b05 lax

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA B

UNITAT 5

El sistema educatiu com a àmbit icom a eina de recuperaciólingüística. Ordenament jurídic enmatèria de llengua i planificaciólingüística

OBJECTIUS

1. Conéixer l’organització general del sistema educatiu valencià i el marc legal pel que fa a lesllengües, amb una atenció especial als programes d'educació plurilingüe, així com els documentsde planificació de centre.

2. Saber com s’articulen les mesures organitzatives i didàctiques per a aconseguir els objectiuslingüístics mitjançant l'aplicació dels fonaments de l'adquisició de llengües a cada context, laplanificació del procés i la diversificació del tractament de la L1, la L2 i la LE.

3. Produir discursos en una varietat formal per a participar en intercanvis comunicatius ambl'objectiu de gestionar l'acció didàctica i les relacions socials i administratives en el centre.

TAULA

0. Qüestionari inicial i tasca

1. La llengua i els diferents àmbits d’ús

2. El marc legal

2.1. Legislació en matèria de llengua a la Comunitat Valenciana

2.1.1. Marc general

2.1.2. Implicacions de l’ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià

2.2. L’ensenyament de la llengua pròpia a la resta de l’estat espanyol

3. La planificació lingüística

3.1. Els models d’educació bilingüe

3.2. Els programes d’educació bilingüe al territori valencià

3.3. El Disseny Particular del Programa (DPP) dins del Projecte Educatiu

4. La normalització lingüística als centres de Secundària

4.1. El Pla de Normalització Lingüística (PNL) i el Pla Anual de Normalització Lingüística

(PANL) dins del Projecte Educatiu

CURS DEFORMACIÓ TÈCNICA B UNITAT 5

1

0. QÜESTIONARI INICIAL I TASCA

Marqueu la casella corresponent segons considereu que l’afirmació que es realitza és Vertadera o

Falsa o les dues coses

V F1. Tot el sistema educatiu valencià és bilingüe

2. La LOE no diu res de l’ensenyament del valencià

3. Els professors i les professores valencians no estan obligats a conéixer elvalencià, perquè el Certificat de Capacitació no és obligatori

4. Un PEV i un PIL necessiten la mateixa metodologia, però amb alumnatde llengua familiar diferent

5. En el PIP, en primer de Primària, pot impartir-se el Coneixement delMedi en valencià

6. Per a participar en un programa d’Immersió cal estar en possessió delDiploma de Mestre de Valencià

7. Ensenyar a llegir i escriure en un PIL requereix un mètode específic

8. Amb el nivell Mitjà de la JQCV pot fer-se classe de Valencià i en valencià

9. En un PIL no s’ensenya castellà

10. En un PIP, a partir de tercer de Primària, el Coneixement del Medi s’had’impartir en valencià

11. Un PIL és el mateix que un PIP, però canviant les llengües

12. El Pla de Normalització Lingüística i el Pla Anual de NormalitzacióLingüística només els han d’elaborar els centres de zonavalencianoparlant

13. La normalització lingüística s’aconsegueix introduint l’àrea de Valenciàen els plans d’estudi.

14. La competència lingüística en valencià s’aconsegueix suficientmentamb l’àrea de Valencià.

15. Les actituds del profesorat envers una llengua no són importants

16. L’alumnat, en finalitzar els estudis obligatoris, ha de tenir competènciaplena en castellà i suficient en valencià

17. En un futur pròxim, per a vehicular matèries en una LE caldrà elCertificat de Capacitació en Llengües Estrangeres.

18. Per a vehicular una matèria en anglés, cal simplement buscar un llibrede text escrit en la llengua en qüestió


2

Tasca final

Al vostre institut cal actualitzar els documents lingüístics inclosos en el Projecte Educatiu perquè fa

molts anys que es van elaborar i han canviat les circumstàncies del centre: s'apliquen nous

programes d'educació bilingüe o plurilingüe; hi ha hagut canvis de professorat i per tant, ha variat

la capacitació lingüística dels docents; fins i tot, l'alumnat és ben divers arran de la incorporació

d'alumnat nouvingut en els últims anys... Per tot plegat, heu decidit que és necessari adequar els

documents a la nova realitat.

