b10 lax

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B

UNITAT

10

A la recerca de mots. La terminologiadels llenguatges cientificotècnics

OBJECTIUS1. Desenvolupar criteris i analitzar produccions que permeten l'apropiació de la terminologia i

la fraseologia específiques de les diverses àrees del coneixement.

2. Conéixer i aplicar els recursos que les TIC han aportat a l'ensenyament-aprenentatge,

especialment al de llengües.

TAULA

0. Qüestionari inicial

1. Els llenguatges d’especialitat o cientificotècnics

2. La terminologia: els neologismes

2.1. Els manlleus

2.2. L’ús de formes pròpies: l’alternativa als manlleus

3. L'estandardització terminológica. Tasca de docents i d’investigadors

3.1. L'estandardització terminològica

3.2. Les bases de dades terminològiques

3.3. La consulta terminològica

4. Lexicologia i lexicografia

Curs de Formació Tècnica B UNITAT 10

1

0. QÜESTIONARI INICIAL ☯☯☯☯

Contesteu (V) Vertader / (F) Fals i completeu el qüestionari amb dues últimes

preguntes/afirmacions sobre l'assignatura que impartiu en relació amb el registre cientificotècnic:

1. L'ús de terminologia defineix el

registre cientificotècnic i el diferencia

del registre estàndard.

6. La normalització terminològica depén,

en part, del grau de normalització

d'una llengua.

2. La riquesa de la terminologia rau en

el fet que els termes són paraules

polisèmiques, amb múltiples

interpretacions i significats.

7. Les llengües sempre tenen recursos

alternatius a l'ús dels manlleus.

3. Els manlleus enriqueixen les llengües

i contribueixen a la

internacionalització de la terminologia

8. Sovint, manlleus com feedback o film,

es converteixen en una dificultat (de

pronúncia, de comprensió o

d'escriptura) per al parlant de la

llengua.

4. Els manlleus empobreixen la llengua

d'arribada en tant que són un

element alié i que redueix l'ús dels

mecanismes de formació de noves

paraules.

9. La forma software és més vàlida que la

forma programari perquè és universal.

5. La fixació d'uns criteris per al

tractament dels manlleus és

necessària en totes les llengües

modernes.

10. Els blogs (envaeixen la xarxa i molts

professors ja l'aprofiten com a recurs

per a les classes. Blog és l'adaptació

que se n'ha fet de l'anglicisme weblog.


2

TASCA

Tasca 1. En un article especialitzat heu trobat el terme knockdown mouse ('ratolí sotmés al

decrement específic i dirigit de l'expressió d'un gen amb finalitats d'investigació. Es pot aplicar a

d'altres animals sotmesos a experimentació.) i no sabeu com traduir-lo o adaptar-lo en els apunts

que destineu a l'alumnat.

1. Com solucionareu el problema: tractament dels manlleus; bibliografia de consulta; cerca

telemàtica...

2. D'acord amb els passos que heu seguit i les recerques que heu encetat, redacteu unes

instruccions per als companys del centre que es puguen trobar en la mateixa situació.

Tasca 2. Els programes de gestió de base de dades de terminologia poden ser una bona eina per

al professorat de secundària, especialment per als professors d'àrees molt especialitzades, com ara

els professorat dels cicles formatius. Vos proposem que creeu un recull terminològic d'alguna àrea

temàtica de la vostra especialitat fent servir un gestor terminològic: per exemple, en botànica, els

bolets, les plantes medicinals de la Serra d'Espadà; en imatge i so, la fotografia digital...

1. Descarregeu en el vostre ordinador, un programa de gestió terminologia. Podeu baixar-vos

de forma gratuïta el GesTerm que trobareu al web del TERMCAT.

2. Definiu i delimiteu el vostre treball: el tema de la recerca, els destinataris, la funció, les

dimensions del recull...

3. Elaboració de la terminologia: buidatge dels termes, elaboració de les fitxes terminològiques

(definició del terme, equivalència en altres llengües, fotografia o dibuix...)

Tasca 3. Els companys de departament no acaben d'adonar-se de la importància de la

terminologia i la neologia en els llenguatges d'especialitat en qualsevol llengua moderna. Així, en

els materials de classe empren, sense cap criteri aparent, terminologia de la llengua originària -

normalment l'anglés-, solucions de la llengua vehicular que fa d'intermediària -el castellà- i

alternatives improvisades per ells mateixos. En la pròxima reunió de departament els haureu

d'explicar la necessitat de prendre acords en la terminologia usada en la vostra assignatura.

1. Redacteu un text argumentatiu per convéncer els companys de la necessitat d'usar la

terminologia específica de l'especialitat d'acord amb la normativa establida per les

institucions de referència.

2. No vos oblideu d'incloure recursos (bibliografia, bibliografia web) i algunes orientacions sobre

la normalització terminològica.


3

1. ELS LLENGUATGES D'ESPECIALITAT O CIENTIFICOTÈCNICS

Activitat 1

Compareu els dos textos. Com podeu comprovar, el tema que tracten és el mateix. No obstant

això, les diferències formals són evidents. Entre tots, tracteu de determinar-les.

