bones prÀctiques la catalunya econÒmica …...5 9 33 53 57 59 138 141 164 183 187 189 sumari 1....

05/10

BONES PRÀCTIQUESLA CATALUNYA ECONÒMICA

EMPRENEDORIA I FOMENT DE L’OCUPACIÓ EN EL MEDI RURAL EVA TARRAGONA NEGRE

VERSIÓN EN CASTELLANO EN EL INTERIOR ENGLISH VERSION INSIDE

12/0905/10EMPRENEDORIA I FOMENT DE L’OCUPACIÓ EN EL MEDI RURALEVA TARRAGONA NEGRE

BONES PRÀCTIQUESLA CATALUNYA ECONÒMICA

5933535759

138141164183187189

SUMARI1. Presentació

2. Introducció

3. Els punts clau de l’emprenedoria en el món rural

4. Casos pràctics

5. Conclusions

6. Bibliografia i vincles d’interès

707499120124126

SUMARIO1. Presentación

2. Introducción

3. Los puntos claves de la emprendeduría en el mundo rural

4. Casos prácticos

5. Conclusiones

6. Bibliografía y vínculos de interés

SUMMARY1. Presentation

2. Introduction

3. Key points in rural enterpreneurship

4. Good practices

5. Conclusions

6. Bibliography and links of interest

| 6 | FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA

| BONES PRÀCTIQUES LA CATALUNYA ECONÒMICA |

| 5 |

Les zones rurals representen més del 80% del territori de la Unió Europea (tal i com es pot veure a la figura 1) i acullen aproximadament el 25% de la seva població. Actualment, són la base d’un ampli ventall d’activitats econòmiques

que van molt més enllà de les activitats estrictament relacionades amb la pagesia. Polígons industrials, centres de serveis tecnològics, serveis d’abastiment d’aigua i energia, boscos comercials, comple-xes turístics, pistes d’esquí, conreus agrícoles, xarxes socials... tot plegat forma part de l’entramat econòmic i social existent avui al món rural.

En un altre sentit, la globalització del comerç mundial, l’abara-timent dels transports, els canvis significatius en les preferències dels consumidors, l’ampliació prevista de la UE, la nova Política Agrícola Comunitària (PAC) i un greu envelliment de la població han afectat de forma massiva el conjunt de zones rurals europees.

El dinamisme de l’activitat a les zones rurals depèn d’una gamma àmplia de factors que tenen a veure amb l’existència d’un context adequat, amb les possibilitats d’aprofitar i de fer aflorar

PRESENTACIÓ



| 7 |

que els nous entramats del món rural requereixen instruments específics. D’aquesta manera, es plantegen accions integrals, no-ves associacions público-privades i propostes amb base local que de forma conjunta formen part d’aquestes noves estratègies de desenvolupament local.

D’acord amb els nous patrons, aquestes polítiques neixen acom-panyades d’un canvi de formes en els teixits socials i econòmics de moltes economies rurals. Hi ha una tendència creixent a recolzar polítiques d’inversió, en comptes de polítiques de subsidi. I també pot veure’s com els processos de desenvolupament rural s’estan movent més enllà dels entramats de coneixement institucionalit-zats i clàssics dissenyats en el seu dia per representar i entendre l’economia rural tradicional, ja que aquests formen part d’una època vinculada al gran projecte de modernització de l’agricul-tura europea. Això provoca que els enfocaments sectorials ja no siguin suficients per entendre les múltiples interaccions entre les activitats agràries, altres activitats econòmiques i la població rural.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econò-mic (OCDE), en el seu informe “El nou paradigma rural: polítiques i governança” resumeixen aquests nous paradigmes del desenvo-lupament rural en els següents punts (vegeu també taula 1):

oportunitats, de l’existència d’una massa crítica de població, de la qualitat de vida de l’indret en qüestió.... I totes elles haurien de confluir en major o menor mesura a generar una situació procliu de dinamisme. Per fer front als nous reptes, els patrons d’actuació dels governs europeus vers la dinamització de les zones rurals han començat a canviar. Alhora, per confeccionar noves políti-ques, alguns països ja s’han adonat que les polítiques sectorials tradicionals necessiten actualitzar-se o fins i tot substituir-se i

FIGURA 1. CLASSIFICACIÓ DE LES UNITATS TERRITORIALS ESTADÍSTIQUES SEGONS LA DEFINICIÓ DE LA OCDE

Font: Informe SERA, 2006, en base a EUROSTAT, base de dades SIRE ANTIGA APROXIMACIÓ NOVA APROXIMACIÓ

OBJECTIUSIgualació, ingressosper explotació, competitivitat per explotació

Competitivitat de les àrees rurals, valoració dels atractius locals, explotació dels recursos no usats

SECTOR OBJECTIU CLAU AgriculturaVaris sectors de l’economia rural (per ex. turisme rural, manufactures, TIC, indústria, etc.)

PRINCIPALS EINES Subsidis Inversió

ACTORS CLAU Governs estatals i agricultorsTots els nivells de govern (supraestatals, estatals, regionals i locals), varis actors implicats (públics, privats, ONG’s)

TAULA 1. EL NOU PARADIGMA RURAL

Font: Informe OCDE “El nou paradigma rural: polítiques i governança” (2006)

PU (PREDOMINANTMENT URBANES)

SR (SIGNIFICATIVAMENT RURALS)

PR (PREDOMINANTMENT RURALS)



| 9 |

• Un canvi de les polítiques de subsidi a les polítiques d’inver-sió en les activitats més productives del món rural.

• La focalització cap a les especificitats locals per generar avan-tatges competitius i noves oportunitats: patrimoni cultural, natural o producció local.

• L’atenció creixent pels béns públics que poden afavorir in-directament les empreses locals.

• Un canvi de les polítiques sectorials a les polítiques territo-rials, incloent esforços per integrar diverses polítiques secto-rials a nivells regionals i locals i millorant la coordinació de les polítiques sectorials a nivell dels governs centrals.

• La descentralització de l’administració i, dins dels límits, el disseny de polítiques a aquest nivell administratiu local.

• L’increment de nous partenariats público-privats per al desen-volupament i la implementació de polítiques locals i regionals.

Amb aquesta base teòrica, es van plantejar les jornades sobre “Bones pràctiques en emprenedoria i foment de l’ocupació en el medi rural” impulsades per la Fundació del Món Rural i la Fundació Catalunya Europa. La publicació que teniu a les mans recull les principals qüestions que es van tractar i una breu anàlisi sobre diferents realitats del medi rural europeu en els aspectes de desenvolupament i emprenedoria; en definitiva, quines polítiques s’apliquen per fomentar l’ocupació i l’esperit emprenedor; quin tipus de projectes es plantegen; quins són els nous reptes que haurà d’afrontar el món rural europeu; i com poden abordar-se de forma integral i unitària. L’objectiu de la publicació, com ho fou de les jornades, és mostrar noves visions i escenaris de desenvolupament rural i iniciatives que ja s’estan aplicant amb èxit a altres països europeus i que podrien traslladar-se al context del nostre país.

La ruralitat europea és plural i diversa, però a la vegada ha hagut de fer front a una situació de crisi generalitzada que troba nombrosos punts d’encontre i contextos similars. El plantejament d’organitzar una jornada de bones pràcti-

ques respon a la voluntat de trobar metodologies i processos que, adequant-los a les especificitats locals, puguin ser transferibles i aplicables a nous àmbits territorials i que alhora siguin innovadors i singulars. Les experiències recollides van reflectir aquesta diver-sitat de plantejaments, punts de vista i característiques particulars i alhora també la diversitat de procedència de les persones que representaven cada una de les experiències, sobretot pel que fa al seu àmbit de treball.

Des de Finlàndia, va assistir Juuso Kalliokoski, tècnic del Minis-teri d’Agricultura i Boscos i, per tant, representant d’una adminis-tració que ha d’afrontar el repte de gestionar les polítiques del país més rural de la Unió Europea. Des del Regne Unit, Gerard McElwee (professor especialitzat en emprenedoria rural de la Nottingham Trent University) va aportar la visió acadèmica i una aproximació a

INTRODUCCIÓ



| 11 |

com abordar millor els plantejaments per generar ocupació al medi rural. De França, vam comptar amb l’assistència de Raoul Battle-Font, membre de la Federació Nacional de Centres d’Iniciatives per Valorar l’Agricultura i el Medi Rural (CIVAM), de la zona de Gard. La Federació, creada fa més de 50 anys, agrupa un nombre molt important d’associacions àmpliament distribuïdes per les regions rurals de França i que tenen un pes específic important en l’ideari i el desenvolupament de projectes vinculats a la generació d’ocupació. Finalment, d’Itàlia va venir Geremia Gios, professor d’economia de la Universitat de Trento, però també estretament vinculat a la política local d’una petita regió del Trentino en la qual s’ha desenvolupat una experiència força singular per afavorir un procés de desenvolupament endogen i autosuficient.

A aquesta pluralitat de perfils personals cal afegir la diversitat de països. França i Itàlia són dos països propers a Catalunya, amb una realitat geogràfica similar, però que han pres avantatge en qüestions com l’associacionisme rural i la capacitat reivindicativa del sector primari, o la valoració dels productes de la terra i locals. Finlàndia, per la seva banda, és un cas paradigmàtic, que segurament guanya totes les estadístiques de ruralitat. És considerat el país més rural de la Unió Europea; és també el país amb més superfície de bosc; i, finalment, ha de fer front al repte de gestionar una de les poblacions més disperses i aïllades d’Europa. El seu caràcter extrem el fa un cas interessant per conèixer com afronta el país aquesta ruralitat. El Regne Unit per contra, no és un país especialment rural, la po-blació està distribuïda entre aquest àmbit i l’urbà d’una forma més equilibrada, però potser també per això, els reptes de les comunitats rurals són importants a l’hora de singularitzar-se i fer-se valdre.

Per tal de poder establir paral·lelismes entre els quatre casos, el text que trobem a continuació s’ha articulat a partir de tres eixos:

1. els factors que determinen el desenvolupament econòmic i la generació d’ocupació en el món rural;

2. sectors amb major possibilitats per a l’emprenedoria; i3. elements per fer plausible l’emprenedoria i atractiu

el món rural.

Després de l’anàlisi de les diferents respostes a aquests punts, es presenten de forma escarida els diferents casos, fent incidència en l’especificitat de cadascun d’ells, alhora que sobre els elements de major innovació, transferibilitat i replicabilitat.



| 13 |

3.1. ELS FACTORS QUE DETERMINEN EL DESENVOLUPAMENT

ECONÒMIC I LA GENERACIÓ D’OCUPACIÓ

A l’imaginari col·lectiu sol predominar una imatge ho-mogènia del món rural: un espai amb un valor natural i paisatgístic important, poblat per uns habitants que viuen primordialment de l’activitat agrícola i ramadera

i que treuen profit d’aquesta riquesa paisatgística a través d’activi-tats turístiques. Quan pensem en els problemes i les necessitats a les que ha de fer front aquest medi, també acostuma a venir al cap una imatge estereotipada: la pèrdua de població i de capital humà format, l’envelliment, la manca de diversificació laboral, la recessió de l’activitat agrària i ramadera, la manca de serveis... Compleix el medi rural europeu de forma homogènia amb aquesta realitat? És una imatge tòpica que no es compleix arreu? O per contra, són aquests els factors als que encara avui, després d’anys de debats, polítiques i accions al respecte, continuen condicionant el desen-volupament de les regions rurals?

En aquest sentit, les intervencions de tots els assistents a la tau-la rodona van apuntar bàsicament a dos aspectes. Les necessitats del medi rural arreu d’Europa continuen tenint molt a veure amb aquesta situació genèrica que tots tenim al cap però, per contra, l’heterogeneïtat local és àmplia i, per tant, les aproximacions per re-soldre aquestes mancances comunes són també diverses i depenen, ja no de cada país, sinó de cada regió, de cada territori, de cada poble.

En Gerard McElwee ens ho explica. La capacitat de generar noves empreses i llocs de treball al medi rural és un factor que condiciona el desenvolupament de totes les regions rurals euro-pees sense excepció i que determina que el paper que juguen en un context general sigui poc actiu. Tenim per tant, el problema focalitzat, però sembla que l’errem a l’hora d’abordar-lo i que ens oblidem que el context socioeconòmic local, específic de cada territori, és crucial.

Per tant, a l’hora d’aproximar-nos als factors que motiven aquesta activació del medi rural, hem de tenir en compte diverses qüestions. En primer lloc, si hi ha un concepte general i acceptat

ELS PUNTS CLAUDE L’EMPRENEDORIA EN EL MÓN RURAL

Font: Montanyanes



| 15 |

per tothom de què és una ruralitat sostenible. És per exemple el mateix, un medi rural sostenible a Finlàndia que a Espanya? Són igualment sostenibles dues regions rurals pròximes, una fonamen-tada en l’activitat agrària intensiva i l’altra amb l’activitat turística? Com que la resposta és clarament “no”, es dedueix que la forma

d’aproximar-nos a aquestes dues realitats haurà de ser diferent i específica de cada cas.

Una segona qüestió, completament relacionada amb l’anterior, és la tendència de les polítiques a considerar el medi rural com a homogeni, quan en realitat no ho és. Hi ha la tendència a creure que el medi rural està construït pràcticament en la seva totalitat d’indústries agràries o ramaderes; però evidentment hi ha també altres realitats rurals.

Tampoc podem oblidar que la sostenibilitat ambiental hauria de ser avui en dia un imperatiu. I això implica a àrees tant diverses com la seguretat alimentària, l’ús de la terra, els transports, l’energia, etc.

Finalment, cal tenir en compte que hi ha un canvi de patrons de poblament del medi rural. Però no només de moviments mi-gratoris que van del medi rural a l’urbà, sinó també a la inversa. I en aquest cas, hem de preguntar-nos com contribueixen aquests nous pobladors del medi rural en l’activitat de les comunitats (vegeu taula 2).

A banda d’aquestes qüestions, en Gerard McElwee es planteja dins el seu àmbit de recerca, dos camps interessants. Per una ban-da, l’existència de negocis que es creen i funcionen al marge de la legalitat i que, per tant, haurien de fer plantejar-nos com podem traslladar aquests negocis de l’economia informal a l’economia formal i a l’èxit emprenedor. I per l’altra, com podem afavorir la creació d’empreses amb vocació social i que, per tant, responguin a les necessitats de les comunitats locals.

Per últim, en Gerard McElwee ens fa una observació també necessària per abordar el nostre repte i que ell ha intentat de-senvolupar en el seu àmbit de recerca. Hi ha regions rurals que efectivament ja són emprenedores. La pregunta conseqüent seria: per què ho són? Com pot transferir-se el coneixement d’aquestes regions a altres que no ho són tant? Per què hi ha regions més emprenedores que d’altres? Quins són els factors que generen aquestes diferències?

Davant d’aquest aclariment conceptual i de plantejaments, la resta de ponents ens expliquen i ens fan evident que, efectivament,

PU SR PR

UE27 0,21 0,34 0,02

Alemanya 0,22 0,59 0,47

Àustria 0,41 0,44 0,40

Bèlgica 0,25 0,45 0,65

Bulgària 0,42 -0,37 -0,78

Dinamarca 0,48 0,51 0,20

Eslovàquia -0,06 0,13 0,19

Eslovènia 0,08 -0,11

Espanya 0,36 0,58 -0,44

Estònia -1,91 -1,17 -1,16

Finlàndia 0,98 0,05

França 0,28 0,52 0,13

Grècia 1,02 1,01 0,32

Hongria -1,09 0,05 -0,29

Irlanda 0,93 0,75

Itàlia 0,07 0,05

Letònia -1,58 -0,88 -0,74

Lituània -0,6 -0,45

Luxemburg 1,42

Malta 0,77

Països Baixos 0,61 0,9 0,64

Polònia -0,12 0,22 0,29

Portugal 0,56 0,55 -0,4

Regne Unit 0,16 0,46 0,29

República Txeca -0,31 -0,06 -0,08

Romania -0,58 -0,26 -0,34

Suècia 0,89 0,11

Xipre 1,97

TAULA 2. VARIACIÓ DE LA POBLACIÓ (MITJANA ANUAL, %) 1990-2000 A L’UE27

Font: Informe SERA, Base de dades regionals Eurostat

Notes: PU (predominantment urbana), SR (significativament rural), PR (predominantment rural)



| 17 |

els factors que condicionen el desenvolupament i l’activitat al medi rural es repeteixen d’unes regions a les altres; però que només si s’aborden de forma local, atenent a les especificitats i singularitats de cada regió, poden donar fruits en positiu.

Jusso Kalliokoski ens explica quina és la situació de Finlàndia. Es tracta del país més rural d’Europa, amb un clima i una geografia extrema que condicionen clarament les possibilitats de l’agricultura i la ramaderia. A Finlàndia hi ha diferències considerables entre di-verses àrees rurals, que acullen també un ampli ventall d’activitats econòmiques. Coincidint amb el que ha apuntat el Gerard McElwee, els enfocaments de desenvolupament de cada regió varien en funció de les seves especificitats, però hi ha en termes genèrics una tendèn-cia a la pèrdua de població, a l’envelliment de les comunitats rurals, a l’emigració de les regions de l’est i del nord cap a les ciutats del sud i molts dels protagonistes d’aquest èxode són persones joves i formades.

Les polítiques de desenvolupament rural a Finlàndia segueixen les mesures del Programa de Desenvolupament Local governamen-tal, però aquestes preveuen l’adaptació a la situació específica de cada regió a través de programes locals, tot i que el govern reconeix que això incrementa la complexitat a l’hora d’implementar-les.

En Raoul Battle-Font, procedent de la regió del Llenguadoc-Rosselló, corrobora que el principal problema al que han hagut de fer front al medi rural és la pèrdua de població; una tendència que en aquesta regió s’ha invertit a principis d’aquest segle i que Battle-Font atribueix principalment a les inversions del govern en infraestructures i serveis a la població.

Amb tot, considera que existeixen encara mancances impor-tants relatives a la formació dels joves que s’instal·len o romanen al camp. En aquest sentit, l’organització que representa el Raoul Battle-Font, el CIVAM, ha esmerçat esforços importants en temes de formació, especialment per als joves i per a les dones. Per im-plantar aquests programes de formació han comptat amb ajuts importants del Fons Social Europeu.

El Geremia Gios ens parla, coincidint amb la visió del Gerard McE-lwee, de regions exitoses a nivell emprenedor i regions no exitoses. La

vall de la qual ell prové, la Vall del Leno, forma part de la regió alpina, però al contrari del que molts puguem pensar, els Alps han viscut processos molt diferents de desenvolupament. Algunes regions s’han desenvolupat o fins i tot sobredesenvolupat (sobretot aquelles que han tret més partit de les estacions d’esquí i els complexos turístics; aquelles que han sabut treure rèdit de l’agricultura de qualitat; o els territoris del fons de la Vall, on es concentren les xarxes de transports), mentre que d’altres han viscut processos de despoblament extrem. Per tant, fins i tot als Alps, on de forma genèrica imperen les regions desenvolupades, hi ha altres regions (sovint valls laterals on no hi ha turisme i hi ha poca agricultura) que responen al paradigma de territoris rurals deprimits.

La Vall del Leno comprèn tres municipis i 70 petits pobles; hi viuen uns 3500 habitants en una superfície de 80 Km2 i es troba a una alçada que va de 1400 a 2500 metres. En els últims 50 anys la regió ha perdut el 50% de la població, i en els darrers quinze, el 12%. Una situació que difereix clarament de la general que es viu a la província de Trento, en la qual la població ha augmentat un 20% en els últims 50 anys i un 10% en els darrers quinze. Segons Gios, aquestes diferències són degudes a què a la vall hi ha hagut una deficiència important d’inversió en infraestructures de mobilitat i en l’abastiment de serveis.

Amb tot, Geremia Gios, té molt clar que fins i tot les regions més marginals poden trobar mecanismes interessants per fer front a una situació general de carències; uns mecanismes que presen-tarem més endavant i que han permès revertir en gran mesura la difícil realitat de la vall.

3.2. L’ESPAI PER A LES ACTIVITATS EMERGENTS

I SECTORS AMB MAJOR POTENCIAL EMPRENEDOR

Gerard McElwee no dubta que l’èxit emprenedor depèn sovint del recolzament que puguin donar les entitats públiques a la creació i con-solidació de noves empreses. Però és important preguntar-se on s’han d’invertir les energies. En aquest cas, hem de sospesar si el suport s’ha de focalitzar a sectors específics (noves tecnologies, alimentació, energia...);



| 19 |

si és convenient incentivar un desenvolupament econòmic fort; o si, per contra, és millor repartir les energies en un altre sentit, i donar suport a totes les empreses, siguin del sector que siguin, equipant-les amb els instruments necessaris per a què siguin exitoses i, així mateix, donar suport a les empreses ja consolidades, i no només a les de nova creació.

Gerad McElwee és partidari d’aquesta última opció, amb l’acla-riment que cada regió té unes potencialitats i unes necessitats i, per tant, uns sectors assoliran més fàcilment l’èxit que d’altres. En el seu cas, està fent recerca entorn a un sector específic, el primari, però pa-rant especial atenció a les empreses creatives i innovadores. Es tracta d’empreses agràries i ramaderes que han fet un esforç per diversificar la seva activitat i estan esdevenint pluriactives (vegeu figura 3). El pro-jecte en el que treballa preveu una sèrie de programes basats en l’acció i l’aprenentatge i destinats a aquells pagesos que volen diversificar-se. Els pagesos treballen en grup i han d’assistir a sis sessions en les quals se’ls forma en aspectes claus per a la creació d’una empresa, com la planificació estratègica, el treball amb eines informàtiques i noves tecnologies, el màrqueting, etc. Per tant, la prioritat, segons McElwee és aquesta transferència de coneixements, fent prèviament una anàlisi de per què uns sectors són exitosos en unes regions i no ho són en d’altres, i quins són els sectors que convenen a cada territori.

A Finlàndia, amb l’extensió més gran de boscos d’Europa, és clar que aquest sector és clau. Amb tot, consideren que no ha estat fins que l’economia s’ha globalitzat que l’importància estratègica d’aquests boscos se’ls ha fet clara.

La globalització ha implicat també un canvi estructural en molts sectors, com ha passat en d’altres regions europees. Les ex-plotacions agràries, per exemple, estan disminuint en nombre, però estan augmentant en mida. En ambdós sectors l’estratègia és clara. Cal incrementar la competitivitat millorant la tecnologia, els pro-ductes i fomentant la cooperació entre les empreses i la formació.

De forma genèrica i en el cas de les petites i mitjanes empre-ses, s’incentiva la diversificació econòmica. Això és el que passa amb l’agricultura tradicional, que s’està convertint en agricultura multisectorial, especialment en el camp del turisme.

Altres sectors, que havien estat importants, com la indústria alimentària, el sector del metall i la indústria mecànica, estan molt afectats per la recessió. En canvi, hi ha sectors que és consideren emergents. És el cas de les energies renovables i els serveis d’as-sistència social, especialment els destinats a cobrir les necessitats d’una creixent població envellida. En aquest cas, és interessant la dada que aporta Jusso Kalliokoski de Finlàndia: el 91% de les empreses que es creen destinades a serveis socials i de cura a la gent gran estan impulsades per dones.

El cas específic del CIVAM a França aposta clarament per dos sectors, un sector primari diversificat i respectuós amb el medi ambient i que doni resposta a les necessitats locals; i el sector de les energies renovables. Les premisses per al CIVAM són simples però

FIGURA 3. TIPOLOGIA DE LA DIVERSIFICACIÓ DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES

Font: extret de McElwee i Bosworth (2010)

DIVERSIFICACIÓ EXPLOTACIONS AGRÀRIES

DESENVOLUPAMENTDE LA PROPIETAT( PER EX. ALLOTJAMENT,CENTRE DE NEGOCIS,PAISATGE/MEDI AMBIENT)

PORTAT PER L’AGRICULTOR / MEMBRE DE L’EXPLOTACIÓ

NO VINCULAT A L’AGRICULTURA (PER EX. MECÀNIC, RESPONSABLE MAGATZEM)

VINCULAT ALS RECURSOS NATURALS(PER EX.TURISME)

VINCULAT A LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA (BOTIGA DE LA GRANJA, PROCESSAMENTDE MENJAR, ETC.)

REDUCCIÓDE L’EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA

DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DE LA PROPIETAT

DIVERSIFICACIÓEN NOVES ACTIVITATS DE NEGOCI

DIVERSIFICACIÓ DEL NEGOCI AGRÍCOLA

DIVERSIFICACIÓ DELS INGRESSOS

RETENCIÓ I LLOGUER

PORTAT PER ALGUN FORANI DEL NEGOCI AGRÍCOLA (PER EX. LLOGAR TERRA PER

KARTINGS)

AGRÍCOLA (PER EX. CONSULTORIA,

CONTRACTACIÓ)

TREBALL NO AGRÍCOLA, INVERSIÓ (PER EX. TEMPORAL, COMERÇ, COMPRA IMMOBLES)

VENDA

NOVES ACTIVITATS COM A PART DEL NEGOCI DE L’EXPLOTACIÓ (PER EX. NOUS CULTIUS O ANIMALS, SILVICULTURA, PÀGINES WEB)

TREBALL FORADE L’EXPLOTACIÓ

NOUS NEGOCIS A L’EXPLOTACIÓ



| 21 |

clares: l’activitat al medi rural ha d’atendre a la rendibilitat econòmi-ca, la capacitat de producció, la innovació, la solidaritat i sobretot la responsabilitat sobre el medi natural en el que s’actua. És important així, saber mantenir la singularitat natural del medi rural, evitant convertir-se en un medi periurbà on convergeix l’activitat agrària amb la industrial. En definitiva, el CIVAM aposta per desenvolupar nous sistemes econòmics territorials; que donin valor al saber rural, al medi en el que s’intervé (sense banalitzar-lo, com ha tendit a fer l’agricultura intensiva moderna) i a la diversitat biològica.

