b07 lax

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 7

1

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B

UNITAT 7Textos expositius: el discursacadèmic

OBJECTIUS

Taula de continguts

1. Produir discursos en una varietat formal, especialment els habituals en elsàmbits educatiu i acadèmic amb l’objectiu de gestionar l’acció didàctica i lesrelacions socials i administratives en el centre.

2. Assolir en les llengües vehiculars del currículum el nivell de competèncianecessari per a produir discursos orals i escrits, coherents, cohesionats i adequatsa les diferents situacions de comunicació que es produeixen a l’aula, al centre i enla societat.

0. Qüestionari inicial i tasca1. El text acadèmic

1.1. El procés de composició del text acadèmic1.2. Perfils d’escriptor del discurs acadèmic1.3. La citació bibliogràfica

2. El discurs acadèmic expositiu2.1. Models d’estructura del discurs acadèmic expositiu2.2. Tractament de la informació en els textos acadèmics expositius2.3. Característiques lingüístiques del discurs acadèmic

2.3.1. L’objectivitat2.3.2. Procediments per a desenvolupar i fer més comprensible lainformació2.3.3. Estructures sintàctiques de la generalització i de la jerarquia de lainformació2.3.4. Gèneres acadèmics expositius

3. L’exposició oral del discurs acadèmic3.1. Contextualització3.2. Planificació semàntica i estructuració del discurs3.3. Textualització

4. La interacció verbal en la construcció del procés acadèmic4.1. Criteris generals de l’elocució estàndard

5. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)


2

0. QÜESTIONARI INICIAL I TASCA

QÜESTIONARI INICIAL

Activitat 0 (per parelles. Després grup classe)

Digues si les definicions que et donem a continuació són vertaderes o falses

V F

1. La definició de text i de text acadèmic són iguals ............................................ � �2. El lector ideal del discurs acadèmic és el lector de text...................................... � �3. Els textos de l’àmbit científic solament es troben en revistes científiques ............. � �4. La cita confirmatòria és bàsicament conceptual i s’usa per a precisar conceptes .... � �5. El perfil busseig (d’escriptor del discurs acadèmic) fa una escriptura intensiva ...... � �6. Solament hi ha un model de ressenya bibliogràfica........................................... � �7. L’estructura clàssica del discurs acadèmic expositiu té introducció, cos i conclusió. � �8. En el discurs acadèmic prima la subjectivitat i no l’objectivitat ............................ � �9. Les aposicions, són un recurs lingüístic .......................................................... � �10. Les nominalitzacions no condensen la informació. ........................................... � �11. La densitat lexical és primordial en el discurs expositiu. ................................... � �12. Cal tenir present l’elocució estàndard en el discurs acadèmic ............................ � �

TASCA

Tria una de les opcions següents després d’haver estudiat el tema 7

a) D’acord amb tota la informació que tens en el tema, fes un escrit de 300 paraules

aproximadament on redactes les passes a seguir per a l’elaboració d’un discurs acadèmic.

Hauràs de tenir en compte l’estructura, la citació, la bibliografia, el receptor, canal, etc.

b) Fes un guió d’un plantejament d’exposició oral d’un text expositiu adreçat a un públic de l’àmbit

acadèmic i de caràcter divulgatiu.

c) Fes un escrit de 300 paraules aproximadament on faces referència a les parts més importants

del tema que a continuació t’exposem.

1. EL TEXT ACADÈMIC


3

Activitat 1 (grup classe)

A partir de la definició de text que has vist en l’anterior unitat, i la definició de text acadèmic que et

donem a continuació, assenyala quines són les semblances i quines les diferències.

El text acadèmic és una construcció de construccions que té una textura i finitud, producte d’unacte comunicatiu que té per finalitat informar i/o convéncer a la comunitat científica de l’estatfactual dels seus resultats i persuadir de la validesa dels seus arguments a través de la modalitatescrita, publicada i/o verbalitzada. ‘El text acadèmic’. Anna Teberosky. Escribir i comunicarse en contextos cintíficos y académicos.

Activitat 2 (Grups de quatre. Després comentari grup classe).

A partir de la definició de text acadèmic, aparella els conceptes següents que fan referència als

elements de la comunicació:

a) Emissor 1. Informar, persuadir i convéncer

b) Lector 2. És un membre de la comunitat acadèmica.

c) El context 3. És fonamentalment escrit, però també verbal

d) La finalitat 4. Imposa els cànons per a decidir què és apropiat i què no ho és. e) Canal 5. Són altres membres de la comunitat acadèmica que el jutgen i/o avaluen

Recorda: El discurs acadèmic pren posició respecte d’altres discursos de la mateixa àrea deconeixement.

Activitat 3 (individual)

Com hauràs pogut deduir el lector del text acadèmic es transforma en diferents lectors. Relaciona’ls a

continuació:

a) Lector revisor 1. Subsumeix totes les maneres i pràctiques de la lectura al llarg de la història.

b) Lector històric 2. Comunitat acadèmica

c) Lector ideal 3. Lector en el text

d) Escriptor – lector 4. Interpreta altres textos i fa pont de la intertextualitat a través de la cita, paràfrasis...e) Lector extern 5. Assumeix la posició de lector quan s’autoavalua, comenta i revisa el seu propi text

Activitat 4 (grups de quatre)

Segons el receptor a qui s’adrece un text, se’n podria establir una gradació: nivell científic, nivell

didàctic i nivell de divulgació. A continuació et donem les definicions de cadascun. Relaciona-les:

a) Adreçat a un lector ampli preocupat pel tema: articles en publicacions periòdiques, assaig...

b) Preocupat per la claredat i l’ús de recursos gràfics, dibuixos i/o il�lustracions que faciliten la

comprensió.

c) Ric en formalitzacions, símbols i tecnicismes, sols intel�ligibles per a iniciats.

Activitat 5 (grups de cinc)


4

Si hem assenyalat que la intertextualitat forma part del discurs acadèmic, haurem de tenir en compte

que la citació també formarà part de la pràctica discursiva. A continuació et relacionem les més

usuals. Aparella-les-hi:

1) És bàsicament conceptual i s’usa per a precisar conceptes. Per exemple: D’acord amb Fontanier

(1977) la retòrica es defineix con “l’art de persuadir...”

2) És la més freqüent, forma part de les justificacions d’autoritat conegudes que s’evoquen per

corroborar afirmació, resultats, etc. per ex.: “La clara distinció entre formes de citacions

integrades i no integrades, creada per Swales, d’acord amb la síntesi de Thompson...”