Activitat 2

Com hem pogut comprovar, els textos anteriors són formalment ben diferents perquè cadascun

està escrit en una varietat funcional o registre. En l'activitat següent trobareu comparades les

característiques del registre especialitzat o cientificotècnic amb les del registre estàndard.

Ara bé, en alguns casos els trets s'han intercanviat. Marqueu-los amb una creu.

Els cometes

Els cometes són objectes celestes pertanyentsal Sistema Solar, és a dir, a la família d'astreslligats gravitatòriament al Sol. Tal com són coneguts els cometes des de familers d'anys, es componen d'un cap difús i una cuamés o menys llarga. Però aquesta definició només ésvàlida per als cometes brillants, que arriben amenys de 300 milions de quilòmetres del Sol. La seua morfologia real encara és poc coneguda,però es creu que la part que concentra quasi tota lamassa del cometa, anomenada nucli, és unconglomerat de roca, gel i altres compostos volàtils(amoníac, metà, monòxid i diòxid de carboni,dicianur, etc.) de no més de 10 km de diàmetre.Semblen originar-se a una regió perifèrica delSistema Solar, el núvol d'Oort, que podriaestendre's fins a un any llum de distància del Sol. A causa de pertorbacions gravitatòries,aglomeracions de matèria del Núvol d'Oortcomençarien a caure cap a les rodalies delsplanetes interiors (Mercuri, Venus, la Terra i Mart)seguint unes òrbites molt allargades: el·líptiques degran excentricitat. Només a distàncies curtes del Sol, l'escalforvaporitza i ionitza els constituents del nucliformant una gran cabellera o coma. Si el nucli ésprou massiu, a menys de 300 milions de quilòmetresdel Sol comença a formar-se la cua en direcciócontrària al Sol. És el vent de partículesenergètiques del Sol el que impulsa les partículesde la cabellera del cometa formant la cua.

Fundació Caixa de PensionsEl Halley al Museu de la Ciència (adaptació.)

Mon pare i Halley

Aquella nit estaven tots reunits a la vora del foc.Mon pare, que sempre havia estat un gran afeccionat al'astronomia, portava dies dient-nos que aquella nitveuríem una cosa increïble i meravellosa. No ens haviavolgut explicar res més, tan sols parlava d'estelslluminosos amb cues fantàstiques; d'habitants del celque viatgen solitaris i errants per l'univers i anunciende forma intermitent cada setanta-sis anyscatàstrofes o fets singulars. Prop de les onze vam pujar al terrat, tots estàvememocionats i les paraules misterioses del pare -"unviatger misteriós", "una cua de llum"- ens manteniennerviosos i expectants. De sobte creuà el cel, a penes dos segons o mig ocap. Un cabet entrevist i una línia de llum blanca igroguenca travessà la nit. Era llarga i semblava girarsobre si mateixa. Vaig creuar els dits i vaig esperarque el món començara a desintegrar-se. Mon paresolament va dir molt baixet: adéu Halley.


4

El llenguatge d'especialitat o cientificotècnic és el conjunt de tots els recursos lingüístics que

s'utilitzen en un àmbit comunicatiu, delimitable pel que fa a l'especialitat per a garantir la

comprensió entre les persones que treballen en aquest àmbit.

HOFFMAN (1998) Llenguatges d'especialitat. Selecció de textos, Barcelona, IULA-UPF

Activitat 3

Organitzeu cada mot de la següent llista segons el llenguatge d'especialitat al qual pertanya. Si

cal, consulteu el diccionari:

arxiu, rambla, bemoll, arrel, hemiplegia, corxera, al�luvial, icona, serralada, solfeig, antigen,

osteoporosi, epicentre, bit, xarxa, office, perímetre, tangent, programari, glacera, baríton, gastritis,

hidrocefàlia, contralt, àlgebra, radi, aiguamoll, hexacord

LLENGUATGE D'ESPECIALITAT REGISTRE ESTÀNDARD

clar i precís no és necessàriament clar

particularisme (variació lingüística) universalitat (o internacionalitat)

terminologia (tecnicismes i neologismes) lèxic general

presència escassa de símbols i signes

propis

símbols i signes propis

àmbits d'ús formals i informals àmbits d'ús formals

camp d'ús restringit ús general

llenguatge denotatiu i unívoc llenguatge connotatiu: polisèmia,

homonímia, sinonímia

presència regular de compostos i

derivats cultes

freqüència de compostos i derivats d'arrel

grecollatina

matemàtiques medicina música informàtica geografia


5

2. LA TERMINOLOGIA: NEOLOGISMES

Els llenguatges d'especialitat, és a dir, el conjunt d'elements lingüístics propis dels àmbits de

coneixement especialitzat tècnic, científic, social o humanístic, són una de les fonts principals

d'introducció de nocions noves i, en conseqüència, experimenten constantment la necessitat de

crear també noves denominacions per a designar-les (neologismes). L'estudi de les nocions

pròpies d'aquests llenguatges d'especialitat i de les seues denominacions és la terminologia.