El Geremia Gios també defensa aquesta posició, que l’èxit em-prenedor no depèn tant de sectors específics, sinó d’una economia territorial que atén les necessitats específiques de la comunitat local. Com defensen des del CIVAM, no es tracta tant de pensar en grans estratègies globals que donin força a un o altre sector, sinó pensar en les petites especificitats locals a les que es pot donar resposta a partir de petites empreses, associacions, treballadors autònoms, etc. i que poden ajudar a construir comunitats, si no autosuficients, sí autoabastides en gran part de les seves necessitats. Aquestes especificitats poden estar relacionades: a) amb demandes com l’atenció a la infància, a la gent gran, etc.; b) amb potencialitats, com el medi natural o la riquesa paisatgística, i que per tant poden generar activitat agrícola, ramadera, turística; i c) també amb les preferències dels mateixos habitants, que treballant des del territori poden donar servei a territoris llunyans. Geremia Gios ens parla per exemple, d’una petita empresa a la Vall del Leno, que dibuixa còmics i els exporta al Japó.

Per donar resposta a totes aquestes necessitats, i entenent que hi ha poca població i, per tant, poca demanda, s’han de buscar so-lucions, de vegades imaginatives i que sovint tenen a veure amb la cooperació, la formació individualitzada, etc.

Així, l’aspecte fonamental és l’atenció a les especificitats de cada territori, que són les que el defineixen com a tal, i que el diferencien d’altres territoris. Es tracta d’establir una mena de simbiosi entre el territori i l’emprenedor o la persona que ocupa un lloc de treball. El territori pot tenir una mínima autonomia

gràcies a determinades empreses, i aquestes empreses, sempre que s’aconsegueixi trobar una fórmula efectiva poden rendibi-litzar-se i tenir assegurats els clients.

TIC SANITAT EDUCACIÓ INFRAESTRUCTURES

PU SR PR PU SR PR PU SR PR PU SR PR

UE27 35,9 26,4 21,9 7,3 1,2 0,3 29 41 98 0,2 0,1 0,07

Alemanya 37,2 32,6 31,1 6,2 1,2 0,4 28 37 52 0,2 0,1 0,1

Àustria 45,4 29,1 29,0 14,9 1,3 0,2 59 34 63 0,3 0,2 0,1

Bèlgica 35,2 29,7 25 3,7 1,1 0,3 19 30 54 0,3 0,2 0,1

Bulgària 10,6 10,8 10,9 11,9 0,9 0,3 11 32 69 0,1 0,1 0,07

Dinamarca 9,1 1,3 0,6 34 18 51 0,3 0,2 0,2

Eslovàquia 19 12,2 12,4 5,8 1,0 0,6 23 32 24 0,1 0,1 0,08

Eslovènia 1,1 0,5 23 54 0,2 0,1

Espanya 27,5 19,6 16,7 6,9 1,1 0,3 45 44 87 0,1 0,1 0,04

Estònia 73 20 81 0,1 0,1 0,1

Finlàndia 38,2 27,0 0,2 0,1 29 150 0,1 0,05

França 48,0 28,7 26,9 5,6 0,9 0,5 22 41 73 0,1 0,1 0,06

Grècia 24,3 6,5 7,76 6,0 0,6 0,1 31 43 91 0,1 0,1 0,1

Hongria 19 14,6 12,3 53,3 0,7 0,6 16 47 70 0,3 0,1 0,07

Irlanda 39,6 31,6 5,4 0,1 7 80 0,2 0,07

Itàlia 31,1 27,2 24,8 8,4 3 0,9 38 50 64 0,2 0,1 0,1

Letònia 9 90 89 0,2 0,1 0,1

Lituània 26 77 0,1 0,1

Luxemburg 1,1 17 0,2

Malta 6,3

Països Baixos 37,2 32,0 28,8 3,4 0,9 1,8 27 46 33 0,2 0,1 0,1

Polònia 9,0 7,5 7,4 26,7 1,2 0,5 9 50 67 0,1 0,1 0,1

Portugal 16,3 11,8 10,4 5,2 0,4 0,1 15 37 74 0,1 0,1 0,07

Regne Unit 38,4 38,8 32,9 21 26 65 0,2 0,1 0,06

Rep. Txeca 23,3 14,0 13,1 11 29 72 0,3 0,08 0,1

Romania 12,7 1,8 0,9 109,5 0,8 0,4 34 41 77 0,4 0,04 0,04

Suècia 47,4 36,0 0,4 0,1 26 177 0,1 0,04

Xipre 1,97 0,8 17 0,03

TAULA 3. PROVISIÓ DE SERVEIS A LES ZONES RURALS, UE27

Font: elaboració pròpia a partir de gràfics del Informe SERA

TIC: Percentatge d’usuaris d’internet, 2000 (usuaris d’internet per cada 100 habitants)Sanitat: Número hospitals per cada 1000 km2 (2001)Educació: Temps mitjà de distància fins la universitat més propera (> 1000 estudiants) en minuts (2001)Infraestructures: Densitat de carreteres km/km2 (2004)



| 23 |

3.3. CONVERTIR LES POTENCIALITATS EN ACTIVITAT

EMPRENEDORA. L’ATRACTIU DE LES ZONES RURALS

Si seguim descobrint el cas de la Vall del Leno veurem que per aconseguir aquesta transformació de potencialitat en acció han ha-gut de fer front a dos problemes comuns a tots els territoris rurals desafavorits. En primer lloc, aconseguir assolir unes condicions de qualitat de vida perquè la gent del territori (especialment els joves) es quedi o per acollir nous pobladors. Això és fonamental per fer atractiva una determinada regió, hi hagi o no llocs de treball. I en segon lloc, generar el context per a què puguin crear-se aquests nous llocs de treball.

En el cas italià, les infraestructures que solen ser més deficitàri-es (particularment a les valls secundàries) són les infraestructures de mobilitat, les que incumbeixen al cicle de l’aigua i les de tele-comunicacions, així com també els serveis socials; aquests últims també molt importants per a la gent gran, que sovint abandonen el lloc on han viscut tota la vida per anar a zones urbanes on tenen ga-rantits uns millors serveis assistencials. Amb això coincideixen tots els països convidats. Tant Raoul Battle-Font com Juuso Kalliokoski parlen que és imprescindible generar un context sostenible, tant en els aspectes ambientals, com en els econòmics, socials i culturals. En el cas de la inversió en infraestructures de telecomunicacions, per exemple, a Finlàndia treballen conjuntament el govern i les companyies proveïdores de banda ampla. Així s’ha establert que a finals de l’any 2010 absolutament totes les llars permanents, negocis i administracions públiques tindran accés a la connexió amb una velocitat mínima d’1 Mbit/s. Es preveuen a més, ajudes per a la connexió a les zones més remotes.

Per crear llocs de treball cal generar el context adequat. Geremia Gios explica que, com passa en molts altres territoris de muntanya, i això s’ha vist afavorit per la globalització, les polítiques estan sovint pensades per a un context general, sense tenir en compte (un cop més) el context específic. Això és el que ha passat amb la Política Agrària Comunitària (PAC), i el que passa amb

molts altres aspectes regulats, com pot ser la recollida de residus, o les normatives que permeten accedir a diferents ajuts, etc. Això té dos efectes clars i negatius per a les àrees de muntanya. Per una banda, la pèrdua de competitivitat respecte a d’altres zones (per les quals s’adequa millor la normativa en qüestió) i per l’altra, la generació de barreres que impedeixen accedir a diferents mercats (ja sigui perquè no es produeix en quantitats suficients, o perquè l’esforç burocràtic no és proporcional a les capacitats productives de les empreses rurals). Per això és necessari incidir en què són im-prescindibles, no ja tant polítiques específiques per al medi rural, si no normatives flexibles, dotades de capacitat per adaptar-se a diferents contextos. Això vol dir que el punt de partida pot ser perfectament un context general, però que cal preveure adaptaci-ons específiques a un context també específic.

Les conseqüències negatives de la Política Agrària Comunitària en zones rurals de muntanya per exemple, es deuen precisament a aquest fet. La PAC ha pensat més en les zones planeres i més productives que no pas en les de muntanya. En definitiva, no ha tingut en compte l’especificitat d’un territori rural particular. I això ha provocat que la PAC, contràriament al que pot pensar-se, hagi desafavorit aquests territoris. Per superar això, les úniques solucions dels territoris de muntanya han estat focalitzar els es-forços cap a la producció de qualitat, obtenint per a aquesta un preu adequat, i fomentar l’activitat agroturística, que ha permès augmentar la renda de les explotacions, oferint un producte més ben valorat que la pròpia activitat agrària.

Un altre element molt important, i que pot revertir directament en la generació d’ocupació, és el fet que la població mantingui el control dels recursos locals. Aquest factor és especialment impor-tant si tenim en compte que alguns recursos dels territoris rurals no compten actualment amb un valor econòmic assignat (per exemple, la funció paisatgística-recreativa), però que la tendència futura és a tenir-lo i més quan són recursos limitats, fràgils, i consi-derats com un bé públic socialment valorat. El fet que no existeixi un mercat lligat a aquests recursos o externalitats comporta una



| 25 |

pèrdua d’oportunitats per al medi que els acull. Per tant, una forma de generar desenvolupament en un regió passa per reconèixer el valor i la funcionalitat d’aquests recursos externs (no pagats actualment a través de la producció) i per tant, que aquest valor reverteixi en generar una retribució per a les comunitats que els mantenen. La implicació de la població local en el manteniment i la protecció dels recursos és, per tant, imprescindible perquè aquests es mantinguin en el temps. Això vol dir, alhora, que la població local ha d’estar directament implicada en la seva gestió, sense obli-dar que són béns públics, que tenen un interès general més enllà de la població local i que poden ser tutelats per entitats externes.

Un tercer punt seria que la població ha d’estar directament im-plicada (de la mateixa forma que en la gestió dels recursos), en tot el procés de desenvolupament local, i que per tant, s’ha d’afavorir la participació real d’aquesta generant espais d’opinió. És evident que un territori no es desenvolupa només amb grans inversions i infraestructures, i que cal conèixer-lo directament i donar resposta a les necessitats i els interessos reals d’aquest, quelcom que es pot fer molt millor des de la pròpia població que l’habita.

Tampoc es pot oblidar una qüestió que poc s’associa al medi rural: el màrqueting territorial. Les condicions de debilitat de les àrees rurals són degudes, en part, a la dificultat de definir una identitat i especificitat que les diferenciï de la resta de regions. Un element fonamental per tant, és el fet d’integrar dins una mateixa “etiqueta” territorial les diferents iniciatives que s’hi por-ten a terme, i saber-los-hi trobar la singularitat, allò que fa aquell territori, les seves característiques tangibles i intangibles, úniques i diferents i que poden identificar-lo a l’exterior i distingir-lo de la resta de territoris.

Un altre concepte amb el que també coincideixen tots els ponents convidats és en la conveniència de la cooperació empre-sarial en el medi rural. Un factor que sovint també està relacionat amb el màrqueting territorial i que en definitiva es tradueix en col·laborar a l’hora de vendre i publicitar un producte que té aquest valor afegit comú de singularitat territorial.

De Finlàndia ens ensenyen una campanya publicitària portada a terme l’any 2009 i que tingué per objectiu donar a conèixer les virtuts del medi rural a un potencial públic emprenedor o en cer-ca de feina. El Govern va invertir perquè la campanya aparegués als diaris, revistes, televisió i pàgines web. Les imatges són força suggestives i tenen una missió propagandística clara de fomentar el treball al medi rural (vegeu figura 4). En una de les imatges, per exemple, pot veure’s una carretera estreta, enmig d’un paisatge verd i florit de prats i boscos, en la qual només s’hi veuen dos cot-xes, allunyats a una distància considerable entre ells. La frase que acompanya la imatge: “Dos quarts de cinc de la tarda, hora punta”. Una altra imatge. Un prat extens, al fons coníferes i bedolls grocs, color de tardor, sensació d’immensitat, amb la frase: “La vista des de la finestra de la teva oficina?” En aquest cas, la singularitat del medi rural a la que fan referència les dues imatges és ben clara: la tranquil·litat i la bellesa del paisatge, que poden ser considerats un producte de mercat amb un valor en alça.

Hi ha territoris rurals que no es distingeixen per un paisatge especialment bell o singular. Però Geremia Gios defensa que cal reconèixer també la necessitat de revitalitzar les àrees rurals

FIGURA 4. IMATGES DE LA CAMPANYA “FROM IDEA TO REALITY”PER A L’EMPRENEDORIA RURAL (2009)

Font: presentació del ponent



| 27 |

que són especialment dèbils. Això és més important quan aquests territoris marginals estan en una zona com els Alps, que de forma genèrica es considera un sector de muntanya activament desenvo-lupat. Per tant, en aquest context, cal preguntar si realment hi ha la voluntat de revitalitzar aquestes zones que necessiten un esforç complementari. Aquesta voluntat només pot ser-hi si efectiva-ment es reconeix el paper que juguen les petites comunitats, o dit d’una altra manera, el reconeixement de la legitimitat d’aques-tes petites comunitats (com qualsevol altra) de sobreviure i de desenvolupar-se.

Gerard McElwee aclareix que per a ell, la qüestió primordial és com fer que qualsevol regió (tingui més o menys potencialitats) sigui més emprenedora. Dins les potencialitats a més, s’hi han d’incloure no només els recursos naturals o ambientals, si no també els recursos socials i humans, ja que tots formen part d’aquestes potencialitats.

Això és important si tenim en compte que, com ja s’ha dit més amunt, no totes les regions rurals compleixen la norma de tenir un potencial natural o paisatgístic clar. Aquestes són, coincidint amb l’argument del Geremia Gios, les que tenen més tendència a patir carències socials, pobresa, manca de mobilitat social, manca d’accés als mercats, etc. I sembla un fet que moltes d’aquestes regions mai podran deixar de ser regions perifèriques o margi-nals. Per tant, en aquest tipus de territoris, en els quals no podem trobar singularitats especialment atractives, l’únic que podem fer és treballar amb aquells factors que poden estar sota el nostre control. Això vol dir invertir en educació; invertir en transferència de coneixement; i assegurar, coincidint amb el que s’ha dit abans, una legislació adequada a nivell local. A més, per assegurar l’èxit empresarial el que és fonamental és que el suport que es doni als emprenedors sigui conduït de forma orgànica (és a dir, que siguin els mateixos emprenedors els que prenguin les regnes i dirigeixin aquest suport) i que s’inverteixi en capital intel·lectual.

En aquest sentit, Juuso Kalliokoski aporta el cas de Finlàndia, com un país que ha centrat els seus esforços en el nivell educatiu de la població per ser una de les principals potencialitats per al

desenvolupament de qualsevol regió. En aquest sentit, Finlàndia ha desenvolupat polítiques per assegurar que els serveis educatius a les poblacions rurals fossin equiparables als de les àrees urbanes. Amb tot, també a Finlàndia hi ha diferències considerables entre les regions urbanes i rurals en termes d’activitat emprenedora. En aquest sentit, el govern finès té previstes diferents estratègies, que coincideixen amb els plantejaments d’altres països per a les zones rurals. Aquestes estratègies passen per millorar els serveis públics a les zones rurals; oferir ajudes a les empreses que s’hi estableixin i millorar en general el context empresarial per facilitar els negocis. Els subsidis estan previstos especialment per a microempreses, i tenen a veure amb l’inici d’una activitat, ajudes a la contractació de nous treballadors, i ajudes per realitzar inversions o desenvolu-par noves activitats. El Ministeri d’Agricultura compta a més amb una eina específica d’assessorament a aquestes empreses rurals, guiant-les per aconseguir ajudes i definir diversos aspectes empre-sarials, deixant clar en tot moment que les ajudes són només per a la creació i consolidació de les empreses i que, per tant, aquestes han de tenir present que han de ser viables per elles mateixes més enllà de les polítiques de subsidi.

És interessant la puntualització que ens fa Kalliokoski, sobre la poca demanda en el sector primari que han tingut aquestes ajudes a la creació d’empreses. Un fet que ens pot fer pensar que en aquest sector hi ha una manca específica d’esperit empresarial. Aquesta és precisament una de les qüestions que aborda Gerard McElwee en els seus treballs de recerca. Com ell apunta en l’article publicat al respecte1, les motivacions històriques dels pagesos per mantenir la seva explotació tenen moltes més implicacions que les purament financeres. La reforma de la PAC a més, pot haver contribuït a que els pagesos hagin estat al marge de les forces del mercat, un factor que canviarà si es modifiquen les polítiques de subsidi i que obligarà als agricultors i ramaders a buscar noves fórmules

1 McElwee, G., i Bosworth, G., “Exploring the Strategic Skills of Farmers Across a Typology of Farm Diversification Approaches”, Journal of Farm Management Vol.13. Núm.12 pàg. 819-838, 2010.



| 29 |

per sobreviure i fer sobreviure el seu negoci. Apunta l’estudi que per a què un pagès tingui èxit emprenedor és imprescindible que hagi desenvolupat consciència estratègica i tingui la capacitat i les habilitats per desenvolupar-se.

Igualment, s’han identificat els requeriments (en el context del Regne Unit) que determinen que es desenvolupin oportunitats de negoci; la cooperació i les habilitats per treballar en equip, l’habi-litat d’innovar i de prendre riscos i la capacitat de lideratge són necessàries perquè els pagesos desenvolupin i tinguin èxit en el seu negoci. A més, s’apunta que l’agricultura i la ramaderia han estat marginades a l’hora d’implementar polítiques de suport a l’empre-nedoria. I en el cas del Regne Unit, s’aconsella que aquest tipus de suport hauria d’establir-se, ja que l’emprenedoria agrària juga un paper molt important en l’economia del país. Per aquest motiu, si s’espera que el sector respongui a les exigències del mercat diversi-ficant la seva activitat i, per tant, fent que els pagesos esdevinguin emprenedors en la generació de nous negocis, és necessari que s’estableixin aquest tipus d’ajudes i que a més, s’orienti al pagès en aspectes relacionats amb el mercat productiu i el treball d’equip o en xarxa. Igualment, i assumint que el sector de la pagesia no és homogeni i que l’emprenedoria agrària és un cas específic en el que es podria anomenar “disciplina de l’emprenedoria”, queda molt clar que les habilitats que ha de desenvolupar un pagès depenen de molts factors contextuals i de les inclinacions de cada persona. L’article conclou que per al desenvolupament de l’activitat agrària serà necessari desplegar polítiques i estructures d’ajut que fomen-tin la diversificació, no només en el context del Regne Unit, sinó de tots els països afectats per la PAC. Un dels principals reptes per al sector serà trobar aquests mecanismes que permetin als pagesos desenvolupar les seves habilitats emprenedores. I això requereix suport econòmic i un major èmfasi en les accions desti-nades a millorar la formació del sector en aquest camp.

En el cas del CIVAM l’atenció es posa sobretot en el tipus d’em-preses que s’estableixen en el medi rural, una visió que prioritza el territori, abans que l’activitat empresarial. Els medis són similars

als que ens ha explicat Geremia Gios, o Jusso Kalliokoski, però els objectius estan primerament enfocats a resoldre les necessitats del territori. Això té força a veure amb el que han apuntat les primeres indicacions de Gerard McElwee sobre el concepte de “ruralitat sostenible”. Per al CIVAM, les empreses que s’implantin al medi rural han de ser fonamentalment microempreses; les empreses més grans no tenen sentit en un context de mercats de proximitat i que responen a les necessitats de cada regió. Aquest criteri és fonamentalment un criteri de sostenibilitat ter-ritorial que és prioritària per al CIVAM i que serveix per a tots els sectors, ja siguin empreses agrícoles o ramaderes (que proveeixen la població local, els menjadors escolars, les residències d’avis, etc.), ja siguin empreses d’energies renovables o de biocombustible (que proveeixen els pagesos, els habitatges més propers, etc.), o siguin empreses de serveis.

La filosofia del CIVAM es basa en aquesta unitat territorial autosuficient i autoproveïda, sobre la qual les empreses es creen per donar resposta a unes necessitats existents; aquestes empreses són per definició sostenibles i rendibles.

És evident que això va necessàriament lligat a un canvi de vo-luntats i valorització social, que no sempre la població ha assumit. Per això, el CIVAM inverteix també esforços en accions de sensi-bilització. Un exemple són els menjadors escolars, en els que es treballa amb infants i adults perquè més que els costos financers, es tinguin presents els valors socials, familiars, nutricionals i de corresponsabilitat amb el desenvolupament del medi.

Un altre factor important a tenir en compte és la percepció social de l’emprenedoria. En aquest sentit, les polítiques i estratè-gies a seguir també hi tenen molt a dir. En el cas d’Espanya, per exemple, seria discutible si el paper de l’emprenedor rep suport per part de la societat, o si per contra, són més acceptades po-sicions ocupacionals conservadores que tendeixen a assumir la seguretat laboral, salarial, amb el mínim risc, com un valor prio-ritari i excloent. També hauria de valorar-se si, en un context rural, aquest posicionament social és encara més accentuat, i per tant,



| 31 |

més procliu a generar pocs emprenedors, o si més no, a desafavorir l’activitat emprenedora, que per definició és més arriscada, inno-vadora i condicionada a la inseguretat que generen els mercats. I en el cas específic de l’activitat agrària, també s’hauria de tenir en compte de quina manera els darrers anys de reestructuracions i declivi han contribuït a consolidar la idea que l’activitat no té futur, i com aquesta idea ha condicionat al seu torn, la possible implantació de noves explotacions i empreses.

El principal objectiu de les jornades era comptar amb un grup divers d’experiències procedents de països d’arreu d’Europa de les quals poguéssim aprendre, i extreure’n metodologi-es de treball, coneixements aplicables al nostre context o

senzillament entendre la realitat de la qual procedien per analitzar amb més criteri la nostra pròpia. La naturalesa de les experiències era diversa: el cas de la Vall del Leno és una iniciativa regional que està donants bons resultats, alhora que impulsada per l’administració i el teixit associatiu local; l’experiència associativa i de treball en xarxa de la Federació del CIVAM a França és interessant pel fet d’haver aconseguit implantar-se al territori i generar una corrent activa de treball a favor del medi rural; el projecte de foment de l’emprenedo-ria rural impulsat pel grup Leader finès és un cas de bona pràctica que està estenent-se en diverses regions del país; i finalment, una aproximació teòrica del model de desenvolupament sostenible en una regió rural d’Anglaterra. Totes elles han intentat respondre a la premissa d’innovació, transferibilitat i replicabilitat, dins els límits de les peculiaritats de cada territori i de cada moment.

CASOS PRÀCTICS



| 33 |

4.1. VALL DEL LENO, ITÀLIA

EL PACTE TERRITORIAL

El projecte que s’està portant a terme a la Vall del Leno es basa en la implantació d’un pacte territorial amb una concepció de desen-volupament que es podria considerar com a “bottom-up” en termes anglosaxons, és a dir de baix (la Vall del Leno i els seus municipis) cap a dalt (instàncies superiors, en aquest cas el camp administratiu de la província de Trento). L’instrument de pacte territorial s’ha aplicat a diversos territoris italians on es considera que hi ha un retard en el desenvolupament o que són territoris marginals. En el pacte hi intervenen diferents actors (taula de concertació) que representen les forces socials i econòmiques de la zona. Un cop constituït el Pacte, aquest es dota econòmicament en funció de la població i dels recursos econòmics que destina la província al desenvolupament econòmic. El que canvia de territori a territori és que el destí d’aquests recursos el decideixen els integrants de la taula i pot ser diferent a les prioritats establertes per la província de la que forma part el territori en qüestió.

En el cas de la Vall del Leno, a més, es va constituir una Fundació a partir del capital d’una banca cooperativa de crèdit local. Això ha fet possible que cada any la vall disposi d’una quantitat estable de diners (uns 100.000€ aproximadament) per tirar endavant accions.

La Vall del Leno està integrada per tres municipis on hi viuen uns 3.500 habitants, i es caracteritza per una baixa densitat demo-gràfica; una important dispersió dels nuclis habitats; la dificultat d’accés al centre urbà de la província; unes condicions orogràfiques i climàtiques limitants; i una gran marginalitat pel que fa a l’accés als serveis. Com a conseqüència de tots aquests factors, la regió és molt poc activa i la creació d’empreses pràcticament inexistent. És el que es podria definir com un territori marginal immers en una espiral de marginalitat.

Els efectes del Pacte Territorial han estat clars. En primera instància, s’ha aconseguit quadruplicar el volum d’inversió que es feia al territori i gràcies a l’anàlisi de necessitats, potencialitats i fórmules innovadores (sovint extretes de la cerca de bones pràc-tiques en d’altres territoris) s’han pogut crear 30 nous llocs de treball provisionals, i 60 de consolidats. Aquests llocs de treball pertanyen a sectors molt diversos i donen exemple que la gene-ració d’ocupació en l’àmbit rural ha d’enfocar-se amb una visió transversal i diversa, responent de forma molt directa a la detecció de mancances i necessitats. Per exemple:• Es va detectar una gran carència de serveis d’atenció als nens

en edat preescolar, degut a què el nombre de nens no era prou gran per comptar amb una llar d’infants convencional. En aquest cas es va importar una experiència d’Alemanya, l’anomenada “mama de giorno” (“mama de dia”), en la qual una mare es feia càrrec a casa seva de quatre o cinc nens. La mare en qüestió ha de participar prèviament en un curs de formació de 800 hores i està tutelada per una institució externa que controla la qualitat del servei. D’aquesta manera s’han creat tres llocs de treball.

• En l’àrea de serveis turístics i mediambientals es va detectar que hi havia un elevat nombre de turistes que anaven a la

FIGURA 5. VALL DEL LENO

Font: foto particular



| 35 |

muntanya utilitzant el seu propi vehicle. Van tancar la car-retera a l’accés públic i van oferir la possibilitat d’utilitzar un servei de vehicles locals.

