Comunitat Cristiana Carmelites Descalços

Sant Miquel, 44 — Badalona — Tel. 933 891 659 — Fax 933 896 001 www.carmelcat.cat/badalona — badalona@carmelcat.cat

HORARI D’EUCARISTIES

Feiners: Matí: 8 (7,45: Laudes) i 9. Tarda: 19,30 Dissabtes: Matí: 8 i 9. Tarda: 19 i 20,30 Diumenges i festes: Matí: 9,30 (Laudes i Euc.), 11,30 i 12,30 Tarda: 19 i 20,30 (castellà)

Confessions: abans de les eucaristies

Bon Nadal i joiós 2011

“Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i

Josep, amb el nen posat en una menjadora” (Lluc 2,16)

l’informatiu Comunitat Cristiana

Carmelites Descalços de Badalona Nadal 2010-Gener 2011 — Número 203

NIT DE NADAL

A les 7,30 del vespre

missa vespertina

a les 11,30

El pessebre de Gaudí Audiovisual preparat pel Grup de Litúrgia

a les 12,00

Missa concelebrada

Ressopó

El dissabte 25, Nadal misses com els diumenges

Solidaritat Col·lecta especial. Com cada any, el dissabte i diumenge anteriors

a Nadal es farà la col·lecta especial destinada a CARITAS. L’acció

social de l’Església ve expressada per l’activitat solidària que des-

plega aquest organisme amb els més desvalguts de la societat mo-

derna.

El grup de Quart Món està en plena activitat aquests dies recollint

aliments. A més dels que els arriben amb les col·laboracions de di-

ferents entitats culturals, escoles, esplai i catequesi, els particulars

també poden fer les seves aportacions a la porteria del convent, de

5 a 8 de la tarda, i al “cabàs solidari” instal·lat a la nostra església.

Cada primer diumenge de mes, la col·lecta de l’església es destina-

rà a cobrir les despeses de les obres de consolidació del nostre

campanar. Aquest mes s’han recollit 808,00 euros que afegits a

altres donacions fetes directament al copte corrent sumen un total

de 6.639,07. El pressupost total s’apropa als 80.000 euros.

Recordem el núm.del compte: 2100.3030.34.2200300081.

AGENDA GENER 2011

1 Santa Maria, Mare de Déu

Eucaristies com els diumenges

2 Diumenge II després de Nadal

6 L’Epifania del Senyor

Eucaristies com els diumenges

7 Sant Ramon de Penyafort

9 El Baptisme del Senyor

16 Diumenge II de durant l’any

17 Sant Antoni, abat

18-25 Octavari de pregària per la unitat dels cristians

21 Sant Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques,

màrtirs

23 Diumenge III de durant l’any

24 Sant Francesc de Sales,

bisbe i doctor de l’Església

Formació carmelitana (Camí de Perfecció):

Txàber Segura (Seminari del Poble de Déu)

25 La Conversió de Sant Pau, apòstol

26 Sant Timoteu i Sant Titus, bisbes

28 Sant Tomàs d’Aquino,

prevere i doctor de l’Església

30 Diumenge IV de durant l’any

31 Sant Joan Bosco, prevere

El dia a dia de la Província de Sant Josep de Catalunya i Ba-

lears i de la nostra comunitat de Badalona a:

www.carmelcat.cat

www.carmelcat.cat/badalona

SOCIETAT CORAL LA BADALONENSE

Dissabte 18 de desembre

a les 7 del vespre participació a l’Eucaristia familiar

seguidament

CONCERT DE NADAL

Direcció: Andrea de Escalada

AGENDA DESEMBRE 2010

19 Diumenge IV d’Advent Col·lecta especial Nadal del Pobre (Caritas)

21 A les 8 del vespre: Celebració Comunitària de

la Reconciliació

24 A 2/4 de 12 de la nit: Vetlla

A les 12 de la nit: Missa del Gall

25 Nadal de Nostre Senyor Jesucrist Eucaristies com els diumenges

27 Sant Joan, apòstol i evangelista

26 La Sagrada Família

28 Els sants Innocents

FORMACIÓ CARMELITANA

Camí de Perfecció: un itinerari de vida

segons santa Teresa

Propera trobada: 24 de gener de 2011, a les 21,30 h.

