b09 lax

Curs de Formació Tècnica B, UNITAT 9

1

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B

UNITAT 9 Seguiu les instruccions

OBJECTIUS

1. Tindre la competència que permeta a l’alumnat la recepció i producció de textos

instructius, en les llengües vehiculars de l’àmbit educatiu.

2. Desenrotllar criteris i analitzar produccions que faciliten l’apropiació de la

terminologia específica de les ciències tècniques.

3. Usar recursos de les TIC que contribuïsquen a la recepció, producció i intercanvi de

textos i de corpus terminològics.

TAULA

0. Qüestionari inicial i tasca

1. Introducció

2. El text instructiu en ciències tècniques.

2.1. Finalitat del text instructiu

2.2. Estructura del text instructiu

2.3. Característiques generals

2.4. Forma verbal en imperatiu

3. Llenguatges de ciències tècniques

3.1. L’aula de tecnologia

4. El suport visual en els textos acadèmics.

4.1. Simbologia gràfica: esquemes, guions, il•lustracions...

4.2. Els suports multimèdia i digitals

5. L’anàlisi crítica de les TIC. Impacte de les TIC en la ciència


2

0. QÜESTIONARI INICIAL I TASCA

☯☯☯☯ QÜESTIONARI INICIAL

Marqueu l’opció correcta:

V F

1. Els textos expositius són propis de l’àmbit acadèmic, en canvi els instructius

pertanyen únicament a l’àmbit social.

2. La finalitat del text instructiu és instruir l’interlocutor per a fer-lo més culte.

3. La finalitat del text instructiu és guiar l’interlocutor per a fer alguna cosa.

4. A l’entorn acadèmic el text instructiu s’usa per igual en totes les àrees i

matèries d’estudi.

5. Els textos instructius es diferencien d’altres modalitats, com ara els expositius o

els argumentatius, únicament per la intenció.

6. Una recepta de cuina no pot considerar-se un text instructiu perquè no conté

llenguatge científic.

7. La concisió és més pròpia dels textos instructius que no la disertació.

8. Com ocorre amb l’expositiu o l’argumentatiu, un text que dóna pautes a seguir

també necessita de l’adequació, la coherència i la cohesió.

9. Els llenguatges específics són ús exclussiu dels erudits, que han abordat la

matèria des de la universitat.

10. La utilització dels llenguatges tècnics en un àmbit especialitzat aconsegueix

que el text tinga més precisió lèxica.

11. La terminologia pròpia de disciplines com ara l’Agricultura, o la Mecànica,

pertanyen a un registre més col�loquial que la corresponent a les especialitats de

la Medicina o l’Enginyeria, per exemple.

12. Les il�lustracions, esquemes, símbols, que de vegades acompanyen un escrit,

no poden considerar-se text.

13. La incorporació de les TIC a l’aprenentatge-ensenyament ha d’aconseguir que

les persones que es formen puguen adquirir una capacitat més crítica.

14. Encara estem molt lluny de sistematitzar en mitjans tecnològics els reculls de

terminologia que sempre hem consultat en llibres i revistes de paper.

15. Tot allò que l’alumnat de Secundària escriu o produeix amb l’ordinador, abans

ho hauria de saber fer manualment.

16. El xat distorsiona tant l’estudi dels joves que els hauríem de recomanar deixar

d’utilitzar-lo fins que acaben l’etapa acadèmica.

17. Una manera de motivar l’alumnat en el coneixement i aplicació de les noves

tecnologies és treballar amb aules virtuals des dels nostres centres.


3

TASCA

Amb l’objectiu que pugues fer aprofitament d’idees i continguts apareguts al llarg de la unitat,

presentem a continuació la tasca que hauràs de realitzar en acabar aquesta unitat. Recorda

que les tasques, des d’un punt de vista didàctic, pretenen aconseguir un producte que siga

funcional, coherent i ben construït sobre el propòsit demanat, de rellevància social i d’acord

amb models reals.

Has d’elegir l’elaboració d’una tasca, entre les tres possibilitats següents:

TASCA FINAL A

Elabora el text per al reglament de funcionament del teu centre, que celebra una jornada

cultural i festiva, on estiga disposat quines instruccions han de seguir tant l’alumnat com la

resta de comunitat educativa (professorat, famílies, etc.). Pensa i contextualitza l’objectiu i

activitats de la jornada abans de redactar el reglament.

TASCA FINAL B

Has elaborat un joc on-line per al teu alumnat. Cal que el presentes a l’aula i, per tant, has de

preparar un text amb les instruccions que hauran de seguir els usuaris, per tal de poder entrar

i usar-lo correctament. El contingut del joc pot estar relacionat amb la teua matèria docent.

TASCA FINAL C

Confecciona el manual de funcionament i ús d’un aparell (real o inventat) amb unes funcions

específiques, els components del qual han d’estar relacionats amb l’àrea de la teua

especialitat.