Segons la manera com s'han format els neologismes, es poden classificar de la següent manera:

a) neologisme de forma: generats de nou (a partir de les llengües clàssiques o de l'actual) a

partir dels mecanismes de formació de paraules de la llengua:

• derivació: adjunció d'un prefix o d'un afix a una arrel (telefonar)

• composició (popular o culta): suma de dos o més unitats lèxiques que existeixen com a

mots o que tenen significats independents (comptagotes, pluviòmetre)

• sintagmació: lexicalització d'un sintagma (clau anglesa)

• altres procediments com acronímia, siglació, abreviatura, conversió o habilitació,

lexicalització d'onomatopeies (ofimàtica, ONG...)

b) neologisme de significat: es generen en donar-li a una paraula existent en la llengua

general un significat específic dins d'una especialitat (conjunt, canal)

c) manlleu: els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què

s'han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d'ací s'exporten a la resta de

llengües (llengües d'arribada) directament o per mitjà d'una altra llengua que fa

d'intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d'informació pot donar lloc a manlleus o

calcs en la llengua d'arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic,

especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d'arribada.

Activitat 4

Classifica els termes següents segons el procés de formació de paraules que han seguit. Indica'ns,

si n'hi ha, un de cada tipus relacionat amb la terminologia de la teua especialitat.

bancassegurança, memòria USB, transceptor, podcàsting, pirata informàtic, ratolí, veu en off,

humidímetre, laserar, aqüífer, virus (informàtic), troià, MP4, cedé, cercador (d'Internet)

Activitat 5

Com hem vist, un dels procediments per a crear termes nous és la composició amb arrels cultes, el

resultat de la qual són els cultismes. A continuació, es plantegen una sèrie d'activitats

organitzades per especialitats: ciències de la vida (grup A), ciències econòmiques (grup B),

ciències experimentals (grup C), ciències socials i humanes (grup D). Realitzeu les activitats del

grup més pròxim al vostre àmbit de treball.

a) Relacioneu els termes proposats en la columna de l'esquerra amb les definicions que apareixen

en la columna de la dreta.


6

TERMES DEFINICIONS

grup A

paraplegia nom genèric per a designar les malalties del cor

cistitis preseència d'hemoglobina en la sang

hemoglobinúria paràlisi de la meitat del cos

pileflebitis inflamació de la bufeta de l'orina

cardiopatia inflamació de la vena porta

grup B

arsenoblast germen amb arsènic

espectròmetre que conté hidrogen

quimioteràpia superfície interna de contacte entre les fases d'un sistema heterogeni

hidrogenat guariment amb un procés químic

interfície aparell destinat a separar els diferents isòtops d'un element

grup C

econometria que estudia el mesurament de l'economia

neuroeconomia ciència que estudia el procés d'elecció dels individus

fisiocràcia govern de la naturalesa, "laissez faire, laissez passer"

biblioteconomia conservació i gestió de les biblioteques

grup D

hidrologia tracta les aigues

autarquia individu de qualsevol de les races europees

taxiarca qualitat de l'organització política autosuficient

euròpid repetició d'un mateix pensament de maneres distintes

tautologia cap de l'exèrcit en la Grècia antiga

b) Tracteu d'explicar el significat dels termes següents a partir de l'anàlisi dels components (prefix

o sufix, arrel o lexema):

grup A: arterioesclerosi, actinoteràpia, esquizencefàlia, ciclodiatèrmia, gonioscòpia, raquiàlgia

grup B: macroeconòmic, microeconomia, manufactura, monopoli, multinacional, OPA

grup C: clorhídric, cloropatínic, oxal�licina, cromatògraf, crenologia, uricacidúria

grup D: demografia, antropologia, urbanisme, paleontologia, geògraf, sociòleg

c) Per últim, trobeu el terme adequat a la definició proposada.

grup A

.............................: Cèl�lula constituent del teixit adipós.

.............................: substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció

amina.

.............................: inclinació malaltissa a inventar històries fantàstiques, mites, etc. que

acompanya sovint certs estats patològics.

.............................: inflamació conjunta del fetge i del renyó.

.............................: inflamació de la conjuntiva.

grup B

.............................: vendre en petites quantitats.


7

.............................: vendre en gran quantitat.

.............................: vendre a l'exterior.

.............................: quadre general de les relacions de dèbit i crèdit que lliguen un àmbit

econòmic amb l'exterior.

.............................: document comptable que recull totes les transaccions econòmiques

efectuades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i la resta del món.

grup C

.............................: base pirimidínica que s'obté per hidròlisi dels àcids nucleics.

.............................: tractament fet amb agents químics.

.............................: hidrur de germànic

.............................: compost que conté en la molècula dos àtoms de sofre.

