bopc 334/3 t i p - parlament.cat · resum d’activitats de la comissi6 d’estudi del penta ......

A

Nú~ncro 334 / III Ecgislatura / Periode intermedi Barcelona, 20 dc gcncr de 1992

SUMARI

4. I N P O R M A C I ~ 4.40. Acords, resolucions i cornmicacioris dels hrgans de la Cambra - Informe de la Comissió d'btudi sobre el Pla d'Erner- &cia Nuclear dc Tarragona. 23792

23792 BUTLLETi OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992

4. INFORMACld

440. - Acords, resolucions i comunicacions - I

dels hrgans dc la Cambra 4.1.6. Zones de planificaci6 4J.7. Assessorament a l’ernergkncia 4.1.8. Els aspectes sanitaris del Pla

4.2.1. El Pla d’Emerg&ncia Interior 4.2.2. Interfase

4,2, Anhltlisi de les actuacions del Pla

4.2.3. El Servei d’Extinci6 d’hcendis 4.2.4. Grup radiolbgic 4.2.5. Grup sanitari 4.2.6. Grup logístic 4.2.7. Actuacions municipals 4.2.8. Manteniment de I’efectivltat del Pla

COMISSX~ Dyrs rum DEL PEN’I’A fi. Concrusions

La Comissió d’EEsludi dei PENTA, en sessi6 tinguda cl dia 20 de desembre de 199T, ha acordat d’establir X’iuforme se- güent

iNDEX

1. Resum d’activitats de la Comissi6 d’Estudi del PENTA

1 . I . Sessions i visites efectuades 1.2. Documentaci6

3 2. I . Docurilents rebuts 1,2.2. Documents constiftats

2. Fonaments de la Planificaci6 d’Ernergkncia Nuclear

3. Evoluci6 del marc legal

3,l . Legislació i normativa d’almt estatal. El Pla Bisic d’Emerghncja Nuclear

3.2, Normativa internacional 3.3. Lcgisfaci6 i nonnativa catalana

4. Anillisi del Pia d’Emerg&ncia Nuclear de Tarragona

4.1. Aspectes generals del Pla 4.1. I. Estructura 4.1.2. Mesures de protecci6 i nivells d’intervenció 4.1.3. 121 control radiolbgic 4.1.4. Criteris de notificaci6 i classificació de

l ’ emerg encia 4.1.5. Classificaci6 de l’emerghcia: nivells

d ’ emergknc i ;I.

1. Rcsum d’activitwts de la Comissi6 d’Rstudi del IWENTA

1.1. Scssions i visites efectuades

La sessi6 constitutiva de la Comissi6 cl’Estudi del PENTA es va tenir el dia 17 de maig de 1989 presidida pel M. H. Sr. Jorl- quim Xicoy i Bassegoda, President del Parlament de Catalunya. 131 President de la Comissió ha estat 1’1. Sr. Joan M. Abell6 i Alfonso. Es van escollir el Vice-president, 1. Sr. Josep Sendra i Navarro, i el Secretari, I. Sr. Enric Vendrell i Duran.

Els membres de la Comissió han estat: Pel Grup parlarnentari de Converghia i Unió, els I. Srs. Jo-

Pel Grup Socialista al Parrament de Catalunya, els I, Srs. Ra-

Pel Grup parlamentari d’hiciativa per Catalunya, I’L Sr.

Pel Grup parlamentari Popular, 1’I. Sr. Josep Curt0 i Casad6. Pel Grup Mixt, 1’Tt.lm. Sr. Joan Manuel Sabanza i March. Per 1 ’Agrupaci6 parlamentkia d’Esquerra Republicana de

Catalunya, 1’1. Sr. Josep Lluís Card-Rovira. Per I’ Agrupacih parlament,hria del Centre 13emocrhtic i Scs

Ciril, I ’L Sr. Xavier Latorre i Piedrafita. A la sessió de la Comissi6 d’Estudi del PENTA del dia 21 de

novembre de 1989, es va estudiar i establir el calendari i el pla de treball de la Comissió.

El dia 12 de mar$ de 1990 la Comissili va visitar el Govern Civil de Tarragona, el Centre de Coordinació Operativa de Pro- tecció Civil, i una estaci6 de classificacib i descontaminació.

El dia 29 d’octubre de I990 va visitar 1’Ajuntament d’Asc6, per tal de tenir una reuni6 amb els alcaldes de les localitats vei- nes.

El dia 5 de novembre de 1990 va visitar 1’Ajuntament de Vandellbs, per tal de tenir una reuni6 amb els alcaldes de les localitats vei‘nes a aquest municipi.

sep Joan Grau i Folch i Miquel &gel Marimon i Fort.

mon Aleu i Jornet i Rafael Maclueño i Sedm~.

Victor Gimeno i Sm.

BUTLLETÍ UFEIAL DEL PARLAPI?IENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992 23793 -- --

La Comissió va visitar les Centrals Nuclears cl’Asc6 I i II, el dia 22 de novembre de 1990.

La Comissi6 d’Estudi del PENTA vit visitar la Central Nu- clear de Vandellbs TT, el dia 26 de novembre de 1990.

La Comissió va visitar la Central Nlrclear de VandelIbs I1 el dia 8 de maig de 1991, per tal de veure treballs de rechega de combustible.

A la sessi6 de la Comissi6 d’Estudi del PENTA del dia 27 de setembre de 1991, es va sol-licitar la compareixenp del Sr. Do- nato Fuejo, President del Consell de Seguretat Nuclear Í de la Sra. Pilar Bravo, Directora General de Protecci6 Civil, i tarnb6 la compareixenqa de 1’Excrn. Sr. Governador Civil de Tarrago- na, de X’Iklm. Sr. Alcalde d’Asc6, de 1’IElrn. Sr. Alcalde de Van- dellbs, del Sr. Director de la Central Nuclear Vandellbs U, del Sr. Director de la Central Nuclear Asc6 I i 11, del Sr. Cap del Servei de Coordinaci6 d’ Activitats Radioactives de la Generali- tat de Catalunya, del Sr. Director Generai de Protecció Civil de la Generalitat, del Sr, Director General de Prevenci6 i h- tjnci6 ci’hcendis i Salvament de Catalunya i del Cap dels Ser- veis Territorials de Sanitat de Tarragona, davant la Comissi6 d’Estudi del PENTA,

A la sessi6 de la Comissi6 d’Estudi del PENTA, del dia 8 d’octubre de 1991, van cornparkixer el Sr. LMs Coll, Director de les Centrals Nuclears d’Asc6 I i I1 i el Sr. Albert Riete, Di- rector de la Central Nuclear de Varidellbs u, per tal d’informar sobre els Mans d’Eniergkncia Interior de les Centrals Nuclears.

EX dia 22 d’octubre de 1991 va comparkixer el Sr. Eduard Iüus, Cap dels Serveis Territorials de Sanitat a l”magona,

A la sessió de la Comissi6 cl’Estucli del PENTA, del dia 12 de novembre de 199 1, van carnpar&ixer el Sr. Alfons Tió, Ge- rent en materia & Protecció Civil, el Sr. Enric Batalla, Cap del Servei de Coordinacid d’hivitats Radioactives de la Generali- tat de Catalunya i es va designar el Diputat I. Sr. Josep Joan Grau i Fdch per a elaborar el document de treball que havia de servir de base per elaborar l’estudi objecte de la Cornissi6,

La Comissi6 d’Bstudi del PENTA del dia 19 de novembre de 1991 va substanciar la compareixenp de! Sr. Josep Ramon Dueso, Director General de PrevencÍCi i ExtinciCi d7ncendis i de Salvaments de Catalunya davant la Cornissib, pes tal ct’infurmar sobre divcrses qüestions relatives al PENTA.

!

1.2. lhcumentaciii

1.2.1 Rocrirnents rebuts

- dnforme de las Conclusiones Existentes en 10s Planes de Emergencia Nuclear de Españan, Agrupaci6 Re Municipis Afectats per Centrals Nuclears (Octubre de 1990). - d% d’Emerg&ncia Interior, Rev. O de la Centmi NucIear

de Vandellbs IID, Assaciaci6 Nuclear de Vamdellbs (Registre d’entrada d’OficiaIia Major 16933,27.03.90). - <<Pla d’Emerghcia Interior, Rev. 2 de les Centrals Nu-

clears d’Asc6 I i U>>, Associaciii Nucleu d’Asc6 (29.03,90). - <<Pla d’Emexghncia Interior (doc. 1831 VA 4101, rev. 1)))

de la Central Nuclear de Vandellbs 1 (Registre d’entracla d’Ofi- cialia Major 17405,06.C)4.90).

- Acords Municipals i convenis signats de I’Ajumtament de Mont-Raig de1 Camp (Registre d’entrada d’Oficialia Major 17686,23.04.90). - ahforme sobre els Aspectes Sanitaris Contemplats en el

Pla d’Etnerg5ncia Nuclear de Tarragona}), presentat per X’H, Sr. Xavier Trias, Conseller de Sanitat i Seguretat Social (Registre d’entrada d’Oficiaka Major 18088,09,05.90). - ~43m.wiiio entre 10s Ministerios del Interior, de Obras Pii-.

blicas y Urbanisme y para las Administraciones Públicas, Co- rnunidad Aut6noma de Cataluña y Diputaci6n Provincial de Tarragona, para la financiacih y ejecuci6n de obras de reed viaria de esta provincia, comprendida en el Arnbita de actuacilin de1 PIan de Emergencia Nriclear de Ia Zona de T¿uragona)z, presentat per 1”. Sr. Joaquim Molins 1 Arnat, Conseller de Politica Territorial i Obres Públiques (Registre d’entrada d’Oficialirt Major 2O361,06.08.90). - <<Informe sobre les mesures d’evacuaci6 i d’intervencid

dels Bombers de la Generalitat previstes al Pla d’EmergEncia Nuclear de Tarragona)), elabrat pel Servei d’Extinci6 d’incendis i de Salvaments, Brigada de ’ikagona, de la Direcció Ge- neral de Prevenció i Extinci6 d’hcenciis i de Salvaments de Catalunya, presentat per 1”. Sr. Josep Gomis i Martí, Conseller de Governaci6 (Registre d’entraúa d’Uficiaiia Major 1857 1 , 28-05 .SO). - dnfbrme de les mesures realitzades per la Unitat Mbbil CIC

Vigilhncia de la Contarnlnaci6 Atrnoserica en el Municipi de Tarragona>r, presentat per 1”. Sr. Joaquim Molins i Amat, Conseller de Politica Territorial i Obres Públiques (Registre d’mtrada d’Oficialia Major 20388, 13.08.YO). - Dades generals i rutes d’eevacnacid i avis dcl municipi de

La Torre de I ’ E ~ p m y ~ l (Registre d’entrada d’Oficialia Major 17258,05.04.90), - Dades generals, referents al Pia d’BmergEncia, del munici-

pi de Vinebre (Registre cf ’entradit d’Oficialia Major 17257, 05.04.9 O). - c<PIan director para la elaboraci6n de 10s Planes Munici-

pales de Actuación de Emergencia Nuclear,,, del municipi de La Palma d’Ebre (Registre d’entrada d’OficiaIia Major 17088, 02 04.90). - Dades generals, referents a1 Pla cl’Emnerg&ncia, dels muni-

cipis de Vandellbs i I’EIospitalat de 1’Infant (Registre rl’entrada d ’ Oficialia Major 17O87,02.04.9íl). - Pla d’Emerg2ncia Nuclear, trami3 per 1’Fxxm. Sr. Ramón

SAnchex Rarnón, Governador Civil cle Tarragona (Registre d’entrada d’Oficialja Major 17230, M.04,90). - dnfome Semestra1 del Consejo de Seguridad Nuclear al

Congreso de 10s Diputaclos y al Senado, CSN/K3/17/89~, corresponents al segon semestre de 1989, presentat per 1’Excm. Sr. Donato Fuejo Lago, President del Consejo de Seguridad Nuclear (Registre ci’entrada de Presidbncia 3770, 04.07,90).

1.2.2. Ilocuments consultats

<<Pla d’Ernerghcia Nuclear de Tarragona)), enviat pel Con- sell Executiu al Parlament de Catalunya I’any 1983.

23794 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992

Iniciatives Parlamentliries ui Purlament de Catalunya:

I Legislururu

- Resolucid lc/X del Parlament de Catalunya, que crea una Comissi6 d’Investigaci6 sobre la Central Niidear d’Asc6. BOPC N6m. 8; DSPC-P, Nrirn. 23. - Moci6 2/I del Parlament de Catalunya, que crea una Go-

tnissi6 d’Investigaci6 sobre la Central Nuclear ci’Asc6, ROPC Ntím. 8; DSPC-P, Nlirn. 13. - Proposició no de I.,lei sobre la central nuclear d’Asc6 I i un

pla cl’emerghcia nuclear. BOPC Num. 87; Rebutjada: ROPC Núm. 92; DSPC-C N h , 39.

II Legidaturu

-- Proposici6 no de Llei sobre Radis d’lZvacuaci6 a contemplar en el Pla d’EEmergbncia Nuclear de Tarragona. BOPC Núm. 159, 3-11-#6, p. 7628; Rebuig: BOPC N ~ m . 167, 16-12-

- Proposicili 1-10 de Llei sobre Mesures de Millora del Pla d’Ernerg5ncia Nuclear de Tarragona (PENT’A). BOPC Ndrrt. ZS9, 3-11-86, p. 7630; Rebuig: BOPC Núm. 167, 16-12-86, p.

- Proposici6 110 de Llei sobre Coordinaci6 entre Adrninist.ra- cims P6bliques en el Pla d’l7mergkncia Nuclear de Tarragona (PENTA). BOPC N6m. 159, 3-11-86, p. 7631; Rebuig: ROPC Nlim. 167, 16-12-86, p. 8218; DSPC Ndm, 120, 4-12-86, p.

- Pregunta al Consell Executiu sobre un simulacre de fuuncia- nament del PENTA a la zona de la Central Nuclear de Vande- llbs 11. BOPC N h n , 216, 22-9-87, p. 11140; 130PC Ntím. 227,

- Pregunta al ConsclI Executiu sobre I’actuaci6 de la capora- lia del Gnip de Seguretat Nriclear i Protecci6 Radiolbgica del

- Pregunta i11 Consell tkccutiu sobre ets aspectes sanitaris del PENTA. BOPC Núrn, 139, 16-6-86, p. 6879; Resposta: ROPC Niim. 149,8-9-86, p. 7 172. - Pregunta al Corisdl Executin sobre les mesures per a ga-

rantir la seguretat dels municipis que han rebutjat el PENTA BOPC N6rn. 334, 16-6-86, p. 6883; Resposta: BOPC Nfirn.

- Pregunta al Coiisei1 Executiu sobre el Pla d’Ernergkncja Nuclear dc Tarragona. BQPC Núm. 139, 16-6-86, p. 6884; Res- pnstu: ROPC N6m. 145,21-7-86, p. 7022.

86, p. 8217; IXI’C N h . 120,4-12-86.

8217; DSPC Núm. 120,4-12-86, p. 1617-1621.

1621-1626.

6- 1 1-87, p. 1 175 8; DSPC Núm. 108,28-2-87,

PENI’A. HOPC Núm. 14.5,21-7-86, p. 701 5.

14S, 21-7-86, p. 7021.

III Legislatura

- Resoluci6 24flT1 del Parlament de Catalunya de Constitucili d’una Comissi6 d’Estudi del PENTA. ROPC Núm. 26, 5-12- 88. - Constituci6 de la Comissi6 (€’Estudi del PENTA. BOPC

Nlim. 30, 28-1 2-88; BOPC N6m. 76, 29-5-89; DSPC N h . 14,

- Soldicitud de compareixenpi del Sr. President del Consejo de Seguridad Nuclear i dc la Sra. Directora General de Pratec- ció Civil davant la Comissi6 d’Estrrdi del PENTA. BOPC N6m.

24-1 1-88, p. 463-468.

122,27-I 2-89.

- Pregunta al Consell Executiu sobre unes obres en el miini- cipi de Maials (Les Garrigues) relacionades amb el Pla PEN- TA. Resposta: BOPC NGm. 191, 24-7-90, p. 12621; Pregunta

- Pregunta d Consell Executiu sobre la xarxa vihria inclosa en el PENTA. BOPC Ntím. 175,6-6-90, p. 11519; DSPC Núm.

- Pregunta al Consell Executiu sobre les previsions del compliment del conveni referent a la x m a vihia inclosa en el PENTA. BOPC Núm. 188,10-7-90, p. 22374. - Pregunta sobre el PENTA i les vies per evacuar la poblacili de

la zona de la central nuclear. DSPC Núm. 85,Z-11-89, p. 1629.

BOPC N6m. 166,16-5-90.1). 10717.

68,13-6-90.

Iniciatives padurnentdries a les Corts Generals

- Interpelaci6n urgente sobre la actitud que piensa adoptar el Gobierno ante la petici6n popular de cierre de la Centsal Nu- clear de Vandell6s I y de revisión del PIan de Emergencia Nu- clear de Tarragona {PENTA) para garantim la seguridad de 10s habitantes de 10s municipios circundantes y sobre la repercu- si6n económica de su cierre. Grupo parlamentariu lzquierda Unida-Iniciativa per Catalunya. BoCC, Serie Dt5,21-12-89, p. 1 1; D S D , meno y Diptacidpl Permanente, N~írn. 6,20-12-89, p. 21 50. - Mocibxl consecuencia de interpehci6n del Grup0 parla-

mentario Izquierda Uniddniciativa per Catalunya, sobre la actitud que piensa adoptar el. Gobiemo ante la petici6n popular de cierre de la Central Nuclear de Vandell6s I y de revisión del Plan de Emergencia Nuclear de Tarragona (PFNA) para ga- rantizar Ia seguridad de les habitantes de 10s municipios circundantes y sobre repercusi6n ccon6mica de su ciem. BOCG, Serie 13-10, 1-1-90, p. 14; ROCG; Serie D-21, 9-2-90, p. 6; DSCD. Pleno y Diputaci6n Permanente. N f h . i i, 6-2-90. - Designacidn cle la Ponencia encargada del estudio d d In-

forme del Primer Semestre de 1989, del Cons& ác Sepridad Nuclear. DSCD. Comisi6n de Industria, Obras fiblicas y Ser- vicios, N h . 32,112-2-90, p. 604-605. - Cornparecencia del Presidente del Consejo de Seguridad

Nuclear para inEomar sobre la valaración del infome prelimi- nar del accidente de Vandellcis I, asi como para informar sobre el estado de 10s trahajos para la evacuacidn del infome definiti- v o (Gnipo Iü-IC). DSCD. Comisión de Industria, Obras €%Mi- cas y Servicios, Núm. 36,21-2-90, p. 728-745. - Cornparecencia del Ministro de Industria y Energia (Aran-

zadi Martínez) para informar sobre las previsiones y actuaciones de sii Ministerio respecto a la central nuclear de VandeMs 1 y otras centrales nuclcarcs. DSCD. Comisi6n de Industria, Obras Públicas y Servicios, N.iim. 97,30-5-90, p. 2863-2887. - Compaecencia del Consejo de Seguridad Nuclear en rela-

ci6n con 10s Informes del Primer y Segundo Semestre del citado Consejo (GJ? Socialist;i). DSCD. Cornisidn de Industria, Obras Públicas y Servicios, Núm. i 14, 19-6-90, p. 3416-3437.

Normat i va a u t o n h ica

- Decret 23411990, de 17 de setembre, pel qwd G S regulen les cornpetkncies cle la Generalitat en materia de protecci6 civil. DOGC N h . 1354,15-10-90.

BU2ZLETf OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Ncim 334 / 20 de gener de 1992 23795

- Decret 142/1990, de 2H de maig, de reguIaci6 del pxocedi- ment per a l’elaboraci6, l’rtprovaci6 i l’hornologaci6 dels plans d’ernergbncia municipal. DOGC Nlirn. 1309,256-90. - Decret 9/1989, de 21 de gener, de creacid de 1:t Gerkncia en

rnatkria de protecció civil i de nomenament del senyor Alfons Tió i de Pol com al seu titular. DOGC Núm. 1097,21-1-90,

Normat iva es tu tu I

u ) Protecció civil

- Ley 2/1985, de 21 de enero, sobre ProtecciTjn Civil, BOE Nfim. 22,25-1-85. - Orden de 29 de mamo de 2989, por la que se dispone la pu-

blicaci6ti del Acuerdo del Consejo de Ministros de 3 de mano de 1989, que aprueba el Flm Bhico de Emergencia Nuclear. ROE Núm. 89,14-4-90. - Resolucitjn de 26 de juIio de 1990, de la Direcci6n General

de Proteccih Civil, por la que se da pubJicidad al Convenio entre 10s Ministerios del Interior, de Obra Publicas y Urbmismo y para las Adrninistsaciones Públicas, Comunidad Aut6norna de CataIuñii y Diputaci6n Provincial de Tarragona, para la finan- ciaci6n y ejecuci6n de obras de la r a l viaria de esta provincia, comprendida en el ámbito de nctuación del Plan de Emergencia

, Nuclear de la Zona de Tarragona. BOE M m P 209,3 1-8-90. - Resoluci6n de 8 de octubre de 1990, de la DireccilSn Gene

ral de Protección Civil por la que se hace pr‘blica la concesión de subvenciones a Corporacioncs Locales para la creación de infraestnrcbra derivada de 10s Planes cle Emergencia Nuclear. BOE Nfim. 244,l E-10-90.

b) Energia Nuclear

- Ley 25/1964, de 29 de abril, sobre Energia Nucíear. ROE

- Ley 2511968, de 20 de junio, que modifica tos arthilos 9 y 16 cle la L,ey 2511964, de 29 de abril, de la Ley de Energía Nu- clcnr. J30E, Niím. 149,21448. - Decreto 286911972, de 2 i de jutio, por el que se aprueba el

Reglarnento de Instalaciones Nucleares y Radiactivas. BOI2

- Ley 15/1980, de 22 de abril, de creaci6n dcl Consejo de Scguridad Nuclear. ROE M m . 100,254-80. - Real Decreto 115711982, de 30 de abril, por el que se

apmeba el Estatuta del Consejo de Seguriddd Nuclear. BOE Ndm. 135,T-6-82; Rectificaiciunes: BOE 2-7-82, - Real Decreto 2519/1982, de 12 de agosto, por el que se

apmcba el Rcglameiito sobre protecci6n sariitaria contra radia- cimes ionizantes. BQE Núm. 241, 8-10-82, Con. errores: BOE 6-1 1-82, - Real Decreto 175311987, de 25 de noviernbre, por el que se

modifica parcialmente el reglamento sobre protecci6n sruiitaria contra radiaciones ionizantes, aprobado por Real Decreto 2519/1982, de 12 de agosto. BOE N6m. 1 3 , 1 5 1 1-88. - Decreto 2864j1968, de 7 de noviembre, sobre señalamicnto

de la cobertura exigible en materia de responsabilidad civil por riesgos nucleares, y que afecta al art. 57 de Ia Ley de Energia Nuclear. BOE N6m. 283,251 1-68.