El format final del producte pot ser redactat i imprés o també pots fer una presentació en

alguna de les modalitats tecnològiques, amb imatges, música, vídeo, enllaços web... que

acompanyen les instruccions que cal seguir i mostren amb claredat les possibilitats de l’usuari.

Recorda: Fes aprofitament de les característiques, informacions, orientacions i suggeriments

que hem donat al llarg de la unitat didàctica. Fixa’t en els textos model i en els referents

textuals reals a què hem fet referència. Acorda amb el professor/professora l’orientació final

que aplicaràs i comparteix amb els companys i les companyes idees prèvies. No oblides usar

els recursos TIC que siguen idonis per al format que has elegit.


4

1. INTRODUCCIÓ

Després d’haver treballat en unitats anteriors els textos expositius i els textos argumentatius,

en aquesta unitat tractarem una altra modalitat que ofereix la tipologia textual: els textos

instructius, o directius, els quals pretenen ensenyar l’interlocutor a fer alguna cosa.

En un altre apartat, els llenguatges de les diferents ciències tècniques han de ser coneguts i

aplicats en àmbits acadèmics, per aconseguir l’adequació i precisió dels textos que correspon

al rigor dels discursos cientificotècnics.

La ciència, l’entenem com a conjunt de sabers que són adquirits per un procés sistemàtic,

basat en l’observació dels fets naturals. Per tant, podríem dir que la ciència tracta d’explicar el

món. La tècnica és un conjunt de sabers pràctics o de procediments encaminats a obtenir un

resultat. Requereix destresa manual i intel�lectual, i generalment intervé l’ús d’eines. Les

tècniques solen transmetre’s per generacions. Cal recordar, en canvi, que sol usar-se en comú

la denominació de discurs cientificotècnic, o de textos cientificotècnics.

En la mesura en què algunes matèries curriculars, impartides a les aules, pertanyen a alguna

d’aquestes branques científicotècniques, el professorat tenim una responsabilitat clara en el

coneixement i aplicació didàctics, en el guiatge i control lingüístic de l’alumnat i en la millora

de la productivitat textual i dels llenguatges específics usats a l’aula.


5

2. EL TEXT INSTRUCTIU EN CIÈNCIES TÈCNIQUES

Els textos instructius tenen una finalitat: ensenyar l’interlocutor a fer alguna cosa. Totes les

marques lingüístiques que presenten i la seua estructura general es relacionen amb aquesta

finalitat particular. L’adequació és la propietat en virtut de la qual l’emissor selecciona les

fórmules lingüístiques idònies segons el context, per aconseguir que la finalitat s’assolisca.

Estructuralment segueixen l’ordre lògic dels fets, amb una informació objectiva i precisa, i, en

moltes ocasions, amb una disposició temporal. La modalitat és exhortativa o imperativa, per

tant abunden el mode imperatiu, les perífrasis d’obligació i l’ús de la segona persona (singular

o plural). També és freqüent l’aparició de les negacions per a les prohibicions i la presència

d’elements que ordenen clarament el discurs, com ara numerals o altres marques gràfiques

semblants.

2.1. FINALITAT

Els textos instructius, en general, compleixen la missió d’orientar, dirigir, ordenar, d’oferir

pautes i consells per aconseguir un objectiu. En general aquests textos introdueixen un

enunciat o una proposició que determina quin contingut trobarà l’interlocutor: com aconseguir

quelcom. Despleguen els passos ordenadament i inciten a orientar la conducta i a portar a

terme les accions.

2.2. ESTRUCTURA

Activitat 1

Acabeu d’arribar a un centre educatiu on no havíeu treballat mai. En el camí de la porta

d’entrada al vostre departament heu trobat indicacions, en cartells, avisos al tauler d’anuncis,

La tipologia de textosinstructius (àmbitcientificotècnic) quetractem participa mésdel vessant divulgatiu,en què els destinatarisno han de ser pernecessitat especialistes.A l’apartat 2.4 de launitat veurem quinsd’aquests textos sónels més paradigmàtics.


6

notes a la sala de professors, senyals d’orientació a l’alumnat, etc. Feu un llistat dels que

estaven enunciats com a instrucció. Posteriorment, amb el conjunt de la classe, compartiu el

resultat i comproveu en quants heu coincidit.

L’estructura del text instructiu acumula una sèrie de passos. No jerarquitza en idees principals

i secundàries, sinó que es respecta una successió temporal perquè el procés tinga efectivitat.

Aquesta tipologia de textos segueix unes pautes característiques molt generals entre ells, com

ara l’ordre lineal i la concisió dels seus missatges. Tanmateix, a l’hora d’organitzar-ne

l’estructura podem trobar alguna variació, depenent del producte textual:

a) en format de redacció discursiva, amb un progrés sintàctic acumulatiu, basat en

connectors lingüístics que enllacen la informació, o també en juxtaposició, signes

ortogràfics.

b) per atenendre a una disposició més segmentada, ajudant-se d’elements gràfics

que encapçalen i distribueixen els enunciats de les instruccions, a manera de guió o

esquema: ordinals, numerals, guionets, punts volats, lletres, símbols, etc.