1. Haureu de conéixer quins documents organitzatius articulen els programes d'educació

plurilingüe als centres: el Disseny Particular del Programa i el Pla de Normalització

Lingüística.

2. Caldrà tindre en compte la competència comunicativa de l'alumnat i els objectius lingüístics

establits per llei que han d'assolir els alumnes en acabar l'educació obligatòria, això és,

dominar les llengües oficials i tindre un coneixement alt d'almenys una d'estrangera.

3. Prepareu un text expositivoargumentatiu per defensar davant dels membres de la

Comissió de Coordinació Pedagògica la importància de comptar amb un bon projecte

lingüístic al centre perquè l'alumnat assolisca un domini efectiu de les llengües del

currículum.


3

1. LA LLENGUA I ELS DIFERENTS ÀMBITS D’ÚS

La situació sociolingüística en què es veu immersa històricament la nostra llengua ha determinat la

necessitat que, al davant del procés de minorització progressiva del valencià al si de la pròpia

societat on es parla, els diversos agents politicoadministratius i socials hagen hagut de plantejar

estratègies de reinserció i d’activació del valencià en cadascun dels àmbits d’ús o situacions

comunicatives en què la llengua es fa viva.

Activitat 1

Tot seguit vos oferim una graella en què, per parelles, mirareu de valorar quina és la presència

actual del valencià en els diversos àmbits d’ús i mitjançant la qual pugueu establir entre tots quines

són, al vostre parer, les mancances i necessitats d’ús social que se’n poden extraure.

ÀMBITS D’ÚS Molt alta Alta Irregular Escassa Nul�laAdministració

Associacionisme

Cultura i espectacles

Comerç

Economia i empresa

Ensenyament

Justícia

Mitjans de comunicació

Política

Temps de lleure

Religió

Vida privada

Intenteu arribar a un acord entre tots, i sintetitzeu les vostres valoracions en un paràgraf que done

una perspectiva general de la situació social del valencià. En què s’ha avançat? On no s’ha avançat

gens? Quines actuacions i fites continuen sent deficitàries?


4

2. EL MARC LEGAL

2.1. LEGISLACIÓ EN MATÈRIA DE LLENGUA A LA COMUNITAT VALENCIANA

2.1.1. MARC GENERAL

Activitat 2

a) Feu grups i distribuïu-vos els fragments de les disposicions legals vigents que s'han seleccionat.

Cada grup s'encarregarà de llegir un o diversos textos legals, d'analitzar-ne el contingut,

d'extraure'n les idees més rellevants, i de nomenar un portaveu perquè ho expose a la resta de

la classe.

b) Entre tots, delimiteu els conceptes més importants que apareixen en els textos legals: llengua

oficial i cooficialitat, drets i deures lingüístics, llengua pròpia, llengua primera, llengua

vehicular, etc.

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978)

ESTATUT D’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA (2006)

Article 3

1) El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el

dret a usar-la.

2) Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les comunitats autònomes respectives d’acord

amb els seus estatuts.

3) La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte

de respecte i protecció especials.

Article 6

1) La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.

2) L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial

de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià.

[...]

4) Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

5) S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. [...]

7) Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els que

puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

8) L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.


5

LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ (1983)

LOE (LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ, 2/2006)

Article 2

El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a

conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, tant a les relacions privades com a les relacions amb les instàncies

públiques.

Article 19

1) Hom procurarà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars reben els

primers ensenyaments en la seua llengua habitual, valencià o castellà.

2) Això no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l'article vint-i-quatré, al final dels cicles en

què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyament, i qualsevol que haja estat la

llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per

escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.

Article 23

Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han de conéixer totes dues llengües.

Títol preliminar

Capítol I. Principis i finalitats de l'educació

Article 2. Finalitats

j) La capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n'hi haguera, i en una o més llengües

estrangeres.

Títol I. Els ensenyaments i la seua ordenació

Capítol II. Educació Primària

Article 17. Objectius de l'Educació Primària

e) Conéixer i emprar de manera apropiada la llengua castellana i, si n'hi haguera, la llengua cooficial de la

Comunitat Autònoma i desenrotllar hàbits de lectura.

f) Adquirir en, al menys, una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeta

expressar i comprendre missatges senzills i sortir-se'n en situacions quotidianes.