Núm. 107,4-5-64.

N6m. 255,24-10-72.

- Decreto 217711967, de 22 de julio, por el que se aprueba el Regiamento sobre Cobertura de Riesgos Nucleares. BO13 N h . 233,18-9-67.

Jurisprudencia constituciond

- Sentencia del Tribunal Constitucional Núm. 133/1990 en recimo de inconstituciundidad Núm. 355/19&5 contra la Ley 211985, de 21 de enero de Proteccitin Civil, y conflicto positivo de cornpetencia N h . 1699/1989, acumulada, frente B detemi- nados anexos de L r Orden de 29 de mano de 1989, que dispone la publicncih del Acuerdo del Consejo de Ministros que aprueba e1 Plan Rdsico de Emergencia Nuclear. Voto particular. ROE Niirn. 18 i, Suplemento, 30-7-90. - Decreto 74211968, de 28 de mano, por el que se modifica

la redacción del articulo 66 del Reglamento sobre Cobertura de Riesgos NllcIeUcs. BOE N h i . 96,204-68.

Normat iva CEE

- Decisi6 del Consell d* 1 i de juny de 1981 relatiu a la con- clusió úe la Convenci6 sobre la contarninacid transfronterera de llarga disthncia. JOCE L Nlim. 171,24-6-81. - Reglament CEE N6m. 3954/1987 del Consell, de 22 de dc-

sembre, pel qual s’estableixen tolerincies mhximes de contami- naci6 radiactiva dels prodtictes alimentaris i dels pinsos després d’un accident nuclear o qualsevol cas d’emerghncia radiolbgica. BOI3 Ntim. 371,30-12-87. - Reglament CEE NGrn. 395511 987 del Conscll, de 22 de de-

sembre, relatiu i~ les condicions d’importaci6 cle productes agrí- CQIM originaris de tercers paisos com a conseqitbncirr de l’accident ocorregut a la Central nuclear de Txernbbil. BOE Ntim. 37 1,3O-12-87. - Decisi6 del Consell de 14 de desembre de 1987, sobre

acords comunitaris per al rhpid intercanvi d’infonnacih en cas d’emerg&ncia radiolbgica. BOE Núm. 371 30- 12-87. - Reglament CEE Núm. 1983/1988 de la Comissió, de 5 dc

juliol de 1988, pel qual s’estahleixen les disposicions d’aplicn- ci6 del Reglament CEE N6m. 395511987 del Consell, relatiu a Ics condicions d’importaci6 de productes agrkoies originaris de tercers priisos C Q ~ a conseqükncia de I’accident ocorregut a la Central nuclear de Txernbbil. BOE Núm. 174,6-7-8#. - Decisió del Consel1 de 14 de marq de 1989, per la qual

s’aprova un programa cl’irtvestigfici6 i de desenvolupament tec- nolbgic per la Comunitat I3iropea de i’Energia Athmica en I’imhit de la clausura d’insta14acions nuclears (1989-1993).

- Reglarrient CEE Niím. 2219/1989 dei Consell, de 18 de juliol, relatiu a les condicions particulan ti’exportaci6 de prwluctes ali- rnmtaris i pinsos desprks d’un accident nuclear o en qualsevol altra situaci6 d’erncrghcia radiobgica. BOE Núm. 21 l $22-7-89. - Reglament EURATOM Núm. 221 W989 del ConseH, de

18 de julioi, pel qual es modifica el Reglament {EURATOM) N ~ m . 3954/X7 pel qual s’establelxen tolerhncies rnhximes de contaminaci6 radiactiva dels productes dirnentaris i els pinsos després d’un accident nuclear o qualsevol altre cas d’emerghcia radiolbgica. BOE Núm. 21 1,22-7-89,

DOE N h . 98,11-4-89.

23796 BUTLLEi’t OFíCIAL DEL PARLAMFNl’ DE CATALUNYA / Núm. 334 / 2,U de gener de 1992 - I r_l --

- Directiva del Consell de 27 de novembre de 1989, relativa a la informació de la pobhcid sobre les mesures de protecció smithria aplicables i sobre el comportament a seguir cn cas cl’cmerg&ncin radiolbgica. BOI3 N6m. 357,7-12-89. - Reglament CEE NGm. 4003/89 del Consell, de 2 1 de de-

sembre de 1989, pel qual es modifica el Reglament CEE Nilm. 3955187 relatiu a les condicions ct’jmportació de productes agrí- coles originaris de tercers paisos coin a consqii5ncin de 1’acci- (lent ocorrcgut a la Central nuclear de ‘1’xernbbiZ. l3OE Nlirn.

- Reglament CEE Núm. 737/90 del Consell, de 22 clc m q , relatiu a les condicions ci’ importació de productes agricoles originaris cle tercers piisos corri a conseqiibncia de l’accident OCO-

rrcgut a ’la Central nuclear dc Txernbhil. ROT? Núm. 82,

- Reglament IXRATOM N h . 220Ji 990 de la Comissi6, de 26 cle gcricr de 1990, pel qual es modifica el Reglamelit (EU- RATOM) Nfirn. 3227187 relatiu a J’aplicaci6 de les condicions sobre control CIC segurctat de I’EURATOM. BOE Núm. 22,27- 10-90.

382,30- 12-89.

29-3-90.

- Instrument de ratificaci6 del Convcni de 29 de julior de 1960, sobre la responsabilitat civil, en matkria cl’energin nuclear, fet u Paris. BOE Nurn. 28, 2-2-07. - hstnirnent de ratifkaci6 del protocol addicional al Conve-

ni de responsabilitat civil, en mathia d’energia nuchtr. HOIX

-- Instrument de ratificacis del protocol que modifica el conveni de Paris de 29 de juliol dc 1960 sobre la responsabilitat civil en rnathria d’energia nuclear, csmcnat pel protocol addicional de 28 de gener de 1964, fet a Paris el 16 cle novembre de 1982. BOE N h , 262,l-11-88.

-- Instrument de ratiiicacih d’Espafia del Coriverii complementari’al Conveni de Paris de 29 de juliol dc 1960 sobre res- ~onsabilitat civil CII InatEria {I ’energia nudea r, fet a Bnrsseiles el 31 de genierde 1963, BOENÚm. 281,22-11-75. - Instrument de ratificaci6 d’Espana del protocol addicional

al Conveni de 3 1 de gener de 1963, cornplcmentari al Conveni de Paris de 31 de gener de 1963, complementari al Conveni de Paris de 29 de juliol de 1960 sobre responsabilitat civil en ma- tkrla d’energia nuclear, fet r2 Paris del 28 de gener de 1964.

- Iastrument de 24 cle juny de 1988 de ratificació dcl protocol de 16 de riovcrnbrc de 1982 que modifica el Conveni de 29 de juliol de 1960, solm hi responsabilitat civil, cn matkria d’encrgia nuclear, csmenat pcl protocol iiddicional de 28 de gener de 1964. Fet ii Paris. BOI3 NÚm, 262, 1 - 1 1-88,

-- Iristmment de 24 de Iiovcnitire de 1988 de ratificaci6 del protocol de i 6 de novembre de 1982 que modifica el Conveni de 29 de juliol cle 1960, sobre la responsabilitat civil, cn matkrja d’energia nuclear, esmenat pel protocol addiciorial de 28 de gener de 1964. Fet it Paris. BOE N h . 262, 1-1 1-88. - Estatut de 26 cl’octuhre cte 1956 de I’Organisme Intemacio-

rial d’Encrgia Athica . l3OE 28-10-80. - Acord d ’ l d’abril de 1981, entre ei Gobienio de Espifia i

1’Orgaiiisine Internacional d’EnergÍa Athmica, per a 1 ’aplicaci6

N h . 164,9-7-68.

BOE N h . 281,22-11-75.

de salvaguardes en daci6 amb la central nuclear de Vmdellbs, signat a Viena. ROE 24-8-8 I. - Iiistriiment de 13 d’izbril de 1984 d’acceptaci6 de 1’Acord

(1’1 de juliol de 1959 sobre privilegis i immunitats de 1’Organis- me Jtitemacional d’Energia Atbmicca. BOE 7-7-84. - Instruments de ratifica& CIC 30 d’agost de 1989 de les COH-

vencions de 26 de setembre de 1986 sobre la rhpida notificaci6 d’accidents nuclears i sobre assisthcia en cas d’accident nuclear o einerghcia radiolbgica, fetes a Viena. BOE N ~ m . 261, 31-10-89.

Ihcumentuci6 estrangera

Franp: h i Núm. 87-565 relative a I’organisation de la secu- ritd civile, b la protection de la foret contre l’incendie et h la prévention des risques majetirs. 6.0. 23 jiriltet 1987 et rectif. 29 aofit 1987.

Ithlia: Proposta di legge: hstituzione cli una Comissione par- lamentare d i inchiesta sulla sicum7xaY I’affidabiíith e sui piani di erncrgenza delle centrali ellett.ronuclem in €uruiom, in cos- tmzione e in progetto sul territori0 nazioiiale. 30 apriIe 1986.

- Pian de IHfOrmacih y Cupacitacicjn sobre Emergencias Nudecares, P.I.C., Curso para miembros de CECOP y autoridades provinciales, Direccih General de Protecci6n Civil, Juniu 1986. - Plan de Infurrnuciiin y Capacimitin sobre Ernergenoias

Nudenres, P.I.C., Curso para actuantes, Dirccci6n General de Protección Civil, Noviernbrc 1985, - Alcalh, F.: <<Organisme htemacional de knergia AtCimi-

c m , Revistu de la Sociedad Nuclear ~ s p a i i s ~ u , Mayo, 1907. - Alonso, A.; Gallega, E. y Martín, 5.: <<Lm modelos para

anhlisis probabilista de las consecirencias de ios accidentes. Una herramienta para el diiseño de planes de emergencia>>, Re- vista & Iu S O C ~ E ~ ~ Nuclear Espaiinia, Junio, 1989.

-I N Q ~ S O , A. y Gallego, E.: d‘lmificación de la fase de post- emergencia nucIeark>, Cuudernoa de Proteccibn Civil, n6m, i 8, 1987. - Anglaterra: <<La defensa civil en Gran Bretafia: una planifi-

caci6n localil), Article, Cuadernns de Proreccibn Civil, n6m. 2, 1984. - Caiiizares Martinez, J.M.: <<Consideraciones sobre la ra-

cliactividad y sus consecuenciasn, Cutldernns dc Protcccihn Ci- vil, núm. 13, 1986. - Carro, R.: <iLa Agencia para la Energia Nuclear de OCDE>>,

Revista dc la Sbcr’edud Nuclear Esprrr?oh, Mayo, 1907. - Cmillo, D.: <<La Comunidad Europea de la Energ€a A t 6 d

ca (EUIIAT‘OM)n, Revista de la SocJedad Nuclear Espaibla, Mayo, 1987. - Carrillo, D. y Diaz de la Cruz, Fa: d r e v e historia de la pla-

nificacidin de actuaciones ante 1111 accidente nuclear)), Ciiaúer- ntis de Protección Civil, núm. 12, 1986. - Courteix, S.: <<L’aaccident nuclear. hévention, mesures

d’urgences, réparation>>, Dossier, ProblZmes politiques et MI-

-

BUTLLETf OFJCTAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / N ~ m , 334 / 20 de gener de 1992 23797

ciuux, Paris, La Llocurnentotim Fmnpise , Núm. SS2-553, 23 janvier-6 Bvrier 1987,M p. - Díaz de la Cmz, F.: c<Conceptos nuevos asociados a 10s

planes de emesgencia nuclear>>, Revista de la Sociedud Nuclear E,qpañola, Abril, 1 9 89. - Dinamarca: <<La protecció11 civil en Diiiamarcm, Article,

Cuadernns de Proreccidn Civil, niírn. 7 , 1985. - Direccih General de Proteccilin Civil: <qQué es la protec-

ci6n civil? Propuesta de estructura organizativa>>, Cuademos de Proteccihn Civil, núm, 12,1986. - Direccihin General de Protección Civil: dnformación y ca-

prcitacih para ernergencias nucleares ( l ) ~ , Cuaáernos de Pro- tecciijn Civil, n6m. 17, 1987, - Direcci6n General de Protección Civil: rdnformaci6n y ca-

pacitacih para emergencias nucleares fy 2)))’ Cuadernm de Proteccicjn Civil, núm. 18, 1987. - Fortuny, J.; Batalla, E. y Masalles, I.: <<Las redes de vigi-

l a d a radioI6gica ambiental en tiempo rea1 de Cataltinya>), Re- v i m & la Socr’edud Nuclear Espa fiola, Abril, 1989. - Fortimy, J.; Batalla, E.; Llabres, J,M,; Oliva, M.; Rovira,

A. y Vila-Masma, J.: <<Primeras estimaciones de la inciden- cia en Catalunya del accidente de la Central Nuclear de Chernobb, Revista de la Snciedud Nuclear Española, Junio, 1986.

- Fbmm At6mico Espafiol: ccSegurldad y Kiesgo de las Cen- trdes Nucleares>>, Dossier Irlformativo. - Gil Ihpez, E.: <<Consecuencias radioI6gicas del accidente

de Cliernobil>>, Revista de EU Sociedad Nuclear Eqmidu, No- viemhre, 1986. - Gil, J.: i431 Consejo de Seguridad en el marco de 10s Planes

de Emergencia Nuclear>>, Revista de la Sociedud Nuclear Espa- f idu, Abril, 1989. - Ghnez, F,: <<Central ‘Srillo I. Sirnulacro de emergencian,

Revistu de lu Sucieúad Nucleckr E,ymiola, Abril, 1989. - Herrero, G. y YAñez, J.: <<La consecuci6n de un ptm de

emergencia y evacuacih eficm, Revista de lu Sociedud Nu- clear Espafiola, Abril, 1989.

-- Federacih Española de Municipios y Proviixias (EMP): <Modelo municipal de protecci6n civil)), Jornaclas de Protec- cihn Ciudaduna de ValenuiaF Cuadernus de Profeccibn Civil, nfirn. 12,1986. - Reiters, J.: 4klgiqrne: Administrer des situations triti-

quew, Colloque de Valence du <<Group Européen d’Adminis- tration Publique>>, 111 st i t ut Valeiicih d ’ h d ininistriici6 1% Mica,

- Zurita, A.: <<Centros de respuesta de emergencim,, Revisto 1987.

de la Suciedud Nuclear fispañula, Abril, 1989.

2. Fonaments de IH pianificaci6 d’cmergbncia nuclear

La tccnolugia nuclear, que és una tecnologia jovc, ha donat lloc a una shie d’innovaciuns importants en la filosofia indus- trial dels pai’sos, com I’hmfasi en la garantia de qualitat, en un grau alt del nivell de fomacid del personal, i ha posat en relleu, entre altres coses, la problematica de la proteccid.

La generaci6 d’energia eI&ctsica mitjanpnt l’energia nuclear comporta tamM la producci6 de material radioactiu, emissor de radioactivitat, que ha de mantenir-se aillat, ja que la radioactivitat, bé que ha format part sempre del medi ambient, 6s potencialment perillosa. El risc fonamental. de les centrals nuclears és, doncs, la dispersió accidental de substhncies radioactives,

Per afrontar aquest risc, es va reconkixer la necessitat d’es- tructurar un conjunt de requisits orientats a garantir la seguretat de les installacions nuclears, coneguts sota el concepte de seguretat nuclear.

En general, la percepci6 dels riscs tecnolbgics ha comportat, en la societat, una exigkncia de seguretat. En primer lloc, es dirigeix a la prevencili, 6s a dir, a la itnplantaci6 de mesures que minitnitzen la possibilitat de producció d’accidenta que puguin causar danys. En segon lloc, es dirigeix a la internencili en cas d’accident, de manera que es limitin i es redueixin els danys que pot causar. Aquest és l’objectiu dels plans d’emerghxia.

En conseqühcia, la seguretat nuclear abraqa, en primcr lloc, els aspectes de prevenci6: seguretat incorporada i seguretat associada; en segon lloc, el d’intervenci6: seguretat en emergkncia.

La seguretat incorporada prescriu les condicions que ha tle complir la planta i la seva operacih per a minimitzar les possibilitats d’accident. Comenp pel disseny, exigint la realitzacid d’rrna aiihlisi dels accidents possibles i i’adopci6 dels sisternes i els dispositiiis de seguretat i control necessaris.

La seguretat incorprada implica també la interposició de barreres mliltiples entre els productes radiomius i cl medi (una de les més iinpo~tants és I’edifici de contencih), i també sistcmes de seguretat mdtiples que tes protegeixin. La seguretat incorporada continiia clurant la fabricaci6 i la constmccid, imposant una normativa de qualitat, i finalment s’estableix per a I’opera- ció, requerint el desenvolupament de procediments i normes cl ’ ac tiraci6 det aliats,

La seguretat associada estableix el control de la seguretat incorporada. En un primer nivcll, prescriu la revisió del disseny, la garantia de qualitat i els programes de formació que ha de ptxtu a tcime el titular de la jnstaHaci6, En un segon nivell, imposa la vigilhcia i el control que ha dc portar a terme l’Ad- ministració, que dóna Ilm al procés d’ilnspecció i cl’atorganient de llickncies. 13’acord amb la Llei de I’Estat 15/1980, de Crea- ci6 del Consell de Seguretat Nuclear, és aquest organisme l’tínic competent a Espanya en rnatEria de seguretat nuclear i protecció radiolbgica i per tant el responsable de portar a terme aquest segon nivell de seguretat.

Dins de l’experihcia rle les centrals nuclears, que j a supera mBs de 5.000 anys reactor, dos esdeveniments han tingut una repercusi6 especial.

El primer accident ocorregud l’any 1979 a la Central de Three Milcs Island, prop de I-Iasrisburg, als Estats Units, centrat que cornpl ia basicament les mesiires de prevenci6 establertes. L’accident, margrat les fallides mdtiples d’equips i les errades humanes ocorregudes, no van causar danys a la publaci6, perb va fer reflexionar, en primer lloc, sobrc la necessitat que els plans d’crncrgkncia tinguessin cn compte accidents superiors als estabkrts en el disseny de la Central i també fallides múlti- ples de tots els sistemes de seguretat de Xa central. En segon lloc, va fer posar atenci6 en determinats aspectes de planifica- ci6 tl’emergbncia: centres cl’emergbncia, comunicacions, siste-

23798 131S117,LEI‘f OFíCiAL DEL PARLAM EN?’ DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992

I ~ G S d’avduacib i mesurament de radiacili i especialment com- dina& i millora en la informaci6 al prihlic (vegeu apartat 2.3). Aquesta reflexi6 va cristal-litmr cii iinil nova liorniativa per il. l’est,zblirnent dels plans d’emergkncia de les centrals nuclears, actualment vigent.

El segon accident ocrmegu6 l’nny 1986 a la Central de ‘l’xer- nhbil, Ucriiina, a la Uni6 SoviEtica. Aqiresta central no complia les normes de yrevericilj usuals al món occidental. L’acciderit va confirmar la irnporthncia d’aquest compliment, Pel que fa als pai’sos occidentals, no ha fet lluin sobre cap nou fenomen en matteria de seguretat iinportant i no ha significat canvis xutiuta- cials en la regdaci6 referent a seguretat o il plans ri’ernergihicia, mEs que el reforyarnent dels pmceclimenl s intcmlacionals de no- tificacici i ajuda mtítoa en ciis d’accidents riuclears. Per als p;ii- ses cle I‘Ust, ha significat posar en marxa un importartt programa d’actuaci(5 en les seves ceni rels nnclears, amb ta coklaboriici6 dc les principals institucioris a nivell muldial .

AI nostre pals, I’incencli esdevingut a lii Central Nuclear de Vanclellbs X el i9 d’octubre de 1989, serise arribar ;i la categoria d’accirlent rl’iicortl amb la classificació de I’Orgariisrne Jn~esna- cimal dc I’Encrgia htbmicit, que el consiclcra merment com un incitfcnt important, i sense cornportrar cap cmissici radioacti- vit, vil tenir litia repemissi6 social i vit acoiisellar r1’;lnalitxar aspectes de coordinació dins de la planificació d’emcrgkncia.

El dia 14 de novembre de I’iiny 2989 la Comissi6 cle Protec- ci6 civil de Catahinya dedica uila sessi6 sencera a examinar corri s’ha aplicat el Pla d’l<merg&iicin Ntictear de Tarragona { PFNI‘A) i yuitics conclusions cal treure de les diferents actuacions.

En aqiresta sessió cls repIcseiilan~s de la Generalitat de Clata- lunya van remarcar dos aspectes de la pi40blenrhtic;t que s’hilviii yrcscntat: un, el qrie es podria anomcn;u- la interfase entre el plii intcrirrr i l’exterior, és a dir, el sistema de comuriicricioris i de transmissió de Ics alarmes. J CI segon itspectc, el fiiiicioiiarnent del rnatcix PEN‘CA.

131 cl primer aspecte, eren evidents Ics dificultm d *atenci6 a les comunicacions per pari de la central en els primers moments CIC 13eernerg6ncia, i en el segon aspecte, una possihlc incorrecció dc1 p q m dels bombers urbans en ef triateix PENTA.

Aquesta Comissi6 va concloure que s’cstimava bhsicammt correcta I’actuació de Ics clifcrcnts adrniriiz;tracinns que van in- tervenir en l’xcidcnt, per6 que s’haviri de fer iiiiil iwhlisi dels diferents plans d’uchiaci6; no tmt del 1% Bhsic, sinr5 dels plans concrets d’actuacili a la llum dels esdeveniments, tant en I’eFi- chcia de I a seva prhpia orgarritzaci6 ccm tambh et1 els mitjans hurnms i materials que es disposeu de rrimiera pernment.

PosterWrment, p r h icament un any m6s tard, es produeix l’adapt iició clcls plans d’emergbcia nuclear cxisteiits, el de ‘1’:~- rragoria, Giiadihajarn, h r g o s , CAceres i Valencia, al Pla Bhic aprovat iiri any abans. En el debat corresponent, cluc va &ser innusualnient 1 I q , s’hi v m aportar, prhcticamcnt, les conclusions r im s’havien fet t:n la Comissi6 de Protecci6 Civil de Ca- talunya, i la resposta de la 1)ireccici Genernl de Protecció Civil era cluc, evidentment, cls plans erm LWS elements tno~ lificables en fiincici de les successivcs experiikcies qtie s’aiwen ceco- ilint. ’I‘ant Catalunya C Q I ~ el h i s Basc viili cxpressar la seva preocupi6 per l’escassa part icipiicih dc Ics comunitats auth- mines dintre del planejament nuclear. Es va respdre atnb aiqu cs te s p os si hi I i t a t s d ’ acl npt ac i6 f ti t u ra de 1 s y 1 ii I I s.

