batxillerat3

Els paisatges naturalsEls paisatges naturals

Tema 8

1

ÍndexÍndex 1. Els sòls

◦ 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòl

◦ 1.2. Tipus de sòl

◦ 1.3. Distribució dels sòls 2. El paisatge natural

◦ 2.1 Factors que influeixen en la vegetació

◦ 2.2 Evolució dels paisatges naturals

◦ 2.3 Espècies d’origen local o forà 3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya

◦ 3.1 Domini eurosiberià

◦ 3.2 Domini mediterrani

◦ 3.3 Domini d’alta muntanya

◦ 3.4. Domini macaronèsic

◦ 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides 4. Els paisatges naturals a Catalunya

◦ 4.1 Factors que condicionen la vegetació

◦ 4.2. Dominis de vegetació a Catalunya

2

1. Els sòls1. Els sòls Part de la superfície terrestre on entren en contacte els

materials inerts de la litosfera i la matèria orgànica (zona on els dos elements es barregen, superposen i interactuen)

Els sòls es troben en contínua evolució En funció de la seva composició i característiques

fisicoquímiques els sòls s’estructuren en capes anomenades HORITZONS

Segons com siguin els horitzons els sòls tindran un determinat PERFIL

Els sòls evolucionen: naixement, desenvolupament, maduresa, deteriorament i mort.

Esquema del perfil i els horitzons del sòlEsquema del perfil i els horitzons del sòl

HoritzonsHoritzons

1.1 Factors que determinen l’evolució 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòldel sòl El substrat o material original: el substrat és el material

que hi ha a sota, sobre el qual s’hi assenta. El clima: les precipitacions i la temperatura poden

alterar tant l’estructura com la composició i les característiques fisicoquímiques dels sòls. (exemple amb la lixiviació) .

La vegetació: la vegetació necessita d’un sòl però, a la vegada, el pot modificar. Per exemple, els arbres de fulla caduca el protegeixen i l’enriqueixen, les coníferes o els eucaliptus l’acidifiquen, però també, els eucaliptus, l’erosionen – eviten el desenvolupament d’un sotabosc -

1.1 Factors que determinen l’evolució 1.1 Factors que determinen l’evolució del sòldel sòl L’edat del sòl: el temps és fonamental pel seu

desenvolupament i la seva evolució El modelat del relleu: la configuració del relleu

condiciona el sòl; per exemple el pendent. La influència humana: l’acció antròpica ha estat un

factor negatiu. Cal entendre que actualment s’està intentat minvar els efectes de l’home tot protegint-los.

1.2. Tipus de sòls1.2. Tipus de sòls Existeixen diverses classificacions. Una d’elles seria en

funció del grau de diferenciació dels horitzons del perfil i els seus estadis d’evolució. D’aquesta manera podem classificar:SÒLS INCIPIENTS

- No han tingut temps o condicions per a desenvolupar-se (fred, aridesa, aportació de sediments,...)

- No tenen horitzons diferenciats- El seu origen pot ser: al·luvial (fluvisòls); rocallós

(litosòls); mineral (regosòls)

1.2. Tipus de sòls1.2. Tipus de sòlsD’aquesta manera podem classificar:SÒLS DE PERFIL POC DIFERENCIAT- Procés de formació d’horitzons iniciat- Desenvolupament escàs- Sòls sobre pendents de vessants: leptosòls. Si s’han

constituït sobre materials silicis (gresos, granits,...) : rànkers. Sobre materials calcaris, són rendzines

- Sòls en climes semiàrids: Xerosòls (grisos). Vegetació escassa. Un altre sòl són els salins.

- Sòls formats amb materials que dificulten la diferenciació: vertisòls, arenosòls i andosòls.

