resposta generada resulta,per tant, útil per extreure con-clusions sobre el funciona-ment del sistema internacionald’ajuda humanitària quan elsdiners no són un problema.

Amb l’objectiu de ser mésefectiva en la producció deconclusions útils, la TEC es vadividir en cinc blocs temàtics:la coordinació entre agències;la valoració de les necessitats;l’impacte en la capacitat nacio-nal i local; la vinculació delsesforços de rescat i ajuda ini-

cial a la rehabilitació i el desen-volupament; i la respostafinancera de la comunitatinternacional. Dins de la darre-ra categoria, a l’Estat espanyoles van realitzar avaluacions delfinançament oficial, el finança-ment de les ONG, la respostade les empreses i del públic, iel paper que els mitjans decomunicació varen jugar en lamobilització general.

Tot i fer falta encara la publi-cació de les conclusions glo-bals de la TEC, els informessobre la resposta espanyola jaestan disponibles. Les dadesrecollides xifren en 88 milionsd’euros les aportacions a lesONG espanyoles en la crisi deltsunami, una quantitat inaudi-ta. El 89% dels fons va prove-nir de donacions del públic, un2% d’empreses i el 9% restantde diferents organismes de la

cooperació descentralitzada.Dues ONG van recaptar mésdel 70% de les donacions, i laCreu Roja Espanyola va con-centrar ella sola més del 45%.

Malgrat la magnitud delsfons recaptats, les ONG van sersubjectes passius en la mobilit-zació general, ja que la granmajoria no va dur a termecampanyes especials ni es vandirigir a donants habituals pera emergències com l’agència

europea ECHO, de la qualnomés una ONG espanyola verebre diners. La passivitat deles ONG espanyoles en la cap-tació de recursos va ser a causaprobablement que Àsia noconstitueix la seva àrea priori-tària d’acció, i l’ajuda humani-tària tampoc representa la sevaactivitat central.

Sembla clar que el veritablerevulsiu en la mobilització ciu-tadana per a la resposta al tsu-nami van ser els mitjans decomunicació, i molt especial-ment la televisió. Dos canalsde televisió d’àmbit nacionalvan emetre programes espe-cials per recollir entre els teles-pectadors fons destinats a ONGamb programes d’ajuda a lesvíctimes del tsunami, i la res-posta solidària del públic es vaconvertir en una notícia dinsde la notícia.

Després del tsunami: una avaluació global i coordinadaLucía Fernández SuárezInvestigadora de la Fundació DARA

Internacional

La impressionant mobilització internacional per assistir a les víctimes del tsunami del 26 de desembre de 2004 va donar peua la formació d’una Coalició per a l’Avaluació del Tsunami (TEC,en les seves sigles en anglès), en la qual més de 50 agències del sector humanitari es van unir per analitzar els mecanismesde resposta que es van posar en funcionament després deldesastre.

++infoCoalició per al’Avaluació del Tsunamiwww.alnap.org/tec

Per consultar elsinformes sobre laresposta espanyola altsunami, visiteu la pàgi-na de la Fundació DARAInternacionalwww.daraint.org

Informe de laCoordinadora Europead’ONG -CONCORD-sobre el tsunamiwww.concordeurope.org

DESDELNORD

La resposta solidària delpúblic es vaconvertir enuna notíciadins de la notícia

17

Tan sols una petita part delsdiners recaptats va ser utilitza-da durant la fase d’emergència.El mes de juny de 2005 lesONG havien utilitzat un 14%dels fons, i van fer que la majorpart dels recursos es destines-sin a feines de reconstrucció idesenvolupament a mitjà illarg termini. És molt probableque com a conseqüència d’aixòhi hagi un desplaçament tem-poral del centre geogràfic d’ac-tivitat de les ONG d’AmèricaLlatina a Àsia.

Per la seva banda, el mónempresarial va jugar un papermolt discret en el finançamentde la resposta espanyola aldesastre. L’escassíssim nombred’empreses que van accedir aparticipar en l’estudi evidenciaque, incloent els casos en quèes realitzen donacions a causeshumanitàries, manca transpa-rència corporativa. Les dadesrecollides delaten l’absènciad’estratègia en la destinació defons a qüestions humanitàrieso que responguin a objectiusclars de responsabilitat socialcorporativa.

Crida l’atenció que ni elpúblic ni les empreses que hanaportat donacions expresseninterès a rebre informaciósobre la destinació dels fons, oque no se sentin defraudats siles ONG utilitzen part delsrecursos acumulats en la crisidel tsunami per a altres llocs oprojectes. D’altra banda, la des-confiança en la gestió de lesONG va ser un dels motiusmés esgrimits per què no van

contribuir a la campanya.La resposta oficial espanyola

es va caracteritzar, un cop més,per la multiplicitat d’actors, ladescoordinació, la utilitzaciódel model Hèrcules + FAD coma instrument principal d’ajuda,l’escassa col·laboració amb elssistemes de les Nacions Unidesi de la Creu Roja, i els proble-mes de doble comptabilitat al’hora de fer pública la contri-bució de les diferents adminis-tracions. En la resposta imme-diata, l’AECI va mobilitzar463.548 euros, el 2% del seu

pressupost de 2005 per a ajudahumanitària davant dels 8milions d’euros utilitzats pelMinisteri de Defensa. Els com-promisos en fons de recons-trucció, uns 88 milions d’euros,inclouen 80 milions en formade crèdits. D’aquests, 50 mili-ons corresponen a FAD i laresta a microcrèdits de difícildesemborsament.

Els principis de la BonaDonació Humanitària, alsquals Espanya es va adherir el2004, incideixen, entre d’altrescoses, en la ràpida mobilització

de fons per respondre a emer-gències. No obstant això, lesONG d’acció humanitària nopoden comptar amb fons del’AECI perquè els seus desem-borsaments estan subjectes aun calendari fix i a un procedi-ment de licitació pública.Tanmateix, els nombrosos trà-mits i aprovacions en diverses

instàncies requerits per realit-zar donacions a agències del’ONU dificulten la participacióde l’AECI en la resposta multi-lateral a crisis humanitàries.

Innovacions com les intro-duïdes per l’Agència Catalanade Cooperació al Desenvo-lupament, constituïda com aempresa pública, i, per tant,amb mecanismes més àgilsque una agència governamen-tal, avancen propostes de ges-tió que cal tenir en compte pera futures reformes.

DESDELNORD

El veritablerevulsiu en lamobilitzacióciutadana per ala resposta altsunami van serels mitjans decomunicació

Fotos: Carmen Rodr’iguez. Cedides per Intermón Oxfam. Projecte a Pompujar-Índia. Recuperació d’embassaments per a reg

Entrevista a David Sogge

“Hem de plantejar-nos quina és la lògica dels centres de poder”

18

Per Toni Royo i Montse Santolino FCONGD

David Sogge és consultor internacional i editor de Compasión yCálculo, un dels primers llibres que, des de dins, va criticar ober-tament l’evolució de les ONGD. Aquell llibre va ser publicat aEspanya el 1998, moment encara d’efervescència i creixementdel sector, i és particularment interessant veure com algunes ten-dències internacionals i europees que descrivia s’han reproduït alsistema espanyol i català d’ajuda. El 2002 David Sogge va publicarDar y Tomar on plantejava la necessitat urgent de reformar idemocratitzar el sistema internacional d’Ajuda Oficial alDesenvolupament -AOD- en el seu conjunt. El vam entrevistaraprofitant la seva visita a Barcelona convidat per Àgora Nord-Sud.

QQuuiinnaa ééss llaa vvoossttrraa pprriinncciippaall ccrrííttiiccaa aall ssiisstteemmaa dd’’aajjuuddaa?? Si analitzem el final de la cadena de l’ajut i mirem quins en sónels efectes, veiem que les ONGD sovint fan un bon treball peròels resultats d’aquest treball són “escombrats” per unes altres ten-dències del propi sistema d’ajut. Per què els petits agricultors deCentreamèrica, que conreen segons els programes del sistemad’ajut, ho perden tot quan baixen els preus? Aquesta reflexió ensporta a dalt de tot de la cadena d’ajut, a Washington, a París... Ésaquí on es troben tots els problemes. Com reformar aquest siste-ma d’ajut? Per què tant treball de les associacions pageses, de lesorganitzacions de dones, etc., no modifica la situació? Perquè noabordem les problemàtiques fonamentals: l’atur, la violència, lapobresa... El que hem de plantejar-nos és quina és la lògica delscentres de poder, i enfocar la nostra feina cap a ells.