Activitat 2

Llegiu el text següent i responeu, per parelles, a les preguntes plantejades.

a) Determineu el tipus d’estructura, segons les dues opcions (a, b) de modalitat comentades;

b) Extraieu del text expressions per justificar que estem davant d’un text instructiu.

c) Digueu quines categories lingüístiques es repeteixen més.

Rovellons amb cloïsses

Ingredients:Rovellons: 1 quilo.Farina: un pessic, o dos.Pinyons: un grapadet.Vi blanc: un gotet mitjà, de certa qualitatCloïsses: la quantitat a gustAll: una dent.Oli, sal i un pessiguet de pebre negre.

Preparació:En una cassola, de fang preferiblement, poseu oli. Quan l’oli estiga calent, però no brusent, poseu-li l’alltrossejat i, abans que es creme, afegiu els rovellons, nets i tallats. Removeu els rovellons i poseu lafarina i els pinyons.Quan la farina estiga una mica cuita, que pren coloret, incorporeu el vi, i si cal li afegiu també mig gotetd’aigua, això dependrà de si els rovellons estan molt secs o tendres.Quan els rovellons estiguen quasi fets, li afegiu el pebre negre i la sal, al nostre gust.Pràcticament a punt d’apagar el foc, li poseu les cloïsses, o el molusc que hàgeu comprat. Apagueu elfoc, poseu-li una tapadora i que les cloïsses s’acaben d’obrir amb el baf de la cassola.Ho podeu servir amb julivert trossejat, que li dóna un aspecte estètic més elegant.


7

2.3. CARACTERÍSTIQUES

Les característiques al�ludides en les pàgines anteriors, poden ajudar-nos a proposar a

l’alumnat quins requisits ha de complir una producció oral o escrita, quan l’objectiu de la

transmissió d’informació és directiva o instructiva. En general, podem dir que són:

1. El destinatari té un perfil molt concret (busca, a través del text, ser guiat en unprocés de fases o passos a seguir per realitzar correctament una tasca, amb més omenys complexitat).

2. La funció predominant en aquest tipus de textos és la funció conativa. Per això lapresència d’oracions imperatives i exhortatives.

3. La sintaxi és plena de frases simples.

4. Els textos directius acostumen a ser esquemàtics i concisos.

a) L'esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les líniesprincipals, mitjançant les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. b) La concisió consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari per ala comprensió dels continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions ien l'absència de caracteritzadors.

5. Les flexions verbals es refereixen al destinatari (concret –segona persona– ogenèric –infinitiu o tercera persona–).

6. Els connectors que indiquen ordre tenen un fort paper cohesionador (primerament,tot seguit, finalment, després...). Són nexes importants.

7. Destaca, entre els signes de puntuació, l'ús del punt (seguit o a part) i –en segonlloc– del punt i coma.

8. Aquests textos adquireixen unes presentacions estereotipades.

9. La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu. Però també hi haaltres possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i elreceptor, la intenció que es persegueix o la situació. Aquestes altres possibilitatsd'expressar instruccions són, principalment, la persona i el nombre de la forma verbalque s'empre, la utilització de diferents temps verbals i l'ús de verbs específics per aexpressar la instrucció (caldre, haver de, etc.). L'ús combinat d'aquests recursosgramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensació d'imposició o d'ordre de lesinstruccions.

10. Per a expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis ilocucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracionsintroduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat,indiquen manera i gerundis.

11. Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom,oracions introduïdes per nexes finals o locucions finals (perquè, a fi que, per tal que, afi de, per tal de, com + infinitiu) i verbs que, per la seua significació, indiquen finalitat(perseguir, proposar-se, pretendre...)

12. Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...

13. Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyalsde significat convencional i les regles per a la seua utilització. A més del codi lingüístic,n'hi ha d'altres que se serveixen de dibuixos, imatges, gràfics, etc.


8

El llenguatge que utilitzem en el text instructiu contempla:

o Concisió

o Perífrasi d’obligació

o Verb en imperatiu

o Connectors textuals

o Claredat en l’exposició

o Expressió ordenada i completa

o Precisió i propietat en el vocabulari

o Formes cultes de la llengua

o Ús de símbols propis...

En

síntesi

Connectors (i locucions) bàsics. Indiquen:

Ordre: primerament, en primer lloc, tot seguit, després, finalment, etc.

Comparació: com, com si, segons, a la manera de, etc.

Finalitat: perquè, a fi que, per tal que, per tal de, a fi de, amb l’objecte de, etc.

Instrument: mitjançant, per mitjà de, amb, a través de, etc.

