basquet esport 31art · 3 congrés de minibàsquet som ja a prop de la co m m e m o ració dels 50...

bàsquet esportnúm. 31 · abril-maig-juny 2006 · te m p o rada VIIIa · Difusió gra tu ï ta per als fe d e ra ts

UE Montgat: 75 anys

CongrésInternacionalde Minibàsqueta Catalunya

Campionats de CatalunyaJúnior, Cadet i Infantil

I també: Campionats d’Espanya de Minibàsquet · Albert Oliver i FerranLaviña · CB Olot · CB Malgrat · Draft Gramenet · Bàsquet en cadirade rodes · Personatge: Francesc Domènech · Fundació: Manresa 06

BASQUET ESPORT 31ART 12/6/06 17:22 Página 1

3

Congrés de MinibàsquetSom ja a prop de la co m m e m o ració dels 50 anys de la int ro-d u cció a Ca ta l u nya i per primera vegada a l’Estat - com acos-tuma a ser habitual - del minibàsq u et.

D es de llavo rs es diu, re p et i d a m e nt, que l’ex pansió del Bàsq u etés deguda, en gran pa rt, gràcies a la seva ve rsió “mini”, doncsha esta t, i és, una pràctica habitual en la immensa majoria depatis d’escola. Se g u ra m e nt és així i jo també ho cre c .

Però hi ha un altre aspecte del minibàsq u et, no tan co m e n-ta t, al que cal donar-hi una major importància i és el se nt i tformatiu que es co ntempla en les seves re g l es i co n d i c i o n a-m e nts. És el plus que li ve co nferit per una ba r reja asse nya-da de fi l osofia i pràctica es p o rt i va .

Pot ser que algú pensi que, per pa ssar d’un es p o rt gran amini, n’hi ha prou en fer una re d u cció de mes u res i vo l u m sdels inst r u m e nts utilitza ts (pista, ciste l l es, pilota, etc) adap-ta nt- l os a l’edat del jove pra c t i ca nt. I no. No és això. Quetambé. Pe rquè per assolir aquest plus formatiu cal l’int ro-d u cció, en les re g l es de joc, d’a q u esta mena de fi l osofia apli-cada ta nt a la defe n sa de l’infa nt com a la seva auto d i sc i p l i-na, i alhora anar fe nt camí en l’e n se nya m e nt dels va l o rs èticsde l’es p o rt i l’es p o rt i sta .

En el tra n scu rs d’a q u ests quasi cinquanta anys, dife re ntst è c n i cs de la Fe d e ració amb l’a p o rtació va l u osa d’a l t res ded i fe re nts co l · l e c t i u s, han anat adapta nt aquestes re g l es a l’e-volució de la so c i etat i a la seva influència en el món de l’es-p o rt. Doncs bé, ara, arriba ts a aquesta llarga ex p e r i è n c i a ,volem fer una pa rada i estudiar a fons si el que s’ha fet és ono co r re c te, i en tot cas que cal fer ca ra al futu r, pensa nt,però, que l’avenir mai és co n c ret i que l’evolució seguirà i perta nt, també, el co ntinu i re comenable re c i c l a tge .

D e r i vat de la refl exió que, en aquest moment se’ns prese nta ,ha crescut la idea de ce l e b rar un Congrés de minibàsq u etq u e, per la pa rt i c i pació de perso n es inv i ta d es vingudes d’a l-t res pa ï sos, denominarem internacional i que, co n j u nta m e ntamb les de ca sa nost ra, ens prese nta ran suggeriments.

Caldrà, també, la co m p l i c i tat i co l · l a b o ració de tots elscol·lectius implica ts en el tema, com poden ser els pro p i si nfa nts, llurs pa res i mares, directius de club, educa d o rs, co n-sells esco l a rs, tècnics, àrbitres, afe cc i o n a ts, fe d e ra t i u s, etc . . .Ca d a scun volem que tingui ocasió de reflectir el seu criteri iq u e, del co n j u nt de pro p ostes, en surti una visió co l · l e c t i va-m e nt objectiva i profi tosa .

Com sigui que hem assumit una pa rt del co m p romís de fo r-jar una jove ntut millor pre pa rada, és indiscutible que, pa res,m a res, tècnics, educa d o rs i directius hi tenim la nost ra pa rtde res p o n sa b i l i ta t, i hem de pensar que l’objectiu priorita r ino és, pre c i sa m e nt, el de crear mites es p o rt i u s, si no edifi-car una millor so c i eta t. En fi, no adelantem opinions i es p e-rem sigui el Congrés Internacional de Minibàsq u et qui hofaci. El lloc serà Manresa, “Ciutat del Bàsq u et Ca ta l à -20 0 6 ” .Us hi es p e re m .

Enric Piquet i MiquelPresident de laFederació Catalana de Basquetbol

Sumari 314. L’entrevistaFerran Laviña i Albert Oliver van ser els motors d’un RicohManresa, que malauradament no continuarà a l’ACB.

6. L’anàlisiCampionats d’Espanya de Seleccions Autonòmiques Mini, mascu-lins i femenins, on Catalunya ha obtingut el títol en nenes i el ter-cer lloc en nens.

10. ReportatgeCB Olot. El creixement en els últims anys del club de la Garrotxaamb més nombre d’equips.

14. Bàsquet bàsicL’UE Montgat commemora el seu 75è aniversari. Un històric delbàsquet català, ple de vivències celebra l’efemèrides amb diver-ses activitats plenes de records i d’actualitat.

18. A fonsCampionats de Catalunya Júniors, Cadets i Infantils.Desenvolupament dels campionats masculins i femenins d’aques-tes categories, on conflueixen futur i present dels joves valors delbàsquet català.

23. ReportatgeEl bàsquet en cadira de rodes. Desenvolupament dels seus cam-pionats i iniciatives aquesta temporada.

24. PersonatgeFrancesc Domènech i Puig, una història de passió i dedicació albàsquet lleidatà, a Cervera i Tàrrega.

26. Fundació“Ciutat del Bàsquet català. Manresa 2006”. Primers actes iCongres Internacional de Minibàsquet a Catalunya.

29. BQ.ART.06La Fundació del Bàsquet Català engega un nou projecta dedicat al’art. BQ.ART.06, sobre temàtica de bàsquet.

30. Bàsquet femeníEl Draft Gramanet commemora el seu 20è aniversari, amb cele-bracions i la publicació d’un llibre.

32. Bàsquet bàsicEl CB Malgrat, amb 22 equips, manté la trajectòria històrica d’unaentitat arrelada a la població.

34. Punt de vistaL’opinió dels homes i dones del bàsquet català. Jaume Sanmartí,President del C.B. Olesa i Joan Ventura, President de l’AECCMataró.

bàsquet esport

Edita:Federació Catalana de BasquetbolRambla Guipúzcoa 27, 08018 Barcelona.Tels. 93 396 66 00 – Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.comConsell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Juan Carlos CebriánRedacció: Joan Guiu, Juan Carlos Cebrián i Carlos GarciaDirecció: FCBQ.Agraïments: Joan Fluvià i Gabriel Almirall (CB Olot), Francesc Domènech iAntoni Pedrós (CB Cervera), Domingo Rodríguez (Draft Gramenet), JaumeBerenguer (UE Montgat), Jordi Fiérrez (AECAM Malgrat), Jaume Vilella(FCEMF), Jaume Sanmartí (CB Olesa) i Joan Ventura (AECC Mataró)Disseny i maquetació: Estudi VirgiliPortada: Miguel Ángel ChazoFotografia: Miguel Ángel Chazo i FCBQ.Fotomecànica i impressió: Enclave Gràfico S.L.Distribució: SPMD.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos que no siguin de membres de lapròpia FCBQ.


4

Entrevista amb Albert Oliver i Ferran Laviña

Esperit sense premiAlbert Oliver i Ferran Laviña representen la imatge del Ricoh Manresa actual. Catalans, amb experiènciai encara un futur per davant impressionant. En el moment de fer l’entrevista, ambdós lluitaven per man-tenir l’equip a l’ACB. En una última jornada per oblidar, els del Bages van caure a Menorca i no van podermantenir la categoria, però amb seguretat intentaran recuperar-la el més aviat possible.

L’ENTREVISTA

TEXT: JUAN CARLOS CEBRIÁNFOTOS: MIGUEL ÁNGEL CHAZO I BÀSQUET MANRESA

classificar per als campionats d’Espanyaamb el CB L’Hospitalet.AO: Se g u ra m e nt l’a scens amb el Manresa ala Lliga AC B, se n se oblidar tampoc l’a sce n samb el Ca p rabo Lleida l’a ny ante r i o r. No obs-ta nt, aquell cinquè pa rtit al Nou Co n g ostd ava nt el Te n e r i fe va ser impress i o n a nt itothom ho va viure amb molta pa ss i ó .

Cinc anys jugant junts. Com definiries elcompany que va arribar i com és ara?FL: Re co rdo que el primer dia que va arri-bar l’A l b e rt, apenes pa r l ava i era molttímid. No obsta nt, després ja ha anat aga-fa nt co nfiança i tot ha anat “in cresce n d o”(so m r i u). Com a jugador, crec que lesg a n es que té se m p re de millorar i lail·lusió que li posa a tot, fa que cada diasigui millor. Fa moltíssima feina en unequip com el nost re.

AO: Cal dir que quan vaig arribar aManresa ho feia procedent del Lleida, quehavia estat el seu botxí al playoff d’ascensa ACB l’any anterior i, per tant, era clarque havia d’estar callat (somriu). Pel quefa al Ferran Laviña, crec que és un jugadoramb un cor molt gran i que té molta quali-tat tècnica. A més, quan ell està a la pistatens la sensació que les seves cistelles sónmolt més que un simple bàsquet, i donenmoltíssima empenta a l’equip.

Fora del bàsquet, que fan Albert Oliver iFerran Laviña?FL: Inte ntar estudiar arq u i te c tu ra a laU n i ve rs i ta t, i quan puc, gaudir d’esto n esamb els amics. És importa nt cuidar ta m b éla vida social i les amista ts.AO: Doncs estar amb la família, la mevadona i la meva filla pet i ta. Quan puc, ta m b é

Fe r ran Laviña i Albert Olive r.

Amb quina edat, on i per què comencesa jugar a bàsquet?Ferran Laviña: De petit. Amb cinc anys al’Escola. I ho vaig fer perquè m’agradaval’esport. Havia d’escollir entre futbol i bàs-quet, i a casa meva tots eren de bàsquet,així que ho tenia clar… A futbol, a més, noera massa bo (somriu).Albert Oliver: Als sis o set anys al col·legide Te r ra ssa. Després ja vaig pa ssar al’Sferic Terrassa, fins que vaig passar alSant Josep.

Quin ha estat el millor moment de lateva carrera esportiva?FL: Espero que encara hagi d’arribar. Hi hahagut molt bons moments i tinc recordsmolt macos de moltes experiències, comper exemple l’ascens a Lliga ACB amb elManresa. O, quan era júnior, quan ens vam


5

Entrevista ambJosep Vives(president del Ricoh Manresa)

El descens de l’equip a la LEB faque la va l o ració de la te m p o ra d ahagi de ser per obligació negativa?Evidentment, des del punt de vistad’objectiu esportiu sí, i si analitzemaixò, per tant, la temporada no potser positiva. Ara bé, si pensem quehem baixat amb dotze victòries, perbàsquet average, i que som l’equipque menys ajut institucional rep del’ACB, crec que no podem parlar defracàs. Hem de ser conscients que,a banda de tenir massa social,patrocinadors, equip, etc… tambéhem de tenir una miqueta de sort, iaixò ens ha faltat. Crec que hemcompetit amb moltíssima dignitat,com ho demostra el fet d’haverguanyat dotze partits en una lligadel nivell d’aquesta.

Ca nviarà molt la plantilla la te m-p o rada vinent?Jo espero que la columna vertebralde l’equip es quedi. Els jugadorsque hi siguin han d’estar motivats ipreparats per lluitar a una catego-ria complicada. Crec que tenimmolts motius per pensar que moltsd’ells es quedaran amb nosaltres.Estic convençut que farem un granequip, preparat per assumir aquestrepte.

Co ntinuarà Òscar Quintana a laba n q u eta?Hem traslladat una oferta a l’ÒscarQuintana i estem pendents del queens pugui dir ell. Si finalment no fosell el tècnic, el que voldríem evi-dentment seria un entrenador deprimer nivell, amb experiència i per-fil alt.

Quan va aca bar el pa rtit aM e n o rca, ja va co ntestar ambrotu n d i tat a aquesta pre g u nta .Però ens veiem obligats a fe r- l aamb el pas dels dies. To r n a r àM a n resa a ser ACB en els pro p e rsa nys?Sens dubte que sí.

m’a g rada fer el cafè amb els amics. A més,estudio empresa r i a l s. L’ h a b i tual suposo.

On us veieu quan ja no sigueu jugadors?FL: No m’ho he plantejat encara. Suposo,no obstant, que dirigiré la meva vida capallò que he estudiat tants anys, arquitectu-ra, i poder viure d’això.AO: Vivint a Badalona, perquè la mevadona és d’allà. Dins del bàsquet, no ho tincmolt clar, però espero poder continuardurant molts anys, doncs per a mi és mésun “hobbie” que una altra cosa. Também’a g radaria poder tre ballar en algunacosa relacionada amb el que estudio i elmón del bàsquet, però com he dit, encarano ho tinc molt clar.

C reieu possible tornar a ve u re un Manresacampió d’AC B?FL: Since ra m e nt no. Nosa l t res som unequip molt ambiciós, però la situació arade l’ACB és molt dife re nt a la de fa deua nys. Ales h o res, l’històric TDK tenia tresest ra n g e rs i un jugador com Joan Cre u s.Van aco n seguir tenir una gran plantilla ie n ce rtar amb els fi txa tg es. Ara, la co m p e-t i t i v i tat a la lliga és ex t ra o rdinària i guan-ya r-la seria molt i molt co m p l i ca t.AO: És molt difícil. Crec que aquellM a n resa tenia el millor ba se de la lliga,com era Joan Cre u s, i van fer una te m p o-rada magnífi ca. Crec que el nost re objec-tiu ha de ser assolir la permanència i, sipodem, estar a playoff alguna te m p o ra d a .El títol queda de moment molt lluny.

Quin ha estat l’entrenador del que teniuun millor record?FL: Crec que de tots els entrenadors quehe tingut he après coses. Però vull recor-dar l’entrenador amb qui vaig començar a

l ’escola, Joaquim Gelpí, que em va ense n-yar a gaudir amb el bàsq u et, perquè eraun noi que no sabia perd re. Des p r é s, guar-do un molt bon re co rd també de Joa nManel Micó, amb qui vaig estar quatrea nys a L’ H os p i ta l et i amb qui vam anar aCa m p i o n a ts d’Espa nya. Ev i d e nt m e nt,també he de desta car Rica rd Ca sa s, per-què em va fer se ntir importa nt i em vaajudar en el salt al profess i o n a l i s m e.AO: He estat molt bé amb tots els ent re-n a d o rs, però si he de dir algun, et diriaMiquel Nolis, amb qui vaig estar dos anysal Sa nt Jose p. I, com no, Rica rd Ca sa s,amb qui he estat un any a LEB i tres aAC B.

I una pregunta què us hauran fet 1.000vegades. Quin és el secret de Manresa?FL: M’agrada que em preguntis quin és elsecret i no el miracle, perquè aquí no hi hamiracles, sinó treball i filosofia de club. Enaquesta entitat es valora molt tot, i això ési m p o rta nt. Cada jugador, cada victòria,cada pas, és important, i d’aquesta mane-ra es pot arribar molt lluny.AO: Saber qui som i tenir tranquil·litatdurant la temporada. El fet que no hi hagitanta pressió fa que les coses surtin millor,encara que hi ha situacions que són evi-dentment difícils. Per a nosaltres, l’am-bient i la passió amb en què es viuen elspartits al Nou Congost és vital. A més,també cal destacar que hem estat sempreun vestidor molt unit.

Dies després, el Ricoh Manresa perdia aMenorca i baixava a la Lliga LEB. Malgratla decepció, minuts després de la derrota,el president Josep Vives ja va manifestarque “molt aviat tornaran a estar a l’elit delbàsquet estatal”.


6

Catalunya, campiona d'Espanya Mini femení La Selecció Catalana Mini femenina es va proclamar proclamat campiona d'Espanya de la categoria, des-prés de vèncer per 15 punts (84-69) la Comunitat de Madrid en la final disputada al Pavelló Bahia Sur.

Com ja va passar en la semifinal del matí,la Selecció Catalana va sortir molt concen-t rada en defe n sa, però se n se massaencert en atac, i això va fer que el marca-dor fos igualat durant els primers vuitminuts (10-7 a favor de Catalunya), i estrenqués quan les noies catalanes vanpujar el seu percentatge de tir (25-14 alfinal del segon període). A partir d'aquí, la Selecció Catalana vadominar amb claredat l'encontre, adqui-rint avantatges properes als 20 punts. Noobstant, just a l'inici del sisè i últim perío-de, i amb un clar 65-50 en l'electrònic, laComunitat de Madrid va aconseguir unparcial de 0-11 que va posar un 65-61 preo-cupant en el marcador. Sens dubte, va ser

el moment més difícil per les catalanes, toti que van solventar amb suficiència, com javan demostrar en altres encontres, i ambun parcial de 19-2 van deixar clar qui seriael campió d'aquest estatal mini femení. Els últims minuts van convertir-se, així, enuna festa pel públic i les jugadores catala-nes, dirigides per Lluís Vergés, que vanemportar-se un triomf del tot merescut.El tècnic català es mostrava “molt satisfetp e rquè hem aco n seguit àmpliament elprincipal objectiu, que era divertir-nos. Lesnenes i nosaltres mateixos ens ho hempassat molt bé, sobretot fora de la pista, iaixò ha fet que després les nenes dins lapista també s’ho passessin bé i juguessintal com són com a jugadores de minibàs-

quet, amb la seva espontaneïtat i la sevaalegria, que juntament amb el gran nivelltècnic que tenen ha fet que tot el públicpogués gaudir del seu joc”. Pel que fa a a la final, Vergés va comentarque “el primer període vam sortir nervio-sos igual que a les semis, però mica enmica els nervis van donar pas al joc queesperàvem d’elles, fins al punt que vamagafar diferències de quasi 20 punts. Totel partit va estar molt controlat fins al sisèperíode, quan ens van fer un parcial de 0-11 en contra. Aleshores, però, vam aconse-guir que les nenes tornessin a ser elles a lapista, que se n’adonessin que eren millors ique simplement es tractava de jugar”.

L’ANÀLISI

TEXT: JUAN CARLOS CEBRIÁN I CARLOS GARCIAFOTOS: FCBQ

CAMPIONATS D’ESPANYA DE MINIBÀSQUET


7

Valoracions de Lluís Vergés delCampionat d'EspanyaMini Femení La Selecció Catalana Mini femenina vaassolir el títol del Campionat d'Espanya aSan Fe r n a n d o, tot most ra nt una gra nsuperioritat. El tècnic, Lluís Vergés, i el seucos tècnic, ens acosten una mica més a larea l i tat d'a q u estes joves pro m eses delbàsquet femení català.

Quina va l o ració ex t reus del paper rea l i t-zat per la Se l e cció Mini fe m e n i n a?E stem molt sa t i sfets. La va l o ració és bonís-sima perquè hem aco n seguit de llarg elsd os objectius que ens vam marca r. Primer,que les nenes s’ho pa ssessin bé i segon, se rco m p etitius i guanyar el Ca m p i o n a t. Pe n soque és una generació molt bona a tots elsn i vells: co m p etitiu, es p o rtiu i també humà.M a l a u ra d a m e nt només vam poder esco l l i r12 dotze jugadores, deixa nt fo ra altres 12 ó13 noies de nivell similar que també hagues-sin pogut ser a Ca d i s. Per ta nt, el futur d’a-q u esta generació, com el de l’a ny pa ssa t, ésf ra n ca m e nt bo.

Quin nivell té la ca tegoria en l’àmbitesta ta l ?Potser aquesta és una de les genera c i o n smés toves. La resta de se l e ccions m’ h a nd e cebut una mica, ja que només te n i e nd os o tres jugadores de nivell, a dife r è n-cia de Ca ta l u nya, en què totes desta ca-ven. Sí que és ce rt, però, que hi hav i am o l tes jugadores altes, com ara else q u i ps de Múrcia o Ca stellà Lleó, alm a rge de nosa l t res.

D efineix amb breus pa ra u l es ca d a scu-na de les jugadores (cos tècnic): • Carla Monte ro (CB Vi c) : Va ser el co rde l´ equip a la pista. Una de les millorsd efe n so res del campionat i alhora unaexemple de sa c r i fici. Molt bo u co nt ra ua p rofi ta nt la seva potència i un més quebo tir ex te r i o r. • Marina Gálvez (Mata r ó ) : Ta l e nt al se r-vei de l’e q u i p. És una org a n i tza d o ra .M a rca el ritme del pa rtit i té un gra ndomini de pilota. Molt bona en l’u co nt rau i molt bona mà per al tir ex te r i o r. Vaa fegir un plus de defe n sa a les sevesca ra c te r í st i q u es.