• En l’àrea del sector primari s’està treballant amb les explo-tacions ramaderes que no eren rendibles i se’ls ofereix la possibilitat de formar-se per produir formatges i acompa-nyar-los en el procés empresarial. Amb això van aconseguir mantenir cinc explotacions i se n’han creat dues de noves.

• En aquest moment, han començat una acció nova encami-nada a respondre a les necessitats d’atenció de la gent gran.

La generació d’aquests llocs de treball va sempre acompanyada d’un esforç en la formació, a la qual es destinen bona part dels recursos de la Fundació. Es tracta d’un servei de formació individu-alitzat que es fa al mateix lloc, sense enviar la gent a fora o esperar que hi hagi un grup de persones interessades, ja que normalment les demandes de formació són molt concretes i destinades a una única persona. Aquest sistema ha incentivat la creació d’aproxi-madament la meitat dels llocs de treball generats durant els anys d’existència del Pacte.

Els esforços per atreure gent a la vall també han estat molt focalitzats a destinataris específics. Per no errar el tret, s’ha inten-tat fer arribar informació a totes les persones que tenien vincles familiars amb la vall i que havien emigrat arreu del món. Els receptors d’aquesta informació han estat els fills i nebots de vora 10.000 persones que tenen arrels al territori.

En un altre sentit, el projecte també ha incidit en sistemes locals de cooperativisme. La província del Trentino és una de les zones d’Itàlia amb més cooperativisme. Aproximadament el 90% dels productes agraris es comercialitzen a partir de cooperatives i el 70% del finançament es vehicula a través d’aquestes. Això ha provocat que la dimensió de la majoria de cooperatives hagi crescut molt i que el sistema de funcionament s’hagi burocratitzat. Amb-dós factors han fet que en alguns casos aquest sistema tradicional no respongui a les necessitats concretes dels territoris. Per això, des

de la Vall del Leno estan treballant en trobar noves fórmules de cooperativisme, més flexibles i adaptades, que sovint es generen a partir de l’establiment de xarxes d’empreses locals, basades en una col·laboració informal o de confiança mútua.

El fet és que totes les accions empresarials han tingut els seus fruits, i tot i que el nombre de llocs de treball generats és modest, al tractar-se d’una comunitat de pocs habitants, la incidència ha estat gran. L’impacte s’ha fet notar no només en la generació de llocs de treball (90 nous llocs de treball entre fixes i temporals), sinó també en revertir la tendència poblacional decreixent, en gran part degut a l’aug-ment de nous naixements (que ha passat de ser nul fa quinze anys, a incrementar-se en quinze o vint naixements anuals en els últims anys).

Segurament incentivats per aquests resultats, la població local també s’ha implicat activament en el projecte, especialment a través d’associacions que de forma voluntària cobreixen algunes necessitats. Al municipi de Vallarsa (integrant de la Vall del Leno), per donar un exemple, són 1500 habitants i existeixen 40 associa-cions que actuen en àmbits tant diversos com l’atenció de primers auxilis, l’atenció a la gent gran, la cultural, etc. L’any 2009 es va calcular quina era la tasca real d’aquestes associacions, i van arri-bar a la conclusió que era equiparable al treball que farien quinze persones ocupades a temps complet. El clima de participació, per tant, és important i molt estès.

Tot plegat ha fet sortir a la Vall del Leno d’aquesta espiral de margi-nalitat, per entrar en una altra espiral, que en podríem dir d’optimisme.

4.2. NORTH SAVO, FINLÀNDIA

UN PROJECTE DE COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL.

“MANTENINT VIU EL MEDI RURAL. JOVES I PROFESSORS

APRENENT SOBRE OCUPACIONS RURALS”

El projecte que ens porten de Finlàndia focalitza els seus esforços en promoure l’emprenedoria al món rural a partir d’un sistema de pràctiques en empreses locals destinat a joves de secundària i batxillerat. L’objectiu és familiaritzar els joves de les zones rurals



| 37 |

i als seus professors en les diferents ocupacions que poden trobar al seu entorn, i que sovint estan relacionades amb empreses que treballen al bosc, al port, a l’agricultura o a la construcció agrària amb el propòsit d’encoratjar-los a buscar treball o crear empreses en el medi rural.

El treball s’ha fet des dels diferents grups Leader finesos i el Consorci d’Educació existent a la zona de Savo. La metodologia de treball s’ha basat en el foment d’una xarxa entre les empreses i les escoles. Les empreses proporcionen coneixements i aquests s’introdueixen en diferents assignatures amb la intenció que els alumnes coneguin millor els negocis locals, les possibilitats de re-alitzar pràctiques en aquestes empreses, i alhora que s’interessin més i valorin el seu lloc de residència; i que l’emprenedoria sigui més atractiva.

La valoració que fan des dels grups Leader del projecte és que els objectius s’han complert amb escreix. Les escoles (es va iniciar el projecte amb set escoles pilot), empreses, i granges que han participat en el projecte l’han considerat molt positiu i la temàtica tractada com a prioritària. La previsió per al futur, és transferir aquesta experiència a altres regions, fet que també es considera un objectiu prioritari del projecte.

En un altre sentit, i també amb bons resultats, s’està aplicant a les regions rurals fineses el que s’anomenen contractes rurals. Una fórmula contractual entre el sector públic, privat i altres agents locals, que tenen per objectiu trobar fórmules imaginatives i innovadores per organitzar els serveis en l’àmbit rural. Això es tradueix en un increment de perso-nes ocupades que ofereixen els seus serveis de forma comunitària. Es tracta, per tant, de contractar una persona entre diferents entitats que necessiten els seus serveis però no a temps complet. D’aquesta mane-ra, una entitat només ha de fer-se càrrec d’una part del sou d’aquesta persona, que és compartit amb altres entitats. La persona en qüestió, però, acaba tenint un contracte a temps complet que li permet guanyar un sou íntegre. Aquesta fórmula ha tingut també molts bons resultats.

L’èxit dels dos projectes, segons Juuso Kalliokoski ha tingut molt a veure amb la implantació dels grups Leader en el món local, i la feina que s’ha fet des d’aquests grups per conèixer el territori, els agents que en formen part i el context específic en el que s’han portat a terme.

4.3. LANCASHIRE, ANGLATERRA

APROXIMACIÓ TEÒRICA PER CREAR UNA ESTRATÈGIA

DE DESENVOLUPAMENT DE BAIX A DALT:

APRENENT DE L’EXPERIÈNCIA D’UN POBLE

Tenim del Regne Unit, una aproximació metodològica d’un cas d’estudi, l’objectiu del qual és definir quines poden ser les polí-tiques d’emprenedoria adequades per donar suport a aquelles regions que no compleixen el paradigma d’èxit al medi rural, és a dir, aquelles que no tenen un atractiu especial, que no han pogut

FIGURA 6. TIPOLOGIA DE LES ZONES RURALS FINLÀNDIA (2006)

Font: presentació del ponent

ÀREES CENTRALS RURALS 142

ÀREES URBANES 58

ÀREES RURALS ESCASSAMENT POBLADES 143

ÀREES RURALS ADJACENTS A URBANES

LÍMITS MUNICIPALSLÍMITS REGIONALS

89



| 39 |

complir amb un estàndard de màrqueting com seria el cas dels Alps, els Pirineus, etc. i que no tenen uns recursos naturals espe-cialment destacables. També es volia conèixer per què dins d’una mateixa regió, uns pobles eren més emprenedors que d’altres, quins factors ho determinaven.

La zona d’estudi en qüestió és Lancashire, una regió d’Anglater-ra força extensa, situada en un comptat molt rural. Part d’aquesta regió està situada a la costa i acull un important nombre de per-sones d’edat avançada procedent d’un context urbà, i que volen una qualitat de vida millor. Alguns dels pobles de la regió són més emprenedors que d’altres, i alguns han adoptat un mode de desenvolupament poc sostenible, tot i que s’han invertit quantitats ingents de diners per mantenir aquest desenvolupament.

Per a l’estudi s’ha suposat que els habitants d’aquesta regió vo-len un desenvolupament sostenible i s’ha entrevistat persones de dos pobles diferents dins de Lancashire, un típicament emprenedor i un que no ho és. En l’estudi s’han fet tres preguntes: • Què considereu que és necessari per ser sostenibles (en deu,

quinze i vint anys)?• Com podem aprendre uns dels altres?• Quin hauria de ser un futur normatiu per al vostre poble?

Les respostes que es relacionaven amb els factors que poden contribuir a aquest desenvolupament sostenible feien referència a: • Dades de població • Necessitat de botigues i serveis com estacions de servei o

equipaments públics• Negocis• Serveis als infants, serveis educatius i llars d’infants• Serveis mèdics i sanitaris• Equipaments religiosos• Equipaments recreatius (parcs, places...)• Clubs religiosos i societats• Transport públic (autobusos, trens)• Serveis d’emergències

Es va preguntar llavors quina és l’estratègia per aconseguir totes aquestes coses. Les respostes van ser molt diferents, però la pregunta a la que molts remetien és “qui paga”, qui proveeix tots aquests béns, serveis, equipaments, etc.

Amb això el Gerard McElwee ens deixa una pregunta a l’aire, i que fa referència en últim terme a l’essència del seu pensament respecte al desenvolupament rural sostenible. Considera que per aconseguir aquest desenvolupament és necessària una aproxima-ció que parteixi de la base o de la unitat bàsica. No hem de parlar ni d’un país, ni d’una regió, si no de cada poble en concret. Cada poble entès com una entitat específica i particular. En els propers anys vindran canvis estructurals i retallades en les polítiques de subsidi que impediran que el desenvolupament pugui entendre’s d’una altra manera. Per tant, la responsabilitat sobre el desenvolu-pament d’un poble recaurà sobre els mateixos protagonistes. Haurà de ser un canvi orgànic, que ens farà entendre la sostenibilitat i

80%

60%

40%

20%

0

-20%

-40%

-60%

-80%

RURAL

-23%

-40%

-2% -6% -4%-11%

24%

4%

-23%-19%

61%

URBÀFont: Eurostat, 2009

FIGURA 7. PERCENTATGE DE CANVI EN LA PROVISIÓ DE SERVEIS (2000-2010)

BANCS

CAIXERS

METGES

CENTRES DE TREBALL

BENZINERES

CORREUS

ESCOLES PRIMÀRIES

ESCOLES SECUNDÀRIES

SUPERMERCATS

73%

57%

13%

-15% -15%

-56%



| 41 |

el desenvolupament des d’una perspectiva diferent, i en tot cas, des de la base.

Aquesta aproximació teòrica és difícil d’entendre sense parlar de casos pràctics, i tot i que les experiències de la Vall del Leno, de Finlàndia i del Llenguadoc-Rosselló tenen en comú una base local, de participació de la població, i de resposta a les necessitats del territori, també és cert que en tots els casos les iniciatives han estat impulsa-des per actors organitzats que no són els mateixos emprenedors. A més, s’ha parlat en tot moment, de la necessitat de reconeixement extern, d’inversió externa, per crear, al menys, un context favorable. En aquest cas, el punt de divergència entre la visió acadèmica de Gerard McElwee i la resta de ponents és substancial. Han de ser la mateixa població la que percebi la necessitat d’un canvi d’estratègia, i ha de ser aquesta mateixa població la que prengui (amb recolzament de l’administració) les regnes de l’emprenedoria.

4.4. GARD, FRANÇA

CIVAM, CENTRE D’INICIATIVES PER A LA VALORACIÓ

DE L’AGRICULTURA I EL MEDI RURAL

La federació del CIVAM pot considerar-se per ella mateixa una experiència de bones pràctiques. Aquesta entitat, que agrupa a més de 250 associacions arreu de França i que compta amb més de 50 anys d’experiència, ha sabut trobar el seu lloc dins el medi rural i agrari. Va néixer a la dècada dels anys 50 del segle passat dins els moviments d’educació popular, amb la voluntat de donar formació a les famílies d’agricultors i ramaders francesos més enllà de l’educació obligatòria (que limitava l’edat d’escolarització obligatòria als catorze anys). En aquell moment, els professionals de l’ensenyament agrari van considerar necessari crear una entitat que pogués donar formació a aquest col·lectiu de forma gratuïta per tal de modernitzar la ramaderia i l’agricultura, i que l’educa-ció arribés de forma laica i igualitària a tothom. Els i les alumnes que rebien la formació van organitzar-se també com a col·lectiu formant associacions amb un consell d’administració que els

permetés funcionar. D’aquesta manera neix el CIVAM, com una entitat que agrupava un cos tècnic de professors, que alhora eren funcionaris de l’estat, i un consell administratiu, format íntegra-ment per pagesos. L’objectiu era comú: popularitzar l’ensenyament agrari per millorar la producció de les explotacions.

A la dècada dels anys 70 apareixen a França noves lleis sobre la formació professional agrària. Això va provocar que molts pro-fessors es traslladessin als centres d’educació nacional, de forma que alguns projectes en el marc del CIVAM es van quedar sense educadors i d’alguna manera “desemparats”. Aquesta situació va fer que alguns membres del CIVAM es plantegessin un nou fu-tur i tot i que continuaren impartint-se cursos més adaptats a les necessitats, el col·lectiu de pagesos cada cop va anar agafant un paper més rellevant, fins que finalment el cos tècnic d’educadors fou eliminat. Això succeí paral·lelament amb un canvi d’actors en el medi rural. Els pagesos hi són, però també hi ha altres activitats que estan començant a desenvolupar-s’hi i que diversifiquen l’es-cenari. D’aquesta manera, el rang d’acció del CIVAM també es va veure abocat a aquesta diversificació.

FIGURA 8. SESSIÓ FORMATIVA AL CIVAM

Font: CIVAM



| 43 |

La situació que es dóna als anys 80 és la que d’alguna manera deixa ja entreveure el que serà el CIVAM d’avui en dia i que pel moment en què es donà pot considerar-se com avançada al seu temps. Molts dels agricultors i ramaders que formen part de l’organització van veure que si volien continuar vivint d’aquesta professió sense produir de forma intensiva havien de posar en valor la producció de qualitat, els productes del territori i la pro-ducció respectuosa amb el medi ambient. Per fer-ho, els cursos i ensenyaments que s’organitzaven des del CIVAM es van enfocar en aquesta direcció.

L’evolució del CIVAM, tot i avançada al seu temps, ha seguit el camí de la resta d’experiències que van assistir a les jornades. Els plantejaments originals del CIVAM, que dirigien la formació i els projectes amb una visió paternalista (de dalt cap a baix), han donat pas a nous conceptes que dirigeixen la formació segons els diferents projectes; amb un funcionament en xarxa; segons les necessitats del territori i de la gent que hi viu; i amb autonomia dels agricultors i ramaders i dels altres actors que desenvolupen la seva activitat al medi rural i que són sempre els protagonistes i els primers impulsos de totes les accions.

Tal i com ho van fer als anys 80, el CIVAM continua sent una organització pionera en el desenvolupament d’estratègies i accions al medi rural. Les seves iniciatives tenen tendència a estendre’s a altres territoris i sovint han estat un punt d’inspiració per a moltes altres organitzacions. D’aquesta manera, avui el CIVAM treballa en nombrosíssims projectes estesos per tot el territori francès i que atenen a la diversitat actual del medi rural sempre seguint valors de sostenibilitat ambiental, equitat social i innovació.

A la pràctica, els projectes del CIVAM fan referència a accions diverses, que es troben, totes elles, en l’actualitat del desenvolu-pament rural: mercats curts de comercialització i venta directa; introducció de productes locals i ecològics als menjadors escolars del territori; instauració de punts de venda col·lectius per a la producció local; instauració d’energies renovables; producció eco-lògica; educació al consumidor; treball cooperatiu, etc.

El CIVAM demostra així com un organisme autònom i inde-pendent, amb un abast territorial molt ampli, però basat en les especificitats locals, pot organitzar-se amb l’objectiu específic de posar en valor el món rural, les seves potencialitats econòmiques i la gent que hi viu. El CIVAM ha sabut a més, evolucionar i acom-plir amb la voluntat i les necessitats canviants dels pagesos i de les persones que viuen al món rural, jugant un paper clau i generant un moviment col·lectiu i social al seu favor.



| 45 |

Les diferents experiències convidades a les jornades han posat de manifest que existeix una aproximació metodo-lògica per posar a la llum possibles estratègies per generar i promoure l’ocupació en el medi rural. Aquesta aproxi-

mació respon al context en el que es troben avui les diferents re-gions rurals europees i segueix uns criteris comuns que de forma genèrica es corresponen amb el que apuntava l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic en el seu informe sobre el nou paradigma de la ruralitat el 2006.

Hi ha una coincidència general en focalitzar l’atenció en les especificitats del territori, ja que és aquest el que en definitiva té la clau del seu propi desenvolupament. El que els experts han ano-menat en termes anglosaxons una estratègia “bottom-up”, això vol dir moltes coses: no només que és el mateix territori, amb els seus valors i singularitats, el que ha d’aportar les oportunitats per generar nous llocs de treball, sinó també que han de ser els mateixos habitants del territori els que voluntàriament prenguin l’opció de ser emprenedors i de generar noves activitats de manera individual i/o col·lectiva.

En aquest mateix sentit han d’estar enfocades les polítiques públiques per fomentar aquesta activitat emprenedora. No es tracta per tant, d’aportar subsidis a uns productes resultants (sigui de l’activitat agrària, silvícola, de serveis, etc.), sinó de recolzar la creació d’empreses, la transferència de coneixement segons les necessitats de cada sector, i de generar un context adequat perquè el medi rural sigui prou atractiu per a qualsevol empre-nedor que vulgui establir-s’hi i desenvolupar-hi un projecte de negoci i de vida.

Aquest atractiu es genera en primer lloc si el medi rural pot garantir uns nivells de qualitat de vida similars als del medi urbà. Això no significa que un poble tingui els mateixos serveis que una ciutat, però sí l’accessibilitat a uns serveis i infraestructures mínimes a tots els nivells (educació, sanitat, mobilitat, serveis de lleure i culturals, etc.). Evidentment, l’administració juga en això un paper crucial, però és també fonamental la implicació social, del sector privat i de les petites administracions locals, treballant en col·laboració, per trobar fórmules que permetin superar les limitacions que confereixen el reduït pes demogràfic, la dispersió poblacional, els condicionants geogràfics, etc.

El concepte de desenvolupament sostenible, que en els darrers anys està aconseguint confirmar-se com a decisiu i estratègic, és un determinant de la direcció a emprendre. En aquest sentit, cal apuntar dos elements clau: per una banda, centrar l’atenció en aquells recursos que poden traduir-se en oportunitats per generar retribucions i llocs de treball en un territori. I per l’altra, l’opció a què la comunitat esculli el tipus d’empreses que responen als paràmetres de soste-nibilitat, i que en últim terme són aquelles que resolen les necessitats del mateix territori o necessitats locals. Aquests dos elements, conflueixen en un mateix punt. Els recursos locals (adquirits o produïts) són alhora un bé a mante-nir i un factor de desenvolupament. Una retroalimentació perfecta que hauria d’arribar a un punt d’equilibri, el de la sostenibilitat territorial.

CONCLUSIONS



| 47 |

S’ha parlat de territoris exitosos (en quant a oportunitats la-borals i de generació de nova ocupació) i de territoris marginals o deprimits. El punt de partida per generar nous llocs de treball i oportunitats laborals és ben diferent. Uns, segurament, tenen les potencialitats ben definides i han d’afrontar reptes específics en termes de sostenibilitat. A l’altre extrem, els territoris deprimits, que giren en una espiral de marginalitat, una retroalimentació en negatiu que cal invertir apuntant simultàniament en diferents flancs que tenen a veure amb les necessitats locals, les capacitats de les persones que hi habiten, la generació d’un context de qualitat de vida adequat, i les inversions necessàries per formar i transferir coneixement, segons les aptituds i les capacitats de cada una de les persones que han de contribuir a invertir l’espiral.

L’estratègia òptima i més efectiva sembla ser, en definitiva, el del desenvolupament entès des de la base, des del mateix ter-ritori, des de la comunitat que hi viu, i que proposa el que han de fer les administracions. Primer les locals, que són les que el palpen. I després les d’un estament superior, que han d’adaptar-se, i per tant, generar polítiques flexibles capacitades per entendre i respondre adequadament a les especificitats locals. Es tractaria per tant, d’un canvi de percepcions a nivell general, i del sentit d’entendre la ruralitat.

Aquest canvi orgànic i de base, a un nivell integral, és del tot necessari. No només perquè les polítiques que prenen la direcció con-trària (de dalt cap a baix) poden interferir en les capacitats i l’esperit emprenedor d’una societat, sinó també, perquè la sort que pot córrer un territori en termes de desenvolupament local i per tant també, en termes de generació d’ocupació i emprenedoria, dependran en última instància dels protagonistes dels projectes emprenedors.

En el mateix sentit, es fa evident la paradoxa que l’administra-ció s’estigui preguntant quines són les polítiques que s’han d’apli-car en termes de promoció de l’emprenedoria, si l’emprenedoria com a tal està socialment estigmatitzada, quan alhora es percep l’emprenedor com algú que pren riscos innecessaris i s’atén a una visió negativista, que tendeix a magnificar les possibilitats

de fracàs. El canvi d’aquesta percepció incumbeix a la mateixa societat, és un canvi cultural, però també és cert que les capacitats de l’emprenedor per entrar en simbiosi amb el territori, i un cop més, respondre a les seves necessitats pot fer variar la percepció social que es té de la nova empresa. Per aquest motiu és essencial que es valori el paper de l’emprenedor, tant des del punt de vista econòmic, com social, i que es recolzin especialment aquells pro-jectes que puguin contribuir a desenvolupar de forma sostenible un territori i millorar la qualitat de vida de la comunitat que hi viu.

Així podríem dir que la correlació de papers està canviant o ho hauria de fer. L’administració deixaria de jugar un paper paterna-lista o tutelador, per convertir-se en un organisme de recolzament, capacitat per generar polítiques adaptables i flexibles i amb un cap visible, el de l’administració local, com a portaveu de les necessitats territorials. El territori i els seus habitants, en canvi, deixarien de tenir un paper passiu, i es convertirien en protagonistes i impulsors d’aquest canvi orgànic, que contribuiria a conduir el territori cap a un desenvolupament sostenible, lliure i amb capacitat per decidir el seu futur d’acord amb la seva mateixa naturalesa i potencialitats.



| 49 |

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

McElwee, Gerard, “A taxonomy of entrepreneurial farmer”, International Journal of Entrepreneurship and Small Business, Vol. 6, Núm. 3, 2008, pàg. 465-478.

McElwee, Gerard, Annibal, Ivan, “Business support for farmers: an evalu-ation of the Farm Cornwall project”, Journal of Small Business and Enterprise Development, Vol.17, Núm. 3, 2010, pàg. 475-491.

McElwee, Gerard, i Bosworth, Gary, “Exploring the Strategic Skills of Farmers Across a Typology of Farm Diversification Approaches”, Journal of Farm Management, Vol.13, Núm.12, 2010, pàg. 819-838.

Organization for Economic Co-Operation and Development, “The New Rural Paradigm: Policies and Governance”, OECD Rural Policy Reviews, 2006, París.

VVAA, “SERA Report. Study on Employment in Rural Areas Final Deliverable”.European Commission – Directorate General for Agriculture. 2006.

VINCLES D’INTERÈS

• Àrees rurals. Ministeri d’Agricultura i Boscos de Finlàndia: http://www.mmm.fi/en/index/frontpage/rural_areas/ruraldevelop-

mentprogrammes/strategyandprogramme20072013.html

• Centre d’Iniciatives per a la Valorització de l’Agricultura i el Medi Rural de Gard: http://www.civamgard.fr/

• Commission for Rural Communities (Regne Unit): http://ruralcommunities.gov.uk/

• Federació Nacional dels Centres d’Iniciatives per Valoritzar l’Agricultura i el Medi Rural (FNCIVAM): http://www.civam.org/

• OCDE: Directorate for Public Governance and Territorial Development. 2006. Disponible a http://www.oecd.org/docume

nt/7/0,3343,en_2649_33735_37015431_1_1_1_1,00.html#chapter_1

• Pacte territorial de la Vall del Leno: http://nuke.vallidelleno.it/

• Xarxa Rural Finesa: http://www.maaseutu.fi/

BIBLIOGRAFIAI VINCLES D’INTERÈS



12/09

05/10EMPRENDEDURÍA Y FOMENTO DE LA OCUPACIÓN EN EL MEDIO RURALEVA TARRAGONA NEGRE

BUENASPRÁCTICASLA CATALUÑA ECONÓMICA



| 53 |

PRESENTACIÓN

Las zonas rurales representan hoy día más del 80% del territorio de la Unión Europea (tal y como puede apre-ciarse en la figura 1) y acogen aproximadamente el 25% de su población. Actualmente, son la base de un amplio

elenco de actividades económicas que van mucho más allá de las actividades estrictamente relacionadas con el campesinado. Polí-gonos industriales, centros de servicios tecnológicos, servicios de abastecimiento de agua y energía, bosques comerciales, complejos turísticos, pistas de esquí, cultivos agrícolas, redes sociales... todo ello conforma el entramado económico y social existente hoy día en el mundo rural.

En otro sentido, la globalización comercial mundial, el aba-ratamiento de los transportes, los cambios significativos en las preferencias de los consumidores, la ampliación prevista de la UE, la nueva Política Agrícola Comunitaria (PAC) y un grave envejeci-miento de la población han afectado de forma masiva al conjunto de zonas rurales europeas.

