barcelona. els llibres de la col·lecció, con- el clàssic ... · pintar,què per no encaixen en...

La col·lecció Singularitats neix amb la vo-luntat de donar a conèixer els resultats de les línies d’estudi i dels projectes de recer-ca desenvolupats per GRACMON, el Grup de Recerca en Història de l’Art i del Dis-seny Contemporanis de la Universitat de Barcelona. Els llibres de la col·lecció, con-cebuts com a obres corals amb una reflexió àmplia, es publiquen tant en català com en anglès (versió impresa i eBook).

GRACMON està format per profes-sors, becaris, doctorands i col·laboradors adscrits als departaments d’Història de l’Art i de Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona. Es va crear l’any 1986 sota la direcció de Mireia Freixa i, en els ini-cis, es va centrar en temes relacionats amb el Modernisme i el Noucentisme. Amb el temps ha ampliat el seu àmbit d’estudi a la història del disseny a Catalunya i els estudis culturals de les arts a la ciutat de Barcelona.

DIÀLEGSAMB L’ANTIGUITAT El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies

DIÀL

EGS A

MB L’

ANTI

GUIT

AT

Col·lecció Singularitats

Cris

tina

Rodr

ígue

z Sam

anie

go

Jorg

e Eg

ea (c

oord

s.)

Què és el que converteix l’art clàssic en un llenguat-ge que transcendeix fronteres? Com ha aconseguit mantenir la seva legitimitat al llarg de la història? Quin ha estat el seu poder de seducció? Per què ha arribat a ser una constant en la nostra societat? En quina mesura les arts plàstiques hi han dialogat his-tòricament?

Des de l’Antiguitat, el clàssic ha estat un referent en els diversos àmbits de la cultura, sovint debatut, a vegades contestat. Tanmateix, mai no ha desapa-regut i ha arribat fins a l’actualitat mantenint tota la seva força. Aquest llibre ofereix una lectura del clàs-sic en clau contemporània, bo i explicant el perquè de la seva vigència en el camp de la cultura i les arts plàstiques del Modernisme ençà.

www.publicacions.ub.edu

230 x 172 mm + 165 mm solpes + 11 mm llom

Altres títols de la col·lecció

Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, en-treteniments, aficions i addiccions a la Bar-celona del 1900, Teresa-M. Sala (coord.)

Diàlegs amb l’Antiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contempo-rànies, Cristina Rodríguez Samaniego, Jorge Egea (coords.)

Cristina Rodríguez Samaniego Jorge Egea (coords.)

ÍNDEX

EldiàlegambelclàssicConversationswiththeClassicModelJorge Egea, Cristina Rodríguez Samaniego

‘EtinArcadia’:art,literatureandTheCrossingLab’sprojectof2009-2011Tabitha Tuckett

Relacionesconloclásicoenelproyecto«EtinArcadia»Ramón Casanova, Jorge Egea

Apropòsitdel’actualitatdelclàssic(I)Octavi Fullat

Eldebatentorndelclàssicenl’esculturaacadèmicabarceloninadelseglexixCristina Rodríguez Samaniego

LaesculturaespañolaenRoma(1900–1939)María Soto Cano

Apropòsitdel’actualitatdelclàssic(II)Francesc Fontbona

ElconatoclásicoenJ.M.ªSertPilar Sáez Lacave

L’idealclàssicenl’arquitecturacatalana(1912-1930)Mercè Vidal i Jansà

Apropòsitdel’actualitatdelclàssic(III)Teresa Camps

9

12

15

37

53

57

73

93

97

109

129

14274_dialegs_amb_lantiguitat.indd 7 01/02/13 13:56

A PROPÒSIT DE L’ACTUALITAT DEL CLÀSSIC (II)*1

Francesc Fontbona

LesjornadesL’ActualitatdelClàssicsónunbonpuntdepartidapercomençararaonarsobreelclàssic.Semblaevidentqueelclàssicnoestàdemoda,peròsil’actualitatdónaunaoportunitataallòclàssicperquèfuncioni,se’nsplantejaunaaltraqüestió,perquèjocrecqueensapropemalahistòriadel’artd’unamaneraexcessivamentme-diatitzadaperlapròpiatradicióhistoriogràfica.

Latradicióhistoriogràficaensensenyaquehihadiferentsmo-ments:romànic,gòtic,renaixement,barroc…Totaixòeraveritat,peròarribaunmomentalseglexixquejanopodemdir:«desprésd’aixòveallòaltre»,perquè,perdir-hodemaneramercantilista,l’ofertas’hadiversificat.

