barcelona en xifres 2011

CREATE INVEST WORK LEARN RESEARCHNETWORK GROW GLOBAL SMILE / DO IT IN BARCELONA

BARCELONA ENXIFRES 2011

Índex Resum executiu .............................................................04

01. Una de les principals àrees metropolitanes d’Europa .........................................................................08

02. Motor econòmic amb estructura diversificada ........10

03. Capital humà qualificat ...............................................12

04. Ciutat del coneixement i la creativitat ......................14

05. Oferta immobiliària competitiva per als negocis .....17

06. Una economia oberta al món .......................................18

07. Referent turístic i ciutat de fires i congressos .........21

08. Comerç ............................................................................23

09. Qualitat de vida .............................................................23

10. Posicionament internacional de Barcelona ..............26

Desembre 2011Edició: Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació. Ajuntament de BarcelonaBarcelona, primera destinació de creuers entre els ports mediterranis

Barcelona en xifres 2011 54

Barcelona té una activitat empresarial dinàmica i flexible

•Barcelona és seu de 453.485 empreses, és a dir, el 14% del total d’Espanya. Es tracta majoritàriament de pimes (98%), caracteritzades per una major flexibilitat i capacitat d’adaptació en entorns complexos.

•La taxa d’activitat emprenedora (5,5%) és similar a la de paï-sos amb tradició de negocis com Finlàndia i França, i supera la de països com Suïssa i Suècia, així com les mitjanes de la Unió Europea (5,4%), espanyola (4,3%) i catalana (5%). L’any 2010 a Barcelona es van crear 6.094 societats mercantils —xifra que suposa una ràtio de 3,8 empreses creades per 1.000 habitants— i la província ha assolit un quocient de 8,3 societats creades per cadascuna de les dissoltes, encapça-lant el rànquing de les grans àrees urbanes de l’Estat en aquest àmbit. El primer semestre de 2011 s’han creat un 4% més d’empreses que el mateix període de 2010.

•Després de deu anys de desenvolupament del projecte, a la zona del 22@Barcelona s’ubiquen 7.064 empreses i uns 4.400 autònoms, amb un total de 90.000 ocupats. Des de l’any 2000 s’hi han ubicat unes 4.500 empreses noves i 56.000 treballadors, una mitjana de 545 noves empreses instal·lades per any. De les 4.500 empreses, un 47,3% són de nova creació i la resta, trasllats, i un 30% pertanyen a activitats intensives en coneixement i tecnologia.

•A Barcelona ciutat el temps necessari per a la constitució d’una nova empresa és de 48 hores.

•La Comissió Europea ha atorgat el Gran Premi del Jurat dels European Enterprise Awards 2011 al projecte «La transformació del paisatge empresarial de Barcelona» de Barcelona Activa.

El mercat laboral de Barcelona disposa de massa crítica i capital humà qualificat

•La ciutat té gairebé un milió de llocs de treball i el seu entorn metropolità prop de 2,3 milions. Les taxes d’activitat (81,3%) i d’ocupació (69,7%) de Barcelona són superiors a les mitjanes catalana, espanyola i europea.

•Barcelona compta avui amb un dels mercats laborals amb major massa crítica d’Europa en els sectors d’alt valor afegit: Catalunya es manté entre les cinc regions europees amb major nombre d’ocupats en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta i en ciència i tecnologia, mentre que assoleix el setè lloc en el cas dels serveis intensius en coneixement i alta tecno-logia i se situa entre les sis primeres regions europees amb més ocupació en la indústria creativa i cultural.

•Catalunya disposa de 12 universitats, que apleguen gairebé 234.000 estudiants i l’àrea metropolitana de Barcelona con-centra el 83,9% dels matriculats en les seves 8 universitats tant públiques com privades. En aquestes s’imparteixen 426 màsters oficials amb 15.705 alumnes matriculats i també s’hi compten 9.508 alumnes de doctorat.

•L’any 2010 el percentatge de treballadors amb estudis universitaris és del 36,9% a Catalunya, valor superior al de la Unió Europea (30,7%) i lleugerament inferior al de la mitjana espanyola (37,8%).

•Dues escoles de negocis barcelonines —IESE i ESADE— es troben entre les deu primeres d’Europa –en el lloc 4t i 7è– i ocupen el lloc 9è i 21è en el rànquing mundial 2011 d’MBA del Financial Times. Així mateix, el rànquing 2011 d’MBA a temps complet de l’Economist Intelligence Unit atorga a l’IESE la segona posició europea i la desena plaça en el rànquing mundial, mentre que ESADE ocupa els llocs 5è i 17è respectivament.

Barcelona lidera l’avenç d’Espanya cap a l’economia del coneixement

•Un 30% de les empreses i un 48,4% dels assalariats de la ciutat treballen en sectors de coneixement alt.

•La província de Barcelona genera el 14% de les sol·licituds de patents i el 18% de les de models d’utilitat d’Espanya.

•Catalunya concentra el 21,6% de les empreses innovadores d’Espanya i el 22,5% de la despesa total de l’Estat en activi-tats innovadores.

•L’impuls de la recerca a Catalunya en els darrers anys situa el percentatge de la despesa en R+D en l’1,6% del PIB l’any 2010, i el personal dedicat a la recerca i el desenvolupament se situa en 46.335 treballadors.

•L’àrea de Barcelona concentra 211 parcs tecnològics i centres tecnològics i de recerca l’any 2011, entre els quals hi ha 6 instal·lacions científiques i tècniques de referència internacional.

•L’estratègia d’impuls a la recerca en la darrera dècada ha estat reconeguda per la revista Nature, que situa Barcelona com la millor ciutat d’Espanya, la número 22 d’Europa i la número 54 del món per fer ciència d’excel·lència, després de guanyar 11 posicions en el rànquing mundial entre 2000 i 2008. D’altra banda, Barcelona es consolida el 2010 com la sisena ciutat d’Europa en producció científica i assoleix la divuitena posició en el rànquing mundial.

•L’àrea de Barcelona compta amb tres universitats –Universi-tat Pompeu Fabra (UPF), Universitat de Barcelona (UB) i Univer-sitat Autònoma de Barcelona (UAB)– entre les 225 primeres del món segons el Times Higher Education University Ranking,

ResumexecutiuBarcelona, nucli central d’una megaregió amb 25 milions d’habitants

•Barcelona, capital de Catalunya, compta amb més d’1.600.000 habitants, i és el nucli central d’una regió metropolitana que s’apropa als 5.000.000 d’habitants, que representen el 66,7% i l’11% de la població catalana i espanyola, respectivament.

•El desenvolupament actual de les regions metropolitanes desborda el seu àmbit geogràfic i crea la megaregió1 o aglome-ració policèntrica de ciutats com a unitat natural d’influència econòmica en una àrea geogràfica. Al sud d’Europa destaca la formada pel corredor Barcelona-Lió, que engloba 25 milions d’habitants i una producció de gairebé 1 bilió d’euros, que la situa com la número 16 i 11 del món, respectivament.

•En relació a altres aglomeracions metropolitanes consolidades i emergents del món, el volum de població de la regió metropo-litana de Barcelona és aproximadament la quarta part del de les grans metròpolis d’el Caire, Mèxic o Nova York, mentre que és superior al de les àrees de Berlín, Mont-real o Dubai.

•L’esperit cosmopolita, divers i intercultural de Barcelona es posa de manifest en el fet que prop del 18% dels residents a la ciutat són estrangers.