Per altra banda, des de principis de 2000 es posa l’èmfasi en lareducció de la pobresa, i la tendència és que bona part dels recur-sos es traslladin dels projectes als governs sota la fórmula desuport pressupostari, o suport a programes. Estem parlant d’un30%-35% dels fons globals de l’AOD, i si fem cas de les promesesdel G-8, quant a l’increment de l’ajut, això suposaria que el 2015,al voltant del 60-70% dels recursos, aniria a recolzament pressu-postari. Estem, doncs, davant el declivi de l’enfocament basat enprojectes, i davant l’increment de l’ajut govern a govern, i cal

tenir-ne en compte les conseqüències. A mi, almenys, em plante-ja un conflicte intern: penso que es bo que les decisions sobre l’úsdels diners les faci el país destinatari, però quan veiem les inves-tigacions sobre com l’ajuda reforça els governs, veiem que noméss’engreixen els comptes bancaris dels països rics petrolers i queaixò té conseqüències polítiques. Els que decideixen ho fan sem-pre mirant cap a Washington i París, no cap a la gent de base.Llavors, el repte per a les ONG, el seu poder secret, és trobarmecanismes per veure si els que prenen les decisions aGuatemala, Malawi o Costa d’Ivori les prenen segons Washingtoni París, o segons el seu progrés i els seus moviments socials.Angola, per exemple, és un país destrossat pel petroli, i per un sis-tema d’ajuda no democràtic.

PPeell qquuee ffaa aa aaqquueessttaa aajjuuddaa ggoovveerrnn aa ggoovveerrnn,, uunn ppaaííss ppeettiitt ccoommCCaattaalluunnyyaa,, qquuiinn ttiippuuss ddee ccooooppeerraacciióó ppooddrriiaa ffeerr ppeerr sseerr eeffiiccaaçç?? SSeerriiaaaapprrooppiiaaddaa uunnaa ccooooppeerraacciióó aammbb rreeggiioonnss ddee ccaarraacctteerrííssttiiqquueess ssiimmiillaarrss??Hi ha un cert mite que el desenvolupament s’assoleix quan eldonant estranger concentra els seus recursos en un àrea geogrà-fica petita. Hi ha una part d’exageració. L’ajuda estrangera és unapetita cosa dins el conjunt i en el cas d’entitats com les catalanes,que intervenen a molts llocs, la concentració és un risc perquèsuposa apartar-se de moltes experiències que estan succeint almón, en un sentit ampli. És veritat que el Pla Marschall va tenirimpacte en el desenvolupament, però la veritable aportació aldesenvolupament de cada país es va fer des de dins dels propispaïsos, i això serveix avui per a Moçambic i Malawi. Als meusulls, el que és important és inspirar-se en nous models i, sensenegar completament el mite de la concentració, no s’ha d’oblidarel rol que l’ajut estranger pot jugar a promoure aquests nousmodels. El que l’ajut governamental hauria de fer no és tantfinançar directament les comunitats, perquè pot ser perillós, per-què els moviments socials han de tenir vida pròpia; el que s’hau-ria de fer és finançar el context, afavorir un espai en el qualpuguin donar-se formes democràtiques de control. Es poden pro-veir, per exemple, els mitjans de comunicació, una ràdio que doniveu als moviments socials, donar-los suport jurídic... aquestes

DESDELNORD

Foto: FCONGD. Entrevista a D. Sogge al seu hotel

19

intervencions afavoreixen les condicions, però sense ser suportdirecte als moviments socials.

Els fons locals són una fórmula segons la qual les decisionssobre l’atribució dels diners de la cooperació es prenen a un nivellmolt baix, als districtes, fins i tot a llocs on no hi ha experiènciaen gestió de recursos. Ho he vist al Nord de Moçambic, petitsexperiments, fràgils, però funcionen. Podríem imaginar una coo-peració catalana connectada amb aquestes experiències de petitaescala i de nivell local. Les decisions es prenen a la base: un campd’esports, una mesquita, una millor carretera... i després semprehi ha algú fent una funció de guardià, periodistes locals, contro-lant com s’utilitzen els diners. Catalunya hauria de buscar lamanera de recolzar aquests formes de solidaritat poble a poble,comunitat a comunitat, perquè han funcionat molt bé les rela-cions entre iguals, entre sindicats de l’est i l’oest, entre grups dedones...

PPeerròò ccaallddrriiaa ttaammbbéé vviinnccuullaarr mmééss lleess ppoollííttiiqquueess ppúúbblliiqquueess ddeell NNoorrdd iilleess qquuee pprreetteenneemm pprroommoouurree aall SSuudd?? Sí. A Holanda això va succeir amb un ministre de cooperació moltprogressista quan va dedicar una part important del pressupost al’educació pública. Va servir per crear infraestructura, comitèslocals, debats que van possibilitar als holandesos comprendre elque estava passant. Però ara aquest treball en educació pública haestat avaluat després pel govern segons un únic criteri: quinsuport polític suposa això per a l’ajut oficial del govern? Es mantéel suport polític a l’ajut oficial (que tradicionalment ha tingut unsuport del 80%), per tant Holanda ha de continuar ajudant els paï-sos pobres. Això està creant contradiccions perquè estem obte-nint un alt suport públic per a l’ajut, però quan preguntes a lagent si aquest ajut és efectiu, diu que no. Hi ha una esquerda i uncreixent escepticisme. És una bomba de rellotgeria que no trigaràa explotar. Com s’interpreta l’AOD, quines són les esperances ques’hi posen?

PPllaanntteeggeeuu,, aa mmééss,, llaa nneecceessssiittaatt ddee ccaannvviiaarr eell rrooll ddee lleess OONNGGDD??La idea surt de John Saxby, un col·lega canadenc que va col·labo-rar a Compasión y Cálculo. Ell planteja: quina és la identitat de lesONGD? Són simplement una classe d’empreses socials que, percasualitat, tenen una adreça de treball fora del país d’origen, o sónorganitzacions que neixen de la societat i que representen un soci(en el seu sentit original, i no en l’ús superficial que es fa ara d’a-quest concepte) que té els mateixos interessos? Una manera dedefinir les ONGD és veure com es defineixen a elles mateixes:membres dels moviments socials, en el seu sentit més ampli, oempreses socials “estatals” que redistribueixen els excedents?

Un altre aspecte és la seva capacitat d’estar preparades perendegar una autocrítica que aprofundeixi i incideixi en el conjuntde l’estructura del sistema d’ajuda, i que busqui saber on es pre-nen les decisions reals. A Holanda hi ha un Ministeri deCooperació Estrangera que és l’interlocutor de les ONGD quedóna els diners i fa les polítiques de cooperació, però si parlem decentres reals de poder, el que compta és el ministre de Financesque pot enviar un representant al FMI, o a les autoritats del BM.Aquesta és una de les mancances de les ONGD: haurien d’ampliarel seu radi de visió política: no hem d’oblidar el ministre deCooperació, però hem d’incorporar-hi el ministre de Finances.

HHeeuu ddiitt qquuee eell ddeesseennvvoolluuppaammeenntt ééss uunn oobbjjeeccttiiuu ppoollííttiicc ttrraaccttaatt eenntteerrmmeess ttèèccnniiccss,, ii qquuee eellss iinnddiiccaaddoorrss ii lleess aavvaalluuaacciioonnss hhaann aaccaappaarraatteellss ddiissccuurrssooss ii eennss hheemm oobblliiddaatt ddee lleess rreellaacciioonnss ddee ppooddeerr ii ll’’eexxpplloottaa--cciióó.. CCaall llaa rreeppoolliittiittzzaacciióó ddee lleess OONNGGDD ppeerr ttoorrnnaarr aa sseerr aaggeennttss ppeerr aall’’eemmaanncciippaacciióó?? Sens dubte. L’ajut al desenvolupament s’ha convertit en una bran-ca molt professionalitzada, i ja veiem el resultat del treball detants experts. No podem oblidar, però, que a vegades el tracta-ment tècnic permet amagar el suport a un moviment polític. AAngola jo vaig viure, en un moment en què els problemes de lareforma agrària no es podien abordar de manera política, algunesONG els van abordar de manera tècnica i parlaven d’eficiènciaproductiva, gestió de la terra, etc., i així el Govern ho va acceptar,va ser una possibilitat d’obrir-hi espais. Hi ha organitzacions quetreballen en condicions molt difícils i han d’amagar la part políti-ca per introduir-la millor.

Ara torno d’un viatge on m’ha cridat l’atenció la força que està

prenent el moviment contra el barraquisme. Com la cooperaciópot desenvolupar relacions amb aquest moviment social? No ésfàcil perquè ells no poden fer fantàstics projectes, informes etc.,cal una intermediació, i això és el que podrien fer les ONGD dela teva Federació.

UUnnaa ddee lleess sseevveess aappoorrttaacciioonnss mmééss iinntteerreessssaannttss ééss hhaavveerr ddeeffiinniitt eellssiisstteemmaa dd’’aajjuuddaa ccoomm uunn ssiisstteemmaa ddee ccoonneeiixxeemmeenntt,, ddee pprroodduucccciióó,,ttrraannssmmiissssiióó ii lleeggiittiimmaacciióó ddee ccoonneeiixxeemmeenntt ii,, aa ppaarrttiirr dd’’aaqquueessttaa iiddeeaa,,ddiieeuu qquuee ccaall eennttrraarr aa llaa ““bbaattaallllaa ddee lleess iiddeeeess”” ppeerrqquuèè ll’’iinnssttrruummeennttmmééss iimmppoorrttaanntt ddeell ppooddeerr ééss pprreecciissaammeenntt llaa sseevvaa ccaappaacciittaatt ddee ddeeffii--nniirr lleess aalltteerrnnaattiivveess.. EEnn aaqquueesstt sseennttiitt,, ppoosseeuu ccoomm aa eexxeemmppllee lleess oorrggaa--nniittzzaacciioonnss eeccoollooggiisstteess ppeerrqquuèè hhaann aaccoonnsseegguuiitt ffiixxaarr eenn ll’’iimmaaggiinnaarriiccooll··lleeccttiiuu llaa iiddeeaa qquuee ccaall ttrraannssffoorrmmaarr eell ssiisstteemmaa...... El poder dels moviments ecologistes i la confiança que inspirenles ONG mediambientalistes reposa sobre dues qüestions: han fetels deures, coneixen de què parlen, i a més no semblen lligades acap tipus d’interès privat. Les nostres ONG de desenvolupamenthaurien de tenir en compte aquests dos aspectes.