Elqueeraveritatenunasocietatantiga,medievalifinsitotdelaprimeramodernitat,janoésveritatapartirdel’edatcontemporània.Aixòésunaraóhistòrica.Finsalfinaldelseglexviiiil’inicidelxix,podemsimplificartotdientquehivahaverl’absolutismecomamo-delsocioeconòmic.Elspaïsosestavendominatsperunamaneraab-solutistadeportarlares publica.Dintredelapiràmideenquèpodememmarcaraquestessocietats,hihaviaalgúoalgunpetitgrupquediri-giaelques’haviadefer.AixòéselqueestrencahistòricamentamblaRevolucióFrancesa,laRevolucióLiberalilaRevolucióAmerica-na,quetenencomaconseqüènciaunanovasocietatmoltméspluralperquèjanohihaunmonarca(encaraquecontinuïngovernant,ja

* TranscripciódelaintervencióalesIJornadesInternacionalsL’ActualitatdelClàssic(29-5-2012).


94 DIÀLEGS AMB L’ANTIGUITAT

nosónelsmonarquesabsolutistes)quedecideixiquèesfa.Aixòesreflecteixperexempleenlessevespròpiescol·leccionsartístiques,quepassenaserdel’Estat,mentrequefinsaleshoreserenpropietatprivada.Pertant,ambaquestesrevolucionsdefinaldelseglexviiicanvienmoltescoses.

Elprincipalcanviésquehemd’oblidarelfetquehihaunaúnicapossibilitatderepresentar.Perquèaixòdelespossibilitatsúniqueséspropid’unaèpocapassadaquecorresponal’absolutisme.Peròconsi-deroqueaixònoenshohemacabatdecreure.Nohemacabatd’as-similarelfetqueafinaldelseglexixcomenciaaparèixertantadis-persióenelmóndel’art.Hemcontinuatpensantquesemprehihaviaunalíniamestra.Aquestalíniamestraeralamateixaqueespresentaconsagrada en els llibres d’història de l’art solvents. Aquesta líniamestra comunament acceptada aniria després del neoclassicisme,quan vindria el romanticisme, el realisme, l’impressionisme, el pos-timpressionismei,apartird’aquí,ensdiuaquestahistoriografiaquehaquedatanquilosadaquehihaunaevolucióenversallòquepodríemdenominar«laprocessódelsismes»,ques’acumulenl’undarrerel’al-tre,comaraelfauvisme,eldadaisme,l’orfisme,elsurrealisme…unacosaquese’nshaficatalcapcomsifosinamovibleiúnica.

Elsquiensdediquemalahistòriadel’artdelseglexx,quejaco-mençaaserunahistòriadel’artdelpassat,valoremquealahistòriadel’artd’aquestseglehihahagutaquestescoses,peròtambémoltesd’altres.Dirqueunadeterminadaobraés,perexemple,del 1908 iquepertanthauriadeser«cubista»ésunplantejamenterroni,jaquetant podria ser cubista com una trentena de coses diferents. Peròaquestesaltrestrentaopcionsmés,demoment,noleshempresenconsideració.Potserpodríemarribaraferunestudiprofunddema-nant-nosperquèlahistoriografianohatingutencompteaquestesaltrespossibilitats.

Siguinquinessiguinaquestesraons,estemencondicionsd’afir-marqueenelseglexx,essentelsismesunarealitatqueacompanyaelnaixementdelsegle,noconstitueixenunarealitatenexclusivaiaixòencaranohoheminterioritzat.Ésperaquestmotiuqueapa-reixentotunseguitd’onadesidesuperposicionsalllargdel’artdelseglexx,unperíodeenelqualpassencosesquepodríemdir«inex-plicables»siensleshemd’explicardesd’aquestcriteriabsolutistade


A propòSIT DE L’AcTUALITAT DEL cLÀSSIc (II) 95

pensarquelescosesresponennomésaunaúnicaveritatqueesvarepetint. I moltes de les coses que passen no encaixen en aquestagraella.Aquestéselcas,perexemple,del’escultorAristidesMaillol.Tothomestàd’acordqueésunescultorcabdalenl’artdelseglexxperònoencaixaenlaplantilla,jaquelaplantillaconsagradanodeixaespaialasevaobra.Així,doncs,siestemd’acordenlasevaqualitatexcepcional,comamínimhauremdereformarlaplantilla,siésquen’hemdetenir,queésunaqüestióquesovintemplantejo.

