barroc

L'ART BARROC

El barroc és el moviment artístic que va tenir lloc al

llarg dels segles XVII i XVIII, i que va trencar amb el

classicisme renaixentista amb l'aportació de

solucions contradictòries i unitàries a la vegada, fruit

de l'esperit de l'època.

Cal situar aquest art en un període històric i polític

marcat per la dialèctica entre la reforma protestant i

la Contrareforma catòlica, i entre l'absolutisme

monàrquic i les primeres formes de parlamentarisme

protestant.

El moviment va caracteritzar-se per una tendència

espectacular cap al decorativisme, la fantasia i

l'abandonament de les regles de l'estètica clàssica.

En realitat el barroc va proposar una doble tendència:

● Gust per la realitat i la quotidianitat, que es va

traduir en els països de religió catòlica en un desig

d'aproximació als grans temes religiosos i, en els

protestants, en un interès pels aspectes de la

realitat quotidiana.● Monumentalitat i exageració, com expressió i

instrument propagandístic de la monarquia i de

l'Església.

L'ARQUITECTURA

● Itàlia●França●Espanya

Arquitectura

ITÀLIA

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

● Els edificis més significatius són les esglésies i els palaus,

però també els edificis públics com ara fonts i escalinates.

● Predomini de la línia corba i el moviment còncau-convex.

● Plantes centralitzades i espais fluids, de caràcter

escenogràfic i teatral.

Arquitectura

ITÀLIA

OBRES REPRESENTATIVES:

● Església de San Carlino alle Quattro Fontane (Roma),

Francesco Borromini (1599-1667)

● Església de Sant'Andrea al Quirinale (Roma), Gian

Lorenzo Bernini (1598-1680)

● Plaça de Sant Pere (Roma), Gian Lorenzo Bernini

Arquitectura

Església de San Carlino alle Quattro Fontane (Roma),

Borromini

Arquitectura

Detalls de l'Església de San Carlino alle Quattro Fontane

(Roma), Borromini

Arquitectura

Església de Sant'Andrea al Quirinale (Roma),

Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)

Arquitectura

Detalls de l'Església de Sant'Andrea al Quirinale (Roma),

Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)

Arquitectura

FRANÇA


● Arquitectura de caràcter sobri i equilibrat, que rebutja la

ruptura amb les formes clàssiques.

● El rigor dels exteriors contrasta amb la sumptuositat dels

interiors.

Arquitectura

FRANÇA


● Els Invàlids (París), Liberal Bruant (1637-1697) i Jules

Hardouin-Mansart (1646-1708)

● Palau de Versalles, Jules Hardouin-Mansart

Arquitectura

Els Invàlids (París)

Liberal Bruant (1637-1697) i Jules Hardouin-Mansart (1646-1708)

Arquitectura

Palau de Versalles

Jules Hardouin-Mansart

Arquitectura

Interiors del Palau de Versalles

Arquitectura

Exteriors del Palau de Versalles

Arquitectura

ESPANYA


● Després d'un primer període dominat per la influència

herreriana, a la segona meitat del segle va sorgir un estil

decoratiu, de gran riquesa ornamental, que culmina en

l'estil dels Churriguera.

Arquitectura

ESPANYA


● Plaza Mayor (Madrid), Juan Gómez de Mora (1586-1648)

● Torre del Reloj (Santiago de Compostel·la), Domingo de

Andrade (1639-1712)

● Façana del Sagrari (Mèxic D.F.), Lorenzo Rodríguez

(1755-1786)

Arquitectura

Plaza Mayor (Madrid)

Juan Gómez de Mora (1586-1648)

Arquitectura

Torre del Reloj (Santiago de Compostel·la)

Arquitectura

Façana del Sagrari (Mèxic D.F.)

Lorenzo Rodríguez (1755-1786)

ESCULTURA

● Itàlia●França●Espanya

Escultura

ITÀLIA


● Tal com passa amb l'arquitectura, també es distancia de la

claredat i equilibri renaixentistes i s'interessa pel

dramatisme i el moviment a fi de commoure l'espectador.

● Pensada per ser contemplada dins d'un espai i en relació

amb l'espectador.

Escultura

ITÀLIA


● L'èxtasi de Santa Teresa, Gian Lorenzo Bernini (1598-

1680)

● Tomba d'Urbà VIII, Gian Lorenzo Bernini

Escultura

L'èxtasi de Santa Teresa, Bernini

Escultura

FRANÇA


● Manté una certa distància amb la tendència barroca

italiana, pren com a model l'escultura de l'antiguitat

clàssica.


● Apol·lo i les nimfes de Tetis, François Girardon (1628-

1715)

Escultura

Apol·lo i les nimfes de Tetis

François Girardon (1628-1715)

François Girardon

L'Hiver

Versailles, Jardin du chateau

Estàtua eqüestre de Louis XIV

1692

François Girardon

Escultura

ESPANYA


● Producció d'una estatuària en fusta policroma notable,

amb retaules i imatges de vestit, d'un gran realisme.