CCoonnttiinnuueeuu ppeennssaanntt qquuee lleess OONNGGDD hhaann ddee ddeesseennvvoolluuppaarr aallgguunneessccaappaacciittaattss ccoomm pprrooffuunnddiittaatt iinntteell··lleeccttuuaall,, hhaabbiilliittaattss eenn ccoommuunniiccaacciióóii eessttrraattèèggiieess eenn xxaarrxxaa,, ppeerrqquuèè ddee ll’’aallttrraa bbaannddaa eessttàà ll’’eexxèèrrcciitt dd’’iinnvveess--ttiiggaaddoorrss ddeell BBaanncc MMuunnddiiaall?? Una de les preocupacions que ens va portar a escriure Compasióny Cálculo va ser que, al 1996, vèiem que molt pocs grups feienactivisme polític. Quan vam escriure fa 10 anys Compasión yCálculo érem pessimistes, però avui hem de modificar aquest pes-simisme i expressar cert optimisme. Per un costat, tenim el dis-curs crític que han desenvolupat les ONG contra les institucionsfinanceres internacionals, i com aquestes, i òbviament no horeconeixeran, han agafat prestades les seves idees i les han for-çat a ser més transparents, tot i la manca de transparència gene-ral. És molt important que el coneixement no es monopolitzi, queno quedi en secret. Potser hi ha una certa por en les ONGD a feraquesta tasca intel·lectual, a dedicar-hi recursos, però hem de serconscients i autocrítics amb els nostres arguments i amb el nos-tre coneixement. Normalment aquells que han pres algun riscd’aquest tipus han tingut èxit i s’ha comprovat que estaven en elbon camí.

II qquuiinneess ccoonnssiiddeerreeuu qquuee ssóónn lleess OONNGGDD qquuee hhaann ffeett uunnaa bboonnaa ffeeiinnaaeenn aaqquueesstt sseennttiitt??Els primers que van treballar fort en aquests temes van serOxfam, que el 1999 o el 2000 van fer un estudi sobre el sistemafinancer mundial i els paradisos fiscals, però ara han pres unadirecció diferent, s’han tornat més cautelosos. Ara mateix, orga-nitzacions com Action Aid focalitzen molt la seva feina en el fona-mentalisme de mercat i el Fons Monetari Internacional, i tambéhi ha organitzacions com l’International Institut for Environmentand Development de Londres que fan un treball de gran qualitatbasat en el coneixement, gràcies a la relació que tenen amb elsmoviments socials de tot el món. En general, aquesta mena detreballs de bona qualitat estan lligats a la relació amb experiènciesde base. Confio que Oxfam reprengui aquella primera línia de tre-ball, i que hi hagi més relació entre la Universitat i les ONGD mésprogressistes. També penso que no és impossible que alguns ajun-taments i grups professionals o sindicats treballin en la mateixalínia i es puguin donar col·laboracions i intercanvis d’informació.

DESDELNORD

++infoDavid Sogge, Compasión y cálculo, Icaria, 1998.David Sogge, Dar y tomar, Icaria, 2002.David Sogge, “Ayuda internacional: una reforma necesa-ria”, Le Monde Diplomatique, setembre 2004.Mark Engler, “La politización de la ayuda”,www.democracyuprising.com

20

Dossier OMC

La liberalització de serveis en l’OMC Un tema clau en l’agenda del desenvolupament

DESDELNORD

Antoni Verger PlanellsMembre del Seminari d’Anàlisi de les Polítiques Socials -SAPS- de la UAB i col·laborador de l’Observatori del Deute en la Globalització.

En l’última Conferència Ministerial de l’Organització Mundial delComerç (OMC), celebrada a Hong Kong del 13 al 18 de desembrede 2005, es van prendre decisions de gran transcendència per al’avenç de la liberalització comercial de serveis. En aquest articleexpliquem per què allò decidit a Hong Kong pot condicionar mar-cadament el model de desenvolupament dels països del Sud.

BBrreeuu iinnttrroodduucccciióó aa ll’’AAccoorrdd ddee SSeerrvveeiiss ddee ll’’OOMMCCFins al 1995, any en què va ser creada l’OMC, els acords decomerç internacional establien únicament el comerç de béns(matèries primeres, manufactures, etc.). Però arran de la creixentimportància del sector serveis en l’economia mundial -que equi-val actualment al 60% del PIB mundial- l’OMC va considerar devital importància introduir els serveis en el seu àmbit material.Per aquest motiu es va constituir l’Acord General de Comerç deServeis (AGCS/GATS).

L’AGCS promou la comercialització de tot tipus de serveis: tele-comunicacions, turisme, finances, jocs d’atzar, etc. Fins i tot pre-veu serveis que associem abans a drets socials que a mercaderiescomercialitzables com són el subministrament d’aigua, la sanitato l’educació. Seguint la lògica institucional de l’OMC, l’AGCS té lafinalitat d’”establir un marc normatiu internacional per al comerçde serveis, i contribuir així a la seva expansió progressiva”. Perquèaixò sigui possible, els països membres han de liberalitzar els seusmercats de serveis a través de diferents rondes de negociació.

La comercialització de serveis és més complexa que la comer-cialització de béns. Els béns s’introdueixen en un contenidor, estransporten cap a un altre país en un vaixell o en un camió i sónconsumits. Però això no es pot fer amb els serveis, ja que normal-ment els serveis són produïts i són consumits de manera simul-tània. Per resoldre aquest problema, l’OMC estableix que hi haquatre formes de comercialitzar serveis: 1) comerç transfronte-rer: consisteix a subministrar un servei a distància (consultesmèdiques via internet, cursos de formació a distància, jocs d’atzarvirtuals, etc.); 2) consum a l’estranger: els consumidors es traslla-den a un altre país per accedir a un servei; 3) presència comer-cial: una empresa de serveis estableix una filial a l’estranger. Enaquest cas, s’efectua una operació d’inversió estrangera directa ies promou l’expansió d’empreses transnacionals de serveis. 4)presència de persones naturals: un professional es desplaça a unpaís estranger per subministrar un servei.

DDeessiigguuaallttaatt NNoorrdd--SSuudd eenn eell ccoommeerrçç ddee sseerrvveeiissEn general, als països del Sud no els beneficia l’avenç de la libe-ralització comercial a través de l’AGCS. La principal raó d’això ésque aquests països no són competitius en l’exportació de serveisja que els mercats internacionals de serveis estan dominats perles grans transnacionals dels països rics. És més, les empreses deserveis dels països més pobres no solament tenen dificultats perpenetrar en els mercats de serveis estrangers sinó que, a mesuraque avança la liberalització, tenen majors dificultats per sobreviu-re en el seu propi territori1. Això és perquè en un mercat globalliberalitzat les empreses menys competitives seran fàcilmentabsorbides pels grans competidors. Hem de tenir en compte queles grans transnacionals tenen més recursos financers i tecnolò-gics, i poden aprofitar millor les economies d’escala, tenen majorcapacitat de vendre el seu producte a través de la publicitat, etc.

Un altre efecte directe de la liberalització de serveis als països

del Sud és que agreuja el fenomen conegut com a fuga de cer-vells, ja que una de les formes de comerçialització de serveis (pre-sència de persones naturals) afavoreix que professionals qualifi-cats vagin a treballar a altres punts del planeta. Això es tradueixen la pèrdua de capital cultural i de recursos humans d’alt nivellper part dels països del Sud. No obstant això, alguns d’aquests paï-sos, com l’Índia, tenen interès que avanci la liberalització enaquest sentit ja que disposen de molta població qualificada i inac-tiva, i el fet que puguin emigrar i treballar a països rics suposaràun augment de l’ingrés de les divises en concepte de remeses.

De tot això es dedueix que els països del Nord i les principalsempreses de serveis són les parts més interessades en l’avenç dela liberalització dels serveis. Precisament, abans de laConferència d’Hong Kong, els països rics i les seves empreseshavien expressat la seva impaciència arran del lent avenç de l’úl-tima ronda de negociacions de l’Acord de Serveis2. L’esmentadaronda de negociacions es va iniciar el gener de l’any 2000 i haviad’haver finalitzat el gener de 2005. Però les negociacions no s’handesenvolupat al ritme esperat motiu pel qual la ronda encara noha pogut concloure. Les rondes de negociacions finalitzen quantots els països membres de l’OMC presentin la seva llista d’ofer-tes de liberalització definitiva, però a dia d’avui encara hi ha 55països membres de l’OMC que no han realitzat ofertes de libera-lització dels seus serveis. ?No és casualitat que el club de 55 depaïsos amb reserves a la liberalització estigui integrat exclusiva-ment per països del Sud.

