barcelona · 2020-04-17 · de la ciutat acollim.coop: l’economia social i solidària en...
TRANSCRIPT
Departament de Recerca i ConeixementÀrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Ajuntament de Barcelona
València 344, 5è | 08009 BarcelonaT. 93 413 26 69barcelona.cat/revistabarcelonasocietat
24BarcelonaSocietatRevista de coneixement i anàlisi social
TribunaInvertir en infància per prevenir les desigualtats
En profunditatPlanificació educativa i segregació escolar a BarcelonaOportunitats educatives de la infància i l’adolescència: informes per basar les polítiques públiques en evidències Infàncies en desigualtat i pobresa a BarcelonaLa salut dels infants i adolescents de Barcelona
Experiències“Parlen els nens i nenes”. Una eina de ciutat per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonismeEl programa Baobab: un impuls al lleure comunitariEscola Municipal de Segones Oportunitats: un nou servei socioeducatiu per combatre l’abandonament escolar prematurL’atenció als infants, adolescents i joves migrants no acompanyats des de la ciutatAcollim.coop: l’economia social i solidària en l’acollida als joves migrants no acompanyatsLa Xarxa Barcelona per al Desenvolupament Infantil i l’Atenció Precoç. Aliança d’impulsLa salut mental d’adolescents i joves: el projecte Konsulta’mIncorporació de les desigualtats en la promoció de la salut a l’escola
24
Infà
nci
a, a
do
lesc
ènci
a i p
olí
tiq
ues
pú
bli
qu
es
11 mm
1
SumariSumari
3 Presentació
5 Editorial Bru Laín i Albert Sales
7 Tribuna
8 Invertir en infància per prevenir les desigualtats Olga Cantó
13 En profunditat
14 PlanificacióeducativaisegregacióescolaraBarcelona XavierBonal
25 Oportunitatseducativesdelainfànciail’adolescència: informesperbasarlespolítiquespúbliquesenevidències Maria Truñó
32 InfànciesendesigualtatipobresaaBarcelona XavierMartínez-Celorrio
44 LasalutdelsinfantsiadolescentsdeBarcelona CarlesAriza,GemmaSerral,EstherSánchez, KatherinePérez,OlgaJuareziHelenaSantamariña
55 Experiències
56 “Parlenelsnensinenes”.Unaeinadeciutatperconèixer imillorarelbenestardelainfància,desdelseupuntdevista iambelseuprotagonisme MariCorominas,MartaCurraiLaiaPineda
71 ElprogramaBaobab:unimpulsallleurecomunitari NúriaComasiMarçalFarré
84 EscolaMunicipaldeSegonesOportunitats:unnouservei socioeducatiupercombatrel’abandonamentescolarprematur JordiGrauiLaiaHerrera
92 L’atencióalsinfants,adolescentsijovesmigrants noacompanyatsdesdelaciutat MarinaMañasiNúriaMenta
104 Acollim.coop:l’economiasocialisolidàriaenl’acollida alsjovesmigrantsnoacompanyats LabCoop,sccl.iFederaciódeCooperativesdeTreball deCatalunya
113 LaXarxaBarcelonaperalDesenvolupamentInfantilil’Atenció Precoç.Aliançad’impuls AssumptaSoler,AnaRosaVidaliLauraGarcia, LauraTrujilloiSergiMorera
123 Lasalutmentald’adolescentsijoves:elprojecteKonsulta’m PilarSolanesiLídiaAmetller
129 Incorporaciódelesdesigualtatsenlapromociódelasalut al’escola AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona(ASPB)-CIBERESP
Consell Editorial LauraPérez,quartatinentad’alcaldiadeDretsSocials,JustíciaGlobal,FeminismesiLGTBIMargaMarí-Klose,regidorad’Infància,Joventut,PersonesGransi DiversitatFuncionalLucíaMartín,regidorad’HabitatgeiRehabilitacióMarcSerra,regidordeDretsdeCiutadaniaiImmigracióGemmaTarafa,regidoradeSalut,EnvellimentiCuresSoniaFuertes,comissionadad’AccióSocialMaríaTruñó,comissionadad’Educació
Direcció acadèmicaBru Laín i Albert Sales
Redacció i coordinacióPepGómez,TxusMolar,RamónPabloiPaolaRodríguezdelDepartamentdeRecercaiConeixement
Consell de RedaccióEvaAlfama,DepartamentdeFeminismesiLGTBIJaumeBlasco,InstitutMunicipald’EducacióDolorsCotrina,OficinaMunicipaldeDadesMartaCruells,SisenaTinènciad’AlcaldiaMartaFabà,InstitutMunicipaldeServeisSocialsPepGómez,EquipdeDireccióiCoordinacióBruLaín,UniversitatdeBarcelonaDavideMalmusi,DirecciódeServeisdeSalutSergiMorera,InstitutMunicipaldePersonesambDiscapacitatLaiaPineda,Institutd’InfànciaiAdolescènciadeBarcelonaMaikaRodríguez,AgènciadeSalutPúblicaAlbertSales,Institutd’EstudisRegionalsiMetropolitansdeBarcelonaVanessaValiño,Regidoriad’Habitatge
Assessorament lingüísticLinguaserve IS, SA
Disseny originalCromaStudio
MaquetaJordiSalvany
FotografiaIstockphoto. Algunesimatgeshanestatcedidespelsautorsdelsarticles.
ImpressióVanguardGràfic,SA
Edició
ObservatoriSocialdeBarcelonaDepartamentdeRecercaiConeixementÀreadeDretsSocials,JustíciaGlobal,FeminismesiLGTBIAjuntamentdeBarcelonaValència,344-BarcelonaTelèfon:934132669
ISSN:1133-635Dipòsitlegal:B-21.686-1993
©AjuntamentdeBarcelonaBarcelonaSocietattéunaperiodicitatsemestral.Espermetreproduirlesdadesilainformacióprovinentsdefontsmunicipalssise’ncitalaprocedència.Elsarticlesinclososenaquestapublicaciósónresponsabilitatexclusivadelsseusautors.
Barcelona SocietatRevistadeconeixementianàlisisocialNúm.24-novembre2019
56 | Barcelona Societat Experiències
El programa municipal “Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona” (2016 - en curs) és una eina de ciutat que parteix del dret dels nens i les nenes a ser escoltats per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme. Seguint orientacions de recerca ètica amb infants, els infants són tractats com a informants clau o experts de les seves vides (fase 1: enquesta a 4.000 nens i nenes), investigadors que aprenen (fase 2: tallers d’anàlisi conjunta dels resultats per formular propostes de millora) i ciutadans actius (fase 3: obertura de diàlegs amb persones adultes, representants de l’Administració, dels partits polítics i de les entitats socials). El “Parlen” genera evidències sobre els marges de millora en el benestar subjectiu dels infants, els impactes negatius de determinades condicions de vida i les experiències significatives que generen benestar, entre altres troballes. El coneixement generat, que és inèdit i de base quantitativa i qualitativa, es recull en informes de recerca i en l’“Agenda dels infants” (un document amb les 11 demandes dels infants i les seves 115 propostes de millora), es vincula a l’agenda pública i pretén contribuir a la millora de polítiques locals, així com enriquir el debat social.