3) Entra dins de la dialèctica de presa de posició. Per ex.: “La posició constructivista piagetiana es

diferencia de la socioconstructivista...”

4) És la que posa a dialogar diferents autors per a indicar aproximacions, confirmacions,

comparacions o afiliacions teòriques. Per ex.: “Mentre Piaget afirma que és important el conflicte

cognitiu, Vigotsky defén les relacions interpersonals...”.

a) Cita de definició, b) Cita confirmatòria, c) Cita de posició, d) Cita dialèctica.

Activitat 6

A continuació us presentem un fragment que fa referència a l’evolució del pensament sobre el

sistema solar. D’acord amb les diferents citacions que hem vist més amunt, digues quina hi predomina.

“L’estudi de l’univers i del sistema solar començà des del mateix

moment en què els éssers humans aparegueren com a espècie. Va ser a

Grècia on l’astronomia assolí un gran desenvolupament i on el concepte

d’esfericitat de la Terra va guanyant terreny a altres concepcions.

Caludi Tolomeu (87-170 dC) elaborà una teoria en la qual el centre

del sistema solar era la Terra, i els planetes (set) giraven al voltant d’aquesta,

sobre set esferes. La Terra no ocupava el centre exacte del cercle i les òrbites

n’eren una mica excèntriques.

A partir dels segles XVI-XVII començaren a concebre’s les idees modernes de l’origen del

sistema solar. Copèrnic, a final del segle XVI, plantejà que els planetes giraven en cercles al voltant del

sol. Kepler (1571-1630) establí que els planetes giraven en òrbites el�líptiques. En aquesta mateixa

època, Galileu, fent servir un telescopi, descobrí els satèl�lits majors de Júpiter, el relleu de la Lluna i

les taques del Sol.

Newton (1642-1727) formulà, entre d’altres, una llei que explica la dinàmica del moviment dels

planetes. És la llei de la gravitació; sens dubte, un dels grans avanços teòrics de la ciència. Durant el

segle XVIII començaren a estendre’s les explicacions no religioses ni mitològiques sobre l’origen del

sistema solar; Laplace (1798) formulà la seua teoria nebular. Segons aquesta, el Sol i els planetes

s’originaren a partir d’un núvol de partícules que, en girar, es contragué i s’escalfà. Durant el gir se’n

desprengueren fragments de matèria que, retinguts per la força de la gravetat, començaren a orbitar al

voltant del núvol central. Aquests fragments serien els precursors dels planetes actuals.

A començament del segle XX, Hubble considerà que el sistema solar estava integrat en una

acumulació d’estels, una galàxia, la Via Làctia, que, al seu torn, formava part d’un univers; aquest

estava constituït per milions de galàxies, que s’allunyaven les unes de les altres. Per explicar

l’allunyament de les galàxies, Hubble proposà la teoria del Gran Bum, segons la qual, fa 15.000 milions


5

d’anys, l’univers estava comprimit en un punt, difícilment imaginable. El 1905, Albert Eintein publicà la

teoria de la relativitat...”

1.1. PROCÉS DE COMPOSICIÓ DEL TEXT ACADÈMIC

Tres serien les variables a tenir en compte:

CONCEPTUALITZACIÓ IREPRESENTACIÓ DE LA TASCA

CONEIXEMENTS DEL’ESCRIPTOR

ALTRES TEXTOS I ELTEXT QUE ES PRODUEIX

Planificar abans i durant l’escriptura:

∨Llegir per a escriure∨Parlar per a escriure∨Generar idees: pluja d’idees escriptura lliure expansió de paraules generar preguntes


D’acord amb la informació que t’acabem de donar, quin és el teu procés de composició de l’escrit

acadèmic? Comenta-ho al grup classe.

1.2. PERFILS D’ESCRIPTOR DEL DISCURS ACADÈMIC

Una de les recomanacions en el moment d’enfrontar-se amb l’escriptura acadèmica és la de

conéixer quin és el nostre perfil d’escriptor i les mancances i/o aportacions que se’n deriven. A

continuació us detallem, d’acord amb Montserrat Castelló, els perfils d’escriptor més usuals:

a) Perfil busseig. L’escriptor escriu de forma immediata, i per això es submergeix ràpidament en

el procés de redacció o textualització. Es tracta d’una escriptura intensiva. No li resulta gaire difícil

omplir pàgines i pàgines; sovint no pensa tampoc en l’estructura del text. Quan ja té una elevada

producció i se li acaben les idees, comencen els problemes: s’enfronta a la necessitat d’organitzar

tot el que ha escrit i si no ho aconsegueix tindrà dificultats, es desanimarà i vindran els problemes.

L’escriptor pot pensar que li falta habilitat o que en el fons no té clar el tema.

b) Perfil helicòpter. Es tracta d’una escriptura extensiva, l’escriptor ha de posseir una informació

de la imatge general del text, de les seus límits i estructura, encara que no dispose de tots els

detalls de cada aparat. L’escriptor que s’identifica amb aquest perfil experimenta la impossibilitat

d’escriure si no té clara perspectiva de la informació que contindrà el seu escrit, forma, contingut i


6

el tipus de text que vol aconseguir. Poden aparéixer problemes com l’ansietat ‘l’escriptor es queda

en blanc i no sap què plasmar-hi’.

c) Perfil puzle. L’escriptor disposa de diferents arxius on ha guardat la informació: és el moment

de tallar i enganxar. Els problemes a què es pot enfrontar aquest tipus d’escriptor seran decidir per

on talla. Aquest escriptor, no es quedarà ‘en blanc’ però tindrà problemes en la coherència i cohesió

del text.

d) Perfil caos. El prototipus d’aquest perfil és el lector que ho deixa tot a la inspiració, provoca

diferents nivells d’ansietat i endarrereix el seu treball. Convé plantar cara a aquesta situació i

utilitzar la planificació textual.

Activitat 8 (per parelles. Després grup classe)

Quin és el teu perfil d’escriptor? Què opines de “quatre ulls veuen més que dos” en un escrit. Comenta-

ho amb el teu company.