Abans de la Conferència d’Hong Kong, els països rics atribuïenel bloqueig de les negociacions a la metodologia de negociació del’AGCS. Consideraven que aquesta metodologia era excessiva-

Els països del Nord i les principalsempreses de serveis són les partsmés interessades en l’avenç de la liberalització dels serveis

Manifestació de la Unión de Trabajadores Rurales Sin Tierra y la Unión de Jóvenes Campesinas de Cuyo - Mendoza, Argentina, novembre 2005. Cedida per Enginyeria Sense Fronteres

21

ment flexible, la qual cosa permetia als països del Sud evadir l’es-tabliment de compromisos de liberalització. Així, els païsospodien presentar “llistes d’ofertes” buides -és a dir, sense compro-misos de liberalització- en finalitzar la ronda de negociacions, opodien fer oïdes sordes a les invitacions a negociar que els feienarribar aquells països amb interès a penetrar en els seus mercatsde serveis. Per tant, els països membres comptaven amb un amplimarge de maniobra per decidir si liberalitzaven o no els seus sec-tors de serveis.

Com a conseqüència d’això, els membres de l’OMC amb inte-ressos més ofensius en matèria de serveis van pressionar perquèa Hong Kong es modifiqués la metodologia de negociació del’AGCS. Així, segons valoracions de Martin Kohr “el veritablepremi que els països desenvolupats volien obtenir a Hong Kongera un canvi en les modalitats de negociació de serveis, la qualcosa els permetria comptar amb nous instruments per pressionarels països en desenvolupament per obrir els seus subsectors deserveis clau”3 .

QQuuèè eess vvaa ddeecciiddiirr aa HHoonngg KKoonngg eenn mmaattèèrriiaa ddee sseerrvveeiiss?? Mesos abans de la Conferència d’Hong Kong, els països rics -lide-rats per la UE- van impulsar una estratègia per canviar la meto-dologia de l’AGCS. Inicialment, proposaven la introducció de“punts de referència” en cada ronda de negociacions (és a dir, queen cada ronda, els països haguessin de liberalitzar un nombremínim de subsectors de serveis) i l’adopció d’una “aproximacióplurilateral i sectorial” en la negociació (amb què obrir negocia-cions obligatòries sobre temes concrets i evitar així que, comdèiem abans, els països poguessin fer oïdes sordes a determina-des demandes). Molts d’aquests punts van ser introduïts a un delsannexos de l’esborrany de la Declaració Ministerial de laConferència, concretament, a l’Annex C.

Tanmateix, tot just iniciar-se la negociació sobre serveis a HongKong, els països africans i alguns països asiàtics van presentaruna proposta alternativa a la dels països desenvolupats. Per laseva part, un grup de set països del Sud encapçalats perVeneçuela va presentar un document de posició en el qual, demanera molt sintètica i taxativa, manifestaven que l’Annex C

havia de ser eliminat completament de la Declaració perquè per-judicava clarament els interessos dels països en desenvolupa-ment. Aquestes posicions inicials feien augurar que l’Annex C noseria aprovat (o que, almenys, el seu contingut seria molt desca-feïnat), però al final d’una intensa setmana de negociacions es vaaprovar una Declaració Ministerial amb un annex sobre serveismolt semblant a l’inicial. Concretament, els països “van consen-suar” adoptar un enfocament plurilateral i sectorial de la negocia-ció. A més, van definir una agenda de negociació bastant atapeï-da en la qual s’estableix que la ronda de serveis ha de finalitzar el31 d’octubre de 2006. Finalment, encara que no es van adoptar elspolèmics “punts de referència” pels quals pressionava la delega-ció europea, es va incloure -en una nota al peu de l’Annex C- unallista de sectors concrets en els quals es “recomana” que els paï-sos membres estableixin compromisos de liberalització. En defi-nitiva, es van aprovar una sèrie d’elements que permetran inten-sificar el ritme de la negociació i introduir encara més pressió alspaïsos del Sud perquè liberalitzin els seus serveis.

L’aprovació de l’Annex C està envoltada de misteri. La maneracom el tema de serveis va ser negociat i va ser aprovat plantejapreguntes difícils de contestar a causa de la falta de transparència

manifesta durant la Conferència. De fet, les principals decisionssobre serveis es van prendre en una maratoniana “reunió de salaverda” que va durar 24 hores i en què van participar només tren-ta països. Malgrat aquestes dificultats, hi ha una sèrie de qües-tions que ens ajuden a explicar, encara que sigui de manera par-cial, per què es va aprovar l’Annex sobre serveis:

- En primer lloc, el facilitador de les negociacions sobre serveisen la Conferència Ministerial d’Hong Kong, el sud-coreà HyungChong Kim, va adoptar un rol marcadament parcial. Entre altrescoses, va discriminar les propostes alternatives a l’Annex C i vaadoptar tàctiques autoritàries4.

- En segon lloc, alguns països que a l’inici de la Conferènciaeren molt crítics amb l’Annex C van acabar donant-li el vistiplau.Possiblement, alguns països van adoptar inicialment una actitudcrítica més com a estratègia de negociació que per convicció polí-tica.

- D’altra banda, el consens dels països més pobres va ser “com-prat” pels països rics amb un conjunt d’“ajuts” per afavorir la sevaparticipació en el comerç internacional. A aquestes mesures seles va donar a conèixer com el “paquet de desenvolupament”5 .

- Finalment, Brasil i Índia no van exercir el lideratge del blocdels països del Sud, com sí van fer en edicions anteriors. És més,en matèria de serveis, Índia era favorable a l’aprovació de l’AnnexC perquè, com hem dit anteriorment, té interès en l’exportació demà d’obra qualificada.

CCoomm aa ccoonncclluussiióó Alguns dels elements apuntats indiquen que hi ha seriosos dèfi-cits en el procés de presa de decisions de l’OMC. Aquests dèficits,com es va demostrar a Hong Kong, perjudiquen clarament elspaïsos del Sud ja que molts d’ells (sobretot els PMA) comptenamb menys recursos per participar plenament en el procés depresa de decisions i, en moltes ocasions, el seu vot és “comprat”amb certa facilitat.

Però el sistema OMC remet a una problemàtica de majorimportància. Ens referim al model de desenvolupament i a l’or-dre econòmic mundial que promou. En concret, l’avenç de la libe-ralització comercial en matèria de serveis afavoreix l’expansió il’hegemonia en els mercats de les grans empreses transnacionals,la mercantilització de serveis bàsics així com un intercanvi des-igual i un desenvolupament dependent als països del Sud.Lamentablement, les noves modalitats de negociació de l’AGCSaprovades a Hong Kong poden contribuir que aquest model avan-ci amb major celeritat. En tot cas, l’any 2006 serà determinant persaber si els països del Sud mantindran certa capacitat de promou-re un desenvolupament endogen i autocentrat en matèria de ser-veis o si seran integrats amb major intensitat en un sistema decomerç internacional ultraliberal en el qual tenen molt a perdrei poc a guanyar.

1 Així ha estat ja en diferents sectors de serveis de molts països d’Amèrica Llatinaarran de la liberalització promoguda pel Plans d’Ajustament del Banc Mundial.2 Vegeu per exemple els comunicats al respecte de lobbys empresarials coml’European Services Forum (www.esf.be) o la Coalition of Services Industry(www.uscsi.org).3 Khor, M. (2005). “WTO Ministerial Outcome Imbalanced Against DevelopingCountries” en www.twnside.org.sg/title2/twninfo339.htm4 Es va arribar a l’extrem que el facilitador no va difondre propostes de membresque eren crítiques amb l’Annex C amb l’argumentació que s’havia fet malbé lafotocopiadora.5 Algunes de les mesures establertes pel “paquet de desenvolupament” són: accésals mercats per a productes dels països menys avançats (PMA); “ajuda per alcomerç”, és a dir, crèdits per assistència tècnica, adaptació d’infraestructures, etc.;atorgar caràcter permanent a una clàusula de l’acord de patent que permet alsPMA importar medicaments genèrics en cas d’emergència sanitària; etc. Vegeules crítiques al “paquet de desenvolupament” a “L’OMC no descarrila a HongKong” que es pot descarregar de: www.rebelion.org/noticia.php?id=24798

DESDELNORD

++infoPer saber-ne més:IATP- TradeObservatorywww.tradeobservatory.org

Focus on the GlobalSouth www.focusweb.org

++accióA Catalunya: CampanyaProu OMCwww.pangea.org/prouomc

Àmbit internacional: ElNostre Món no Està enVenda www.ourworldisnot-forsale.org

Hi ha seriosos dèficits en el procésde presa de decisions de l’OMC

22

DESDELNORD

Lluís BasteiroMembre d’Enginyeria Sense Fronteres

Del 13 al 18 de desembre del’any passat es va celebrar aHong Kong la 6a ConferènciaMinisterial de l’OrganitzacióMundial del Comerç (OMC),amb una agenda ben clara pelque fa als serveis i, per tant, al’aigua: accelerar la libera-lització i la comercialització rec-ollides a l’Acord General deComerç de Serveis (AGCS).L’objectiu de l’acord és obrir elsserveis a la competència inter-nacional i permetre que lesempreses transnacionals inver-teixin i facin negoci en qualsevolsector, en qualsevol país, amb lamínima regulació i control.