Capítol III. Educació Secundària Obligatòria

Article 23. Objectius

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n'hi haguera, en la

llengua cooficial de la Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la

lectura i l'estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

Capítol IV. Batxillerat


e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si n'hi ha, la llengua cooficial de

la comunitat autònoma.

f) Expressar-se amb fluidesa i correcció en una o més llengües estrangeres.


6

DECRET 38/2008 (CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ INFANTIL)

DECRET 111/2007 (CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA)

DECRET 112/2007 (CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA)

DECRET 112/2008 (CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT)

DECRET 62/2002 (REQUISIT LINGÜÍSTIC)

Article 3. Objectius del cicle

L’Educació Infantil contribuirà al fet que les xiquetes i els xiquets desenrotllen les capacitats que els

permeten:

h) Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen (valencià i castellà), que han

de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l’ús del valencià en totes les situacions.

Article 4. Objectius de l’etapa

L’Educació Primària ha de contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les

possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part

fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua

comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits

de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

Article 4. Objectius de l’etapa

L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que els

permeten:

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i

en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat

Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del

castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se,

així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.


El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries

més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així

com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

Article 1. Coneixement dels idiomes oficials

El personal docent dels centres d’ensenyament no universitari i dels serveis o unitats de suport escolar i

educatius dependents de la Conselleria de Cultura i Educació ha de tindre el coneixement adequat, tant a

nivell oral com escrit, dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

Article 2. Supòsits en què s’haurà d’acreditar

L’acreditació del coneixement adequat a què es refereix l’article anterior s’exigirà als procediments selectius

d’ingrés i d’accés a cossos docents que es convoquen a la Comunitat Valenciana, inclosos els procediments

d’accés a la condició de catedràtic.


7

ORDRE DE 5 D’OCTUBRE DE 2009 (CERTIFICAT DE CAPACITACIÓ EN VALENCIÀ, ANGLÉSI ALTRES LLENGÜES ESTRANGERES)

2.1.2. IMPLICACIONS DE L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ. A

MANERA DE RESUM

1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.

3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar

l'escolaritat obligatòria.

4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.

5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la Comunitat.

6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient

perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.

Preàmbul

Cal configurar un nou pla de formació per a aconseguir que el professorat valencià assolisca el saber

(competència lingüisticocomunicativa) i el saber fer (la formació tecnidodidàctica) en valencià, en anglés i

en altres llengües estrangeres, que possibiliten la vehiculació de continguts en les llengües del currículum

del sistema educatiu valencià.

Capítol I

Article 1. Capacitació Lingüisticotècnica en valencià

Per a la capacitació en valencià, este pla de formació lingüística i tècnica té com a objectius dotar de la

formació necessària el professorat valencià per tal que este assolisca la competència lingüisticocomunicativa

en valencià per a exercir la docència en i del valencià en els diferents nivells d’ensenyament no universitari.

Article 10.4

[...] el Diploma de Mestre de Valencià facultarà el professorat que l’obtinga per a impartir continguts

curriculars de valencià en tots els nivells d’ensenyament no universitaris, sempre que estiga en possessió de

les titulacions o condicions acadèmiques i administratives requerides per a impartir la docència en els

esmentats nivells.

Capítol II

Article 12. Capacitació en anglés i en altres llengües estrangeres

Per a la capacitació en anglés i en altres llengües estrangeres presents en el currículum del sistema educatiu

valencià, este pla de formació tècnica té com a objectiu dotar el professorat valencià de la formació

metodològica necessària per a impartir ensenyament en les llengües estrangeres que integren el currículum

valencià no universitari.


8

3. LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA

3.1. ELS MODELS D’EDUCACIÓ BILINGÜE

Activitat 3

Reviseu per parelles i comenteu esta graella que arreplega les característiques principals dels

diversos models d’educació bilingüe.

DENOMINACIÓ DESTINATARIS OBJECTIU ORGANITZACIÓ

Model

compensatori

Usuaris d’una

L2 minoritzada.

Compensar

les mancances

lingüístiques

dels aprenents

en la llengua

prestigiada.