Sòls mitjansSòls mitjans

Rànker

Rendzina

Leptosòl

1.2. Tipus de sòls1.2. Tipus de sòlsD’aquesta manera podem classificar:SÒLS TOTALMENT FORMATS- Horitzons diferenciats- El més importants i abundants a la península, els sòls

bruns:- Mescla de la matèria orgànica superficial + compostos de

ferro subsuperficial- Vegetació de bosc- Formes diferents segons el substrat o el clima- Espanya silícica i oceànica: bruns humits- Espanya mediterrani i interior: bruns meridionals- Espanya calcària. bruns calcaris

- També són importants els sòls o terres roges mediterrànies: histosòls

Sòls totalment formatsSòls totalment formats

Sòls totalment formatsSòls totalment formats

Sòl brun

Sòl brun calcari

La Rioja

1.2. Tipus de sòls1.2. Tipus de sòlsD’aquesta manera podem classificar:SÒLS EN PROCÉS DE DETERIORACIÓ - Les condicions de la zona i l’excés d’aigua provoquen la

gradual destrucció de sòls prèviament formats- Tipus més importants: podzols o terres pàl·lides (sòls

rentats per infiltracions d’aigua que presenten un to gris cendra sota l’horitzó de la matèria orgànica).

PodzolPodzol

1.3 Distribució dels sòls1.3 Distribució dels sòls - Àrees de clima oceànic: bruns humits i leptosòls de

tipus rànker- Àrees de clima mediterrani o interior d’influència

mediterrània: sòls bruns meridionals i sòls roigs mediterranis

- Àrees de clima semiàrid: xerosòls- Àrees de litologia calcària: sols bruns calcaris i leptosòls

de tipus rendzina- Àrees de les lleres fluvials: fluvisòls




◦ 1.3. Distribució dels sòls

2. El paisatge natural



◦ 2.3 Espècies d’origen local o forà

3. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya





◦ 3.5. Formacions locals: paisatges de ribera i zones humides

4. Els paisatges naturals a Catalunya



17

2. El paisatge natural2. El paisatge natural Ecosistema: Conjunt de la interrelació entre els

elements biòtics o biocenosi i els elements abiòtics o biòtop

Paisatge: Conjunt format per l’ecosistema d’una àrea i els elements econòmics, socials i culturals propis de la societat humana i que determinen la seva influència en el lloc.

Una altra definició: porció de territori caracteritzat per una combinació dinàmica de diferents elements geogràfics (HUMANS+FÍSICS) que, en interrelacionar-se els uns amb els altres, donen lloc a un conjunt en constant canvi i evolució.

2. El paisatge natural2. El paisatge natural

Les transformacions, en el paisatge poden ser per:– alteracions entre els elements – la pròpia dinàmica de cadascun dels elements.

PAISATGE NATURAL ≠ PAISATGE ANTRÒPIC

2.1. Factors que influeixen en la 2.1. Factors que influeixen en la vegetació vegetació El clima

- Factor més rellevant (insolació, temperatures, precipitacions)

- La temperatura, la llum solar i la disponibilitat d’aigua condicionen les espècies vegetals. Per exemple.- Vegetació xeròfila: adaptada a climes secs- Vegetació hidròfila: zones humides- Vegetació umbròfila: Zones de llum escassa- Vegetació termòfila: no tolera grans descensos de

temperatura- Vegetació criòfila: adaptades a clima fred,...

Vegetació segons el climaVegetació segons el clima

Vegetació hidròfilaVegetació xeròfila

Vegetació termòfila (palmito)

2.1. Factors que influeixen en la 2.1. Factors que influeixen en la vegetacióvegetació El relleu- El relleu condiciona el clima, i per tant la vegetació.

- Les influència de les temperatures es tradueixen en l’existència d’estatges o pisos bioclimàtics

- A les muntanyes cal distingir si el vessant és orientat al Sud (solell) o orientat al Nord (obaga)

SolellSolell

ObacObac

2.1. Factors que influeixen en la 2.1. Factors que influeixen en la vegetacióvegetació El sòl- Les propietats influeixen en la vegetació- Les espècies creixen preferentment en un tipus

determinat de sòl• Les activitats humanes- Modifiquen les característiques i la distribució de les

formacions vegetals.- El paisatge vegetal actual ha estat creat i modificat per

l’acció antròpica- Han alterat el paisatge eliminant espècies (sovint

autòctones) i i introduint-ne de noves.

2.2. Evolució dels paisatges naturals Successió ecològica: procés pel qual les formacions o

comunitats naturals van essent substituïdes per unes altres més ben adaptades al medi

Comunitat clímax: Quan la relació entre els éssers vius (biocenosi) i el seu entorn (biòtop) és optima

Una alteració greu en el medi (p.e. un incendi) pot provocar una regressió a una etapa anterior.

