b30-18

exportar o morir: experiÈNCieS D’Èxit aL VaLLÈS /// 26

B30Carles Gironès, president de Pimec Comerç del Vallès: “El botiguer s’ha de familiaritzar amb les noves tecnologies” /// 6alberto moro, cinc càpsules anticrisi /// 31

N. 18 /// 4.09.2009 La revista econòmica del Vallès

3Km ZeroB30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

4.09.2009exportaCiÓ: L’ÍNDex De VitaLitat empreSariaL

La vitalitat d’una economia es mesura per la capacitat exportadora de les seves empreses. I en aquest sentit, el Vallès en particular i Catalunya en general gaudeixen d’una salut notable. La diversificació de mercats ha estat un antídot per a moltes indústries davant una crisi que veritablement ha estat global, però que ha tingut diferents nivells d’intensitat segons el continent i el país que l’ha digerit: sovint el mercat sa ha compensat les pèrdues del mercat malalt i l’empresari que s’ho ha jugat tot a una carta haurà tingut una travessia molt més accidentada. Catalunya i el Vallès miren principalment cap als mercats europeus, un fet lògic tenint en compte la seva situació geogràfica, però no són poques les empreses que han provat sort en mercats emergents com l’asiàtic. Institucions empresarials com les cambres de comerç o Pimec han estat decisives –i continuen tenint un paper fonamental– en el procés d’iniciació, diversificació i consolidació que implica l’aventura de l’exportació, però, segons subratllen els especialistes, les experiències d’èxit tenen un denominador comú: el domini d’idiomes i un bon coneixement del mercat de destí.

“El Vallès ha de liderar un nou model de comerç que sigui un referent”

CarLeS GiroNÈS /// PrEsIdEnt dE PImEC ComErç dEL VaLLès oCCIdEntaL

No eNSopeGar DUeS VeGaDeS amB La mateixa peDraaLBerto moro SUÁreZ/// doctor en economia de la UB, conseller delegat de solventis

LeS empreSeS DeL VaLLÈS S’oBreN a merCatS exteriorS

Un nou material podria substituir la fusta i el plàstic

el paisatge favorit a vista d’ocell

raDar

6rotoNDa

31

GaS a FoNS

26 GpS

34

Àrea De DeSCaNS

36eStaCiÓ De SerVei

44La importància del secretariat de direcció i els seus nous rols

B30 eDita: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació /// preSiDeNtS: Antoni Cambredó i Ramon Grau

/// DireCCiÓ eDitoriaL: Carles Flo i Pere Esquerda /// DireCtora eDitoriaL: Carmen S. Larraburu /// SotSDireCtor: Jo-

sep m. Vallès /// CoorDiNaDor De reDaCCiÓ: Francesc Castanyer (PAUtA mEDIA) /// reDaCCiÓ: Xavier Amat, Laia Corbella, Ivanna Valles-

pín /// CoL·LaBoraDorS: Xavier barba i maite Coca ///projeCte GrÀFiC: eixida.cat iL·LUStraCiÓ portaDa: Ivanòvitx /// FotoGraFia:

Isabel marquès /// CoorDiNaCiÓ De proDUCCiÓ: maribel Pinillos /// maqUetaCiÓ: Sergi Felip /// aSSeSSorameNt LiNGüÍStiC: Susanna

turon /// aDmiNiStraCiÓ: Anna Comella i Ivan Grau /// impreSSiÓ: Cre-a /// premSa LoCaL SaNt CUGat, carrer Sant Antoni, 42. Sant Cu-

gat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// reDaCCiÓ: [email protected] /// pUBLiCitat: Oriol Gallisà, Ferran Calonge (93 590 86

00) aDmiNiStraCiÓ ComerCiaL: toni Garcia DipòSit LeGaL: b-9826-2008 /// DiStriBUCiÓ empreSariaL: FUNDACIó CECOt FORmACIó

CoL·LaBoraDorS De La ‘B30’

AJ. DE RUbÍ · AJ. DE SANt CUGAt · bOEHRINGER · CAm-

bRA DE COmERÇ DE tERRASSA · CANO CAtALUNYA

· CAtALANA OCCIDENt · HOSPItAL GENERAL DE CA-

tALUNYA · ISS FACILItY SERVICES · NODUS bARbERÀ

(AJ. DE bARbERÀ) · AJ. DE CERDANYOLA

30.000 exempLarS meNSUaLS

ENCARtAt AL ‘DIARI DE SANt CUGAt’ I A L’‘AVUI’ I DIS-

tRIbUït A EmPRESES I INStItUCIONS DEL VALLèS

raDar5raDarB30

DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

rÀNqUiNG D’exportaCiÓ

Cada mEs La rEVIsta B30 PrEsEnta Un rànqUIng dE LEs 10 EmPrEsEs dE La dEmarCaCIó dE La CamBra dE ComErç I IndústrIa dE tErrassa qUE han tramItat més CErtIfICats d’ExPortaCIó fora dE La UnIó EUroPEa a traVés dE L’EntItat.

sEtEmBrE1 EurofragancE rUBí

2 B. Braun surgical rUBí

3 TElsTar ProJEcTs st. CUgat

4 inDcrE tErrassa

5 iPagsa inDusTrial rUBí

6 cooPEr crousE-HinDs tErrassa

7 lEng D’or CastELLBIsBaL

8 ToP-caBlE rUBí

9 BEJar PErf. i cosM. st. CUgat

10 cons. inT. DE EsTÉTica tErrassa

Castellar tindrà un centre de coneixement en noves tecnologies

El ministeri d’Indústria ha atorgat a l’Ajuntament d’aquest municipi un ajut de 2,3 milions d’euros per al projecte del centre de coneixement en noves tecnolo-gies, que estarà ubicat al futur Espai Cívic de la plaça major, popularment conegut com edifici pantalla. L’ajut permetrà finan-çar la construcció i l’equipament tècnic del centre, així com el funcionament del servei durant els dos primers anys. El nou espai disposarà de diverses aules d’infor-màtica i de formació, un telecentre i xar-xa Wi-Fi. A banda de facilitar l’accés de la ciutadania a la societat del coneixement, “el projecte possibilitarà que es generin dinàmiques de relació, participació, pro-moció econòmica i innovació, amb les tecnologies digitals com a eix impulsor”, ha afirmat l’alcalde del municipi, Igna-si Giménez. Quant al futur Espai Cívic de la plaça major, que es preveu que estigui llest durant el primer semestre del 2010, serà un equipament que acollirà, a més, activitats dels àmbits de la cultura, l’edu-cació permanent, les tecnologies digitals, la participació ciutadana, l’oci o la promo-ció econòmica.

Palau s’oposa al model urbanístic del Pla territorial metropolità

L’Ajuntament de Palau-solità i Plega-mans s’ha posicionat en contra del Pla ter-ritorial metropolità (Ptm), argumentant que inclou una gran àrea per urbanitzar al sector nord-oest del municipi, on ara hi ha sòls agroforestals. “El Pla preveu augmen-tar la població en 30.000 habitants –ara n’hi viuen 13.000– i això convertiria aques-ta zona en una altra badia”, ha dit l’alcaldes-sa, mercè Pla. El Pla afectaria els barris de la Pineda, Can Duran, la Sagrera, Can Rie-ra, Santa magdalena i Can Parera, així com part de Caldes de montbui i Sentmenat. L’al-caldessa ha puntualitzat que “la deman-da d’habitatges prevista es va fixar fa dos anys” i que les xifres s’han actualitzat amb la crisi.

Parets actualitza el catàleg d’empreses

El Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Parets ha elaborat un

catàleg d’empreses per oferir una infor-mació actualitzada de tot el teixit indus-trial del municipi. El document, que es pot trobar al portal web municipal, con-té, entre d’altres, dades de les empreses com ara la denominació, l’adreça, l’ac-tivitat, el sector, la plantilla de treballa-dors i la situació. El catàleg registra un total de 231 empreses, distribuïdes en 10 polígons i altres zones. Des del consisto-ri afirmen que l’objectiu de la iniciativa és que sigui una “nova eina que servei-xi de punt de trobada entre les empreses i l’administració local, i que alhora pugui facilitar la recerca d’ocupació a les per-sones del municipi”.

Comunicar incidències a través del mòbil

L’Ajuntament de Sant Cugat ha posat en marxa una iniciativa que permet que qualsevol ciutadà pugui comunicar una in-cidència de la via pública mitjançant un missatge amb el telèfon mòbil. L’avís es pot fer enviant un missatge de text amb una imatge si cal (el que es coneix com a SmS o mmS) al número 600 124 123, i indicar-hi unes dades bàsiques de la incidència i la seva localització. Des del consistori apun-ten que el cost del missatge no és superior al que tenen els SmS convencionals.

Molletdel Vallès

castellardel Vallès

Bellaterra

sant Quirzedel Vallès

sant cugatdel Vallès

castellbisbal

Parets del Vallès

Palau-solità i Plegamans

sabadell

cerdanyola

Terrassa

rubí

El Papiol

3

1

2

raDar B30

L’iNDiCaDor

2

3

4

1

és el que rebrà la generalitat des del govern central el 2012, ar-ran del nou acord de finançament a què es va arribar al juliol. tot i que les xifres no són exactes, segons les estimacions del departament d’Economia, Catalunya ha de rebre l’any 2009 2.151 milions d’euros; l’any 2010, 2.692 milions; l’any 2011, 3.196

milions, i l’any 2012, 4.028 milions d’euros. aquestes xifres sur-ten de sumar, a la base que ja es rebia fins ara, els recursos per les competències delegades i pels nous recursos tributaris. a més, la xifra augmenta un 3% anual, a partir de l’increment dels ingressos tributaris de l’Estat (ItE). /// EfE

4.028 mILIons d’EUros

4

6 raDar B30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

1 ///tancament accelerat del comerç, amb les greus conseqüències que això pot tenir.

es podria tirar endavant alguna iniciativa per redreçar aquesta situació? El que ens hem preguntat en més d’una ocasió és per què no s’agrupen els comer-ciants i estableixen algun tipus d’acord amb alguna entitat financera que verita-blement aposti pel comerç, per les pimes. No es tractaria de començar a oferir crè-dits indiscriminats, ni molt menys. Es trac-taria tan sols que l’entitat financera apos-tés en la mateixa mesura que ho fa l’em-presari. Que es faciliti el crèdit equivalent a les garanties presentades.

quines reformes considera prioritàries, per part del comerç, per fer front a la situació econòmica present?La innovació i altra vegada la innovació. Pel que fa al comerç de proximitat, familiar, d’antiguitat i tradició, és absolutament im-prescindible renovar-se. Molts d’aquests negocis han funcionat bé i durant anys, probablement no han fet tots els canvis ne-cessaris per convertir-se en més competi-tius i ara s’han d’afrontar amb aquesta re-alitat. Si volen continuar s’han de preparar per a la competència, analitzar els possi-bles canvis i aplicar-los.

quins són els canvis bàsics? El petit comerç s’ha de diferenciar del gran comerç i oferir una atenció i un servei dis-tintius. També és imprescindible la recon-versió tecnològica, o sigui, l’aplicació de no-ves tecnologies a la seva activitat. Sovint,

garanties, no s’obtenen les quantitats sol-licitades i necessàries per a l’explotació, ex-pansió o manteniment del negoci. Això no és normal, i considero que aquest és un fac-tor que podrà repercutir en contra d’aques-tes entitats; el que fan no és just i els comer-ciants poden acabar trobant una altra font de finançament i no oblidaran aquesta ne-gativa en temps difícils, quan fins fa poc tot eren facilitats. Les entitats bancàries diuen que continuen donant crèdits, però tot és a preu d’usura, impossible per a un comerci-ant en temps de crisi. S’està provocant un

nomia de diferents municipis la recerca de fórmules i iniciatives que ajudin a imple-mentar solucions.

quins són els principals problemes amb què s’enfronta el comerç?La retallada dràstica de finançament per part de les entitats financeres. A molts co-merços petits se’ls retallen les fonts de crè-dit o directament se’ls neguen.

això no és nou.El més greu és que sovint, fins i tot oferint

Cada dia tanquen a Catalunya entre 100 i 120 comerços, segons la patronal Pimec Comerç. Integrat bàsicament per pimes, els botiguers són un dels grans perjudicats per la crisi tExt: carMEn s. larraBuru /// fotos: IsaBEl MarQuÈs

Carles Gironès, president de Pimec Comerç del Vallès Oc-cidental, considera que sal-var el botiguer és un dels reptes principals de l’econo-mia en aquest període tan

crític. El tancament de tants i tants comer-ços és una dada molt negativa que obliga a repensar estratègies per a la recuperació d’aquests negocis, sovint petits i familiars. Per aquesta raó la patronal catalana al Va-llès Occidental està treballant juntament amb els comerciants i els regidors d’eco-

Carles Gironès i Batllori és el vicepresi-dent de Pimec Vallès Occidental i presi-dent de Pimec Comerç Vallès. Al llarg de vint anys de la seva vida laboral va exer-cir el càrrec de gerent de l’empresa In-dustrialización del Plástico S.A., venuda posteriorment a una multinacional del sector. Durant aquests anys ja va parti-cipar activament en la vida associativa de les patronals Sefes i Pimec i és un bon coneixedor del sector empresarial i de la seva problemàtica específica.Gironès dirigeix des de fa 9 anys la seva pròpia assessoria empresarial i se-gueix de prop les dificultats que traves-sa el comerç, arran de la seva participa-ció i implicació directa en el sector com a president de la Pimec Comerç Vallès. Gironès considera que el comerç ha de fer un esforç important per canviar la dinàmica que ha mantingut fins a l’ac-tualitat i trobar un nou model, més in-novador i més competitiu, per fer front als moments de crisi. La responsabilitat perquè aquest canvi es produeixi, co-menta, és de tots.

eL perFiL

UN BoN CoNeixeDor DeL SeCtor

El Vallès ha de liderar un nou model de comerç que sigui un referent

Carles Gironès /// President de Pimec Comerç del Vallès occidental

7raDarB30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

quan es comenta aquesta situació s’arriba a la conclusió que una bona sortida serien les vendes per internet, sigui en el sector que sigui. I són molts els comerços que mai no s’han plantejat aquesta possibilitat, fins i tot que no estan tecnològicament preparats, no tenen pàgina web ni altres eines que actu-alment resulten imprescindibles. Això ens porta al tema de la formació del comerciant, factor determinant en la millora dels serveis i en la utilització d’aquesta tecnologia de què estem parlant. En aquest apartat també hi ha un llarg camí per recórrer.

però, a més del comerç tradicional, també existeixen altres tipus de comerç, més nous.Efectivament. A aquest se l’ha d’ajudar a passar la crisi. També hi ha el comerç que ha obert molt ràpidament, sense fer les va-loracions necessàries i que també es tan-ca ràpidament. La rotació d’aquests nego-cis és molt accelerada i, en general, no te-nen cap futur.

No ens podem oblidar, tampoc, del comerç en mans d’immigrants. Aquests són altament competitius perquè treballen amb una altra mentalitat: no te-nen horaris i saben perfectament cap a quin públic s’han d’adreçar i quina és la deman-da dels seus clients.

Ha crescut molt l’atur en el comerç?Per una banda sí, molts han hagut de tan-car. Per l’altra, hem detectat que mol-tes persones han capitalitzat el seu atur per obrir un petit negoci, i en aquest sen-

tit s’ha registrat una dada positiva. El que passa és que la durada d’aquests negocis acostuma a ser de mitjana d’un any i mig. Convindria que s’ajudés aquests petits ne-gocis a tirar endavant de la mateixa ma-nera que s’està fent amb els autònoms, ja que això ajudaria molt a reduir l’impacte de la crisi pel que fa l’ocupació.

un nou MoDEl DE coMErç

Des de la pimec del Vallès occidental s’estan portant a terme reunions amb els ajuntaments del territori. quines són les principals demandes que es fan des d’aquesta plataforma als municipis?Les autoritats són ben conscients que el comerç de proximitat és el que està con-figurant el model social del municipi i que s’han d’implementar mesures específi-ques per facilitar-ne l’activitat i evitar que es tanquin, tal com està passant en molts pobles i moltes ciutats. En les diferents re-unions que s’han anat produint els temes que més sovint planen són, per exemple, el de la mobilitat: es demana als municipis que habilitin un transport públic més adi-ent a les zones comercials, així com unes zones d’aparcament més nombroses per facilitar l’accés als diferents punts del co-merç. Es demana també que es potenciïn els eixos comercials, que aquests tinguin més llum, més activitats, més animació, perquè el lloc per comprar sigui un espai agradable, lúdic, animat, un veritable pas-seig per als ciutadans. Tampoc no ens obli-dem de les propostes fiscals, com la flexi-

bilització de l’impost d’activitats econò-miques (IAE) o l’estudi de les subvencions, que actualment s’han reduït dràstica-ment, per fer reformes. Els demanem tam-bé que vigilin les noves normatives que pu-guin implicar un cost afegit per al comerç, tal com va passar amb la normativa de les bosses de plàstic, que carregaven vint cèn-tims a cada bossa. Això, en els temps actu-als, no és pertinent, tot i la importància de reduir els residus plàstics. S’han de trobar altres fórmules.

i als comerciants, què se’ls acon-sella?Una de les coses que sempre es repetei-xen és que els comerciants han de ser conscients que els problemes no es re-solen tan sols des d’una part, que és im-prescindible la col·laboració de tots els implicats per fer front a la problemàtica que viu el comerç.

què vol dir?Em refereixo a la necessitat que els co-merciants, dins els seus municipis i tam-bé de forma supramunicipal, s’agrupin per treballar conjuntament. Això pot te-nir grans i immediats beneficis, sobre-tot per lluitar amb la competència de les grans superfícies. Permet tenir una cen-tral de compres conjunta, per exemple, i altres eines que facilitin la innovació en productes, l’aplicació de noves tecnolo-gies o l’adquisició de productes de fora del país. Sovint es recorda, també, la ne-cessitat de deixar-se assessorar en els terrenys que domina menys i que poden

Les entitats bancàries diuen que continuen donant crèdits, però tot és a preu d’usura, impossible per a un comerciant en temps de crisiConvé recordar la necessitat que els comerciants, dins els seus municipis i també de forma supramunicipal, s’agrupin per treballar conjuntament

ajudar a millorar el seu negoci. E Vallès Occidental ha de liderar un nou model de comerç que sigui un referent a Catalu-nya. Les condicions existeixen.

L’anunci de la instal·lació de l’empresa sueca ikea a Sabadell ha provocat una reacció important per part del comerç local i el dels voltants. quina és la seva opinió sobre el tema?Aquesta qüestió té molts vessants i diferents que s’han de tenir en compte. L’Ajuntament de Sabadell ha manifestat que amb aquesta implantació s’assegura-ven cinc-cents llocs de treball. Evident-ment, el primer que s’ha de qüestionar és quants seran fixos, quants temporals, quants de Sabadell, quants de fora de la ciutat. Tots els estudis sobre el projecte han estat sobre els impactes positius. Nosaltres, des de Pimec Vallès Occidental, volem conèixer també els impactes negatius que el projecte pot tenir. Una de les principals demandes és que tot l’entorn d’Ikea al polígon Riu Sec el pagui la mateixa empresa i que no es pagui amb diners públics, que són els que han de servir per ajudar el comerç de proximitat. En aquest sentit, s’han demanat accions concretes i immediates. El polígon de Sant Pau de Riu Sec estava pensat inicialment per a la implantació d’empreses d’innovació i recerca, però arran de l’esclat de la crisi no s’ha omplert totalment. El perill ara, i el que no voldríem que passés, és que el polígon es converteixi en un nou Montiga-là, o sigui, en una densa concentració de grans comerços.


iNFraeStrUCtUreS /// CErdanYoLa

6 milions de litres d’aigua (equivalents al consum diari de 30.000 habitants).

Al mateix temps, s’han iniciat les obres del primer dels dos centres tecnològics que La Caixa ha decidit ubicar al Centre Direccio-nal. En total aquests centres acolliran uns 500 treballadors. Paral·lelament a la cons-trucció dels equipaments, el primer grup de 150 científics i tècnics del consorci CELLS ja s’ha traslladat a l’edifici del sin-crotró Alba per supervisar-hi el muntatge de les estacions de treball i començar les proves. /// I.V.

les noves infraestructures viàries creades al Centre Direccional de Cer-

danyola del Vallès quedaran enllestides abans de finals d’any. Això permetrà als promotors començar a comercialitzar el sòl a principis del 2010, per atraure les empreses vinculades a la recerca que es vulguin instal·lar al costat del futur sin-crotró Alba. Coincidint amb l’inici del nou curs, està previst que comenci a funcio-nar una nova subestació elèctrica, una al-tra de gas i el primer dipòsit d’aigua po-table de l’àrea. Aprofitant l’avançament de les obres, els responsables del centre han decidit rebatejar la zona amb el nom de Parc de l’Alba, per vincular-la més al sincrotró.

L’avinguda de la Ciència serà un dels ei-xos viaris més importants del futur Parc de la Ciència o Parc de l’Alba, ja que co-municarà el sincrotró Alba amb la Univer-sitat Autònoma de Barcelona. Al voltant d’aquest vial s’ubicaran centres de recerca i de transferència de tecnologia i empreses de recerca. De fet, des del Centre Direccio-nal asseguren que la major part del sòl serà de propietat pública, “cosa que permetrà garantir que les empreses que s’hi instal-laran seran intensives en recerca”.

A més d’aquest nou eix, que ja s’està as-faltant, també està gairebé acabada la cal-çada del nou pont sobre la B-30. De la ma-teixa manera, avancen les obres d’amplia-ció de la carretera entre Cerdanyola i Sant

Cugat, que la convertiran en una àmplia via amb dos carrils per sentit, amb carrils bici i amb quatre viaductes. En total, les obres d’aquests tres eixos principals del futur Parc de la Ciència han suposat una inversió de 61 milions d’euros.

primerS eDiFiCiS. Durant la visita d’obres que es va realitzar el juliol a la zona, els responsables del Centre Direc-cional també van avançar que al llarg del mes de setembre quedarà enllestit l’edifi-ci de la central de poligeneració. Es tracta d’unes instal·lacions de producció con-junta d’energies que permetrà un estalvi energètic del 35%. I és que la central acon-segueix cobrir una important demanda de calor i fred a través d’una energia residu-al, que és la calor que es desprèn durant el procés de producció d’electricitat. L’obra, que ha suposat un cost de 18 milions d’eu-ros, s’ha inclòs dins del programa Polycity de la Unió Europea com a exemple euro-peu d’eficiència energètica.

D’altra banda, també s’està enllestint l’es-tació de regulació i mesura de gas natural, així com la subestació elèctrica de Codo-nyers, que, amb un pressupost de 18 mili-ons d’euros, estarà connectada a les xarxes de distribució de Cerdanyola i de Sant Cu-gat i permetrà que ambdues ciutats gaudei-xin d’un servei més estable i fiable. Igual-ment l’entorn comptarà a curt termini amb el primer dels dipòsits d’aigua potable, que tindrà una capacitat d’emmagatzematge de

operaris treballant en els nous carrers del Centre Direccional /// ACN

l’Agència Estatal de Seguretat Aèria ha obert actuacions prèvies a l’Ajunta-

ment de Sabadell per la construcció de di-verses edificacions al polígon de Can Gam-bús, les quals una vegada finalitzades, po-drien afectar les servituds aeronàutiques de l’aeroport, és a dir, l’espai de seguretat on no hi pot haver edificacions. Així res-

pon el govern una pregunta escrita del se-nador de CiU, Jordi Casas, sobre les causes que han motivat l’obertura d’un expedi-ent informatiu per part de l’Agència Esta-tal de Seguretat Aèria a l’Ajuntament de Sabadell per uns edificis del barri de Can Gambús que podrien afectar la seguretat de l’aeroport de la ciutat. Alhora, la Fede-

ració d’Associacions de Veïns de Sant Quir-ze del Vallès va presentar un escrit al Mi-nisteri de Foment el 7 de juny del 2008, a través del defensor del poble, en què aler-tava d’aquest assumpte. Analitzada la do-cumentació per part dels serveis tècnics de la Direcció General d’Aviació Civil, es va comprovar que la zona estava afectada per les servituds aeronàutiques.

