bombolles i pleicules de sabo 13-14
TRANSCRIPT
1
AUTOR: ZINEB ARABI
TUTOR DEL TREBALL: ANTONIO RELAÑO
DEPARTAMENT: CIENCIES
INSTITUCIÓ: IES EUGENI D’ORS
CURS: 14/01/2014
2
ÌNDEX
1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 4
2. METODOLOGIA ........................................................................................................................ 5
3. OBJECTIUS ................................................................................................................................ 6
4. ALGUNES NOTES HISTÒRIQUES ................................................................................................ 7
5. LES 5 MANERES D’OBTENIR BOMBOLLES ............................................................................... 11
6. QUÈ ÉS UNA BOMBOLLA? ...................................................................................................... 14
7. MODEL D’EVOLUCIO D’UNA BOMBOLLA ................................................................................ 15
8. TENSIÓ SUPERFICIAL .............................................................................................................. 16
8.1. EXEMPLES DE LA TENSIÓ SUPERFICIAL .................................................................................................. 17
8.2. LA CAPILARITAT ............................................................................................................................ 18
9. 9. EFECTE MARANGONI O GIBBS-MARANGONI ...................................................................... 19
9.1. MECANISME ................................................................................................................................... 20
9.2. EXEMPLES D’AQUEST EFECTE ..................................................................................................... 20
10. EFECTE FARADAY O GÀBIA DE FARADAY ............................................................................... 20
11. EFECTES OPTICS D’UNA BOMBOLLA DE SABÓ ........................................................................ 21
11.1 PERQUÈ UNES FRANGES SÓN MÉS GRANS QUE ALTRES? ..................................................................... 22
12. LES INESTABILITATS DE KELVIN-HELMHOTZ ........................................................................... 24
13. ANTIBOMBOLLES ................................................................................................................... 26
14. BOMBOLLES CONGELADES ..................................................................................................... 26
15. DE QUINA MANERA PETA UNA BOMBOLLA? .......................................................................... 27
16. LES BOMBOLLES DE SABÓ SÓN ÚTILS? .................................................................................. 28
17. EXPERIMENTS ........................................................................................................................ 29
17.1.QUINA BARREGA ÉS LA MÉS RESISTENT? ................................................................................. 29
17.2. BOMBOLLES FLOTANTS EN .............................................................................................. 36
17.3. POT SURAR EL METALL EN AIGUA? ........................................................................................... 38
17.4. POT SURAR EL METALL EN AIGUA AMB SABÓ? ........................................................................ 40
17.5. POT ACTUAR L’AIGUA COM UN PEGAMENT? ............................................................................ 41
17.6. AIGUA ,PEBRE I TALC ................................................................................................................. 42
17.7.EXPERIMENT: MESURA DE LA TENSIÓ SUPERFICIAL .............................................................. 44
17.8.QUÈ PASARÍA SI AFEGIM UNA GOTA D’ALCOHOL EN UNA CAPA D’AIGUA” ............................ 48
17.9.VAIXELL PROPULSAT AMB SABÓ? .............................................................................................. 49
17.10.EXPERIMENT: EFECTE FARADAY ............................................................................................. 51
17.11.IRIDISCENCIA ................................................................................................................................ 55
3
17.12.ANTIBOMBOLLES ......................................................................................................................... 62
17.13. CONGELAR UNA BOMBOLLA ....................................................................................................... 64
18. CONCLUSIÓNS ........................................................................................................................ 67
19. OPINIO PERSONAL DEL TREBALL ............................................................................................ 68
20. BIBLIOGRAFÍA ........................................................................................................................ 69
4
1. INTRODUCCIÓ
El meu treball de recerca és titula “bombolles de sabó” on estudiaré els fenòmens
físics que hi poden haver en una bombolla de sabó i també en pel·lícules de sabó.
Desprès d’haver triat aquest tema, vaig buscar informació en internet sobre
quines podrien ser els fenòmens físics que intervenen en una bombolla de sabó i
en una pel·lícula de sabó , naturalment em van sortir bastants conceptes , com per
exemple la tensió superficial1, l’efecte Marangoni2, que és el que estabilitza la
bombolla de sabó , l’efecte elèctric en una bombolla de sabó , el model d’evolució
d’una bombolla a mesura que es va insuflant aire a partir d’una xeringa , també
apareixen els efectes òptics que hi han en una bombolla de sabó anomenats
iridescència i també sortien uns efectes òptics molt interessant anomenats
inestabilitats de Kelvin-Helmholtz3 . Relacionat amb les bombolles també vaig
trobar fenòmens molt interessant i poc coneguts les anitbombolles, que són tot el
contrari d’una bombolla, i a més les bombolles és poden congelar.
El motiu principal per el qual vaig escollir aquest treball , tutoritzat per Antonio
Relaño, es perquè pensava que era un bon tema, bastant curiós ,mai no havia
sentit parla d’un tema com aquest , sabia el que era una bombolla de sabó però no
sabia que tenia parts físiques i matemàtiques, em va semblar estrany , el que més
em va impactar va ser quan vaig saber que les bombolles de sabó eren molt útils,
pensava que només eren un art i entreteniment. Les bombolles de sabó com a
joguina almenys tenen 400 anys. Hi han pintures molt antigues , com per exemple
aquesta , del s. XVII que mostren nens fent bombolles de sabó amb tubs d'argila .
Les bombolles de sabó van començar a
captivar els nens quan una empresa de
Chicago anomenada Chemtoy va començar
a vendre aquesta solució sabonosa .
Segons la indústria, els fabricants venen
200 milions de pots anualment ,
possiblement més que cap altra joguina .
.
1 És una de les propietats que tenen tots els líquids.
2 Marangoni és la transferència de massa al llarg d’una interfase entre dos fluids causat per un
gradient de tensió superficial. 3 Es presenta quan un flux entra dins d’un fluid o quan hi ha prou diferencia de velocitats.
Fig. 1: Jean-Baptiste Siméon Chardin, segon terç del s. XVIII. Imatge extreta de wikipedia.
5
Les bombolles de sabó han anat avançant bastant al llarg del temps , sempre han
sigut un joc que simbolitzen una manera de divertir-se i d’entretenir-se, on les
protagonistes son elles. Aquestes s’assoleixen mitjançant eines de la vida
quotidiana: aigua , sabó , tubs, etc. Avui en dia, podem trobar molts artistes que es
dediquen a aquest art que el combinen amb l’entreteniment. Requereixen un alt
nivell d’habilitat , a més de tenir unes bones barreges per poder fer les bombolles
de sabó. Alguns artistes aconsegueixen crear bombolles i pel·lícules de sabó dins
de cubs , tetraedres i altres formes, a més , també omplen les bombolles amb fum o
amb gel i els combinen amb llum làser o foc. També es poden omplir amb gas
inflamable com per exemple el gas natural i després encendre-les amb foc. Un dels grans professionals en aquest art és en Pep Bou4, quan en el 1982 comença
la seva carrera en solitari relacionat amb les bombolles de sabó.
2. METODOLOGIA
El procés d’investigació va ser el següent: vaig realitzar dos apartats, la part teòrica
i la part practica. La part teòrica es centraria en comentar els aspectes físics d’una
bombolla i una pel·lícula de sabó , per poder-ho fer primer em vaig qüestionar les
següents preguntes:
- Una bombolla de sabó té fenòmens físics ?
- Quines són les propietats d’una bombolla de sabó?
- Les bombolles de sabó són útils?
A continuació vaig buscar informació en internet , tot seguit van aparèixer
bastants conceptes , però la majoria de la informació que apareixia estava escrita
en angles. Però també hi havia explicacions en català i castellà , encara que molt
poca.
I la part pràctica que es centraria en fer els experiments proposats , ja que ens
ajudarien a explicar millor la part teòrica. Vaig trobar bastants experiments,
primer els vaig escollir i després els vaig reproduir en el laboratori del institut amb
l’ajuda del meu professor. Tots els experiments els he recollit en vídeos
fotografies.
4 Pep Bou (Granollers, Vallès Oriental, 1951), és un actor de teatre i mim català. Inicià la seva
trajectòria teatral la segona meitat dels anys setanta i arribà a fundar diverses companyies (Pa de Ral, La Viu Viu Teatre) fins que, el 1982, començà a actuar en solitari amb el teatre de les bombolles de sabó.
6
3. OBJECTIUS
Els objectius principals del treball són:
Estudiar els fenòmens físics relacionats amb les bombolles de sabó i les
pel·lícules de sabó.
Poder reproduir els experiments i recollir-los amb vídeos i fotografies.
Fer algunes mesures al laboratori per esbrinar algunes propietats del sabó i
poder treure conclusions.
Els objectiu més concrets:
Poder experimentar amb diferents barreges i esbrinar quines son més
resistents i permeten fer bombolles mes grans (cronometrant el temps que
trigant en desfer-se i a partir d’aquestes dades fer un estudi estadístic).
Calcular la tensió superficial de les barreges fetes a partir de dos tubs
capil·lars.
Observar els efectes elèctrics en bombolles i també l’efecte de gavià de
Faraday.
Observar l’efecte Marangoni.
Experimentar i observar els colors iridescents de les bombolles de sabó i
visualitzar les inestabilitats de Kelvin-Helmholtz.
Fer antibombolles i cronometra el temps que trigant en desfer-se.