El dinamismo de la actividad en las zonas rurales depende de una gama amplia de factores que tienen que ver con la existencia

de un contexto adecuado, con las posibilidades de aprovechar y de hacer aflorar oportunidades, de la existencia de una masa crítica de población, de la calidad de vida del lugar en cuestión... Y todas ellas tendrían que confluir en mayor o menor medida a generar una situación proclive de dinamismo. Para hacer frente a los nuevos retos, los patrones de actuación de los gobiernos euro-peos para una dinamización de las zonas rurales han empezado a cambiar. Al mismo tiempo, para confeccionar nuevas políticas,

FIGURA 1. CLASIFICACIÓN DE LA UNIDADES TERRITORIALES ESTADÍSTICAS SEGÚN LA DEFINICIÓN DE LA OCDE

Fuente: Informe SERA 2006, en base a EUROSTAT, base de datos SIRE

PU (PREDOMINANTEMENTE URBANAS)

SR (SIGNIFICATIVAMENTE RURALES)

PR (PREDOMINANTEMENTE RURALES)



| 55 |

algunos países ya se han percatado de que las políticas sectoriales tradicionales necesitan actualizarse o incluso sustituirse y que los nuevos entramados del mundo rural requieren instrumentos de abordaje específicos. De esta manera, se plantean acciones integra-les, nuevas asociaciones público-privadas y propuestas con base local que de forma conjunta conforman estas nuevas estrategias de desarrollo local.

De acuerdo con los nuevos patrones, estas políticas nacen acom-pañadas de un cambio de formas en los tejidos sociales y econó-micos de muchas economías rurales. Hay una tendencia creciente a apoyar políticas de inversión, en lugar de políticas de subsidio. Y también puede verse cómo los procesos de desarrollo rural se mueven más allá de los entramados de conocimiento instituciona-lizados y clásicos diseñados en su día para representar y entender la economía rural tradicional, ya que éstos forman parte de una época vinculada al gran proyecto de modernización de la agricultura eu-ropea. Ello provoca que los enfoques sectoriales ya no basten para entender las múltiples interacciones entre las actividades agrarias, otras actividades económicas y la población rural.

La Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económi-co (OCDE), en su informe “El nuevo paradigma rural: políticas y gobernanza” resume estos nuevos paradigmas del desarrollo rural en los siguientes puntos (véase también tabla 1):

•Uncambiodelaspolíticasdesubsidioalaspolíticasdein-versión en las actividades más productivas del mundo rural.•Lafocalizaciónhacialasespecificidadeslocalesparagenerarventajas competitivas y nuevas oportunidades: patrimonio cultural, natural o producción local.•Laatencióncrecienteporlosbienespúblicosquepuedenfavorecer indirectamente a las empresas locales. •Un cambio de las políticas sectoriales a las políticas territoria-les, incluyendo esfuerzos para integrar diversas políticas secto-riales a niveles regionales y locales, mejorando la coordinación de las políticas sectoriales a nivel de los gobiernos centrales.

•Ladescentralizacióndelaadministracióny,dentrodeciertoslímites, el diseño de políticas en el nivel administrativo local.•Elincrementodenuevospartenariadospúblico-privadospara el desarrollo y la implementación de políticas locales y regionales.

Con esta base teórica, se plantearon las jornadas sobre “Bue-nas prácticas en emprendeduría y fomento de la ocupación en el medio rural” impulsadas por la Fundació del Món Rural y la Fundació Catalunya Europa. La publicación resultante recoge las principales cuestiones que se trataron en las jornadas, así como un breve análisis de las diferentes realidades del medio rural europeo en los aspectos del desarrollo y la emprendeduría; en definitiva, ,qué políticas se aplican para fomentar la ocupación y el espíritu emprendedor; qué tipo de proyectos se plantean; cuáles son los nuevos retos que tendrá que afrontar el mundo rural europeo; y cómo pueden abordarse de forma integral y unitaria. El objetivo de la publicación, como lo fue el de las jornadas, es mostrar nuevas visiones y escenarios de desarrollo rural e iniciativas que ya se apli-can con éxito en otros países europeos y que podrían trasladarse a nuestro contexto.

VIEJA APROXIMACIÓN NUEVA APROXIMACIÓN

OBJETIVOSIgualación, ingresos por explotación, competitividad por explotación

Competitividad de les áreas rurales, valoración de los atractivos locales, explotación de los recursos no usados

SECTOR OBJETIVO CLAVE

AgriculturaVarios sectores de la economía rural (por ex. turismo rural, manufactures, TIC, industria, etc.)

PRINCIPALESHERRAMIENTAS

Subsidios Inversión

ACTORES CLAVESGobiernos estatales y agricultores

Todos los niveles de gobierno (supraestatales, estatales, regionales y locales), varios actores implicados (públicos, privados, ONGs)

TABLA 1. EL NUEVO PARADIGMA RURAL

Fuente: Informe OCDE “El nuevo paradigma rural: políticas y governanza” (2006)



| 57 |

La ruralidad europea es plural y diversa, pero al mismo tiempo ha tenido que enfrentarse a una situación de cri-sis generalizada con numerosos puntos de encuentro en contextos similares. El planteamiento para organizar una

jornada de buenas prácticas responde a la voluntad de hallar me-todologías y procesos que, adecuándolos a las especificidades locales, puedan ser transferibles y aplicables a nuevos ámbitos territoriales y que al mismo tiempo sean innovadores y singulares. Las experiencias invitadas a las jornadas reflejaron esta diversidad de planteamientos, puntos de vista y características particulares y al mismo tiempo también la diversidad de procedencia de las personas que representaban cada una de las experiencias, sobre todo con respecto a su ámbito de trabajo.

Desde Finlandia, asistió Juuso Kalliokoski, técnico del Minis-terio de Agricultura y Bosques y, por tanto, representante de una administración que debe afrontar el reto de gestionar políticas en el país más rural de la Unión Europea. Desde el Reino Unido, Gerard McElwee (profesor especializado en emprendeduría rural de la Nottingham Trent University) aportó la visión académica y

una aproximación a cómo abordar mejor los planteamientos para generar ocupación en el medio rural. De Francia, contamos con la asistencia de Raoul Battle-Font, miembro de la Federación Nacional de Centros de Iniciativas para Valorar la Agricultura y el Medio Rural (CIVAM), de la zona de Gard. La Federación, creada hace más de 50 años, agrupa un número importante de asociaciones ampliamente distribuidas por las regiones rurales de Francia y que tienen un peso específico relevante en el ideario y el desarrollo de proyectos vinculados a la generación de ocupación. Finalmente, de Italia, asistió Geremia Gios, profesor de economía de la Universidad de Trento, pero también estrechamente vinculado a la política local de una pequeña región del Trentino que ha desarrollado una expe-riencia bastante singular para favorecer un proceso de desarrollo endógeno y autosuficiente.

A esta pluralidad de perfiles personales hay que añadir la diver-sidad de países. Francia e Italia son dos países próximos a Cataluña, con una realidad geográfica similar, pero que han tomado ventaja en cuestiones como el asociacionismo rural y la capacidad reivin-dicativa del sector primario, o la valoración de los productos de la tierra y locales. Finlandia, por su parte, es un caso paradigmático, que seguramente gana todas las estadísticas de ruralidad. Es con-siderado el país más rural de la Unión Europea; es también el país con más superficie de bosque; y, finalmente, tiene que hacer frente al reto de gestionar una de las poblaciones más dispersas y aisladas de Europa. Su carácter extremo lo hace un caso interesante para conocer cómo afronta el país esta ruralidad. El Reino Unido por contra, no es un país especialmente rural, la población está distri-buida entre este ámbito y el urbano de una forma más equilibrada, pero quizás también por eso, los retos de las comunidades rurales son importantes a la hora de singularizarse y hacerse valer.

Con el fin de poder establecer paralelismos entre los cuatro casos, el texto que encontramos a continuación se ha articulado a partir de tres ejes:

1. los factores que determinan el desarrollo económico y la generación de ocupación en el mundo rural;

INTRODUCCIÓN



| 59 |

2. sectores con mayores posibilidades para la emprendeduría; y 3. elementos para hacer plausible la emprendeduría y atrac-

tivo el mundo rural. Después del análisis de las diferentes respuestas a estos puntos, se presentan de forma escueta los diferentes casos, haciendo incidencia en la especificidad de cada uno de ellos, a la vez que sobre los elementos de mayor innovación, transferibilidad y replicabilidad.

3.1. LOS FACTORES QUE DETERMINAN EL DESARROLLO

ECONÓMICO Y LA GENERACIÓN DE OCUPACIÓN

En el imaginario colectivo suele predominar una imagen homogénea del mundo rural: un espacio con un va-lor natural y paisajístico importante, poblado por unos habitantes que viven primordialmente de la actividad

agrícola y ganadera y que sacan provecho de esta riqueza paisajís-tica a través de actividades turísticas. Cuando pensamos en los problemas y las necesidades a las que tiene que hacer frente en este medio, también nos viene a la mente una imagen estereoti-pada: la pérdida de población y de capital humano formado, el envejecimiento, la falta de diversificación laboral, la recesión de la actividad agraria y ganadera, la falta de servicios... ¿Cumple el medio rural europeo de forma homogénea con esta realidad? ¿Es una imagen tópica que no se da en todas partes? ¿O por contra, son éstos los factores que todavía hoy, después de años de deba-tes, políticas y acciones al respeto, continúan condicionando el desarrollo de las regiones rurales?

LOS PUNTOS CLAVEDE LA EMPRENDEDURÍAEN EL MUNDO RURAL



| 61 |

En este sentido, las intervenciones de todos los asistentes a la mesa redonda apuntaron básicamente a dos aspectos. Las necesi-dades del medio rural por toda Europa continúan teniendo mucho que ver con esta situación genérica que todos tenemos en mente pero, por contra, la heterogeneidad local es amplia y, por tanto, las aproximaciones para resolver estas carencias comunes son tam-bién diversas y dependen, ya no de cada país, sino de cada región, de cada territorio, de cada pueblo.

Gerard McElwee nos lo explica. La capacidad de generar nuevas empresas y puestos de trabajo en el medio rural es un factor que condiciona el desarrollo de todas las regiones rurales europeas sin excepción y que determina que el papel que juegan en un contexto general sea poco activo. Parece, por tanto, que erramos a la hora de abordarlo y que nos olvidamos que el contexto socioeconómico local, específico de cada territorio, es crucial.

Por tanto, a la hora de aproximarnos a los factores que motivan esta activación del medio rural, tenemos que tener en cuenta di-versas cuestiones. En primer lugar, determinar si hay un concepto

general y aceptado por todo el mundo sobre qué es una ruralidad sostenible. ¿Es por ejemplo lo mismo, un medio rural sostenible en Finlandia que en España? ¿Son igualmente sostenibles dos re-giones rurales próximas, una fundamentada en la actividad agraria intensiva y la otra en la actividad turística? Como la respuesta es claramente “no”, se deduce que la forma de aproximarnos a estas dos realidades tendrá que ser diferente y específica de cada caso.

Una segunda cuestión, completamente relacionada con la an-terior, es la tendencia de las políticas a considerar el medio rural como homogéneo, cuando en realidad no lo es. Hay la tendencia a creer que el medio rural está basado prácticamente en su totali-dad de industrias agrarias o ganaderas; pero evidentemente hay también otras realidades rurales.

Tampoco podemos olvidar que la sostenibilidad ambiental tendría que ser hoy en día un imperativo. Y eso implica áreas tan diversas como la seguridad alimenticia, el uso de la tierra, los transportes, la energía, etc.

Finalmente, hay que tener en cuenta que hay un cambio de pa-trones de población del medio rural. Pero no sólo de movimientos migratorios que van del medio rural al urbano, sino también a la inversa. Y en este caso, tenemos que preguntarnos cómo contri-buyen estos nuevos pobladores del medio rural en la actividad de las comunidades (véase tabla 2).

A parte de estas cuestiones, Gerard McElwee se plantea den-tro de su ámbito de investigación, dos campos interesantes. Por una parte, la existencia de negocios que se crean y funcionan al margen de la legalidad y que, por tanto, tendrían que hacernos plantear como podemos trasladar estos negocios de la economía informal a la economía formal y al éxito emprendedor. Y por la otra, cómo podemos favorecer la creación de empresas con vocación social y que, por tanto, respondan a las necesidades de las comunidades locales.

Por último, Gerard McElwee nos hace una observación también necesaria para abordar nuestro reto y que él ha intentado desa-rrollar en su ámbito de investigación. Hay regiones rurales que

Fuente: Montanyanes



| 63 |

efectivamente ya son emprendedoras. La pregunta consecuente sería: ¿por qué lo son? ¿Cómo puede transferirse el conocimiento de estas regiones a otras que no lo son tanto? ¿Por qué hay regio-nes más emprendedoras que otras? ¿Cuáles son los factores que generan estas diferencias?

Ante esta aclaración conceptual y de planteamientos, el resto de ponentes nos explican y nos hacen evidente que, efectivamente, los factores que condicionan el desarrollo y la actividad en el medio rural se repiten de unas regiones a las otras; pero que sólo si se abordan de forma local, atendiendo a las especificidades y singu-laridades de cada región, pueden dar frutos en positivo.

Jusso Kalliokoski nos explica cuál es la situación de Finlandia. Se trata del país más rural de Europa, con un clima y una geografía extrema que condicionan claramente las posibilidades de la agricultura y la ganadería. En Finlandia hay diferencias considerables entre diversas áreas rurales, que acogen también un amplio abanico de actividades económicas. Coincidiendo con lo apuntado por Gerard McElwee, los enfoques de desarrollo de cada región varían en función de sus especificidades, pero hay en términos genéricos una tendencia a la pérdida de población, al envejecimiento de las comunidades rurales, a la emigración de las regiones del este y del norte hacia las ciudades del sur y muchos de los protagonistas de este éxodo son personas jóvenes y formadas.

Las políticas de desarrollo rural en Finlandia siguen las medi-das del Programa de Desarrollo Local gubernamental, pero éstas prevén la adaptación a la situación específica de cada región a través de programas locales, aunque el gobierno reconoce que eso incrementa la complejidad a la hora de implementarlas.

Raoul Battle-Font, procedente de la región del Languedoc-Rous-sillon, corrobora que el principal problema al que han tenido que hacer frente en el medio rural es la pérdida de población; una tendencia que en esta región se ha invertido a comienzos de este siglo y que Battle-Font atribuye principalmente a las inversiones del gobierno en infraestructuras y servicios a la población.

Con todo, considera que existen todavía carencias importantes relativas a la formación de los jóvenes que se instalan o permane-cen en el campo. En este sentido, la organización que representa Raoul Battle-Font, el CIVAM, ha invertido esfuerzos importantes en temas de formación, especialmente a los jóvenes y a las mujeres. Para implantar estos programas de formación han contado con ayudas importantes del Fondo Social Europeo.

PU SR PR

UE27 0,21 0,34 0,02

Alemania 0,22 0,59 0,47

Austria 0,41 0,44 0,40

Bélgica 0,25 0,45 0,65

Bulgaria 0,42 -0,37 -0,78

Dinamarca 0,48 0,51 0,20

Eslovaquia -0,06 0,13 0,19

Eslovenia 0,08 -0,11

España 0,36 0,58 -0,44

Estonia -1,91 -1,17 -1,16

Finlandia 0,98 0,05

Francia 0,28 0,52 0,13

Grecia 1,02 1,01 0,32

Hungría -1,09 0,05 -0,29

Irlanda 0,93 0,75

Italia 0,07 0,05

Letonia -1,58 -0,88 -0,74

Lituania -0,6 -0,45

Luxemburgo 1,42

Malta 0,77

Países Bajos 0,61 0,9 0,64

Polonia -0,12 0,22 0,29

Portugal 0,56 0,55 -0,4

Reino Unido 0,16 0,46 0,29

República Checa -0,31 -0,06 -0,08

Rumania -0,58 -0,26 -0,34

Suecia 0,89 0,11

Chipre 1,97

TABLA 2. VARIACIÓN DE LA POBLACIÓN (MEDIANA ANUAL, %) 1990-2000 EN LA UE27

Fuente: Informe SERA, Base de datos regionales Eurostat

Notas: PR (predominantemente urbana), SR (significativamente rural), PR (predominantemente rural)



| 65 |

Geremia Gios nos habla, coincidiendo con la visión de Gerard McElwee, de regiones exitosas a nivel emprendedor y regiones no exitosas. El valle del que proviene, el Valle del Leno, forma parte de la región alpina, pero al contrario de lo que muchos podamos pensar, los Alpes han vivido procesos de desarrollo muy diferentes.Algunas regiones se han desarrollado o incluso sobredesarrollado (sobre todo aquéllas que han sacado mayor partido de las estacio-nes de esquí y los complejos turísticos; aquéllas que han sabido sacar rédito de la agricultura de calidad; o los territorios del fondo del Valle, donde se concentran las redes de transportes), mientras que otros han vivido procesos de despoblamiento extremo. Por tanto, incluso en los Alpes, donde de forma genérica imperan las regiones desarrolladas, hay otras regiones (a menudo valles late-rales donde no hay turismo y poca agricultura) que responden al paradigma de territorios rurales deprimidos.

El Valle del Leno comprende tres municipios y 70 pequeños pueblos; viven unos 3.500 habitantes en una superficie de 80 Km2 y se encuentra a una altitud de entre 1.400 y 2.500 metros. En los últimos 50 años la región ha perdido el 50% de la población, y en los últimos quince, el 12%. Una situación que difiere claramente de la general que se vive en la provincia de Trento, en la cual la po-blación ha aumentado un 20% en los últimos 50 años y un 10% en los últimos quince. Según Gios, estas diferencias son debidas a que en el valle ha habido una deficiencia importante de inversión en infraestructuras de movilidad y en el abastecimiento de servicios.

Con todo, Geremia Gios, tiene muy claro que incluso las regio-nes más marginales pueden encontrar mecanismos interesantes para hacer frente a una situación general de carencias, unos me-canismos que presentaremos más adelante y que han permitido revertir en gran medida la difícil realidad del valle.

3.2. EL ESPACIO PARA LAS ACTIVIDADES EMERGENTES Y

SECTORES CON MAYOR POTENCIAL EMPRENDEDOR

Gerard McElwee no duda de que el éxito emprendedor depende a menudo del apoyo que puedan dar las entidades públicas a la creación y consolidación de nuevas empresas. Pero es importante preguntarse dónde se tienen que invertir las energías. En este caso, tenemos que sopesar si el apoyo se tiene que focalizar en sectores específicos (nuevas tecnologías, alimentación, energía...); si es conveniente incentivar un desarrollo económico fuerte; o si, por contra, es mejor repartir las energías en otro sentido, y dar apoyo a todas las empresas, sean del sector que sean, equipán-dolas con los instrumentos necesarios para que sean exitosas y, asimismo, dar apoyo a las empresas ya consolidadas, y no sólo a las de nueva creación.

Gerad McElwee es partidario de esta última opción, con la aclaración de que cada región tiene unas potencialidades y unas necesidades y, por tanto, unos sectores alcanzarán más fácilmente el éxito que otros. En su caso, está haciendo investigación entorno a un sector específico, el primario, pero poniendo especial atención en las empresas creativas e innovadoras. Se trata de empresas agrarias y ganaderas que han hecho un esfuerzo por diversificar su actividad y se están convirtiendo en pluriactivas (véase figura 3). El proyecto en el que trabaja prevé una serie de programas basados en la acción y el aprendizaje, destinados a aquellos campesinos que quieren diversificarse. Los campesinos trabajan en grupo y tienen que asistir a seis sesiones en las cuales se les forma en aspectos cla-ves para la creación de una empresa, como la planificación estraté-gica, el trabajo con herramientas informáticas y nuevas tecnologías, el marketing, etc. Por tanto, la prioridad, según McElwee es esta transferencia de conocimientos, haciendo previamente un análisis de por qué unos sectores son exitosos en unas regiones y no lo son en otras, y cuáles son los sectores que convienen a cada territorio.

En Finlandia, que tiene la mayor extensión de bosques de Euro-pa, está claro que este sector es clave. Con todo, consideran que no



| 67 |

FIGURA 3. TIPOLOGÍA DE LA DIVERSIFICACIÓN DE LAS EXPLOTACIONES AGRARIAS

Fuente: extraído de McElwee i Bosworth (2010)

DIVERSIFICACIÓN EXPLOTACIONES AGRARIAS

DESARROLLO DE LA PROPIEDAD (POR EJ. ALOJAMIENTO, CENTRO DE NEGOCIOS, PAISAJE/MEDIO AMBIENTE)

A CARGO DEL AGRICULTOR/ MIEMBRO DE LA EXPLOTACIÓN

NO VINCULADO A LA AGRICULTURA (POR EJ. MECÁNICO, RESPONSABLE ALMACÉN)

VINCULADO A LOS RECURSOS NATURALES (POR EX. TURISMO)

VINCULADO A LA PRODUCCIÓN AGRÍCOLA (TIENDA DE LA GRANJA, PROCESAMIENTO DE COMIDA, ETC.)

REDUCCIÓN DE LA EXPLOTACIÓN AGRÍCOLA

DESARROLLO Y GESTIÓN DE LA PROPIEDAD

DIVERSIFICACIÓN EN NUEVAS ACTIVIDADES DE NEGOCIO

DIVERSIFICACIÓN DEL NEGOCIO AGRÍCOLA

DIVERSIFICACIÓN DE LOS INGRESOS

RETENCIÓN Y ALQUILER

A CARGO DE ALGÚN EXTERNO AL NEGOCIO

AGRÍCOLA (POR EJ. ALQUILER DE TIERRAS

PARA KARTING)

AGRÍCOLA (POR EJ. CONSULTORÍA,

CONTRATACIÓN)

TRABAJO NO AGRÍCOLA, INVERSIÓN (POR EJ. TEMPORAL, COMERCIO, COMPRA INMUEBLES)

VENTA

NUEVAS ACTIVIDADES COMO PARTE DEL NEGOCIO DE LA EXPLOTACIÓN (POR EJ. NUEVOS CULTIVOS O ANIMALES, SILVICULTURA, PÁGINAS WEB)

TRABAJO FUERADE LA EXPLOTACIÓN

NUEVOS NEGOCIOS EN LA EXPLOTACIÓN

ha sido hasta que la economía se ha globalizado que la importancia estratégica de estos bosques se ha mostrado claramente.

La globalización ha implicado también un cambio estructural en muchos sectores, como ha pasado en otras regiones europeas. Las explotaciones agrarias, por ejemplo, están disminuyendo en número, pero están aumentando en tamaño. En ambos sectores la estrategia es clara. Hay que incrementar la competitividad mejorando la tecnología, los productos y fomentando la cooperación entre las empresas y la formación.

De forma genérica y en el caso de las pequeñas y medianas empresas, se incentiva la diversificación económica. Eso es lo que pasa con la agricultura tradicional, que se está convirtiendo en agricultura multisectorial, especialmente en el campo del turismo.

Otros sectores, que habían sido importantes, como la industria alimenticia, el sector del metal y la industria mecánica, están muy afectados por la recesión. En cambio, hay sectores que se conside-ran emergentes. Es el caso de las energías renovables y los servi-cios de asistencia social, especialmente los destinados a cubrir las necesidades de una creciente población envejecida. En este caso, es interesante el dato que aporta Jusso Kalliokoski de Finlandia: el 91% de las empresas que se crean destinadas a servicios sociales y de cuidado a la gente mayor están impulsadas por mujeres.

El caso específico del CIVAM, en Francia, apuesta claramente por dos sectores: un sector primario diversificado y respetuoso con el medio ambiente y que dé respuesta a las necesidades locales; y el sector de las energías renovables. Las premisas para el CIVAM son simples pero claras: la actividad en el medio rural tiene que atender a la rentabilidad económica, la capacidad de producción, la innovación, la solidaridad y sobre todo la responsabilidad sobre el medio natural en el que se actúa. Es importante así, saber mantener la singularidad natural del medio rural, evitando convertirse en un medio periurbano donde converge la actividad agraria con la industrial. En definitiva, el CIVAM apuesta por desarrollar nuevos sistemas económicos territoriales; que den valor al saber rural, al medio en el que se interviene (sin banalizarlo, como ha tendido a hacer la agricultura intensiva moderna) y a la diversidad biológica.

Geremia Gios también defiende esta posición, apuntando que el éxito emprendedor no depende tanto de sectores específicos, sino de una economía territorial que atiende a las necesidades especí-ficas de la comunidad local. Como defienden desde el CIVAM, no se trata tanto de pensar en grandes estrategias globales que den fuerza a uno u otro sector, sino pensar en las pequeñas especifici-dades locales a las que se puede dar respuesta a partir de pequeñas empresas, asociaciones, trabajadores autónomos, etc. y que pueden ayudar a construir comunidades, si no autosuficientes, sí autoabas-teciendo en gran parte de sus necesidades. Estas especificidades pueden estar relacionadas: a) con demandas como la atención a la infancia, a la gente mayor, etc.; b) con potencialidades, como el



| 69 |

medio natural o la riqueza paisajística, y que por tanto pueden generar actividad agrícola, ganadera, turística; y c) también con las preferencias de los mismos habitantes, que trabajando desde el territorio pueden dar servicio a territorios lejanos. Geremia Gios nos habla por ejemplo, de una pequeña empresa en el Valle del Leno, que dibuja cómics y los exporta al Japón.

Para dar respuesta a todas estas necesidades, y entendiendo que hay poca población y, por tanto, poca demanda, se tienen que buscar soluciones, a veces imaginativas y que a menudo tienen que ver con la cooperación, la formación individualizada, etc.

Así, el aspecto fundamental es la atención a las especificidades de cada territorio, que son las que lo definen como tal, y que lo diferencian de otros territorios. Se trata de establecer una especie de simbiosis entre el territorio y el emprendedor o la persona que ocupa un puesto de trabajo. El territorio puede tener una mínima autonomía gracias a determinadas empresas, y estas empresas, siempre que se consiga encontrar una fórmula efectiva, se pueden rentabilizar y tener asegurados los clientes.