Aviació Civil no tenia constància d’autoritza-ció administrativa en servituds aeronàuti-ques per a les edificacions esmentades, tal com seria preceptiu abans del començament de les construccions. /// REDACCIó

investiguen les servituds de l’aeroport de Sabadell

aproximació a l’aeroport de Sabadell /// I. VALLESPÍN

iNFraeStrUCtUreS /// saBadELL

els carrers del Centre Direccional, llestos a finals d’anyParal·lelament, s’estan finalitzant les obres de construcció dels primers equipaments i instal·lacions de subministrament d’aquesta àrea de Cerdanyola

L’avinguda de la Ciència serà un dels eixos viaris principals i comunicarà el sincrotró alba amb la Universitat autònoma de Barcelona


Les obres dels FGC tallen el centre de Sabadell un any

Ferrocarrils instal·la càmeres i Wi-Fi a 64 trens de la xarxa

El passeig de Manresa, el passeig de la Plaça Major i l’inici de la Rambla són

els eixos viaris del centre de Sabadell que, des del 14 de juliol, experimenten una res-tricció de circulació que afectarà els vehi-cles privats. Durant un any com a mínim, aproximadament, per aquest tram només podran circular autobusos i taxis. Aquesta és l’afectació més gran que generarà l’ini-ci de la segona fase de les obres del perllon-gament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Sabadell.

Per aquest eix central només podran circu-lar taxis i autobusos fins al segon semestre del 2010, data en què està previst que finalit-zin les obres en aquesta zona. L’Ajuntament, però, no descarta la possibilitat d’allargar aquesta restricció de forma indefinida.

arriBa La tUNeLaDora. D’altra banda, el director general de Transport Terrestre, Ma-nel Villalante, va informar que ja està llesta la primera de les dues tuneladores que perfo-raran els nous dos túnels. Aquesta màquina, que s’ha construït a Alemanya, començarà a excavar cap al mes de febrer pel pou d’atac ubicat a la zona del Parc del Nord.

un total de 64 trens ja circulen amb un nou dispositiu de càmeres i trans-

missors que permet visionar en directe l’interior dels combois. El maquinista o els passatgers poden activar el disposi-tiu a través del botó d’alarma ubicat als vagons; d’aquesta manera, la imatge es visualitzarà a les pantalles de control del Centre de Comandament, ubicat a Rubí. Això és possible gràcies a les dues càme-res instal·lades a cada vagó, un moni-tor a la cabina del conductor i un aparell emissor de dades Wi-Fi situat al cap del tren, des d’on s’envia el senyal al recep-tor instal·lat als túnels i, des d’aquí, es transmet al centre de control. En aques-tes instal·lacions, les imatges es repro-dueixen a través d’un videowall, és a dir, d’una sèrie de pantalles digitals que for-men un mur.

Segons els responsables de FGC, es trac-ta d’un sistema pioner –ja que només se’n coneix alguna prova al metro de Madrid–, i gràcies a la immediatesa que ofereix, no només incrementarà la seguretat dels usuaris, sinó que també pot ser “un ele-ment dissuasiu per evitar actes vandà-

La primera tuneladora, batejada amb el nom de Sabadell, té un diàmetre de 6,8 metres i, un cop muntada, tindrà una longitud global de 105 metres.

FiNS a CaSteLLar. D’altra banda, la Gene-ralitat té previst publicar l’estudi informatiu de l’arribada dels FGC fins a Castellar del Va-llès durant el darrer trimestre del 2009. Vi-llalante, però, s’ha mostrat prudent i ha afir-mat que encara s’ha de superar el període d’exposició pública i una fase de debat per decidir si finalment és viable fer arribar el tren a aquest municipi. /// I.V.

lics als trens”. La instal·lació de la ban-da ampla a la xarxa de Ferrocarrils també tindrà avantatges per als usuaris, ja que oferirà la possibilitat als viatgers de dis-posar de cobertura Wi-Fi per als equips informàtics i els telèfons mòbils a l’inte-rior del tren.

De moment, el sistema s’ha instal·lat en 64 trens i en un tram urbà de 14 quilòmetres de túnels que comprèn el trajecte de plaça Catalunya a l’estació de Reina Elisenda (a la línia del Vallès) i de plaça Espanya a Corne-llà (a la línia de Manresa). /// I.V.

el centre de Sabadell, tallat durant un any /// I.m.

Un tècnic supervisa les càmeres del Centre /// I.m.

moBiLitat /// saBadELL

moBiLitat /// rUBí


L’empresa success motivation Institute (smI) implanta un programa de ‘coaching’ de gran èxit als Estats Units que ajuda a millorar el rendiment personal dels executius reprogramant-ne les agendes tExt: francEsc casTanYEr /// fotos: ll. llEBoT

miquel allué///distribuïdor de smI a Catalunya i professor d’Esade

d’una empresa no es pot tancar una hora a pensar, malament rai.

el mòbil i el correu electrònic són imprevisibles?Molts executius els identifiquen com els seus grans enemics i els anomenen lla-dres del temps. Però també hem d’apren-dre a gestionar-los. El mòbil no sempre s’ha de contestar; una trucada és com una visita i s’ha de planificar dins l’agenda. Tampoc no cal respondre tots els correus: és millor concentrar la gestió dels correus en un parell de moments del dia, a pri-mera hora del matí i a primera hora de la tarda o abans de marxar de la feina. Però també s’ha de ser selectiu: no cal fer tot el que el correu ens demana.

La capacitat d’improvisació no és una virtut executiva?Els llatins ens movem bé amb la incertesa i els enrenous i les cultures anglosaxones són més de planificar. Qui és més eficient?

ens ho imaginem...Si a la capacitat d’improvisar li sumem la planificació, els llatins podem ser molt bons.

quina és l’agenda ideal?No hem de ser massa optimistes a l’hora de planificar les feines: cal deixar espais entre objectiu i objectiu, calcular els temps perduts i posar terminis a les reunions. Hem de distingir el que és imperatiu, el que s’ha de fer abans d’anar a dormir, de les feines que possiblement acabaré fent demà. Una agenda ideal és la que està ben organitzada sumada amb la disciplina de complir-la.

rompen necessita temps per recuperar la concentració. I aquest constant flux d’in-formació en molts casos resta molta efici-ència a la feina de direcció i això acaba re-percutint en la qualitat de vida professio-nal i personal.

La complicada conciliació empresa-família.És una part fonamental. Si fem la feina amb menys temps, podem dedicar més temps a les nostres activitats personals. Un empresari familiar de la plana de Vic ens va demanar que l’ajudéssim a treballar menys perquè dedicava més de 70 hores a la setmana a l’empresa.

què li van receptar?Era una persona a qui li agradava tant re-soldre els problemes que acabava fent la feina dels altres. Li vam recomanar marcar les seves prioritats i marcar les dels altres. Varem aconseguir passar a 50 hores de fei-na sense restar eficiència. A partir d’aquell moment va recuperar la vida en família.

Com s’evita un client que truca a la porta?L’executiu s’ha de protegir. Hem de ser egoistes des del punt de vista personal: l’agenda ens l’hem d’organitzar nosal-tres i no la gent de fora. A la gent li impor-ta molt poc el nostre temps. No hauríem de deixar entrar ningú al despatx si prèvi-ament no ha estat convocat. Si un directiu

què tenen en comú les agendes dels executius?En general planifiquen relativament poc, de-diquen massa temps a les reunions i es pas-sen bona part del dia apagant focs i atenent eventualitats.

eventualitats?Si a un proveïdor se li acut fer una visita sense avisar, el 99% de les vegades l’aten-drem sense dubtar-ho.

No ho hem de fer?No, perquè altera totalment la planifica-ció del dia. Hi ha gent que quan la inter-

L’anàlisi detallada d’una activitat esportiva permet identificar-ne els defectes i introduir-hi millo-res. L’empresa SMI (www.smi-spain.com) actua amb la matei-xa lògica i l’aplica a les agendes

dels executius per millorar-ne el rendiment. Miquel Allué, distribuïdor del programa a Ca-talunya, ha aconseguit canviar els hàbits de molts directius, identificant les activitats d’al-ta rendibilitat que els permeten ser més efici-ents a l’empresa i guanyar temps personal.

Vostè és un consultor d’agendes...És podria dir així.

El constant flux d’informació resta eficiència a la feina del directiu i acaba repercutint en la qualitat de vida personal i professional si a la capacitat d’improvisar li sumem una bona planificació, els executius llatins serem molt bons

L’executiu ha de ser egoista i protegir el seu temps per ser eficient


Satisfacció de l’empresariat vallesà pel nou finançament

“no és un mal acord”, però segu-rament és “l’acord possible” en

aquest marc de dificultats i de crisi eco-nòmica. Així valora el nou acord de finan-çament el president de la Cambra de Co-merç de Terrassa, Marià Galí. No obstant això, matisa que “això no vol dir que com-pleixi íntegrament tot el que marca l’Es-tatut sobre aquest tema”, però com en tot acord “totes les parts han de cedir”. Posi-tiva també és la valoració que en fa el seu homòleg sabadellenc, Antoni M. Brunet, que apunta que “la situació que teníem d’estancament sobre aquest tema estava causant una situació de gran dificultat fi-nancera per a la Generalitat”.

Brunet també es mostra conformat amb la xifra assolida: “Al voltant dels 3.800 és la quantitat que sempre, des de les cam-bres catalanes, havíem pensat que és el mínim imprescindible”. Però Galí es mostra prudent i afirma que ara cal veu-

re “com es concreta i si al final s’assolei-xen les xifres que està donant la Genera-litat, i si és així podem estar momentàni-ament i temporalment satisfets”.

Al positivisme també s’afegeix el presi-dent de la Cecot, Antoni Abad, que recla-ma, però, que s’expliqui clarament l’acord i que es faci “una pedagogia a la ciutada-nia, als empresaris i a les patronals sobre què suposarà aquest acord, no només per d’aquí a tres o quatre anys”, sinó a més llarg termini i en aspectes de “com queda-rà el dèficit de la Generalitat”. Abad tam-bé destaca positivament el fet que, gràci-es al nou acord, s’estigui “corregint la dis-criminació històrica que pateix Catalunya en tema de finançament”.

Per la seva part, l’altra patronal, Pimec, ha decidit no manifestar-se fins que es tinguin “més detalls i les quantitats exac-tes” d’aquest nou acord.

prioritatS eN LeS aCtUaCioNS. Amb la nova injecció de diners, Galí té clares les prioritats d’inversió: les infraestructures, educació, recerca i innovació. En aquest darrer punt coincideix la Cecot, que a més demana que la innovació a les empreses s’estengui tant a la creació de nous pro-ductes com al sistema de gestió. Des de la patronal egarenca també reclamen més suport a la internacionalització, especial-ment de les pimes.

Més contingut es mostra Antoni M. Bru-net. El president de la Cambra de Sabadell dubta que pugui haver-hi un tomb en el capítol inversor, arran de la crisi, i de fet demana més “control de les despeses cor-rents de l’administració”. De totes mane-res, Brunet espera que es mantingui al màxim la inversió en infraestructures, perquè “al final això és el que desenvolu-pa el país i el que genera més ocupació a mitjà termini”. /// I. VALLESPÍN

demanen que es prioritzin les inversions en infraestructures, educació i innovació

eCoNomia /// VaLLès

rubí agafa el relleu de Sant Cugat en la presidència del Cit

ara fa un any, els municipis limítrofs de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola van deci-

dir unir-se sota el paraigua del batejat Catalo-nia Innovation Triangle, per sumar esforços a l’hora de gestionar i planificar aquells as-pectes que afecten les tres poblacions. L’ob-jectiu final d’aquesta iniciativa és potenciar econòmicament el territori, amb una apos-ta per la recerca i la innovació. Abans de va-cances, els alcaldes dels tres municipis van presentar el pla d’actuacions del nou orga-nisme i van materialitzar el canvi de presi-dència, que passa de Sant Cugat a Rubí, pel termini d’un any.

Aquesta col·laboració entre les tres ciutats ha donat com a fruit diferents projectes, com ara, l’elaboració del Pla de Mobilitat del Polí-gon Can Sant Joan, el projecte de senyalitza-ció conjunta de les àrees industrials del CIT o l’anàlisi conjunta sobre la gestió dels parcs empresarials. A més, s’ha elaborat un regla-ment d’ús de la marca CIT: “Volem que els parcs empresarials la utilitzin i la facin seva”, ha afirmat Lluís Recoder, que ha reconegut que el pas previ és “prestigiar la marca”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Rubí, Carme Gar-cia, sobre la qual recau la nova presidència

de l’organisme, ha assegurat que les admi-nistracions han de fomentar una “innovació ètica”, que ha definit com “cercar un creixe-ment acompanyat de l’equitat, la justícia so-cial i la sostenibilitat”.

projeCteS FiNS aL 2012. El plenari del CIT ha aprovat també el Pla d’Actuació 2009-2012, format per un total de 24 accions que tindran un cost aproximat de 522.000 euros. Aquestes iniciatives es divideixen en diferents línies d’actuació d’àmbits com ara les infraestructu-res, la gestió dels polígons, les telecomunica-cions, la promoció econòmica, etc. /// I.V.

els alcaldes de St. Cugat, rubí i Cerdanyola /// CEDIDA

eCoNomia /// VaLLès

es fomentarà l’ocupació dels aturats en el sector serveis

El Consorci per l’Ocupació i la Pro-moció Econòmica del Vallès Occi-

dental i la Diputació de Barcelona han signat un conveni per posar en marxa el projecte ILOQUID. Aquesta iniciativa permetrà, mitjançant la planificació i concertació territorial, dissenyar per al període 2010-2011 un conjunt de mesu-res de formació, inserció i promoció de la qualitat dels serveis i empreses que in-cideixin positivament en la creació i mi-llora de l’ocupació en el sector serveis a les persones. L’acord va ser rubricat pel vicepresident del Consorci, Manel Pérez, i el diputat de Desenvolupament Econò-mic, Teo Romero.

Com a pas previ, es va constituir la tau-la de dinamització i coordinació territo-rial del projecte, formada pels 23 munici-pis de la comarca, però que també comp-tarà a partir del setembre amb els agents socioeconòmics i entitats i empreses del sector serveis.

Durant el 2009, les activitats de la taula se centraran en l’elaboració de tres eines de planificació i dinamització territorial.

En primer lloc, es portarà a terme el mapa d’empreses de serveis d’atenció a les per-sones amb necessitats especials. A partir d’aquí, en segon lloc, es treballarà en l’ela-boració d’una diagnosi de les necessitats del sector en tres aspectes: oferta de ser-veis, demanda social i entorn socioeconò-mic. Finalment, tota l’activitat de planifi-cació culminarà al mes de desembre amb un pla operatiu de treball al territori, que recollirà la proposta d’actuacions de for-mació, inserció i de promoció d’empreses i serveis per desenvolupar al llarg del pe-ríode 2010-2011. /// REDACCIó

teo romero i manel pérez signant l’acord /// CEDIDA

De dalt a baix, antoni abad, antoni m. Brunet i marià Galí /// ISAbEL mARQUèS

promoCiÓ eCoNòmiCa /// VaLLès


el Sabadell redueix benefici, però manté l’expansió

En el primer semestre del 2009 Banc Sa-badell (BS) va obtenir un benefici net de

332 milions d’euros, un 22,5% menys que en el mateix període del 2008, a causa del ma-jor esforç realitzat en la dotació a provisions voluntàries. Segons l’entitat, els recursos de clients al balanç creixen un 13,8% en termes anuals el darrer trimestre i arriben als 37.834 milions d’euros. Els recursos gestionats pel Sabadell són de 81,4 milions d’euros.

Compra D’UN BaNC. El Sabadell ha adquirit el Mellon United National Bank, un banc co-mercial fundat el 1978 que opera al sud de Flo-rida. L’entitat vallesana ha comprat el 100% del capital social d’aquest banc de Miami i, a més, ha adquirit tots els seus dipòsits (1.613 milions de dòlars) i 900 milions de crèdits. Segons BS, l’operació “representa un pas im-portant per enrobustir la plataforma opera-tiva de Banc Sabadell a Florida en un moment en què sorgeixen oportunitats interessants en el mercat americà”.

proDUCte per a LeS FarmaCÈUtiqUeS. El banc ha llançat al mercat FarmaRenting, una nova línia de finançament especialitzat adre-çada específicament al sector farmacèutic;

es tracta d’un producte que, segons el banc, “permetrà a farmàcies i empreses del sector renovar periòdicament els seus equips tec-nològics i beneficiar-se d’importants avan-tatges fiscals”.

portaL immoBiLiari. Una altra de les nove-tats presentades recentment pel BS ha estat el portal www.solvia.es, destinat a la comer-cialització d’actius immobiliaris, ja siguin pro-pis o de clients promotors. En aquest portal web es pot trobar una oferta àmplia, que in-clou habitatges, locals comercials, oficines i naus industrials de tot l’Estat. /// REDACCIó

el president de Banc Sabadell, josep oliu /// bS

eNtitatS FiNaNCereS /// saBadELL

eNtitatS FiNaNCereS /// VaLLès

Neix la tercera caixa catalana amb el segell vallesà

bada informal amb la premsa a finals de juli-ol, el director general de Caixa Terrassa, Enric Mata, va dir que el procés de fusió “és un pro-jecte tancat” i si s’amplia serà “una mica més tard”. Mata va reconèixer que s’ha parlat amb les caixes de Girona i Tarragona: “No veurien cap inconvenient ni suposaria cap dificultat” que s’incorporessin a la fusió”, va dir.

aCoLLiDa aL territori. El projecte ha estat valorat “molt positivament” per la Generali-tat, el Banc d’Espanya i la Confederació Espa-nyola de Caixes d’Estalvis –que el consideren “un projecte de referència en el procés de re-ordenació del sistema financer espanyol”–, així com també per l’empresariat vallesà.

Des de les cambres de comerç de Sabadell i Terrassa coincideixen a destacar positiva-ment “el fet que hagin estat les entitats fi-nanceres les impulsores d’aquesta iniciativa i no l’administració”. Ambdues institucions demanen que, tot i la fusió, les tres entitats “mantinguin un fort compromís social i eco-nòmic amb el seu territori”, un aspecte que també ha estat destacat pels alcaldes de Sa-badell, Terrassa i Manlleu.

D’altra banda, des de la cambra egarenca de-manen que l’entitat “sigui capaç de donar res-posta a les necessitats financeres que tenen les empreses de la comarca” i esperen que la que serà la tercera caixa catalana resolgui el problema actual d’accés al crèdit que tenen actualment les empreses. /// I.V.

De la unió de Caixa Sabadell, Caixa Terras-sa i Caixa Manlleu naixerà la tercera en-

titat d’estalvi de Catalunya en actius finan-cers. Totes tres sumen uns recursos propis de 2.268 milions d’euros i una mitjana de coefi-cient de garantia i solvència del 12,4%, quatre punts superior al mínim (8%) que marca el Banc d’Espanya. La nova caixa tindrà uns ac-tius totals de 27.500 milions d’euros, uns di-pòsits administrats de 25.500 milions d’euros i una inversió creditícia de 21.500 milions.

Les tres entitats volen constituir una nova caixa “més dimensionada, més eficient i amb una millor capacitat” per afrontar la crisi i competir en millors condicions. Ara s’inicia la fase d’integració, a través de comissions mixtes, un procés que finalitzarà a finals de setembre i que donarà com a fruit la defini-ció final de la nova entitat.

Però ja se n’han avançat alguns detalls, com el fet que la fusió obligarà a tancar unes 150 oficines i que s’haurà de reduir la plantilla en uns 350 treballadors, un reajustament que s’intentarà fer a través de prejubilacions. El que sí que es mantindrà és el nom actual en aquelles poblacions “d’històrica presència”, mentre que en l’àmbit general se n’adopta-rà un de nou. Quant a l’obra social de les enti-tats, de moment el projecte inicial preveu la creació d’uns consells territorials que propo-saran, impulsaran i faran un seguiment en els territoris tradicionals de la política de suport a les obres pròpies de cada zona. En una tro-

La fusió de les caixes de sabadell, terrassa i manlleu és ben acollida pels empresaris de la comarca

Seu de l’obra Social de Caixa Sabadell i, a la dreta, dels serveis centrals de Caixa terrassa /// I. mARQUèS


el Leitat fomentarà la competitivitat de Sabadell

El Vapor Llonch de Sabadell i el centre tec-nològic Leitat treballaran conjuntament

per incrementar la competitivitat del teixit productiu de la ciutat. En aquest sentit, l’Ajun-tament de Sabadell sol·licitarà a Leitat pro-postes d’accions adreçades a les empreses ba-sant-se en les necessitats detectades al ter-ritori i, alhora, es compromet a difondre les activitats del centre tecnològic.

Per la seva part, Leitat posarà a disposició del Vapor Llonch els equips i el personal especi-alitzat necessari per desplegar els diferents programes que es plantegin. D’altra banda, el Centre Tecnològic oferirà projectes adreçats a les empreses del municipi en la mesura que sigui possible.

En aquest sentit, Albert Matarrodona, director executiu del centre tecnològic Leitat, ha asse-nyalat que “cada vegada més treballem conjun-tament amb els serveis de promoció econòmi-ca dels ajuntaments perquè és a través d’ells que ens arriba el major nombre d’inputs”.

oFeriNt VaLor aFeGit. Leitat és un centre tecnològic situat a Terrassa que té com a ob-jectiu la prestació de serveis a les empreses

del sector industrial, per afegir valor tecnolò-gic tant als productes com als processos. Els seus serveis tenen vocació d’adaptació i evo-lució davant els canvis del mercat i se centren en les tasques de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

El compromís en la recerca de les millors so-lucions tecnològiques per a les empreses ha fet que aquest centre col·labori amb instituci-ons públiques, organismes estatals, universi-tats i altres centres tecnològics per buscar les respostes més eficients a les demandes dels clients. /// REDACCIó

moment de la signatura de l’acord /// CEDIDA

empreSa /// saBadELL

Nova fornada amb un centenar d’executius formats a l’eUNCet

un total de 95 alumnes s’han graduat aquest curs a l’Escola Universitària

de Caixa Terrassa, després d’haver cursat els seus estudis en ciències empresarials. En concret, es tracta de la 17a promoció de la diplomatura en ciències empresarials; la sisena promoció de l’enginyeria tècnica en informàtica de gestió, i la novena pro-moció dels màsters en direcció i adminis-tració d’empreses (MBA) i en direcció in-ternacional de l’empresa (MIBA).