Congelar una bombolla.
Fer una entrevista a Pep Bou.
7
4. ALGUNES NOTES HISTÒRIQUES
Els primers descobriments de la tensió superficial es van descobrir quan Arquímedes experimenta amb diversos materials, veu que alguns floten mentre que els altres s’enfonsen, com per exemple : si fem una bola rodona de plastilina i un disc pla amb un forat al centre del mateix material , veiem que el primer s’enfonsa mentre que el segon flota. Això passa perquè la tensió superficial del líquid permet aguantar pesos com per exemple el disc pla.
Fig. 2 : Esquema o gràfic sobre la flotabilitat d’un material.
Fig. 3: Arquímedes de Siracusa neix el 287a.c. i mor en el 212a.c.
La tensió superficial actua en una bombolla de sabó provocant que es comporti com una fulla elàstica. Però no es pot fer bombolles amb aigua pura i per això necessita altres substàncies, aquestes substàncies s'anomenen tensioactius , aquest fenomen es va descobrir a l’any 1930. El tensioactiu que utilitzem per fer les bombolles és l’ingredient més important i es troba en el sabó.
També, una bombolla de sabó te forma esfèrica per culpa de la tensió superficial, perquè la esfera és la que te menor àrea superficial per a un volum fix. Aquest fet ho va demostrar el matemàtic alemany H. A. Schwartz5en 1884.
5 Richard H. Schwartz, (10 d'abril de 1934) és professor de matemàtiques en el College of
Staten Island, president de Jewish Vegetarians of North America (JVNA) i cofundador de
8
En 1855 s’observa un efecte molt important en les bombolles de sabó , l’efecte Marangoni , el que fa aquest efecte es estabilitzar la capa d'aigua per mantenir l'estructura de bombolla més temps. Aquest fenomen fa que s’estabilitzi la capa de sabó en els llocs on conté menys sabó, ja que aquest fenomen es el responsable que s’iguali la tensió superficial en tots els punts. Aquest fenomen va ser identificat pel físic James Thomson6 , germà de William Thomson, que el va anomenar “llàgrimes de vi”. Més tard aquest efecte va ser nombrat “efecte Marangoni” pel físic italià Carlo Marangoni , que va realitzar un doctorat en la universitat de Pavia , i en 1865 va publicar els seus resultats , - un tractament teòric sobre l'equilibri de substàncies heterogènies-.
L’any 1845 el físic Michael Faraday observa l’anomenat efecte Faraday ,aquest
fenomen ens explica que quan tenim un material conductor, dintre d’ell si esta en
equilibri el camp elèctric es zero , es a dir , si tenim dos bombolles (una dintre d’un
altre) i li passem electricitat a la bombolla només es deformarà la bombolla de
l’exterior , en canvi la bombolla de l’interior no patirà cap efecte.
Segurament haureu observat en algunes ocasions la gama de colors que es formen
en les ales d’una papallona , en les manxes d’oli , o en les bombolles de sabó.
Aquests efectes , en realitat , són franges que resulten de la interferència produïda
per la llum reflectida en la capa superior juntament amb la capa inferior. I són
anomenats iridescències, observades per Robert Hooke7 a l’any 1665.
Kelvin i Helmholtz van formular la teoria de les inestabilitats que es poden desenvolupar quan hi ha un fluid dintre d’un altre o quan hi ha una suficient diferencia de velocitats a través de la interfície entre dos fluids. L’efecte laminar (un tipus de fluït ) va ser identificada per O. Reynolds8.
la Society of Ethical and Religious Vegetarians(SERV). És més conegut per ser vegetarià activista i defensor dels drets dels animals. Els seus escrits van inspirar el documental de 2007 A Sacred Duty: Applying Jewish Values to Heal the World, dirigit per Lionel Friedberg. 6 James Thomson (16 febrer 1822 - 8 maig 1892) va ser un enginyer i físic molt important.
7 Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic
anglès. Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscòpia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat científica de la història, la Royal Society de Londres. 8 Osborne Reynolds (23 agost 1842 - 21 febrer 1912) va ser un destacat innovador anglo-irlandès en la
comprensió de la dinàmica de fluids.
9
Fig. 4: Les podem observar al introduir un líquid dintre d’un altre.
Fig. 5: Les podem observar en el núvols.
Fig. 6:Imatge captada en el laborati experimentat les inestabilitats de Kelvin-Helmholtz. Les podem observar en les bombolles de sabó al bufar una pel·lícula de sabó.
En 2005, els científics Michiel Postema (Ruhr-Universität Bochum), Nico de Jong (Erasmus MC, Rotterdam) Georg Schmitz (Ruhr-Universität Bochum) i Annemieke van Wamel (Erasmus MC, Rotterdam) van presentar la gravació a alta velocitat de la formació de las antibombolles amb l’ajuda d’ultrasons.
10
L’any 2000 , T. Hales9 va demostrar que quan hi ha moltes bombolles de sabó juntes de la mateixa mida , el pla dels hexàgons es proporcional a la configuració optima.
Fa 100 anys Joseph Plateau10 va trobar tres condicions en les geometries de les pel·lícules de sabó. Primera llei: "Una pel·lícula de sabó que es pot moure lliurement sobre una superfície intersecta forma un angle de 90 ".
Fig. 7:Primera llei.
Segona llei: "Tres superfícies de sabó s'intersecten al llarg d'una línia. L'angle format pels plànols tangencials a dues superfícies que s'intersecten, en qualsevol punt al llarg de la línia de intersecció de les tres superfícies, és de 120 ".
Fig. 8:segona llei.
9 Thomas Callister Hales (nascut el 4 juny 1958) és un matemàtic nord-americà que treballa en el
programa de Langlands. 10
Joseph-Antoine Ferdinand Meseta (Brussel·les, Bèlgica, 14 octubre 1801 - Gant, Bèlgica, 15 setembre de 1883) va ser un físic belga que va definir en 1829 el principi de la persistència de la visió.
11
Tercera llei: "Quatre de les línies, formades per la intersecció de tres superfícies, en un punt , l'angle format per cada parell d'elles és de 109 28’ “.
Fig. 9:Tercera llei.
NOTA: Aquestes tres imatges són tretes del enllaç següent: http://topologia.files.wordpress.com/2011/01/i-jornada-profesores-matematicas-almeria.pdf
5. LES 5 MANERES D’OBTENIR BOMBOLLES La primera manera d’obtenir bombolles en algun líquid es per ebullició del propi líquid. Quan escalfem un líquid i aquest a continuació es posa a bullir , les primeres bombolletes que es desprenen són de l’aire dissolt en l’aigua. Les bombolles del vapor del líquid es desprenen mes endavant.
Fig. 10: Imatge obntinguda sobre la primera forma d’obtenir bombolles. Aigua bullint.
12
La segona forma d’obtenir bombolles en un líquid es injectant aire amb una canya , amb una xeringa , en un jacuzzi, o per exemple als aquaris que tenen sistemes que introdueixen oxigen, els peixos obtenen oxigen de les bombolles d’aire que es el que respiren.
Fig. 11: Imatge que vam obtenir experimentat la segona forma d’obtenir bombolles. Injectant aire amb una xeringa.
La tercera forma d’obtenir bombolles en l’aigua es per desorció11 del gas que estava dissolt en el líquid , per exemple se’ns presenta en les begudes carbòniques o els vins espumosos, també se’ns presenta a vegades quan l’aigua de l’aixeta surt blanca , perquè te gasos dissolts , les bombolles es veuen blanques perquè son molt petites.
Fig. 12: Imatge que vam obtenir experimentant la tercera forma d’obtenir bombolles. Desorció a partir d’una beguda , són les bombolles fines que és veuen en la part superior de la foto.
11
Un gas dissolt en un líquid és arrossegat per un gas inert essent eliminat del líquid.
13
La quarta forma d’obtenir bombolles es per la generació de reaccions químiques en una dissolució , com per exemple les pastilles efervescents. Es el que passa quan posem el Eferelgant en l’aigua ,les bombolles son de .
Fig. 13: Imatge que vam obtenir experimentant la quarta manera d’obtenir bombolles. Per reacció química entre l ’Eferelgant i aigua. La cinquena i última manera d’obtenir bombolles en l’aigua és la descomposició electroquímica de l’aigua en oxigen i hidrogen , amb una pila elèctrica es facilita la visió de bombolleig dels dos gasos en els elèctrodes , són unes bombolletes molt fines i blanques.
Fig. 14: Imatge que vam obtenir experimentant la cinquena forma d’obtenir bombolles. Aigua en descomposició electroquímica.
14
6. QUÈ ÉS UNA BOMBOLLA?
Una bombolla de sabó pot existir perquè la capa superficial d'un líquid ,
normalment aigua, té certa tensió superficial, el que fa que la capa es comporti
semblant a una fulla elàstica. No obstant això, una bombolla feta només amb líquid
pur no és estable i es necessita un tensioactiu12 dissolt, com per exemple el sabó,
per estabilitzar-la . Aquests tensioactius tenen caps hidròfils13 i cues hidròfobes14.
Els caps hidròfils són atrets per la fina capa d'aigua i mantenen intacta a la
bombolla. Mentre que les cues hidròfobes s’allunyen de l’aigua.
Fig. 15:Esquema fet en el Paint d’una molècula de sabó.
