b06 lax

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B

UNITAT 6 El text: unitat mínima de comunicació

OBJECTIUS

1. Conéixer i valorar la rellevància de la diversitat textual per a un

aprenentatge comunicatiu de la llengua.

2. Analitzar i desenrotllar criteris que possibiliten una aproximació a l’estudi i

a l’ús real de la llengua en els diversos contexts comunicatius.

3. Reflexionar sobre la incidència de la globalització i Internet en

l’aprenentatge de llengües.

TAULA

0. Qüestionari inicial

1. La lingüística del text

1.1. Propietats textuals

1.2. La diversitat textual

1.3. Principi de cooperació. Les màximes conversacionals

1.4. El marc enciclopèdic. Les implicatures

2. Text i context. Els àmbits d’ús lingüístics

2.1. Actituds lingüístiques i normes d’ús

3. Multiculturalitat, globalització i internet

Curs de Formació Tècnica B UNITAT 6

1

0. QÜESTIONARI INICIAL

Parlar, escriure, escoltar... són competències comunicatives que posem en funcionament tots els

dies i cal que les realitzem amb eficàcia.

Et proposem un test perquè pugues reflexionar sobre els teus hàbits comunicatius i, si s’escau

poder-los millorar. Valora cada ítem de l’1 al 4.

L’actitud comunicativa 1 2 3 4

1. Tens en compte les reaccions que provoquen les teues

paraules en l’interlocutor/a i hi adaptes el discurs?

2. Aceptes que els altres expressen sentiments negatius de tu

sense posar-te a la defensiva?

3. Creus que normalment et fas entendre per l’altra persona?

4. Dius més coses de les realment necessàries perquè

t’entenguen?

5. Dónes coses per sabudes?; deixes coses a la interpretació de

l’altra persona?

6. Escoltes l’opinió de l’altra persona encara que siga diferent

de la teua?

7. Et concentres en el que et diuen encara que no t’interesse

realment?

8. Et fixes en l’aspecte físic de la persona que et parla?

9. Et mantens a una distància física adequada de l’altra

persona?

10. Et mous mentre parles?

11. Et planteges què vols aconseguir en la comunicació?

12. Fas servir la gesticulació en la comunicació oral?

13. Interromps l’altra persona quan parla?

14. Mires la persona que et parla?

15. Busques el moment oportú per a dir el que has de dir?

16. Respectes el torn de paraula?

17. Simules que escoltes encara que no ho fas?

18. T’assegures que les coses que dius són veritat?

19. T’interesses per saber el significat de paraules que no

entens quan parles amb algú?

20. Tens en compte quanta estona parles tu i quanta l’altra

persona?


2

21. Tractes d’expressar-te amb claredat?

22. Tractes de donar la informació justa i necessària perquè

t’entenguen?

23. Et preguntes quin deu ser l’estat anímic de la persona amb

qui parles (tímida, preocupada, hostil, desinteressada pel que

dius, amb pressa, obstinada, impacient...)?

24. Fas servir les paraules i les expressions adequades a la

situació de comunicació (grau de formalitat, familiaritat amb

l’interlocutor/a tema de què parleu...)?

Test adaptat de: AADD Paraules i lletres Ed. Marfil

Tasca 1

• Segons el resultat del test fes un retrat tan detallat com consideres del que hauria de ser,

per a tu, un bon comunicador.

• Quin perfil d’interlocutor confegiries de tu mateix?

Tasca 2

a. – Obri la pàgina d’Internet http://www.llengcat.com.

- Clica en l’opció Llengua.

- Clica en l’opció Sociolingüística.

- Utilitzant la barra de desplaçament situada a la dreta de la pantalla, busca l’opció El

racó de la llengua valenciana i fes-hi clic.

- Obri l’opció Temes valencians i, davall de l’índex, clica en Una ullada la història de

la llengua: la identitat etnolingüística del valencià.

- Llig l’article i, en acabant, expressa per escrit la teua opinió sobre el que s’hi diu.

b. – Obri la pàgina d’Internet http://www.escriptors.com.

- En la columna situada a la dreta, busca l’opció Qui és qui en les lletres catalanes.

- Clica en l’opció Cerca, situada en la part superior.

- Escriu en la barra de cerca el nom de l’autor/a que vulgues i clica en cercar.

- Amb la informació obtinguda, elabora una fitxa-resum sobre l’autor/a seleccionat/ada.

Pràctiques extretes de: Textos i contextos. Bromera.txt


3

1. LA LINGÜÍSTICA DEL TEXT

Tradicionalment la lingüística analitzava el producte o el procés lingüístic des de l’àmbit oracional,

és a dir, l’oració era entesa com la unitat significativa bàsica de la llengua.

A partir de la segona meitat del SXX els lingüistes introduïren canvis importants en l’estudi de la

llengua ja que, entre d’altres qüestions, en oracions com aquesta: “Quan arribe, us ho farem

saber”. No tenim suficient informació perquè la comunicació siga completa: què o qui ha d’arribar?,

a qui ho hem de dir?

