banda de música d'igualada: 75 anys

Exposició del 20 de maig al 18 de juny de 2016

Banda de Música

d’Igualada

75 anys

Organitza: Amb la col·laboració de:

Arxiu Comarcal

de l’Anoia

Dis

se

ny log

otip

: C

esc M

estr

e

Una mica d’història Anteriorment a la Banda Municipal d’Igualada, es te-

nen notícies d’altres agrupacions musicals de la ciutat,

en format orquestra i també de marxa, sobretot vincula-

des a la vida religiosa de la ciutat:

Banda del Sagrat Cor (1896-1918), filial de la Capella

del Sagrat Cor i també de l’Apostolat de l’Oració. Fun-

dada per Isidre Solà, campaner, sagristà i músic de la

parròquia de Santa Maria. També s’anomenava Banda-

Orquestra Joventut Filarmònica, segons quina era la

seva actuació.

Lira Igualadense (1897-1898). Dirigida pel professor

Agudo, en la Festa Major de 1898 ja se cita com a Banda

Municipal.

Font: Biblioteca Central d’Igualada. Col·lecció local.

Els primers assaigs El Conservatori de l’Ateneu fou fundat l’any 1921 i el seu primer director va ser Manuel Borgunyó. L’any 1931 el va substituir el mestre Joan Just i Ber-

tran, qui al poc temps de la seva arribada a Igualada ja s'havia guanyat el respecte, l'estima i l’admiració de tots els alumnes i músics de la ciutat.

La Guerra Civil va estroncar la vida musical de la

ciutat i no va ser fins passada la guerra, a l’actual

Ateneu Igualadí (en aquella època Centro Nacional),

on Just va començar a dirigir els primers assaigs

l’any 1939. Els seus integrants eren professors i

alumnes del mateix conservatori.

La Banda Municipal d'Igualada va actuar per pri-

mera vegada amb caràcter oficial en la festa del II

aniversari de la Liberación, el 22 de gener de 1941. Conservatori de l’Ateneu Igualadí. Foto: ACAN

La Banda Municipal d'Igualada al seu pas pels carrers durant les festes del VI aniversari de l’anomenada Libera-

ción, 1945. Autor: Procopi Llucià. Foto: ACAN

Els intèrprets En l’etapa del mestre Just, els músics de la Ban-

da Municipal tocaven dos o més instruments,

un de la família del vent i l’altre de la família de

la corda. Aquest fet era molt comú per adaptar-

se a les necessitats de cada moment; per a les

obres de format simfònic es necessitaven ins-

truments de corda i per a les processons i mar-

xes, s’utilitzaven instruments de vent, més ma-

nejables.

Els músics rebien un petit sou de l’Ajuntament,

i portaven un uniforme que els identificava. En

aquella època, alguns dels instruments també

eren de propietat municipal.

Foto: Col·lecció Santiago Solano

22 de gener de 1941. La Banda Municipal al seu pas pels carrers de la ciutat. Autor: Procopi Llucià. Foto: ACAN

A l’esquerra, la Banda en format simfònic i a la dreta, en format marxa. Foto: Col·lecció Elmeua Just

Reorganització L’any 1958 la Banda abandona el nom de “Municipal” i

els intèrprets ja no perceben mensualitats. La Banda i els

seus músics reben una subvenció de l’Ajuntament per les

actuacions dutes a terme.

Amb la mort del mestre Just l’any 1960 , els represen-

tants de les orquestres locals —que són també, els que a

la vegada formen la Banda—, es reuneixen per reorga-

nitzar-se. S’acorda nomenar director Josep Maria Oriol i

Murt, qui està al capdavant durant vuit anys, en els

quals hi ha problemes de gestions i disminueix el nom-

bre de músics, fins que l’entitat fa una davallada. Així

queda palès l’any 1969, ja que en la Cavalcada de Reis

d’aquell any es posen altaveus a les carrosses.

A la dreta, Josep Maria Oriol i Murt amb el seu fill.