Barcelona és un motor econòmic dinàmic amb estructura diversificada i reconeixement internacional

•Barcelona segueix mantenint un bon posicionament a nivell internacional, a més de comptar amb una marca de ciutat reco-neguda. Així, Barcelona es posiciona el 2011 entre les sis mi-llors ciutats europees per als negocis segons l’European Cities Monitor de Cushman & Wakefield, de manera que durant tota la dècada 2001-2011 s’ha mantingut entre els primers llocs. A més, manté la primera posició com a ciutat amb més qualitat de vida per als treballadors, i destaca com la segona ciutat europea que millor es promou com a centre de negocis i la tercera més coneguda pels executius europeus. La ciutat també se situa en llocs preferents d’altres rànquings de reconegut prestigi com l’FDi Magazine —revista de Financial Times —, que posiciona Barcelona en el cinquè lloc de ciutats i regions europees de fu-tur 2010/11, o l’informe Scorecard on Prosperity 2010 elaborat pel Toronto Board of Trade, que la situa en la tercera posició com a ciutat més pròspera del món i en primer lloc respecte a l’atractivitat en l’àmbit laboral.

•L’informe Cities for Citizens d’Ernst & Young (2011) situa Barcelona com la ciutat més admirada pel seu model de desenvolupament urbà a partir d’una enquesta efectuada entre alcaldes i líders locals de 70 ciutats del món. Segons l’informe, Barcelona ha aconseguit trobar un equilibri entre el desenvolupament econòmic —l’atractiu que ofereix a empre-ses i emprenedors de tot el món— i la qualitat de vida que brinda als seus habitants.

•D’altra banda, Barcelona ha estat escollida per GSMA, l’associació que organitza el Mobile World Congress, com la capital mundial de la tecnologia mòbil des del 2012 i fins al 2018 superant les candidatures de París, Milà i Munic. L’elecció com a Mobile World Capital suposa una extensió del congrés habitual i inclou convertir-se en la capital mundial del mòbil amb un programa tecnològic, cultural, acadèmic i indus-trial permanent durant tot l’any a Barcelona. D’aquesta manera es reforça la projecció internacional de la ciutat, amb un impacte molt rellevant sobre el turisme de negocis i l’atracció d’empreses i professionals del camp tecnològic.

•El producte interior brut (PIB) de la ciutat de Barcelona l’any 2008 va assolir els 64.521,3 milions d’euros, amb un PIB per habitant de 39,9 milers d’euros. En la distribució del valor afe-git brut per sectors destaca el pes dels serveis a les empreses i immobiliaris que representa més de la quarta part del total (25,6%), seguit dels serveis col·lectius (21,6%), la indústria (11,2%), el comerç i les reparacions (10,9%), i el transport (9,6%). D’altra banda, Barcelona és l’àrea metropolitana amb major índex de diversitat de l’estructura productiva d’Espanya.

•Barcelona manté un important sector industrial que ocupa el 8,9% dels assalariats i la seva regió metropolitana concentra més de la meitat de l’ocupació industrial de Catalunya (65,4%), on destaquen els clústers de l’automòbil —un dels principals productors d’Europa—, el farmacèutic i químic, els productes alimentaris, els materials i equips elèctrics, el del paper i arts gràfiques i el de tractament de residus.

•La ciutat promou el desenvolupament de sectors estratègics amb valor afegit com són els media, les tecnologies de la informació (TIC), el sector bio i tecnologies mèdiques, l’energia, el disseny, l’aeroespacial i la mobilitat. També aposta per la investigació en la branca de la indústria alimentària i el desen-volupament del vehicle elèctric.

•L’any 2010 Catalunya va generar un PIB de 209.727 milions d’euros, la qual cosa representa el 20% del total espanyol. El PIB per càpita del Principat supera en un 19% el de la Unió Europea.

1 R. FLORIDA (2007), The Rise of the Mega-region; The Martin Prosperity Institute at The Joseph L. Rotman School of Management, University of Toronto.


i la UB i la UAB també es troben entre les 200 primeres en el QS Top University Ranking de l’any 2011.

•Les activitats creatives suposen més del 10% dels ocupats de les empreses de Barcelona, amb prop de 90.000 llocs de treball i 7.800 empreses. La ciutat de Barcelona concentra el 45% de les empreses creatives i el 52% de l’ocupació creativa de Catalunya. Val a dir que, segons la recerca urbana més recent, un major percentatge d’ocupats en indústries creatives es correlaciona de forma molt intensa amb una major producció per habitant.

•Catalunya és el motor de la investigació tecnològica mèdica i bio de l’Estat amb un 23% de les noves empreses creades en aquest sector el 2010. D’altra banda, les empreses biotecno-lògiques catalanes són el 20,5% del total estatal i suposen el 29,4% de la facturació total del sector l’any 2010.

•Barcelona se situa juntament amb Màlaga, Santander, Madrid i San Sebastián entre les “ciutats intel·ligents d’Espanya al mi-llorar la gestió de l’energia, medi ambient, mobilitat, edificació i govern mitjançant les Tecnologies de la Informació i la Comu-nicació”, segons l’estudi recent sobre Smartcities espanyoles de la consultora IDC- Analize the future. En aquest sentit, s’ha celebrat a Barcelona (29/11-2/12 del 2011) el primer congrés internacional Smart City Expo World Congress.

Barcelona disposa d’una oferta immobiliària competitiva per als negocisLa regió metropolitana de Barcelona està desenvolupant 7 mi-lions de m2 de sostre per a activitats econòmiques d’alt valor afegit, amb capacitat de generar més de 200.000 nous llocs de treball en sectors estratègics, concentrats en tres àrees d’activitat econòmica que formen el Barcelona Economic Triangle i són catalitzadores d’altres projectes al seu entorn que reuneixen les millors oportunitats de negoci i inversió basades en l’economia del coneixement:

•22@Barcelona (àrea del Besòs): l’àrea on es troba el districte de la innovació, situat al centre de Barcelona perquè s’hi instal·lin serveis avançats i activitats intensives en conei-xement vinculades a les tecnologies de la comunicació i la informació, els media, les tecnologies mèdiques, l’energia i el disseny, i el projecte Porta Europa, on s’està construint l’estació d’alta velocitat de la Sagrera.

•Parc de l’Alba (àrea del Vallès): un dels principals pols d’atracció per a sectors vinculats a la ciència, la tecnologia i la nanotecnologia, amb instal·lacions de referència com Esade-Creapolis, el Sincrotró Alba i el Parc de Recerca de la UAB.

•Delta BCN/BZ Barcelona Zona Innovació (àrea del Llobre-gat): situada en una de les principals àrees industrials i logís-tiques de l’Estat espanyol i adreçada principalment a sectors emergents com l’aeroespacial, el de la mobilitat, la salut, els media, l’alimentació i altres indústries avançades.

Barcelona té una economia oberta i connectada al mónEl territori català és seu de més de 3.400 empreses estran-geres i el 2010 va rebre un flux total de més de 4.000 milions d’€ d’inversió estrangera productiva, xifra que representa un màxim històric i més d’un terç (el 35,7%) de la realitzada a Espanya. El mateix any, les empreses catalanes van invertir a l’exterior 1.948,8 milions d’euros. El I semestre de 2011 la inversió estrangera bruta productiva a Catalunya ha estat de 1.399,2 milions d’euros, el que suposa un increment del 64,5% respecte al mateix període de l’any anterior.

L’informe de KMPG Global Cities Investment Monitor mostra que en el període 2006-2010 i el mateix any 2010 Barcelo-na és una de les deu àrees urbanes del món receptores de més projectes d’inversió estrangera. D’altra banda, Barce-lona és la sisena ciutat d’Europa més atractiva per establir-s’hi segons l’European Attractiveness Survey, 2011 d’Ernst and Young.

•Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 38.073,9 milions d’euros el 2010, cosa que suposa un creixement del 17% respecte a l’any anterior. Així mateix, el primer semestre de 2011 les vendes a l’estranger superen en un 14% les registrades el mateix període de 2010. L’àrea de Barcelona és el principal nucli exportador de l’economia espan-yola i genera la cinquena part de les vendes totals a l’exterior, dada molt superior al seu pes relatiu en PIB.