Així doncs, la necessitat de considerar una unitat comunicativa major que l’oració es confegí com

una realitat indefugible per poder comprendre el missatge en tot el seu abast: el text, entenent-lo

com tota seqüència discursiva oral o escrita amb sentit complet que els

usuaris/aprenents d’una llengua reben, produeixen o intercanvien. En conseqüència, no

seria ni hi hauria acte comunicatiu lingüístic sense un text.

1.1. PROPIETATS TEXTUALS

El text és el centre de tota comunicació lingüística. És el lligam exterior i objectiu entre l’emissor i

el receptor, tant si es comuniquen cara a cara o a distància. És així com els textos es converteixen

en les unitats mínimes comunicatives. I perquè un text siga efectivament comunicatiu hauria de

presentar aquestes característiques:

a) Adequació: el text, per a acomplir la seua finalitat, ha d’adequar-se a la situació de

comunicació, al context. És ben sabut que no podem utilitzar el mateix llenguatge en totes les

ocasions, cal que l’adeqüem a la situació concreta.

Ser adequat significa saber escollir d’entre totes les solucions lingüístiques que et dóna la llengua,

la més apropiada per a cada situació de comunicació.

Activitat 1

- Fas servir la llengua de la mateixa manera quan parles amb els amics que quan ho fas amb els

alumnes? Quines diferències hi trobes?

- Què creus que vol dir adaptar el discurs, o el text, a la situació comunicativa?

- Demanes res per escrit amb el mateix nivell de formalitat a un amic o a l’alcalde?

Per saber si un text oral o escrit aconsegueix l’adequació necessària, val la pena fixar-se en els

punts següents, que són especialment rellevants:

- Si el text assoleix realment el propòsit comunicatiu per al qual ha estat produït (per exemple:

informar d’un fet, exposar una opinió, sol�licitar algun punt,etc.


4

- Si el tractament personal (tu, vosté, vós) que utilitza el text és el correcte per a la situació de

comunicació i si és sistemàtic en tot el text.

- Si es manté el mateix nivell de formalitat, sigui alt o baix. Si la formalitat és alta, no hi ha

d’haver cap expressió massa col�loquial o vulgar i, al contrari, si el to és de familiaritat, no han

de sovintejar mots gaires tècnics o cultes, i la sintaxi no ha de ser excessivament complexa.

- Si es manté el mateix grau d’especificitat, sigui també alt o baix, durant tot el text. Si el text

tracta d’un tema especialitzat, és lògic que s’utilitzi la terminologia específica del camp i que

s’evitin les expressions col�loquials i les paraules generals, perquè fan perdre precisió.

D. Cassany et al. Ensenyar llengua Graó

b) Coherència. Llegiu el següent text de Daniel Cassany

El fet que hi hagi persones que s’enrotllin com una persiana o que se’n vagin per les

branques (que diuen més coses de les necessàries) i, al contrari, persones lacòniques, que

no expliquen prou les coses (que no diuen tot el que cal) fa pensar que per a cada situació

existeix un nombre determinat d’informacions pertinents. Dit d’una altra manera, hi ha

informacions rellevants, que són apropiades per al text, i n’hi ha d’altres d’irrellevants que

són supèrflues i innecessàries. Quan parlem o escrivim, hem de saber discriminar aquests

dos tipus d’informacions. Així mateix, el fet que hi hagi persones que mesclen les cintes o

que no diuen les coses en el moment que toca (que no diuen les informacions en l’ordre lògic

i comprensible) suggereix que les informacions rellevants s’han d’estructurar d’una

determinada manera. Per exemple, en el cas del currículum vitae primer se solen donar les

dades personals (noms, adreces, edat,etc.), després els títols i els estudis (carreres,

cursets,etc.), les experiències laborals, les publicacions, etc. I no és coherent saltar-se

aquesta ordenació, barrejant les feines amb els estudis o les publicacions amb els títols.

Daniel Cassany

Descriure escriure.Com s’aprén a escriure, Empúries

Activitat 2

- Què vol dir l’expressió “enrotllar-se com una persiana”?

- I l’expressió “anar-se’n per les branques”?

- Què entén l’autor del text per informació rellevant i irrellevant?

- Com penses que cal estructurar les informacions rellevants?

La coherència és la propietat del text que selecciona la informació i que l’organitza en una

estructura determinada d’acord amb el tipus de text.

Si volem valorar la coherència d’un text, entre d’altres aspectes, primer de tot, ens fixarem en el

tema que tracta. El tema és tan important que regeix tot el text. Quan diem que una persona diu

“incoherències”, en realitat volem dir que canvia de tema sense avisar i sense que el receptor

comprenga la relació entre les parts temàtiques del discurs.