Destaquen l'escola castellana i l'andalusa (d'una serenitat

més serena).


● Crist i jaient, Gregorio Fernández (1576-1636)

● Magdalena, Pedro de Mena (1628-1688)

Escultura

Gregorio Fernández (1576-1636)

Escultura

Magdalena, Pedro de Mena (1628-1688)

LA PINTURA

● Itàlia●Espanya●Flandes●Holanda

Pintura

ITÀLIA


● Com a resposta a l'artificiositat manierista, sorgeix una

pintura naturalista, capaç d'apropar la religió al fidel, i

caracteritzada pel magnífic tractament de la llum.

● Altres pintors es van inclinar per un naturalisme més

idealitzat.

Pintura

ITÀLIA


● El martiri de Sant Pau, Caravaggio (1571-1610)

● La fugida a Egipte, Annibale Carracci (1560-1609)

Pintura

La fugida a Egipte, Annibale Carracci (1560-1609)

Pintura

San Mateo y el ángel,

Guido Reni

Atlanta e Hipómenes,

Guido Reni

Caravaggio

Pintura

ESPANYA


● Moment de gran esplendor per a la pintura espanyola, que

va cultivar una temàtica bàsicament religiosa i força

realista.


● El quadre de les llances, Diego Velázquez (1599-1660)

● Natura morta, de Francisco Zurbarán (1598-1664)

Velázquez

Las Meninas (1656-57)

Autoretrat

(1638-1640)

Velázquez

El quadre de les llances o

La rendició de Breda (1635)

Vista del jardí de vil·la

Médici

Velázquez - Pintura mitològica

La forja de vulcà (1630)

El triomf de Bacus “Los

borrachos”

Velázquez

La venus del mirall (1640)

Les filadores

Velázquez – Obra religiosa

Crist Crucificat (1632) Innocenci X (1650)

Velázquez - Retrats

El bufó anomenat

don Juan d'Àustria (1645)

Juan Calabazas, Calabacillas

(1639)

Velázquez – Retrats de la Cort

Felipe IV

Velázquez

El cavaller de la mà al pit

Velázquez

Compte-Duc d'Olivares

Príncep Baltasar Carles a cavall

Velázquez – Primeres obres

L'Adoració dels Reis Mags

Vella fregint ous

Zurbarán

Defensa de Cadiz

Zurbarán

Bodegó (natura morta)

Valdés Leal

Pintura

FLANDES


● Art exuberant i sensual que va trobar la millor expressió en

l'obra colorista i dinàmica de Rubens.


● El judici final, Peter Paul Rubens (1577-1640)

Rubens - Retrats

Rubens – Obres religioses

Tríptic de l'aixecament, 1610 catedral d'Ambers

Tríptic del descens, 1612 catedral d'Ambers

Rubens – Obres religioses

L'adoració dels Mags

Rubens – Pintura mitològica

El judici de Paris


El rapte d'Europa


El rapte de les filles de Leucíp Les tres gracies

Pintura

HOLANDA


● Pintura realista, interessada per la temàtica de gènere i

costumista, així com també pel paisatge i el retrat.


● La carta d'amor, Johanes Vermeer de Delfl (1632-1675)

● La ronda nocturna, Rembrandt (1606-1669)

Rembrandt

La novia jueva, 1666Bou destripat, 1655

Rembrandt - Autoretrats

1629 1634 1640

1659 1669

Rembrandt – Pintura religiosa

Adoració dels pastors (1646) El fill pròdig, 1669


El sopar d'Emaus. 1628 El sopar d'Emaus. 1648


Sant Mateu i l'àngel

Rembrandt – Retrats

Retrat de Nicolaes Ruts

(1631)

Autoretrat amb Saskia

(1635)

Retrat de Saskia

(1634)

Rembrandt – Retrats

Retrat de dama amb banu de

plumes d'astruç (c.1660)L'home de l'elm d'or (c.1650)

Rembrandt – Retrats coorporatius

La ronda nocturna (1642)

Rembrandt – Retrats coorporatius

La lliçó d'anatomia del Doctor Tulp (1632)

Johanes Vermeer de Delfl

El pintor al seu tallerLa lletera

Johanes Vermeer de Delfl

La jove de la Perla Retrat i actriu (Scarlett Johansson) de la pel·lícula...

Pintura Holandesa - Bodegons

Pintura Holandesa - Paisatges

Al llarg del segle XVII i part del XVIII va tenir lloc

l'estil barroc que, trencant amb el classicisme

renaixentista, proposava una doble tendència

basada, d'una banda en el gust per la realitat i la

quotidianitat i, de l'altra, en la monumentalitat i

l'exageració.

Resum

La Roma papal va passar a ocupar la capitalitat

artística, que fins aleshores s'havia centrat a

Florència i Venècia.

Posteriorment, sorgeixen altres centres creatius

importants, com Flandes, Holanda, França i

Espanya, amb personalitats molt fortes, i, en funció

de cada cas, vinculats a la Reforma protestant, a la

monarquia, a l'Església catòlica i al poder burgès

creixent.

Resum

barroc

Documents