Sota aquesta òptica, s’enténperfectament que la UE estiguidisposada a sacrificar aspectesagrícoles, com els subsidis, acanvi de rèdits en el sectorserveis, molt especialment pelque fa a l’aigua.

Però l’aigua per a ús domès-tic només suposa el 8% deltotal que s’utilitza al planeta. El22% que s’empra en activitatsindustrials (generació d’ener-gia hidroelèctrica, activitatsextractives...) i el 70% restantque s’endú l’agricultura, el sec-tor que consumeix més aigua,s’emmarquen dins l’OMC enaltres negociacions fora del’AGCS. A més, cal tenir encompte que també fora del’AGCS queden recollits aspec-tes crucials per al sector, coml’aigua envasada, el transportfluvial o l’exportació d’aigua.

Però és l’aigua una mercade-ria? Un servei comercialitza-ble? O es tracta d’un serveibàsic, un dret humà universal?Òbviament, l’OMC ja hi hatriat. En qualsevol cas, ésamplíssim el ventall de decla-racions internacionals, la pri-mera d’elles ja l’any 1948, queconsideren l’aigua com un dretfonamental per a la vida i lasalut, i defineix el seu caire

públic. Però l’OMC, deslligadade l’ordenament jurídic de lesNacions Unides, no necessitareconèixer els drets humansni els pactes internacionalsque protegeixen l’aigua com adret, amb totes les conse-qüències que això pot com-portar.

L’aigua queda emmarcadaprincipalment en el sector deserveis mediambientals, undels 12 sectors establerts al’AGCS, que a la seva vegadase subdivideixen en 163 sub-

sectors sobre els quals els paï-sos poden fer ofertes i prendrecompromisos; entre aquestssubsectors es troba el saneja-ment i el tractament d’aigüesresiduals, però no el que seria,de forma explícita, el proveï-ment d’aigua. La UE està pres-sionant, sota l’ambigu paraiguadel subsector altres serveisambientals, per introduir unanova llista on aparegui el sub-sector captació, tractament i dis-tribució d’aigua. De fet, la UE jas’ha dirigit als països membresamb aquesta nova llista.

Cal tenir en compte que lesprincipals empreses de proveï-ment i sanejament d’aigua sóneuropees. L’any 2002, Suez,Vivendi i RWE van col·laboraramb la Comissió Europea perpreparar les sol·licituds dirigi-des a 72 països, perquè obrissinels respectius mercats del sub-ministrament i el tractament del’aigua dins el marc de l’AGCS.

En definitiva, tot i quel’AGCS no significarà la priva-tització automàtica de tots elsserveis públics, sí porta a unaliberalització progressiva que,en el cas de l’aigua, pot con-duir a una situació on un estatno pugui protegir el seu dret autilitzar i regular el recurshídric. Per posar només unsexemples, en cas que l’AGCS jahagués estat operatiu, nohagués estat possible queBechtel i Abengoa sortissin deCochabamba, ni que el refe-rèndum contra la privatitzacióde l’aigua fos vinculant per alGovern de l’Uruguai.

Com estan les negociacionsal voltant de l’aigua dinsl’AGCS? Fins al juliol de 2005,cap país empobrit havia res-post a les demandes de la UEdins el subsector captació, trac-tament i distribució d’aigua per aús humà. Fins i tot, 45 països,tot ells novament països empo-brits, encara no havien presen-tat una primera llista d’ofertesper a cap servei. Per a l’OMC,la liberalització de serveis noestà avançant com s’esperavaja que, a banda de les 45 llistes

absents, les que s’han presen-tat són de baixa qualitat. Perresoldre aquest problema, laUE està pressionant perquè esdoni un canvi en les negocia-cions de l’AGCS, i estableix quo-tes de referència que garanteixinun mínim de qualitat i quanti-tat d’ofertes de liberalització.

Finalment, la majoria de paï-sos del Sud volien tractar elsmecanismes de protecció, queflexibilitzarien la retirada d’uncompromís de liberalització.

Però malgrat tot, tampoc espot dir que tot siguin malesnotícies. A falta que encara esfaci públic, sembla ser que lapressió exercida a Brussel·lespels moviments socials hacomençat a donar fruits, i a ladarrera ronda de compromisostancada el febrer d’aquest any,la UE ha retirat les sevesdemandes en el sector del pro-veïment d’aigua. Tot éscomençar.

Dossier OMC

A qui li interessaprivatitzar l’aigua?

++infoQuaderns Internacionalsde Tecnologia per alDesenvolupament Humà,Aigua i Sanejamentwww.cuadernos.tpdh.org

Fòrum Alternatiu Mundialde l’Aiguawww.fame2005.org/index

Comissió per a la GestióIntegral de l’Aigua a Bolivia(CGIAB) www.aguabolivia.org

++accióCampanya internacional:www.waternotforsale.org

Campanya “Aigua detothom: Un dret i no unamercaderia”, EnginyeriaSense Frontereshttp://catalunya.ingenieriasin-fronteras.org/campanya_aigua

Intermón-Oxfam,“Campanya Dia Mundial de l’Aigua”www.intermonoxfam.org/agua

Acció contra la Fam,“Una gota d’aigua.

Una gota de vida” www.accioncontraelhambre.org

Fonts públiques d’aigua a Etiòpia, projecte d’assessoria tècnica. Cedida perEnginyeria Sense Fronteres

23

DESDELNORD

Eloísa Nos AldásC-ACTS (Centre d’Anàlisi de laComunicació del Tercer Sector),Línia de Comunicació de la CàtedraUNESCO de Filosofia per a la Pau,Universitat Jaume I de Castelló

Les característiques, necessi-tats i particularitats de lacomunicació publicitària de lesorganitzacions del TercerSector reclamen als responsa-bles de la seva elaboració quesiguin molt conscients de lesseves conseqüències socials iculturals, i que les anticipin enla planificació i el desenvolu-pament d’aquest tipus decomunicació.

Els Codis de Conducta de lesONGD recorden que els esta-tuts de tota ONGD assenyalencom el seu objectiu últiml’Educació al Desenvolupa-ment. En conseqüència, la pro-ducció de missatges i imatgesmai no ha de perdre de vista lanecessitat de “promoure lapresa de consciència de deter-minades problemàtiques, com-prendre les seves causes i solu-cions, la seva interdependèn-cia i la seva reciprocitat” o“d’augmentar la voluntat departicipació en el debat persostenir una política de verita-ble cooperació política, econò-mica i cultural”. Per tant, l’edu-cació ha de ser el principi arti-culador de la comunicació delTercer Sector, i ha de tenir-seen compte tant pel que fa al’estratègia publicitària com ales idees creatives que se’nderivin (incloent cada eleccióformal que es realitzi). En con-seqüència, l’educació serà elcriteri principal en el procésd’avaluació de l’eficàcia d’a-quests missatges. Per sobre deles seves necessitats de gestió,la responsabilitat primordial dequalsevol organització delTercer Sector prové del seucaràcter d’interlocutor socialque té com a tret transversaltotes les seves accions de comu-nicació, revertir positivamenten l’educació solidària i sosteni-ble de la societat i/o transfor-mar les realitats de risc i injustí-cia en les quals treballen.

La personalitat d’aquestsemissors i els seus principis detreball reclamen la recercad’una sèrie de mecanismes

comunicatius que afavoreixinels processos de reflexió iimplicació que reclama uncanvi de valors. Això és el queens porta a reclamar un nouconcepte d’eficàcia publicitàriaque avaluï adequadamentaquestes responsabilitats, jaque la comunicació per al de-senvolupament tindrà com aprioritat la representació delscol·lectius en l’esfera pública,l’articulació dels interessoscol·lectius i la reconfiguracióde les relacions socials. És elque anomeno una necessàriaeficàcia cultural.

CCoommuunniiccaacciióó ++ ggeessttiióó ++ eedduuccaa--cciióó ++ eeffiiccààcciiaa ccuullttuurraallNo tots els discursos d’aquestesorganitzacions poden perme-tre’s centrar-se en la sensibilit-zació. És indiscutible que lacomunicació, a més del seupotencial educatiu, és una einaclau de gestió. Així, les organit-zacions i els seus professionalsde la comunicació han d’assu-mir el repte de trobar maneresd’evitar que la necessitat decaptar fons, socis i voluntariatels arrosseguin a oblidar lesseves responsabilitats socials iculturals, i en conseqüència,no només a no educar en con-ductes solidàries sinó a des-educar i influir en la desarticu-lació de la solidaritat, ja que totdiscurs, fins i tot sense preten-sió, transmet i promou deter-minats valors.

En altres paraules, parlard’eficàcia cultural és unamanera de reclamar la necessi-tat en aquest àmbit d’una efi-ciència sociocultural de totacomunicació, que es podriadefinir com la capacitat detransmetre, a través dels dis-

cursos de les organitzacionsdel Tercer Sector, unes ideescoherents amb la seva filosofiade treball, amb la seva raó ser iamb les transformacionssocials que persegueixen.