“Parlen els nens i nenes”. Una eina de ciutat per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme
Mari Corominas1, Marta Curran2, i Laia Pineda3
InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelona(IIAB)
Paraules clau: drets infants, benestar subjectiu, mètode mixt, participació, agenda pública
1. Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV) de la Universitat de Girona en col·laboració amb l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) (@maricorominas)
2. Grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. (@marta_curran)
3. Directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (@laiapineda)
57
1. Per què cal un programa municipal com el “Parlen els nens i nenes”?Malauradament,encaraésmolthabitualparlardelainfànciailessevesnecessitatssostenint-nosenlesvisionsiopinionsadultes.Enparlemambelsseusparesolessevesmares,desdelavisiódemestresoaltresprofessionalsqueentenencura,iensoblidemqueellsiellessónquimésensabensobrelescosesquevanbéilesqueno,sobreelqueelsagradaoelqueelsinquietaopreocupa.Perquèenscostatantescoltar-lositenirdecididamentencompteelqueensdiuen?Perquèenscostatantmirar-noslarealitatambullsd’infant?Quanparlemd’infànciasenseelsinfants,encaraquesiguisensevoler,contribuïmalasevainvisibilització.
Mésenllàdereconèixerelsinfantscomainformantsclauiexpertsdelessevesvides,desd’unaestrictaperspectivadedrets,quanincorporemelsinfantsenelsprocessosd’avaluaciódenecessitats,disseny,implantacióoimpactedeserveisiplansd’infància,garantimelseudretaserescoltats (article12)i aserconsideratsunapeçaclaudelasocietatactuantsegonselseuinterèsprimordial (article3),talcomprescriulaConvenciódelsdretsdelsinfantsdelesNacionsUnides4.Escoltantlaveudelsinfantsiprenent-nosseriosamentelqueensdiuen,contribuïmal’obligaciódelesadministracionspúbliquesdegarantirelsdretsdelsinfantsiadolescents5.
L’interèsperrecollirdadessobrelescondicionsdevidaielsdretsdelainfànciail’adolescènciahaestaticontinuasentunapreocupaciódel’AjuntamentdeBarcelona.Desdelacreaciódel’InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelona6l’any1999,l’AjuntamentdeBarcelonahaimpulsatexperiènciesperobtenirinformacióigenerar
coneixementsobrelainfànciaalaciutat.EnsónexemplesdestacatselPaneldeFamíliesiInfància(2007-2011)7oelBaròmetred’infànciaifamíliesaBarcelona(2014)8. A partir del’any2015,escontinuaambl’impulsdelnouprogramamunicipal“Parlenelsnensinenes:elbenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona”(2016-encurs)9.El“Parlen”neixamblavoluntatderecuperarunaapostaepistemològicasignificativa:generarconeixementsobreelbenestarsubjectiudelainfància,desdelseupuntdevistaiambelseuprotagonisme10.Partintdelaconcepciódel’infantcomasubjecteactiudedretsiciutadàactiu,elsinfantssónquiresponenlespreguntes,quiensajudenainterpretarlesrespostesiquiformulenlespropostesdemillora.Tambéobrendiàlegsamblespersonesadultespertraslladar-los,enprimerapersona,lessevesdemandesipropostesd’actuació.
Aixídoncs,el“Parlen” ésunprogramadedobletall.D›unabanda,esdefineixgenuïnamentcomunprogramapergenerarconeixementvinculatal’agendapública,tantper
4. https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/observatori_drets_infancia/destacats_columna_dreta/Convencio_drets_infancia.pdf
5. El dret a ser escoltat també es recull en la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (article 34, Parlament de Catalunya, 2010) i la Carta de ciutadania de Barcelona (art. 22e, Ajuntament de Barcelona, 2010).
6. Entre els anys 1999 i 2015 es va denominar Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU).
7. https://ccuc.csuc.cat/search~S23*cat?/t20anysdeConvenci{u00F3}/t20anysdeconvencio/1%2C2%2C3%2CB/
8. http://institutinfancia.cat/mediateca/barometre-dinfancia-i-families-a-barcelona-bifab-2014/
9. http://institutinfancia.cat/mediateca/resum-parlen-els-nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/
10. En el Panel de Famílies i Infància també es preguntava directament als infants.
58 | Barcelona Societat Experiències
contribuiramillorarpolítiqueslocalsfentavançarelsdretsdelsinfantscomperenriquireldebatsocialcompartintelconeixementgenerat.D›altrabanda,apartirdel’enquesta,àmpliairepresentativa,a4.000infants,el“Parlen”esconfiguratambécomunaexperiènciadeparticipacióinclusiva,transversaliorientadaalatransformació.
2. “Parlen els nens i nenes”: 3 fases per a 3 grans objectiusEl“Parlen”escreaperdotarlaciutatd’unanovaeinadeconeixementambcaràcterpermanentisenseperdredevistaqueunabonadiagnosiésnoméselprimerpasperdefiniractuacionsdemillora.Al“Parlen”,seguintorientacionsderecercaresponsableièticaambinfants11, ellsiellessóninformantsclaucomaexpertsdelessevesvidesmitjançantunaenquesta(fase1),peròtambésóninvestigadorsqueaprenenapartird’unaanàlisiconjuntaperformularpropostesdemillora(fase2),aixícomciutadansactiuseneldiàlegperfer-lesarribararepresentatspolíticsisocialsapartirdel’“Agendadelsinfants”(fase3).Facilitantespaisentreadultsiinfants,desdelsqualsesreconeixlaciutadaniaactivadelsnensilesnenes,el“Parlen”treballaperinclourelesvisionsdelsinfantsenl’agendapública de la ciutat.
2.1. Fase 1: Conèixer el benestar dels infants (curs 2016-2017)“Haestatunaexperiènciacuriosaperquènopassacadadiaquet’enquestinnitampocquepersonesqueestanfentunprojecteimportantetpreguntincosessobretu:m’hafetsentirimportant”(Alba,11anys)
Elpuntdepartidadelprogramaéspreguntar“Comesteu?”alsnensilesnenesdelaciutatenunampliventalld’aspectesdelessevesvides:lasevasaluticomsesentenambells
mateixos,lafamília,lallaronviuen,elsamicsilesamigues,l’escola,lesactivitatsquefandurantelseutempslliureoelbarrionviuen.Perconèixerelbenestardelsinfantss’utilitzaunaenquestabasadaenelqüestionaridelprojecteinternacionalChildren’s Worlds12,elqualtéactualmentunaàmpliatrajectòriaenmésdequarantapaïsosdelmón.
Entreeldesembredel2016il’abrildel2017esvapreguntara4.000nensinenesde10a12anysde5èi6èd’educacióprimàriade52escolesdelaciutat,lesqualsesvanseleccionardemaneraaleatòriaiambrepresentativitatperdistricte,titularitatimidadel’escola.Amés,lamostrad’infantsresultant(un15%deltotaldepoblaciódereferència)erarepresentativapersexeirendafamiliardelbarridelallardelsinfants,laqualcosaincrementaelpotenciald’anàlisiiutilitatdelesdades.