D’altra banda, si avancem en el temps, ens podem trobar ambpersonatgescomaraEdwardHopperocomelfapoctraspassatLu-cienFreud:segonsaquellraonament,noelstocavapintarelquevanpintar,perquènoencaixenenlaplantilla,peròencanvihovanpin-taritenenunreconeixementabsolutiexisteixenambentitatpròpia.Iésperaixòqueensplantegemquefallaalgunacosa.I,evidentment,nofallalahistòria,perquèlahistòrianofalla,éselqueés,quifallensón els historiadors, que no hem sabut explicar aquests fenòmensadequadament,quenohemsabutreordenar-hoipensarque,aquellaescalarígidaqueenshavíeminventat,l’hemdetrencarifer-neunadenova,oquen’hemdeconstruird’altres,perbéque,parlardel’artambpautesrígidespotserseriaméspropid’unpassatprevialaRe-volucióFrancesa...

Apartird’unnouconceptesocialdemocràtic,cadasubjectede-manaunacosa,iungrupdemanaràunacosaiunaltregrupunaaltra.Elsunsseranquatre,unsaltresquatre-centsiunsaltresquatremil,peròcadascund’ellstédretademanarelqueprefereixi;delama-teixamaneraqueenelParlamentd’unestatdemocràtichihapartitsambpercentatgesderepresentaciódiferents,enelmóndel’arthau-riadepassarelmateix.Iambeltempstambééspossible,seguintelmodelparlamentari,queelspercentatgescanviïndeproporció,totacostant-sealacomplexitatdelavidaidelanostrasocietat,queva-riaconstantment.

L’autordel’obrad’artésl’artista,ielseuinterlocutoréselpúblic,oelpoblesihovolemdiraixí,ielquefal’artista,sitrobaunressòenelpoble,enelpúblic,esconverteixenvàlid.Inohoésperunmotiuextemporani,sinópeldretquetotartistatédemanifestar-seenlli-bertatsemprequetrobiressòenelsectordelasocietatenverselqualesdirigeix.



Pertant,quan,desd’aquestplantejament,parlemdel’actualitatdelclàssic,elclàssicpotsertanactualcomqualsevoldelesmúltiplesopcionsoestilsqueapareguinenelpanoramaartístic.Semprequehihagi oferta i demanda —diguem-ho així— per posar-ho dintre delcontextdelpragmatismedelmercat,allòexisteixipertantésdignedeserestudiatid’aparèixerenlesglossesd’unaèpoca.

Unaaltracosaéseltemadelaincompetènciaenelmóndel’art.Sempreparlodel’artistacomapersonaquetéconeixementssobreelquefa.Perquècrecquedelamateixamaneraquequanunapersonanecessitaunmetgevaatrobarunmetgecompetent,iquannecessitaunadvocatdecideixbuscar-neundeprestigi,quannecessitaunar-tista,enbuscaunqueconeguielseuàmbitilasevagramàtica.Ara,degramàtiques,enl’artn’hipodenhavermoltes,peròsemprehau-riendesergramàtiquessòlidamentestructurades.Icomqueafortu-nadament n’hi ha moltes, per aquesta mateixa raó coexisteixen elclàssicielmodern,desdelmomentquehihaalgúqueelscreaambcompetènciaiambpassió,idesdelmomentquehihaalgúqueelsacullambgustiambplaerdetotnivell(intel·lectualosensual).Iaixòelsdónavalidesa.

Així,doncs,elclàssicésactualalcentpercent.


EL CONATO CLÁSICO EN J. M.ª SERTPilar Sáez Lacave

C’estàlafoistrèsclassiqued’ordonnance,trèsromantiqueettrèsnouveau.

Jacques-ÉmileBlanche,«DécorationdelacathédraledeVicparJoséMaríaSert»,

La Grande Revue,25deoctubrede1907

Introducción

Sehaestudiadoydichomuchosobrelasrelacionesentreloclásicoylamodernidad,omásconcretamenteconelartemásvanguardistadelsigloxx.Éste,cuyaesencianacedelarupturaconelpasado,man-tieneunarelaciónmásquecomplejaconelclasicismo.Todosadmiti-mos,sinembargo,quehasidolafuentedonde,deunamanerauotra,hanidoabebersusartistas.