Parallelament al planejament hi va haver un conveni entw quatre adrnin i stracions -1’Administracid central, la Generalitat de Catalunya, la Diputaci6 cke Tarragona i uns municipis- per i~

portar a terme el condicionament de carreteres ii fi de millorar la xarxa vihria a utilitzar en els sistemes d’fivisos i d’evacuació eventual. 6s un conveni que tenia un termini d’execuci6 (IC tres anys, i prhcticament s’estan complint els terminis previstos.

3. Kvolnci6 del marc legal

Pel seu abast, la planificaci6 d’ernerghncia nuclear exigeix l’cxistkncia d’una normativa que n’imposi els trets principals i en regularitzi les relacions que comporta,

La tegislacl6 i la normativa directament aplicables al P h cl’l3nergEncia Nuclear de Tarragona s’han establert fonarnen- talment a nivell de 1’Estat espanyol, que s’ha reservat les com- pei&ncies en aquesta materia. S’aiialitzen en ctctdl a X’apartat 3.1.

Aqiiesta norrriativil s’emmarca clins uns criteris d’organitxa- cims internacionals .a les quals esta adscrita Espanya, fonamentalment 1’Organisrnc Intei-nacional de 1’Energia Athmica (OIEA) i les Comunitats Europees. Els criteris més significatius es citen en l’apastat 3.2.

Fiinrillment, a Catalunya s’ha establert iiiiii legislacib i uiics nomes que també s’hm cle tenir en compte en l’anhlisi del Pla d’Emergkncia. Es rccullen en l’apartat 3.3.

A Espanya, com a tot e1 món, la legislacid rekttiva als plans d ’eemergkncia nuclear ha sofert m a progressiva cvoXuci6 que l’ha pcrkccionat successivament. Cristal&a, des del plint de vista dc la phnificaci6 d’ernergbncia a l’interior de les centrals nuclears, en la <<Guia de Seguridad 1.3. del Consejo de Scguri- dad Niideam i, des del ptrnE de vista de la plauificaci6 d’cmer- gencia exterior, en cl <<Pian Bhsico de Emergencia Nuclear)>,

1. Llei de l ’ b t a t 2511964, de 29 d’abrll, sobre Energia Nu- clear.

Un dels objectius d’itquesta Llei 6s’ segons el seu article 1 .b}, qmteger las vjdas, salucl y haciendas contra 10s p e l i p s derivados de la energia nuclear y dc 10s cfwtos noclvos de liis radiaciones ionizantew. Aquesta 6s la primem refcrhncia legal n Espanya relacionacia indirectament amb els plaris d’emerghcia nuclear,

La Llei no imposa explícitament la necessitat ci’elabrar u11

pla per a afrontar les ernerghncies corn R requisit per a la con- cessi6 d’autoritzacih a les instaklacioris nuclears.

No obstant aixh, les autoritxacions donndes aleshores pel Mi- nisteri d’hchístria contenien un condicionant, preparat per la Junta d’hergia Nuclear (JEN), que exigia la preparaci6 d’un pla d’ernergkncia i la realitzaci6 anual d’un simulacre, a avaluar i supervisar peIs inspectors d’aquest dltim organisme.

BUTLLETf OFICILhL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / N h . 334 / 20 de gener de 1992 23799 -

2. Decret 286911972, del 21 de juliol, del Ministeri d’Tndús- tria, pel qual s’aprova el Reglament sobre Installacions Nu- clears i Radioactives.

Aquest Decret ha regulat (i regula encara en el que no sigui contradictori amb la Llei dc 1’Estat ?5/1980) la concessi6 de lli- chncies a les instalqlacions nuclears.

Estableix com a condici6 necesshria perque sigui autoritzada la posada en marxa, la prepasaci6 d’utz pla d’ernergkncia que <detallar& las medidas previstas para pmteger a la poblacihn del área potencialmente afectada en caso de accidente y el grado de responsabilichd del parsonab.

3. Guia GSN-O6/778, publicada pr la Junta d’Eriergia Nuclear. Aquesta guia prescrkia, fins a l’aparici6 de la Guia 1.3. del

Consell de Seguretat Nuclear, el contingut dels plans d’ernerghncia exigits pel RHW, centrat en els aspectes següents: clas- sificirció d’esdeveniments, orgmitzaci6 del tihrlar, actuacions dels responsables, instrumentaci6 i equips.

Addicionalment, tractava de la convenihcia d’establir una coordinació amb l’Administraci6, mitjanpnt acords de cobla- boracib.

No obstant el seu car&cter avantguardista, la guia es refereix essencialment a les actuacions prbpies del personal de les centrals, sense desexwolupítr els aspectes relatius a les actuacions exteriors.

Es configuren, així, dues parts del Plir d’Ernergkncia: - El Pla d’Emerg2ncia interior, que prescriu les actuacions

del titiilrtr de la central# Queda definit pel RTNR i per Ia Guia. L’ha de preparar el titular i resta sotmbs a l’aprovaci6 del Mi- nis teri d’Ind6stria. - El Pla d’Ernergkncia Exterior, que prescriu les actuacions

de les autoritats que queden sense desenvolupament nomatiu. Manca de dehnici6, corn és el cas deis aspectes següents: aute ritats i organismes que hi han cle participar; assignaci6 de responsabilitats; nivells cle referhncin. per a l’adapció de mesures de protecció; k e e s qire haurien de considerar els Mans d’lherghcia,

En la. data de publicació de la Guia, que coincideix amb l’accident de Three Miles Islancl, s’inicien els estutlis per definir els aspectes damunt referits, en dues línies: - La constítuci6 de comissions, sota la psesidkncia dels go-

vernadors civils, en les provincies que comptaven amb centrals nuclears, per a comenqar I’elabnració dels plans d’emerghncia exterior configurats com a plans provincials. - La reaIitzaci6 d’unzt enquesta per la E N , per tal de con&

xer els criteris dels pjises de $’OCDE quant a nivells de referbncia per a I’adopció de mesures i &rees de planificaci6.

4. Llei de 1’Estat 15/198O, del 21 d’abri1, de Creaci6 del Con- sell de Seguretat Nuclear.

La Llei crea el Consell de Seguretat Nuclear corn a únic organisme competent en aquesta mathria. Akb queda reflectit en les seves prescripcions més importants pel que fa als plans d’emerghncia, que són les següents:

< k t h d o Primer0 >>Un0 - Se crea el Consejo de Seguridad Nuclear -COMO Úni-

co orgmismo competente en materia de Seguridad Nuclear y Protección Radioldgica [...I

>>Articulo Segundo >>Las €uncimes del Consejo de Seguriclad Nuclear serh las

siguientes: >>a) Proponer al Gobierno las reglamentaeiones necesarias en

materia de Seguridad Nuclear y Protección Kdiológica, asi corno las revisiones que considere oportunas r...]

A) Emitir informes al Ministeria de Industria y Energia pre- vios a las resoluciones que éste adapte sobre [...I (autorizacio- nes de instalaciones nucleares y radiactivos) [..

NC> Colabrar con las autoridades competentes en Ia elabom ción de 10s criterios il 10s que han de ajustme las planes de emergencia y protección física de las instalaciones nucleares y materiales radiactivos, y una v a redactados 10s planes, participar en su aprobacidn, antes de la pesta en marcha de las instalaciones corxespondientes. d) Controlar y vigilar 10s niveles de radiación I..,] >>e) Asesorar, cuando sea requerido para ello, a 10s Tfilmm

les y a 10s Orgatios de las Administraciones Wblicas en materia de Scguridnd Nuclear y Yrotecci6n Racliol6gica f... JD

5 . Reial Decret 154711980, del 24 de Juliol, sobre Reestruc- tura& de la Protecci6 Civil.

Aquest Reial Decret va definir, fins a l’aparició de la Llei de 1’Estat 211985, sobre Protecci6 Civil, les compcthcics en aquesta rnatEria, com es rcsumeix a continuació

~ArtícuIo Prirnero )>Una Se crea lla Comisi6n Nacional de Protecciljn Civil co-

rno 6rgano coordinador, consultivo y deliberante en materia de proteccj6n civil.

>>Dos. La Comisi6n Nacional de Protección Civil, ejerceri las siguientes funciones [...I

>>b) El estudio y aprobaci6n de planes y proyectos para la proteccidn de personas, instalaciones y bienes de interhs [... 3

>>Articulo CUNIO >>Se crea en el Ministerin del Tnterior la Dirección General dc

Proteccih Civil, que ejerced las siguientes funciones: >)a) Elaboraci6n de PIanes y Proyectos para la protecci6n de

personas, instalaciones y bienes de jnterks general en situaciones de emergencia [, . , ]

>>Articulo Sexto nLos Gobernadores Civiles asrrrnirh en sus respectivas pro-

vincias, la dirección y la coordinaci6n de la protección civil, dc acuerdo con llas clirectrices e instrucciones del Ministeria del In- terior.

>>La Cornisi6n Provincial de Gobierm riesempeñarfi en el árnbito provincial competencias equivalentes a las atribuidas a Ia Cornisión Nacional de Protecci6n Civil. )>

6. <<Nomas bhicas sobre niveles Iímite de dosis y mnas geogrfificas fi considerar en caso de emergencias radiol6gicas en Centrales Nucleares. >>

El Consell de Seguretat Nuclear va proposar questes primeres nomes bhsiques, corn a resultat de I’enquesta iniciada per la Junta d’Energia Nuclear,

23 800 RUTiLETÍ OFICIAL DEL PARMMFaT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992 _11-1 -..- -

7. Llei de I’Estat 211 988, del 21 de gener, sobre Protecció Ci- vil.

Aquesta Llei constitueix I’ordenarnent jurídic de la protecci6 civil i dels plans d’EmergEncia, COM expressen els articles segiient s:

d. Fundiimcntos >>kleritificada doctrjnalrnente COMO protwción física de las

personas y de 10s bienes, en situación de grave riesgo colectivo, calamidad ptíblica c) cati‘tstrofe cxtraordinaria, en la que li1 seguridad y la vida de las persorias puede peligrar y sucumbir masi- vamcnte, la protccción civil constituye Ia afirirmaci6n de una amplia politica de seguriclacl I ... I

>>ArticcuIo 4 >>la Toctns 10s ciudadanos a partir de la rnayoría de echd esta-

rhn sujetos a la obligación de cotabom, personal y material- mente, en la protcccir5n civil, en caso de requerirniento por las aitoridades carnpeten tes.

)>La obl igaci 611 mencionad il se concretari, fundamentit Inien- te, cii cl ciirnplirniento de lris xncdidas de prevenci6n y protw- ci6n para las personas y 14enes establecidos por las kyes y las disposicioiies que las desarrollen, en la reaIizacirSn de tas prhcti- cas oportunas y en la intervencih operativa en las situaciones tic ernergcncia quc las circwstancias requicran [...I

>>Articulo S >> I . li1 Gobienio estableceri u11 crithlogo cle las nctividades de

tocfo orden que puetlan dar origen ii una situacirin de emergencia, asi cotno de 10s centros, establecimientos y dependencias cn que quelios sc rcalicen.

~ 2 . I a s titiilarcs de 10s centros, estalileciinieritos y depeml- mcius o medios aidilogos dedicados í t actividncles cornprendi- chs en el indicado catalogo cstarm obligadas íi e s t a l h x r las mcdiclas de scguridacl y prevención en matcria de prottxción civil que reghmmtaria~nente se rletcrminen i.., 1

)>Articulo 8 >>Para determinar las lineas dc actuacihn en las situaciones de

emergencia rl yuc se reficre la presente Lcy se a p ~ ~ b ~ á por el Gobicmo, a proptest li del Mirristerio del Interior -previ0 informe de la Cotnisi6n Naciorml dc ProEecciTin Civil y, en su CBSCT,

de cuantas cntidades píblicas o privadas jnzgue nwcsario-, ulla

Norma Biísica de Protecció11 Civil que contendrii las d ircctrices esenciales para la elabornci6n dc 10s I4atics Territoriales -de Comuoidari AutGnoma, Provinciales, Suprainuiiicipales, In- sulares y Municipales- y de 10s Planes Especiales, por secto- res tle ,zetivid;id, tipos de emergencia o activid;ides concretas L I

>>Art ícdo 1 1 >>E1 Gobiema a propesta del Minisferio del Interior y previ0

inforiue de Ict Comisiliri Nocioriiil dc Protteccidn Civil, a p r o k d 10s Planes Especiales de irnbito cstatd o que afecten ii varias Clomunicldes Authornas [ . . . ]

>>a) Elaborar la Norma Rásica de Protecci6n Civil, 10s Planes Especiales a que se reficre el piirra€o primer0 del articulo undb cimo de la presente Ley, así corno 10s reglamentos técnicos correspondientes, y proponer su aprobaci6n a1 Gobiema, a curo efmto insertari de las diferentes Administracimes pr‘blicas la informaci6n necesarla [...I

>rArticula I7 nl. La Cornisih Nacional de Protecci6n Civil estar6 integra-

da por 10s representantes de la Adrninistraci6n del Estado que reglarnentariamente se determinen, asc como por un repre- sentante designado por 10s 6rganos de gobierno de cada una de las Comunidades Autónomas [...I

>>Articulo 18 >>la La Comisi611 de h o t e c c i h Civil de la Cornuoidacl hutci-

noma estarh compesta por represcritantes de la Adrninisíraci6n del Estado, de la Comunidacll Aidnoma y de las Corporaciones 1,ocallcs incluidas en su h b i t o territorial [...:I

~ 3 . La Comisi611 de Protección Civil de la Cornunidad Aut& noma ejercera las siguientes funciones:

>>a) Informar las normas tknicas que se dicten en sii ámbito teirjtorial en materia de protecccih civil.

>>b) Participar en la coordinaci6ii de Ias acciones de 10s 6rga- nas relacionados coti la protección civil.

irc) I-IornoIogar 10s planes de protección civil cuya competencia tenga atribuida.)>

Determinats aspectes cl’aquesta Llei van &ser objecte d’im recurs cI’inconstitucionalital promogut pel Govern Basc davant el Tributial Constitucional, recam que HO es va resoldre fins a l’any 1990.

8. Guia de Sepretat 2.3 del Consell de Seguretat Nuclea. <<Planes de Emergencia en Centsales Nucleares)) (Rev. O, Mayo 77).

Aquesta Guia estableix els criteris i les directrius sota els qrials les centrals nuclears l m d’elabrau els seus plans d’emerghcia. Substitueix la Guia GSN-06/78 de la Junta d’hergia Nuciear i defitieix les categories d’emerghcia segons les quals han de classificar-se les emergkncics en funció de la situaci6 de ia central.

4. Ordre del 29 cle m a q de 1989, del Ministeri de l’Interior, per la qiid cs disposa la pubiicacih (fe 1’Acorcl del Consei1 de Ministres del 3 de mart; de 1989, que aprova cl Pla Bhsic d ’Emerghcia Nuclear.

La preparació del. Pla Bhsic va comeuqar l’any 1983, a piutir de les cxperihncies dels plans provincials d’emcrghncia niiclcar, i va concloure amb la proposta elaborada per la p h c i a t&ni- ca el mar$ de 1985 L’aprovació del Pla per la Comissi6 Ndcio- nltl de Protecci6 Civii es va endarrerir tenint en compte el recurs d’inconstitucionalitat plantejat a la Llei de Protecci6 Ci- vil.

Aquesta ordre va &ser objecte taInK de conflicte de cornpe- thcics promogut pel Govern Basc, que es va acumular a l’es- Ineiitat recim d’inconstitucior~~llitat plantejat a la Llei de Protecci6 Civil. Tots dos es van resoldre per la Senthcia 1 3 3/1990, del 19 de juliol, del Triburial Constitucional: rwiirs

RUTLLETf OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Nh. 334 / 20 de gener de i992 23801 --.--I -I _-

---I

d’incunstitucionalitat 355/1985 contra la Llei 211985 de Protec- ció Civil. i conflicte preventiu de cornpethcia 1699/1989 contra 1’Ordre del 29 de maig de 1989 de publicació del Pla Bhic d’Emerg&ncia Nuclear. Aquesta senthcia va establir essencialment la constitucionalitat de la Llei de Protecci6 Civil i va rmti- ficar el caricter estatal del Pla d’hnerghicia Nuclear, el qual defineix corn a {{PIan especial de 5mbito estatal)).

L’any 1989 es fa una revisió, la segona Ievisi6, del Pia Bhsic d’Ernerghncia Nuclear. Aquest pla bhsic, com ha passat f r e qiientrnent amb totes les qüestions de prntwcid civil, ha cornen- Gat del planejament particular i després s’ha anat passant al. cas general. Aixi, el PENTA de Tarragona vit ser r d w t a t l’any 1983 -el primer pla d’energia nuclear que es va fer a 1’Estat espanyol- i no & fins uiis anys més tard que apareix el Pla Bhsic.

Una cosa semblant ha passat amb la indústria química, amb el PLA SEQTA també perqu& fins molts anys més tard no ha sortit Ia directriu bhsica del risc químic, que dhna orkntaci6 per il la scclacció dels plans del scctor quinlic.

Aquest Pla Etsic d’Erne&ncia Nuclear en certa tnanera recull els mateixos principis que tenia el PENTA de I’any 83 i fa I’estnrctura organitzativa usrial en aquests tipus de pluulcja ments. I l’organitxaci6 reposa sohre tres pilars -diu- que s6n: els recimos propis de les diferents adrninist racions de 1;1 dernar- cacic5 territorial de I’Estat a qu& es refereix el Pla; iinii assisthcia tknica que la d6na el Consell de Seguretat Nuclear, i un suprt operatiu de la Direcci6 Gericral de Protecció CiviI per a la coordinacili dels mitjans maieríals i humans que excedeixin la capacitat d’orgmitzaci6 del rullvell bhsic, el qual nivell bhsic es referma o es nodreix de les administracions i de les potencia- litats que hi ha en el territori on s’aplim el Pla, que, corn 6s sa- but, és la província.

El Pla Bhsic afirma que wxm tos mcdios actirolrneiite d i s p nibles se consigne un nivel minitno aceptabíe para gmntizar la eficacia del P l m Sin embargo, es nwesaz-ia la ejecuciliri pwale- la de uti inventario de carencia de medios>> i LI dotació i Xa mi- Hora. c ~ n s e g i i ~ i t ~ d’aqucsts mitjans.

Quant a l’estcuctura, és la clhssica cl’un pla d’einergbicia de protecci6 civil, en la qual hi ha uiia disccciii del Pla, dcl qual dcph un cmtre de coordinaci6 operativa i 1111 gabinet d’infor- mació, 1111 coinit& assessor del director del Pla i , despres, uns grups d’actuació, que en aquest cas s6n el radiolbgic, e1 sanitari i el. logistic.

La Generalitat de Catalunya entra dintrc de 1 ’orgmitzacic5 del Pla, ja que en el cornit& asscssor hi ha la figura d’un repro- sentmi de dos servicios de proteccidn civil de la coinunidad autónomm. Aquest representant deis serveis de protecció civil 6s el Cap del Servei de Riscos Twnolligics de la Gcrhncia de Protecci6 Civil. I quant als grups d’actuaci6, hi ha un grup ram diolbgic, un grup sanitari -ja que eis serveis de sanitat s6n compethcia i responsabilitat dc la Generalitat, del delegat ten-itorial de Sanitat a ‘_Carragona- i un gnip logístic.

Des del punt cle vista normatiu, podríem destacar les se- güents caractcrístiques del Pla Bhsic d’Ernergbncia Nuclear:

A) Catrhcter normatiu El Pla Rbsic va ésser aprovat pel Consell dc Ministres, amb

informe previ de 1a Comissi6 Nacional de ProtecciSj Civil, d’acord amb els criteris radioibgics del Consell de Seguretat Nuclear (és a dir, complint els requisits establerts en la Llei de

1’EEstnt 15/1980, de Crea& del Consell de Seguretat NucIear i la Llei de 1’Estat 211 988, sobre Proteccih Civil).

L’acord del Consell de Ministres pel qiral s’aprova el Pla estableix en el seu article 3 que <<El melicionado PIan BBgsico serh de obligatona observaci6n en todo el Ferritorjo nacional por Zas Administraciones Priblicas y entidaclcs privadas que resulten afectada por 10 previsto en el rnismcm, la qual cosa esth d’ilcord amb la Llei de I’Estat 2/1988 de Protecció Civil.

B) Exliaustivitat del ser1 contingut EL Pla Bhsic esta plantejat can <<La Directrir, Bisica de Pla-

nificacidn de Emergencia Nuclear pam Cent.rdes Nuclcarcs de Potencia. Sa findidad es la de seivir de marco para Irz elabora- ci6n del Plan Especial de htnkito Estatal correspondicnte>z.

Si b6 s’estableix com a directriu bhsica, el Pla és detallat i fixa no solament criteris bhsics (carn nivells d’intewenció, accidents a considerar i la seva classifica36 o zones de planificació) o principis i reqizisits que han de complir els plans (relatius a organitmci6, sistemes d’avaluaci6, inteivenci6 i mesures a adoptar en l’anerghcia referent a la preparaci6 i el niaiiteiilinent de l’operativitat del pla), corn correspon a aquest carhcter, aiis constitueix en realitat 1111 pla cl’ernerghncja COM-

plert, a l qual s’hm d’afegjr exclusivarnerrt els proccdiments detallats que les diferents orgmitzacionu que participen cn I’ernergbncia han d’claborar per ii portar a terrnc Ics actuacions que tetieii encomanades.

Aquest carhcter deriva dels seus antecedents histbrics i del condicionament que li imposa el fet cl’6sser í’migeri d’un p h especiat d’hmbit nacional.

Des del punt de vista histbric, el Pla Uiisic d’Emcrghicia Nu- clear, corn recull en la seva presentació, deriva d’un Pla ci’EniecgEncia al qual s’ha donat iin carhcter gtmerd En concret, deriva de la rcvisi6 feta l’any 1983 del Pla tl’Emerg6ncia Nuclear de Tarragona (PENTA). Aquest pla d ’emergencia, que fou ehborat l’any anterior, va esser el primer pla d’ernerghcia exterior preparat per les comissions constitui‘cles a llivell provincial, rt’iicurd amb les actuacims post Thrm Miies Island i sotmes a l’aprovacih del Consell de Seguretat Nuckar i a la Ili- rec& General de Proteccih Civil.