1.3. LA CITACIÓ BIBLIOGRÀFICA

Si la citació és un dels elements rellevants en el discurs acadèmic, saber fer una ressenya bibliogràfica

també és molt important. La bibliografia és una llista de tots els documents citats i utilitzats en un

treball. S’inclou després del cos i abans de l’índex, si és al final. Ens permet resseguir les fonts en què

ens hem basat i hem fonamentat la nostra recerca o treball. A més, ajuda el lector a trobar

informacions complementàries o d’aprofundiment en el tema que estem tractant. La manera de

presentar-la varia d’una cultura a una altra, d’una disciplina a una altra i segons el tipus de treball o

l’organisme on s’haja de presentar pot requerir matisos diferents. Convé, abans de produir un text de

caràcter acadèmic o professional, consultar el format que segueixen altres textos del mateix tipus. En

qualsevol cas, sempre s’ha de poder distingir clarament cada informació de la següent (pel tipus de

lletra o la puntuació) i s’ha de mantenir un mateix criteri per a tota la llista.

Vegem ara un model de citació bibliogràfica que proposa la UOC. Cada referència bibliogràfica s’ha de

situar en un paràgraf diferent. Es pot utilitzar el paràgraf a la francesa en què se sagnen totes les línies

llevat de la primera o el paràgraf modern en què totes les línies tenen el mateix justificat.

CORNELLA, A. (1994). Los recursos de información: ventaja competitiva de las empresas.

Madrid: McGraw-Hill.

CORNELLA, A. (1994). Los recursos de información: ventaja competitiva de las empresas.

Madrid: McGraw-Hill.

Totes les dades de les citacions bibliogràfiques s’han d’ordenar d’una manera determinada, sempre igual

en el text. Trobem variació en l’ordre d’elements, la puntuació i el tipus de lletra, però hi ha aspectes

comuns que comentarem a continuació tenint en compte el tipus d’obra referenciada: llibres, articles,

publicacions periòdiques, tesis, llocs webs o altres suports electrònics.

A continuació us detallem un model de citació bibliogràfica:


7

a) Si l’obra és un llibre, ha de figurar: cognom de l’autor, nom inicial de l’autor. (Any de publicació).

Títol de l’obra (en cursiva). Lloc de la publicació: editorial.

En els títols dels llibres, en valencià o en castellà, només es posa en majúscula la primera lletra del

títol i aquelles que ja s’hi escriuen normalment, segons les normes d’ús. En canvi, en anglés, s’escriu en

majúscula la primera paraula del títol i totes aquelles que no siguen conjuncions, articles i preposicions:

Artigas, J.; Barragan, L: Orrite, C. (2002). Electrònica digital. Madrid: Pretince Hall.

BOEM, B. W. (1981). Software Engineering Economics. Englewood Cliffs: Prentice Hall.

b) Per altra banda, si el treball citat és una tesi o un treball, s’ha d’incloure el cognom i el nom de

l’autor, el títol del treball, l’any de presentació, lloc, la universitat i, de vegades, també la facultat.

FABREGAT, E. (2003) Processament vectorial d’imatges. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya,Estudis d’Informàtica i Multimèdia.

c) Quan la referència és un article, ha de constar: cognom i nom de l’autor (any de publicació), títol

(entre cometes), revista (en cursiva), número i pàgines.

d) Si es tracta d’un capítol de llibre, la referència és igual només que, en comptes de la revista, es posa

la referència del llibre.

POSTEGUILLO GÓMEZ, S. (1997). “The use of graphical information in computer science texbooks” A:J. Mckenny; M. J. Sá Correy; S. Silva (eds.). Actas IV Congresso Luso-Espanhol de linguaspara fins específicos. Viseu: Universidadde Politécnica de Viseu, pàg. 167-174.

e) Si la cita és un treball o article en línia, cal indicar el cognom i el nom de l’autor, el títol de l’article o

treball (en cursiva), especificar [en línia], l’URL i la data de consulta.

GRAU, Josep; FORNELLES, Albert (2004). Enquestes de satisfacció per Internet: una experiènciapràctica. [en línea]. http://www.uoc.edu/dt/20398/20398pdf [data de consulta:dia/mes/any].

f) Quan hem de fer referència a un treball en suport electrònic, indicarem el cognom i nom de l’autor o

del responsable de l’edició, [tipus de suport], títol del treball, lloc, editorial, any.

PROA; EL PERIÓDICO. (2000) Enciclopèdia catalana bàsica. [CD-ROM], Barcelona: EnciclopèdiaCatalana.

g) La llista de totes les entrades bibliogràfiques s’ordena alfabèticament pel cognom de l’autor, de

l’organisme responsable o directament pel títol si no figura el responsable del document.

Quan hem de citar més d’una obra d’un mateix autor, es pot substituir el nom per un guió llarg,

seguit d’un espai o un punt i per ordre alfabètic, a partir del títol. Però si s’utilitza el sistema d’autor i

data –que és el que majoritàriament hem exposat ací-, les obres s’ordenen per ordre cronològic.

Pensar, organitzar, escriure. Competència comunicativa per a professionals de les TIC. Ma. Josep Cuenca, Francesca Nicolau. Editorial UOC


Quin procediment segueixes quan elabores una citació bibliogràfica? Després comenteu-lo al

grup classe. Com fas la ressenya de llibres, articles... que pertanyen a idiomes diferents del castellà, i

del valencià?


8

2. EL DISCURS ACADÈMIC EXPOSITIU

El text expositiu és fonamental en l’àmbit acadèmic. Té una funció primordialment didàctica, ja que la

finalitat principal és informar, explicar, difondre i interpretar de manera clara i objectiva el

contingut d’un tema. En el procés d’ensenyament-aprenentatge que forma l’eix central de la vida

acadèmica, constantment es recorre a la transmissió o a la recerca, recopilació i (re)elaboració

d’informació sobre fets, processos, esdeveniments... mitjançant l’exercici de resums, treballs, exàmens i

tot tipus de proves orals i escrites. Els nostres coneixements i habilitats en les diferents matèries i

disciplines s’assoleixen i s’avaluen mitjançant aquest tipus de textos.

El discurs acadèmic es diversifica en funció de la matèria o tema que tractem. Encara que presenten

molts trets comuns, podem distingir-hi dos grans blocs: el de les disciplines humanístiques i el de les

disciplines cientificotècniques. Tots dos presenten moltes afinitats, tant en les formes d’expressió com

en el mètode d’anàlisi i en la presentació dels gèneres.

La seua funció didàctica exigeix una organització lògica i jeràrquica de les idees. L’estructura clàssica de

l’exposició mostra una divisió tripartida:

•••• Introducció. Presentació del tema o tesi. Pot incloure l’estat de la qüestió, el propòsit,

l’interés...

•••• Desenvolupament o cos. Desenvolupament del tema, començant per la presentació

dels fets, la constatació de les dades, el contrast amb les lleis, els plantejaments o

posicions, les objeccions possibles i la justificació raonada del tema de la idea o tesi

defensada.