(Vegeu més connectors en les unitats 6, 7, 8)

2.4. LA FORMA VERBAL EN IMPERATIU

guardeu silenciheu de guardar silenci

cal que guardeu silenci“feu el favor de caldria que guardàreu silenci

guardar silenci” hauríeu de guardar silencical guardar silenci

caldria guardar silenci

Construccions imperatives amb estructura verbal:

Apaga els mistos Has d’apagar

Cal que apagues

Caldria que apagares

Hauries d’apagar

Cal apagar

Caldria apagar

L’imperatiu és el mode verbal que s’utilitza,generalment, en textos instructius. La llenguatambé té altres recursos útils per a guiar i per aexpressar recomanacions, ordres o suggeriments.Segons la relació de proximitat que puguemestablir entre els interlocutors, i per la intencióque perseguim en cada ocasió, una ordre es potatenuar-se i passar a ser un consell o unsuggeriment.


9

Les estructures que usem en valencià són les següents:

Verb en imperatiu Haver de + infinitiu

Caldre + que + verb

(auxiliar en present)

Caldre + que + verb

Haver de + infinitiu

(auxiliar en condicional)

Caldre + infinitiu

(auxiliar en present o

condicional)

En anglés, les perífrasis “haver de + infinitiu” i “caldre que + verb” “caldre + infinitiu” es

tradueixen per la construcció “have to + infinitiu”, però hi ha excepcions en alguns temps

verbals.

HAVE TO (general): implica que l'obligació ve de fora

MUST (emfàtic): implica que el qui parla ha decidit que alguna

cosa és necessària; emfatitza el desig o l'autoritat del qui

parla.

BE SUPPOSED TO (impersonal): indica que l'obligació no ve

del qui parla.

PRESENT

HAVE GOT TO (informal): és sinònim de have to encara que

no més s'utilitza en anglés oral

+ INFINITIU

FUTUR WILL HAVE TO + INFINITIUPASSAT

PERIFRÀSTICHAD TO + INFINITIU

PRETÈRITINDEFINIT

HAVE HAD TO + INFINITIU

PRETÈRITIMPERFET

HAD TO

WAS/WERE SUPPOSED TO: quan es tracta d'una obligació

passada que no es va complir o no sabem si es va complir.

+ INFINITIU

CONDICIONALWOULD HAVE TO: quan es tracta d'una hipòtesis

SHOULD: quan expressa consell, obligació moral o conclusió

probable

+ INFINITIU

Must + infinitiu també s'utilitza per a parlar del que sembla probable (deure + infinitiu)

Be supposed to també s'utilitza per indicar el procediment normal o recomanable.

L'imperatiu en anglés s'utilitza per a donar ordres directes i instruccions. També es fa servir

en les senyals i els cartells, per a fer invitacions, donar consell als amics de manera informal.

Es construix amb l'infinitiu sense el pronom personal. Per a donar-li un gir més formal, més

educat, afegim Do. Si ens incloem en la frase imperativa, afegirem Let's davant del verb.

2.5. TIPUS DE TEXTOS INSTRUCTIUS.

Podem establir diferents gèneres de textos instructius, si ens atenem als diferents àmbits on

s'apliquen, bé siga el professional, acadèmic o científic, divulgatiu, etc. En el quadre següent

hem concentrat els més paradigmàtics.


10

Manuals d’ús Llibres amb les nocions essencials d’una matèria, que en permet laconsulta àgil

Vademècums Manual o tractat que consulten professionals, com ara els metgesper conéixer composicions o indicacions de medicaments

Guies Llibre o document que dóna unes indicacions per orientar algunesaccions

Lleis, ordres, decrets Normes establertes per al manteniment correcte de la societat iels seus individus

Reglaments Conjunts de regles a complir en l’execució d’una llei

Protocols Procediments a seguir en certs àmbits socials

I també: prospectes farmacològics, receptes cuina, experiments químics, cartells solidaris...

Activitat 3

a) Digues esquemàticament en quins àmbits situes els gèneres de text instructiu de la graella

anterior. Posa exemples concrets, textos que hages usat, i comenta en quines situacions

els has utilitzat.

b) Elabora un vocabulari essencial, que pots iniciar ara, amb les paraules que necessitaràs

utilitzar en l’elaboració de la tasca final. Amb l’opció escollida, pensa quin document has de

produir, amb quina finalitat, quins apartats inclouries... i comença a reunir la terminologia

que et serà útil. Després de l’esborrany que faràs a continuació, pots usar com a eina de

procés textual les plantilles per a base de dades del teu ordinador, per exemple l’Excel, on

podràs ordenar, canviar, ampliar i sistematitzar la compilació.


11

INSTRUCCIONS D’ÚS DEL LABORATORI DE QUÍMICAhttp://www.uv.es

Model de funcionament del laboratori deQuímica.(...)Els estudiants han d'estudiar el contingut

de les pràctiques i contestar les preguntes

prèvies abans del començament de cada sessió.