5

Després, en farem un resum per comprovar totes les idees del text i distingir-ne entre rellevants i

secundàries. Subratllar les idees essencials pot ajudar-nos, però cal tindre en compte que:

- Hem d’entendre les idees subratllades.

- En redactar el resum, no podem lligar-les com qui “selecciona, copia i enganxa” perquè no

tindrà el mateix sentit sense les idees que hem rebutjat.

- Hem de lligar les idees amb connectors que n’expliquen com s’interrelacionen.

- Per això, convé canviar l’estil de l’escrit fent servir les nostres pròpies paraules.

Activitat 3

- Quin és el tema del següent text?

No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan

agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència. Això és una idea de vell o

d’impotent: de vell o d’impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en contemplar un cos

adorable no sentim la “concupiscència” que ens fa desitjar-lo, no sentirem més aviat la ira de

no sentir-la, o l’enveja dels qui la senten?

Encara no he arribat a l’edat en què pugui veure’m condemnat per la naturalesa a una

inapetència tan poderosa. Però, si un dia hi arribo, em consideraré ben infeliç. La

concupiscència –diguin els moralistes el que vulguin- és la vida.

Joan Fuster

Diccionari per a ociosos. Edicions 62

- Fes-ne un resum, tenint en compte que el resum ha de tindre una extensió aproximada de la

quarta part de les paraules de què consta el text i que aquesta reducció ha de reproduir

fidelment el contingut i l’organització del text original.

- Ara, assaja’n un títol. Per quina raó o raons has triat aquest títol?

Activitat 4

Separeu-vos en dos grups (A i B) amb el mateix nombre de components. El grup A haurà de fer un

debat d’uns quinze minuts sobre un tema d’actualitat que us resulte interessant (les energies

renovables, la nova grip, el comerç just...). Mentrestant, els components del grup B anotareu les

possibles incoherències que s’hi produïsquen. Finalment, exposeu-les i comenteu-les entre tots. En

acabant, invertiu els papers per a fer un segon debat.

c) Cohesió: la cohesió textual és la propietat del text segons la qual les diferents parts d’un text

estan ben enllaçades i organitzades formalment mitjançant una sèrie de mecanismes sintàctics.

Un text cohesionat és aquell text ordenat en el qual el trànsit d’un contingut a l’altre facilita la

construcció del significat global. La informació que transporta un text ha de seguir, doncs, un ordre


6

a l’hora de relacionar i connectar les dades que la conformen (jerarquitzant-les, cohesionant-les) i

s’ha d’estendre fluidament fins a completar-la, tot fent-la progressar temàticament.

Els connectors són elements que fan de lligam entre diferents parts del text.

Per a començar el

text

per començar, primerament, en primer lloc

Per a continuar el textEn segon lloc, pel que fa a això, a més a més, d’altra banda, a banda d’això, a

continuació, així mateix...

Per a acabar el text

Per acabar, finalment, en darrer lloc, en definitiva, per fi, a manera de

conclusió, així doncs,, així les coses, al capdavall, comptat i debatut,

consegüentment, en conclusió, per concloure...

Per a reprendre un

tema

Com he estat dient, tornant al tema, reprenent el tema...

Per a introduir un

tema nou

El punt següent tracta, el tema següent és, el punt següent que cal considerar,

un altre punt és, passem ara a comentar...

Per a fer aclarimentsA saber, és a dir, o siga, en altres paraules, en efecte, per dir-ho d’una altra

manera, per ser més precís, vull dir, de fet...

Per a marcar ordre

En primer lloc, primer, primerament, en segon lloc, segon, segonament, en

tercer lloc, tercerament, al final, d’entrada, en acabat, en darrer lloc, per

acabar, per començar, per fi...

Per a distingirNo cal dir que, al contrari, altrament, d’altra banda, d’una altra banda , en

canvi, per contra, per un costat, per l’altre...

Per a posar èmfasi

Cal destacar també, cal insistir, cal recordar, cal remarcar, convé destacar,

convé fer ressaltar, convé subratllar, de la mateixa manera, dit d’una altra

manera,, el més important, és important recordar, val la pena dir...

Per a exemplificar

A tall d’exemple, com a exemple, com a mostra, concretament, en aquest

sentit, en concret, en particular, n’és un bon exemple, per exemple, per a

il�lustrar, per posar un exemple, una bona mostra...

Per a resumir

A manera de resum, amb caràcter general, amb tot plegat, breument, d’una

manera breu, en conjunt, en general, en poques paraules, com a resum, en

síntesi, generalment, per concretar, recapitulant, resumint...

Per a indicar temps

A continuació, abans, actualment, al mateix temps, aleshores, llavors, alhora,

anteriorment, ara fa poc, d’ara endavant, en aquest moment, enguany, poc

abans, endavant, més tard, tot seguit...

Per a indicar espaiA dalt, a baix, al revés, a la dreta, a l’esquerra, a proa, lluny, a sobre, a sota,

al capdavall, al capdamunt, al centre, al mig, al bell mig, endins, enfora...