• Xènia Ca sado (Femení Sa nt Ad r i à ) :J u g a d o ra de gran ta l e nt. En algunsm o m e nts ha fet màgia amb la pilota. Unca nvi de ritme brutal, el qual la fa molt difí-cil d'a tu rar en l’u co nt ra u. Defe n s i va m e ntmolt ràpida de peus i mans i, per ta nt,s u p osa un perill per a les riva l s. Una líder. • Èlia Pérez (UE Gaudí): J u g a d o ra moltco m p et i t i va. És una gran dribladora ambuna enorme visió de joc. És una de les juga-d o res més hàbils ata ca nt l’u co nt ra u enp e n et ració. Defe n s i va m e nt va millorar moltla seva aportació al llarg del ca m p i o n a t. • Cristina Garcia (CB Cornellà): Una gransuma de petites coses. Ofensivament moltbona en l’u contra u, gran tir exterior imolta versatilitat en el joc, tant de caracom d’esquena al cèrcol. Va aportar punts,rebots i tasca ofensiva. • Laura Mesia (SESE): Una lesió va ferque no pogués jugar. No obstant, la sevail•lusió i el bon fer amb les seves compan-yes han fet d’ella una peça important dinsdel grup. Jugadora amb projecció. • Laura Rovira (UB Barça): Jugadoramolt explosiva. De menys a més, es va con-vertir en una peça vital. Molt bona en l’u

co nt ra u i amb un bon tir ex terior haa p rofi tat la seva força física per ajudarl ’equip en la ta sca re b ote j a d o ra. • Marta Herruzo (AE L' H os p i ta l et) :Tre ball, re b ot, defe n sa, punts i un jocmolt co n sta nt. Tot plegat li va permet rese m p re sumar a pista. Va ajudar a lafeina fosca, que ta nt importa nt és en unpa rt i t, i va complir amb tots els objectiusd e m a n a ts. • Va n esa Verbo (UB Ba r ç a) : Ha fet uncampionat exce l • l e nt. És una jugadoraamb una gran força física. Molt tre ba l l a-d o ra en defe n sa i decisiva en atac. Vare b re marca tg es especials en dife re ntspa rt i ts. La seva evolució cap a pos i c i o n smés allunya d es del cèrcol la fa ran unaj u g a d o ra ve rsàtil amb un plus de qualita t. • Adriana Moreno (Mata r ó ) : J u g a d o rap o l i va l e nt que ha ajudat l’equip en pos i-cions inte r i o rs i ex te r i o rs. Molt co m p et i t i-va i amb ta l e nt per fe r-ho tot bé. Visió dejoc i exce l • l e nt tir ex te r i o r. • Marlés Ba l a rt (AE Minguella) : Un físicexce l • l e nt i un ta l e nt ex t ra o rd i n a r i .I ntimidació en defe n sa i dete r m i n a nt ena tac. U co nt ra u difícil d’a tu rar pels se u sm ov i m e nts de peus. Ha empentat l’e q u i pen les ocasions difícils. • Maria Ganella (Sa nt Gabriel Ripollet) :El sost re de l’e q u i p. Se r i os i tat i tre ba l l .Ca pa c i tat per fer fàcil el joc i bon tir ex te-rior de 3-4 met res i un exce l • l e nt joc depeus a la zona. Molt difícil d'a u t rar per lesj u g a d o res rivals dins de la zona.

I g u a l m e nt, volem agrair als clubs la sevaco l • l a b o ració i les fa c i l i ta ts que ens hanofe rt perquè les jugadores poguess i na ss i stir als ent re n a m e nts. Ta n m a te i x ,també s'ha de va l o rar la ta sca del grupde tre ball, co l • l a b o ra d o rs i els pa res im a res que en tot moment han prestat laseva ajuda.

Els res u l ta ts de la Se l e cció Mini fe m e n i n aFa se prèviaCa n à r i es – Ca ta l u nya 46-96Co m u n i tat Valenciana – Ca ta l u nya 45 -78Ca ta l u nya – Ca stella Lleó 79 - 48Se m i fi n a l sCa ta l u nya – Andalusia 67-32F i n a lCa ta l u nya – Madrid 84- 69


L’ANÀLISI

La Selecció Mini mascu l i n as'emporta elbronze

Catalunya no va tenir problemes perderrotar per 58-103 Castella Lleó enel partit pel tercer i quart lloc i vaobtenir així la medalla de bronze a untorneig que va acab ar guanyantAndalusia, precisament l'equip queva eliminar als catalans a semifinals.La Selecció Catalana Mini masculinava saber recuperar-se així de la derro-ta del matí davant els andalusos, i enel partit de la tarda no va donar capopció a Castella Lleó des del primerminut, anant-se al final del primerperíode amb un avantatge ja de 15punts (6-21). L'equip ent renat per Jose Ca r l osSuárez va seguir amb la mateixa líneaals segons vuit minuts i les diferènciesvan superar els 30 punts abans d'arri-bar al descans.Amb contraatacs ràpids i un joc està-tic molt fluid, Catalunya va fer proba-blement el millor partit del torneig,deixant sense opcions una selecciócom Castella Lleó, que ja va plantarca ra als ca talans a la jornada dedimarts de la fase prèvia, i que contrala Comunitat de Madrid (finalista), toti perdre per 30 punts, ha anat vencentfins al descans.El 58-103 final és un clar reflex del queha estat l'encontre i de la superioritatca talana en aquesta lluita per lamedalla de bronze.Per a Jose Carlos Suárez, tècnic cata-là, “la valoració del campionat ha deser positiva perquè els nens s’ho hanpassat bé i han pogut gaudir d’unaexperiència que re co rd a ran dura ntmolt de temps. El seu rendiment, amés, ha estat satisfactori durant tot eltorneig, independent m e nt d’a l g u n smoments puntuals, on els nervis hanpassat factura. En qualsevol cas, s’had’entendre que això és un fet naturalen aquestes edats”. Q u a nt a l’última jornada deCampionat, Suárez és conscient que“a les semis vam tenir controlat tot elpartit, a excepció del cinquè període,on vam acusar la pressió i va fer queanéssim a remolc a l’últim quart, men-tre que al tercer i quart lloc, ja sensepressió, els nens van gaudir, van treu-re el bàsquet que tenen dins i això esva veure reflectit en el resultat”.

Va l o racions de J os éCa r l os Su á rez d e lCampionat d'Espa nyaMini Masculí

La Se l e cció Ca talana Mini masculina vaa co n seguir la te rce ra posició i, per ta nt,medalla de bro n ze, en els Ca m p i o n a tsd ' E s pa nya ce l e b ra ts a San Fe r n a n d o(Ca d i s). L'e nt renador Mini masculí, Jos éCa r l os Su á rez, i el seu cos tècnic, ens apro-pen a com va ser el torneig. Quina va l o ració fas del paper rea l i tza tper la Se l e cció Mini mascu l i n a?Molt pos i t i va, perquè les ex p e r i è n c i es d’a-q u est tipus permeten l’evolució dels juga-d o rs. Amb tot, en moments puntuals podrí-em haver estat millor, ja que en el pa rtit dese m i finals potser no vam estar a l’a l ç a d a .C rec que érem el millor equip delCa m p i o n a t, perquè els nost res jugadorstenen més pro j e cció que la resta. Ara ca l-drà ve u re com evo l u c i o n a ran. Quin nivell té la ca tegoria en l’àmbitesta ta l ?És difícil, perquè en aquesta ca tegoria totva una mica en funció de com es vulguina f ro ntar els pa rt i ts. Per exe m p l e, Ca n à r i esj u g ava rea l i tza nt bloqueigs dire c tes iAndalusia es p e cu l ava amb el res u l tat i ela-b o rava molt més totes les fa cetes del joc iaixò va ser el que li va donar el títo l .N osa l t res, en ca nvi, res p e c t à vem més quela resta la fi l osofia mini. D efineix amb breus pa ra u l es ca d a scu ndels jugadors: • Gera rd Colomé (Mata r ó ) : D o m i n a nt, ta nta prop de cistella com lluny, va inte nta ri m p osar la seva alçada i ta l e nt tècnic perd ese q u i l i b rar els oponents, aporta nt se m-p re a l’e q u i p, ja sigui en atac o en defe n sa. • Vi c tor Gonzàlez (Lestonnac Ta r ra g o n a) :El capità. La seva maduresa ha servit perp o rtar un grup disciplinat fo ra de pista queha donat una lliçó de co m p o rta m e ntd u ra nt tot el ca m p i o n a t. Té un gran ve nta l lde mov i m e nts. • Ro b e rto Lage (CB Mollet): E s p e c ta cu l a r,se n se cap dubte, intimidador i gran defe n-so r, una de les se n sacions del Ca m p i o n a tpel seu gran potencial físic.

• Miquel Salvó (Bàsq u et Sa m à ) :Efe c t i v i ta t. Va anar de menys a més dura ntel ca m p i o n a t, amb gran poder anotador imolt esperit de sa c r i fici. Va aportar la sevam ot i vació i empenta a la resta de co m-pa nys. • Eric González (CB Vi l a ssar de Da l t) :E st i l i sta, amb classe i elegància en tots elsseus mov i m e nts. Quan acceleri les sevesa ccions serà una referència del bàsq u etca talà. • Alexa n d re Olive ra (J ove ntu t) : M à x i mre n d i m e nt, ta nt en defe n sa com en atac ifo ra de pista. Ha estat el jugador mésm a d u r, sumant en tots els aspectes del jocd ’una forma exce l • l e nt. • Albert Homs (Mata r ó ) : C l a sse i elegàn-cia, un refe re nt pel futur del bàsq u et ca ta-là. Dominador de tots els aspectes del joc,és ca paç de fer millor la resta dels co m-pa nys. • Ed u a rd Pa re ra (CB Lliçà d’A m u nt) :Ta l e nt. Disposa d’una tècnica depurada perd es b o rdar en l’u co nt ra u. Gran anotador ibon defe n so r. Aq u esta experiència li ajuda-rà pel futur i per ser co n sc i e nt del gra nta l e nt que porta a dins. • Joan Gavaldà (CP Rose r): D i re c to r, fre di ca l cu l a d o r, ha fet una gran ta sca en lad i re cció de l’e q u i p, se nt un refe re nt en l’a-tac i fe nt jugar els seus co m pa nys, anota ntquan calia i ass i st i nt en el moment pre c í s. • Oriol Paulí (Vedruna Giro n a) : Alegria. Haestat una referència pels co m pa nys dura ntla co m p etició. Gran anota d o r, enca ra queno ha tingut gaire so rt de ca ra a ciste l l a .Màxima referència del bàsq u et gironí. • Gera rd Sevillano (J ove ntu t) : Po l i va l e nt,ca paç de dese nvo l u par el joc que mésn e cess i ta l’e q u i p. Driblador, penet ra d o r,bon joc se n se pilota, sa c r i fici en defe n sa ibon re b ote j a d o r, tot una gara ntia. • Dídac Gaznares (JAC Sa nts) :O m n i p rese nt, ta nt en defe n sa com en ata c .Ha fet un campionat asce n d e nt asso l i nt unp rotagonisme importa nt en totes les fa ce-tes del joc. Un malaba r i sta de l’u co nt ra uamb un domini de la pilota magnífic per lesseves ca ra c te r í st i q u es físiques.

I g u a l m e nt, cal agrair la ta sca magnífi ca delcos tècnic: Àlex Te r é s, Josep Maria Planas,Dídac Herre ro i el fi s i ote ra p e u ta Jord iM u nta d a s, que han fet una feina enco m i a-b l e. També agrair la ta sca de pa res, mares ia fició, que van donar un exemple modèlicd u ra nt tot el ca m p i o n a t. Tot ells han fetp ossible aquesta experiència inoblidable.G r à c i es.

Els res u l ta ts de la Se l e cció Mini mascu l i n aFa se prèviaCa n à r i es – Ca ta l u nya 44- 83Galícia – Ca ta l u nya 59 - 93Ca ta l u nya – Ca stella Lleó 85 - 69Se m i fi n a l sCa ta l u nya – Andalusia 68-73Te rcer i quart llocCa stella Lleó – Ca ta l u nya 58 -1 03

8


Les altres valoracions

9

Va l o racions deFra n cesc Nava r roEl pres i d e nt del Comitè Tècnic de la FC BQ,Fra n cesc Nava r ro, comença el torn de va l o-racions dels Ca m p i o n a ts d'Espa nya deM i n i b à sq u et, on Ca ta l u nya va assolir el títo lfemení i el te rcer lloc masculí. De nou dues medalles més, una d'or i l'a l-t ra de bro n ze. Hem d'estar sa t i sfets del 'a c tuació de les Se l e cc i o n s?Ev i d e nt m e nt que sí, i més després d'have rv i st el nivell que hi hagut en les dues ca te-g o r i es. Andalusia va ser una digna guanya-d o ra de la final masculina, i la se m i fi n a lco nt ra nosa l t res podria haver estat perfe c-ta m e nt la final. En femení, crec que la vic-tòria de Ca ta l u nya va ser inco ntestable i vaco m ptar amb el re co n e i xe m e nt de tot h o m .No obsta nt, crec since ra m e nt que se ra nd u es generacions brillants en un futu r,d o n cs co m pten amb molts jugadors i juga-d o res amb pro j e cció. Què és allò que co n s i d e res més pos i t i ud 'a q u est Ca m p i o n a t?La bona ta sca rea l i tzada al llarg d'a q u estst res mesos de pre pa ració per pa rt delse q u i ps tècnics i els seus co o rd i n a d o rs. Nohem d'oblidar que a la ca tegoria mini el tre-ball de dete cció i homogeneització delsd i fe re nts jugadors i jugadores és molt mésl a b o r i ó s, perquè és la primera vegada quea q u ests nois i noies co m p ete i xen en unesta tal. A més, la pro cedència dels nois in o i es que van a les Se l e ccions és de múlti-p l es clubs. I que t'ha sorprés negativa m e nt?La llarga durada dels pa rt i ts i potser la llun-yania de la seu del Ca m p i o n a t, tot i re u n i rb o n es condicions per porta r-ho a te r m e. Ii g u a l m e nt, va ser una llàstima no poderve u re els àrbitres ca talans als pa rt i ts fi n a l sde la ca tegoria especial que no jugavaCa ta l u nya, potser per la seva jove ntu t, tot iel seu bon nivell tècnic. Si parlem de l'est r u c tu ra del torneig i delseu re g l a m e nt, quines conclusions ent reiem, co m pa ra nt-lo amb l'infa ntil ica d et del gener?Més que l'est r u c tu ra, crec que els ca nv i shaurien de ser so b re el re g l a m e nt, minimit-za nt els períodes de te m ps en què el jocestà inte r ro m p u t, doncs no cal oblidar queestem pa r l a nt de minibàsq u et.

Quin se nt i m e nt has tro bat enve rs lesSe l e ccions Ca ta l a n es?En l'a nterior Campionat infa ntil i ca d et, iso b retot en aquest últim, he notat unace rta animadve rsió enve rs les Se l e cc i o n sCa ta l a n es, com va quedar demost rat ambels xiulets del públic cap a la Se l e cció Minifemenina quan va guanyar el títol o en lacerimònia de lliura m e nt de pre m i s. Cre cque en ambdós ca sos, el públic no va va l o-rar ev i d e nt m e nt la pa rt es p o rt i va, sinó lap o l í t i ca, i no cal oblidar que estem pa r l a ntde minibàsq u et, i això crec que demost ra lafa l ta d'es p o rt i v i tat ex i ste nt en alguns llocs.Per a mi, i segur que per a molts més, larea cció del públic xiulant les Se l e cc i o n sCa ta l a n es a la cerimònia de lliura m e nt dep remis va ser del tot inadequada i impro ce-d e nt. No obsta nt, el món de l'es p o rt no hade ca u re en aquestes provo ca c i o n s.

Va l o racions de Xavi Ro d r í g u ezXavi Ro d r í g u ez, Dire c tor Tècnic de laFC BQ, analitza l'a c tuació rea l i tzada per lesSe l e ccions Ca ta l a n es Minis al Ca m p i o n a td ' E s pa nya de San Fernando (Ca d i s) ce l e-b rat dura nt el període de Setmana Sa nta. Si haguessis de posar una nota a l’a c tu a-ció de Ca ta l u nya a Ca d i s, quina seria iper què?Un 8,5. La ve r i tat és que la actuació va se rmolt bona. L’equip femení va guanyar totsels pa rt i ts amb solvència a pa rt de jugar aun molt bon nivell en tots ells. L’equip mas-culí va fer un molt bon Ca m p i o n a t, però vatenir un dia (co nt ra Andalusia a les se m i fi-n a l s) en què es va jugar un xic per sota deln i vell habitual i dava nt una molt bonase l e cció que al cap i la fi va ser la ca m p i o-na d’Espa nya. Això ens va portar a aco n se-guir només el bro n ze. A més a més, cal fe res m e nt que el co m p o rta m e nt ta nt de juga-d o rs i jugadores com de tots els tècnics vaser exe m p l a r. Voldria, doncs, agrair a juga-d o rs, jugadores i tècnics l’exce l · l e nt tre ba l lrea l i tza t, com també als pa res i mares pelseu esforç i sa c r i fici i als clubs per la sevaco l · l a b o ració en tot moment.Quina va l o ració fas del re g l a m e nt delCampionat Mini?Pe n so que cal deba t re el re g l a m e nt aba n sd ’a r r i bar al Ca m p i o n a t. El mes de juny del

2004 vam fer una reunió a Valladolid i lapa rt del re g l a m e nt que vam parlar enaquella reunió és el que es va modifi ca r,però des d'a l es h o res no se n’ha tornat apa r l a r, així que el Campionat d’Espa nyas’està jugant amb un re g l a m e nt que, se n sd u bte, es pot millora r. Q u i n es noveta ts es poden viure enf u tu rs Ca m p i o n a ts? I com pot afe c ta rel Congrés de Minibàsq u et, que tindràlloc a Manresa a finals de sete m b re, enel futu r?A nivell de noveta ts, no sé si hi haurà gai-res ca nv i s. D’e nt rada, la FEB ha signat unco nveni per uns quants anys, així que elCampionat seguirà jugant- se a Sa nFe r n a n d o. Res p e c te al re g l a m e nt, des dela Fe d e ració Ca talana, el Co n g r é sI nternacional de Mini Bàsq u et que es fa r àel mes de sete m b re a Manresa ens ha deservir per deba t re el nost re re g l a m e nt id efi n i r-ho el millor que poguem. Des p r é s,es p e ro que es pugui ent rar a deba t re elm a teix ent re les dife re nts Fe d e ra c i o n sTe r r i torials Espa nyo l es, per tal d’a r r i ba ral millor re g l a m e nt que poguem tenir enels Ca m p i o n a ts d’Espa nya.

Va l o racions de Toti Mumbrú Toti Mumbrú, sotsd i re c tor de l'Àrea deSe l e cc i o n s, parla so b re el paper rea l i tza tper les Se l e ccions Ca ta l a n es Minis alCampionat d'Espa nya de San Fe r n a n d o(Ca d i s). Si haguessis de posar una nota a l’a c-tuació de Ca ta l u nya a Ca d i s, quinaseria i per què?N otable alt, ja que s’ha fet un bon tre ba l len la pre pa ració i planifi cació dels ent re-n a m e nts i s’ha co m p etit molt bé dura nttot el Campionat d’Espa nya. Com va l o res el sistema de co m p et i c i ó ,co m pa ra nt-lo amb el de les ca te g o r i esI nfa ntil i Ca d et?Co n s i d e ro aquest sistema més adient peruna co m p etició d’a q u est nivell, ja quee n ca ra que hi hagin dos nive l l s, les dife-r è n c i es són menys clares i els pa rt i ts mésd i s p u ta ts. No em sembla pedagògic queun sistema de co m p etició afavo reixi elsres u l ta ts d’escàndol. Sóc pa rtidari deretornar a l’a ntic sistema en les ca te g o-r i es infa ntils i ca d ets. Quin serà el tre ball a pa rtir d’a ra a lesSe l e ccions Ca ta l a n es de Fo r m a c i ó ?En aquest mes iniciem el tre ball de se l e c-cions te r r i torials en les ca te g o r i es ca d etsde primer any i pre i nfa ntil. A l’estiu, co ml ’a ny pa ssa t, porta rem a terme unCampus de Se l e ccions per a jugadors/esque han pa rt i c i pat en el Pro g rama deSe l e ccions Te r r i to r i a l s, i ho fa rem aP u i g ce rdà en la ca tegoria ca d et i este mva l o ra nt la seu en la ca tegoria pre i nfa nt i l .