Aquest treball de preparació es qualifica al

començament de cada sessió de laboratori per

mitjà de la realització d’un seminari en el qual

el professor tractarà molt especialment dels

possibles aspectes de perillositat, toxicitat i

mesures de seguretat que s'hauran d'observar

en la realització de cada pràctica.

Advertències generals i neteja al laboratori.Tant en començar com en acabar la sessió de

pràctiques cada estudiant ha de comprovar que

disposa de tot el material necessari per

realitzar-la. Si no és així, ha de comunicar-ho al

professor. En el cas de trencament de

material, cal comunicar-ho al personal tècnic

del laboratori perquè el substituïsquen.

Està terminantment prohibit traure material

del laboratori sense permís.

El treball de laboratori requereix una neteja

escrupolosa tant del material utilitzat com de

la taula de laboratori. El material ha de

netejar-se abans d’utilitzar-lo i immediatament

després de cada operació. En finalitzar cada

sessió de laboratori, l'estudiant ha de netejar

el seu lloc de treball abans d'abandonar el

laboratori. El professor nomenarà per a cada

sessió de pràctiques dos estudiants

encarregats de la neteja dels llocs d'ús comú,

com ara balances, bombes de buit, pots de

recollida de residus, etc.

En netejar una peça es començarà per eliminar

els residus sòlids, si n’hi ha, utilitzant una

vareta de vidre. No es llancen productes sòlids

a la pica fins i tot en el cas que siguen solubles

en aigua. Es dipositen sempre al contenidor de

residus.

Quan hi haja restes de productes orgànics en

la peça que es neteja és convenient dissoldre'ls

amb acetona i vessar la dissolució al flascó dels

residus. Abans de fer-ho consulteu el

professor. Després es renta amb aigua i

detergent i s'aclareix, primer amb aigua de

l'aixeta i després amb aigua desionitzada. Si

algun material no queda net, es repeteix el

procés.

El material net es deixa escórrer.

El material volumètric no s'eixuga mai amb

l'estufa. Una vegada net s'aclareix amb la

dissolució que es desitja mesurar. Les buretes

particularment s'han de deixar netes i boca

per avall amb la clau oberta per evitar

obturacions.

L'aigua és un bé escàs. Per favor, eviteu

despeses innecessàries tant d'aigua com de

paper.

Activitat 4

Respon a les preguntes següents en un full i després compara les respostes amb un company.

a) A qui va adreçat el text anterior i quin objectiu pretén?

b) Hi trobes senyals identificatius del text instructiu? Quins?

b) Selecciona el lèxic específic que trobes en el text, corresponent a l’àrea a què pertany el text del

manual d’ús.


12

PRESENTACIÓ DEL NOU VADEMÈCUM DEFECSA-ENDESA

D’acord amb l’aplicació del nou Vademècum per ainstal�lacions d’enllaç en baixa tensió, publicat en el DOGCnúm. 4.827 de 22 de febrer de 2007, el qual s’aplicarà apartir de l’1 de setembre de 2007, el Gremi, conjuntamentamb Endesa i FERCA, ha organitzat unes jornadesinformatives per anunciar als instal�ladors les novetatstècniques i administratives que comporta la seua aplicació.Amb aquesta norma queda automàticament derogada laresolució de 24 de febrer de 1983 que aprovava les anteriorsNormes Tècniques Particulars d’instal�lacions d’enllaç en elsubministrament d’energia elèctrica.

La importància del VademècumEl Vademècum és una guia elaborada per Fecsa-Endesa,també amb la col�laboració de la ponència elèctrica deFERCA. És una eina molt útil per a l’instal�lador autoritzaten Baixa Tensió, ja que estableix les característiques quehan de tenir les instal�lacions d’enllaç destinades asubministrar l’energia elèctrica des de la xarxa dedistribució de Fecsa-Endesa a les instal�lacions interiors delclient.Normalitza els subministraments individuals, ambcentralització de comptadors i subministraments especials(enllumenat exterior, casetes de l’ONCE, recintesfiraires...) i també estableix criteris sobre la ubicació irealització de les instal�lacions.El Vadèmecum es basa en la següent Reglamentació:

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió aprovat per

Decret 842/2002 de 2 d’agost en el BOE núm. De 18

setembre de 2002.

Instruccions Tècniques Complementàries al Reglament

Electrotècnic per Baixa Tensió. (ITC-BT)

Normes UNE de Referència en el Reglament Electrotècnic

per Baixa Tensió.

Condicions Tècniques i de Seguretat de FECSA ENDESA;

Norma Tècnica Particular per les Instal�lacions d’Enllaç en

Baixa Tensió.

La Revista de l’instal�lador.

Gremi d’Instal�ladors de Gironahttp://www.elgremi.cat (adaptació)

Activitat 5 (per parelles i gran grup)

En el text que acabes de llegir esconcentra tot un camp lèxicrelacionat amb el text instructiu.Subratlleu-lo i relacioneu-lo ambels subgèneres comentats al puntanterior.