S’ha de distingir entre vegetació potencial o climàcica (la que es donaria naturalment) i la vegetació actual (la que existeix).

Els ecosistemes madurs són sistemes en equilibri que s’autogeneren quan són alterats, si no és molt greu

L’acció antròpica modifica els ecosistemes introduint noves espècies i eliminant-ne d’altres.

Successió ecològicaSuccessió ecològica

2.3 Espècies d’origen local o forà2.3 Espècies d’origen local o foràEspècies autòctones - Originàries de l’indret: poden ser silvestres (es

desenvolupen de forma natural en grans porcions) o endèmiques (només es troben en una àrea concreta)

- El territori espanyol té un nombre considerable d’endemismes => la seva conservació

- Les Canàries té uns 500 endemismes (drago, la palmera canària, el taginaste o la violeta del Teide) , dels 1800 espanyols.

- A la Península, la majora part dels endemismes són a alta muntanya, i especialment a Andalusia (pinsap o la camamilla de la serra).

Espècies endèmiquesEspècies endèmiques

Camamilla de la Sierra Nevada

Pinsap

2.3 Espècies d’origen local o forà2.3 Espècies d’origen local o forà

Espècies al.lòctones - Espècies no originàries d’un territori (o per acció

antròpica o els vents o corrents marins). Es classifiquen en: espècies introduïdes, espècies assilvestrades i espècies cosmopolitesEspècies introduïdes

- d’Amèrica: blat de moro, tomàquets, patates.- d’Àsia: tarongers, presseguers,- d’Austràlia: eucaliptus (han generat desequilibris)

Espècies introduïdesEspècies introduïdes

Pi

Eucaliptus

2.3 Espècies d’origen local o forà2.3 Espècies d’origen local o forà

Espècies assilvestrades- espècies introduïdes de poc valor econòmica- s’han adaptat al territori i creixen en zones silvestres i

marginals- figueres de moro, les atzavares,...Espècies cosmopolites- s’han introduït involuntàriament (llavors que passen

inadvertides o pel vent, mar,...).- la major part de les males herbes.

Espècies assilvestradesEspècies assilvestrades

Figueres de moro

Atzavara (Cala Rovellada – Colera)















34

3. 3. Els grans dominis biogeogràfics a EspanyaEls grans dominis biogeogràfics a Espanya..

Els paisatges en el territori espanyol s’agrupen en funció dels dominis biogeogràfics.

3. 3. Els grans dominis biogeogràfics a EspanyaEls grans dominis biogeogràfics a Espanya..

3.Els grans dominis biogeogràfics a Espanya

Domini eurosiberià Domini mediterrani Domini d’alta muntanya Domini macaronèsic Paisatge natural de ribera Paisatge natural de zones humides.

3.1. Domini Eurosiberià3.1. Domini Eurosiberià LOCALITZACIÓ: Zones de domini climàtic oceànic i a

zones de muntanya (vessants orientats al NOrd)

NECESSITATS: Necessita pluges abundants i regulars

SÒLS: Els sóls solen ser evolucionats (els més els boscos caducifolis atlàntics)

VEGETACIÓ: Formació vegetal principal: Bosc caduficoli o aestisilva

Arbres rectilinis, alts, d’escorça relativament prima i fusta semidura. Poca llum al terra.

Arbres més característiques: roures, faigs, amb castanyers, bedolls, avellaners, freixes, oms, ti.lers aurons.

3.1. Domini Eurosiberià3.1. Domini Eurosiberià

Sotabosc: arços blancs, ginebres, teixos, grèvols, servers, nabius i boix. A la primavera: molses i falgueres

Les rouredes i fagedes només ocupen una petitat part de la seva extensió potencial. Han estat substituïdes per camps de conreu, pastures,...

Clarianes: landes ( matolls de brucs, argelagues, gatoses, falgueres, ginestes, ginebres, boixeroles, esbarzers, boix i roses silvestres)

Zones altes: prats: vegetació herbàcia i pastures de gramínies (festuca)

Fauna: mamífers grans herbívors (cérvol, cabirol, senglar); petits (esquirols, musaranya, liró); predadors (llop, guineu, visó); aus (gall salvatge, picot negre, mallerenga o mussol).

ALTRES DADES: A mitjans del segle XX es van plantar pins i eucaliptus (més rendibles).