En total, 95 nous executius que “hauran de ser la generació que adapti el model empresarial als nous temps, després d’aquesta crisi econòmica”, segons Jaume Ribera, president de Caixa Terrassa, que també va animar els nous professionals perquè lluitin per un món “just, equitatiu, sostenible, però també més desenvolu-pat”. El director de la Fundació Cultural Caixa Terrassa, Miquel Solé, va aconsellar als graduats que aprofitin la crisi com un moment d’oportunitats i que en la seva vida professional prenguin decisions amb consciència. /// E. NÚÑEZ

empreSa /// tErrassa

L’innovador parc @ Sant Cugat es posa en marxa amb despatxos a la carta

Està envoltat d’un paisatge excepcional amb grans zones enjardinades i està només a

quinze minuts de Barcelona. Però un dels seus principals actius és que ofereix despatxos fle-xibles, completament adaptats a les necessi-tats de cada empresa. Amb aquests arguments comença l’activitat al nou parc empresarial @ Sant Cugat, una nova zona de negocis al bar-ri de la Guinardera - Can Canyameres. El nou complex consta d’un conjunt edificat de nova construcció, de més de 50.000 m2 en la prime-ra fase, destinat a locals comercials, aparca-ments i oficines. Hi ha dos edificis destinats a oficines, de 6.000 m2 i 9.000 m2, respectiva-ment, 9.500 m2 dedicats a locals comercials i 25.000 m2 destinats a places de pàrquing.

Les oficines de l’@ Sant Cugat Business Park destaquen per la seva llum natural i les vis-tes, però també per la seva tecnologia, amb climatització independent i sistema auto-màtic d’humidificació. N’hi ha des de 30 m2 fins a 1.000 m2 per planta. El parc també disposa de locals comercials a partir de 40 m2, amb una zona específica de locals pre-parats per a restauració. /// REDACCIó

eqUipameNtS /// sant CUgat

meSUreS i propoSteS. Les quatre entitats plantegen en aquest estudi diferents propos-tes per donar sortida a aquest parc d’habi-tatges. Així, el president del Gremi de Cons-tructors de Sabadell, Melquíades Garrido, posa sobre la taula la possibilitat que les ad-ministracions comprin els edificis en estoc a preu d’hipoteca, per després posar-los a la venda en règim de protecció oficial. Una al-tra de les solucions apuntades, però amb re-signació, és el lloguer amb opció de compra, ja que “no és aconsellable treure la virginitat als pisos”, afirma Garrido, referint-se a la de-valuació que pateixen els habitatges. També demanen que es frenin grans operacions ur-banístiques, com les ARE (àrees residencials estratègiques), i reduir les promocions d’ha-bitatge públic: “El mercat ja està prou satu-rat”, assegura Garrido. No obstant això, el sector reclama més sòl, i més barat, per po-der construir a preus més assequibles.

eStoC aBSorBiBLe. “Que s’ha construït massa ho diem ara, però llavors pensàvem que es podria absorbir amb l’augment de-mogràfic”, afirma el president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí. No obstant això, el seu homòleg sabadellenc assegura que es tracta d’un “estoc absorbible” per a una co-marca amb més de 800.000 habitants. En aquest sentit, el president del Gremi de Constructors de la demarcació de Terrassa, Antoni Palet, apunta que “la demanda exis-teix, però els paràmetres a l’hora de conce-dir els crèdits han canviat”. /// I.V.

més de 24.000 habitatges del Vallès esperen un comprador

al Vallès Occidental, 24.133 habitatges encara no han trobat comprador, se-

gons un estudi elaborat per les cambres de comerç i els gremis de construcció de les demarcacions de Sabadell i Terrassa. D’aquest total, el 58% són de segona mà, mentre que el 25% són d’obra nova i el 17% són promocions iniciades i pendents de finalitzar (l’estudi no diferencia entre les obres en marxa i les que han estat paralit-zades). Terrassa és la ciutat que més es-toc concentra (35,54%), seguida de Saba-dell (18,24%) i Sant Cugat (14,23%).

L’estudi també recull que els municipis amb el preu més alt per metre quadrat constru-ït d’obra nova són Sant Cugat, Matadepera i Cerdanyola. Quant a la segona mà, l’habi-tatge més car es troba a Montcada i Vacaris-ses, però també per darrere de Sant Cugat i Matadepera. Per elaborar l’estudi, durant el gener i el maig d’enguany s’han enques-tat 294 empreses i promotores.

sant Cugat, el municipi on la vivenda és més cara i terrassa, el que té més estoc

HaBitatGe /// VaLLès

Divisió per municipis, en percentatges, de l’estoc d’habitatge al Vallès occidental


Sony redueix el seu benefici un 70%, fins als 7 milions

sony España va obtenir el 2008 un be-nefici net de 7 milions d’euros, un 70%

menys que el 2007, quan va guanyar 23,4 mi-lions. La multinacional japonesa també ha vist reduïda la seva facturació, que ha passat dels 2.491 milions del 2007 als 2.148 del 2008, un 13,5% menys.

Els motius, apunta la companyia, són el re-trocés del mercat i la caiguda del preu dels televisors de pantalla plana, que s’ha redu-ït més d’un 25%. Malgrat aquests resultats, el director general de la companyia, Pedro Navarrete, ha fet avui un balanç positiu de la marxa de l’empresa; tenint en compte la situació econòmica internacional, Sony Es-paña ha obtingut millors resultats que els seus competidors.

maNteNir La pLaNta. Per fer front a aques-ta situació, Sony ha reduït la seva plantilla en unes 290 persones en l’últim any, un cen-tenar d’elles a través de baixes voluntàries i prejubilacions acordades amb els sindicats de la factoria de Viladecavalls.

El més important, ha assegurat, és que grà-cies “a l’exercici de responsabilitat social”

d’empresa i comitè i “al suport de Tòquio” s’ha aconseguit garantir la continuïtat de la fàbrica vallesana, una de les poques plantes d’electrònica de consum que segueix fabri-cant pantalles de plasma a l’Estat.

L’objectiu de Sony España és produir, durant l’exercici actual, 1,5 milions de televisors, cosa que dependrà del que passi després de l’estiu i de la campanya de Nadal. En un mer-cat “impredictible” com el de l’electrònica de consum, Navarrete aposta per “guanyar en competitivitat i en innovació” per fer front a la crisi. /// REDACCIó

La planta de Sony a Viladecavalls /// I. mARQUèS

empreSa /// VILadECaVaLLs

empreSa /// sant CUgat

panyol es consolida amb aquesta inversió: “És molt satisfactori per nosaltres que la in-versió hagi retornat a Catalunya, on des de fa més de 50 anys Boehringer té una pre-sència molt important amb la planta farma-cèutica de Sant Cugat i la química de Mal-grat de Mar”; de fet, aquesta última submi-nistra productes a més de 25 països.

Pel que fa a la possibilitat de traslladar les lí-nies de producció catalanes a altres països de fora de la Unió Europea, Garrido ha asse-nyalat que aquesta no és la intenció de l’em-presa, que considera que l’aposta per R+D segueix sent imprescindible per prosperar.

En aquest sentit, ha afegit que en els prò-xims dos anys es duran a terme nous llan-çaments de medicaments que són el re-sultat d’aquesta aposta pel desenvolupa-ment i la recerca: “Introduirem al mercat dos nous medicaments dels camps de l’on-cologia amb una sèrie de derivats i tota una franquícia dedicada a la diabetis i l’hepati-tis C”, ha dit.

perSpeCtiVeS De FUtUr. Pel que fa al pla estratègic per al 2010-2014, el director de la farmacèutica ha assegurat que la multi-nacional seguirà treballant per ser una “companyia independent, que aporta valor a la societat a través dels fàrmacs que mi-lloren la vida dels ciutadans i que aposta per la investigació i el desenvolupament”, ha sentenciat. /// REDACCIó

Boehringer inverteix 16 m en la seva planta de Sant Cugat

l a farmacèutica Boehringer Ingelheim ha invertit més de setze milions d’eu-

ros en la seva planta de Sant Cugat del Va-llès, la més gran que la companyia té a tot el món. La mesura permetrà crear dues no-ves línies de producció que contribuiran a incrementar la producció d’ampolles estè-rils un 50%. A banda d’això, la mesura pos-sibilitarà crear trenta nous llocs de treball que se sumaran als 460 que ja hi ha actual-ment al centre de producció vallesà.

Malgrat l’actual situació econòmica, en els darrers anys la farmacèutica Boehringer Ingelheim ha anat creixent per sobre del mercat mundial. Aquest fet i l’increment de la demanda que s’ha produït gràcies al desenvolupament de les economies dels països emergents com la Xina han portat la direcció del grup farmacèutic a fer aques-ta inversió que, segons el director general de la multinacional a l’Estat espanyol, Ma-nuel García Garrido, “permetrà augmen-

tar un 50% la capacitat productiva de la planta catalana”.

Garrido ha explicat que aquesta operació possibilitarà posar en marxa dues noves lí-nies de producció d’ampolles estèrils (me-dicaments injectables com el Nolotil), cosa que significa que es produiran més de 300 milions d’ampolles cada any.

En aquest sentit, el responsable de l’em-presa ha assegurat que s’incrementarà la competitivitat de la fàbrica i “s’assegu-raran els llocs de treball en un món molt competitiu”, on el principal client de la fà-brica vallesana són els mercats emergents. D’aquesta manera, afirma García Garrido, l’empresa també podrà competir “fins i tot amb vista al futur” amb aquestes econo-mies emergents.

arreLameNt a CataLUNya. Segons Gar-rido, la presència de Boehringer a l’Estat es-

Es destinaran a posar en marxa dues noves línies de producció d’ampolles estèrils

interior dels laboratoris de Boehringer /// CEDIDA


empresa familiar /// Pèndulum

Pèndulum, el taller on encara és permès somiar en la ciència

El conegut col·laborador del programa ‘quèquicom’ té un taller a terrassa, on fabrica instruments científics i eines per a museus PEr: iVanna VallEsPÍn

a pocs metres del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, s’amaga un estu-di-taller artesanal on s’acu-mula un gran nombre d’ob-jectes i instruments que

exemplifiquen la història i l’evolució de la creativitat científica de l’ésser humà.

Es tracta de Pèndulum, que van fundar l’any 1997 Marc Boada i Moira Costa. En aquest petit taller fabriquen tot tipus de mòduls interactius per a museus de cièn-cia, que serveixen per explicar als nens, d’una forma didàctica, un concepte ci-entífic. Però també realitzen maquetes de tipus topogràfic o arquitectònic, en-

tre d’altres, a més de rèpliques d’instru-ments científics antics, prototips mecà-nics per a dissenyadors industrials o ins-truments per a la investigació científica universitària.

Pèndulum està integrat per set persones, cada una especialitzada en una tasca di-ferent, des de la part més administrati-va i de relacions públiques, fins a l’expert en metal·lúrgia, en fusta, enginyeria, dis-seny... L’empresa està ubicada a Terrassa, i no pel fet de ser a prop del MnATEC, sinó perquè la ciutat ofereix molts avantatges: “Està plena de polígons, així que quan ne-cessitem un material, el trobem de segui-da”, afirma Boada.

rEgalar ciÈncia

Però a més del vessant museístic, el 2004 l’empresa va obrir l’Estudiolo de Pèndu-lum, amb l’objectiu de construir rèpliques d’instruments antics que puguin servir com a regal. “Hi ha experiments i artefac-tes de la història de la ciència que són pre-ciosos i que tenen un alt component estè-tic. Són aparells que et fan pensar en cièn-cia, però que també serveixen per decorar la casa o el despatx”, afirma Boada.

Això sí, aquests regals peculiars, que unei-xen estètica i coneixement, estan des-tinats a persones amb poder adquisitiu mitjà-alt, ja que els preus poden oscil·lar entre els 60 euros d’una plomada i els 100 euros d’un zoòtrop, fins als 275 euros que val un tel·luri, els 434 d’un telescopi de Newton, els 975 d’un generador de Kelvin o els 1.200 de la màquina electroestàtica de Wimshurst.

foMEnTar la crEaTiViTaT

La darrera novetat impulsada per Pèndu-lum, però, serà més assequible, ja que es tracta d’un kit destinat als “joves adoles-cents de batxillerat i secundària que són ex-perimentadors nats, però que no troben al mercat res per poder desenvolupar la seva creativitat”, apunta Boada. Aquest empresa-ri i divulgador afirma que el kit no és un joc, sinó que es tracta de portar la ciència a casa. El nou producte es posarà a la venda pròxi-mament en establiments convencionals, però també a través de la botiga virtual de TV3. Boada presenta el programa de divul-gació científica Quèquicom al Canal 33.

L’empresari i científic apunta que cada cop hi ha menys estudiants a les facultats de ciències i que per això cal fomentar la creativitat científica, però també la seva pràctica: “Si vols practicar qualsevol tipus de disciplina artística o practicar un sentiment místic o religiós, no tindràs cap problema per trobar un espai; però si vols fer un experiment, no hi ha cap lloc on el puguis anar a fer”. Boada assegura que el govern promou la innovació des d’un punt de vista mercantilista i que “a vegades s’oblida que la innovació és fruit de la creativitat humana i que alhora aquesta és una eina per aconseguir la felicitat. Però aquí el que es busca no és la felicitat, sinó els diners”.

“a VEgadEs s’oBLIda qUE La InnoVaCIó és frUIt dE La CrEatIVItat hUmana I qUE aLhora aqUEsta és Una EIna PEr aConsEgUIr La fELICItat”

1 /// Marc BoaDa, funDaDor DE PÈnDuluM. L’EmPRESA ES VA CRE-AR EL 1997 I ES DEDI-CA A FAbRICAR INStRU-mENtS I EINES PER A mUSEUS

2 /// faBricaciÓ arTEsanal. AL tALLER tREbALLEN SEt PERSONES, ESPECI-ALIStES EN FUStA, DIS-SENY, mEtAL·LÚRGIA, EtC.

3 /// VEnDa D’insTruMEnTs. ELS APARELLS QUE FA-bRIQUEN A PèNDULUm tAmbÉ ES PODEN AD-QUIRIR A tRAVÉS DE LA SEVA PÀGINA WEb./// I. mARQUèS

uBicaciÓ

Vázquez de mella, 22, local. terrassa

anY DE funDaciÓ

1997

noMBrE DE TrEBallaDors

7 treballadors

facTuraciÓ

0,5 milions d’euros (2008)

pÈNDULUm

1 ///

3 ///2 ///


Cinturó, “que necessitem que continuï, en forma d’autovia, fins a Granollers”, va reclamar.

GUarDoNatS. Els Premis Cambra 2009 han reconegut un total de 12 empreses en set categories diferents: la internaci-onalització (Germans Boada i IMC Toys), la iniciativa empresarial a la demarcació (Hewlett-Packard), la responsabilitat so-cial corporativa (Fundación Adecco i Ko-nixbert Hi-Tech), innovació i R+D (Ama-te Electroacústica i Circontrol), formació i coneixement (Consorci Sanitari de Ter-rassa i Leitat Technological Center), millor iniciativa comercial i de serveis (Prad SA Marca Schuss i SC Trade Center) i l’empre-sa de nova creació (Malahierba).

A més, Manuel Lao, president de CIRSA, va rebre el premi al Lideratge Empresari-al, mentre que Joan Antoni Pujals va reco-llir la insígnia d’or de la Cambra. /// I.V.

“Si hi ha empresa, hi ha ocupació, hi ha impostos, hi ha benestar social...”

Els Premis Cambra 2009, que convoca la Cambra de Comerç de Terrassa, van

reunir, el 8 de juliol, unes 450 persones a l’entorn bucòlic de la masia La Tartana de Matadepera. En aquest marc, la institu-ció egarenca va voler reconèixer aquelles empreses i persones que han contribu-ït millor a potenciar el desenvolupament econòmic i social de la demarcació.

Durant l’acte, el president de la Cam-bra de Terrassa, Marià Galí, va enviar un missatge d’optimisme als empresa-ris assistents i els va animar a “explo-rar noves alternatives i trobar el seu camí per afrontar la situació”. Parlava de la crisi, és clar. Amb vista a la recu-peració econòmica, Galí va apuntar que la comarca ha de trobar i determinar quin és el sector amb més potencial i va citar, entre d’altres, el biotecnològic, l’alimentari, el sociosanitari, el fotònic i l’aeronàutic.

Però per tirar endavant aquest projecte, el president de la Cambra va afirmar que cal donar suport a les empreses que apostin per aquests nous sectors de futur. De for-ma més àmplia, Galí va reclamar un “com-promís de la classe política i de la societat envers l’economia política”, ja que “si hi ha empresa, hi ha ocupació, hi ha impostos, hi ha benestar social...”. (Vegeu-ne el dis-curs ampliat a la pàgina 30)

L’acte de lliurament dels guardons va ser presidit pel conseller de Política Territo-rial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, que va apuntar els temes relacionats amb les infraestructures de la comarca, però que va posar l’accent en la tradició industrial “descomunal” de la comarca, amb “una gran capacitat de re-sistència, d’adaptar-se als moments de canvi, que ha demostrat que dels vells sectors en poder sorgir de nous”, va afir-mar. Igualment, el conseller Nadal, en

un exercici d’autocrítica, va reconèixer que “el govern ha de crear estímuls, po-sar facilitats, reduir terminis, eliminar tràmits...”.

En canvi, qui sí que va fer referència a les infraestructures va ser l’alcalde de Ter-rassa, Pere Navarro, que va afirmar que a la ciutat ja hi ha projectes “encarrilats”, com el perllongament dels FGC i el Quart

El president de la Cambra, marià galí, demana localitzar els sectors econòmics amb més potencial de futur

premiS CamBra /// tErrassa

1 ///

3/// 4///

2 ///

1 /// rEcEPciÓ. UNES 450 PERSONES VAN ASSIStIR AL SOPAR DELS PREmIS CAmbRA 2009

2 /// foTografia DE faMÍlia. 12 EmPRESES HAN EStAt PREmIADES EN L’EDICIó D’ENGUANY DELS GUARDONS DE LA CAmbRA DE tERRASSA

3 /// auToriTaTs. EL CONSELLER NADAL (AL CENtRE) CONVERSA Amb mANUEL LAO, GUARDONAt Amb EL PREmI AL LIDERAtGE, EN PRESèNCIA DE L’ALCALDE DE tERRASSA I EL PRESIDENt DE LA CAmbRA

4 /// lliuraMEnT DEls PrEMis. D’ESQUERRA A DREtA, PERE NAVARRO, mARIÀ GALÍ I JOAQUIm NADAL VAN LLIURAR ELS PREmIS ALS EmPRESARIS/// ISAbEL mARQUèS

“EL VaLLès té Una tradICIó IndUstrIaL dEsComUnaL, amB Una gran CaPaCItat dE rEsIstènCIa, d’adaPtar-sE aLs momEnts dE CanVI, qUE ha dEmostrat qUE dELs VELLs sECtors En PodEn sorgIr dE noUs”


emprenedors /// fortiverd

sovintegen les microempreses que elaboren cervesa tradicional. a la comarca, un emprenedor de rubí també s’ha apuntat a l’aventura PER: iVanna VallEsPÍn

fortiverd recupera els mètodes i el gust de la cervesa tradicional

salvador Fortea és un exemple que es pot ser emprenedor a qualsevol edat. Amb 48 anys, ha decidit iniciar, no tant una aventura com un alè. Forti-verd, la seva empresa, “és el

resultat d’un somni”, afirma. I és que quan va acabar la carrera ja tenia al cap mun-tar una fàbrica de cervesa, però llavors no tenia ni els diners ni l’experiència. Des-prés de treballar en una multinacional làc-tia durant 20 anys, va decidir que ja era el moment i l’octubre del 2007 va fundar l’empresa, tot i que els tràmits i la cons-trucció de la fàbrica han fet que comencés a elaborar la cervesa fa només sis mesos.

Es tracta d’un mercat –el de la cervesa tradicional– que en aquests moments de crisi està vivint un auge, potser perquè els seus clients –gent amb alt poder adquisi-tiu– no estan en crisi, tal com apunta For-tea. I és que a Catalunya ja hi ha 15 em-preses que elaboren cervesa tradicional, i això n’amplia la varietat al mercat: “Hi ha una dictadura de la cervesa, només n’hi ha de dos tipus, però nosaltres volem ofe-rir-ne d’altres”. L’elaborada a Rubí és una cervesa que “porta més quantitat de ma-tèria primera, amb llevats vius, no és una cervesa filtrada i és més bona que la cer-vesa industrial”, explica l’emprenedor. Com a contrapartida, les quantitats que es fabriquen són menors i el preu és més ele-vat, “és una cervesa d’elit”, assegura.

DuEs VariETaTs

Fortiverd elabora uns 35.000-40.000 litres anuals de cervesa, però l’objectiu és arri-bar als 100.000. Fortea ha batejat la cerve-sa amb el nom de Bleder, en honor d’un lle-gendari drac femella que vivia a l’Edat Mit-jana al prelitoral català. Actualment fabrica dues varietats de cervesa, la Bleder Foc –una Ale amb un alt contingut d’alcohol i un regust de dàtil– i la Bleder Drac –una La-ger equilibrada de sabor intens–. Aquesta darrera va ser escollida cervesa de l’any de Jafre a la fira Cultura de la Cervesa Artesa-na i Productes de la Terra, celebrada al mu-nicipi de Jafre al juliol.

El procés d’elaboració d’aquestes cer-veses tradicionals s’inicia amb la barre-

3 ///2 ///

1 ///

1 /// salVaDor forTEa FA mIG ANY QUE S’EN-CARREGA, EN SOLItA-RI, DE L’ELAbORACIó DE LA CERVESA tRADI-CIONAL

2 /// cErVEsa BlEDEr. ACtUALmENt tREbA-LLA Amb DUES VARI-EtAtS, UNA ALE I UNA LAGER

3 /// MÀQuina EnVasaDora EL PROCÉS D’ELAbO-RACIó DE LA CERVESA ÉS ARtESANAL, I ES tÉ UNA CURA ESPECIAL EN LA tRIA DE LES mAtèRI-ES PRImERES/// I. mARQUèS

ja de malt d’ordi i civada, que dóna com a resultat el most, que després es fer-menta (la temperatura de fermentació varia segons la varietat de cervesa). Fi-nalment, el líquid es refreda, s’envasa i es deixa madurar la cervesa a l’ampo-lla durant un mes, abans d’etiquetar-la i distribuir-la.

Durant aquests primers mesos, Fortea ja ha rebut una resposta positiva del seu producte, que actualment ven a cellers, botigues especialitzades en productes ar-tesanals, cerveseries i algun bar. De mo-ment ha començat a distribuir al voltant de Rubí i Sant Cugat, però el seu objectiu és anar creixent a poc a poc cap a Barcelo-na i més enllà.

EMPrEnEDor MulTiDisciPlinari

En una nau de Rubí, Salvador Fortea s’encarrega de fer-ho absolutament tot: elaborar la cervesa, distribuir-la i gestionar l’empresa. Aquest emprenedor afirma que va muntar l’empresa sense ajuts públics i només gràcies a un préstec del banc. De

fet, demana a les administracions més suport econòmic, però sobretot alleugerir els tràmits per aconseguir els permisos necessaris per muntar una empresa. Amb tot, valora l’experiència d’una forma molt positiva: “És el que volia fer. Tinc molt clar que no em vull fer ric, l’únic que vull és treballar, passar-m’ho bé i ser feliç, i de moment ho estic aconseguint”.

“tInC moLt CLar qUE no Em VULL fEr rIC, L’únIC qUE VULL és trEBaLLar, Passar-m’ho Bé I sEr fELIç, I dE momEnt ho EstIC aConsEgUInt”

forTiVErD s.l.

Polígon molí de la Bastida. rubí fortiverd.com

mÉS iNFormaCiÓ


pag pub B30 22/5/09 14:23 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

reclamen millores dels polígons de Cerdanyola

l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola (AEC) ha valorat molt positivament l’es-

tudi de diagnosi i cens dels polígons industrials elaborat per l’Ajuntament d’aquest municipi. A partir d’aquest text, l’AEC ha anunciat que or-ganitzarà reunions de treball amb els associats ubicats als polígons per poder, posteriorment, presentar propostes concretes a l’Ajuntament i fer així que aquest informe “pugui esdevenir una veritable eina de treball que permeti situ-ar la nostra ciutat i els seus polígons en conso-nància amb el futur creixement industrial de

Cerdanyola i del municipis integrats al CIT”, han assegurat des de l’associació.