Foto: Col·lecció Josep Maria Oriol i Llanas

Temps difícils A la dècada dels 70, quan la Banda de

Música d’Igualada va tancar portes, al-

tres agrupacions musicals de la ciutat van

substituir les activitats dutes a terme fins

llavors. La Triunfal Orquestra i els Vio-

lins Màgics (en la formació de vent), van

cobrir les festes assenyalades de la tradició

festiva.

En cadascuna d’aquestes orquestres hi to-

caven uns 25 membres, fet que suposava

que per la Festa de Reis es comptés amb

una cinquantena de músics, aparentment,

sota el nom de Banda de Música d'Igua-

lada.

Foto promocional de la Triunfal Orquestra, a la dècada dels setanta.

La refundació Després d’un període d’inactivitat, la banda

es refunda l’any 1983, de la mà de Josep M.

Oriol i Llanas, com a Banda del Conservatori

de l’Ateneu.

L’any 1989 es creen els nous estatuts de la

Banda de Música d’Igualada, que són els fo-

naments de base associativa per regularitzar

l’entitat.

És en aquesta nova etapa que s’entrellacen i

s’enriqueixen dues generacions diferenciades:

els antics membres de l’etapa de Josep Maria

Oriol i Murt i els joves estudiants de música

del Conservatori de l’Ateneu que s’incorpo-

ren a la Banda.

Josep Maria Oriol i Llanas dirigint la Banda, el 5 de gener de 1996.

Autor: Art de la Llum. Foto: ACAN.

La Banda davant l’Ateneu Igualadí l’any 1989. Foto: Col·lecció Ita Oliva

Temps de canvis Després de la direcció de Josep M. Oriol i

Llanas, diversos directors han alternat la

batuta durant uns anys (1990-2010) de

molts canvis en la direcció: David Riba,

Modest Nicolàs, Joan Roca, Jordi Tarri-

da, Daniel Gasulla, Jaume Domingo, Jor-

di Vilaró i Carles Segarra.

En l’època de Jaume Domingo, es van em-

prendre projectes com la creació d’una

Banda de nens que fomentés la música

entre els més petits i que servís de plan-

ter per la Banda de Música d’Igualada.

Festa Major d’Igualada, any 2011. Foto: Jaume Prats. Col·lecció: Eduard Boix

Foto de grup en finalitzar la cercavila de Sant Faust d’Igualada, 27 de novembre de 2011.

La Banda avui Actualment Concepció Ramió n’és la directora mu-sical i és qui ha incentivat dos Stage de Banda Simfò-

nica en els quals la Banda hi ha col·laborat. Aquests estades han tingut com a objectiu millorar la qualitat musical dels seus intèrprets, incorporar nous mem-bres a la Banda i ampliar a altres estils i gèneres mu-sicals el repertori d’aquesta formació: sardanes, mú-

siques de pel·lícula, marxes, danses, entre altres. A més de la secció de marxa, la Banda ha recuperat el format de concerts simfònics i ha participant en els actes de la nostra ciutat i més recentment en un intercanvi amb la Banda de Terrassa. Avui, els intèrprets de la Banda de Música d'Iguala-da, amb un nivell mitjà d’estudis musicals, acostu-men a ser especialistes en un únic instrument. L’es-sència, encara avui, és la de portar la música als carrers d’Igualada i a d’altres indrets del país.

Cartell del concert De Banda a Banda, on la Banda de Música d’I-

gualada va ser convidada per l’amfitriona, la Banda de Terrassa.

Música per a tothom La Banda de música ha format i encara for-ma part, de manera activa i primordial, de quasi totes les manifestacions festives, cí-

viques i musicals d'Igualada. El calendari musical, a més d’altres concerts, inclou:

Cavalcada de Reis

Sant Antoni Abat i Tres Tombs

Processons del barri de Fàtima

Sant Crist

Festa Major

Santa Cecília Com serien aquestes festes sense les seves bandes sonores? Quan es parla d'aquests actes, en l'imaginari col·lectiu hi sona de fons l'Himne del Patge Faruk, La Patera, Els Tres Tombs...

