BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 6 10/03/11 16:42

NAIXEMENT

DE LES

TEXTURES

Un grup de trobadors cantai recita en públic (segle xiv)

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 7 10/03/11 16:42

8

L’edat mitjana(segles V-XIV)

En aquesta època es va produir el naixement de la història de

la música a Occident. Tot i que ja es feia música des de molt

abans, va ser a l’edat mitjana quan es va passar de transmetre-

la oralment a començar-la a escriure. Aquest fet afavorí

enormement el desenvolupament de la música occidental.

1

DE LA TEXTURA MONÒDICA A LA POLIFÒNICA

Monodia: neix en el segle V• Arquitectura, pintura i escultura: estil romànic.Característiques: sobrietat i austeritat.

• Música: estil monòdic (una sola melodia).Característiques: visió horitzontal de la música.

Polifonia: neix en el segle IX• Arquitectura, pintura i escultura: estil gòtic.Característiques: esveltesa, brillantor i lluminositat.

• Música: estil polifònic (més d’una melodia).Característiques: visió vertical de la música.

Església de Santa Maria, a Ripoll Església de Santa Maria del Mar, a Barcelona

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 8 10/03/11 16:42

99

UN

ITA

T 1

Avaluació inicial

1. Relaciona aquestes fotografi es amb l’horitzontalitat (romànic)

o verticalitat (gòtic) de l’art a l’edat mitjana.

2. Escolta aquests fragments anònims de Polorum Regina i Oh Vir-

go i digues si són monòdics o polifònics.

3. Comenta a classe amb el professor o la professora algun fet

signifi catiu d’aquests personatges de l’època.

Escolta una cançó trobadoresca titulada L’alosa, que et transportarà a aquest

període musical.

1

2

Objectius

� Valorar l’expressió artística de l’edat mitjana globalment i l’evolució de les seves visions (romànic/gòtic, monodia/polifonia).

� Relacionar la música medieval amb les característiques socials i culturals

de l’època.

� Entendre les primeres maneres d’escriure i compondre música (textures).� Mostrar com l’evolució de les textures és clau per entendre l’evolució de la

música.

� Valorar com els invents del passat són els antecedents de la música actual.

� Respectar la música de l’època i contextualitzar-la en el seu moment his-

tòric.

� Viure el llenguatge musical històricament a través de la interpretació d’un

repertori històric i actual.

a) Basílica de Sant’Ambrogio, a la ciutat italiana de Milàb) Catedral de Notre-Dame, a París

• Literatura: El Cid Campeador (1140), Ramon Llull (1232/33-1315/16), Dante Alighieri (1265-1321) i Ausiàs Marc (1397-1459).

• Religió: Mahoma (570-632) i Gregori I (papa entre el 590 i el 604).• Política (emperadors i reis): Carlemany (742-814), Jaume I el Conqueridor

(1208-1276) i Alfons X el Savi (1221-1284).• Art: Gio� o (1267-1337).

a

b

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 9 10/03/11 16:42

10

1. La textura monòdica

El concepte de textura monòdica fa referència a aquella música que té una

sola melodia o veu. Es tracta, per tant, d’una visió horitzontal de la música.

A l’edat mitjana, la societat feudal estava organitzada en dos grans poders:

el poder civil i el poder religiós. Cada un d’aquests dos poders va desenvolu-

par un tipus de textura monòdica diferent: la música trobadoresca, pel que fa

al poder civil, i el cant gregorià, pel que fa al poder religiós.

El cant gregorià

És el cant medieval de l’Església cristiana, amb in� uèn-cies de la música grega i jueva. Dels grecs van adoptar els modes, que van anomenar modes gregorians, i dels jueus van adoptar la utilització de la música en la litúrgia religiosa, per resar. Es diu així perquè el papa Gregori I, que va ocupar aquest càrrec entre l’any 590 i l’any 604, va recopilar tot el repertori que existia als monestirs. A més, va uni� car els diferents estils d’escriptura i de cant que hi havia a les terres cristianes d’arreu, amb la � nalitat d’establir un cant comú per a la litúrgia.

Poder civil

Resident en palaus i castellsPoder religiós

Resident en palaus episcopals i castells

Emperador Papa

Noblesa Abats i bisbes

Poble Monjos

Música trobadoresca (monodia profana) Cant gregorià (monodia religiosa)

Característiques estètiques del cant gregorià

Serveix per resar cantant, és a dir, per aixecar l’ànima a Déu i, mitjançant la música, realçar la pregària i acon-

seguir la bellesa espiritual.

Característiques musicals del cant gregorià

– Monòdic amb melodia unilineal (visió horitzontal).

– Religiós, cantat a les catedrals i als monestirs.

– Vocal i col·lectiu, cantat per veus masculines

(monjos).

– Cantat a cappella (sense instruments).

– Textos en llatí, llengua de l’Església.

– Ritme fl exible, segons el text (tactus).