L’estudi de l’Ajuntament evidencia uns po-lígons situats estratègicament al costat de grans autopistes, de la Universitat Autòno-ma i del sincrotró. Però segons l’AEC, “el pro-blema és que no s’ha fet cap planificació or-denada del seu creixement i, per tant, la ma-joria d’ells pateixen la manca de serveis, de transport públic i d’un manteniment i d’una senyalització adequats”.

aL·LeGaCioNS aL ptm. D’altra banda, l’as-sociació Cerdanyola Empresarial va acor-dar al juliol presentar al·legacions al Pla Territorial Metropolità, perquè asseguren que “les reserves d’espai per a usos indus-trials, de serveis i vials de comunicació se-ran insuficients per cobrir la demanda fu-tura del municipi” i que això repercutirà en la localització de noves empreses a Cerda-nyola, “cosa que farà perdre la possibilitat de generar llocs de treball i riquesa en el nostre entorn”. /// REDACCIó

aSSoCiaCioNS /// CErdanYoLa

La Cambra de Comerç de Sabadell recupera 1,5 m d’euros d’iVa

la Cambra de Comerç de Sabadell ha recuperat per a les empreses de la de-

marcació un total d’1,5 milions d’euros, en concepte de l’IVA pagat a l’estranger. L’en-titat afirma que s’han rebut més de 180 sol·licituds empresarials en aquest exer-cici, la qual cosa representa un increment de més del 150% en relació amb l’exercici anterior. Del total d’IVA recuperat a l’es-tranger, quasi la meitat (un 42%) s’ha sol-licitat al llarg d’aquest any, la qual cosa confirma l’interès de les empreses per aquest servei en un exercici especialment difícil i complicat.

Des de la Cambra s’aconsella presentar com més aviat millor la documentació correspo-nent per poder tramitar-la i s’insisteix en la necessitat que les empreses tinguin cura de la documentació que es presenta. En aquest sentit, i davant de qualsevol dubte, els tèc-nics de la Cambra faciliten a les empreses informació i assessorament.

El país que permet el cobrament més rà-pid de l’IVA és França, seguit d’Alemanya i Regne Unit. /// REDACCIó

aSSoCiaCioNS /// saBadELL

‘reimpulsem’, lema dels premis empresarials de la Cecot

com és habitual des del 1995, la pa-tronal egarenca Cecot ha convocat la

nova edició dels Premis al Progrés Empre-sarial, que es lliuraran el 30 d’octubre. Sota el lema Reimpulsem, el president de la pa-tronal, Antoni Abad, convida a fer que “ens replantegem, ens reinventem i ens redefi-nim” per fer front als canvis i reptes actu-als, i ha afegit: “Només del nostre esforç i de la nostra competitivitat sortirem refor-çats d’aquesta crisi”.

Les categories d’aquesta nova edició són, com en anys anteriors: Empresa més In-ternacional, Comerç i/o Servei més Dinà-mic, Empresa més Innovadora, Millor Jove Iniciativa Empresarial, Premi al Mi-llor Gremi o Associació, Premi Egarsat a l’Actuació en Prevenció de Riscos Labo-rals, Premi a la Creació de Valor Social i, finalment, el reconeixement a una perso-nalitat del món empresarial. Com a nove-tats, enguany Cecot ha creat el Premi a la Formació i la Gestió del Talent i el Premi a les Millors Pràctiques de l’Administra-ció Pública. /// P. GUERRERO

aSSoCiaCioNS /// tErrassa


Grans empreses /// La finestra sul Cielo

Catalunya concentra gran part de les empreses més grans i amb més tradició del sector de l’alimentació ecològica i també és un pol d’atracció per a l’aterratge de les estrangeres PER: iVanna VallEsPÍn

La finestra, una pionera en aliments ‘bios’ amb bona salut

El grup italià La Finestra sul Cie-lo es va fundar el 1978, a la ciu-tat de Villareggia, a Torí, a par-tir del projecte d’uns emprene-dors amants de la salut natural, que van decidir obrir un centre

macrobiòtic amb aquest nom. La finalitat era la de compartir i comunicar els desco-briments i les experiències que recentment s’havien dut a terme en el camp de l’alimen-tació, la salut i la filosofia macrobiòtica.

El centre es va convertir en una empresa d’elaboració de productes orgànics d’alta qualitat. Amb els anys, la companyia ha es-devingut un dels noms de referència inter-nacional en l’alimentació biològica. El crei-

1 ///

1 /// sEu DE la finEsTra sul ciElo a PolinYÀ. mIGUEL áNGEL mONtE-SINOS, DAVANt L’EDIFI-CI ON L’EmPRESA ES VA INStAL·LAR L’ANY 2003/// I. mARQUèS

Tot això fa que siguin productes especial-ment adequats per a persones amb algun ti-pus d’intolerància alimentària, com ara a la llet, el gluten, el llevat. Però el perfil de cli-ent és més ampli, tal com detalla Montesi-nos: “És un consumidor habitual de produc-te ecològic –de manera que el 40% o més de la cistella de la compra és ecològica–, que té un poder adquisitiu alt”.

La gamma de productes de La Finestra sul Cielo està formada per 1.200 referències, i abasta diferents àmbits, des de la begu-da de cereals, els productes macrobiòtics (provinents del Japó), pans, galetes, pasta, llegums, vins i caves, fins a productes de neteja o cosmètica.

xement de l’empresa va propiciar-ne l’ex-pansió internacional, que es va iniciar a Espanya, on van aterrar l’any 2003, amb l’objectiu de desenvolupar el mercat de parla hispana i portuguesa; l’expansió va continu-ar per França el 2007, per concentrar-se en el mercat francès i anglosaxó.

“El triangle que defineix els nostres produc-tes és que són orgànics, no contenen sucre, ni tampoc llet”, sintetitza Miguel Ángel Mon-tesinos, gerent de La Finestra sul Cielo Espa-nya. Els aliments que elabora la companyia italiana no incorporen tampoc derivats de la llet o el sucre (com ara la fructosa o la gluco-sa, encara que provinguin de l’agricultura bi-ològica), ni tampoc gluten, ou o blat.

SeCtor: aLImEntaCIó

UBiCaCiÓ: PoLígon Can hUmEt dE daLt. PoLInYà

aNy De FUNDaCiÓ: 1978/2003

17 trEBaLLadors

dIstrIBUCIó a 1.500 EstaBLI-mEnts

1.200 rEfErènCIEs

FaCtUraCiÓ: 4,5 m (2008)

La FiNeStra


2 /// cEnTral logÍsTica. L’EmPRESA VALORA LA PROXImItAt DE LA SEU A L’AP-7, AL PORt I AL CIm VALLèS

3 /// noVETaT. bEVIDA ÉS EL NOm DE LA NOVA bEGUDA PER EmPORtAR-SE QUE AL SEtEmbRE HA LLANÇAt AL mERCAt LA COmPANYIA

4 /// la sEu DE PolinYÀ,ON tREbALLEN 17 PER-SONES, DóNA SERVEI ALS PAïSOS DE PAR-LA HISPANA I PORtU-GUESA/// ISAbEL mARQUèS

La darrera novetat de la companyia és BeVi-da, una línia de begudes vegetals feta a base de cereals que es comercialitza en enva-sos de 200 ml, de manera que, com apunta el gerent de La Finestra, “la idea és portar el producte ecològic a la feina o a l’escola”.

I és que un dels objectius de l’empresa, i de tot el sector, és normalitzar el consum de productes ecològics entre la pobla-ció: “Hem de deixar de banda la idea que la persona consumidora de bio és un radi-cal o un hippie, actualment és una perso-na que es vol cuidar”.

uBicaciÓ aMB liMiTacions

A Polinyà hi ha la seu del grup a Espanya, una nau de 2.000 metres quadrats on es concentren els departaments de logística i comercial i des d’on es dóna servei a tota la Península i a Sud-amèrica. “Els nostres pro-ductes vénen d’Itàlia a través de l’AP-7, per això buscàvem un punt proper a Barcelo-na, a l’autopista i a un centre logístic, com el CIM Vallès. I Polinyà englobava aquests tres punts”, afirma Montesinos.

Tot i la bona ubicació del municipi, l’em-presari n’apunta també certes mancan-ces i alguns elements que caldria millorar: “A Polinyà vénen cada dia a treballar 7.000 persones, però no hi ha ni autobús, ni me-tro, ni tren. Tothom ha de venir en cotxe. A més, hi ha mancances d’altres serveis, com escoles bressol per als treballadors, el reciclatge d’escombraries, la neteja o l’es-tat de l’asfalt”. Montesinos es queixa que les empreses paguen molts impostos, però “els ajuntaments no han reinvertit en elles. Ara es comencen a adonar que si no tenen cura de les empreses, se’n van. De Polinyà n’han marxat ja un miler”.

sEcTor PETiT

Hi ha països com Alemanya o Dinamar-ca on el consum de productes ecològics re-presenta entre el 10 i el 15% del total, men-tre que a Espanya aquest percentatge no arriba a l’1%. Montesinos apunta un dels motius d’aquesta diferència: “Aquí el mer-cat es va desenvolupar més tard que a la resta d’Europa, principalment perquè cap govern ha apostat pel sector ecològic ni l’ha promocionat. En canvi, per exemple, a Itàlia hi ha una llei que obliga que l’alimen-tació a l’escola primària sigui orgànica. Fa uns mesos, la Unió Europea va presentar una proposta per reduir l’IVA dels produc-tes ecològics al 4%, però la iniciativa no va tirar endavant perquè alguns països s’hi van oposar, entre ells, Espanya”.

En aquest sentit, l’empresari demana suport públic i abaixar impostos, perquè, malgrat la crisi, “el sector ecològic està creixent i genera llocs de treball; el que passa és que abans creixíem al voltant del 30% i ara ho fem entre el 10 i el 15%”. De fet, la crisi els ha demostrat que els productes ecològics no són una moda, sinó que compten amb un nínxol de mercat consolidat i convençut.

2 ///

4 ///

3 ///

SeGeLL eCoLòGiC

La CertiFiCaCiÓ eNCareix eL proDUCte

qualsevol producte ecològic porta a l’etiqueta un segell que ho garanteix, un tràmit obligatori –i força car– que a Catalunya atorga només la generalitat. és una circum-stància única a Europa. La certifica-ció privada està prohibida i només pots recórrer a la pública. El problema és que les taxes són molt superiors a altres països i els controls són inferiors. Una certifica-dora privada et pot costar uns 2.000 euros anuals, mentre que la pública val 24.000. això encareix el producte i bloqueja el desenvolupa-ment del sector. davant d’això, algunes empreses decideixen centralitzar la seva distribució des d’altres comunitats espanyoles com aragó, andalusia o Castella, on s’han començat a admetre les certificadores privades.Però no es tracta d’un motiu només relacionat amb els costos, sinó tam-bé amb el mercat. En alguns països no admeten un producte amb la cer-tificació pública catalana, senzilla-ment perquè no la coneixen. En can-vi, segells com Ecocert, que és pri-vat, és conegut a escala mundial”.


sabadell redecora el seu teixit comercial amb la presència d’Ikea

La decisió de la multinacional sueca d’implantar la seva tercera botiga a la ciutat vallesana es veu amb bons ulls, però el comerç reclama que no es vagi més enllà. Es tem que sabadell Parc Empresarial es transformi en un montigalà-2

Ikea vol créixer a Catalunya i ha triat Sa-badell per fer-ho. La companyia sueca ha adquirit uns terrenys a la localitat va-llesana per a la instal·lació d’una nova botiga, la tercera que tindrà a Catalunya. Aquest és el primer d’un total de cinc

establiments que el grup vol tenir oberts a Ca-talunya, a més dels que ja funcionen a Bada-lona i l’Hospitalet de Llobregat i per als quals disposa de dos centres de logística i distribu-ció a Valls (Tarragona).

Ikea ha pres aquesta decisió després de veure’s obligada, segons fonts de la matei-xa companyia, a abandonar el projecte de construcció d’un centre a Sant Cugat del Va-llès, arran del retard en el seu procés de de-senvolupament, ja que es volia tenir enlles-tit per al 2010 i no s’hi veia una sortida possi-ble fins al 2012. En aquesta disjuntiva estava immersa la multinacional quan a la població

veïna de Sabadell es va començar a endegar el projecte del futur Sabadell Parc Empresa-rial, a la zona coneguda com Sant Pau de Riu-sec. La promotora d’aquest parc industrial, Vantoureix, no va escatimar esforços per re-conduir el projecte d’Ikea als seus terrenys, on, a diferència de Sant Cugat, es disposava de tota la infraestructura viària realitzada o en fase d’execució.

Segons explica el gerent de la promotora, Xavier Isart, aquest projecte comporta una transformació molt important de tota la zona. D’una banda, es resolen els accessos, actualment molt deficients, de Sabadell sud d’una forma definitiva amb la construcció d’una gran rotonda elevada de 250 m de dià-metre. I de l’altra, es recupera la llera del riu Sec, fins ara molt malmesa, i es converteix en un parc fluvial que incorpora espais verds i un recorregut per a vianants i bicicletes.

En el moment que l’actuació estigui total-ment executada, Sabadell disposarà de tres nous punts d’accés en aquesta zona, enlloc de l’únic i deficient actual, “dos es duran a terme dins de la nostra actuació i el tercer en el límit entre Sabadell Parc Empresarial i el polígon industrial existent”. A més, sem-pre segons Isart, dins de l’àmbit de l’actuació “està previst que travessi la via interpolar, actualment aturada a Sant Cugat, i que en un futur podria unir aquesta població passant pel parc industrial fins al Quart Cinturó, fent les funcions de ronda sud de Sabadell”.

Actualment, s’està desenvolupant la prime-ra fase del projecte, que consisteix en la ur-banització de la major part del sector, que es troba situat entre la C-58 i l’aeroport de Sabadell i representa un 65% aproximada-ment del total de les obres. Aquesta fase està previst que s’acabi a finals del 2009. La segona fase d’obres consisteix en la urba-nització de la gran rotonda elevada per so-bre de la C-58, de 250 metres de diàmetre, i la seva execució està prevista per a mit-jans del 2010. La tercera i darrera fase con-sisteix en la urbanització de la carretera de Bellaterra i la seva execució està prevista a mitjans del 2011.

Per tant, la previsió és que les obres s’aca-bin cap a finals del 2012, encara que “tots aquests terminis estan supeditats, d’una part, a la finalització del lateral que ha d’exe-cutar la Direcció General de Carreteres i, de l’altra, al ritme de vendes dels terrenys”.

nou MoTor EconÒMic

Ikea, doncs, es pot configurar com un nou motor econòmic a la comarca, on per cons-truir el nou establiment invertirà 60 mili-ons d’euros i espera crear 500 llocs de tre-ball. “En aquests moments és una extraor-dinària notícia per a Sabadell la instal·lació d’una empresa que donarà feina a 500 per-sones”, afirmava l’alcalde de Sabadell, Ma-nuel Bustos, en saber-se la decisió. Per Bus-tos, “aquest és un element més que dóna capitalitat a Sabadell i que és una mostra de la capacitat de la ciutat per atraure inversió que ens donarà un gran lideratge”.

Tot i la satisfacció demostrada, el consisto-ri va córrer a anunciar, només quinze dies després de conèixer l’arribada de la com-panyia sueca, que està preparant un nova ordenació urbanística que estimularà el co-merç de proximitat. El regidor de Comerç de Sabadell, Albert Beltran, va dir públi-cament que aquesta ordenança defensa-rà l’oferta comercial a l’interior del teixit urbà com una realitat basada en la plura-litat d’activitats i el comerç de proximitat, que dóna vitalitat a Sabadell i reforça la ca-pitalitat de la ciutat.

El comerç de la ciutat està encara recelós. “Caldrà veure quin pot ser el possible impac-te negatiu d’aquesta nova implantació, expli-ca Carles Gironès, vicepresident de Pimec Va-llès Occidental i president de Pimec Comerç Vallès Occidental.

amB Una InVErsIó dE 60 mILIons d’EUros I La CrEaCIó dE 500 LLoCs dE trEBaLL, IKEa s’ha dE ConVErtIr En Un noU motor EConòmIC

reportatge /// El desembarcament d’Ikea


Des de Pimec Vallès Occidental es demana al consistori que elabori un estudi sobre el pos-sible impacte negatiu, és a dir, de quins en poden ser els efectes en el petit comerç o co-merç de proximitat de Sabadell, però també en altres municipis de l’entorn, quant a pos-sibles tancaments d’establiments, o desapa-rició de feina per als autònoms que propor-cionen servei a aquests comerços.

Segons Gironès, en una reunió recent amb Albert Bertran, “hem demanat i crec que hem aconseguit el compromís del consisto-ri que, tot i que s’ha facilitat la implantació d’Ikea en aquest polígon, la resta dels seus terrenys es destinaran, tal com estava pre-vist inicialment, al foment d’un parc tecno-lògic de R+D per a les empreses. El que de-manem és que el polígon Riu Sec no es trans-formi en un Montigalà-2”.

Però aquí la conjuntura econòmica també ha fet de les seves. Els agents socials de la co-marca esperaven que aquesta àrea promoci-onés la tecnologia i la recerca per afavorir la competitivitat de les empreses que ja estan instal·lades a la comarca, però des de la pro-motora Vantoureix alerten que “la situació és la que és i tot aquest tipus d’empreses ac-tualment no estan en disposició de prendre la decisió d’implantar-se ni a Sabadell Parc Empresarial, ni en qualsevol altre lloc, a cau-sa de la difícil situació que travessen”.

Malgrat tot, Xavier Isart explica que la pro-motora està en converses amb alguna em-presa d’aquest sector, “però han ajornat aquest tipus de decisions”. “També hem in-tentat adreçar-nos a altres sectors, com el farmacèutic o l’aeronàutic, aprofitant en aquest darrer cas la presència de l’aeroport de Sabadell, però tampoc no estan en el seu millor moment”, afegeix.

un aMBiciÓs Parc EMPrEsarial

El projecte urbanístic Sabadell Parc Empre-sarial abasta més de 15 hectàrees situades estratègicament en un punt clau de l’àrea metropolitana, concretament a la cruïlla entre la C-58 i l’AP-7, just a l’entrada de Sa-badell i al costat de l’aeroport de Sabadell.

Sabadell Parc Empresarial, la iniciativa pri-vada més important de l’àrea metropolita-na que s’està portant a terme avui dia, tant pel seu impacte econòmic i social, com pel seu volum, disposarà d’una zona d’activi-tats econòmiques del voltant de 400.000 metres quadrats de sostre, concebuda per adaptar-se a les necessitats d’empreses de sectors ben diversos. Aquesta activitat econòmica es distribueix essencialment en dues zones dins del Parc, una d’usos emi-nentment industrials, en què el comercial també hi és permès, i una altra d’usos terci-aris, principalment oficines i sector hoteler. A més, el Parc disposa de més de 580.000 metres quadrats d’espais verds i de més de 200.000 metres quadrats de sòl destinat a equipaments públics. Dins de l’àmbit del Parc també hi ha inclosos dos equipaments privats, l’escola La Vall i el club de tennis

El Cercle Sabadellès i nous espais per fer-hi més equipaments privats amb un sòl de l’entorn dels 150.000 metres quadrats.

Un projecte “positiu per a la ciutat”, en pa-raules de Carles Marlés, president de la co-missió de comerç interior de la Cambra de Comerç de Sabadell. Però ell també alerta del risc que es pugui transformar en una nova àrea comercial. “Era un polígon que es va pensar amb visió industrial, amb ca-racterístiques de zona de tecnologia avan-çada i relacionades amb l’aeroport”. “Hem de lluitar perquè no es transformi en un Montigalà o un Parc Vallès, perquè ja prou destrucció industrial que patim per enca-ra fomentar-la més”.

cuiDar El coMErç urBÀ

Alhora, afegeix Marlès, “hem de procu-rar aconseguir un equilibri entre el comerç urbà i les grans superfícies i més en una àrea especialment castigada”. En aquest sentit, Marlès fa un repàs a Terrassa Parc Vallès, Carrefour Terrassa, Alcampo, Baricentro... “i ara Sant Pau Riu Sec?”. “Es veu clar que es-tem sobrats de grans àrees que sempre inci-deixen en el comerç urbà”, conclou.

Marlès insisteix en el perill que la nova im-plantació tindrà sobre el comerç urbà: “El segment comercial que més s’ha vist afectat per la crisi econòmica segons les últimes es-tadístiques és el de parament i equipament de la llar, just el que ens oferirà Ikea”.

De tota manera, tant des de la Cambra com des de Pimec, es fa memòria que el comerç urbà ja ha batallat en altres ocasions i ha so-breviscut. “Tindran una competència fei-xuga, punyent..., i el que no podem fer és deixar el tema només en mans d’associa-cions o gremis. Cal fer un treball conjunt, aprofundir a trobar mesures de suport al comerç urbà, perquè en el fons qui estem beneficiant és la societat en general. Hem de recordar que pel tarannà mediterrani, la gent d’aquí el que vol és tenir comerç de proximitat i sostenible.

Des de la promotora del projecte se sosté però que “els usos comercials permesos que pugui tenir el polígon, inclosa Ikea, se-ran una part reduïda respecte del total de sostre del parc i, per tant, la major part del sector estarà destinada als usos industrials i terciaris (oficines) previstos”. Xavier Isart aclareix que “l’ús comercial permès, i que es troba molt ben definit en el PTSEC, està previst pel planejament aprovat com un més, el que volem fer és acotar-ho per vo-luntat pròpia, per aconseguir fer un projec-te que resulti positiu per a Sabadell i per al seu entorn”. /// mARIA tERESA COCA

EL ComErç UrBà Es manté a L’ExPECtatIVa ConsCIEnt qUE IKEa rEPErCUtIrà En EL sEU fUtUr En Un sEntIt o Un aLtrE

Detall dels terrenys on ikea aixecarà un nou centre comercial /// I. mARQUèS

el gegant suec prepara el seu desembarca-ment a Sabadell /// CEDIDA

Vista del projecte urbanístic del futur Saba-dell parc empresarial /// I. mARQUèS


ta With you, premiada per la seva internacionalització

la jove empresa sabadellenca Ta With You va rebre el guardó a la millor iniciativa

empresarial per la seva internacionalitza-ció, valorat amb 9.000 euros, en el marc dels Premis a les Millors Iniciatives Empresarials 2009, que va atorgar al mes de juliol la Dipu-tació de Barcelona.

Ta With You va ser creada ara fa tres anys pels enginyers de telecomunicacions Diego Bartolomé i Montse Fornés. L’empresa ofe-reix un servei automàtic de traducció d’idi-omes d’arxius de text, imatge i veu per a dispositius electrònics, incloent-hi els mò-bils. Els vallesans ja han rebut altres pre-mis, com el de la Jove Cambra de Catalu-nya, uns reconeixements que “t’ajuden a tirar endavant, ja que en aquest país és es-pecialment difícil crear una empresa inno-vadora”, assegura Bartolomé.