Activitat 5

Entre tots, feu una llista esquemàtica, tan completa com siga possible, de quines creieu que són les

dificultats més grans que tenen els joves per a expressar-se de manera lògica i adequada.


7

Així mateix, en un text quan volem referir-nos a un element que ja ha aparegut anteriorment la

llengua posa al nostre abast uns mecanismes de referència lèxica i gramatical que mantenen la

cohesió textual evitant-ne la repetició innecessària.

Entre els mecanismes de relació de paraules (cohesió lèxica) hi podem trobar: l’antonímia

(petit/gran, alumne/professor,etc.), la hiperonímia (mamífer/gos, llibre/manual,etc.), la

sinonímia (casa/vivenda, trencar/rompre,etc.), o mots que simplement pertanyen a un mateix

camp semàntic (química, valència, oxidar,etc.)

A diferència de la cohesió lèxica, la referència gramatical o cohesió gramatical és el mecanisme

de recuperació d’una paraula o d’un sintagma que ha aparegut anteriorment en el text. Aquestos

mecanismes són: l’anàfora i l’el�lipsi.

Els pronoms són els recursos anafòrics per excel�lència.

Activitat 6

Assenyala tots els pronoms que apareixen al text relacionats amb l’antecedent “amics”. Digues

també el tipus de pronom.

Al llarg de ma vida he fet molts amics. I els he anat conservant. Alguns formen part de la

infantesa; altres, els vaig conéixer a l’institut, n’hi ha de l’època universitària i els que he fet

a la feina. N’hi ha que són ideals per a riure i qui sap escoltar. Però tots i totes, tant ells com

elles, estan quan els necessite.

L’el�lipsi és la supressió d’un element aparegut anteriorment per a evitar-ne la repetició

innecessària per a la comprensió del text. Les el�lipsis més freqüents són les de nom i les de verbs.

Activitat 7

Redacta un text en què expresses la teua opinió sobre els problemes que heu indicat en l’activitat

anterior. Mira de lligar-ne les diverses idees, amb elements gramaticals i sintàctics, de manera que

el text resulte coherent i ben cohesionat.

1.2. LA DIVERSITAT TEXTUAL

En l’apartat anterior hem analitzat el concepte de text entenent-lo com a producte social que

respon a les necessitats comunicatives dels parlants. Com qualsevol altre producte social, els

textos també tenen unes normes de funcionament que han de conéixer i compartir tots els usuaris

d’una llengua determinada: les propietats textuals que acabem de veure.

Per altra banda la infinitat de situacions en què utilitzem la llengua ens dóna una diversitat textual

força difícil de classificar. Tot i això, en general, se sol parlar de cinc tipus d’estructures textuals

que responen a la finalitat comunicativa amb què el parlant les empra. Quan es parla o s’escriu,

sempre es fa amb una intenció. Les intencions o finalitats comunicatives dels textos es poden

resumir de la manera següent:


8

TIPUS DE

TEXTFINALITAT GÈNERE

Explicatiu o

expositiu

Informar. Transmetre

informació.

Llibre de text, examen, diccionari,

enciclopèdia...

Argumentatiu

Argumentar. Convéncer el

receptor. Persuadir.

Cartes al director o l’editorial d’un diari,

un article d’opinió, assaig, ressenya

crítica...

NarratiuNarrar. Contar fets i accions

reals o ficticis.

Notícia, novel�la, conte, còmic, cinema...

DescriptiuDescriure. Com són les coses,

les persones..

Descripció d’un paisatge, retrat...

InstructiuDonar instruccions. Com es

fan o s’han de fer les coses.

Manual d’ús, recepta de cuina, llei,

reglament, decrets, ordres...

No obstant aquesta classificació, és important tindre en compte que en la realitat rarament ens

trobem textos purs, textos que es poden adscriure plenament a un tipus o a altre. Així de vegades,

un text d’un tipus determinat tindrà trets d’un altre tipus o inclourà seqüències textuals variades

(narratives, descriptives...). En aquestos casos, serà la funció comunicativa predominant aquella

que ens faça classificar un text determinat en un tipus o en un altre.

De qualsevol manera, la comunicació és la darrera finalitat de tot text. I des d’aquesta perspectiva

cal promoure el desenvolupament de les habilitats interaccionals de tot aprenent.”La competència

interactiva” (Tikunoff,1985), així com impulsar les habilitats conversacionals: diàlegs, jocs de rol...

La comunicació té èxit quan emissor i receptor s’han fet entendre.

Activitat 8

Trieu un dels següents aforismes de J. Fuster interpreteu-lo i assageu, per parelles, un breu diàleg

que tracte d’exemplificar allò que us ha suggerit.

- “Qui em suporta m’estima. No hi ha cap altra explicació”

- “És probable que m’equivoque. De tota manera he de córrer aquest risc.”