La llengua materna s’estudia en els

nivells inicials, però després deixa

d’utilitzar-se com a llengua

d’instrucció. La L1 és usada per a

ajudar l’alumnat a conéixer la L2, més

que no pas per a ensenyar continguts.

Quan l’aprenent és competent en la

L2, abandona el model i s’integra dins

els programes regulars en L1.

Model de

manteniment

Usuaris d’una

L2 minoritzada.

Mantenir

i desenvolupar

la llengua

i la cultura

minoritzades.

Els aprenents solen començar

l’ensenyament utilitzant la L1 com a

vehicle d’instrucció i a poc a poc van

incorporant la L2 en l’ensenyament de

continguts escolars. El currículum

s’imparteix en ambdós llengües.

Model

d’enriquiment

Usuaris de les

dues llengües

en contacte.

Desplegar

la competència

comunicativa

plena en totes

dues llengües.

Les dues llengües són vehicle

d’instrucció i hom mira de fer-ne una

distribució equitativa al llarg de les

diferents etapes educatives.

Model de

recuperació

plena

Parlants de les

dos comunitats

lingüístiques.

Invertir

la situació

de substitució

lingüística

de la llengua

minoritzada.

La L2 minoritzada és l’única llengua

vehicular a l’àmbit educatiu, mentre que

la L1 esdevé una mera matèria d’estudi.


9

Activitat 4

Llegiu els textos i indiqueu a quin model educatiu fa referència cadascun. Expliqueu si

s’aconsegueix un domini igual d’ambdues llengües.

A. Pep sempre ha parlat en valencià ja que al seu poble tothom ho fa. A l’escola, quan hi anava,

totes les matèries s’estudiaven en castellà perquè era l’única llengua oficial en aquell moment;

fins i tot, estava prohibit parlar valencià fora de l’aula.

B. Lola estudia 2n de Batxillerat a l’institut de Torrevella. Des de 5é de Primària ha estudiat

valencià i ja ho comprén quasi tot. Se sent segura i, en certes situacions, ja prova de parlar en

valencià.

C. Johny (li diuen Juanito a sa casa) viu a Los Ángeles. Quan va començar l’escola el consideraren

no competent en anglés. Ha tingut l’escolaritat en espanyol i classes d’anglés i en anglés. A poc

a poc, la presència de l’espanyol desapareixerà.

D. Inka, una xiqueta finesa que viu a Estocolm estudiarà des dels set anys fins als quinze en finés.

El suec serà contemplat com a àrea durant tota l’escolaritat i només l’usarà en les classes de

plàstica. A més des de quart estudiarà anglés. Els companys suecs no tenen cap estudi en o del

finés.

E. Estefania és una xiqueta de tres anys castellanoparlant de Petrer. Els pares han decidit que

faça ensenyament en valencià. Estudiarà amb una minoria de valencianoparlants i ho farà tot

en valencià fins el segon cicle de Primària. La resta de l’escolaritat usarà les dues llengües

d’instrucció i a més una d’estrangera.

F. A Dénia, els pares de Sergi van optar per matricular-lo en un centre d’ensenyament en

valencià. Ell i la major part de companys són valencianoparlants. Ara està en tercer, on estudia

en castellà Educació Artística i Educació Física. La resta d’àrees les estudia en valencià i també

ha començat amb l’anglés.

G. Momo s'ha matriculat en una escola de Cornellà. Amb els seus pares parla berber i també sap un

poc de francés que ha aprés a l'escola. Seguirà un programa d'immersió, on totes les àrees es

vehicularan en català, tret de les àrees lingüístiques de castellà i anglés.

H. Orhan, d'origen turc, viu a l'estat bavarés d'Alemanya. Com que no coneix prou l'alemany, no

ha estat escolaritzat en el programa regular sinó en un altre on l'alemany és ensenyat com una

LE. A partir de 5é curs una matèria es vehicula en alemany. Amb aquest mètode, tindrà poques

ocasions d'interactuar amb companys germanòfons.


