batimetria de detall de l’Àrea ocupada per las …adquisició i processament de les dades per...
TRANSCRIPT
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
1
BATIMETRIA DE DETALL DE L’ÀREA OCUPADA PER
LAS PRADERIES DE FANERÒGAMES MARINES AL
LITORAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ
DATA PRESA DE DADES: MAIG 2010
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
2
MEMÒRIA
______________________________________________________________________________
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ............................................................................................. 3
2. ANTECEDENTS ...................................................................................................................... 3
3. ÀREA D'ESTUDI ..................................................................................................................... 5
4. TREBALLS REALITZATS .................................................................................................... 5
5. INTERPRETACIÓ I RESULTATS ...................................................................................... 14
6. METODOLOGIA DELS EQUIPS EMPLEATS ................................................................. 23
ANNEXOS
______________________________________________________________________________
A.- CARACTERÍSTIQUES TÉCNIQUES DELS EQUIPS UTILITZATS
PLANOLS
______________________________________________________________________________
PLANOL I PLÀNOL D' ITINERARI SEGUIT PEL VAIXELL. Escala 1:5000. 2 Fulls PLANOL II PLÀNOL BATIMÈTRIC D’ALTA RESOLUCIÓ AMB SONDADOR
ACÙSTIC MULTIFEIX AMB ISÒBATES CADA 0,5 METRES. Escala 1:5000
2 Fulls
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
3
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
La finalitat d'aquest treball és realitzar un estudi batimètric de detall del fons marí entre el
Port de la Ginesta i el Port Industrial de Vallcarca amb sondador acùstic multifeix (Imatge
1).
Imatge 1 .- Zona d'estudi
Per això s'ha utilitzat l’ecosonda multifeix Reson SeaBat 8101 amb 101 feixos i una
freqüència de 245 kHz.
2. ANTECEDENTS L’Any 2004 es va promoure la creació d’una reserva marina en el litoral del Garraf. Per
tirar endavant aquest projecte era necessari conèixer la distribució i estat ecològic de les
comunitats marines, sediments i estructures del fons marí que es pretenien protegir. Per
tant com a primer pas la Fundació Natura va realitzar la cartografia del fons marí de l’àrea
que va des de el dic d’abric del Port de Vallcarca fins al dic d’abric del Port de Vilanova i
La Geltrú, entre la línia de costa i a una profunditat de 25 m.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
4
L’any 2006 es va declarar la zona “Costes del Garraf”, dins la Xarxa Natura 2000 com a
zona LIC (Lloc d’importància comunitària) i ZEPA (Zona especial protecció per a les aus),
i que abasta l’àmbit marí de davant de les costes de Sitges, Vilanova i La Geltrú, Cubelles
i Cunit amb una superfície de 26.474 ha.
A partir d’aquí es va posar en marxa el pla de gestió del espai “Costes del Garraf” que ha
dut a terme una comissió de seguiment formada per el Consorci dels Colls Miralpeix, la
Direcció de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i Acció Natura, una de les
prioritats, és la de protegir els ecosistemes marins sobre tot les praderies de Posidonia i
de Cymodocea, i d’altres, que també són característics del fons marí del Garraf.
Entre el 2009 i fins al febrer del 2010 es va poder completar la cartografia que s’havia
començat al 2004. En aquesta nova cartografia s’inclou un àrea que va a continuació de
l’anterior, o sigui, des del dic d’abric del Port de Vilanova i La Geltrú fins al límit dels
termes municipals de Cunit i Cubelles, entre la línia de costa i la cota de -25 m.
El consorci Els Colls Miralpeix va sol·licitar, durant el 2009, a l’Àrea de Medi Ambient de
la Diputació de Barcelona una cartografia per anar cobrint l’àrea que correspon al fons
marí que es troba dins l’espai marí “Costes del Garraf”. Per diverses raons, es va triar
seguir la cartografia cap al nord, i que representa la continuació de l’anterior, és la zona
compresa des del dic d’abric del port de Vallcarca fins el dic d’abric del port Ginesta, entre
la línia de costa i la cota de -27 m.