– Música modal, segons els modes eclesiàstics,

que provenien dels modes grecs.

vi si ta,--órum imple su-pérna grá ti a,- -

quæ tu cre ásti,- pécto-ra. A men-

Veni creator

V e - ni, cre a tor- - Spí ri tus,- - mentes tu -*

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 10 10/03/11 16:42

1111

UN

ITA

T 1

Importància del cant

gregorià en la història

de la música:

– Va ser el primer estil musi-

cal occidental amb unes

normes de composició i

notació musical pròpies.

– De dues melodies gre-

gorianes surt la polifonia

(música amb més d’una

melodia).

– Actualment encara es

can ta en rituals religio-

sos.

Característiques musicals de la música trobadoresca

– Monòdica amb una sola línia

melòdica (visió horitzontal).

– Profana de caràcter sensual,

cantada en castells, palaus,

pobles i ciutats.

– Vocal i individual, cantada per

un trobador.

– Hi participen la veu i els instru-

ments, els quals o bé doblen

la veu o bé l’acompanyen rít-

micament.

– Cantada en llengües vulgars:

llengua d’oc (occità), llengua

d’oïl (francès) i alemany.

– Ritme marcat.

– Música modal.

1 síl·laba = 1 so 1 síl·laba = 2 o 3 sons 1 síl·laba = més de 3 sons

& 83 .

.

jœ#

Ka -

œjœ

len -

es

da

que'm

œ œjœ

jœ

ma -

pla -

ia

ia,

ni

pros

œ Jœfueills

dom-

de

na

Jœjœ Jœ

fa-

ga-

ia

ia,

ni

tro

œ# Jœchans

qu'un

d'au-

is -

Jœ# Jœjœ

zell__

nell__

ni

mes -

œ# jœflors

sa-

de-

gier

& .. ..1

œ# œ jœ jœgla - ia non

2

œ# œ jœ jœa - ia del

œ jœvos -

zer

tre

no -

œ Jœbell

vell

cors

qu'a -

œ jœque'm

mors

re -

m'a -

& .. ..1

œ# œ jœ jœtra - ia pla -

2

œ# œ jœ jœtra - ia e

jœ jœ jœ#ja -

cha -

ia

ia

em

de

jœ jœ jœ#tra -

pla -

ia

ia -

vas

l

œ jœvos

ge -

dom -

los

& ..1

œ# jœna ve -

jœ jœ jœ#ra - ia e

2

œ# jœanz que'm

œ# jœn'es - tra -

.œia.

œ

Estils de cant gregorià

3 Escolta aquests fragments gregorians i digues en quin estil estan compos-

tos principalment.

Música trobadoresca

Paral·lelament al cant gregorià, de caràcter religiós, es va desenvolupar la

música trobadoresca, de caràcter profà, que era utilitzada pels trobadors per

acompanyar les seves poesies.

Amb la fundació de les universitats als antics monestirs i l’esplendor de les

primeres ciutats a Europa, es començà a difondre el moviment trobadoresc.

A Catalu nya i a Occitània és on va començar aquest moviment, que després

es va estendre per tot Europa.

4 x Escolta un fragment de Kalenda maia, del trobador Raimbaut de Vaquei-

ras, i observa-hi les característiques de la música trobadoresca. Després,

toca’n la melodia acompanyada de percussió.

Sal ve- Re gi na--

Sil·làbic

Ro ra te-

Neumàtic

- Ky-ri e

Melismàtic

-

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 11 10/03/11 16:42

12

2. La textura polifònica

La música polifònica, com la mateixa paraula indica, és la música amb dues o més melodies, les quals sonen alhora (poli en grec signi� ca ‘molts’ i fono vol dir ‘so’, ‘veu’). La música polifònica va néixer a Europa en el segle ix, quan algun músic anònim va sobreposar dues melodies gregorianes per cantar-les juntes i simultàniament i es va manifestar una visió vertical de la música (mú-sica gòtica).

Naixement de la polifonia (segles IX-X)

Les primeres aportacions polifòniques van ser el moviment paral·lel de les veus (organum) i el moviment contrari de les veus (discant). Totes dues veus eren gregorianes.

L’organum paral·lel va ser la primera manera d’ajuntar dues melodies. A una vox principalis (veu principal) gregoriana (anomenada també cantus � rmus) que se situava en el tetragrama inferior se so-breposava una vox organalis (veu supe-rior) paral·lela a una distància de quarta o cinquena.

Més tard se’ls acudí ornamentar i desenvolupar la vox organalis, que va do-nar lloc a l’organum melismàtic.

El discant va sorgir després: mentre la vox principalis pujava, la vox organalis havia de descendir, o a la inversa, així que entre les veus es creava l’efecte musical del moviment contrari.

El tetragrama

La primera aportació en la notació del cant gregorià va ser el tetragrama, és a

dir, un conjunt de quatre línies paral·leles horitzontals.

Activitats

1. Escolta tres fragments diferents de l’obra Viderunt omnes, de Leoninus, i in-

dica si són un discant o un organum paral·lel o melismàtic, segons els movi-

ments de les veus.

2. Escolta un fragment de «Stella splendens» i segueix-lo a la partitura.

?J

œœ J

œœ

WW

J

œœ

J

œœ

J

œœ œ

œ

Tu Pa - tris sempiternus es Fi - li - us.