•••• Conclusió. Recapitulació i síntesi de les idees més importants per tal de modificar;

canviar, confirmar i refermar el tema o la tesi exposada.


Assenyaleu les diferents parts d’aquest text expositiu.

La formació de la terra i la diferenciació en capes

Una de les peculiaritats del nostre planeta és que posseeix una

atmosfera amb oxigen. Aquesta característica, juntament amb

l’existència d’aigua i d’unes temperatures moderades –degudes a la

distància del Sol i a la presència del CO2, que hi fa un paper regulador-

permeten que siga un indret idoni per al desenvolupament de la vida.

Sembla que l’origen de la Terra és degut a la unió de planetèsims, el mateix que la resta dels planetes del

sistema solar. Però ens hem de preguntar: com es formaren les diferents capes de la Terra: el nucli, el mantell i

l’escorça?

Hi ha diverses respostes científiques a aquesta pregunta.


9

• Una hipòtesi sosté que primer es formà el nucli, a partir de matèria densa i rica en ferro i que,

posteriorment, s’hi anaren afegint materials rics en silici i oxigen: els anomenats materials silicatats.

Aquesta teoria es denomina acreció heterogènia.

• Una altra solució proposada és suposar que els materials i planetèsims que impactaren per formar la

Terra eren de naturalesa diversa: uns de rics en ferro i uns altres en silicats. La diferenciació entre el

nucli i el mantell va ser posterior a la formació, ja que la major densitat dels materials rics en ferro va

fer que aquests es concentraren en el nucli. Aquesta solució es coneix com acreció homogènia.

Ambdues teories consideren que l’escorça té un origen posterior, ja que a la Terra primitiva no es podria

formar una escorça sòlida ateses les grans temperatures existents i les enormes emissions de material

volcànic.

La disminució de les temperatures permetria la formació d’una escorça primitiva, inicialment molt

reduïda, a partir de la solidificació de materials volcànics. En aquests reductes és on començaria l’activitat

erosiva que posteriorment donaria origen a les roques sedimentàries.

2.1. MODELS D’ESTRUCTURA DEL DISCURS ACADÈMIC EXPOSITIU

1. Esquema problema /solució

Ordena la informació al voltant de dues categories bàsiques: problema i solució, que mantenen

entre si les següents relacions: una relació temporal (el problema és anterior a la resposta); un vincle

d’alguna manera casual (la solució afecta a la causa que provoca el problema); un solapament parcial

entre les idees que expressen el problema i les que serveixen per exposar la solució. El lector pot trobar

als textos senyals que indiquen la presència d’aquesta organització: “un problema que s’ha de

resoldre”; “les solucions que proposem”; “les mesures que caldria prendre”, etc.

2. Esquema causa/conseqüència

Organitza la informació al voltant de dues categories: antecedent i consegüent, que mantenen

entre si una relació temporal (els antecedents precedeixen la conseqüència) i un vincle d’alguna manera

causal (els antecedents faciliten o són una condició perquè aparega la conseqüència). Els textos poden

presentar senyals que en faciliten la identificació: “per aquesta raó”, “la causa fonamental de”,

“l’explicació rau en “, etc.

3. Esquema comparació

Es confronten diferents fenòmens per mostrar-ne semblances i les diferències. Hi ha tres

variants en la comparació: alternativa, quan els fets o fenòmens tenen el mateix pes o valor;

adversativa, quan una de les opcions apareix com a preeminent en relació a l’altra; analogia, en què un

dels arguments serveix com a il�lustració d’un altre prèviament establert. Entre els senyals que posen

de manifest aquest tipus de relació trobem: “a diferència de”, “però”, mentre que”...

4. Esquema descripció

Els continguts s’agrupen al voltant de determinats temes com a trets o atributs. En aquest tipus

d’organització el tema o l’entitat objecte de descripció està en una posició jeràrquica superior als

elements que actuen com a descriptors.


10

5. Esquema seqüència

Els continguts s’ordenen en una seqüència temporal. Una forma representativa n’és la descripció

de processos. Marques que en permeten la identificació són: “en primer lloc”, “a continuació”, per

últim”...

Convé matisar però, que quan es diu que un text té una determinada forma organitzativa s’està

parlant de la seua organització més general, ja que en tot text es poden observar diverses

organitzacions o esquemes dins d’una estructura global predominant.

La comprensión de textos en el aula

Emilio Sánchez Miguel

Activitat 11 (quatre persones)

Llig el text següent i digues a quina estructura de les que hem

citat anteriorment hi correspon.

L’amfiteatre

L’amfiteatre és una construcció oval que recorda la unió de dos teatres

pel diàmetre de l’orquestra, on s’oferien tres tipus d’espectacle: els combats de

gladiadors, lluites de feres i combats navals.

Consta de les parts següents:

1. El soterrani: El constitueixen les construccions que es troben sota l’arena i que serveixen per a guardar els

decorats, les gàbies de les feres, etc. Està cobert per un empostissat de fusta de manera que queda amagat a la

vista del públic.

2. L’arena: És l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi ha una reixa metàl·lica per a protegir el públic de

l’escomesa de les feres.

3. La càvea: És la galeria, construïda generalment mitjançant un sistema de galeries amb volta que comunicaven

amb uns passadissos interiors que utilitzaven com a aixopluc o passeig. Comença a uns 4 m. de l’àrea sobre una

plataforma, o pòdium. Està dividida generalment en tres sectors, separats entre si per passadissos i per un petit

mur. A cada un dels sectors s’hi accedeix a través d’unes escales que desemboquen a l’interior de l’amfiteatre per

unes portes amples.

AA.DD: Grecs i romans

2.2. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ EN ELS TEXTOS ACADÈMICS EXPOSITIUS

2.2.1. L’INICI DEL DISCURS

L’inici del text pot tenir funcions diverses: crear un marc temàtic, dins del qual se situa el que es

vol dir; anticipar el desenvolupament que el tema tindrà al llarg del text, o simplement presentar-lo.


11

Emmarcament

del tema

Una bona manera de començar el text pot ser contextualitzar-lo, fent una

presentació encertada del tema. S’entén per contextualització del tema el fet

d’aportar informació que funciona com a rerefons amb la finalitat de situar

prèviament la informació que es vol transmetre. Aquesta informació resultarà

funcional amb el discurs subsegüent o bé contribuirà a la imatge visual del que

s’està creant. Un exemple d’emmarcament del tema seria el següent:

• Aquest escrit/informe/document tracta de...