Pregària vocal, mental

i de recolliment

amb Txàber Segura,

Prevere del Seminari del Poble de Déu

Petites notícies

–Dimarts 23, a les 8 del vespre.

Celebració comunitària de la reconciliació.

Advent és proposta de revisió i esperança.

—Com en anys anteriors, el pessebre de la nostra

església ha estat fet per la gent de l’esplai “Mar

Blau”. Per finançar les activitats de l’esplai, sorte-

gen una panera.

—Data per reservar

“Sortida de la Comunitat 2011” al santuari del

Miracle (Solsonès). Està prevista per al proper mes de març. El dia 12

marxaran els infants de l’esplai i el dia 13 ens hi in-

corporarem la resta de la comunitat.

Més endavant es concretarà el programa.

—Els components de “En Veu Alta, grup de teatre”,

anuncien per a la darrera setmana de gener la pos-

ta en escena d’una nova obra. Es tracta de “El sol-

dat fanfarró” (Miles gloriosus) de Plaute. Aviat els

veurem oferint invitacions.

—Aquest any crema a la nostra església la “Flama

de Betlem”. La llum d’aquesta torxa, que va ser

recollida pels catequistes a la parròquia de Santa

Maria, va ser encesa a Betlem i, des de l’any 1989,

és duta a Viena i distribuïda per tot Europa com un

missatge de pau. Els Minyons Escoltes de Catalunya la portaren a Barcelona, des d’on es distribueix a les

parròquies de tot Catalunya.

Déu és en nosaltres enmig dels pobres de la terra

Desembre ha estat el mes de l’esperança: L’Advent. I han res-sonat a les nostres oïdes les paraules de sant Joan Baptista re-cordant les del profeta Isaïes: “Obriu una ruta al Senyor, apla-neu-li el camí”. La pregunta que ens hauríem de fer cada Na-dal és si hem aplanat el camí perquè Jesús sigui la llum del món. Tantes promeses que fem, i cada any ens adonem que no hem obert el camí ni l’hem aplanat encara... Mentre veiem, no sols en el tercer món, sinó entre nosaltres, en els nostres barris, nens que ploren per falta d’aliment, famílies senceres que ens demanem ajuda, guerres, enveges, el cor del cristià no pot estar del tot tranquil. Mentre la TV ens mostri tossuda-ment un nen que mor de gana, o busca alguna cosa per ali-mentar la família, mentre tinguem als immigrants en l’aban-dó social, no podem estar contents. El Nadal del cristià s’ha de celebrar cada dia, i durant tot l’any. Si no és així, ens me-reixem els tristos versos de Salvat-Papasseit: “Demà posats a taula oblidarem els pobres / —i tan pobres com som— / Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l’hora dels postres / i després de mi-rar-nos arrencarà a plorar”.

Mantinguem aquesta esperança tota la vida, perquè cadascú de nosaltres, les nostres famílies, la nostra comunitat cristiana és un nou Betlem on ha de néixer l’Infant. Com Maria hem d’esdevenir bressol, acuradament entreteixit de sentiments de solidaritat, de tendresa, de sol·licitud a l’estil de Maria, bres-sol d’humanitat per al Déu que es feia home. Visquem, com Maria, aquest Nadal amb l’anunci del Déu que es compromet incondicionalment amb l’home, encarnat en els pobres de la terra.

Xavier Miró

25 de desembre

Nadal El Fill de Déu s’ha fet home. Déu ha vingut a viure la nostra mateixa vida.

26 de desembre

Diumenge de la Sagrada Família Jesús, el Fill de Déu, neix i creix en una família com les nostres.

1 de gener

Solemnitat de la Mare de Déu Maria, la mare de Jesús, és per a tots model de fe, d’esperança i de confiança.

6 de gener

Epifania del Senyor Uns personatges vinguts de lluny, que representen tots els pobles de la terra, responen a la crida del Messies.

9 de gener

Baptisme de Senyor Déu ens convida a reconèixer Jesús com el seu Fill i a seguir el seu Evangeli.

2 de gener

Diumenge segon després de Nadal Contemplem la llum i la vida que el Fill de Déu ens porta.

