UNITAT DIDCTICA 2: BSQUET

EDUCACI FSICA2N ESOCURS 2010-11

NOM ALUMNE:__________________________ GRUP:____

EDUCACI FSICA 2n ESOUNITAT DIDCTICA 2: EL BSQUET

1.- BREU HISTRIA DEL BSQUET:

El bsquet actual va nixer a Springfield a lestat de Massachuessetts (E.E.U.U), on el director de lescola cristiana (Y.M.C.A Young Men Christian Association), veia com els alumnes rebutjaven les montones classes de gimnstica sueca i perdien el gust per leducaci fsica, ja que els llargs i freds hiverns impedien la prctica dels esports a laire lliure. Al veure aix va cridar al professor deducaci fsica de lescola JAMES NAISMITH i li va demanar que invents un joc collectiu que els nens poguessin practicar en el gimns. El desembre 1891, neix el joc concebut per poder desenvolupar-lo dintre dels gimnasos i que consistia en fer passar una pilota dintre un crcol.

La histria diu que una nit va inventar els cinc principis del bsquet, que encara avui sn els ms fonamentals.

- Primer principi: La pilota ser esfrica, gran i lleugera. Es jugar amb les mans.

- Segon principi: Qualsevol jugador podr situar-se en el lloc que ms li agradi dintre del terreny de joc, i cap reglamentaci impedir que rebi la pilota en tot moment.

- Tercer principi: Est prohibit crrer amb la pilota a les mans.

- Quart principi: Els equips jugaran junts sobre el terreny de joc, per est prohibit qualsevol contacte entre els jugadors.

- Cinqu principi: La cistella estar situada en una posici enlairada, la seva disposici ser horitzontal i de dimensions redudes. Tot plegat accentua els aspectes relacionats amb lhabilitat ms que amb la fora.

El primer partit professional es jug a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional. El 1946 neix la NBA. La FIBA es funda el 1932. Els soldats nord-americans que combateren en la Primera Guerra Mundial l'exportaren a Europa l'any 1936 i va ser ja adms com a esport olmpic.A Catalunya el bsquet s'accepta que va ser introdut el 1922 pel pare Eusebi Millan, coneixedor d'aquest esport arrel de la seva estada a Cuba, en formar els primers equips infantils al collegi Escoles Pies de Sant Antoni de Barcelona, a partir dels quals, l'any 1922, es forma el primer club de bsquet catal, el Laiet BBC.

2.- CARACTERSTIQUES PRINCIPALS QUE DEFINEIXEN EL JOC.

2.1.- DIMENSIONS DEL TERRENY DE JOC

El terreny de joc ser de superfcie plana, rectangular i dura lliure dobstacles, de 28 m. de llarg i 15 m. damplada. Lalada del pavell ha dsser com a mnim de 7 m. dalada. El cercle central t un radi de 1.80 m.

Lrea del la zona de tres punts, est situada a 675 m., on el centre s la lnia perpendicular al centre de la cistella.

2.2.- LOBJECTIU DEL JOC.

El bsquet es juga entre dos equips, composats cada un de cinc jugadors. Lobjectiu de cada equip s introduir la pilota en la cistella de lequip contrari, i evitar que laltre equip obtingui possessi de pilota o de marcar cistella. La pilota la podem passar, tirar, palmejar, rodolar o botar en qualsevol direcci.

2.3.- REGLAMENTACI PRINCIPAL.

La durada s de quatre parts de 10 minuts cada una a rellotge parat, amb un descans entre el segon i el tercer quart de 10 minuts. A la NBA els quarts sn de 12 minuts. Cada equip disposa durant cada quart de la possibilitat de demanar 2 temps morts o parades de joc de un minut de duraci. En el cas d'acabar el partit en empat es jugar una prorroga de 5 minuts i aix successivament fins que guanyi un dels dos equips.

Linici del joc sefectua mitjanant un salt entre dos jugadors dequips contraris en el cercle central del camp. L'rbitre llana la pilota cap a dalt des del centre del cercle i els dos jugadors salten verticalment per intentar desviar-la, sense agafar-la, cap algun company del seu equip.

L'equip presentat al partit est format per 12 jugadors/es com a mxim. Cinc formaran el quintet inicial i els altres 7 seran els suplents. L'entrenador podr canviar als jugadors tantes vegades com desitgi aprofitant les interrupcions del joc.