3.3. CONVERTIR LAS POTENCIALIDADES EN ACTIVIDAD

EMPRENDEDORA. EL ATRACTIVO DE LAS ZONAS RURALES

Si seguimos descubriendo el caso del Valle del Leno veremos que para conseguir esta transformación de potencialidad en acción han tenido que hacer frente a dos problemas comunes a todos los territorios rurales desfavorecidos. En primer lugar, conseguir alcanzar unas condiciones de calidad de vida para que la gente del territorio (especialmente los jóvenes) se quede o para acoger a nuevos pobladores. Eso es fundamental para hacer atractiva una determinada región, haya o no puestos de trabajo. Y en segundo lugar, generar el contexto para el cual puedan crearse estos nuevos puestos de trabajo.

En el caso italiano, las infraestructuras que suelen ser más deficita-rias (particularmente en los valles secundarios) son las infraestructuras de movilidad, las que incumben al ciclo del agua y las de telecomunica-

ciones, así como también los servicios sociales; éstos últimos también muy importantes para la gente mayor, que a menudo abandonan el lugar donde han vivido durante toda la vida para ir a zonas urbanas

TIC SANIDAD EDUCACIÓN INFRAESTRUCTURAS


UE27 35,9 26,4 21,9 7,3 1,2 0,3 29 41 98 0,2 0,1 0,07

Alemania 37,2 32,6 31,1 6,2 1,2 0,4 28 37 52 0,2 0,1 0,1

Austria 45,4 29,1 29,0 14,9 1,3 0,2 59 34 63 0,3 0,2 0,1

Bélgica 35,2 29,7 25 3,7 1,1 0,3 19 30 54 0,3 0,2 0,1

Bulgaria 10,6 10,8 10,9 11,9 0,9 0,3 11 32 69 0,1 0,1 0,07

Dinamarca 9,1 1,3 0,6 34 18 51 0,3 0,2 0,2

Eslovaquia 19 12,2 12,4 5,8 1,0 0,6 23 32 24 0,1 0,1 0,08

Eslovenia 1,1 0,5 23 54 0,2 0,1

España 27,5 19,6 16,7 6,9 1,1 0,3 45 44 87 0,1 0,1 0,04

Estonia 73 20 81 0,1 0,1 0,1

Finlandia 38,2 27,0 0,2 0,1 29 150 0,1 0,05

Francia 48,0 28,7 26,9 5,6 0,9 0,5 22 41 73 0,1 0,1 0,06

Grecia 24,3 6,5 7,76 6,0 0,6 0,1 31 43 91 0,1 0,1 0,1

Hungría 19 14,6 12,3 53,3 0,7 0,6 16 47 70 0,3 0,1 0,07

Irlanda 39,6 31,6 5,4 0,1 7 80 0,2 0,07

Itàlia 31,1 27,2 24,8 8,4 3 0,9 38 50 64 0,2 0,1 0,1

Letonia 9 90 89 0,2 0,1 0,1

Lituania 26 77 0,1 0,1

Luxemburgo 1,1 17 0,2

Malta 6,3

Países Bajos 37,2 32,0 28,8 3,4 0,9 1,8 27 46 33 0,2 0,1 0,1

Polonia 9,0 7,5 7,4 26,7 1,2 0,5 9 50 67 0,1 0,1 0,1

Portugal 16,3 11,8 10,4 5,2 0,4 0,1 15 37 74 0,1 0,1 0,07

Reino Unido 38,4 38,8 32,9 21 26 65 0,2 0,1 0,06

Rep. Checa 23,3 14,0 13,1 11 29 72 0,3 0,08 0,1

Rumania 12,7 1,8 0,9 109,5 0,8 0,4 34 41 77 0,4 0,04 0,04

Suecia 47,4 36,0 0,4 0,1 26 177 0,1 0,04

Chipre 1,97 0,8 17 0,03

TABLA 3. PROVISIÓN DE SERVICIOS A LAS ZONAS RURALES, UE27

Fuente: elaboración propia a partir de graficas del Informe SERA

TIC: Porcentaje de usuarios de internet, 2000 (usuaris de internet por cada 100 habitantes)Sanidad: Número hospitales por cada 1000 km2 (2001)Educación: Tiempo medio de distancia hasta la universidad más próxima (> 1000 estudiantes) en minutos (2001)Infraestructuras: Densidad de carreteras km / km2 (2004)



| 71 |

donde tienen garantizados unos mejores servicios asistenciales. En esto coinciden todos los países invitados. Tanto Raoul Battle-Font como Juuso Kalliokoski hablan de que es imprescindible generar un contexto sostenible, tanto en los aspectos ambientales, como en los económicos, sociales y culturales. En el caso de la inversión en infraestructuras de telecomunicaciones, por ejemplo, en Finlandia trabajan conjuntamente el gobierno y las compañías proveedoras de banda ancha. Así se ha establecido que a finales del año 2010 absolutamente todos los hogares permanentes, negocios y administraciones públicas tendrán conexión con una velocidad mínima de 1 Mbit/s. Se prevén además, ayudas para la conexión en las zonas más remotas.

Para crear puestos de trabajo hay que generar el contexto ade-cuado. Geremia Gios explica que, como pasa en muchos otros terri-torios de montaña, y ello se ha visto favorecido por la globalización, las políticas están a menudo pensadas para un contexto general, sin tener en cuenta (una vez más) el contexto específico. Algo similar ha pasado con la Política Agraria Comunitaria (PAC), y paralela a lo que pasa con muchos otros aspectos regulados, cómo puede ser la recogida de residuos, o las normativas que permiten acceder a diferentes ayudas, etc. se derivan dos efectos claros y negativos para las áreas de montaña. Por una parte, la pérdida de competitividad con respecto a otras zonas (a las cuales se adecua mejor la normativa en cuestión) y por la otra, la generación de barreras que impiden acceder a diferentes mercados (ya sea porque no se produce en cantidades suficientes, o porque el esfuerzo burocrático no es pro-porcional a las capacidades productivas de las empresas rurales). Por ello es necesario incidir en que son imprescindibles, no ya tanto políticas específicas para el medio rural, si no normativas flexibles, dotadas de capacidad para adaptarse a diferentes contextos. Esto quiere decir que el punto de partida puede ser perfectamente un contexto general, pero que hay que prever adaptaciones específicas a un contexto también específico.

Las consecuencias negativas de la Política Agraria Comunitaria en zonas rurales de montaña por ejemplo, se deben precisamente a este hecho. La PAC ha pensado sobretodo en las zonas llanas y

más productivas que en las de montaña. En definitiva, no ha tenido en cuenta la especificidad de un territorio rural particular. Y eso ha provocado que la PAC, contrariamente a lo que pueda pensarse, haya desfavorecido estos territorios. Para superar esta situación, las únicas soluciones de los territorios de montaña ha sido focalizar los esfuerzos hacia la producción de calidad, obteniendo un precio adecuado, y fomentando la actividad agroturística, que ha permiti-do aumentar la renta de las explotaciones, ofreciendo un producto mejor valorado que la propia actividad agraria.

Otro elemento muy importante, y que puede revertir directamen-te en la generación de ocupación, es el hecho de que la población mantenga el control de los recursos locales. Este factor es especial-mente importante si tenemos en cuenta que algunos recursos de los territorios rurales no cuentan actualmente con un valor económico asignado (por ejemplo, la función paisajística-recreativa), pero que la tendencia futura es a tenerlo y más cuando son recursos limitados, frágiles, y considerados como un bien público socialmente valorado. El hecho de que no exista un mercado ligado a estos recursos o ex-ternalidades comporta una pérdida de oportunidades para el medio que los acoge. Por tanto, una forma de generar desarrollo en uno re-gión pasa por reconocer el valor y la funcionalidad de estos recursos externos (no pagados actualmente a través de la producción) y que este valor revierta en una retribución para las comunidades que los mantienen. La implicación de la población local en el mantenimiento y la protección de los recursos es, por tanto, imprescindible para que éstos se mantengan en el tiempo; lo que significa, al mismo tiempo, que la población local tiene que estar directamente implicada en su gestión, sin olvidar que son bienes públicos, que tienen un interés general más allá de la población local y que pueden ser tutelados por entidades externas.

Un tercer punto sería que la población tiene que estar direc-tamente implicada (de la misma forma que en la gestión de los recursos), en todo el proceso de desarrollo local, y que por tanto, se tiene que favorecer la participación real de ésta generando espacios de opinión. Es evidente que un territorio no se desarrolla



| 73 |

sólo a través de grandes inversiones e infraestructuras, y que hace falta conocerlo directamente y dar respuesta a las necesidades y a los intereses reales de éste, algo que se hace mucho mejor desde la propia población que lo habita.

Tampoco se puede olvidar una cuestión que se asocia poco al medio rural: el marketing territorial. Las condiciones de debilidad de las áreas rurales son debidas, en parte, a la dificultad de definir una identidad y especificidad que las diferencie del resto de regio-nes. Un elemento fundamental por tanto, es el hecho de integrar bajo una misma “etiqueta” territorial las diferentes iniciativas que se pueden llevar a término, y saberles encontrar la singularidad, aquello que define aquel territorio, sus características tangibles e intangibles, únicas y diferentes y que pueden identificarlo en el exterior y distinguirlo del resto de territorios.

Otro concepto con el que también coinciden todos los ponentes invitados es la conveniencia de la cooperación empresarial en el medio rural; un factor que a menudo también está relacionado con el marketing territorial y que, en definitiva, se traduce en colaborar a la hora de vender y publicitar un producto que tiene este valor añadido común de singularidad territorial.

De Finlandia nos enseñan una campaña publicitaria llevada a cabo en el año 2009 y que tuvo por objetivo dar a conocer las virtu-des del medio rural a un potencial público emprendedor o en busca de trabajo. El Gobierno invirtió para que la campaña apareciera en los periódicos, revistas, televisión y páginas web. Las imágenes son bastante sugestivas y tienen una misión propagandística clara de fomento del trabajo en el medio rural (véase figura 4). En una de las imágenes, por ejemplo, puede verse una carretera estrecha, en medio de un paisaje verde y tupido de prados y bosques, en la cual sólo se ven dos coches, alejados entre ellos a una distancia conside-rable. La frase que acompaña la imagen: “Cuatro y media de la tarde, hora punta”. Otra imagen. Un prado extenso, en el fondo coníferos y abedules amarillos, color de otoño, sensación de inmensidad, con la frase: ¿”La vista desde la ventana de tu oficina”? En este caso, la singularidad del medio rural a la que hacen referencia las dos imá-

genes es clara: la tranquilidad y la belleza del paisaje, que pueden ser considerados un producto de mercado con un valor en alza.

Hay territorios rurales que no se distinguen por un paisaje especialmente bello o singular. Pero Geremia Gios defiende que hay que reconocer también la necesidad de revitalizar las áreas rurales que son especialmente débiles. Esto es incluso más im-portante cuando estos territorios marginales están en una zona como los Alpes, que de forma genérica se considera un sector de montaña activamente desarrollado. Por tanto, en este contexto, hay que preguntar si realmente hay la voluntad de revitalizar zonas que necesitan un esfuerzo complementario. Esta voluntad sólo existirá si efectivamente se reconoce el papel que juegan las pequeñas comunidades, o dicho de otra manera, el reconocimiento de la legitimidad de estas pequeñas comunidades (como cualquier otra) de sobrevivir y de desarrollarse.

Gerard McElwee aclara que para él, la cuestión primordial es cómo fomentar la mayor emprendeduría de cualquier región (tenga más o menos potencialidades). Además, dentro de las potencialida-des, se tienen que incluir no sólo los recursos naturales o ambien-

FIGURA 4. IMÁGENES DE LA CAMPAÑA “FROM IDEA TO REALITY”PARA LA EMPRENDEDURÍA RURAL (2009)

Fuente: presentación del ponente



| 75 |

tales, sino también los recursos sociales y humanos.Eso es importante si tenemos en cuenta que, como ya se ha

dicho más arriba, no todas las regiones rurales cumplen la condi-ción de tener un potencial natural o paisajístico claro. Éstas son, coincidiendo con el argumento del Geremia Gios, las que tienen más tendencia a sufrir carencias sociales, pobreza, falta de movi-lidad social, falta de acceso a los mercados, etc. Y parece un hecho que muchas de estas regiones nunca podrán dejar de ser regiones periféricas o marginales. Por tanto, en este tipo de territorios, en los cuales no podemos encontrar singularidades especialmente atractivas, lo único que podemos hacer es trabajar con aquellos factores que pueden estar bajo nuestro control. Eso quiere decir invertir en educación; invertir en transferencia de conocimiento; y asegurar, coincidiendo con lo que se ha dicho antes, el desarrollo de una legislación adecuada a nivel local. Además, para asegurar el éxito empresarial lo que es fundamental es que el apoyo que se dé a los emprendedores sea conducido de forma orgánica (es decir, que sean los mismos emprendedores los que tomen las riendas y dirijan este apoyo) y que se invierta en capital intelectual.

En este sentido, Juuso Kalliokoski aporta el caso de Finlandia, como un país que ha centrado sus esfuerzos en el nivel educativo de la población por ser una de las principales potencialidades para el desarrollo de cualquier región. En este sentido, Finlandia ha desarrollado políticas para asegurar que los servicios educativos en las poblaciones rurales fueran equiparables a los de las áreas urbanas. Con todo, también en Finlandia hay diferencias conside-rables entre las regiones urbanas y rurales en términos de actividad emprendedora. En este sentido, el gobierno finlandés tiene previs-tas diferentes estrategias, que coinciden con los planteamientos de otros países para las zonas rurales. Estas estrategias pasan por mejorar los servicios públicos en las zonas rurales; ofrecer ayudas a las empresas que se establezcan y mejorar en general el contexto empresarial para facilitar los negocios. Los subsidios están previstos especialmente para microempresas, y tienen que ver con el inicio de una actividad, ayudas a la contratación de nuevos trabajadores,

y ayudas para realizar inversiones o desarrollar nuevas actividades. El Ministerio de Agricultura cuenta además con una herramienta específica de asesoramiento hacia estas empresas rurales, guiándo-las para conseguir ayudas y definir diversos aspectos empresariales, dejando claro en todo momento que las ayudas son sólo para la creación y consolidación de las empresas y que, por tanto, éstas deben tener presente que tienen que ser viables por ellas mismas más allá de las políticas de subsidio.

Es interesante la puntualización que nos hace Kalliokoski, sobre la poca demanda en el sector primario que han tenido estas ayudas a la creación de empresas. Un hecho que nos puede hacer pensar que en este sector hay una falta específica de espíritu empresarial. Ésta es precisamente una de las cuestiones que aborda Gerard McE-lwee en sus trabajos de investigación. Como él apunta en el artículo publicado al respeto1, las motivaciones históricas de los campesinos para mantener su explotación tienen muchas más implicaciones que las puramente financieras. Además, la reforma de la PAC, puede haber contribuido a que los campesinos hayan estado al margen de las fuerzas del mercado, un factor que cambiará si se modifican las políticas de subsidio y que obligará a los agricultores y ganaderos a buscar nuevas fórmulas para sobrevivir y hacer sobrevivir su negocio. Apunta el estudio que para qué un campesino tenga éxito emprendedor es imprescindible que haya desarrollado conciencia estratégica y tenga la capacidad y las habilidades para desarrollarse.

Igualmente, se han identificado los requerimientos (en el con-texto del Reino Unido) que determinan que se desarrollen oportu-nidades de negocio; la cooperación y las habilidades para trabajar en equipo, la habilidad de innovar y de tomar riesgos y la capacidad de liderazgo son necesarias para que los campesinos desarrollen y tengan éxito en su negocio. Además, se apunta que la agricultura y la ganadería han estado marginadas a la hora de implementar po-líticas de apoyo a la emprendeduría. Y en el caso del Reino Unido,




| 77 |

se aconseja que este tipo de apoyo tendría que establecerse, ya que la emprendeduría agraria juega un papel muy importante en la eco-nomía del país. Por este motivo, si se espera que el sector responda a las exigencias del mercado diversificando su actividad y, por tanto, haciendo que los campesinos se conviertan en emprendedores en la generación de nuevos negocios, es necesario que se establezcan este tipo de ayudas y que además, se oriente al campesino en aspec-tos relacionados con el mercado productivo y el trabajo de equipo o en red. Igualmente, y asumiendo que el sector del campesinado no es homogéneo y que la emprendeduría agraria es un caso espe-cífico en lo que se podría llamar “disciplina de la emprendeduría”, queda muy claro que las habilidades que tiene que desarrollar un campesino dependen de muchos factores contextuales y de las inclinaciones de cada persona. El artículo concluye que para el desarrollo de la actividad agraria será necesario desplegar políticas y estructuras de ayuda que fomenten la diversificación, no sólo en el contexto del Reino Unido, sino de todos los países afectados por la PAC. Uno de los principales retos para el sector será encontrar los mecanismos que permitan a los campesinos desarrollar sus habilidades emprendedoras. Y eso requiere apoyo económico y un mayor énfasis en las acciones destinadas a mejorar la formación del sector en este campo.

En el caso del CIVAM la atención se pone sobre todo en el tipo de empresas que se establecen en el medio rural, una visión que prioriza el territorio, antes que la actividad empresarial. Los medios son similares a los que nos ha explicado Geremia Gios, o Jusso Kalliokoski, pero los objetivos están primeramente enfocados a resolver las necesidades del territorio. Eso tiene bastante que ver con lo que han apuntado las primeras indicaciones de Gerard McE-lwee sobre el concepto de “ruralidad sostenible”. Para el CIVAM, las empresas que se implanten en el medio rural tienen que ser fundamentalmente microempresas; las empresas mayores no tienen sentido en un contexto de mercados de proximidad y que responden a las necesidades de cada región. Este criterio es fundamentalmente un criterio de sostenibilidad territorial que es

prioritaria para el CIVAM y que sirve para todos los sectores, ya sean empresas agrícolas o ganaderas (que proveen a la población local, los comedores escolares, las residencias de abuelos, etc.), ya sean empresas de energías renovables o de biocombustible (que proveen a los campesinos, las viviendas más próximas, etc.), o sean empresas de servicios.

La filosofía del CIVAM se basa en esta unidad territorial autosu-ficiente y autoabastecida, sobre la cual las empresas se crean para dar respuesta a unas necesidades existentes; estas empresas son por definición sostenibles y rentables.

Es evidente que esta filosofía va necesariamente relacionada con un cambio de voluntades y valorización social, que no siempre la población ha asumido. Por eso, el CIVAM invierte también esfuerzos en acciones de sensibilización. Un ejemplo son los comedores escola-res, en los que se trabaja con niños y adultos para que más allá de los costes financieros, se tengan presentes los valores sociales, familiares, nutricionales y de corresponsabilidad con el desarrollo del medio.

Otro factor importante a tener en cuenta es la percepción social de la emprendeduría. En este sentido, las políticas y estrategias a seguir también tienen mucho que decir. En el caso de España, por ejemplo, sería discutible si el papel del emprendedor recibe apo-yo por parte de la sociedad, o si por contra, son más aceptadas posiciones ocupacionales conservadoras que tienden a asumir la seguridad laboral, salarial, con el mínimo riesgo, como un valor prioritario y excluyente. También tendría que valorarse si, en un contexto rural, este posicionamiento social es todavía más acen-tuado, y por tanto, más proclive a generar pocos emprendedores, o cuando menos, a desfavorecer la actividad emprendedora, que por definición es más arriesgada, innovadora y acondicionada a la inseguridad que generan los mercados. Y en el caso específico de la actividad agraria, también se tendría que tener en cuenta de qué manera los últimos años de reestructuraciones y declive han contribuido a consolidar la idea de que la actividad no tiene futuro, y cómo esta idea ha condicionado a su vez, la posible implantación de nuevas explotaciones y empresas.



| 79 |

El principal objetivo de las jornadas era contar con un grupo diverso de experiencias procedentes de países de toda Europa de las cuales pudiéramos aprender, y extraer metodologías de trabajo, conocimientos aplicables a nuestro contexto o

sencillamente entender la realidad de la cual procedían para analizar con más criterio la nuestra propia. La naturaleza de las experiencias era diversa: el caso del Valle del Leno es una iniciativa regional que está dando buenos resultados, al mismo tiempo que impulsada por la administración y el tejido asociativo local; la experiencia asociativa y de trabajo en red de la Federación del CIVAM en Francia es interesante por el hecho de haber conseguido implantarse en el territorio y generar una corriente activa de trabajo a favor del medio rural; el proyecto de fomento de la emprendeduría rural impulsado por el grupo Leader fin-landés es un caso de buena práctica que está extendiéndose en diversas regiones del país; y finalmente, una aproximación teórica del modelo de desarrollo sostenible en una región rural de Inglaterra. Todas ellas han intentado responder a las premisas de innovación, transferibilidad y replicabilidad, dentro de los límites de las peculiaridades de cada territorio y de cada momento.

CASOS PRÁCTICOS



| 81 |

4.1. VALLE DEL LENO, ITALIA

EL PACTO TERRITORIAL

El proyecto que se está llevando a cabo en el Valle del Leno se basa en la implantación de un pacto territorial con una concepción de de-sarrollo que se podría considerar como “bottom-up” en términos an-glosajones, es decir desde abajo (el Valle del Leno y sus municipios) hacia arriba (instancias superiores, en este caso el campo administra-tivo de la provincia de Trento). El instrumento de pacto territorial se ha aplicado en diversos territorios italianos donde se considera que hay un retraso en el desarrollo o que son territorios marginales. En el pacto intervienen diferentes actores (mesa de concertación) que representan las fuerzas sociales y económicas de la zona. Una vez constituido el Pacto, éste se dota económicamente en función de la población y de los recursos económicos que destina la provincia al desarrollo económico. Lo que cambia de territorio en territorio es que la destinación de estos recursos la deciden los integrantes de la mesa y puede ser diferente a las prioridades establecidas por la provincia de la que forma parte el territorio en cuestión.

En el caso del Valle del Leno, además, se constituyó una Fun-dación a partir del capital de una banca cooperativa de crédito local. Eso ha hecho posible que cada año el valle disponga de una cantidad estable de dinero (unos 100.000€ aproximadamente) para sacar adelante acciones.

El Valle del Leno está integrado por tres municipios donde vi-ven unos 3.500 habitantes, y se caracteriza por una baja densidad demográfica; una importante dispersión de los núcleos habitados; la dificultad de acceso al centro urbano de la provincia; unas condi-ciones orográficas y climáticas limitantes; y una gran marginalidad con respecto al acceso a los servicios. Como consecuencia de todos estos factores, la región es muy poco activa y la creación de empre-sas prácticamente inexistente. Es lo que se podría definir como un territorio marginal inmerso en una espiral de marginalidad.

Los efectos del Pacto Territorial han sido claros. En primera instancia, se ha conseguido cuadruplicar el volumen de inversión que se hacía en el territorio y gracias al análisis de necesidades, potencialidades y fórmulas innovadoras (a menudo extraídas de la búsqueda de buenas prácticas en otros territorios) se han podido crear 30 nuevos puestos de trabajo provisionales, y 60 consolida-dos. Estos puestos de trabajo pertenecen a sectores muy diversos y dan ejemplo de que la generación de ocupación en el ámbito rural tiene que enfocarse con una visión transversal y diversa, respondiendo de forma muy directa a la detección de carencias y necesidades. Por ejemplo:• Se detectó una gran carencia de servicios de atención a los

niños en edad preescolar, debido a que el número de niños no era suficientemente grande como para contar con un jardín de infancia convencional. En este caso se importó una experiencia de Alemania, la llamada “mama de giorno” (“mama de día”), en el cual una madre se hacía cargo en su casa de cuatro o cinco niños. La madre en cuestión tiene que participar previamente en un curso de formación de 800 horas y está tutelada por una institución externa que controla la calidad del servicio. De esta manera se han creado tres puestos de trabajo.

FIGURA 5. VALLE DEL LENO

Fuente: foto particular



| 83 |

• En el área de servicios turísticos y medioambientales se de-tectó que había un elevado número de turistas que iban a la montaña utilizando su propio vehículo. Cerraron la carretera al acceso público y ofrecieron la posibilidad de utilizar un servicio de vehículos locales.

• En el área del sector primario se está trabajando con las ex-plotaciones ganaderas que no eran rentables y se les ofrece la posibilidad de formarse para producir quesos y acompañarlos en el proceso empresarial. Con eso consiguieron mantener cinco explotaciones y se han creado dos nuevas.

• En este momento, han empezado una acción nueva encamina-da a responder a las necesidades de atención de la gente mayor.

La generación de estos puestos de trabajo va siempre acompa-ñada de un esfuerzo en la formación, a la cual se destinan buena parte de los recursos de la Fundación. Se trata de un servicio de formación individualizado que se hace en el mismo sitio, sin enviar a la gente fuera o esperar que haya un grupo de personas interesadas, ya que normalmente las demandas de formación son muy concretas y destinadas a una única persona. Este sistema ha incentivado la creación de aproximadamente la mitad de los pues-tos de trabajo generados durante los años de existencia del Pacto.

Los esfuerzos para atraer gente al valle también se han focaliza-do a destinatarios específicos. Para no errar el tiro, se ha intentado hacer llegar información a todas las personas que tenían vínculos familiares con el valle y que habían emigrado alrededor del mundo. Los receptores de esta información han sido los hijos y sobrinos de cerca de 10.000 personas que tienen raíces en el territorio.