•D’altra banda, les exportacions de nivell tecnològic alt i mitjà-alt de la demarcació de Barcelona assoleixen un valor de 22.427,44 milions d’euros el 2010, que representa el 59% de les vendes totals a l’estranger, percentatge que es manté el primer semestre de 2011. La província genera per si sola pels volts de la quarta part d’aquestes exportacions a Espanya i lidera clarament el rànquing estatal.

•L’aeroport de Barcelona va ocupar l’any 2010 el desè lloc en el rànquing d’aeroports europeus en volum de passatgers amb un total de 29,3 milions (un 59%) i 34 rutes intercontinen-tals diferents. Aquest mateix any, l’aeroport de Barcelona va registrar el major increment interanual (6,5%) entre els grans aeroports europeus. El primer semestre de 2011 s’intensifica l’augment interanual en el nombre de passatgers (+20,7%).

•L’activitat portuària se situa en 42,9 milions de tones trans-portades el 2010 i registra creixements del 18,7% i el 8,2% en TEUS i en tones de mercaderies, respectivament, el primer semestre de 2011. D’altra banda, el port de Barcelona es va situar l’any 2010 en el 12è lloc entre els ports europeus en el rànquing de trànsit de contenidors.

•La inclusió del corredor ferroviari del Mediterrani en la xarxa bàsica transeuropea de transport recentment aprovada pos-sibilitarà una connexió directa dels ports mediterranis cap a Europa i suposarà augmentar la quota de mercat del port de Barcelona, amb mercaderies provinents d’Àsia.

6

•El tren d’alta velocitat (AVE) Barcelona-Madrid registra 2,6 milions de passatgers en el seu tercer any de funcionament.

Barcelona és un referent internacional en matèria de turisme i d’organització de fires i congressos

•La ciutat tanca l’any 2010 amb màxims històrics en indica-dors clau: 7.133.523 de visitants — +10,1% respecte a l’any 2009—, i més de 14 milions de pernoctacions —un 9,6% més que l’any anterior—. El primer semestre de 2011 conti-nua el creixement interanual de turistes (4,9%), pernoctacions (17,2%) i despesa amb targeta de crèdit (+19,3%). D’altra ban-da, Barcelona és la ciutat amb major taxa de creixement de visitants i la segona en taxa de creixement de despeses del turisme entre les 20 destinacions principals del món segon el Mastercard Index of Global Destination Cities del segon trimestre de 2011.

•Barcelona ocupa la segona posició en el rànquing mundial d’organització d’esdeveniments firals i congressuals i és tam-bé la tercera àrea urbana europea amb més places hoteleres per darrere de Londres i París.

•Barcelona es manté com a primera destinació de creuers entre els ports mediterranis, amb més de 2 milions de passatgers, a més d’estar en el quart lloc en el rànquing de ports base en l’àmbit mundial, segons el World’s Top 20 Cruise Homeports 2010. D’altra banda, el Port de Barcelona ha obtingut tres premis en l’edició de 2010 de la prestigiosa publicació Dream Cruise Port Destinations: el «Port amb els serveis més eficients», el «Port amb millors connexions turna-round» i la «Millor destinació port base»

•El Pla Estratègic de Turisme 2015 de la ciutat de Barce-lona estableix les bases d’un model turístic que potencia l’equilibri entre residents i visitants, així com la continuïtat i consolidació del lideratge internacional de la ciutat com a destí innovador i de referència. D’altra banda, cal destacar l’obtenció de la certificació «Biosphere Destination» a la ciu-tat de Barcelona pel seu sistema de Turisme Responsable.

La ciutat aposta per un model de comerç de qualitat, divers i de proximitat

•Amb 16.254 empreses i 146.751 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de l’estructura econòmica de Barcelona. Efectivament, malgrat l’impacte de la crisi sobre els seus nivells d’activitat i ocupació, el sector concentra el 22,7% dels centres de cotització a la Seguretat Social i el 14,2% dels assalariats de la ciutat el primer semestre de 2011.

•Els mercats municipals, amb una superfície de més de 200.000 m2 i que generen 1.000 milions d’euros d’impacte econòmic, són un dels referents del model de comerç barce-loní per la seva rellevància econòmica i social als barris de la ciutat.

Barcelona, primera ciutat d’Europa en qualitat de vida per catorzè any consecutiu

•El 2011 la ciutat torna a ocupar, per 14è any consecutiu, el primer lloc del rànquing de millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors de l’European Cities Monitor (Cushman & Wakefield). En aquesta mateixa línia, els rànquings de revistes americanes i angleses com Forbes, Askmen, Monocle’s o Time Out coincideixen a situar Barce-lona entre les millors ciutats del món per viure-hi segons els seus lectors.

•En l’àmbit de la sostenibilitat, la ciutat ha aprovat el Pla d’Energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire 2011-2020, que aposta per la millora de la intensitat energètica i la reducció d’emissions. Cal assenyalar que en el període 1999-2008 la reducció d’energia per unitat de producte ha estat de 269,44 WH/€ , el que ha suposat una disminució anual del -1,1%, superior als descensos assolits a l’Estat espanyol i d’Europa. A més, durant el mes d’octubre del 2011, Barce-lona va ser la seu del segon Global Clean Energy Forum, el punt de trobada internacional sobre el futur de les energies renovables.

•El model urbà compacte afavoreix la mobilitat sostenible, de manera que 8 de cada 10 desplaçaments interns a la ciutat es fan en transport públic, a peu o en bicicleta. D’altra ban-da, Barcelona segueix treballant per a la implementació de la mobilitat elèctrica a través de la plataforma publicoprivada LIVE (Logística per a la Implementació del Vehicle Elèctric) i el pla MOVELE. La ciutat acollirà el 2013 el simposi interna-cional sobre tecnologia i mobilitat elèctrica més important en el sector especialitzat: el World Electric Symposium and Exposition.

•En un altre àmbit, cal destacar el baix consum d’aigua per habitant que registra la ciutat de Barcelona respecte d’altres àrees urbanes del món amb un nivell de població i so-cioeconòmic semblant, causat per la forta reducció tant del consum domèstic com de l’ús industrial d’aigua potable (que ha baixat de 134 litres per habitant i dia a 110 litres per habitant) entre 2001 i 2009.

•L’oferta cultural i educativa és àmplia i de qualitat. L’any 2010, es compten 34 escoles internacionals a l’àrea de Barcelona. D’altra banda, hi ha 36 biblioteques públiques a la ciutat.

Barcelona en xifres 2011

Una de les principals àrees metropolitanes d’Europa01.

8 9

41,0%

30,0%

21,5%

7,4%0,1%

1.1. Població, superfície i climaBarcelona, nucli central d’una megaregió amb 25 milions d’habitants

DADES DE POBLACIÓ I SUPERFÍCIE

POBLACIÓ gENER 2011

(habitants)

POBLACIÓ SOBRE TOTAL ESPANyOL (%)

SUPERFÍCIE (km2)

DENSITAT (hab./km2)

Barcelona 1.615.448 3,4 102 15.807

Regió Metropolitana

5.029.181 10,7 3.242 1.551

Catalunya 7.539.618 16,0 32.108 235

Espanya 47.190.493 100,0 505.986 93

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, IDESCAT i INE

POBLACIÓ EN AgLOMERACIONS METROPOLITANES DEL MÓN

ÀREA METROPOLITANA POBLACIÓ

El Caire 19.439.541

Mèxic DF 19.239.910

Nova York 19.069.796

Sao Paulo 18.850.000

Nova Delhi 16.000.000

Buenos Aires 12.944.000

Londres 12.200.000

París 11.746.000

Barcelona 5.012.961

Berlín 4.070.991

Montreal 3.814.738

Dubai 2.262.000

Copenhaguen 1.209.627

Font: Xarxa d’oficines Consolats de Mar i Ajuntament de Barcelona

INDICADORS CLIMÀTICS DE BARCELONA, 2010

Temperatura mitjana anual 17,2 ºC

Temperatura màxima extrema 38,2 ºC

Temperatura mínima extrema 0,4 ºC

Hores de sol anuals 2.597,7

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Anuari Estadístic 2011

1.2. Demografia de Barcelona

Estructura d’edats (%)

