bopc 213 proposta de reforma de l'ea · 2008. 7. 24. · butllet˝ oficial vii legislatura període...

S U M A R I

BUTLLETÍ OFICIALVII legislatura

Període intermedi

Número 213

Dilluns, 1 d’agost de 2005

DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

3. TRAMITACIONS EN CURS3.00. Propostes de reforma de l’Estatut

d’autonomia

Proposta de Proposició de llei orgàni-ca per la qual s’estableix l’Estatut d’autonomia deCatalunya i es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18de desembre, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya(tram. 206-00003/07). Dictamen de la Comissió.Esmenes i vots particulars reservats per a defensaren el Ple. p. 3

Títol preliminar p. 3

Títol I. De drets, deures i principis rectors p. 5

Títol II. De les institucions p. 11

Títol III. Del poder judicial a Catalunya p. 18

(Tres fascicles) Fascicle primer

Títol IV. De les competències p. 22

Títol V. De les relacions de la Generalitat amb l’Estat,amb altres comunitats autònomes i amb la UnióEuropea. De l’acció exterior de la Generalitat p. 42

Títol VI. Del finançament p. 46

Títol VII. De la reforma de l’Estatut p. 48

Disposicions addicionals p. 49

Disposicions transitòries p. 51

Disposicions finals p. 51

– Esmenes i vots particulars reservats per a defensaren el Ple p. 53

Núm. 213 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 1 d’agost de 2005

3

3.00.

3. TRAMITACIONS EN CURS


3.00. PROPOSTES DE REFORMA DE L’ESTATUTD’AUTONOMIA

Proposta de Proposició de llei orgànicaper la qual s’estableix l’Estatut d’au-tonomia de Catalunya i es deroga la Lleiorgànica 4/1979, del 18 de desembre,de l’Estatut d’autonomia de Catalunya(Proposta de reforma de l’Estatut d’autonomia)Tram. 206-00003/07

Dictamen de la Comissió

A LA MESA DEL PARLAMENTLa Comissió d’Organització i Administració de la Ge-neralitat i Govern Local, en sessió tinguda el dia 29 dejuliol de 2005, ha estudiat el text de la Proposta de re-forma de l’Estatut d’autonomia (tram. 206-00003/07),elaborada per la Ponència, les esmenes presentades pelsgrups parlamentaris, les esmenes transaccionals propo-sades i l’Informe de la Ponència.

Finalment, recollint les modificacions aprovades per laComissió i d’acord amb el que disposen els articles 97i 98 del Reglament del Parlament, ha acordat d’establirel Dictamen següent:

PROPOSTA DE PROPOSICIÓ DE LLEI ORGÀNICA PER LA QUALS’ESTABLEIX L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA IES DEROGA LA LLEI ORGÀNICA 4/1979, DEL 18 DE DESEM-BRE, DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA

TRAM. 206-00003/07

TÍTOL PRELIMINAR

ARTICLE 1. LA NACIÓ CATALANA

1. Catalunya és una nació.

2. Catalunya exerceix el seu autogovern mitjançant ins-titucions pròpies, constituïda com a comunitat autòno-ma d’acord amb la Constitució i aquest Estatut.

ARTICLE 2. LA GENERALITAT

1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’or-ganitza políticament l’autogovern de Catalunya.

2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presi-dència de la Generalitat, el Govern i les altres instituci-ons que estableix el capítol V del títol II.

3. Els municipis de Catalunya, les vegueries i els altresens locals que les lleis determinen integren el sistemainstitucional de la Generalitat, com a ens en els qualsaquesta s’organitza territorialment, sens perjudici dellur autonomia.

4. Els poders de la Generalitat emanen del poble deCatalunya i s’exerceixen d’acord amb el que establei-xen aquest Estatut i la Constitució.

ARTICLE 3. EL MARC POLÍTIC

1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fona-menten en el principi de la lleialtat institucional mútua ies regeixen pel principi general segons el qual la Gene-ralitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel principi deplurinacionalitat de l’Estat i pel principi de bilateralitat,sense excloure l’ús de mecanismes de participació mul-tilateral.

2. Catalunya té en la Unió Europea el seu espai polític igeogràfic de referència i incorpora els valors, els princi-pis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part.

ARTICLE 4. ELS DRETS I ELS PRINCIPIS RECTORS

1. Els poders públics de Catalunya han de promoure elple exercici de les llibertats i els drets individuals icol·lectius que reconeixen aquest Estatut, la Constitució,la Unió Europea, la Declaració universal de drets hu-mans, el Conveni europeu per a la protecció dels dretshumans i les llibertats fonamentals, el Pacte internaci-onal de drets civils i polítics, el Pacte internacional dedrets econòmics, socials i culturals i els altres tractatsi convenis internacionals que reconeixen i garanteixenels drets i les llibertats fonamentals.

2. Els poders públics de Catalunya han de promoure lescondicions perquè la llibertat i la igualtat dels individusi dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar laparticipació de totes les persones en la vida política, eco-nòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret delspobles a conservar i desenvolupar la identitat pròpia.

1 d’agost de 2005 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 213

4

3.00.


3. Els poders públics de Catalunya han de promoure elsvalors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el plu-ralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió soci-al, l’equitat de gènere i la sostenibilitat.

ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS

L’autogovern de Catalunya es fonamenta en els dretshistòrics del poble català, que aquest Estatut incorpo-ra i actualitza.

ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com atal, el català és la llengua d’ús normal i preferent detotes les administracions públiques i dels mitjans decomunicació públics a Catalunya, i és també la llenguanormalment emprada com a vehicular i d’aprenentatgeen l’ensenyament.

2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També hoés el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol.Totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar iel dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials.Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesu-res necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets iel compliment d’aquest deure.

3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accionsnecessàries per al reconeixement de l’oficialitat delcatalà a la Unió Europea i la presència i la utilitzaciódel català en els organismes internacionals i en els trac-tats internacionals de contingut cultural o lingüístic.

4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i lacooperació amb les altres comunitats i els altres terri-toris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Cata-lunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segonsque correspongui, poden subscriure convenis, tractatsi altres mecanismes de col·laboració per a la promociói la difusió exterior del català.

5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, ésla llengua pròpia d’aquest territori i hi és també ofici-al, d’acord amb el que estableix aquest Estatut.

ARTICLE 7. LA CONDICIÓ POLÍTICA DE CATALANS

1. Gaudeixen de la condició política de catalans els ciu-tadans de l’Estat que tenen veïnatge administratiu aCatalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acordamb aquest Estatut i les lleis.

2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics defi-nits per aquest Estatut els ciutadans de l’Estat residentsa l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veï-natge administratiu, i també llurs descendents que man-tenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la for-ma que determini la llei.

ARTICLE 8. ELS SÍMBOLS

1. La bandera nacional de Catalunya és la tradicional dequatre barres vermelles en fons groc. La bandera naci-onal ha d’ésser present als edificis públics i en els ac-tes oficials que tinguin lloc a Catalunya.

2. La festa nacional de Catalunya és la Diada de l’On-ze de Setembre.

3. L’himne nacional de Catalunya és Els segadors.

4. El Parlament ha de regular les diverses expressionsdel marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordreprotocol·lari.

5. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és laque correspon als altres símbols de l’Estat.

ARTICLE 9. EL TERRITORI

El territori de Catalunya és el que correspon als límitsgeogràfics i administratius de la Generalitat en el mo-ment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut.

ARTICLE 10. LA CAPITAL

La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, queés la seu permanent del Parlament, de la Presidència dela Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parla-ment i el Govern es puguin reunir en altres llocs deCatalunya, d’acord amb el que estableixen, respectiva-ment, el Reglament del Parlament i la llei.

ARTICLE 11. L’ARAN

1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançantaquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altresinstitucions pròpies.

2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions po-lítiques reconeixen l’Aran com una realitat nacional fona-mentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogrà-fica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg delssegles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aques-ta singularitat i també reconeix l’Aran com a entitat terri-torial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’unaparticular protecció mitjançant un règim jurídic especial.