L'efecte més important del sabó en les bombolles és que estabilitza la capa d'aigua
per mantenir l'estructura de bombolla més temps mitjançant l'efecte Marangoni. A
l'estirar la pel·lícula de sabó, la concentració de sabó augmenta, el que fa que
disminueixi la tensió superficial. Així, el sabó reforça selectivament les parts més
febles de la bombolla de sabó evitant que s'estiri més.
Les bombolles de sabó sempre busquen la menor àrea de superfície entre punts o
arestes. Una de les característiques més típiques de les bombolles és que acabin
petant .
12
són substàncies que influeixen per mitjà de la tensió superficial en la superfície de contacte entre dues fases. 13
És una propietat física d'una molècula que enllaça amb l'aigua (H2O) mitjançant l'enllaç d'hidrogen. 14
És una propietat física que és repel·lida per una massa d'aigua(H2O).
15
7. MODEL D’EVOLUCIO D’UNA BOMBOLLA
Fig. 16: En aquests gràfics es mostra com va augmentant el volum de la
bombolla de sabó a mesura que injectem un volum d’aire amb una xeringa.
Al principi té forma d’esfera en el tub de la xeringa, ja que s’adapta a la forma
del tub. Després la bombolla te forma d’el·lipsoide.
Fig. 17: r és el tub , i h és el semieix vertical.
Fig. 18:Quan el radi de la bombolla R és més gran que el radi del tub r la bombolla tendeix a una forma esfèrica . La distancia h que hi ha des del tub fins al centre de la bombolla és O.
16
8. TENSIÓ SUPERFICIAL
La tensió superficial és l’efecte físic que tenen els líquids que provoca que la seva
superfície tingui propietats elàstiques. Qualsevol líquid, quan esta en un recipient
en repòs forma una superfície quasi plana que pot deformar-se sense trencar-se de
forma que pot aguantar petits pesos i tensions. Les seves unitats són N·m-1=J·m-
2 (en el Sistema Internacional).
Per això, es necessari que totes les molècules que composen la substancia,
s’atreguin entre si, però aquesta força no deu ser tan alta com en un sòlid perquè
pugui copiar la forma del recipient.
Entre les molècules que formen un líquid hi ha forces entre elles. Cada molècula és
atreta per les seves veïnes i en totes les direccions. Però el problema que tenen les
molècules que estan a la superfície es que no tenen altres molècules que les
atreguin, de manera que només reben la força de les de sota i les laterals.
És a dir, es forma una fina capa que és atreta fortament cap al líquid, la qual és més difícil de travessar que una altra porció de fluid que no sigui aquesta. Així que gràcies a la tensió superficial les superfícies dels líquids " tiren cap a dintre" del mateix líquid .
Fig. 19 :La tensió superficial es produeix per l’atracció que senten les molècules dels líquids entre elles.
Aquest fets es poden observar en la vida quotidiana, se’ns presenten en els
processos de producció per exemple la formació d’escumes ( Cerveza , sabó, etc.),
en el desplaçament de certs animals que poden caminar sobre l’aigua , també en el
fenomen de la capil·laritat15 que permet a les plantes portar aigua des de las arrels
fins a la part més alta de la tija , la considerable curvatura en els costats on el líquid
està en contacte amb la paret del recipient .
Alguns insectes poden caminar a traves de l’aigua , això passa perquè el pes de
l’insecte no és suficient per penetrar la superfície de l’aigua. També si deixem una
15
És una propietat dels fluïts que depèn de la tensió superficial
17
agulla o un clip en la superfície , pot surar , encara que es més densa que l’aigua.
Però si agitem l’aigua la tensió superficial és trenca i a continuació el clip o l’agulla
s’enfonsa.
Fig. 20: Imatge capturada per observar que la tensió superficial és suficient per sostenir un clip col·locat horitzontalment sobre l'aigua.
8.1. Exemples de la tensió superficial
La tensió superficial de bastants líquids depèn de la substancia en contacte amb el líquid. Per exemple , el mercuri quan esta en contacte amb l’aire dona un valor de 0.482Kg/m; però disminueix a 0.402 Kg/m, aproximadament , quant esta en contacte amb l’aigua. Tensió superficial dels líquids a 20ºC
Líquid (10-3 N/m)
Oli d’oliva 33.06
Aigua 72.8
Alcohol etílic 22.8
Benzè 29.0
Glicerina 59.4
Petroli 26.0
Fig. 21 : Font: Manual de Física, Koshkin N. I. , Shirkévich M. G. Editorial Mir (1975)
Els sabons i detergents ajuden a netejar la roba per la disminució de la tensió
superficial de l’aigua , que absorbeix més fàcilment els porus.
La neteja amb aigua calenta es millor que l’aigua freda perquè la seva tensió
superficial és menor.
Els desinfectant en general tenen baixa tensió superficial. Això els permet
estendre’s per les parets cel·lulars i pertorbar els bacteris que es troben en ells.
18
La forma esfèrica d'una bombolla de sabó, també es deu a la distribució de la tensió sobre la pel·lícula fina de sabó. La tensió superficial fa que els líquids en contacte amb els sòlids formin un angle amb la superfície.
Fig. 22 : A – Angle de contacte més gran de 90º = El líquid no mulla la superfície B – Angle de contacte més petita de 90º = El líquid mulla la superfície
8.2. LA CAPILARITAT
La capil·laritat , és una propietat dels fluïts que depèn de la tensió superficial , també depèn de la cohesió16 del líquid que li dona la capacitat de pujar o baixar pel tub capil·lar. Quan el líquid puja pel tub capil·lar , es perquè la cohesió , entre les seves molècules es menor a l’adhesió17 del líquid amb el material , es a dir , es un líquid que mulla i la seva superfície és còncava. El líquid segueix pujant fins que la tensió superficial s’estabilitza pel pes del líquid que omple el tub. Ara bé , quan la cohesió entre les molècules d’un líquid es més potent que l’adhesió capil·lar , com per exemple el mercuri , la tensió superficial fa que el líquid descendeixi a un nivell inferior , i la seva superfície es convexa.
16
És la força d’atracció entre partícules adjacents dintre del mateix líquid. 17
És la interacció entre las superfícies de distints fluïts.
Fig. 23:Gràfic fet en el Paint. Com més estret sigui el capil·lar , més puja el líquid.
19
Fig. 24: Gràfic fet en el paint de com actua un líquid, segons com mulli.
Fig. 25: L’atracció adhesiva al cristall és més gran que l’adhesió intermolecular de l’aigua.
9. EFECTE MARANGONI O GIBBS-MARANGONI
L’efecte Marangoni és la transferència de massa al llarg d’una interfase entre dos
fluids causat per un gradient (o diferència) de tensió superficial.
Fig. 26: Imatges capturades en l’experiment fet en el laboratori sobre la visualització de l’efecte Marangoni .Al afegir unes gotes d’alcohol a una fina capa d’aigua observem que hi ha una separació de fluïts.
20
9.1. MECANISME
Un líquid amb una alta tensió superficial tira més fort que en un líquid amb
una tensió superficial baixa, la presencia d’un gradient en la tensió
superficial ,fa que el líquid flueixi fora de les zones amb baixa tensió
superficial. El gradient de tensió superficial pot ser causat pel gradient de
concentració o per un gradient de temperatura. El nombre Marangoni, pot
ser utilitzat per caracteritzar els efectes relatius de la tensió superficial i
les forces viscoses.
Per exemple , al afegir una gota d’alcohol en una fina capa d’aigua és pot
observar una separació de fluït , aquesta separació de fluïts es deu a la
diferencia de tensió superficial introduïda per un gradient en la
concentració d’alcohol.
Fig. 27: Esquema de com funciona l’efecte Marangoni.
9.2. EXEMPLES D’AQUEST EFECTE
Un exemple conegut és en les pel·lícules de sabó : l'efecte Marangoni estabilitza
pel·lícules de sabó .
També és important per als camps de la soldadura , el creixement de cristalls i de
fusió de feix d'electrons de metalls .
10. EFECTE FARADAY O GÀBIA DE FARADAY :
L’efecte Faraday o gàbia de Faraday , ens diu que quan tenim un material
conductor , dintre d’ell si esta en equilibri el camp elèctric es zero , es a dir , no
pateix els efectes d’electricitat.
L’efecte Faraday provoca que la bombolla de l’exterior impedeixi que la bombolla
de l’interior experimenti alguna atracció. Al apropar el globus electritzat , la
bombolla de l’exterior es l’única que es deforma i és atreta pel globus , però la de
21
l’interior no es deforma ni es mou. Això es degut al fet que quan es frota el globus
amb la llana s’electritzà pel fet que una part dels electrons dels àtoms que formen
les molècules del globus passen a integrar-se a les molècules dels àtoms de la llana
amb la que l’hem frotat . Llavors els àtoms del globus es converteixen en positius
(cations) i els àtoms de la llana en negatius(anions).
La bombolla de sabó te carregues positives i negatives al apropar el globus amb
carregues positives fa que les carregues positives de la bombolla s’allunyin per
repulsió (carregues del mateix signe s’allunyen) , i les carregues negatives
s’apropin al globus (carregues de diferent signe s’atrauen ), per això es deforma la
bombolla en la primera part de l’experiment.