• Ens proposem d’exposar.../L’objectiu principal.../Ens adrecem a vós/vostèper...

• Amb aquestes línies pretenem.../L’exposició següent té l’objectiu...

• La meua intenció en escriure aquest llibre...

Presentació del

tema

Moltes vegades, el tema del text es presenta en forma de pregunta, però no

necessàriament sempre ha de ser així.

Avançament de

la informació

Exposar en el primer paràgraf de què tractarà el discurs subsegüent pot facilitar

tant la tasca de l’escriptor a l’hora d’estructurar globalment el seu discurs com la

labor interpretativa del receptor

La península Ibèrica es troba situada en la zona temperada del planeta,

però presenta una gran varietat climàtica: clima mediterrani, continental, oceànic i

d’alta muntanya. Abordarem, ara, l’estudi dels climes continental i oceànic.

2.2.2. EL DESENVOLUPAMENT DEL DISCURS

Aportar més informació és l’objectiu fonamental d’aquest tipus de textos; ara bé, no ens interessa tant

un cúmul de dades com la relació entre ells, o com saber jerarquitzar la informació en idees primàries i

secundàries; d’ací que la finalitat de la resta del discurs siga desenvolupar de manera ordenada,

jerarquitzada i cohesionada el tema anunciat, mitjançant la progressió temàtica. D’altra banda, no

sempre hi ha un únic tema discursiu, sinó que pot haver-hi subtemes: el pas d’un a l’altre està sotmés a

unes exigències discursives. Finalment el desenvolupament de la informació suposa un equilibri entre el

seu avançament i la seua repetició; per això a vegades, per aconseguir que el text siga més eficaç, pot

ser útil aturar el discurs per recuperar informació ja esmentada.

La

jerarquització

de la

informació

El domini de la jerarquització de la informació està estretament relacionat amb la

capacitat per distingir el que és informació de caràcter general del que és

exemplificació d’aquesta informació.

Per marcar ordre

• 1r/primer/primerament/en primer lloc/d'entrada...

• 2n/segon/segonament/en segon lloc...

• A continuació em referiré...


12

• Tot seguit passe a exposar-vos...

• Reprenent el que dèiem fa un moment...

• En darrer lloc/finalment/al final/per acabar/en últim terme...

Per posar èmfasi en un punt

• És a dir/o sia/això és/igualment...

• En altres paraules/dit d'una altra manera...

• Tal com s'ha dit/cal tornar a dir/s'ha de tenir en compte...

Per fer distincions

• D'una banda/Per un costat...De l'altre/per l'altre...

• D'altra banda/altrament...

Per posar exemples (més exemples en l’aturada del discurs)

• Per exemple/un bon exemple d'això és/n'és un bon exemple/es potexemplificar/com a exemple...

En particular/en concret/com ara/en el cas de/una bona mostra...

La progressió

temàtica

La progressió temàtica té lloc gràcies a una successió de temes i remes

oracionals (articulació coherent d’informació coneguda amb informació nova):

“Estudis realitzats ha posat de manifest que la molècula de ADN és

allargada i de diàmetre constant. Perquè el diàmetre siga constant, és necessari

que per [...]”

Si no s’és competent en la progressió temàtica del discurs, poden tenir lloc els

fenòmens següents: desordre temàtic, aparició d’informació no adequada al

context, ja sense relació amb el tema, ja amb redundància de la informació, que

impedeix que aquesta avance.

Canvi de tema

En el cas que hi haja un canvi de tema oracional, s’ha de manifestar de manera

explícita, mitjançant un mecanisme tematitzador i/o un organitzador discursiu.

• Respecte a X.../Pel que fa a X... ; Quant a X... /Sobre (el tema de) X...

• Un altre punt és.../El punt següent tracta de...

• En relació amb...

Aturada del

discurs

El discurs pot aturar-se retòricament, ja per fer-hi un incís ja per un aclariment.

Quant aquestes estratègies discursives (incisos, aclariments) no es dominen, el

discurs peca de redundant, perquè el fet que torne a aparéixer una informació ja

presentada o que aparentment intenta aclarir un concepte no respon a una raó

retòrica de crear un text eficaç, sinó que aquestes falses remissions o

aclariments no són res més que un reflex del desordre temàtic.

Per reformular

• És a dir, vull dir,

• Dit d’una altra manera, en altres paraules/En definitiva, al cap i a la fi, al


13

capdavall

Per exemplificar

• Per exemple/ com ara.../Un exemple d’això que diem

• Per il�lustrar tot això que estic dient.../Com a mostra d’aquesta teoria...

• Un cas concret del que he explicat.../Per demostrar el que hem exposatmés amunt...

• ...i ara passaré a exemplificar les dades que he ofert anteriorment...

2.2.3. EL TANCAMENT DEL DISCURS

De la mateixa manera que l’inici discursiu, el tancament pot tindre la funció de sintetitzar el que s’ha

desenvolupat anteriorment, destacant de manera concisa la informació que resulte més rellevant en

relació amb el tema del discurs. Per tant, un final encertat serà el que utilitze adequadament una

microestructura de resum conclusió.

Per resumir

• En resum/resumint elque/recollint el més important...

• Breument/en poquesparaules/d'una forma breu...

• En conjunt/globalment...

Per acabar

• En conclusió/en definitiva/enconseqüència/així doncs...

• Per concloure/per acabar/finalment...

• Com a conclusió final...

2.3. CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES DEL DISCURS ACADÈMIC EXPOSITIU

2.3.1. L’OBJECTIVITAT

Com hem assenyalat, el text acadèmic té com a funció primordial demostrar el que se sap sobre un

tema a un destinatari que comprovarà que la informació rebuda és pertinent i completa. Així, és un text

eminentment referencial, construït en tercera persona, en el qual s’exposen informacions objectives que

procedeixen majoritàriament d’altres textos (manuals, explicacions del professor, etc.). Aquest fet

determina:

– El predomini de la tercera persona.

– L’ús de procediments d’impersonalitat que reforcen la validesa universal de les afirmacions:

construccions impersonals amb es, plural de modèstia, passiva...

– L’ús del nosaltres inclusiu.

– L’ús de l’eix de present en el seu valor no temporal. Al voltant d’aquest eix s’organitzen els

anomenats temps de la perspectiva de present: present, futur simple, futur compost, pretèrit

indefinit d’indicatiu i pretèrit perfet simple de subjuntiu, o imperatiu en el cas de les instruccions

directes.