Aixídoncs,l’EnquestadebenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona-2017(EBSIB-2017)13ésunaeinaútilperconèixerambunaltgrauderepresentativitatelnivelldesatisfacciódelsinfantsenmoltsàmbitsdelasevavida14 iquinssónelselementsmésimportantsperalbenestarsubjectiudelsinfants15.
11. http://institutinfancia.cat/blog/que-implica-recerca-social-infants-adolescents/
12. http://www.isciweb.org/
13. https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/registre-enquestes-i-estudis-opinio
14. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/108123
15. http://institutinfancia.cat/mediateca/analisi-en-profunditat-de-lenquesta-de-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/
59
2.2. Fase 2: Analitzar conjuntament els resultats per formular propostes de millora (curs 2017-2018)“M’haagradatmoltqueenshopreguntéssiuanosaltresperquèsomnensilagentadultanormalmentnoensdemanatantl’opinió.Esperoqueaquestprojectetinguiunbonresultatiqueelsnensilesnenessesentinmillor”(Pablo,12anys)
Lapregunta“Comesteu?”noacabaamblaprimerafasedelprograma,sinóquehihaunasegonafaseenelmomentderetornalesescoles.Lesenquestesdonenrespostaamoltespreguntes,peròtambéengenerendenoves.Eldiàlegambelsnensilesnenescontinuaambunanovapregunta:“Iquèhemdeferperquèestigueumillor?”.Elsinfantsajudenarespondre-ladesd’unacointerpretaciódelsresultats,imprescindibleperobtenirunamajorcomprensiódelarealitatdelsnensilesnenes,desd’unaaproximacióqualitativa16.Amés,lapreguntaesplantejadesdelacorresponsabilitatdelsprincipalsentorns:elsmateixosnensinenes,lesfamílies,l’escolail’Ajuntamentambaltresadministracionspúbliques.
Entreelnovembredel2017ielfebrerdel2018esdesenvolupen87tallersparticipatiusen48deles52escolesquehavienparticipatenl’enquesta,amblaparticipació de 2.000 infants de 9 dels 10 districtes delaciutat.Enlaprimerapartdeltalleresvaferunretorndelsprincipalsresultatsiesvaninterpretar.Enlasegonapart,esvademanarqueformulessinpropostesdemilloraenels8gransàmbitsvaloratsenlaprimerafase:l’àmbitfamiliar,lescondicionsmaterials,l’àmbitescolar,larelacióambelscompanysilescompanyesdeclasseilesamistats,elbarri,l’úsdeltemps,lasatisfacció
amblasalutielcos,aixícomlespercepcionspersonalsd’autonomiaiseguretat.
Delstallersparticipatiusensurten5.000propostesd’actuacióalvoltantdelsaspectesqueméspreocupenelsinfants,unnombremoltelevatquecalsintetitzar.S’empren3criterisperalasíntesi:lafreqüènciamésgrandelaproposta,ladispersióterritorial(apareixenunelevatnombrededistrictes)il’especialrellevànciaperalbenestarsubjectiu(segonselsresultatsdel’enquesta).Lasíntesiesconcretaen“L’Agendadelsinfants:propostespermillorarelnostrebenestar”17,amb11demandesclauqueelsnensilesnenesadrecenalasocietati115propostesd’actuaciórepartidesentreels4agentsambméscapacitatperincidirenlamilloradelseubenestar:l’Ajuntamentilesaltresadministracionspúbliques,lesescoles,lesfamíliesielsmateixosnensinenes18.
2.3. Fase 3: Obrir diàlegs amb representants polítics i socials de la ciutat (curs 2018-2019)“Sentoquem’hanprestatatencióiaixòm’haagradat”(Andrea,12anys)“[Lespropostes]produiranunareaccióicrecquehihauràcanvisalaciutat”(Iker,12anys)Enladarreradelesfasesdelprograma,elspreguntemelsegüent:“Voleuserportaveusdelconeixementgeneratidelespropostesdemilloradelvostrebenestar?”.Els
16. http://institutinfancia.cat/mediateca/analisi-en-profunditat-de-les-aportacions-fetes-pels-infants-als-tallers-del-parlen-els-nenes-i-nenes/
17. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/109826
18. L’Agenda en format vídeo es pot consultar a: http://institutinfancia.cat/mediateca/video-11-demandes-lagenda-dels-infants/
60 | Barcelona Societat Experiències
infantsd’unadelesescolesdelprogramas’encarreguendepresentarlasevaAgendaal’alcaldessa19i,posteriorment,unatrentenadenensinenesquecomponenelGrupAltaveu20hofanenaltresàmbitsiaaltrespersones.Entotsdoscasos,elsinfantsevidencienlasevacapacitatd’exercirlasevaciutadania,d’establirdiàlegsenespaisadults,aixícomd’exposaridefensarlasevaAgendacomarepresentantsdetotselsnensinenesdelaciutat.
Entreeljunydel2018ieldesembredel2018,unatrentenadenoisinoiesde9dels10districtesdelaciutatquevanparticiparenl’enquestaielstallersesvanpresentarvoluntarisperformarelGrupAltaveu.Uncoppresentadal’“Agendadelsinfants”almàximnivellderepresentaciómunicipal(al’alcaldessailasegonatinentad’alcaldiairegidoradedretssocials),elGrupAltaveuvaobrir4diàlegsmésendiferentsespaisderepresentaciópolíticaoplataformessocials:elConsellMunicipaldeBenestarSocialil’AcordCiutadàperunaBarcelonaInclusiva,elssisgrupspolíticsmunicipalsielConselldeCiutat.Tambévafer-hoalajornada“Lainfànciail’adolescènciaaBarcelona:present i futur”21enquèelGrupAltaveuvarebrerespostaalessevesdemandesperpartdelGovernmunicipal22.
Aproximadament,hanrebutl’“Agendadelsinfants”permitjàdelGrupAltaveuuntotaldetres-centsrepresentantsd’entitatsixarxessocials,grupspolíticsmunicipals,serveismunicipalsiciutadansambcapacitatdefer-se’nressòenelsseusespaisdetreballod’activismesocial23. A més,l’ÀreadeDretsSocialsdel’AjuntamentdeBarcelonahafetarribarl’“Agendadelsinfants”iunpòsteramblesonzedemandes24atoteslesescolesd’educacióprimàriadela ciutat.
3. Com estan els nens i les nenes de Barcelona? Dues premisses i deu grans troballes sobre el seu benestarSibéfinsarahemexposateldesplegamentdel“Parlen”,enendavantpresentemlesprincipalstroballesdetotalarecerca25,tantquantitativacomqualitativa.