V œ

O

œ œ œ œ œ œ œ œœ œ

œœ

O

œ œ œ œ

œ

O

œ œ œ œ œ œ œ œ O

Cunc - - - - -

Cunc - - - - -

ti -

ti -

po - - - -

po - - - -

tens.

tens.

&

&

42

42

.œ

jœ

Stel -

˙

Stel -

œœ

la splen -

œœ

la Splen -

œœ

dens in

œ

œ

dens in

˙

mon - - -

˙mon - - -

œb œ œ œ

˙

œ œ

te ut

œ œ

te ut

œ œ

so - lis

œ œso - lis

œ œ œ

ra - di -

œ œ

ra - di -

˙um.

˙

um.

Exemple d’organum paral·lel

Exemple d’organum melismàtic

Exemple de discant («Stella splendens». Llibre Vermell de Montserrat)

5

6

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 12 10/03/11 16:42

1313

UN

ITA

T 1

Els modes medievals

Els modes medievals provenen dels modes grecs i tenen els mateixos noms,

però utilitzen notes de partida diferents. Un altre tret que els diferencia és que

l’ordenació dels modes grecs és descendent, mentre que a l’època medieval és

ascendent.

La sonoritat medieval

La música medieval ens

resulta llunyana i estranya

per dos factors:

– Perquè és música mo-

dal (es basa en modes)

i, per tant, queda allu-

nyada de les nostres

escales tonals.

– Perquè la seva estruc-

tura harmònica permet

escoltar el xoc sonor

de nota contra nota

produït pels moviments

paral·lel i contrari de les

veus.

Activitats

3. Escolta aquests motius melòdics i digues a quines cèl·lules melòdiques cor-

responen. Fixa’t si fan moviment paral·lel o contrari.

4. Construeix, a partir de la vox pincipalis o cantus fi rmus següent, un organum

paral·lel i un organum discant.

5. Escriu a la llibreta els modes medievals dòric, frigi, lidi i mixolidi.

6. Llegeix les melodies de sota i fes les activitats següents:

a) Digues en quin mode estan compostes.

b) Assenyala’n la tònica i la dominant.

c) Indica entre quins graus es troben els semitons en aquests dos modes.

d) Toca-les amb el teu instrument i quan toquis el fragment polifònic analitza la

sensació que et produeixen el xoc sonor dels intervals i el moviment de les

veus.

&& w w w w w w w wDòricNota de partida Frigi Lidi Mixolidi Hipodòric Hipofrigi Hipolidi Hipomixolidi

&& ww ww ww ww ww ww ww w

w ww ww ww ww ww ww ww ww

&& 34 h q h q q h h q hk

&&

&& œ œ œ œ œ œ œ œ œ

&&Cun-cti

Cunctipotens genitor

œ œ œ œ œ œ œ œ œtenspo- - ge ni tor- - De us-

Ky

Kyrie (Missa de Angelis)

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ- ri e- -

œ œ œ œ œ œ œ œ œe - le i son- -

a) b) c) d)

x

7

Músics. Il·lustració de la Bíblia d’Olomouc (Txèquia), del 1417

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 13 10/03/11 16:42

&

&

43

43

Triplum

Duplum

Tenor

œ œœ œ œ œ

La mes-nie fau-ve- line

œ

.œ

Jœb

J'ai fait nou -

œ ˙

Grant des -

œ œ œ œ

qui a mau-fe -

œ œ œJœ ‰

ve-le - te -

.˙pit

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . .

jœbre . . .

Jœbment . . .

œai

œb œ ˙ œje,

.˙bfor -

.˙tu -

.˙ne,

.de

.˙fau -

.˙bvel

.qui

.˙bs'est

.˙fait

.pru -

.ne

.de

.˙bmoi

.˙de -

& .˙man -

.˙bder

.˙a

.˙fa -

.˙me.

.˙Mes

.˙je

.˙bli

.˙di -

.˙rai

.˙a

œ ˙bu -

.ne,

.et

.si

.˙cler

.˙com

.˙luist

.˙la

.lu -

.˙bne

.˙li

.˙mous-

.ter -

.˙brai

.˙que

.˙bsui

.da -

.me.

14

L’ars antiqua (segles XI-XII)

S’anomena ars antiqua el primer període de l’escola polifònica occidental. En aquest període, comprès entre els segles xi i xii, hi va haver unes aportacions decisives per al desenvolupament de la polifonia: el conductus i el motet.

El conductus

El conductus era una compo-sició de tres veus (triplum, duplum i tenor), totes tres inventades pel compositor. Per tant, la veu principal (te-nor) també era original i no pas una còpia d’una melodia gregoriana.

El motet

El motet, composició de tres o més veus harmonitzades amb un baix, intro-duí un nou element: una melodia gregoriana (tenor) feia de baix i servia de referència harmònica a veus superiors que, lliurement, anaven fent ritmes i lletres diferents, de vegades � ns i tot utilitzant llengües diverses entre si com ara el llatí i el francès. L’existència de les escoles musicals dels antics mones-tirs, com ara el de Notre-Dame de París, i l’aparició de les escoles catedralícies, que es dedicaven a la investigació en la composició musical, van permetre que compositors com Leoninus i Perotinus destaquessin per la seva qualitat. Al-tres escoles importants van ser el monestir de Ripoll, a Catalunya, Santiago de Compostel·la, a Galícia, i Sant Marçal de Llemotges, a França.