.............................: que conté dos àtoms.

grup D

.............................: part de la paleontologia que s'ocupa de l'estudi dels animals fòssils

.............................: ciència que estudia les escriptures i els signes gràfics

.............................: professional que estudia els signes

.............................: vers d'onze síl�labes mètriques

.............................: ciutat dels morts

2.1. ELS MANLLEUS

Un manlleu, igual que una creació, sempre constitueix

un enriquiment i una renovació de les possibilitats d'expressió

Mentre hi haja llengües, continuaran bescanviant-se paraules entre elles sense

por de perdre l'ànima, perquè una llengua que viu és una llengua que dóna i que rep

H. WALTER, L'aventure des langues en Occident.

Aquest concepte inclou tant el manlleu directe -que és pròpiament l'element lingüístic procedent

d'una llengua de partida que s'integra a la llengua d'arribada amb un grau d'adaptació a la nova

llengua més o menys gran segons el cas- com el calc -que és una traducció literal d'un terme

d'una altra llengua (p.ex. jardí d'infància de Kindergarten). Un tipus especial de manlleu és el

xenisme, que designa una realitat pròpia d'una cultura que no té un paral�lel en al cultura

d'arribada i que, per aquest motiu, resultat difícil traduir (p.ex. curri o kebab).

El manlleu en els llenguatges d'especialitat: per què?

• sol portar associades les idees d'innovació i precisió semàntica, perquè sovint comporta la

incorporació d'una nova paraula que el parlant de la llengua d'arribada no té associat a cap

altre concepte.

chat angl. 'xarrada' --> LA 'comunicació simultània entre diverses persones a través

d'Internet'


8

• contribueix a l'estandardització internacional dels llenguatges d'especialitat. Per afavorir la

intercomunicació de les comunitats científiques i professionals es tendeix a reduir les

diferències entre les llengües de comunicació tecnicocientífica.

Davant de les formes manllevades, els sistemes lingüístics reaccionen d'una de les maneres

següents:

a) incorporant la forma original sense cap modificació (adopció) o amb alguna adaptació

fonètica o morfològica. Són formes molt esteses com ara amateur o whisky; o d'un àmbit

molt restringit fulcrum o aedes Augusti (arqueologia); similar en la majoria de les llengües,

com geisha o ikastola. etcètera. En general, aquests manlleus adoptats (i no adaptats a la

nostra llengua) s'escriuen en cursiva1.

b) adaptant la forma original al sistema lingüístic d'arribada (adaptació). S'eviten les grafies

alienes i se'n facilita la lectura. Són exemples de manlleus adaptats: pírcing (angl.

piercing), palet (fr. palette), nyoqui (it. gnocci).

c) recorrent a formes alternatives en la llengua d'arribada, com ara: programari (angl.

software) o marató d'alta muntanya (skymarathon).

Activitat 6

Indica quina reacció ha tingut el sistema lingüístic (alternativa pròpia, adopció o adaptació) davant

la incorporació dels manlleus següents:

bibliografia web (de web bibliography), entorn digital (de digital environment), wiki (de wiki),

au-pair (de au-pair), xou (de show), estàndard (de standard), programari lliure (de freeware).

Activitat 7

Les paraules següents són manlleus adoptats. Indica quins ha estat els motius per haver mantingut

els trets originals bàsics de la llengua de referència.

sake, schola cantorum, aes grave, rímel, au-pair, web, allegro, chester.

2.2 L'ÚS DE FORMES PRÒPIES: L'ALTERNATIVA AL MANLLEU

És el recurs preferible des del punt de vista del sistema de la llengua, per diverses raons: si el

manlleu esdevé l'única via de creació neològica, i s'abandonen la resta de recursos de formació de

termes, la llengua experimenta un empobriment com a mitjà de comunicació i el parlant pot arribar

a considerar-la poc útil i abandonar-ne l'ús. D'altra banda, l'ús de formes pròpies estimula la

creativitat i el coneixement dels recursos del sistema de la llengua (programari i maquinari per

software i hardware, o estira-i-empeny per push-pull device); finalment, les formes pròpies tenen

més transparència semàntica, sobretot per als parlants no especialistes de l'àrea (snowboard és

una forma més opaca que surf de neu).

1 Val a dir que si els manlleus adoptats són normatius o normalitzats no cal escriure'ls en cursiva: whisky,

amateur, web.


9

Recursos neològics propis com a alternativa al manlleu:

a) derivació: adjunció d'un prefix o d'un afix a una arrel (programari: programa + -ari)

b) composició (popular o culta): suma de dos o més unitats lèxiques que existeixen com

a mots o que tenen significats independents (estirafletxes en lloc de puller; estrumogen)

c) canvi semàntic: ampliació, restricció, metaforització, etc. del significat original d'una

paraula (filigrana que originalment significa 'senyal o marca fet en el paper quan es

fabrica que es veu a contraclaror' experimenta una ampliació semàntica per a designar

també 'senyal invisible permanent que s'insereix a les imatges digitals que circulen per

una xarxa a fi de protegir els drets de la propietat intel�lectual' i s'eviten els manlleu

watermark o digital tattoo).