10

REPORTATGE

Consolidar-se, crèixer i conviure,eixos del treball de la gentdel CB Olot (1972)M a l g rat el CB Olot es va co n st i tuir l’a ny 1972, la història del bàsq u et a la ca p i tal de La Garrotxa co m e n ç aal 1944 quan, el 22 d’o c tu b re, s’e nf ro nten dues formacions de la Se cción Femenina, una d’O l ot i l’a l t re dela província. La primera ent i tat olotina que es va inte ressar pel bàsq u et va ser el Ce nt re Ca t ò l i c, ent i ta th i st ò r i ca de la ciutat que va crear la “Se cción Deport i va del Ce nt ro Ca t ó l i co”, esse nt-ne el dinamitzador iuna fi g u ra cabdal del bàsq u et gironí, en Mateu Pell, que feia el se r vei militar a Olot. Ent re amistosos, co m-p eticions locals i els ca m p i o n a ts oficials de la Diocesana, el bàsq u et va anar esse nt familiar ent re els olo-t i n s, i cal desta car que en la te m p o rada 51 /52 un perso n a tge que amb els anys serà notable en el bàsq u etca talà, en Daniel Fe r n á n d ez, en va ser l’e nt re n a d o r. El Ce nt re Catòlic va esca m par la llavor crea nt algunsco n j u nts infa ntils i juve n i l s, ta nt del propi Ce nt re com els de l’Escola Pia, Sa tu r n o, Jove ntut o l’OJE Olot.

CB OLOT

TEXT: JOAN GUIUFOTOS: CB OLOT

L’a ny 1964 desa pa reix l’equip dels“Catòlics” i sorgeix el de l’Orfeó PopularOlotí, OPO, que va arribar a jugar el cam-pionat de 3ª Divisió Espanyola, l’any 67,participant també amb un equip infantil.En aquests anys apareix l’equip femení delCor de Maria i s’organitza un campionatlocal de Minibàsquet . El bàsquet s’escam-pa i és popula. Al 1969 apareix el C.B.Saturno que ja havia format equips infan-tils i juvenils anys enrera, i també, al 1970,la Se cció Esport i va dels Pesse b r i stesOlotins (SEPO) constitueix un equip, previa la creació al 1972 del C.B. Olot. Com acuriositat cal dir que al marge dels campsdels patis dels centres escolars, els partitsde competició i trobades amb ressò popu-lar, es jugaven a la Plaça de Braus, queostenta la condició de ser la més antigad’Espanya.

Fundació del CB OlotLes dife re nts inquietuds de la gent deb à sq u et d’O l ot van co nfluir impulsa nt lac reació d’una ent i tat que fes possible lai d e nt i fi cació del bàsq u et amb la ciutat ica n a l i tzés la il·lusió dels ba sq u et b o l i s-tes olotins cap a una ent i tat que agafésco n s i stència i prestigi amb els anys.Van començar a jugar al pati de lesE sco l es Pies i en va ser el primerP res i d e nt el Sr. Jaume Turró, perso n av i n culada al món de l’es p o rt de la ciu-ta t. Van co m p etir al Ca m p i o n a tP rovincial de la Fe d e ració Ca ta l a n aamb equips Júnior i Sènior, i l’a nyse g ü e nt ja es van formar un Juvenil iun Infa ntil. Els primers jugadors del C.B.O l ot, ent re n a ts pel pa re escolapi Jose pA rt i g a s, van se r: Damià Abella, Jose pA rt i g a s, Albert Bramon, Joa q u i mCa m ps, Gabriel Ca n i m a s, Josep Fa rg a s,Fe n o l l a r, Modest Fluvià, Joa nLlongarriu, Pe re Masllore n s, Mora ,J oan Plana, Antoni Planella, Be n et Ra s,Rodà, Joan Ro m e ro, Xavier Sala, Jose pTe i x i d o r, To r re nt, Jaume Vila i Za rzuela.

La dècada dels setanta va ser de tan-teig, d’anar analitzant-se ells mateixosi lluitant per consolidar l’entitat a forçad ’ i n c re m e ntar equips, de ce rcar elsuport dels afeccionats i d’aprendre afer funcionar un club, des dels aspec-

tes esportius i de formació als àmbitsde tipus social. Es forma també l’equipfemení i es va competint, nois i noies,en els campionats provincials de laFederació Catalana, destacant la tem-porada 1975-76 en que el Sènior mas-culí assoleix l’a scens a ca te g o r i aRegional, proclamant-se en la següent,76-77, campió de la lliga regular regio-nal. Una fita destacada de l’època és lai n a u g u ració del Pavelló Municipa ld’Esports, el 2 de setembre de 1978,e nf ro nta nt- se una Se l e cció Ca ta l a n a(Margall, Fernández, Ferrer, ...) al F.C.Ba rcelona (So l oz á bal, Ansa, LópezAbril, Guyette,...).

Sènior masculí 72-73. A dalt: J. Nogareda(e nt re n a d o r), Plana, Masllore n s, Fa rg a s,Zarzo i Fenollar. A baix: Planella, Artigas,Rodà, Vila i Torrent


poden continuar en els equips dels centresd’ensenyament. En definitiva, es segueixun projecte que té com a base assegurar lacontinuïtat dels jugadors/es, oferir dispo-n i b i l i tat d’e nt re n a m e nts i ent re n a d o rs,tenir molta cura i atenció amb els practi-cants i els entrenadors, oferir formaciót è c n i ca i dese nvo l u par un ambient debona harmonia entre tothom que practiquibàsquet a Olot. Enguany tenen una espe-rança gran envers les institucions oficials,a fi que es porti a terme la realització d’unnou Pavelló, i que aquest compleixi elsre q u i s i ts d’una instal·lació es p o rt i vamoderna, d’acord amb el nombre d’enti-tats i de practicants de diferents esports,amb les mides i marques de joc reglamen-tàries, amb vestidors suficients per juga-dors i àrbitres, amb locals per encabir-himaterials d’entrenament i pilotes, i altreslocals per ubicar-s’hi les entitats amb laseva organització.L’actual President, el Sr. Joan Barnadasamb en Joan Fluvià com a Sots-Presidenti la resta de la Junta, tenen il·lusió i espe-rança en totes aquestes iniciatives plante-

11

Dècades de lluitaper consolidar-seEn els anys vuitanta es va competir ambSènior, Júnior, Juvenil i Infantil masculí iSènior, Juvenil i Infantil en femenins, nom-bre d’equips més gran que en els inicis ique anirà creixent lentament al llarg delsanys, mostra de la consolidació del club ide la relació amb la ciutadania. Prova d’ai-xò és l’engegada de l’Escola deMinibàsquet, amb l’entusiasme lògic i ambla clara finalitat de proporcionar jovesjugadors formats en el sí de l’entitat quepossibilitien la creació de nous equips debase alhora que es fomenta el sentit cor-poratiu. L’any 1985 es comença una inicia-tiva que amb els anys és un senyal d’iden-t i tat del bàsq u et olotí, com és elCampionat Popular, que es juga a l’estiu iés obert a tots els qui volen disfrutarj u g a nt a bàsq u et. La pa rt i c i pació delsequips, que han d’estar formats per olo-tins que no siguin federats, és nombrosa, iha tingut un creixement extraordinari enpassar dels deu equips inicials als més detrenta que en l’actualitat, any 2006, s’ins-criuen en un torneig que no ha parat en 22anys. Arribats als anys noranta el nombred’equips ha crescut, cinc de masculins i sisde femenins. Els equips de noies tenenmés èxits que els nois i al 1995 el Sèniorfemení aco n segueix l’a scens a PrimeraCatalana, alhora que s’inicia l’Escola deBàsquet. Al 1997 es celebren els 25 anysdel club, amb diferents activitats que sónuna bona crida als afeccionats i anticsjugadors que poden retrobar-se i reconèi-xer-se en l’exposició fotogràfica que s’or-ganitza. Es va creixent i es millora molt enla qualitat del joc i en els aprenentatgesdels jugadors, i així arriba un èxit destacat,el Ca d et femení guanya el Ca m p i o n a tTerritorial de Nivell A participant en la fasefinal del Campionat de Catalunya, a Lleida,quedant en 4a posició. En aquest anysnoranta el Sènior masculí competeix nor-m a l m e nt a 3a ca tegoria ca talana, aPreferent o Nivell A, en canvi els equipsfemenins tenen més èxit i de competir a laTerritorial gironina van ascendint fins arri-bar la te m p o rada 99-00 a PrimeraCatalana i en la següent s’ascendeix a 2aDivisió femenina - Copa Catalunya.

Segle XXIS’entra en el nou segle amb sis equipsmasculins i deu de femenins, amb 35 nensi nenes a l’Escola de Bàsquet, amb un cam-pionat popular consolidat, amb un Torneig,el Memorial Pepus Mercader, que va aga-fant anomenada, amb un 3x3 anual quea r rossega molts es p e c ta d o rs i pa rt i c i-pants, i amb alguns equips que fan moltapatxoca, com el Júnior femení que juga aPreferent i en la temporada 2001-02 vaquedar campió de lliga participant en lafase final del Campionat de Catalunya. Latemporada 2002-03 hi ha una nova Junta.El fins ales h o res Pres i d e nt, Gra b i e lAlmirall, en Mac pels amics, un històric ex-jugador, deixa el càrrec després de tetzeanys, segueix a la Junta i treballant ambels equips, i es dóna pas a nova saba, amben Joan Fluvià, també ex-jugador i direc-tiu, com a nou Pres i d e nt. S’inicia unaetapa de creixement i d’intensa relacióamb els centres escolars de la població. Lanova Junta té unes idees clares, cal refor-çar els equips de promoció, els entrena-dors, molts dels quals fins aleshores esdedicaven a dobles funcions de tècnics i

de directius, només s’han de dedicar aentrenar, i sobretot establir unes bones icordials relacions amb altres entitats olo-tines, especialment els Centres Escolars,que també disposen d’e q u i ps fe d e ra ts,alhora que s’intensifiquen els contactesamb l’Ajuntament per la construcció d’unnou Pavelló.

D’altra banda, la reforma educativa marcaun punt d’inflexió important, ja que elsnois i noies al passar dels Centres Escolarsals Instituts, aquest no disposen d’unaorganització esportiva adient per atendreles necessitats de l’alumnat, i aquí entraen joc la millor estructura, servei i disposi-ció del C.B. Olot. A l’ensems es porta aterme una intensa campanya de conversesi relacions amb centres d’ensenyamentprivats (Escola Pia, Petit Plançó i Cor deMaria) que també disposen d’equips debàsquet, generalment fins a Cadet, esta-blint-se un acord tàcit de respecte alsjugadors de cada entitat a fi que no se’lsimpulsi a canviar de club. El C.B. Olot orga-nitza quatre equips més, els Pre-Infantils iInfantils de nois i noies, i segueix ambl ’ E scola de Bàsq u et, però només ambaquells nens i nenes que no juguen a lesseves escoles o que provenen dels centresd ’e n se nya m e nt públic, i acce pta totsaquells que en arribar a l’edat Júnior ja no

Primer equip femení 74-75. A dalt: Bosch, Casals,C ros, M. To r ras (e nt re n a d o ra). A baix: Sa l a ,Vilarrasa II, Ferran i Casadellà

jades, fent incidència que al marge delcreixement esportiu, cal respondre a lesespectatives de la ciutat envers l’esport iel bàsquet en particular, conviure amb lesaltres entitats d’esports diferents i acollirel nou fenomen de la immigració en unafunció social bàsica per la convivència ciu-tadana a través de l’esport.


12

NOTÍCIES

R.T. Tarragona.Trobadesd’Escoles deBàsquet i Mini El 7 de maig, org a n i tzada per la Re p rese nta c i óTe r r i torial a Ta r ragona de la FC BQ, i amb laco l · l a b o ració del C.B. Ca l a fell i el Co n se l lE s p o rtiu del Baix Pe n e d è s, s’ha ce l e b rat laq u a rta de les tro ba d es de bàsq u et pro g ra-m a d es per aquesta te m p o rada a Segur deCa l a fell. Hi van pre n d re pa rt gairebé totesl es Esco l es de Bàsq u et insc r i tes a laFe d e ració, així com equips de Pre-Mini i Mini,ta nt de nens com de nenes. Ta n m a teix, el 21de maig, org a n i tzada per la Re p rese nta c i óTe r r i torial, amb el Club Associació Esport i vaM o ntblanc i l’A j u nta m e nt de la vila deM o ntblanc i el suport de l’Excma. Diputa c i óP rovincial de Ta r ragona, es ce l e b rarà la cin-quena d’a q u estes tro ba d es d’Esco l es deB à sq u et, Mini i Pre-Mini, amb les mate i xescondicions de pa rt i c i pació que les ce l e b ra-d es a Segur de Ca l a fe l l .

Tro bada de la gent delb à sq u et lleidatàEl dissa bte 6 de maig, la R.T. de la FC BQ aLleida va org a n i tzar un gran esd eve n i m e nt,una tro bada de tota la gent del bàsq u et llei-datà, de tos els te m ps, des dels pioners fi n sels que ara co m e n cen. Jugadors, àrbitres,d i rectius de totes les èpoques, homes id o n es que han fet possible la història esvan ret ro bar en un ambient de gran alegria.A nt i cs co m pa nys i co m pa nyes, adve rsa r i s,à r b i t res, ent re n a d o rs i ent re n a d o res, dire c-tius de club. En fi, tothom va gaudir d’a-q u esta excepcional iniciativa de laRe p rese ntació Te r r i torial a Lleida de laFe d e ració Ca talana. “La llegenda viva delb à sq u et lleidatà. 1942-2006” va ser el lemade la tro bada que al Pavelló Municipal dePa rd i nyes va org a n i tzar pa rt i ts de 5 i 10m i n u ts, per re co rdar vells te m ps i al ves p rees va cloure la jornada amb un so par a laFonda del Nastasi. L’esd eve n i m e nt va co m p-tar amb la co l · l a b o ració de l’A j u nta m e nt i laD i p u tació de Lleida, la Genera l i tat i elCo n sell Ca talà de l’Esport, i van pa rt i c i pa r-hi unes 200 perso n es.

Enric Piquet, guardonat per la Fundació Brafa i la UFECLa Fundació Brafa i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya van atorgar el passat8 de maig el premi Fair Play en la categoria de dirigent al president de la FederacióCatalana de Basquetbol, Enric Piquet. L'acte, que va comptar amb la presència de JoanAntoni Samaranch, es va portar a terme a la Fundació Brafa. Igualment, també van assis-tir altres personalitats, com exsecretaris generals de l'esport, com Josep Maldonado,Joan Anton Camuñas i Pere Sust (president del COC); així com altres presidents deFederacions Esportives de Catalunya. El mateix Samaranch, president honorífic vitalicidel Comitè Olímpic Internacional, va lliurar el guardó a Enric Piquet.

R.T. Girona.Trobadad’Escoles deBàsquet a RosesEl C.B. Roses va org a n i tza r, el 7 de maig, la ITro bada d’Esco l es de Bàsq u et, amb laco l · l a b o ració de l’A j u nta m e nt i la pa rt i c i pa-ció d’e q u i ps dels Ce nt res d’Ense nya m e nt,per mitjà de les co r res p o n e nts AMPAS.L’objectiu primordial va ser la iniciació enb à sq u et d’a q u ests menuts. Es van esta b l i rsis grups de vuit equips , i així cada equip vajugar un mínim de tres pa rt i ts. Es va es m o r-çar i es van dese nvo l u par dife re nts jocsa l ternatius re l a c i o n a ts amb el bàsq u et.D u ra nt tot el matí la festa va ser co nt i n u a d aal Pavelló Po l i es p o rtiu Municipal de Roses,lloc de la tro ba d a .


El C.B.Cerverapublicael llibre delsseus 50 anysEl 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, el C.B.Cervera va presentar el llibre de la sevahistòria: “El bàsquet a Cervera. 50 anysde història. 1953 -20 03”, escrit perAntoni Pedrós Puig. L’obra, un volumexcepcional de 400 pàgines, més de300 documents i fotografies, amb la

citació d’unes 1500 persones, amb l’apor-tació de més de 30 textos de col·labora-dors, ha representat una dedicació de tresllargs anys al seu autor, l’Antoni Pedrós iPuig, ex-jugador del club i ex-àrbitre, queha passat una vida lligat a l’entitat i que haconfeccionat una obra de gran mèrit, ambuna dedicació i paciència fora del comú. Elresultat és un extens, acurat i minuciós,repàs per la història del bàsquet i l’esportde la població, des dels primes anys depostguerra, quan tot estava per fer, finsl’actualitat immediata del present 2006,és el reconeixement a tots els homes idones que durant tots aquests anys hanfet un munt de feina de tot tipus, des d’es-combrar pistes, inflar pilotes, canviar bom-betes, entrenar, dirigir, viatjar, en fi fent totel que calia per seguir endavant. Sensdubte serà una publicació de consulta obli-gada pels historiadors locals i per totsaquells que vulguin escriure una històriade les seves entitats, un exemple excepcio-nal de com s’han de fer les coses. L’AntoniPedrós, va jugar al club de 1957 a 1979, 23anys, i en plegar va fer d’àrbitre fins l’any92. També va entrenar equips femenins ies va treure el títol d’entrenador nacionalespanyol amb els seus amics FrancescDomènech, Leandre Badia, Joan Bergadà iRamon Diaz, homes que van donar i enca-ra donen el millor de si mateixos al bàs-quet cerverí. No ha parat mai de treballarpel club, al costat dels amics, fent aquellesfeines i dedicacions que no es veuen niconsten, com obrir pista, fer taules, entre-nar quan ha faltat el titular, portar juga-dors i jugadores, etc, i ara en el Cinquantéaniversari de l’entitat la “vella guardia”,incorporada a l’actual Junta, ha estat cap-davantera en organitzar exposicions, acti-vitats de commemoració i sobretot ambl’Antoni Pedrós deixant-hi la pell en la sevapublicació.

13El VIII Campusd'Àrbitres,a Sant Adrià afinals de junyLa Biblioteca de Sant Adrià acollirà el 28,29 i 30 de juny i l'1 de juliol el VIII Campusd'Àrbitres, que tornarà a comptar ambJoan Carles Mitjana com a director, i aJoan Vives (psicòleg), Tomy Núñez (exàr-bitre NBA), Mateo Ramos (èxàrbitre ACB),Richi Serrès (entrenador) i Manny Reinoso(èxàrbitre NCAA) com a professors.Amb aquest any seran vuit les edicions delCampus creat el 1992 a Esplugues deLlobregat cada dos anys. Des d’aleshores,municipis com Castellar del Vallès, SantAndreu de la Barca, Barcelona o SantAdrià del Besòs, a part del citat Esplugues,han acollit tots els estaments del col·lectiuarbitral que treballen per millorar i actua-litzar la seva formació.Els objectius dels campus són clars: afavo-rir l’a u toformació arbitral, ce rcar nousmètodes de millora, conèixer altres filoso-fi es d’e nte n d re l’a r b i t ra tge i dominaraspectes no tècnics de l’arbitratge.El campus, igualment, comptarà amb unataula rodona el 30 de juny, amb el tema de“com pot ajudar a l’arbitratge el basquet-bol (regles-àrbitres)”, amb Jordi Robirosacom a moderador, i Valentí Junyent, JoanMaria Gavaldà, Ferran Martínez i ManelMoreno com a participants.Podeu tro bar la informació per insc r i u re -us a la se cció d’àrbitres de www. ba sq u et-ca ta l a .co m

La Se l e cc i óI nfa ntil mascu l i n atorna a guanyar el Torneig de Rho La Se l e cció Ca talana Infa ntil masculina vatornar a guanyar el Torneig de Rho (Itàlia) ,d esprés de derrotar la Se l e cció de Tosca n aper 102- 89 a la final. A les se m i fi n a l s,Ca ta l u nya s' h avia desfet de l'A l ba Berlin per4 0 -71, tot i que com va re co n è i xer el mate i xtècnic ca talà, Didac Herre ro, "no va ser un

pa rtit ni molt menys fàcil. L'A l ba Berlin vap l a ntejar un enco nt re dur i gràcies al nive l ldels nost res jugadors el vam poder tre u re.A més, veníem també de jugar co nt ral'Olimpija Ljubljana, que té dos jugadorsmolt inte ressa nts". A la fa se prèvia, laSe l e cció Ca talana Infa ntil s' h avia imposa tl 'Au ro ra Desio per 136 - 6 3, l'ICT Nervianoper 163-35 i el citat Olimpija Ljubljana per1 1 4-77. A la final, Ca ta l u nya va co m e n ç a rd o m i n a nt al primer període i al segon quartinclús va adquirir ava nta tg es pro p e rs als 20p u nts. No obsta nt, l'equip de Toscana vareduir dife r è n c i es fins als sis punts, i no vaser fins després del descans quan laSe l e cció Ca talana va tornar a marxar en l'e-lectrònic. L'o rg a n i tzació, a més, va pre m i a rÀ l ex Igual com a millor jugador est ra n g e r. El

tècnic ca talà també va voler agrair "el tra c-te dels pa res i mares que han acollit elsi nfa ntils ca ta l a n s, que ha estat esplèndid, dela mate i xa manera que l'o rg a n i tza c i ó .I g u a l m e nt, vull desta car el bon tre ball delJ osep M. Planas i el Toni Ca r r i l l o, i re co rd a rque tota aquesta feina no hauria estat pos-sible se n se Richi Serrès i Jordi Esta ny, queno han pogut estar a Rho".