D’altra part, el condicioriament d’6sser F’orlgemi d’un pla especial d’hmbit estatal determina aquest grau tic detall i cxhws- tivitat. I3’~cord amb la seva presentaci6, es tracta <de u11

documento vertebrado, destinado a constituirse cn una guia que sea el esqueleto sobre el cua1 han de elaborarse Q slr1;iptarse 10s planes exteriores de cada central nuclear con sus interfitses res- pcctivas, prc~cuu‘m“do así que 10s mismos respondan it un pats6n horngheo en et que se haya acumulado el rnáxirno nivel de cfi- caciii que in cxperiencia adquirida y la reflexih posterior liali

hecho posible>>, D’aquí deriva l’hornogenei’tat dels plans provincials que,

com el PENTA, s6n pshcticarnent una transcripci6 del Pla HA- sic. Les peculiaritats @pies de cada pia provincial, i en concret del Pla d’Emerg8ncia Nuclear de Tarragona, estan recollides bhsicarnent en els m i s procediments i en els seus inventaris de recursos.

C) hmbit d’aplicacih El Pla resultant de l’aplicació d’aquesta directriu té Snbit es-

tatal, que es justifica en la seva presentació en funció del paper

23802 BUTLLETÍ OFíClAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Nkn. 334 / 20 de gener de 1992 - -

que hi té el Consell de Seguretat NucIear ( ~ n i c organisme COM-

petent a 1’Estat en materia de protecci6 radiolbgica i seguretat nuclear) i de la necessitat d’activar simultihiament dos nivells diferents de resposta: el corresponent a I’entorn de les centrals nuclears i ei nivell central de resposta, integrat per la Direccid General de Protemi6 Civil i el Consell de Seguretat Nuclear,

El Ph es refereix essencialment al nivell de resposta de l’entorn de les centrals, definint que correspon al nivell de la pro- víncia.

A aquest niveli, e1 Pla Bhsic preveu que l’organització inte- gri, sota la direcci6 del Governador Civil, dos recursos propios de las distintas Admiiiistraciones fiblicas en la dernarcacih territorial. del Estado donde se encuentra ubicada una Central Nuclear, estructuraclos en torno a tres Gmpos de AcciCln y 10s Organos de Direccidn del PIam. No detalla de la mateixa manera ni amb el mateix detall ies caracteristiques del nivell ceri- tral de resposta, b6 que expressa que constitueix la base per al seu desenvolupament: c&irnisrno este documento ha de constituir tambikn la base para el desarrolb del Nivel Central de res- PUeSta y apOyO)>.

a) El Pla d’Emergkncia Espwial d’Ambit Estatal per a Cen- trals Nuclears de Pothcia.

El Pla Bhsic expressa, en la seva presentaci6, la composició d’quest Pla de la manera següent:

<< t J I documento I para centrales nucleares de potencial, se compundrh de 10s clivcrsos Planes de Emergencia Exterior de Central Nuclear con sus respectivas interfases y del NiveI Cen- t d de Respuesta y Apoyo 1. .. 1

>>La integración de 10s planes de cada central o niveles es- micturales biisicos de respuesta con el nivel Central de Rcs- puesta y Apoyo constituhi el Plau de Emergencia Especial de Arnbito Estatal para Centrales Nucleares de Potencia.

iUna vcz informada por la. Cmnisión Nacional de hotección Civil y aprobda por el Gobiemo ha de procederse con urgencia a la elaboración, adaptaci6n c, desmollo de 10s diferentes niveles de pianificaci6n aiudidos.n

No es disposa d’infonnacih sobre la situació actual de l’es- rnentat conjunt qiie constitueix el 1% d’Ernergkncia Especial d’hmbit Estatal per R les Centrals Nuclears de Potencia, que es- taria sotm&s a les prescripcions d’aprovaci6 expressades en la Llei de Protecció Civil.

E) Qrganitzaci6 Dins d’aquesta cstsuctura, el PENTA estabieix iiiia direcció

que exerceix el Governador Civil, com a representant de 1’Estat en la demarcaci6 provincial de Tmragona. Aquesta dimci6 compta amb un ComitE Assessor, un centre de coorclinaci6 operativa, un gabinet d’infomaci6 i desprks iins grups d’actuació: radiolbgic, sanitari i logístic, que iritegren diferents organismes dependents tant de 1’Estat com de la Generalitat.

Aquesta estructura va Bsser aiiditzada en la cornprueixenGa del Germt de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya po- sant dc rnrinifest que en el moment actual hi ha ma collabora- ci6 molt estreta entre l’AdIninistraci6 de I’Estat i la Generalitat, que e11 el cas concret del PENTA s’ha reflectit en la incorpora- ci6 de la Generalitat en el Cornit& Assessor i en una assumpci6 de les seves responsabilitats dins d’aquest Cornit&.

El text de la Noma BBsica de Protecci6 Civil va &ser objecte d’un informe favorable de la Comissió Nacional -la comissi6 estatal de protecci6 civil- el dia 24 d’octubre, es un text legal que resumeix la filosofia actual de la protecció civil a 1’Estat espanyol. En aquesta noma basica es fa una classificació de plans, entre <<plans territorials), i (<plans especials>> -aquests 61- tims dedicats a esdeveniment de complexitat tecnolbgica-, i dintre d’aquests <<plans especials>> es fa una subdivisió entre <<plans bhsicw i <<plans especialsn.

El text que fa referencia a <<planes bfisicos>> diu que <<planes básicos son para 10s riesgos derivados de situacions bélicas i de emergencia nuclear>>. Diu tamM que <<planes básicos son aque- llos cuya aplicación viem exigida siempre por el jnterés nacional. En ellos, la competencia y la responsabiiidad del Estado abarca todas las fases de la planificacih, incluyendo la relativa a la prevención, vigilancia y control de las emergencias poten- ciales con el conc11rso de lm organismos competentes; la im- plantación; el mantenimiento de la efectividad; la informaci6n a las administraciones afectadas, a la poblacl6n y la direcci6n de todas las actuaciones, sin perjuiccie de la participacih del resto de las administraciones pfiblicasw.

En conseqiihncia, la probkrnhtica nuclear és molt especialment reservada a la compethcia de 1’Estat en totes les Seves fases, tant de previsi6 com de planejament, com de manteniment de l’efichcia, com de direcciti de les actuacions.

3.2. Normativa internacional

Tanmateix, a nivell internacional, clir~s de les organitzacions a les quds Espanya 6s integrada, hi ha una normativa d’aplica- ci6, entre la qual destaca:

Organisme lntemaciunai de I’ Energia Atdmica

1. <<Guia de Seguridad no 5O-SG-G6, 1982, Medidas de Ias Autoridades pdblica para casos de emergencia en Centrales Nu- cleases>>

Estableix guies per a preparar els plans d’emerghcia nuclear de les autoritats pfibliques; per a definir l*organitzttci6 d’emergencia; per mantenir-ne la preparaci6, i per a portar a terme les accions d ’emerg encia.

2. <<Guia de Seguridad no 50-SG-06,1982, Medidas de la En- tidad Explotadora (concesionario de Ea licencia) para casos de emergencia en Cen trales Nuclearem

Com l’anterior, estableix guies per a la preparació dels plans d’emergkncia nuclear, perb, en aquest cas, dels corresponents als operadors de les installacions (plans d’emergencia interior).

3. <<Recomendaciones no 55, Planificación de las mdidas de emergencia en el exterior del emplazamiento en caso & accidente radiol6gico en una central tiuclem>

Dóna recomanacions IL tenir en compte per a la preparació dels plans, en relaci6 amb: - els accidents a considerar i llurs característiques; -. la realitxaci6 de I’avaluació de l’accident;

BUTLLET~ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Mm. 334 / 20 de gener de 1992 23803

- la planificaci6 de mesures de protecció, tot descrivint les

- I’organització; - la informaci6 al públic; - l’actualitzaci6 del pla.

mesures disponibles, llur benefici i h r s dificultats;

Cumissici de les Comunitats Europees

4. Criteris de Protecció Radinlbgica per a1 Control de Dosis a la Poblitci6 en Cas d’Emissions AccicEentals de Material Ra- dioactiu 1982.

Estableix nivelis inferiors i superiors d’intervenció per a l’aplicaci6 de mesures de protecció,

3.3. Legislació i normativa cablana

I36 que les carnpethies en rnathia de plans cl’emerg&neia nuclear s’han establert n nivell estatal, cal mnsiúem de la le- gislaci6 i la normativa catalanes que, d’unrt part, fan pal& I’inter&s que les nostres institucions tenen per aquestes qüestions i, de I’altra, defineixen els brg,ms de protecci6 civil a Catalunya i les seves actuacions que tenen punts de relació amb els plans d ’emergencia nriclears.

I , Resolució 22fl del Parlament de Catalunya, sobre 1’Estat Actual de I’Clbra i les Installacions de la Central Nuclear d’As- có en lielació amb la Llichcia Concdida i les Normes Vigents en Matkria de Seguretat Nuclear,

1.31 Me del Parlament, en sessió tinguda el dia 30 de juny de 1981 va debatre el Dictamen de la Comissió ci’hvestigaci6 se bre la Central Nuclear d’Ascii i va aprovar-ne les conclusions. La concIusi6 12 va referir-se al Pla d’EEmerg&ncia en els termes següents:

<<Conclusió núm. 12 ~ 5 . 2 . Pla d’EEmergP;ncia >>L’existkncia d’mi Pla d’Ernergkneia Exterior, en previsió de

possibles accidents, ha d’ésser cotidicili prkvia indispensable per a l’autoritzacid de l’engegada de les Centrals Nuclears d’Asc6.

)>Aquest Pla d’Emerghncia ha de contemplar: l’exist6ncia d’una xarxa viAria i cornunicacional apta per a una possible i rhpida evacuació; Ia necessitat d’utia XHTXB sanithria de Acil ac- cés i amb centres adequats per a la prevenci6 i per al tractament a donar a les malalties derivades d’acciderits nuclears; L I I ~ sistema logistic hgil i realista, i uns mitjans cconbmics aptes per a cobrir el cost de I’operació.

>>Tanmateix, caldrh mantenir permanentment al dia aquest Pla i organitzar, fins i tot, unes sessions de proves almenys catia cinc anys i, hbviament, abans de l’engegada de les Centrals Nu- clears d’AscÓ.>>

2. Decret 15211987, del 9 d’abril, pel qual es crea la Comis- si6 de Protecci6 Civil de Catalunya

Desenvolupant I’at.ticie 18 de la Llci de Protecci6 Civil, aquest Decret crea Ia Comissi6 dc Protecció Civil de Catalunya, de la manera segiient:

nAtticle 1 >>Es crea, adscrita al Departament de Governacid, la Comis-

sió de Protecci6 Civil de Catalunya com a brgm collegiat de carhcter consultiu, deliberant, coordinador i homologador en aquesta matkria.

>>Article 2 )>La Comissi6 de Protecci6 Civil de Catalunya, dins el seu

~ 2 . 1 , Participar en la coordinacií juntament amb altres dr-

~ 2 . 2 . Homologar els plans de protecció civil de la seva com-

hmbit d’actuació, exercir& les funcions segiients:

g<ms o entitats relacionades amb la protecci6 civil.

pethncia [...]>>

3. Decxet 9/1989, del 21 de gener, de Crea& de la Gerkncia

Constitueix un brgan tkcnic dedicat exclusivament a aquesta de Protecció Civil

protecció civil en la manera següent:

drticle 1 NE. 1. Es crea la Gerkncia en rnatkria de Protecció Civil, ads-

crita al Department de Governació. >>1.2. Correspon a aquesta Gcrkncia efectuar els estudis, les

propostes i altres treballs i assessoraments que E3 siguin ecarna- nats en mat&ria de protecció civil [...I>>

4. Decret 234/1990, del 17 de setembre, pel qual es regulen les Compethcics de la Gencralitat en Materia de Proteccici Ci- vil.

Regula i estructura la Protecci6 Civil de Ia Generalitat de Ca- talunya, en els aspectes que corresponen a les seves cornpeten- cies, com resumeixen els articles següents:

rcAi-ticle 1 >>Corresponen a1 Govern de la Generalitat de Catalunya, en

matkria de protecció civil, les facultats segiients: >)a) Aprovar el Pla de Protecció Civii dc Catalunya i els plans

especials que s’estableixin en la materia. >>b) Exercir la potestat sancionadnra fins a 10 milions de pes-

setes. NC) Aprovar les disposicions de carhcter general qrrc s’elabo-

rin, amb l’informe previ de la Comissi6 dc Proteccih Civil de Cat alun y a.

>>a) Qualsevol :dtra facultat que li atorgui la legisiaci6 vigent.

>)Article 2 >}2.1* Sens perjudici de les compethies que atribueix al Pre-

sident de la Generalitat ta Eegislaci6 vigent, el Conseller de Governaci6 és ]’autoritat superior en niatEria de protecci6 civil I...’]

>>Article 3 >>Dins el Departament de Governaci6, la Gerencia en Mathria

de Protecció Civil, a part d’exercir les funcions que atorga el Decret 911989, de 21 tle gener, serh I’brgan directiu de progra- rnaci6 en rnathria de protecció civil, li comespondrh en aquest sentit la direcció de totes les activitats prbpies dels brgms que ei1 depenen, B

23804 BUTLLETf OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992

El Pla d’Emerghncia Nuclear dc Tmagona (PENTA) constitueix I’aplicaci6 del Pla Ehsic d’Emergkncia de ia Provincia de T m a g on a.

liecull les mesures i les actuacions que corresponen al nivell hasic de resposta, 6s a dir les administracions pdbliques en la demarcaci6 territorial de la província de Tarragona. Aixi IW-

teixx, recull la interfase amb els plans d’emerghcia interior de les Ccntrals cl’Asc6 i de Vandellhs.

Ei Pia 6s farnat per un cos que 15s fonamentalment l’aplica- ció directa del Pla BBsic i per uns procediments d’actuaci6 i inventaris de rccursos que s’apliquen a les adrnitiistracions territoriats de Tarragona (tant les dependents de i’Estat com els diferenls serveis de la Generatitat). El Pla es complementa amb els plans intmicipals, que detallen les actuacions reservades als muiiicipis.

La labor cl’aqucsta Comissi6 s’ha pogut centrar essencialment, en la revisi6 del cos del Pla, de la interfase amb les em- trals nuclears, rlcls procediments corresponents a serveis tles~nvalupats per la Generalitat de Catalunya i dels plans mu- nicipak, ateses la dmumentaci6 i les compareixences que ha pogut examinar.

En cl present informe es presenta cn primer lloc I’anhlisi dels aspectes generals del Pla: estructura, criteris bhsics de planifica- ci6 d’ernerghncia nuclear i organització, que figuren al seu cos i deriven directament del Pla x39sic.

l!n segon lloc, es presenta l’anhlisi més detallada de I’operativa del Pla, que figura al mateix cos del Pla i t:unb6 als procediments, als inventaris de recursos i els pIms d’actuaci6 municipals.

Finalment es presenten les conclusions cl’aqucsta anhlisi.

4.1. Aspectes generals dei Pla

4.1.1. Estructura

Un 1% dTmergkncia ha cl’establir una resposta gIohal davant utia situaci6 de risc. At8s que les responsabilitats d’aquesta actuacid poden estar delegades en diferents organitzacions, el Pla pot quedar configurat corn un pla conjunt que s’aplica ;i totes elles o corn a diferents plans propis de cada orgdtzaci6, per& integrats en u11 conjunt. Aquest és el concepte de <<<pla d’emerghncia integrat B o <<pla general d’emerg&mia>>. La tior- mat iv a in ternacimal consagra ayiies t concepte, especial ment referit ii l’existkncia d’rm pla d’emerghcia interior de la central i r2 un pla d’eemergkncia de les autoritats p6bliques. A m6s d’aquest pla d’ernergkncia integrat, poden existir acords de no- tificaci6 i d’ajuda a nivell internacional.

El P h Bhsic d’Emergkncia Nuclear recull aquest concepte. Divideix, pe&, el pla d’ernergkncia de les autoritats p6bliques en dos nivells. El nivell bhic de resposta, ja descrit (nivell corresponent a la demarcacili territorial CIC Tarragona), i el nivell central de resposta, que ofereix al hhsic el suport de tot l’listat.

D’aquesta manera, el PENTA, que es refereix nornés al nivell bhsic, és destinat a ésser complementat amb el pla corres-

ponent al nivell central de resposta i suport, per a constituir el Ma General cl’Emerghcia Nuclear per a les Centrals Nuclears d’Asc6 i Vandellbs,

La imprthncia i la inseparabilitat del nivell central de resposta cs posa en relleu pel fet que els dos nivells (bhsic i central) han d’ésser activats shnrrlthniament, ja que s6n complementaris. Aquest concepte va ésser fonamental en la sentkncia del Tribunal Constitucional que va resalclre que el Pla T3hsic d’finerghcia Nuclear respectava les compethcies del Govern Basc,

El Nivell Central de Resposta és integrat per la Direcci6 G e neral de Protecció Civil i el Consell de Seguretat Nuclear. La Direcció General de Protecció Civil 6s responsable i coordina- dora dels mitjans que sobrepassin la capacitat del nivell bhsic, 6s a dir, Ia capacitat de la demarcació provincial de Tarragona. El Consel de Seguretat Nuclear, que td la responsabilitat de l’avaluaci6 dels aspectes rildiolbgics i la proposta de les mesures de protecci6, concentra la major part úels cfectiiis, les capa- citats i els programes ci’assessorament i els mitjans d”actuaci6, tant els propis corn els d’altres organismes i empreses públiques Q privades (de les quals és coordinador), en el nivell central de resposta. No cal, doncs, insistir en la importbcia del Pla corresponent (z aquest nivell central, l’elaboraci6 del qual és p- vista en el Pla Bhsic (sense donar el grau de deull normatiu amb quk és definit el Pia del nivell bhsic de resposta), per$ la situació, les previsions, els mitjans i les mancances del qual es desconeixen i, per tant, no ha estat possible a la Comissi6 analitzar aquests aspectes.

4.1.2. Mesurcs de proEccci6 i nivclls d’intervencid

Un document de la OLEA, de les Nacions Unides, diu: <<Las centrales nucleares se diseiian para ser explotadas corn rnárge- nes de seguridad suficientes C Q ~ el ñn de teiier la certeza de que las actividades de operaci6n se llevan a cabo sin lndebidos riesgos radiológicos, tanto para la poblaci6n en general como para las personas que se encuentran en ei ernplazamiento de la central. Sin embargo, a pesar de todas estas precauciones, no puede excluirse ia remota posibilidad de que se produzcan fallos o condiciones de accidente que ocasionen una sihiaci6n de emergencia nudem.

Els efectes de la radiació es relacionen amb l’energia absorbida per unitat de massa, que es denomina dosi absorbida, o dosi equivalent qiian es tenen en compte, a més, altres caracteristiques de la radiacid.

Tanmateix, els efectes poden classificar-se entre no estuchs- tics i estochstics. Els primers tenen lloc a curt termini corn a conseqühncia d’irradiacions agudes. Estan directament lligats a la dosi rebuda per l’individu i es manifesten a partir d’uns nivells per nilisees, vbmits, hemorrhgies, cremades, que poden portar la mort. Els segons tenen lloc a llar8 termini. Estan lligats amb la dosi rebuda pel grup de persanes afectades i tenen caricter probabilístic. Es manifesten com una major incid5ncia de chncers i defectes hereditaris.

Davant aquests efectes, la radioprotecció estableix uns principis de limitacib de dosis. Aquests principis sdn d’apficaci6 tant en situacions normals COM en situacions accidentals, en les quals no hi ha un control de la font radioactiva,

BUTLLETi OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Nh. 334 J 20 de gener de 1992 23805 --

Les accions operatives <<fre en el risc)), fre en una situació d’incidkncia, es concreten en tres grans parhetres, que s6n: s’ha de conduir la planta amb un risc, quan apareix, a una situa- ció segura; s’ha de protegir el propi personal de les conseqüh- cies dhna incidhcia, i s’ha de collabom amb les autoritats en la protecci6 de la població exterior.

Tenint en compte les circumsthncies particulars de les situacions accidentals, la Comissi6 Internacional de Protecció Ra- diolbgica (ICRP) proposa tres principis basics per a decidir sobre la intervencih en cas d’accident, que aixi mateix hm estat adoptats per la OEA.

Primer: S’han de limitar els efectes no estochstics d’importincia, amb mesures dirigides a limitar la dosi individual per sota dels seus nivells llindar.

Segon: S’l~an de limitar els efectes no estocastics aplicant mesures que signifiquin un benefici net positiu per als individus afectats.

Tercer: S’ha de limitar la incidhcia total dels efectes estochstics fins a nivells tan bitsics corn sigui raonablement possible, per mitja de la reducci6 de la dosi equivalent collectiva.

La limitat56 de dosis es porta a terme mitjanpnt l’aplicacid de mesures de pmtecci6. JZn la fase inicial d’un accident, les mesures de protecció essencials pel que fa a la poblaci6 s6n: el con€inament, la profilaxi radiolbgica i l’evacuaci6.

El confinament en els habitatges proporciona a la pobtaci6 una protecci6 per efecte de blindatge de les estructures de l’edifici contra la radiació i llur estanqueltat a l’entrada de prudnctes radioactius.

La profilaxi radiolbgica, fonamentalment l’administracid de iode estable, redueix l’absorcic5 per l’organisme de iodes radioactiu s.

L’evacuaci6 separa la poblaci6 dels focus de xadiaci6. Per concretar l‘aplicaci6 d’aquestes mesures, tenint en comp

te els esmentats principis basics de protecció radialbgica, s’estableixen nivells d’intervenci6, nivells de dosi a partir dels quals és justificada i es recomana l’adopci6 d’una mesura de li- mitació de la dosi. Per a les fases inicial i intermedis d’un accident, a les quals es refereixen normalment els plans d’ernergkncia, la ICRP i Ies Comissions de les Comunitats Eu- ropees estableixen unes bandes de dosis fixant un nivell inferior d’intewenció per sota del qual no és justificada racliolbgica- ment l’adopció d’una mesura tenint en compte el risc i el cost mcid que comporta i un nivell superior d’intewenció sobre el qual si que és justificada. Els límits establerts per la Comissió de les Comunitats Europees són els segiients:

Dosis a Dosis a tiroides o tot el cos rnsv(*) altres brgrtns

Confinament 5-25 Administríicih de iode (només tiroides) Evacuaci6 100-500

50-250

50-250 3OO- I .500

(*) milisievert: unitut (fe dosi equivalent absorbida

Són mesures complementhies d’aquestes el control d’accessos i l’assistkncia m&clica, especialment I’assishcia medica convencional.

’Ez control d’aigua i aliments que puguin haver estat contarni- nats per elements radioactius constitueix una mesura addicio- aai, que pot tamb6 ésser aplicable en fases posteriors de I’accident, igualment com la descontarninacid d’hrees una vegada finalitxacla 1’emergEncia.