– El predomini de la modalitat oracional enunciativa.


14

2.3.2. PROCEDIMENTS PER DESENVOLUPAR I FER MÉS COMPRENSIBLE LA INFORMACIÓ

Un tret relacionat també amb l’objectiu d’informar del text acadèmic expositiu és la coincidència a la

frase d’una sèrie d’estructures que contribueixen a aportar informació. Aquest és el cas de les clàusules

de relatiu i de les aposicions. Aquestes construccions permeten afegir una informació secundària que

sovint correspon a una unitat nova d’informació.

Aposicions

És un recurs per introduir una informació que facilite o amplie la comprensió d’un

element del text per part del receptor. Es tracta de sintagmes nominals, adjectivals

o amb participis que apareixen entre comes.

- Les empreses valencianes depenen dels crèdits bancaris.

- Les empreses valencianes són incapaces d’autofinançar-se.

Les empreses valencianes, incapaces d’autofinançar-se, depenen dels crèdits

bancaris.

Oracions de

relatiu

Les oracions de relatiu explicatives (també anomenades apositives) introdueixen

una informació aclaridora sobre allò de què s’està parlant. Són equivalents a les

aposicions. Ex.: El clima mediterrani, que es caracteritza pels hiverns suaus i

les pluges a la tardor, és el propi de la conca mediterrània. Van sempre entre

pauses (comes).

Les oracions de relatiu especificatives tenen una funció discursiva diferent a les

explicatives, ja que no introdueixen una informació aclaridora sobre un antecedent

ja conegut, sinó que restringeixen l’extensió del substantiu i en destaquen una

característica. Exemple: Els esquemes de mercat que justifiquen les televisions

privades s’utilitzen en les televisions públiques.

(Ara ens referim només als esquemes de mercat que justifiquen les televisions

privades, és a dir, que no ens referim a tots els esquemes, sinó solament a uns

esquemes determinats: els que justifiquen les televisions privades.)

Reformula-

cions

Són amplificacions explicatives d’un enunciat amb la finalitat de fer-lo més

intel�ligible. Amb les paràfrasis l’emissor orienta la comprensió del receptor. Van

introduïdes per connectors de reformulació: o, és a dir, açò és...

Exemple: La religió grega es va caracteritzar fonamentalment per

l’antropomorfisme o representació dels déus en forma humana.

2.3.3. ESTRUCTURES SINTÀCTIQUES COM A REFLEX DE LA GENERALITZACIÓ I DE LA JERARQUIA

DE LA INFORMACIÓ

Finalment, en el text acadèmic abunden les nominalitzacions com a nuclis de sintagmes

nominals, que s’utilitzen amb diversos complements i que contribueixen a l’objectiu d’aquest tipus de

text. Les nominalitzacions d’accions, processos o estats expressen la síntesi i l’abstracció de la

informació que caracteritzen el discurs acadèmic.


15

Nominalitza-

cions

La nominalització és un recurs lingüístic de condensació de la informació que

permet de transformar les accions en conceptes mentals. També aprofiten per a

introduir informació coneguda o nova en el text.

Amb l’aparició dels canals autonòmics, i més tard amb la irrupció dels tres canals

privats, el procés d’elecció de l’espectador es complica. En multiplicar-se l’oferta,

l’espectador té la capacitat d’elecció; la “passivitat” total del televident canvia a

“certa activitat suggeridora” o “actiu llibertari”.

Del text anterior, les expressions “l’aparició de canals autonòmics” i “la irrupció

dels tres canals” provenen, respectivament, de les accions “ apareixen els canals

autonòmics”, “irrompen els tres canals privats”.

Si seguiu llegint el text, observareu que el substantiu “oferta” resumeix tota la

informació coneguda i condensa en una paraula l’acció: “són nombrosos els

canals que s’ofereixen”.

Activitat 12

a) Indica les aposicions que apareixen als textos següents

- El professor de matemàtiques, molt desmoralitzat, abandonarà l’aula.

- Les plantes superiors, essencialment terrestres, tenen unes exigències més o menys estrictes

pel que fa als factors necessaris per a la seua vida.

b) Refon en un enunciat mitjançant una nominalització tots els casos que pugues de les frases que et

proposem a continuació.

- A l’octubre cauen les fulles: açò ens indica l’arribada de la tardor.

- Les persones es troben soles a les grans ciutats, la qual cosa pot provocar profundes

depressions.

- El cap de la policia de París va morir ahir en un tiroteig. Aquesta mort augmenta la tensió a la

zona.

c) Identifica les paràfrasis dels fragments que et donem a continuació.

- La paraula “contemplar” prové de “temple”, és a dir, del lloc que pot ser vist per tot arreu.

- Moltes de les inscripcions funeràries dels romans començaven amb una invocació als déus en

forma humana.

Efectivament, en moltíssimes inscripcions trobem l’abreviatura D M S, és a dir, “Dis Manibus

Sacrum”, o siga, “consagrat als déus manes”.


16

2.3.4. GÈNERES ACADÈMICS EXPOSITIUS

A continuació us presentem els principals gèneres acadèmics expositius:

De recerca i selecció d’informació ″″″″ catàlegs ″″″″diccionaris, enciclopèdies, ″″″″ llibres de text, manuals...Recopilació i manipulació de la informació ″″″″ esquemes ″″″″ resums ″″″″ fitxes bibliogràfiques i de lectura ″″″″ exàmens(Re) elaboració de la informació ″″″″ Treballs monogràfics ″″″″ exposicions orals ″″″″ ressenyes ″″″″ recensions ″″″″ comentaris de textos ″″″″ article de divulgació científica ″″″″ article científic ″″″″ ...

Activitat 13 (grups de quatre. Grup classe)

D’acord amb l’àrea de coneixement que impartiu, a banda de demanar al vostre alumnat en un

examen el contingut sobre el tema, valoreu també com estructura la informació, la disposició en el text,

l’ortografia... En la vostra avaluació quins percentatges dediqueu a cada part?


Digues a quin gènere acadèmic expositiu pertany el text següent.

a) El disseny gràfic, quin paper desenvolupa en el text?

b) Quina funció tenen els recursos ortotipogràfics?


17


18

3. L’EXPOSICIÓ ORAL DEL DISCURS ACADÈMIC

L’exposició oral és un gènere imprescindible en l’àmbit acadèmic i en molts àmbits

professionals. Molts dels elements que la caracteritzen són presents també en els textos acadèmics

escrits, com ara la planificació prèvia del contingut, els recursos per a aclarir la informació...