- “Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”

- “Un polític és oportunista o no és polític”


9

1.3. EL PRINCIPI DE COOPERACIÓ. LES MÀXIMES CONVERSACIONALS

A més de complir amb les propietats abans ressenyades, qualsevol text necessita en la

comunicació real d’una actitud cooperativa, d’un acord implícit entre els parlants; un acord que els

permet participar en la conversa d’una manera adequada i pertinent; això vol dir: “Respon quan

t’ho demanen”, “dóna la informació que calga i quan calga”, “no falseges la informació”, etc.

Aquest principi de cooperació es concreta segons el filòsof H. Paul Grice en quatre màximes:

- Màxima de quantitat: “Fes la teua contribució tan informativa com se’t demana, ni més ni

menys”.

- Màxima de qualitat: “No digues allò que cregues fals o allò de què no tingues proves

adequades”.

- Màxima de rellevància o de relació: “Sigues rellevant, és a dir, aporta informacions que tinguen

relació amb el tema de què es parla”.

- Màxima de manera: “Fes-te entendre, és a dir, evita l’obscuritat en l’expressió i l’ambigüitat,

sigues tan breu i tan ordenat com pugues”.

Activitat 9

Digues quina o quines màximes no solen respectar els personatges arquetípics següents.

- El bròfec o rude

- El presumptuós.

- L’estirat.

- L’adulador o llepacrestes.

- El vergonyós o sorrut

- L’inoportú o impertinent.

- L’insuportable o fatigós.

Per altra banda, la interacció verbal, a més d’aquestes màximes conversacionals, necessita d’unes

normes de cortesia que regulen la relació entre els interlocutors basada en el respecte mutu i no en

el poder i la imposició.

El principi de cortesia regula les relacions en totes les cultures, encara que les manifestacions

lingüístiques són genuïnes en cada llengua. Si el principi de cooperació té com a meta assegurar

una transmissió eficaç d’informació, la cortesia és una estratègia al servei de les relacions socials.

Leech va estudiar la cortesia com un principi paral�lel al de cooperació, que pot desglossar-se en

màximes:

- Màxima de tacte. Formula ordres, precs i oferiments de manera indirecta.

- Màxima de generositat. Fes de la teua intervenció un ajut per als altres.

- Màxima d’aprovació. Suavitza les crítiques. Remarca els aspectes comuns amb el teu

interlocutor.

- Màxima de modèstia. Les teus intervencions són una més que cal afegir a les altres. Sigues

respectuós amb totes les opinions.


10

- Màxima d’acord. Destaca les idees que es comparteixen, allò que coincideix amb la teua opinió.

- Màxima de simpatia. L’amabilitat i la cortesia faciliten l’enteniment.

Activitat 10

Diu J. Fuster: “No val la pena de ser orgullós: cansa molt, això.”

- Per parelles descriviu una situació on l’orgull siga la causa d’una transgressió d’alguna de les

màximes de cortesia.

1.4. EL MARC ENCICLOPÈDIC. LES IMPLICATURES

Cal tenir en compte, també, des d’aquest enfocament comunicatiu en l’aprenentatge de les

llengües, que les paraules evoquen, van associades a un marc, a un conjunt d’informacions

vinculades amb l’experiència que els parlants tenen amb el món. La informació aportada pel marc

forma part d’un concepte més ampli, l’anomenat coneixement enciclopèdic, que abraça tota mena

d’informació implícita que es reflecteix i s’emmagatzema en la llengua, en les paraules.

Aquest coneixement enciclopèdic té una gran importància en la comunicació: adaptem els

missatges al coneixement del món que compartim amb els nostres interlocutors. I, a més, fa un

paper decisiu en l’altra gran funció del llenguatge. La comprensió i la representació del món.

Entenem les coses que ens envolten per aproximació a d’altres que ja coneixíem.

Activitat 11 (en grups de tres o quatre persones)

- Feu una llista de tot allò que sàpigues sobre els satèl�lits artificials, fes-la tan detalladament

com pugues.

- Després dibuixeu-ne un. Compareu les diverses llistes i els dibuixos prototípics. Observeu en

què coincidiu; així us podreu acostar al marc que més o menys tots compartim sobre un

satèl�lit artificial. Finalment vegeu què en diu el diccionari.

Un altre exemple del paper del coneixement compartit entre emissor i receptor en la comunicació

ens el donen els malentesos. Els acudits solen jugar amb el coneixement enciclopèdic que els mots

evoquen: solen trencar-lo.

Activitat 12

- Què ocorre en l’acudit següent? Busca’n més exemples.

Va un drapaire amb una biga carregada que sobreïx un metre i mig per la part posterior del

vehicle. Quan s’atura en un stop un altre vehicle xoca amb la biga.

- Home!.Li diu el conductor. Hauria d’assenyalar la biga amb un mocadoret roig.

- Sí que estem bons!. Li contesta el drapaire. No ha vist la biga i vol veure un mocadoret.