3.1. Per comprendre el benestar dels infants cal partir de dues premisses Primera premissa: Per escoltar els infants calen unes “orelles especials”.Davantdelamateixapreguntasobresatisfaccióglobalamblavida,elsinfantsilespersonesadultesadoptenposicionsdiferents.Mentrequeenunaescaladel0al10elsinfantssesituenmajoritàriamententreel9i10,lespersonesadultessesituenentreel7iel8.Estractadelbiaix de l’optimisme vital,unfenomensegonselqualelsinfantstendeixenarespondreméspositivamentquelespersonesadultesquanse’lspreguntasobreelseubenestar.Iésaquestbiaixelquefaquesiguinnecessàries
19. El vídeo de la presentació està disponible a l’enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=3gCnJfxIU5M
20. http://institutinfancia.cat/noticies/arrenca-el-grup-altaveu-de-nens-i-nenes-per-obrir-dialegs-al-voltant-de-lagenda-dels-infants/
21. http://institutinfancia.cat/noticies/jornada-de-debat-sobre-la-infancia-i-ladolescencia-amb-noves-diagnosis-i-retorn-de-lagenda-dels-infants/
22. Les fotografies de la jornada es poden consultar a l’enllaç següent: https://www.flickr.com/photos/barcelona_cat/sets/72157703823564455
23. http://institutinfancia.cat/noticies/el-grup-altaveu-presenta-i-treballa-lagenda-dels-infants-amb-el-consell-municipal-de-benestar-social-i-lacord-ciutada-per-una-barcelona-inclusiva/
24. http://institutinfancia.cat/mediateca/poster-les-11-demandes-de-lagenda-dels-infants/
25. http://institutinfancia.cat/mediateca/informe-parlen-els-nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/
61
unes“orellesespecials”al’horad’escoltariinterpretarelqueensdiuen.Elbiaixdel’optimismevitaljustificaquelamitjanadesatisfaccióamblavidaenglobaldelsinfantsde10a12anysdeBarcelonasiguide9sobre10(unresultatcoherentambeld’altrespaïsosons’hautilitzatlamateixaenquesta).
Aquestbiaixensalertadelriscdecaureenunainterpretacióerròniadelesdades,segonslaqual,enlainfància,“totestàbé”.Ésperaquestmotiuqueduematermeunaanàlisiespecíficadelsinfantsquenoestanprousatisfets:s’identifiquenelsinfantsqueexpressennoestarprousatisfets(agrupantlesvaloracionsde“gens”,“poc”i“bastant”)i,després,entreelgrupd’infants“noprousatisfets”,s’identifiquenelsqueesmostrenpocogenssatisfets.Atèsqueésunavaloraciópochabitualentreelsinfants,quanesdona,potestarindicantunmalestarimportantilanecessitatdedesplegar actuacionsprioritàries.
Segona premissa: Tots els àmbits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un àmbit impacten sobre els altres.Totiquepresentemelsresultatssobreelbenestarsubjectiudelsinfantsdemanerasegmentada(d’unabanda,lasatisfaccióamblavidaglobalmenti,del’altra,lasatisfaccióen5àmbitsdelavida),sabemqueelbenestarnoespotentendreencompartimentsestancs,nimesurarambindicadorsúnics.Entenemelbenestardesd’unaperspectivaintegralenquèelsdiversosentornsdelavidadelsinfantss’interrelacionenilesvivènciesenalgunsdelscontextosimpactenicondicionenlaresta.Perexemple,lamilloradelapercepciód’autonomiapersonalfaquel’infantsesentiméssatisfetamblasevaseguretati
coml’escoltenelsadults.Amés,elsinfantsquepercebenque“elsseuspareselsescoltenitenenencompteelquediuen”esmostrenméssatisfetsamblasevavidaescolarengeneral,aixícomelsinfantsqueconsiderenque“elsseusamicssolentractar-losbé”sesentenméssegursal’escola.Tambéésdestacablequeelsqueconsiderenque“albarrionviuentenenllibertatsuficientperferelquevolen”estanméssatisfetsamblaquantitatdetempslliureielseuús.
3.2. Deu troballes sobre el benestar dels infants1. Tot i els nivells satisfactoris de benestar manifestats pels nens i nenes de 10 a 12 anys de Barcelona, hi ha amplis marges de millora en la satisfacció amb la seva vida en global i diferents aspectes de la seva vidaABarcelona,3decada10infantsde10a12anysmanifestenquenoestanprousatisfetsamblasevavidaenglobal.Dinsdel31%d’infantsnoprousatisfets,s’inclouel8%queesdeclarapocogenssatisfetamblasevavidaglobalmentiel23%quehoestàbastant,perònosuficientment.
Gràfic 1. Satisfacció global amb la vida dels infants de 10-12 anys. Barcelona, 2017
Satisfacció global amb la vida
Font: Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona, 2017, Ajuntament de Barcelona.
No prou (Gens/Poc) No prou (Bastant) Molt
0% 20%
31%
23%8%
69%
69%
40% 60% 80% 100%
62 | Barcelona Societat Experiències
d’estudiant(42%),l’úsdelseutemps(40%)il’escoltaadulta(38%).
2. Es corrobora l’impacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infantsEscorroboral’impactenegatiuenelbenestarsubjectiudelsinfantsdedeterminadescircumstànciesocondicionsdevidapròpiesdel’estructurasocial,perònodetoteslesesperades.Impactennegativament:1)viureenunnuclifamiliarambunasolafiguraparental;2)viureenbarrisderendabaixaoencircumstànciesdeprivaciómaterial,i3)percebredificultatsfísiques,d’aprenentatgeoperalguntipusdemalaltiacrònica.Aquestsresultatsposendemanifestlanecessitatd’apostarmésdecididamentperpolítiquesd’equitatiinclusiópertaldeminimitzarelsefectesnegatiusdedeterminadescircumstànciesvitalsenlesvidesdelsinfants.
Contràriamentalques’esperava,noesdemostraqueelsexedelsinfantsimpactinegativamentenlasevasatisfaccióamblavidaenglobal.Arabé,síqueimpactaendeterminatsaspectesdelessevesvides:lesnenesestanmenyssatisfetesqueelsnensambelseucos,lesamistatsquetenenilasevapercepciópersonaldeseguretat,mentrequeelsnensesmostrenmenyssatisfetsquelesnenesamblavidad’estudiantielsaprenentatgesescolars.
Pelquefaal’origenestrangerdelsparesomares,noméspodemafirmarquetendeixacondicionarnegativamentlasatisfaccióamblavidadelsseusfillsifilles.Elsimpactesnegatiuss’aprecienenaspectesconcretsdelessevesvides:esmostrenmenyssatisfetsambelscompanysicompanyesdeclasseilesamistats,l’escoltaadulta,lacasaonviueni,sobretot,lescosesquetenen.
Dels15aspectesdelavidaanalitzats,elsmésmalvaloratsienelsqualselsinfantsesmostrennoprousatisfetssónlaquantitatdetempslliuredisponible(53%noprousatisfets),lallibertatquetenen(47%),lavida
Gràfic 2. Satisfacció amb diferents aspectes de la vida dels infants de 10-12 anys (ordenació de menor a major satisfacció). Barcelona, 2017
Font: Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona, 2017, Ajuntament de Barcelona.