Per a la realització d’aquesta cartografia, l’Àrea de Medi Ambient va encarregar dos estudis per la
via de contractes menors de serveis. Aquests treballs són: “Estudi morfològic amb sonar
d’escombratge lateral de les praderies de fanerògames situades al litoral de Vilanova i la Geltrú”,
adjudicat a l’empresa Intecsa‐Inarsa S.A. i l’altre, “Batimetria de detall de l’àrea ocupada per les
praderies de fanerògames al litoral de Vilanova i la Geltrú”, adjudicat a l’empresa Geofísica Mar y
Tierra S.A.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
5
3. ÀREA D'ESTUDI
L’àrea d’estudi està compresa entre el Port de la Ginesta i el Port Industrial de Vallcarca
(Imatge 2), "Tram de costa situat a l'espai costes del Garraf (Red Natura 2000) davant del
terme municipal de Sitges", en la part septentrional de la Mediterrània nord-occidental.
L'àrea d'estudi abasta una superfície aproximada de 1.706 ha, entre la línia de costa i la
cota -27 m.
4. TREBALLS REALITZATS
Per al estudi de la zona proposada es van planificar un total de 26 línies paral·leles a la
costa separades entre si una distància de 140 m. A més, es van realitzar 5 línies
perpendiculars a costa. En total es van realitzar 143,40 km segons es pot observar a la
Imatge 2.
Imatge 2 - Representació de les derrotes seguides per l'embarcació
El número total d'esdeveniments va ser de 3.882, i per a la representació de les derrotes
seguides per l'embarcació es va realitzar un pla d'itineraris en el qual apareixen
representats els esdeveniments identificatius de 5 en 5 (Plànol I, 2 Fulls a escala
1:5000).
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
6
Equips
Els equips usats en la presa de dades batimètrics van ser:
- Sondador acùstic multifeix Reson SeaBat 8101
- Girocompàs SgBrown
- Sensor de moviment TSS DMS
- Sonda de velocitat SVP-15
- Sistema de posicionament DGPS Hemispheres Crescent R-130
- Mareògraf Aanderaa WLR-7
- Embarcació "Ham"
La presa de dades es va realitzar mitjançant el programa de navegació Hypack i
l'adquisició i processament de les dades per mitjà del programa Hysweep.
Punt de lectura de marea
GEOMYTSA va instal·lar un mareògraf a Port Ginesta (per corregir les variacions de
marea), a la cantonada de l'atracada número 2 del pantalà 41, pròxim a Capitania, el qual
es troba 1,3 m per sobre del zero d'Alacant. (Veure imatge 3).
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
7
Cantil del muelle
Cero de Alicante
1.3 m.
EL CERO DE REFERENCIA DE LA BATIMETRÍA ES EL CERO DE ALICANTE, SITUADO A 1.3 m POR DEBAJO DEL CANTIL DEL MUELLE DE PORT GINESTA.
PUNTO DE LECTURA DE MAREAS
Situación del mareógrafo en la Marina de Port Ginesta
LOS DATOS DE MAREA SE REGISTRARON DURANTE TODA LA TOMA DE DATOS. Imatge 3 .- Croquis de situació del mareògraf i zero de referència
El mareògraf registra la lectura de marees contínuament mentre es va dur a terme el
sondeig, prenent una mesura cada 15 minuts.
El zero de referència és el zero d'Alacant.
Les mesures obtingudes es processen per eliminar dades errònies i poder incorporar a
les dades hidrogràfiques.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
8
Sensor de moviment (TSS)
Perquè l'equip pugui mesurar les desviacions de l'embarcació necessita crear el seu propi
sistema de referència.
Per això es calcula durant 15 minuts els angles de Pitch i Roll que presenta l'equip.Els
valors obtinguts van ser:
• Pitch: -2,305
• Roll: 0,166
Aquests valors s'incorporen al sensor perquè els tingui en compte en els seus càlculs.
Giroscòpica
Per a la correcta utilització de l'equip s'ha de configurar tenint en compte la latitud de la
zona i la velocitat de treball que es desenvoluparà. A la zona de treball la latitud és de 41º
i la velocitat mitjana de sondeig d'uns 3 nusos aproximadament.
A més l'equip realitza una autocalibratge en cada encès que dura 45 minuts.