Per progressar amb la pilota controlada, ha de fer-se obligatriament mitjanant bots successius.

Totes les violacions de reglament sn penalitzades amb la prdua de pilota per part de lequip infractor.Les passes: desprs d'haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar ms de dos passes, encara que tampoc se'n permet donar dos i quedar-se esttic; s'ha de deixar anar la pilota immediatament. Tamb es poden realitzar passes de sortida, que solen ser freqents en alguns jugadors, consisteix a donar un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de comenar a botar la pilota.

Els dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llenar per no tornar a botar-la. Tampoc pot saltar amb la pilota agafada amb les mans i tornar a caure amb la pilota agafada sense haver-la passat ni llenat.

Treure de banda o fons: s'ha de treure abans de 5 segons; si no, la pilota passar a possessi de l'equip defensor en el mateix punt en el qual es comet la infracci.Els contactes antireglamentaris entre adversaris es penalitzen amb falta personal (quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge), en el transcurs del partit sen poden fer un mxim de 5, en aquest cas el jugador s expulsat.

La falta antiesportiva consisteix a posar en perill el fsic de l'adversari i la falta tcnica s quan un jugador o un membre de la banqueta t un comportament impropi en un partit de bsquet.

La falta desqualificant s una falta personal o tcnica que comporta l'expulsi del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet; dues faltes antiesportives tamb equivalen a una falta desqualificant.

Bonus: si un equip comet cinc faltes defensives en un perode, a partir d'aquest moment totes les faltes personals defensives durant aquest perode seran castigades amb dos tirs de de la lnia de tirs lliures de la zona de l'equip infractor (situada a 4'60 m de la cistella i a 5'30 a la NBA). Cada tir lliure aconseguit val un punt. Tamb s'efectuaran dos tirs lliures sempre que un jugador rep una falta mentre es troba en acci de tir i desprs de les faltes tcniques, antiesportives i desqualificants. Quan el jugador rep una falta durant una jugada en la qual assoleix encistellar, es dna per vlida la cistella i se li concedeix un tir lliure. Quan el jugador rep una falta en intentar llanar des de la zona de 3 punts, se li concediran tres tirs lliures.

Peus: la pilota no pot tocar els peus, si ho fa la possessi de la pilota passa a ser de l'equip contrari.

Regla dels 24 segons: cada equip disposa per fer cistella de 24 segons, si no ha tirat a cistella abans daquest temps perd la pilota.

Regla dels 8 segons: quan un equip est en possessi de la pilota en el camp propi, ha de passar obligatriament a jugar-lo en camp contrari en el temps mxim de 8 segons.

Regla dels 5 segons: el temps mxim per treure de banda, o tenir la possessi de la pilota sense botar, estant estretament marcat.

Regla dels 3 segons: cap jugador de lequip que ataca pot estar ms de 3 segons consecutius a la zona restringida contrria, mentre el seu equip tingui control de la pilota.

Regla del camp enrere: quan un equip t control de la pilota en la pista del camp de lequip contrari, no pot tornar-lo a la pista prpia.

3.- CARACTERSTIQUES TCNIQUES.

3.1.- LA POSICI BSICA.

Es una posici per estar cmode al camp, en atac ens serveix per estar sempre alerta per poder rebre la pilota i en defensa una posici rpida i cmode per poder seguir a latacant, variant la posici en funci de les accions que realitzi.

PEUS: Separats a una distncia aproximada a la de les espatlles.TALONS: Lleugerament aixecats.CAMES: Semi flexionades. El pes del cos repartit igualment sobre els 2 peus.MALUCS: El centre de gravetat baix. Posici cmode.TRONC: Lleugerament inclinat cap endavant.BRAOS: Parallels a les cuixes, per entrar en moviment en qualsevol moment.

3.2.- LA SUBJECCI DE LA PILOTA:s bsica per poder desenvolupar els altres fonaments del bsquet correctament: passar, botar, llanar...La pilota sagafa amb els dits.MANS: Que el palmell de la m quedi buit. En forma dembut.DITS: Oberts per tenir ms superfcie de contacte. Els dits sn els que determinaran la direcci de la pilota.Hi ha dues formes dagafar la pilota:A.- Simtrica, on els dits grossos de les mans es miren.B.- Forma de T, posant una m en front i laltre lateral (per fer el llanament).