11

Activitat 13

- Descriu una situació quotidiana on es puga observar alguna màxima conversacional i

coneixement enciclopèdic.

- Justifica l’afirmació següent: “La llengua ens posa en contacte amb el món”


12

2. TEXT I CONTEXT. ELS ÀMBITS D’ÚS LINGÜÍSTICS

Havia vist les més amples ciutats

i ulls de mil ponts i de mil foradades

- homes d’un viure com esperitats

prenen els cims, com tu les fondalades.

Joan Salvat-Papasseit

Els àmbits d’ús són els diferents espais de comunicació que podem trobar en la nostra activitat

social ( acadèmic, administratiu, literari...). Així, s’entén per àmbit lingüístic tot espai físic o virtual

de l’activitat social que determina, amb les seues normes concretes, una forma especial de

comunicació.

Activitat 14

Classifiqueu els gèneres que teniu a continuació dins els àmbits corresponents.

Resum Article d’opinió Fitxa Exposició oral

Notícia Entrada diccionari Reportatge Columna

Anunci Eslògan polític Conte Assaig

Novel�la Instància Poema Llei

Decret Currículum Entrevista Acta de reunió

Àmbit acadèmicÀmbit

periodístic

Àmbit

publicitariÀmbit literari

Àmbit

administratiu

La comunicació, com a intercanvi d’ informació que és, troba en els textos el suport essencial. Els

textos, efectivament, necessiten de ser interpretats en la situació concreta en què es produeixen.

El context és l’àmbit de referència d’un text i integra totes les condicions de producció de l’acte

comunicatiu.

Activitat 15 (grups de 4 o 5 persones)

- Feu una posada en comú, algú que arreplegue per escrit les diverses idees, sobre quines

considereu que són les condicions comunicatives que s’han de donar en una classe perquè

l’acte comunicatiu acomplisca la seua funció.


13

El text, com ja hem vist més amunt, és eixa unitat mínima que possibilita l’acte de comunicació; en

altres paraules, un text és la concreció en paraules d’un missatge. Cal tenir en compte que, per tal

d’interpretar adequadament un text, a més de conéixer el missatge cal conéixer també les

circumstàncies que l’envolten: el context. Les condicions que s’hi apleguen per caracteritzar-lo són,

entre d’altres.

- característiques de l’emissor

- relacions entre emissor i receptor

- relacions socials

- rerefons cultural

- intencionalitat

- tema o contingut

- canal emprat i particularitats d’aquest.

- Espai i temps on es produeix la comunicació

Activitat 16

Llegeix la següent notícia i contesteu aquestes preguntes:

- Dedueix els elements condicionants del context en què s’interpreta el text.

- Per què sentencia el jutge que la xiqueta sense saber anglés es veurà relegada a treballs poc

qualificats?

- Quina relació s’hi estableix entre l’ús d’una o altra llengua i la classe social?

- Creus que aquesta associació es dóna actualment , o s’ha donat anteriorment, entre el castellà

i el valencià a casa nostra?

Un jutge del EUA titla d’”abús” que una mare

parle a la seua filla en espanyol

Un jutge dels EUA va declarar com un “abús infantil” el fet que una mare parle a

casa a la seua filla de cinc anys únicament en espanyol. El magistrat considera que

no parlar a la xiqueta en anglés la relega a la categoria de “fadrina de fer feines”.

MARÍA LUISA AZPIAZU (Washington.EFE)

Un jutge de la localitat texana d’Amarillo ha alçat les ires de la comunitat hispana en haver

declarat com un “abús infantil” el fet que una mare parle a casa a la seua filla de cinc anys

exclusivament en espanyol.

El jutge Samuel C. Kiser [...] ha instat la mare a parlar a la seua filla també en anglés, per

no “relegar-la a la categoria d’una fadrina de fer feines”[...]

La mare, Marta Laureano, que a pesar d’haver nascut a Mêxic parla un anglés tan correcte

com el del seu exmarit, no donava crèdit al que havia sentit i va defensar amb decisió l’ús de

l’espanyol a sa casa.

Agència EFE (agost 2005)


14

2.1 ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES I NORMES D’ÚS

La llengua naix perquè les persones viuen en societat, és un vehicle d’interrelació i un tret distintiu

del grup, una institució tan arrelada a l’individu com els vincles familiars, culturals, religiosos,

històrics...

Així, els àmbits d’ús estan regulats per un tipus de normes socials: les normes d’ús lingüístic, que

no s’han de confondre amb les normes lingüístiques o gramaticals. Car aquestes prescriuen el “bon

ús” de la llengua, és a dir, regeixen, entre d’altres aspectes l’ús de la varietat estàndard.

En canvi, les normes d’ús lingüístiques són les regles que indiquen l’actitud dels usuaris envers la

llengua i l’ús que se n’ha de fer. Les podem classificar en:

- Explícites: són totes aquelles que formen el marc legal d’una llengua.