ARTICLE 12. ELS TERRITORIS AMB VINCLES HISTÒRICS,LINGÜÍSTICS I CULTURALS AMB CATALUNYA

La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’inter-canvi cultural i la cooperació amb les comunitats i elsterritoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenenvincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons quecorrespongui, poden subscriure convenis, tractats i al-tres instruments de col·laboració en tots els àmbits, quepoden incloure la creació d’organismes comuns.

ARTICLE 13. LES COMUNITATS CATALANES A L’EXTERIOR

La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha defomentar els vincles socials, econòmics i culturals ambles comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestarl’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Gene-ralitat, segons que correspongui, pot formalitzar acordsde cooperació amb les institucions públiques i privadesdels territoris i els països on es troben les comunitatscatalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subs-cripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.


5

3.00.


ARTICLE 14. L’EFICÀCIA TERRITORIAL DE LES NORMES

1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dretcivil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudicide les excepcions que es puguin establir en cada matè-ria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatutpersonal o per altres normes d’extraterritorialitat.

2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espa-nyola resten sotmesos al dret civil català mentre man-tinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat quemanifestin llur voluntat en contra.

TÍTOL I. DE DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

CAPÍTOL I. ELS DRETS I DEURES EN ELS ÀMBITS CIVIL ISOCIAL

ARTICLE 15. DRETS DE LES PERSONES

1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i elsdeures reconeguts per les normes a què fa referèncial’article 4.1.

2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat,seguretat i autonomia, i al lliure desenvolupament dellur personalitat i capacitat personal.

3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans deCatalunya es poden estendre a altres persones, en elstermes que estableixen les lleis.

ARTICLE 16. DRETS EN L’ÀMBIT DE LES FAMÍLIES

Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisitsestablerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajutspúblics per a atendre les càrregues familiars.

ARTICLE 17. DRETS DELS MENORS

Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral neces-sària per al desenvolupament de llur personalitat i llurbenestar en el context familiar i social.

ARTICLE 18. DRETS DE LES PERSONES GRANS

Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliu-res d’explotació i de maltractaments, sense que puguinésser discriminades a causa de l’edat.

ARTICLE 19. DRETS DE LES DONES

1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupamentde llur personalitat i capacitat personal, i a viure ambdignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació,maltractaments i de tota mena de discriminació.

2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’i-gualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbitspúblics i privats.

ARTICLE 20. DRET A MORIR AMB DIGNITAT

1. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat elprocés de llur mort.

2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntatd’una manera anticipada per tal de deixar constància deles instruccions sobre les intervencions i els tractamentsmèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en

els termes que estableixen les lleis, especialment pelpersonal sanitari quan no estiguin en condicions d’ex-pressar personalment llur voluntat.

ARTICLE 21. DRETS I DEURES EN L’ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ

1. Totes les persones tenen dret a l’ensenyament públici de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. LaGeneralitat ha d’establir un model educatiu que garantei-xi aquest dret i en el qual l’ensenyament públic és laic.

2. Els centres privats sostinguts amb fons públics tenenel deure de complir les obligacions de servei públic quedetermini la llei per tal de garantir els drets d’accés encondicions d’igualtat i la qualitat de l’ensenyament.

3. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obliga-tòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei.

4. Totes les persones tenen dret a la formació professi-onal i a la formació permanent, en els termes que leslleis estableixen.

5. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termesi les condicions que estableixen les lleis, d’ajuts públicsper a satisfer els requeriments educatius i per a accediren igualtat de condicions als nivells educatius superiors,en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i prefe-rències.

6. Les persones amb necessitats educatives especialstenen dret a rebre el suport necessari que els permetiaccedir al sistema educatiu, d’acord amb el que les lleisestableixen.

7. Els membres de la comunitat educativa tenen dret aparticipar en els assumptes escolars i universitaris en elstermes que estableixen les lleis.

ARTICLE 21 BIS. DRETS I DEURES EN L’ÀMBIT CULTURAL

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicionsd’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurscapacitats creatives individuals i col·lectives.

2. Totes les persones tenen el deure de respectar i pre-servar el patrimoni cultural.

ARTICLE 22. DRETS EN L’ÀMBIT DE LA SALUT

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicionsd’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabi-litat pública, en els termes que s’estableixen per llei.

2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respectede llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge ometgessa i de centre sanitari, en els termes i les condi-cions que estableixen les lleis.

3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitarispúblics i privats, tenen dret a ésser informades sobre elsserveis a què poden accedir i els requisits necessaris pera usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs,abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment pera qualsevol intervenció; a accedir a la història clínicapròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a lasalut pròpia, en els termes que s’estableixen per llei.


6

3.00.


ARTICLE 23. DRETS EN L’ÀMBIT DELS SERVEIS SOCIALS

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicionsd’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis soci-als de responsabilitat pública, a ésser informades sobreaquestes prestacions i a donar el consentiment per aqualsevol actuació que els afecti personalment, en elstermes que estableixen les lleis.

2. Les persones amb necessitats especials, per a man-tenir l’autonomia personal en les activitats de la vidadiària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situ-ació, d’acord amb les condicions que legalment s’esta-bleixen.

3. Les persones o les famílies que es troben en situacióde pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida deciutadania que els asseguri els mínims d’una vida dig-na, d’acord amb les condicions que legalment s’esta-bleixen.

4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dreta complir llurs funcions en els àmbits de la participaciói la col·laboració socials.

ARTICLE 24. DRETS EN L’ÀMBIT LABORAL

1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’sprofessionalment i a accedir de manera gratuïta als ser-veis públics d’ocupació.

2. Les persones excloses del mercat de treball perquèno han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no dispo-sen de mitjans de subsistència propis tenen dret a per-cebre prestacions i recursos no contributius de caràcterpal·liatiu, en els termes establerts per llei.

3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasqueslaborals i professionals en condicions de garantia per ala salut, la seguretat i la dignitat de les persones.

4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a lainformació, la consulta i la participació en les empre-ses.

5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dreta complir llurs funcions en els àmbits de la concertaciósocial, la participació i la col·laboració social.

ARTICLE 25. DRETS EN L’ÀMBIT DE L’HABITATGE

Les persones que no disposen dels recursos suficientstenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qualcosa els poders públics han d’establir per llei un siste-ma de mesures que garanteixi aquest dret, amb les con-dicions que la llei determini.

ARTICLE 26. DRETS I DEURES AMB RELACIÓ AL MEDI AM-BIENT

1. Totes les persones tenen dret a viure en un mediequilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acordamb els estàndards i els nivells de protecció que deter-minen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursosnaturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenenel deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el mal-baratament.

2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant deles diferents formes de contaminació, d’acord amb elsestàndards i els nivells que es determinin per llei. Tam-bé tenen el deure de col·laborar en la conservació delpatrimoni natural i en les actuacions que tendeixin aeliminar les diferents formes de contaminació, ambl’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les gene-racions futures.

3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informa-ció mediambiental de què disposen els poders públics.El dret d’informació només pot ésser limitat per motiusd’ordre públic justificats, en els termes que estableixenles lleis.

ARTICLE 27. DRETS DELS CONSUMIDORS I USUARIS

1. Les persones, en llur condició de consumidors i usu-aris de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llursalut i seguretat. També tenen dret a una informació ve-raç i entenedora sobre les característiques i els preus delsproductes i dels serveis, a un règim de garanties delsproductes adquirits i dels subministraments contractats ia la protecció de llurs interessos econòmics davant deconductes abusives, negligents o fraudulentes.

2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser infor-mats i a participar, directament o per mitjà de llurs re-presentants, pel que fa a les administracions públiquesde Catalunya, en els termes que estableixen les lleis.

CAPÍTOL II. DRETS EN ELS ÀMBITS POLÍTIC I ADMI-NISTRATIU

ARTICLE 28. DRET DE PARTICIPACIÓ

1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar encondicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya,de manera directa o bé per mitjà de representants, en elssupòsits i en els termes que estableixen aquest Estatuti les lleis.

2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llursrepresentants en els òrgans polítics representatius i apresentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condi-cions i els requisits que estableixen les lleis.

3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure ia presentar iniciatives legislatives al Parlament, en elstermes que estableixen aquest Estatut i les lleis.

4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar,directament o per mitjà d’entitats associatives, en elprocés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjan-çant els procediments que estableixi el Reglament delParlament.