Els calibratges del sensor de moviment i de la giroscòpica es van realitzar al port, en
condicions el més estable possible.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
9
Geodèsia
Els paràmetres geodèsics utilitzats per georeferenciar les dades obtingudes amb la
ecosonda són:
El·lipsoide: Internacional ED-50
Zona-Fus: 31
Projecció: Universal Transversa Mercator (UTM)
Delta X: 131,03 m
Delta I: 100,25 m
Delta Z: 163,35 m
Delta rx: -1,2440
Delta ri: -0,0190
Delta rz: -1,1440
Delta escala: -9,93900 ppm
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
10
Sondador acústic multifeix
Atenent al manual de qualitat de la nostra empresa, el procediment d'actuació en camp
previ a la presa de dades va ser el següent
Instal·lació
• El transductor de l’ecosonda es va col·locar al costat de babord de l'embarcació,
per mitjà d'un suport soldat al costat de l'embarcació per assegurar que en tot
moment el moviment de l'embarcació i suport fora solidari
Aquest suport estava assegurat per tres tensors cap a popa, cap a proa i babord-
estribord, passant per sota del casc de l'embarcació.
L'origen del transductor de l’ecosonda es trobava submergit 1,85 m, garantint així
que l'estructura del casc del vaixell no interferís en l'adquisició de dades. Els
offsets finals de l’ecosonda respecte al centre de masses del vaixell van ser de
1,80 m en babord i 0 m a la proa.
• Es va instal·lar el Sensor de Moviment (MRU) el més a prop del centre de
mases. Aquest sensor s'encarrega de realitzar mesures de gran precisió dels
moviments del centre de masses de l'embarcació respecte a la posició d'equilibri.
Aquestes mesures són imprescindibles per a la correcció de les dades a causa de
l’onatge, pas de vaixells, girs de l'embarcació, etc. Es va instal·lar al centre de
masses del vaixell. L'offset vertical respecte a l'aigua va ser de 0,5 m per sobre del
centre de masses
• La giroscòpica es va instal·lar a l'eix imaginari de la quilla (Proa-Popa) i
proporciona exactament el rumb de l'embarcació. La giroscòpica ens possibilita
conèixer el rumb amb el qual la ecosonda pren les dades, permetent orientar
exactament els feixos del sondador acústic multifeix
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
11
• El GPS diferencial ens possibilita conèixer exactament la posició en què es troba
el vaixell. En el sistema diferencial, per mitjà de Beacon, vam rebre les correccions
per a les dades que el GPS rep dels satèl·lits que poden presentar certs errors. Es
va instal·lar en la vertical del centre de masses del vaixell, elevat 4,70 m sobre la
línia d'aigua
Calibracions
Velocitat del so
Per a la correcció de les dades acústiques a causa de les variacions de la velocitat del so
a l'aigua, es va emprar la sonda de velocitat del so SVP-15. Aquesta correcció s'aplica a
les sondes obtingudes amb el sondador acùstic multifeix.
La velocitat del so depèn de la densitat del medi per on es desplaça, de manera que,
variacions en la densitat de l'aigua de mar provoquen variacions en la velocitat del so,
donant com a resultat diferències en les profunditats que ens dóna l’ecosonda.
Com l'aigua de mar canvia la seva densitat amb les variacions de temperatura i salinitat, i
aquests canvis són habituals en un mitjà tan dinàmic com el marí, hem de realitzar
mesures de la velocitat del so a la columna d'aigua per corregir els errors en les dades.
El registrador de velocitat del so SVP-15 realitza un perfil de la columna d'aigua que
posteriorment s'aplica a les dades brutes del sondador acùstic multifeix.
El perfil realitzat en la zona d'estudi es va aconseguir a profunditat de 29 m, obtenint un
valor mitjà de 1.514,32 m/s i uns valors màxims de 1520,6 m/s i mínims de 1.510,7 m/s
(Figura 1).
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
12
Figura 1 - Perfil de velocitat del so enfront de la profunditat realitzat a la zona d'estudi
El perfil presenta una morfologia típica, amb una capa de barreja que s'estén fins als 4,7
m de fondària i posteriorment una termoclina amb un pendent 1:2 (1 m de variació cada 2
m de fondària) que s'estén fins als 21 m i posteriorment s'estabilitza al voltant d'una
velocitat del so de 1.510,7 m/s.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
13
Sondador acùstic multifeix
Per a la determinació dels angles d'instal·lació del sonda acùstic es va dur a terme un
procediment anomenat Patch Test que consisteix en realitzar línies d'adquisició de dades
amb un patró determinat:
- 2 línies (anada i tornada) solapades totalment sobre fons pla, els quals ens
permetran calcular el roll (desplaçament angular en l'eix estribord-babord).
- 2 línies (anada i tornada) solapades totalment sobre el llindar submarí o un ascens
del fons (perpendicularment a la costa, per exemple) que ens serveixen per
calcular el pitch (desviació angular en l'eix proa-popa).