d) sintagmació: lexicalització d'un sintagma (deixar fora de combat per knock-out, o guerra

de pintura per paintball)

e) arcaismes i dialectalismes: recuperació d'un arcaisme o generalització d'una forma

pròpia d'una zona més o menys restringida (alquena és un arcaisme que té el mateix

sentit que el manlleu henna)

f) denominacions populars: usades en camps d'especialitat (escarabat de Sant Joan,

escarabat de maig i escarabat ratllat són formes que designen diverses espècies del

gènere Melolontha i s'evita el manlleu de l'alemany Maikäfer)

g) altres procediments com acronímia, siglació, abreviatura, conversió, lexicalització

d'onomatopeies (BTT de bicicleta tot terreny i evitem la forma manllevada VTT)

Activitat 8

Justifica quin recurs neològic propi s'ha utilitzat amb aquests manlleus:

ratolí (en. mouse), labor de retalls (patchwork), veïnatge universal (universal village), repositori

(de repository), batada (de hit), bloc (de weblog), carrer (de fair way), encaminador (router),

forapista (freerider), pluja d'idees (brainstorm), flor de Nadal (Ponsètia), coixí de seguretat

(airbag), TIC (ITC), interlletratge (kerning), teleaddicte (television fan)

Activitat 9

Una part considerable del lèxic referit a l'economia prové de l'anglés. Llegiu les definicions dels

mots següents.

trust: 1 confidence, strong belief, in the goodness, strength, reliability of something or sombedoy.

2 association of bussiness firms for the achievement of various objects, e.g. reducing competition,

maintenance of prices.

hold: have or keep in one's possession.

a holding company: one formed to hold the shares of subsidiary companies.

broker: person who buys and sells (esp. stocks and shares, bonds, etc.) for others.

• Quina podria ser l'adaptació d'aquests termes al valencià?


10

• Per quina raó penseu que s'han mantingut les denominacions angleses i no s'ha optat per una

traducció o adaptació dels manlleus?

• Els termes holding i trust ja han estat inclosos en el diccionari. El terme broker encara no. Com

penseu que es podria adaptar? Penseu que és més convenient deixar-lo amb la forma anglesa?

Activitat 10

A mode de resum, completeu el quadre següent amb els manlleus següents segons el criteri que

s'haja seguit a l'hora d'incorporar-los al nostre cabal lèxic o de refusar-los.

otorrea, tecnoelèctric / brainstorming, background / estethicienne / bistrot, ikastola, bobby,

geisha / stage / croissant, croissanteria, bàsquet, xampú / xip, disquet / clast, clàstic, bioclast /

uralita, aspirina, martini / bordeus, rocafort, xampany, xerés / sponsor, container / màrqueting,

màster / movida, beautiful people, yuppy, freaky

1. Formats per elements cultes procedents del llatí o del grec: ________,_________.2. Incorporats d'una manera fixa (admeten derivats): _______,_______________, ______, ________.3. De fixació vacil�lant però molt estesos i fàcilment adaptables a la grafia:____, _________.4. Aïllats i que no modifiquen els camps denominatius de la llengua:____________, _________...5. Amb una sèrie derivativa en un camp d'especialitat: _______,__________, ________...6. Molt estesos procedents de marques registrades_________,__________, ________... S'ha d'intentar buscar una denominacióalternativa vàlida per als productes semblants: cinta adhesiva per cel�lo

CRITERISD'ACCEPTACIÓDE MANLLEUS

7. De base toponímica o antroponímica, no convé adaptar-los totalmentperquè així conservaran la similitud amb els equivalents en altres llengües:devonià, faraday... En canvi alguns noms de productes designats perdenominació d'origen sí que s'adapten: ___________, ____________,_____________, ____________...1. Innecessaris perquè designen el mateix concepte que una paraula viva:________ per patrocinador, __________ per contenidor2. Difícils d'integrar (fonèticament, gràfica o morfològica). Es podensubstituir a partir dels recursos neològics propis de la llengua:___________ per historial, ____________ per pluja d'idees...3. D'incorporació recent fàcilment substituïbles: _____________ peresteticista

CRITERIS DEREFÚS DEMANLLEUS

4. Que arrossegarien tot un seguit de derivats que forçarien l'estructura dela llengua: _________el derivat del qual és stagiare de difícil adaptació.

MANLLEUSQUE NORECLAMENINTERVENCIÓ

1. Els xenismes, que denominen realitats d'una altra cultura: _______,______, ________, ________2. Els manlleus de moda: ___________, _____________,______________, __________, ____________.


11

3. L'ESTANDARDITZACIÓ TERMINOLÒGICA. TASCA DE DOCENTS ID’INVESTIGADORS

Terminologies

A la proa del llenguatge hi ha escuma i turbulència,més escuma com més corre el món,com més gran el món més resistència;a la proa del llenguatge les paraules ja no sónni una plàcida rutina ni una amable confidència.A la proa del llenguatge el món és nou,la vida hi canta i el futur hi balbuceja,els mots es fan batalla i enrenoui la incertesa hi tempesteja.

