Núria Moreno

JOHANN SEBASTIAN BACH

Bon dia! Avui us explicaré la vida de Johann Sebastian Bach.

Primer us explicaré perquè he triat aquest personatge: Des de que tinc cinc anys faig música

fora de l’escola, així que us imaginareu que he tocat moltes peces en la meva vida. Moltes

d’elles han sigut compostes pels membres de la família Bach, i precisament, eren les que més

m’agradaven de la música clàssica. Llavors vaig decidir investigar sobre les seves vides, però

només podia triar un compositor que representés a tota la família. Com el músic més conegut

és Johann Sebastian Bach el vaig elegir a ell.

Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia, Alemanya, 21 de març de 1685 – Leipzig,

Alemanya, 28 de juliol de 1750) va ser un dels musics més importants de tota la història. Fou

organista i compositor de música barroca. Va formar part d’una de les famílies de musics més

extenses que han existit mai, amb més de cent vint membres; i era fill de Johann Ambrosius

Bach i Maria Elisabeth Lämmerhir, tots dos músics com el seu fill.

Tocava el violí, el clavecí, l’orgue i la viola de gamba.

Les seves composicions estan considerades les més importants de la seva època. També fou

una font d’inspiració d’altres personatges importants, com per exemple Mozart, Beethoven,

Brahms, etc. Avui dia segueix sent el model a seguir en el seu ofici. Algunes de les seves obres

més importants van ser: L’art de la fuga, la Missa en si menor i els Concerts de Brandenburg.

Us preguntareu per què dic que és molt conegut al llarg de la humanitat...

Primer us he d’explicar una miqueta d’història.

La música ha tingut varies etapes. Algunes d’elles han sigut el romanticisme, el barroc, el

classicisme o el renaixement. Doncs aquestes etapes canviaven de forma que el músics

començaven a utilitzar diferents caràcters (que , per dir-ho d’alguna manera, és l’expressió i el

moviment que li dones a la peça), ornamentacions (que són més o menys “decoracions”, com

per exemple posar més notes de manera que la composició quedi més bella. Alguns noms de

vocabulari musical són notes de pas, brodadures, trinats o appoggiatura) o estils.

Ara que ja sabeu el context històric us puc ensenyar perquè aquest compositor va ser tant

reconegut.

Ell formava part del barroc i va estar pel final d’aquesta època. El seu nivell intel·lectual, la

gran influència musical que va tenir de part dels seus antecessors i el seu talent innat per

aquest art el van convertir en el músic barroc més destacat perquè va composar tot tipus de

peces barroques excepte la òpera; i la majoria d’elles eren obres vocals amb instruments (va

ser un dels primers en fer-ho), com per exemple cantates, corals o càntics espirituals.

El seu pare li ensenyà a tocar el violí i el clavecí abans de morir quan Bach tenia només 10 anys.

Després de quedar-se orfe va anar a viure a Ohrduf amb un dels seus set germans, anomenat

Johann Christoph que era organista; i per tant va ser ell qui va ensenyar a Bach a tocar l’orgue.

Només amb 15 anys ja va aconseguir el càrrec de corista a Lüneburg i amb 18 fou violinista a

l’orquestra de la cort del duc Weimar, també va arribar a ser organista a una església on va

compondre les seves primeres genials obres.

Al 1707 va casar-se amb una de les seves dues dones: Maria Bàrbara (que era la seva cosina).

Va arribar a ser l’organista de la cort i music de cambra (després mestre de concerts) d’en

Weimar.

Més tard va néixer el seu fill més important i conegut dels seus vint: Carl Philipp Emanuel.

Pocs anys després del seu naixement va ser mestre de capella a Köthen, on va escriure unes de

les seves peces més famoses: els Concerts de Brandenburg; i on avui dia hi ha una estàtua en

el seu honor.

Uns anys més endavant va morir la seva primera dona i va casar-se amb Anna Magdalena

Bach.

Anys més tard el príncep va morir i va perdre la seva plaça com mestre de capella. Va ser quan

va composar les seves mes de 200 cantates.

Als seus últims anys va començar a perdre la vista, que, sorprenentment, va ser l’època on va

composar les seves obres més impactants.

Al 1750 va operar-se dues vegades amb resultants tan horripilants que el van conduir a la

mort.