SiS premiatS. També van ser guardonats la barcelonina IsardSAT (processa dades alti-mètriques dels satèl·lits de l’Agència Espaci-al Europea), amb el premi a la millor iniciati-va empresarial; l’empresa d’Ángeles Pallarés de Viladecans, dedicada a les teràpies natu-rals, amb el premi a la iniciativa empresarial

amb microcrèdit; l’empresa Media Respon-sable (una editorial especialitzada en respon-sabilitat social) de Premià de Mar, per ser la iniciativa amb major responsabilitat social; l’empresa Sun Race Engineering Develop-ment de Martorell (que fabrica vehicles de competició sostenibles), per ser la iniciativa més innovadora; l’empresa de Mataró Sabà-tica Consultores (ofereix propostes per a aquells que volen un temps sabàtic), que va ser la millor iniciativa promoguda per dones, i l’Institut Municipal de Promoció Econòmi-ca de Mataró, que va rebre el guardó dins la categoria d’ens local. /// REDACCIó

Bartolomé recull el premi /// DIbA

empreSa /// saBadELL

indo fabricarà ulleres de sol innovadores per a mcLaren

l’empresa de fabricació de lents i ulleres Indo ha signat un acord amb la multi-

nacional McLaren per fabricar i distribuir la nova línia d’ulleres de sol que portin se-gell d’aquesta marca de la Fórmula 1. Amb-dues companyies estan treballant conjun-tament en la recerca i el desenvolupament de nous materials, components i noves coloracions de lents específiques per als nous models McLaren. La nova col·lecció McLaren, que es presentarà durant l’últim trimestre de l’any, permetrà un comporta-ment visual òptim gràcies a la seva tecno-logia avantguardista en lents, combinada amb muntures realitzades amb els últims avenços en enginyeria.

Segons el president executiu d’Indo, Juan Casaponsa, “l’acord amb McLaren perme-trà a Indo posicionar-se en el lloc més alt del desenvolupament tecnològic. És un som-ni convertit en realitat que contribuirà defi-nitivament a l’expansió internacional de la companyia”.

FeNt CompteS. L’empresa, amb seu a Sant Cugat, va tancar l’exercici del 2008 amb una xifra de negocis de 118,8 milions d’euros.

L’any passat, Indo va fer una ampliació de capital, gràcies a la qual la companyia va as-solir un capital social de 16,7 milions euros. Durant el 2008, la marca vallesana va llan-çar una línia d’ulleres de la marca Custo, una operació que li va permetre facturar 1 milió d’euros en un mes a Espanya.

El pla estratègic de futur de la companyia se centra en els segments de més valor afegit i a incrementar la competitivitat. Per guanyar rendibilitat, l’empresa ha venut actius no es-tratègics, i ha abandonat mercats i línies de producte poc rendibles. /// REDACCIó

Seu d’indo a Sant Cugat /// INDO

empreSa /// sant CUgat

premi a La CoNCiLiaCiÓ

La cadena de restauració sabade-llenca Viena ha obtingut el Premi Empresarial i Institucional família, en la modalitat de conciliació de vida laboral i familiar. Es tracta d’uns guardons que atorga el grup d’Enti-tats Catalanes (gEC) de la família.

El jurat ha reconegut “la tasca del Vie-na per introduir i facilitar mesures en-tre els empleats per fer més favorable la conciliació de la vida laboral i famili-ar”. L’objectiu dels premis és destacar la incorporació a l’empresa de mesu-res de conciliació. /// CEDIDA

El gEc reconeix la trajectòria de Viena


21 dE sEtEmBrE

la TDT Ja És aQuÍ xerrada adreçada a tots els consumidors i usuaris, sobretot als presidents de les comunitats de veïns, amb l’objectiu d’informar sobre els principals canvis que suposa la implantació de la televisió digital terrestre (tdt), la data efectiva de l’apagada analògica, les actuacions que han de fer per tenir la nova tecnologia i resolució de les problemàtiques que es puguin produir.

organitza: ajuntament de santa Perpètua de mogoda Lloc: Centre Cívic Can folguera (Pablo Picasso, 32, santa Perpètua) més info: www.staperpetua.cat

paNeLL iNFo

tot EL mEsJornaDEs DEl Parc TEcnolÒgic DEl VallÈs al llarg del mes de setembre, el PtV organitza les jornades següents: dia 18, Com afecta el desenvolupament de la Llei de responsabilitat mediambiental a les empreses?; dia 21, Bons tecnològics: ajuts del CDTI a pimes per fomentar la participació al VII PM de la UE; dia 22, SCPO. Externalització de la cadena de subministrament com a clau competitiva a les pimes; dia 28, La nova economia: com abordar els nous consumidors responsables; dia 29, 6 Sigma, una metodologia per aconseguir la màxima eficiència dels processos.

organitza: Parc tecnològic del VallèsLloc: Centre d’Empreses de noves tecnologies del PtV, Cerdanyola del Vallèsmés info: www.ptv.es

10 dE sEtEmBrEniT10diversos municipis de la comarca s’apunten a aquesta iniciativa, en què els equipaments culturals obren les seves portes de les vuit del vespre fins a mitjanit, organitzant diverses activi-tats especials. organitza: televisió de CatalunyaLloc: diversos municipismés info: www.tv3.cat

26 dE sEtEmBrEEl MoDErnisME inDusTrial aMB Els 5 sEnTiTsruta guiada pels edificis industrials

modernistes més destacats de ter-rassa. organitza: oficina de turisme de l’ajuntament de terrassahora i lloc: 11.15 h del matí, raval de montserrat, 14, terrassaInformació i inscripcions: 93 739 70 19més info: www.terrassa.cat/turisme

fIns aL 27 dE sEtEmBrE‘goYa graVaTs: caPriTXos i DEsasTrEs’ Es tracta d’una mostra de 80 làmines de l’artista aragonès totalment inno-vadores en el seu moment, ja que bar-regen les tècniques de l’aiguafort i l’ai-guatinta, procediment amb el qual va obtenir uns matisos inconfusibles que varen presidir tota la seva producció gràfica.

organitza: museu de sant CugatLloc: museu de st. Cugat – Casa aymatmés info: www.museu.santcugat.cat

fIns a L’1 dE noVEmBrEEXPosicions: ‘MuJErEs MaTEMÁTicas’ i ‘DonEs DE ciÈncia’ dues mostres temporals al mnaCtEC per conèixer l’aportació de les dones al món científic, i també les dificultats culturals i socials que hagueren d’afrontar per poder desenvolupar la seva passió.

organitza: museu de la Ciència i de la tècnica de CatalunyaLloc: mnaCtEC (rambla d’ègara, 270, terrassa)més info: www.mnactec.cat

El Circuit de Montmeló s’ha convertit en el primer d’Espanya a instal·lar un punt de recàrrega per a vehicles elèctrics, grà-cies a un acord entre el Circuit, la com-panyia elèctrica Endesa i l’empresa Circu-tor, que facilita el sistema. Dissenyada per l’empresa de Viladecavalls Circutor, l’es-tació permet recarregar les bateries mit-jançant el sistema CirCarLife, que aprofi-ta el temps d’aparcament per a la recàrre-ga. D’altra banda, l’empresa vallesana va rebre el dia 21 d’agost la visita institucio-nal del vicepresident del govern de la Ge-neralitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, el qual va tenir ocasió de conèixer les novetats del mercat elèctric acompanyat pels directius de l’empresa (a la fotografia).

El grup farmacèutic Uriach ha constituït una joint venture (‘aliança estratègica’) al 50% amb la companyia suïssa Vifor Phar-ma, especialitzada en el tractament de la falta de ferro. Vifor Pharma aporta la seva cartera de productes, mentre que Uriach proporciona el seu coneixement del mercat, experiència i estructura. La companyia resultant, que opera des del juliol amb el nom de Vifor Uriach Phar-ma, estarà ubicada a Palau-solità i Plega-mans, seu de la farmacèutica catalana, i tindrà inicialment un equip de 23 perso-nes. La nova companyia, que comercia-litzarà les teràpies de reemplaçament de ferro de Vifor Pharma, estarà presidida per Enric Uriach.

CirCUtor /// VILadECaVaLLs

Els sistemes de circutor s’instal·len a Montmeló

UriaCH /// PaLaU dE PLEgamans

‘Joint venture’ entre uriach i Vifor Pharma

LeS CareS De La ‘B30’

mariÀ GaLÍ, ViCepreSiDeNt D’aSaC

Renova la vicepre-sidència de l’Agrupa-ció de Serveis d’Aigua

de Catalunya, un col·lectiu de 72 enti-tats que gestiona l’abastament del 85% de la població catalana. També és direc-tor d’Aigües de Terrassa i president de la Cambra de Comerç egarenca.

maNUeL Lao, ViCepreSiDeNt De CirSa

L’empresa, junta-ment amb la Genera-litat, ha signat un pro-

tocol per fomentar el joc responsable. A l’acte, Lao ha recordat que “s’ha de ju-gar de manera responsable perquè hi ha hàbits que poden passar a ser un pro-blema”.

orioL FarrÉ, BLoGaire De L’aNy

El blog farré.cat, elaborat per aquest jove informàtic de 25 anys, ha estat escollit

el millor blog de Sabadell. El premi re-but ha estat un ordinador portàtil com-pacte. Es tracta d’un concurs que l’Ajun-tament de Sabadell organitza amb mo-tiu del Dia d’Internet.

LeS CareS De La ‘B30’

marta BrULL, aSSeSSora DeL LaBoratori aGroaLimeNtari

La directora del La-boratori Ambiental

d’Aigües de Terrassa ha estat nomena-da pel Laboratori Agroalimentari de la Generalitat per formar part del grup d’assessors del programa INTER2000 de microbiologia.

SoFia GaBarrÓ, NoVa preSiDeNta DeL CeNtre metaL·LúrGiC

Després de 8 anys de presidència de Ra-

mon Alberich, Gabarró pren el relleu al davant de la patronal sabadellenca. És gerent de l’empresa Servei S.A., advo-cada de Sabrià & Gabarró i era vicepre-sidenta del comitè de la patronal.

martÍ CoLomer, ViCepreSiDeNt De La CeCot

Colomer ha renovat per quatre anys com a president de l’Institut Industrial (gremi tèx-

til) i com a vicepresident de la Cecot. Durant el mandat ha apostat per la in-corporació de la innovació i la recerca als processos productius.

26 GaS a FoNS B30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

internacionalització

exportar o morirrECorrEnt ComErços I EmPrEsEs d’Una PUnta a L’aLtra dEL món Ens PodEm troBar fàCILmEnt amB ProdUCtEs ‘madE In’ VaLLès. més dE 1.500 EmPrEsEs dE La ComarCa ExPortEn a mErCats ExtErIors. LEs qUE En tEnEn ExPErIènCIa dEfEnsEn, amB dadEs a La mà, qUE La dIVErsIfICaCIó dELs mErCats ELs PErmEt sortIr més BEn Parats dELs VaIVEns dELs CICLEs EConòmICstEXt: XaViEr aMaT /// FOtOS: isaBEl MarQuÈs i cEDiDEs

Una flota de camions a punt de connectar el Vallès amb els mercats internacionals /// ISAbEL mARQUèS

27GaS a FoNSB30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

1 ///

“Una empresa qUe vUlgUi iniciar el camí de l’exportació ha de saber qUe no està sola, qUe té institUcions i organismes qUe l’ajUdaran i gUiaran en el procés”, diU josep m. riUs , d’esade“avUi és Una necessitat sortir fora, i així ho estan percebent les empreses de la nostra zona, tenim més assistència qUe mai a les sessions informatives qUe dUem a terme”, explica josep m. armengoU, de la cambra de terrassa“el teixit empresarial de la demarcació de la cambra de sabadell es caracteritza per la seva vocació exportadora”, considera vicenç vicente, de la cambra de sabadell

“El que ens ha sal-vat de la crisi ha es-tat l’exportació, el fet d’estar en molts mercats. Perquè la crisi no s’està no-

tant a tot arreu de la mateixa manera: fora d’Europa, durant el 2008, vam créi-xer un 12%”. Així de clar es mostra Santi-ago Sabatés, director general d’Eurofra-gance, l’empresa de Rubí dedicada al dis-seny de fragàncies i aromes i que mes rere mes encapçala el rànquing d’expor-tació que fa públic la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Nascuda l’any 1990, tres anys més tard els responsables de l’empresa van tenir clar que més en-llà de les nostres fronteres podien tenir mercat, i els primers països on va aterrar Eurofragance van ser el Marroc i Egip-te. “Vam tenir-hi una bona rebuda des del primer moment, si bé tots els inicis són complicats. Sobretot perquè enca-ra érem una empresa petita i per expor-tar calen eines, infraestructura”, recorda Sabatés. Passats 15 anys, els productes d’Eurofragance es poden trobar a més de 40 països, amb una presència intensa a l’Orient Mitjà i a l’Àsia. “A base d’estra-tègia anem cremant etapes. Ara tenim llarga experiència en exportació, però està clar que cada nou país al qual volem anar té les seves característiques i par-ticularitats i res és senzill; per exemple, a Rússia, per motius burocràtics, vam tenir moltes dificultats per accedir-hi, però ho vam aconseguir i no ens va ma-lament”, explica el director general de l’empresa de Rubí.

“Una empresa que vulgui iniciar el camí de l’exportació o la internacionalitza-ció ha de tenir sempre present que no està sola, que té institucions i organis-mes que l’ajudaran i guiaran en el pro-cés”, afirma Josep M. Rius, professor as-sociat del Departament de Direcció de Màrqueting d’Esade. “Cal tenir clar que sortir fora és lent, difícil i car, i que si no ens deixem guiar ens podem perdre pel camí. Molts factors hi prenen part, i no es pot mirar tan sols quina economia està en procés emergent en aquell mo-ment i quina no. Considero que hem de començar per saber amb què comptem dins l’empresa: tenim persones que do-minin idiomes? Alguna que tingui un co-neixement avançat d’una cultura con-creta? Qüestions com aquestes ens po-den ajudar molt”, exposa Rius.

l’aPosTa DE lEs caMBrEs

Una de les entitats de les quals parla el professor d’Esade que poden resul-tar d’un gran ajut per a les empreses en el seu procés d’exportació són les cam-bres de comerç. Des de fa anys la seva aposta va en aquesta línia: “La Cam-bra de Comerç de Sabadell té com una de les seves principals missions liderar i planificar i donar suport a propostes, accions i programes que afavoreixin la

internacionalització de les empreses de la seva demarcació, en coordinació amb la xarxa de cambres catalanes i es-panyoles, ACC1Ó, l’ICEX i la resta d’ope-radors d’internacionalització de Cata-lunya”, manifesta Vicenç Vicente, cap de Promoció Internacional de la Cam-bra de Sabadell. “Avui és una necessitat sortir fora, i així ho estan percebent les empreses de la nostra zona, tenim més assistència que mai a les sessions in-formatives que duem a terme i a totes aquelles accions directes relacionades amb el Pla d’Acció Internacional (PAI), com són els viatges de negocis i la par-ticipació en fires”, explica Josep M. Ar-mengou, responsable de Comerç Inter-nacional de la Cambra de Terrassa. No obstant això, ambdues cambres consi-deren que Catalunya i especialment el Vallès Occidental són “tradicionalment exportadores”, si bé “caldria anar inver-tint la tendència que s’ha dut fins ara, ja que la immensa majoria d’exporta-

cions segueixen anant a parar a la Unió Europea”, diu Armengou, que considera que “a l’Àsia hi ha molt de camí per re-córrer”. “Com més diversificada estigui la internacionalització de l’empresa, molt millor; gràcies a això es pot tenir el futur de l’empresa assegurat”, afirma Josep M. Rius.

Segons Vicente, “el teixit empresarial de la demarcació de la Cambra de Saba-dell es caracteritza per la seva tradici-onal vocació exportadora, i constitueix una de les àrees més internacionalitza-des de Catalunya i Espanya”. Per Rius, d’Esade, “és del tot lògic que a casa nos-tra estiguem molt avançats en comerç internacional, per on estem situats, cosa que ens porta a mirar cap a l’ex-terior, i a Europa en primer lloc”. Amb dades de la Cambra de Sabadell, el seu col·lectiu exportador està format per unes 1.000 empreses, que exporten per valor d’uns 3.600 milions d’euros, cosa que significa el 7,5% del total de l’ex-portació catalana i el 2,1% del total es-panyol. Segons la Cambra de Terrassa, a Catalunya hi ha 13.000 empreses ex-portadores o internacionalitzades. Els principals destins de l’exportació de la demarcació són: Unió Europea (74%), Amèrica Central i del Sud (12%), Nord-amèrica (4%) i resta del món (6%).

El ProDucTE, allÀ on conVÉ

Cirprotec és l’excepció que confirma la regla i exporta molt més a mercats ex-teriors que a l’interior d’Europa. Creada l’any 1993 i amb oficines centrals a Ter-rassa, està especialitzada en el disseny, la fabricació i la comercialització de productes destinats a la protecció con-tra els llamps i les sobretensions, lidera el mercat nacional i és un referent in-ternacional pel seu grau d’innovació en productes i el seu know-how en l’àm-bit de les proteccions. I és que a l’hora d’exportar és més que evident que cal saber qui necessitarà el nostre produc-te, a quina part del món li convé. “A pa-ïsos com Tailàndia, Indonèsia o Cuba hi cauen uns 200 llamps per quilòme-tre quadrat a l’any, res a veure amb les tempestes que hi ha a Europa, i per això és a aquests llocs on es destina el gruix de les nostres exportacions”, informa Carlos Pons, director general de Cirpro-tec. Van iniciar la internacionalització el 1997 amb la participació en fires, i ac-tualment es troben en uns 45 països, principalment de l’Amèrica Llatina, del sud-est asiàtic i de l’Orient Mitjà. “Vo-lem anar endavant, l’única manera de superar la crisi és continuar pedalant. Hem reduït una mica les vendes, però no gaire gràcies al fet que som a molts llocs, i pensem que les possibilitats que encara tenim són immenses, mentre seguim potenciant la R+D, sempre im-portant per a nosaltres”, diu Pons, al capdavant d’una empresa amb 50 tre-balladors i que fa tota la producció aquí.

mÉS iNFo

aSSeSSorameNt a empreSeS eN temeS D’exportaCiÓ i iNterNaCioNaLitZaCiÓ

Cambra de Comerç de Sabadellav. de francesc macià, 35, sabadell. 93 745 12 63. www.cambrasabadell.orgCambra de Comerç de terrassaBlasco de garay, 29–49, terrassa. 93 733 98 37. www.cambraterrassa.esaCC1ÓPasseig de gràcia, 129, Barcelona. 93 476 72 00. www.acc10.cat

aGeNDa De miSSioNS ComerCiaLS

Dins del pla d’acció internacional de les cambres:

setembre: montenegro-sèrbia-Croàcia.octubre: turquia, tolosa (sector aeronàu-tic), Kenya-tanzània, alemanya, Parísnovembre: Lió, Indonèsia-malàisia-singa-pur, índia, mèxic-Cuba-Panamà, tailàndia-filipines-Vietnamdesembre: repúbliques bàltiques

Les missions comercials són accions de prospecció en mercats internacionals, en què pot participar qualsevol empresa in-teressada en la seva internacionalització.

Cambra de Sabadell també té previs-tes aquestes missions:

del 19 al 26 de setembre: a Perú i Colòm-biadel 20 al 31 d’octubre: a austràlia i nova Zelandadel 27 de setembre al 2 d’octubre:a rússia

aLGUNS CUrSoS preViStoS per LeS CamBreS

Cambra de SabadellCom optimitzar la gestió administrativa de l’activitat exportadora. del 7 al 14 d’oc-tubreAspectes estratègics i operatius del co-merç internacional. del 28 d’octubre al 16 de desembreLes bones pràctiques d’exportació per mi-llorar la competitivitat de la pime. del 13 de novembre al 4 de desembre

Cambra de terrassaGestió administrativa en el comerç interna-cional. de l’1 d’octubre al 3 de novembreSolucions de finançament d’exportacions. del 14 al 21 d’octubreGestió econòmica i documental del trans-port internacional. del 10 al 19 de novembreOperacions triangulars en el comerç exte-rior. 1 de desembre

28 GaS a FoNS B30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

Amb un altre tipus de producte, l’em-presa de Viladecavalls Circutor sí que té a Europa una presència destacada, però equilibrant-se any rere any amb altres indrets del planeta: “El Regne Unit, No-ruega i Alemanya són els mercats més consolidats per la nostra firma. No obs-tant això, el creixement i desenvolupa-ment de zones com l’Orient Mitjà, Àsia o l’Amèrica Llatina està prenent protago-nisme i hi anem consolidant vendes”, in-forma Fran Carretero, Export Manager de l’empresa. I continua: “El nostre rep-te és segmentar encara més la presència internacional, i fer-la més forta en els països i en sectors on encara no hi som presents, amb clients i productes nous. Per tant, és més el que ens queda per fer que el que hem pogut assolir. El nivell de les exportacions de Circutor en l’actu-alitat se situa al voltant del 45%”. L’em-presa, que dissenya i fabrica equips per a l’eficiència energètica elèctrica, la pro-tecció elèctrica industrial, la mesura i el control de l’energia elèctrica i la com-pensació de l’energia reactiva i filtrat-ge d’harmònics, dóna servei a través de les seves oficines comercials a l’exterior a països i ciutats com Singapur, Xangai, Dubai, Mèxic o la República Txeca. Dis-posa d’una filial a Portugal, Alemanya, l’Índia i l’Argentina. La xarxa en l’expor-tació es completa amb aliances comer-cials a Turquia, els Estats Units o Norue-ga i agents comercials a països com Bra-sil, Equador, Tunísia o Síria. “Nosaltres estem considerant un únic mercat, que és el món”, conclou Carretero.

una crisi QuE Es fa noTar

Però en el context actual de dificultat econòmica, prou conegut per tothom, per a les empreses que no han expor-tat mai, és un bon moment per plante-jar-s’ho? Tant les cambres com les em-preses amb llarga tradició exportadora es mostren cautes en aquest sentit. “Qui es desperti ara ha de tenir clar que pot-ser necessitarà una dècada per veure’n els primers resultats positius”, diu Car-los Pons de Cirprotec. “Moltes empreses estan veient que no hi ha una altra alter-nativa i ara es posen les piles, però cal seguir tot un procés que passa per la ini-ciació, la diversificació i la consolidació. També hi ha la possibilitat de no anar a vendre, sinó a explorar nous mercats, fer nous contactes, i així conèixer pro-veïdors amb preus més competitius”, comenta el responsable de Comerç In-ternacional de Cambra de Terrassa. “Se-gurament hagués estat millor començar el procés fa tres o quatre anys, les em-preses que ja han anat adaptant les se-ves estructures als mercats internacio-nals ara ho tenen més ben encarat; però sempre és millor tard que mai”, arrisca Josep M. Rius, d’Esade.