En otro sentido, el proyecto también ha incidido en sistemas locales de cooperativismo. La provincia del Trentino es una de las zonas de Italia con más cooperativismo. Aproximadamente el 90% de los productos agrarios se comercializan a partir de coope-rativas y el 70% de la financiación se vehicula a través de éstas. Eso ha provocado que la dimensión de la mayoría de cooperativas haya crecido mucho y que el sistema de funcionamiento se haya

burocratizado. Ambos factores han hecho que en algunos casos este sistema tradicional no responda a las necesidades concretas de los territorios. Por eso, desde el Valle del Leno están trabajando para encontrar nuevas fórmulas de cooperativismo, más flexibles y adaptadas, que a menudo se generan a partir del establecimiento de redes de empresas locales, basadas en una colaboración informal o de confianza mutua.

El hecho es que todas las acciones empresariales han tenido sus frutos, y aunque el número de puestos de trabajo generados es modesto, al tratarse de una comunidad de pocos habitantes, la incidencia ha sido grande. El impacto se ha hecho notar no sólo en la generación de puestos de trabajo (90 nuevos puestos de trabajo entre fijas y temporales), sino también en la reversión de la ten-dencia poblacional decreciente, en gran parte debido al aumento de nuevos nacimientos (que ha pasado de ser nulo hace quince años, a incrementarse en quince o veinte nacimientos anuales en los últimos años).

Seguramente incentivada por estos resultados, la población local también se ha implicado activamente en el proyecto, especial-mente a través de asociaciones que de forma voluntaria cubren al-gunas necesidades. En el municipio de Vallarsa (integrante del Valle del Leno), para dar un ejemplo, son 1.500 habitantes y existen 40 asociaciones que actúan en ámbitos tan diversos como la atención de primeros auxilios, la atención a la gente mayor, la cultural, etc. El año 2009 se calculó cuál era la tarea real de estas asociaciones, y llegaron a la conclusión de que era equiparable al trabajo que harían quince personas ocupadas a tiempo completo. El clima de participación, por tanto, es importante y muy extendido.

Todo esto ha facilitado que el Valle del Leno salga de esta es-piral de marginalidad, para entrar en otra espiral, que podríamos definir de optimismo.



| 85 |

4.2. NORTH SAVO, FINLANDIA

UN PROYECTO DE COOPERACIÓN INTERTERRITORIAL.

“MANTENIENDO VIVO EL MEDIO RURAL.

JÓVENES Y PROFESORES APRENDIENDO

SOBRE OCUPACIONES RURALES”

El proyecto que nos traen de Finlandia focaliza sus esfuerzos a pro-mover la emprendeduría en el mundo rural a partir de un sistema de prácticas en empresas locales destinado a jóvenes de secundaria y bachillerato. El objetivo es familiarizar a los jóvenes de las zonas rurales y a sus profesores en las diferentes ocupaciones que pueden encontrar en su entorno, y que a menudo están relacionadas con empresas que trabajan en el bosque, en el puerto, en la agricultura o en la construcción agraria con el propósito de animarlos a buscar trabajo o crear empresas en el medio rural.

El trabajo se ha hecho desde los diferentes grupos Leader finlan-deses y el Consorcio de Educación existente en la zona de Savo. La metodología de trabajo se ha basado en el fomento de una red entre las empresas y las escuelas. Las empresas proporcionan conocimientos y éstos se introducen en diferentes asignaturas con la intención de que los alumnos conozcan mejor los negocios locales, las posibilidades de realizar prácticas en estas empresas, y a la vez se interesen más y valo-ren su sitio de residencia; y de que la emprendeduría sea más atractiva.

La valoración que hacen desde los grupos Leader del proyecto es que los objetivos se han cumplido con creces. Las escuelas (se inició el proyecto con siete escuelas piloto), empresas, y granjas que han participado en el proyecto lo han considerado muy positivo y la temática tratada como prioritaria. La previsión para el futuro, es transferir esta experiencia hacia otras regiones, hecho que también se considera un objetivo prioritario del proyecto.

En otro sentido, y también con buenos resultados, se está apli-cando en las regiones rurales finlandesas lo que se llaman contratos rurales. Una fórmula contractual entre el sector público, privado y otros agentes locales, que tienen por objetivo, encontrar fórmulas imaginativas e innovadoras para organizar los servicios en el ámbito

FIGURA 6. TIPOLOGÍA DE LAS ZONAS RURALES DE FINLANDIA (2006)

Fuente: presentación del ponente

rural. Esto se traduce en un incremento de personas ocupadas que ofrecen sus servicios de forma comunitaria. Se trata, por tanto, de contratar a una persona entre diferentes entidades que necesitan sus servicios pero no a tiempo completo. De esta manera, una entidad sólo tiene que hacerse cargo de una parte del sueldo de esta perso-na, que es compartida con otras entidades. La persona en cuestión, sin embargo, acaba teniendo un contrato a tiempo completo que le permite ganar un sueldo íntegro. Esta fórmula ha tenido también muchos buenos resultados.

El éxito de los dos proyectos, según Juuso Kalliokoski ha teni-do mucho que ver con la implantación de los grupos Leader en el mundo local, y el trabajo que se ha hecho desde estos grupos para conocer el territorio, los agentes que forman parte y el contexto específico en el que se han llevado a cabo.

ÁREAS CENTRALES RURALES 142

ÁREAS URBANAS 58

ÁREAS RURALES ESCASAMENTE POBLADAS 143

ÁREAS RURALES ADYACENTES A URBANAS

LÍMITES MUNICIPALESLÍMITES REGIONALES

89



| 87 |

4.3. LANCASHIRE, INGLATERRA

APROXIMACIÓN TEÓRICA PARA CREAR UNA ESTRATEGIA

DE DESARROLLO DESDE ABAJO HACIA ARRIBA:

APRENDIENDO DE LA EXPERIENCIA DE UN PUEBLO

Tenemos del Reino Unido, una aproximación metodológica de un caso de estudio, el objetivo del cual es definir cuáles pueden ser las políticas de emprendeduría adecuadas para dar apoyo a aquellas regiones que no cumplen el paradigma de éxito en el medio rural, es decir, aquéllas que no tienen un atractivo especial, que no han podido cumplir con un estándar de marketing como sería el caso de los Alpes, los Pirineos, etc. y que no tienen unos recursos naturales especialmente destacables. También se quería conocer por qué den-tro de una misma región, unos pueblos eran más emprendedores que otros, qué factores lo determinaban.

La zona de estudio en cuestión es Lancashire, una región de In-glaterra bastante extensa, situada en un contado muy rural. Parte de esta región está situada en la costa y acoge un importante número de personas de edad avanzada procedente de un contexto urbano, y que buscan una calidad de vida mejor. Algunos de los pueblos de la región son más emprendedores que otros, y algunos han adoptado un modo de desarrollo poco sostenible, aunque se han invertido cantidades ingentes de dinero para mantener este desarrollo.

Para el estudio se ha supuesto que los habitantes de esta región quieren un desarrollo sostenible y se ha entrevistado a personas de dos pueblos diferentes dentro de Lancashire, uno típicamente empren-dedor y uno que no lo es. En el estudio se han hecho tres preguntas:

• ¿Qué consideráis que es necesario para ser sostenibles (en diez, quince y veinte años)?

• ¿Cómo podemos aprender unos de los otros?• ¿Cuál tendría que ser un futuro normativo para vuestro

pueblo?

Las respuestas que se relacionaban con los factores que pue-den contribuir a este desarrollo sostenible hacían referencia a:

• Datos de población• Necesidad de tiendas y servicios como estaciones de servi-

cio o equipamientos públicos• Negocios• Servicios a los niños, servicios educativos y jardines de

infancia• Servicios médicos y sanitarios• Equipamientos religiosos• Equipamientos recreativos (parques, plazas ...)• Clubes religiosos y sociedades• Transporte público (autobuses, trenes)• Servicios de emergencias

Se preguntó entonces cuál es la estrategia para conseguir todas estas cosas. Las respuestas fueron muy diferentes, pero la pregunta a la que muchos remitían es “quién paga”, quién provee todos estos bienes, servicios, equipamientos, etc.

80%

60%

40%

20%

0

-20%

-40%

-60%

-80%

RURAL

-23%

-40%

-2% -6% -4%-11%

24%

4%

-23%-19%

61%

URBANOFuente: elaboración propia a partir de datos de la “Commission for Rural Communities”

FIGURA 7. PORCENTAJE DE CAMBIO EN LA PROVISIÓN DE SERVICIOS (2000-2010)

BANCOS

CAJEROS

MÉDICOS

CENTROS DE TRABAJO

GASOLINERAS

CORREOS

ESCUELAS PRIMARIAS

ESCUELAS SECUNDARIAS

SUPERMERCADOS

73%

57%

13%

-15% -15%

-56%



| 89 |

Gerard McElwee deja una pregunta al aire, y que hace referen-cia en último término a la esencia de su pensamiento con respecto al desarrollo rural sostenible. Considera que para conseguir este desarrollo es necesaria una aproximación que parta de la base o de la unidad básica. No tenemos que hablar ni de un país, ni de una re-gión, sinó de cada pueblo en concreto. Cada pueblo entendido como una entidad específica y particular. En los próximos años vendrán cambios estructurales y recortes en las políticas de subsidio que impedirán que el desarrollo pueda entenderse de otra manera. Por tanto, la responsabilidad sobre el desarrollo de un pueblo recaerá sobre los mismos protagonistas. Tendrá que ser un cambio orgá-nico, que nos hará entender la sostenibilidad y el desarrollo desde una perspectiva diferente, y en todo caso, desde la base.

Esta aproximación teórica es difícil de entender sin hablar de casos prácticos, y aunque las experiencias del Valle del Leno, de Finlandia y del Languedoc-Roussillon tienen en común una base local, de participación de la población, y de respuesta a las nece-sidades del territorio, también es cierto que en todos los casos las iniciativas han sido impulsadas por actores organizados que no son los mismos emprendedores. Además, se ha hablado en todo momento, de la necesidad de reconocimiento externo, de inversión externa, para crear, al menos, un contexto favorable. En este caso, el punto de divergencia entre la visión académica de Gerard McE-lwee y el resto de ponentes es sustancial. Tienen que ser la misma población la que perciba la necesidad de un cambio de estrategia, y tiene que ser esta misma población la que tome (con apoyo de la administración) las riendas de la emprendeduría.

4.4. GARD, FRANÇA

CIVAM, CENTRO DE INICIATIVAS PARA LA VALORACIÓN

DE LA AGRICULTURA Y EL MEDIO RURAL

La federación del CIVAM puede considerarse por ella misma una experiencia de buenas prácticas. Esta entidad, que agrupa a más de 250 asociaciones de toda Francia y que cuenta con más de 50 años de experiencia, ha sabido encontrar su sitio dentro del medio rural y agrario. Nació en la década de los años 50 del siglo pasado dentro de los movimientos de educación popular con la voluntad de dar formación a las familias de agricultores y ganaderos franceses más allá de la educación obligatoria (que limitaba la edad de escolarización obligatoria a los catorce años). En aquel momento, los profesionales de la enseñanza agraria consideraron necesario crear una entidad que pudiera dar forma-ción a este colectivo de forma gratuita con el fin de modernizar la ganadería y la agricultura, y que la educación llegara de forma laica e igualitaria a todo el mundo. Los alumnos y alumnas que recibían la formación se organizaron también como colectivo

FIGURA 8. SESIÓN FORMATIVA EN EL CIVAM

Fuente: CIVAM



| 91 |

formando asociaciones con un consejo de administración que les permitiera funcionar. De esta manera nace el CIVAM, como una entidad que agrupaba a un cuerpo técnico de profesores, que al mismo tiempo eran funcionarios del estado, y un consejo administrativo, formado íntegramente por campesinos. El obje-tivo era común: popularizar la enseñanza agraria para mejorar la producción de las explotaciones.

En la década de los años 70 aparecen en Francia nuevas leyes sobre la formación profesional agraria. Esto provocó que muchos profesores se trasladaran a los centros de educación nacional, de forma que algunos proyectos en el marco del CIVAM se quedaron sin educadores y de alguna manera “desamparados”. Esta situación hizo que algunos miembros del CIVAM se plantearan un nuevo futuro y aunque continuaron impartiéndose cursos más adaptados a las necesidades, el colectivo de campesinos cada vez fue tomando un papel más relevante, hasta que finalmente el cuerpo técnico de educadores fue eliminado. Esto sucedió paralelamente con un cambio de actores en el medio rural. Los campesinos están, pero también hay otras actividades que empiezan a desarrollarse y que diversifican el escenario. De esta manera, el rango de acción del CIVAM también se vio invertido en esta diversificación.

La situación que se da en los años 80 es la que de alguna mane-ra deja ya entrever lo que será el CIVAM de hoy en día y que por el momento en el que se dio puede considerarse como avanzada a su tiempo. Muchos agricultores y ganaderos que forman parte de la organización vieron que si querían continuar viviendo de esta profesión sin producir de forma intensiva tenían que poner en valor la producción de calidad, los productos del territorio y la producción respetuosa con el medio ambiente. Para hacerlo, los cursos y enseñanzas que se organizaban desde el CIVAM se enfocaron en esta dirección.

La evolución del CIVAM, a pesar de ser avanzada a su tiempo, ha seguido el camino del resto de experiencias que asistieron en las jornadas. Los planteamientos originales del CIVAM, que dirigían la formación y los proyectos con una visión paternalista

(de arriba hacia abajo), han dado paso a nuevos conceptos que dirigen la formación según los diferentes proyectos; con un fun-cionamiento en red; según las necesidades del territorio y de la gente que vive; y con autonomía de los agricultores y ganaderos y de los otros actores que desarrollan su actividad en el medio rural y que son siempre los protagonistas y los primeros impulsores de todas las acciones.

Tal y como lo hicieron en los años 80, el CIVAM continúa siendo una organización pionera en el desarrollo de estrategias y acciones en el medio rural. Sus iniciativas tienen tendencia a extenderse hacia otros territorios y a menudo han sido un punto de inspiración para muchas otras organizaciones.

De esta manera, hoy el CIVAM trabaja en numerosísimos pro-yectos extendidos por todo el territorio francés y que atienden a la diversidad actual del medio rural siempre siguiendo valores de sostenibilidad ambiental, equidad social e innovación.

En la práctica, los proyectos del CIVAM hacen referencia a acciones diversas, que se encuentran, todas ellas, en la actualidad del desarrollo rural: mercados de comercialización corta y venta directa; introducción de productos locales y ecológicos en los co-medores escolares del territorio; instauración de puntos de venta colectivos para la producción local; instauración de energías reno-vables; producción ecológica; educación al consumidor; trabajo cooperativo, etc.

El CIVAM demuestra así cómo un organismo autónomo e in-dependiente, con un alcance territorial muy amplio, pero basado en las especificidades locales, puede organizarse con el objetivo específico de poner en valor el mundo rural, sus potencialidades económicas y la gente que vive. El CIVAM ha sabido además, evo-lucionar y cumplir con la voluntad y las necesidades cambiantes de los campesinos y de las personas que viven en el mundo rural, jugando un papel clave y generando un movimiento colectivo y social a su favor.



| 93 |

Las diferentes experiencias invitadas a las jornadas han puesto de manifiesto que existe una aproximación me-todológica para poner a la luz posibles estrategias para generar y promover la ocupación en el medio rural. Esta

aproximación responde al contexto en el que se encuentran hoy las diferentes regiones rurales europeas y sigue unos criterios comu-nes que de forma genérica se corresponden con lo que apuntaba la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico en su informe sobre el nuevo paradigma de la ruralidad en el 2006.

Hay una coincidencia general a focalizar la atención en las especificidades del territorio, ya que es éste el que en definitiva tiene la clave de su propio desarrollo. Lo que los expertos han llamado en términos anglosajones una estrategia “bottom-up”, quie-re decir muchas cosas: no sólo que es el mismo territorio, con sus valores y singularidades, el que tiene que aportar las oportunidades para generar nuevos puestos de trabajo, sino también que tienen que ser los mismos habitantes del territorio los que voluntaria-mente tomen la opción de ser emprendedores y generar nuevas actividades de manera individual y/o colectiva.

CONCLUSIONES En este mismo sentido tienen que estar enfocadas las políticas públicas para fomentar esta actividad emprendedora. No se trata por tanto, de aportar subsidios a unos productos resultantes (sea de la actividad agraria, silvícola, de servicios, etc.), sino de apoyar la creación de empresas, la transferencia de conocimiento según las necesidades de cada sector, y de generar un contexto adecuado para que el medio rural sea lo bastante atractivo para cualquiera emprendedor que quiera establecerse y desarrollar un proyecto de negocio y de vida.

Este atractivo se genera en primer lugar si el medio rural pue-de garantizar unos niveles de calidad de vida similares a los del medio urbano. Esto no significa que un pueblo tenga los mismos servicios que una ciudad, pero sí la accesibilidad a unos servicios e infraestructuras mínimos a todos los niveles (educación, sanidad, movilidad, servicios de ocio y culturales, etc.). Evidentemente, la administración juega en esto un papel crucial, pero es también fundamental la implicación social, del sector privado y de las pequeñas administraciones locales, trabajando en colaboración, para encontrar fórmulas que permitan superar las limitaciones que confieren el reducido peso demográfico, la dispersión pobla-cional, los condicionantes geográficos, etc.

El concepto de desarrollo sostenible, que en los últimos años está consiguiendo confirmarse como decisivo y estratégico, es un determinante de la dirección a emprender. En este sentido, hay que apuntar dos elementos clave: por una parte, centrar la atención en aquellos recursos que pueden traducirse en oportunidades para generar retribuciones y puestos de trabajo en un territorio. Y por otra, la opción de una comunidad a escoger el tipo de empresas que responden a los parámetros de sostenibilidad, y que en últi-mo término son aquéllas que resuelven las necesidades del mismo territorio o necesidades locales. Estos dos elementos, confluyen en un mismo punto. Los recursos locales (adquiridos o producidos) son al mismo tiempo un bien a mantener y un factor de desa-rrollo. Una retroalimentación perfecta que tendría que llegar a un punto de equilibrio, el de la sostenibilidad territorial.



| 95 |

Se ha hablado de territorios exitosos (en cuanto a oportunida-des laborales y de generación de nueva ocupación) y de territorios marginales o deprimidos. El punto de partida para generar nuevos puestos de trabajo y oportunidades laborales es muy diferente. Unos, seguramente, tienen las potencialidades bien definidas y tienen que afrontar retos específicos en términos de sostenibili-dad. En el otro extremo, hallamos los territorios deprimidos, que giran en una espiral de marginalidad, una retroalimentación en negativo que hay que invertir apuntando simultáneamente a di-ferentes flancos que tienen que ver con las necesidades locales, las capacidades de las personas que lo habitan, la generación de un contexto de calidad de vida adecuado, y las inversiones necesarias para formar y transferir conocimiento, según las aptitudes y las capacidades de cada una de las personas que tienen que contribuir a la reversión de la espiral.

La estrategia óptima y más efectiva parece ser, en definitiva, la del desarrollo entendido desde la base, desde el mismo territorio, desde la comunidad que lo habita, y que propone lo que tienen que hacer las administraciones. Primero las locales, que son las que lo palpan. Y después, las de un estamento superior, que tienen que adaptarse, y por tanto, generar políticas flexibles capacitadas para entender y responder adecuadamente a las especificidades locales. Se trataría, en definitiva, de un cambio de percepciones a nivel general, y del sentido de entender la ruralidad.

Este cambio orgánico y de base, a un nivel integral, es del todo necesario. No sólo porque las políticas que toman la dirección con-traria (de arriba hacia abajo) pueden interferir en las capacidades y el espíritu emprendedor de una sociedad, sino también, porque la suerte que puede correr un territorio en términos de desarrollo local y por tanto también, en términos de generación de ocupación y emprendeduría, dependerán en última instancia de los protago-nistas de los proyectos emprendedores.

En el mismo sentido, se hace evidente la paradoja que la ad-ministración se esté preguntando cuáles son las políticas que se tienen que aplicar en términos de promoción de la emprendeduría,

si la emprendeduría como tal está socialmente estigmatizada, cuan-do al mismo tiempo se percibe al emprendedor como alguien que toma riesgos innecesarios y se atiende a una visión negativista, que tiende a magnificar las posibilidades de fracaso. El cambio de esta percepción incumbe a la misma sociedad, es un cambio cultural, pero también es cierto que las capacidades del emprendedor para entrar en simbiosis con el territorio, y una vez más, responder a sus necesidades pueden hacer variar la percepción social que se tiene de la nueva empresa. Por este motivo es esencial que se valore el papel del emprendedor, tanto desde el punto de vista económico, como social, y que se apoyen especialmente aquellos proyectos que puedan contribuir a desarrollar de forma sostenible un territorio y mejorar la calidad de vida de la comunidad que vive.

Así, podríamos decir que la correlación de papeles está cam-biando o lo tendría que hacer. La administración dejaría de jugar un papel paternalista o tutelador, para convertirse en un organis-mo de apoyo, con capacidad para generar políticas adaptables y flexibles y con una cabeza visible, la de la administración local, como portavoz de las necesidades territoriales. El territorio y sus habitantes, en cambio, dejarían de tener un papel pasivo, y se con-vertirían en protagonistas e impulsores de este cambio orgánico, que contribuiría a conducir el territorio hacia un desarrollo soste-nible, libre y con capacidad para decidir su futuro de acuerdo con su misma naturaleza y potencialidades.



| 97 |

REFERENCIAS BIBLIOGRÀFICAS

McElwee, Gerard, “A taxonomy of entrepreneurial farmer”, International Journal of Entrepreneurship and Small Business, Vol. 6, Núm. 3, 2008, pág. 465-478.

McElwee, Gerard, Annibal, Ivan, “Business support for farmers: an eva-luation of the Farm Cornwall project”, Journal of Small Business and Enterprise Development, Vol.17, Núm. 3, 2010, pág. 475-491.

McElwee, Gerard, y Bosworth, Gary, “Exploring the Strategic Skills of Farmers Across a Typology of Farm Diversification Approaches”, Journal of Farm Management, Vol.13, Núm.12, 2010, pág. 819-838.


VVAA, “SERA Report. Study on Employment in Rural Areas Final Delive-rable”. European Commission – Directorate General for Agriculture. 2006.

VÍNCULOS DE INTERÉS

• Áreas rurales. Ministerio de Agricultura y Bosques de Finlan-dia: http://www.mmm.fi/en/index/frontpage/rural_areas/ruraldeve-

lopmentprogrammes/strategyandprogramme20072013.html

• Centro de Iniciativas para la Valorización de la Agricultura y el Medio Rural de Gard: http://www.civamgard.fr/

• Commission for Rural Communities (Reino Unido): http://

ruralcommunities.gov.uk/

• Federación Nacional de los Centres de Iniciativas para Valorizar la Agricultura y el Medio Rural (FNCIVAM): http://www.civam.org/

• OCDE: Directorate for Public Governance and Territorial Deve-lopment. 2006. Disponible a http://www.oecd.org/document/7/0

,3343,en_2649_33735_37015431_1_1_1_1,00.html#chapter_1

• Pacto territorial del Valle del Leno: http://nuke.vallidelleno.it/

• Red Rural Finlandesa: http://www.maaseutu.fi/

BIBLIOGRAFÍAY VÍNCULOSDE INTERÉS



12/09

05/10ENTERPRENEURSHIP AND EMPLOYMENT PROMOTIONIN RURAL AREAS EVA TARRAGONA NEGRE

GOODPRACTICESCATALONIAAND THE ECONOMY



| 101 |

PRESENTATION

Rural areas account for more than 80% of the territo-ry of the European Union (as can be seen in figure 1) and house approximately 25% of its population. Cur-rently, they are the basis of a wide range of economic

activities that go beyond those strictly related to farming. In-dustrial centres, technology services, commercial forests, wa-ter and energy supply services, tourist resorts, ski slopes, ag-ricultural crops, social networking... altogether conforms the economic and social framework existing today in rural areas. In another sense, world trade globalization, lower costs of transport, significant changes in consumer preferences, planned enlargement of the EU, new Common Agricultural Policy (CAP) and an aging population have seriously affected the whole bulk of rural Europe.

The activity dynamism in rural areas depends on a wide range of factors that has to do with the existence of a proper context, with potential to bring out and exploit opportunities, the existence of a critical mass of population, the quality of life of the place itself... All of them should converge in a more or less proclivity to gener-ate a dynamic situation. To meet the new challenges, the European

governments’ patterns of action towards the revitalization of rural areas have begun to change. To create new policies, some coun-tries have already realized that traditional sectorial policies need to be upgraded or even replaced and that new condicitionants of rural areas require specific instruments. Thus, part of the new lo-cal development strategies entangle comprehensive actions, new public-private partnerships and proposals with local basis.

FIGURE 1. CLASSIFICATION OF TERRITORIAL STATISTICAL UNITS ACCORDING TO OECD DEFINITION

Font: SERA report, 2006, from EUROSTAT, SIRE database

PU (PREDOMINANTLY URBAN)

SR (SIGNIFICANTLY RURAL)

PR (PREDOMINANTLY RURAL)



| 103 |

Under these new standards, these policies are born altogether with a change in the social and economic profiles and networks of many rural economies. There is a growing tendency to support investment policies, rather than subsidy policies. Rural develop-ment processes are moving beyond the classic and institutional frameworks of knowledge designed in a certain moment to repre-sent and understand the traditional rural economy, as these were linked to a major project of modernization of European agriculture. This means that sectorial approaches are no longer enough to un-derstand the multiple interactions between agricultural activities, economic activities and other rural people.

The Organization for Economic Cooperation and Development (OECD) in its report “The New Rural Paradigm: Policies and Gov-ernance” summarizes these new paradigms of rural development in the following points (see also table 1): • Change from subsidy policies to investment policies in more

productive activities in rural areas.• Focus towards particular and local premises to generate

competitive advantages and new opportunities: cultural heritage, natural or local production.

• Increasing attention to public goods that can indirectly pro-mote local businesses.

• Change from sectorial policies to territorial policies, includ-ing efforts to integrate different sectorial policies at regional and local levels, as well as to improve the coordination of sectorial policies at the central governments.