14

Montgat és una població històricament organitzada en dos nuclis, el barri de Les Mallorquines o elMontgat del fum, on s’hi concentraven les fàbriques, especialment les de porcellana, i el barri del cascantic o el Montgat del peix, on majorment residien els pescadors. Anys a venir, la distribució quedariaencara més evident amb la construcció de l’autopista que parteix la població en dues meitats.

BÀSQUET BÀSIC

És en el barri de Les Mallorquines on laconcentració obrera és majoritària, onneix la iniciativa de crear un racó de lli-bres i lectura, i organització d’actes decaire popular, que si bé comença lesseves activitats l’any 27, serà a partir de1931, amb la proclamació de la segonaRepública, quan la forta empenta cívicadel moment fa legalitzar la institucióamb el nom de Biblioteca Popular. LaBi b l i ote ca va ser una fi n est ra per on esco l ava l’a i re de la formació, la cu l tu ra i lam o d e r n i ta t. Es feien cu rsets i xe r ra d esd ’ h i stòria de l’a rt, gra m à t i ca ca talana oe d u cació sexual (imagineu-vos- h o, a l’a ny31 !) i a través de la Se cció d’Ed u ca c i óF í s i ca i Esports, la gimnàst i ca sueca i elb à sq u et van arribar a la població.

Anys 40 i 50,època dauradaAcabada la Guerra Civil s’ha de canviar elnom, i s’escolleix el de “Unión DeportivaMontgat”, nómes pel que fa l’esport, doncsles activitats culturals i socials van ser res-tringides pel règim franquista. Al gener de1940 es va reemprendre l’activitat oficialde bàsquet amb la participació als campio-nats de Catalunya, i ben aviat al 42 s’acon-segueix el primer èxit amb l’ascens a pri-mera categoria. És l’inici d’una de les èpo-ques més brillants i significatives de l’enti-tat, tan a nivell d’èxits esportius com enorganització i rellevància ciutadana. El 3d’octubre de 1943 es va inaugurar el noupavelló, el primer camp cobert d’Espanyadedicat exclusivament al bàsquet, aixecatamb l’esforç econòmic i personal delssocis, que aprofitaven les hores de lleureper col·laborar en la seva construcció. Desde finals dels anys 40 fins a meitat dels 60l’Unió és el centre recreatiu i cultural,organitzant totes les festes majors i lesa c t i v i ta ts so c i a l s, cu l tu rals i es p o rt i vesque es fan a la població, com teatre, con-certs, patinatge, etc. L’any 46 arriba ungran esdeveniment, en jugar la final delcampionat d’Espa nya co nt ra el F.C .

TEXT: UE MONTGAT I FCBQFOTOS: UE MONTGAT

Any 1940.Vista panoràmica del primer camp de l’U.E. Montgat en un dia de partit

UNIÓ ESPORTIVA MONTGAT: 75è aniversari75 anys de tre ball pel bàsq u et i d’unió del club i la població

En els inicis, els pioners, Josep Dalmau,Durà, Hermens, els germans Piñol i elsMingarro, Parera, Romagosa, Bononad,Co rtada, Garcia, González, Minist ra l ,Vives i Zaragoza, jugaven on es podia iamb l’e ntusiasme ca ra c te r í stic delmoment, i com la cosa agafava ressó iembranzida, com també el tennis, l’atle-tisme i la gimnàstica, es va decidir impul-sar i potenciar més l’activitat esportivaamb la construcció d’una pista coberta.El 24 de juny de 1932 s’inaugurà el pri-mer camp oficial del club, amb un partitcontra la Unió Gimnàstica de Badalona,iniciant-se una època de molta resonàn-cia pel pes que l’entitat va agafar enl’àmbit del bàsq u et ca talà i ta m b éespanyol.


15

N ova e m b ra n z i d aL’e n d e r ro ca m e nt del Pavelló va re p re-se ntar un fo rt se nt i m e nt d’impotència id esencís ent re la gent hist ò r i ca delc l u b, que pa teix molt per la situ a c i ó .Però la solució so rgeix en el sí delm a teix club, quan en Josep Dalmaucedeix a l’e nt i tat l’últim pis de l’e d i fi c ide l’Escola Mireia, bressol del bàsq u etde la Unió amb els seus equips de ba se,i allà s’a ca ba l’o b ra que la fa m í l i aDalmau va iniciar, aco n d i c i o n a nt ico b r i nt aquell últim pis, i co n st r u i nt- seel camp de bàsq u et pro p i etat del club,que s’ i n a u g u ra el 20 de sete m b re de1 970, re p rese ntat una onada d’e ntu-siasme per l’e nt i tat i una desco b e rtapels joves jugadors i jugadores del ’ E scola Mireia, que viuran dire c ta m e ntel que re p rese nta el bàsq u et a Montg a t,a p re n e nt amb els ent re n a d o rs que elclub aporta. Amb nova seu l’a c t i v i tat il ’e ntu s i ame torna a renèixer, es recu-peren categoríes, a Segona nacionall’any 80, la promoció i ascens aPrimera B al 81, la consecució de laLliga Catalana de segona categoria al85, però sobretot l’engegada, al 1983de l’Escola de Bàsquet, l’èxit de laqual, en nombre i en formació delsmés menuts, fa que al cap de tresanys de funcionament es compti amb143 nois i 8 equips d’Escola en com-petició. Són anys de bonança i entu-siasme, arribant l’entitat a disposarde quasi 1000 associats.

A ny 198 4. Equip que guanyà, la LligaCa talana de Segona ca tegoria. Drets :Giménez (preparador), Canals, J.Gonzàlez,Vi va s, Pérez, Andrés, A.G o n z à l ez i Nin.Ajupits: Grau, Tórtoras, Dauder, Sardà iOrozco.

Equip a Lliga Nacional. Drets: Morros, Pinsach,Martos, Nora, E.Folch, Berenguer i C.Hermens(delegat). Ajupits: Navarro, Pascual, Casanovas,Ayra, Gisbert, J.Folch i S.Prats (delegat)

Equip que disputà davant el Barça la final del campionat d’Espanya la temporada 1945-46. Drets:Justes, Diego, Dalmau, Baró, Pagan i Solé. Ajupits: Tarragó, Reguill, Ràmia i Pujol.

Ba rcelona, després d’haver eliminat elReal Madrid. Van pro c l a m a r- se sotsca-mions d’Espanya en perdre, però tothomrecorda l’equip que formava amb: Baró,Joan Dalmau, Diego Justes, Pagan, Pujol,Ràmia, Reguill, Solé i Tarragó.

Es juga els primers anys de la dècada delscinquanta a gran nivell, només es pateix latemporada 54-55 en haver de jugar la pro-moció de permanència, que s’aconsegueix,malgrat l’absència de Joan Dalmau, qui vapatir una greu lesió que l’obligà a retirar-se. La temporada 56-57 es celebren lesN o ces d’A rg e nt amb multitud d’a c tes,es p e c i a l m e nt cal desta car l’homenatge a Joan Dalmau, el millor jugador que hagi militat mai a l’entitat, que l’anomena capità perpetu de l’Unió Deport i va il’Ajuntament el distingeix com a fill predi-lecte de la Vila.

Cal asse nyalar l’a r r i bada a Montg a t, l’a ny1 955, de l’A l b e rt Gasulla i Angla, un homeque revoluciona el bàsq u et arreu on va ae n se nya r- l o. Tre ball i fo n a m e nts, dedica c i óse n se rese r ves, són les ba ses de l’A l b e rt.E n se nya a jugar en mov i m e nt, el tir en sus-pensió, en fi, tot. Tre balla amb els juvenils iels sèniors, i alumnes pre d i l e c tes seus se ra nen Joan Martos i Josep Nora, que arriba ra na internacionals i jugaran l’Olimpíada de

Roma, l’a ny 60, amb l’equip es pa nyol. Aba n s,l ’a ny 1959, arriba un èxit dels millors de lah i stòria del club, l’a scens a lliga nacionales pa nyola. Dirigit per Andreu Morros, l’e q u i pcampió de Ca ta l u nya i nou primera divisió,va formar amb Josep Pinsach. Joan Martos,J osep Nora, Enric Folch, Jaume Be re n g u e r,J oan Nava r ro, Enric Pa scual, MiquelCa sa n ova s, Àngel Ay ra, Benjamí Gisbert iL a u reà Folch. Dura nt tres te m p o ra d es esm a ntenen a la lliga nacional, però la pèrd u ade jugadors desta ca ts com Nora o Martos ila ret i rada d’a l t res fa que es baixi a se g o n aestatal, però ben aviat, la temporada 61-62es queda sotscampió de segona divisió i esrecupera la categoria a lliga nacional.

La temporada 64-65 marca un nou puntd ’ i nfl exió. La co n st r u cció de l’a u to p i stafragmenta en dos el municipi i s’ha d’ende-r ro car l’històric pavelló seu del club.S’inicien uns anys de pelegrinatge, inclúsla primera temporada del desnonaments’ha de jugar tota la primera volta en camp contrari fins que no s’habilita uncamp en condicions, que es construeix al 1966 al pati de les Escoles Sant Joan.Aq u esta situació afe c ta el re n d i m e ntesportiu i l’any 68 es baixa a tercera divi-sió, després de 26 anys de permanència ales màximes categories.

Al 89 s’a co n segueix el sotsca m p i o n a tde Segona esta tal i el dret a pujar aP r i m e ra “B”, però la rea l i tat mana, lesd es p eses a afro ntar són molt eleva d esi es renuncia a la ca tegoria. Es co nt i-nua, doncs, a Segona divisió es pa nyo-la dura nt uns quants anys, en els qualsl es noves generacions most ren el bont re ball de ba se que es fa en el club,a sso l i nt un gran nivell de joc i algunsè x i ts de co n s i d e ració. Sembla que lam a g n í fi ca història de l’e nt i tat tindràco nt i n u ï ta t.

Lluitar i treballarsón les eines de formació de l’UEMontgat, creada pel poble per servir al poble


16

Cap al segle XXIUna nova fita es produeix al 1993, amb lainauguració del nou Pavelló Municipal delPla de la Concòrdia. El club manté en pro-pietat el camp de l’Escola Mireia, on conti-nuen formant-se els equips més petits, i alnou Pavelló el gruix creix en formacióesportiva i en valors humans. Les bonesclassificacions de Júniors, Sots-20, Pre-Infantils, Cadet, etc, comencen a ser habi-tuals en cada temporada, senyal del bont re ball de ba se. La te m p o rada actu a l2005-06, es formen onze equips mascu-lins i s’incorporen dos equips Sènior feme-nins i un Cadet de l’Escola Mireia quedefensa els colors de l’U.E. Montgat. Caldestacar la labor feta en els últims anysper l’actual president Francesc Villar, grà-cies a l’esforç del qual s’ha pogut tirarendavant fins la present temporada.

Enguany, 2006, se celebren els 75 anys del’entitat. La Comissió Organitzadora de l’a-niversari ha preparat un ampli programade celebracions, on destaca el viatge aMontserrat, el 28 de maig, clínics, partitsd’exjugadors el 8 de juliol, i sobretot la pre-sentació del llibre del 75è aniversari a lasala de Plens de l’Ajuntament, l’1 de juiol,dia en què també es farà la presentacióoficial del logotip del 75è aniversari, dis-senyat per Àlvar Suñol, artista montgatí derenom universal, molt lligat al club, quitambé ha realitzart un monòlit commemo-ratiu. Finalment, el 8 de juliol es celebraràla jornada de cloenda on en el transcursd’un sopar es lliuraran distincions comme-moratives i es reuniran amics entranyablesde tota la vida de la Unió Esport i vaMontgat, un històric dels més històrics delbàsquet català, que continuarà oferint diesde treball pel bàsquet i per la població,

Any 1984. Equip que guanyà, la Lliga Catalana de Segona categoria. Drets: Giménez (preparador),Canals, J.Gonzàlez, Vivas, Pérez, Andrés, A.Gonzàlez i Nin. Ajupits: Grau, Tórtoras, Dauder, Sardà iOrozco.

Sènior A femení 2005-06. Drets/es: M.Porta (Preparador físic), I.García (delegada), C.Olivares (dele-gat), C.García, R.Moya, E.García, C.Argemí, N.Gómez, X.Menal (preparador), A.Villà (2ón. preparador).Ajupides: V.Kamp, N.Darbra, G.Merino, R.Martí, M.Perdiguero.

ensenyant als més joves que pertanyen auna entitat exemplar, una entitat creadapel poble que sempre s’ha guiat per serviral poble. Avui, quan els temps porten unag ran dispersió en els inte ressos de lasocietat en general i del jovent en particu-lar, la Unió intenta recuperar l’antic esperitde dedicació i estimació pel bàsquet i perl’entitat, esperançats en que amb les cele-bracions del 75è aniversari es moguin lesarrels, despertin antics amics i gent delbàsquet i es revitalitzi l’entitat portant-lacap a èpoques d’esplendor com les millorsde la seva hist ò r i a .

La il·lusió amagadadel 75è aniversari éstornar l’entitat a lesmillors èpoques de laseva història


TROBADA DEL BÀSQUET CATALÀ

17

XXVTrobada delBàsquet CatalàLa Federació Catalana de Basquetbol,creada el 1923, celebra cada any, alfinal de la temporada regular, la sevaAssemblea General.

Des de fa vint-i-cinc anys es va instau-rar que en el mateix dia del’Assemblea, habitualment un dissabtea la tarda de la segona quinzena delmes de juny, es celebrés la “Trobadadel Bàsquet Català”.

La “Trobada” és un acte festiu que escelebra a la nit en un cèntric hotel olloc adient, i consisteix en una nom-brosa reunió, de clubs i gent del bàs-quet que, a l’entorn d’un sopar, cele-bren els esdeveniments més notablesde la temporada i sobretot es retro-ben amics i es parla de bàsquet.

En els últims anys s’han aplegat de450 a 500 persones en una reunióentranyable, que serveix per home-natjar els clubs que han assolit ascen-sos de categoria i molt especialmentper distingir les persones de tots elsà m b i ts del nost re es p o rt, àrbitres,entrenadors, directius, que al llarg deles seves trajectòries han mostrat untarannà altament significatiu en prodel bàsquet, al qual, des de les sevese nt i ta ts, han servit de forma ex t ra o rd i-nària, guard o n a nt- l os amb la Medallaal Mèrit en Bàsq u et.

També cal desta car el lliura m e nt delp remi del Comitè Olímpic Ca talà, ins-ta u rat l’a ny 1997, a l’e nt i tat que mése q u i ps ha inscrit en ca m p i o n a ts de laFe d e ració Ca talana de la te m p o ra d a .Fins el moment les ent i ta ts que hanestat dist i n g i d es amb aquest guard ó ,s ó n :

· 1997: S.E.S.E.· 1998: E scola Sa nt Gervasi de Mollet· 1999: A.E.C.C. Mataró· 2000: Esportiu Claror· 2001: C.E. IPSI· 2002: C.E. Lleida Basquetbol· 2003: C.B. Cornellà· 2004: C.B. Grup Barna· 2005: A.-E. Minguella

Així mateix es lliuren els trofeus del ’A ssociació Ca talana d’Ent re n a d o rs deBa sq u etbol, en les ca te g o r í es de millore nt re n a d o r/a de co m p eticions ca ta l a n esm a scu l i n es i fe m e n i n es, i millor ent re n a-d o r/a de co m p eticions d’àmbit esta tal. Elsg u a nya d o rs són esta b l e rts a través de lesvotacions que org a n i tza l’ACEB ent re elsseus asso c i a ts. Des de 1997 els guanya d o rshan esta t:

Temporada 2004-2005Millor ent renador de co m p eticions d'àmbitestatal: Sílvia Fo nt (UB FC Ba rce l o n a)Millor entrenador de competicions catalanesmasculines: Ruben Yeste (CB Co r b e ra)Millor entrenador de competicions catalanesfemenines: I van To r i n os (CB Co r n e l l à )Te m p o rada 20 03 -20 0 4Millor ent renador de co m p eticions d'àmbitestatal: J oan M. Gavaldà (CB Valls Félix Hote l )Millor entrenador de competicions catalanesmasculines: Daniel José (SA FA Claro r)Millor entrenador de competicions catalanesfemenines: Ramon Reigada (SR Lima Horta)Temporada 2002-2003Millor ent renador de co m p eticions d'àmbitesta tal mascu l i n es : Svet i s l av Pesic (FCBa rce l o n a)Millor ent renador de co m p eticions d'àmbitestatal femenines: Carme Lluve ras (UB Ba r ç a)Millor entrenador de competicions catalanesmasculines: V í c tor Xavier Neila (A DT Ta r ra g o n aBl a u)Millor entrenador de competicions catalanesfemenines: Su sanna Po rtabella (Atofina Prat BF)Temporada 2001-2002Millor ent renador de co m p eticions d'àmbitestatal: Edu To r res (Ca p rabo Lleida)Millor entrenador de competicions catalanesmasculines: Daniel Sa m p e re (CB Gra n o l l e rs)Millor entrenador de competicions catalanesfemenines: Ò scar Pe d roche (Grup Ba r n a)

Temporada 2000-2001Millor ent renador de co m p eticions d'àmbitestatal: R i ca rd Ca sas (CB Ta r ra g o n a)Millor entrenador de competicions catalanesmasculines: Ramon Reigada (CB Cornellà "B" )Millor entrenador de competicions catalanesfemenines: Pilar Bi l bao (Va l e ntine Montca d a) Temporada 1999-2000Millor ent renador de co m p eticions d'àmbitestatal: Edu To r res (Ca p rabo Lleida)Millor entrenador de competicions catalanesmasculines: Fra n cesc Luna (CB Vi c)Millor entrenador de competicions catalanesfemenines: M. Carme Mart í n ez (APB Sa badell) Temporada 1998-99Millor ent renador de co m p eticions d'àmbitestatal: A í to García Re n eses (FC Ba rce l o n a)Millor entrenador de competicions catalanesmasculines: Carme Lluve ras (A ra ce n a)Millor entrenador de competicions catalanesfemenines: Jaume Po n sarnau (CN Tàrre g a) Temporada 1997-98Millor entrenador professional: Luis Ca s i m i ro(TDK Manresa)Millor entrenador amateur: Lluís Ve rgés (C BO l esa)

En el transcurs de la vetllada es sortegendiferents obsequis que nombroses empre-ses col·laboradores ens fan arribar, i lareunió es tra n sforma des del primerm o m e nt en una animada i co nt i n u a d afesta que culmina amb el lliurament de lesdistincions i els parlaments de les autori-tats esportives i cíviques presents.

Enguany, al 2006, es commemoren els 25a nys d’a q u esta “Tro bada del Bàsq u etCatalà”, i desitgem donar-li un relleu espe-cial per destacar l’aniversari. Esperem quesi habitualment s’apleguen gairebé cinccentes persones, en la trobada d’aquestany les sobrepassem amb escreix, donadala popularitat que aquesta reunió té entrela gent del bàsquet.

Com s’ha dit en dife re nts oca s i o n s, el bàs-q u et és una gran família i ocasions com la“ Tro bada” n’és la most ra més ev i d e nt isa t i sfactòria, i el dissa bte 1 de juliol es podràco m p rova r, en el marc inco m pa rable delpavelló de Bac de Roda, que s’ h a b i l i ta i esguarneix per l’o casió. Us hi es p e rem a tots.


A FONS

a les n o i es blaugra n es ent re n a d es perMiquel Dieste. Així, el Mataró enca rava la te rce ra i últi-ma jornada inv i c te, tot i que Co r n e l l àtambé tenia les seves opcions si guanya-va les del Mares m e. L'a tenció se ce nt rava ,d o n cs, en saber qui s'e m p o rtaria el títo l ,la segona i la te rce ra plaça. L' I b e r h o g a rCornellà va acariciar el primer lloc. Lesd'Oriol Gómez van ser ca pa ces de fo r ç a rla pròrroga co nt ra el Mataró, però alte m ps ex t ra les Carbó i co m pa nyia va noferir la seva millor ve rsió amb un 15-1que establia el definitiu 63-49 per a les dela ca p i tal del Mares m e. El Cornellà, ambtot, tenia una última es p e rança pera l m e nys co n c l o u re te rce r: que l'UB Ba r ç ad e r rotés el Se r ve i s pa n e l l a .com CES E T, oque les giro n i n es guanyessin de més dedeu punts les blaugra n es. I tampoc vapoder se r, ja que el CESET va doblegarper 54- 49 l'UB Barça, marcador que vau b i car el quadre gironí al segon lloc de lac l a ss i fi cació final, i l'UB, te rce r. Finalment, a les fases de sector, Matarói UB Barça es van classificar per alsCampionats d’Espanya de la categoria,en què Mataró va ser sotscampió i UBBarça vuitè.