No prou Molt
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Quantitat de temps lliure
Llibertat que tens
Vida d’estudiant
Com utilitzes el temps
Com t’escolten els adults
Companys/anyes de classe
Barri o zona on vius
Com de segur/a et sents
Propi cos
Aprenentatges escolars
Amics/amigues
Casa on vius
Persones amb qui vius
Coses que tens
Salut 15%
17%
18%
21%
25%
27%
27%
29%
34%
34%
38%
40%
42%
47%
53%
85%
83%
82%
79%
75%
73%
73%
71%
66%
66%
62%
60%
58%
53%
47%
63
3. Descobrim la rellevància de viure determinades experiències durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i les nenesL’anàlisiensmostraqueviuredeterminadesexperiènciesenlainfantesatéunpaperfonamentalenlapercepciódebenestarglobaldemoltsnensinenes.Entretoteslesexperiències,n’hihasisquesónespecialmentsignificatives
perafavorirelbenestar(odesafavorir-lo).Així,elsnensilesnenesesmostrensignificativamentméssatisfetsamblessevesvidesquan:1)s’hopassenbéamblasevafamília;2)considerenquetenensuficientsamicsiamigues;3)sentenqueelsseusparesomareselsdonenllibertat;4)sesentensegursal’escola,;5)podenrelaxar-se,parlaropassar-hobéamblafamília,i6)juguenopassentempsal’airelliure.
4. No és possible “prototipar” com són els infants que es mostren gens o poc satisfets amb la vida en global, però sí identificar condicions i experiències que afavoreixen o desafavoreixen el benestarLarecercaposasobrelataulalaimportànciadeconsiderartantl’impactedelescondicionsdevidadepartidacomdeviuredeterminadesexperiènciesdurantlainfantesa,perònoéspossible“prototipar”comsónel8%d’infantsqueesmanifestengensopocsatisfetsamblasevavidaperquè,entreells,esdonenunagrandiversitatdeperfilsicircumstàncies.
Així,elsinfantsquediuenqueestangensopocsatisfetsamblessevesvidesnosónundeterminat tipus d’infants, sinóinfantsque,amb més probabilitat que d’altres, patiran elsefectesdecondicionsdevidaques’hademostratquesónnocivesperalbenestarinfantil,oinfantsmancatsdevivènciesques’haevidenciatquesónrellevantsperafavorir-lo.
5. Autoestima, salut i temps lliure són tres elements clau perquè els nens i les nenes es mostrin satisfets en l’àmbit personal de la seva vidaElsinfantssubratllenlaimportànciadesentir-sebéambsimateixosperestarsatisfetsamblavida,aixícomla
Gràfic 3. Satisfacció global amb la vida dels infants de 10-12 anys segons condicions de vida. Barcelona, 2017
Nucli familiar dues figures parentals
No
No
No
No
Sí
Sí
Sí
Sí
Percepció de dificultats personals
Privació material
Barris amb renda baixa
Font: Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona, 2017, Ajuntament de Barcelona.
Gens/poc Bastant Molt
11,9%
6%
6,9%
7,1%
6,6%
9,7% 24,8% 65,5%
21,5% 71,9%
16,3% 25,6% 58,1%
22,7% 70,2%
12,2% 24,3% 63,5%
22,6% 70,5%
21,6% 72,4%
27,4% 60,7%
64 | Barcelona Societat Experiències
importànciaderebresuportsdelseuentornquansesententristosodecaiguts.El27%delsinfantsnoestanprousatisfetsambelseucos(lesneness’himostrenmenyssatisfetes)ihoatribueixenalaimposiciód’unscànonsdebellesapelsqualslesnenessesentenméspressionadesqueelsnens.“Hihaviaunapartdel’enquestaqueetpreguntavasobreelteucosihihanoiesqueessentenmalamentambelseucosialesrevistessurtquehemdeserespectacularsinohosom.Hihanoiesqueesfixentantenelseucosquehoacabenpassantmalament”,diulaGeorgina,deSantAndreu.
Pelquefaalasalut,ésl’àmbitmésbenvaloratpelsinfantsiel85%s’himanifestamoltsatisfet.Elscondicionantsquemésminvenlasatisfaccióamblasalutsónl’existènciad’algunadificultatpersonal(física,d’aprenentatgeopermalaltia)icréixerenuncontextdeprivaciómaterial.Elsprincipalsproblemesdesalutmanifestatstenenrelacióambl’estrès(el30%afirmasentirbastantomoltestrès)ilesdificultatsperdormir(31%).Hoatribueixenalapressiópelsestudisil’excésdedeuresescolars.Amés,peraunasalutmillor,diuenquecalenhàbitssaludables(descans,higiene...),activitatfísicaibonaalimentació.Lesdadescorroborenqueelsinfantsquepractiquenesportsofanactivitatfísicafreqüentmentestanméssatisfetsamblasalutielseucos.
Tambécalprestaratencióalasatisfaccióambelseutemps lliure,jaqueésl’aspectemenysbenvalorat(el53%nos’himostraprousatisfet).Abandadelabaixasatisfaccióamblaquantitatdetempsdisponible,el40%noesmostraprousatisfetambl’úsd’aquesttemps.Elsinfantsconsiderenqueeltempsd’estudiésexcessiuisentenqueelsfaltatempsperaljocilesamistats.Lesdadessóneloqüentsquanel
Rela
xar-
se, p
arla
r o
pass
ar-h
o bé
am
b
la fa
míli
a
A la
mev
a fa
míli
a no
ens
ho
pass
em
bé to
ts ju
nts
Tinc
sufic
ient
s am
ics
Els m
eus p
ares
em
don
en ll
iber
tat
sufic
ient
Em se
nto
se
gur/
a
a l’e
scol
a
Juga
r o p
assa
r tem
ps
a l’a
ire ll
iure
2 dies a la setmana o menys
No prou d’acord
No prou d’acord
No prou d’acord
No prou d’acord
2 dies a la setmana o menys
3 o 4 dies a la setmana
Totalment d’acord
Totalment d’acord
Totalment d’acord
Totalment d’acord
3 o 4 dies a la setmana
5 dies a la setmana o més
5 dies a la setmana o més
Gràfic 4. Satisfacció global amb la vida dels infants de 10-12 anys segons experiències significatives. Barcelona, 2017
Font: Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona, 2017, Ajuntament de Barcelona.
Gens/poc Bastant Molt
15,0% 33,9% 51,0%
19,8% 33,3% 47,0%
19,1% 77,2%
11,4% 29,4% 59,2%
17,0% 35,1% 47,9%
17,7% 31,3% 51,0%
6,4% 30,8% 62,8%
16,9% 79,2%
12,6% 28,3% 59,1%
5,8% 25,0% 69,2%
4,8% 17,4% 77,8%
18,8% 76,3%
15,7% 80,4%
17,1% 78,7%
4,2%
3,7%
3,9%
4,9%
3,8%
65
71%afirmaquefadeuresalmenys5diesalasetmanaiquanel38%diuquenojuganipassagairetempsal’airelliure.El26%diuqueesrelaxa,parlaos’hopassabéamblasevafamíliapocsovint,totiqueésunadelesexperiènciesquemésimpactaenelbenestardelsinfants.“Ambtotselsdeures,elsnensquasinotenimtempsperjugar”o“Lesextraescolarsemtreuenmoltdetemps,m’agradariasortiriestarambelsamics”,diuenelPaudeNouBarrisilaCarladeSarrià-SantGervasi,respectivament.