Partitura original per a flauta de la Marxa del Patge Faruk, composada per

Joan Just. Font: Arxiu de la Banda de Música d’Igualada.

Carmina Aqualatensia: entremès de solemnitat i de festa, de

Concepció Ramió, va ser interpretada el 13 de febrer de

2016 per membres i ex membres de la Banda de Música

d’Igualada , al Teatre Municipal l’Ateneu, en el concert

del 75è aniversari.

Carmina Aqualatensia recull totes les peces del cicle de

l’any d’Igualada i que la Banda interpreta:

— La Patera/Els Tres Tombs (Valset) —arranj. J. M. Oriol — Passió a Fàtima —D. Gasulla —Acataments a Sant Bartomeu —arranj. J. Just — Nou imaginari: Conxita Teixidora, L’Àliga d’Igualada (Dansa i Passant) i Tonet Blanquer —C. Ramió — Marxa del Patge Faruk —J. Just

Concert del Sant Crist d’Igualada, 2016.

Assaig per a la Cavalcada de Reis, a l’Escola de Música, el desembre de 2011. Foto: Carla Sabaté

banda

1 Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix. Destinada sobretot a tocar a l'aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais in-teriors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII. El terme fou emprat originària-ment per anomenar les bandes que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX. Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també als conjunts instrumentals formats per civils i de com-posició semblant. El nombre i la mena d'instruments que inte-gren la banda varien d'un país a l'altre i també segons l'època.

Gran Enciclopedia de la Música (1999)

Miquel Prim i Ametller, en una foto d’estudi vestit amb el primer uniforme (c.1941). Foto: Col·lecció J. A Prim

MPICA 444. Faristol de la Banda de Música d’Igualada

MPICA 445. Corneta de la Banda Municipal d’Igualada

MPICA 446. Trompa natural de la Banda Municipal d’Igualada

MPICA 447. Trombó de pistons de la Banda Municipal d’Igualada

MPICA 448. Bombardí de la Banda Municipal d’Igualada

MPICA 450. Tuba de la Banda Municipal d’Igualada

Per acabar... Text Glòria Mestre i Carla Sabaté

Bibliografia

DALMAU I RIBALTA, Jordi. Petita història del mestre Just. Igualada: Mediterrània, 1997. FARRÉS I FLORENSA, Joan. Reis d'Igualada....Nit d'il·lusió. Igualada: Comissió Cavalcada de Reis, 2003. RIBA I GABARRÉ, Josep. Historial de l'antic gremi de traginers 1822-1977. [Igualada]: Antic Gremi de Traginers d'Igualada , 1996. RIBA I GUMÀ, Salvador. L’Ateneu Igualadí de la Classe obrera: 1863-1939. Igualada: L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, 1988.

SOLÀ I DALMAU, Miquel. “Apunts per a la història: Joventut Filharmònica”. A Vida...Revista de la família Igualadina, núm. 1070. Igualada, 1974. SOLÀ I DALMAU, Miquel. “Apunts per a la història: La Banda del Sagrat Cor”. A Vida...Revista de la família Igualadina, núm. 1072. Igualada, 1974. SOLÀ I DALMAU, Miquel. “Apunts per a la història: La Lira = Banda Municipal?. A Vida...Revista de la família Igualadina, núm. 1083. Igualada, 1974. SOLSONA, Ramon. Mi ciudad y yo. Igualada: Imp. Poncell, 1948. TOMÀS I ELÍAS, Jordi. Josep Mata i Balart: músic i ceramista. Masquefa: Ajuntament de la Vila de Masquefa, 2008.