• Decentralization of administration and, within some limits, policy design at the local administrative level.

• The rise of new public-private partnerships for development and implementation of local and regional policies.

With this theoretical framework, the seminar on “Best practices in entrepreneurship and employment promotion in rural areas” was organized by the Fundació Catalunya Europa and the Fundació del Món Rural. The present publication contains the main issues

discussed in different sessions and a brief analysis of different Eu-ropean realities of rural development and entrepreneurship; to sum up, which are the implemented policies to promote employment and entrepreneurship; what kind of projects are proposed; what are the new challenges that European countryside faces; and how can they be tackled in a comprehensive and integrative strategy. The goal of the publication, as well as the conference’s, is to show new visions and scenarios of rural development initiatives already being successfully implemented in other European countries, that at the same time, could be transferred to our country.

OLD APPROACH NEW APPROACH

OBJECTIVESEqualisation, farm income, farm competitiveness

Competitiveness of rural areas, valorisation of local assets, exploitation of unused resources

KEY TARGET SECTOR AgricultureVarious sectors of rural economies (ex. rural tourism, manufacturing, ICT, industry, etc.)

MAIN TOOLS Subsidies Investments

KEY ACTORS National governments, farmersAll levels of government (supranational, national, regional and local), various local stakeholders (public, private, NGOs)

TABLE 1. THE NEW RURAL PARADIGM

Source: OCDE Report “The New Rural Paradigm: Policies and Governance” (2006)



| 105 |

The European rural area is plural and diverse, but it has had to cope with a widespread crisis with numerous and similar points of encounter and similar contexts. The idea of organizing a seminar on good practices

comes from a desire to find methods and processes, adapted to local specificities, which might be transferable and applicable to new territorial areas that are both innovative and unique. The experiences presented here reflect this diversity of approaches, views and characteristics while also the diversity of people’s backgrounds representing each one of them, especially regarding their working speciality.

Juuso Kalliokoski came from Finland, as manager of the Ministry of Agriculture and Forestry and therefore representative of Finish Administration, one that faces the challenge of managing the most rural country of the European Union. From the United Kingdom, Gerard McElwee provided an academic vision as well as explained the best approach to generate employment in rural areas. Gerard McElwee is Professor of Rural Entrepreneurship at Nottingham Trent University. Raoul Battle-Font came from France, a member of

the National Federation of Initiatives’ Centres for the Assessing of Agriculture and Rural Areas (CIVAM), in the Gard. The Federation, established 50 years ago, brings together a significant number of associations widely distributed in French rural regions and has an important weight in the ideology and development of projects linked to employment generation. Finally, Gios Geremia came from Italy. Professor of Economics at the University of Trento, he is also closely linked to local politics of a small region in Trentino, in which it has been developed a quite unique experience to promote an endogenous and self-development process.

The diversity of countries was added to the diversity of personal profiles of the people intervening. France and Italy are two countries similar to Catalonia in terms of geographic data, but both have taken some advantage on issues such as rural associations and the protest ability of the primary sector, or the valuation of land and local prod-ucts. Finland on the other hand, is a paradigmatic case, which surely beats all rurality statistics. It is considered the most rural country in the European Union; it is also the country with more forest area and must face the challenge of managing the most dispersed and isolated population in Europe. Its extreme nature makes it an interesting case to learn from its way to confront this challanges. The UK by contrast, is not especially a rural country; its population is distributed between urban and rural areas in a more balanced way, but perhaps because of this, the challenges of rural communities are also of great importance when trying to distinguish and value those areas.

In order to establish cross-debates between the four cases, the text below is divided into three areas:

1. elements determining economic development and employ-ment generation in rural areas;

2. sectors with greater opportunities for entrepreneurship; and3. elements that build plausible and attractive rural entrepre-

neurship. After analyzing the answers to these points, we present summarized positions of different cases on each of these areas, as well as on other relevant elements like poten-tials of innovation, transferability and replicability.

INTRODUCTION



| 107 |

3.1. ELEMENTS DETERMINING ECONOMIC DEVELOPMENT

AND EMPLOYMENT GENERATION IN RURAL AREAS

IN DIFFERENT EUROPEAN COUNTRIES

In the collective imagination it usually dominates a homogene-ous image of rural areas: an area with significanta natural and landscape value, populated by people living primarily from agriculture and livestock activities, who take advantage of this

rich landscape through tourism activities. When thinking about the problems and needs that have to be dealt in this environment, it normally emerges a stereotypical image: the loss of population and of educated human capital, aging population, lack of diver-sification in employment, recession of agricultural and livestock farming, lack of services... But are European rural areas evenly meeting this reality? Is this a commonplace but not an accurate image? Or on the contrary, are these the factors that still, after years of debates, policies and actions inspired by them, still determine the development of rural areas?

In this sense, the speaches of all those attending the round ta-ble made us realize basically two aspects. The needs of rural areas across Europe still have much to do with this generic situation we all have in mind, but at the same time, the local heterogeneity is wide and therefore the approaches to solve these common deficien-cies are also diverse and varied, not on every country, but on every region, every territory, and every village.

Gerard McElwee explained it clearly. The ability to generate new businesses and jobs in rural areas is one factor that influences the development of all European rural areas without exception, and that determines their role in a general context not to be active. The problem is therefore focused, but it seems it is tackled wrongly, as well as we forget that the local socio-economic context, specific to each region, is crucial.

Therefore, when approaching the factors that motivate the ac-tivation of rural areas, several issues must be considered. First, we need to think if there is a general and accepted concept of what a sustainable rural area is. Is it the same, for example, a sustainable

KEY POINTS IN RURAL ENTERPRENEURSHIP

Fuente: Montanyanes



| 109 |

rural environment in Finland than in Spain? Are two close rural areas equally sustainable, when the first one is based on an inten-sive agricultural activity and the other on tourist activity? Because the answer is clearly ‘no’, the way to approach these two realities will be different and specific to each case.

A second question closely related to the above, is the tendency of policies to consider rural areas as homogeneous, when in fact they are not. There is a tendency to believe that the countryside is built almost entirely of agricultural and livestock businesses, but obviously there are other rural realities.

Nor can we forget that environmental sustainability should be an imperative today. This involves areas as diverse as food security, land use, transport, energy, etc.

Finally, there is a changing pattern of rural settlement. But not only of migration flows from rural to urban areas, but also in reverse. And in this case, we must ask ourselves how to help these new rural residents in the communities’ activity (see table 2).

Besides these issues Gerard McElwee arises within his field of research, there are two other fields of interest. On the one hand, the existence of businesses that are created and operate outside the law and, therefore, should raises the question on how to move this business from the informal economy to the formal one and to the success of the entrepreneur. On the other hand, how can be fostered businesses with social vocation and, therefore, meeting the needs of local communities.

Finally, Gerard McElwee makes a necessary observation to ad-dress that challenge, one that he has tried to develop in his field of research. There are rural areas that are already effective entre-preneurs. The consequent question would be: why so? How can knowledge be transferred to other such regions that are not so? Why are some regions more entrepreneurial than others? What are the factors that create these differences?

Given this conceptual and approach clarification, the others speakers explain and make it clear that indeed the factors influ-encing the development and activity in rural areas are repeated

in the other regions; but only if they are locally addressed, taking into account the specificities and peculiarities of each region, can give positive results.

Jusso Kalliokoski explains what the situation in Finland is. It is the most rural country in Europe, with an extreme climate and

PU SR PR

UE27 0,21 0,34 0,02

Germany 0,22 0,59 0,47

Austria 0,41 0,44 0,40

Belgium 0,25 0,45 0,65

Bulgaria 0,42 -0,37 -0,78

Denmarc 0,48 0,51 0,20

Slovakia -0,06 0,13 0,19

Slovenia 0,08 -0,11

Spain 0,36 0,58 -0,44

Estonia -1,91 -1,17 -1,16

Finland 0,98 0,05

France 0,28 0,52 0,13

Greece 1,02 1,01 0,32

Hungary -1,09 0,05 -0,29

Ireland 0,93 0,75

Italy 0,07 0,05

Latvia -1,58 -0,88 -0,74

Lithuania -0,6 -0,45

Luxembourg 1,42

Malta 0,77

Netherlands 0,61 0,9 0,64

Poland -0,12 0,22 0,29

Portugal 0,56 0,55 -0,4

United Kingdom 0,16 0,46 0,29

Czech Republic -0,31 -0,06 -0,08

Romania -0,58 -0,26 -0,34

Sweden 0,89 0,11

Cyprus 1,97

TABLE 2. POPULATION CHANGE (YEARLY AVERAGE, %) 1990-2000

Font: SERA Report, Eurostat Region Database

Notes: PR (predominantly urban), SR (significantly rural), PR (predominantly rural)



| 111 |

geography clearly determining the possibilities of agriculture and livestock farming. In Finland, there are considerable differences between rural areas, which also host a wide range of economic ac-tivities. Agreeing with Gerard McElwee, development approaches in each region vary according to their specificities, but in general terms, there is a trend to the loss of population, to the aging of rural communities, to the emigration from the regions of the east and north to southern cities, being many of the protagonists of this exodus young and educated.

Rural development policies in Finland follow the steps of the Local Government Development Programme, but these provide adaptation to the specific situation of each region through local programmes, although the government recognizes that the com-plexity increases when implementing them.

Raoul Battle-Font, from the Languedoc-Roussillon region, cor-roborates that the main problem that they face in rural areas is the loss of population; a trend that has been reverted in the region early this century, what is mainly attributed to government invest-ment in infrastructures and services to the population.

However, he considers that there are still significant de-ficiencies in the education of young people who will remain or settle in the countryside. In this sense, the organization that represents Raoul Battle-Font, CIVAM, has invested sig-nificant efforts in terms of education, especially for youth and women. To implement these education programmes they have received major grants from the European Social Fund. Geremia Gios, agreeing with McElwee’s point of view, talks about successful and not successful regions in terms of entrepreneur-ship. The valley from which he comes, Leno Valley, is part of the Alpine region, but contrary to what many may think, the Alps have experienced very different processes of development. Some regions have developed or even overdeveloped themselves (es-pecially those that have taken more out of ski resorts and tour-istic resorts; those who have managed to get revenue from high quality agriculture; or the territories at the base of the Valley,

where transport networks are concentrated); while others have experienced extreme depopulation processes. Therefore, even in the Alps, where generically developed regions prevail, oth-er regions (often side valleys where there is little tourism and agriculture) respond to the paradigm of depressed rural areas. Leno Valley includes three towns and 70 villages; about 3500 inhabitants live in an area of 80 km2 which is located at an alti-tude ranging from 1400 to 2500 meters. In the last 50 years, the region has lost 50% of the population, and in the last fifteen, 12%. This situation differs clearly from the average for the province of Trento, where the population has been increased by 20% in the last 50 years and 10% in the last fifteen. According to Gios, these differences are due to lack of investment on mobility and services infrastructures in this Valley.

However, Gios Geremia knows pretty well that even the most marginal regions may find interesting mechanisms to deal with a general situation of shortages; mechanisms that will be presented later and have allowed to revert to a large extent the difficult real-ity of the valley.

3.2. THE SPACE FOR EMERGING ACTIVITIES AND SECTORS

WITH GREATER ENTREPRENEURIAL POTENTIAL

Gerard McElwee does think that entrepreneurial success often depends on the support given by public institutions in the crea-tion and consolidation of new companies. But it is important to ask ourselves where to invest that energy. In this case, we should weigh whether that support has to be focused on specific sectors (new technologies, food, energy...); if it is appropriate to encourage strong economic development; or whether, by contrast, it is better to distribute energy in another sense, and support all businesses regardless of the sector, equipping them with the necessary tools to be successful, as well as to support the already established businesses, not just those of new creation. Gerad McElwee is in favour of the latter, with the clarification



| 113 |

that each region has certain potentials and needs and, therefore, some sectors achieve success more easily than others. In his regard, he is doing research on a specific sector, the primary one, but paying special attention to the creative and innovative companies. They are agricultural and livestock businesses that have made an effort to diversify its activity and are engaging in multi-activities (see figure 3). The project in which he is currently working provides a set of programmes based on action and learn-ing and is aimed at farmers who want to diversify their activities. Farmers work in groups and must attend six sessions in which they are taught around key issues for creating a company, such as strategic planning, working with computers and technologies, marketing, etc. Therefore, the priority, according to McElwee is

this transfer of knowledge, before making any analysis of why some sectors are successful in some regions and not in others, and of what are the areas that suit each country.

In Finland, having the largest forest area in Europe, it is clear that this sector is central. However, it has not been until the globali-zation of the economy that the strategic importance of these forests has been made clear; globalization has also involved a structural change in many sectors, as has happened in other European re-gions. Farms, for example, are declining in number but are increas-ing in size. In both sectors, the strategy is clear; it is necessary to increase competitiveness by improving the technology, products and encouraging cooperation between enterprises and training. In general and in the case of small and medium businesses, eco-nomic diversification is incentivized. This is what happens with traditional farming, which is becoming multisectorial agriculture, especially in the field of tourism.

Other sectors that had been important like the food industry, metal industry and mechanical industry, are heavily affected by the recession. However, there are sectors that are considered emerging ones. This is the case of renewable energy and welfare services, especially those aimed at meeting the needs of a growing aging population. In this case, it is interesting the data provided by Jusso Kalliokoski for Finland: 91% of the companies created to attend welfare and care services for elderly are run by women. In the case of CIVAM in France it is clearly committed to both sectors; a diversified primary sector that respects the environ-ment and aimed to meet local needs, and the renewable energy sector. The premises of CIVAM are simple but clear: the activity must serve rural economic profitability, production capacity, innovation, solidarity and above all the responsibility on the af-fected environment. It is important to maintain the unique rural nature, avoiding becoming a periurban environment in which converges farming and industry. In short, CIVAM is committed to the development of new regional economic systems; that give value to rural knowledge, to rural environment in which we in-

FIGURE 3. A TYPOLOGY OF FARM DIVERSIFICATION

Source: McElwee and Bosworth (2010)

FARM DIVERSIFICATION

PROPERTY DEVELOPMENT ON FARM (E. G. HOUSING, BUSINESS CENTRE, LANDSCAPE/ENVIRONMENT)

RUN BY FARMER/MEMBER OF FARM HOUSEHOLD

NOT FARM RELATED(E. G. MECHANIC, WAREHOUSING)

RELATED TO NATURAL RESOURCES (E.G. TOURISM)

RELATED TO FARM PRODUCTION (E. G. FARM SHOP, FOOD PROCESSING)

REDUCE FARM HOLDING

PROPERTY DEVELOPMENT-MANAGEMENT ROLE

DIVERSIFYING INTO NEW BUSINESS ACTIVITIES

DIVERSIFYING THE FARM BUSINESS

DIVERSIFICATION OF INCOME

RETAIN AND RENT OUT

RUN BY SOMEONE OUTSIDE OF THE FARM BUSINESS

(E. G. RENT LAND FOR KARTING TRACK)

AGRICULTURAL (E. G. CONSULTANCY,

CONTRACTING)

NON-AGRICULTURAL EMPLOYMENT, INVESTMENTS (E. G. PART-TIME JOB, SHARE TRADING, BUY TO LET PROPERTY)

SELL

NEW ACTIVITY AS PART OF THE FARM BUSINESS (E. G. NEW CROPS OR ANIMALS, FORESTRY, WEBSITE)

OFF FARMEMPLOYMENT

NEW BUSINESSON FARM



| 115 |

tervene (without trivializing it, as it has been the case for modern intensive agriculture) and to biological diversity.

Gios Geremia also defends this position; entrepreneurial suc-cess doesn’t depend much on specific sectors, but on regional economy that serves the specific needs of the local community. As pointed by CIVAM, it is not thinking about big global strategies that give strength to one or other sector, but thinking of small local specificities that can be met by small businesses, associations, self-employed workers, etc. and that can help building communities, if not self-sufficient, at least largely self-supplied. These specificities may be related to: a) attention demands for children, elders, etc.; b) potentialities as the natural or landscape wealth, and therefore can generate agricultural, livestock, tourism activities; and c) also the preferences of the inhabitants, who can provide service to remote areas working from their own territory. Geremia Gios speaks for example, of a small company in the Leno Valley, who draws comics and exports them to Japan.

To respond to these needs, and understanding that there is little population and therefore little demand, solutions have to be found, often needing imagination and others related to coopera-tion, individualized training, etc.

Thus, the fundamental aspect is the attention to the specifici-ties of each territory, which are defined as such, distinguishing them from other territories. It is a kind of symbiosis between the territory and the entrepreneur or the person who holds a job. The territory may have minimal autonomy through certain companies and these companies if able to find an effective formula, can be profitable and have loyal customers.

3.3. CONVERTING POTENTIALITIES IN ENTREPRENEURIAL

ACTIVITY. THE ATTRACTIVENESS OF RURAL AREAS

If we focus our attention again to the case of the Leno Valley we will observe that in order to achieve this transformation of potenti-ality it has had to face two problems common to all disadvantaged

rural areas. First, it has had to be able to reach certain conditions of life’s quality for that people of the territory (especially youth) to stay or in order to accommodate new residents. This is es-

TIC HEALTH EDUCATION INFRASTRUCTURES


UE27 35,9 26,4 21,9 7,3 1,2 0,3 29 41 98 0,2 0,1 0,07

Germany 37,2 32,6 31,1 6,2 1,2 0,4 28 37 52 0,2 0,1 0,1

Austria 45,4 29,1 29,0 14,9 1,3 0,2 59 34 63 0,3 0,2 0,1

Belgium 35,2 29,7 25 3,7 1,1 0,3 19 30 54 0,3 0,2 0,1

Bulgaria 10,6 10,8 10,9 11,9 0,9 0,3 11 32 69 0,1 0,1 0,07

Denmark 9,1 1,3 0,6 34 18 51 0,3 0,2 0,2

Slovakia 19 12,2 12,4 5,8 1,0 0,6 23 32 24 0,1 0,1 0,08

Slovenia 1,1 0,5 23 54 0,2 0,1

Spain 27,5 19,6 16,7 6,9 1,1 0,3 45 44 87 0,1 0,1 0,04

Estonia 73 20 81 0,1 0,1 0,1

Finland 38,2 27,0 0,2 0,1 29 150 0,1 0,05

France 48,0 28,7 26,9 5,6 0,9 0,5 22 41 73 0,1 0,1 0,06

Greece 24,3 6,5 7,76 6,0 0,6 0,1 31 43 91 0,1 0,1 0,1

Hungary 19 14,6 12,3 53,3 0,7 0,6 16 47 70 0,3 0,1 0,07

Ireland 39,6 31,6 5,4 0,1 7 80 0,2 0,07

Italy 31,1 27,2 24,8 8,4 3 0,9 38 50 64 0,2 0,1 0,1

Latvia 9 90 89 0,2 0,1 0,1

Lithuania 26 77 0,1 0,1

Luxembourg 1,1 17 0,2

Malta 6,3

Netherlands 37,2 32,0 28,8 3,4 0,9 1,8 27 46 33 0,2 0,1 0,1

Poland 9,0 7,5 7,4 26,7 1,2 0,5 9 50 67 0,1 0,1 0,1

Portugal 16,3 11,8 10,4 5,2 0,4 0,1 15 37 74 0,1 0,1 0,07

UK 38,4 38,8 32,9 21 26 65 0,2 0,1 0,06

Czech Rep. 23,3 14,0 13,1 11 29 72 0,3 0,08 0,1

Romania 12,7 1,8 0,9 109,5 0,8 0,4 34 41 77 0,4 0,04 0,04

Sweden 47,4 36,0 0,4 0,1 26 177 0,1 0,04

Chiprus 1,97 0,8 17 0,03

TABLE 3. SERVICE SUPPLY TO RURAL AREAS, EU27

Source: own elaboration from SERA Report

ICT: Share of internet users per inhabitant, 2000 (internet users per 100 habitants)Health: Number of hospitals per 1000 sq.kmEducation: Average distance from regions centroid to nearest university (> 1000 students) in minutes (2001)Infrastructures: Roads density Km / Km2 (2004)



| 117 |

sential to make attractive any particular region, whether there are jobs or there are not. Secondly, it has had to generate the context and the environment for jobs to be created.

In the Italian case, the infrastructure with more deficit (particu-larly in the secondary valleys) are those of mobility, those in relation to the water cycle, and telecommunications, as well as social services; the latter are also very important for elders, who often leave the place where they have lived all of lives to go to urban areas where they are guaranteed better services. This coincides with all of the countries analyzed. Both Raoul Battle-Font and Juuso Kalliokoski stress that it is essential to generate a sustainable context, both in the environmental aspects, as well as in the economic, social and cultural rights. In the case of investment in telecommunications infrastructure, for example, in Finland, government and companies are working together to sup-ply broadband connectivity. It has been established that at the end of 2010 absolutely all permanent homes, businesses and public admin-istrations will have access to a connection with a minimum speed of 1 Mbit/s. They are also provide aids to connect the most remote areas.

To create jobs, it is required to build the appropriate context. Geremia Gios explains that, as in many other mountain regions and also fostered by globalization, policies are often designed for a general context, without considering (again) the specific context. This is what happened to the Common Agricultural Policy (CAP), as well as to many other regulated aspects, such as waste collection, or regulations that allow access to various grants, etc. This has two clear and negative effects for mountain areas. On one hand, the loss of competitiveness compared to other areas (for which the regulation is a better fit) and on the other, the generation of access barriers to different markets (either because insufficient quantities are produced or because bureau-cratic effort is not proportional to the productive capacities of rural businesses). It is therefore necessary to impact on what is essential, not only specific policies for rural areas, but with flexible standards, equipped with capacity to adapt to different contexts. This means that the starting point may well be a general context, but must as well provide specific adaptations to specific contexts.

The negative consequences of the Common Agricultural Policy on rural mountain are related to this fact. The CAP has thought more about productive areas than the mountain. In short, it has not taken into account the specificity of a particular rural area. This has led the CAP, contrary to what might be thought, to work against these ter-ritories. To overcome this, the only solution of mountain territories has been focusing their efforts towards quality production, getting the right price for this, and promoting agrotourism activities, which allows for increasing farm income by offering a better rated product than the agricultural activity in itself.

Another very important element, which can directly impact on employment generation, is the fact that people keep control of local resources. This factor is especially important if we consider that some resources of rural areas do not currently have assigned an economic value (for example, landscape-based recreation), but the future trend is to have it and especially when resources are limited, fragile, and consid-ered a socially valued public good. The fact that there is a market linked to these resources or externalities implies a loss of opportunities for the home environment. Therefore, a way of generating development in a region entails recognizing the value and functionality of these external resources (not currently paid through production) and therefore this value reverts to generate a compensation for communities that keep and take care of them. The involvement of local people in the main-tenance and protection of resources is therefore essential for these resources to be maintained over the time. This means that, in turn, the local population should be directly involved in its management, not forgetting that they are public goods, which have a general interest beyond the local population and may be protected by external entities.

A third point is that the population should be directly involved (in the same way as in the management of resources) in the process of local development, and therefore, must promote the real participation of generating opinion arenas. It is clear that a territory is not only devel-oped through large infrastructure and investments, and it is necessary to know it directly to answer the real needs and interests, and this is something that can be done much better by the people living there.



| 119 |

We can not forget an issue not often associated with rural areas: territorial marketing. The weak conditions of the rural areas are due, in part, to the difficulty of defining an identity and specificity that differs from other regions. A key element is, therefore, the fact of integrating within a single territorial “tag” different regional initiatives organized, and to be able to find its singularity that carried out by that territory, its tangible and intangible, unique and different character-istics which can identify it from the outside and distinguish it from other territories.

Another concept on which all the speakers converge is in the convenience of business cooperation in rural areas. One factor that often is related to territorial marketing and is ultimately translated into working together when selling and advertising a product that has this added common value of territorial uniqueness.

In 2009, Finland launched an advertising campaign aimed at pro-moting the virtues of rural entrepreneurship and reaching a potential audience in search of work. The government invested funds advertise the campaign in newspapers, magazines, television and websites. The images are quite striking and have the clear mission to promote work in the rural areas (see figure 4). In one of the images, for example, there is a narrow road, amid green and flowery meadows and forests, with two cars, at a considerable distance away from one another. The phrase accompaning the picture is the following: “Two thirty in the afternoon rush hour.” Another image. A large meadow, deep yellow birches and conifers, fall color, sense of vastness, with the phrase: “The view from the window of your office?” In this case, the uniqueness of the rural environment on which the two images are based is clear: the tranquility and beauty of the landscape may be considered a market product with a value on rise.

There are rural areas that are distinguished by a particularly beauti-ful and unique landscape. But Geremia Gios also recognizes the need to revitalize rural areas that are particularly weak. This is more important when these territories are in a marginal area such as the Alps, which is considered a generic mountain sector actively devel-oped. Therefore, in this context, one wonders if there really is a desire

to revitalize these areas that need additional effort. This will only be effective if the role of small communities is recognized, or in another way, the recognition of the legitimacy of these small communities (like any other) is required to its survival and development.

Gerard McElwee explained that from his point of view, the key issue is how to make any region (regardless of its potential) more enterprising. In addition to the potential, it must be included not only natural or environmental resources, but also social and human resources, since all are part of these potentials.

This is important if we consider that, as noted above, not all rural areas meet the standard of having a clear natural or scenic potential. These are, coinciding with Geremia Gios’ argument, those more likely to suffer from social deficiencies, poverty, lack of social mobility, lack of access to markets, etc. And it seems a fact that many of these regions can never stop being peripheral or marginal. Therefore, in such territories, where we can find no particularly at-tractive singularities, we must work with those factors that can be under our control. This means investing in education, investing in knowledge transfer, and investing to guarantee, agreeing with what has been said before, legislation appropriate for the local level. In

FIGURE 4. “FROM IDEA TO REALITY”. EXECUTION OF COMMUNICATION CAMPAIGN FOR RURAL ENTREPRENEURSHIP IN 2009

Source: speaker’s presentation



| 121 |

addition, we must invest to ensure business success. It is crucial that the support given to entrepreneurs is driven organically (ie, that the entrepreneurs themselves are the ones taking the lead of this aid) and that there is investment in intellectual capital.