3.3.- EL PEU DE PIVOT.

s la possibilitat que t un jugador de desplaar un peu en diverses direccions, mantenint laltre peu (que anomenarem peu de pivot) en contacte al terra.El peu de pivot s leix de gir, concretament, la punta del peu s el suport principal.Si faig parada dun temps, puc escollir el peu de pivot.Si faig parada de dos temps, el peu pivot ha de ser el ms endarrerit. En moviments naturals, sempre ser el peu que primer recolzo al terra.Un cop he escollit el peu pivot no el puc canviar.

3.4.- EL BOT.

El bot s lelement tcnic que ens permet desplaar-nos per la pista amb la pilota. El bot determina el joc. Originriament en el bsquet no existia el bot, per es van trobar que hi havia poques possibilitats de desplaament i es va introduir com a tal.El bot ha dsser enrgic (fort i rpid) perqu la pilota estigui el menor temps possible sense contacte amb la m.La pilota no ha de sobrepassar la cintura del jugador.El moviment prov del colze i amb el canell lacompanyen en lascens i en el descens.El bot es fa amb els dits i no amb el palmell de la m. La m no pica la pilota.La m ha de contactar amb la pilota per lhemisferi superior (nord), depenent de la direcci que se li vulgui donar (sin, dobles).Es bota amb la m ms allunyada del defensor per protegir la pilota.NO ES MIRA LA PILOTA.

Tenim dos tipus de bot:

BOT DE PROTECCI: s el tipus de bot que sutilitza quan tenim un defensor aprop i en joc esttic.BOT DE VELOCITAT O DAVAN: Sutilitza per avanar rpidament quan no tenim cap defensor a prop. Ex: El contraatac.

3.5.- LA PASSADA.

La passada s lelement que configura el bsquet com a joc collectiu, ja que aquest s el que interrelaciona els components de lequip. Aquest s fonamental per desenvolupar un joc ric i creatiu. A ms de ser el mtode ms rpid per avanar cap al nostre objectiu.

Lelecci dun tipus de passada o un altre depen de:

- La meva posici.- De la posici del company que ha de rebre.- Dels possibles opositors.- La distncia que ens separi.- A ms s necessari una precisi en la trajectria aria de la pilota.

Com podem veure sempre que parlem de passada, fem referncia al que executa la passada i el receptor el que t possibilitat de rebre la pilota (passada/recepci).

La passada t unes caracterstiques concretes:

- Ha de ser segura.- Ha de ser tensa i forta (per no violenta).- Totes les passades sn controlades amb les puntes dels dits. Mai controlar-la amb els palmells.- Lacci dels canells s essencial.

Si parlem de la RECEPCI de la passada, hem de dir que s la predisposici que t latacant sense pilota a rebre-la. s molt important el concepte danticipaci: no sha desperar mai la pilota, lhem danar a buscar.

De passades nhi ha de diferents TIPUS, seguidament les anomenem:

- Passada de PIT: Es realitza amb dues mans, des del pit faig una extensi total de braos i canell. Els tous dels dits empenyen la pilota durant el moviment dextensi.- Passada PICADA: s la mateixa tcnica que la passada de pit, quedant els braos orientats cap el punt on botar la pilota.- Passada de PIVOT (per sobre el cap): La pilota est agafada amb les dues mans, els colzes en un pla avanat respecte la pilota, per facilitar la impulsi de la passada.- Passada de BEISBOL: Es puja la pilota amb dues mans per sobre el cap. El peu contrari al bra executor est avanat, quedant el pes del cos a la cama endarrerida. Desprs les dues mans avancen juntes fins el pla frontal. En aquest moment la m de protecci deixa dacompanyar la pilota i sestn el bra executor i la cama del mateix cant.

3.6.- EL LLANAMENT :

Consisteix en tirar la pilota a cistella. s el fonament en que culminen tots els altres (passades, bot, penetracions...tots sn mitjans per buscar un fi). s lobjectiu final de latac en bsquet, fer cistella.

Anem a definir les CARCTERSTIQUES de les passades:

- Suau: La velocitat de la pilota a laire no ha de ser molt gran.- Efecte: La pilota al tirar-la dna voltes cap endarrere. Aqu s molt important lexecuci del llanament amb els dits i el cop de canell final (la m ha de quedar penjant).- Alada: La trajectria de la pilota ha de ser una parbola dalada mitja, de manera que langle de caiguda sigui suficient perqu la pilota entri al crcol. Si la parbola s baixa, langle de caiguda s petit i la pilota no entra. Si la parbola s molt alta perdem precisi. Langle ideal de sortida s de 45.El llanament s un encadenament dextensi de cames, colzes i dits.