El collage musical

medieval

La mescla de veus del mo-

tet provocava un collage

mu sical amb caràcter viu i

contrastat. També s’hi po-

dien barrejar lletres profa-

nes i religioses, per la qual

cosa es podien interpretar

tant en àmbits profans

com religiosos.

8 Escolta el motet La mesnie fauveline. Fixa’t que les tres veus canten textos i

ritmes diferents i representen personatges diferents de la història.

Congaudeant catholici

La mesnie fauveline

&

&

&

b

b

b

44

44

44

œœ

����������� ��

œ

����������� ��

œ

����������� ��

œœ œ

œœ œ

œœ

��� �������

���� �

���� ������ ��

������ �

œ œœ œ

��� �������

���� �

���� ������ ��

������ �

œœ œ

œ

��� �������

���� �

���� ������ ��

������ �

U

U

U

œœ œ œ œ œ

œ

��� ��� � �

��� ����� ��

����������

��� ��

œ œ œ œ

��� ��� � �

��� ����� ��

����������

��� ��

œ œ œ œ

��� ��� � �

��� ����� ��

����������

��� ��

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 14 10/03/11 16:42

1515

UN

ITA

T 1

Formes musicals

A més de la missa i el cà-

non (formes musicals reli-gioses), en aquest període van triomfar el motet (reli-giós i profà), la balada, el virolai i el rondó (com a música per ser ballada) i la caça i el madrigal (com a música per ser cantada).

Els compositors

de l’ars nova

Els compositors de l’ars

nova s’inspiraven sovint en les composicions de Perotinus, músic de l’ars

antiqua i compositor d’un dels primers cànons.Alguns dels compositors principals de l’ars nova

van ser l’italià Francesco Landini, el francès Guillau-me de Machaut i l’anglès John Dunstable.

L’ars nova (segles XIII-XIV)

Les últimes aportacions van fer arribar la polifonia a un alt nivell de perfecció

musical. Els elements de l’ars antiqua ja s’havien consolidat, així que els mú-

sics es dedicaren a enriquir els ritmes i les harmonies en les veus. Les caracte-

rístiques d’aquests canvis són les següents:

– L’enriquiment dels ritmes i el naixement de la notació quadrada.

– La descoberta de la manera d’escriure ritmes amb molta precisió, mit-

jançant la notació proporcional entre � gures:

(longa) ∑ (brevis) ◆ (semibrevis)

– El desenvolupament d’harmonies noves utilitzant nous intervals (el de tercera i el de sisena) més suaus i consonants que els intervals de quarta i cinquena que s’utilitzaven anteriorment.

– El canvi melòdic i harmònic, ja que la música va passar de ser modal a ser tonal. Els modes eclesiàstics van ser substituïts per l’escala major i l’escala menor. En aquest pas van tenir un paper decisiu els nous inter-vals.

– La independització de la música profana de la música religiosa, ja que va estar molt in� uenciada per elements populars que buscaven l’efecte sonor pur i el plaer sensual de la música.

– El començament del contrapunt, textura que serà molt important du-rant el Renaixement.

La missa i el cànon

La missa consisteix a seguir els textos de la litúrgia de forma cantada; el cà-

non és una composició musical que va ser inventada per ser cantada a veus a partir d’una mateixa melodia, en què les entrades de les veus en diferents moments (com si es perseguissin) provocaven un contrapunt.

&& h h h,

Qh qQHQ q q q q

qq

Cànon

Activitats

7. Escolta el cànon de Perotinus i fi xa’t en l’aportació polifònica a partir d’una sola línia melòdica. És dels primers cànons que es van compondre. Creus que ja és música tonal, o encara és modal?

8. Interpreta el cànon amb veu i instrument. Segueix la mateixa estructura que l’enregistrament: es comenca a l’uníson i tot seguit es fa el cànon dues vega-des.

9. Copia la melodia del tema del cànon a la llibreta de música i indica amb núme-ros (1, 2, 3) on entren les veus.

x

9

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 15 10/03/11 16:42

16

3. Documents musicals medievals

Les Cantigas de Santa María

Alfons X el Savi, rei de Castella i Lleó del 1252 al 1284, va compilar més de

400 melodies instrumentals i peces de dansa dedicades a la Mare de Déu.

El Llibre Vermell de Montserrat

El Llibre Vermell de Montserrat és un manuscrit dels segles xiv-xvi. És una recopilació de peces anònimes que combina cants religiosos amb peces de dansa. Els textos estan escrits en català medieval i en llatí. S’hi poden trobar des de cants gregorians i polifonies (organum, discant, conductus, motet) � ns a formes populars, com el virolai i la caça. Conté tants tipus de música perquè recull el paper del pelegrinatge com a mitjà d’intercanvi cultural, fet que aju-dava l’expansió de noves propostes a l’ars nova.