5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i aplantejar queixes, en la forma i amb els efectes que es-tableixen les lleis, les institucions i l’Administració de laGeneralitat, i també als ens locals de Catalunya, en ma-tèries de les competències respectives. La llei ha d’esta-blir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dreti les obligacions de les institucions receptores.

6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure laconvocatòria de consultes populars per la Generalitat i


7

3.00.


els ajuntaments, en matèria de les competències respec-tives, en la forma i amb les condicions que les lleis es-tableixen.

ARTICLE 29. DRETS D’ACCÉS ALS SERVEIS PÚBLICS I A UNABONA ADMINISTRACIÓ

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicionsd’igualtat als serveis públics i als serveis econòmicsd’interès general. Les administracions públiques han defixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitatd’aquests serveis, amb independència del règim de llurprestació.

2. Totes les persones tenen dret a ésser tractades pelspoders públics de Catalunya, en els assumptes que elsafecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’ac-tuació dels poders públics sigui proporcionada a les fi-nalitats que la justifiquen.

3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i lesgaranties dels drets a què fan referència els apartats 1i 2 i determinar els casos en què les administracionspúbliques de Catalunya i els serveis públics que en de-penen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris id’obligacions dels prestadors.

ARTICLE 30. DRET A LA PROTECCIÓ DE LES DADES PERSO-NALS

Totes les persones tenen dret a la protecció de les dadespersonals contingudes en els fitxers que són competèn-cia de la Generalitat i el dret a accedir-hi, examinar-lesi obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent,designada pel Parlament, ha de vetllar pel respected’aquests drets en els termes que estableixen les lleis.

CAPÍTOL III. DRETS I DEURES LINGÜÍSTICS

ARTICLE 31. DRETS I DEURES DE CONEIXEMENT I ÚS DELES LLENGÜES

Tothom té dret a no ésser discriminat per raons lingüís-tiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les duesllengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plenavalidesa i eficàcia, sense que se’n pugui al·legar desco-neixement.

ARTICLE 32. DRETS LINGÜÍSTICS DAVANT LES ADMINIS-TRACIONS PÚBLIQUES I LES INSTITUCIONS ESTATALS

1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En lesrelacions amb les institucions, les organitzacions i lesadministracions públiques a Catalunya, tothom té dreta utilitzar la llengua oficial que elegeixi. Aquest dretobliga totes les institucions, organitzacions i adminis-tracions públiques, inclosa l’Administració electoral aCatalunya, i les entitats privades que en depenen, engeneral, quan exerceixen funcions públiques.

2. Totes les persones, en les relacions amb l’Adminis-tració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i elsregistres públics, tenen dret a utilitzar la llengua ofici-al que elegeixin en totes les actuacions judicials, nota-rials i registrals, i a rebre tota la documentació oficialemesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que

puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causade la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap menade traducció.

3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i elsmagistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de lapropietat i mercantils, els encarregats del Registre Civili el personal al servei de l’Administració de justícia, pera prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en laforma que estableixen aquest Estatut i les lleis, que tenenun nivell de coneixement adequat i suficient de les llen-gües oficials, que els fa aptes per a complir les funcionspròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.

4. Per a garantir el compliment del dret d’opció lingüís-tica, establert per l’apartat 1, l’Administració de l’Es-tat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal alseu servei té un nivell de coneixement adequat i sufici-ent de les dues llengües oficials, que el fa apte per acomplir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals iamb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal. Aques-tes institucions han d’atendre i han de tramitar els es-crits presentats en català, i no poden exigir a la perso-na interessada la traducció al castellà.

ARTICLE 33. DRETS LINGÜÍSTICS DELS CONSUMIDORS IUSUARIS

Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i perescrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condiciód’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis.Les entitats, les empreses i els establiments oberts al pú-blic a Catalunya resten subjectes al deure de disponibi-litat lingüística en els termes establerts per llei.

ARTICLE 34. DRETS LINGÜÍSTICS EN L’ÀMBIT DE L’ENSE-NYAMENT

1. Tothom té dret a rebre l’ensenyament en català, d’a-cord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’had’utilitzar normalment com a llengua vehicular id’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el nouniversitari.

2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en cata-là en l’ensenyament no universitari. També tenen el dret iel deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el catalài el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, siguiquina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ense-nyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de te-nir una presència adequada en els plans d’estudis.

3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centresni en grups de classe diferents per raó de llur llenguahabitual.

4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat cor-responent al sistema escolar de Catalunya gaudeixendel dret a rebre un suport lingüístic especial si la man-ca de comprensió els dificulta seguir amb normalitatl’ensenyament.

5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaristenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en lallengua oficial que elegeixin.


8

3.00.


ARTICLE 35. DRETS AMB RELACIÓ A L’ARANÈS

1. A l’Aran tothom té el dret a conèixer i emprar l’ara-nès i a ésser atès oralment i per escrit en aranès en lesseves relacions amb les administracions públiques iamb les entitats públiques i privades que en depenen.

2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret a emprar l’ara-nès en llurs relacions amb la Generalitat.

3. S’han de determinar per llei els altres drets i deureslingüístics amb relació a l’aranès.

CAPÍTOL IV. GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS

ARTICLE 36. DISPOSICIONS GENERALS

1. Els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquesttítol vinculen tots els poders públics que actuen a Ca-talunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, elsparticulars. Les disposicions dictades pels poders pú-blics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’hand’interpretar i d’aplicar en el sentit més favorable per allur plena efectivitat.

2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels dretsi els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposici-ons d’aquest article relatives als drets reconeguts pelscapítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també alsdrets reconeguts per la dita Carta.

3. La regulació essencial i el desenvolupament directedels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquesttítol s’han de fer per llei del Parlament.

4. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésserdesplegada, aplicada o interpretada de manera que re-dueixi o limiti els drets fonamentals reconeguts per laConstitució i pels tractats i els convenis internacionalsratificats per Espanya.

ARTICLE 37. TUTELA

1. Els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquesttítol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans deCatalunya són tutelats pel Consell Consultiu, d’acordamb el que estableix l’article 73.2.b i c.

2. Els actes que vulneren els drets reconeguts pels ca-pítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets iels deures dels ciutadans de Catalunya són objecte derecurs directament davant una sala de garanties estatu-tàries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, enels termes i mitjançant el procediment establerts per laLlei orgànica del poder judicial.

CAPÍTOL V. PRINCIPIS RECTORS


1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar lespolítiques públiques d’acord amb els principis rectorsque estableixen la Constitució i aquest Estatut. Enl’exercici de llurs competències, els poders públics deCatalunya han de promoure i adoptar les mesures ne-cessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena.

2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels prin-cipis rectors informa la legislació positiva, la pràcticajudicial i l’actuació dels poders públics.

3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdic-ció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altresdisposicions que els despleguen.

ARTICLE 39. PROTECCIÓ DE LES PERSONES I DE LES FAMÍ-LIES

1. Els poders públics de Catalunya han de tenir com aobjectiu la millora de la qualitat de vida de totes lespersones.

2. Els poders públics de Catalunya han de garantir laprotecció jurídica, econòmica i social de les diversesmodalitats de família, com a estructura bàsica i factorde cohesió social i com a primer nucli de convivènciade les persones. Així mateix, han de promoure les me-sures econòmiques i normatives de suport a les famíliesdirigides a garantir la conciliació de la vida laboral ifamiliar i a tenir descendència, amb una atenció espe-cial a les famílies nombroses.

3. Els poders públics de Catalunya han de garantir laprotecció dels infants, especialment contra tota formad’explotació, d’abandonament, de maltractament o cru-eltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les ac-tuacions portades a terme pels poders públics o per ins-titucions privades l’interès superior de l’infant had’ésser prioritari.

4. Els poders públics han de promoure polítiques públi-ques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facili-tant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal quepuguin desenvolupar llur propi projecte de vida i par-ticipar en igualtat de drets i deures en la vida social icultural.

5. Els poders públics de Catalunya han de garantir laprotecció jurídica de les persones amb discapacitats ihan de promoure’n la integració social, econòmica ilaboral. També han d’adoptar les mesures necessàriesper a suplir o complementar el suport de llur entornfamiliar directe.