Activitat 6

Aprofitant la setmana de descanslaboral, tu i la teua parella heuacordat un intercanvi d’habitatge.Vosaltres anireu a una cabanadanesa i l’altra parella vindrà a lavostra casa, a gaudir de la bonaclimatologia mediterrània.

Deixa escrites unes recomanacionsper guiar als visitants en el bon úsde les instal�lacions i aparells de lacasa.


13

CAMPANYA “DETENIR LA INVASIÓ”

Universitat de València, www.jardibotanic.org (fragment)


14

3. LLENGUATGES TÈCNICS

Quan passem a la següent unitat coneixereu conceptes bàsics sobre Terminologia. Abans, però,

estarà bé que avancem trets característics del camp terminològic científic.

La terminologia científica, segons alguns estudis (Gutiérrez Rodilla, 1998) tendeix cap a les

característiques de la precisió, la neutralitat emocional i una relativa estabilitat.

- Per a la precisió ha d'existir una delimitació prèvia del significat, un significat monosèmic -encara que

siga relatiu- en una disciplina concreta i una relació entre els termes del sistema que coincidisca amb la

relació entre conceptes. La falta de precisió entorpeix la traducció i, per tant, l'intercanvi d'informació

científica.

- La neutralitat emocional intenta evitar valors afectius i de subjectivitat.

- I finalment, resulta desitjable l'estabilitat, la manutenció de la qual es fa difícil a causa de els propis

avanços científics del dia a dia. Els problemes que plantegen la sinonímia, la polisèmia i l’homonímia, o les

denominacions d’argot, permeten qüestionar la utilitat de la terminologia científica, sense oblidar el

transvasament d'elements entre la llengua comuna i el vocabulari de la ciència, creant fins i tot corpus

lèxics intermedis, o la mobilitat de termes entre les diferents disciplines científiques.

3.1. L’AULA DE TECNOLOGIA

Tot seguit veureu un exemple d’organització de l’aula de tecnologia per al nivell 1r ESO, a través

d’una aula virtual on, entre altres coses, s’organitza les instruccions d’ús, bon funcionament i

mesures de seguretat que ha de seguir l’alumnat. Els textos següents formen part de la pàgina

dedicada a les eines.

Guia d'Eines de l'Aula de Tecnologia

L'espai de treball, l'aula-taller de Tecnologia, ens pot servir també com a recurs didàctic. El coneixement de les eines i màquines-eina que hi podem trobar és un dels primers aspectesque han de treballar els alumnes així com les normes de seguretat tant pel que fa a la feina altaller com, més en concret, a l'ús de les eines.


15

Propostes i orientacions per al bon funcionament de l'Aula de Tecnologia Mesures de Seguretat

Les normes de seguretat són una necessitat i tots estem obligats a conéixer-les i a complir-les enel nostre benefici i en de les persones que treballen amb nosaltres.

La prevenció és el resultat d'una constant atenció i interés, com també de la voluntat deconeixement i de convenciment personal per evitar un accident.

El més important és...

Hem de tenir la seguretat com a:- norma

- guia i pauta

Hem de treballar amb:- coneixement

- confiança- habilitat- mètode

I recorda que...

Sempre que dubtes demana ajuda al professor/a Utilitza sempre l'eina més adeqüada al treball que vols fer

No empres mai una eina perillosa que no estigues segur de saber utilitzar. Parla amb elprofessor/a

Torna sempre el que utilitzes al lloc on estava

Elements de protecció

Només parlarem dels dos més importants, tot i que n'hi ha d'altres. Les ulleres

• Els models homologats poden utilitzar-se damunt de les ulleres graduades• Són resistents als impactes i tenen protecció lateral

Els guants:• de cuir• de lona

Xavier Rosellwww. auladetecnologia.com (adaptació)


16

Activitat 7 (en grups reduïts)

a) Seguidament veureu una mostra de vocabulari corresponent a diferents matèries. Hi apareixen

quatre columnes, amb quatre llengües diferents. Heu d’emplenar les caselles buides i, per a

aconseguir-ho, heu de compartir en grups reduïts aquelles paraules que conegueu. Quan ja no

pugueu seguir perquè la resta us resulten desconegudes, féu una recerca a casa, a través d’un

buscador d’Internet, de vocabularis plurilingües. També podeu ajudar-vos de les pàgines web

recomanades en les nostres unitats.

b) Finalment trobareu una graella amb les quatre llengües en blanc. Utilitzeu-la per a col�locar lèxic

de la vostra matèria docent.