En el segon experiment que fem , al apropar el globus electritzat, la bombolla de
l'exterior es deforma i és atreta pel globus. Però si ens fixem la bombolla de
l’interior, no es deforma ni es mou. La bombolla exterior impedeix que la bombolla
de l’interior experimenti alguna atracció , perquè el camp elèctric es zero (efecte
Faraday).
Aquest fenomen , és considera de molta importància . Aquest efecte es pot
manifestar en nombroses situacions , com per exemple , el mal funcionament dels
telèfons mòbils a l'interior d'ascensors , també és el que protegeix els avions
comercials de la caiguda d'un llamp
11. EFECTES OPTICS D’UNA BOMBOLLA DE SABÓ
El color iridescent de las bombolles de sabó son efecte de la interferència entre les
ones de la llum. Una bombolla de sabó esta formada per tres capes. Aquestes tres
capes ( Sabó -aigua - sabó ) són les responsables dels colors que te una bombolla
de sabó. La llum en arribar a la primera capa de la bombolla es reflecteix en les
seves dues superfícies , l'exterior i la interior , i també es reflecteixen entre elles .
Així les ones de llum pateixen unes " interferències " entre elles que apareixen
davant nostre com iridescències . Els colors canvien segons el gruix de les capes i la
quantitat d'aigua i surfactant (sabó).
22
Fig. 28: El raig de llum incideix sobre la superfície en el punt Y . Part de la
llum és reflectida, però l’altra travessa la primera capa de la bombolla de sabó i es reflectida en la superfície interior de la bombolla , aquesta llum
torna a ser reflectida en la capa exterior de la bombolla.
11.1 Perquè unes franges són més grans que altres?
Els efectes d'interferència depenen de l'angle en què la llum incideix sobre la
pel·lícula. Per tant, encara que la paret de la bombolla de sabó tingués un gruix
igual, es seguirien veient variacions de color a causa de la curvatura o al
moviment.
El gruix de la paret canvia contínuament perquè la gravetat atreu al líquid cap a la
part baixa, de manera que també es poden observar bandes de color que es mouen
cap avall.
un raig de llum reflecteix sobre la primera capa en el punt Y. Part de la llum és
reflectida, però alguna travessa la segona capa de la bombolla i és reflectida en la
tercera capa. I es produeix un desfàs proporcional al grossor de la pel·lícula e
inversament proporcional a la longitud d’ona , el resultat de la interferència depèn
d’aquestes dues. Per tant , per un grossor donat , la interferència serà constructora
per algunes longituds d’ona i destructives per unes altres, de manera que la llum
blanca incideix en la pel·lícula i es reflecteix amb una tonalitat que canvia de color.
23
Fig. 29: En aquest gràfic veiem dos raigs de color rosa (1 i 2) .Els dos raigs es divideixen igual que abans i segueixen dos camins possibles , però ara ens fixem els raigs de línies discontinues. El punt X veiem que consisteix en dos raigs : el raig 1 que travessa la superfície de la bombolla i el raig 2 que es reflecteix en la paret exterior. El raig 1 ha fet una distancia YOX , que es mes gran que la distancia que ha recorregut el raig 2.Com YOX resulta tenir la mateixa longitud que la longitud d’ona de llum rosa , això vol dir que les crestes i les valls estaran junts.
Quan la bombolla de sabó es fa més fina s’observa un canvi de color per evaporació. Les parets més gruixudes cancel·len les longituds d'ona vermelles (més llargues), causant una reflexió blau-verd. Després, les parets més fines cancel·len les longituds d’ona grogues ( deixant llum blava), després el verd (deixant magenta) i després el blau (deixant el groc).
Fig. 30 : Aquest gràfic es similar al gràfic anterior , la diferencia entre els dos gràfics es la longitud d’ona . Aquesta vegada el raig 1 i 2 arriben a X desfasats. Les valls del raig 1 s’alineen amb les crestes del raig 2, i els dos raigs es cancel·len mútuament. L’efecte global es que no es reflectirà llum blava.
24
Finalment, quan la paret de la bombolla es fa més fina que la longitud d’ona de la llum visible, totes les ones de la regió visible es cancel·len les unes a les altres , per tant no es percep cap reflexió. Quan passa això la paret es més fina que 25 nanòmetres i el més probable es que vulgui petar.
Fig. 31:Formació de franges.
12. LES INESTABILITATS DE KELVIN-HELMHOTZ
Les inestabilitats de Kelvin i Helmholtz , son ones que es produeixen en una
interfase , es a dir , entre dues masses ja sigui d’aigua que d’aire que tinguin una
densitat diferent. Perquè es vegin les inestabilitats de Kevin-Helmholtz ha d’haver
dos corrents que tinguin velocitats diferents. Una pel·lícula de sabó és una capa
molt fina d’aigua i sabó.
Fig. 32: Esquema d’una pel·lícula de sabó.
Quan entre dos partícules en moviment ,una es mou més ràpida que l’altre ,es a dir que existeix un gradient de velocitat, es desenvolupen forces de fricció que actuen sobre elles mateixes. Aquestes forces intenten introduir rotació entre les partícules de moviment ,però la viscositat ho impedeix. Depenen del valor aquestes forces es poden produir diferents tipus de inestabilitats . Quan el gradient de velocitat es baix , les partícules es desplacen però no roten o ho fan però amb poca energia , el resultat final es que totes les partícules que passen pel punt segueixen la mateixa trajectòria en forma “laminar” , i quan el gradient de velocitat augmenta s’incrementa la fricció entre les partícules veïnes al fluït ,aquestes roten.
25
Al passar d’una trajectòria a una altra , xoquen entre si i canvien el seu camí en forma de “turbulències”.
Fig. 33:Fluït laminar Fig. 34: Fluït turbulent
Fig. 35:Esquema d’evolució de les inestabilitats de Kelvin-Helmholtz.
Les inestabilitats de Kelvin-Helmholtz les podem trobar en molts llocs , per
exemple , uns físics van estudiar que l'huracà creix en la direcció radial. Aquest
cultiu és causat per la inestabilitat de Kelvin-Helmholtz amb la propagació radial
en l'aire ambiental sota l'acció de la rotació de la terra, fins que el radi de l'huracà
arriba al valor en que la velocitat angular relativa decau completament.
26
13. ANTIBOMBOLLES
Les antibombolles son el contrari de les bombolles, és a dir, és una gota de líquid envoltada per una fina capa de gas submergides en un líquid. Només es formen antibombolles quan s’aboca un líquid en un altre líquid des d’una certa alçada de manera que es pugui atrapar una certa quantitat d'aire. I tendeixen a enfonsar-se progressivament cap al fons del recipient per velocitat inicial que porta l’aigua al caure , però després ascendeixen cap a la superfície perquè l’aire de la capa exterior fa que tota la bombolla tingui un pes inferior al líquid que la conte.
Fig. 36:Imatges obtingudes en el laboratori experimentant les antibombolles.
Les antibombolles no es coneixen gaire, en part pel seu aspecte semblant al de les bombolles d'aire , i en part per la seva naturalesa efímera.
Fig. 37:Esquema de com són les antibombolles dintre un líquid.
14. BOMBOLLES CONGELADES
Les bombolles de sabó es congelen a una temperatura per sota de -15°C . L’aire de
l’interior es va perdent per difusió18 , fent que la bombolla s’arrugui sota el seu
propi pes.
A temperatures inferiors, com per exemple a -25 ° C, les bombolles es congelen en
l'aire i es fan miques en caure a terra. Quan, a una temperatura tan baixa, es fa una
bombolla de sabó amb aire , primer la bombolla es congela en forma d'una esfera
18
Extensió, dilatació, augment de l'espai que ocupa alguna cosa.
27
gairebé perfecta, però quan l'aire calent es refreda perd volum19. La bombolla es fa
petita , i es congela ràpidament , i si seguim bufant només aconseguirem que es
trenqui.
Fig. 38:Bombolla congelada dintre un líquid.
15. DE QUINA MANERA PETA UNA BOMBOLLA?
Una de les curiositats de la bombolla de sabó és la causa de la seva explosió ,
normalment veiem la bombolla de sabó que finalment peta. Únicament queden
petites gotes caient.
Si una bombolla peta en una superfície juntament amb altres bombolles , provoca
que la resta es reordenin fins que les altres finalment també petin.
Uns físics van agafar una càmera d'alta velocitat i van estudiar que passava quan
una bombolla arriba a la superfície i peta. Pensaven que simplement la superfície
de líquid esclata en mil trossets, però la realitat és molt més increïble del que
sembla. Quan la bombolla peta, les parets líquides que la formaven es contrauen20
fins arribar a la superfície del líquid. I quan arriben, no es desfan , sinó que es
pleguen sobre si mateixes donant lloc a petites bombolles que poden tornar a
petar.
El que passa amb tot això és que al formar-se noves bombolles tornen a atrapar gas
dins el líquid. La diferència important és que en ser les noves bombolles més
petites, són més resistents i el gas queda a dins amb una pressió superior a la
original. Això pot fer que en petar, el gas surti disparat en forma de microgotes a
molta velocitat.
La bombolla de sabó esclata a causa de tres factors :
- S'evapora l'aigua que la forma
- Pateix una sacsejada d'aire
19
Espai que ocupa alguna cosa. 20
Reduir el volum.