El cant de la Sibil·la

El cant de la Sibil·la va ser declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Hu-manitat l’any 2010. És la interpretació musical, durant la nit de Nadal, d’uns versos que anuncien l’arribada de Jesucrist i els esdeveniments ter ribles del dia del judici � nal.

La música que acompanya els versos és del segle x i el text llatí fou traduït a les llengües romàniques a partir del segle xiii. Tot i que més tard va ser pro-hibit arreu, actualment es continua celebrant a moltes esglésies de Mallorca, del Principat i de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.

El misteri d’Elx

El misteri d’Elx va ser declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humani-tat l’any 2001. És una representació teatral escrita en el segle xv que explica el misteri de la mort i l’assumpció de la Mare de Déu. Conté trenta-tres números musicals entre monòdics i polifònics que es combinen amb diàlegs entre la Mare de Déu, els apòstols i el cor de jueus, àngels i dimonis. Es representa entre l’11 i el 15 d’agost a l’església de Santa Maria d’Elx.

16

Prólogo das Cantigas de

Santa María

Porque trobar é cousa en

que jaz / entendimiento,

poren faz / á-o d’aver e

de razon assaz / per que

entenda e sabia dizer/ o

que entend’ e de dizer lle

praz, / ca ben trobar asi

s’á de fazer.

Com que trobar és quel-

com que necessita en-

teniment, el qui fa de

trobador ha de tenir ente-

niment i també força raó

per entendre i saber expli-

car allò que entén i vol dir;

així és com s’ha de fer per

ser bon trobador.

10 Escolta el «Prólogo das Cantigas de Santa María», que explica les caracte-

rístiques indispensables per ser un bon trobador.

6 Escolta un fragment de «Stella splendens» i dedueix si és una peça monò-

dica o polifònica, si és modal o tonal i si, pel moviment de les veus, és un

organum o un discant. Finalment, escriu l’estructura formal de la peça.

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 16 10/03/11 16:42

1717

UN

ITA

T 1

4. Instruments medievals

A l’època medieval hi havia una

gran varietat d’instruments. Al-

guns d’aquests instruments han

perdurat i els podem veure tal

com eren als museus, mentre que

uns altres han pogut ser repro-

duïts gràcies a documents his-

tòrics i a il·lustracions, com ara

les de les miniatures de les Can-

tigas de Santa María d’Alfons X

el Savi.

Tot i que els instruments

eren utilitzats habitualment per

doblar les veus, en les danses

la música instrumental es po-

dia desenvolupar amb llibertat,

sense estar subordinada a la veu.

Alguns exemples de música ins-

trumental per a dansa són el sal-

tarello, el tro� o i l’estampida.

Aquí teniu una mostra d’un

tro� o a cinc parts, de les quals

en reproduïm dues.

17

11 Escolta un fragment del trotto en dues versions: a la primera hi toquen una

fl auta i un rabell acompanyats per la percussió, mentre que a la segona la

percussió acompanya una viola tenor, la qual interpreta la melodia. El fet que

una mateixa peça s’interpretés amb instruments tan diversos era perquè el

compositor no especifi cava quin instrument havia d’executar la composició,

i la decisió quedava al gust de l’intèrpret.

Activitats

10. Interpreta el trotto a cinc parts a un tempo més lent.

11. Classifi ca per famílies els instruments d’aquesta pàgina.

x

† b 83 .

.

Primera part

œjœ

œœœ œ

Jœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ .œ

1

œjœ œ œ œ œ j

œ .œ Œ . 2œ Jœ œ Jœ œ œ œ jœ œ Œ .

† b ..Segona partœ œ œ œ œ Jœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ .œ

1œ jœ œ œ œ œ jœ œ Œ .. 2œ Jœ œ Jœ œ œ œ jœ œ Œ .

Rabell

Trompetes medievals i nacres (timbals usats antigament)

Llaüt

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 17 10/03/11 16:42

18

Activitats d’avaluació

x 1. Compara les dues escriptures del fragment de la Salve Regina i respon a les preguntes següents:a) A quin estil pertany?b) És una peça monòdica o polifònica?c) Digues què signifi quen els elements assenyalats en la primera escriptura.d) Interpreta la Salve Regina amb el teu instrument.

12 x 2. Escolta la peça gregoriana Rorate cae li i se-gueix-la a la partitura. Fes les activitats que hi ha a con-tinuació.

a) En quin estil gregorià està composta?b) És una peça modal o tonal?c) Analitza els intervals de la melodia i digues quins són els més utilitzats.d) Interpreta-la amb el teu instrument.

13 3. Escolta un fragment de la peça «Imperayritz de la ciutat ioyosa», del Llibre Vermell de Montserrat. La partitura encapçala la columna següent.a) Analitza les dues veus dibuixant en un full cada movi-ment amb un color diferent.b) El compositor que la va fer, quins moviments va utilit-zar per compondre-la?

4. Torna a escoltar les audicions de la unitat desor-denadament i dedueix-ne l’estil.

x 5. Interpreta la peça anònima «Mariam matrem», del Llibre Vermell de Montserrat. En trobaràs la partitura a l’apartat de repertori.