Matemàtica

VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altresangle anglecàlcul randomdiagrama diagramel�lipse ellipseEquació equationestadística statisticgeometria geometrylogaritme logarithmpentàgon pentagonpercentatge percentagepiràmide pyramidpolígon polygonradi radiusrectangle rectanglerestar subtractionsimètric symmetric(al)suma sumtangent tangentteorema theoremtriangle trianglevector vector

Geografia

VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altresatles atlasbarranc barrancomeandre meandroOrient OrienteOccident OccidentePol Nord Polo NortePol Sud Polo Surtectònica de plaques tectónica de placastopografia topografíatransalpí transalpino


17

Física

VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altresacceleració accélération,desplaçament déplacementenergia énergieforça forcefreqüència fréquenceInterval intervallelongitud longueurmoviment mouvementpressió pressiontrajectòria trajectorietreball travailvelocitat vitesse

Química

VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altresàcid acidàcid acidicàtom atombutà butaneenzim enzymefòsfor phosphorousheli heliumhidrocarbur hydrocarbonhidrogen hydrogenmagnesi magnesiummanganès manganesemercuri mercurymetanol methanolmicroscopi microscopemolècula moleculemorfina morphineníquel nickeloxigen oxygenpartícula particleproteïna protein

. . . . . . . . . . . . .

VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS FRANCÉS / altres


18

4. EL SUPORT VISUAL EN ELS TEXTOS ACADÈMICS

Home de Vitruvi,

Leonardo Da Vinci.

Un estudi dels

cànons de la figura d

l’home.

Tothom coincidim a creure que el suport visual, gràfic, audiovisual, és

un ressort sempre positiu quan es pretén fer entendre un missatge.

Els textos acadèmics tenen en aquesta funció de l’aprenentatge-

ensenyament la característica vinculant a la necessitat de potenciar el

rigor de la comunicació, tant siga oral o escrita, en el mateix escenari

comunicatiu o per via telemàtica.

En les edicions didàctiques, sobretot des dels nivells de Primària i

Secundària, la presentació dels textos no solament busca el

reforçament de la comprensió, sinó també motivar la millor

receptivitat de l’alumnat jove, gràcies a elements com ara la imatge

gràfica als llibres de text, o els gifs animats, el color i els vídeos en

les consultes a la xarxa electrònica.

En el cas de l’atenció lingüística, a l’alumnat nouvingut el suport de la

imatge és una eina bàsica per facilitar l’adquisició de vocabulari i per

establir connexions més ràpides entre significant i significat.

Davant d’un lector o d’un auditori, les presentacions dels textos

redactats solen acompanyar-se de gràfiques


19

4.1. SIMBOLOGIA GRÀFICA i MULTIMÈDIA: ESQUEMES, GUIONS,IL�LUSTRACIONS, SÍMBOLS, FOTOGRAFIA, DISSENY, PROGRAMARI...

FORMES: línies, diagrames,bafarades, marcs, senyalitzadors...

TAULES d’elements i símbols

ESQUEMES

0

2 0

4 0

6 0

8 0

10 0

1r t r im. 2 n t r im. 3 r t r im. 4 t t r im.

Est

Oest

N ord

GRÀFIQUES

EINES INFORMÀTIQUES

Text

Text Text Text


20

VOCABULARIS VISUALS http://www.aula2005.com

MAPES i FOTOGRAFIES

4.2. ELS SUPORTS MULTIMÈDIA I DIGITALS

Un sistema de comunicació multimèdia (o hipermedia) està format per un conjunt d'informacions

codificades de diverses formes (vídeo, àudio, textos...), però inserides en un mateix suport. En la

majoria dels casos, la informació multimèdia ja no es presenta linealment, com passa en el visionat

d'una cinta de vídeo. No obstant, emmagatzemar digitalment imatges o sons implica utilitzar grans

quantitats de memòria. L'aparició dels discs òptics i de les tècniques de compressió de dades han

estat factors fonamentals a l'hora de resoldre aquest problema.

La digitalizació d'un text, imatge o so es basa en obtenir mostres del senyal analògic, per

quantificar-les i codificar-les. Aquesta operació consisteix a seleccionar un conjunt de porcions del

senyal, i transformar-les en informació digital. Els senyals digitals només tenen dos nivells: "1" i

"0" (obert o tancat). Per tant, s'obté una codificació teòricament lliure de sorolls i interferències, i

una informació susceptible de poder ser processada informàticament. Un bit és la unitat

d'informació més petita que existeix en informàtica i correspon a un 0 o a un 1. 1 byte són 8 bits. I

un caràcter tipogràfic (per exemple, la lletra "a") resulta de la combinació d'aquests huit voltatges

(1 byte). L'associació entre aquesta combinació de bits i uns signes convencionals està definida per

un codi.

Carles Tomàs Puigwww.iua.upf.es (adaptació)


21

5. L’ANÀLISI CRÍTICA DE LES TIC

EINES WEB 2.0 GENERADOR NUMÈRIC PROGRAMARI LLIURE

TRADUCTORS, CORRECTORS PISSARRA DIGITALMOTOR DE CERCA IDIRECTORI DE WEB

JORNADES FORMATIVES

L’arribada de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no ha començat

precisament ara. Però tampoc podem dir que s’haja avançat molt en la integració d’aquest

fenomen a les aules. Actualment, i després de la regulació dels currículums educatius que inclouen

les competències bàsiques en els nivells d’ensenyament obligatori, entre les quals trobem el

Tractament de la informació i competència digital, és ja una necessitat educativa i una demanda

social.