Per tal de caracteritzar l’exposició oral com a gènere, tindrem en compte els tres tipus

d’operacions que intervenen en l’elaboració: la contextualització o planificació dels elements

relacionats amb el context comunicació; l’estructuració o planificació semàntica del contingut, i la

textualització o utilització efectiva dels diferents recursos lingüístics, de caràcter lèxic o morfosintàctic.

3.1. CONTEXTUALITZACIÓ

• Tenir en compte l’audiència. Adaptar-se a l’auditori (edat, coneixements...)• Triar la fórmula de salutació i el registre adequat• Adoptar un paper determinat com a enunciador. Situar-se com a expert o

legitimar-se com a emissor mitjançant algun altre recurs.• Planificar la manera d’evocar el tema i de adaptar-hi l’atenció.• Tenir en compte el temps de què es disposa.• Tenir en compte l’espai i material (mirar a la càmera, a l’auditori...).• Utilitzar suports visuals per a l’auditori (mapes, gràfiques, dibuixos...) i per a un

mateix (esquema).• Utilitzar elements gestuals i proxèmics.• Valorar l’efecte de la pròpia aparença física.

3.2. PLANIFICACIÓ SEMÀNTICA I ESTRUCTURACIÓ DEL DISCURS

Tractarem d’organitzar les parts de l’exposició i a més, utilitzarem recursos per facilitar a

l’auditori la identificació de l’estructura formativa.

Introducció

Té com a objectiu principal guanyar l’interés i la bona predisposició de l’audiència(el que els clàssics denominaven captatio benevolentiae). Ha d’incloure:

• La contextualització de la conferència, tot modificant els motius i lescircumstàncies que han motivat l’exposició. Pot ser molt breu, si prèviament hi hahagut una presentació formal per part d’una altra persona.

• Salutació i presentació inicial.• L’acostament a l’auditori mitjançant la paraula, la mirada, el registre triat...• El procés de legitimació, per a presentar-se com a persona autoritzada per a

parlar del tema.• Evocar el tema i captar l’atenció

Cos

S’estructurarà d’acord amb una determinada estructura o esquema convencional(mireu els diferents models d’estructura exposats més amunt, a l’apartat de discursexpositiu). Al llarg de l’exposició s’aniran introduint breus resums d’allò exposat i es farananticipacions de les parts que encara queden per tractar, de manera que es facilite al’audiència la comprensió global de text.

Comiat

Pot incloure un resum amb les idees fonamentals de l’exposició i una fórmula de

tancament.


19

3.3. TEXTUALITZACIÓ

Consisteix a utilitzar els recursos lingüístics característics d’una conferència. Com són:

• Lèxic tècnic, relacionat amb l’àrea de coneixement seleccionada.

• Recursos per a fer més entenedora la informació: reformulacions, aposicionsintroduïdes amb un canvi d’entonació, oracions de relatiu, definició de termes.

• Utilització de la polifonia enunciativa mitjançant la citació de fonts.

• Utilització de cadenes anafòriques mitjançant la cohesió lèxica.

• Connectors o organitzadors textuals de diferent tipus. (Vegeu el que hemassenyalat en el discurs expositiu).

Recorda

Allò que es diu és molt important, i com es diu, també: l’entonació que donem al discurs el

focalitza, i indica a l’auditori l’èmfasi d’allò que és més important. Recorda també que no solament

parlem amb les paraules, parlem també amb la nostra mirada, veu, gestos. És imprescindible assajar la

nostra exposició, en solitari o davant de col�legues experts que ens puguen corregir i orientar si fora

necessari. També l’epíleg permet tancar el discurs mitjançant l’ús d’una fórmula de cortesia per agrair

l’atenció que ens han prestat, tant el públic, com un possible tribunal.

A continuació us detallem una classificació de textos orals:

monologals

Finalitat informativa• conferència• ponència• comunicació

Finalitat expositiva o de defensa• exposició

discurs

dialogals

Col�loqui ″ contrastar opinions

Tertúlia ″ manifestar opinions

Debat ″ contrastar opinions ″ obtenir conclusions

Activitat 16 (grups de quatre. Després grup classe)

Comenteu la vostra experiència de preparació del discurs expositiu oral. Quines són les vostres

estratègies?


20

4. LA INTERACCIÓ VERBAL EN LA CONSTRUCCIÓ DEL PROCÉS

DIDÀCTIC. L’ESTÀNDARD ORAL

Activitat 13 (grups de quatre persones)

Llegiu una de les dues propostes que us donem a continuació i comenteu un dels fragments següents:

A

L'escola ha d'ensenyar la norma estàndard general donant preferència a les formes pròpies de la regió

que són utilitzades en aquest sentit, i fent conèixer sistemàticament les altres possibilitats d'aquestes

mateixes formes en els altres estàndards regionals. La feina no és pas excessiva, i més si s'enfoca de

bon començament. No es tracta pas que les formes diferencials siguin adoptades en la parla: n'hi haurà

prou que els alumnes en tinguin un coneixement passiu, de manera que així facilite, almenys la lectura

de qualsevol text escrit, sigui on sigui que hagi estat editat. Aquesta pràctica ha de significar per als

alumnes una obertura molt considerable per a la pròpia realitat sociolingüística, com també col�laborarà

a donar-los una visió gens monolítica dels fets culturals.

L. LÓPEZ DEL CASTILLO. Quina llengua i quina escola

B

Una de les tasques que ha de fer el mestre és fer veure a l'alumnat la rellevància de l'oral en la vida

quotidiana i el gran benefici que poden obtenir els diversos exercicis que es faran a classe; fer-los notar

les coses que fan malament, que podrien fer millor i que revertirien en la seua comunicació diària.

Massa sovint els xiquets i xiquetes associen la llengua a un llibre de gramàtica, a unes regles feixugues

que tenen poca relació amb la seua vida.

Els usos habituals als mitjans de comunicació, a l’administració i als centres educatius han afavorit

l’eixamplament de l’ús del nostre estàndard. A poc a poc, ha anat guanyant espais de comunicació

i ampliant la seua gamma de registres, alhora que el nombre i la formació dels seus usuaris. Si a això

afegim la fàcil mobilitat de la població i la complexificació de la societat (més feines, més grups, més

diversificació, en definitiva) es pot fàcilment col�legir que les varietats geogràfiques tendeixen a

anivellar-se (neutralitzar-se) mentre que les varietats funcionals o registres tendeixen a diversificar-se.