L’avaluació d’aquesta eficà-cia cultural passarà per com-provar si arran de les accionsrealitzades, els públics hanassumit uns compromisos ade-quats. Es tracta de tenir moltpresent que tot discurs revelaals receptors tres nivells derelacions: com concep l’orga-nització el seu públic objectiu(com a societat civil i opiniópública o, al contrari, com a

donants); quin concepte té del’àmbit en el qual treballa (cari-tat o cooperació) i, en conse-qüència i tercer lloc, quinarelació estableix amb elscol·lectius amb els quals i perals quals treballa. En altresparaules, cadascuna de les deci-sions expressives que el comu-nicador realitzi (termes, tempsverbals, imatges, colors, pers-pectives...) representa la con-cepció que l’emissor té de larealitat de què parla, de la sevarelació amb ella i de la reaccióque busca en els públics.

EEnn tteerrmmeess pprrààccttiiccss:: ppeerrssuuaassiióó,,aarrgguummeennttaacciióó,, ccoommpprreennssiióó iirreeccoorrddLa coherència i la consistènciadels conceptes i els valors quees transmetin en tot missatgeeducatiu són fonamentals, laqual cosa precisa una planifica-ció a llarg termini. Aquestsvalors han de ser, a més, trans-versals a tota acció de comuni-cació, de captació de fons o d’e-ducació, ja que tot comunica itot educa.

El període de reflexió en el

qual es troba la comunicaciódel Tercer Sector prové princi-palment de la falta d’una eficà-cia cultural. La pressió cons-tant i la vulnerabilitat de lamajoria d’ONGD en la sevagestió diària ha motivat missat-ges estereotipats, simplistes iagressius cap als seus públicsque no han contribuït a la for-mació solidària i responsablede l’opinió pública a llarg ter-mini. En altres paraules, elsinteressos privats sovint s’im-posen als col·lectius, la qualcosa no ha contribuït a la con-solidació d’actituds establesque afavoreixin la transforma-ció dels desequilibris i lesinjustícies socials. Hi ha,doncs, una relació directaentre un model d’ONG priori-tàriament de gestió amb unestil de comunicació més ins-trumental i en conseqüènciapromocional, i entre una ONGde conflicte amb un estilexpressiu i en conseqüènciaeducatiu1, és a dir, que tinguicom a prioritat la comunicacióen si mateixa com a espai perarticular unes relacions de jus-tícia entre els subjectes, i querespongui a objectius socialsmés que individuals.

Un aspecte clau per a unesbones pràctiques comunicati-ves de les ONGD passa per serconscients que no tota comuni-cació passa per la televisió.Precisament, la psicologiasocial ens recorda que els can-vis de conductes i de creencesés més un moviment de baix adalt, des de les bases, que dedalt a baix. D’aquí la importàn-cia de treballar en la comuni-cació interna (amb socis isòcies i voluntariat), en lescapacitats d’internet o de laràdio, per a les necessitats d’in-teracció i interlocució de lasensibilització, en accions derelacions públiques o de comu-nicació interpersonal (de quètenim un interessant model enl’àmbit de les drogues ambl’ONG Energy Control). I sis’opta per la comunicació demasses per captar fons (des-prés d’estudiar moltes altrestècniques de finançament),molta cura de no caure entrampes creatives que promo-guin la deseducació.

Cap a pràctiques comunicatives eficaces per als objectius educatius

les organitzacions han de trobar maneres d’evitar que la necessitat de captar fons,socis i voluntariat els arrosse-guin a oblidar les seves respon-sabilitats socials i culturals

24

DESDELNORD

A l’hora d’elaborar els mis-satges, cal tenir present lanecessitat de comprensió,implicació i record que precisala sensibilització, i que combi-nen les raons i els sentiments.Les principals estratègiesexpressives serien:

- La combinació entre la infor-mació necessària perquè lagent pugui familiaritzar-se ambels temes (les seves causes, laproblemàtica i les conseqüèn-cies) i prendre posició davantd’ells, i l’aspecte emocionalque faciliti la necessària impli-cació amb aquests esdeveni-ments. Es tracta d’anar reco-rrent la distància que hi haentre el discurs històric queanalitza i la proximitat del relattestimonial que explica.

- Això estarà estretament rela-cionat amb els mitjans i els“gèneres” o formats que esco-llim per explicar les coses: undiari escrit per un testimoni decertes realitats en el momenten què ocorren, des de la sevaquotidianitat i de manera con-tinuada, o una carta que tractad’explicar als qui són lluny elsentit de certs esdeveni-ments... Moltes vegades això escombina amb històries de lavida, amb la trajectòria vital depersones anònimes que sónrepresentatives de certes cir-cumstàncies i ens ajuden aidentificar-nos amb elles i acomprendre-les. En altres

paraules, són formes de perso-nalitzar les experiències des dela immediatesa de l’esdeveni-ment. És la idea d’allò perso-nal, d’allò humà davant l’abs-tracte (en massa, generalitzat).

- La comprensió i la reflexió esveuen afavorides per l’existèn-cia de diferents veus que dialo-guin en l’interior dels textos,fer desaparèixer una perspecti-va única, i incorporar així unapluralitat de percepcions queajudin a transmetre la comple-xitat de les realitats i les dife-rents posicions davant d’elles(per exemple: la vivència delmilitar, del civil, de la dona, del’home i de l’infant, del/de lacooperant internacional i el/lalocal...). En aquest sentit,recordem que les ONGD, elseu personal treballador i elssocis i les sòcies del Sud sónagents emissors privilegiatsper anar més enllà de les esta-dístiques allunyades del recep-tor o els estereotips, i conver-tir-se en veu testimonial prope-ra que pot portar a la compren-sió.

- Un altre recurs que ajuda a lapresentació d’altres cultures deforma representativa és a tra-vés de la seva quotidianitat, ésa dir, tractar de no caure engeneralitzacions sobre els paï-sos o problemes que parlem, irepresentar l’esfera privada deles persones implicades: el seudia a dia, ja que aquest és el pla

en el qual solem trobar majorspunts en comú entre les dife-rents cultures, i en el qual mésempatia es produeix entre elsgrups.

- També ajuda molt l’analogia,buscar formes d’apropar elsproblemes d’altres cultures alsque nosaltres tenim en les nos-tres, per ajudar els públics asentir la seva importància, acomprendre-la, de forma pro-pera, i no amb una llunyanaasèpsia.

- Una altra possible estratègiaper explicar les coses, demanera que es trenqui la dis-tància entre les realitats de quèparlem i els receptors, és la iro-nia. “Riure té el destacablepoder d’apropar l’objecte (...).Riure acaba amb la por i la pie-tat davant d’un objecte, davantdel món, i el converteix en unobjecte familiar i deixa el camplliure per investigar-lo ambtotal llibertat” (Bakhtin aHolquist, 1996, 23).

- De vegades, perquè elspúblics prenguin consciènciad’alguna cosa, és necessari uncanvi de perspectiva, d’actitudrespecte als altres, respecte aun tema o a un altre gruphumà. En aquesta direccióactua la desfamiliarització,recurs que permet parodiaraquelles realitats que coneixemi assumim, forçar el receptor a

veure-les des de fora, des d’unanova posició que l’ajudi a tro-bar els seus sense sentits. Potajudar la creació de personat-ges ficticis que aportin inno-cència (infants, per exemple), oestranyesa (algú que miri desde fora, que no estigui familia-ritzat amb certs costums).

Per concloure, tan sols reco-manar dos projectes comunica-tius interessants que s’apropena aquestes propostes. El pri-mer, és un curt documentaudiovisual elaborat per Un SolMón i titulat “Ritmes Ètnics”,que reflexiona sobre la inter-culturalitat. I el segon, lapel·lícula 11’’09’01 (11 de setem-bre), que consisteix en 11 curtsrealitzats per 11 directors d’11nacionalitats diferents, i s’apro-pa a l’11-S des d’11 perspectivesmolt diverses, i a través de tra-dicions i racionalitats plurals.

1 Aquesta terminologia la prenemde Sampedro i López Rey (2002),pàg. 254 i Erro Sala 2002, pàg. 16.

++biblioÁLVAREZ RUÍZ, A. (2001): “La experiencia de la publicidadde la ONCE. Su utilidad paraotras organizaciones volunta-rias”, Boletín del Real Patronatode la discapacidad, 49.

BENET, V. y NOS, E.La Publicidad del Tercer Sector.Tendencias y perspectivas dela comunicación solidaria.Barcelona: Icaria.

ERRO SALA, J. Y J. VENTURA

(2002): El trabajo de comu-nicación de las ONGD en elPaís Vasco, Bilbao, Hegoa.

HOLQUIST, M., ed. (1996):The Dialogic imagination.Four essays by M.M.Bakhtin. Texas: University ofTexas Press, pàg. 23.

SAMPEDRO, V. Y LÓPEZ REY

(2002): “ONGD, medios decomunicación y visibilidadpública. La ciudadanía antela mediatización de losmensajes sociales” en M.REVILLA BLANCO (ed.), LasONG y la política. Madrid,Istmo, pàg.254.