6. Els poders públics de Catalunya han de garantir laprotecció de les persones grans perquè puguin portaruna vida digna i independent i participar en la vida so-cial i cultural. També han de procurar la plena integra-ció de les persones grans en la societat mitjançant po-lítiques públiques basades en el principi de solidaritatintergeneracional.

7. Els poders públics de Catalunya han de promoure laigualtat de les diferents unions estables de parella ambindependència de l’orientació sexual de llurs membres.La llei ha de regular aquestes unions i altres formes deconvivència i llurs efectes.

8. Els poders públics de Catalunya han de promoure laigualtat de totes les persones amb independència del’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, lacondició social o l’orientació sexual, i també han depromoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme,de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra


9

3.00.


expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat deles persones.

ARTICLE 40. PERSPECTIVA DE GÈNERE

1. Els poders públics han de garantir el compliment delprincipi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homesen l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció pro-fessional, les condicions de treball, inclosa la retribució,i en totes les altres situacions, i també han de garantirque les dones no siguin discriminades a causa d’emba-ràs o de maternitat.

2. Els poders públics han de garantir la transversalitaten la incorporació de la perspectiva de gènere i de lesdones en totes les polítiques públiques per a aconseguirla igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

3. Les polítiques públiques han de garantir l’abordatgeintegral de totes les formes de violència contra les do-nes, i dels actes de caràcter sexista i discriminatori; hande fomentar el reconeixement del paper de les dones enels àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han depromoure la participació dels grups i les associacionsde dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polí-tiques.

4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en comp-te el valor econòmic del treball de cura i atenció enl’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs políti-ques econòmiques i socials.

5. Els poders públics han de vetllar perquè la lliuredecisió de la dona sigui determinant en tots els casospel que fa a les qüestions que poden afectar-ne la dig-nitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particu-lar pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductivai sexual.

ARTICLE 41. LA COHESIÓ I EL BENESTAR SOCIALS

1. Els poders públics de Catalunya han de promourepolítiques públiques que fomentin la cohesió social ique garanteixin un sistema de serveis socials, de titula-ritat pública i concertada, adequat als indicadors econò-mics i socials de Catalunya.

2. Els poders públics de Catalunya han de vetllar per laplena integració social, econòmica i laboral de les per-sones i dels col·lectius més necessitats de protecció,especialment dels que es troben en situació de pobresai de risc d’exclusió social.

3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, laseguretat i la protecció integral de les persones, especi-alment de les més vulnerables.

4. Els poders públics han de garantir la qualitat del ser-vei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública en elstermes que estableix la llei.

5. Els poders públics han de promoure polítiques pre-ventives i comunitàries i han de garantir la qualitat delservei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis de-terminen com a bàsics.

6. Els poders públics de Catalunya han d’emprendre lesaccions necessàries per a establir un règim d’acollidade les persones immigrades i han de promoure les po-

lítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitatdels drets i deures de les persones immigrades, la igual-tat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en per-metin la plena acomodació social i econòmica i la par-ticipació en els afers públics.

7. Els poders públics de Catalunya han de vetllar per laconvivència social, cultural i religiosa entre totes lespersones a Catalunya i pel respecte a la diversitat decreences i conviccions ètiques i filosòfiques de les per-sones, i han de fomentar les relacions interculturalsmitjançant l’impuls i la creació d’àmbits de coneixe-ment recíproc, diàleg i mediació. També han de garantirel reconeixement de la cultura del poble gitano com asalvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.

ARTICLE 42. FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ

1. Els poders públics de Catalunya han de promoure laparticipació social en l’elaboració, la prestació i l’ava-luació de les polítiques públiques, i també la participa-ció individual i associativa en els àmbits cívic, social,cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als prin-cipis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.

2. Els poders públics han de facilitar la participació i larepresentació ciutadanes i polítiques, amb una atencióespecial a les zones menys poblades del territori.

3. Els poders públics han de procurar que les campa-nyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels pro-cessos electorals tinguin com a finalitat la de promou-re la participació ciutadana i que els electors rebin delsmitjans de comunicació una informació veraç, objecti-va, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre lescandidatures que concorren en els processos electorals.

ARTICLE 43. EDUCACIÓ, RECERCA I CULTURA

1. El poders públics de Catalunya han de garantir laqualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsaruna formació humana, científica i tècnica de l’alumnatbasada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, lliber-tat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres quefonamenten la convivència democràtica.

2. Els poders públics han de promoure el coneixementsuficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenya-ment obligatori.

3. Els poders públics de Catalunya han de promoure ihan d’impulsar la implicació i la participació de la fa-mília en l’educació dels fills, en el marc de la comuni-tat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a lesactivitats d’educació en el lleure.

4. Els poders públics de Catalunya han de fomentar lainvestigació i la recerca científica de qualitat, la creati-vitat artística i la conservació i la difusió del patrimo-ni cultural de Catalunya.

5. Els poders públics de Catalunya han d’emprendre lesaccions necessàries per a facilitar a totes les personesl’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i alpatrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial iartístic de Catalunya.


10

3.00.


ARTICLE 44. L’ÀMBIT SOCIOECONÒMIC

1. Els poders públics de Catalunya han d’adoptar lesmesures necessàries per a promoure el progrés econòmici el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans,basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el des-envolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.

2. Els poders públics de Catalunya han de promoureuna distribució de la renda personal i territorial mésequitativa en el marc d’un sistema català de benestar.

3. Els poders públics de Catalunya han d’adoptar lesmesures necessàries per a garantir els drets laborals isindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de pro-moure’n la participació en les empreses i les polítiquesd’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, deformació de les persones treballadores, de prevencióde riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball,de creació d’unes condicions dignes en el lloc de tre-ball, de no-discriminació per raó de gènere i de garan-tia del descans necessari i de les vacances retribuïdes.

4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espaicatalà de relacions laborals establert en funció de larealitat productiva i empresarial específica de Catalu-nya i dels seus agents socials, en el qual han d’estarrepresentades les organitzacions sindicals i empresari-als i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc,els poders públics han de fomentar una pràctica pròpiade diàleg social, de concertació, de negociació col·lec-tiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals ide participació en el desenvolupament i la millora del’entramat productiu.

5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament del’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint encompte la responsabilitat social de l’empresa, la lliureiniciativa i les condicions de competència, i ha de pro-tegir especialment l’economia productiva, l’activitatdels emprenedors autònoms i la de la petita i mitjanaempreses. La Generalitat ha de fomentar l’acció de lescooperatives i les societats laborals i ha d’estimular lesiniciatives de l’economia social.

6. Les organitzacions sindicals i empresarials han departicipar en la definició de les polítiques públiques queels afectin. La Generalitat ha de promoure la mediaciói l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interes-sos entre els diversos agents socials.

7. Les organitzacions professionals i les corporacionsde dret públic representatives d’interessos econòmics iprofessionals i les entitats associatives del tercer sectorhan d’ésser consultades en la definició de les polítiquespúbliques que els afectin.

8. La Generalitat, en consideració a les funcions soci-al, cultural i de promoció econòmica que compleixenles caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia insti-tucional i ha de promoure la contribució social d’aques-tes entitats a les estratègies econòmiques i socials delsdiversos territoris de Catalunya.

ARTICLE 45. MEDI AMBIENT, SOSTENIBILITAT I EQUILIBRITERRITORIAL

1. Els poders públics de Catalunya han de vetllar per laprotecció del medi ambient mitjançant l’adopció de

polítiques públiques basades en el desenvolupamentsostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional.

2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir espe-cialment a la reducció de les diferents formes de con-taminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínimsde protecció, l’articulació de mesures correctives del’impacte ambiental, la utilització racional dels recur-sos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de lesactivitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i elrespecte als principis de preservació del medi, la con-servació dels recursos naturals, la responsabilitat, la fis-calitat ecològica i el reciclatge i la reutilització delsbéns i els productes.

3. Els poders públics de Catalunya han de fer efectivesles condicions per a la preservació de la natura i la bio-diversitat, han de promoure la integració d’objectiusambientals a les polítiques sectorials i han d’establir lescondicions que permetin a totes les persones el gaudidel patrimoni natural i paisatgístic.