El PENTA recull, en el seu cos basic, aquests principis, mesures i nivells de pmteccih i en preveu 1’aplicacM.

Els prhcipis recollits amb criteris radioIbgics s6n els se-

al. NQ es necesaria, para la protección de tos rniembros del pirblica la adopcidn de medidas protectoras, cuando la dosis, estimada o rnectida, sea igual o menor a 10s correspondientes niveles in€eriares de intervencilin. n2. Es necesmia pam la protecciciri de 10s miembros del pÚ-

blico la adopci6n de medidas protectoras, cuando la dosis estimada o medida, sea igual o superior a 10s correspondientes nivelcs superiores d e intervencih

n3, Si el vdor estimado o m d d o de dosis es superior al nivel inferior de intervencih se adoptarfi la medida protectora correspondierite cuando sea justificable la reducción del riesgo radiol6gico asociado. n4. Cualquiera que sea la estimaci6n o medicla de la dosis se

adoptar& acciones para reducir la dosis colectiva a vailores tan bajos corno sea posible canseguir razonablernente. >>

Els nivells d’intervenci6 són prhcticamcnt els mateixos quc els establerts per la Comissi6 de les Comunitats Europees:

güents:

Dosis a Dosis a tiroides u tot el cos msv(*) altres brgans

. . . . . - ._

Confinament 5-2s 50-250 Adnlinistraci6 de iode (nomes tiroides) 50-250

Evaccuaci6 100-500 1.000-1 .so0 Evacuaci6 g. critics 25-100 250-1 .om

Com es pot comprovar, el PENTA preveu la mesura d’cwa- cuaci6 de grups crítics)) als quals, en fumi6 cte llur estat, se’ls assigna un nivell d’intervencicí a partir de la situaci6 3 de la fase d’emcrgh-sia, nientre que R la resta dc la poblaci6 se li apii4 ca a patir de la situació 4. Per grups critics s’ha d’entendre wls infants, les dones embarassades i les persones d’edat avanqa- cim. A més, el PENTA actareix que I’evacuació de grups critics es realitzaria per <(unitats familiars que tinguin individus considerats com a critics~.

Aquesta mesura s’ha demostrat que 6s poc operativa. De fet, c5s equivalent a una evacuació completa. Moltes unitats fami- lius tenen en el seu si individus critics, dones embarassades (o amb possibilitats d’ésser-ho), nens o gent gran. Aixb significa una proporci6 considerable de la poblaci6.

(*) milisievert: uniht de dosi equivalent absorbida

23806 IIUTLEETÍ OPXClAL DEL PARLAMENr DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de I992 ----

I -.--- ~ __I ----

Dictaminar l’cvmizlció d’aquestes famimites i no de la resta de la poblaci6 pot &ser cotrtrapraiuent. En tot cas, pot signifi- car, per reflex, l’mtocvacuacih. 1xs rderhcies existents a nivell internacional (Three Milcs Island) avalai aquest compurtarnen t. S ’entkn yuc en l’elahnracit5 dels procediments d’actuacid de

cleta11 s’haur8 de tenir en compte aquest fet.

4. I .3. F;l control radiolbgic

li1 Parlament de Catalunya va instar cl Consell Executiu de la Generalitat a establir un acord ainb el Consell de Seguretat Nu- clear, ja que dintre de la seva mateixa llei establia la possibilitat úc fer una encomanda de Ics scws funcions a ‘tes comunitats ilutbnomes,

L’my 1984 s’establi un iiconl d’encommd;i de funcions del Consell a la Generalitat.

Aqriesta cncomandn de funcions incloh, en principi -I ’;my 29 87 es va ampliar Ileugeixment-, trcs funcions concretes: la primera era 1s irrspecció d’instdlacions radioactives i migs X mklics, la segona era la Inspecci6 del trausprt dc suhsthncies nuclears comhustihles i residus 1 la tercem era la vigj18nciti ra- diollhgica ambiental a l’entom de tes centrals nruclenrs de Van- delfbs i tI’Asc6. Aquesta tcrccra és la qiie va donar, en certa inancra, origen a Ics xarxes de vigiihcia. Les funcions encorna- nades, en tot el que fa a la vigil8ncia radioihgica, consistien a fer inostreigs per tal d’establir un control de qualitat dels pians de vigilhncia r~lialhgics quc fan les rnatcixcs centrals nuclears a l’ciitotm de llurs ciiiplapmenís.

Lcs centrals nuclears rinualmeiit harr de fer ~ i t i programa de mostreig, quc sc situa mks o menys en 1111 cntmi de trenta qui- hieires del seu empfagatnent, i m un determinat rxoenbre dc mostrees. Aleshom, l’encomanda de frincions consistia a Ser iiik

mostreig aleatori d’aquestcs mostres, a l’efecte CIC: comptwar si ei programa que cstafrleix la central -i les arrilisis- s6n C O ~ ~ K -

tes. L’cncomanda de fiincionfi consistia, dorm, en ta recollida d’aquest ph de mostres, que aproximadament és entre el cinc i el yuirrze pcr cent del total que pren la ccntrai, i la coordinacili de llur anhlisi per tnitjh dels laboratoris autodeats, com s6n cls de les universitats catalanes.

131 1;i vigllhocia radiolbgica, dintre tl’rrq~~esi a corxipethcia encomanada, no hi ha inclosa 1’~watiiaciri dels resultats d’ayiies- tes mhlisis, ja que tots eis r-miltats yrie rlonen els laboratoris es tranieten al Consell de Seguretat Nuclear, juntament amb totes les aclivitats i iiltres plans de vigii2nciíi d’rdtres indrets ~1’1%- panya. El Consell 11 ’iof0rm;1 semestralmení el Congres dels Ili- putats.

Hi havia dos conclicionantts: primer, els rnostreigs -setmanals o mensuals, per6 dintre d’mi prugrmia establt=rt-, de fet, eren unes mostres que IIO indicaven cap tipus de compt;uncnt M-

diolbgic singular qrre hi pogués haver habwt entre una mostra i l’altra. Aixri, junt amb c l fet sp’: l’avalrració d’aqircsis mos- treigs tanipac cca tmii cotnpetbicia trirnsferida o enconianada a la CkncraIitat, VH fer pensar quc calia unti eina que fos més ca- pac; d’informar en temps real de 1íi sitiiacid rarliolbgica que es vivia o que existia ii l’cntmi de cada i i ~ t dels einphl;amerrts 1x11-

d e m dc Ciltiilutiya. Aquesta va esser la idea origirilria quc va portar a dissenyar cl projecte, que va comencpr l’any 1985,

d’establir una xaxa de monitors instat.1at.s a l’entorn de cada un dels emplapnents nuclears, connectada en temps real a la seu del Servei de Coordinaci6 d’Activitats Radioactives, de manera que, en tot moment, les dades radiolhgiques íi l’entorn de cada un dels emphqarncnts poguessin tsser conegudes í i la seu del Servei.

Aixb donava l’opmtunitat d’enregistrar qualsevol anomalia radioIbgica que es produís i, per tant, poder actual en conse- qiihcia.

L’any 1986 aquesta xarxa va ser inaugurada i constava - consta, de fet- de quatre detectors, situats cz l’entorn dc les ceri- trals Nuclears de Vandellbs. SEiri detectors ambientals de mesurament ci’efecte radiolbgic directe a la persona, o sigui, ta- xii de dosi. I quatre m h , irzstal.lats a I’entom de la central nuclear d’hscd, també igualment, monitors ambientals. A part, a l’emplapment d’Asc6 s’han instal.Iat dos monitors de mesurament de contirigut de radioactivitat en I’aigaa, que mesuren e1 contingut, O sigui, analitzen l’aigua des del punt de vista d’ernissors gamma abatis de llur pas per la centrat nuclear i despres de llur pas.

En conjunt, Ia xarxa de vigifhicia és composta per deu detectors per rniijh dels quah, a través de Ihies dc: comunicacions coiitiectades directament ainb Barcelona, cada cinc minuts, il. la seu dei Servei de Coordinaci6 d’Activitats Radioactives, es co- neixen les dades radioMgiques de cada un dels ernplaprnents.

Aquestes linies s6n permanents, o sigui, no són corn les con- vemionals telefbniques, sinh que s6n fixes, lriiies cent per cent dedic;des. Aquests criteri es va seguir precisament perquk una xarxa d’aquest tipus és una eina que, en funcionament normal, mesura el h i s radiolbgic ambiental, 6s a dir, la radiaci6 que hi pot haver corn a fons convelicional prduiit peIs mateixos ra- dioelements existents a ia naturalesa de regressi6 cbsmica, perb que, en iina situació en quk es pogut% produir tina emcrghcia o una alcrta, informaria de la situació radiolhglca alterada que es produís a I’entom de cada un dels emplagaments, I aixb seria utia eina molt important per a deteminar Ics actuacions oportu- ncs.

La xarxa de vigilhicia 6s composta d’una electrhnica molt precisa qiie 6s capar; de mcsut‘ar aquest fons cbsmic i radiolbgic ambiental. O sigui, que tt5 una sensibilitat molt elevada. S h ci- nes que tenen tm manteniment preventiu i un rn;mtenimmt davant d’avaries, ja que estan al mig del camp i s h eines sofisticades quc s6n sensibles a canvis transitoris de tensió, a una ternpesta que es pugui produir, etc. Els mateixos t&cnícs del Servei tenen capacitat pm a assistir qualseval avariit en u11

temps mks rhpid, fins i tot, que qualsevd servei contractat. Hi ha dos detectors m6s que estan situats també :i la part nord

i r? la part sud del riu Ebre, que són capaps de mesurar si hi ha cap tipus de radioactivitat afegida a causa del pas de l’aigm per la mateixa central xiudear.

Aquesta xarxa va ésser haugiirada l’any 1986, jrrstameat pocs dies abans que pas& i’accident de Txernbbil. O siLwi que d’una mmera ilidirecta ja se li va donar una primera utilitzaci6 assessorant sobre com es podia veure afcctada Catalunya da- vmt d’aaquest accident.

El mateix accident de Txernbbil va demostmr, perb, que 110

solmcnt era necessari vigilar les centrals nuclears que csti- guessin en el propi pais, sin6 que un accident d’origen remot pot, fins i tot, afectar, i qiie, en conseqiihncia, era necessari fer

BUTLLETI OFKIAL DEL PARLAMENT DE CATWUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992 23807 I-

un seguiment d’altres pakos. Aixb va despertar el criteri que feia falta una xarxa complementhria d’abast general a I’efecte de tenir un control cle la situació rneteorolbgica arreu del país.

La segona xarxa es va constituir amb dos criteris. Primer: fer im control de totes les periaries dcl pais, i al niateix temps vigilar els centres de m6s poblaci6. D’aquesta manera, i sota aquest criteri, es van establir uns monitors a Girona, un altre a Roses, un altre a Prrigerdh, un altre a Vielha, que feien un control de tota la frontera amb Franqa, ja que Franqa és un país que est& molt iiuclearitzat, que t6 més de cent centrals nuclears, i alguna d’elles, potser, si comptem des de la frontera, en disticia esth tant o mes a prop que pot estar de la frontera 1’empIapment d’Asc6 i de Vmdellbs,

A part aquests, n’hi ha un altre més R Lleida, un monitor a Barcelona, i es vm complementar amb dos m6s que es van si- tuar als mateixos emplagaments de Vandellbs i d’Ascó. D’una manera redundant, ai aquest cas, perb 6ti1, ja que aquests monitors twnolbgicment són diferents, tenen molta rnks sensibilitat per a determinar el que hi ha justament al costat d’una installa- ci6 nuclear. Aleshores, en comptes de mesurar la taxa de dosi equivalent it la persona, aquests monitors analitzen el contingut de radioactivitat en I’aire; fins i tot, preveuen la minlrna con- ceritraci6 d’unitats de radioactivitat en I’aire, dintre de totes les possibilitats de radiació de tipus de contaminant, l’alfa, la beta i la gamma. Estan lligats a travks de linies de comunicacions amb Barcelona, NQ tenen una lectura cada cinc minuts, com eh dels ernplatynents nuclears, sinó que la tenen cada hora. Cada hora l’ordinador de Barcelona fa una ronda de consultes de totes les dades, de tats els monitors, i d’íiquesta manera as té un doble control. Primer 6s el de l’entom de totes les dues nuclears, i d segon 6s de tota la situaci6 de Catalunya.

A part aixb, també es disposa d’una unitat mbbil, que seria la que se situaria en qualsevoi lloc que es considerés opartii, davant d’una situació ci’alería o simplement per a investigació científica.

Aquestes xarxes, tal com estan configurades, poden assessorar en temps real de la situaci6 radiolbgica en els dos hmbits, o sigui que poden afrontar, tehicament, accidents que passessin fora de Catalunya i dintre de Catalunya, tant des de l’origen de les mateixes centrals nuclears que tenim aquí, dels emplaqa- ments de Vandellbs i rl’Asc6, com de la resta d’Espmya i a ni-

La participació en el Pla d’Ernergkncia 6s limitada, j:, que en aquests moments la Generalitat no esta dintre del Grup Radi* Ibgic. Hi va estar, d’una manera provisional, quan no s’havia aprovat encara el Pla Bhsic. A m h , aquesta participacih no era inclosa en l’sicorcl d’encomimtia de funcions. ES va fer un p e r b de experimental en el qual, firis i tot, aquesta xarxa de vigilhcia es va connectar amb el CECOP de Tarragona i es va participar en algunes de les acznacions que alli hi va haver, perb posteriorment, a causa del buit legal que existia, prqu& de fet la direcció del Gmp Radiolbgic estava sotmesa a l’aprovació del Pla Bhsic d’Emerg8ncia Nuclear, cosa que en aquell temps no s’havia produ’it i que a més a més, una vegada aprovat aquest Pla Bhsic, es necessitava un acord especific complementari: el signat amb el Consell de Seguretat Nuclear. Davant d’aquest buit tegal i de la imprecisiú quant a les cornpetkncies que corresponien al cap del Grup Radiolbgic, es va fer avinent al Consell de Seguretat Nuclear aquesta situaci6, i el mateix

vel t europeu *

Consell va optar per fer un canvi en la DireccM del Grup Ra- diolbgic, que fins aleshores era exercida pel Cap del Servei de Coordhaci6 d’Activitats Radioactives, i que a partir de lIavors va passar a ésser exercida per un inspector del Consell de Segu- retat Nuclear.

En aquest moment, iim vegada que s’ha aprovat aquest Pla Bhsic, a principis del 89, hi ha una notificació dei Conseller de- manant i donant la possibilitat de tornar a reobrir algun tipus de negociació que condueixi a un acord de reestablir questa di- recci6 del Grup Radiolbgic.

4.1.4. CriterÍs de noti ficaci6 i classificaciii tk? t’ernerg&nc¡a

El desenvolupament de 1 ’efecte d’un esdeveniment radioactiu és progressiu, no és instantani; 6s a dir, que des que s’ha produ’it uila incidhcia, una potencial iiicidEncia radioactiva, fins que aquesta té un efectc a i’exterior, passa temps i temps. No 6s un efecte instantani, com en altres instalhcions indus- trials es pot produir.

Els materials radioactius d’una central nuclear es troben essencialment en el combustible que forma el nucli del reactor, continguts per una &rie de barreres: - El mateix material cerhnic que constitueix el combustil~lc

nuclear. -Les beines on hi ha ficat el combustible. - El circuit primari que contd els elements combustibles i el

- E’edifici de conteniment que envolta el circuit primari Una de les peculiaritats dels reactors nuclears és l’existhcia

d’una claiorninacla <<energia residualw o energia de desintegra- ció dels productes acumulats a l’interior del nucli, que es mani- festa una vegada s’ha aturat el reactor. Immediatament despres la parada arriba a un 7% de la potencia inicial, reduint-se malt rhpidament en un principi i desprks m&s lentament, seguint un procés exponencial.

fis aquesta calor residual el que.fmamentalrnent pot afectar les barreres de contenció. Per extreure-la’n es dissenyen sistemes de salvaguarda, que, des del punt de vista de Ia seguretat, han d’ésser rncíltiples, i a fi d’afrontar la fallada d’un d’elis.

Una dispersi6 accidental significativa de materials radioactius, amh risc per a la prohlacid, implica, doncs, Ia producció ct’wn esdeveniment iniciador que debiliti la situació de seguretat de la central i la fallada successiva dels sistemes de salvaguarda múltiples, de manera que es produeixen danys al nucli del reactor i a les barreres de conteniment. Tot aquest procks exigeix temps. En tot cas, de l’orclre d’hhores, o fins i tot de dies, en d tipus de reactors iisulils en el m6n occidental.

Aquesta seqühncia temporal pcrmet, en primer lloc, establir els plans d’cmerghiicia amb carhcter preventiu i, en segon Ilac, significa considerar un venhdl moit ample &esdeveniments i tenir en compte les diferents fases tempmls del seu desenvolupament.

e s il dir que hi ha temps d’actuaci6, i si aquests plans d’ac- tuació estan programats, estan organitzats amb la gent formada i amb els mitjans adequats, hi ha moha capacitat per aconseguir qiic aquesta possibilitat d’incidhcia quedi limitada.

El carhcter preventiu ha d’orientar els plans d’emerrghncia a l’adopci6 de mmires abans que es produeixi una dispersió significativa de material radioactiu.

refrigerant que estli en contacte amb ells.

23808 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992 - -- --

El P E N A adopta aqnesta orientació en prescriure que les mesures de prateccib no s’ridapten en €unci6 dc la dosi que hagi sofert la pohhtci6, sin6 CIC la dosi qne es preveu que podria re- bre en cas d’una cvoluci6 desfavorable de l’accident. Aixb esta recollit en els apartats IV-3, que defineixen tes fases d’emerghncia en funció de les qiiaIs s’apliquen les mesures de protec- ció, com a <rsucesos que pueden conclucir a liberaciones de radioactividaci>>.

Per portilr a terme aquestes mesures, cal que les autoritats tinguin un coneixement clc la situació, que inicialment només pot subministrar la mateixa central nuclear, ja que es refereix a esdeveniments interns de li1 insMaci6, que pden 110 tenir cap mena de repercussi6 en l’cxterior.

El PENTA recull aquest criteri de notificat& en les seves ba- ses (apartat 1-11: 4-1 - La notificacih a las autoridades de 10s sacesos que ha-

gan nwesarias la ildopcidn de medidas de protección sobre la poblacich, se procurar6 reatizar en un tkmpo tal que quellos piicdan iniciar las actuaciones currespmlientes antes de alcan- xarsc 10s niveles inferjores de intervencilin.>>

Així mateix, el PENTA clcdica el seu fipitat IV-1.1 a ía noti- ficaci6. Estableix el coneixement de l’existhcja d’uu csdeveni- ment iniciador com a rnecíinisme deseiicadenritncnt de l’acci6 del Pla. Defincix xlitest s csdcvenirnaits: <<Tienen l ~ g ~ ciiando la explotacibn cle ILI Centrd se sale de especificacimes t h i c a s pul iendo pr Muci r se eini siones anormales de ef luen tes radi oac- tjvos que sobrepasen las especificacioncs de vertirlo, c) cuando por ciiusil ajena a la inisrna se dcrive una sittuaci6i-i que puda haccr degradar- su niveí de seguridad fisica o nuclear.>> Fixa l’obligattorietni de fer-ne la notificaciii: dnrnediatamentc des- pirés de la idcntificacih de un wceso iniciador el Dirwtor de Ihergencin cfcctuar5 su natificación al Director del Plan (CE- COP) y aI SALEM.>> Finalment, cicscrirr el contingut i la fornia dc la llot iticnci6.

Els Plrtiis d’Fi,merghnciil han de tcnir en compte un ventall molt ample d’esdeverrirnents, des d’incidents que soliment tinguin alguna Zyieni-L cle repercussi6 cn la seguretat de la cciilral, fins als lnhxims accidents possibles. Aixb exigeix tzrrnbk classificar-los, per tal que la resposta sigui gradual, adequada a la importhcia de l’incident. A qriest concepte obeeix la deteniliuacib de mivells d’emerg&ncia>> que defineixen, en fun- ci6 dei risc potencial de Il’incident, el grau d’activació de l’or- gatiitzaci6 per a d o n u la r e s p t a que, si s’cscm, convingui dOIMI-.

El PENTA est& d’aconl ainb aquest. principi ddiriint quatre categories per a classificar tots els possibles accidents que poden ochrrer en una central segons 1 ’dliberament mhxim de material radioactiu que, a crrnseqühcia d’ana evaluci6 pessimista tle l’esdevenitncnt inicial, pot sortir a l’extcrior:

Kategon‘a T. Ida constituycn nqnellos sucesos de 10s yue no sc deriven veríidus al xnedio, IIO obstarite con inedidas de pre- caución lmn de ser comunicados a las Autoridades.

>>Categoria 11. La constituyen siicesos que en MSQ de evolii- ci6n cleesfitvorahle puederi Liherar

0,37 PBq ( 104 Ci) de gases nobles 370 GBp (10 Ci) de radioyodos

nCategoría JII, La constitiiyen SUC~SOS que en caso de evdu- ción desfavorable pueden liberar

37 PBq ( 106 Ci) de gases nobles 0,037 c 103 ci) de rxiioyodos

>>Categoria IV. La constitrryen SUC~SQS que en el. caso mils desfavorable de su evolucih conducen a la h s i h total Q par- cial del nr‘rcleo por contenacidin de Mlos de las salvaguardias tecnoidgicas, inctuida la concatenacih, Según las hipdtesis más conservadoras actualmente consideradas la liberaci6n puede alcanzar

i,4.1Q4 PBq (3,7 10* Ci) de gases nobles 6,7*103 PBq (1,R 1 8 Ci) de r;tdiayados.>>

R6 yiie Ia classificaci6 d’esdevcniments segons aquestes categories 110 figura en el Pla Bhsic, sí que es tipifica en el PEN- TA, h n e x I Tntcrfase, i en els p h s d’eernerghcia interior de les centrals. Aquesta cIassificaci6 correspon essencialment tz I’estaiblerta en la nonnativa americana per a definir els seus nivells d’ernergkncia. 6 s fonainentai que I;C classificacid que apa- regui en el pla d’emergkncia exterior comspongui en cada mairient a les classificacions establertes en els plans cl’emergkncia interiors, i incorpori les actualitzacions d’aquests iiltirns que siguin aprovades pel Consell de Seguretat Nuclear.