Concepció de la realitat/col·lectiu de què es parla

}}}

Tipus de relació que s’estableix amb ella/ells

Relació amb el receptor

EEssttiill pprroommoocciioonnaall::passivitat, misèria, ambigüitat.

EEssttiill eexxpprreessssiiuu:: complexitat, capacitatspròpies, causes estructurals.

EEssttiill pprroommoocciioonnaall:: compassió, superio-ritat emotivitat, tragèdia, emergència.

EEssttiill eexxpprreessssiiuu:: cooperaciódescriptiu, contextualització.

EEssttiill pprroommoocciioonnaall:: consumidoragressivitat discursiva, to acusador +persuasió (argumentació necessitatajut, justificació per què a través d’a-quella ONG i no d’altra).

EEssttiill eexxpprreessssiiuu:: interlocutor, agentsocial, informació + propostes (comu-nicació).

RELACIÓ ENTRE LES FORMES D’EXPRESSIÓ I ELS VALORS

25

Fòrum Social Mundial 2006:Espais diferents i ritmes distints Aquest article ha estat elaborata partir de les informacions deGabriela Serra (Àgora Nord-Sud) i Montse Benito (Entre-pobles) sobre el Fòrum deCaracas, i d’Eduard Soler (Far-macèutics Mundi) sobre elFòrum de Bamako. Altresfonts: agències IPS, ADITAL,ALAI.

UUnn ffòòrruumm ppoolliiccèènnttrriiccEl fet de celebrar-se a diferentscontinents comporta limita-cions organitzatives, “regiona-litza” les temàtiques però, a lavegada, impulsa processosd’articulació propis, que nonecessàriament han de seguirel model llatinoamericà. Ga-briela Serra: “els indígenes ensadverteixen que el problemadel Fòrum Social Mundial -FSM-, precisament, és que ésmassa occidental, i que encaraels seus mètodes i els seusestils són massa colonitzadors”.

UUnn ggrraann ddeebbaatt qquuee aammeennaaççaaccoonnvveerrttiirr--ssee eenn ll’’úúnniicc:: EEll ffuuttuurrddeell FFSSMM Un fòrum punt de trobada, d’a-profundiment de xarxes, o uninstrument d’intervenció polí-

tica mundial? A Caracas, larelació entre els movimentspopulars, els partits d’esquerrai els governs progressistes haocupat molt de temps alsdebats.

LLeess OONNGGDD ccaattaallaanneess ii eell FFSSMM La cooperació ha estat un

tema important tant a Bamakocom a Karachi: el paternalismede la cooperació amb Àfrica ola recolonització que pot supo-sar certa ajuda humanitària.L’escriptor Tariq Alí va criticardurament les ONGD perquè“allunyen la gent de la políti-ca”, i Gabriela Serra consideraque “no pot ser que les ONGDacabin decidint quins movi-ments van als fòrums i quinsno. Són facilitadores o compra-dores de moviments?”.

A l’acte de valoració que vatenir lloc a la FCONGD, es vaapuntar com una feblesa de lesorganitzacions catalanes que,en general, no hi hagi unacoordinació prèvia entre lesque assisteixen a aquestes tro-bades (a Bamako hauria estatfàcil: només hi havia 8 o 9), demanera que no s’està preparatper fer aportacions en aquestsdebats sobre la cooperacióinternacional o les ONGD.Tampoc no hi ha cap mena detasca de difusió posterior, ni devisibilització del procés entrecita i cita. Sense aquesta articu-lació conjunta no s’aprofita elpotencial dels fòrums perestendre i consolidar les xarxesinternacionals. A Bamakos’han conegut experiències decoordinació entre ONGD fran-ceses i brasileres amb d’altresd’africanes que podrien servirde model.

EEllss eessppaaiiss ddee lleess ddoonneess aall FFSSMM A Caracas s’estrenà la Políticad’Igualtat assumida pel ConsellInternacional del FSM comuna eina metodològica i políti-ca, i es declara el territori delFSM “lliure de sexisme, racis-me i homofòbia”. El TribunalMundial de les Dones ha tin-gut com a lema: “Resistència ales Guerres - les Guerres de laGlobalització - les Guerres con-tra les Dones”.

++infoWeb FSM www.forumso-cialmundial.org.br

Cobertura de l’AgènciaIPS del FSMwww.ipsterraviva.net

Gabriela Serra, “Euforiaen Caracas: encarandolos retos de futuro”www.debtwatch.org/docu-ments/deutes/b34_Euforia_Caracas.pdf

Sílvia Torralba, “Espai detrobada o un únic movi-ment? El repte del FòrumSocial Mundial”www.canalsolidari.org/web/noticies

FFSSMM CCaarraaccaass DDeell 2244 aall 2299 ddee ggeenneerr,, 110000..000000 ppeerrssoonneessL’ambient: Va ser molt més el II Fòrum Social de lesAmèriques que un fòrum mundial i, òbviament, va estar moltcondicionat pel context polític del país. L’antiimperialisme vaser molt present, però també la prevenció davant la possibleinstrumentalització que pogués fer Chávez de la trobada (defet va fer les seves pròpies propostes per al FSM). El gran pro-tagonista absent va ser, però, Evo Morales ja que la presènciaindígena era molt important. Els grans temes:La militarització i la guerra, la privatització de l’aigua, "lacivilització del petroli, els grans temes agraris (sobirania ali-mentària, reforma agrària, transgènics, etc.), el deute externi l’ALCA i l’educació (es va celebrar paral·lelament el IVFòrum Mundial d’Educació). Les declaracions: Crida de l’Assemblea Mundial de Moviments Socials:www.alainet.org/active/10495Declaració de Caracas: www.alop.or.cr/DECLARACION-CARACAS-FINAL(2).docSobre l’Aigua: www.movimientos.orgIV Fòrum Mundial d’Educació: www.adital.com.brCoordinadora Llatinoamericana d’Organitzacions del Camp(CLOC) i Vía Campesina: “La tierra, el agua, los recursosgenéticos y la biodiversidad son patrimonio de los pueblos”:www.movimientos.org

FFSSMM BBaammaakkoo DDeell 1188 aall 2233 ddee ggeenneerr,, 1100..000000 ppeerrssoonneess L’ambient: Semblava que hi hagués dos fòrums, un més “ofi-cial”, el de les ONGD, en anglès i francès i amb més presèn-cia “blanca”, i un més popular o de base on productors i pro-ductores de cotó, treballadors i treballadores del ferrocarril oel jovent del campament Thomas Sankara (expresident deBurkina assassinat, i líder de referència) parlaven en bamba-ra, i feien les seves primeres reunions de coordinació nacio-nal o regional. Els grans temes: L’emigració (pasteres), el cotó i l’OMC, i lacooperació internacional amb Àfrica. Les declaracions: Crida de Bamako: www.rebelion.org

FFSSMM KKaarraacchhii DDeell 2244 aall 2299 ddee mmaarrçç,, 3300..000000 ppeerrssoonneessL’ambient: Els problemes d’organització i finançament des-prés del terratrèmol d’octubre (que va endarrerir la seva cele-bració), certa sensació d’abandonament per part del ConsellInternacional del FSM, i el fet que no convoqués intel·lec-tuals “mediàtics”, segurament van facilitar el seu caràcterpopular i multiètnic. Malgrat el conflicte obert a Cashemira,va tenir lloc una trobada històrica entre 20 líders socials i polí-tics dels dos costats que, malgrat les diferències, van coinci-dir que no s’havia de parlar de control dels territoris sinód’autodeterminació dels pobles. Els grans temes: El conflicte de Cashemira entre Índia iPakistan, la militarització (la dictadura a Pakistan recolzadapels EUA, l’hegemonia de l’exèrcit, les ocupacions a l’Iraq iPalestina), l’abordatge sociopolític i econòmic dels desastresnaturals, i la transnacionalització de la indústria pesquera.

TROBADESINTERNACIONALS

26

La cooperació local vista a través dels seus consells de cooperacióDurant els mesos de febrer i març s’han presentat els resultats d’un estudi sobre consells de cooperació realitzat per la FCONGD, i impulsat per la seva Junta Directiva.Podeu consultar-lo a www.pangea.org/fcongd.

TToonnii RRooyyooTècnic de la Comissió de Seguimentde Polítiques de Cooperació de laFCONGD

Es tracta d’una diagnosi delconsells de cooperació de Ba-dalona, Figueres, Lleida,Mollet del Vallès, Reus i SantPere de Ribes, amb la qual espretén oferir una primeraaproximació a les dinàmiquesde funcionament d’aquestsorganismes, per tal queserveixi d’eina de reflexió tantper als propis consells munici-pals de cooperació com per ales ONGD que hi participen.Aquesta iniciativa se situa enla línia del Decàleg reivindi-catiu que la FCONGD va pre-sentar als partits polítics ambmotiu de les eleccions munici-pals de maig de 2003. En aquell Decàleg es demana-va “potenciar els consellsmunicipals de cooperació coma instruments de reflexió idebat, i dotar-los amb mecan-ismes de seguiment i avalua-ció i difusió de la políticamunicipal en aquest camp,per tal que la ciutadania enpugui estar informada”.