Anna Carbó, del Mataró, va ser la juga-dora més destacada de la final a quatre,en erigir-se en la màxima anotadora(24'7 punts de mitjana -74 en total-) ijugadora més valorada segons les esta-dístiques (27'6 dígits de valoració perpartit, 83 en total). El camí del Mataró cap al títol es vacomençar a forjar en el partit que obriala final a quatre: 85-55 davant l'UB FCBarcelona. L'altre partit de la primerajornada va ser més igualat. Per nomésdos punts (62-60), gràcies a un 19-13 enel darrer quart, l'Iberhogar Cornellà vabatre l'amfitrió i organitzador de l'esde-veniment, el Serveispanella.com CESET.La segona jornada, la del dissabte 22,es va encetar amb una nova demostra-ció del Mataró, que en aquesta ocasióva superar de 45 (78-33) el CESET.Anna Carbó va rubricar en aquest duelles seves millors estadístiques particu-lars: 32 punts (4/6 en triples, 8/9 en tirsde dos i 4/5 des dels lliures) i 35 devaloració. Més tard, l'UB FC Barcelonaes va desfer per un ajustat 40-46 del'Iberhogar Cornellà. La blaugra n aNúria Carrión va liderar amb 21 punts elque seria l'únic triomf, però decisiu, per

18

El Mataró es va proclamar campió de Ca ta l u nya Júnior femení per segona te m p o rada co n se cu t i va, amb elPavelló Fo ntajau de Girona com a escenari. L'equip dirigit per Josep Alemany va guanyar els tres pa rt i ts,m e nt re que els altres tres co n j u nts pa rt i c i pa nts van aca bar amb un triple empat a un triomf, que es va reso l-d re a pa rtir dels enf ro nta m e nts dire c tes i els bàsq u ets pa rt i cu l a rs ent re els equips implica ts. Finalment, uncop fets els pert i n e nts càlcu l s, el Se r ve i s pa n e l l a .com CESET va co n c l o u re segon i l'UB FC Ba rcelona, te rce r,amb la qual cosa ambdós van aco m pa nyar el Mataró en les fa ses de se c to r. L'Iberhogar Cornellà, per la sevabanda, va so rtir malpa rat en les dife re nts combinacions i va aca bar en la quarta i darre ra.

M a taró, campió de Ca ta l u nya Júnior fe m e n í

TEXT: CARLOS GARCIA I FCBQ

CAMPIONATS DE CATALUNYA

El JoventutBadalona,el millor Júniormasculí deCatalunyaEl Jove ntut Badalona es va pro c l a m a rcampió de Ca ta l u nya Júnior Masculí “A”P refe re nt, en aco n seguir al primer lloc dela final a quatre disputada al Pavelló NouCo n g ost de Manresa. La Pe nya, doncs,re l l eva el Wi nte rthur FC Ba rcelona, elg u a nyador de les dues ante r i o rs edicions,que enguany va fi n a l i tzar en quarta pos i-ció i no va co m p et i r, per ta nt, en les fa sesde se c to r.

La te rce ra jornada, com es preveia, va decidir la sort definitiva dels quatreequips. És més, l’últim partit de totsva determinar el ve n ce d o r. Pe nya iUnipreus Lleida, que havia guanyat elsdos primers encontres, hi pugnaven perla primera plaça, la qual es va acabaremportant el conjunt verd-i-negre des-prés de vèncer per 80-71. Minuts abans,l’Albert Disseny CB i UM va superar elBarça per un igualat 69-71, per ocuparaixí la tercera plaça que li va permetrea co m pa nyar el Jove ntut i l’Unipre u sLleida a les fases de sector. Segons les estadístiques, Quino Colom, base del ’ U n i p reus Lleida, es va erigir en el jugador més valorat (69, 23 de mitjana)de la final a quatre, per davant de PereTomàs (65), ala-pivot del Joventut, i deMamadou Samb (55), pivot delWinterthur FC Barcelona.


19

L’Unipreus Lleida va ser el dominador deles dues primeres jornades. En la inaugu-ral, el divendres, 5 de maig, va batre elWinterthur FC Barcelona per 80-75; a l’en-demà, el dissabte, 6 de maig, va doblegarl’Albert Disseny CB i UM per 78-71. Un for-midable segon temps (51-34, cimentat ambun parcial de 27-13 en el tercer quart) vadonar el triomf al Lleida davant el Barça,que al descans dominava per dotze punts(29-41). A la represa, però, es va veure lamillor cara dels joves lleidatans entrenatsper Josep Maria Torres. Colom (38 punts–4/8 en triples– i 36 de valoració), l’alerOriol Fernández (9 punts i 11 rebots) i elpivot Edu Guillén (9 punts i 8 rebots) vanenfonsar els blaugrana. Quant a la victòriadavant el CB i UM, un 25-13 en el tercerperíode i els números de l’ala-pivot SergiVillegas (28 punts i 8 rebots, per a un totalde 35 de valoració) van ser les claus.Villegas es va lluir sobretot des de 6,25,amb un 5/7 (71% d’e n ce rt) del 10/25(40%) aconseguit pel seu equip.El Joventut, per la seva banda, es va des-fer del CB i UM per 67-59 en la primera jor-nada, gràcies a uns notables segons vintminuts (37-29), en especial en els deuúltims (17-11), per trencar així al seu favor

l’empat a 32 que hi havia al descans. En lasegona jornada, a la Penya, entrenada perMarcel Roca, li va sortir creu, ja que es vatopar amb el Winterthur FC Barcelona,sobretot en el segon temps. Amb Samb (41de valoració: 25 punts, 15 rebots –9 delsquals en atac– i 6 faltes rebudes) com alíder, els nois d’Íñigo Zorzano van capgirarel 45-40 badaloní de la primera meitatamb un 12-24 en el tercer període, per aca-bar vencent per 73-84. Tomàs (22 punts) il’aler Marc Rubio (21 punts, amb un 3/9 ent r i p l es) van ser els més desta ca ts delJoventut, que no va disposar del baseRicky Rubio, convocat finalment pel pri-mer equip, en cap partit de la final a qua-tre.Per últim, la tercera i resolutiva última jor-nada, celebrada el diumenge, 7 de maig,va començar amb una ajustada victòria del’Albert Disseny CB i UM contra el Barça, laqual co n d e m n ava els blaugrana se n seoptar al títol i ficava els de la capital delBages a les fases de sector. Per 69-71 vang u a nyar els júniors dirigits per Jose pR i e ra, mitjançant el joc i la inte n s i ta tcol•lectives, sobretot del minut 10 al 30(29-40). Més tard, en el darrer partit de lafinal a quatre, el Joventut es va imposar a

l’Unipreus Lleida per 80-71, per convertir-se així en el millor equip Júnior Masculí deCatalunya. Amb dos parcials determinantsen els períodes parells (30-22 en el segoni 22-17 en el quart), la Penya, comandadaper un lúcid Tomàs (27 punts –2/4 en tri-ples–, 5 rebots i 5 faltes sofertes, per a untotal de 30 valoració), va infligir la prime-ra derrota el Lleida, la qual el deixavasense la corona de campió, tot i la novaexcel•lent actuació de Colom (26 punts–5/11 des de 6,25– i 6 faltes rebudes) iFernández (doble 11, de punts i rebots). A les fases de sector, Joventut i UnipreusLleida es van class i fi car per alsCa m p i o n a ts d’Espa nya disputa ts aSalamanca, en què els verd-i-negres vanser tercers i el Lleida setè.

Com la temporada passada, la final a quatre dels Campionats deCatalunya en categoria Cadet Masculina es va tenyir de blaugra-na. Aquest cop va ser al Pavelló Cortes de Aragón de Fraga, on elWinterthur FC Barcelona es va tornar a alçar amb el títol i ho vafer novament sense conèixer la derrota, gràcies a les seves tresvictòries. No obstant això, el conjunt entrenat per Miki Larraz vahaver d’esperar fins a la darrera jornada del dilluns, 1 de maig, peremportar-se el trofeu de campió, després de superar en unvibrant encontre, el qual es va decidir a la pròrroga, el JoventutBadalona, que també optava a ocupar la primera plaça. Molt enjoc també hi va haver en l’altre partit de última jornada. En con-cret, aconseguir la tercera plaça, que va ser finalment per al’Unipreus Lleida en detriment de la Unió Gironina (0-3). Aixídoncs, Winterthur FC Barcelona (3-0), Joventut Badalona (2-1) iUnipreus Lleida (1-2) van participar a les fases de sector. El baseDani Pérez (Winterthur FC Barcelona) va ser escollit millor juga-dor de la final a quatre.Com acostuma a passar en totes les fases finals a quatre, l’ordredefinitiu en la classificació no va quedar definit fins a la darrerajornada, que va tenir lloc el dilluns, 1 de maig. Encara que enaquesta ocasió tot es va decidir amb enfrontaments directes,sense tenir en compte els marcadors entre els equips implicats,amb la qual cosa no va haver que treure la calculadora per resol-dre dobles, triples o quàdruples empats. La primera incògnita quees va destapar va ser quina plantilla es proclamava campiona. I,per afegir-hi més emoció, la pròrroga va fer de jutge. 18-15 vaimposar-se el Winterthur FC Barcelona al Joventut en el tempsextra, per acabar vencent per 86-83, en un matx vibrant i ambmoltes alternatives. Per part barcelonina, Dani Pérez va ser el

més destacat amb 27 punts –4/6 en triples–, vuit rebots i 5 faltesrebudes, com a números mes rellevants, per a un total de 31 devaloració. Pel costat badaloní, la tripleta formada Dima Kruikov,Armand Solé i Xavi Ysarn va encistellar més de la meitat delspunts del seu equip (47), tot i que no va ser suficient per coronar-se campió. En el partit que determinava el quart i el tercer classificat,l’Unipreus Lleida va batre la Unió Gironina per 71-59, mitjançantun parcial decisiu de 33-23 del minut 10 al 30. Juan Pablo Sutinava liderar l’Unipreus Lleida amb 22 punts –dos triples i 8/9 en tirslliures–, vuit rebots i cinc faltes rebudes, per a un total de 31 devaloració. Raimon Sala (18 punts, vuit rebots –sis en atac-i cinc fal-tes sofertes) i Xavier Mayor (16 punts) van signar les millors esta-dístiques individuals de la Unió Gironina. Pel que fa als marcadors de les dues primeres jornades, en els par-tits inaugurals del dissa bte, 29 d’abril, el Wi nte rthur FC Ba rce l o n ava ba t re per un plàcid 81 - 59 la Unió Gironina a pa rtir de la ta scaco l · l e c t i va, ment re que el Jove ntut ho va tenir més co m p l i cat co n-t ra l'Unipreus Lleida, al qual va derrotar de tan sols quatre punts( 81 -77), malgrat que l’MVP del duel va ser Sutina, de l’Unipre u sLleida (29 de va l o ració). En els enf ro nta m e nts de la segona jorna-da, disputada el diumenge, 30 d'abril, el Wi nte rthur FC Ba rce l o n ava tornar a firmar un ampli triomf: 77- 51 dava nt un Unipreus Lleidaque només va tenir a Sutina dura nt nou minuts al pa rq u et, se ntDani Pérez el més va l o rat del duel amb un 29. El Jove ntu t, per laseva banda, va necess i tar un bon últim quart (18-12) per doblegarla Unió Gironina per 68-62, amb una nova brillant actuació deK r i u kov, que va fregar les dobles fi g u res amb 20 punts i nou re b ots,per anar- se’n al 22 de va l o ració.

El WinterthurFC Barcelonare e d i ta campionat de Catalunyaen categoriaCadet Masculina


Per segona te m p o rada co n se cu t i va, elMultiòptiques Solà CESET es va alçar ambel trofeu de campió de Catalunya en cate-goria Cadet femenina, després de conclou-re, amb 2-1 en victòries-derrotes, al primerlloc de la final a quatre disputada alPavelló Nou Congost de Manresa. Duesvictòries i una derrota també van sumar elsegon, l’UB FC Barcelona, i el tercer, el SRLima Horta, classificats, però el CESET vacomandar la taula pel fet de presentar elmillor bagatge de diferència de punts enels partits que els va enfrontar entre ells.CESET, UB Barça i SR Lima Horta, en ocu-par les tres primeres places, es van classi-ficar per les fases de sector. No hi acudeixa aquesta cita l’Iberhogar Cornellà, que vafinalitzar en quarta posició sense sumarcap alegria. L’aler Míriam Fo ra sté (UBBarça) va firmar la valoració més alta detota la competició amb un 78 (26 de mitja-na per encontre). El 2-1 final dels tres primers es va donarpels marcadors de la tercera i última jor-nada, celebrada el dilluns, 1 de maig. L’UBBarça va superar per 44-47 el CESET, enun matx molt equilibrat que es va decidiramb un 8-11 blaugrana en el darrer quart.En l’altre partit, el SR Lima Horta va supe-rar l’Iberhogar Cornellà per 68-57, remun-tat així el 34-36 que reflectia el marcadoral descans a favor del conjunt del BaixLlobregat, que va tenir en Elena Espiaul’MVP del duel amb 27 punts -5/8 en tri-ples- i nou faltes rebudes, per a un total de27 de valoració. En les dues jornades ante r i o rs, elMultiòptiques Solà CESET entrenat per

El WinterthurFC Barcelona,campió Infantilmasculí deCatalunyaEl Winterthur FC Barcelona va reeditarCampionat de Catalunya en categoriaInfantil "A1", després de guanyar la finala quatre disputada al Pavelló Municipalde Gelida, els 26, 27 i 28 de maig. Comla temporada passada, el quadre blau-grana va tornar a vèncer en els tresencontres que va disputar. Van comple-tar el podi el Joventut Badalona, segonamb 2-1, i el CB L'Hospitalet, tercer amb1-2, amb la qual cosa aquests dos equipsa co m pa nya ran el Wi nte rthur FCBarcelona a les fases de sector. Quartva concloure el CB Sant Josep sensecap triomf (0-3). El conjunt blaugrana va començar a for-jar el títol en l'encontre inaugural de lafinal a quatre, en què va supera rL'Hospitalet per 79-51. En el segon duelde la jornada de divendres, el Joventutva batre el seu veí badaloní del SantJosep per un altre marcador ampli: 85-68. A l'endemà, el dissa bte, 27, elWinterthur FC Barcelona va doblegaramb claredat el Sant Josep, per un con-tundent 66-15. El Joventut, per la sevabanda, tampoc va patir dava ntL'Hospitalet (82-58). Així doncs, en l'última jornada del diu-menge, dia 28, es va decidir l'equip ques'adjudicaria el Campionat, per un cos-tat, i el que s'emportaria la terceraplaça per accedir a les fases de sector,per l'altre. La primera incògnita es varesoldre en el darrer partit de la final aquatre, amb el Winterthur FC Barcelonai el Joventut Badalona com a conten-dents. Els nois blaugranes, entrenatsper Pedro Marhuenda, es van desferdels ve rd - i - n e g res, dirigits per LluísRiera, per 78-69. Abans d'aquest desen-llaç, el CB L'Hospitalet es va assegurarla tercera plaça en imposar-se al CBSant Josep per un ajustat 66-62.

Pere Puig va guanyar els seus rivals perre n d es superiors als quinze punts. Enla seva est rena, va ba t re per 56-37l’Iberhogar Cornellà, gràcies a la bonafeina realitzada en els períodes parells: 17-5 en el segon i 12-7 en el quart. En l’altreresultat de la jornada inaugural, disputadael dissabte, 29 d’abril, l’UB Barça es vadesfer per 63-71 del SR Lima Horta amb un4-18 en els darrers deu minuts. Tres juga-dores van despuntar per sobre de la resta:Forasté, de l’UB, amb 22 punts –10/12 entirs de camp– i nou faltes rebudes i perpart del SR Lima Horta, Bàrbara Torrón,amb 18 punts –7/10 en tirs de camp i 4/4des dels lliures– i 10 rebots, per signar lam a te i xa va l o ració que Fo ra sté (27), iLorena del Moral, amb 19 punts –6/6 enllançaments lliures–, set rebots i sis faltesrebudes, per a un total de 26 de valoració. A l’endemà, el diumenge, 30 d’abril, elC ESET va saldar favo ra b l e m e nt el se usegon partit per 64-47 davant el SR LimaH o rta, amb exhibició inclosa de MartaXargay, que va terminar amb un 32 devaloració: 23 punts (9/11 en tirs des de4,60 metres), 13 rebots –cinc ofensius– iset faltes rebudes. En l’altre marcador dela segona jornada, l’UB Barça va guanyarl’Iberhogar Cornellà per 62-56, mitjançantun 42-25 en els dos primers períodes.Forasté (UB Barça) va tornar a destacaramb un 30 de valoració: 19 punts, setrebots, cinc recuperacions i 10 faltes rebu-des. Pel Cornellà, Espiau va ser novamentla millor amb 26 punts, tot i que no va tenirbons percentatges (8/30 en tirs de camp),12 rebots i nou faltes rebudes.

El CESET repeteix títol de campió de Catalunyaen categoria Cadet Femenina

20

A FONS


21

El JE Te r ra ssa ,campió Infa nt i lfemení deCa ta l u nya en una apa ss i o n a ntfinal a quatre

El JE Te r ra ssa es va proclamar ca m p i óde Ca ta l u nya en ca tegoria Infa ntil fe m e-ní "A1", en ocu par el primer lloc d'unafinal a quatre plena d'emoció fins ald a r rer segon, disputada al Pa l a ud ' E s p o rts Josep Mora de Mataró els 26 ,27 i 28 de maig. El quatre equips va na r r i bar amb opcions per alçar- se amb elt í tol en la darre ra jornada del diumenge,dia 28, a la qual hi acudien tots amb unt r i o mf i una derrota, però fi n a l m e nt elsd os últims marca d o rs van afavorir el JETe r ra ssa, que va prese ntar un ba g a tg ed efinitiu de 2-1. La UE Mataró, se g o n ,també amb 2-1, en perd re co nt ra la JET, iel GEIEG Pisc i n es Mondepra, te rcer amb1 -2, aco m pa nya ran el co n j u nt egarenc al es fa ses de se c tor com a segon i te rce rc l a ss i fi ca ts. Quart va fi n a l i tzar el So l so n aTo relló, que d'haver derrotat el Mata r óen l'últim pa rtit s'hagués emportat elCa m p i o n a t, però va perd re i va ca u re a lacua de la class i fiació. La combinació de res u l ta ts en la te rce rai última jornada de diumenge, dia 28, vap e r m et re el JE Te r ra ssa erigir- se encampió. Necess i tava dos res u l ta ts pera co n se g u i r-ho: vèncer el GEIEG i es p e ra rl 'e n sopegada del So l sona To relló co nt ra

El Femení Sant Adrià,campió de lafase d’ascens a LligaFemenina 2La Lliga Femenina 2 comptarà amb unaltre català el proper curs 2006/07. Seràel Femení Sant Adrià, gràcies al seu 3-0assolit en la fase d’ascens disputada aCorbera de Llobregat, els dies 26, 27 i 28de maig, després de superar el CBCornellà, i el Tanit-Eivissa Patrimoni de laH u m a n i tat i els Bodegas Arzuaga SesSalines balears.Així, el Femení Sant Adrià, que també vacomandar la fa se regular de la Co paCatalunya femenina en l’any del seu debuta la categoria, tornarà a estrenar competi-ció, aquest cop aco m pa nya nt el BFViladecans Estrusal, el Set 96 CB Olesa, laUE Mataró i el Segle XXI en el grup B de laLF 2. Segon va terminar el Ses Salines (2-1); tercer, el CB Cornellà (1-2), mentre queel Tanit va concloure quart sense cap vic-tòria (0-3).El cap de setmana va ser doblement feliçper al Femení Sant Adrià. A l’èxit de l’equipsènior “A”, s’hi va afegir el sènior “B”, queva quedar segon en la final a quatre de 1aCatalana Femenina (69-63 contra el CB