El Pla Rhsic, perb, no utilitza directament aquesta classifica- ciú per definir els nivells d’cmerghcia. Els defineix en relaci6 amb les dosis que potencialment podria sebrc la població, MSO-

ciant-los per tant a les mesures de protecci6. Defineix uila estructura de <<fases>> i mituacionew que asso-

cia dos conceptes, grau de desplegament de I’orgmitxaci6 (que 6s un concepte general, referit a tot 1’hmbit del pla depenent de la Importincia de l’incident) i mesures de protecció (que és 1111 concepte particdar úe cada punt geogrhfic i que deph a més de moltes ci rcurns thncies especifiqiies),

Fase de preemergencia: Correspon a esdeveniments que no condueixen a emissions

radioactives o a emissions radioactives que imposin solmpnssw cap nivell d’intervenci6 pel que fa a la poblaci6.

Situaci6 O s’espera emissit5 radioactiva Situació 1 < 5 mSV - cos

< 50 mSV - tiroides

Fase d’emerghcia:

Correspon a esdeveniments que podrien conduir a emissions radioactives que signifiquessin sobrepassar algun nivell d’inter- venci6 per la poblacib.

Sitilaci6 2 5 - 25 rnSV CQS (nivell d’intewenci6 50 - 2 0 mSV tiroides confinament distribució

de iode)

BUTLLETi OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / N6m. 334 / 20 de gener de 1992 23809 .- -l_-l----_----..

Situació 3 25 - 100 mSV cos (nivell d’int ervenci6 200 - 1000 mSV tiroides evacuaci6 de grups

crítics)

Situaci6 4 >I00 mSV cos (nivell d’intewenci6 >lOOO mSV tiroides evacuacidj)

Una classificaci6 del nivell de I’emerghcja en fumi6 de les mesures a aplicar comporta inconvenients.

En primer lloc, Ics mesures a aplicar no són, Ibgicarnent, les mateixes en totes les brees geogrhfiques que el Pla considera. Per aixb s’ha de posar una cura especial a definir, juntament amb la classe d’einergkncia, els llocs a que aplica. En segon lloc, hi ha tipus de mesures per la protecció d’una Arca en una determinada situaci6 que s’apliquen just il fora d’aquesta kea, a la qual correspon una situaci6 diferent. Aquest 6s cl cas del control cl’accessos, Finalment, hi ha mesures, relatives al desplegament de l’organitzaci6, que són cornunes a totes Ies b e e s i que, per tant, no estan cleterminacles per la situació particular cle cada una d’eiles,

Per aixb no és gaire corrent referir la classificacih d’una emerghcia nuclear al tipus de mesiira a adoptar shi6, com ex- pressaven les categories, al tipus d’accident. Alguns pa’r’sos, corn Alemanya, separen fins i tot dues mesures de resposta, unes de rdatives al desplegament de l’organitzaci6, que, com s’ha dit, són coniiines i es prenen en funcili de la classificaci6 de l’incident, i , d’altra part, les mesures de protecció, que s’han de prendre d’acord amb una adEisi especifica de la situacici, de la seva adequaci6 temporal i pr kees concretes.

En aquest cas, la classificaci6 cle l’emerghcia en situacions que fa el PEWA obliga a mantenir una certa cura en els procediments d’actuació per tal d’evitar confusions i equívocs, definint sempre la situacih en relacili amb una &rea concreta i analitzant corn pot repercutir cn mesiires generals o que afecten altres &rees,

4.1.6. Xones de planificaci6

Els productes radioactius quc poguessin &ser dispersats en L J ~ accident nuclear es difondrien prcfereiitment per l’atmoskra e111 forma de ploinall o mivol radioactiu. Aquesta difUsi6 es faria en la dirwci6 del vent i afectaria els sectors situats a sota de I’emissi6.

La concentració dels productes radiwct ius, en barrejar-se progressivament amb l’aire, s’aniria reduint a mesura qiie el plomall o n6vol fus més allunyat de punt d’emissió i de la. mateixa manera se’n reduiria la incidhcia radiolbgica.

Eh productes dispersats poden ésscr gasos (gasos nobles i i@ des especialment) i sblids en suspensi6. ’Tant els sblids en sus- pensi6 com els iodes (que paden reaccionar amb altres productes) es poden dipositar al sbl o ésser mossegats per i’aigua. Aquest procés defineix sis vials possibles d’exposicid que es poden agnipar en dos tipus:

A) Exposicions provinents directament del núvol radioactiu

1. Irradiació procedent de1 núvol radiactiu. 2. Exposició dels gasos nobles radioactius, que com que no

reaccioncn amb l’nrgmi sme no provoquen contaminacib.

3. Inhalació d’altres gasos i sblids en suspensi6, que poden ésser retinguts per l’organisrne i provocar contaminacih.

B) Exposicions indirectes

4. Irradiació procedent dels materials dipositats en el sbl. 5. InMaci6 de materials que després d’haver estat dipositats

6. Ingesti6 d’aigua i d’aliments contaminats. en el sbl han toniat a &ser dispersats pel vent.

La reducció de la inc idhia racliolhgica amb la disthcia, juntament amb el criteri d’aprofitament m b i m dels recursos, especialment pel que fa a situacions d’emerghcirt, aconsellen determinar zones de planificaci6 d’emergihcia, ZQIES en les quals els riscos d’un hipatetic accident nucIear requereixen I’existbicia i el manteniment d’un pla d’emergkncia operatiu, la qual cosa no exclou que en cas d’accident l’hrea d’actuació pugui esser més reduida o es pugui ampliar.

L’existhia de dos tipus diferents d’exposicions, les provinents del niivol radioactiu i Tes indirectes, qrie comporten &fee- rents ritmes en els riscos i diferents tipus de mesures dc p ~ ~ t t ~ ~ i ó , fiui adient definir zones de planificaci6 per cada un d’aqrrests tipus d’exposici6.

El PEWA parteix de la determinació de zones de planifica- ci6 d’emergbncia, d’acord amb aquest critcri, que defineix de li1 manera segiient:

di. 1 Zonas de plmificacihin

}>Se denominan así aquellas rireas geográficas sobre las qtic han de incidir las rnediilas de protección indicadas en el ancxo I1 y desarrolladas en el anexo IV (Mdidas de Proteccih).

>>Vienen determinadas por su distancia a la instalacih y por tos efectos esperados en ellas a consecuencia del espectro dc accidentes tenidos en cuenta en la elahraci6n ciel Han de Emerg encia.

>>&a clenorninación y árnbito son 10s que se indican a conti- nuación:

~ I i . 1 . 1 %olia bajo controt del explotador

>>Sas dimerisiones queclan determinadas en las autoritzacio- nes correspondieirtes cxpedidas por el Ministeri0 de Industria y Energh. Las mcdidas y actuaciones en esta xolla est6n espcdi- cadas en 10s Planes de Emergencia hiteriores de las instalaciones [...I

>>I!. 1.2 Zona i (Zona de exposición por submersihn)

ocorresponde con aquel Arca gcogdfica en clondc cl camino crític0 de exposición esta asociado a Ia pcrmaulencia en la nubc radiactiva. A consecuencia de dicha pennaiencia la poblaci6n soporta un riesgo radioI6gico por irradiacibn externa o interna {por inhalación), por tanto en ella sc han de considerar rnedidas de protecci6n destinadas a minimizar el ri-iesgo radiológico indi- viduai.

>>Se hace necesario también considerar 10s caminos de expo- sicilin debicloos a la dcpusici6n de partículas en el terreno a fi in

de limitar IOS equivalentes de dosis individuales y colectivas a

23810 13UTLLETf OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Nfirn, 334 / 20 de gener de 1992 - --

la población que pemanexca en la misrnn o ;i 10s equipos de - Abans que s’hagin prduit emissions radioactives, esti- emergencia.

>>Teniendo en cuenta In recoInendaci6n dei C.S.N. y la prác- tica usual de estimacilin de 10s efectos radiológicos internacio- nalmente aceptados, se determina, con 10s márgenes de seguridad suficientes, que la zonii de exposiclh por Submer- si6n (Zona 1) es el círculo dc 10 Rin de radio en torno a la ins- taIaci6n nuclear [. . .]

>>Il. 1.3 Zona 11 (Zona de exposici6n por ingestidn)

&orresponde con aquel hea geogrfifica donde el camino cri- tico de exposici6n esta asociado a la contaminación de alimentos dehida a la clepsición de particulas radiactivas en el terreno o bien sobre dichos alimentos.

>>A conseqücncia de dicha ingestión la poblaci6n soporta un ricsgo radiol6gico por irradiacidin interna. En esta zona se han dc considerar rneciidas de protección destinadas a prevenir el riesgo radioldgico a causa dcl consutno de prodrrctos alimenti- cim y agua. ‘Mes rnedidas se justificarim a través del equiva- lente de dosis colectiva.

>>La zona de exposición por ingestibn (u Zona 11 a efwtos del Han) es el circulo de 30 Krn cle radio alrecledor de la instala- ci6n nuclear del reactor. Cornprende tambidn la xona I. >>

UB quc per la seva prhpira definici6, derivada d’una anhlisi comparativa de riscs, la dirnensi6 de Ics zones de planificaci6 est5 lligada a aspectes demogrhfics, estructurals i socials de cada brea, aquestes dimensions estan d’acord amb les referhncies a nivell europeu i nord-americh, qrre srin les segiients:

10 Km 10 Km

10 Krn 10 Km 12-15 Km 20 Km 10 Km 16 Kiri

*

_ _

* 25 Km

5-10 Kfn * k

so Km

50 Kin 80 Km

*

4.1.7. Assessorament a I’cmergeacia

La presa de decisions sobre I’activitat del Pla i I’adopci6 de les mesures de proteccid que siguin més adients exigeixen disposar d’un coneixement del desenvolupament de l’incident i de previsions de la seva evoluci6 i, a m6s, avaluar les conseqÜEn- cies que pot comportar.

E n el cas d’un incident en una instatlació nuclear, aquesta rivaluaci6 s’ha d’efectwr en tres nivells d’antelaci6 diferents:

* no definits explícitrimcrit

- mmt-les en funció de l’evoluci6 de l’incident. - En el moment en que es produeixen emissions, mesurant-

les i avalusnt-ne la difusi6 abans que arribin a la població. - En el moment en que les emissions hagin arribat a un punt,

mesurant-les i determinant Xa dosi que rebria la poblaci6 si hi continues sotmes.

El pla d’emergkncia, doncs, ha de preveure la realitzacid d’avaluacions des de l’inici de l’incident i, segons que sigui aplicable, en aquests tres diferents nivells, amb procediments adequats.

El PENTA recull aquest principi. Disposa la realitzacilj cl’avairiacions, en una etapa inicial per la mateixa central i despres, per l’estimació que faci el Grup Radioidgic, des de la seva constituch-5, dels passibles efectes en la poblaci6 d’acord amb les estimacions fetes per la Sala d’Emerghcia del Consell de Seguretat Nuclear (Nivell Control de resposta) i de la instal-la- ci6, i amb els mesuraments dels seus equips fixos i rnbbils.

Tanmateix el PENTA assenyala que: as. h s procedirnientos utillizadus en la estimación o medida de las dosis seran apruba- dos por el Consejo de Segwidad Nuclear. N

Fins a aquest moment, només es dipusa de la &uía de Segw ridad 1.2 del Consejo de Seguridad Nuclear>> publicada a í’octubre del 1990, que defineix un 6nic procediment, aplicable essencialment a estimacioiis realitzades abans de produir-se emissió i que, tal com s’exgresa, risc trata de un model^ de apli- caci6n general [...I que puede ser atribuído con ventaja por otros modelos que tengan en cuenta aspectos especificos de cada instalación [...] En el futuro y a medida que se dispongrl. clc modelos aptos para escenarios distintos al citado en esta Guh, el C.S.N. publicar6 otras guías de esta mima cobcci6n o revi- smá la presente>>.

Disposar d-aquests models en temps real, mds acurats, que tinguin en compte els aspectes especifics, propis de cada instal-laci6 i de la seva meteorologia, que ja ha’estat analitzada pel C.S.N., te un gran interes per a l’assessorarnent i I’adop- ci6 de possibles mesures correctores davant d’wna situnci6 d ’alert a.

4*i .8. Els aspectes sanitaris del Pla

En un pla d’emerg&ncia nuclear hi ha tres fases: la fase inicial, la fase intermedis i la fase final. La primera fase, la denominada <<inicial>>, comenqa quan té lloc I’esdevenitnent causant dc l’ernergkncia i acaba amb la constituci6 del Grup Radiolb- gic. La segona fase, la denominada 4ntem&dia>>, comenGa quan acaba la primera i finalitza quan es d6na per acabada la causa que ha provocat la situacia d’emergkncla Q quan la ins- taklació esta sota control. I,’ernerg&ncia, CQ’II~ a tai, acaba amb la fase intem&dia, tot i que +‘teph de les conseqü&ncies derivades de l’accident nuciear- ser& necessari fer un seguiment posterior de les actuacions que tinguin la finalitat de tornar a la normalitat les activitats que hagin estat pertorbades. Aquesta fase es denomina <<fase finab.

Amb la finalitat de planificar una emerghcia nuclear, el Pla estableix diferents fases i situacions, segons les dosis de radia- ció que poden absorbir-se per la població; aquestes dosis determinen l’aplicaci6 de les mesures de protecci6.

BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / NrEm. 334 / 20 de gener de 1992 23811

ZRs situacions s6n declarades pel Director del Pla, a proposta dei SALEM, situat en el Consell de Seguretat Nuclear, directament en els primers moments i posteriorment rnitjaqant el Grup Rarliolbgic, quan estigui constituit.

Lcs situacioiis de ia fase d’emerghncia han d’6sser definides per a una &rea determinada. Fase de pre-emerghicia: cn aquesta fase, segons que preveu el Pla, no es produeixen fuites mor- mals a l’exterior o, s i se’n produeixen, els efectes esperats sobre la pohIaci6 no arriben als nivells inferiors d’jntervenci6. Preveu dues situacions: la situació O i la situació 1. En la situacili O no hi ha fuites significatives i, per tant, no 6s necesshria l’adopcjh de mesures de proteccid de la població. Aquesta situaci6 es ca- racteritza per un període de consultes entre el Director del Pla, el SALEM i el Director d’Ernerg5ncja de la central niiclear. El Grup Sanitari no intervé en la situació O.

Situaciii I . En aquesta situaci6, malgrat les circumsthncics adverses que puguin presenta-se, no es produeixen dosis superiors al ilivell inferior d’ intervenci6; no hi ha motius per a adop tar mesures de protecci6 de la poblacih, perb és reconianable el control d’accessos. En aquesta situaci6, el Director del Pla con- V O C I ~ els membres del CECOP; en aquest cas, el Cap del Gmp Sanittari acudeix al CECOP i alerta la seva Comissi6 Assessora. A niveil municipal, els batlles s’han de dirigir al CECOPAL i alerten els membres que componen aquests brgans, entre els quals hi ha et metge del municipi o altres sanitaris locals, o en aquest cas, els que hi haguessin de guhrdia en aquell moinent.

La fase d’ernergkncia preveu diferents situacions, segons l’estimacili de la dosi a la poblaci6 afectada i comprh tres situacions: la situació 2, la 3 i la 4.

Situncib 2. En aquest cas, l’dlikraci6 suposada o real és tal que, en circumst~icies ambientals adverses, la dosi que pot re- bre la població iguala o supera el nivell inferior d’intervenci6. Les mesures a considerar s6n: cl control d’accessos, ei confinament de les persones als edificis, la profilaxi radiolbgica i les mesures de proteccid personal.

Les nccions a nivell del Grup Sanitari s6n les scgiients: COIW

titueix la comissi6 assessora a la seli dcl Grup Sanitari -que estava si triat a la Delegaci6 Territoriai del Departament-; localitzi i alerta e1 personal sanitari de les $rees afwtades; cobbord amb la resta de grups en 18 selecci6 de les estacions de classificació i descontarnin;rcih i les ;rees base de recepció social; informa d Director del 1% sohre Ecs mesures de protec- ci6 proposades pel Grup Radiolbgic -la profilaxi-; ordena, si s ’escau, 1 ’aplicació d ’ aquestes mesures profi Ihct iques; col.lab ra en la preparacj6 de les operaciuns d’evacunciti dels grups dc poblaci6 que es determini; assigna els mitjans humans, sanitaris i tknics a les diferents estacions de classificació i descontarni- naci6; alerta el centre rnkdic d’hirraciiats, els centres sanitaris de suport i l’assisthncia sanitbria de les hrees base de rccepci6 social.

La decisi6 d’iniciar i suspendre l’administraci6 de iodur pothssic a la poblaci6 afectada carn a mesura prafilhctica deph del Director del Pla d ’Emerghilcia; la distribuci6 i l’administra- ci6 d’aquest firmac correspon al Grup Sanitari.

Els metges dels municipis afectats que terien llur bea urbana dintre del ccrcIe dels deu quilhinetres al voltant de les centrats nuclem conserven una dosi de iodur pnthssic per a tots els ha- bitants de la poblaciti; en cas que fos ~iccesswi i que es necessi- tessin més dosis, es podria disposar dels comprimits assignats a

I’hrea de la central nuclear quc fia es troba afectada. Aquests municipis que teiicn en aquest moment les dosis de iodur pot&- sic s6n, per a l ’ h a d’Asc6: la Fatarella, Flix, la Torre de 1’33,s- panyol, Vinebre, Garcia i Riba-roja d’Ebre; i aquesta dosi es troba també en les estacions de classificació i descontaminaci6, que s6n Falset, Gandesa i Mrtials. Pel que fa referbncia a l’hrea de V<uldellbs, les dosis estan reparticles als municipis de Vande- llbs, I’Ametlla de Mar, Mont-roig del Camp i Pratdip, i a les cu- mesponents estacions d’aquesta kea que són Montbrilj del Camp i Amposta.

En ingerir 1111 comprimit del iodur pothssic, el iode s’acurnula a la glh(b1a tiroide i hloqucja I’acumuIacii, del iode radioactiu. El comenqament d’aquest bloqueig 6s rhpid, s’obscrva pdcticament als trenta minuts despr6s de I’administraci6 oral del fhr- mac. hs nccess8ria l’administraci6 31 més rhpiclament possible abans de l’exposici6 al iolre radioactiii o desres en les dues o tres primeres hores, Una vegada s’ha interromput l’iuininistra- ci6 del iodur pothssic, el bloqueig tiroide va desapareixerit pro- gressiviunent.

Una a h de les accions del Grup Sanitari en questa situai6 és la preparaci6 de les operacions d’evacuaci6 dels grups de po- blació que es determinin. Cal, q u i , aclarir que quan parlem d’evacuació sanithria s’han de definir els criteris d’evacuacib de les persones que necessitin assistencia o evacuaci6 smitkia; no estem p a h t de l’evacuaci6 de la pbIaci6 en general. En aquest apat-tat, no s’iactonen les persones que no necessitin assistkncia ni evilcuaci6 sanithries, ni les persones dc les hrces PO-

tencialment contaminades, que serien dirigides globahneiit a Ses estacions de classificació i descmtaminacid.

Es preveu una skric, iiiia cadena, d’evacnaci6 de les persones que necessitin assisthcia sanitiirria o evacuaci6 sanithria en tres esglaons: el primer esglad se situaria en els consultoris o dis- pensaris iniinicipals o en els ceni.res d’attcnció pimiria de la xona afectada i serien atesos pel scrvci de primera intervenció; el segon esgIali st: situaria a les RCD, i el tercer esgla6 a les Arecs bhsiqiies de recepci6 social, als centres sanitaris de suport I) al centre rnkdic d’irradiats. En aquesta situaci6, el personal sanitari de les hrees afectades comunicarli al Cap del Scwei Sanitari de Primera Intervtmjd la seva estirnació personat del nombrc de persones qiie hagin d’evacuar-se; 6s a dir, aquelles que per llnr estat físic o de salut no puguin 6sscr evacuades pcr mitjans normals. A aquest efecte, doncs, proposaril al Cap del Grup Sa- nitari l’alerta a les ambulhiicies que siguin necesshrics o a ~ J I I S

alt res rn i tj rms de transport , Siruacih 3. En aquesta sitiracih, 1 ’aJliberaci6 suposada o rcnl

6s tal que en circumsthncies ambientals adverses les dosis que rep la població igualen o superen la quarta part del nivell superior d’intewenci6, perb no el sobrepasseti. Ixes mesures de pro- tecció que hem de considerar, a mes de les ja indicades -control tl’accessos, confinament de les persones als edificis, profilaxi radiokgica i mesures de protecció personal-, s6n l’evncuació dels grups critics, el control dels aliments i de l’aigua i I’estabu- lament dels animals.

En aquesta situaci6 -la situació 3- el Grup Sanitari té les accions segiicnts: ordenar Ia incorporacid immediata dels equips i les ambulhncies a cada estacih de classificacib i dcscontamina- ci6; cd1;horw en l’evacuaci6 sanithria de Ics persorics impedi- des o que ho necessitin enviant el nombre d’ambrilhncies nccesshries; sol.licitar al Cap dei Grip Logistic els mitjans m b

23812 HUTLLETf OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992 -

dics aeris, si calgut%, per a l’evacuaci6 sanithria; dirigir la inter- venci6 dels equips sanitaris en l’aplicaci6 de les mesures profi- lhctiqlres abans esmentades; activar el centre medic d’irradiats, els ccnúes als serveis d’assisthncia de Ies hees base de recepci6 socid i els centres sanitaris de suport, i controlar I’aplicaci6 de les mcsures de protecci6 d’animals d’acord amb el Grup Radiolbgic.

Situmi6 4. En aquesta situtici6, l’ailiberament suposat o real 6s tal que en circurnsthncies ambientals adverses la dosi que rep la poblaci6 igtiah o supera ei nivell S U P W ~ Q ~ d’intewenci6. Les mesures, a mes de les que j;i s’hm indicat anteriorment, són 1 ’evacuaci6 general de la població.

En aquesta situaci6 -la situaci6 4- les accions de1 gnrp s6n les segiients: comunicar ds centres sanitaris de suport i al centre mMic cl’irradiats cl nombre de persones evacuades que han d’dsser ateses perqub necessiten assisthcia sanithria, informar el Director del Pla un cop finalitzada l’evacuaci6 i mantenir l’estat d’alerta del seu grup.

4.2. Ahnhlisi dc Ics actuacions del Pla

4.2.1.. 121 Pla d’l2mergLmcia Interior

El Pla d’Emergkncia Joterior de les centrals nuclears és pre- prat per elles mateixes i aprovat pel Ministeri d’hdústrin, amb informe previ del Consell de Seguretat Nuclear.

131 pla d’emerghcia hitern que normalment anomenem PH, t@ qrrntrc objectius fonarnentak protegir el públic en general, protcgir el pcrsonal de l’emplaqament 4 s a dir el personal propi- d’explotació de la central, salvaguardar els equips i reconduir la central a utla situacili segura, i tenir perfectament informats, e11 temps real i permanent, els org;uiismes oficials, 6s a dir, el Govern Civil i el Consell de Seguretat Nuclear.