Que les TIC transformen la nostra societat és un fet cert, i en això coincideixen tots els autors. I

també ho és que la urgència d’una solució al repte tecnològic en les escoles; però, al seu torn, hem de

reflexionar sobre el paper crític i imaginatiu del professorat, tractant de no perseguir un tecnos

fantasma (diguem: XML, Flash, Pissarra Digital o Web 2.0). El futur educatiu està on estava, i

l'educació que aposta pel coneixement compartit ha de romandre sempre alerta als cants de sirena.

La tecnologia està ací per a nosaltres, com una potent eina, però els objectius educatius han de ser

establits pels de sempre: els humans que ens dediquem a aquesta professió incerta i canviant.

Tecnologías de la información (traducció)

Vicent Campos i Francesc Llorens


22

5.1. IMPACTE DE LES TIC EN L’EVOLUCIÓ TECNOCIENTÍFICA

Les TIC han donat un gran impuls a totes les tecnologies ja existents i han incrementat el seu

potencial de manera prou important. L'impacte que aquest desenvolupament general de les

tecnologies ha tingut en tots els àmbits de la societat ha estat i és realment decisiu.

L'impacte en l'àmbit de la ciència i la tècnica ha estat cabdal. L'evolució tecnocientífica viu marcada

per la constant incorporació de les noves aplicacions de les tecnologies de la informació i la

comunicació als seus diferents camps d'actuació. Les TIC s'han incorporat en diferents camps de

l'àmbit tecnocientífic. Les aplicacions han estat molt diverses i constants. Per fer-nos una idea de

quin ha estat l'impacte d'aquesta incorporació ara en veurem uns quants exemples.

A) Les TIC i la planificació, distribució i organització del treball

Les tecnologies de la informació i la comunicació han provocat una evolució accelerada dels

sistemes productius amb objectius com l'optimització dels recursos i la disminució de costos,

complementat amb una millora de la gestió del factor humà. Concretem:

Planificació,distribució i organització del treball.

Organització de recursos humans:

• Organització industrial: tasques específiques per departaments (compres, vendes,distribució, producció,control d'estocs, màrqueting...).

• Organització i creació de nous recursos productius:• Disseny assistit per ordinador (CAD).• Disseny industrial i evolució dels sistemes de representació.• Simuladors.

Exemples:

Com organitzar una empresa. Organització i distribució de tasques i recursos. Com treballarem?

Com ens comunicarem? Tindrem una intranet per a la nostra empresa? Tindrem també una web

corporativa? Alguns dels treballs es podran fer des de casa, amb connexió a la xarxa, per telèfon?

B) Les TIC i les biotecnologies

Les disciplines cientificotècniques que estudien els éssers vius estan en constant desenvolupament

i creixement. L'impacte de les TIC en aquest camp ha estat enorme.

Destaquem-ne alguns exemples:

� Recerca farmacèutica (producció de nous medicaments).� Noves tècniques medicoquirúrgiques (endoscòpia, quimioteràpia...).� Enginyeria genètica (estudi de l'ADN i el seu codi; producció d'aliments modificats

genèticament...).

Jesús Campa i Xavier Rosellwww.xtec.es/fie/materials_curriculars

Activitat 8

Feu debat amb els vostres alumnes sobre com ha influït l’ús de les TIC en la comunicació i en elseu aprenentage. Seguidament pengeu les conclusions a la pàgina web o blog de l’institut.


23

Tot seguit llegiu la informació sobre paquets de programari lliure multiplataforma, que poden ser útils per a la

creació de materials docents:

GIMP

Edició de fotografia iimatge de mapa bits.Equivalent aPhotoshop

INKSCAPE

Disseny gràficvectorial. Equivalent aCorell Draw

KOMPOZER

Creació i gestió de depàgines web (senzill).Equivalent: FrontPage

OPEN OFFICE

Paquet ofimàticgeneral. Equivalent aMicrosoft Office.

AUDACITY

Programa d’edició ienregistrament de so

KINO

Programari d’ediciódigital de vídeo per aLinux

AVIDEMUX

Tasques simplesd’edició de vídeo

MEDIA CODER

Conversió entreformats d’àudio ivédeo

HAND BRAKE

Convertir formatsDVDa MPEG-4/DivX/XviD

JCLIC

Activitats educativesmultimèdia

EXE-LEARNING

Creació de contingutseducatius en format

SCORM

CMAP TOOLS

Creació de mapesconceptuals

PROGRAMARI LLIURE PER A EDUCACIÓ

Més informació: http://cent.uji.es

b09 lax

Documents