I és per aquest cantó diafàsic o estilístic per on més ens hem de preparar. L’estàndard, a hores d’ara, és

la varietat supradialectal a disposició de tota la comunitat lingüística, que facilita l’accés a la cultura de

tota la societat i que té un gran valor utilitari i de promoció social. En aquest sentit és la varietat

democràtica per excel�lència.

Ara bé, l’estàndard suposa també un cert grau d’abstracció en què qui més qui menys renuncia a

determinades maneres d’expressió en benefici del conjunt. A més, és flexible i obert a les innovacions

contínues i indeturables de la nostra societat. Tot plegat comporta que els professionals que el fem

servir hàgem d’estar en formació permanent, encara que atesa la vocació d’estudi que caracteritza

els docents això més que un obstacle és un al�licient. Estem obligats, doncs, a una formació contínua

que ens ajude a consolidar no tan sols la nostra competència lingüística (el coneixement del codi), sinó

també la nostra competència comunicativa (l’adaptació d’aquest codi a cada situació comunicativa).

Aquest concepte d’adaptació és fonamental: hem de saber distribuir adequadament les varietats i els


21

registres que la llengua posa a la nostra disposició. Aquesta distribució adequada dels recursos

lingüístics també forma part del procés de normalització lingüística en què estem inserits.

4.1. CRITERIS GENERALS DE L’ELOCUCIÓ ESTÀNDARD

a) La claredat, tant en l’articulació dels sons, especialment la vocalització, com en l’expressió

de les idees. Recordem que l’ordre lògic de la frase en la nostra llengua és, com no se’n va

estar d’assenyalar-ho Josep Pla, primer el subjecte, després el verb i finalment el predicat

(S + V + P): “La persiana és verda”.

b) L’entonació, és a dir, el respecte per la “música” pròpia de l’idioma, que permet, entre

d’altres, distingir ràpidament i nítidament una interrogació d’una resposta.

c) El ritme, ço és, la velocitat amb què s’emet el missatge, en què s’ha de defugir tant la

monotonia com l’excessiva lentitud o rapidesa.

d) L’actitud o predisposició, parlant amb interés i sense mostrar-se massa secs o més

alegres del compte.

A més, doncs, de tenir el concepte d’adequació com a eix sobre el qual giravolten les

nostres actuacions lingüístiques, cal aconseguir fluïdesa expressiva en la parla, seguretat,

precisió lèxica, connexió del discurs i, per a acabar-ho d’arrodonir, és clar, correcció

gramatical: l’estàndard ha de ser sempre correcte. A continuació us detallem la pàgina que

l’AVL dedica a l’oral formal: http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Oral.pdf


Al vostre parer, digueu quines esmenes, de tipus lèxic i morfosintàctic caldria fer a aquells

programes radiotelevisius que no passen per assessoria lingüística; i també quins són els vostres

defectes pel que fa a la utilització del lèxic i morfosintaxi en el vostre discurs oral formal. (Aquesta

activitat us pot ajudar a recordar els punts de normativa la gramàtica normativa que teniu oblidats).

A continuació us detallem l’alfabet fonètic


22

< > Nom Pronúncia ExemplesABC

DEFGHIJ

KLMNOPQRSTUVWXYZ

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

abe,be altacedeeefagehaci, llatinajotacaelaemaenaopecuerraessateuve, ve baixave dobleics, xeixi gregazeta

[a]

[b], [β], [p][s], [k]

[d], [δ], [t]

[e]/[∂], [∈], [é][f]

[dᴣ],[g], [γ], [k], [Ø]/[k][Ø], [so aspirat][i], [j][dᴣ], [ᴣ][k][l][m], [m]

[n], [η] , [m][ᴣ], [o][p][k][r], [rr][s], [z][t][u], [w][v], [u][v], [w]

[ζ ] [tζ ] [ks] [gz][j], [i][z]

casabeure, sabó, àrabcent, casadit, badar, dardentrar, cel, reixafavagent, gat, vaga, càstig, fanghora, hòldingvia, hienaplatja, junykarateliteraturamal, amfibinúvia, fang, infantdona, dónapauquatrecara, riscgossa, casateula, passatúnica, riuvaixell,wàter, wiskiXàtiva, xiquet,expert,examen

zènit, zoo


23

5. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ)

Activitat 18 (grups de quatre. Després grup classe)

El text que us presentem a la pàgina següent forma part d’un document relacionat amb les TIC i

l’àmbit educatiu extret de http://www.peremarques.net/ptt.htm Llegiu-lo i aneu contestant a les

preguntes que l’autor us proposa, a més de comentar, finalment quins són els avantatges i

inconvenients que tenim a les nostres aules per poder treballar amb les TIC?

Què canvia al món educatiu? L’impacte dels "mass media" i les TIC.

http://www.peremarques.net/impacto.htm ; http://www.peremarques.net/perfiles.htm

Quatre raons bàsiques per a l’ús de les TIC .

RAÓ-1: … Hui en dia, per viure en aquesta nova Societat de la Informació, totes les personesnecessitem noves competències, algunes de les quals estan relacionades amb les TIC.

http://www.peremarques.net/competen.htm


24

RAÓ-2: Les TIC faciliten els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

... Les TIC en general, i el ciberespai en particular, proporcionen nous recursos per a l’actuació docent(tractament de la diversitat...) que faciliten els aprenentatges dels estudiants (materials didàcticsmultimèdia, nous canals comunicatius...) http://www.peremarques.net/siyedu.htmhttp://www.peremarques.net/buenaidea.htm

... Ens podem permetre desaprofitar aquestes poderoses i atractives noves maneres d’ensenyar id’aprendre?

RAÓ-3: Les TIC resulten atractives i motivadores per als joves

... La inserció laboral i social exigeix una capacitació professional i un adequat desenvolupamentpersonal.

... Per a l’assoliment d’aquests objectius formatius, la motivació (un dels 3 motors de l’aprenentatge) il’esforç de l’estudiant resulta imprescindible. http://www.peremarques.net/himotiva.htm

...I en aquest sentit, cal aprofitar l’alt potencial motivador les TIC i els "mass media".


25

RAÓ-4: Tenir competències TIC facilita la inserció laboral.

... Avui en dia, bona part dels perfils professionals necessitem més o menys unes competènciesrelacionades amb les TIC. Per tant, a més a més de l’alfabetització digital necessària per a tots elsciutadans, cal proporcionar una adequada formació específica en l’ús professional de les TIC

5.- I per acabar... parlem de les dificultats de tot això? I de les possibles solucions, és clar!

b07 lax

Documents