141 Pla s’cstnictura en sis equips, anotnenats equip de direcciti, equip d’operaci6, equip á’avaluaci6, quip cte manteniment, equip de control racliolbgic i equip logístic.

El Pla d’Emergbicia Interior t6 uns llistats que classi€iquen en funció de la situació o de t’esdevcnimait que hi ha a la central. Per tant, clavant de I’esdeveniment cal fer la classificació corresponent. L ~ L Direcci6 d’Emerghcia s’ocupa de la direcci6 de tota l’ernerghcia, de totes les organitzacions interiors, s’wupa ric la informaci6 al Govern i al Consell de Seguretat Nuclear. La Direcció d’Avaluaci6 aconsella, en firncj6 de l’woluci6 del fenomen, a h Direcci6 d’Emplapnent, si s’ha de reclassificar 1;i situació i en quin sentit. En funci6 d’aquesta reclassificaci6, In DirccciC, de I’EmergBncia fit al seu torn reca- manacions i previsions al Govern Civil i al Consell cle Segure- tat Nuclear.

La Dirwci6 d’Avaluaci6 avalua timicament corn t5s el fem- men i quina revisi6 o quina avaluaci6 hi pot haver, cap on ten- deix; (]u& s’Iia de preveure, que s’ha de fer en funci6 del fenomen concret; comprova I’estat dels diferents sistemes i fa un interc,ulvi d’informaci6 amb la resta de gnips tEenics que formen els equips de direccili de l’ernergkncia. S’ocupa tamb6 de coordinar les diferents proves químiques i radiolbgiqucs,

La Direcci6 de Cotitro1 Radiolhgic fa l’avaluaci6 rndiolbgica i la previsi6 d’uquesta, veriiica i controla els possibles vessa- ments, fa la vigilhcia radiolhgica de la planta i activa el Ph de Vigil huncia Racliolhgica en EmergEncia.

Si 6s el cas, pren mesures i amb els equips mhbils propis de la central pot comenqar a establir circuits; €iris i tot a l’exterior de la central, per prendre mostres; fa el control de contaminaci6 corporal, si 15s el cas; descontaminació de barreres, de tanques; subministraments d’equips de protecci6 persunal, etchra.

I la Direcció Logística s’acupa de la gesti6 dels mitjans de planta, siguin de persones -preveure relleus de personw-, i tamb6 els diferents equips de la central; mitjans de telecornuni- caci6; arxius i equips del Centre d’Ajut T h i c ; gestili de movi- ments de planta, reagrupaments, evacuacions, intervencions especials, interfase amb ajudes exteriors, i tan& coordina els mitjans de la lluita contra incendis.

Finalment, la Direccj6 de Manteniment preveu les intervencions que s’hagin de fer a la central de tipus rnechnic, de t i p s elhtric, per mitja del personal propi de manteniment; fa controls de danys i estudia i pren decisions sobre les intervencions que calgui prendre en la situació corresponent. A l ’ynip de persones que hi ha a la sala de control, ai davant del qual hi ha el responsable de sala de control, que se’n diu supervisor, s’hi afegeix la Direcci6 d’Operaciii, és a dir, aquelles persones espe- cialistes a operar dins la central. Per tant, en una situacid d’un esdeveniment anormal a la central, es reforqa l’eyuip de sala de control a fi que operin aquells equips que calguin per a reconduir la central a una situaci6 més segura.

EI Pla d’Emerg5ncia s’activa de la manera segiient: el siipr- visor de tom, junt amb el seu equip de fiah de control, detecta una anomalia o un esdeveniment a la central. Per un cantli, aclareix si s’ha prodult a la zona controlada; si 6s h i , activa les persones de torn de l’eyuip de protecció radiolbgica prqui: prenguin les primeres mesures cn aquest cmp. Si hi ha hagut cap accidentat, posar& en niarxa el servei mhdic i, si es tracta d’un incendi, activar& en primera insthncia l’eyuip de contrain- cencli propi.

En parfillel, fiirz1 una avaluació de l’eesdevenirnent i pren& les mesures operatives immediates fent ris dels procediments d’actuaci6 previstos. L’esdeveniment es pot haver prdujt en horari de jornada laboral o no. En el primer cas, el supervisor de torn informa el cap d’operaci6; aquest ho fa al cap de la central, el qual, actuant com a Director cl’Emerghncia, declara la situa& d’emergP;ncia i activa el Centre d’Ajut Tkcnic,

Si l’esdeveniment s’ha produyt fora d’horari laborai, 6s el supervisor de tom qui declara l’emerghcia; tot seguit fa crida dels equips de reserva i es posa e11 contacte amb el CECOP, és a dir Govern Civil, i la SALEM, Sala d’Ernerg&ncia, que té instal+lada el Consell de Seguretat Nuclear, per tal de comenqar-los a informar.

Suposat un esdeveniment en una central, aquest cs classifica segons uns llistats de supbsits que estableix el mateix PEL En realitat el PE1 preveu quatre llistats que classifiquen els esdeveniments en quatre categories: categoria 1 o pre-alerta; categoria 2 o alerta d’emergEncia; categoria 3 o cmergkncia d’emplnqa- ment i categoria 4 o emergencia general.

La central, en cornunicaci6 amb el CECOP i la SALEM, els transmet la categoria de l’esdeveniment per mitjir. d’uns formats preestablerts que donen, d’altm banda, una sErie d’infomaci6 complementbia sobre l’esdcveniment o l’anomalia que estigui passant en aquell moment. Les tres primeres categories activeu la fase de pre-emergbncia del PENT’A, ja sigui en situacib O o i. Si es tracta de categoria 4, es classifica com a €ase d’eemer-

BUTLLETf QPKlAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992 23813

gEncia en situaci6 2, 3 o 4 en funció de la infonnació cornple mentaria, que la central ha passat i que els equips de l’organit- zaci6 del PRNTA consideren.

A partir d’aquf s’arriba, doncs, a una situaci6 on d’un cantó, a la central hi ha uns equips que van desenvolupant les activitats citades i, d’aitre cant6, Proteccib Civil comenp a desenvolupar les tasques previstes en el PENTA.

4.2.2. La interfase

El PE1 inclou les accions quc ha de desenvolupar el titdw de la installaci6 en cas d’emerghncia, accions que es dirigeixen als oejectius fonamentals següents: - reconduir la central a una situació segura; - tenir perfectament informats, en temps real i permanent, els

- protegir el personal de l’empla~nment. Aquests objectius mostren les dues interfases del Pla d’Emer-

gbncia Interior amb el PENTA: Una Interfase PEI-PENTA que es refereix a les accions d’in-

formació (que comprenen la noti ficaci6 i l’avaluaci6) als organismes exteriors.

Una Interfase PENTA-PE1 que es refereix a les possibles ajudes dels organismes exteriors a la Central.

L’iincident esdevingut l’my 1989 en la Central Nuclear de Vanclellbs 1 va posar de manifest la importancia de les dites dues interfases i va comportar unes millores en aquestes que ja han estat incorporades o estan en CUIX d’incorporacili, corn s’in- d icarh postdonnen t.

L’anhlisi de les interfases ha pogut ésser detallada forlarnen- tant-se tant en el pla d’emerghcia aportat per les centrals, com, especialment, en Ics compareixences dels directors de les ccntrals nuclears d’Asc6 i Vmdellbs i del Director General de Pre- venci6 i Extjnci6 d’hcendis i Salvaments de Catalunya.

La primera interfase, notificació i transmissi6 d’informació i avaluacions, exigeix que aquest procés estigui clarainent establert en el pia d’emer&ncia de la central i desenvolupat en els procediments establerts il aquest respecte; que et personal estigui iidequadament format en les tasques que implica i sigui conscient de Ia seva irnporthcia, i finalment, que hi hagi els mitjans tecnics necessaris per a portar-les a terme, especialment en el que es refereix a transmissions.

121 Pla d’Emerghcia Interior de la central preveu que, una vegada declarada I’cmerghncia, aquesta sigui notificada al Cen- tre de CoorcZinaci6 OperiiEiva del Govern Civil (CECOP) i a la Sala d’Erncrghcia del Consell de Seguretat Nuclear (SALEM). Aquesta actuaci6 esth assegurada tant en l’homi laboral, per la direccid de la central, COM fora d’aquest horari, pel supervisor de tom.

13es del punt de vista de l’avaluaci6, el Pla preveu el desple gament, sota la figura dei Director d’EmergP;ncia de la centrar, de la seva organització, que compri% uila Direcci6 d’Avaluació i una Direccic5 de Control Radiolbgic. La primera tk a chrrec l’mhlisi t&cnic;l de l’esdeveniment, que en fa l’avaluaci6 i prc- para les actuacions necesshries. La segona n’analitza la incidhcia radiolbgica, tant sobre la base d’estimacions i models maternhtics, com sobre la base cle mesuraments dels sistemes de detecció i la x;ma de la central.

organismes oficials, per tai que puguin protegir el ptiblic;

Aquestes premisses del Pla estan detallades en un conjunt de procediments de notificaci6 i avaluaci6.

El personal de la central est9 sotrnhs a un procés de forrnaci6 i reciclatge de les sitiiacions cl’emerghcia, inclwnt-hi el personal que opera en la sala de contro1, operadors i supervisors, que peribdicament fan prhctiques en u11 simulador, i%plica de la sala de control de la central.

Amb periodicitat anual, es fa. un simulacre d’eernerghcia interior, en el qual es desenvolupen aquestes accions ci’hterfasc, amb la colnlaboració de1 CECOP i la SATEM, per tal de mantenir I’entrenament del personal i comprovar i millorar els prme- &ments d’actuaci6.

La central disposa de comunicacions amb el CECOP i la SA- LEM: linies telefbniques directes (punt a punt), linies telefbni- qties normals, ridio, fax i telex. Recentment es procedeix a la incorporaci6 d’un sistema aitomhtic de transmissió d’informn- ció de la planta a la Salem, que s’acliva en l’emerg&ncia. Aquests sistemes scjn objecte de comprovacions peribdiques.

En principi, les disposicions estalbtes cn aquests aspectes, que recullen les millores realitzades després de l’incendi de V‘urdellbs I, especialment pel que fa a sistemes de comunicacions, semblen adequades, b6 que cal que continrii l ’h fas i a mantenir-les I per tal d’assegurar-ne l’cfectivitat , mitj a q a n t plans de €ormació, exercicis i comprovacions. Tatmateix, s’hi han d’incorprar les millores que aquests exercicis i l’evoluci6 de ka tecnologia recomanin.

La segona interfase, prestació d’ajudes a la central, exigeix uiia definici6 del marc d’actuacih, tina coordinaci6 per afrontar l’ernergkncia, uns procediments tl’actuaci6, una preparació especifica i uns mitjans adequats per a portar a tcrm Ics actuacions.

Fh5 qrre les centrals nuclears han de tenir una prktica autosu- ficihncia en els serveis contra incendis, en el que pugni afectar la seguretat nuclear de la instaIlaci6, poden requerir un suport d’al tres serveis per a reduir les conseqükncies convencionals, El que 6s fonamental és que les centrals nuclears tinguin Ihrs propis mitjans ensinistrats i el paper dels bombers sigui complc- rnen t ari.

4.2.3. El Servei d’Kxtinci6 d’lncendis

Des del punt de vista dels bombers, l’incident de Vandellhs 1 va posar en evidbncia ducs coses: la necessitat de revisar la ido- nc’itat dels mitjans propis d’extinció de Ia central i, el fet que no estava prevista la sisternhtica de colhboraci6 dels mitjans externs. S’havien treballat e1 P E N A -e1 pla exterior-, cl PE1 -el pla interior-, perb no la interfase.

La interfase seria la sisternatica d’ajut extern a les centrals nuclears, que és la relació entre el PENTA i el PEL

Els bombers tenien tres tipus de problemes. El primer, la cla- rificació conceptual, perque no era clar ei paper que hi havien de tenir els bombers en cas d’jncident o d’acciclent nuclear; no era clar: ni legalment, ni tkcnicarnent. Hi havia gent que opinava que no s’hi liavia d’entrar i hi havia gent que opinava que s í que s’hi havia d’entrar.

El segon problema era que hi havia un dcscorieixement has- tant general de les instdlacions nuclears per part dels bombers.

I, finalment, hi havia un problema de formació del coklcctiu.

238 14 BZrTr,LETf OmCIhL DELPARLAMENT DE CATALUNYA / N ~ m . 334 / 20 de gener de 1992

Aquesta era la situaci6 fa dos anys, amb tres tipus de problemes: una manca de clarificacions conceptuals, un probkma de coneixement de les iristal-lacions pels bombers i un problema de formaci6.

Per a la clarrificaci6 conceptual s’ha creat una comissi6 de treball per a la qüestió nuclear. Aquesta comissió de treball ha estat formada per tots els t&cnics de la brigada de bombrs i representants sindicats. Aquest plantejament va evidenciar que legalment era obligat ent.rar a les cen#rals en cas d’accident.

Per respondre al segon probiema, s’han muntat una sErie de visites a centrais miclears europees, concretament a Alemanya, a SuTssa i a Frmp. Hi han participat tots els tkcnics de la brigada i tambd representants sindicals, També s’han incorporat en aquests viatges els representants del Govern Civil, de Protecció Civil, etcktera.

‘i3cnicament s’ha arribat a la conclusió que, pel que fa als si- nistres, els accidents, els incidents d’irrcendis cn les centrals nuclears o srtlvamncnts, les centrals nuclears han de tenir llurs propis mitjans, Aquest és el model que se segueix arreu d’hro- pa, i el paper dels hombers de Iri Gerieralitai 6s de complernen- tar aquests mitjans, perb en cap motnent és de substituir-10s. $s iiii problema tCxnic d’opmtivitat, de proximitat al problema.

i% va arribar a la concIusi6 que, pdcticament, era millor tenir un conveni marc. Aquest conveni marc es va sig~iar el dia 19 de juliol. Possibilita quc, ciicitra que els bombers no tenen la cornpct5ncia legal per r2 cleterminar la idoneltat dels mitjans propis de Ics centrals, quc 6s el punt clau, poden informar cl’aquesta icloneitat i, d’alguna manera, tenen l’auturitat moral, -cosa que tamb6 ha reconegut el Consell de Seguretat Nuclear- , perquE els seus informes puguin dsser vinculants. Aixb d6na garanties i tsanquil.lit a t.

L’objectiii d’aquest convcni 6s coordinar els recursos dispo- niblcs per arxrMacs parts, dins del marc establert pel PENTA. I31 Governador Civil tamM el va signar i es va incorporar. corn a procediment d’acíuaci6 dins dcl gnrp logístic.

Com a coses ressaltab1es apareix la figura del coordinador de lu iritervaici6 de la central nuclear, que ha de contactar amb el responsable dels bombers. I-lli ha conipromisos per ambdues parts, quant a informació, mitjans, protccci6 radiolbgica, assis- t h i a sanithia, forrnaci6, reposició de materid, i tot aixh es detalla en els procediments, Es parla tic les responsabilitats de les centrals i de la possibilitat d’informar tkcnicanlent sobre i’cfichcin i opcrativitat dels mitjans i els recursos.

S’csth preparant iin prwedimcnt dc petici6 cl’Gjjut; un altre de recepció d’ajat i funcionament del lloc de coordinackí operativa Inhbil, que és iiiw figura molt interessant des del punt de vista operatiu; un procerlimerit de proteccio radiolbgica del persorial d’intervenci6; un altre de fornricili; un alfre de prkiiques i simulacres; un altre de relació de material d’intervenci6, i un altre de capacitat de resposta. Aquests serien cls procediments que desenvolupen el conveni.

En aquests moments, els procediments estan descnvdupats, s’ha arribar a un acord en els quatre primers i estan a punt de concretar-se els últims. En un terrniiii 110 molt llarg de temps .- uns mesos- estarh tot prepatt pes a la signatura.

Es vim fer tota uila shie de visites a les centrals. Per la central Vandellbs ‘1 vrui passar 172 bombers, que correspnen al 70,02% dc la plantilla; ii Vandellbs 11, 169 tmnbcrs, que correspon a1 68,996 de la plantilla, i ii Ascd I i Asc6 11, 173 bombers,

que correspon al 70,6% de la plantilla. No hi ha passat tota la plantilla perque part d’ella no és operativa, corn per exemple els professionals que presten liurs serveis en el control central.

Tarnbd es va fer una prhctica conjunta a la central nuclear de Vandellbs I€ el 24 de gener del 91. A partir d’aquesta prhctica es va veure tota la convenihcia de muntar els convenis i els procediments. L’objwtiu dels bombers, tal com diuen els procediments, 6s fer prhctiques: de periodicitat anual.

Tarnbk han tingut presencia en simulacres de Vandellbs II els tkcnics de la brigada de bombers de la Generalitat de Catalunya els dies 8, 15 i 29 d’octubre del 91, pr tal de fer un ensinistra- ment de la gent thcnica de la brigada.

Aquestes són actuacions que s’han €et en el camp del coneixement de les instal-lacions.

Finalment, en el camp de la formació, hi ha dos tipus de for-- nnaci6: dels bombers de la Generalitat i formaci6 del persond cí’intcrvenci6 de les centrals nuclears.

Pel que fa esment a la qüestió dels botnkrs de la Generalitat, s’hha dissenyat ei curs bhsic de radioactivitat que segueix el ma- del alemany, que d’dguna manera s’ha traslladat a la nostra situa& i desprks també s’hm dissenyat diies assignatures: radioactivitat 1 i radioactivitat 2, que són les que s’utilitzaran per a tots els concu~sos de promwi6. Tres cursos, el bhsic, m- dioactivitat 1 i radioactivitat 2.

En el curs bhsic dels bombers que hi ha, s’impartirh aquest curs bhsic. Per als bombers actuals, si no volen promoure’s in- ternament, el bhsic ser& obligatori. Aquest ds cl disseny de l’es- quema de forrnacid interna dels bombers.

En el conveni es paria tarnbé de l’hornologació del personal contra incendis de les centrals nuclears; els bombers de la Ge- neralitat han dissenyat utis cursos de tres dies a I’escola de bombers. En principi, va adregat a 160 persones de les centrats nuclears. En aquests moments ja s’lian impartit dos cursos i 36 persones han passat per aquests cursos de formacili.

El conveni subscrit entre la Generalitatt, el dovern Civil i les centrals nuclears, situat en í’hmbit del PENTA, inclou tot el proces de suport: la peticili d’ajuda i la informació, la coordina- ci6 i les responsabilitats d’actiiació, els mitjans i la protecció radiolbgica, l’assisthcia sanitilria, la formaci6 i la reposici6 de material. A més, tracta aspectes relacionats amb la prbpia capi- citat de resposta de la central, corn 6s la fomnci6 del seu personal i la passibilitat d’informar tecnicament sobre l’efichcia i l’operativitat dels seus mitjans i recursos, com a col-laboracid amb el Consell de Seguretat Nuclear, que 6s l’organisrne competent en aquesta materia.

En tots els seus aspectes, s’esth procedint a1 desenvolupament del conveni. h c t u a h m t h i ha realitzada la major part dels procediments d’operaci6, s’ha iniciat el coneixement de la central i s’estan preparant els programes de fornici6 que es completen amb la realitzaci6 de dues pdctiques i un simulacre anuals.

Des del punt de vista de la pmparacid de la central, ha co- rneriqat ia participació de l’escola de bombers en la €omacid del seu personal contra incendis, rnitjanpnt cursos que ara ja tenen lloc, i es pot apreciar la seriositat dels mitjans propis dedicats a aquest aspecte de la seguretat.

S’entén que ha de continuar l’esfoq de desenvolupament deis procediments i dels programes de formaci6 fins a la seva conclusid i assegurar el manteniment de la seva efectivitat con-

BUTLLETi OFICIAL DEL PARLAPVLENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992 23815 -__I_

tinuattt la formació, realitzant els exercicis i simulacrcs i in- corporant les modificacions que puguin sortir d’aqriesta prhctica.

4.2.4. El Grup Kadiolbgic

El PENTA li assigna la responsabilitat del seguiment radiolbgic de l’emerghcia i la proposta de mesures a adoptar. TB, doncs, i’irnportant paper d’Bsser l’brgan d’avaluacili i itssesso- rament de la Direcci6 del Pla pe1 que fa al risc concret que dóna lloc a la situació d’ernergkncja.

El Gnip Radiolhgic del PENTA té el suport del nivell Cen- tral de Resposta, canstituit en aquesta hrea pel Consell de Segu- retat Nuc1e:ir. Els procediments d’aquest nivell han d’incorporar-se a1 Pla Especial d ’ h b i t Estatal per a Centrals Nuclears de Pothcia, del qual es desconeix la situaci6 d’elabo- raci6 i aprovació.

A més d’aquestes funcions d’assessorarnent, el Grup R a d b lbgic t6 encomanades funcions de controt radiolbgic del personal que intern6 en I ’eemerg&ncia i també de control radiolbgic en les estacions de classificació i descontaminacih (ECD).

Atesa la no-compareixenqa del Consell de Seguretat Nuclear, que tan sols td assignat el nivel1 central de rcsposta en aquesta Area, sin6 també la direcci6 del Grup, l’anhlisi s’ha hagut de fer sobre la base de les prescripcions del PENTA i de la compareixenqa del Cap de Servei de Coordinació cl’Activitats Radioactives, tenint en compte els seus coneixements en aquesta &rea i la seva anterior participacib en el Pla d’Emerghncia, b6 que en aquest moment i’esmentat Servei no té cap responsabilitat assignada en el Pla d’Emerg&ncia.

El mateix PENTA assenyala que el seguiment radiolbgic que fa el Grup s’ha de fer sobre la base cle la informaci6 i I’avaIua- ció del Director d’Emerg&ncia de In Installaci6 i cte la SALEM, i també dels mesuiaments dels seus equips fisics i mbbils.

Bé que les activitats d’avaluació pcxlai ésser realitzades al nivell central, les tasques de mesurament s’han de fer in situ, i igualment les de control radioihgic dei persorial i en les ECD.

Totes aquestes tasques demanen procediments detallats, de mitjans i de ~ W S Q H ~ entrenat, per portar-les a terme.

La utilitmci6 de les mesures de fes xarxes fixes de detecci6, aconseEIa disposar de procediments, preferentment informht ic s, de presentaci6 de la infomaci6 que permetin comparar i fins i tot fer correccions en els resultats dels models tie previsi6 Aixb exigeix formats de trammissi6 de dades, si aquestes es transme- ten telefhnicament, o sistemes de transmissi6 informhtica, per actuar en temps real.