Com hem dagafar la pilota?

- M dreta (dominant): La pilota descansa sobre els dits i est collocada a davant, dalt i a la dreta del cap. Pilota, colze i espatlla en un mateix pla. Canell en hiperextensi i el colze flexionat a 90.- M esquerra (no dominant : Subjecte la pilota pel cant esquerra. El contacte s amb els dits, que miren cap dalt. Per sota la pilota hem de veure la cistella.Quants tipus de llanament hi ha?

Podem parlar de fins a 10 tipus de llanaments, per els que sn ms adients per practicar a la iniciaci sn:

- ENTRADA A CISTELLA: Aquest tipus de llanament lutilitzarem quan portem una cursa (velocitat) prvia al llanament (penetraci, contraatac...).Sefectua el ms aprop possible al crcol. La cama exterior s la primera que es recolza. El llanament sefectua amb la m ms allunyada del defensor.

- TIR LLIURE (ESTTIC): s un tir esttic que sutilitza pel llanament de personals. Els peus orientats cap al crcol. Cames lleugerament flexionades, armat del bra fet. Extensi simultnia dels genolls i el bra executor. La m esquerra acompanya la pilota durant tot el moviment, deixant la pilota en el moment anterior al llanament. La m dreta fa el llanament, el canell i els dits queden penjant determinant la direcci de la pilota.

- TIR EN SUSPENSI (SALT): Es realitza quan un jugador tira a cistella amb un salt. El punt ms important, no s lalada daquest salt sin la seva velocitat. Cal tenir uns nivells de fora elevats per poder realitzar de manera correcte aquest llanament.

3.7.- LES CARACTERSTIQUES DELS JUGADORS EN LES SEVES POSICIONS.

1-BASE: s l'encarregat de dirigir el partit (les jugades, les posicions, els moviments, etc). Est situat davant de la lnia de 6'75, i des d'ella maneja tot el joc.

2-ESCORTA: Sn els tiradors, solen ser ms alt que el base i tamb s qui ms passades ha de rebre. Solen ser un jugador de contacte amb altres jugadors, ja que juga per fora de la lnia de 6'75m.

3-ALERS: Tamb sn els tiradors, per aquest tamb poden jugar per dins. Aquests solen ser ms alts i forts que l'escorta.

4-ALER-PIVOT: Normalment sn una mica ms baixets que els pivots. En diferncia del pivot, aquests poden jugar per l'exterior.

5-PIVOT: Sn els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la lnia de tir. Estan situats un a cada costat de l'ampolla, gaireb sota la cistella.

3.8.- GESTIONS TCNIQUES BSIQUES.

LA DEFENSA:POSICI BSICA: Ja explicada en un apartat anterior.

ANTICIPACI: Es un moviment que es basa en interceptar la passada que un jugador contrari ha fet, per tal de sortir rpidament al contraatac, o sortir des de darrera, d'una forma ordenada.

SISTEMES DEFENSIUS:DEFENSA INDIVIDUAL: En una defensa individual, cada jugador defensa a un atacant, hi ha d'estar en tot moment amb ell per evitar que li passin la pilota o b pugui fer alguna jugada. Noms el pot deixar quan li pren la pilota i els papers s'intercanvien.

DEFENSA EN ZONA: Cada jugador/a, t un tros del camp per a defensar, i ha d'evitar que entrin o passin els contraris. s una de les defenses ms bones que hi ha, perqu hi collaboren ms d'un jugador i costa ms que un contrari penetri en el camp contrari. Hi ha molts tipus de defensa en zona:2-1-2: Un sistema fora ofensiu, amb dos jugadors avanats.

2-3: Sistema mig defensiu, deixant 3 homes a sota i amb 2 mig avanats.

1-2-2: Un sistema molt defensiu, noms deixant un jugador davant i 4 darrera.

3-2: Sistema clarament ofensiu, perqu posa 3 jugadors davant i 2 darrera.

1-3-1: Sistema neutra, amb un home avanat i un endarrerit.

DEFENSA MIXTA: Tracta que un jugador fa noms defensa individual i els altres jugadors fan defensa en zona en forma de quadrat. La intenci que t s dificultar la recepci de la pilota al jugador marcat individualment.