Altres fonts d’informació Ajuntament d’Igualada Arxiu Comarcal de l'Anoia Arxiu de la Banda de Música d’Igualada Biblioteca Central d’Igualada Col·lecció Àngel Llacuna Col·lecció Carla Sabaté Farrés Col·lecció Eduard Boix Corrons Col·lecció família Elmeua Just Col·lecció Ita Oliva March Col·lecció J. A. Prim Col·lecció Jaume Cunilles Nogué

Col·lecció Jaume Prats Copoví

Col·lecció Joan Trias Anglada Col·lecció Joan Escala Jorba Col·lecció Jordi Mestre Costas Col·lecció Josep Maria Oriol i Llanas Col·lecció Manu Duarte Domínguez Col·lecció Maria González Espinosa Col·lecció Oriol Solà i Prat Col·lecció Santiago Solano

Col·lecció Xavier Cañamares Casanovas Fons Miquel Solà i Dalmau Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

Què és per a tu la Banda? La Banda vista pels seus

protagonistes

Què és per a tu la Banda de Música d’Igualada?

“La Banda és una cosa de la cul-

tura de la ciutat, i això és molt

bonic.”

Santiago Solano, clarinetista i percussionista

en l’època del Mestre Just


“La música la gaudeixo i em deixo portar pel que sento. La música, com la dansa, és la meva passió.

M’agrada veure com la gent del carrer l'escolten i la gaudeixen.”

Anna Bacardit, portadora de l’actual estendard

Foto: Àngel Llacuna


“Enriquir-me d’un repertori

de la música de banda, que

cada vegada és més sorpre-

nent i més gran del que es

pot arribar a tocar. I sobre-

tot, fer gaudir de la música a

la gent que t’escolta.”

Carla Sabaté, flautista des del 2003 i presidenta des del 2015


David Mas, trompista del 2011 al 2012

Marta Llagostera, clarinetista del 2014 al 2015

“Una combinació d’experiències noves amb les de tota la vida amb un grup de gent que té molta vi-da, perseverança i unes ganes que s’haurien d’en-

comanar arreu.”

“Em vaig sentir com en terres valencianes.”


“La Banda de Música d’I-

gualada és un dels pilars

del patrimoni cultural d’I-

gualada, i també, és la mos-

tra del gran potencial musi-

cal que té aquesta ciutat.”

Enric Prats, saxofonista del 2011 al 2014


“Participar en les activitats

musicals de la meva ciutat.”

Gemma Prats, flautista i contrabaixista des del 2012


“Per a mi la Banda ha estat una es-

cola. Vaig poder aprendre musi-

calment de professors que hi toca-

ven i conviure amb altres alumnes

com jo. La considero una formació

musical molt important i un apre-

nentatge d’experiències pels ins-

trumentistes de vent, percussió,

violoncels i contrabaixos.”

Joan Miquel Giro, trompetista des del 1983

Foto: Oriol Solà i Prat


“A la Banda vaig conèixer grans músics que sense tenir un estudi re-glat eren uns grans mestres en l’art de saber transmetre i encomanar la passió per la música. La relació in-tergeneracional que hi havia a la Banda en l’època que jo vaig estar-hi em va ajudar a comprendre que la música no té edat.”

Ita Oliva, flautista des del 1982 al 1991 i a partir de 2016


Joan Escala Usurralde, clarinetista des del 1989 al 1994

“Va ser una grandíssima experiència perquè va ser la primera vegada que tocava amb més gent, vaig poder aprendre a tocar escoltant els altres, adqui-rir molts coneixements musicals i personals dels meus nous companys, començar a tocar pels car-rers, etc. Recordo a l’Ismael Acebedo (clarinet), Ivette (flauta), el Morros (clarinet) o el Joan Grana-dos (trombó), entre d’altres.”


“La Banda és un molt

bon espai on desenvolu-

par la meva afició de cla-

rinetista.”

Jesús Lladó, clarinetista des del 2015

El Jesús, el segon de l’esquerra.


“Va ser una participació

positiva i engrescadora.”

Joan Escala Jorba, saxofonista des del 1985 al 1996

En Joan tocant el saxo en primer terme.


Roger Xaus, trombonista i fiscornista des del 1996 al 2006 i

president des del 2003 al 2004

Cristian Font, oboista des del 2004 al 2009

“Per a mi el millor record va ser el bon rotllo i fer música pel gaudir dels igualadins i igualadines.”