- 2 línies (anada i anada) solapades la meitat, amb separació en funció de la
profunditat, perpendiculars la costa en un fons inclinat, per calcular el Yaw.
Els angles de muntatge en el treball van ser
- Roll: -6,20 º
- Pitch: 2,70 º
- Yaw: 0,00 º
Aquests angles es van incorporar a les dades brutes durant el processament de les
mateixes
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
14
5. INTERPRETACIÓ I RESULTATS
Amb les dades obtingudes en el camp i després de la fase de processament duta a terme
per corregir les dades brutes, es va procedir a la creació d'un pla batimètric que
representa el relleu del fons (Plànol II, 2 fulls a escala 1:5000).
El procés de correcció de les dades brutes de l’ecosonda consisteix en l'eliminació de les
dades espuris, inclusió dels angle de muntatge de l’ecosonda, correcció de les dades de
la ecosonda per variacions en la velocitat del so i la inclusió de les altures de marea
registrades pel mareògraf.
La zona d'estudi té una forma aproximadament rectangular, amb els costats majors del
rectangle orientats paral·lelament a la costa. L'àrea de treball es troba acotada pels ports
de Port Ginesta al NE i el de Vallcarca al SO. A més en el punt mig de la zona es troba el
port de Garraf.
La costa en la zona d'estudi és força rectilínia i té una direcció NE-SO. Presenta en la
seva major part penya-segats escarpats que apareixen interromputs per la presència dels
dics dels tres ports abans esmentats i per l'existència de diverses platges i cales.
Les platges que trobem són les de Vallcarca, Cala de la Morisca, Garraf i Cala de la
Ginesta.
La Platja de Vallcarca està situada a l'Est del dic d'abric de Vallcarca. Es tracta d'una
platja de 65 m de longitud i 15 m d'ample.
La Cala de la Morisca es troba al centre aproximadament de la zona de treball i té una
longitud de 110 m i una amplada de 25 m.
La Platja de Garraf és la més extensa, amb 360 m, de les situades a la zona del
treball. Està compresa entre l'Est del port del Garraf i la punta dels Corrals i la seva
amplada és 25 m.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
15
La Cala de la Ginesta és la situada més a l'est de la zona de treball, i apareix situada a
l'abric del dic exterior del dic de Port Ginesta, amb una longitud de 200 m i una amplada
de 32 m.
El nombre total de sondes que es van obtenir amb el sondador acùstic multifeix va ser de
460.000.000. Aquestes sondes brutes, un cop eliminats les dades espuris i realitzat un
mallat 5 m x 5 m, que exigia el plec, van quedar reduïdes a 6.600.000 sondes.
A la zona NE es va dur a terme un tractament de dades especial a causa de la presència
d'unes elevacions anòmales que es tractaran més endavant.
La zona d'estudi va quedar compresa entre els 2,7 m i els 27,2 m de profunditat, amb un
valor mitjà de 18,12 metres.
En general la zona d'estudi destaca per pendents molt suaus i una morfologia bastant
regular i homogènia en la part NE de la zona (Imatge 4 Requadre A) i més irregular a la
zona SO (Imatge 5 Requadre B)
També s'han realitzat dos perfils perpendiculars a costa per a una millor visió dels
pendents (vegeu la figura 2 de la zona NE i a la zona SO veure Figura 3).
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
16
Imatge 4 - Zona de treball amb zona Nord-oest fitada (A) i situació del perfil P-1
La zona NE presenta pendents molt suaus, al voltant de 1:128 (1 metre de variació en
profunditat per cada 128 metres lineals). (Figura 2_Perfil P-1)
Figura 2 - Perfil perpendicular P-1
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
17
Imatge 5 - Zona de treball amb zona SO fitada (B) i situació del perfil P-2
Figura 3 - Perfil perpendicular P-2
En el perfil P-2 el pendent calculat és 1:117, major que a la zona NE. A més, podem
observar que la pendent no és tan constant com el P-1, presentant dos punts d'inflexió
que donen tres canvis de pendent: Pendent major a la zona inicial (1), una plana (2) i fins
a un lleu ascens ( 3) (Veure Figura 3).
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
18
Les principals variacions sobre aquesta relativa homogeneïtat són les relacionades amb
els tres ports de la zona, sobretot a la zona de Garraf, on apareix una zona molt irregular
formada per solcs i crestes de fins a 1 m d'alçada (Veure imatge 6). En aquesta zona s'ha
realitzat un perfil paral·lel a costa P-3 (vegeu la figura 4).