Segons dades de 2003, el33,7% dels ajuntaments cata-lans van realitzar accions decooperació, i prop del 6% -alvoltant de 50 ajuntaments-compta amb consells munici-pals de cooperació1. No obstantaixò, tot i que la tendènciaapunta a l’augment dels recur-sos i la creació de nous con-sells de cooperació, els espe-cialistes parlen d’un esgota-ment del model actual decooperació municipal basat enl’atorgament de subvencions,sense que hi hagi una estratè-gia a mig i a llarg termini decooperació (podeu consultar labibliografia de l’estudi).

L’estudi es va orientar aintentar comprovar si dos delsprincipals objectius que esmarquen els mateixos consellses porten a terme. Aquestsobjectius són:

- Definir i proposar les polí-tiques de cooperació i sensibi-lització al municipi.

- Treballar per la sensibil-ització de la ciutadania en te-mes de cooperació i solidaritat.

Pel que fa al primer objectiu,s’ha constatat una visió instru-mental dels consells per partde tots els actors, com a fontde finançament, i com la sevadinàmica de funcionament nofacilita la definició de polí-tiques i criteris de cooperació isensibilització. Entre les con-clusions destaquem:

- La feble col·laboració entreles entitats que hi formen part,dins i fora del Consell.

- L’escassa concertació entreentitats, que aguditza la disper-sió de fons (només un cas deconcertació real, entre 118entitats presents als consellsobjecte d’estudi).

- El predomini de les qües-tions tècniques i pressupos-tàries a les reunions, en detri-ment de la discussió de criterisi estratègies de la política decooperació.

- La vinculació directa del’espai dels consells a l’atorga-ment de recursos i les subven-cions (independentment d’ones facin les valoracions tèc-niques dels projectes).

Quant al segon objectiu, i demanera relacionada, als con-sells es descuida la sensibi-lització ja que domina, per laseva composició (ONGD,grups de solidaritat, etc.), unavisió de la solidaritat mésorientada a la gestió de pro-jectes al Sud que no pas a larealització d’activitats de sensi-bilització al Nord. Per unabanda, respecte a la relacióentre actors i instruments,observem que la presència alsconsells està principalmentvinculada a la presentació deprojectes de cooperació, i, peruna altra, respecte als instru-ments de sensibilització s’apre-cia:

- Un desaprofitament del

valor pedagògic dels ager-manaments (gestió restringidaper part dels actors, absènciad’activitats associades als mu-nicipis agermanats, etc.).

- Una desvinculació dels con-sells municipals de cooperacióamb les problemàtiques delNord i, per tant, entre aquests il’acció de la cooperació i la soli-daritat amb el Sud. A més, tam-poc s’incorpora la visió delNord que té la gent del Sud queviu entre no-saltres.

- Un pes mínim del pressu-post per a la sensibilització:entre un 5 i un 10% de la par-tida de cooperació es destina aactivitats de sensibilitzaciódirecta (gestionada per l’Ajun-tament) i indirecta (gestionadaper les ONGD).

En general, la sensibilitzacióals municipis està mancadad’una visió de conjunt, i a migi llarg termini. Es tracta d’unseguit d’activitats realitzadessense coherència ni continuï-tat (dispersió de fons, repeticiód’activitats, descoordinacióentre entitats, manca decoherència temàtica o geogrà-fica, promoció de l’acció insti-tucional per part dels ajunta-ments, etc.), entre les quals lesfires de solidaritat representenla principal acció de sensibi-lització. No es té en compte,per exemple, el poder peda-gògic i de conscienciació de lesmocions o adhesions munici-pals i, en general, el paper d’a-gent sensibilitzador i difusorde bones pràctiques quepoden tenir els ajuntaments.

Respecte a l’acció de governmunicipal, podem apuntaralgunes consideracions ini-cials:

- La continuïtat i la coherèn-cia en el temps de les polí-tiques de cooperació al mu-nicipi semblen molt rela-cionades amb l’existènciad’una estructura tècnica defuncionament deslligada delscalendaris electorals i de lesquotes de poder dels partits.

- No hi ha una informaciótransparent respecte als fonsdestinats a cooperació (el“publicitari” 0’7 només s’hapogut calcular en dos casos, jaque la resta no ha facilitatinformació sobre el muntantd’ingressos propis no finan-cers).

- No hi ha transversalitat al’acció de govern municipal:els ajuntaments limiten lespolítiques de cooperació i soli-daritat a la regidoria de coop-eració.

La FCONGD entén quel’existència dels consells muni-cipals de cooperació és un fetclau, ja que obre un espai fo-namental des del qual treba-llar, en clau ciutadana, la polí-tica de cooperació al municipi.Aquesta primera diagnositanca una primera fase d’unprocés que pretén impulsar eldebat i la reflexió sobre la figu-ra dels consells, amb la idea dereforçar el seu paper i establirun nou model de relacionsentre els actors de la coop-eració descentralitzada quepermeti una millora de la qua-litat de les polítiques de coop-eració als municipis.

1 FCCD (Fons Català de Cooperació alDesenvolupament), “Segon Estudi de la Cooperació Local de Catalunyaamb els països del Sud, 2000-2002”.

Segons els reglaments dels consells analitzats, el ConsellMunicipal de Cooperació és un òrgan consultiu, d’assessora-ment i de participació sobre els temes relacionats amb la pro-moció de la solidaritat i la cooperació per al desenvolupamentdels països del Sud.

CALAIXDESASTRE

27

NOTÍCIESFCONGD

Nova seu FCONGDLa Federació ha canviat recentment la seva seu, i s’emplaça ara al carrer de les Tàpies, 1-3, de Barcelona. El local ha estat cedit perl’Ajuntament de Barcelona i serà, a més, la nova seu de les tres federacions d’ONG: Pau, Drets Humans i Desenvolupament.

Escoles Compromeses amb el mónEl dies 5 i 6 de maig, les Escoles Compromeses amb el Món, plataforma integrada per la FCONGD, el Departament d’Educació,l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Escola de Mestres RosaSensat han celebrat les seves II Jornades. La Comissió d’Educació per al Desenvolupament ha participat activament en l’organ-ització d’aquestes jornades: s’ha presentat com a grup de treball i ha presentat les seves propostes. Les ONGD membres de la Comissióhan coordinat tallers d’anàlisis del treball a l’escola de temes com el comerç just o el deute extern, i dues taules rodones sobre xarxeseducatives al Nord i al Sud. A la web trobareu el document sobre Educació per al Desenvolupament que la Comissió va presentar aaquestes jornades.

Proposta FCONGD al Pla Director2007-2010Aprofitant que el Pla Director de la Cooperació Catalana 2007-2010 està en procés d’elaboració, la Junta Directiva, amb el suport del’Assemblea de la FCONGD, va impulsar el debat sobre quin podria ser el nou model de cooperació catalana. Aquest debat s’ha por-tat a terme en el marc de la Comissió de Seguiment de Polítiques de Cooperació, i fruit del procés de reflexió i debat s’ha elabo-rat aquest document que trobareu a la web.

Vía CampesinaRepresentants del Comitè Internacional de Vía Campesina i de la Comissió per la Sobirania Alimentària dels Pobles de la FCON-GD s’han reunit a Barcelona del 24 al 28 d’abril per preparar l’edició d’un llibre sobre aquesta organització pagesa mundial, coordinatper la Comissió, i finançat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Aprofitant la presència dels i de les líders de VíaCampesina a la ciutat, la Federació va coorganitzar, el 27 d’abril, juntament amb el Comitè de Suport de Barcelona amb l’MST, una xer-rada a la UPC amb membres de Vía Campesina, i un seminari, el 28, amb entitats federades, sobre estratègies per col·laborar amb elsmoviments socials rurals. Aquest seminari va ser impartit per Nico Verhagen, tècnic d’aquesta organització internacional.

Diagnòstic de Gènereen el DesenvolupamentS’han realitzat els tallers de presentació interna del Diagnòstic de Gènere a les ONGD catalanes, primera fase del Programa per a laincorporació de la perspectiva de gènere a les organitzacions de la Comissió de Gènere de la FCONGD. La segona fase inclourà unprocés de formació, implementació i seguiment de les eines per incorporar la perspectiva de gènere dins la cultura organitzativa deles entitats federades.

Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a ColòmbiaLa Taula, plataforma formada per les administracions públiques catalanes, ONG, sindicats i institucions acadèmiques, ha organit-zat les IV Jornades “Terra i desplaçament a Colòmbia: crisi humanitària pel control del territori”, amb l’objectiu d’acostar al públiccatalà la realitat de Colòmbia des de la veu dels seus i de les seves protagonistes.

www.fsmm2006.org/es/

II Fòrum Social Mundial de les MigracionsCiutadania Universal i Drets HumansRivas-Vaciamadrid. Madrid: 22-24 de juny de 2006

FFòòrruumm SSoocciiaall ddee lleess MMiiggrraacciioonnss

Tàpies, 1-3 08001 Tel. 93 442 28 35 A/e: fcongd@pangea.org

La Magalla es pot descarregar a www.pangea.org/fcongd

Amb el suport de