0-14 anys 12,1

15-64 anys 67,4

65 i més 20,5

Esperança de vida (2009) 82,5 anys

Homes 79,2 anys

Dones 85,3 anys

Taxa de natalitat 8,8‰

Taxa de mortalitat 9‰

Taxa de fecunditat (2009) 36,7‰Naixements per cada 1000 donesd'entre 15 i 49 anys

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i Agència de Salut Pública de Barcelona

INDICADORS DEMOgRÀFICS DE BARCELONA, 2010

1.3. Població estrangeraCiutat cosmopolita, diversa i intercultural

PERCENTATgE D’ESTRANgERS SOBRE EL TOTAL DE LA POBLACIÓ, gener 2011

20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

1,9%

6,3%

7,6%

10,7%

12,8%

14,2%

15,9% 15,6%

17,3%18,1%

17,6% 17,3%

Nota: dades de l’1 de gener de cada any.Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

ESTRANgERS A BARCELONA PER CONTINENT D’ORIgEN, gener 2011

Amèrica

OceaniaÀfrica

Àsia

Europa

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

Pakistan 22.342

Itàlia 22.002

Equador 17.966

Xina 15.001

Bolívia 14.867

Perú 13.847

Marroc 13.659

Colòmbia 12.612

França 11.524

Argentina 8.107

Filipines 7.891

Brasil 7.178

República Dominicana 6.998

Romania 6.592

Alemanya 6.413

Índia 5.708

Regne Unit 5.387

Xile 4.843

Paraguai 4.422

Mèxic 4.227

Resta països 66.734

Total població estrangera 278.320

ESTRANgERS A BARCELONA PER PAÏSOS, gener 2011


02.


Motor econòmic amb estructura diversificada

2.1. Activitat i creixement econòmicCatalunya genera la cinquena part del PIB de l’Estat espanyol

BARCELONA i REgIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT (PIB) (1), 2008

PIB PM (milions d’euros)

PIB pm per habitant (milers d’euros) Índex Catalunya = 100

Barcelona 64.521 39,9 137,4

Regió Metropolitana de Barcelona 151.308 - -(1) PIB 2008. Base 2000. Valoració a preus de mercatFont: IDESCAT

PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT (Preus corrents) milions €

CATALUNyA ESPANyA % S/ESPANyA

2008 215.181 1.088.124 19,8

2009 207.237 1.053.914 19,7

2010 209.727 1.062.591 19,7

Font: IDESCAT i INE

PIB PER CÀPITA En paritat de poder de compra*. 2010 Índex (UE 27=100)

Catalunya 118,7

Espanya 101,2

Zona Euro 108,0

Unió Europea 100,0

*PIB harmonitzat Font: Eurostat, INE, IDESCAT i Anuari Econòmic Comarcal CatalunyaCaixa 2011

TAXES DE VARIACIÓ ANUAL DEL PIB A PREUS CONSTANTS (%)

2008 2009 2010

Barcelonès 1,1 -2,6 0,2

Regió Metropolitana 0,3 -4,4 0,2

Catalunya 0,1 -4,2 0,1

Espanya 0,9 -3,7 -0,1

Unió Europea 0,5 -4,3 1,9

Font: Eurostat, INE, IDESCAT i Anuari Econòmic Comarcal Catalunya Caixa 2011

2.2. Especialització productivaEstructura diversificada amb predomini dels serveis i importants clústers de base industrial

ESTRUCTURA PRODUCTIVA.PERCENTATgE D’ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS, II trimestre 2011

BARCELONA RMB CATALUNyA ESPANyA

Agricultura 0,0 0,1 0,3 0,4

Indústria 8,9 16,4 17,8 15,2

Construcció 4,0 5,4 6,3 7,5

Serveis 87,1 78,1 75,6 76,9

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i INSS

BARCELONA. VALOR AFEgIT BRUT (VAB) (1). 2008. PER A 11 BRANQUES D’ACTIVITAT pes s/total (%)

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 0,1

Energia, química, cautxú i metal·lúrgia 3,9

Alimentació, tèxtil, fusta, paper i edició 3,6

Maquinària, mat. elèctric i de transport 3,7

Construcció 6,2

Comerç i reparacions 10,9

Hoteleria 7,2

Transports, emmagatzematge i comunicacions 9,6

Mediació financera 7,7

Serveis a les empreses i activitats immobiliàries 25,6

Altres serveis 21,5

Total sectors 100,0

(1) VAB 2008. Base 2000. Valoració a preus bàsicsFont: IDESCAT

2.3. EmpresesTeixit empresarial amb dinàmica emprenedora i dominat per la PIME

SOCIETATS MERCANTILS

2009 2010* I semestre 2011* % S/ESPANyA

Creació a Barcelona ciutat 6.223 6.094 3.467 7,4

Creació a Barcelona província 11.438 11.381 6.770 14,4

Creació a Catalunya 14.607 14.384 8.602 18,3

Creació a Espanya 78.171 79.963 47.018 100,0

Dissolució a Barcelona província 1.163 1.336 769 7,0

Dissolució a Catalunya 2.356 2.558 1.413 13,0

Dissolució a Espanya 17.416 18.467 10.908 100,0

*Dada provisionalFont: INE. Directori Central d’Empreses (DIRCE)

EMPRESES DE BARCELONA* SEgONS EL NOMBRE D’ASSALARIATS, 2011

NOMBRE D’EMPRESES

% S/TOTAL

Sense assalariats 263.257 58,1

Amb assalariats:

D'1 a 199 assalariats 189.271 41,7

Més de 199 assalariats 957 0,2

Total empreses 453.485 100,0

* Dada provincial gener 2011Font: INE. Directori Central d’Empreses (DIRCE)

SEUS EMPRESARIALS, 2011

NOMBRE D’EMPRESES

% S/ESPANyA

Barcelona * 453.485 14,0

Catalunya 601.801 18,5

Espanya 3.250.576 100,0

*Dada provincial gener 2011Font: INE. Directori Central d’Empreses (DIRCE)

ACTIVITAT EMPRENEDORA ALS PAÏSOS EUROPEUS2010 (% sobre població 18-64 anys)

*Dada provincialFont: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2010

14,94%

7,22%

6,76%

6,42%

6,01%

5,83%

5,72%

5,52%

5,51%

5,35%

5,04%

5,04%

4,88%

4,53%

4,31%

3,17%

2,35%

Montenegro

Països Baixos

Irlanda

Regne Unit

Mitjana Europa

França

Finlàndia

Barcelona*

Grècia

Mitjana UE

Catalunya

Suïssa

Suècia

Portugal

Espanya

Alemanya

Itàlia


03.