4. Els poders públics de Catalunya han de vetllar per lacohesió econòmica i territorial aplicant polítiques queassegurin un tractament especial de les zones de mun-tanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, elfoment de les activitats agràries, ramaderes i silvícolesi una distribució equilibrada al territori dels diferentssectors productius, els serveis d’interès general i lesxarxes de comunicació.

5. Els poders públics de Catalunya han de facilitar alsciutadans la informació mediambiental i han de fomen-tar l’educació en els valors de la preservació i de lamillora del medi ambient com a patrimoni comú.

ARTICLE 46. HABITATGE

Els poders públics de Catalunya han de facilitar l’accésa l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promo-ció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb unaatenció especial pels joves i els col·lectius més necessi-tats.

ARTICLE 46 BIS. MOBILITAT I SEGURETAT VIÀRIA

1. Els poders públics de Catalunya han de promourepolítiques de transport i de comunicació, basades en cri-teris de sostenibilitat, que fomentin la utilització deltransport públic i la millora de la mobilitat tot garantintl’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.

2. Els poders públics de Catalunya han d’impulsar,d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’in-crement de la seguretat viària i la disminució dels ac-cidents de trànsit, amb una incidència especial en laprevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes.

ARTICLE 47. LA PROTECCIÓ DELS CONSUMIDORS I USUA-RIS

1. Els poders públics de Catalunya han de garantir laprotecció de la salut, la seguretat i la defensa dels dretsi els interessos legítims dels consumidors i usuaris.

2. Els poders públics de Catalunya han de garantirl’existència d’instruments de mediació i arbitratge enmatèria de consum, tot promovent-ne el coneixement i


11

3.00.


la utilització, i han de donar suport a les organitzacionsde consumidors i usuaris.

ARTICLE 48. EL FOMENT I LA DIFUSIÓ DEL CATALÀ

1. Els poders públics de Catalunya han de protegir elcatalà en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentarl’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis tam-bé s’han d’aplicar respecte a l’aranès.

2. El Govern de la Generalitat, les universitats i les ins-titucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de lescompetències respectives, han d’adoptar les mesurespertinents per a garantir l’ús del català en tots els àm-bits de les activitats docents, no docents i de recerca.

3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendreal conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta delmón.

4. Els poders públics de Catalunya han de promoureque les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalat-ge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïtsa Catalunya constin almenys en català.

5. La Generalitat, l’Administració local i les altres cor-poracions públiques de Catalunya, les institucions i lesempreses que en depenen i els concessionaris de llursserveis han d’emprar el català en llurs actuacions inter-nes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar enles comunicacions i les notificacions dirigides a perso-nes físiques o jurídiques residents a Catalunya, sensperjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellàsi ho demanen.

6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llenguade signes catalana i les condicions que permetin d’as-solir la igualtat de les persones amb sordesa que optinper aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenya-ment, protecció i respecte.

7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució,ha de donar suport a l’aplicació dels principis establertsper aquest article. S’han d’establir els instruments decoordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè si-guin més efectius.

ARTICLE 49. LA COOPERACIÓ AL FOMENT DE LA PAU I LACOOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau iaccions de foment de la pau al món.

2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiquesde cooperació al desenvolupament dels pobles i had’establir programes d’ajut humanitari d’emergència.

ARTICLE 50. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL

1. Correspon als poders públics de promoure les condi-cions per a garantir el dret a la informació i a rebre delsmitjans de comunicació una informació veraç i neutral,i uns continguts que respectin la dignitat de les personesi el pluralisme polític, social, cultural i religiós.

2. Els poders públics han de promoure les condicionsper a garantir l’accés sense discriminacions als serveisaudiovisuals en l’àmbit de Catalunya.

ARTICLE 51. L’ACCÉS A LES TECNOLOGIES DE LA INFOR-MACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ

1. Els poders públics de Catalunya han de facilitar elconeixement de la societat de la informació i han d’im-pulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de lainformació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbitsde la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar queaquestes tecnologies es posin al servei de les personesi no afectin negativament llurs drets, i han de garantirla prestació de serveis mitjançant les dites tecnologies,d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat iactualització.

2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recer-ca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitatsde progrés que ofereix la societat del coneixement i dela informació contribueixin a la millora del benestar ila cohesió socials.

ARTICLE 52. LA MEMÒRIA HISTÒRICA

1. La Generalitat i els altres poders públics de Catalu-nya han de vetllar pel coneixement i el manteniment dela memòria històrica de Catalunya com a patrimonicol·lectiu que testimonia la resistència i la lluita per lesllibertats democràtiques i els drets nacionals i socials.Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives ins-titucionals necessàries per al reconeixement i la reha-bilitació de tots els ciutadans que han patit persecuciócom a conseqüència de la defensa de la democràcia il’autogovern de Catalunya.

2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria his-tòrica es converteixi en símbol permanent de tolerància,de dignitat dels valors democràtics, de rebuig dels to-talitarismes i de reconeixement de totes les personesque han patit persecució a causa de llurs opcions per-sonals, ideològiques o de consciència.

TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS

CAPÍTOL I. EL PARLAMENT


1. El Parlament representa el poble de Catalunya.

2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprovaels pressupostos de la Generalitat i controla i impulsal’acció política i de govern. És la seu on s’expressa pre-ferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític.

3. El Parlament és inviolable.

ARTICLE 54. COMPOSICIÓ I RÈGIM ELECTORAL

1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputatsi un màxim de cent cinquanta, elegits per a un terminide quatre anys mitjançant sufragi universal, lliure,igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i lalegislació electoral.

2. El sistema electoral és de representació proporcionali ha d’assegurar la representació adequada de totes leszones del territori de Catalunya. L’Administració elec-toral és independent i garanteix la transparència i l’ob-jectivitat del procés electoral. El règim electoral és re-


12

3.00.


gulat per una llei del Parlament aprovada en una vota-ció final sobre el conjunt del text per majoria de duesterceres parts dels diputats.

3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunyaque estan en ple ús de llurs drets civils i polítics,d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral deCatalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones ihomes per a l’elaboració de les llistes electorals.

4. El president o presidenta de la Generalitat, quinzedies abans del finiment de la legislatura, ha de convo-car les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta iseixanta dies després de la convocatòria.

ARTICLE 55. L’ESTATUT DELS DIPUTATS

1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots iles opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durantllur mandat, gaudeixen d’immunitat i només poden ésserdetinguts en cas de delicte flagrant. No poden ésser incul-pats ni processats sense l’autorització del Parlament.

2. En les causes contra els diputats, és competent elTribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora delterritori de Catalunya la responsabilitat penal ha d’és-ser exigible en els mateixos termes davant la Sala Pe-nal del Tribunal Suprem.

3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.

ARTICLE 56. L’AUTONOMIA PARLAMENTÀRIA

1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, fi-nancera, administrativa i disciplinària.

2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seupressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn.

3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parla-ment corresponen al Ple del Parlament i requereixen elvot favorable de la majoria absoluta dels diputats enuna votació final sobre el conjunt del text.

ARTICLE 57. L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT

1. El Parlament té un president o presidenta i una mesaelegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regulal’elecció i les funcions.

2. El Reglament del Parlament regula els drets i elsdeures dels diputats, els requisits per a la formació degrups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exer-cici de les funcions parlamentàries i les atribucions dela Junta de Portaveus.

3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Elsgrups parlamentaris participen en totes les comissionsen proporció a llurs membres.

4. El Parlament té la Diputació Permanent, presididapel president o presidenta del Parlament i integrada pelnombre de diputats que el Reglament del Parlamentdetermini, en proporció a la representació de cada grupparlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels po-ders del Parlament quan aquest no és reunit en els pe-ríodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamen-tari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de lalegislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels

diputats que integren la Diputació Permanent és pror-rogat fins a la constitució del nou Parlament.

5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les admi-nistracions públiques que actuen a Catalunya tenenl’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament.

6. El Parlament pot crear comissions d’investigaciósobre qualsevol assumpte de rellevància pública quesigui d’interès de la Generalitat. Les persones requeri-des per les comissions d’investigació han de comparèi-xer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment iles garanties establerts pel Reglament del Parlament.S’han de regular per llei les sancions per l’incompli-ment d’aquesta obligació.