In this sense, Juuso Kalliokoski brings the case of Finland, a coun-try that has focused its efforts on the educational level of the popula-tion, and considered it to be a major potential for the development of any region. In this sense, Finland has developed policies to ensure that educational services to rural populations were comparable to urban areas. However, in Finland there are also considerable differ-ences between urban and rural regions in terms of entrepreneurial activity. Regarding to this, the Finnish government has planned different strategies, which coincide with the approaches of other countries for rural areas. These strategies lie in improving public services in rural areas, providing assistance to companies that are established and generally in improving the context to facilitate busi-ness. The subsidies are provided especially for micro-businesses, and are offered to start an activity, the recruitment of new workers, and to invest on or develop new activities. The Ministry of Agriculture has a more specific assessment service for these rural businesses, guiding them to get aids and define different aspects of business, always making it clear that this aid is only aimed at the creation and consolidation of companies and, therefore, they have to bear in mind the need to be viable by themselves, beyond the subsidy policies.Kalliokoski remarks the low demand of these aids for the crea-tion of new businesses in the primary sector. This might make us think that in this sector there is a lack of specific entrepre-neurship. This is precisely one of the issues addressed by Gerard McElwee in his research1. As he shows in the article about the historical motivations of farmers for keeping their farms, the issue has many more implications than those purely financial.

The CAP reform also may have contributed to keep the farmers outside of the market forces, a factor that will change if subsidy policies are modified, which in turn, will force farmers to look for new ways to survive and make their business efficient. The study points to the fact that in order to be successful in entrepre-neurial terms a farmer needs to develop strategic awareness and the ability and skills to make it work.

Similarly, the requirements determining the development of business opportunities have been identified (in the UK context): cooperation and teamwork skills, ability to innovate and take risks and leadership skills are necessary for farmers to develop and succeed in their businesses. In addition, he notes that agriculture and livestock farming have been marginalized in implementing policies to support entrepreneurship. And in the case of the UK, it is suggested that this kind of support should be established, as agri-cultural entrepreneurship plays an important role in the economy of the country. So, if the sector is expected to respond to market demands diversifying its activities and, therefore, forcing farmers to be entrepreneurs in generating new business, it is necessary to establish this type of aid and also, to gear the farmer in all the aspects of the market and productive teamwork and networking. Moreover, assuming that the peasant sector is not homogeneous and that the agricultural enterprise is a specific case in what could be called “discipline of entrepreneurship,” it is very clear that the skills a farmer must develop depend on many contextual factors and the inclinations of each person. The article concludes that the development of agricultural activity will be necessary to help de-velop policies and structures that promote diversification, not only in the context of the UK but also for all countries affected by the CAP. One of the main challenges for the industry will be to find the mechanisms to allow farmers develop their entrepreneurial skills. This requires economic support and a greater emphasis on measures to improve the education sector in this field.

In the case of CIVAM attention is mainly placed on the kind of companies established in rural areas, an approach that priori-




| 123 |

tizes the territory, before business activity. The media are similar to what Geremia Gios or Jusso Kalliokoski have said, but the goals are primarily focused on solving the needs of the territory. This has much to do with the first indications by Gerard McElwee on the concept of “sustainable rurality.” For CIVAM, companies that settle in rural areas should be mainly micro-businesses, large firms do not make sense in the context of local markets that aim to meet the needs of each region. This is essentially a criterion of territorial sustainability, a priority for CIVAM, and it is applied to all the sec-tors, including agricultural and livestock enterprises (which supply local population, school canteens, nursing homes, etc.), whether they are renewable energy or biofuel companies (which supply farmers, nearby housing, etc.), or companies offering services.

CIVAM philosophy is based on the self-sufficient and self-supplied territorial unity for which companies are created to meet the existing needs; these companies are, by definition, sustainable and profitable.

It is obvious that this is necessarily tied to a change of will and so-cial value, which is not always assumed by the population. Therefore, the CIVAM also invests in awareness-raising efforts. An example is the meals served at school, for which a work is done with children and adults to value, more than the financial costs, social values, fam-ily, nutrition and development with environmental responsibility.

Another important factor to consider is the perception of so-cial entrepreneurship. In this sense, policies and strategies to be followed also have much to say. In the case of Spain, for example, it would be questionable whether the role of the entrepreneur receives support from society, or by contrast, occupational con-servative positions ending to secure jobs, wages, with minimal risks as a priority and exclusive value are more accepted. It should also be assessed whether, in a rural context, this social po-sitioning is even more pronounced, and therefore more prone to generate few entrepreneurs, or at least disadvantaged in entrepre-neurial activity, which by definition is more risky and innovative and subject to uncertainty generated by markets. In the specific case of agricultural activity, it should also be considered how the

restructuring and decline of the sector in recent years have helped strengthen the idea that the activity has no future, and how this idea to has conditioned in turn, the possible establishment of new farms and businesses.



| 125 |

The main objective of the conference was to have a di-verse group of experiences from countries across Eu-rope from which we could learn, and draw methodolo-gies and applicable knowledge to our context or simply

to understand their reality to better analyze our own practices. The nature of the experiences is quite different: the case of the Leno Valley is a regional initiative that is giving good results, and it is driven by the administration and local associations; civic associations experience and networking. The case of the Federa-tion of CIVAM in France is interesting because it has managed to establish itself in the region and generate a current active work in favour of rural areas; the project to foster rural entre-preneurship by Finnish Leader Group is a case of good practice that is expanding in several regions of the country; and finally, a theoretical model of sustainable development in a rural area of England. All of them have tried to respond to the premise of innovation, transferability and replicability, within the limits of the peculiarities of each country and each time.

4.1. LENO VALLEY, ITALY

THE TERRITORIAL PACT

The project that is being carried out in the Leno Valley is based on the implementation of a territorial agreement framed in a conception of development that could be considered as “bottom-up”, that is, from the lowest level (Leno Valley and its municipalities) to the top levels (higher institutions, in this case the administration of the province of Trento). The instrument of territorial agreement has been applied to various Italian territories where it is considered that there is a de-velopmental delay or when territories are marginal. The agreement involves different actors (coordination table) that represent the social and economic forces in the area. Once formed the agreement, it is economically endowed based on population and economic resources allocated by the province to economic development. What changes from land area to area is the destination of these resources, as it is decided by the members of the board and may be different to the priorities set by the province embracing the territory.

GOOD PRACTICES FIGURE 5. LENO VALLEY, ITALY

Source: Personal photo



| 127 |

Moreover, in the case of the Leno Valley a Foundation was founded with capital from a local credit union bank. This has made possible for the valley to have a stable amount of money (approximately € 100,000) every year to carry out different actions.

The Leno Valley comprises three municipalities with about 3,500 inhabitants and it is characterized by low population density, a significant dispersion of residential areas, difficulty of access to the centre of the province, mountainous terrain and climatic con-straints, and a large marginality with regard to services’ access. As a result of all these factors, the region is not very active and busi-ness creation is almost nonexistent. It is what it could be defined as a marginal territory immersed in a spiral of marginalization.

The effects of the Territorial Agreement have been clear. Firstly, it has raised by four the volume of investment in the territory, and through the analysis of needs, potential and innovative formulas (of-ten taken with the search of best practices in other territories) have allowed the creation of 30 new interim jobs and 60 consolidated ones. These jobs depend on different sectors and are an example of how employment generation in rural areas should be focused from a cross-sectional and diverse perspective, responding in a very direct way to the detection of deficiencies and needs. For example: • It was detected a lack of care services to preschool children,

because the number of children was not large enough to have a conventional nursery. In this case the experience was imported from Germany, the “mama de giorno” (“day mum”), in which a mother took care in her home of for four or five children. That specific mother has previously participated in a training course of 800 hours and is supervised by an external institution that controls the quality of the service. This has created three jobs.

• In the area of tourism and environmental services, there were a high number of tourists who were in the mountains using their own vehicle. The road was closed to public ac-cess and it was offered the possibility of using a service of local vehicles.

• In the primary sector they are working with farms that are not profitable and they are offered the opportunity to be trained to produce cheese and they are supported into the whole business process. This has allowed maintaining five farms and two new ones have been created.

• At this time, it has been started a new action designed to meet the health needs of the elderly.

The generation of these jobs is always accompanied by an edu-cation effort, to which most of the resources of the Foundation are devoted. It is an individualized education service offered in the very same place, with no need to send people away from their homes or of waiting for a group of people interested to gather, because the demands of education are usually very specific and geared to a single person. This system has encouraged the creation of about half of the jobs generated during the seven years of the Agreement. Efforts to attract people to the valley have also been targeted to specific profiles. Not to miss the shot, the attempts have been made to convey information to all people who had family ties to the valley and had emigrated throughout the world. Recipients of this information were the sons and nephews of about 10,000 people with roots in the region. In another sense, the project has also had an impact on local systems of cooperatives. The province of Trentino is one that has the most cooperative movements in Italy. Approximately 90% of agricultural products are sold from cooperatives and 70% of the funding is chan-nelled through them. This has caused a rapid increase of the size of the majority of cooperatives and a bureaucratization of the system. Both factors have led in some cases to an inefficient response to specific needs of this traditional system. Therefore, from the Leno Valley they are working on finding new forms of cooperative, flex-ible and adapted, often generated from the establishment of local business networks based on informal collaboration or mutual trust.

All business actions have had some fruit, and although the number of jobs generated is modest, as this is a community with few inhabitants, the effect has been great. The impact has been felt



| 129 |

not only in the generation jobs (90 jobs summing up permanent and temporary ones), but also in the reversion of the declining population trend, largely due to the increase of new births (which has gone from zero for the last fifteen years, to an increase in fif-teen or twenty births annually in recent years).

Probably encouraged by these results, the local population has also been actively involved in the project, especially through asso-ciations that voluntarily cover some needs. In the Vallarsa munici-pality (integrated in the Leno Valley), to give an example, there are 1,500 inhabitants and 40 active associations in fields as diverse as first aid care, care for the elderly, culture, etc. In 2009, it was calcu-lated the actual work of these associations, concluding that it was comparable to the work of fifteen people employed full time. The climate of participation, therefore, is important and widespread.

All of this has brought the Leno Valley out of this spiral of marginalization, and it has allowed the Valley to enter into an spiral of optimism.

4.2. NORTH SAVO, FINLAND

AN INTER-TERRITORIAL COOPERATION PROJECT.

“KEEPING ALIVE RURAL AREAS. YOUTH AND TEACHERS

LEARNING ABOUT RURAL OCCUPATIONS”

The project from Finland focuses on promoting entrepreneurship in rural areas through a system of local business practices aimed at young people of secondary school. The aim is to familiarize youth in rural areas and their teachers in different occupations that can be found in their environment, which are often associated with companies working in the forest, port, agriculture or agricultural buildings, with the purpose to encourage them to seek work or set up businesses in rural areas in those fields.

The work has been done from different Finnish Leader Groups together with the Education Consortium existing in the area of Savo. The methodology is based on the promotion of networking between businesses and schools. The companies provide knowl-

edge introducing themselves in different subjects with the inten-tion that students learn about best local businesses. They are of-fered the possibility of practicum placements in these companies, and at the same time it promotes their interest and appreciation of their place of residence, as well as it offers an image of entre-preneurship as a more attractive way of life.

The assessment made from the Leader Groups of the project is that the objectives have been fulfilled. Schools (the project be-gan with seven pilot schools), businesses, and farms that have par-ticipated considered the project very positively, and the subject dealt as a priority. The forecast for the future is to transfer this expe-rience to other regions, which is also considered a priority project. In another sense, and also with good results, it is being applied in Finnish rural regions the rural contracts; a contractual formula between public,

FIGURE 6. MUNICIPALITIES BY RURAL TYPOLOGY IN FINLAND (2006)

Source: speaker’s presentation

RURAL HEARTLAND AREAS 142

URBAN AREAS 58

SPARSELY POPULATED RURAL AREAS 143

URBAN-ADJACENT RURAL AREAS

BORDER OF MUNICIPALITIESBORDER OF REGIONS

89



| 131 |

private and other local agents whose aim is to find imaginative and in-novative ways to organize services in rural areas. This translates into an increase of employed people who offer their services in a community. That is, for instance, hiring a person between different entities that need his or her services but not full time. Thus, an entity should only take over a part of that person’s salary, which is shared with other entities. That specific person will at the end, have a full time contract that allows him/her to earn a full salary. This formula has also brought many good results. The success of both projects, according to Juuso Kalliokoski has had much to do with the implementation of Leader Groups in the local level and the work done from these groups to know the territory, the agents taking part of the project and the specific context in which they are carried out.

4.3. LANCASHIRE, ENGLAND

THEORETICAL APPROACH FOR THE CREATION

OF A BOTTOM-UP DEVELOPMENT STRATEGY:

LEARNING FROM THE EXPERIENCE OF THE PEOPLE

In the UK there is a methodological approach to a case study, which aim is to define what might be the appropriate policies to support entrepreneurship in regions that do not meet the paradigm of suc-cess in rural area; that is, those who do not have a special attraction, which could not meet a standard marketing as is the case in the Alps, Pyrenees, etc. and have not particularly remarkable natural resources. It was also important to know why within a same region, some people were more entrepreneurial than others; what factors were determining it.

The study area is Lancashire, a quite extensive region of Eng-land, in a very rural spot. Part of this region is located on the coast, and houses a large number of elderly people from urban areas, who are seeking a better quality life. Some of the villages of the region are more enterprising than others, and some have adopted a mode of unsustainable development, but have invested huge amounts of money to support this development.

For the study it has been assumed that the inhabitants of this region want a sustainable development and has interviewed people from two different towns in Lancashire, a typically entrepreneurial one and another that is not. In the study, they have asked three questions:• What do you believe is necessary to be sustainable (in ten,

fifteen and twenty years)?• How can we learn from each other?• What should be the future standard for your village?

The responses were related to factors that may contribute to the sustainable development referred to:• Population data • Need of services such as shops and service stations or public

facilities• Businesses• Services for children, educational services and kindergartens• Medical and health services • Religious facilities• Recreational facilities (parks, squares ...)• Religious clubs and societies• Public transport (buses, trains)• Emergency Services

It was asked which strategy should be used to achieve all of these things. The answers were very different, but the question that many refer to is “who pays,” who provides all of these goods, services, facilities, etc.

Gerard McElwee leaves this question in the air, and ultimately refers to the essence of his thinking on sustainable rural development. He believes that this development is necessary to achieve an approach that starts from the base or basic unit. Then we are not speaking of a country or a region, but of each village in particular. Each village is understood as a specific and individual entity. In the coming years we will see structural changes and cuts in subsidy policies that will prevent the rural development to be understood differently than this.



| 133 |

80%

60%

40%

20%

0

-20%

-40%

-60%

-80%

RURAL

-23%

-40%

-2% -6% -4%-11%

24%

4%

-23%-19%

61%

URBANSource: own elaboration from data from Commission for Rural Communities

FIGURE 7. PERCENTAGE CHANGE IN SERVICE OUTLETS (2000-2010)

BANKS

CASHPOINTS

GP SURGERIES

JOB CENTRES

PETROL STATION

POST OFFICES

PRIMARY SCHOOLS

SECONDARY SCHOOLS

SUPERMARKETS

73%

57%

13%

-15% -15%

-56%

Therefore, the responsibility for the development of a nation will fall on the same protagonists. It should be an organic change that will make us understand the development and sustainability from a different perspective, and in any case, from the base.

This theoretical approach is difficult to understand without talk-ing about case studies, and although the experiences of the Leno Val-ley, Finland and the Languedoc-Roussillon have in common a local basis, participation of the population, and response to the needs of the territory, it is also true that in all of the cases the initiatives have been promoted by organized players who are not themselves entre-preneurs. Furthermore, it has always been said the need for external recognition, and foreign investment, to create at least a favorable context. In this case, the point of divergernce between the academic vision of Gerard McElwee and other speakers is substantial. It must be the same population that perceives the need for a change of strat-egy, and should be the same people taking (with support from the administration) the reins of entrepreneurship.

4.4. GARD, FRANCE

CIVAM, INITIATIVES CENTRE FOR THE ASSESSMENT

OF AGRICULTURE AND RURAL AREAS

The federation of CIVAM can be considered itself an experience of good practice. This institution, comprising more than 250 asso-ciations throughout France and with over 50 years of experience, has managed to find its place within the rural and agricultural sector. Born in the 50s of the last century within the movements of popular education, it aimed at providing education to families of farmers beyond compulsory education (which limited the age of compulsory schooling to fourteen years). At that time, agricul-tural education professionals considered necessary to create an entity that could provide education to this group for free in order to modernize livestock and agriculture farming and providing education on secular and egalitarian bases. The students were or-ganized as collective forming associations with a board that would allow them to work. Thus, it was born CIVAM as an entity that brings together a coaching staff of teachers, who were both state

FIGURE 8. CIVAM’S TRAINING SESSION

Source: CIVAM



| 135 |

officials and a board of directors, composed entirely of farmers. The common goal was to provide popular education to improve agricultural production farms.

In the early 70s in France new laws on professional agricul-tural education appeared. This caused many teachers to move to education centers nationwide, so that some projects under the CIVAM were left without teachers and somehow “helpless”. This situation led to some members of CIVAM to pose a new strategy and although it continued to offer more courses tailored to educa-tional needs, the group of farmers was increasingly taking a more prominent role, until finally the educators’ technical body was deleted. This happened in parallel with a change of actors in rural areas. The farmers are there, but there are other activities that are starting to develop and diversify them. Thus, the range of CIVAM’s action was also dumped on this diversification.

The situation in the 80s somehow leaved a glimpse of what is already CIVAM today and by that time it might have been considered ahead of its time. Many farmers who are part of the organization saw that if they wanted to continue making a living from this profession without producing intensively, they had to value the production of quality products of the territory and build bussiness that respected the environment. To do so, the courses and workshops organized by CIVAM focused in this direction.

The evolution of CIVAM, even ahead of its time, has followed the path of other experiences that attended the conference. The original approach of CIVAM, who ran education and projects with a paternalistic view (top down), has given way to new concepts that inspire education according to different projects; with a networked structure; according to the needs of territory and the people who live in it; and with autonomy of farmers and other actors who de-velop their activity in rural areas and are always the protagonists and the first impulse of all actions.

As they did in the 80s, CIVAM remains a pioneer in the de-velopment of strategies and actions in the rural areas. Their in-itiatives have a tendency to spread to other regions and have

often been a point of inspiration for many other organizations. Thus, today CIVAM works in a large number of projects spread throughout the country and addresses today’s diversity of rural areas, always following values of environmental sustainability criteria, as well as social equity and innovation.

In practice, CIVAM’s projects refer to various actions that are, all of them, in current rural development: short selling markets and direct marketing; introduction of local and organic meals in the school of the territory; establishing outlets for collective local production; introducing renewable energy; organic farming; con-sumer education; cooperative work, etc.

The CIVAM presents itself as an autonomous and independ-ent institution, with a broad territorial scope, but based on local specificities. It can be organized with the specific aim of putting in value the rural world, its economic potentialities and people liv-ing in countryside. CIVAM has also managed to evolve and fulfill the will and the changing needs of farmers and people living in rural areas, playing a key role and creating a collective and social movement in its favor.



| 137 |

The different experiences invited to the conference have shown that there is a methodological approach to shed light to possible strategies to generate and promote em-ployment in rural areas. This approach responds to the

context in which European rural areas are now embedded fol-lowing common criteria that generically correspond to what was pointed by the Organization for Economic Cooperation and Devel-opment in its report on the new paradigm of rural areas in 2006.

There is a general agreement to focus our attention on the specificities of the territory, because this is what ultimately holds the key to their own development. What experts have called a strategy in Anglo-Saxon terms of “bottom-up” means many things: not only is the territory itself, with its values and singularities, which must provide opportunities to generate new job positions, but also the very same people of the territory who should volun-tarily take the option of being entrepreneurs and generate new activities individually and/or collectively.

Public policies should be focused in this sane direction in order to foster this entrepreneurial activity. It is not, therefore,

providing subsidies to some products resulting (either from farming, forestry, services, etc.), but to support business crea-tion, knowledge transfer according to the needs of each sec-tor, and generation of an appropriate context for rural ar-eas to be sufficiently attractive to any entrepreneur who wants to settle there and develop a business and life project. This attraction is generated in the first place if the rural areas can guarantee levels of quality life similar to the one in urban areas. This does not mean that people have the same services that in the city, but at least they have access to minimum services and infrastructure at all levels (education, health, mobility, leisure and cultural services, etc.). Clearly, the administration plays a crucial role here, but it is also fundamental the social involvement, as well as engagement of the private sector and the small local authorities, working in collaboration to find ways to overcome the limitations of small demographic weight, population dispersal, geographic conditions, etc.

The concept of sustainable development in recent years is getting confirmed as a crucial and strategic one, and it is a deter-minant of the direction to be taken. In this regard, it is worth it to note two key elements; firstly, it is important to focus on those resources that can lead to rewards and opportunities to generate jobs in a territory. On the other hand, the option to be chosen by a community about the type of companies that meet the param-eters of sustainability, which ultimately are the ones that meet the needs of the same territory. These two elements come together to a single a point. Local resources (purchased or produced) are both an asset to be maintained and a factor of development. A perfect feedback should reach a balance, the sustainability of the land. There has been talk of successful territories (in terms of job op-portunities and generation of new positions) and depressed or marginal ones. The starting point for generating new jobs and employment opportunities is very different. Some certainly have a well defined potential and face specific challenges in terms of sustainability. At the other extreme, there are found depressed

CONCLUSIONS



| 139 |

areas, which revolve in a spiral of marginalization, a negative feedback that needs to be reversed simultaneously pointing to several directions related to dealing with local needs, capacities of the people who live there, the generation of an adequate context of quality life, and the necessary investments to educate and transfer knowledge, skills and abilities according to each of the people who might help reverse the spiral.

Ultimately, the optimal and more effective strategy seems to be the development understood from the base, from the same territory, from the people living in that community, and who have proposals for the authorities. First, the local ones, which are the ones becoming aware of it. And after that, those superior institutions, which must adapt, and thus gener-ate flexible policies able to understand and respond appro-priately to local specificities. It would therefore be a change of perceptions in general, and of the way rurality is understood. This organic change from the base is absolutely necessary. Not only because the policies which take the opposite direction (top down) can interfere with entrepreneurial skills and spirit of a so-ciety, but also because the fate that can run a country in terms of local development and also in terms of employment generation and entrepreneurship depend ultimately on the protagonists of entrepreneurial projects.

In the same vein, the paradox becomes clear when we see the administration wondering what are the policies to be imple-mented in terms of promoting entrepreneurship, such as whether entrepreneurship is socially stigmatized, when at the same time the entrepreneur is seen as someone taking unnecessary risks and mainly moved by negative thinking, which tends to magnify the chances of failure. Changing that perception is a need of the society itself, it is a cultural change, but it is also true that the capabilities of the entrepreneur to enter into symbiosis with the territory, and again, responding to its needs can vary the social perception on new projects. For this reason it is essential to assess the role of the entrepreneur, both from the standpoint of economic, to the social

point of view and especially those projects supporting the develop-ment of a sustainable territory and the improvement of the quality of life of the community living there.

So we could say that the role correlation is changing or should change. The administration would quit a paternalistic or tutelary role to become a body of support, with the capacity to generate flexible and adaptable policies with a visible head, the local govern-ment, as a spokesman for the regional needs. The territory and its inhabitants, however, would not have a passive role any more, and would become the leaders and instigators of this organic change, which would help lead the country towards a free and sustainable development, and with the abilities to decide its future according to its nature and potential.



| 141 |

REFERENCES

McElwee, Gerard, “A taxonomy of entrepreneurial farmer”, International Journal of Entrepreneurship and Small Business, Vol. 6, N. 3, 2008, ps. 465-478.

McElwee, Gerard, Annibal, Ivan, “Business support for farmers: an evaluation of the Farm Cornwall project”, Journal of Small Business and Enterprise Development, Vol.17, N. 3, 2010, ps. 475-491.

McElwee, Gerard, i Bosworth, Gary, “Exploring the Strategic Skills of Farmers across a Typology of Farm Diversification Approaches”, Jour-nal of Farm Management, Vol.13, N.12, 2010, ps. 819-838.


VVAA, “SERA Report. Study on Employment in Rural Areas Final De-liverable”. European Commission – Directorate General for Agriculture. 2006.

BIBLIOGRAPHY AND LINKS OF INTEREST

LINKS OF INTEREST

• Commission for Rural Communities (United Kingdom): http://ruralcommunities.gov.uk/

• Finnish Rural Network: http://www.maaseutu.fi/

• Initiative Centre for the Assessment of Agriculture and Ru-ral Areas of Gard: http://www.civamgard.fr/

• National Federation of Initiative Centres for the Assessment of Agriculture and Rural Areas (FNCIVAM): http://www.ci-vam.org/

• OCDE: Directorate for Public Governance and Territorial De-velopment. 2006. Disponible a http://www.oecd.org/document/

7/0,3343,en_2649_33735_37015431_1_1_1_1,00.html#chapter_1

• Rural Areas. Agricultural and Forestry Ministry of Finland: http://www.mmm.fi/en/index/frontpage/rural_areas/ruraldevelop-mentprogrammes/strategyandprogramme20072013.html

• Territorial Agreement of the Leno Valley: http://nuke.vallidelleno.it/

Amb la col·laboració de:

bones prÀctiques la catalunya econÒmica …...5 9 33 53 57 59 138 141 164 183 187 189 sumari 1....

Documents