Igualada La Cama) i s’assegura, doncs,l’ascens a la Copa Catalunya femenina. El Femení Sant Adrià va segellar el salt ales lligues FEB en la segona jornada -dis-sabte, dia 27- de la fase d’ascens, en vèn-cer per 61-57 el CB Cornellà i el triomf delSes Salines per 59-65 davant el seu veíeivissenc del Tanit. Aquestsmarcadors, units als de la jornada inaugu-ral, permetien a l’entitat adrianenca cele-brar l’ascens. En el duel català, un parcialde 18-11 en el primer quart va esdevenir alfinal decisiu per als interessos del FemeníSant Adrià, que sumava així la seva tretze-na victòria consecutiva i deixava el CBCornellà se n se la 25ena enca d e n a d a .L’ala-pivot Jana Davesa va tornar a ser lajugadora més resolutiva: 32 de valoració,MVP del matx, mitjançant 22 punts -2/3 entriples-, 18 rebots -8 d’atac- i 6 faltes rebu-des. Pel Cornellà, l’aler Marta Pujol va sig-nar la puntuació més alta amb 14 punts.El divendres, 26, tant CB Cornellà comFemení Sant Adrià van liquidar els seusrespectius rivals balears, encara que no hovan tenir gens fàcil. La primera alegria lava donar el CB Cornellà entrenat per JoanCarles Díez, que va superar el Tanit per 51-63, amb la qual cosa sumava el 24è triomfconsecutiu. Més tard, el Femení Sant Adriàdirigit per Iván Torinos també va mantenirla dinàmica positiva, en el seu cas per per-llongar a dotzè les victòries consecutives,després de batre a la pròrroga per un ajus-

la UE Mataró. I així va se r. Primer de tot esva desfer del GEIEG per 73 - 58. Des p r é s, vaa r r i bar l'ajuda providencial de la UE Mata r ó ,que es va imposar per 56-42 a un So l so n aTo relló que d'haver vençut el co n j u ntm a resmenc i l'a mfitrió s'hagués fet amb elt í tol, ja que va superar el JE Te r ra ssa per 54-39 en la segona jornada, amb la qual cosatenia al seu favor el bàsq u et pa rt i cu l a r. La UEM a taró, per la seva pa rt, afro ntava aquestd a r rer enco nt re se n se poss i b i l i ta ts de que-dar primer, per tenir desfavo rable el bàsq u et'ave ra g e' res p e c te de la JET, que l'hav i aba tut en la primera jornada per 62-68. El So l sona To relló, que només havia re l l i s-cat un cop dura nt el cu rs, també va ca u re,com la UE Mataró, que no havia perdut ca ppa rtit en tota la te m p o rada, en la jornadai n a u g u ral de la final a quatre. Si el Mata r óho va fer per 62-68 co nt ra la JE Te r ra ssa, elSo l sona To relló va perd re per 32- 45 dava ntel GEIEG. En la segona jornada, ambdósco n j u nts es van resca ba l a r. Per 67- 55 vaba t re el Mataró el GEIEG; per 54-39, elSo l sona To relló el JE Te r ra ssa. Dos marca-d o rs que, fi n a l m e nt, no els hi va servir perlluir co rona de campió. La va conquerir elJE Te r ra ssa, que re l l eva així en el pa l m a r è sl'UB FC Ba rcelona.

tat 64- 61 (9-6 al te m ps ex t ra) el SesSalines. L’escorta ‘Vero’ Alonso va ser lajugadora més valuosa de les de Torinosamb un 17 de valoració: 16 punts, 7 rebotsi 9 faltes rebudes. L’MVP va ser la pivot delTanit Elena González: doble 16, de punts ide rebots, per a un total de 32 de valora-ció. Finalment, el Femení Sant Adrià va arrodo-nir l’ascens desfent-se del Tanit per nomésun punt (56-57), en la tercera i darrera jor-nada del diumenge, dia 28, alhora que sig-nava el catorzè triomf seguit. Torinos vaaprofitar l’ocasió per repartir els minuts dejoc entre totes les jugadores, d’aquí que lamàxima anotació individual es fixés en tansols 13 punts, firmats per Alonso. En el par-tit que tancava la fase d’ascens, el CBCornellà va desaprofitar l’opció de finalit-zar segon en caure per 49-56 davant elSes Salines.


22

El CB Ripollet va fer valer la seva condiciód’amfitrió i es va emportar la final a quatrede la Copa Catalunya masculina, en derro-tar per un ajustat i intens 88-85 el SantAndreu de Natzaret, la gran sorpresa agra-dable de la te m p o rada, en la fi n a l .D’aquesta manera, el Ripollet podrà cele-brar de la millor manera possible els seus75 anys de vida, els actes de commemora-ció dels quals se celebren enguany: cam-pió de la Copa Catalunya masculina 05/06i ascens a la Lliga EBA. El SA de Natzaret també podria acompan-yar el Ripollet en competicions FEB el cursvinent, sempre i quan superi, com a sots-campió de la Copa, l’Aqua Magica s'Arenal,el primer class i fi cat de la 1a DivisióMasculina balear, en una eliminatòria d’a-nada, a Catalunya, i tornada, a les IllesBalears. D’altra banda, en el partit pel ter-cer i quart lloc, el CN Sabadell va derrotarl’Adepaf Figueres per 52-64. L’MVP de lafinal a quatre, d’acord amb les estadísti-ques, va ser Pau Andreu, ala-pivot del SAde Natzaret, que va sumar un 56 de valo-ració en els dos partits (28 de mitjana).Amb el Pavelló Municipal de Ripollet ple avessar, igual que en els tres partits ante-r i o rs, el Ripollet ent renat per Joa nGonzález i presidit per Jaume Mogas vapatir d’allò més per superar el SA deNatzaret en la gran final. I aquest sofri-ment no va ser el primer, ja que en la semi-final davant l’Adepaf també es va haver decenyir d’allò més la granota de feina. I totper un irregular inici de partit en ambdóscasos. Contra el quadre badaloní, va encai-xar un 18-30 en el segon quart que elsituava vuit avall al descans (40-48). Peròel SA de Natzaret, com l’Adepaf el diaabans, va deixar escapar la seva sucosarenda. Amb un 18-13 en el tercer període(58-61) i un 30-24 en els darrers 10 minuts,el Ripollet va poder capgirar finalment l’e-lectrònic per acabar vencent de tres (88-85) i donar així la millor de les alegriespossibles a la seva afició, que, com la delstres equips restants, va oferir un compor-tament exquisit en tot moment. L’MVP dela final se’l va endur el jugador més valo-rat del cap de setmana a Ripollet. PauAndreu va rubricar un 30, fomentat amb21 punts -9/10 en tirs de dos punts- i 12rebots, 5 en atac, superant en set dígitsl’ala-pivot local, nascut al Brasil, AndréAlmeida, que va aconseguir un 23 de valo-ració gràcies sobretot als seus 18 punts, 11rebots -4 ofensius- i 6 faltes rebudes.L’encontre per la tercera i quarta posició,d’altra banda, es va tancar a favor del CNSabadell mitjançant un parcial decisiu de7-16 en el tercer quart, que trencava l’equi-

libri de la mitja part (32-33 per al CNS).Marçal Capdevila es va erigir en el millorjugador dels d’Oriol Sabata i del partit ambun 22 de valoració (17 punts i 7 rebots).L’Adepaf només va sumar un 35 de valora-ció en total, contrastant amb el 75 delCNS, sent l’aler Pau Bosch el més destacatamb un 12 (12 punts -3/5 en triples- i 4recuperacions).Quant a les semifinals, CN Sabadell i SantAndreu de Natzaret van aixecar el teló dela final a quatre amb un partit de doscares. El primer temps va ser força anive-llat (42-41 per al CNS) i amb avantatgesque no passaven dels cinc punts per acada bàndol. Els segons vint minuts, encanvi, van tenir un clar protagonista: el SAde Natzaret, que va començar a dominarel matx a partir del minut 25. Des de lla-vors fins a la botzinada final, de la màsobretot d’un Sergio Ndemensogo genialen la direcció i d’uns Pau Andreu i JoanAntoni Fernàndez portant de corcoll, per laseva mobilitat, els pivots del CN Sabadell,el conjunt badaloní va exposar perfecta-ment la seva aposta de joc basada en lavelocitat i el dinamisme, sense estar pen-dent del temps de possessió, i la defensaintensa i asfixiant, per acabar traient, ambun 83-90, el primer bitllet per a la final .Pau Andreu, amb un 24 de valoració, vasignar el seu primer MVP amb 18 punts, 6rebots i 6 faltes sofertes. Un 24 va aconse-guir el pivot del CNS Xavi Revilla (15 punts-6/8 sota el cèrcol-, 7 rebots -4 d’atac- i 6faltes rebudes).

El CB Ripolletes proclama campió de Copa Catalunya masculina

L’altre bitllet el va aconseguir el Ripollet,que va avançar el guió del que succeiria enla final en la segona ‘semi’ que el vaenfrontar a l’Adepaf Figueres. Els gironins,entrenats per Joan Las Heras, van comen-çar fortíssims, amb un Eduard Vallmajómarcant el tempo que més li convenia alseu equip i un Diego Sequeira demolidor alpal baix. Això es va traduir amb un 10-25 al’inici del segon quart. El Ripollet, que vatenir l’e nt re banc que David Ro d r í g u ezabandonés la pista al segon minut de jocper lesió, es va adonar que no ho podia ferpitjor, i de la mà d’un inspirat i bulliciósMarc Camins va retallar el desavantatgefins als sis punts en el descans (25-31).A la represa, l’Adepaf Figueres va amena-çar d’escapar-se de nou. De fet, e s vaposar tretze amunt passat l’equador deltercer període. Era el moment de senten-ciar el Ripollet, però el va deixar escaparviu, per culpa, en bona part, d’errors seus,sobretot en atac en fallar posicions còmo-des de tir, i també perquè l’escorta Caminsva contagiar el seu esperit de lluita i con-vicció als seus companys, alhora que vafer veure a la seva afició que la remuntadaera possible. I així va ser. Els altres exte-riors del Ripollet (Vaca, Ferrer i Mogas,especialment) van captar les intencions deCamins, i tots quatre van començar a defi-nir des de més enllà de 6,25. L’11-26 de l’úl-tim quart va reflectir en el marcador final(61-67) el caràcter guanyador del Ripollet,que a l’endemà es va proclamar campió dela Copa Catalunya masculina 2005-06.

A FONS


23

REPORTATGE

B à sq u et en ca d i ra de ro d es

TEXT: JAUME VILELLA (FCEMF)FOTOS: FCEMF

FEDERACIÓ CATALANA D'ESPORTSDE MINUSVÀLIDS FÍSICS

Lliga CatalanaDes de 1969 es celebra la Lliga Catalanade bàsquet en cadira de rodes, ambequips de gran nivell, que competeixentambé al campionat esta tal (ve u re"Bàsquet esport" nº10, novembre-des-embre 2000). Actualment a Catalunyahi ha vuit clubs i en l'edició de la lliga2005-06 hi han participat set d'ells.

La Lliga Catalana és una competició quees juga en dues fases, una primera onrepartits en dos grups juguen tots con-tra tots a un sol partit. Aquesta fase esdisputa en els mesos de setembre i octu-bre, abans de l'inici de la lliga espanyola,i posteriorment es juguen les semifinalsi la final. En l'edició d'enguany els grupshan estat:

· Grup A: Guttmann-FC Barcelona, BasmiA ka svayu Girona, CEM L' H os p i ta l et iUNES Sant Feliu de Llobregat.· Grup B: AMIBA Gra n o l l e rs, CostaDorada i MIFAS Esplais.

No hi ha participat el GAM Joventut de Badalona, i després de la primerafase, les semifinals van ser: Guttmann-FC Barcelona contra AMIBA Granollers iUNES Sant Feliu de Llobregat contraCosta Dorada. Aquests partits es juguena finals d'abril a El Vendrell i la final, el 3de juny, a Manresa, com un dels actespreparats dins la celebració de Manresa2006 "Ciutat de Bàsquet Català".

Copa del Rei, XXVIIIa edició, a Castelló d’EmpúriesAquesta temporada l’organització ha anat a càrrec del club MIFAS Esplais de Castellód'Empúries que commemora el seu 25è aniversari. L'Associació MIFAS i el Club MIFASEsplais han organitzat perfectament l'esdeveniment, tant a nivell d'organització com desdel punt de vista esportiu, considerant-se que ha estat la millor Copa del Rei fins ara cele-brada. A més, per primera vegada en la història de la competició, 28 edicions, elsPrínceps d'Astúries van assistir a la final i van lliurar els trofeus.Més de 500 espectadors van omplir el Pavelló Municipal de Castelló d'Empúries, que novan quedar decebuts en absolut pel gran nivell dels vuit millors equips d'Espanya. A més,hi havia l'alicient afegit que dos equips catalans de la Divisió d'Honor hi participaren,Guttmann-FC Barcelona i el GAM Joventut de Badalona, malgrat que després cap delsdos va aconseguir passar a semifinals i poder oferir una fita històrica, que un equip cata-là jugués la final. Des de l'inici de la competició, l'ONCE Andalucia va ser el candidat altítol, guanyant tots els partits i la final contra VITAL Vigo, a qui van vèncer 73 a 62.

Els guardons de la competició han estat:· Campió de la Copa del Rei: ONCE Andalucia· Sotscampió: VITAL Vigo· Jugador MVP de la competició: Diego de Paz, de l'ONCE Andalucia.· Màxim rebotejador de la competició: Brett Stibners de VITAL Vigo· Màxim encistellador de la competició: Joshua Turek de Fundosa ONCE

Escola de BàsquetA principis del mes d'abril va començarl'Escola de Bàsquet en cadira de rodes,una Escola que pretén convertir-se en unreferent per tots els nois i noies, d'edatsentre els 6 i 18 anys, per començar a prac-ticar un esport que els estimuli i ajudi.

Amb monito rs es p e c i a l i tza ts, amb unco o rdinador a cada seu (de moment s' h acomençat a Ba rcelona i Giro n a), s'es p e raque aquesta Escola tingui un gran ressó iajudi a apre n d re a jugar a bàsq u et enca d i ra de ro d es. Es vol oferir i fer arriba ra tothom que tingui algun tipus de disca-pa c i tat física, algun familiar o amista t, lap oss i b i l i tat de co n è i xer i pra c t i car es p o rt,ro d e j a r- se de gent amb qui establir amis-

ta t, re l a c i o n a r- se i dive rt i r- se, i fe r- h ofe nt una activitat benefi c i osa, física im e nta l m e nt, una bona teràpia, co n s i d e-ra nt les virtu ts de l'es p o rt com inst r u-m e nt molt positiu en aquestes edats,amb la poss i b i l i tat que en la seva co nt i-n u ï tat hi ha el poder jugar en equips den i vell, pa rt i c i par en grans co m p et i c i o n s,viatjar i co n è i xer molta altra gent i llocsd i ve rsos.

Qui estigui inte ressat en re b re info r m a c i óp ot dirigir- se a la Fe d e ració Ca ta l a n ad ' E s p o rts per Minusvàlids Físics (FC E M F ) ,ca r rer Fra n cesc Tàrrega 48, Ba rce l o n a ,te l è fon 93.3 4 0.92 .00 (S ra. Lidia Bosc h) .


24

D es de Ce rve ra i Tàrrega ha dese nvo l u pat una ta sca indesmaible en pro del b à sq u et lleidatà des de fa més de 55 anys, i se g u e i xAvui, any 2006, Francesc Domènech i Puig fa setanta tres anys, i encara és responsable de l’Escola deBàsquet del C.B. Cervera, on dos dies a la setmana va a entrenar els més menuts amb la mateixa il·lusiód’ells i amb l’esperança que els seus ensenyaments, com en moltes altres generacions, siguin útils a lamainada, per l’esport i per la vida.

PERSONATGES

Nascut el 23 d’abril de 1933, a Cervera,la història esportiva del nostre perso-natge comença mentre estudia setède batxillerat a Lleida, a l’Institut del’Escola de Treball, on coneix com-pa nys que jugaven a l’hist ò r i c“Huracans”. Era alt i el van convèncera iniciar-se, però acabats els estudistorna a Cervera, i persona amb apti-tuds i condicions naturals per a l’es-port, prova, practica i gaudeix, i en lahistòria de l’esport cerverí se’l pot tro-bar fent atletisme, boxa, futbol, tennistaula, hoquei sobre patins (serà undels fundadors i primers jugadors del“Club Patín Cervera” l’any 1951) i, l’any53, és un dels impulsors i iniciadorsdel bàsq u et i fundador del ClubBàsquet Cervera.

En Fra n cesc desta ca en qualsevol de lesd i sc i p l i n es es p o rt i ves que pra c t i ca, ia co n seguirà èxits nota b l es com ca m p i o-n a ts i sotsca m p i o n a ts de Ca ta l u nya ia l t res de lleidetans en boxa, hoquei so b repatins o tennis taula , disciplina en què vaa r r i bar a jugar finals del Ca m p i o n a td ’ E s pa nya amb l’A ntoni Pe d r ó s, però elseu ve r i table es p o rt, el que li ro ba el co rper tota la vida, és el bàsq u et. En l’ex-t ra o rdinari tre ball d’A ntoni Pedrós Puig,“El bàsq u et a Ce r ve ra. 50 anys de hist ò r i a( 1 953 -20 03)”, publicat i prese ntat el pa s-sat 22 d’abril de 2006, se’ns refe reix co men aquells anys de postg u e r ra, l’es p o rt, el

l l e u re i la cu l tu ra anaven de bra cet, i gai-rebé se m p re els prota g o n i stes eren elsm a te i xos. La inquietud per tro bar so rt i-d es a l’a m b i e nt i vida d’aquells anys eran ota b l e, i això feia que co i n c i d i ssin dife-re nts iniciatives, i si una no quallava, se’nco m e n ç ava una altra. I així, el nost re pro-ta g o n i sta, amb una colla d’a m i cs co mA ntoni Fa r ran, Joan Muñoz, Jose pM.Puig, Josep M.Alsina, Vi cenç Bo rd e ra oel seu germà Enric ent re altres, veïns delca sc ant i c, org a n i tzen un camp de joc alcostat del camp de futbol i aquí co m e n ç ala història del bàsq u et a la població i delC . B. Ce r ve ra .

FRANCESC DOMÈNECH PUIG TEXT: FCBQFOTOS: FRANCESC DOMÈNECH

Temporada 55-56. F. Domènech és l’últim de la dreta de la fila de dalt


Els anys comencen a pesar i els viatgesquasi diaris de Cervera a Tàrrega comen-cen a fer-se feixucs i quan al 2001 el C.B.Cervera el crida per si vol col·laborar, aju-dant a refer els equips de promoció, car sino el Sènior no podia competir si manca-ven equips de petits, no ho dubte ni un ins-tant, posant-se a disposició del llavors pre-sident Josep Aldomà. La temporada 2001-02 comença una nova etapa, quasi ambsetanta anys, però la il·lusió i l’entusiasmeés el mateix de sempre, i té més contactediari amb els amics de sempre, en LeandreBadia, ex- j u g a d o r, co m pa ny i amic iDirector de l’Escola de Bàsquet i l’AntoniPedrós, entre altres. Per refer els equips,

25

Els coneixements d’Educació Física i delses p o rts pra c t i ca ts a Lleida fa que enFrancesc Domènech sigui cridat per donarclasses i s’ocupi de la preparació física il’esport del Col·legi de les monges de laSagrada Família, al carrer Major, on esdedica a ensenyar els fonaments del bàs-quet i engresca les noies a formar equip,alhora que comença els seus estudis deDret, seguint la tradició familiar del seupare i el seu germà. Paral·lelament la colladel casc antic continua en els seus intentsde formalitzar el club, però sobretot d’a-conseguir practicar i jugar. Les noies, de lamà d’en Francesc, van fent una progressióràpida i positiva, però al club, als nois elscosta d’arrancar. Serà la temporada 54-55quan s’aconsegueix federar els equips, elC.B. Cervera organitza un Sènior masculí iamb les noies de la Sagrada Família unSènior femení, i en Francesc s’ocupa dedirigir i entrenar tothom, és a dir, a fer elque sigui precís, de tot.

La dedicació com a tècnic no el treu dejugar i serà un dels jugadors capdavantersde l’entitat, on estarà jugant de 1953 al 74,vint-i-un anys. Com ja es pot endevinar, enaquest període el nostre personatge téaltres dedicacions, en l’àmbit personal itambé en l’esportiu. Acabada la carrera deDret, segueix amb el despatx familiar queha tingut obert durant 40 anys, i en l’àm-bit esportiu la seva predisposició docent iels seus coneixements tècnics el porten aser un ent renador d’èxit. Amb el títo lnacional es pa nyol d’e nt renador dirigeixbàsicament els equips femenins del club,que porta a la màxima categoria del bàs-quet espanyol, la Divisió d’Honor, l’any 68,i dirigirà aquest equip en el parell d’anysque s’hi va mantenir i en els anys a SegonaDivisió Espanyola, alhora que continuavajugant en l’equip Sènior, a Tercera i Segonadivisió espanyola. La seva dedicació s’haanat ampliant, com a Directiu i alhoraDirector Tècnic i de1968 fins el 78, exer-ceix de President. En entrar a treballar a lafirma Mobles 3V (Vidal germans), en quali-tat de Director d’Empresa, continuarà ocu-pant-se del bàsquet i des de la seva res-ponsabilitat laboral serà un suport cons-tant per a tot l’esport de la ciutat. La firma“3V” esponsoritza no només el bàsquetsinó el futbol, la penya motorista i la cons-trucció d’una piscina, acabant amb l’edifi-cació del Pavelló Poliesportiu de la pobla-ció l’any 76.