Fageda Roureda


Prat alpí

Landa

3.2. Domini mediterrani3.2. Domini mediterrani LOCALITZACIÓ: Zones de domini climàtic mediterrani i interior SÒL: Terres brunes, meridionals o calcàries. No massa

desenvolupats VEGETACIÓ: Bosc esclerofil·le o durisilva. A mesura que el clima s'endureix, la vegetació és més escassa. Alzinar-Màquia- Garriga- Estepa mediterrània

Alzina reclamadora.Exemple d'utilització humana dels recursos paisatgístics.

3.2. Domini mediterrani3.2. Domini mediterraniBosc esclerofil·le o durisilva- Resisteix llargs períodes de sequera

- Espècies pirofiles o pirorresistents: preparades pels focs

- Arbres tipus esclerofil·les: fulles perennes

- Formació pobre en varietat

- Alzina, garric, alzina carrasca i roure,

- En menor quantitat: surera(escorça protectora), garrofer, olivera silvestre.

Bosc esclerofil.leBosc esclerofil.le

Andalusia

Roure

3.2. Domini mediterrani3.2. Domini mediterrani

Màquia, garriga i estepa- Màquia: massa densa d’arbustos (ullastre o olivera

silvestre amb matolls, estepa, bruc i ginesta). Sòls silicis- Garriga. Formació d’arbustos i de matolls de romaní,

farigola, espígol,... Sòls calcaris- Estepa: formació d’arbustos espinosos i baixos. A les

zones litorals es dóna el margalló.Pròpia del clima semiàrid del sud-est peninsular. També es pot trobar en zones seques de l’interior.

Fauna: mamífers (llebre, conill, eriçó, ratolí, mostela,senglar,...); aus (estornell, pit-roig, tord, esparver, perdiu, merla,...)

Màquia Màquia

Garriga i MàquiaGarriga i Màquia

Garriga Garric

Màquia

3.3. Domini d’alta muntanya3.3. Domini d’alta muntanyaSubdomini d’alta muntanya alpí (Pirineus)

Estatge subalpí: entre els 1200 m i els 2400 m. Arbres de fulla perenne (avet, pi negre). Branques adaptades a les nevades. Sotabosc pobre (azalea, ginebró). Sòls rics en matèria orgànica però poc evolucionats (leptosòl – rànkers i rendzines-)

Estatge alpí: 2400 i 3000 m. Prats alpins de festuca amb campanetes, prímules,...

Estatge nival: per sobre 3000 m. Vegetació rupícola (herbes i molses en zones de solell). En zones d’obac o poc pendent neu tot l’any

3.3. Domini d’alta muntanya3.3. Domini d’alta muntanya

Bosc coníferes

Ginesta

Ginebró (junipperus communis)

FESTUCA rubra

Campanetes. Campanula rapunculoides.

PN. Cadí Moixeró.

La Cerdanya.

3.3. Domini d’alta muntanya3.3. Domini d’alta muntanyaSubdomini d’alta muntanya de transició (Serralada Cantàbrica, Sistemes Ibèric i Central)Característiques intermèdies entre paisatge domini eurosiberià i mediterrani.A les zones altes (per sobre 1900 m.) de la serralada Cantàbrica la vegetació passa del bosc de fagedes a un pis supraforestal de landes i prats alpins. Al vessant Sud de la Cantàbrica, sistemes Ibèric i Central: vegetació semblant al domini mediterrani.Cap als 1900 m. En el Ibèric es passa de fagedes a ginebres i prats d’altura i en el Central també s’hi passa però des dels pins.Els sòls són letosòls.

Subdomini d’alta muntanya de transicióSubdomini d’alta muntanya de transició

3.3. Domini d’alta muntanya3.3. Domini d’alta muntanyaSubdomini d’alta muntanya mediterrani (Sierra Nevada)

Sierra Nevada. El pis montà és d’alzines fins als 1600 m. I després pinedes de pi negres

Des dels 1900 trobem ginebredes i sabines, i a partir dels 2700 matolls mediterranis de muntanya; a partir de 2900 prats i vegetació herbàcia dispersa

Els sòls són rendzines i terres brunes meridionals.

Fauna: mamífers (isard, cérvol, cabirol, cabra salvatge, llop, marmota,..); aus (àguila daurada, trencalòs, perdiu blanca,..)