- Implícites: són aquelles que sense haver estat formulades són aplicades pels usuaris de

manera inconscient. Exemple: en el nostre cas el costum d’adreçar-nos a un desconegut en

castellà per si no ens entén en valencià.

- Prescriptives: constaten l’ús d’una forma lingüística o d’una altra en relació amb un context

social determinat. Exemple: l’adequació d’un registre a la situació comunicativa.

- Descriptives: s’encarreguen d’estabilitzar el codi, de dotar-lo de regles. És el cas de la

normativa.

Activitat 17

Explica les normes d’ús que funcionen al teu institut, recorda els diversos àmbits que hi podem

trobar, pel que fa a l’ús del valencià i el castellà.

Generalment l’ús d’una llengua es realitza seguint aquestes normes d’ús perquè els usuaris no

s’hagen de plantejar ni la varietat ni el registre que cal utilitzar en cada situació comunicativa. És el

que s’anomena ús convencional de la llengua.

Però, quan el parlant vol provocar algun tipus de reacció en el receptor, en moltes ocasions fa un

ús intencional de la llengua (per exemple: provocar situacions humorístiques, la ironia...).

També entra dins del concepte ús intencional la utilització d’un idioma minoritzat en situacions en

què no s’espera que s’use, amb la intenció que aquest idioma recupere els àmbits d’ús que havia

perdut. En societats on una llengua ha ocupat els àmbits d’ús públics la norma d’ús habitual que

segueix la major part de la població, és usar aquest idioma en situacions formals.

Per tant, l’ús convencional en societats amb conflicte lingüístic implica usar l’idioma dominant en

situacions no privades. Tanmateix, és evident que si tota la població actuara d’aquesta manera la

llengua recessiva acabaria desapareixent.


15

Activitat 18

Llegiu el següent text. En grups de tres o quatre persones contesteu les següents qüestions.

- Expliqueu el sentit que vol donar l’autor a l’expressió “fer exposicions del carro i del forcat”

- Quins aspectes de la llengua valora el text?

- Considereu que són exclusius els uns dels altres o necessaris perquè una llengua es

desenvolupe plenament.

- Demostreu amb exemples si els valencians, al vostre parer, ampliem, restringim o estabilitzem

les normes d’ús de la llengua pròpia.

Per a mi, si val la pena que es continue usant una llengua, és perquè amb ella es pot accedir

a continguts universals, al progrés, a bona literatura, a bona televisió, en resum, perquè

serveix per a viure i no només per a fer exposicions del carro i del forcat.

Entrevista feta a Toni Mollà per Enric Sòria

L’Illa, núm. 1,1990

L’actitud dels usuaris (lleialtat, indiferència, autoodi) depén del context politicosocial i afecta la

salut i la vida de les llengües perquè determina que siguen parlades o no , que existisquen o

deixen d’existir.

Activitat 19

- Segons la teua opinió, és una falta de respecte que un valencià, dins del nostre territori

lingüístic, s’adrece en la llengua autòctona a una desconegut? Per què?

- Podries practicar anglés a Anglaterra si els anglesos es comportaren seguint les mateixes

normes d’ús lingüístic que molts valencians, gallecs, bascos...?


16

3. MULTICULTURALITAT, GLOBALITZACIÓ I INTERNET

“És més llest que el google”.

Fins i tot les dites i les frases fetes es van adaptant a la nova realitat. Internet i el cercador més

popular sembla que siguen la nova galàxia del coneixement. Tot passa per la xarxa.

D’altra banda , la globalització i la consegüent extensió de les àrees de mercat tradicional provoca

la necessitat de conéixer noves llengües. Aquest procés de globalització i el domini consegüent

d’algunes llengües majoritàries en els mitjans de comunicació i de difusió cultural fan que les

llengües minoritàries es vegen obligades a organitzar campanyes de planificació lingüística a fi de

promoure’n l’ús i no quedar excloses dels àmbits tècnics, científics, culturals, comercials i

professionals en general.

Activitat 20

Llegiu els següents textos.

LES LLENGÜES EN L’EUROPA COMUNITÀRIA

Fa uns quans anys vaig anar a Amsterdam a un congrés dedicat a “Les llengües en l’Europa

Comunitària. L’experiència va resultar interessant des el punt de vista del plurilingüisme

justament perquè la filosofia del congrés i el comportament lingüístic dels participants

anaven en sentits oposats. L’elogi de la diversitat i el respecte mutu que semblava inspirar la

trobada era contrari a l’esperit de molts dels que s’hi van congregar, que seguien la màxima:

el respecte lingüístic es refereix exclusivament a la llengua que parle jo ( o la que jo

considere que cal parlar en cada situació). [...]