“És una època de la meva vida a la que hi tornaria sense pensar-m’ho. Va ser descobrir la música en totes les seves dimensions.”


“Conèixer repertori per a banda, aprendre de la sono-ritat dels seus instruments, ja que a l’orquestra només ha-via tocat amb oboè, clarinet, flauta, trompeta i fagot. Conèixer gent molt especial, experiències inoblidables.”

Laia Cuadras, trompista des del 2007


“M’agradava molt l’ambient que hi havia, sempre ens ho passà-vem molt bé assajant, tocant i anant a sopar! Gracies a la ban-da vaig poder aplicar els estudis musicals d’una manera pràctica i divertida i que es pogués lluir al carrer fent gaudir a tothom.”

Maria González, flautista des del 2002 al 2006

La Maria, al centre de la imatge


“Després de començar a tocar amb la Banda de Tàrrega l’any 1954, venir a Igualada va suposar començar la vida professional de músic amb només 15 anys.”

Jaume Cunilles, clarinetista, saxofonista alt en les marxes i

contrabaixista en els concerts, des del 1957 al 1963.


Rafael Poch, percussionista des del 1981 al 1988

“Va ser un esbarjo, vaig fer amics i m’ho vaig passar molt bé.”

El Rafael, tocant la caixa a la rambla d’Igualada.


Sergi Cañamares, saxofonista des del 2007

“L’oportunitat de portar l’instrument al carrer per primer cop, tocant en moltes celebracions dife-rents i sentint l’emoció i proximitat de la gent en cadascuna d’elles.”


Teresa Vilavendrell, flautista des del 2014

“Crec que és una de les millors maneres de dis-frutar de la música jun-tament amb altres per-sones i que plegats po-dem gaudir del que més ens agrada, la música.”



Xavier Cañamares, flautinista i flautista des del 2008

“El concepte que jo tenia de Banda de Música em va canviar radical-ment una vegada hi vaig ser a dins. Desconeixia tot un tipus de música (pasdobles, marxes i pro-cessons) que ara ja formen part de la meva vida, a la qual li tenia reti-cències fa anys per prejudicis i perquè els relacionava amb altres coses.”



Joan Trias Anglada, saxofonista i expresident (1990-2005)

“La Banda va ser una bona escola d’aprenentatge.”

En Joan, tocant el saxo de perfil.


Manu Duarte, trombonista i fiscornista des del 2002,

tuba des del 2012, president de 2013 a 2015

“El que més valoro és la quantitat de moments compartits que he creat amb els companys durant tots aquests anys. És això, sense dubte, el que m'emportaria a una illa deserta, per sobre de qualsevol altre cosa. Però també és per a mi un compro-mís amb Igualada, per tal que en les seves celebracions sempre hi hagi música que la guarneixi.”


Concepció Ramió i Diumenge, directora des del 2012

“Treballant amb tenacitat, ganes i il·lusió podem acostar la gran música a tothom. La banda és la millor eina instrumental per a fer-ho. L'herència del mestre Joan Lamote de Grignon encara ens és vàlida al nostre segle...farem la banda que la nostra ciutat es mereix!"


Josep Maria Oriol i Llanas, director del 1983 al 1996/1997

“Com a director va ser tot un apre-nentatge dins el món de la direcció. I de cara als músics, jo veia que s'ho passaven molt bé, tocar ple-gats en tot aquell ambient interge-neracional era molt enriquidor, i gràcies a tota aquesta gent que hi formava part, es va poder fer reali-tat que a Igualada hi pogués tornar a haver música al carrer."

Ordenant partitures, 2011.

Tres Tombs d’Igualada, 2014.

Tres Tombs d’Igualada, 2015.

La Banda en marxa als Tres Tombs d’Igualada, 2016.

Estem recollint més informació sobre la Banda.

Si vols compartir altres documents relacionats amb

l’entitat, ens els pots fer arribar a:

[email protected]/[email protected]

Seguiu-nos a:

www.bandaigualada.cat

banda de música d'igualada: 75 anys

Documents