7. El Reglament del Parlament ha de regular la trami-tació de les peticions individuals i col·lectives dirigidesal Parlament. També ha d’establir mecanismes de par-ticipació ciutadana en l’exercici de les funcions parla-mentàries.

ARTICLE 58. EL RÈGIM DE LES REUNIONS I LES SESSIONS

1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodesordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parla-ment es pot reunir en sessions extraordinàries fora delsperíodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordi-nàries del Parlament són convocades pel seu presidentper acord de la Diputació Permanent, a proposta de tresgrups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, oa petició de grups parlamentaris o de diputats que enrepresentin la majoria absoluta. El Parlament també esreuneix en sessió extraordinària a petició del presidento presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordi-nàries es convoquen amb un ordre del dia determinat is’aixequen després d’haver-lo exhaurit.

2. Les sessions del Ple són públiques, llevat dels supò-sits establerts pel Reglament del Parlament.

3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’hade trobar reunit amb la presència de la majoria absolutadels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovatsper la majoria simple dels diputats presents, sens per-judici de les majories especials establertes per aquestEstatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.

ARTICLE 59. LES FUNCIONS

Corresponen al Parlament, a més de les funcions esta-blertes per l’article 53, les següents:

a) Designar els senadors que representen la Generalitatal Senat. La designació s’ha de fer en una convocatò-ria específica i de manera proporcional al nombre dediputats de cada grup parlamentari.

b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a laMesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputatsdel Parlament encarregats de defensar-les.

c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projec-tes de llei.

d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació decompetències i l’atribució de facultats en el marc del’article 150 de la Constitució.


13

3.00.


e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processosconstitucionals, d’acord amb el que estableixi la Lleiorgànica del Tribunal Constitucional.

f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatuti les lleis.

ARTICLE 60. LA INICIATIVA LEGISLATIVA I L’EXERCICI DELA FUNCIÓ LEGISLATIVA

1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, alsgrups parlamentaris i al Govern. També correspon, enels termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciu-tadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i alsòrgans representatius dels ens supramunicipals de ca-ràcter territorial que estableix aquest Estatut.

2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut lesque regulen directament les matèries esmentades pelsarticles 2.3, 6, 36.2, 54.2, 65.5, 66.3, 74.3, 76.4, 78.2 i89.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aques-tes lleis requereixen el vot favorable de la majoria ab-soluta del Ple del Parlament en una votació final sobreel conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi unaaltra.

3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació il’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissionslegislatives permanents. En qualsevol moment pot re-vocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de de-legació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleisde desenvolupament bàsic, el pressupost de la Genera-litat i les lleis de delegació legislativa al Govern.

ARTICLE 61. LA DELEGACIÓ EN EL GOVERN DE LA POTES-TAT LEGISLATIVA

1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat dedictar normes amb rang de llei. Les disposicions delGovern que contenen legislació delegada tenen el nomde decrets legislatius. No poden ésser objecte de de-legació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis dedesenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establi-ment d’un text refós, la regulació essencial i el desen-volupament directe dels drets reconeguts per l’Estatuti per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans deCatalunya i el pressupost de la Generalitat.

2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Go-vern. La delegació ha d’ésser expressa, mitjançant llei,per a una matèria concreta i amb la determinació d’untermini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quanel Govern publica el decret legislatiu corresponent oquan el Govern es troba en funcions.

3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formularun nou text articulat, les lleis de delegació han de fixarles bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exer-cici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autorit-zar el Govern a refondre textos legals, les lleis han dedeterminar l’abast i els criteris de la refosa.

4. El control de la legislació delegada és regulat pelReglament del Parlament. Les lleis de delegació tambépoden establir un règim de control especial per als de-crets legislatius.

ARTICLE 62. ELS DECRETS LLEI

1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, elGovern pot dictar disposicions legislatives provisionalssota la forma de decret llei. No poden ésser objecte dedecret llei la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvo-lupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupa-ment directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per laCarta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunyai el pressupost de la Generalitat.

2. Els decrets llei resten derogats si en el termini im-prorrogable de trenta dies subsegüents a la promulga-ció no són validats expressament pel Parlament desprésd’un debat i una votació de totalitat.

3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a pro-jectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termi-ni establert per l’apartat 2.

ARTICLE 63. LA PROMULGACIÓ I LA PUBLICACIÓ DE LESLLEIS

Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei,pel president o presidenta de la Generalitat, el qualn’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya dins del termini de quinze dies desde l’aprovació i en el Boletín Oficial del Estado. Al’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publica-ció en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.La versió oficial castellana és la traducció elaborada perla Generalitat.

ARTICLE 64. LES CAUSES DE FINIMENT DE LA LEGISLATURA

La legislatura fineix per expiració del mandat legal encomplir-se els quatre anys de la data de les eleccions.També pot finir anticipadament si no té lloc la investi-dura del president o presidenta de la Generalitat, o perdissolució anticipada, acordada pel president o presi-denta de la Generalitat.

CAPÍTOL II. EL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LAGENERALITAT

ARTICLE 65. ELECCIÓ, NOMENAMENT, ESTATUT PERSONAL,CESSAMENT I COMPETÈNCIES

1. El president o presidenta té la més alta representacióde la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. Tambété la representació ordinària de l’Estat a Catalunya.

2. El president o presidenta de la Generalitat és elegitpel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regularper llei la limitació de mandats.

3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la prime-ra votació d’investidura, cap candidat o candidata no éselegit, el Parlament resta dissolt automàticament i elpresident o presidenta de la Generalitat convoca elec-cions de manera immediata, que han de tenir lloc entrequaranta i seixanta dies després de la convocatòria.

4. El president o presidenta de la Generalitat és nome-nat pel rei. La proposta de nomenament és contrasigna-da pel president o presidenta del Parlament.


14

3.00.


5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal delpresident o presidenta de la Generalitat.

6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya,correspon al president o presidenta:

a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei iels decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la pu-blicació.

b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càr-recs institucionals de l’Estat a Catalunya.

c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estatque exerceixen funcions públiques a Catalunya.

d) Les altres que determinin les lleis.

7. El president o presidenta de la Generalitat cessa perrenovació del Parlament a conseqüència d’unes elecci-ons, per aprovació d’una moció de censura o denegaciód’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió,per incapacitat permanent, física o mental, reconegudapel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec,i per condemna penal ferma que comporti la inhabilita-ció per a l’exercici de càrrecs públics.

8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha,o el conseller o consellera que determini la llei supleixi substitueix el president o presidenta de la Generalitaten els casos d’absència, malaltia, cessament per causad’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució nopermeten en cap cas exercir les atribucions del presi-dent o presidenta relatives al plantejament d’una qües-tió de confiança, la designació i el cessament dels con-sellers i la dissolució anticipada del Parlament.

CAPÍTOL III. EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ DE LAGENERALITAT

SECCIÓ PRIMERA. EL GOVERN

ARTICLE 66. FUNCIONS, COMPOSICIÓ, ORGANITZACIÓ ICESSAMENT

1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeixl’acció política i l’Administració de la Generalitat.Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentàriad’acord amb aquest Estatut i les lleis.

2. El Govern es compon del president o presidenta dela Generalitat, el conseller primer o consellera prime-ra, si escau, i els consellers.

3. Una llei ha de regular l’organització, el funciona-ment i les atribucions del Govern.

4. El Govern cessa quan ho fa el president o presiden-ta de la Generalitat.

5. Les disposicions generals i els actes emanats delGovern han d’ésser publicats en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya. Aquesta publicació és sufi-cient, a tots els efectes, per a la validesa dels actes il’entrada en vigor de les disposicions i les normes de laGeneralitat.

ARTICLE 67. EL CONSELLER PRIMER O CONSELLERA PRI-MERA

El president o presidenta de la Generalitat per decretpot nomenar i separar un conseller primer o conselle-ra primera, de la qual cosa ha de donar compte al Par-lament. El conseller primer o consellera primera ésmembre del Govern. El conseller primer o conselleraprimera, d’acord amb el que estableix la llei, té funci-ons pròpies, a més de les delegades pel president o pre-sidenta.

ARTICLE 68. L’ESTATUT PERSONAL DELS MEMBRES DELGOVERN

1. El president o presidenta de la Generalitat i els con-sellers, durant el seu mandat i pels actes presumpta-ment delictius comesos en el territori de Catalunya, nopoden ésser detinguts ni retinguts llevat del cas de de-licte flagrant.