Triar, buscar, adaptar, jutjar i discernir,incorporar mots nous on xiuxiueja el destí,tractar de convèncer els usuaris...A la proa del llenguatge, si hi aneu, podreu sentirquin vent de futur hi ha en el fons dels diccionaris.

L'èxtasi i el càlcul, Obra Poètica IDavid Jou i Mirabent

3.1. L'ESTANDARDITZACIÓ TERMINOLÒGICA

L'estandardització o normalització terminològica és el fet d'establir la forma adequada per a

designar qualsevol neologisme en una llengua determinada. És un procés eminentment tècnic i,

molt sovint, institucional: moltes llengües compten amb una institució oficial específica per a la

terminologia, que proposa els termes i els neologismes que han de passar a formar part de la

normativa lingüística general.

En general, els criteris bàsics per al tractament dels manlleus són:

1. Priorització de la forma pròpia que responga als procediments neològics interns.

2. Quan l'alternativa no siga possible, adequació del manlleu al sistema lingüístic o, si

l'adaptació no és pertinent, adopció de la forma manllevada sense modificacions.

3. Introducció del manlleu o del calc imprescindible tenint en compte el conjunt de la llengua i

el llenguatge d'especialitat.

4. Respecte a les normes internacionals pròpies de cada àrea.

5. Respecte a les tendències terminològiques de cada àrea d'especialitat (grau de

tecnicitat, llengües de més influència...)

6. Cerca del consens dels professionals per a garantir l'acceptació social i l'ús de la forma

més adequada.

En el cas del valencià, es tracta del Centre de Terminologia TERMCAT, el qual recentment ha

passat a integrar-se dins l'IEC, una de les institucions normatives de la llengua. Les noves formes

solen declarar-se oficialment normatives quan n'hi ha més d'una en circulació per a un mateix


12

concepte. En el cas del castellà, se n'ocupa la Comisión Lingüística para la Terminología

Española (COLTE), depenent de la RAE, i que té com a objectiu fonamental establir les bases

metodològiques per a l'adopció i adaptació de préstecs d'altres llengües i de fixar criteris per a la

creació de neologismes terminològics en castellà. Del francés se n'ocupa La délégation générale à

la langue française et aux langues de France i disposa d'una base de dades FranceTerme que es

pot consultar en línia (http://franceterme.culture.fr). Al Canadà, el Bureau de la Traduction ha

creat el TERMIUM, una base de dades lingüístiques i terminològiques que és actualitzada

constantment i que inclou equivalències amb l'anglés i el castellà

(http://www.btb.termiumplus.gc.ca/).

3.2. LES BASES DE DADES TERMINOLÒGIQUES

Aquestes institucions, encarregades de la normalització terminològica de les llengües, creen bases

de dades amb la neologia que s'incorpora a les llengües d'arribada. Moltes de les bases

terminològiques poden ser consultades en la xarxa (en l'annex I, trobareu les bases accessibles

en línia).

A banda de les institucions oficials, sovint grups d'especialistes o empreses tenen la necessitat de

portar a terme recerques terminològiques a fi de normalitzar els termes d'una determinada

disciplina i d'establir equivalències entre diverses llengües. Per a l'elaboració d'aquestes recerques,

són ben útils els sistemes de gestió de base de dades terminològiques.

Un sistema de gestió de bases de dades terminològiques és un programa que permet

emmagatzemar i treballar amb un conjunt de dades terminològiques estructurades en diferents

camps, corresponents a les diferents informacions que s'associen a un concepte determinat (la

seua denominació en diverses llengües, la definició, la informació gramatical, imatges, etc.), els

quals formen una fitxa terminològica. Per exemple, el GesTerm (TERMCAT) és un gestor de

terminologia que es pot descarregar de la xarxa i que facilita les principals tasques associades al

treball terminològic: creació de fitxes terminològiques i de diccionaris que les continguen,

manteniment de la informació associada a les fitxes i als diccionaris, cerques avançades i generació

de llistats imprimibles. Altres gestors de bases terminològiques que podeu trobar a Internet són el

Multiterm, el Termex i el Termbase.

Activitat 11

Expliqueu oralment quins avantatges pot proporcionar l'ús d'aquestes ferramentes en la tasca

docent del professorat d'Ensenyament Secundari d'àrees no lingüístiques.

Activitat 12

L'ús del valencià en les classes de Cicles Formatius és un fenomen que té relació amb la

normalització lingüística o amb la normalització terminològica? Raoneu la vostra resposta.


13

3.3. LA CONSULTA TERMINOLÒGICA

El servei de consultes terminològiques en línia del TERMCAT, el CERCATERM, és una eina de

consulta multilingüe que pot ajudar-vos a resoldre els dubtes terminològics que tingueu en

l'elaboració, la revisió o la traducció de textos especialitzats en la nostra llengua. També les

universitats, a través de les oficines de normalització lingüística) s'ocupen de resoldre dubtes

terminològics. Per fer una cerca telemàtica, entreu www.termcat.cat. Escriviu a Text de la

consulta la denominació objecte de dubte, en qualsevol llengua, i seleccioneu, si vos interessa,

l'Àrea temàtica a què pertany. Si amb la informació obtinguda al Cercaterm no podeu resoldre el

vostre dubte, podeu adreçar-vos al Servei de Consultes del TERMCAT per mitjà del Servei

d'atenció personalitzada. També podeu consultar en la Neoloteca, el banc de termes

normalitzats.