28
- Xoca amb objectes secs
La primera causa no sembla real ja que explota normalment per una de les altres
dues . Però si tenim en compte l'amplada de la pel·lícula de sabó ens adonarem que
no és tan estrany . Segons el primer llibre de física de Perelman21 una bombolla de
sabó és 5.000 vegades més prima que un cabell, possiblement la cosa més fina que
els nostres ulls hagin vist.
Una altra de les coses que s'explica en aquest llibre sobre les bombolles de sabó és
la seva facilitat per canviar de mida segons la temperatura .
16. LES BOMBOLLES DE SABÓ SÓN ÚTILS?
Encara que costi de creure ,les bombolles de sabó son molt útils. Ajuden a resoldre
problemes matemàtics complexos sobre l’espai, ja que sempre busquen l’àrea
mínima. I entendre com es trenquen les bombolles i com es formen les microgotes
ajuden a entendre, com s'escampen els microbis que hi ha en la superfície d'un
líquid. Com per exemple, una banyera o una piscina. Molts bacteris fan servir
aquest mecanisme per escampar-se i infectar organismes que els respiraran. Si
podéssim controlar la formació dels aerosols generats per les bombolles, podríem
prevenir l’escampall d'aquesta mena de microbis. També ajuden a entendre millor
els núvols . Als oceans, els aerosols generats per les bombolles de l'escuma de les
onades tenen un paper important escampant sal a l'aire. Una sal que actua com a
punt de condensació perquè el vapor agafi forma i generi els núvols. Per entendre
el clima, cal entendre els núvols. I per això és útil entendre les bombolles. Hi ha
més utilitats. Per optimitzar la fabricació de vidre, on les bombolles poden ser un
gran problema. Per aconseguir cerveses amb escuma més o menys estable a gust
del consumidor. En conclusió ens ajuda a entendre millor el món que ens envolta.
21
(Białystok, actual Polònia, 4 de desembre de 1882 - Leningrad,Rússia, 16 de març de 1942)
va ser un divulgador de la física, les matemàtiques i l'astronomia, i un dels fundadors del gènere de la literatura de ciència popular.
29
17. EXPERIMENTS
17.1.QUINA BARREGA ÉS LA MÉS RESISTENT?
INTRODUCCIÓ Un dels nostres objectius era buscar una barrega que faci que la bombolla sigui més duradora, així que vam intentar buscar els ingredients adequats. Vam utilitzar aigua de l’aixeta encara que no és recomanable perquè conté ions de calci i al enllaçar-se amb el sabó fa que la recepta no sigui el 100% efectiva, però al bullir-la es fa més efectiva i és el que vam fer , primer la vam bullir i després li vam ficar els ingredients. Però és més recomanable utilitzar aigua destil·lada. Vam utilitzar sabó rentavaixelles marca Fairy , perquè és pur i concentrat , a més fa que les bombolles surtin fàcilment . També vam utilitzar diferents combinacions de:
- glicerina , perquè evita la evaporació i li dona més estabilitat a la bombolla. - sucre glass i gelatina, perquè fa que la bombolla sigui més duradora. - I finalment xampú , perquè la barrega sigui més espessa.
Vam fer els mateixos experiments dins i fora d’un pot per estudiar la influencia de l’ambient.
MATERIALS
BARREJA 1
-200 ml aigua de l’aixeta.
- 50 ml de sabó
-50 ml de Glicerina
- 50 ml de xampú TRESemmé
BARREJA 2
-200 ml d’aigua destil·lada
- 50 ml de Sabó
-50 ml de Glicerina
30
BARREGA 3
-200 ml Aigua de l’aixeta.
-50 ml de Sabó
-50 ml de Glicerina
-4g Sucre Glass
-7g Royal (gelatina)
-25ml Johnson Baby
BARREJA 4
-200 ml d’aigua de l’aixeta.
- 50 ml de Sabó
-50 ml de Glicerina
-3g de llevat químic (tipus Royal)
-3g de sucre
-3,4 g de sucre glass
-25ml de xampú TRESemmé
31
Fig. 39 : IL·LUSTRACIÓ DELS MATERIALS UTILITZATS.
PROCEDIMIENT
1. - Preparem la barreja per fer bombolles barrejant els ingredients.
2. – Preparem la xeringa.
3. – Injectem aire amb la xeringa , fent una bombolla de sabó.
4.- A cada ampolla de plàstic l’enumerem segons la barreja que fiquem.
32
RESULTATS (per bombolles fora del pot):
Temps (Mn)
RADI (cm) BARREGA 1 BARREGA 2 BARREGA 3 BARREGA 4
10 24.5 17.25 31.25 24
20 16.75 16 16.75 19.25
30 26.75 13 19 19.5
40 14.75 15.5 17 15.5
50 29.15 15.25 20.75 11.75
Coeficient de Pearson o desviació estàndard relativa:
COEFICIENT DE PEARSON
RADI (cm) BARREGA 1 BARREGA 2 BARREGA 3 BARREGA 4
10 0.16 0.23 0.13 0.13
20 0.23 0.25 0.23 0.16
30 0.15 0.30 0.20 0.16
40 0.26 0.25 0.23 0.20
50 0.13 0.26 0.15 0.26
33
OBSERVACIONS: La barrega que més a durat amb un radi de 10cm segons la
estadística és la barrega 3 , amb un radi de 20cm la barrega 4 ,amb un radi de 30 la
barrega que més a dura és la barrega 1 , amb un radi de 40cm la barrega 3 , i
finalment amb un radi de 50cm la barrega 1. Abans de fer l’estadística pensava que
les bombolles petites duren més però els resultats no semblen indicar-ho d’una
forma clara. Crec que ha sortit aquesta gràfica perquè hi han hagut errors una
mica alts. Potser serà que no hem ficat bé les proporcions, m’hauré equivocat en
buscar les receptes , o potser no eren els ingredients més indicats.
Fig. 40: Imatge obtinguda d’una bombolla .
0
5
10
15
20
25
30
35
0 10 20 30 40 50 60
Tem
ps
Radi (cm)
Duració d'una bombolla
Barrega 1
Barrega 2
Barrega 3
Barrega 4
34
RESULTATS: Duració de les bombolles de sabó dins un pot.
DIES
RADI (cm) BARREGA 1 BARREGA 2 BARREGA 3 BARREGA 4
10 6 5 5 5
20 3 4 6 3
30 4 5 6 4
40 4 6 7 4
50 3 7 7 7
Observacions: Aquesta gràfica és bastant diferent a l’altra, sembla ser que en la barrega 2, 3, i 4 una bombolla d’un radi més gran dura més que una bombolla d’un radi més petit. Però amb la barrega 1 es tot lo contrari una bombolla petita dura més que una bombolla gran. En altres paraules la diferencia que hi ha entrela primera gràfica i aquesta , és que una bombolla de sabó dins d’un recipient tancat la pel·lícula dura més temps ja que estan protegides de la evaporació . Eiffel yesero, va fer una bombolla que va viure durant 341 dies!
0
1
2
3
4
5
6
7
8
0 10 20 30 40 50 60
Tem
ps
radi (cm)
Duració d'una bombolla
Barrega 1
Barrega 2
Barrega 3
Barrega 4
35
Fig. 41: Observem que la bombolla de sabó al llarg dels dies es feia més petita.
EXPLICACIÓ CIENTIFICA
Bombolles fora del pot:
Les bombolles desapareixen a causa de l'evaporació de l'aigua de la bombolla
afavorida per aquells factors que contribueixin a augmentar com la sequedat de
l'ambient, el sol radiant, el vent, etc.
Bombolla dins del pot:
La llei general dels gasos ideals s'obté a partir de la combinació de la llei de Boyle-Mariotte, i descriu la relació entre pressió, temperatura, volum i quantitat de gas.
L'equació matemàtica que defineix aquesta llei és:
Per tant , la bombolla de sabó es va fent més petita perquè la pressió i la temperatura disminueixen al seu interior.
36
17.2. BOMBOLLES FLOTANTS EN
MATERIALES
-VINAGRE
-BICARBONAT
-POT DE VIDRE ESTRET I LLARG
-PALLETA
-BARREGA 3
PROCEDIMIENT
1.- En primer lloc posem una mica de vinagre en el pot de vidre i després fiquem
bicarbonat i tanquem ràpidament el pot , esperem que es produeixi la reacció, es a
dir, és desprèn .
2.-Després deixem caure bombolles de sabó en l’interior del pot.
RESULTATS I OBSERVACIONS
Les bombolles de sabó cauen lentament dins el pot però un cop arriben a baix
tornen a pujar.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
37
Fig. 42:Imatges que vam obtenir en el laborati experimentant.
38
EXPLICACIÓ CIENTIFICA
La reacció química entre el vinagre i el bicarbonat produeix diòxid de carboni.
Aquest gas és més dens que l'aire i queda atrapat a l'interior del pot de vidre.
Les bombolles de sabó tenen aire al seu interior i suren sobre el diòxid de carboni,
més dens, que s'acumula al fons del pot.