12 13

Capital humà qualificat

3.1. Taxes d’activitat, ocupació i aturTaxes d’activitat i ocupació superior a la mitjana europea

TAXES D’ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR (%). II trimestre 2011

TAXA D'ACTIVITAT

TAXA D'OCUPACIÓ

TAXA D'ATUR

Barcelona 81,3 69,7 14,3

Catalunya 78,8 64,4 18,2

Espanya 74,9 59,1 21,0

Unió Europea 71,2 64,5 9,5

Font: Enquesta de Població Activa i Eurostat

3.2. Llocs de treball a BarcelonaProp d’1 milió de llocs de treball a la ciutat i de 2,3 milions a l’entorn metropolità

TREBALLADORS AFILIATS A LA SEgURETAT SOCIAL. II trimestre 2011

TOTAL % S/ESPANyA

Barcelona 986.064 5,68

Barcelona província 2.293.513 13,21

Catalunya 3.070.205 17,68

Espanya 17.362.369 100,0

Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i INSS

% DE TREBALLADORS AMB ESTUDIS UNIVERSITARIS* 2010

DONES TOTAL

Catalunya 41,4 36,9

Espanya 42,7 37,8

Unió Europea 33,7 30,7

* % sobre la població d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitàriaFont: Eurostat

3.3. SalarisSalaris competitius en el context internacional

NIVELL SALARIAL A CIUTATS DEL MÓN, 2011

SALARI BRUT (Nova york = 100)

CIUTAT SALARI NET (Nova york = 100)

144,1 Zuric 149,1

138,8 Ginebra 133,8

134,8 Nova York 100,4

95,5 Copenhaguen 107,8

90,6 Miami 82,5

83 Londres 97,3

81,3 Munic 77,8

80,8 Frankfurt 90,6

80 Viena 82,7

77,9 Lió 79,9

73,6 Paris 75,1

66,7 Amsterdam 63,6

58,3 Barcelona 66,6

46,8 Atenes 53,6

45,4 Roma 37,7

Font: UBS. Prices and Earnings around The Globe 2011

3.4. Formació en l’àmbit universitari

FORMACIÓ I UNIVERSITATS, 2010

Universitats catalanes/ Universitats de l’àrea metropolitana de Barcelona

12/8

Alumnes universitaris a Catalunya/ a l'àrea metropolitana de Barcelona (Curs 2009/2010)

233.538/ 188.748

Nombre de Màsters oficials ofertats per les Universitats de l'àrea de Barcelona (2010-2011)

426

Nombre d’estudiants matriculats en Màsters oficials a l’àrea de Barcelona

15.705

Alumnes de doctorat a les Universitats de l'àrea de Barcelona

9.508

Escoles estrangeres a l'àrea de Barcelona 34


3.5. Escoles de Negoci d’excel·lènciaEscoles de negocis, universitats i màsters d’excel·lència global amb projecció internacional

LES MILLORS ESCOLES DE NEgOCIS EUROPEES 2011

RÀNQUINg EUROPEU 2011

RÀNQUINg MUNDIAL 2011

ESCOLA DE NEgOCIS CIUTAT

1 1 London Business School Londres

2 4 Insead Fontainebleau

3 8 IE Business School Madrid

4 9 Iese Business School Barcelona

5 14 IMD Lausana

6 18 HEC Paris Paris

7 21 Esade Business School Barcelona

8 26 University of Cambridge: Judge Cambridge

9 27 University of Oxford: Saïd Òxford

10 28 SDA Bocconi Milà

11 29 Manchester Business School Manchester

12 32 City University: Cass Londres

13 34 Cranfield School of Management Cranfield

14 36 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam

15 37 Imperial College Business School Londres

16 41 Lancaster University Management School Lancaster

17 55 Durham Business School Durham

18 55 Vlerick Leuven Gent Management School Gant

19 58 Warwick Business School Coventry

20 61 Hult International Business School Londres

21 68 Birmingham Business School Birmingham

22 74 University of Strathclyde Business School Glasgow

23 78 University College Dublin: Smurfit Dublín

24 84 Eada Barcelona

25 88 University of Edinburgh Business School Edimburg

26 90 Bradford School of Management/TiasNimbas Business Bradford

27 94 Leeds University Business School Leeds

28 96 Politecnico di Milano School of Management Milà

29 100 EM Lyon Business School Lió

Font: Financial Times. Global MBA Ranking


1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009* 2010*

50.000

45.000

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

18.395

46.335

47.32446.520

43.037

40.867

37.86236.634

33.411

28.03426.03725.107

21.89620.023

17.773

1514

04. Ciutat del coneixement i la creativitat

4.1. Economia i societat del coneixementLa ciutat lidera l’avenç d’Espanya cap a l’economia del coneixement

EMPRESES SEgONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT, II trimestre 2011

BARCELONA % S/TOTAL CATALUNyA % S/TOTAL

Sectors industrials de nivell tecnològic alt 160 0,2 670 0,3

Sectors industrials de nivell tecnològic mitjà - alt 703 1,0 5.157 2,0

Sectors serveis intensius en coneixement 20.645 28,9 50.291 19,9

TOTAL EMPRESES CONEIXEMENT ALT 21.508 30,1 56.118 22,2

Empreses de coneixement baix 50.048 69,9 196.423 77,8

TOTAL EMPRESES A LA CIUTAT 71.556 100,0 252.541 100,0

Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

DISTRIBUCIÓ DELS ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS SEgONS LA INTENSITAT DE CONEIXEMENT, II trimestre 2011

BARCELONA % S/TOTAL CATALUNyA % S/TOTAL

Sectors industrials de nivell tecnològic alt 8.012 1,0 27.603 1,1

Sectors industrials de nivell tecnològic mitjà - alt 31.582 3,7 123.787 5,1

Sectors serveis intensius en coneixement 370.327 43,7 786.717 32,5

TOTAL ASSALARIATS CONEIXEMENT ALT 409.921 48,4 938.107 38,7

Total assalariats coneixement baix 437.128 51,6 1.483.886 61,3

TOTAL ASSALARIATS 847.049 100,0 2.421.993 100,0

Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

PENETRACIÓ DE LES TIC A LES LLARS(% S/POBLACIÓ DE 16 A 74 ANyS)

2010 2011 VARIACIÓ (%)2010-2011

Tenen ordinador a casa 75,7 79,0 3,3

Connexió a Internet a casa 72,4 75,7 3,3

Utilització habitual d'Internet 78,3 82,1 3,8

Font: Enquesta d’equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació a les llars

4.2. InvestigacióAposta qualitativa i quantitativa per a la re-cerca i la investigació, amb infraestructures científiques de referència internacional EVOLUCIÓ DE LES DESPESES EN R+D COM A PERCENTATgE DEL PIB A CATALUNyA I ESPANyA, 1996-2010

EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A R+D. CATALUNyA, 1996-2010

INSTAL·LACIONS CIENTÍFIQUES I TÈCNIQUES DE REFERÈNCIA INTERNACIONAL A BARCELONA, 2011

Barcelona Supercomputing Centre - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS)

Canal d'Investigació i Experimentació Marítima (CIEM)

Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA)

Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de Barcelona (LRB)

Sala Blanca de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM)

Sincrotró ALBA - Cells

Font: Ministeri d’Educació i Ciència, Mapa d’instal·lacions científiques i tècniques singulars

PRINCIPALS CIUTATS DEL MÓN PEL QUE FA A LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA, 2010

RÀNQUINg MUNDIAL

RÀNQUINg EUROPEU

Pequín 1

Londres 2 1

Tòquio 3 -

París 4 2

Nova York 5 -

Seül 6 -

Boston 7 -

Xangai 8 -

Moscou 9 3

Los Angeles 10 -

Madrid 11 4

Roma 12 5

Toronto 13 -

Baltimore 14 -

Filadèlfia 15 -

Xicago 16 -

Houston 17 -

Barcelona 18 6

Cambridge Massachusetts 19 -

Berlín 20 7

Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions

Font: INE

* Dades d’Espanya calculades respecte al PIB en base 2008Font: INE

Catalunya Espanya

1,05 1,061,12

1,201,27

1,35

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009* 2010*

1,8

1,6

1,4

1,2

1,0

0,8

0,6

0,810,87 0,86

0,91 0,910,99

0,80

1,35

0,900,92

1,061,03

1,06 1,041,19

1,271,33

1,421,48

1,611,68

1,63

1,39 1,39


05. Oferta immobiliària competitiva per als negocis

4.3. Innovació empresarialBarcelona i Catalunya, líders en innovació de l’empresa espanyola

INDICADORS D’INNOVACIÓ

SOL·LICITUDS DE PATENTS

SOL·LICITUDS DE MODELS D'UTILITAT

I semestre 2011

% s/Esp I semestre 2011

% s/Esp

Barcelona* 260 14,0 234 17,8

Catalunya 318 17,1 292 22,2

Espanya 1.856 100,0 1.318 100,0

* Dades provincials 2011Nota: Dades provisionals 2011 Font: Oficina Española de Patentes y Marcas

NOMBRE D'EMPRESES INNOVADORES

DESPESA EN INNOVACIÓ (milers d’€)

2010 % s/ Esp. 2010 % s/Esp.