EnloqueserefiereaJoséMaríaSert,debemosadmitirdeentra-daquesetratadeunartistaquepodríamoscalificarde«barrocomo-derno»yque,porlotanto,susrelacionesconloclásico—encuantooposiciónde lobarroco—nosonclarasy,en todocaso,nuncasondirectas. Ahora bien, podríamos realizar un ejercicio de reflexióncasigimnásticoeintentarestirardefinicionesyconceptosparaen-tenderquérelacióntieneestepintorbarrococonloclásicoo,ensucaso,conlaherenciaclásica.

¿Quées,pues,loclásico?Podemospartirdeunadoblesignifica-cióndelclasicismo:formalistaprimero,ensusentidoderespetoalasleyesyloscánones,yestéticaacontinuación,ensucalidaddeutopía,talycomolodefinenWinckelmannyelromanticismo.Perotambiénpodemosentenderlocomoaquello«decarácterinolvidable»,loque



permaneceyloqueunaobraposeede«abierto»,unsentidoquedaporválidaslamelancolíaylanostalgiadelpasado.DesdeestostressentidosestudiaremoslasrelacionesdeSertconloclásico.

Periodo clásico: la tendencia italiana

ExisteenladilatadacarreradeSertunperiodoquepodemosdeno-minarcomo«clásico»porlaatenciónparticularqueprestaduranteestosañosa lascuestiones formales, lascualesdesapareceránmástardedesuobraoseformularándeotramanera,yporlarespuestaquelesda.AlbertodelCastillo,suprincipalbiógrafo,utilizaeltérmi-no«tendenciaitaliana»paracalificarestosaños,quecoincidenconlosdebutsdesucarrera.1YesqueloprimeroquehaceeljovenpintoralrecibirelencargodeladecoracióndelacatedraldeVicen1900esviajaraItaliaenbuscadeinspiración,concretamenteaAsís.Elige,pues,elarteclásicodelprimerRenacimientocomomodeloartístico.Estamiradaalpasadonoes,sinembargo,elpuntodepartidadesucarrera.AntesdevolversehaciaItalia,Sertbuscaasualrededor,con-cretamenteentrelosambientessimbolistasenlosquesemueve,yasílodemuestranlosartículoselogiososquededicaensusprimerosañosaartistascomoSantiagoRusiñol,AlbertBesnardyMauriceDenis.Novemostampocohuellasde«lanormaclásica»ensuprimercon-juntodecorativo,El cortejo de la abundancia (Bing,1900).Setratamásbiendeunartequeensalzaelvalordelsímbolocomoelementoex-presivoysintéticodelaemoción.Suspreferenciasseinclinanenes-tosañosporartistascomoKhnopff,Böckliny«algunascosasdeCot-tet»y,entrelosantiguos,sólocitaaVelázquez.2Sertparece,pues,aprincipiosde1900másinteresadoporelsimbolismoderaícesale-manasqueporlaItaliaclásica.

Apenasunpardeañosmástarde,sudiscursocambiasensible-mentealreferirseaBesnard.3Aunqueelsentimientosiguesiendoel

1 AlbertodelCastillo,José María Sert: su vida y su obra,Barcelona/Bue-nosAires,LibreríaEditorialArgos,1947,p.61. 2 JoséMaríaSert,«Elsjardinsd’enSantiagoRusiñol»,Pèl & Ploma,1dediciembrede1900,p.11. 3 JoséMaríaSert,«EnBesnarddinsl’art», Pèl & Ploma,marzode1902.


EL coNATo cLáSIco EN j. M.ª SErT 99

leitmotiv de la obra, éste debe concretizarse mediante elementosformales.NocabedudadequeelviajeporItaliahahechomellaenla mirada del joven pintor, aunque seguramente sea sobre todo laconfrontaciónconsupropiacreación—Serttrabajadesdehacedosaños en el boceto de su catedral— lo que le hace racionalizar suspropósitos.EsteartículonosdejaentreverdosgrandesnecesidadesqueSertpareceexperimentarensutrabajo:porunlado,suapegoalanaturalezayalarealidadparaalimentarsuimaginación,yporelotro,elhechodeque,másqueunmodelo,estarealidadsuponeunmarco,consuslímites,sobreelquecrear.Estemarcoyestadepen-denciarevelanlanecesidadíntimayprofundaquetienedelanor-ma,lacuales,unpocoalamaneradelEupalinosdeValéry,elmarcodesulibertad.4