Imatge 6 - Situació Perfil P-3 dins de la zona d'estudi
Figura 4 - Perfil P-3 on s'aprecien els solcs de la zona
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
19
Si analitzem la batimetria obtinguda acotant franges longitudinals segons els beril de
profunditat tindríem:
- De 4.5 a 15 metres de profunditat. És la zona que presenta més irregularitats, o
més variabilitat en els relleus del fons, i això observable davant als ports de la
zona.
En aquesta franja els pendents són els més elevats de tota la zona d'estudi (1:75; 1 metre
de variació d'alçada cada 75 metres lineals).
Imatge 7 - Representació de la batimetria entre les isòbates de -4,5 m i -15 m
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
20
- De 15 a 27 metres de fondària. La zona presenta un pendent menor que la
primera franja (1:165). A la part oest, a menys d'una milla del port de Vallcarca hi
ha una elevació d'aproximadament un metre que passa per ser la irregularitat més
gran que es pot observar en aquesta franja.
Imatge 8 - Representació de la batimetria entre les isòbates de -15 m i -27 m
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
21
La característica morfològica més destacada de tota la zona d'estudi és l'existència de
múltiples elevacions, algunes de fins a 1 m situades sobre els fons plans (Veure
Imatge 9).
Imatge 9 - Zona on es van detectar les elevacions
Se situen des d'aproximadament la Punta dels Corralls cap al E, fins a la fi de la zona de
treball.
Com que amb el mallat 5 m x 5 m amb el qual es processa la batimetria, es perdia detall
d'una zona molt particular a causa d'aquestes elevacions, es va decidir realitzar per
aquesta zona un mallat més dens perquè es poguessin apreciar amb més claredat.Per
això es va decidir fer un processat amb una mida de malla 2 m x 2 m i representar les
isolínies amb una equidistància de 0,1 m.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
22
Tot seguit mostrem un 3D de la zona d'elevacions sobre fons pla tractat amb malla
2 m x 2 m (vegeu la figura 5).
Figura 5 - 3D de la zona d'elevacions
En total, per mitjà del sondador acùstic multifeix es va registrar l'existència de 62
d'aquests monticles o elevacions que apareixen entre els 11 i els 18 metres de fondària.
Les elevacions detectades presenten una alta densitat. La zona en la qual apareixen
(0,76 km2) presenta 52 d'aquestes elevacions (68 d'aquestes elevacions per km2 de
mitjana). A causa de la seva alta densitat, no seria estrany inferir l'existència de més
d'aquestes elevacions a la zona, pel fet que les línies programades no donaven una
cobertura total del fons marí en aquests calats.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
23
6. METODOLOGIA DELS EQUIPS EMPLEATS
Sondador acùstic multifeix RESON SEABAT 8101
Sondador acústic multifeix Sensor Moviment i girocompàs
Sondador acùstic multifeix RESON SEABAT 8101, de 101 feixos, amb sensor de
moviment i girocompàs TSS Mahrs
Aquesta és sens dubte l'última generació de ecosondes. A diferència de les ecosondes
clàssiques d'un o dos feixos (33-220 kHz), aquestes ecosondes consten de fins a 101
feixos, i cada feix recull informació d'un punt diferent.
Els 101 feixos es reparteixen en dos grups de 50 feixos a cada costat de la trajectòria,
separats cada un d'ells 1,5 °, la qual cosa totalitza un angle de "visió" de 150°. El feix
d'emissió cobreix un ample de 1,5 ° x 150 °, i el de recepció 15 ° x 1,5 °, és a dir, cada fes
emet i rep informació d'una superfície del terreny de 1,5 ° x 1,5º
La freqüència d'emissió és de 240 kHz, amb el que s'aconsegueix una alta resolució.
És evident que en disposar de 50 feixos a cada costat, qualsevol moviment de la "cap"
(part de la ecosonda on es troben els transductors) i que és solidària al vaixell,
ocasionaria grans errors pel que fa a situar correctament en X i Y la informació real
rebuda de cada un d'ells.
Per evitar aquest problema es disposa d'un sensor de moviment del vaixell capaç de
controlar cada un dels tres moviments principals del vaixell, amb la precisió:
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
24
Cabussada (Pitch) - 0,05 °
Brandada (Roll) - 0,05 °
Puja-i-baixa (Heave) - El valor més gran: 5 cm, o 5% del valor mitjà
La velocitat de presa d'aquestes dades és superior a la de les sondes, 40 escombrats per
segon. En el programa de càlcul es corregeix sobre el valor mitjà ponderat dels dos més
pròxims a cada lectura.