6. Acompanyament i escolta adults, temps en família i llibertat: els tres elements clau perquè els nens i les nenes es mostrin satisfets amb el seu àmbit familiarElsresultatsglobalsdel’àmbitfamiliarsónmoltpositius:el87%delsinfantsestantotalmentd’acordquehihapersonesalasevafamíliaqueespreocupenperellsiel82%diuquesesentensegursacasa.Tanmateix,tenintencomptequel’entorndecuraésprimordial,calestaratentsalfetqueel18%diuquenoestàprousatisfetamblespersonesambquiviu,iel22%pensaque,encasdetenirunproblema,norebràelsuportdelsseusfamiliars.Larecercaassenyalaqueelsnensilesnenesqueviuenambunsolpareomare(defamíliesmonoparentals,oqueprincipalmentviuenaunnucliambunsolprogenitorcomaconseqüènciadeseparacionsparentals,entrealtressituacions)esmostrenmenyssatisfetsamblasevavidaenglobal.Calanarambcomptedenomalinterpretaraquestresultat,atèsqueelquereflecteixnoéslabondatdecréixerenunentornambdosprogenitors,sinóquealertadelanecessitatdereforçarlesfamíliesambunsolpareomareambrecursosisuportsadequats,jaqueelproblemanoésd’estructurafamiliar,sinóderecursos(materialsinomaterials)percobrirlesnecessitatsdelsinfants.
Així,perexemple,eltempsenfamíliaésmésfàcildeproveirquanhihadosomésadultsalallarquequanhihaunsoladultdisponibleperal’infant.Només6decada10nensinenesparleniesrelaxenamblasevafamíliahabitualment(almenys5diesalasetmana)i3decada10diuenquenohofanmaionomés1o2diesalasetmana.Assenyalenlaconciliaciólaboralifamiliardelsseusparesomarescomaprincipalobstacleaaquesttempscompartit,sobretotelsinfantsdebarrisderendabaixa,ambparesimaresambcondicionslaboralsmésprecàries.
Amés,lamaneracomlespersonesadultesescoltemelsinfantss’hamostratmoltrellevantperalseubenestar.Tanmateix,4decada10infantsnoestanprousatisfetsambl’escoltaadulta.Lasevapercepcióésqueelsadultsnoenselsprenemprouseriosamentiquelessevesopinionsnoestenenprouencompte.“Elsadultsnot’escoltenisemprehandetenirlaraó”,diulaPaula,deSantAndreu.
Finalment,parlensobreelseugraudellibertat.Éselsegonaspectedelavidamésmalvalorat:el47%delsnensilesnenesnoestanprousatisfetsambelgraud’autonomiaqueelsdonenacasa,perexemple,persortiramblesamistatsajugaralcarrer,fetqueatribueixenaunexcésdesobreprotecció.Caltenirencomptequejugarpassanttempsal’airelliureésunadelesexperiènciesquemésimpactenenelbenestardelsinfants.“Queelsadultsensprotegeixinestàbé,peròdinsdellímitdepoderdecidirnosaltresalgunescoses”,diuennensinenesdelesCorts.
7. El benestar dels nens i les nenes en l’àmbit escolar no només es vincula als aprenentatges, sinó que són cabdals les relacions amb els companys, les amistats i
66 | Barcelona Societat Experiències
les i els mestres, així com sentir-se segurs a l’escolaPeralsinfants,l’escolaésunespaidevida,noésnomésunespaid’aprenentatges.Elstempsescolars,diversificarlesformesd’aprenentatgeiparticiparenlesdecisionsal’escolasónfactorsqueassenyalencomaimportantspersentir-sebéal’escola.Elvessantrelacionalideseguretattambéésrellevant,finsalpuntqueésonesconcentrenmésmalestars.Ladiferènciaentreel26% quenoestanprousatisfetsambelsaprenentatgesescolarsiel42%quenohoestanprouamblasevavidad’estudiantensindicaquelavidaescolarvamésenllàdel’adquisiciódedeterminatsconeixements. Respectealsaprenentatges,elsnensilesnenesdiuenquesesentenméssatisfetsquantreballenmésambordinadorsimenysambllibres,duenatermemésactivitatsal’airelliureifanactivitatsdetipuspràctic.Amés,7decada10infantspercebenquenodisposendeprouautonomiapersonalocapacitatdetriarlesactivitatsdelseuentornescolar.Pelquefaalescausesdelessevesinsatisfaccions,indiquenqueelsagradariatenirespaisperexpressarelsseuspuntsdevistasobreelshorarisescolarsosobrelaquantitatdedeures.“Volemqueelsmestresilesmestresensdemaninl’opinió,perexemplecomdistribuirlaclasse”,diuennensinenesdel’Eixample.
Enrelacióambelsaspectesrelacionals,3decada10infantsnoestanprousatisfetsambelscompanysilescompanyesdeclassei2decada10ambelsamicsilesamigues.Pelquefaalprofessorat,el44%delsinfantspensaquenoelsescoltenprouniespreocupenprouperells,iel37%queelsilesmestresnoelsdonariensuportencasdetenirunproblema.Lapresènciaderelacionsconflictivesi,a
vegades,d’assetjamentescolar,téunfortimpactenegatiuperalsinfantsqueensónvíctimes.L’assetjamentésunfenomengrupalimoltsinfantssentenquelessituacionsdeviolènciatendeixenabanalitzar-se.Un70%haditquealseucentrehihabarallesalmenys1diaalasetmana,iun43%queelshandeixatdebandaalmenysunavegada.Recordemquesentir-sesegursal’escolaésunadeles6experiènciesqueméscontribueixenalbenestardelsinfants.“Siesportenmalamentambtutenscomànsiaietvenenmésmalalties”,diuelMarc,deSants-Montjuïc.
Larecercatambéenshapermèsobservarqueelsinfantsqueassenyalenquetenenalgunadificultatpersonal(física,d’aprenentatgeopermalaltia) estanmenyssatisfetsambtotselsaspectesdel’entornescolar(vidad’estudiant,aprenentatgesescolars,relacionsamblesamistatsicompanys/anyesdeclasse).Aixòensindicalanecessitatdepreveuremesuresdesuportespecífiquesperaaquestsinfants.“Hihanensquenoelsagradalasevaescolapotserperquèelscostaaprendreiesposennerviosos”,diulaGisela, de Sant Martí.
8. Perquè els infants se sentin satisfets amb el barri i la ciutat, calen espais de joc on es puguin trobar amb altres nens i nenes, bones relacions de veïnatge, així com barris nets i segurs on es puguin desplaçar amb llibertatElsinfantsde10a12anysdelaciutatdeBarcelonaenshanditqueunbonbarrihadesertranquil(sinònimdesegur),alegre(sinònimdevida comunitària),netipocsorollós(sinònimsdesaludable).Desd’aquestavisió,3decada10infantss’hanmanifestatpocsatisfetsambelseubarrii5decada10diuenquealbarrionviuennohihaprou
67
espaisdejoc,sobretotelsqueviuenenbarrisonlesrendesacostumenaserbaixes.Totiserunaexperiènciaprincipalperalbenestar,el38%diuquenojuganipassaproutempsal’airelliure.“Hihaparcs,peròsónmoltinfantilsiensdiuenquenopodementrarperquèsónpernensméspetits.Nohihaparcsperanosaltres”,diul’Arnau,d’Horta-Guinardó.