17.3. POT SURAR EL METALL EN AIGUA?
OBJECTIU
Comprovar com el clip pot arribar a flotar
PROCEDIMENT
1.-Vertim aigua en el recipient de cristall
2.-Seguidament tallem una mica de paper
3.-Posem el clip damunt del paper
4.-Finalment ho posem a l’aigua
OBSERVACIONS I RESULTATS:
Podem veure com el clip flota mentre que el paper s’enfonsa.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
39
Fig. 43: En aquesta imatge obtinguda fent l’experiment és mostra exactament la tensió superficial.
Fig. 44: En aquesta imatge és pot observar com esta en la superfície sense trencar la tensió superficial , i per tant , no s’enfonsa.
40
EXPLICACIÓ CIENTIFICA
La tensió superficial de l’aigua provoca que el clip no s’enfonsi. Una de las propietats d’un líquid es que tendeix a tenir una capa elàstica . Per això, es necessari que totes les molècules que composen la substancia, s’atraguin entre si, però aquesta força no deu ser tan alta com en un sòlid com per a que no pugui copiar la forma del recipient.
Ara ja sabem que entre les molècules que formen un líquid hi ha forces entre elles. Cada molècula és atreta per les seves veïnes i en totes les direccions. Però el problema és que les molècules que estan a la superfície no tenen sobre elles altres que les atreguin, de manera que només reben la força de les de sota i laterals.
És a dir, es forma una fina capa que és atreta fortament cap al líquid, la qual és més difícil de travessar que una altra porció de fluid que no sigui aquesta.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
17.4. POT SURAR EL METALL EN AIGUA AMB SABÓ?
OBJECTIU
Visualitzar la reacció que te clip quan sura al posar-li sabó.
PROCEDIMENT
1.-Vertim aigua en el got
2.-Seguidament tallem una mica de paper
3.-Posem el clip damunt del paper
4.-Finalment ho posem a l’aigua
5.-Podem veure com el clip flota mentre que el paper s’enfonsa.
6.-Posem una gota de sabó
OBSERVACIONS I RESULTATS
Veiem que el clip flota, al ficar-li una gota de sabó , veiem com el clip s’enfonsa ràpidament .
41
EXPLICACIÓ CIENTIFICA
La tensió superficial de l'aigua provoca que el clip no s'enfonsi , al afegir-li sabó s’enfonsa ràpidament , el sabó redueix la tensió superficial i fa que l'agulla s'enfonsi.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
17.5. POT ACTUAR L’AIGUA COM UN PEGAMENT?
OBJECTIU
Experimentar si l’aigua pot actuar com un pegament
MATERIALS
-Recipient de cristall
-300 ml d’aigua
-Clip
-Paper higiènic
-Sabó
PROCEDIMENT
1.-Mullar una de les lamines de vidre.
2.-Posar-la damunt l’altre lamina.
EXPLICIACIÓ CIENTIFICA
Entre les dues làmines de cristall s'ha format una superfície d'aigua molt fina.
La força de la tensió superficial actua atraient entre si les molècules de l'aigua per
això les dues làmines actuen com si estiguessin enganxades.
42
Fig. 45: Les dues lamines enganxades.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
17.6. AIGUA ,PEBRE I TALC
OBJECTIU
Experimentar la tensió superficial de l’aigua i efecte Marangoni
PROCEDIMENT
1.-Omplir els dos recipients d’aigua
2.-Posar pebre ven repartida en tot el recipient
3.-Reparit talc ven espartit per tot el recipient
4.-Mullem una mica el pal de fusta amb el sabó rentavaixelles
5.-I ho posem en un racó del recipient amb pebre. Fem l’ho mateix amb talc
OBSERVACIONS I RESULTATS:
Veiem com el pebre es dispersà ràpidament i en el cas del talc es va enfonsant lentament.
43
Fig. 46:Experiment amb el pebre.
Fig. 47: Experiment amb el talc.
EXPLICACIÓ CIENTIFICA
El pebre es dispersà ràpidament per l’efecte Marangoni. On hi ha el sabó hi ha menys tensió superficial i farà que hi hagi una diferencia (gradient) amb el voltant, que farà que hi hagi un fluxe de líquid que arrossegarà el pebre.
El pebre gracies a la propietat que té s’ha dispersat degut que el sabó reacciona i el pebre té la tendència a allunyar just en el punt on toca el sabó. El que passa amb el talc es semblant al pebre , amb la diferencia que el talc té una estructura molecular diferent i per això actua de manera diferent.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
44
17.7.EXPERIMENT: MESURA DE LA TENSIÓ SUPERFICIAL
OBJECTIU
Mesurar la tensió superficial de les barreges a partir de dos tubs capil·lars
MATERIALS
-Les 4 barreges
-2 tubs capil·lars , un més estret que l’altre
-vas de precipitats
-Balança
-Paper mil·limetrat
PROCEDIMENT
1.- Calcular la densitat de la barrega, dividint la massa pel volum del líquid.
2.- Ficar dins el vas de precipitats els dos tubs capil·lars , cal que estiguin rectes
verticals, esperar que el líquid pugi i s’estabilitzi
3.-Darrera dels tubs ficar el paper mil·limetrat
4.-Mesurar la diferencia d’altures
OBSERVACIONS I RESULTATS
L’equació per dos tubs capil·lars és la següent :
On:
Altura del líquid més petit en el tub capil·lar.
: Altura del líquid menys petit en el tub capil·lar.
45
r: és la densitat . La densitat és calcula dividint la massa pel volum del líquid.
Llavors , : radi més petit i : radi menys petit.
És necessari conèixer els radis del capil·lars , però aquesta mesura és difícil de fer i
a més resulta ser inexacta ,per tant podem recorri a un líquid de referencia
coneixent la seva tensió superficial i densitat. Arreglem l’equació i queda de la
següent manera:
Però aquest experiment no l’he pogut fer , perquè les fotos no han sortit bé , ja que
en les barreges sortia l’escuma , i és molt important evitar l’escuma ,per tant per la
seva culpa no hem pogut calcular la diferencia que hi havia en els dos capil·lars ,a
més les mesures no són exactes. Tot i així hem pogut fer càlculs de la capil·laritat
d’alguna barrega, perquè no totes les fotos ens han sortit malament.
CAPILARITAT DE L’AIGUA :
y ( a 20ºC) = 0,07275
46
= 6
= 4
=1g/
( )
( ) = 0,036375
CAPIL·LARITAT DE LA BARREGA 1
47
CAPIL·LARITAT DE LA BARREGA 2
CAPILARITAT DE LA BARREGA 3
48
CAPILARITAT DE LA BARREGA 4
17.8.QUÈ PASARÍA SI AFEGIM UNA GOTA D’ALCOHOL EN UNA CAPA D’AIGUA”
OBJECTIU
Mostra l’efecte Marangoni al afegir una gota d’alcohol en una capa fina d’aigua.
MATERIALS
-Recipient de cristall
-Aigua
-Alcohol
PROCEDIMENT
1.-Vertim aigua
2.-Posem una gota d’alcohol
RESULTATS I OBSERVACIONS
Al afegir la gota d’alcohol és veu ràpidament una separació.
49
Fig. 48: Visualització de l’efecte Marangoni
Si voleu veure aquest experiment, ho pot veure en el enllaç següent:
http://www.youtube.com/watch?v=Ys6o-eysRvs
EXPLICACIÓ CIENTIFICA
El flux observat es deu a la diferència en la tensió superficial induïda pel gradient
en la concentració d'alcohol, aquest fenomen és anomenat efecte Marangoni.
17.9.VAIXELL PROPULSAT AMB SABÓ?
OBJECTIU
Aconseguir fer un vaixell propulsat amb sabó
PROCEDIMENT
1.-Agafar el paper i dibuixar un rectangle , en un extrem dibuixem una punta
triangular , al mig del cartró un triangle amb el canal molt estret, finalment tallar-
lo.
2.-Omplir el recipient d’aigua.
3.-Posar el cartró sobre l’aigua.
4.-Mullem una mica l’espàtula amb sabó rentavaixelles i posar-lo justament al
canal del cartró.
OBSERVACIONS I RESULTATS
Observem com el paper surt disparat al afegir sabó en el canal.
50
Fig. 49:Fotos de l’experiment fet en el laboratori.
51
EXPLICACIÓ CIENTIFICA
La diferència de tensió superficial entre l'aigua i el sabó és la que ha fet que és
mogui el paper (EFECTE MARANGONI).
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
17.10.EXPERIMENT: EFECTE FARADAY
OBJECTIU
Efectes d’atracció electrostàtica en bombolles.
Efectes d’atracció electrostàtica amb dues bombolles de sabó.
MATERIALS
- Globus
- Palleta
- Superfície de vidre
- Palleta
- Sabó
- Aigua
- Tros de llana
PROCEDIMENT
1ra part
1. Omplir el globus d'aire.
2. Fregar sobre un tros de llana.
3. Mullar la superfície i fer una bombolla.
4. Apropar el globus electritzat a la bombolla ,podem observar que la bombolla es
va deformant.
52
Fig. 50: Frotem el globus en la llana.
Fig. 51: Quan la distància entre el globus i la bombolla no s'aprecia deformació.
Fig. 52: Quan els apropem més, la bombolla es deforma.
2na part
1. Fem una bombolla sobre la superfície de vidre i tornem a fer una altra bombolla
dins la bombolla ja feta.
2. Apropem el globus electritzat i veiem que només es deforma la bombolla de
l'exterior mentre que la de l'interior no sent cap atracció.