Activitat 13

• Quines solucions proposa el TERMCAT per als termes següents?

googlejar, phising, postejar (en un blog), carpaccio, share, wasabi, cyberbullying

• Compareu els termes proposats amb les solucions donades en altres llengües.


14

4. LEXICOLOGIA I LEXICOGRAFIA

Les paraules restauren l’ordre primigeni del món

i el logos il�lumina el caos on germina

emmetzinadora la flor blava de la bogeria.

Ponç pons, Pessoanes

El lèxic, el conjunt de paraules que formen una llengua és estudiat per la lexicologia. Com hem

vist anteriorment, els llenguatges cientificotècnics utilitzen un lèxic especialitzat, els termes. La

terminologia se n'ocupa de l'estudi dels termes, és a dir, del lèxic especialitzat d'una llengua.

D'altra banda, la lexicografia és la branca de la lexicologia que s’ocupa de l’elaboració de

diccionaris i vocabularis. Una obra lexicogràfica és un recull lingüístic que descriu un corpus de

paraules determinat i en dóna informació. El terme lexicogràfic és un derivat de lèxic que ve del

grec i significa 'diccionari', 'vocabulari'. Els reculls lèxics reben diferents denominacions: diccionari,

vocabulari, glossari, enciclopèdia, diccionari enciclopèdic.

4.1. ELS RECULLS LEXICOGRÀFICS

Els reculls lèxics són diferents segons la funció que volen acomplir. Els podem agrupar de la

manera següent:

Diccionaris generals. Contenen els mots més comuns de la llengua, ordenats alfabèticament, en

donen la definició i diverses accepcions. Indiquen la categoria gramatical del mot, flexió de gènere i

A poc a poc vaig fer un descobriment encara més important. Vaig adonar-me que aquella gent posseïa un

mètode de comunicar-se les experiències i els sentiments, els uns als altres, articulant sons. Vaig

adonar-me que, segons les paraules que pronunciaven, sentien plaer o dolor, alegria o tristesa, que es

reflectia en les cares dels que les escoltaven. Era una ciència ben divina, i vaig desitjar ben ferventment

de dominar-la. Però vaig fracassar en cada intent que vaig fer per aconseguir-ho. Parlaven de pressa i,

com que les paraules que deien no tenien cap connexió aparent amb objectes visibles, vaig ser incapaç de

descobrir-ne cap clau per mitjà de la qual pogués saber a què es referien. A còpia de gran aplicació,

però, i després d’haver romàs en el rafal durant molt cicles de la lluna, vaig saber quins noms donaven

als objectes més familiars: vaig aprendre a aplicar les paraules foc, llet, pa i llenya. Vaig també

aprendre els noms dels habitants de la casa. El jove i la seua companya tenien cadascú diversos noms,

però l’home gran només en tenia un, que era pare. La xica es deia germana o Àgatha, i el jove Fèlix,

germà o fill.

Mary W. Shelley

Frankenstein


15

de nombre, exemples, contextualitzacions, locucions i frases fetes. Els que estan avalats per una

institució acadèmica prescriuen un lèxic i s'anomenen normatius.

Es poden considerar normatius el Diccionari General de la Llengua Catalana, de l'IEC

(http://dlc.iec.cat/)2; el Diccionari de la llengua catalana, de la Gran Enciclopèdia Catalana

(http://ec.grec.net/); el Diccionari valencià, coeditat per Bromera-IIFV-Direcció General de Política

Lingüística de la Generalitat Valenciana; el diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,

Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, només conté informació ortogràfica i gramatical

(http://www.avl.gva.es/) .

Pel que fa al castellà, hi ha el Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia

(http://buscon.rae.es/draeI/); en alemany, tenim el Duden; per a la llengua francesa, cal consultar

Le Petit Robert. Tot i que la llengua anglesa no té una institució normativa, el diccionari de

referència per a l'anglés és el Collins dictionary of the English language

(http://www.collinslanguage.com/); per a l'anglés americà, es fa servir el Webster’s third new

international dictionary on the English language, unabridged (http://www.merriam-webster.com/).

La resta de diccionaris són descriptius, és a dir, que inventarien el lèxic sense establir-lo com a

norma: el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll-Sanchis Guarner (es pot consultar a

internet a la pàgina (http://dcvb.iecat.net), el Diccionari pràctic d'ús del valencià de Bromera; en

castellà hi ha el Diccionario general ilustrado de la lengua española de Vox i el Diccionario del uso

del español de Maria Moliner.