I és que les xifres de l’Institut Cata-là d’Estadística parlen soles, i la cri-si es fa notar, i molt, també en l’expor-

internacionalització

mÉS iNFo

segons explica el cap de Promoció Internacional de la Cambra de Comerç de sabadell, Vicenç Vicente, l’entitat es-tructura les seves activitats dins l’àmbit internacional al voltant de tres grans objectius generals: incrementar el nombre i la dimensió de les empreses exportadores; potenciar la presència de les seves empreses en una gamma més àmplia de mercats, i consolidar la presència permanent i estable de les seves empreses en els mercats exteriors. Per aconseguir aquests objectius, diu Vicente, la Cambra dissenya i posa a disposició del col·lectiu exportador de la demarcació programes d’actuació en diversos àmbits: promoció, formació, informa-

ció i assessorament. és a dir, des de la Cambra “pretenem ser una referència en el foment de la internacionalització i donem un servei global per a empreses globals: tant organitzem una missió comercial per obrir mercats a la xina, mèxic o turquia, com ajudem l’empre-sa a fer els primers passos en el món de l’exportació. també ajudem una empresa a multiubicar-se a la xina, o donem les eines necessàries a les empreses subcontractistes per internacionalitzar-se, o bé assessorem sobre contractació, mitjans de paga-ment o selecció de mercats...”. En la mateixa línia, i donada la demanda, la Cambra de terrassa prepara 24 accions directes per al 2010.

eLS treS GraNS oBjeCtiUS De La CamBra De SaBaDeLL

2 /// aliaTs EsTraTÈgics DE lEs EMPrEsEsJosep m. Armengou, responsable de Comerç Internacional de la Cambra de terrassa

3 /// lÍDErs En EXPorTaciÓSantiago Sabatés, director general d’Eurofragance

4 /// DE l’aMÈrica llaTina a l’oriEnT MiTJÀ José Antonio martín i Carles Pons, gerent i DG de Cirprotec

5 /// una coMarca forTaVicenç Vicente, cap de Promoció Internacional de la Cambra de Sabadell

6 /// forTs a EuroPaFran Carretero, Export manager de l’empresa Circutor

2 ///

4 ///

5 ///

6 ///3 ///

tació. Agafant com a referència el mes d’abril, Catalunya ha exportat mercade-ries per un valor de 3.388 milions d’eu-ros, cosa que suposa un decrement in-teranual del 27,5%, un percentatge molt similar, tot i que fins i tot un punt supe-rior, al del conjunt de l’Estat. Segons la destinació econòmica, tots els tipus de béns registren decrements: els béns de consum disminueixen un 20,1%, els in-termedis un 29,6%, i els de capital un 44,3%. Pel que fa a les exportacions ca-talanes per branques d’activitat, totes van anotar taxes de variació negatives: els productes energètics, amb una cai-guda del 56,5%, les màquines d’oficina i instruments de precisió, amb un 36,5%, i els vehicles de motor i altres materi-als de transport, amb un 32,4%, són els que en surten més malparats. Mirant el conjunt del primer quadrimestre de l’any 2009, les exportacions catalanes han disminuït un 25,1% respecte al ma-teix període de l’any anterior.

Per tant, és més que evident que la crisi també està afectant les exportacions, però en els casos individuals de les empreses consultades es defensa, i molt, com ja hem vist, la internaciona-lització i diversificació de mercats com a element clau perquè aquesta crisi sigui com menys acusada millor dins l’empresa: “Des d’Eurofragance pensem que sí, que ara és el moment de sortir més que mai a fora. Qui no ho hagi fet mai no ho tindrà fàcil, perquè cal planificar-ho i estudiar-ho molt bé, però almenys pel que fa al nostre cas vam considerar que aquesta era la millor manera de no tenir alts i baixos i així ho vam fer. Avui el 75% de la nostra producció està destinada a l’exporta-ció”, conclou Santiago Sabatés, director general d’Eurofragance.

29GaS a FoNSB30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

Llicenciat en administració i direcció d’empreses i especialitzat en consultoria, ramon Camí té clar que la internacionalització ha portat moltes empreses del país a superar millor la crisi tEXt: XaViEr aMaT /// FOtOS: acc1Ó

ramon Camí /// gerent de l’àrea d’assessorament i transferència tecnològica Internacional d’aCC1ó

Les exportacions catalanes van adreçades en més d’un 70% a la Unió Europea. A la pràcti-ca això no vol dir res, perquè el client, sigui on sigui, ens l’haurem de guanyar, i el més im-portant serà poder-nos diferenciar.

podem considerar Catalunya un país exportador?Totalment. El conjunt d’exportacions de Ca-talunya representa el 26,8% (2008) del to-tal d’exportacions espanyoles. Així mateix, el pes de les exportacions catalanes sobre el PIB és del 23,2% (2008). Si comparem Ca-talunya amb altres països europeus, obser-vem que Catalunya té clarament una voca-ció exportadora. El grau d’obertura de Cata-lunya (31,2%) és superior al de països com França (23%), Regne Unit (22,4%) o Itàlia (23%). A més, el percentatge que represen-ten les exportacions sobre el PIB és superior a altres països amb més població i teixit em-presarial. A Catalunya hi ha prop de 14.000 empreses que exporten de forma regular.

quin sector empresarial és el que més exporta?D’acord amb l’estudi d’ACC1Ó de l’any 2008 del programa de nous exportadors NEX-PIPE, el perfil de l’empresa catalana que exporta és el d’una empresa petita, amb una mitjana de 13 empleats. Per sectors, el primer lloc l’ocupa el químic i serveis, amb el 16%, i el segon és per al tèxtil i la indústria, amb un 9%. Pel que fa als països de destinació de les exportaci-ons, primer s’hi situa Portugal (46%), seguit d’Itàlia (35%), França (32%), Alemanya (30%), i Regne Unit (30%). Fora de la UE, els principals països receptors de les exportacions catalanes són els Estats Units (11%), Marroc (11%), i Mèxic (8%).

presa, com ara les donades per la manca de professionals que parlin idiomes i de temps de dedicació per a la recerca d’informació de clients potencials fora del nostre país.

És important cercar mercats semblants al nostre?És habitual que les empreses que inicien la internacionalització investiguin els mercats més propers i dins de la Unió Europea, so-bretot perquè pensen que culturalment són més afins, encara que en aquest punt po-dem emportar-nos moltes sorpreses, però sobretot perquè les vendes en aquests pa-ïsos no suporten aranzels i les despeses de desplaçaments per tenir entrevistes amb clients potencials no seran molt altes.

precisament ara pot ser un bon moment per començar a exportar.L’aposta per la internacionalització és més ferma que mai. Podem constatar des d’AC-C1Ó que hem assolit unes xifres rècord en les demandes de les empreses catalanes per participar en els programes d’inicia-ció a l’exportació. L’experiència que podem transmetre a l’empresariat català és que les empreses que han sortit millor parades d’aquesta crisi han estat aquelles que esta-ven més internacionalitzades.

Hi ha alguna zona o algun país que avui estigui especialment receptiu a rebre productes exteriors?

què és el primer que hauria de tenir en compte una empresa que vulgui iniciar un procés d’internacionalització?Que la decisió d’exportar és ferma i que la iniciativa ve des de la direcció de la mateixa empresa. Ha de ser una decisió madurada i estratègica; en cas contrari, es corre el perill que quan apareguin les primeres dificultats, s’abandoni de seguida el projecte d’inter-nacionalització. També cal tenir en compte que ningú ens està esperant i que s’haurà de picar pedra.

quines poden ser aquestes “primeres dificultats” que diu que apareixeran?Acostumen a ser internes, de la mateixa em-

aCC1Ó és l’agència del De-partament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat que posa a disposició de les empreses un seguit de serveis d’as-

sessorament per promoure la seva inter-nacionalització, entre els quals hi ha pro-grames individualitzats amb experts es-pecialistes en comerç exterior, serveis estratègics per a empreses ja internaci-onalitzades per solucionar temes espe-cífics com poden ser la gestió de filials o expatriats, la creació i potenciació de marques, o la defensa de la propietat in-dustrial als mercats internacionals.

Les dificultats econòmiques i la manca de crèdit poden limitar les inversions necessàries, però segons els nostres estudis l’aposta per la internacionalització és més ferma que maiLes dificultats acostumen a ser internes, de la mateixa empresa, com ara la manca de professionals que parlin idiomes o de temps de dedicació per a la recerca d’informació de clients potencials

Les empreses més ben parades de la crisi són les més internacionalitzades

30 rotoNDa B30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

espanya assumirà, el mes de gener, per quarta vegada la presidència del Con-sell de la Unió Europea durant tot el primer semestre. Les circumstànci-es que envolten aquesta quarta pre-sidència disten bastant de la darrera que va tenir lloc l’any 2002. Alesho-res es vivien encara les conseqüèn-

cies dels atemptats de l’11 de setembre i el món sencer manifestava una intensa reacció política i social davant l’amenaça terrorista. Europa només pensava a tancar-se davant els perills forans i això va incidir molt directa-ment en els temes d’immigració i en la necessitat d’as-solir mesures antiterroristes conjuntes. Per altra banda, l’actitud poc europeista, més atlantista i propera als in-teressos dels Estats Units de l’aleshores president espa-nyol, José María Aznar, va conferir un caire molt distan-ciat de l’esperit europeista a la tercera presidència espa-nyola. Recordem si no que el 1998 Aznar va ser l’únic líder continental europeu que va donar suport públicament a la invasió i al bombardeig de l’Iraq.

En aquesta quarta presidència que d’aquí a pocs me-sos començarà el factor extern més important és l’exis-tència d’un món en crisi, unes economies tocades per la recessió amb unes taxes d’ocupació preocupants. El president José Luis Rodríguez Zapatero ha manifestat la voluntat de donar prioritat als reptes estructurals de la Unió Europea i gestionar adequadament la recupera-ció econòmica. En aquest sentit la renovació de l’estra-tègia del Pacte de Lisboa ha de ser un element clau per a la modernització de l’economia europea i l’augment de la seva competitivitat.

Seria molt positiu, més enllà de tots els bons propòsits que s’expressin, un esforç addicional per apropar les institucions europees emprant els seus recursos per facilitar una informació menys críptica als agents eco-nòmics de cada país membre; una informació més àm-plia per ajudar els empresaris, les pimes, les respecti-ves poblacions, en la seva vida quotidiana, en els seus problemes diaris.

Seria, també, desitjable que Europa fos veritablement l’Europa dels ciutadans i que no resultés com fins ara –només cal veure qualsevol enquesta a peu de carrer– una realitat tan llunyana per la qual no val la pena ni vo-tar. Recordem les darreres eleccions europees i la immen-sa abstenció registrada. En definitiva, a veure si aquesta vegada ens surt més bé.

L’ed i c ió d ’en -guany dels Pre-mis Cambra ha tingut rècord de presentació de candidatu-res. Ho inter-pretem com un

signe de vitalitat empresarial, de neces-sitat de les empreses de reivindicar-se, de dir: som aquí. El conjunt d’empreses guardonades constitueix una mostra del perfil empresarial diversificat que tan bo és per al nostre desenvolupament i que és fruit del caràcter emprenedor de les persones que les lideren. Vull encoratjar empresaris i directius a seguir en aquest camí del compromís, i a tothom que for-ma part d’una empresa o organització, a no deixar-se endur pel pessimisme, per-què la base empresarial de què disposem és sòlida, la tradició industrial és més que centenària, i hi ha empreses que sa-ben trobar oportunitats.

Les empreses han d’aprofitar el despla-çament dels centres de poder econòmic cap a països emergents i les oportuni-tats que ofereixen els mercats grans i en creixement. El treball constant, si-lenciós i discret d’un teixit empresari-al àgil i atrevit pot crear un efecte de país tan consistent com l’ impacte de grans companyies estrella, de les quals no anem sobrats. I des d’un punt de vis-ta de la demarcació, cal tornar a trobar l’equilibri. Hem de diagnosticar amb encert quin és el potencial de la nos-tra demarcació en relació amb els dife-rents focus d’activitat econòmica que es perfilen. Es parla de diferents sec-tors predestinats a ser nous motors de l’economia, i la demarcació hi ha de ser present de forma notable, però sense obviar dues coses, que consolidar-se en aquests sectors d’alt valor afegit no es fa d’avui per demà, i que no podem oblidar que el gran gruix de la petita i mitjana empresa tradicional continua sent del tot necessària.

Des del meu punt de vista calen dos ti-pus d’estratègies: el suport directe a les empreses destinades a tenir un paper motor en nous sectors de l’economia, i una política de suport que acompanyi la petita i mitjana empresa cap a l’eficièn-cia. Cal un compromís de la classe polí-tica i de la societat vers l’economia pro-ductiva. Cal parar el cop del sofriment social –per descomptat–, però la millor alternativa a mitjà i llarg termini és un suport, decidit i clar, a la iniciativa i ac-tivitat empresarial com a millor políti-ca social. Empresa i societat del benes-tar són causa i efecte, són inseparables i han d’interactuar amb equilibri. L’es-tat del benestar no el podrem mantenir només incrementant el dèficit públic. El benestar social tan sols el mantindrem si tots estem disposats a preparar-nos i adaptar-nos a noves situacions. Cal una política industrial i empresarial que inclogui les mesures estructurals que s’han reclamat amb insistència. L’equip d’empresaris i empresàries que consti-tuïm el ple de la Cambra hem enfocat la institució a estar molt a prop de les em-preses per ajudar-les a millorar la ges-tió i assolir nous mercats, per ser a prop de les administracions locals per com-plementar i alinear esforços en la pro-moció econòmica, per traslladar de for-ma constant i rigorosa als representants polítics les necessitats de millora es-tructural del nostre entorn...

En definitiva, hem de projectar el futur sent conscients que l’empresa la fem entre tots, i tots en som part activa o passiva. Junts constituïm el potencial que tenen les nostres empreses per di-namitzar la societat i generar riquesa. Ara toca, més que mai, treballar nova-ment i conjuntament per mantenir el patrimoni empresarial que tenim i tor-nar a omplir el vas fins dalt... però, sen-se vessar-lo.

Extracte del discurs pronunciat als Pre-mis Cambra, el 8 de juliol del 2009

Vull encoratjar empresaris i di-rectius a seguir en aquest camí del compro-mís, i a tothom que forma part d’una empresa o organització, a no deixar-se endur pel pes-simisme, per-què la base em-presarial de què disposem és sòlida, la tradi-ció industrial és més que cen-tenària, i hi ha empreses que saben trobar oportunitats

CarmeN S. LarraBUrU dIrECtora EdItorIaL dE ‘B30’

mariÀ GaLÍi SeGUÉSPrEsIdEnt dE La CamBra dE ComErç I IndústrIa dE tErrassa

eL SUport a LeS empreSeS, La miLLor poLÍtiCa SoCiaL

a VeUre Si aqUeSta VeGaDa eNS SUrt mÉS BÉ

31rotoNDaB30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

No eNSopeGar DUeS VeGaDeS amB La mateixa peDraL’expert en economia alberto moro exposa en aquest article cinc elements bàsics que han de servir de cuirassa per protegir l’economia d’una altra crisi mundial

per SaBer-Ne +ara fa dos anys, l’es-tiu del 2007, s’inici-ava la crisi en què ens trobem immer-sos, sens dubte la més intensa des de la Gran Depressió dels anys 30.

A aquestes altures ja podem afirmar que afrontem una crisi global, que afecta més de 70 països que, en conjunt, represen-ten un 75% de la producció mundial. I re-alment les xifres podrien ser més dràsti-ques si no n’excloguéssim l’economia xi-nesa que, representant més d’un 20%, no ha entrat en recessió.

S’ha escrit molt durant els darrers me-sos sobre l’origen d’aquesta crisi global. Ara ha arribat el moment de reflexio-nar sobre els errors comesos, amb l’ob-jectiu de no ensopegar amb la mateixa pedra. En aquest sentit, existeixen certs aspectes que hem de recordar sempre. Fins i tot, transmetre’ls als nostres fills. Els detallem.

Primer, “cap actiu incrementa el seu va-lor indefinidament, i els immobles no hi són aliens”. Encara que aquesta afirma-ció sembli trivial, persistim en l’error, tal com demostra l’actual crisi del sector im-mobiliari, o la provocada per les empre-ses tecnològiques l’any 2000. Recordin, res és etern.

Segon, “diversificar les inversions o, com diria la meva àvia, mai posar tots els ous al mateix cistell”. Això és, per exemple, el que han fet moltes entitats financeres es-panyoles, en alguna de les quals més del 80% dels crèdits estan relacionats amb el sector immobiliari. O el que tampoc han fet molts inversors, que repetien durant els darrers anys allò de “jo només inver-teixo en totxana. La resta no m’interes-sa per a res”. Doncs bé, el que només tin-gui actualment “totxana” té i tindrà seri-oses dificultats.

Tercer, “l’endeutament, a més d’incre-mentar el risc, té un límit”. I en aques-ta crisi l’endeutament ha tingut un paper fonamental. Les famílies van arribar a ni-vells d’endeutament per a la compra de l’habitatge mai vistos. Moltes immobili-àries han desenvolupat el seu negoci sen-se quasi recursos propis, ja que els bancs els proporcionaven tan finançament com necessitessin, i finalment els bancs han prestat recursos molt més enllà del vo-lum dels seus dipòsits.

Quart, “la innovació financera és benefi-ciosa per a la societat, però ha d’estar ade-quadament supervisada pels organismes reguladors”. És innegable que la innova-ció financera ha comportat grans aven-ços socials –instruments per a la cober-tura de diferents riscos, microcrèdits per als més necessitats, instruments per al fi-nançament de la tercera edat, etc., només en són alguns exemples–, però els regu-ladors han d’establir un control més gran sobre alguns dels nous instruments, en la mesura que aquests han contribuït a in-crementar la dimensió i difondre aquesta crisi a escala internacional. Aspectes com una adequada valoració i qualificació i el risc són aquí d’extrema importància.

Cinquè, “la liquiditat de les nostres inver-sions és sempre un factor de gran impor-tància”. Durant els darrers anys sembla haver-se oblidat aquesta premissa. Molts inversors i moltes empreses immobilià-ries es troben actualment amb immobles que no poden fer líquids –no hi ha de-manda, no hi ha un mercat organitzat– i, consegüentment, amb seriosos proble-mes de diner líquid. Fins i tot, moltes en-titats financeres ni tan sols preveuen el risc de la liquiditat dins dels models de valoració d’instruments financers, un fet que serà impensable en un futur proper. En aquest sentit, els anomenats mercats organitzats (per exemple, la borsa), en els quals és possible trobar una demanda i una oferta adequades, gaudeixen d’un avantatge important.

aLBerto moro SUÁreZdoctor en economia de la UB i conseller delegat de solventis

és innegable que la innovació financera ha comportat grans avenços socials, però els reguladors han d’establir un control més gran sobre alguns dels nous instruments, en la mesura que aquests han contribuït a incrementar la dimensió i difondre aquesta crisi a escala internacional

fernando Trías de BesEL homBrE qUE CamBIó sU Casa Por Un tULIPánPremio de hoy 2009

Juan ramón rallo y carlos rodríguez BraunUna CrIsIs Y CInCo ErrorEs LId Editorial

32 rotoNDa B30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

M. carMEn ManuEl55 anYsrECEPCIonIsta

Abans no em fixava tant en la procedència dels produc-tes, però veient el que pas-sa en el món, últimament sí que tinc en compte d’on provenen les coses que compro, i així també inten-to educar la família.Penso que els productes catalans són especialment en el sector de l’alimenta-ció, com ara l’oli, les verdu-res i el cava. Prefereixo els nostres productes, els naci-onals, però crec que la res-ta també tenen coses bo-nes. El que passa és que a mi m’agrada promocionar el que tenim aquí.Crec que els japonesos fan productes de molt bona qualitat en l’àmbit de la tecnologia. A mi no em fan falta, però si n’hagués de comprar, sé que podria con-fiar en el que fan.Pel que fa a cotxes, doncs prefereixo que també siguin d’aquí. En definitiva, crec que s’ha de prioritzar el nostre producte.

EnriQuE casTro30 anYsComPtaBLE

La veritat és que nosaltres a casa no acostumem a mi-rar la nacionalitat dels pro-ductes. Quan anem al su-permercat comprem no-més allò que necessitem i allò que ens agrada, sen-se tenir en compte altres coses.De fet, mai no m’havia plan-tejat en quins sectors són més bons els productes ca-talans.De totes maneres, consi-dero que els productes que es fan a Catalunya són, en general, de bona qualitat, ja sigui en alimentació, en tecnologia, etc.En altres àmbits com en els automòbils, els electrodo-mèstics o els aparells tecnològics, la veritat és que no m’importa d’on provinguin; a l’hora de decidir-me em basaria bàsicament en el preu, però posant en una balança qualitat i preu, ja que el que és barat sempre acaba sortint més car.

Hafna BEzzari30 anYsmEstrEssa dE Casa

Nosaltres a casa com-prem productes de tot arreu, marroquins, cata-lans o d’altres llocs. No tenim cap preferència. El que m’agrada ho compro, sense fixar-me gairebé mai on està fabricat.Penso que els productes catalans estan bé i són de bona qualitat. Especi-alment m’agrada la roba i els aliments, però s’ha de dir que la gran majoria de productes tèxtils i de menjar vénen del Marroc i es fabriquen allà.En general, a casa meva consumim tota mena d’aliments exceptu-ant els que provenen del porc.Pel que fa a productes estrangers, els que destacaria serien els japonesos, especialment en l’àmbit de la tecnolo-gia, en els cotxes, o les motocicletes. Els japonesos tenen de tot i a més són molt bons.

rosalia BoscH66 anYsmodIsta

Moltes vegades vaig a com-prar i miro les etiquetes dels aliments i veig que vénen de països molt llu-nyans. A vegades aquests productes són més asse-quibles, però jo prefereixo que siguin d’aquí, sobretot les pomes, que prefereixo les de Girona i les de Lleida. Crec que no haurien de ve-nir tantes coses de fora, perquè llavors potser con-sumiríem més les d’aquí.Crec que el plat fort dels productes catalans són els aliments, i especialment els de temporada.Ara, sí que de vegades has de comprar productes de fora que aquí no tenim, com per exemple els kiwis.En altres tipus de produc-tes més tecnològics, el que mirem és el preu i la qualitat, bàsicament. De vegades també tenim en compte la nacionalitat, perquè en aquest cas els productes japonesos surten molt bé.

EncarnaciÓn luna43 anYsdEPEndEnta

A casa consumim produc-tes variats que provenen de diverses nacionalitats. De fet, no acostumo a mi-rar d’on són els productes que compro.Crec que els productes d’alimentació que tenim aquí són especialment bons. Jo sempre que puc vaig a pobles a buscar oli, embotits i altres produc-tes fets artesanalment.En canvi, la roba és on no miro gens si és nacional o ve de fora.En altres sectors, com els cotxes o electrodomès-tics, miro les marques que són de confiança i les que sobre el paper tenen millor reputació de qualitat, però no m’impor-ta si aquell producte és francès, anglès o alemany per exemple. Aquí poso al davant la marca, perquè per mi és el que indica i estableix la qualitat del producte, juntament amb el preu.

anna farEll52 anYsassEssora saLUt

Jo, en un primer moment, sempre prefereixo produc-tes autòctons, tot i que no sempre hi ha gaire cosa. La raó és un tema de pell. Crec també que s’haurien de prioritzar les empreses catalanes. Penso que no hi ha res que els altres ens puguin donar que nosaltres no puguem també aconseguir.Considero que podem competir en qualsevol sec-tor, tenir productes molt bons i molt diferents, com ara la cuina i els aliments de temporada. De vega-des, en cuina natural bus-quem productes orien-tals que nosaltres també tenim, però amb un altre nom. Perdem temps i di-ners buscant coses a fora que ja tenim aquí.Si hagués de buscar productes estrangers, com ara els automòbils, el que em mouria a l’hora de decidir una marca seria l’aspecte ecològic.

L’aLimeNtaCiÓ ÉS eL SeCtor eN qUÈ eLS CiUtaDaNS preFereixeN eLS proDUCteS CataLaNSEls vallesans defensen i lloen, de forma especial, els aliments que es produeixen a Catalunya. Però molts també creuen que s’ha de prioritzar el consum dels productes nacionals, i així fomentar l’economia del país. això sí, en el vessant tecnològic, els japonesos continuen portant el lideratge. PER: iVanna VallEsPÍn

A casa mireu la nacionalitat dels productes que compreu? En quins sectors són forts els productes catalans? I quan compraries productes estrangers?

eNqUeSta qUè PEnsEn ELs VIanants...

comoditatsL’AVUI, cada dia, on tu ens diguis

i en la modalitat que triïs.

flexibilitatPodràs escollir si vols fer-te subscriptor

anualment o semestralment.

economiaDescompte sobre el preu

de portada del diari.

descomptesDescomptes en cinemes, teatres, concerts,

museus, viatges...

avantatgesTracte especial en totes les

promocions del diari.