53
Fig. 53: Quan apropem el globus la bombolla de l’exterior es deforma ,mentre que la del interior no pateix cap efecte.
OBSERVACIONS I RESULTATS
Podeu veure l’explicació d’aquest efecte en l’explicació de l’efecte Faraday (Punt
10)
Fig. 54 : Després de frotar el globus queda carregat positivament , i la llana queda carregada negativament.
Fig. 55 : El globus té carregues positives (perquè esta electritzat) , i la bombolla té carregues positives i negatives.
Fig. 56: Al apropar el globus , les carregues positives de la bombolla s’allunyen i les negatives s’apropen.
54
Fig. 57: La bombolla de l’exterior és atreta mentre que la bombolla de l’interior no pateix cap efecte.
-Fotos del experiment
Fig. 58: Fotos del experiment fet al laborati del institut, amb una bombolla.
Fig. 59: Fotos de l’experiment fet al laboratori del institut , amb dues bombolles.
EXPLICACIÓ CIENTÍFICA
1ra part: La bombolla es deforma per les forces elèctriques atractives. La bombolla
es carrega de electricitat sense contacte (electricitat per inducció) en aproximar un
objecte carregat amb compte , podem desplaçar la bombolla sobre la superfície.
55
2ona part: Quan apropem el globus electritzat, la pompa de l'exterior es deforma i
és atreta pel globus. Però si ens fixem la pompa de l’interior, no es deforma ni es
mou. La bombolla exterior impedeix que la bombolla interior experimenti atracció
alguna (efecte Faraday).
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
17.11.IRIDISCENCIA
OBJECTIUS
Observar els colors iridescents en una bombolla de sabó
Experimentar les inestabilitats de Kelvin-Helmholtz
MATERIALS
-Palleta
-Superfície de vidre
-Filferro
-Barrega 3
-Llapis o bolígraf
PROCEDIMENT
1.- Damunt de la superfície de vidre , fem una bombolla.
2.- Li donem forma de circumferència al filferro.
4.-Fer un rectangle llarg amb el filferro.
5.-Posar-lo en la solució sabonosa perquè hi hagi la pel·lícula.
6.-Moure el llapis justament on estan les franges cap a la dreta i esquerra.
OBSERVACIONS I RESULTATS
En l’experiment que vam fer d’iridescència vam observar que en formar la
pel·lícula a partir d'una solució sabonosa i llum blanca es formen franges de
colors.
56
Fig. 60: Part de l’experiment on és mostren els colors reflectits en una pel·lícula fina.
Quan deixem el filferro en repòs observem que les franges és desplaçant al llarg de
la seva simetria.
Fig. 61.Es pot observar com es veuen les franges en la part inferior del filferro.
57
Al girar el filferro verticalment , la pel·lícula també gira però les franges de colors
sempre tendeixen cap a baix , per gravetat.
Fig. 62: Al girar el filferro verticalment la pel·lícula no experimentava cap
moviment.
Si girem el filferro , les franges tendeixen cap a baix , un cop hem posat el filferro
en horitzontal els colors es barregen entre ells , però després de girar-lo una mica
el sabó es va ordenant i forma franges.
Fig. 63: En aquestes imatges es veu perfectament com el sabó sempre tendeix cap a baix formant franges de colors.
58
Una de les nostres hipòtesis era que passaria si deixem la pel·lícula
horitzontalment , el que va passar va ser que els colors van començar a donar
voltes per tot el filferro , sobretot en el mig , no és van formar franges , els colors es
barrejaven entre ells sense poder distingir un color d’un altre.
Fig. 64:Imatge obtinguda en el laboratori ficant el filferro en horitzontal.
En moure la pel·lícula sabonosa és evident que la tensió superficial de la pel·lícula
no és homogènia en tota la seva extensió. Quan un petit corrent d'aire flueix sobre
la pel·lícula els colors es barregen ràpidament passant per diferents tonalitats que
varien acord a la velocitat de l'aire i l'impacte que aquest té sobre la bombolla.
L'aire sobre la pel·lícula produeix turbulències. Però el sabó sempre tendeix a
estabilitzar-se i quan ja no bufem més es van formant les franges un altre cop.
Fig. 75: Imatge obtinguda al laboratori experimentant les turbulències en una pel·lícula de sabó.
59
Fig. 65: Visualització de quan bufem sobre la pel·lícula sabonosa.
Si fem el mateix procediment amb una bombolla de sabó ,és produirà exactament
el mateix.
Fig. 66: Colors iridescents en una bombolla de sabó.
També hem experimentat les inestabilitats de Kelvin-Helmhotz. Primer el sabó
baixa per gravetat , s’estabilitza forman franges de colors.
Fig. 67: S’estabilitza el sabó.
60
En comptes de bufar vam utilitzar un bolígraf per provocar diferents velocitats del
sabó , llavors , és poden observar com és formen les inestabilitats de kelvin-
Helmhotz.
Fig. 68: Provoquem diferents velocitats amb l’ajuda d’un bolígraf.
Fig. 69: Inestabilitats de Kelvin-Helmhotz.
61
Fig. 70:Inestabilitats de Kelvin-Helmholtz.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
Un altre experiment que vaig observar però que no vaig fer perquè no tenia la
capacitat intel·lectual per poder-ho fer i a més no tenia els aparells, és el següent:
Van agafar una pel·lícula de sabó llarga , amb una mida arbitraria i controlant la
velocitat , anaven fent inestabilitats de Kelvin-Helmholtz.
Els resultats dels seu experiment vas ser aquesta forma que es produeix per un efecte anomenat vòrtex22.
Fig. 71:Resultats dels seus experiments.
22
El vòrtex és un flux giratori , amb voltes turbulents en forme d’espiral amb trajectories tancades.
62
17.12.ANTIBOMBOLLES
OBJECTIU
Intentar fer antibombolles i visualitzar-les
MATERIALS
- 200ml d’aigua de l’aixeta - 25ml de sabó - 25ml de glicerina - Comptagotes.
PROCEDIMENT
1.-Vertir la solució sabonosa en un vas de precipitats.
3.-Remenar amb l’espàtula tenint en compte no fer escuma.
4.-Agafar el líquid amb el comptagotes.
5.-Expulsar el líquid des de la superfície del vas de precipitats.
OBSERVACION I RESULTATS
Al principi no va ser fàcil fer antibombolles ja que es necessita agafar el truc. S’ha
de expulsar el líquid fort, s’ha de fer suau de manera que vagin caient gotes.
Es poden fer antibombolles de forma molt senzilla , deixant una aixeta gotejant en
un recipient d’aigua i sabó. Aquest redueix la tensió superficial d’aigua i permet a la
pel·lícula d’aire que envolti la gota. Nosaltres em utilitzat un comptagotes perquè
va molt bé al deixar caure gotes.
També en una part de l’experiment surten un tipus d’antibombolles que no ho són exactament , però si assemblen bastant: aquest tipus d’antibombolles son gotetes de líquid recobertes d’aire , que impedeixen que s’ajuntin amb el líquid. No duren gaire però es poden veure.
Hem observat les característiques de les antibombolles i són les següents:
Les antibombolles es mantenen per la tensió superficial i es mouen
ràpidament per la superfície del aigua.
Les antibombolles no duren gaire, mentre que una bombolla de sabó pot
arribar a durar minuts , si li fiquem glicerina les antibombolles arriben a tenir
mes vida que en condicions normals. En el nostre experiment les
antibombolles amb glicerina duren 10.04segons ho podem veure en el
63
minut 1:17-1.28 , i les antibombolles amb glicerina duren exactament 15
segons , ho podem observar en el minut 2.35-2.51
Les antibombolles presenten un aspecte brillant.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
Fig. 72: Antibombolles.
64
EXPLICACIÓ CIENTIFICA
En el nostre cas el que vam fer , es agafar amb un comptagotes una mica de
solució sabonosa i l vam deixar caure gotetes sobre la mateixa solució ,les
antibombolles tendien a enfonsar-se progressivament cap al fons del recipient i
esclatar al arribar a la superfície del recipient en què es troba el líquid , però
algunes antibombolles esclaten quant es troben al fons del recipient. Es poden fer
amb qualsevol líquid en principi( com per exemple Cerveza belga , sembla que les
proteïnes de la Cerveza son les que permeteixen establir la pel·lícula, cafè...) ,però
perquè se’n facin cal que la pel·lícula de gas quedi atrapada a sota i al voltant de la
gota que cau .I això es facilita amb un tensioactiu ,com per exemple, sabó que es en
el nostre cas.
Però per evitar que esclatin ràpidament vam ficar glicerina a la solució sabonosa ,
vam remoure la barreja amb l’ajuda d’una espàtula tenint en compte no fer
escuma , ja que l’escuma evitar fer antibombolles.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
17.13. CONGELAR UNA BOMBOLLA
OBJECTIU
Intentar congelar una bombolla fora i dins d’un pot.
MATERIALS
-Pot de vidre
-Barrega 1
-Palleta
-Congelador
PROCEDIMENT
1.-Fer una bombolla fora del pot i ficar-la dins el congelador.
2.-Cronometrar quan de temps triga en congelar-se.
3.-Cronometrar quan de temps triga en descongelar-se.
