bloc ii unitats 4a6 pdf

29
BLOC 2: T3, 4, 5 Teories, models i enfocaments de la conducció segura i eficaç Judit Ramos Pujol Temari psicologia SGT INTEC

Upload: judit-ramos

Post on 02-Aug-2015

125 views

Category:

Presentations & Public Speaking


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Bloc ii unitats 4a6 pdf

BLOC 2: T3, 4, 5 Teories, models i enfocaments de la conducció segura i eficaç

Judit Ramos Pujol Temari psicologia SGT INTEC

Page 2: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Introducció general Unitat 4 Teories, models i enfocaments. Aspectes introductoris Unitat 5 Models i enfocaments que poden fomentar prejudicis en el professor de formació viària en relació amb la millora de la mobilitat segura Unitat 6 Teories que enfoquen la reducció de l’accidentalitat amb una visió parcial

Page 3: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Introducció general

¨  Repàs global dels models que ens poden ajudar a entendre perquè hi ha tants accidents i quina podria ser la millor manera de reduir-los des de les funcions del professor de formació.

¨  classificació dels models en 3 categories, des de la perspectiva de la millora de la seguretat i l’eficàcia

1.  enfocaments i teories que ens allunyen, ens destorben, o fins i tot ens poden suscitar prejudicis en l’intent de millorar la conducció en relació amb l’accidentalitat i la millora de la mobilitat.

2.  teories i models que expliquen de manera parcial el camí que cal seguir per reduir l’accidentalitat i millorar el trànsit.

3.  Aportacions de diferents enfocaments, models i teories que, de manera més global, ens ajudin a:

A. Detectar, classificar i avaluar els aspectes més rellevants de la conducció amb el mínim

de risc i la màxima seguretat i eficàcia.

B. Obtenir els criteris d’intervenció més aptes per a la millora de la seguretat i la màxima

rendibilitat de la conducció i la mobilitat

Page 4: Bloc ii unitats 4a6 pdf

UNITAT 4 TEORIES, MODELS I ENFOCAMENTS. Aspectes introductoris

Page 5: Bloc ii unitats 4a6 pdf

TEORIA

• Explicacions que donen coherència a un fet (conducció segura i eficaç). • Abstracta • Tipus: útils (segons els objectius) o/i lògiques (coherents ) • Ex. en psicologia: supòsits del funcionament de la conducta humana: conductisme,

psicoanàlisis, ....

MODEL O ENFOCAMENT

• Model o enfocament no és el mateix però quasi. Els fem servir de sinònims. • aspectes pràctics que ens permeten intervenir, canviar i millorar els aspectes que

tracta la teoria. • Més simples • ens donen sempre pistes de com intervenir • Ex en psicologia conductista: Reforç condicionat, que explica la por.

Page 6: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Exemple: Tinc 1000 llibres que he de d’ordenar

a les estanteries de casa.

TEORIA

•  Els criteris que expliquen i justifiquen aquest fet. La justificació de cadascun d’aquests criteris són les diferents teories: •  Ordenar-los per MIDA. •  Ordenar-los per COLOR. •  Classificar-los PER ANY O DATA DE PUBLICACIÓ. •  Agrupar-los per TEMA. •  Agrupar-los per ORDRE D’INTERÈS PERSONAL.

MODELS O ENFOCAMENTS

• serien els criteris pràctics que caldria utilitzar en cadascun d’aquest: •  PER MIDA: de més grans a més petits •  PER COLOR: de més forts a més petits •  PER ANY DE PUBLICACIÓ: de més antic a més modern. • PER TEMA: .... •  PER INTERÈS PERSONAL...

Tots aquests criteris es basen en principis lògics i coherents que es poden defensar: SÓN TEORIES COHERENTS. Totes aquestes teories són igualment bones? Suposem que no. Depen de perquè volem els llibres ordenats (UTILITAT): Si els volem per fer bonic, tindran prioritat els criteris estètics com la mida, la forma, la proximitat i el color, mentre que si només ens interessen els llibres de poesia contemporània, per exemple, els criteris de tema segons els interessos personals són els criteris que més utilitzarem en la classificació final.

Page 7: Bloc ii unitats 4a6 pdf

RESUM

Ens interessen les teories i models que més ens permetin assolir els objectius: CONDUCCIÓ SEGURA I EFICAÇ. Defugir totes aquelles que, malgrat ser coherents, no ens ajudin a millorar la seguretat en la conducció.