Només amb l’

i gaudeix de l’ , cada dia, on tu vulguis.Fes-te subscriptor

Truca al telèfon 902 88 42 52 o escriu un e-mail [email protected] i gaudiràs de:

34 GpS /// UnIVErsItats B30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

Calafell ha assegurat que això és només el punt de partida, ja que també s’està treballant per aplicar aquest procés de transformació i reciclatge en altres polí-mers sintètics, com ara els plàstics o els pneumàtics.

eL paS SeGüeNt. Ara, el que toca és ma-terialitzar el projecte i que tingui una apli-cació real al mercat. Per aquest motiu, l’equip de científics està posant en mar-xa un spin-off dintre de la UPC de Terrassa i està buscant inversors per poder comer-cialitzar el nou material. Però, a més, els investigadors volen construir una planta pilot, amb l’objectiu de veure com es pot elaborar aquest nou material a gran es-cala i poder fer que surti al mercat a un preu competitiu.

De fet, Margarita Calafell va presentar el seu producte en el marc de l’última edició de la fira de la construcció Construmat,

celebrada a Barcelona; en aquella ocasió, diverses empreses del sector de la cons-trucció ja van mostrar el seu interès per aquest invent.

El projecte de recerca de la UPC de Terras-sa liderat per Calafell ha estat seleccionat per al programa d’idees de negoci ACC1Ó de la Generalitat i també és un dels 37 projectes escollits per al concurs Bio Em-prenedor XXI, promogut per Genoma Es-paña. /// IVANNA VALLESPÍN

Creen un nou material que podria substituir la fusta i el plàstic

Que el petroli s’acabarà tard o d’hora és un fet que se sap des de fa temps.

Per això, cada vegada es fa més imperiosa la necessitat de crear nous materials que no estiguin elaborats a partir d’aquest lí-quid negre i que, de passada, siguin molt més respectuosos amb el medi ambient. Així, una investigadora del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terras-sa, Margarita Calafell, ha patentat un nou material que podria arribar a substituir la fusta o el plàstic.

El nou component, que encara no ha es-tat batejat, procedeix de residus de paper que són sotmesos a un tractament biotec-nològic especial, creat per aquesta inves-tigadora, la qual no ha volgut desvelar els secrets del procés. En tot cas, el que sí que ha explicat és que es tracta d’una metodo-logia que transforma i modifica les propi-etats químiques i estructurals dels resi-dus cel·lulòsics.

El resultat “és un material pròxim a la fus-ta, però que a més és mal·leable, així que podria substituir el plàstic. Seria un mix entre les propietats de la fusta (amigable amb el medi ambient) i la mal·leabilitat del plàstic”, explica la científica. El nou component pesa molt menys que la fus-ta, té una densitat semblant a la del plàs-tic i resulta més econòmic que aquests dos materials.

De fet, al mes de juliol es va presentar públicament aquest nou component a l’Escola Tècnica i Superior d’Enginyeria de la UPC de Terrassa. A l’acte, Margarita Calafell va mostrar el nou material mit-jançant diversos models de formes di-ferents (per demostrar la versalitat que pot tenir aquest element), però amb un aspecte i un color comuns que recorda el cartró pedra.

apLiCaCioNS. El nou material presen-ta altres avantatges, ja que és força re-sistent, impermeable, porós i ignífug, de manera que quan crema no fa ni fum ni flama. A més, és estable dimensio-nalment a la humitat, de manera que no s’infla amb la humitat, una característi-ca que Calafell destaca especialment com un atractiu per a una gran varietat d’apli-cacions, com ara per fer palets, per al parquet, per fer mobles de cuina, portes o tot tipus de mobiliari.

Gràcies a la seva baixa densitat i al fet que és molt aïllant, la seva creadora afirma que podria substituir alguns materials auxili-ars de la construcció, com el Pladur, els en-vans aïllants, les plaques d’insonorització o els sostres falsos. De la mateixa manera, la seva mal·leabilitat permet que es pugui utilitzar per fabricar tota mena d’embalat-ges i, d’aquesta manera, podria substitu-ir el porexpan o altres derivats del petroli, que són molt contaminants.

D’altra banda, la científica de la UPC des-taca especialment els avantatges mediam-bientals d’aquest nou material, ja que en el seu procés de creació no s’utilitza cap pro-ducte químic nociu per al medi ambient. A més, es tracta d’un element que dona-ria sortida a les milers de tones anuals de paper que no es poden reciclar i van direc-tament a l’abocador, ja que contenen mol-ta càrrega de tinta i de matèries inorgàni-ques. La investigadora afirma que amb un quilogram de residus de paper es pot fabri-car un quilogram d’aquest nou material.

margarita Calafell és la investigadora de la UPC de terrassa que ha patentat el nou component que, a més, és respectuós amb el medi ambient

margarita Calafell sosté una mostra de models fets amb el material que ha patentat /// EFE

UpC /// noU matErIaL

El nou component es va presentar amb diferents models i formes, per mostrar-ne així la versalitat i les possibilitat que ofereix.

eL NoU materiaL

EL noU matErIaL BarrEJa LEs ProPIEtats dE La fUsta amB La maL·LEaBILItat qUE ofErEIx EL PLàstIC

és Un matErIaL força rEsIstEnt, LLEUgEr, ImPErmEaBLE, Porós, IgnífUg I qUE no s’InfLa amB La hUmItat

35GpS /// UnIVErsItatsB30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

els objectes invisibles poden deixar de ser ciència-ficció

un grup d’investigadors del Departament de Física de la UAB ha aconseguit disse-

nyar un dispositiu que fa invisibles els objec-tes a un determinat tipus de llum, les ones electromagnètiques de molt baixa freqüèn-cia. “Es tracta d’un disseny que funciona a la perfecció en les simulacions teòriques i que ens apropa al somni de la invisibilitat”, afir-ma Àlvar Sánchez, director de la investigació. “Ara resta un pas molt important: construir-ne un prototip al laboratori i aplicar aquesta descoberta a millorar la tecnologia de detec-ció de camps magnètics”, afegeix.

Tècnicament, es podria fer invisible un ob-jecte si es pogués envoltar d’una capa que fes circular la llum al seu voltant, sense absor-bir-la ni reflectir-la. D’aquesta manera, no es podria veure l’objecte, ja que la llum sen-zillament l’envoltaria i, en mirar-lo, només es veuria el que hi ha darrere. Això és possi-ble gràcies als metamaterials, els quals tenen propietats elèctriques i magnètiques inusu-als que podrien permetre, almenys de mane-ra teòrica, que la llum envolti un objecte.

El metamaterial dissenyat pel grup de la UAB consisteix en una xarxa irregular de plaques

superconductores, que donen al material unes propietats magnètiques precises, cosa que permet crear zones invisibles al camp magnètic i en camps electromagnètics de molt baixa freqüència.

apLiCaCioNS. El descobriment pot tenir apli-cacions mèdiques, com en les tècniques de magnetoencefalografia o magnetocardiogra-fia. També pot utilitzar-se en altres àmbits on la detecció de camps magnètics és important, com en diferents tipus de sensors, o per im-pedir la detecció magnètica de vaixells i sub-marins. /// REDACCIó

Simulació del funcionament del material /// UAb

UaB /// InVIsIBILItat

Descobreixen el circuit genètic de les cèl·lules mare

Jordi Garcia Ojalvo, professor del Depar-tament de Física i Enginyeria Nuclear a

l’Escola d’Enginyeria Industrial i Aeronàuti-ca de la UPC de Terrassa, ha descobert el cir-cuit genètic que governa el comportament de les cèl·lules mare embrionàries. El circuit ge-nètic que s’ha detectat és el responsable que les cèl·lules mare estiguin preparades en tot moment per poder transformar-se en qual-sevol tipus de cèl·lula de l’organisme.

Fins ara, els científics sostenien la teoria que les cèl·lules mare embrionàries esta-ven en “estat de repòs bioquímic”, esperant el senyal que els donava l’ordre per trans-formar-se en un altre tipus de cèl·lula. En un article publicat a la revista PLoS Biolo-gy, els investigadors afirmen que la pluri-potencialitat de les cèl·lules mare embrio-nàries no és una situació estàtica, sinó que estan en constant variació.

Garcia Ojalvo explica el descobriment amb un símil esportiu: “Fins ara pensàvem que les cèl·lules mare estaven estàtiques, com ho es-tan els atletes que han d’iniciar una cursa, to-tes alineades esperant el tret de sortida; però hem descobert que això no és així. En reali-

tat, les cèl·lules mare són com atletes que es-tan sempre corrent, en constant moviment, de manera que, quan arriba el senyal per di-ferenciar-se, les que s’estan movent en la di-recció adequada es troben en situació d’arri-bar a la meta molt més ràpidament”.

L’estudi s’ha fet amb cèl·lules mare embrio-nàries de ratolí, però els científics asseguren que es pot aplicar a les humanes. Segons els científics, “el descobriment permetrà man-tenir in vitro les cèl·lules mare i obtenir amb més eficiència cèl·lules diferenciades, és a dir, sang, os, pell, etc.”. /// REDACCIó

Vista de les cèl·lules per microscopi /// UPC

UpC /// CèL·LULEs marE

Creen una eina de recerca basada en mapes mentals

Tècnics de la Fundació Ascamm, centre especialista en tecnologies de produc-

ció, han desenvolupat un sistema de recer-ca a partir de principis dels mapes mentals, un concepte per fer més àgil i intuïtiva la lo-calització de documents en xarxa. Batejat amb el nom de Knogle –una referència al Go-ogle del coneixement–, l’eina permet nave-gar per un mapa de termes relacionats amb la recerca iniciada per l’usuari, i trobar docu-ments que estan classificats segons aques-tes etiquetes.

En la solució concebuda per Ascamm, cada recerca resulta en una llista d’arxius i dos ma-pes. El mapa superior identifica l’arxiu amb major nombre d’associacions amb el terme buscat. A partir d’aquest arxiu, sorgeixen ra-mificacions de tots els termes associats a ell. El diagrama inferior representa el mapa de conceptes interrelacionats amb la recerca re-alitzada, incorporant-hi una jerarquia indica-da per la grandària de la lletra.

El sistema d’indexació de Knogle funciona a partir d’una base de termes creada a mida de les empreses, segons els seus àmbits d’actu-ació. Per a cada arxiu incorporat en la plata-

forma, s’indexa i es classifica segons els ter-mes creats per a cada empresa.

Segons explica Bernat Ballester, cap de la unitat d’Ascamm responsable de desenvo-lupar el Knogle, “el que proposem és una ex-periència interactiva entre usuari i eina, fet que genera una recerca més àgil”, afegeix.

Knogle està recomanat a institucions amb gran volum d’informació, suporta docu-ments en format DOC, PDF i DJVU en la seva versió estàndard, i es pot adaptar a les ne-cessitats de cada client. /// REDACCIó

Seu de la Fundació ascamm /// I. mARQUèS

aSCamm /// maPEs mEntaLs

36 Àrea De DeSCaNS B30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

Àrea De DeSCaNS

oci /// Vols turístics en helicòpter

Una empresa vallesana, helipistas, ofereix rutes turístiques en helicòpter fetes a mida. observar des de l’aire la muntanya de montserrat o la Costa Brava són només dues de les opcions més habituals

El paisatge favorit a vista d’ocell

El soroll característic de les hèlices girant a gran velo-citat indica que ha arribat el moment d’enlairar-se. Després d’uns breus con-sells i explicacions i de po-

sar-se els auriculars i el micròfon per co-municar-se amb els companys de vol i el pilot, el Robinson 44 de color vermell ini-cia un ascens molt vertical. El vent que bufa avui a l’heliport Teresa Vilà d’Ullas-trell no preocupa en excés el pilot, José Manuel Pérez, que de ben segur té expe-riència en condicions meteorològiques molt més complexes. “Cal fixar-se en les torres elèctriques, aquestes sí que poden ser perilloses, perquè els cables que van

de les unes a les altres són poc visibles, i per tant sempre cal volar per damunt d’elles”, explica el pilot, un dels sis que té en plantilla l’empresa Helipistas. En cas que realment la meteorologia no perme-ti aixecar el vol, a la persona o al grup que l’havia reservat se li ofereix una data al-ternativa o bé se li retornen els diners, segons informa Vicenç Puig, comerci-al d’Helipistas. “El que més afecta el pilo-tatge d’un helicòpter és la boira baixa i el vent fort, molt més que la pluja, que hau-ria de ser pràcticament torrencial per ha-ver de suspendre la sortida”, explica.

En un tres i no res l’altura a la qual vola l’helicòpter és de 600 metres, i la vista ja

és corprenedora. I més tenint en compte que el vol s’encamina de ple cap a la mun-tanya de Montserrat. Des de les altures és fàcil tenir una doble i contraposada sen-sació: per un costat, de domini, de poder-ho controlar tot des de l’aire; però per l’al-tre, la sensació de fragilitat, de petitesa davant la immensitat del territori, com un mosquit girant al voltant d’un gegant, en aquest cas Montserrat, però que podria haver estat qualsevol altre element gegan-tí que haguéssim sobrevolat. No han pas-sat ni deu minuts des del moment de l’en-lairament que el monestir benedictí de la muntanya serrada és a tocar. “Ara mateix anem a uns 180 km/h, però es pot anar molt més ràpid”, diu Pérez. El massís ja és

montserrat és el destí més sol·licitat pels catalans, mentre que els estrangers prefereixen Barcelona i la Costa Brava

La muntanya de montserrat, amb el monestir que ja es divisa a l’horitzó /// ISAbEL mARQUèS

37Àrea De DeSCaNSB30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

480És el cost d’un vol de mitja hora de durada en helicòpter, no per persona sinó pel lloguer de l’aparell. a cada helicòpter hi caben un màxim de tres passatgers, i es pot crear un trajecte a mida, triant el recorregut que es desitgi.

€

sorprenent des de qualsevol indret arran de terra des d’on es pugui veure, però des d’aquesta altura s’observen nous relleus i noves formes. “Montserrat és el destí més sol·licitat pels catalans, mentre que els estrangers prefereixen Barcelona i la Cos-ta Brava”, informa el comercial de l’em-presa. De fet, Helipistas ofereix quatre vols turístics bàsics: Montserrat, Barcelo-na, Montserrat més Barcelona i Costa Bra-va, “però tothom pot demanar el vol que vulgui, fem un servei a la carta, i el preu va en funció del temps de trajecte”, diu Puig. En el cas que ens ocupa, el pilot deixa en-rere la muntanya i es torna a endinsar en terres vallesanes, per sobrevolar, entre al-tres ciutats, Terrassa, Sabadell i Sant Cu-gat, on el claustre del monestir es pot apreciar sense cap problema. “Quan so-

brevolem ciutats intentem no estar-hi gai-re estona; entenem perfectament que els helicòpters fan soroll i per tant volem mo-lestar el mínim possible els veïns”, explica el pilot. Des de l’aire es té un domini abso-lut de l’estat del trànsit de les carreteres, dels colors dels boscos, de les noves infra-estructures que s’estan duent a terme...

rEgal i sorPrEsEs

Segons Vicenç Puig, els vols turístics en helicòpter “han tingut el gran auge en els darrers tres o quatre anys”. Helipistas està instal·lada a Ullastrell des del 1997, però gran part de la seva feina anava des-tinada a acompanyar mitjans de comuni-cació per a la informació del trànsit o fer enregistraments per a anuncis publicita-ris o fotografies per a treballs d’arquitec-tura o seguiment d’obres. Regals com els vols en helicòpter, però, semblen haver-se posat de moda, i la part més turística de l’empresa Helipistas, sota el nom de Bar-celona Helicòpters, és avui molt impor-tant. Aquest estiu, fins i tot, i per prime-ra vegada, l’empresa ha ofert vols des de S’Agaró, en plena Costa Brava. “Molts tu-ristes que ens demanaven un trajecte per la costa del nord de Catalunya ja estaven allí de vacances, i per tant era una mica

Comiats de solter, aniversaris, i fins i tot vols nupcials, en què l’aparell va a cercar els nuvis a l’església o ermita on es casen

Heliport. es troba a l’entrada del poble d’Ullastrell, a set quilòmetres de terrassa /// ISAbEL mARQUèS

B-30. L’helicòpter és una eina essencial per conèixer el trànsit de les carreteres /// I. m.

Nous nusos viaris. Des de l’aire s’observa l’es-tat de les infraestructures /// ISAbEL mARQUèS

ronda del Vallès. el quart Cinturó va prenent forma /// ISAbEL mARQUèS


terrassa. Una imatge des de l’aire de l’extensió de la cocapital vallesana /// ISAbEL mARQUèS

monestir de Sant Cugat. el claustre destaca des de les altures /// ISAbEL mARQUèS

pilot. mitja dotzena treballen actualment a Heli-pistas – Barcelona Helicòpters /// ISAbEL mARQUèS


absurd que haguessin de venir fins al Va-llès per tornar a anar cap a la Costa Brava amb l’helicòpter”, comenta Puig.

Comiats de solter, aniversaris, i fins i tot els ja anomenats vols nupcials, en què l’aparell va a cercar els nuvis a l’església o ermita en què es casen i els porta al res-taurant on es fa el dinar o sopar, omplen de feina les hores dels pilots. Hi ha perso-nes que no han esperat pas el dia del ca-sament per demanar els serveis de l’he-licòpter, sinó una mica abans: “Un noi va demanar-li a la seva promesa de casar-s’hi en ple vol; són coses boniques, tot i que el pilot no sabia gaire on amagar-se de la vergonya que passava”, bromeja el co-mercial de l’empresa.

Helipistas treballa 365 dies a l’any: “La gent demana el regal per al dia que considera especial, i aquest tant pot ser un 31 de de-sembre com un 15 d’agost, sempre estem disponibles”, explica Puig. Per aquest ma-teix motiu, no hi ha un mes o una època en què la demanda sigui molt més alta que en un altre, tot i que és cert que hi ha dies con-crets en què l’empresa voldria disposar de moltes més màquines de les que té: “La tarda del 5 de gener són molts els ajunta-ments que voldrien que els Reis de l’Orient arribessin a les seves ciutats en helicòpter, i no podem donar tanta cobertura. També quan es disputa la Fórmula 1 al Circuit de Montmeló moltes persones demanen que les portin dels seus hotels, normalment a Barcelona, al Circuit”, diu Puig, que, això sí, recorda que als helicòpters no se’ls permet operar quan es fa fosc. No obstant això, per al pilot Pérez “el gran avantatge de l’heli-còpter respecte d’altres mitjans de trans-port voladors és que pot aterrar en qual-sevol petita porció de terreny una mica planera, i això permet des d’anar a cercar persones a les terrasses dels hotels fins a deixar-les en llocs inaccessibles de cap al-tra manera”.

Certament, tot i que el vent no ha deixat de bufar del tot, de retorn de Sant Cugat l’aterratge sobre la pista de l’heliport Teresa Vilà d’Ullastrell és d’allò més suau, ni es nota, i és el moment de tornar a tocar de peus a terra. /// XAVIER AmAt

Helipistas – Barcelona Helicòpters

heliport teresa Vilà

08231 Ullastrell

telèfon: 93 730 49 11

www.helipistas.com

Fitxa

La serra de l’obac, molt a prop del punt de sortida /// ISAbEL mARQUèS

des de les altures és fàcil tenir una doble i contraposada sensació: de domini, de poder-ho controlar tot des de l’aire, i de fragilitat, de petitesa davant la immensitat


Entre el campanar romànic i el castell medieval

Enmig de frondosos boscos, però molt a prop de grans ciutats, hi ha sentmenat, poble de 8.000 habitants, fronterer entre els dos Vallesos tExt: XaViEr aMaT /// fotos: isaBEl MarQuÈs

la fe i la defensa militar eren dos pilars fonamentals en l’ombrívola Edat Mitjana. A Catalunya, terra de castells, aquestes construccions van alçar-se arreu, i Sentme-

nat no en va ser l’excepció. I ja no parlem d’esglésies, amb pràcticament tots els nu-clis urbans que coneixem a casa nostra gi-rant al voltant dels centres de culte. Esglé-sia i castell van construir-se a Sentmenat en el mateix període, al voltant del segle XI. Avui, d’aquella església primerenca en queda la solitària però ferma torre romàni-ca, i el castell fa anys que ha perdut els seus elements defensius. Però situats a banda i banda de Sentmenat, en són símbol i refe-rència, i entre aquests límits transcorre la

vida d’aquells que formen part d’un muni-cipi petit però ben a prop de la gran ciutat, i amb boscos als voltants que creen un en-torn agradable i al mateix temps preserven la tranquil·litat de la població.

El campanar es presenta força reformat, però manté el seu accent romànic. Tot i trac-tar-se d’una torre aïllada, segueix sent l’en-carregada de donar puntualment les hores amb les seves campanes. Està dedicada a sant Menna, igual que l’església de la qual formava part. Sant Menna va ser un màr-tir egipci del segle IV, i d’ell prové el nom de Sentmenat. L’actual església de Sant Men-na, a escassos vint metres del campanar, és molt més moderna, barroca del 1744, i com tantes altres, va patir les conseqüències de

la Guerra Civil, com explica el secretari del mossèn de la parròquia, Joan Castellet: “En va quedar poca cosa, i se’n va fer una recons-trucció a fons el 1955, afegint-hi una nova tramada i els absis actuals”. Castellet mostra una peça d’important valor que es conserva darrere l’altar: l’ara de sant Menna, d’èpo-ca paleocristiana, un fragment quadrangu-lar de marbre procedent de les pedreres de Carrara ple de grafits –antropònims i invo-cacions religioses– escrits fa quinze segles, i que de ben segur va ser transportada prop de l’actual municipi ja en època romana per a la construcció d’una vila.