Catalunya 5.334 21,6 3.642.187 22,5

Espanya 24.645 100,0 16.171.218 100,0

Font: INE

4.4. Sectors creatiusBarcelona concentra més de la meitat de l’ocupació en les indústries creatives de Catalunya

OCUPACIÓ EN LES INDÚSTRIES CREATIVES, 2010

BARCELONA % S/CATALUNyA

Activitats relacionades amb el patrimoni

2.424 65,7

Arquitectura i enginyeria 11.839 41,8

Arts gràfiques i impressió 3.793 20,2

Cinema, vídeo i música 3.284 59,8

Disseny i fotografia 6.257 61,4

Edició 10.421 73,3

Escriptors, arts escèniques, arts visuals i artesans

4.453 71,4

Investigació i desenvolupament creatius

8.434 58,3

Moda 2.169 14,6

Publicitat 13.130 68,5

Radio i televisió 1.360 28,6

Programari, videojocs i edició electrònica

21.244 69,1

Total indústries creatives 88.808 52,0

Font: Dades de coneixement de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, IERMB

MERCAT D’OFICINES, Juny 2011

Estoc d'oficines total 5.947.995 m2

Oferta disponible d'oficines 805.852 m2

Taxa de desocupació 13,6%

Font: On point, Jones Lang Lasalle

PREUS D’OFICINES, Juny 2011

7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

14.75-18.75€ m2/mes

7-10.25€ m2/mes

10-16.25€ m2/mes

9,50-16.50€ m2/mes

Font: On point, Jones Lang Lasalle

5.2. Barcelona Economic TriangleLa regió Metropolitana de Barcelona té tres àrees motor d’activitat econòmica que formen un gran triangle econòmic:

ÀREA MOTOR SECTORS PROJECTES SOSTRE TOTAL D’ACTIVITAT ECONÒMICA

PRINCIPALS INFRAESTRUCTURES I CENTRES DE RECERCA

Delta BCN/BZ Barcelona Zona Innovació (àrea del Llobregat)

Aerospacial, mobilitat, logística, alimentació, media

Parc Aerospacial i de la Mobilitat

Parc de negocis de Viladecans

Parc Mediterrani de la Tecnologia

BZ Barcelona Zona Innovació

245.000 m²

98.000 m²

93.300 m²

1.000.000 m²

Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai (CTAE)

Túnel del Vent

Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

22@Barcelona(àrea del Besòs)

Media, TIC, tecnologies mèdiques, energia, disseny

22@Barcelona

Campus Diagonal- Besòs

Porta Europa

3.200.000 m²

60.000 m²

446.000 m²

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

Barcelona Media – Centre d’innovació

Barcelona Digital – Centre tecnològic TIC

Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)

Projecte ITER «Fusion for Energy»

Banc de Sang i Teixits

Parc de l’Alba (àrea del Vallès)

Biotecnologia, nanotecnologia, energia, farmàcia i salut

Parc de l’Alba

Esade Creápolis

Parc de la Salut-Parc Taulí

Parc Tecnològic del Vallès

Parc de Recerca de la UAB

Parc Empresarial Can Sant Joan

1.320.000 m²

39.800 m²

93.700 m²

190.600 m²

120.000 m²

172.330 m²

Sincrotró Alba

Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica (CSIC-CNM)

Institut Català de Nanotecnologia (CIN2-ICN)

Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC-IIIA)

5.1. Oficines Més de 7 milions de m2 de sostre en el Barcelona Econòmic Triangle (BET) per a activitats econòmiques d’alt valor afegit, amb capacitat de generar 200.000 nous llocs de treball en sectors estratègics

Primera línia (Pg. Gràcia-Diagonal)

Districte de negocis (centre consolidat)

Perifèria (Sabadell, St. Cugat, Esplugues, etc.)

Noves àrees de negoci


06. Una economia oberta al món

6.1. Inversió estrangera a CatalunyaUna de les primeres regions d’Europa en recepció de projectes d’inversió estrangera

INVERSIÓ ESTRANgERA. En milions €

2009 2010 I semestre 2011

% S/ESPANyA

Catalunya 1.428,7 4.016,4 1.399,2 9,1

Espanya 12.282,1 11.235,4 15.325,9 100,0

Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)Font: Datainvex. Ministerio de Economía y Competitividad

NOMBRE D’EMPRESES ESTRANgERES ESTABLERTES A CATALUNyA, 2010

PAÍS D’ORIgEN 2010

França 620

Alemanya 615

Estats Units d’Amèrica(EUA) 364

Itàlia 345

Holanda 304

Regne Unit 243

Suïssa 186

Japó 99

Altres 631

Total 3.407

Font: Invest in Catalonia. ACC1ó

PRINCIPALS METRÓPOLIS DEL MÓN PEL QUE FA ALS PROJECTES D’INVERSIÓ ACUMULATS, 2006-2010

RÀNQUINg CIUTAT Nº PROJECTES

1 Shanghai 1.514

2 Londres 1.338

3 Paris 952

4 Hong Kong 944

5 Beijing 866

6 Moscou 653

7 Madrid 488

8 Tokyo 456

9 Mumbai 427

10 Barcelona 418Font: Global Cities Investment Monitor 2011. KPMG

6.2. Inversió de Catalunya a l’exteriorINVERSIÓ A L’EXTERIOR. En milions €

2009 2010 I semestre 2011

% S/ESPANyA

Catalunya 2.216,8 1.948,8 1.369,1 7,2

Espanya 19.556,7 28.370,6 18.997,6 100,0

Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)Font: Datainvex. Ministerio de Economía y Competitividad

PROCEDÈNCIA DE LA INVERSIÓ ESTRANgERA A CATALUNyA% sobre el total, I semestre 2011

Font: Datainvex. Ministerio de Economía y Competitividad

32,3%

21,0%

8,1%

7,9%

6,7%

4,5%

4,4%

3,2%

2,5%

2,3%

7,2%

Suïssa

Luxemburg

Alemanya

Països Baixos

Regne Unit

Bermudes

França

Estats Units

Barbados

Rússia

Altres

DESTINACIÓ DE LA INVERSIÓ CATALANA A L’ESTRANgER% sobre el total, I semestre de 2011

Font: Datainvex. Ministerio de Economía y Competitividad

14,7%

4,3%

4,3%

3,7%

2,8%

2,5%

2,4%

2,0%

2,0%

1,5%

11,8%

USA

Venezuela

Portugal

Xile

Hong Kong

Mèxic

Rússia

Islàndia

França

Àustria

Altres

6.3. ExportacionsL’àrea de Barcelona és el principal territori exportador de l’Estat espanyol, amb la cinquena part de les vendes a l’exterior

EXPORTACIONS. En milions €

2009 2010 I semestre 2011*

% S/ESPANyA I sem. 2011

Barcelona 32.480,8 38.073,9 20.962,9 19,7

Catalunya 41.460,9 48.866,3 27.140,1 25,5

Espanya 159.889,6 186.780,1 106.363,0 100,0

* Dades provisionalsFont: Ministerio de Economía y Competitividad

PRINCIPALS PAÏSOS D’EXPORTACIÓ DE BARCELONA (PROVÍNCIA). % sobre el total, I semestre 2011

Font: Ministerio de Economía y Competitividad

19,2%

9,4%

8,7%

7,2%

5,0%

4,8%

3,0%

2,8%

2,6%

2,3%

1,9%

1,8%

1,5%

1,5%

França

Alemanya

Itàlia

Portugal

Regne Unit

Suïssa

Estats Units

Països Baixos

Bèlgica

Turquia

Mèxic

Marroc

Polònia

Xina

DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS DE LA PROVÍNCIA DEBARCELONA SEgONS CONTINgUT TECNOLÒgIC, I semestre 2011

DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS ESPANyOLES SEgONSCONTINgUT TECNOLÒgIC, I semestre 2011


■ Nivell tecnològic alt

■ Nivell tecnològic mitjà-alt

■ Nivell tecnològic mitjà-baix

■ Nivell tecnològic baix

■ No classificat

47,7%

21,1%

16,6%

11,5%

3,0%

39,5%

4,3%

24,2%

23,9%

8,0%


25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA En milions €, I semestre 1995 - I semestre 2011

■ ■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■

■ ■

■

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


07.