Quantalesrelacionsveïnals,diuenques’hopassenbéquanhihavidaalbarri,jaquevalorenpositivamentqueelsveïnsilesveïnesesconeguin,aixícomtrobar-seambaltresnensinenesalcarrerambquipoderjugar.Percontra,7decada10infantscreuenqueelsadultsdelbarrionviuennoelsescoltenprou,i6decada10considerenquenosónprouamablesambells.“Ésimportantestimarelteubarri.Elteubarriéscomsifoscasateva,ésimportantquet’hisentiscomsifosteu”,diul’Emma,deGràcia.
Finalment,propdelameitatdelsinfants(49%)nosesentenprousegursquanesdesplacenpelbarrionviuen,unaqüestióquepreocupamésalesnenesielsinfantsqueviuenenbarrisonlesrendesacostumenaserbaixes.Hihaunclamunànimeentreelsinfantsperdemanarmenyscotxesalcarrer,unaqüestióquerelacionennonomésamblareducciódelacontaminació,sinótambéamblasevaseguretatilapossibilitatd’anarsolspelcarrer.“Nom’haagradatqueempreguntinsiemsentosegurquanpassopelbarrionvisc,perquèavegadeshihabaralles”,diul’Àlex,deCiutatVella.
9. Els nens i les nenes de 10 a 12 anys de Barcelona són conscients de l’existència de desigualtats socials, dels diferents rols de gènere i de les dificultats més grans
a què s’han d’enfrontar els infants amb pares o mares nascuts a l’estrangerElsnensilesnenesevidencienconèixerelsimpactesnegatiusdelesdesigualtatssocialsquecaracteritzenlanostrasocietatimanifestenquetenirunacasaidisposardelsbénsnecessarisperviuresóncondicionsimprescindiblesperalbenestardequalsevolinfant.Totiquelagranmajoriad’infantsestansatisfetsamblacasaonviuen(83%)ilescosesquetenen(79%),un22%espreocupasempreosovintpelsdinersdelasevafamília,sobretotelsinfantsqueviuenenbarrisonlesrendesacostumenaserbaixes.Aixímateix,elsinfantsqueviuenenbarrisderendesbaixesielsquepateixenprivacionsmaterialsesmostrenmenyssatisfetsamblasevavidaengeneral.
Enperspectivadegènere,elsinfantspercebenquesóneducatsieducadesenunsrolsdiferenciatsqueconsidereninjustos,enlamesuraquecondicionenelques’esperad’ellsiellesenfunciódesisónnenonena.Comjahemassenyalatanteriorment,totiquelavariablesexenocondicionaestadísticamentlasevasatisfaccióamblavidaenglobal,síques’hanconstatatdiferènciesrellevantsenaspectesconcretsdelavidasegonssisónnensonenes(troballa2).
L’impacteenelbenestarperraód’origendelsparesomaresnoespotobservarambsuficientprofunditat,peròhihaprouevidènciapervincular-loambunasatisfaccióinferioramblavidaenglobaliambaspectesconcretsdelavida(troballa2).Trobemladiferènciamésimportantenlasatisfaccióamblescosesquetenen:entreelsmenyssatisfets,un64%téparesomaresd’origenestranger,iel36%paresomaresautòctones.
68 | Barcelona Societat Experiències
Enlarecercaqualitativa,elsinfantsesmostravenmoltd’acordambelfetquel’origenestrangerdelsparesomaresd’unnenonenapotsermotiudediscriminacióendeterminadescircumstànciesdelavidaquotidiana.
10. Com més satisfacció hi ha amb la vida en global durant la infància, més felicitat, més optimisme i millors expectatives de futur es tenenElsinfantssatisfetsamblavidaenglobaltambésesentenfeliços(86%)ioptimistes(87%),i,amés,expressenmillorsexpectativesenverselseufutur(75%).Encontrast,elsnensilesnenesambbaixasatisfaccióamblavidatenen3vegadesmenysprobabilitatsd’expressarbonesexpectativesdefutur(nomésel23%hofan).Totilafortavinculació,noésunarelaciódirecta,jaqueun25%d’infantsnopercebenunesexpectativesdefuturgairesatisfactòries,malgratqueesmostrinmoltsatisfetsamblasevavidaenglobal.Lescondicionsmaterials,laseguretat,lasatisfaccióambelpropicosisentir-seescoltatsperlespersonesadultessónelsaspectesquemésesrelacionenamblaconfiguraciódemillorsopitjorsexpectativesdevidadelsnensilesnenes.
Enelmarcdelstallersparticipatius,elsnensilesnenesvalorenqueelfetqueel31%delsinfantsexpressinquenoestanprousatisfetsamblasevavidaésunmalresultatireclamendemaneraunànimequeel100%puguinsentir-semoltsatisfetsamblasevavida.Afavorirmillorscondicionsperquètotsicadaundelsnensinenesdelaciutatesmostrinmoltsatisfetsamblavidarevertiriaenelseubenestarpresent.Tindríeminfantsmésfeliços,mésoptimistesiambmillorsexpectativesenverselseufutur.Deretruc,tindríemtambéunfuturmillorperalconjuntdela ciutadania.
4. I, finalment, com pensen els nens i les nenes de 10 a 12 anys de Barcelona que podem millorar el seu benestar? Elsinfantsdelaciutatnonomésenshanditcomestaven,sinóquetambéenshanindicatcomhohemdeferperquèestiguinmillor.Hanposatsobrelataula5.000propostesquehacalgutsintetitzarperpoderveure-hiclar.Comhemexplicatanteriorment,l’“Agendadelsinfants” recull la síntesidelesdemandesqueelsinfantsfanalasocietat,aixícomlespropostesperconvertirtotallòquenoelsvabéolessevespreocupacionsenespaisdebenestar.Acontinuació,se’npodenllegirlespropostesprincipalsagrupadesperàmbits:
Àmbit personal:-Aconseguintquelespersonesadulteselsajudinapromourelasevaautoestimaiacceptarmillorelpropicos.-Posantmésèmfasiaensenyar-losacuidar-semilloritenirhàbitssaludables.-Facilitantméstempsperpoder-serelaxar,parlaripassar-hobéenfamília.-Afavorintquedediquinmenystempsd’estudiforadel’escolaiquedisposindeméstempsperjugariestarambelsamicsilesamigues.
Àmbit familiar:-Tenintméstempsperestar,compartirigaudiramblafamília.-Sentint-seméssegursisegures,percebentquerebranelsuportdelasevafamíliaencasdetenirunproblema.-Tenintmésescoltaperpartdelespersonesadultesdelseuentornfamiliarisentintqueesprenenseriosamentelquediuen.