10

3.2. ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE AL TERRITORI VALENCIÀ

D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V. (1992), “la peculiar distribució territorial del

valencià i el castellà i el marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat

Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i

el valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà; per al

territori de predomini lingüístic valencià, en canvi, comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el

valencià i el castellà com a llengües d’instrucció, concretament anomenat model d’enriquiment.

La característica fonamental d’aquest model consisteix en el fet d’estar dissenyat per a tota la

comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada. El seu objectiu primordial és

que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de

totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben

primerenques, o d’una altra més tard, si s’escau, mal que siga a nivells merament funcionals.

Aquest model d’educació bilingüe, tanmateix, si examinem curosament la complexa situació

sociolingüística del medi social de què es nodreix l’escola, haurem de constatar que ha d’adaptar-

se a circumstàncies molt heterogènies i afrontar situacions sociopedagògiques ben dissemblants.

Per aquest motiu [...] es configura en programes. Un programa d’educació bilingüe és, doncs,

un patró didacticoorganitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de variables (socials,

sociolingüístiques, territorials, econòmiques, etc.) que conformen una situació educativa general.”

La classificació dels programes s’ha fet a partir de tres elements classificadors: atenent al territori

(en els territoris de predomini lingüístic castellà -definits en l'Estatut d'Autonomia- el valencià

s'estudia com a àrea, però també es poden aplicar Programes d'Educació Bilingüe o Plurilingües); a la

llengua base d’aprenentatge; i a la llengua habitual de l'alumnat.

Els elements que es tenen en compte a l’hora de concretar els diferents programes són:

♦ La llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels

estudiants.

♦ La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular

majoritari en valencià.

♦ L’actitud dels pares i les mares envers la presència del valencià al centre.

♦ La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major

part dels aprenentatges.

♦ L’ús vehicular de les diferents llengües: valencià, castellà i anglés.

Activitat 5

A partir de la vostra experiència com a docents, mireu d’esbrinar els trets definitoris d’aquests tres

programes.


11

PEV PIL PIP

Territori

d’aplicació

Predomini lingüístic

valencià

Nivell educatiu

en què s'aplica

Primària

Destinataris alumant

castellanoparlant i

valencianoparlant

Objectius Afavorir l’aprenentatge

de llengües a partir de

la llengua no assolida

Organització

- Llengua

vehicular primera

castellà

- Iniciació a la

lectoescriptura en

castellà

- Introducció

de LE

1r de Primària

Cronograma a

Secundària

(nombre d'àrees)

incorporació progressiva

d'àrees vehiculades en

valencià a partir d'un

mínim de dos

I.

Relació entre els programes d’educació bilingüe i plurilinüe d’Educació Infantil iPrimària i els d’Educació Secundària

TERRITORI DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ TERRITORI DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC CASTELLÀ

EDUCACIÓINFANTIL I Programa Programa Programa Tractament del valenciàEDUCACIÓ d’Immersió d’Ensenyament d’Incorporació com a àreaPRIMÀRIA Lingüística en Valencià Progressiva

Programa Programa Tractament del valencià d’Ensenyament d’Incorporació com a àrea en Valencià Progressiva

NOTA:Al territori de predomini lingüístic castellà també poden aplicar-seprogrames d’educació bilingüe i plurilingüe amb caràcter voluntari.

EDUCACIÓSECUNDÀRIA

Activitat 6

ELS PROGRAMES PLURILINGÜES A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA,ELS BATXILLERATS I ELS CICLES FORMATIUS

PROFESSORAT D'ÀREES NO LINGÜÍSTIQUES(Si eres professor/a d'àrees lingüístiques gira el full)

Responeu les qüestions següents. Trieu l’opció correcta:

1. En quina llengua vehicules les teues classes?a) Valenciàb) Castellàc) Indistintament

2. El teu material curricular és fonamentalment...a) el llibre de text.b) material d'elaboració pròpia.c) el llibre de text i esporàdicament altres recursos.

3. En la teua programació didàctica –i en les teues classes– integres objectius lingüístics?a) Sí.b) No.c) Sí, al meu centre hem consensuat amb els departaments de llengües quins objectius,continguts i criteris d’avaluació lingüístics formen part de la programació de les àreesno lingüístiques.

4. El teu alumnat elabora textos, orals o escrits?a) Exposicions orals.b) Treballs monogràfics, projectes de taller, etc.c) Els dos.