20 21

Referent turístic i ciutat de fires i congressos

6.4. Port de BarcelonaUn dels dotze primers ports europeus en trànsit de contenidors

6.5. Aeroport de BarcelonaEl desè aeroport europeu en nombre de passatgers.Vols intercontinentals a 34 destinacions, amb 148 vols setmanals l’any 2010

INDICADORS DEL PORT DE BARCELONA

TRÀFIC (Dades en milions)

2009 2010 I semestre 2011

Mercaderies (tones) 41,8 43,0 21,1

Contenidors (TEU*) 1,8 1,9 1,1

Passatgers 3,2 3,5 1,5

INFRAESTRUCTURES

Superfície terrestre (ha) 1.065,3 - -

Molls i atracadors (km) 20,3 - -

*TEU= Mesura de capacitat de transport marítim equivalent a un contenidor de 20 peusFont: Autoritat Portuària de Barcelona

RÀNQUINg EUROPEU DE PORTS PER TRÀNSIT DE CONTENIDORS, 2010

RÀNQUINg 2010

CIUTAT PORT TEU VARIACIÓ 2009/10

1 Rotterdam 11.145.804 14,4%

2 Anvers 8.468.475 15,9%

3 Hamburg 7.900.000 12,7%

4 Bramen 4.871.297 7,4%

5 València 4.206.937 15,1%

6 Felixtowe 3.400.000 9,7%

7 Gioia Tauro 2.851.261 -0,2%

8 Algesires 2.810.242 -7,6%

9 Istanbul 2.720.000 34,4%

10 Zeebrugge 2.500.000 7,4%

11 Le Havre 2.400.000 7,1%

12 Barcelona 1.945.735 8,1%

Font: Cargo Systems, Top 100 Containerports

AEROPORT EL PRAT DE BARCELONA

2009 2010 I sem. 2011

Passatgers totals 27.421.682 29.209.595 15.873.852

Mercaderies (en tones) 89.815 104.280 50.169

Font: Aeroports espanyols i navegació aèria (AENA)

PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS PER VOLUM DE PASSATgERS, 2010

CIUTAT (AEROPORT) PASSATgERS

Londres Heathrow (LHR) 65.884.143

Paris Roissy (CDG) 58.167.062

Frankfurt (FRA) 53.009.221

Madrid (MAD) 49.768.170

Amsterdam (AMS) 45.211.749

Roma-Fiumicino (FCO) 36.228.490

Munic (ZHR) 34.721.605

Istanbul (IST) 32.165.817

Londres Gatwick (LGW) 31.378.644

Barcelona (BCN) 29.197.135

Font: Airports Council International. Airport Traffic Report, 2010

AVE BARCELONA - MADRID

2010 gENER- MAIg 2011

Passatgers 2.610.300 1.075.700

Durada del trajecte 2 hores 30 minuts


AEROPORT DE BARCELONA. VOLS INTERNACIONALS PER ÀREA gEOgRÀFICA, 2010

ÀREA gEOgRÀFICA

AEROPORTS DE DESTINACIÓ

NOMBRE DE VOLS SETMANALS

NOMBRE DE PASSATgERS TOTALS DIRECTES

Amèrica del Nord 9 32 702.213

Àfrica 11 65 653.329

Orient Mitjà 4 19 231.738

Amèrica del Sud 2 8 142.928

Àsia 8 21 (9 càrrega) 134.898

Total intercontinental 34 148 1.865.106

Font: BCN Air Route Development Committee

7.1. Destí de turisme urbàUna de les principals destinacions del turisme urbà a Europa

TURISTES I PERNOCTACIONS A BARCELONA

2010 I semestre 2011

VARIACIÓ (%) I semestre 2010/11

Turistes* 7.133.523 3.505.370 4,9

Pernoctacions 14.047.396 7.280.666 17,2

Despeses amb targeta de crèdit

1.602.959.207 846.633.580 19,3

*Turistes allotjats en establiments hotelersFont: Turisme de Barcelona

TAXA DE CREIXEMENT DE VISITANTS DE LES 20 DESTINACIONS gLOBALS PRINCIPALS, 2011

RÀNQUINg 2011 CIUTATS VARIACIÓ (%) 2010/2011

16 Barcelona 24,3

14 Kuala Lumpur 21,8

7 Istanbul 20,4

18 Shanghai 18,6

5 Hong Kong 17,4

9 Dubai 17,3

19 Taipei 16,9

4 Singapore 14,5

20 Tokyo 13,5

12 Nova York 11,7

Font: MasterCard Index of Global Destination Cities: Cross-Border Travel and Expenditures 2Q 2011

INDICADORS D’OFERTA hOTELERA

2009 2010 VARIACIÓ (%) 2009/10

Hotels 321 328 2,2

Habitacions 30.933 31.776 2,7

Places (llits) 60.331 61.942 2,7

Font: Turisme de Barcelona

PROCEDÈNCIA DELS TURISTES 2010 (%)

(1) Països de l’Est: República Txeca, Rússia i PolòniaFont: Turisme de Barcelona

27,7%

8,0%

7,9%

7,7%

7,5%

6,5%

5,9%

5,1%

4,7%

2,7%

2,2%

2,1%

Estat espanyol

França

Itàlia

Estats Units

Regne Unit

Resta d’Amèrica

Resta d’Europa

Alemanya

Països Nòrdics

Països Baixos

Països de l’Est (1)

Japó

7.2. Els creuers turísticsPrimera destinació en passatgers de creuers entre ports mediterranis

INDICADORS DE CREUERS

2010 I semestre2011

VARIACIÓ INTERANUAL (%)

Passatgers creuers 2.350.283 1.002.424 10,5

Embarcament 632.443 278.590 13,3

Desembarcament 633.170 266.312 9,4

Trànsit 1.084.670 457.522 9,6

Escales de creuers 841 355 2,9

Font: Autoritat Portuària de Barcelona


7.3. Ciutat de fires i congressosBarcelona, segona ciutat del món en organització de reunions internacionals

08.Comerç 09.Qualitat de vida

INDICADORS DE L’ACTIVITAT CONgRESSUAL

2009 2010 VARIACIÓ (%) 2009/10

Total reunions 1.857 2.138 15,1

Congressos 294 310 5,4

Jornades, simposis, cursos 215 226 5,1

Convencions i incentius 1.348 1.602 18,8

Total de delegats 576.157 616.833 7,1

Font: Turisme de Barcelona i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