Page 8: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Activitats Un grup d’amics de les motocicletes organitza una trobada. Volen fer proves esportives amb els seus vehicles en un circuit. Discuteixen el criteri per sortir a la pista. Una part dels assistents diu que tenen les motocicletes per viure millor, mentre que d’altres defensen que al circuit, s’hi surt per competir i fer tot el possible per guanyar. Respon aquestes qüestions: 1. Quin dels dos grups té raó? 2. Descriu la situació des de la doble perspectiva de la seguretat i l’eficàcia.

Page 9: Bloc ii unitats 4a6 pdf

UNITAT 5 Models i enfocaments que podeN FOMENTAR PREJUDICIS en el professor de formació viària en relació amb la

millora de la mobilitat segura

Page 10: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Introducció

¨  Molts experts creuen que no s’hi pot fer res per reduir l’accidentalitat.

¨  Hi ha teories que ho justifiquen i que parteixen del supòsit que: el món no va bé perquè les persones i les seves circumstàncies són

com són

¨  Farem un repàs de models que pot semblar reduccionista o atrevit L’objectiu és fer una REFLEXIO CRITICA

Page 11: Bloc ii unitats 4a6 pdf

El tradicionalisme

¨  HI HA ENFOCAMENTS QUE PENSEN QUE EL QUE S’HA FET I ES FA JA ESTA BE

¨  Parteixen de la base que “sempre ha estat així”, és tradició. Per tant, no es pot fer res mes del que ja es fa.

¨  Reflexió: S’HAN DE SUPERAR ELS MODELS BASATS EN EL TRADICIONALISME. PQ? Si hi ha alguna cosa que és tradició és tenir un nombre excessiu de morts i accidents

Page 12: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Teories probabilistes: fatalisme

Es basen en els estudis estadístics i matemàtics sobre la relació entre: Comportaments de risc accidents (nombre i conseqüències)

Page 13: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Teories probabilistes. Relació simple

Consum alcohol accidents

Page 14: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Teories probabilistes. Correlació (relaciò múltiple):

Consum alcohol

Fatiga

Velocitat

accidents

Page 15: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Teories probabilistes

¨  es basen en el fet que situacions quasi idèntiques produeixen conseqüències similars (fatiga, consum alcohol).

¨  Com? fent càlculs de fets i mirant els resultats. Això

sovint porten a acceptar que no intervenim prou en la millora de la conducció.

Page 16: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Teories probabilistes

¨  Quants accidents per consum d’alcohol hi va haver l’any passat? Doncs els mateixos l’any següent. Predicció futur. L’observació dels accidents de temps anteriors com un mitjà de predicció del futur pot provocar una visió fatalista

i deprimida del futur. ¨  No s’hi pot fer res: la fatalitat planteja els accidents

com una situació incontrolable de l’atzar.

¨  És un model parcial, no té en compte tota la realitat

Page 17: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Model alternatiu al fatalisme

Què va passar en el PASSAT?

La predicció del futur es basa en l’esforç. Les expectatives de futur i els resultats, siguin quins siguin, fomenten la dedicació i motiven les persones que cerquen la millora de la conducció.

Mirem el FUTUR esperant nous resultats Introduim elements de

canvi

Page 18: Bloc ii unitats 4a6 pdf

El pessimisme: La llei de Murphi “Si alguna cosa pot sortir malament, no en tinguis cap dubte, sortirà malament”.

¨  Aplicat a la reducció d’accidents podria dir:

“Si aquest any t’esforces molt per reduir els accidents, faràs època, aquest serà

l’any en què n’hi haurà més”.

¨  Aplicat a l’autoescola n’és un exemple:

« Els alumnes que vénen a l’autoescola i els seus pares no volen aprendre a

conduir amb seguretat, sinó que tan sols desitgen obtenir el permís de conduir

al més aviat possible.”

¨  El pessimisme/llei de murphi té un perill: amb el temps actuarem com si realment fos així. Els sentiments negatius s’encomanen i es transmeten. És la profecia que s’autocompleix.

Page 19: Bloc ii unitats 4a6 pdf

El pessimisme: La llei de Murphi ¨  Què hem de fer? actuar de manera contrària: creure que els accidents es poden evitar i posar tots els mitjans per conseguir- ho. Si nosaltres creiem que és possible millorar la seguretat i reduir els accidents (optimisme) , ho transmetrem als alumnes.