Activitats de reforç

x 1. El cànon Sumer is icumen in, del segle XIII, és con-siderat el cànon més antic. És compost per un primer cànon i un de segon. Llegeix el primer cànon i resol les activitats següents:a) Quantes veus té?b) Escriu-lo d’una manera polifònica a la llibreta.c) Interpreta’l amb el teu instrument.d) Descriu amb les teves paraules què és un canon.

Activitats d’ampliació

1. Recopila informació sobre el Llibre Vermell de Mont-ser rat.a) Quines llengües hi podem trobar?b) Esbrina la importància que tenia el monestir de Mont-serrat a l’edat mitjana.c) Busca discografi a sobre el Llibre Vermell de Mont ser rat.

A c t i v i t a t s

S

–

–

– –

.–

Al - ve,

––

––

Re - gí -

––––

–

na,

––

má - ter

––

–

mi - se -

–

––

ri - cór -

––

–.

–

di - ae.

V œ œ œ

Sal -

œ

œ œ

ve, Re -

œ œ œœ œ

gi -

œ œna,

jœ

jœ œ œ

ma-ter mi - se -

jœ œ œ

jœ

ri - cor -

œ œ œ œ

‰

di - ae.

&œ

œ

jœ

œ œb œjœ œ j

œ œ œ œ œ œ œ œ œmm œ œ œ œ œ

& jœ œ œb jœ jœ œ jœ œ œ-

œœ œ

œœœ œ ‰ jœ jœ jœ œ œ œ jœ œ œ œ œ œ

& œ œ œ œ œ jœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

Ro - ra - te cae - li de - su - per,

et nu - bes plu - ant ju - stum: a - pe - ri - a - tur ter - ra,

et ger - mi - net Sal - va - to - rem.

-

-

&

?

86

86

œjœ œ œ œ

.œ œJœ

.œ œjœ

.œ .œ

œ jœ œ j

œ

œJœ œ

Jœ

œ œœ œ œ œ

œ œ œ

.˙

.˙

& ## 86

86

.œ.œ

Sing cuc -

.œœ

jœ

cu nu

.œ .œ

sing cuc -

.œjœ ‰‰

cu

& ## œ jœ .œChan-te cou -

.œ œ jœcou pour nous

œ jœ .œchan-te cou -

.œ jœ ‰ ‰cou

1 2

Rorate caeli

Sumer is icumen in

«Imperayritz de la ciutat ioyosa»

Salve Regina

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 18 10/03/11 16:42

A r a e t t o c a a t u

19

UN

ITA

T 1

Gothic rock Antonio Velasco

14 15, x Què passa si componem una cançó amb un aire modern i prenem com

a patrons de composició els invents polifònics de l’època medieval? Interpreta

la peça seguint l’estructura següent: cantus fi rmus, organum, cantus fi rmus, dis-

cant, cantus fi rmus, motet i cantus fi rmus.

& 44Flauta

Swing q »140

Cantus firmus

œ ˙ œ# œœ œ œ Œ œ# ˙ œn œ# œœ

jœ .œ

œ ˙ œ# œ œ œ œ Œ œb œ œ œ œ œ œ œb

& œ œ œ œ œ œ# œ œ œ œ œ œ# œ œ# œ œ œ œ Œ œ œ œ œ# œ œ œ# œ œ Œ œ Œ Fine

˙ Ó

&

&

Organum

œ œ# œ œ

œ œ œ# œ

œ œ# œ œ

œ œ œ# œ

œ- >

Œ

œ-> Œ

w>

w>

œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ# œ Ó

œ œ# œ Ó

œ œ# œ Ó

œ œ# œ Ó

&

&

Discant

‰ œ œ œ œ œb

‰ œ œ œ œb œb

w

w

‰ œ œ œ œ œb

‰ œ œ œ œb œb

wb

w

‰ œ œ œ œ œb

‰ œ œ œ œb œb

w

w

‰ œ œ œ œ œ

‰ œ œ œ œ# œ

w

w

&

&

�

Motetœ œ œ œ

.˙ œ

w

œb œ œ œ

.˙ œ

˙ œ œb

Jœ .œ# œ œ

Jœ œ

Jœ œ œ

w

œ œ œ œ#

œ œ œŒ

˙ œ œ#

œ œ œ œ

.˙ œ

w

œb œ œ œ

.˙ œ

˙ œ œb

Jœ .œ# œ œ

Jœ œ

Jœ œ œ

˙ œ œ#

Œœ œ

‰ Jœ œ œ

Jœ œ

Jœœ œ

˙ œ œ

9

25

33

17

?

D.C. al Fine

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 19 10/03/11 16:42

20

La música a l’edat mitjana

R e c o r d a - h o

Monodia religiosa

Cant gregorià (a partir del segle V)Característiques estètiques

– Resar cantant: aixecar l’ànima a Déu i, mitjançant la música, realçar la pregària i aconseguir la bellesa espiritual.