RÀNQUINg 2010 CIUTAT NOMBRE REUNIONS

1 Viena 154

2 Barcelona 148

3 Paris 147

4 Berlín 138

5 Singapur 136

Font: International Congress & Convention Association

RÀNQUINg 2010 CIUTAT NOMBRE REUNIONS

6 Madrid 114

7 Istanbul 109

8 Lisboa 106

9 Amsterdam 104

10 Sydney 102

RÀNQUINg MUNDIAL DE CIUTATS PER NOMBRE DE REUNIONS INTERNACIONALS, 2010

SALONS DE FIRA DE BARCELONA REFERENTS A EUROPA

FIRA DE BARCELONA ALTRES RECINTES

MOBILE WORLD CONGRESS Cebit - Hannover -

EIBTM - -

PISCINA Piscine - Lió -

HOSTELCO Host - Milà Equiphotel - Paris

SMART CITY EXPO WORLD CONGRESS - -

ALIMENTÀRIA Anuga - Colònia Sial - Paris

CONSTRUMAT Batimat-Paris Bau - Munic

SALó NÀUTIC Nautico - Gènova Boot - Düsseldorf

EXPOQUIMIA Achema - Frankfurt Interchimie - Paris

HISPACK Interpack - Düsseldorf Emballage - ParisGrafitalia+Voverflex - Milà (2013)

GRAPHISPAG Drupa - Düsseldorf IPEX - Birmingham (2014)

AUTOMÒBIL Saló Internacional de l'Auto - Ginebra IAA - Frankfurt / Mondial de l’Automobile - Paris (anys alterns)

BMP. Barcelona Meeting Point Mipim - Cannes Expo real - Munic

SALó DE LA LOGÍSTICA Int.Logístics Solutions Show Paris -

SONIMAGFOTO&MULTIMÈDIA Photokina - Colònia -

CARAVANING Caravan Salon Düsseldorf -Font: Fira de Barcelona

7.3. City of fairs and congressesUn model de comerç de qualitat, divers i de proximitat, que genera activitat econòmica i cohesió social als barris de la ciutat

COMERÇ A BARCELONA

COMERÇ (II trimestre 2011)

Nombre d'empreses 16.254

Llocs de treball 146.751

MERCATS MUNICIPALS (2010)

Alimentació 39

Especials 4

Nombre d'establiments 2.895

Superfície total 208.465 m2

Facturació* 10.936,00 €

*Mitjana de vendes per mes i establimentFont: INSS i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

7.3. City of fairs and congressesLa primera ciutat d’Europa en qualitat de vida

MILLORS CIUTATS EUROPEES EN QUALITAT DE VIDA PER ALS TREBALLADORS, 2011

RÀNQUINg CIUTAT

1 Barcelona

2 Estocolm

3 Zuric

4 Ginebra

5 Madrid

6 Munic

7 Copenhaguen

8 París

9 Viena

10 Londres

Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2011

9.1. Energia i medi ambient Aposta per l’estalvi, l’eficiència energètica i el desenvolupament d’energies renovables

INDICADORS DE ZONES VERDES A BARCELONA, 2010

Parcs urbans (zones verdes destinades a ús públic)

5.595.000 m2

Verd urbà (espais verds incorporats a la trama urbana) 10.816.563 m2

Verd urbà per càpita 6,7 m2/habitant

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic 2011

PLATgES (NÚMERO / km2) 7 / 4,41


09.Qualitat de vida

9.1. Energia i medi ambient Aposta per l’estalvi, l’eficiència energètica i el desenvolupament d’energies renovables

ESTRUCTURA DEL CONSUM ENERgÈTIC PER SECTORS (%), 2008

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Agència d’Energia de Barcelona

29,9%Comerç iserveis

27,9%Domèstic

24,1%Transports

18,1%Indústria

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ, EL CONSUM D’ENERgIA I EL PIB DE BARCELONA 1999-2008 (1999=100)

Font: Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’aire de Barcelona 2011-2020

EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS A BARCELONA

Font: Agenda 21 de Barcelona

CONSUM D’AIgUA TOTAL PER hABITANT/DIA, 2010

CIUTAT l/hab/dia

Barcelona 164,8

Fukuoka 276

Daejeon 350

Dublin 425*

Hèlsinki 246

Seattle 300-350*

Estocolm 597*

Vancouver 488

*Dades 2008, excepte Estocolm dada de 2005Font: International Regions Benchmarking Consortium

9.2. Mobilitat sostenible El model urbà compacte afavoreix el predomini del transport públic, el vianant i la bicicleta

MODES DE TRANSPORT EN EL DESPLAÇAMENT INTERN, % S / TOTAL, 2010

Nota: Resultat de l’anàlisi de dades d’etapes de l’ATM, de les espires de detecció de la ciutat, activitat turística, transport escolar, aforaments de composició del trànsit, aforaments de bicicletes i vianantsFont: ATM

47,5%A peu i en bicicleta34,2%

Transport públic

18,3%Transport

privat

CARRILS BICI (km/usuaris públics) 180 /119.529

9.3. Mercat immobiliari residencial Ajust dels preus de l’habitatge

9.4. Oferta cultural i educativaVibrant vida cultural, amb una àmplia dotació de serveis i activitats

OFERTA CULTURAL I EDUCATIVA, 2010

Biblioteques públiques (nombre i usuaris) 36 / 5.982.936

Museus, col·leccions i centres d'exposició (nombre i usuaris)

39/17.598.372

Espectadors de teatre, música i cinema 12.379.456

Equipaments esportius públics (nombre i abonats)

1.809 /187.144

Centres d'educació infantil, primària i secundària

876

Font: Institut de Cultura i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

40

30

20

10

0

2000 2005 2007 2009 2010

11,1%

29,6%33,2% 33,6%

39,5%

125

120

115

110

105

100

95

901999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

PIB euros 2008 PoblacióConsum energètic total

PREUS MITJANS DE L’hABITATgE A BARCELONA, I semestre 2011

Lloguer (€/m2/mes) 12,48

Venda d'habitatge de segona mà (€/m2) 3.752

Venda d'habitatge nou (€/m2)* 5.242

* Dades de 2010Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i idealista.com

120

109

107

26

European Cities Monitor (2011) 6a. millor ciutat europea per als negocis2a. ciutat europea que més progressa 1a. ciutat europea en qualitat de vida per als treballadors3a. ciutat europea més coneguda com a centre de negocis6a. en transport intern6a. en disponibilitat d’espai d’oficines11a. en cost del personal

Scorecard on Prosperity (2010)3a. ciutat del rànquing de prosperitat global1a. ciutat del rànquing d’atractivitat per al treball

European cities and regions of the future (2010-2011)5a. ciutat d’Europa1a. ciutat del sud d’Europa4a. ciutat destacada en recursos humans4a. ciutat en infraestructures

The Urban Elite-global cities index (2010)26a. del món

Cities for Citizens (2011)Ciutat més admirada pel seu model de desenvolupament urbà European Attractiveness Survey, E&y (2011)6a. ciutat més atractiva per establir-hi operacions

global Cities Investment Monitor kPMg (2011)10a. ciutat del món en projectes d’inversióEntre les 10 primeres en el període 2006-2010

“Worldwide cost of living survey” (2011)Fora del grup de les 45 ciutats del món més cares

“World Country & City Rankings” (2010) 2a. ciutat del món en organització de reunions internacionals

“International Meeting Statistics” (2010)6a. ciutat del món en l’organització de congressos internacionals

“Best Conference Destination” (2010)Silver - Barcelona (2a. posició)

“Prices and Earnings” (2011)Comparació mundial del salari net25a. ciutat global

10. Posicionament internacional de Barcelona


La majoria de ciutats situen el seu negoci als afores de la ciutat. Però per instal·lar coneixement, Barcelona prefereix el districte de la innovació 22@Barcelona, al centre de la ciutat i a tocar de mar. Més de 4.500 empreses relacionades preferentment amb els sectors media, TIC, energia, bio i disseny, ho saben i, des de l’any 2000, ja han creat més de 56.000 llocs de treball.

Entra a www.bcn.cat/barcelonabusiness

www.bcn.cat/barcelonabusiness

Amb el cofinançament de

barcelona en xifres 2011

Documents