9.- El que podeu fer per ajudar-vos-hi5 és procurar de portar una imatge o retrat que us agradi d’aquest Senyor, no pas per posar-vos-el a la sina i no mirar-lo mai, sinó per parlar sovint amb Ell, que Ell mateix us ensenyarà què dir-li. Així com parleu amb al-tres persones i no us falten paraules, ¿per què us n’haurien de faltar per parlar amb Déu? No us ho cregueu; jo, almenys, si us hi exerciteu, no us creuré; ara, si no us hi aveseu, sí: perquè no tractar una persona fa que ens hi sentim estranyes i que no sapi-guem com parlar-hi, de manera que sembla que no la coneixem, encara que sigui parent, perquè parentiu i amistat es perden amb la falta de comunicació. 10.- Prendre un bon llibre en romanç també és un remei eficaç no sols per a concentrar el pensament, sinó fins i tot per a acon-seguir de dir bé les oracions vocals i d’anar acostumant l’ànima a poc a poquet, amb afalacs i artificis, per tal que no s’espo-rugueixi. Suposeu que fa molts anys que se n’ha anat de vora l’Espòs i que és molt necessari saber negociejar que vulgui tor-nar a casa, que els pecadors som així: tenim l’ànima i el pensa-ment tan acostumats a anar al seu lloure o, més ben dit, a pesar seu, que la pobra ànima no s’entén, de manera que cal manya perquè s’afeccioni de nou a estar-se a casa seva, i si no és així i de mica en mica mai no farem res. I us certifico una altra vegada que en traureu tant de guany, d’acostumar-vos amatentment al que he dit, que, baldament volgués, no us el sabria explicar. Acosteu-vos, doncs, a aquest bon Mestre, ben determina-des a aprendre’n les ensenyances, i Sa Majestat farà que n’esd-evingueu deixebles aprofitades i no us deixarà si vosaltres no el deixeu. Ateneu a les paraules que surten d’aquella boca divina, que a la primera ja comprendreu l’amor que us té, perquè és un gran bé i una gran satisfacció per al deixeble veure que el mes-tre l’estima Notes:

(1) L’oració mental amb la vocal. (2) Cap XXIV, 2. (3) Cf. Cànt. 2, 14. (5) A estar-se prop del Mestre i a mirar-lo.

CAPÍTOL XXIV DE COM FER AMB PERFECCIÓ L’ORACIÓ VOCAL I COM VA DE BRACET AMB AQUESTA LA MENTAL. 1.- Tornem a parlar amb les ànimes que he dit que no poden recollir-se ni subjectar l’enteniment en l’oració men-tal ni tenir consideració. Potser que no les anomenéssim, aquestes dues co-ses, puix que no sou bones per a cap, i és així que hi ha moltes persones les quals el nom solament d’oració mental o de contemplació sembla que les ate-moreix. (...) CAPÍTOL XXV DE COM Hl GUANYA MOLT L’ÀNIMA QUE DIU LES ORA-CIONS VOCALS AMB PERFECCIÓ I QUE ESDEVÉ QUE DÉU L’AIXEQUI D’AQUÍ A COSES SOBRENATURALS. 1.- I perquè no penseu que s’hi guanya poc pregant vocal-ment amb perfecció, us asseguro que és molt possible que el Senyor us posi en contemplació perfecta mentre dieu el pare-nostre o qualsevol altra oració vocal. Així demostra que us escolta i que la seva grandesa respon a qui li parla suspe-nent-li l’enteniment i atallant-li el pensament1 i deixant-lo, com diuen, sense paraula, de manera que no pot parlar, encara que vulgui, sinó amb molta dificultat.

Continuem oferint una selecció de textos de santa Teresa de Jesús que

seran la base de la propera Trobada de Formació Carmelitana progra-

mada per al mes gener, amb el títol “ Pregària vocal, mental i de reco-

lliment.”