2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalu-nya decidir sobre la inculpació, el processament i l’en-judiciament d’aquests. Fora del territori de Catalunya laresponsabilitat penal ha d’ésser exigible en els mateixostermes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.

SECCIÓ SEGONA. L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERA-LITAT

ARTICLE 69. DISPOSICIONS GENERALS I PRINCIPIS D’OR-GANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

1. L’Administració de la Generalitat és l’organitzacióque exerceix les funcions executives atribuïdes peraquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’admi-nistració estatal ordinària d’acord amb el que establei-xen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les com-petències que corresponen a l’Administració local.

2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objec-tivitat els interessos generals i actua amb submissióplena a les lleis i al dret.

3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord ambels principis de coordinació i transversalitat, amb la fi-nalitat de garantir la integració de les polítiques públi-ques.

4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb elprincipi de transparència, ha de fer pública la informa-ció necessària perquè els ciutadans en puguin avaluarla gestió.

5. L’Administració de la Generalitat exerceix les sevesfuncions al territori d’acord amb els principis de des-concentració i de descentralització.

6. Les lleis han de regular l’organització de l’Adminis-tració de la Generalitat i han de determinar en tot cas:

a) Les modalitats de descentralització funcional i lesdiverses formes de personificació pública i privada quepot adoptar l’Administració de la Generalitat.

b) Les formes d’organització i de gestió dels serveispúblics.


15

3.00.


c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat enrègim de dret privat, i també la participació del sectorprivat en l’execució de les polítiques públiques i laprestació dels serveis públics.

7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personalal servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantiade formació i actualització dels coneixements i la pra-xi necessària per a l’exercici de les funcions públiques.

ARTICLE 69 BIS. ÒRGANS CONSULTIUS DEL GOVERN

1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consul-tiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la com-posició i les funcions.

2. El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalu-nya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Governen matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals.Una llei del Parlament en regula la composició i lesfuncions.

CAPÍTOL IV. LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENTI EL GOVERN

ARTICLE 70. ELS DRETS I LES OBLIGACIONS DELS MEM-BRES DEL GOVERN ENVERS EL PARLAMENT

1. El president o presidenta de la Generalitat i els con-sellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i deles comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula.

2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus mem-bres la informació que consideri necessària per a l’exer-cici de les seves funcions. També en pot requerir la pre-sència al Ple i a les comissions, en els termes queestableix el Reglament del Parlament.

ARTICLE 71. LA RESPONSABILITAT POLÍTICA DEL GOVERNI DELS SEUS MEMBRES

1. El president o presidenta de la Generalitat i els con-sellers responen políticament davant el Parlament deforma solidària, sens perjudici de la responsabilitat di-recta de cadascun d’ells.

2. La delegació de funcions del president o presidentade la Generalitat en el conseller primer o conselleraprimera no eximeix aquell de la seva responsabilitatpolítica davant el Parlament.

ARTICLE 72. LA DISSOLUCIÓ ANTICIPADA DEL PARLAMENT

El president o presidenta de la Generalitat, amb la de-liberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva res-ponsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facul-tat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit unamoció de censura i tampoc si no ha transcorregut unany com a mínim des de la darrera dissolució per aquestprocediment. El decret de dissolució ha d’establir laconvocatòria de noves eleccions, que han de tenir llocentre els quaranta i els seixanta dies següents a la datade publicació del decret en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya.

CAPÍTOL V. ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERA-LITAT

SECCIÓ PRIMERA. EL CONSELL CONSULTIU

ARTICLE 73. FUNCIONS

1. El Consell Consultiu és la institució de la Generali-tat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a laConstitució de les disposicions de la Generalitat en eltermes que estableix l’apartat 2.

2. El Consell Consultiu pot dictaminar, en els termesque estableixi la llei, en els casos següents:

a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les pro-posicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Ca-talunya.

b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució delsprojectes i les proposicions de llei sotmesos a debat iaprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos aconvalidació del Parlament.

c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució delsprojectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.

d) L’adequació dels projectes i les proposicions de lleii dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Governa l’autonomia local en els termes que garanteix aquestEstatut.

3. El Consell Consultiu ha de dictaminar abans de lainterposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parla-ment o pel Govern, abans de la interposició de conflictede competència pel Govern i abans de la interposició deconflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tri-bunal Constitucional.

4. Els dictàmens del Consell Consultiu tenen caràctervinculant amb relació als projectes de llei i les propo-sicions de llei del Parlament que desenvolupin o afec-tin drets reconeguts per aquest Estatut.

ARTICLE 74. COMPOSICIÓ I FUNCIONAMENT

1. El Consell Consultiu és format per membres nome-nats pel president o presidenta de la Generalitat entrejuristes de reconeguda competència; dues terceres partsa proposta del Parlament per majoria de tres cinquenesparts dels diputats, i una tercera part, a proposta delGovern.

2. Els membres del Consell Consultiu han d’elegird’entre ells el president o presidenta.

3. Una llei del Parlament regula la composició i el fun-cionament del Consell Consultiu, l’estatut dels membresi els procediments relatius a l’exercici de les seves fun-cions. Es poden ampliar per llei les funcions dictami-nadores del Consell Consultiu que estableix aquest Es-tatut sense atribuir-los, però, caràcter vinculant.

4. El Consell Consultiu té autonomia orgànica, funci-onal i pressupostària d’acord amb la llei.


16

3.00.


SECCIÓ SEGONA. EL SÍNDIC DE GREUGES

ARTICLE 75. FUNCIONS I RELACIONS AMB ALTRES INSTITU-CIONS ANÀLOGUES

1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defen-sar els drets i les llibertats reconeguts per la Constitu-ció i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisal’activitat de l’Administració de la Generalitat i la del’Administració local de Catalunya, i també la dels or-ganismes públics o privats vinculats o que en depenen.També pot estendre la seva actuació de protecció i de-fensa dels drets dels ciutadans a l’Administració del’Estat a Catalunya, en els termes que estableixin elsacords de cooperació amb el Defensor del Poble.

2. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Con-sell Consultiu sobre els projectes i les proposicions dellei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i delsdecrets llei sotmesos a convalidació del Parlament,quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut.

3. El Síndic de Greuges vetlla amb caràcter exclusiupels drets i les llibertats a què fa referència l’apartat 1respecte a les institucions i les empreses privades quegestionen serveis públics, duen a terme activitats d’in-terès general o universal o activitats equivalents de for-ma concertada o indirecta, i també respecte a les altrespersones amb un vincle contractual amb les administra-cions públiques.

4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·la-boració amb els defensors locals de la ciutadania i al-tres figures anàlogues creades en l’àmbit públic i elprivat.

5. Les administracions públiques de Catalunya i les altresentitats i persones a què fan referència els apartats ante-riors tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic deGreuges. S’han de regular per llei les sancions i els me-canismes destinats a garantir el compliment d’aquestaobligació.

ARTICLE 76. LA DESIGNACIÓ I L’ESTATUT DEL SÍNDIC DEGREUGES

1. El síndic de greuges és elegit pel Parlament per ma-joria de tres cinquenes parts dels seus membres.

2. El síndic de greuges pot nomenar un o més adjuntsen els termes establerts per la llei.

3. El síndic de greuges i els adjunts exerceixen llursfuncions amb imparcialitat i independència, són invio-lables per les opinions expressades en l’exercici de llursfuncions, són inamovibles i només poden ésser destitu-ïts i suspesos per les causes que estableix la llei. Durantllur mandat no poden ésser detinguts si no és en situa-ció de flagrant delicte, i correspon al Tribunal Superi-or de Justícia de Catalunya decidir, si escau, sobre lainculpació, el processament i el judici del síndic o sín-dica i els adjunts.

4. S’han de regular per llei l’estatut personal del Síndic deGreuges, les incompatibilitats, les causes de cessament,l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic deGreuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzati-va, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis.

SECCIÓ TERCERA. LA SINDICATURA DE COMPTES

ARTICLE 77. FUNCIONS I RELACIONS AMB EL TRIBUNAL DECOMPTES

1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzadorextern dels comptes, de la gestió econòmica i del con-trol d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de laresta del sector públic de Catalunya.