Característiques musicals

– Monòdic, melodia unilineal, visió horitzontal.– Religiós, cantat a les catedrals i als monestirs.– Vocal i col·lectiu, cantat per veus masculines (mon-

jos).– A cappella, sense instruments.– Textos en llatí, llengua de l’Església.– Ritme fl exible que depèn del text (tactus).– Música modal (modes eclesiàstics, provinents dels

modes grecs).Estils

– Sil·làbic (1 síl·laba = 1 so).– Neumàtic (1 síl·laba = 2 o 3 sons).– Melismàtic (1 síl·laba = més de 3 sons).

Polifonia

Naixement de la polifonia

(segles IX-XI)– Música modal

– Moviment paral·lel de les veus

Organum paral·lel

Organum melismàtic

– Moviment paral·lel de les veus

Discant

Ars antiqua (segles XI-XII)– Música modal

Conductus

Motet

Ars nova (segles XIII-XIV)

Transició de la música modal

a la música tonal

– Enriquiment dels ritmes (naixe-ment de la notació quadrada).

– Desenvolupament d’harmonies

noves amb l’ús de nous intervals, de 3a i 6a, més suaus i conso-nants que els intervals medievals anteriors, de 4a i 5a.

– Canvi melòdic i harmònic. La mú-sica va passar de ser modal a ser tonal. Els modes eclesiàstics van ser substituïts per l’escala major i l’escala menor.

– Independència entre la música

profana i la música religiosa.– Comença el contrapunt, textura

que serà molt important durant el Renaixement.

Formes musicals

– Motet

– Balada, virolai i rondó

– Caça i madrigal

– Cànon i missa

Monodia profana

Música trobadoresca (segles IX-XV)Trobador volia dir «inventor de text i melodia» i la seva obra era una «poesia musicada».Característiques estètiques

– Música per entretenir-se. Els temes de les cançons eren variats: l’amor a una dama, la fi delitat, l’honor, la guerra. Altres cançons tenien un to més popular de dansa i ball i anaven dedicades a la primavera, al joc, etc.

Característiques musicals

– Monòdica, amb una sola línia melòdica (visió horit-zontal).

– Profana de caràcter sensual, cantada als castells, els palaus, els pobles i les ciutats.

– Vocal i individual, cantada per un trobador.– Veu i instruments que doblen la veu o l’acompanyen

rítmicament.– Textos en llengües vulgars (occità, francès i alemany).– Ritme marcat i música modal.

Vox principalis

Vox organalis, «cantus firmus», gregorià

Vox principalis

Vox organalis, «cantus firmus», gregorià

Vox principalis

Vox organalis, «cantus firmus», gregorià

Triplum(no gregorià)

Tenor

(no gregorià)

Duplum(no gregorià)

Triplum(no gregorià)

Tenor

(gregorià)

Duplum(no gregorià)

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 20 10/03/11 16:42

Per saber-ne més

21

UN

ITA

T 1

L’escriptura musical

La música evolucionà gràcies al naixement de l’escriptura musical. Al començament, les notes s’indicaven amb lletres, com feien els grecs, i es posaven sobre el text que es volia interpretar:

A B C D E F G la si do re mi fa sol

Durant els inicis del gregorià, la notació només suggeria la direccio-nalitat dels sons. El ritme era el que marcava el text i els cantors es po-saven d’acord col·lectivament i el memoritzaven a força de repetir-lo.

Després es van incorporar novetats melòdiques i harmòniques a la música, que van obligar a concretar-ne les altures. La persona que va revolucionar aquest sistema va ser Guido d’Arezzo (~995 – ~1050). Aquest monjo va pensar que calia inventar un sistema que facilités la lectura musical. Per tal de � xar unes pautes per a les altures, va traçar quatre línies (tetragrama) i n’apro� tà tant les línies com els espais. Un cop � xat un sistema per indicar els graus de l’escala musical, va � xar la gra� a de les notes, donant a cada una d’aquestes un nom i un so. Així es va començar a poder llegir i interpretar una partitura.

Per saber-ne més

Per divulgar l’escriptura

musical, Guido d’Arezzo va

emprar la primera estrofa

de l’himne llatí Ut queant

laxis, dedicat a sant Joan

Baptista. Cada un dels sis

versos d’aquest himne co-

men ça un grau més agut

que el vers anterior, i Gui-

do d’Arezzo va fer servir la

primera síl·laba de cada

vers d’aquesta estrofa per

donar nom a les sis prime-

res notes: ut, re, mi, fa, sol

i la. Posteriorment, els ita-

lians van canviar el nom de

la nota ut pel de do a par-

tir de la paraula dominus.

El si, inicials de sant Joan

en llatí, fou afegit en el se-

gle XVII.

œœ & œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œUt que - ant la - xis re - so - na - re fi - bris,

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œmi - ra ge - sto - rum fa - mu - li tu - o - rum,

& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œsol - ve pol - lu - ti la - bi - i re - a - tum,

œ œ œ œ œ œ œSan - cte Io - han - nes.

Activitats

1. Canta l’Himne a sant Joan Baptista amb notes i després amb text. Què

et resulta més fàcil?