4.-Fer una bombolla en el pot de cristall i ficar-la dins el congelador
65
OBSERVACIONS
Quan vam fer una bombolla de sabó en un recipient de vidre sense tapa i la vam
ficar dins el congelador , la vam cronometrar i va trigar 2 minuts en congelar-se .
Fig. 73: Bombolla de sabó abans de congelar-la.
Fig. 74 :Bombolla després de congelar-se.
Quan vam treure la bombolla de sabó congelada , la vam cronometrar , no és va trencar, és va dissoldre exactament en 2:40minuts a 13 . Tenia aspecte d’una bombolla de sabó normal, només que era prou solida. Al trencar-la caient petits troçets.
66
Fig. 75 :Bombolla en fondre’s.
Quan vam fer una bombolla de sabó dintre d’un pot i la vam ficar en un congelador
va trigar 4 minuts en congelar-se. Era prou solida. Quan vam intentar trencar-la ,
caia en trossets.
Fig. 76:Bombolla abans de ficar-la al congelador dintre d’un pot.
67
Fig. 77:Bombolla de sabó congelada dintre d’un pot.
Si voleu veure aquest experiment podeu entrar en la nostre pagina on hi ha més
fotografies i vídeos: http://bombdesabo.blogspot.com/
18. CONCLUSIÓNS
L’objectiu principal l’hem aconseguit , hem pogut estudiar els fenòmens
físics relacionats amb una bombolla de sabó i pel·lícules de sabó.
He reproduït els experiments en el laboratori del institut, alguns
experiments els he fet a casa , i els he recollit amb vídeos i fotografies, la
majoria de fotos són meves i el gràfics també són fets per mi.
He observat i comentat la barrega més resistent de les quatre que hem fet ,
al principi no trobava bones barreges , però finalment entrant en una
pagina web he trobat unes bones barreges i d’elles he agafat idees per
poder experimentar noves barreges , també he aconseguit fer
estadístiques de les quatre barreges i cinc tipus de radis. També he
cronometrat el temps que triga en petar una bombolla dins un pot.
He pogut comentar la tensió superficial fins i tot experimentar-la en
diversos experiments, malgrat que , no hagi pogut fer l’experiment de la
capil·laritat , perquè les fotos sortien malament i els càlculs no sortien
exactes He pogut observar efectes d’atracció electrostàtica en bombolles i
l’efecte Faraday.
He aconseguit experimentar l’efecte Marangoni en diversos experiments
He aconseguit experimentar i observar els colors iridescents de les
bombolles de sabó i visualitzar les inestabilitats de Kelvin-Helmholtz.
He aconseguit fer antibombolles i cronometra el temps que trigant en
desfer-se.
Un altre objectiu complert és el de congelar una bombolla.
Lamentablement no he pogut fer l’entrevista a Pep Bou , perquè no m’ha
donat temps.
68
19. OPINIO PERSONALDELTREBALL
Aquest treball de recerca ha sigut una gran experiència, ja que he tractat d’un tema
que per a mi era molt interessant i que m’ha agradat bastant, he après molt d’una
manera divertida, això demostra que també es pot aprendre mentre et diverteixes.
S’ha necessitat molta paciència, esforç i temps. El que més m’agradat del treball de
recerca és la part practica, ja que és la part que li dona vida al treball , personalment,
m’ha sorprès bastant tots els fenòmens físics que hi poden haver en una bombolla i
pel·lícula de sabó.
Com he dit abans crec que ha sigut una manera divertida d’aprendre els fenòmens
físics d’una bombolla i pel·lícula de sabó , per tant seria recomanable que s’impartís a
les classes.
Voldria agrair a l’Antonio Relaño per haver-me ajudat a fer el treball, també vull
agrair a la Gloria Borràs Perelló per haver-me deixat el laboratori , i finalment
m’agradaria agrair a la meva classe per haver-me ajudat a fer uns experiments.
69
20. BIBLIOGRAFÍA
http://www.youtube.com/results?search_query=que+es+una+burbuja+de+jabon&sm=3
https://www.google.es/#q=historia+de+las+burbujas+de+jabon
http://www.xtec.cat/~jfernanq/elements/aire/bombolles/article.htm
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=10&cad=rja&ved
=0CFUQFjAJ&url=http%3A%2F%2Fwww.angel.qui.ub.es%2Fmans%2FDocuments%
2FTextos%2FAntibombolles.pdf&ei=Hj3UUsueFIGt0QX8-
YG4Aw&usg=AFQjCNGCCuqSJhM_e-
0vuqZI_8rohJIlvw&sig2=ROw7mz7f3PDVlAyIQLvWWQ&bvm=bv.59026428,d.Yms
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/fluidos/tension/pompa/pompa.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tensioactiu
http://es.wikipedia.org/wiki/Pompa_de_jab%C3%B3n
http://descubriendo.fisica.unlp.edu.ar/descubriendo/index.php/%C2%BFPor_que_se_for
man_las_pompas_de_jab%C3%B3n%3F
http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ehernan/Talento/VicenteMunoz/pompas.pdf
http://www.neoteo.com/anatomia-de-una-pompa-de-jabon-14374/
http://wisica.wordpress.com/2013/05/26/tension-superficial-en-una-pompa-de-
jabon/
http://share.pdfonline.com/e18b4fd270f842df8b7875ca0b5fabcd/Publicaci%C3
%B3n1%20(1).htm
http://www.youtube.com/watch?v=iXjPQ0kwLlE
http://e-archivo.uc3m.es/bitstream/handle/10016/15895/pfc_estela_jimenez_de-
pablo_2012.pdf?sequence=2
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sab%C3%B3
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&ved=
0CDAQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.slideshare.net%2Fjumique%2Fla-capilaridad-
de-los-
lquidos&ei=mz7UUqKOIqSW0AXY6IGIAQ&usg=AFQjCNF37OREgWORPk4uSmr6RdvQOI
sUGg&sig2=kI_-jseJUurW5hWX8CkzVw&bvm=bv.59026428,d.Yms
http://www.firp.ula.ve/archivos/cuadernos/S205_MedicionTension.pdf
70
http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_Marangoni
http://www.youtube.com/watch?v=h7l4FeFJgbA
http://www.youtube.com/watch?v=H311jm2ZBZs
http://www.youtube.com/watch?v=rq55eXGVvis
http://fq-experimentos.blogspot.com.es/2011/03/157-pompas-de-jabon-
electrizadas.html
http://www.vilaweb.cat/mailobert/pg/9/2594772/article.html
http://www.youtube.com/watch?v=ajfrFyblUGw
http://www.youtube.com/watch?v=ajfrFyblUGw
http://wisica.wordpress.com/2013/05/26/iridiscencia-interferencia-y-reflexion/
http://www.embelezzia.com/arte-y-diseno/las-pompas-de-jabon-iridiscentes-y-
las-ondas-sonoras-de-colores-de-fabian-oefner
http://www.cazatormentas.net/index.php/meteo-didica-topmenu-39-sp-10806/52-
conceptos-y-procesos-meteorolos/2693-inestabilidad-de-kelvin-helmholtz-
fotografiada-desde-granada
http://icaroyelviento.blogspot.com.es/2012/07/cirrus-kelvin-helmholtz.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Kelvin%E2%80%93Helmholtz_instability
http://fisica.facyt.uc.edu.ve/showfisica/ShowFisica-
Web/Fluidos/13LISTOPompasdeJabon.pdf
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/fluidos/tension/pompa/pompa.htm
http://www.slideshare.net/guest87d30e6/pactica-flujo-laminar-y-turbulento
http://www.psfc.mit.edu/ttf/1999/invited_talks/rutgers.pdf
http://es.wikipedia.org/wiki/Antiburbuja
http://www.tresc.cat/fitxa/esceniques/39501/Pep-Bou--Bombollava
http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ehernan/Talento/VicenteMunoz/pom
pas.pdf
http://www.livescience.com/31537-soap-bubbles-shed-light-paths-
hurricanes.html
71
http://sobrecolores.blogspot.com.es/2013/03/la-iridiscencia-o-los-reflejos-del-
arco.html
http://www.youtube.com/watch?v=S-e0HxaSq6Q
http://lafisica95.blogspot.com.es/2011/10/iridiscencia-en-peliculas-
delgadas.html
http://e-archivo.uc3m.es/bitstream/handle/10016/15895/pfc_estela_jimenez_de-
pablo_2012.pdf?sequence=2
http://www.exploratorium.edu/ronh/bubbles/sticky_water.html
http://www.fub.edu/documents/fub/recerca/docs/Com%20afecten%20els%20p
ensaments%20en%20la%20salut.pdf
http://www.exploratorium.edu/ronh/bubbles/bubbles.html
http://blocmat.ub.edu/category/didactica-de-les-matematiques/
http://www.pepbou.com/espectacles/clinc/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pep_Bou
http://www.teatrelliure.com/es/programacion/temporada-2013-
2014/bombollava
http://www.cazatormentas.net/index.php/meteo-didica-topmenu-39-sp-
10806/52-conceptos-y-procesos-meteorolos/2693-inestabilidad-de-kelvin-
helmholtz-fotografiada-desde-granada
http://es.wikibooks.org/wiki/F%C3%ADsica/Fen%C3%B3menos_superficiales_d
e_los_l%C3%ADquidos/Capilaridad
http://www.slideshare.net/jumique/la-capilaridad-de-los-lquidos