Els moviments de cabussada i brandada exigeixen un càlcul o correcció matemàtica en
cada feix de cada escombrat, la qual cosa es fa en temps real amb el programa
HYSWEEP.
La correcció en alçada s'integra amb la correcció de marees.
Aquest sistema millora als clàssics amb un sondador acùstic monofeix en els següents
punts:
- Bona resolució (1,25 cm)
- Cobertura total de l'àrea estudiada
- Control dels moviments del vaixell
- Major nombre de sondes per ha
- Permet obtenir fins a 40 feixos per segon
P.ex.: Mètode clàssic màxim 200 sondes per ha (a 10 m de calat)
Mètode multifeix unes 300.000 sondes per ha (a 10 m de calat)
El programa disposa d'un processat que controla en temps real, els perfils obtinguts i, al
final del dia, el treball realitzat i la qualitat. A més compta amb un postprocessat amb
diversos filtres per eliminar les dades errònies, i capacitat per corbar i manejar els
extensos fitxers obtinguts.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
25
Els fitxers finals presenten formats amb extensió HSX, i es disposa de programes de
transformació per passar a formats:
- XYZ (Surfer)
- DXF (AutoCAD)
- DGN (Microstation)
Donada la quantitat de dades obtingudes, és fàcil fer representacions i imatges en 3D:
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
26
Sonda de Velocitat del So SVP-15
Per a l'obtenció del perfil de velocitat s'utilitza un
perfilador de la velocitat del so (Resón
SVP-15). Aquest obté una sèrie contínua de
mesures, des de la superfície de l'aigua fins al fons,
mitjançant l'emissió d'un feix de llum, que emet i rep
ell mateix. Calculant el temps que triga a arribar,
des del punt d'emissió fins al punt de recepció.
Mareògraf AANDERAA WLR-7
Aquest instrument utilitza sensors de pressió de cristall de quars d'alta precisió, capaços
de resoldre variacions de mm en el nivell de l'aigua, en profunditats de diversos centenars
de metres.
El mareògraf mesura la pressió en un temps
predeterminat, anomenat temps d'integració,
per determinar l'efecte de l'onatge. Es poden
seleccionar quatre temps diferents d'integració.
En finalitzar el temps d'integració comença el
registre de dades. Es fixa una referència de 10
bits com a primera lectura, seguida per un bloc
numèric de 10 bits ia continuació les dades de
pressió gravada en dues paraules de 10 bits. Aquestes dades es poden preseleccionar
en 10 intervals fins a 0,5 fins a 180 minuts.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
27
Sistema de posicionament Hemispheres CRESCENT R-130
GPS es basa en una constel.lació de 24 satèl·lits, propietat del Govern dels EUA, que
circulen 22.000 km sobre la Terra dues vegades al dia en òrbites precises. Els satèl·lits
constantment transmeten informació codificada o freqüències UHF (1.575 GHz) les quals
són rebudes pels receptors GPS.
GPS està dissenyat per oferir serveis de posicionament al voltant del món, amb una
precisió de 10 a 15 m, amb un GPS estàndard, a causa d'errors de temps i d'òrbita dels
satèl·lits, i a les condicions atmosfèriques que afecten els senyals i la seva arribada al
receptor GPS.
Hi ha tres serveis primaris per superar els efectes d'aquests errors i aconseguir precisions
submétricas (de menys d'un metre):
Ràdio Beacons DGPS
SBAS (WAAS, EGNOS, MSAS) DGPS
Sistema Omnistar, DGPS
El model CRESCENT R-130 pot treballar amb qualsevol dels tres serveis anteriors.
Batimetria de detall de l’àrea ocupada per las praderies de fanerògames marines al litoral de Vilanova i la Geltrú
28
Embarcació Ham En la presa de dades es va utilitzar l'embarcació "Ham", de llista 5a, 12,7 m d'eslora, 3,80
m de mànega i 480 BHP Caterpillar i maquineta.
A la coberta es va fixar un carretell amb 150 m de cable Kevlar per al remolcat del "peix" i
la transmissió dels senyals a la unitat de processament del sonar lateral.
Imatge 12 .- Embarcació Ham
(Veure informació i característiques dels equips en l’annex)