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicLes Illes Canàries presenta dues zones ben diferenciades:- Fuerteventura i Lanzarote: properes a la costa africana i

amb vegetació subdesèrtica- La resta d’illes amb varietat de formacions vegetals en

unció de l’altitud.- Els diferents estats són els que veurem a continuació. - http://lavegetaciondecanarias.blogspot.com/

http://lavegetaciondecanarias.blogspot.com/

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsic

Estatgesdevegetació

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge supracanari o d’alta muntanya: Escassa vegetació en altituds superiors als 2200;

Prats similars als del Sistema Bètic.

Tenerife: per sobre 2700 m, desert d’alturaamb violetes del Teide (plantes endèmiques sobre sòl nu)

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge del matoll de muntanya: a partir dels 2000 m. Especialment a Tenerife i a La Palma. Gran riquesa de flors.

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge canari de muntanya: entre 1300 i 2200 m.; bosc de coníferes amb pins Canaris, i també cedres

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge canari superior:800 a 1300 m.; temperaturabaixa i humitat alta; matolls de faies i brucs; i bosc laurisilva ambarbres de full perenne (allargadeslluents, fortes i coriàcies; 20 m.alçada; bosc dens amb poca llum.

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge canari intermedi: entre els 400 i els 800; similar àrea mediterrània; dos endemismes: drago i la palmera de Canàries barrejades amb d’altres introduïdes (palmera de dàtils).

3.4 Domini macaronèsic3.4 Domini macaronèsicEstatge canari basal: fins a 300-400 m.; àrida; matolls xeròfil com el cardó i tabaiba; també figueres de moro i atzavares.

Cardons

3.5 Formacions locals: paisatges de 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humidesribera i zones humides Paisatge natural de ribera• Ribes dels rius, planes fèrtils i valls fluvials estretes• Boscos riberencs amb vegetació higròfila• Creació de microclima• Humitat similar al bosc caducifoli: arbres de fulla caduca• Arbres propers a la riba: verns i salzes. Després

pollancres i àlbers, i més lluny freixes, oms, roures i alzines.

• Arbustos: sanguinyol, arç, esbarzer; joncs; falgueres i molses; plantes enfiladisses (lligabosc i les vidalbes)

• Fauna: mamífers (ermini, llúdria, gat salvatge); aus (merla aquàtica, blauet); peixos (salmó, truita); amfibis (gripau d’esperons), rèptils (serp de collaret)

3.5 Formacions locals: paisatges de 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humidesribera i zones humides

La Rioja

3.5 Formacions locals: paisatges de 3.5 Formacions locals: paisatges de ribera i zones humidesribera i zones humidesPaisatge natural de zones humides

• Distingim zones humides d’interior i les costaneres• Zones humides d’interior: llacs, llacunes, embassaments; creixen

plantes altes (joncs, espadanyes, cues de cavall,...); zones poc profundes (nenúfars, lliris d’aigua); fauna: amfibis (granotes, tritons, gripaus), peixos (carpa, perca,...), aus aquàtiques (ànecs, agrons,...), mamífers (visó, llúdria,..), serps (serp de collaret)

• Zones humides costaneres: llacunes litorals i aiguamolls; lloc de descans per aus migratòries; són terrenys pantanosos a desembocadures dels rius i reben sediments fluvials, per tant sòls de tipus fluvisòl; s’inunden en créixer el riu; vegetació formada per plantes amb la base de la tija i les arrels submergides, com el jonc, el lliri groc,...; fauna: aus (agró imperial, cabussó emplomallat, cigonya, ànec collverd, flamenc, becplaner, àguila imperial), mamífers (linx, senglar, cérvol, daina i mangosta).















66

4. Els paisatges naturals a Catalunya. Els paisatges naturals a Catalunya

4.1. Factors que condicionen la vegetació• clima, relleu, tipus de sòls i activitat humana.• Les precipitacions delimiten una Catalunya seca i una

d’humida• Diferències en l’altitud• Els sòls dominants són els bruns calcaris, tot i que es

poden trobar bruns àcids (Serralada Prelitoral o sector occidental del Pirineus axial); Depressió Centra sòls roigs mediterranis.