Amb tot això pot imaginar-se el lector queel nostre home és persona que comença agaudir d’un re co n e i xe m e nt personal iesportiu destacat a la població, al tempsque és un constant impulsor d’iniciatives,sempre secundat per una colla de bonsamics, els d’abans i de nous, que treballenamb devoció per tirar endavant el bàsquetcerverí. La vida però porta sorpreses ines-perades. L’any 1978 l’empresa “Mobles 3V”fa fallida, alhora que al club ell deixa laP residència i hi ha una nova JuntaDirectiva que planteja una fonda renova-ció, un canvi d’aires on els objectius sóndiferents, i so vint en aquests tipus desituacions els que més han treballat noveuen reconeguda la preocupació i l’es-forç, i en Francesc queda sense dedicacióal club, però ben aviat té feina. Des del’Institut de Tàrrega li demanen que orga-nitzi el bàsquet i formi equips, i allà el nos-tre home començarà una tasca lloable idestacada. Estableix acords entre l’Instituti el Club Natació Tàrrega que és l’entitatque té equips de bàsquet, de forma quequan les noies de l’Institut han de deixar elseu equip a causa de l’edat, puguin passaral club. Entrena Cadets, Juvenil i Sènior itambé fa tasques de formació amb les méspetites, i al 1983 entra a la Junta Directivade l’Institut Manuel de Pedrolo, any en quèamb el seu equip Júnior juga la fase finaldel Campionat d’Espanya, a Castelló. EnFrancesc restarà treballant a Tàrrega finsal 2001, essent un dels responsables delnivell del bàsquet femení del C.N. Tàrregai explica amb satisfacció com l’equip queva començar amb ell essent Infantil vanarribar junts fins a 2a Catalana i encaraque llavo rs les deixa, les noies co nt i n u a ra nj u ntes com a bloc fins a 1a DivisióE s pa nyola, i enca ra avui, 2006, una d’e l l es,Cèlia Macià, juga a l’èlit amb el Cadí La Se u .

Mes d’abril de 2006. F. Domènech entrenantl’Escola de Bàsquet

en Francesc i en Leandre passen hores imés hores recorrent tots els col·legis deCervera explicant què és el bàsquet, elsseus valors esportius i humans, de convi-vència i amistat. La tasca i l’esforç sónpositius i apleguen un centenar de nois inoies, amb els qui comença la història con-temporània del bàsquet de l’entitat. Elsmesos de juliol, agost i setembre entrenendiàriament de 2/4 de 10 a les 12 del matí, afi que tinguin les mínimes bases tècniquesper començar a jugar. En el primer any d’a-questa feina aconsegueixen formar setequips, quatre de masculins i tres de feme-nins. És el miracle de la gent del bàsquet,de l’entusiasme i de la dedicació sensedefallença, i així es va augmentant equipsfins l’actual 2006, amb catorze, vuit mas-culins i sis femenins, amb els dos Sèniors aTercera categoria.

En Francesc Domènech i Puig té totes lesdistincions que el bàsquet i l’esport cerve-rí i català li han pogut dispensar, en reco-neixement a la seva notable dedicació i aportació al bàsquet i a l’esport, però cal esmentar especialment la de “Històricdel Bàsq u et Ca talà”, co n cedida per laFundació del Bàsquet Català, l’any 1999, isobretot la de “Forjador de la HistòriaEsportiva de Catalunya”, lliurada per laGeneralitat de Catalunya, l’any 2002. Peren Francesc el bàsquet ha estat un vehicleper arribar als joves i als in fants, perensenyar que la vida no és fàcil, i que caltreballar i lluitar per arribar a les fites queun es proposa. L’experiència que n’ha tretde tot el seu periple és que cal una bonacondició física per practicar esport, quecal tenir cura d’un mateix, però sobretotque el tarannà de la persona és cabdal enel seu desenvolupament personal. Els noisi noies que en bàsquet tenien capacitat delluita, de sacrifici, pels qui l’esforç era unestímul per progressar, amb els anys hanestat homes i dones que han arribat a lavida. El seu missatge és clar, sense esforçno hi ha esperança a la vida, avui en dia lacomoditat de la societat de consum fa difí-cil exigir sacrificis, i només pel camí de laformació s’aconseguirà tenir una actitud iuna activitat com cal. Gràcies Francesc perla teva trajectòria exemplar.

1999. Distingit com a Forjador de la història del’esport a Catalunya


Tal com està esta b l e rt en el pro g ra m ad ’a c tes prese nta t, en cada mes d’a q u est2006 es ce l e b ren activita ts dive rses quere u n e i xen se m p re una gran ass i st è n c i ade públic. El més desta cat del fe b rer vaser l’homenatge als campions de la Co padel Rei d’a ra fa deu anys, els clínics de laFesta de la Llum, ce l e b ra ts al NouCo n g ost, i a final del mes s’han fet públi-q u es les ba ses dels co n cu rsos deFoto g ra fia i de Pintu ra. El tema d’a m b d ó sco n cu rsos, oberts a tothom, és qualsevo lde les activita ts del pro g rama de“ M a n resa Ciutat del Bàsq u et Ca ta l à2006”, o bé qualsevol activitat re l a c i o n a-da amb el bàsq u et a la ciutat de Manresa .El termini de lliura m e nt d’o b res és el 8 desete m b re, a les ofi c i n es de Bàsq u etM a n resa al Nou Pavelló del Co n g ost, i elve re d i c te s’e m etrà el 16 de sete m b re.

Per a informació d’aquests concursos espot consultar:www.manresabasquet2006.com, [email protected], o eltelèfon 93.8751516.

També es van rea l i tzar unes tro ba d esd ’esco l es de Bàsq u et i de Pre - M i n i sd u ra nt tota la te m p o rada, a pave l l o n scom el de Súria, Pujolet, Sa nt Fr u i t ó s,Av i nyó, Nou Co n g ost, Nava rc l es, Artès oSo l so n a .D u ra nt el mes d’abril dos esd eve n i m e nts dem o l ta volada han tingut ressò. La fa se fi n a ldel Campionat de Ca ta l u nya Júnior mascu-lí i la Fa se final del Campionat de Ca ta l u nyaCa d et femení. Els nois Júnior que van arri-bar a la fi ta van ser el Barça, el Jove ntu t, elCB i UM i el Lleida Bàsq u et, class i fi ca nt- sela Pe nya en primera posició, i Lleida i CB iUM, segon i te rcer res p e c t i va m e nt. EnCa d et femení, hi van pa rt i c i par CES E T, UBBarça, SR Lima Horta i CB Cornellà, quevan aca bar en aquest mateix ord re.

M a n resa està plena d’a c t i v i ta ts en lace l e b ració de “ C i u tat del Bàsq u etCa talà” de l’a ny 20 0 6 .

FUNDACIÓ

I g u a l m e nt, cal desta car que per Set m a n aSa nta es va org a n i tzar un Torneig deSe l e ccions Te r r i torials de Girona, Lleida,Ta r ragona i Co m a rq u es Ce nt rals en ca te-goria júnior, ca d et i infa ntil, ta nt mascu l ícom fe m e n í .

En esd eve n i m e nts no es p o rt i u s, ca la sse nyalar el co n cu rs de mones dePa squa, on hi van pa rt i c i par una dotze n ade pa st i sse rs de la població. Aq u est co n-cu rs ha estat possible gràcies a laco l · l a b o ració del gremi de pa st i sseria deBa rcelona, el Museu de la Xo co l a ta, elg remi de pa st i sseria de Manresa i co m a r-q u es i l’Escola d’Hosteleria Jov i a t.Cal desta car la iniciativa de la Co m i ss i óO rg a n i tza d o ra de regalar una sa m a r reta“mini” a tots els nadons nascu ts aM a n resa dura nt el 2006.

TEXT: F.B.C.FOTOS : COMISSIÓ ORGANITZADORA MANRESA 06

26


Donacionsa la FundacióLa Junta Dire c t i va de l’històric club JAC Sa nts ha aco rdat fer donació a la Fu n d a c i ódel Bàsq u et Ca talà del seu arxiu hist ò r i c, que restarà a la bibliote ca de la Fundació ad i s p osició de les co n s u l tes dels histo r i a d o rs del bàsq u et ca talà. Així mateix, un altre hist ò r i c, els L l u ï sos de Gràcia, en un dels actes del seu 60è ani-ve rsari, van lliurar al pres i d e nt Enric Piquet un dels ce rc l es originals de la seva ca r i s-m à t i ca pista co b e rta inaugurada al 1962 .

27

Durant el mes de maig, es van donar aconèixer les bases dels concursos de foto-grafia i pintura, el lliurament d’obres ésfins al 8 de setembre, a les oficines deBàsquet Manresa, al Nou Congost, o enviarlliure de despeses a l’Apartat de Correus330 de Manresa pel que fa a les fotogra-fies. L’exposició de les obres seleccionadeses farà del 15 al 29 de setembre a la TorreLluvià, delegació Ba g es- Be rguedà delC.O.A.C. (C. Artiquecte Oms, 5. Manresa).

Igualment, al mes de maig, es va celebrarla final territorial de bàsquet escolar encategories juvenil, cadet i infantil, mascu-lins i femenins, així com la final nacionalescolar de categoria cadet.

Cal desta car la xe r rada dirigida alspa res i mares, amb el lema “Ed u ca ntva l o rs en l’es p o rt”, seguida amb inte r è spels ass i ste nts.

El més suggeridor del mes de juny és laTrobada Final del Programa de Detecció iPerferccionament del Comitè Tècnic de laFCBQ. També la celebració el dia 16 d’ungran acte: 75 anys-75 pistes-75 partits, onen totes les pistes de bàsquet de la ciutates jugaran 75 partits simultanis en com-memoració dels 75 anys de bàsquet aManresa.

Al juliol i agost, s’o rg a n i tza ran unesTrobades de “Bàsquet al Passeig”, en quèel Passeig Pere III s’omplirà de cistelles ide joves jugadors/es, en el que es preveuuna gran festa popular de bàsquet.

Al setembre, el dia 16, hi haurà la granFesta del Bàsquet Manresà amb partits detots els clubs de la ciutat, els veredictesdels concursos i el gran sopar amb lliura-ment de distincions a la gent del bàsquetde Manresa de totes les èpoques.

Seleccions Territorials

Cadet Femení Comarques CentralsCadet Masculí Comarques Centrals

Infantil Masculí Comarques Centrals

Junior Femení Comarques Centrals

Infantil Femení Comarques Centrals

Junior Masculí Comarques Centrals


28

Vicenç Zanón, un jove periodista amic queviatjava per estats Units va trobar-se ambel “Bidy Basketball”, un bàsquet pensatexpresament per a nens i nenes. Semblantal bàsq u et, però amb normatives dife-rents, el concepte del “Bidy Basketball”era introduir els infants en bàsquet peròprimordialment incidint en els aspectes dejoc net, companyonia, respecte, amistat,etc.

En Joan Marquès, l’Albert Gasulla i enJoan Soler van batejar la descoberta coma “Minibàsquet”, car en els anys seixanta“mini” era una terminologia usual, ”mini-faldilla”, els cotxes “mini”, etc. La tasca ini-cial d’aquells pioners va ser intensa i feixu-ga per donar a conèixer un esport en elque hi veien grans possibilitats de forma-ció, bàsicament humana, de convivència,però també en bàsquet, de forma que l’ini-ciació en el nostre esport en una edat tanprimerenca podria portar bons resultats,personals i esportius.

El camí que poste r i o r m e nt ha fet elM i n i b à sq u et és prou co n e g u t. Quan al2002 es van complir 40 anys de la sevaengegada a Catalunya, des de la FederacióCatalana va nèixer la inquietud d’analitzarel moment actual del Mini, la seva pràcticaactual, la normativa i els canvis realitzats,la vigència dels seus ideals i filosofia, etc, ies va decidir la conveniència de plantejarun estudi d’aquesta situació per a conèixerla seva problemàtica i plantejar un treballde futur, canviant o no, alguns dels modelsactuals. Aquesta idea va madurar fins aconcretar la conveniència de celebrar unCongrès on parlar i debatre la salut delMinibàsquet, els seus conceptes bàsics isobretot el camí del demà.

D esprés de dife re nts inte nts ha esta tManresa, en les celebracions com a “Ciutatdel Bàsquet Català de 2006, qui ha agafatel repte d’organitzar el Congrès.

D es d’inicis d’a ny, un notable grup de tèc-n i cs de ca sa nost ra estan tre ba l l a nt-hi. Unade les pre m i ses principals ha estat co m pta ramb tots els agents del món del Mini: juga-d o rs/es, àrbitres, tècnics, co o rd i n a d o rs,d i r i g e nts, fa m í l i es, etc, així com perso n a l i-ta ts del món de l’es p o rt, i d’a l t res àmbits,p e d a g o g s, o simplement afe cc i o n a ts. Pe rco m ptar amb les seves opinions s’han ela-

b o rat unes enquestes, dirigides a aquellsd i fe re nts co l · l e c t i u s, que donaran a co n è i-xer quines són les qüestions que més elsp re o cupen i que poden ser motiu d’estu d i ,refl exió, debat i modifi cació si s’escau, en elm a teix Co n g r è s. S’es p e ra que les res p ostessiguin prou nombroses i desta ca d es perpoder oferir sufi c i e nt signifi cació.

Com s’ha indicat, el Congrès s’iniciarà aManresa un dijous per finalitzar un dissab-te al migdia, després dels debats i treballs,on està prevista la participació d’especia-listes de primer nivell internacional, a mésdels més destacats tècnics de casa nostra.

FUNDACIÓ

Congrés internacional de minibàsquet a CatalunyaEl Minibàsquet va entrar a Espanya per Catalunya, com el bàsquet al seu moment. L’any 1961 els basquet-bolistes redactors i ànimes de la històrica revista de bàsquet “Rebote”, van rebre notícies d’un nou esportpensat per a nens als Estats Units d’Amèrica.

Paral·lelament al Congrès s’esdevindrà:

· Actes puntuals de Minibàsquet pertot Catalunya.

· Torneig de Minibàsquet aplicant la nova proposta de Reglament, si s’es cau, que pugui sorgir del Congrès

· Poss i b i l i tat de fer una Jornada especial de Minibàsq u et a tot Ca ta l u nya .


29

En principi està dedicat a artistes catalansi cada any es convidarà 12 creadors alsquals se’ls hi facilitarà un objecte relacio-nat amb el bàsquet amb el qual desenvolu-par la seva capacitat i sensibilitat artística.El primer objecte és la pilota.

Les bases de participació són:

• Hi inte r v i n d ran 12 art i stes ca ta l a n s, que seran convidats oficialment per laFundació del Bàsquet Català, per desenvo-

lupar la seva creativitat artística, investi-gant, treballant o manipulant un elementde la pràctica del basquetbol.• L’objecte escollit per aquesta primeraedició és un element tant primordial icaracterístic com la pilota.• L’element motiu de la creació artísticaserà facilitat als artistes per la Fundaciódel Bàsquet Català.• Els artistes podran desenvolupar la sevacreativitat transformant l’objecte esportiuen una peça/obra d’art, absolutament lliu-

FUNDACIÓ

BQ.ART.06, ofereix l’oportunitat de presentar les seves creacions als joves artistes catalans, sobre temà-tica de bàsquet. La finalitat d’aquesta iniciativa és activar el coneixement del bàsquet en diferents àmbitssocials i culturals i difondre els seus conceptes. La creació artística és una dedicació que pot ajudar aaquesta finalitat, i BQ.ART.06, promocionarà tant el bàsquet com els artistes que hi participin.

La Fundació del Bàsq u et Ca ta l àengega un nou pro j e c te dedicat a l’a rt

BQ.ART.06

res i se n se co n d i c i o n a m e nts fo r m a l s. Espodrà mantenir la forma inicial així co mt ra n sformar l’o b j e c te en un altre element,sigui damunt un peu, un suport, foto g ra fi a ,pa ret, et rc, o bé amb noves te c n o l o g í es,v í d e o, net-a rt, etc .• Les obres podran ser lliura d es en eld e cu rs de tot el mes de sete m b re, i com ad a ta límit el 30 d’a q u est mes, per poder se rfoto g ra fi a d es i pre pa ra d es per a la most ra .• La se l e cció i el co m i ssariat dels art i stesanirà a càrrec del Sr. Mario Pa sq u a l otto.• La Fundació del Bàsq u et Ca talà editarà uncatàleg, amb text de prese ntació inst i tu c i o-nal, nom de l’a rt i sta i fi xa tècnica de ca d ao b ra, i cos co n ce ptual de la pro p osta .• Les dotze obres es prese nta ran el mes den ove m b re de 2006, als mitjans de co m u n i-cació i públic en general, amb la inaugura-ció oficial de l’es pai d’ex p osicions de laFu n d a c i ó .• La inauguració de l’ex p osició tindrà lloc el14 de nove m b re i restarà oberta al públicfins el 15 de dese m b re, a la seu de laFundació del Bàsq u et Ca talà, Ra m b l aG u i p ú scoa 27, 2ª planta, de Ba rce l o n a .• La most ra serà prese ntada poste r i o r m e ntdins els actes cu l tu rals del primer trimest rede l’a ny de la pro p e ra edició de la “Ciuta tdel Bàsq u et Ca talà”, en la prese nt ediciódins el primer trimest re de l’a ny 20 07.• S’a to rg a ran dos trofeus i una quant i ta te co n ò m i ca (1500 i 1000 euros), per a lesd u es obres que el jurat consideri més inno-va d o res, ja sigui des del punt de vista co n-ce ptual com de crea t i v i ta t.• Les peces pre m i a d es pa ssa ran a fo r m a rpa rt de la co l · l e cció permanent de laFundació del Bàsq u et Ca talà, i la resta d’o-b res tindran la poss i b i l i tat de ser adquiridesi posa d es a la venda al final de l’ex p os i c i ó .• Els art i stes se ran co nvo ca ts a la seu de laFundació a fi de re collir l’o b j e c te motiu dela creació i per signar un docu m e nt deco m p romís de pa rt i c i pació, amb les sevesd a tes.


30

Al 1985 neixia el Bàsquet Draft Gramanet per obra de Salvador Jaraba, que es va aventurar en formar iapuntar un Cadet a la Lliga Lleure, competició comarcal organitzada per la FCBQ. Aquell equip s’ha con-vertit avui en un total de nou, passant per totes les categories, des de dos Sèniors fins a dos Minis. Duranttots aquests anys, l’entitat no només ha crescut en l’àmbit esportiu, sinó també en el social amb la cele-bració de la Diada del Bàsquet, una campanya de recollida de joguines al Nadal o el Torneig Mini Ciutatde Santa Coloma, que va celebrar recentment la seva segona edició

D u es dèca d es d’impuls al bàsq u et fe m e n í

Actualment, el Bàsquet Draft Gramanetcompta amb 150 socis, 84 esportistes i 11e nt re n a d o rs. Aq u ests últims dirigeixe ntots els equips del club, repartits en dosS è n i o rs (Primera i Te rce ra “A”), dosJ ú n i o rs (Prefe re nt i Te r r i torial), dosCadets (Nivell “A” i Nivell “B”), un Infantil(Nivell “B”) i dos Minis (Nivell “B” i Nivell“D”). De tots ells, segons els actuals coor-dinadors del club, Albert Tomàs i CarlesBrumós, estan sobresortint una mica mésels dos minis, “que s’estan consolidant pererigir-se en un dels millors equips de lacategoria de cara a l’any vinent, ja que lamajoria de les seves jugadores són de pri-mer any”; el Ca d et “A”, “perquè, se ntm a j o r i t à r i a m e nt de primer any, està ap u nt de disputar les fa ses finals delsCampionats de Catalunya”, i el Sènior “A”,

“per mantenir-se a la part alta de la classi-ficació, gràcies al fet que es va quedar labase de jugadors del curs passat, reforça-da amb quatre incorporacions, i a la bonafeina de l’entrenador, Fabián Téllez, ambtot el seu cos tècnic”.

La història no s’atura aquí, perquè “decara a l’any que ve ens agradaria augmen-tar el nombre d’equips amb un Júnior i unCadet Preferent, així com fer dos Infantils,o bé un Pre-Infantil i un Infantil, i un Mini”,comenten Tomàs i Brumós.

Des d’aquell 1985 fins ara, tres han estatels presidents que han perllongat fins a diad ’avui l’o b ra encetada per Sa l va d o rJarabo. El que no ha canviat mai durantels més de 20 anys de vida del Draft és elseu nom i escut, característic per l’estruç,a pesar que a l’estiu de 1991 es va fusionaramb la secció femenina del Bàsquet CCSanta Coloma. Això va permetre que elSènior A competís a la Primera Divisió Bes pa nyola, ca tegoria que va mante n i rdurant 11 anys. L’equipació, en canvi, sí queva patir modificacions. L’equip Cadet for-mat per Salvador Jaraba lluïa samarretagrisa, la qual es va portar fins a principisdels noranta, quan es va canviar per lagroga i negra actual.