2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament delParlament, exerceix les seves funcions per delegaciód’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcio-nal i pressupostària, d’acord amb les lleis.

3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Compteshan d’establir les seves relacions de cooperació mitjan-çant un conveni. En aquest conveni s’han d’establir elsmecanismes de participació en els procediments juris-diccionals sobre responsabilitat comptable.

ARTICLE 78. COMPOSICIÓ, FUNCIONAMENT I ESTATUT PER-SONAL

1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndicsdesignats pel Parlament per majoria de tres cinquenesparts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o sín-dica major.

2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incom-patibilitats, les causes de cessament, l’organització i elfuncionament de la Sindicatura de Comptes.

SECCIÓ TERCERA BIS. REGULACIÓ DEL CONSELL DEL’AUDIOVISUAL DE CATALUNYAARTICLE 78 BIS. EL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CA-TALUNYA

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritatreguladora independent en l’àmbit de la comunicacióaudiovisual pública i privada. El Consell actua ambplena independència del Govern de la Generalitat enl’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlamentha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres iels seus àmbits específics d’actuació.

CAPÍTOL VI. EL GOVERN LOCAL

SECCIÓ PRIMERA. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL LOCAL

ARTICLE 79. L’ORGANITZACIÓ DEL GOVERN LOCAL DECATALUNYA

1. Catalunya estructura la seva organització territorialen municipis i vegueries.

2. Aquest Estatut garanteix l’autonomia política i admi-nistrativa de municipis i vegueries, d’acord amb el queestableixen la Constitució i la Carta europea de l’auto-nomia local.

3. Les comarques i els altres ens supramunicipals quecreï la Generalitat es fonamenten en la voluntat decol·laboració i associació dels municipis.

ARTICLE 80. LES COMPETÈNCIES LOCALS

1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli decompetències pròpies que han d’ésser exercides per


17

3.00.


aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta nomésa control de constitucionalitat i de legalitat.

2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cascompetències pròpies en les matèries següents:

a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i ladisciplina urbanística i la conservació i el mantenimentdels béns de domini públic local.

b) La planificació, la programació i la gestió d’habitat-ge públic i la participació en la planificació en sòl mu-nicipal de l’habitatge de protecció oficial.

c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la co-munitat.

d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.

e) La regulació de les condicions de seguretat en lesactivitats organitzades en espais públics i en els localsde concurrència pública. La coordinació mitjançant laJunta de Seguretat dels diversos cossos i forces presentsal municipi.

f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.

g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educacióinfantil i la participació en el procés de matriculació enels centres públics i concertats del terme municipal, elmanteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar,dels centres públics i el calendari escolar.

h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió deltransport de viatgers municipal.

i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i pro-mocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especi-alment les de caràcter comercial, artesanal i turístic ifoment de l’ocupació.

j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protec-ció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius id’oci i promoció d’activitats.

l) La regulació de l’establiment d’infraestructures detelecomunicacions i prestació de serveis de telecomu-nicacions.

m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció ales persones, dels serveis socials públics d’assistènciaprimària i foment de les polítiques d’acollida dels im-migrants.

n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitatsi els usos que es duen a terme a les platges, als rius, alsllacs i a la muntanya.

3. La distribució de les responsabilitats administrativesen les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre lesdiverses administracions locals ha de tenir en compte laseva capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprova-des pel Parlament, pel principi de subsidiarietat,d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’au-tonomia local, pel principi de diferenciació, d’acordamb les característiques que presenta la realitat muni-cipal, i pel principi de suficiència financera.

4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanis-mes per al finançament dels nous serveis derivats del’ampliació de l’espai competencial dels governs locals.

ARTICLE 80 BIS. EL CONSELL DE GOVERNS LOCALS

El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representa-ció de municipis i vegueries en les institucions de laGeneralitat. El Consell ha d’ésser escoltat en la trami-tació parlamentària de les iniciatives legislatives queafecten de manera específica les administracions localsi en la tramitació de plans i normes reglamentàries decaràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la com-posició, l’organització i les funcions del Consell deGoverns Locals.

SECCIÓ SEGONA. EL MUNICIPI

ARTICLE 81. EL MUNICIPI I L’AUTONOMIA MUNICIPAL

1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització ter-ritorial de Catalunya i el mitjà essencial de participacióde la comunitat local en els afers públics.

2. El govern i l’administració municipals corresponena l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i elsregidors. S’han d’establir per llei els requisits que s’hande complir per a l’aplicació del règim de consell obert.

3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia pera l’exercici de les competències que té encomanades ila defensa dels interessos propis de la col·lectivitat querepresenta.

4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no po-den ésser objecte de control d’oportunitat per cap altraadministració.

5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequacióa l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptatspels municipis i, si escau, la impugnació corresponentdavant la jurisdicció contenciosa administrativa, sensperjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre endefensa de les seves competències.

6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis mit-jançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.

ARTICLE 82. PRINCIPIS D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONA-MENT. POTESTAT NORMATIVA

1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoor-ganització dins el marc de les disposicions generalsestablertes per llei en matèria d’organització i funcio-nament municipal.

2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i acooperar entre ells i amb altres ens públics per a exer-cir llurs competències, i també per a complir tasquesd’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat pera establir convenis i crear mancomunitats, consorcis iassociacions i participar-hi, i també adoptar altres for-mes d’actuació conjunta. Les lleis no poden limitaraquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels al-tres ens que la tenen reconeguda.

3. Els municipis tenen potestat normativa, com a ex-pressió del principi democràtic en què es fonamenten,en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre elsquals es projecta llur autonomia.


18

3.00.


ARTICLE 83. PRINCIPI DE DIFERENCIACIÓ

Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional,competencial i financer dels municipis han de tenir encompte necessàriament les diferents característiquesdemogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives,de dimensió i de capacitat de gestió que tenen.

ARTICLE 84. RÈGIM ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCE-LONA

El municipi de Barcelona disposa d’un règim especialestablert per llei del Parlament. L’Ajuntament de Bar-celona té iniciativa per a proposar la modificaciód’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i elReglament del Parlament, ha de participar en l’elabo-ració dels projectes de llei que incideixen en aquestrègim especial i ha d’ésser consultat en la tramitacióparlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre elseu règim especial.

SECCIÓ TERCERA. LA VEGUERIA

ARTICLE 85. LA VEGUERIA

1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per al’exercici del govern intermunicipal de cooperació lo-cal i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria tambéés la divisió territorial adoptada per la Generalitat pera l’organització territorial dels seus serveis.

2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa terri-torial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seusinteressos.

ARTICLE 86. EL CONSELL DE VEGUERIA

1. El govern i l’administració autònoma de la vegueriacorresponen al consell de vegueria, format pel presi-dent o presidenta i pels consellers de vegueria.

2. El president o presidenta de vegueria és escollit pelsconsellers de vegueria d’entre els seus membres.

3. Els consells de vegueria substitueixen les diputaci-ons. La creació, la modificació i la supressió i tambél’establiment del règim jurídic de les vegueries es regu-len per una llei del Parlament.

SECCIÓ QUARTA. LA COMARCA I ELS ALTRES ENSLOCALS SUPRAMUNICIPALS

ARTICLE 87. LA COMARCA

1. La comarca es configura com a ens local fonamen-tat en la voluntat de col·laboració i associació dels mu-nicipis.

2. Correspon a la comarca la gestió de competències iserveis locals que li encomanin els ajuntaments del ter-ritori respectiu o que li puguin delegar la vegueria res-pectiva i l’Administració de la Generalitat.

3. L’òrgan principal de govern de la comarca és formatper tots els alcaldes dels municipis que la integren.

4. La creació, la modificació i la supressió de les comar-ques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquestsens, es regulen per una llei del Parlament.

ARTICLE 88. ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS

Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten enla voluntat de col·laboració i associació dels municipisi en el reconeixement dels fets metropolitans. La crea-ció, la modificació i la supressió, i també l’establimentdel règim jurídic d’aquests ens, es regulen per una lleidel Parlament.

CAPÍTOL VII. L

bopc 213 proposta de reforma de l'ea · 2008. 7. 24. · butllet˝ oficial vii legislatura període...

Documents