CAMÍ DE PERFECCIÓ

2.- Veu que el Mestre diví l’ensenya sense remor de paraules suspenent-li les potències, perquè, si aleshores obraven, més aviat danyarien que no pas aprofitarien; aquestes frueixen i no entenen com; l’ànima s’abrusa en amor i tampoc no s’explica com estima; veu que en frueix, d’allò que estima, i no sap com. Sí que s’adona que és un goig que l’enteniment no és capaç de desitjar; ara, la voluntat l’abraça sense entendre com; i quan ho mig en-tén, veu que és un bé que no es pot merèixer, encara que a la terra passés tots els treballs plegats per guanyar-lo. És un do del Senyor de la terra i del cel el qual, al capdavall, dóna a proporció de qui és. Aquesta, filles, és contemplació perfecta. 3.- Ara comprendreu la diferència que hi ha entre aquesta con-templació i l’oració mental, que és el que he dit2. Pensar i enten-dre què parlem i amb Qui, qui som els qui gosem parlar amb tan gran Senyor i altres coses semblants sobre que poc l’hem servit i com l’hauríem de servir és oració mental; no és cap algaravia3 ni us espanti el nom. Vocal, dir el parenostre i l’avemaria o el que vulgueu. Mireu, doncs, quina mala música farà l’una sense l’altra, que ni les paraules no aniran sempre ajustades. Amb el favor de Déu, podem obrar poc o molt en ambdues. En la contemplació que suara he dit, no gens: ho fa tot Sa Majestat, que és obra seva sobre el nostre natural4. (...)

Notes: (1) O imaginació. (2) Caps. XXII, i XXIV, 5. (3) Ací, llengua estranya. (4) Per a la recta intel·ligència d’aquest “obrar” i “no obrar gens” amb les potènci-

es cal tenir en compte l’oposició del “pensar que parlem i amb Qui”, n. 3 amb “el fruir i no entendre com, i estimar i no entendre com”, del n. anterior.

CAPÍTOL XXVI MANERES I MITJANS PER A RECOLLIR EL PENSAMENT. ÉS UN CAPÍTOL MOLT PROFITÓS PER ALS QUI COMENCEN A FER ORACIÓ. 1.- Tornem, doncs, ara a la nostra oració vocal per dir-la de ma-nera que, sense adonar-nos-en Déu ens ho concedeixi tot junt1 i

per dir-la com cal, segons que he dit2. Ja se sap que les prime-res coses han de ser l’examen de consciència, dir la confessió i senyar-vos. Després, filles, puix que resteu soles, procureu-vos companyia. ¿I quina companyia més bona que la del mateix Mestre que us ensenyà l’oració que aneu a dir? Imagineu-vos-el prop vostre i mireu amb quin amor i amb quina humilitat us ense-nya; i creieu-me, mentre pugueu, no us estigueu sense un amic tan bo. Si us acostumeu a tenir-lo a prop, i veu que ho feu amb amor i que procureu d’acontentar-lo, no us el podreu treure de sobre, com diuen: no us deixarà mai; us ajudarà en tots els tre-balls, el trobareu pertot. ¿Penseu que és poc de tenir un tal amic a la vora? 2.- Acostumeu-vos-hi, acostumeu-vos-hi, germanes, les qui no podeu discórrer gaire amb l’enteniment ni tenir el pensament sense distraccions! Mireu que sé que ho podeu fer, perquè els he passats molts anys, aquests treballs, grans de bo de bo, de no poder aquietar el pensament en una cosa; però també sé que el Senyor no ens deixa tan desemparats que no ens acompanyi si li ho demanem humilment; i si no ens en podem sortir en un any, que sigui en més: no ens requi el temps desprès tan bé i en cosa tan bona. Qui ens encalça? M’afermo en això, que ens hi podem acostumar i que podem treballar per estar-nos prop d’a-quest veritable Mestre. 3.- I ara no us demano que penseu en Ell, ni que formeu molts conceptes, ni que feu consideracions grans i delicades amb el vostre enteniment; només us demano que el mireu. ¿Qui us pri-va d’esguardar aquest Senyor amb els ulls de l’ànima, encara que solament sigui un instant, si no podeu més? Si podeu mirar coses molt lletges, ¿no podríeu esguardar la més formosa que és possible d’imaginar? Si el vostre Espòs, filles, no treu mai els ulls de sobre vostre, si us ha tolerat mil lletgeses i abominacions contra seu i no han bastat perquè deixi de mirar-vos, ¿és gaire que, apartant els ulls d’aquestes coses exteriors, l’esguardeu algunes vegades a Ell? Sí, com diu a l’esposa3, no espera sinó que el mirem. El trobareu de la manera que voldreu: ho estima tant que el tornem a mirar que no es perdrà pas per Ell. (...)