El ‘coro’ cEnTEnari

Ens encaminem cap al centre de Sentmenat, ja que a la plaça de la Vila

Ciutats /// Una ruta per sentmenat

Església i castell van construir-se al voltant del segle xI. avui, d’aquella església en queda la solitària però ferma torre romànica

1 ///

2 ///

3 ///


Dijous, 1 d’octubre a les 10.00 hCampus de la UAB, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)

La nanotecnologia al sector tèxtil

ORGANITZA: COL·LABORA:

TROBADES EMPRESARIALSUAB30

RECERCA A L’ABAST DE L’EMPRESA

LA CIÈNCIA S’APROPA

Places limitades. Inscriviu-vos a través del nostre web: http://parc.uab.cat

UAB30_anunci 2.indd 1 05/08/09 14:26

1 ///EL CAStELL ES tRObA DALt D’UN PEtIt tURó EN UN EXtREm DE SENtmENAt 2 ///

LA VIDA tRANSCORRE tRANQUIL·LA AL bAR DE LA CENtENÀRIA SOCIE-tAt CORAL LA GLÒRIA3 ///

PLAÇA DE LA VILA, UN DELS ESPAIS Amb mÉS mOVImENt, Amb L’AJUN-tAmENt PRESIDINt-LA4 ///

EL CAmPANAR ROmÀ-NIC ObSERVA ELS JOCS DELS INFANtS DES DE FA NOU SEGLES

s’hi desenvolupa molta vida social. Els nens juguen entre les voltes, i els pares fan l’aperitiu a les taules dels bars. En una de les parets, una placa recorda una frase de qui va ser mestra pública entre 1930 i 1941, Joaquima Mas i Serra: “El que cal respectar de les persones és la seva llibertat”. La plaça està tancada per un costat per l’edifici de l’Ajuntament, i a l’altra banda hi ha la seu de la Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, més coneguda com el coro pels vilatans, una entitat que va néixer el 1895 i que avui té més vitalitat que mai, amb 600 associats i, a més de la coral, un munt d’altres activitats i seccions. L’edifici data del 1908, i el seu bar respira un aire entranyable. La façana modernista, catalogada com a bé cultural d’interès local, està coronada pel bust d’Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya. Però mantenir un local propi i tan antic per a una associació té les seves dificultats: “Les noves normatives

sobre seguretat i higiene són molt clares, i per tant hem d’anar fent reformes traient els diners d’on podem i amb molt de voluntarisme”, explica Cesc Permanyer, l’actual president de La Glòria. Deixem el modernisme, que a la vila també es pot observar al cementiri de l’any 1905, obra de l’arquitecte Antoni de Falguera, per finalitzar la visita retornant a l’Edat Mitjana. El castell de Sentmenat és ara de propie-tat municipal, i s’hi estan fent algunes reformes. El seu aspecte dista de tenir caràcter defensiu, ja que s’ha anat transformant, primer en castell senyorial, i en una darrera etapa fins i tot ha estat magatzem agrícola. No per això deixa de sorprendre’n la irregulari-tat, amb estances que giren al voltant d’un pati central, i segueix avui presidint Sentmenat però com un veí més, proper i pràcticament al mateix nivell de la població.

del castell en sorprèn la irregularitat, amb les estances que giren al voltant d’un pati central

4 ///

ajuntament de sentmenat

Plaça de la Vila, 1 93 715 30 30 www.ajsentmenat.es

societat coral la glòria

Passeig anselm Clavé, 46-48 93 715 13 45 www.elcorosentmenat.org

Fitxa


malgrat les dificultats, el vi ha aconseguit sobre-viure a mura /// ISAbEL mARQUèS

Totes aquelles terres al vol-tant de la roca vermella eren vinyes i jo encara les vaig conèixer”. En Joan ens explica passejant per Mura totes les vinyes que rode-

javen el petit poble a la falda del Parc Na-tural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ell és el responsable que aquest conreu no hagi desaparegut del tot a la contrada. “Fa uns dotze anys l’últim pagès que portava la vinya la volia deixar, però jo vaig insistir perquè continués la feina”.

D’aquesta col·laboració va néixer ara fa tres anys Viticultors de Mura i tot que en Ton ja no hi és –el pagès que cuidava la seva vinya–, en Joan, amb l’ajut de dos so-cis més, ha aconseguit tirar endavant un projecte que pretén recuperar-ne el con-reu. No tan sols conserva aquests planter, que ja té uns setanta anys, sinó que està plantant nous ceps de merlot, garnatxa i d’altres varietats.

El veïnatge amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha fet que el ce-ller pugui plantar vinyes dins els termes del parc. Això sí, gràcies al conreu respec-tuós amb l’entorn i a la nul·la alteració del perfil de la muntanya on s’ubica, cosa que desgraciadament no ha succeït en altres regions vitivinícoles catalanes. El fet que ens trobem en terra poc fèrtil i amb molta pedra i còdols provinents de la roca pinyo-lenca dóna a la vinya les característiques necessàries per a l’elaboració de vins per-sonals i amb caràcter propi.

El vi blanc es basa en la varietat de pan-sa blanca, molt plantada a la zona d’Ale-lla, i la picapoll , molt característica a les terres del Bages. Però la gran curiosi-tat d’aquest vi és la inclusió d’unes quin-ze varietats blanques diferents que els pagesos de Mura plantaven entre les vi-nyes per allargar la temporada del raïm de taula. Els noms d’aquests raïms s’han perdut, però les seves aromes perdura-ran al Catot Blanc 2008 i a les següents anyades. Pel que fa al vi negre Catot 2006, està fet amb un 65% de merlot i un 35% de sumoll, varietat autòctona catala-na molt estesa fa anys a la zona del Pene-dès i al pla de Bages. Es traca d’una vari-

etat de molt mal record per les antigues generacions, ja que la consideraven un tipus de raïm que donava vins molt as-pres i de mal envellir, però amb una viti-cultura moderada i amb un tractament a bodega adequat s’obtenen vins amb aro-mes molt terroses, subtils i especiades.

DEs DEl sEglE XViii

La vinya va arribar a Mura als voltants del segle XVIII tot i les dificultats per les característiques muntanyoses dels voltants de la vila, fet que en dificulta-va tots els treballs, com el transport del raïm fins a les tines, que encara es po-den veure a moltes cases antigues de la població. Durant la dècada dels 80 del segle XIX, l’arribada de la fil·loxera va arrasar el planter de la vinya, com a molts altres pobles de Catalunya, i va

suposar un ràpid descens de la pobla-ció. Un cop trobada la solució de la pla-ga amb la utilització de peus americans es tornen a plantar ceps a Mura però de forma molt més reduïda.

Als baixos de cal Soldat, la casa d’en Joan, poden trobar-se tots els estris necessa-ris per a la creació dels Catots. La utilit-zació de barriques de 300 litres per arro-donir els vins, els petits dipòsits “sem-pre plens” d’acer inoxidable i un bon estol d’eines serveixen per crear les 1.000 am-polles d’aquest vi exclusiu. De moment la distribució està molt limitada als vol-tants del celler, però l’entrada en produc-ció de les vinyes plantades ara fa tres anys augmentarà el nombre d’ampolles fins a unes 4.000, que podran arribar a mercats més allunyats, encara que la voluntat dels cellerers sigui que el consum es faci dins d’un àmbit territorial proper.

Els Catots surten etiquetats com a vins de taula, ja que de moment no estan ads-crits a cap denominació d’origen, però això no significa que la seva qualitat sigui inferior a la resta de vins que puguem trobar als cellers. Les limitacions geogrà-fiques de les denominacions o fins i tot les obligacions d’utilitzar unes varietats concretes de raïm porten alguns cellers a actuar sota la denominació de vi de taula per poder gaudir de més llibertat creativa en els seus vins.

Viticultors de Mura és una realitat vinícola que, defugint d’esnobismes i modes, i sense una inversió exagerada com ha passat desgraciadament en els anys anteriors a la crisi econòmica, es consolida dia rere dia marcant un camí il·lusionador i exemplar per a molts productors potencials de les nostres contrades. /// XAVIER bARbA

El treball de la vinya al poble de mura segueix sent molt dur tot i la maquinària moderna

Gastronomia /// Viticultors de mura

La voluntat i la persistència han salvat el negoci vinícola al poble de mura. Un projecte romàntic que aposta per la qualitat i la tradició com a segell d’identitat

dèria per la vinya

Per saber més coses sobre el vi de mura, és interessant consultar el blogPer camins del Bages, a:http://percaminsdelbages/blogspot.com

mÉS iNFormaCiÓ

44 eStaCiÓ De SerVei B30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

La importància del secretariat de direcció i els seus nous rols

Des de la Cambra de Comerç de Terrassa es considera que en els darrers anys el

perfil del secretari o de la secretària de di-recció i les seves funcions han evolucionat cap a un rol de suport estratègic de la direc-ció; això suposa haver d’assumir noves res-ponsabilitats i dominar diverses habilitats, com són la comunicació, l’organització i la gestió. És amb aquesta idea que l’entitat or-ganitza el complet curs de secretariat de di-recció, un programa de 60 hores de durada que tindrà la primera sessió el dia 29 de se-tembre, i finalitzarà el 3 de desembre. Les classes s’impartiran els dimarts i els dijous, de 6 de la tarda a 9 del vespre, a la seu cen-tral de la Cambra, al carrer de Blasco de Ga-ray, 29–49, de Terrassa.

El curs va adreçat a totes aquelles persones responsables de les funcions de suport a la direcció, organització i administració, espe-cialment a secretàries executives, assistents de direcció, així com secretàries de direcció o departament. Els objectius del programa es poden resumir en: desenvolupar o perfecci-onar la capacitat de suport de gestió i suport a la direcció, facilitar eines per a la millora de l’eficàcia en les relacions amb les persones –tant amb la direcció com amb altres depar-taments i empreses–, a fi d’assolir una ma-jor eficiència en les tasques desenvolupades, i actualitzar la visió del perfil respecte al se-cretariat de direcció.

D’aquesta manera, i prenent com a bàsica i cada vegada més complexa la funció del/de la secretari/secretària dins l’empresa, el pro-grama abasta un munt de camps, que van des de la comunicació fins al lideratge, pas-sant per l’organització de reunions o la ges-tió del temps. Són set grans blocs que co-mencen tractant el rol de l’assistent de direc-ció: el perfil de les competències de l’assistent, les funcions de l’assistent de di-recció, les competències clau i la detecció de les necessitats de desenvolupament profes-sional. El segon apartat, dedicat a la comuni-cació, és el més extens, i destaca la gran im-portància que aquesta qüestió té en la socie-tat actual i, és clar, en el món empresarial. La comunicació verbal i la no verbal, l’atenció telefònica, els models de textos o l’atenció de les visites són només alguns dels punts que es toquen. El tercer gran bloc és la gestió de la informació i l’organització de l’arxiu, men-tre que el quart està dedicat al protocol. For-ça ampli és també el tema del lideratge: l’au-toconeixement com a punt de partida, la intel·ligència i les emocions com a motor del resultat o les claus de l’empatia són algunes de les qüestions que es posaran damunt la taula. Es dedica tot el penúltim apartat a l’or-ganització de reunions, mentre que el darrer bloc, també extens, va destinat a l’organitza-ció del treball i la gestió del temps. Per a més informació, es pot trucar a la Cambra de Ter-rassa, al 93 733 98 32. /// REDACCIó

La Cambra de terrassa organitza un curs per a les persones de més confiança de molts directius

FormaCiÓ /// Programa PEr a sECrEtarIs

La feina de secretaria s’està reconvertint en un suport estratègic de l’equip directiu /// ISAbEL mARQUèS

dEL 21 aL 29 dE sEtEmBrEEl TElÈfon, iMaTgE DE l’EMPrEsa i la gEsTiÓ ÒPTiMa DEl corrEu ElEcTrÒnicEl curs, que organitza la Cambra de Comerç de sabadell després de les vacances d’estiu, té per objectiu la presa de consciència de la importàn-cia que els canals de contacte amb el client tenen en la configuració de la imatge de l’empresa. dues eines de treball com el telèfon i el correu elec-trònic poden provocar una disminu-ció del ritme de treball o convertir-se en un nou focus d’estrès. facilitar ei-nes adequades per desenvolupar les habilitats de comunicació telefònica i la gestió del correu enforteix els re-cursos dels assistents i afavoreix la imatge de l’empresa.

LLoC: CamBra dE ComErç dE saBadELLav. de francesc macià, 35més Info: www.cambrasabadell.org

22 I 24 dE sEtEmBrEgEsTiÓ DE coMPrEs PEl sEcTor coMErçEl seminari, que en aquesta ocasió ha programat la Cambra de Comerç i Indústria de terrassa, va adreçat a comerciants individuals, que dirigei-xen el seu negoci i que volen millo-rar la seva gestió de compres habi-tual per adequar i equilibrar la seva despesa.

LLoC: CamBra ofICIaL dE ComErç I IndústrIa dE tErrassaBlasco de garay, 29-49més Info: www.cambraterrassa.com

dEL 24 dE sEtEmBrE aL 22 d’oCtUBrEfinancEs, cosTos i PrEssuPosTos PEr a no financErstotes les persones que, sense res-ponsabilitat financera directa, han d’utilitzar i tenir en compte concep-tes economicofinancers, en qualse-vol de les funcions d’una pime, han d’entendre i saber com transcendei-xen les seves actuacions en aquesta àrea. Els no financers reben informes amb llenguatges tecnificats i, sovint, prenen decisions sense conèixer pro-fundament les regles del joc. Per a aquestes persones, la Cambra de ter-rassa ha organitzat aquest curs.

LLoC: CamBra ofICIaL dE ComErç I IndústrIa dE tErrassaBlasco de garay, 29-49més Info: www.cambraterrassa.com

dEL 24 dE sEtEmBrE a L’1 dE dEsEmBrEanglÈs DE nEgocisdestinat a persones amb un nivell d’anglès intermediate - upper inter-mediate que necessiten perfeccionar el seu nivell de comunicació empre-sarial en aquest idioma.

LLoC: dELEgaCIó dE La CamBra dE tErrassa a sant CUgat dEL VaLLèsVallespir, 19, 1a plantamés Info: www.cambraterrassa.com

dEL 28 dE sEtEmBrE aL 14 dE dEsEmBrEDirEcciÓ D’oPEracions: ProDucciÓ i logÍsTica inTEgraDEsadreçat a gerents, directius i profes-sionals amb responsabilitats actu-als o futures en temes operatius, tant d’empreses industrials com comer-cials i de serveis, que requereixin ac-cedir a un programa de formació am-pli i sistemàtic però al mateix temps pràctic i centrat en les competències que són pròpies de la direcció d’ope-racions de l’empresa.

LLoC: CamBra dE ComErç dE saBadELLav. de francesc macià, 35més Info: www.cambrasabadell.org

dEL 28 aL 30 dE sEtEmBrEManiPulaDors D’aliMEnTsadreçat a tot el personal manipula-dor qualificat o no qualificat: operaris de base, encarregats, tècnics direc-tius, empresaris, etc., dels sectors del comerç, la indústria i els serveis rela-cionats amb l’alimentació.

LLoC: CamBra dE ComErç dE sa-BadELLav. de francesc macià, 35més Info: www.cambrasabadell.org

dEL 28 dE sEtEmBrE aL 5 d’oCtUBrEcoM rEDuir Els cosTos D’una PiMEEl programa va adreçat a tots aquells gerents o directius de petites i mitja-nes empreses, tant del sector indus-trial com del sector serveis, interes-sats a millorar els seus coneixements i la seva gestió.

LLoC: CamBra dE saBadELLav. de francesc macià, 35més Info: www.cambrasabadell.org

CUrSoS i SemiNariS

45eStaCiÓ De SerVeiB30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

LeoNorGarCÍa moNtoLiU ASSESSORA COmERCIAL

Com S’HaN De traCtar eLS CLieNtS DiFÍCiLS?

L’experiència ha demostrat que les diferents fases del procés de venda s’han d’em-prendre depenent del tipus

de client i per això el venedor ha de pe-netrar en la ment del client per conèi-xer-lo i saber el que vol. El venedor efi-cient ha d’adquirir l’habilitat d’analitzar els diferents tipus de clients i adaptar-se a les necessitats personals i emoci-onals que pot veure-hi reflectides. Ven-dre, és, essencialment, un acte de teatre en el qual el venedor controla la venda com un actor, responent a les pistes que rep del client.

CaL reCoNÈixer qUatre periLLS qUe

S’HaN D’eVitar eN eL proCÉS D’aNÀ-

LiSi De CLieNtS. El venedor no ha de pretendre ser un psicòleg aficionat. Al contrari, actuarà com a observador i analitzarà les característiques del cli-ent. El propòsit d’aquesta anàlisi no és descobrir els punts dèbils de la seva per-sonalitat o les raons psicològiques pro-fundes que expliquin la seva conducta. El venedor tampoc no ha de tractar de clas-sificar el client massa ràpid; les primeres impressions no sempre són objectives.

Finalment, el venedor no pot esperar que el client es comporti sempre de la ma-teixa manera, sinó que s’ha de tenir una actitud flexible. Podem resumir en cinc passos la forma de tractar amb clients difícils:

1. Mantingui sempre una actitud amiga-ble i professional.

2. Aprofundeixi en el coneixement del client per mitjà de preguntes i verifica-cions.

3. Aconsegueixi que cada client se senti escoltat i comprès (escolta activa).

4. Enfoqui les seves argumentacions a satisfer els avantatges que busca cada client.

5. Manegi amb bon humor i cordialitat les diferents situacions.

[email protected]

http://www.termcat.cat/dicci/com_electronic/index.htmlTERMINOLOGIA DEL COMERç ELECTRòNICaquest diccionari aplega 284 denomi-nacions catalanes corresponents als conceptes més habituals de l’àmbit del comerç electrònic, com ara borsa elec-trònica, delicte informàtic, gestor de pagaments, hipertext, microcomerç, nom de domini, petició de fitxer o pro-tocol de transacció segura. totes les denominacions tenen la seva equiva-lències en castellà, francès i anglès i les definicions respectives. Els termes del diccionari es poden consultar a partir de les denominacions en qualsevol de les llengües per mitjà de dos procedi-ments: d’una banda, fent servir els ín-dexs alfabètics i, de l’altra, introduint di-rectament una denominació en l’espai superior “cerca”.

http://www.amunt.cat/DIRECTORI I CERCADOR DE PàGINES wEBSEngloba tots els llocs web que tinguin continguts i informació rellevant en català. Està organitzat per categories: economia i empresa, política i govern, etc.

http://www.moneytrackin.com/COM CONTROLAR L’ECONOMIAL’eina per reprendre el control de la vida financera. ajuda a conèixer com gastar els diners, controlar les despeses compartides i gestionar la comptabilitat per a la petita empresa.

WeBS

george a. akerlof i robert J. shiller

ANIMAL SPIRITSEl llibre clau per entendre les arrels psi-cològiques de la crisi. La crisi global ha deixat en evidència que la psicologia té un destacat rol en l’esdevenir eco-nòmic de les nacions. Un esperit ani-mal, un pensament irracional, mou els fils de la finances mundials. geor-ge akerlof, premi nobel, i robert shi-ller, aclamat professor de Yale, repten amb aquest llibre les teories que ens han portat a aquesta situació i plante-gen una nova visió que transformarà l’economia./// gEstIón 2000

Eliseu santandreu MartínezMANuAL PARA LA GESTIóN DEL CRÉDITO A CLIENTES

Una mala gestió del crè-dit a clients pot arruïnar un negoci. obra impres-cindible per a tota per-sona amb responsabili-tat en la gestió dels flu-xos de caixa. /// dEUsto

cosimo chiesa de negriCRM: LAS CINCO PIRáMIDES DEL MARkETING RELACIONAL

El Crm és una eina im-prescindible per acon-seguir una sòlida relació de parella empresa-cli-ent i assegurar l’empre-sa. /// dEUsto

LLiBreS

Diada de les Telecomunicacions a catalunyarEPrEsEntants dEL sECtor dE LEs tIC Es rEUnEIxEn a BarCELonaEl CosmoCaixa de Barcelona acollirà el 29 de setembre la 8a diada de les telecomunicacions a Catalunya, que agruparà durant un matí els repre-sentants més importants del sector tIC. L’edició d’enguany s’estructura-rà en quatre línies de treball: Pime digital, Ciutats i llars digitals, tele-com i discapacitat i seguretat en la xarxa.

La diada començarà amb una con-ferència a càrrec del director de red.es, entitat pública del ministe-ri d’Indústria, sebastián muriel, que tractarà sobre les empreses en xar-xa i la seva repercussió en l’incre-ment de la productivitat. L’acte in-augural comptarà amb la participa-ció del conseller de governació de la generalitat de Catalunya, Jordi au-sàs; la consellera d’acció social i Ciu-tadania, Carme Capdevila; el secre-tari de mitjans de Comunicació, Car-les mundó; el president de Pimec, Josep gonzález, i el degà del CoEttC, ferran amago.

al llarg del dia, els participants po-dran escoltar diverses taules rodo-nes, distribuïdes en temes com ara l’optimització de la competitivitat empresarial, els models europeus de lideratge: finlàndia, dinamarca i alemanya, l’e-administració davant l’objectiu del 2010 o els avenços en tdt i telefonia mòbil. també hi hau-rà una exposició de material tIC d’última generació.

L’acte finalitzarà amb el lliurament dels Premis Excel·lència a les teleco-municacions, que enguany es farà en un dinar de cloenda. La inscripció a la 8a diada és totalment gratuïta i s’hi pot inscriure qualsevol persona, sigui col·legiada o no.

finalitzada la diada, s’inaugurarà la setmana de les telecomunicacions del 29 de setembre al 4 d’octubre, adreçada als estudiants.

D’iNterÈS

46 eStaCiÓ De SerVei B30 DIVENDRES, 4 DE SEtEmbRE DEL 2009

1. Porcellana a les mans La porcellana de colors aquàtics amb acabats de color mat és una de les protagonistes de la col·lecció de joies que la dissenyadora helena rohner presenta. Els anells, de for-ma arrodonida i fabricats amb pla-ta, guarniran les mans de la dona actual que pretén ser elegant però mantenint un estil fresc, modern i juvenil.

2. seguretat a flor de pell La pell i la seguretat es fusionen en la primera línia de cascos per a motos que treu al mercat Piqua-dro. adreçada a un públic urbà, la col·lecció consta de dos models fets a mà, d’estètica vintage i pro-veïts d’una visera que aporta un estil aerodinàmic al conjunt. Per 288 euros.

3. fora els mals de cap Cefaly és un dispositiu innovador de neuroestimulació cranial cre-at per al tractament i la prevenció de la migranya i els molestos mals de cap. Creat per stx–med, ofe-reix un disseny ergonòmic, còmo-de i fàcil de fer servir. Cefaly dispo-sa de dos programes diferents, un per al tractament de les crisis i un de caràcter preventiu.

4. Escriptura de luxe monte-grappa dedica la segona edició de la col·lecció genio Creativo al pin-tor i escultor italià amedeo modi-gliani. La nova proposta reprodu-eix les característiques pròpies de l’estil de l’artista, basades en l’ele-gància i la simplicitat. Es presenta en dues versions diferents: una de gran luxe, d’or rosa i diamant, i una altra de xapa de platí.

5. funcionament a la vista Entre les novetats d’Emporio arma-ni en rellotges hi ha aquest model, que correspon a la col·lecció mecca-nico i que es caracteritza per deixar a la vista el mecanisme intern del rellotge. El model ar4226 presenta una estètica esportiva, amb corret-ja de cautxú i caixa d’acer.

6. Còmodes i de tendèn-cia Inspirada en la tradició greco-romana, la firma brasilera Colcci inclou en la seva col·lecció aquest model de sandàlia plana. Un dis-seny senzill i alhora elegant, gràcies a les incrustacions daurades que presenta.

4

3

6

5

1

2

BS NòminaS

abad

ellA

tlán

tico

és

una

mar

ca r

egis

trad

a de

Ban

co d

e S

abad

ell,

S.A

.

R

BE n

úm.

11

22

/09

SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

“Vull el 3%de devolució en

els rebuts”

És senzill. Per això he domiciliat la nòmina a SabadellAtlántico. Perquè la seva filosofia és la del sí o sí.

zero comissions d’administraciói manteniment.

targetes de crèdit i dèbit gratuïtes.

reintegraments gratuïts amb targeta de dèbit en més de 32.000 caixers Servired*.

devolució del 3% dels rebuts de gas,

Informi-se’n trucant al 902 686 692, awww.amblanominasi.com o vingui amb la nòmina a qualsevol de les nostres oficines.

Amb la nòmina, sí

gratuïtament de totes les gestions.

265x330.indd 1 16/06/09 19:02

B30 265X330 ANTI 10/6/09 10:10 P�gina 1

Canvia’t a AXAi amb la teva assegurança a

tercers ampliada, encas d’accident, et

deixem fins a 6.000�

sense interessos per a reparacions

Presentem la primeraassegurança de cotxeamb assegurançaanticrisi inclosa

Cob

ertu

ra d

onad

a pe

r AXA

Seg

uros

Gen

eral

es S

A, d

e Se

guro

s y

Rea

segu

ros.

Aquest és un delsdeu compromisos AXA

Contacta amb el teu distribuïdor,trucant al 902 013 012

o a www.axa.es

reinventant l’assegurança de cotxe

b30-18

Documents