Estatges de vegetació a CatalunyaEstatges de vegetació a Catalunya

Zones de vegetació a CatalunyaZones de vegetació a Catalunya

4.2. Dominis de vegetació a Catalunya .2. Dominis de vegetació a Catalunya

Domini mediterrani• Franja litoral (serralades Litoral i prelitoral fins als 800

m), Depressió Central• Boscos esclerofil·les: alzinar amb marfull, amb arboç,

marfull i llentiscle; lianes com l’heura o el lligabosc; actualment el pi blanc és una espècie dominant compartint amb l’alzina (bona part de la Serralada Litoral – Collserola o Montnegre)

• Al sud zones més àrides; dominen els xerosòls (sòls silicis i calcaris), per tant, hi ha màquies i garrigues. Màquies: hi trobem garric i arçot, i la màquia de llentiscle i el margalló (litoral).

Domini mediterraniDomini mediterrani

Collserola

Montnegre

4.2. Dominis de vegetació a Catalunya.2. Dominis de vegetació a Catalunya

Domini eurosiberià• Clima oceànic i d’alta muntanya• Entre els 800 i els 1600 m.• Boscos d’aestisilva, caducifolis, amb roures, faigs,

castanyers, avellander, bedoll o auró (Guilleries, Montseny i Serralada Transversal – la d’en Jordà)

• També destaquen el pi roig (Ports o muntanyes de Prades), que es converteixen en comunitats de transició cap als boscos subalpins a la vall de Ribes, a la Vall ferrera o a la serra del Cadí

• Arbres alts, troncs rectilinis, impedeixen la radiació solar, motiu que fa que el sotabosc sigui poc dens (falgueres i plantes herbàcies)

Domini eurosiberiàDomini eurosiberià

Muntanyes de Prades

Serra del Cadí

4.2. Dominis de vegetació a Catalunya.2. Dominis de vegetació a Catalunya

Domini d’alta muntanya- Tres estatges: subalpí (+1200m), alpí ( + 2400) i nival (+

3000)- Vegetació més abundant a l’estatge subalpí: boscos

coníferes (pi negre i avet), Pirineus però també al Montseny; sotabosc poc important (neret i ginebró)

- Estatge alpi: pastures de muntanya, paisatges coberts de neu (festuca – estiu i primavera)

- Estatge nival: zones més ombrívoles i altes dels Pirineys; vegetació rupícola i molt escassa (molsa i líquens).

Estatge de vegetació alta muntanyaEstatge de vegetació alta muntanya

LA GESTIÓ DEL PAISATGE• L'any 2005, Catalunya aprova de forma pionera a l'Estat

Espanyol la Llei de protecció, gestió i ordenació del Paisatge.

• A Espanya no existeix cap legislació comuna. Només a Galícia i a València s'ha seguit l'exemple català.

• L'objectiu general d'aquesta llei és preservar els paisatges catalans, entesos com a patrimoni històric, natural i cultural pròpiament catalans.

LA GESTIÓ DEL PAISATGE__”El paisatge és una àrea, tal com la percep la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció dinàmica de factors naturals (com el relleu, la hidrologia, la flora o la fauna) i humans (com les activitats econòmiques o el patrimoni històric).”

__”El paisatge és al mateix temps una realitat física i la representació que ens en fem. És la fisonomia d’un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i, a la vegada, els sentiments iemocions que desperta a l’hora de contemplar-lo.”

__”El paisatge és, també, un producte social. És la projecció cultural d’una societat en un espai determinat des d’una dimensió material, espiritual, ideològica i simbòlica.”

QUÈ SIGNIFICA? ESTEU D'ACORD?

GESTIÓ DEL PAISATGE

• IMATGE DEL MAPA DEL PAISATGE.

LA GESTIÓ DEL PAISATGE• P.E.I.N.( Pla d'Espais d'Interès Natural): una altra iniciativa

per a conservar els paisatges més singulars. • Aprovat l'any 1985, té com a objectiu:

– Conservar el patrimoni natural i la biodiversitat.– Delimitar els tipus d'espais naturals i proposar el tipus

de mesura adient per a la seva conservació:• Parcs Nacionals (a nivell estatal)• Parcs Naturals• Paratges Naturals d'Interès Nacional• Reserves Naturals• Reserves Marines• Espais d'Interès Natural.

batxillerat3

Lifestyle