L’existhcia d’una xarxa automatitzada i mantinguda per UIZ

organisme especialitzat presenta avantatges notoris, i en aquest sentit no és admissible prescindir d’utilitzar en temps real la xarxa de la Generalitat que anteriorment era accessible des del CECOP,

La presa de mcsures i mostres en l’emplqament exigeix tarnbd procediments que estableixen guies per a facilitar la di- recci6 del programa, que fixin els diferents mitjans mbbils disponibles i llur temps de resposta; que determinin llocs adients per a Ia ubicaci6 dels diferents tipus d’unitats; que estableixin els sistemes de comunicació amb el CECOP; que determinin com resoldre les necessitats logistiques que aquestes unitats p e

den tenir, Per llur proximitat, no es poden deixar de considerar les unitats de les quals disposa la Generalitat.

El control racliolbgic del prsond que participa en l’emergencia, requereix també procediments detallats, que defineixin criteris bhsics com el moment en el qual s’ha #implantar un control dosim&trk rigor& del personal de l’emerghncia, tenint en compte els limits de dosi establerts per aquest personal i la permankncia o no-pennankncia en la zona de grips de poblaci6 (que no s6n objecte d’aquest control), la necessitat Q no-necessitat d’itnphtar un sisterna previ d’avahció de dosi, comuni- cant al personal d’emerghcies el temps que pot romandre en una determinada zona, la necessitat de comunicar-li canvis en la situació que modifiquin aquestes condicions de permanhcia o que aconseliin la seva retirada.

El PENTA preveu que el personal que desenvolupa aquestes tasques procedir& dei CIEMAT o tindrh altres proced8ncies. Els procediments han de determinar el nombre, fixar la proceden- cia, els sistemes ci’ativacih (tenint en compte, si s’escau, els temps de resposta i dasplapnent) i determinant els seus programes de formacili i capacitacic). Tanmateix, els procediments han d’ésser objecte de cornprovacib en exercicis peribctics per tal de verificar-ne I’efectivitat.

No ha estat possible analitzar els esmentats procediments pcr les rams assenyalades al principi.

S’enth que cat que el Grup Radiolbgic tingui els procediments detallats per al desenvolupament de les seves tasques i que, a mes, defineixi el personal que ha d’interveiiir , I la seva activació, i també els mitjans a utilitzar. Aquests procediments han cI’6ssei objecte d’exercicis per a verificar-ne l’efectivitiit. No es poden deixar de considerar els mitjans humans i materials de que disposa la Generalitat de Catalunya.

4.2.5. Grup Sanitari

El Grup Sanitari, en e Pla d’ErnergEncia Nuclear clc T;irra- gona, és el responsable de 1’assistE.ncia saniehria de la poblacid i sc li assignen les funcions següents: en primer lloc, aplicar les mesures profilhctiqiies que es dictaminin; prestar assistkncia mkdica r2 les prsones contaminades o irradiades, i tamb6 a les que necessiten assistkncia sanithria; evacuar, en collabormi6 amb el Grup Logistic, les persones que necessitin transport sanitari, i fer el control mMic de les persones evacuades i de les que participen en I’emerghncia.

El Grup Sanitari actua COM a assessor del Director del Pla i 6s dirigit pel Cap del Gnip Sanitari que, en aquest cas, 6s el De- legat Territorial del Departament de Sanitat i Seguretat Social a Tarragona. Les funcions del cap s6n les següents: assessorar el Director del Pla en tot el que Caci referkncia als aspectes sanitaris; formar part de la Comissi6 Assessara del PENTA, del Co- rniti? Assessor del PENTA; assegurar el compliment de les directrius sanithies del Pla d’Emcrg&ncia, i coi4aborar en el manteniment de l’efectivitat d’aquest Pla,

El Cap del Grup Sanitari compta amb una comissió assessora que és integrada per les persones següents: el gerent de la regi6 sanithia del Servei Catath de la Salut, que actua corn a segon cap, per assistir-10 en el compliment de les seves funcions, substituir-lo en cas R’absbncia i assegurar la coordinació entre eIs caps de serveis operatius, i fer-se chmc de les funcions que,

23816 BUTLLET~ OFICIAL DEI-, PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992

eqmificament, li delegui el Cap del Gmp, ‘rambi: formen part d’aqmsta comissi6 el Cap dels Serveis Sanitaris de I’lnstitut Catal& de la Mut, que actua corn a Cap deh Serveis Sanitaris de Primera Xnterveiici6; el Cap de la Secció de Sanejament Am- biental de la Delegació Territorial de Sanitat i Seguretat Social a Tarragona; el Cap de la Brigada Provincial de la Creu Rsja i el Cap dels Seweis Medics de la central nuclear no afextada.

EI Cap del Grup Sanitari tindr3t el seu lloc en el CECOP i estarh enllagat amb la seu del Grup Sanitari, que és el lloc on es reuneix Irt Comissi6 Assessora i des d’on es coordinaran els mitjans humans i materials amb qu& compten els diferents serveis del Gnrp Sanitari. La seu del Grup Sanitari on es troba la Comissi6 Assessora esta localitzada a 1’difici de la Ddegaci6 ‘lerritorial a Tarragona.

Per a l’execuci6 de les funcions del Grup Sanitari s’ha esta- blcrt cinc serveis operatius a Sanitat. Aquests serveis s6n els se- güents: el Servei Sanitari de Primera Intervencib; el Servei d’iistacions de Ciassificació i Descontarninació; el Servei ct’As- sistkncia Smithria cle les Arces ase CEC ltecepcih Social; el Servei Sanitari de Suportj i el Servei MErlic d’kradiats. Tot seguit anirem explicant quins són aquests s e m i s operatius dc sanitat.

El Servei Sanitari de Primera Intervaici6 és comstittiit pels metges, diplomats d’infcrmeria i altres sanitaris locals dei municipis afectats. Aquests equips són coordinats i dirigits pel Cap del Servei de Primera lntervenci6, en permanent cornunicaci6 amb el Cap de1 Grup Sanitari. Les fmcions dcl metge titular del municipi afectat, tant les prhpics que es deriven del seu chrrcc com les que hi ha previstes en el Pla cl’ErnergEncia, s6n les segiients: avaluar i proposar la prioritat en 1 ’evacuacilj dels grups critics, entenent per qmps crítics,> els infants, Ics dones ernba- rassades i Ics persones d’cdat avant;ada; a w h r i executar l’evacuaci6 prcventiva dels possibles rnaldtlts i incapacitats; prestar nssistkncia sanitari8 en els CHSOS de traumatismes, situacions de phnic, etcetem, i intentar paldiac tant corn sigui possible les situacions d’histhia coHectiva que puguin presentar-se; realitzar tractament mMic urgent a les persones potencialrnen t contaminades que presentin, a més, lesions trmmhtiques; dirigir ta clistsibuci6 de fiirrnacs profilhctics contra la cantarninxi6 interna quan ho urdeni el Cap del Gnip Sanitari; infomar la po- Macili afectada sobre normes de conducta a seguir, com poden ésser la perrnankncia en els domicilis, la prohibicib d’ingerir aigua i aliments, etcbtera.

Una alira fmicicS d’aquest servei 6s recollir tota la inforinxic5 possible sobre el personal afectat, les incld&ncies sanithies que es vagin produint i ies necessitats d’assistbncin, i Infonnar-ne el Cap del Servei Sanitari de Primera Intervenció; i finalment, c€wtuar el control sanitari del personal que hagi necessitat assisthcia i del material i l’equip utilitzats.

Un altre servei d’aquest gmp és el Servei d’Estacions de Classificaci6 i Descontarninació, les ECU. El servei mkdic d’aquestes estacions 6s constittiit pels metges i els sanitaris dels municipis on hi ha situada l’Estaci6 de Classificaci6 i Descon- taminaci6; comptaran amb el suport de la Creu Roja i del Gmp Kadiolhgic -1’quip de prokccid radiolbgica que assignaria aquest grup ii cada estaci6 de classifica& i descoritaminaci6.

Lcs ECD scmn activades i coordinades en e1 seu funcionament pel Cap del Servei, que es inantindrh e11 contacte permanent amb el Cap del Gnip Sanitari. A les estacions de

classificació i descontamhaci6 es faran el recompte i la classi- ficació de ies persones potencialment contaminades, l’aplicació de les mesures profilhctiques i els trasllats als centres sanitaris de suport o al ccntre mMic d’irradiats,

Per aixb, i tenint en compte el que s’ha expressat, el dirnen- sionament previst per a un 9 o un 10% de la població sensibla: pnrúent, cal que el procecliment cI’actuaci6 en aquestes IXI3 re- culli aquest plantejament i defineixi clarament la població que haurien d’acollir,

Bé que es disposa d’un procediment d’acttuaci6 en ]la ECD, l’efectivitat d’aquest s’hauria de comprovar mitjmpnt exercicis i s’hauria d’aprofitar per a introduir els canvis que fossin adequats, i també per a comprovar la convenihncia cle dotar-les parcialment d’elernents auxiliars, corn són saM, tovalloles i ro- ba, per a afrontar les primeres necessitats.

Desenvolupar les tasques específiques descrites requereix una fmnaci6 específica del personal mWc que Xes ha de realitzar. Pel que es refereix a les primeres, distribució de fimacs profil hctics i servei d’estaci6 de classificacih i descontamina- ci6, que corresponen a personal sanitari locitl, s’han establert uns cursos per a la forma& específica cn emerghcia nuclear, que es repeteixen peribdicament. Tanmateix, requereixen UIIS

mitjans i uns procediments d’actuaci6. Les estacions de classificació i descontamjnaci6 responen a

una disposició particular de 1’Estat espanyol i no es disposa de referencies qw hi hagi, a Ilivell internacional, aquest tipus d’instdhcions especialitzades i complexes, amb recollida rlc residus, per a atendre un nombre important de població.

Pel que fa als centres ~n&clics d’imúiats, hi ha il- Tarragona centres de primer nivell a les centrals nuclears, i tambb a l’Hos- pital Verge de la Cinta. El ccntre de segon rrhell 6s situat a la Vall d’IJebron, a Rarcetorra. B6 que els centxes s6n operatius i disposen de persunal entrenat, es considera que ha de completar-se la dotació del Centre de la Vall d’l-Iebron per tal que sigui declarat oficialment centre de segon nivell, cosa que encara l i manca.

4,2.6. Grup 1,ogistic

El PENTA li assigna la responsabilitat de: preveure, subministrar i mobilitzar els recursos Iogistics.

Les seves actuacions fonmentah s6n centrades en la redit- zaci6 de controls en lcs carreteres, l’organitzaci6 de l’evacua- ci6, l’abastiment i el suport logístics i de transmissions dels Gnrps.

L’anhlisi ([’aquestes activitats s’ha fet tenint en compte les previsions del PEWA i el seu detall al vídeo informatiu de Protecció Civii.

La reJitzaci6 dels controls ha de revestir característiqws R’eEasticitat, a causa de l’ampli marge d’ernergkncies conside- rades en el Pla, de manera que s’activh els controls que en cada cas concret siguin necessaris, dintre dels llocs preestablerts, i cs defineixin les funcions entre les tres fixades: control de trhfic, control informatiu i control rigorós.

L’orgmitzaci6 de l’cvacuació ha de preverire la utilitzacili dels vehicles particulars. Una recornanacid general, corn la feta ai vídeo, de prescindir del transport personal i utilitxar exclusivament el p6blic pot ser contraproduent. Els mateixos procedi-

BUTIJ.,F,Tf OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de i992 23817 __- .- -~

ments del PENTA consideren l’evacuaci6 per mitjans propis, complementada amb la dotació de transport pGblic.

L’evacuacih només ha rl’dsser dirigida ii les ECD en casos molts concrets, tai COM preveuen els procediments sanitaris; una recomanació genkrica, com Xa feta al vídeo, de dirigir-la sempre a les ECD IIQ sembla oportuna i, en tot cas, no Cs pw- vista en aquests procediments.

La xarxa vihria de la zona ofereix una estructura miniina su- ficient per a suportar I’evacuaci6 i la seva millora troba solu- cions per mitjh del conveni subscrit entre I’Estat, la Generalitat i la Diputació de Tarragona, que ha de completar-se.

Les xarxes de transmissions sbn una eina fonamental. En aquest sentit, es desenvolupen actuacions de millora en la xarxa de comunicacions per rhdio, encara no concloses i que, atesa la seva irnporthncia, convé activar. El manteniment posterior ha d’bsser objecte d’especial c m .

4.2,7. Actiiacions municipals

A nivell municipal, les accions fmatnentals previstes al PENTA que es desenvolupen en els plans municipals, estan relacionades amb l’avis a la poblacid, segons el que prescrigui al Director del Pla, i amb i’organitisaci6 dins el municipi de les mesures de protecció, prescrites tarnbk pel Director del Pla,

La prepaició i la revisió deis plans rnunicipals que detalleii aquestes actuacions, i la realikaci6 d’exercicis que en compm vin l’adequació i assegurin la preparaci6 dels actuants, tenen una gran imprtincia.

En aquest moment es porta a terme una revisi6 dels plans munlcipak que cal activar i s’han de plantejar exercicis que no s’han realitzat els darrers anys.

Els mitjans que aquestes activitats requcreixerr, qrre s6n essencialment mitjans de transmissió entre cl CECOP i els mut+ cipis, s’han analitzat mteriorment.

EIS nuclis de població situats cn el radi de i0 krn al voltant de la central estan datats de sistemes dc megafonia fixa. Aquests sistemes, que són m6s complexcss que les sireiics utilit- zades en altres pai’sos, es van adoptar tenint en compte l’exis- thncia d’un hhbit d’utilització de megafonia en aquests municipis i la possibilitat de tenir una inillor comunicaci6.

En les visites fetes pcr la Comissi6 als ajuntaments de la z e na d’Asc6 i de Vandellbs, els alcaldes van posar de manifest que hi ha tina &rie de carhncies pe1 que fa a carreteres, mitjans de transmissió i pe1 cine fa a la infonnaci6 ;t la poblacib, que s6n reflectides cn documents de 1’ Agnipació de Municipis Afectats per les Centrals Nuclears (AMAC}, els quals van &ser lliurats a la Comissió.

Pel que fa a les carreteres, hi ha un conveni signat entrc els Ministeris de l’hterior, d’Obres Ptibliques i Urbanisme i (!’A& ministraciom Piihliques, per pwt de I’Estat, el Departament de Politica Territorial i Obres Plibliques, per part de la Generalitat, i la Diputació de Tarragona, l’execuci6 del qual resordria les chncies existent s.

Pel que h a la megafonia i a la xarxa telkfonica, hi ha, d’tina banda, un acord entre la Direcci6 Gcneral de ProtecciSi Civil dei Ministeri dc l’hterior i l’AMAC per a realitzar una skrie d’inversions per a millorar la megafonia fixa i la mbbil; d’altra

, comptant amb l’ajut dels Grups d’Acci6 de1 PENTA.

banda també hi ha u11 conveni entre Telefhnica i la Diputació de Tarragona per a resoldre les carencies en els terminis previstos.

Pel que fa a la informaci6 a la poblacid, els ajuntaments manifesten que el video infonnatiu de Psotecci6 Civil no es considera adequat i que caldria trobar mesures eficaces per a una informació adequada a la població.

Finalment, els plans d’ernerghcia municipals, en llur gran majoria, 5611 encara per realitzar.

4.2.8. Manteniment de I’efectivitat del Pla

El manteniment de l’efectivitat requereix la preparaci6 dels participants, la revisió del Pla amb l’experlhcia adquirida, la conservaci6 i l’adequació dels recimos rnatteriak i la informa- ció a la població afectada pe1 Pla.

La preparaci6 dels participants, especialment pel que fa a activitats específiques suposa no solament la formackí, sin6 tarn- b6 la reaíitxaci6 d’exercicis. En els apartats anteriors s’lian esmentat activitats que IIQ han estat encara objecte d’exercicis. Ha de plantejar-se a11 programa complet cl’exercicis que cobrci- xi la totalitat d’activitats especifiques, tal com preveu el Pla.

Tanmateix, cal la realització de simulacres, que 6s prevista al mateix Pla, i que anualment només es fan a la part corresponent als Plans d’Ernergbnch Interiors i a les interfases amb el CE- COP.

L’abast d’aquests simulacres ha d’ésser ampIiat, de manera que cobreixi les activitats de€ Pla d’Ernerg&ncia Exterior, in- cloent -hi les actuacions municipals.

El Pla ha d’6sser objecte de revisió i les modificacions hari de tenir un procedimcnt hgil de distribuci6 pcrquE arribin a tots els actuants. En el present, molts dels actuants no tenen la nova revisi6 corresponent a I’any 1990.

Td un relleu especial establir un programrz d’informació a la poblaci6 amb continuitat, actualitzant el portat a terme cts anys 80. En aquest sentit, com una part del mateix programa, s’haii- ria de revisar ei vldeo in€orrnatiu preparat, C Q ~ a substitució dc I’mterior existent, l’any 1990, yite els municipis consideren ex- cessivament tecnificatt i, per tant, poc comprensible per il la po- blació i, a mes, alarmista en els seus plantejaments rlc risc.

El desawolnpament de totes aquestes tasques de rnmtcni- nient exigeixen una dotaci6 adequada de thnics en el Servei de Proteccid Civil de Tarragona, responsable de portar-les a termc o bé de coordinar-tes. Aquesta dotaci6 ha estat molt petita fins al present, tr6 que hi ha plans per augrnentar-la adequadament. 13s necessari que aquests pians es compleixin, cobrint totes les vacants en el temiini mes curt possible.

I. El Pla d’Erncrgkncia Niiclear de Tarrigona, PENTA, establert d’aconi amb les disposicions clct Pla 1’12tsic d’ErnergEncia Nuclear, respon als principis bisics de la planificaci6 d’emergencia nuclear (mesures de protecci6 i nivells d’intervencid, accidents considerats, zones de planificació) i proporciona una resposta per a afrontar aquestes situacions d’emerghcia, d’acord m h les experihcics internacionals.

23818 BUTLLETÍ OFICIAL DELPARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 334 / 20 de gener de 1992

11. I36 que la legislació reserva a I’Estat les compethies en materia de planificaci6 d’emergkncia nuclear, tant pel que es refereix a previsi6, carn pel que es refereix a planejament, al manteniment de l’eficlcia i a direcci6 de les actuacions, el PEWA integra totes les Administracions i tots els recursos del seu hrnbit territorial, que han assumit llur participació i col+labo- ren en el Pla.

111. El PENTA és destinat a ésser complementat pel pla corresponent ai nivell central de resposta, pel carhcter estatal del Pla d’Emerghncia Nuclear. Bé que es desconeix la situa& d’aqucst Pla, s’assenyala la importhcia que hi hagi configurades totes les interfases que pugui presentar amb el PENTA.

TV. La Comissi6 d’Estudi del PENTA va neixer abans de I’accident de Vandellbs I i ha pogut coristatar COIN aquest accident va posar de manifest diverses deficihicies. Aixb ha portat a revisar els sistemes de comunicacions, el rodatge dcI Pla, l’estructura, la rebuda i la trammissi6 ci’inforrnaci6 11 la poblaci6 i a les autoritats i especialment la interfase PEI-PENTA i l’actua- ció dels serveis d’extinci6 tl’incendis ilitems i externs.

La Comissió ha pogut constatar que l’opcrrativitat del PEN- TA ha millorat posterionnent a l’acciclent esmentat.

V. Alguns aspectes derivats deIs principis bhsics establerts en el Pla han d’ésscr objwecte de reflexili en el clesenvolupament dels prwedirnciits, corn: - El tractament de la mesura cwacuaciri de grups crítics>>,

quc i10 és freqüent a nivell internacianal. - La utilització d’una classificació de l’emerghncia relacio-

nada amb les mesures de protecci6 a adoptar, que no són úni- ques per a totes Ics hrces i impliquen situacions diverses per a cat1 asc una d ’el les. - La convenihncia de deserivoluprir i homoiogar procedi-

ments adrl icionals d’avaluaci6 en teliips reals que tinguin en compte les condicions particulars dels emplapments.

VI. La Comissi6 ha constatat que per a l’operativa del PEN- TA s6n fonamentals els procediments dc detall per a la realitza- ci6 de totes les activitats previstes al pla i la comprovació de la seva efectivitat en exercicis prhctics, que no cal que comportin actuacions de la població. Aixh és especialment important pel quc: fa a:

- Els procediments reIatius a les interfases: PEI-PENTA. - Ells procediments radiolbgics de mesurament i de control

- Els criteris d’actuaciti de 1’BCD. - Els procediments de control d’accessos i d’evacuacid.

radiolbgic del personal,

VTI. La Comissi6 constata que no s’han completat els p r o p - mes de millora de mitjans d’actuació, especialment els que es refereixen a: - La dotació d’una xarxa autornhtica de mesurament de la. ra-

dioactivitat, integrada en l’establerta per la Generalitat. - L’hemologaci6 d’un centre medic d’irradiats de segon ni-

vell a Catalunya, - L’execuci6 dels programes de miliora de l’estructura vih-

ria. - L’execució dels programes de millora de les xarxes de

transmissions. -- L’elaboració i la p s a d a en practica de programes d’infor-

maci6 suficients per a la població.

VIII. La Comissió ha constatat insuficihcies en les activitats

- La realitzaci6 d’un programa anual d’exercicis que cobrei-

- El desenvolupament anual d’un simulacre exterior que acti-

- L’actudització periMica deh plans d’ernwg5ncia i una dis-

- La dotaci6 als serveis de Protecció Civil de Tarragona dels

de manteniment de l’efichcia del Pla pel que €a a:

xi les activitats específiques del Pla.

vi totes les organitzacions del PIa.

tribuci6 hgil d’aqucsts.

mitjans humans adients per portar a terme aquestes tasques.

IX. La Comissió ha constatat que unit qiiesti6 no prou ben re- solta encara 6s la del mateniment i renovaci6 dels equips de protecci6 civil a chmec dels ajuntaments. I també l’establiment d’un sistema de revisi6 i finanqament d’aqucsts equips.

Una altra dificultat dels ajuntaments és la disposici6 de I’assessorament t & d c necessari per a interpretar adequadament la informació de quE puguin disposar,

Palau del Parlament, 20 de desembre de 1991

I131 Secretari Enric Vendrell i Duran

El President de la Comissi6 Joan M. Abell6 i Alfonso

BUTLlLlVf OPICUL DEL PARLAMEW DE CATALUNYA Edici6 i subscripcions: Servei de Publicacions del Parlament & Catalunya, Pafau del Parlmcnt, Parc de la Ciutadella, 08003 Barcelona. Telefbn 300.62.63. Subscripci6 anud: 7.500 pessetes. Subscripci6 anud conjunta amb ei Diuri de Sessiom de Catalunya: 13.000 pessetes. Número solt: 225 pessetes. (Preus amb IVA hclbs). Dip. k g . B-20.066-80. ISSN 0213-7798 Imprbs p r Multitext, SA, Diputacití 1 13- 1 15,0801 5 Barcelona

del Partument

9 “77112 1 ’1,”77