69
-Ampliantelsmargesdellibertatiautonomiaqueelsdonenelsseusparesomares,isentintqueaqueststenenmésconfiançaenlessevescapacitats.
Àmbit escolar:–Tenintmésmargedeparticipacióenlesdecisionsdel’escolaidiversificantlesmaneresd’aprendre.–Sentint-seméssegursiseguresalseucentreeducatiu,percebentquerebranelsuportdelprofessoratencasdetenirunproblema.–Ambmesuresperprevenirelbullyingilluitar-hidecididamentsiesprodueix.
Àmbit de barri:–Fentmésvidaalcarrer,mésactivitatsal’airelliureiamblespersonesdelbarri.–Sabentquerebranelsuportdelsseusveïnsiveïnesencasdetenirunproblemaipromoventl’amabilitatdelespersonesadultesdelbarri.–Disposantdemésimillorsespaisadequatsalessevesnecessitatsdetrobadaidejocambaltresnensinenes.Sentint-seméssegursiseguresquanesdesplaceniquanjuguenalbarri.–Podent-semoureenunaciutatmésverda,méstranquil·la,mésnetailliuredecontaminació.
Àmbit social i cultural:–Aconseguintquetotselsnensinenestinguinelquenecessitenpercréixeralaciutat.–Facilitantqueprenguinconsciènciadelescosesqueteneniqueelsdoninmésvalor.
En resum Malgratquenohihaunafórmulamàgicaomatemàticaper garantir el benestar dels infants, el “Parlen els nens inenes”hapermèsaportarmoltallum(enformadeconeixementinèdit—quantitatiuiqualitatiu—sobreelbenestarinfantil)sobrecomferqueelsnensilesnenesdeBarcelonavisquinicreixinmillor.El“Parlen”hapermèsidentificarnonomésambquinsaspectesdelasevavidaelsinfantsdelaciutatestanmésomenyssatisfets,sinótambéquinssónelsmargesdemilloraenelbenestaroquinessónlescondicionsdevidailesexperiènciesdurantlainfantesaquel’afavoreixenodesafavoreixen.Aixímateix,tambéhapermèsconèixercomescorrelacionalasatisfaccióglobalamblavidaamblafelicitat,l’optimismeolesexpectativesde futur.
Ladiagnosiésnoméselprimerpasperdefiniractuacionsdemillora;aixíquetotaquestconeixement(quesecentraencomelsinfantspercebenlasevasaluticomsesentenambellsmateixos,lafamília,lallaronviuen,lesamistats,l’escola,lesactivitatsquefandurantelseutempslliureoelbarrionviuen)ésmoltvaluós.Peròaquestanoésl’únicaaportaciódelprograma.Amésdegenerartotaquestconeixement,el“Parlen”hademostratqueéspossiblefer-hopartintdeldretdelsinfantsaserescoltatsi,sobretot,haevidenciatqueéspossiblefer-horeconeixentlacapacitatdenensinenesdeserinformantsclau(fase1delprograma:enquesta),lasevacapacitatdesercopartícipsenlainterpretaciódedadesideformularpropostesdemillorarellevants(fase2:tallersd’anàlisiipropostes),i,també,lasevacapacitatdefer-lesarribaridebatre-lesambrepresentantspolíticsisocialsdelaciutatenprimerapersona(fase3:diàlegsapartirdel’“Agendadelsinfants”).
70 | Barcelona Societat Experiències
Elreconeixementd’aquestadoblevàluadelprograma(oportunitatdeparticipacióifontdeconeixement)desdemúltiplesagentspúblics,peròtambéprivatsid’iniciativasocial,facilitaqueelprogramaesconsolidicomunanovaeinadeconeixementambcaràcterpermanent,emmarcadaenl’Observatori0-17BCN26,queaportadades,diagnosiievidènciaperorientarlespolítiquespúbliquesd’infànciaiferqueBarcelonaesdevinguiunaciutatcadacopmillorperquèhivisquilainfànciail’adolescència.
Agraïments VolemagrairaMariaTruñó,actualcomissionadad’Educaciódel’AjuntamentdeBarcelona,elseurolclauenel“Parlenelsnensinenes”comadirectoradel’InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelonadurantelsprimersanysdelprograma(2016-2019).Tambévolemagrairlesaportacionsinestimablesdelespersonesdelgrupmotor:FrancescÍñigueziMaribelJiménez,enrepresentaciódelConsorcid’EducaciódeBarcelona;ÀngelsCadenaiEugeniTorres,enrepresentaciódelesdireccionsdecentresd’educacióprimàriadeBarcelona;PepVillarreal,PepGómez,SergiMartí,MaribeldelMoral,CarlesGiliClàudiaRaya,enrepresentaciódel’ÀreadeDretsSocialsdel’AjuntamentdeBarcelona;ManelPunsoda,enrepresentaciódel’ÀreadeDretsdeCiutadaniaiParticipació,iJoanComaiPilarLleonart,enrepresentaciódel’InstitutMunicipald’EducaciódeBarcelona.Finalment,volemexpressarelnostrereconeixementméssinceratotselsnensinenesitoteslespersonesquehanfetpossibleelprograma.
Bibliografia
CASAS,F.(2011).“Subjectivesocialindicatorsandchildandadolescentwell-being”.Child Indicators Research,núm.4,p.555-575.
CASAS,F.;BELLO,A.;GONZÁLEZ,M.;ALIGUÉ,M.;BERTRÁN,I.;MONTSERRAT,C.;VONBREDOW,M.[et al.](2012).Calidad de vida y bienestar infantil subjetivo en España.Madrid:UNICEFEspanya.
BUREAUINTERNACIONALCATHOLIQUEDEL’ENFANCE(BICE)iCOMISSIÓDELAINFÀNCIADEJUSTÍCIAIPAU. 20 anys de Convenció: la infància al món: 2009, vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant(2009).Barcelona:AjuntamentdeBarcelona,DirecciódeServeisdeDretsCivils.
DINISMAN,T.;REES,G.(2014).Children’s Worlds: Findings from the first wave of data collection.York,UK:Children’sWorlds.
GARBARINO,J.(2014).“EcologicalPerspectiveonChildWell-Being”.A:Ben-Arieh,A.;Casas,F.;Frones,I.;Korbin,J.E.(ed.).Handbook of Child Well-Being: Theories, Methods andPoliciesinGlobalPerspective. Dordrecht:SpringerScience+BusinessMedia,p.1365-1384.
GRAHAM,A.;POWELL,M.;TAYLOR,N.;ANDERSON,D.;FITZGERALD, R.(2013).Investigación ética con niños.Florencia:CentrodeInvestigacionesdeUNICEF-Innocenti
REES,G.;MAIN,G.(2015).Children’s views on their lives and well-being in 15 countries: A report on the Children’s Worlds survey, 2013-14.York,UK:Children’sWorlds.
Es pot consultar bibliografia del “Parlen els nens i nenes, el benestar subjectiu de la infància a Barcelona”, INSTITUT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE BARCELONA, IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona, 2019, a l’enllaç següent: http://institutinfancia.cat/mediateca/informe-parlen-els-nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/
26. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/ca/content/observatori-0-17-bcn