El súmmum de la contradicció va arribar en la cloenda del congrés. Tots els congressistes

estàvem reunits a la sala d’actes on dos dels organitzadors s’adreçaven al públic en anglés,

encara que tots dos eren espanyols. En un moment donat, una persona del públic va fer una

pregunta en francés. L’organitzadora, especialista en llengua francesa, de manera gairebé

instintiva i natural es va adreçar a la persona en francés. Quan estava a mitja resposta , es

va alçar, irat, un participant del públic que va reclamar que la resposta es fera en anglés,

que era la llengua que entenien tots. Es va establir un acalorat debat que va centrar l’acte de

cloenda. El fet és que aquella persona, que era un lingüista, se sentia atacat perquè en un

acte que ell suposava que s’havia de fer en anglés, algú “s’atrevia” a parlar en francés [...].

M. Josep Cuenca El valencià és una llengua diferent?, Tàndem

In Europa, Deutsch!

Dimecres, a la seva columna, Josep M. Espinàs explicava com, a Frankfurt, no perden pas el

temps redactant cartes de restaurants en anglès, ni tenim poliglots darrera dels taulells. A

Frankfurt, d’entrada les coses es fan en Alemany. I si algú es sobta, de seguida s’hi

acostuma. Com deia Espinàs, el visitant acaba aprenent “una mica d’alemany útil”,

l’imprescindible per entendre’s pel carrer. Tot això és bo perquè demostra que

l’internacionalisme anglòfon no és l’única opció possible.


17

Aquests dies, però, al mateix Frankfurt, m’he trobat tres cops en una situació lingüística en

què no m’havia trobat mai, ni a Alemanya ni a enlloc. Dissabte passat, vaig entrar a un bar

del carrer Schneckenhof, al barri de Sachsenhausen. Només hi havia el cambrer i un home a

la barra, bevent cervesa. Em vaig atansar al cambrer i, amb aquesta “mica d’alemany útil”

que dèiem, li vaig demanar: “Ein Bier, bitte”. [...].

Aleshores, l’home que bevia cervesa va girar el cap, em va mirar i em va dir no sé què. Vaig

obrir els braços en gest d’incomprensió i li vaig somriure. L’home va deixar anar un rotllo. El

vaig interrompre per intentar explicar-li que no l’entenia, que era inútil que continués. Li

vaig dir. “Ich spreche nicht Deutsch, es tut mir leid”. L’home em va mirar, indignat, i va

incrementar l’allau de xerrameca. Vaig suposar que la pronunciació de la meva “ mica

d’alemany útil” era tan maldestra que l’home no havia entès que no l’entenia prou. Li vaig

dir: “I’m sorry but I don’t understand you”. Mai no ho hagués fet! Els ulls se li van inflamar i

les frases van pujar dràsticament de to per recordar-me que l’alemany no només es parla a

Alemanya, sinó també a Suïssa, a Àustria, a Bèlgica i a zones d’Hongria, de Romania, de

Rússia i de Polònia. I que tots els europeus que no el tenim com a vernacle l’hem de fer

servir com a llengua de comunicació. Em recriminava haver parlat en anglès i repetia,

insistentment: “In Europa Deutsch! In Europa Deutsch!”[...].

Quim Monzó No plantaré cap més arbre. Quaderns Crema.

- Comenteu els textos. Considereu que el congressista que reclama que es parle en anglés i

l’home que reclama que es faça en alemany tenen arguments que els recolzen?

- Com podem casar la multiculturalitat i la diversitat de llengües amb la globalització?

- Considereu que globalització i multiculturalitat són termes complementaris o més aviat

excloents?

Llegiu el següent text.

Ecolingüisme. Ideologia lingüística que parteix d’una concepció igualitària i no eurocèntrica

de totes les llengües. Es plantegen accions de base, en què es prioritzen les relacions

horitzontals (de veïnat, de solidaritat) interculturals en lloc de les verticals, en què s’imposa

una llengua per raons identitàries de l’estat nació o per raons liberals per la lògica del mercat

econòmic.

Amb tot, cal veure en Internet una plataforma immillorable perquè les llengües hi puguen gaudir

d’un tractament no discriminatori. És per això que hui en dia, la presència d’una llengua en

Internet és un factor decisiu per a la seua conservació. Gràcies a la iniciativa de determinats

sectors socials, la nostra és la vintena llengua més utilitzada a la xarxa. És convenient conéixer les

possibilitats de què disposem en aquest sentit i utilitzar-les al màxim a fi de fomentar l’ús de la

llengua i aconseguir-ne la plena normalització.

Les noves tecnologies de la informació permeten accedir amb rapidesa i comoditat a tota una sèrie

de recursos relacionats amb la llengua. L’educació ha estat un dels àmbits més beneficiats amb la

irrupció de les tecnologies relacionades amb la web 2.0, d’ús lliure i que simplifiquen molt la relació


18

entre parells. Aquestes eines, si s’utilitzen bé des del punt de vista pedagògic, estimulen

l’experimentació, la reflexió i la producció de coneixements individuals i col�lectius.

b06 lax

Documents