La temporada 1986-87, el Draft Gramanets’inscriu a la Federació Catalana amb dosequips Cadets. Un entrenat pel mateixSa l vador Jara ba; l’a l t re, per DomingoCarrillo i Josep Lluís Bravo. Dues tempora-des més tard (88-89), l’entitat certifica elseu creixement amb la configuració i ins-cripció del seu primer Sènior, el qual es vainiciar a Tercera Divisió.

BÀSQUET FEMENÍ

TEXT: DRAFT GRAMENET I CARLOS GARCIA

BÀSQUET DRAFT GRAMENET

Cadet Femení 87-88


31

La dècada dels 90A principis dels noranta es produeix el pri-mer relleu a la presidència. Eliézer Costasubstitueix Salvador Jaraba, el fundador iuna de les figures més rellevants de la his-tòria del Draft. Aquest canvi es dóna ambel Sènior a Primera Catalana i gairebé totala resta d’equips competint a categoriesde formació.

El tercer president del Draft va arribar alcurs 1996-97. Miquel Rojas va ocupar elcàrrec fins al juny de 2001, aconseguintsota el seu mandat la quarta posició end u es ocasions a la Primera Divisió Bespanyola amb Jordi Escardívol com aentrenador, a banda de seguir tenint curadel bàsquet base. Després de Rojas, vaarribar a la presidència María Díaz, queencara hi continua i és una de les princi-pals pro m oto res del Torneig Fe m e n íMinibàsquet Ciutat de Sta. Coloma, queenguany ha celebrat la segona edició.

Tot aquest recorregut ha permès que, 20a nys després de la seva fundació, elBàsquet Draft Gramanet segueixi forjantjoves promeses i convertint moltes ciste-lles. I això no s’acaba aquí, ja que de la màes p e c i a l m e nt de María Díaz i d’A l b e rtTomás, coordinador, i de Carles Brumós,coordinador de Base, el club es plantejacontinuar creixent com a entitat esportivai social. “Quan vam arribar sabíem moltpoc de bàsquet, però a mesura que vamsaber com funcionava tot vam començar,principalment, a canviar els coordinadorsfins a tenir els actuals –Tomàs i Brumós–,amb els quals hem aconseguit formar unSènior important i assentat, a més decomptar amb equips en totes les catego-ries”, explica Díaz.

Sènior Femení 2005-2006

Bàsquetdes de la basePartint de la premissa que “el bàsquetcomença per la ba se”, el Draft Gra m a n ets’ha proposat fomentar l’esport del bàs-quet a la ciutat de Santa Coloma a par-tir d’introduir-se a diferents escoles. Elrepte d’aquesta iniciativa és, a banda dela promoció del bàsq u et, ampliar elnombre d’equips de base de l’entitat, elsobjectius dels quals són: impulsar l’a-prenentatge del basquetbol, fomentarel cre i xe m e nt inte g ral dels nost resj u g a d o rs (a nivell es p o rtiu, humà isocial) i promoure la pràctica de l’es-port entre les nenes –i nens– a l’escola,amb la intenció que tots ells es forminperò que sobretot es diverteixin.

Així, per portar tot això a terme, elB à sq u et Draft Gra m a n et org a n i tzadiverses activitats, com ara la Diada del Bàsquet al setembre, una campanyade re collida de joguines al Nadal o el Torneig Mini Ciutat de Sa nta Coloma, que va ce l e b rar la se g o n a

edció del passat 29 d’abril a l’1 de maig.Igualment, els seus equips també parti-cipen a diversos torneigs de prestigi,com el Molinet o el Lu d i b à sq u et.

“ Podríem donar per bona la te m p o ra-da dels equips en línies genera l s. ElsMinis i els Infa ntils han crescut enn o m b re de jugadores i han pro g ressa ta nivell tècnic i tàctic, ment re que lesCa d ets i Júniors han assolit un bonn i vell de joc col·lectiu i han millorat enl ’a pa rtat tècnic”, apunten els dos co o r-d i n a d o rs, que tenen una menció es p e-cial per al Júnior “B”. “L’a ny pa ssa testava format per quatre jugadores i,amb la feina de l’e nt re n a d o r, van pa s-sa r-ne a ser vuit. Ta n m a nteix, l’ajut del es ca d ets i el tre ball co n sta nt des dela ba n q u eta ha estat clau”. Aq u esta ésuna altra de les proves del cre i xe m e ntdel Dra f t, que amb aquesta manera dep ro cedir de ben segur ce l e b rarà unsa l t res 20 anys més.

Parla l’autor de llibre,Domingo Rodríguez“ Soc un apa ssionat de la història i la co n s i d e ro un element importa nt en qualsevol àmbit,fins i tot en el fa m i l i a r, associatiu, etc …Po rto cinc te m p o ra d es amb la meva filla al Draft i se m p re que accedia al web del club co m-p ro bava que la se cció d' historia esta ba en co n st r u cció i vaig decidir inte ntar co n st r u i r-la jo.Va ser a finals de 2004 i avui (25 - 4-06) per fi, amb un gran esforç per pa rt del club, es farea l i tat amb un llibre de dades i fotos dels seus 20 anys de vida”.

Tots els equips 2005-2006


32

CB Malgrat i AECAM, dues entitats, una realitat

Inici del bàsqueta MalgratEn Cinto Bassart i en Ramon Garriga, estu-diants i esportistes nats, van ser els pri-mers practicants de bàsquet a Malgrat apartir de l’any 1936. Es va començar en unpati que tenien al costat del seminari, que,per les circumstàncies del conflicte que esvivia, estava tancat. En els anys de 1940,amb poques possibilitats, però amb moltesganes, varen formar-se equips tant de noiscom de noies, tant de grans com de petits.I l’any 1941 ja consta inscrit a la FederacióCatalana de Basquetbol el Club BàsquetMalgrat. Entraren en competició, que eracomarcal, i tot era molt precari, tot i queestaven en una plaça molt ben situada,que s’havia de marcar i senyalitzar abansde cada partit, i en la qual els veïns deixa-ven un lloc per fer servir de vestidor.Tenien samarretes amb el número corres-ponent, però les botes eren espardenyesde sola de goma o espart, les pilotes decuir, i els resultats molt minsos. Duranta q u ests anys, tro bar places per poderjugar era un calvari, i després de moltesvoltes varen anar a raure a un pati de laFàbrica de l’Aigua, on varen permetre feruns petits vestidors, i fins i tot posar unsllums per poder entrenar als vespres.Del 1950 al 1960 el Club ja s’havia consoli-dat i l’afició anava augmentant. L’equipformat en aquells moments ja era percompetir a bon nivell, cosa que va anar enaugment fins que varen quedar campionsde la Tercera Lliga Nacional la temporada1959-60, aconseguint l’ascens a la Segonalliga Nacional “Trofeu Gonzalo Aguirre”.Aconseguir el que llavors era una proesava impulsar el recolzament perquè tant elsmembres de junta com alguns aficionatsaportessin diners, i així forçar a les autori-

tats municipals que es comprometessin afer una pista amb les condicions que obli-gava la categoria assolida, i així el 14 d’a-gost de 1961 es va inaugurar l’actual pave-lló Municipal de l’Avinguda Tarragona. Ales temporades següents, la qualitat delsjoves jugadors de Malgrat els va portar aclubs de més volada. Així, Enric i NarcísMargall van fitxar pel Jove ntut, Joan iJoaquim Dàvila pel Pineda i Joan Porcarpel Cotonificio.De tot aquell gran equip va quedar enJosep Pera i dos o tres sèniors més, i entreells i els júniors varen continuar. Van pas-sar temporades molt difícils, arribant alfons, a Segona Categoria Provincial, i vanquedar tan desmembrats que en un cam-pionat només van aconseguir guanyar dospartits.Entre els anys 1965 al 1970, tant amb elsjúniors que van anar reforçant el sèniorcom amb els nous juvenils que varen anaracollint, es varen formar els nous equips.Amb il·lusió tornaren a fer un bon sènior ide mica en mica varen aconseguir anarpujant categories fins arribar a Primera

Categoria Catalana. En l’equip juvenil jamilitava el germà petit de la saga delsMargall, en Josep M, però va durar moltpoc, doncs amb l’edat de quinze anys ja vafitxar pel Joventut de Badalona (en el seum o m e nt els tres germans Margall va njugar junts en el primer equip de la Penya).Per altra banda, van posar en marxa uncampionat local de minibàsquet – agru-pant més de 100 nanos entre 7 i 8 anys, ies van formar equips per jugar els campio-n a ts co m a rcals que org a n i tzava laFederació. D’aquesta llavor en va anar sor-tint una nova collita juntament amb elsque ja jugaven es van anar curtint i eltemps va premiar la paciència i l’esforç,tant dels jugadors com de la junta directi-va, i van arribar unes temporades on es vadisfrutar molt. Va ser una època brillant iaixí van arribar al final de la temporada1979-80, quedant campions de PrimeraCatalana. Després de dinou anys varen tor-nar a militar a Segona Nacional durant latemporada 1979-80, en què es va quedarclassificats en quart lloc, essent l’equipmés jove del grup.

REPORTATGE

TEXT: AECAM MALGRAT (EXTRET DE “MEMÒRIA RESUMIDA DELBÀSQUET MALGRAT 1936-2001 DE GASPAR ALDEA) I FCBQ

El bàsquet a l’Alt Maresme

Sènior Femení Temporada 74-75

Bàsquet Malgrat l’any 1956


33

Inicis del bàsquet a Santa SusannaA principis dels 90, el C.B. Malgrat tenia unequip de vete rans que jugava el Ca m p i o n a tTe r r i torial en condicions prou dolentes, jaque havia de disputar els seus pa rt i ts a l’a n-tiga pista desco b e rta del Club Nàutic Te n n i sM a l g ra t. A Sa nta Su sanna, aquells mate i xosa nys, es va co n struir un polies p o rtiu pre c i ó sperò que no tenia una funcionalitat clara, jaque en el municipi no hi havia clubs es p o r-tius que el puguessin utilitza r.És així que els vete rans de Malgra t, donadala seva situació, van demanar per jugar alPavelló del Pa rc del Colomer a Sa ntaSu sanna i l’A j u nta m e nt va acce ptar ambm o l ta il·lusió, però, clar, amb una co n d i c i ó :“Heu de portar el nom del nost re poble”. Iaixí es va crear el C.B. Sa nta Su sa n n a .Els anys poste r i o rs van estar marca ts perun cre i xe m e nt signifi catiu del club. Ambuna bona gestió es p o rt i va, una molt bonad i s p o n i b i l i tat per pa rt de l’a j u nta m e nt i ung ran tre ball del Dire c tor Tècnic de l’Esco l a(en Nando Hera s), el club va pa ssar de 10 a110 jugadors en 4 anys, marca ts per una te n-sió excess i va ent re el C.B. Sa nta Su sanna i elC . B. Malgra t, acce ntu a nt- se quan el primerequip de Sa nta Su sanna (que va pujar deca tegoria dos anys co n se cu t i u s) va supera rla ca tegoria del primer equip de Malgra t(que aquell any havia perdut la categoria).La situació s’havia de replantejar, però...qui ho feia i com ho feia?

Com sorgeixl’AECAM?Un grup de gent va donar moltes vo l tes a lai d ea de crear un Associació Esport i va queagrupés a dife re nts clubs amb una fi n a l i ta tmolt clara i senzilla: agafar el millor deca d a scuna d’a q u estes per tal de fa c i l i tar lap ro pagació i formació del bàsq u et a l’A l tM a res m e. Així va so rtir la pa raula AECA M :A ssociació Esport i va de Clubs de l’A l tM a res m e. Després de molts anys d’esforç it re ball inca n sa b l e, tothom ha pogut co m p ro-var les millores que ha aportat la nova asso-ciació al bàsq u et dels dos pobles (Malgrat iSa nta Su sa n n a). Es creu fe r m a m e nt que lamillor manera de gest i o n a r, dirigir i co o rd i-nar un club es p o rtiu és tre ballar amb il·lusióper donar al joves i socis dels pobles i ent i-ta ts tot allò que demanen i amb una est retaco l · l a b o ració amb els clubs ve ï n s, fins al puntd ’esta b l i r, si s’escau, una relació tan est retaamb altres clubs que pràctica m e nt se’ls fai n d i fe re n c i a b l es.El juliol del 2005 es van aprovar fi n a l m e ntels esta tu ts de l’A ECAM (A sso c i a c i óE s p o rt i va de Clubs de l’Alt Mares m e), asso-ciació que, de moment, està formada perd os clubs: Club Bàsq u et Malgrat (fundat el1 936) i Club Bàsq u et Sa nta Su sanna (f u n d a tel 1995). L’A ECAM no és més que una einamolt vàlida per fo m e ntar l’es p o rt del bàs-q u et, i es va crear per tre n car la riva l i ta te nt re clubs i lluitar per uns mate i xos objec-t i u s, que són: promoció del bàsq u et ba se,a r r i bar al major nombre de nens/es poss i-b l es, crear una cu l tu ra es p o rt i va als poblesde l’Alt Mares m e, reforçar l’es p o rt femení ia ssolir la máxima ca tegoria possible en elsp r i m e rs equips (ta nt masculí com fe m e n í ) ,se n se que això tregui dedicació i esforç alse q u i ps de formació; fo m e ntar l’a fició pelb à sq u et inte nta nt que totes les activita tsarribin a tota la gent possible; i aco n se g u i rque el bàsq u et sigui eix d’unió, amistat i edu-cació ent re perso n es.

L’actualitatActualment, el president de l’entitat és Ferran Pimàs, que va entrar al càrrec fa tresanys i que valora aquesta etapa com a “molt positiva. Estem molt contents perquè vamdonar un tomb a la dinàmica del club respecte a com ens el vam trobar. L’Associacióamb el Santa Susanna ha afavorit el fantàstic funcionament del club. A més, també dis-posem de grans tècnics i la junta directiva està molt ben estructurada”.No hi ha dubte que l’AECAM és tota una realitat. La gent parla de l’associació com unasola unitat, sense perdre de vista l’origen de tot plegat. Són dos clubs i no es deixaràperdre la història de cada un d’ells. Però a la pràctica es treballa units, en una soladirecció per oferir a ambdós municipis la possibilitat de fer esport, el bàsquet, en unescondicions agradables i que ajudaran molt a la formació i educació del noi/a.Quan es va formar l’AECAM, entre els dos clubs hi havia 13 equips. Actualment ja són25. Però l’èxit de l’associació es basa en el grup humà d’entrenadors i col·laboradors.Els sèniors s’han consolidat a 1a catalana. A més, a l’última dècada s’han format juga-dors com Carles Bravo, actualment a l’Ourense de LEB 2; Valeriano Aguilar, ara al cadetdel Joventut; Berta Siñol, al Lliga Femenina 2 del Mataró; Nérea Méndez, a l’Alacant deLliga Femenina 2; i Maria Massuet, al Segle XXI.

Jordi Fiérrez(director tècnic de l’AECAM)Quins són els objectius més imme-d i a ts?Co ntinuar fo m e nta nt el bàsq u et alsmunicipis, seguir augmentant el nivellesportiu dels jugadors/es i seguir a lamàxima ca tegoria possible en elssèniors sense que això afecti al nivellde l’escola.

On veus l’A ECAM en deu anys?Un club molt més co n so l i d a t, amb moltsmés jugadors/es gaudint del bàsq u et ip ro ba b l e m e nt algun sènior a ca te g o r i ess u p e r i o rs.

Sènior Masculí l’any 1980.

L’Escola, undels grans èxitsDurant els anys 80 Malgrat tenia una deles millors Escoles de Bàsquet de la comar-ca: l’esport escolar. Totes les escoles delmunicipi tenien com a esport principal elbàsquet formant una gran quantitat d’e-quips que, sumat a la gran quantitat d’en-trenadors ben preparats que tenien (totsells voluntaris), permetia el CB Malgratformar entre un o dos equips cadets nouscada any (tant masculins com femenins).Al voltant de l’any 94 i 95 l’esport escolara l’Alt Maresme i a Malgrat va decauremolt, per exemple al col·legi Sant PereChanel i les Escoles Fonlladosa tenien, coma molt, sis o set equips, mentres que cincanys abans, entre les dues escoles tenienentre 20 i 25 equips.El CB Malgrat va trigar encara uns anys encrear Escola de Bàsquet, anys ens elsquals es va perdre gran part de la tradicióbasquetbolística que tenia Malgrat. Moltsjugadors es quedavan sense poder jugarperquè a la seva escola ja no feien esportde competició o havien de marxar a altrespobles, com per exemple Santa Susanna.És en aquests anys quan es crea el primerequip de l’Escola del C.B. Santa Susanna,que en aquell moment només tenia l’equipde veterans, un sénior i un sots-23 mascu-lí, i que posteriorment seria l’AECAM.


34

Jaume Sanmartí i AlonsoPresident CB OlesaFem amics, fem bàsquet, fem CB Olesa

Finalitzada ja la temporada 2005-2006 és moment de fer balançdels darrers nou mesos al CB Olesa, una entitat esportiva d’Olesa

Joan Ventura de SanjoséPresident AECC Mataró BàsquetBuscant i perseguint la tradició i la història del basquetbol local

El Club Associació Esportiva del Centre Catòlic de Mataró, cone-gut darrerament amb el sobrenom de Unió Esportiva Mataró,constituït des del juny de 1927, sempre ha estat i ha tingut lavoluntat d’unir gent i esforços, facilitant la integració, la compan-yonia i amistat de tots els que s’han apropat fins a nosaltres, asso-lint un arrelament dins del teixit humà de la nostra ciutat verda-derament important i, potser per això, avui en dia és l’entitat ambel major nombre d’esportistes del nostre entorn, ja que els seus 31equips més la seva Escola de Bàsquet, ens fan mereixedors d’a-quest guardó.

PUNT DE VISTA

L’opinió dels homes i dones del bàsquet català

Guardó que no ens és gens fàcil d’assumir, ja que per la nostrapròpia sobredimensió ens dificulta cada dia més la possibilitat degaudir d’uns espais i entorn degudament apropiats per desenvo-lupar el nostre treball per tal de donar cabuda a més de 400esportistes que aglutinem per la pràctica del basquetbol i queavui en dia exigeix uns mínims d’acondicionaments i conforts.

Tal vegada per aquests fets i per seguir creixent pel bé de la nos-tra joventut, s’ha començat, potser un xic tard, però més val tardque mai, a esbrinar un projecte social/esportiu que de la mà delnostre Ajuntament ens haurà de donar l’estabilitat social, a lavegada que econòmica, per assolir nous reptes esportius, quepuguin retornar el basquetbol local al lloc que per tradició i histò-ria li pertocaria.

Vull pensar i creure que encara hi som a temps, Mataró ha estatun dels grans del bàsquet nacional, tant en masculins com enfemenins, i en aquesta línia seguirem treballant per tornar a serimportants dins del context estatal, sense oblidar-nos que a diad’avui només hi ha tres clubs arreu de Catalunya que puguin gau-dir d’uns equips sèniors masculins i femenins en categories d’àm-bit nacional, que som els vigents campions d’Espanya de la cate-goria júnior femenina, en què tenim entre jugadors i jugadoresquatre seleccionats nacionals i deu més en seleccions autonòmi-ques i que una de les jugadores de la selecció nacional absoluta,amb una gran projecció, va sortir dels nostres equips de base. Enfi, tot això i la enorme il·lusió que palpes cada dia quan pots obser-var el treball dels més menuts, ens donen forces per seguirempenyent aquest enorme tren farcit de gent amb ganes d’apren-dre, de millorar, de compartir, de conviure i d’il·lusionar-se en dife-rents objectius esportius, que es realitzin o no hauran valgut lapena, perquè hauran guanyat l’estima i amistat dels qui ho hanconviscut amb ells i de retruc, convençut estic, que trobarem elsrelleus a les nostres tasques de directius que faran possible queaquesta nòria segueixin girant pel bé de futures generacions i delnostre esport, el Bàsquet.

de Montserrat amb 63 anys d’història que continua potenciant lapràctica dels nostre esport: el bàsquet.Un balanç que, al marge dels resultats esportius aconseguits pelsdiferents equips del club, és igualment positiu. I és que enguany,el CB Olesa ha aconseguit seguir el seu creixement: amb vint-i-cinc equips federats, sis d’ells de les categories seniors, més detres cents nens i nenes practicant setmanalment el básquet i unesinstal.lacions pròpies recentment renovades. Així, el vell lema del’entitat “Fem amics, fem bàsquet, fem CB Olesa” continua sentl’eix vertebrador d’un projecte que tira endavant gràcies al treballi l’esforç col.lectiu de directius, tècnics, jugadors/es i esponsors,però sobretot de tots els pares i mares que segueixen confiant enel nostre club, i en el bàsquet, com a eina tant esportiva com edu-cativa pels seus fills.Ara però, cal pensar ja en la propera temporada, per tal de poderaconseguir que de nou esdevingui tan exitosa.


basquet esport 31art · 3 congrés de minibàsquet som ja a prop de la co m m e m o ració dels 50...

Documents