EstaadmiraciónporelartedeBesnard,asícomo,porejemplo,poreldeunJoanLlimona,5sitúanaSertenunavíaenciertamanera«clásica»,enlamedidaenquedemuestrasuapegoalaformayaunartemiméticocuyomodeloes lanaturaleza.Sinembargo,suposi-ciónnoimplicatodavíaelrechazodelprincipioenunciadoporMau-riceDenis,segúnelcuallatelaesantetodounasuperficieplana,talycomodemuestraelartículoquelededicaen1906.6Enél,Sertad-mitedemaneraexclusivaelcarácterdecorativodelapintura.Alserésta una pintura «esencialmente mural», la considera plana, tal ycomoDenisdeclara,reconociendocomoválidalatécnicadelaapli-cacióndefondosplanos(aplat)decoloresparaconseguirprofundi-dadsintraicionarlasuperficiebidimensionaldelsoporte.Elcatalán

4 Añosmástarde,élmismoconcretizaráestaideaenunaintervenciónrea-lizadaenelConvenioVolta,enRoma,dondeasistecomoinvitado.Allídiráquela«norma»delapinturamuraleslaarquitectura:«maislapeinturemurale[…]estsujetted’unedisciplineaussiimpérieusequecelledesvers,etc’estl’archi-tecturedulieuquiimposesaloiaupeintre».IntervencióndeJoséMaríaSertenelConvegnoVolta,«Sobrelasrelacionesentrelaarquitecturayelartefigu-rativo»,FondsMaraini,ConvegnoVolta,PVdelasintervencionesenelcoloquio,ArchivosdelaGalleriad’arteModerna,Roma,1936. 5 CartadeJ.M.ªSertaJaumeSerra,1905-1906[octubre-diciembrede1904],ArxiuCapitulardeVic. 6 J.M.ªSertyCarlosdeCastera,«UnedécorationdeM.MauriceDenispourunechambredemusique»,L’Occident,juniode1906.



alabasobretodoelpesoquetieneeldibujoenlaobradeDenis,pueshacequeeltemaseainteligiblealdefinirlaforma.Éstadirigelapro-porcióndelacomposicióny,enconsecuencia,sudestinación,sien-do,pues,unelementoindispensabledelapinturamural.Quedacla-ro,segúnesto,queeldibujoesparaSertunodeloselementosquevehiculaelcarácterdecorativodelapintura.PoresoadmiralaobradeunBesnardounLlimona,cuyautilizacióndelcolor,delamateriaydelmovimientotraducesobretodoelrespetoclásicodelaforma,portadoradelgestoyporlotantodelavida.

ASertnoselepuedetildardeteóricoy,sinembargo,suprimerproyectodeVic(realizótresdistintosalolargodesucarrera)7pareceserelresultadodeunaposiciónteóricaconrespectoalapinturade-corativamural.En1907,trashabersidoovacionadoporlaprensaalpresentarlasprimerastelasdedichoproyectoenelSalóndeOtoño,8escribealobispoTorras:

Hoy,todaslascorrientesenpinturaestánorientadashacialabúsquedadelamateriaydelanuance[enfrancésysubrayadoeneloriginal]enelcolor.Estadirecciónhaalejadopocoapocolapinturadelaforma,delaluz y de la composición, de tal manera que la exposición de nuestrotrabajo,quedemuestraquelaformapuedepresentarsebajoaspectosalmismotiemponovedososyclásicosyquelasarmoníasdelascombina-cionesdelasformaspuedenproducirefectostanarmoniososcomolosacordesdecolor,hasorprendidoyhaenfurecido[empipat].9

7 SertabandonódurantelaPrimeraGuerraMundiallarealizacióndelpri-merproyectodeVicporfalta,segúnél,demediosparasacarloadelante.Cuan-do,aprincipiosdeladécadade1920,FrancescCambóintervinofinanciera-menteparaqueelproyectopudieraterminarse,Serthabíacambiadomucho.Remodelóentonceselprogramaiconográficoy,sobretodo,abandonóelcolor.Estesegundoproyectodesaparecióenlaquemadelacatedralocurridaaprin-cipiosdelaGuerraCivilamanosdegruposrevolucionarios.LastelasactualespertenecenaltercerproyectorealizadoporSertduranteladécadade1940,detemayfacturacompletamentedistintosalosdosanteriores. 8 Sertpresentósietetelasalpúblicoenoctubrede1907.Eléxitoquereca-bóenestaprimeraexposiciónpropulsósucarrera. 9 CartadeJ.M.ªSertaTorrasiBages[7deoctubrede1907],ArxiuCapitu-lardeVic.


barcelona. els llibres de la col·lecció, con- el clàssic ... · pintar,què per no encaixen en...

Documents