Page 20: Bloc ii unitats 4a6 pdf

La teoria del risc acceptat

PESSIMISME I FATALISME

Utopia del risc 0

OPTIMISTA I

És impossible reduir totalment els accidents, però intentar-ho ens permet posar tots els mitjans i apropar-nos a aquest objectiu màxim tant com sigui possible.

No s’hi pot fer res Per molt que ho intentis, sortirà malament

Page 21: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Activitats

Amb quina de les teories o models explicats en aquest capítol t’identifiques més? Justifica-ho. Creus que aquestes teories poden frenar el teu entusiasme per dedicar-te a la reducció dels accidents? Explica-ho.

Page 22: Bloc ii unitats 4a6 pdf

UNITAT 6 Teories que enfoquen la reducció de l’accidentalitat amb una VISIÓ PARCIAL

Page 23: Bloc ii unitats 4a6 pdf

LA FAL·∙LÀCIA QUE L’ESTIL DE VIDA CONDICIONA L’ESTIL DE CONDUCCIÓ

estil de conducció

reflexa manera de viure

En part si, però NO TOTALMENT. L’estil de conducció no sempre és una conseqüència de la vida que portem. Si això fós cert, per canviar l’estil de conducció hauriem de canviar l’estil de vida!

Page 24: Bloc ii unitats 4a6 pdf

LA FAL·∙LÀCIA QUE L’ESTIL DE VIDA CONDICIONA L’ESTIL DE CONDUCCIÓ

¨  QUÈ HEM DE FER DONCS?

canviar només alguns comportaments que estiguin relacionats amb les mesures preventives, encara que el conductor mantingui pràcticament intacte l’estil de vida.

amb només dos o tres mesos, amb prou feines podrem inculcar els comportaments de seguretat i d’eficàcia suficients que puguin influir-los en un futur, i això sempre que aquests usuaris hagin rebut educació viària en les diferents etapes evolutives.

Page 25: Bloc ii unitats 4a6 pdf

ALTRES VISIONS LIMITADORES

L’accidentalitat es redueix si s’accepta la normativa de la circulació

Enfocament INCOMPLET la seguretat i l’eficàcia van més enllà de les possibilitats de la legislació

•  adquisició d’hàbits de comportament de seguretat, •  tria de minimització del risc entre diverses opcions legalment permeses •  la conducció tranquil·∙la •  l’atenció equilibrada •  el costum de practicar al màxim les mesures preventives

Page 26: Bloc ii unitats 4a6 pdf

LA LIMITACIÓ DELS ESTADÍSTICS QUE RELACIONEN NOMÉS UNA O DUES VARIABLES PER EXPLICAR LA REDUCCIÓ DE L’ACCIDENTALITAT

• Estudien el pes d’UNA CAUSA en els accidents, •  nombre de vehicles, •  índex de producció industrial, •  índex de població activa, •  quilometratge, • indicadors econòmics •  factors de l’entorn • però no els redueixen

A) EXPERIMENTALISTES

• preveuen tots els factors que intervenen en l’accident i procuren actuar sobre tots en la mesura que sigui possible.

• No podem saber quin és el factor que més pes té, però si reduir els accidents.

B- ELS QUE ELS REDUEIXEN

Nº de morts A + quilometratge + nombre de morts. Recomanem als conductors que per reduïr els morts redueixin el quilometratge en benefici de la seguretat?

indiquen quins són els blocs de factors o de causes on podem intervenir per tal d’obtenir la màxima seguretat i el mínim de risc.

Page 27: Bloc ii unitats 4a6 pdf

MODELS ESTADÍSTICS

El model jeràrquic de l’acció de conducció d’Allen, Lunenfeld i Alexander (1971) i l’operador de Rasmussen (1983) són models que, dins d’aquesta línia, proven d’analitzar el conjunt de factors i la seva relació amb l’accidentalitat.

Page 28: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Activitats

Activitat 1 Un formador viari creu fermament en la premissa que l’estil de vida

determina l’estil de conducció. Contesta les qüestions següents. 1. Quines serien les propostes d’intervenció sobre els preconductors segons aquesta premissa? Enumera un mínim de tres activitats de millora de la conducció. 2 Quins són els estils de vida més adequats per a la conducció segura? 3. Creus que el professor de formació viària ha de canviar estils de

vida? Què pot canviar realment?

Page 29: Bloc ii unitats 4a6 pdf

Activitats 2

¨  Escull un model parcial i comenta com es pot complementar amb d’altres enfocaments.