Diccionaris plurilingües. Donen les equivalències dels mots d'una llengua a una altra o diverses

llengües: Diccionari Valencià-Castellà Castellà-Valencià de Tabarca; Diccionari de la llengua

catalana plurilingüe: Català-castellà-anglès-francès-alemany, de l'Enciclopèdia Catalana

(http://www.multilingue.cat/); Collins Translating Dictionaries, de WordReference

(http://wordreference.com/).

Diccionaris etimològics. Donen informació sobre l'origen històric dels mots d'una llengua:

Diccionari etimològic de l'Enciclopèdia Catalana, Diccionari etimològic i complementari de la llengua

catalana de Joan Coromines. En castellà, tenim el Diccionario crítico etimológico castellano e

hispánico, també de Coromines editat per Gredos.

Diccionaris de locucions i frases fetes. Recullen certes combinacions de paraules que tenen un

significat unitari. Diccionari de locucions i frases fetes de J. Raspall-J. Martí, Nou recull de

modismes i frases fetes de Balbastre i Ferrer. En francés, podem consultar el Dictionnaire des

expressions et locutions de Le Robert.

Diccionaris de sinònims i d'antònims. No defineixen els mots sinó que en donen d'altres amb

un valor equivalent i també amb el sentit contrari. Diccionari de sinònims i antònims de S. Pey,

2 Hem indicat entre parèntesis els diccionaris que es poden consultar en línia i de forma gratuïta


16

Diccionari de sinònims de M. Franquesa. Dictionnaire de synonymes, nuances et contraires de Le

Robert.

Diccionaris enciclopèdics i enciclopèdies. Inclouen topònims, antropònims, termes

especialitzats i usen recursos gràfics que ajuden a la comprensió de les dades. Solen ordenar la

informació alfabèticament, llevat que es tracte d'una enciclopèdia temàtica, en el qual cas,

presenta la informació per temes. En la nostra llengua tenim la Gran Enciclopèdia Catalana, el Gran

Larousse Català, la Gran Enciclopèdia Valenciana de Difusora de Cultura Valenciana, la Guia Escolar

de l'editorial Vox, entre d'altres. Viquipèdia (http://wikipedia.org/). L'Encyclopaedia Britannica es

pot consultar a la xarxa en http://www.britannica.com/.

Diccionari terminològics o temàtics (a vegades es denominen vocabularis). Recullen els termes

que pertanyen a una especialitat (ciència, art, disciplina...), la terminologia; els mots amb un valor

general en són exclosos. Vegeu l'annex I. També, podeu consultar més diccionaris terminològics en

la Biblioteca del Termcat: http://www.termcat.cat/serveis/recursosdicter.htm

També tenim a l'abast diccionaris de la rima o d'assonànices (ordenats per la terminació de la

paraula), diccionaris ortogràfics, diccionaris de refranys o de cites...

Activitat 14

Feu una relació dels diccionaris, les enciclopèdies i els vocabularis que teniu a casa o al centre on

treballeu i analitzeu-os d'acord amb els criteris indicats:

Dic

cio

nari

ort

ogrà

fic

i de

pro

nuncia

ció

del vale

ncià

(AVL)

Com està ordenat: alfabèticament (A) otemàticament (T)

A

és una enciclopèdia

és un diccionari general

és un diccionari bilingüe / plurilingüe

és un diccionari etimològic

En resum, el nostre diccionari parla. L’ús que fem del diccionari ens diu moltes coses sobre

nosaltres mateixos. Digue’m si fas servir el diccionari, quin, quan i com, i et diré quina mena

d’aprenent ets.

Daniel Cassany

Crónica d’ensenyament, núm. 69


17

és un diccionari de sinònims i antònims

és un diccionari ideològic

és un diccionari terminològic

és un diccionari fonètic X

és un diccionari ortogràfic X

és un diccionari de locucions frases fetes

Quina utilitat té cada diccionari?

per a buscar el significat d'una paraula

buscar com s'escriu una paraula ocomprovar-ne l'ortografia

X

buscar què significa el nom d'algú o coms'escriu correctament un nom propibuscar l'equivalència d'una paraula entre elvalencià i el francésbuscar una paraula a partir del significat odel camp conceptual a què pertanybuscar com s'escriu un nou terme

buscar com es diu en diverses llengües unamàquina concretasolucionar un problema gramatical concret

Digueu el tipus de diccionari en què obtindreu les informacions següents:

a) Extensió geogràfica i població de Bruges.

b) La diferència de significat entre el son i la son.

c) Un antònim de reprimir.

d) Com es diu tauró en anglés.

e) La utilitat d’un bisturí.

f) Els diferents significats de cap.

g) El significat de ser carn i ungla.

h) Quin és el participi del verb coure.

i) Si vessant és masculí o femení.

j) Si hem de dir telefonar-li o telefonar-lo, és a dir, si el verb és transitiu.

Activitat 15

Busque l'article corresponent a polleguera del DIEC2. Indiqueu les parts de l'article: entrada,

accepció, definició, informació sobre morfologia de gènere i nombre, especialitats en què s'usa com

a terme, contextualització o exemple, locucions, ortografia.


18

b10 lax

Documents