2. Inventa’t un altre text per als versos amb l’objectiu de donar nom als

sons d’acord amb l’altura, com va fer Guido d’Arezzo. Comença cada

frase pel nom de la nota. Per exemple:

Dóna’m / Rega / Mira / etc.

3. A diferència dels països llatins, els de parla anglesa o germànica (com

ara Anglaterra i Alemanya) no utilitzen el sistema de Guido d’Arezzo,

sinó que fan servir la nomenclatura grega de les notes:

A (la), B (si), C (do), D (re), E (mi), F (fa), G (sol)

Ara fes-la servir tu per cantar l’Himne a sant Joan Baptista. Són dues

maneres diferents d’anomenar les notes en el pentagrama.

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 21 10/03/11 16:42

El descobriment de la polifonia.

Invent d’Orient o d’Occident?

Dir que Occident va ser el descobridor de la po-lifonia, concretament amb la unió de dues melo-dies gregorianes, no és del tot cert. Tribus de l’Àsia oriental (Chang-Naga, Badike, Xosa, etc.) ja co-neixien la polifonia abans que Occident. Consistia en la unió de melodies independents que no bus-caven un efecte de bloc sonor total, amb fusions i tensions –consonàncies i dissonàncies–, sinó que evolucionaven horitzontalment amb total inde-pendència. No la van concebre mai verticalment.

Les aportacions d’Occident van ser dues:– La manera d’escriure aquestes melodies combi-

nades –notació i manera de combinar les línies melòdiques– de forma que sempre es puguin re-produir amb total exactitud.

– La concepció harmònica de fusió –consonàn-cia– i tensió –dissonància– i les seves evolucions al llarg d’una peça, ambdues necessàries per ex-pressar els sentiments i les emocions del compo-sitor.El monjo Hucbald (840-930), que va ser el pri-

mer gran estudiós de la polifonia, va dir:«La consonància és la mescla calculada i har-

moniosa de dues notes que es produeix només quan aquestes, ocasionades per fonts diferents, es combinen en una sola unitat musical [...]»

Aquestes paraules ja ens indiquen una nova vi-sió de la música: la vertical, la d’un bloc sonor

únic, resultat de la unió de diverses melodies.

Aquest va ser el gran invent d’Occident.

22

Reflexiona sobre…

Avalua't

1. Creus que la polifonia ha enriquit l’expressió musical? Per què?

2. Fes una redacció sobre el valor que té combinar fusions i tensions musicals

per expressar sentiments i emocions a través de la música.

3. Imagina’t una cançó que t’agradi molt amb una visió monòdica. Què li manca

quant a tècnica i expressivitat?

Partitura manuscrita del Llibre

vermell de Montserrat(segle xiv)

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 22 10/03/11 16:42

23

Descobreix…

UN

ITA

T 1

La música religiosa arreu del món

Totes les religions utilitzen la música per acompanyar el rés. La paraula dóna el contingut, i la música, la forma d’expressar-lo.

Heus aquí tres exemples de música religiosa que, igual que el cant gregorià per als cristians, encara es poden viure en la religió jueva, la budista i la mu-

sulmana. Totes són monòdiques.

Música religiosa juevaEs canta a les sinagogues, en llengua hebrea. És cantada només per homes i nens, i a cappella –sense instruments. Hi ha quatre categories: les pregàries –recitats memoritzats de la litúrgia anual–, les cantil·lacions –recitats de tex-tos de la Bíblia–, les salmòdies –recitats del Llibre dels Salms– i els himnes –poemes religiosos escrits i cantats per un solista o melodies cantades pels assistents a la litúrgia.

Música budistaTenen dos tipus de ritual musical: el bön i la música bu dista tàntrica. Es realitzen als temples budistes.

El bön és un ritual prebudista interpretat per un monjo que canta mites ancestrals. Quan toca el tambor és perquè es troba cavalcant en un cavall vo-lador mentre es comunica amb els esperits. Està acompanyat per trompetes de fèmur (llargues) i campanes.

La música budista tàntrica és un mitjà bàsic per preparar la ment per a la il·luminació espiritual. En el ri tual religiós hi ha recitatius –recitats, no cantats–, himnes –cants de tessitura limitada– i cants mantinguts molt

monòtons –mantenen una nota fonamental en registre molt greu i alhora el 5è harmònic.

També tenen cants corals amb acompanyament de 8 a 12 instruments–xeremies, trompetes llargues, platerets, campanetes.

La música a l’islam No està tècnicament de� nida com un tipus de música. Un solista llegeix o

canta l’Alcorà, a cappella, en llengua àrab, a la mesquita.

També s’empra la música en altres situacions: el muetzí per cridar a

l’oració des de la mesquita; en el «Ta’azieh» –obra representada pels mu-

sulmans xiïtes on es narra el martiri dels dirigents del primer islam–, i a les

processons –cantant frases curtes i colpejant-se el pit amb punys i cadenes.

Experimenta

16 Escolta un fragment d’Om mani padme hum, recitat budista tibetà.

BT00197401_MSCA_ESO4_1_4.indd 23 10/03/11 16:42