5. En ocasions, dones suport als continguts de la teua àrea amb lectures per a l'alumnat?a) Sí, llibres complets.b) Sí, capítols de llibre, articles o fragments.c) No, amb el llibre de text tinc suficient material.

6. Quins són els documents de gestió del centre?a) PE (RRI, DPP, PNL, CC, PAT), PC, PGA,b) PC, PGAc) PANL, RRI

7. Què és el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües. Aprendre, ensenyar iavaluar?a) Un document de consens per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües aEuropa.b) Un manual universitari per a les titulacions de filologia.c) No el conec

8. Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?a) Una carpeta per recollir records lingüístics.b) Un instrument més per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües inspirat en elMarc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.c) No el conec

9. Per vehicular una classe en una llengua és suficient amb tenir-ne un domini efectiu?a) Si la llengua forma part del context de l’alumnat sí.b) Si la llengua no forma part del context de l’alumnat es necessita una metodologiaespecífica per ensenyar llengua i continguts.c) En qualsevol cas cal aplicar una metodologia específica per ensenyar llengua icontinguts.


ELS PROGRAMES PLURILINGÜES A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA,ELS BATXILLERATS I ELS CICLES FORMATIUS

PROFESSORAT D'ÀREES LINGÜÍSTIQUES(Si eres professor/a d'àrees no lingüístiques gira el full)

Responeu les qüestions següents. Trieu l’opció correcta:

1. Si eres professor/a de llengua estrangera, quina és la llengua oficial de referència enles teues classes?a) Valenciàb) Castellàc) Indistintament

2. El teu material curricular és fonamentalment...a) el llibre de text.b) material d'elaboració pròpia.c) el llibre de text i esporàdicament altres recursos.

3. Al teu centre les programacions didàctiques de les àrees no lingüístiques inclouencontinguts lingüístics?a) Sí.b) No.c) Sí, al meu centre els departaments d’àrees lingüístiques i no lingüístiques hemconsensuat quin objectius, continguts i criteris d’avaluació lingüístics formen part de lesprogramacions de les àrees no lingüístiques.

4. El teu alumnat elabora textos, orals o escrits?a) Exposicions orals.b) Treballs monogràfics, projectes de taller, etc.c) Els dos.

5. Quan planifiques les lectures complementàries del teu alumnat, et coordines ambalgun/a professor/a d’àrees no lingüístiques per consensuar algun títol?a) Sí.b) No.c) De vegades.

6. Quins són els documents de gestió del centre?a) PE (RRI, DPP, PNL, CC, PAT), PC, PGA.b) PC, PGA.c) PANL, RRI.

7. Què és el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües. Aprendre, ensenyar iavaluar?a) Un document de consens per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües aEuropa.b) Un manual universitari per a les titulacions de filologia.c) No el conec

8. Què és el Portfolio Europeu de les Llengües?a) Una carpeta per recollir records lingüístics.b) Un instrument més per a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües inspirat en elMarc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.c) No el conec

9. Per vehicular una classe en una llengua és suficient amb tenir-ne un domini efectiu?a) Si la llengua forma part del context de l’alumnat sí.b) Si la llengua no forma part del context de l’alumnat es necessita una metodologiaespecífica per ensenyar llengua i continguts.c) En qualsevol cas cal aplicar una metodologia específica per ensenyar llengua icontinguts.


3.3 ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE

PROGRAMA D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE EN EDUCACIÓ INFANTIL

En Educació Infantil, el curs 2001-02, es va iniciar l’experimentació d’aquest programa en 15

centres de la Comunitat Valenciana i s’ha regulat definitivament mitjançant la resolució de 30 de

juliol de 2008, per la qual s’estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar en

els centres educatius un programa d’educació plurilingüe que permeta fomentar una primera

aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil.

El programa pretén donar resposta a la necessitat de dominar per igual els dos idiomes cooficials,

valencià i castellà, cosa a la qual s’afegeix la necessitat d’augmentar el domini d’altres llengües

estrangeres necessàries per vehicular la comunicació a nivell europeu i internacional, des d’una

perspectiva ben primerenca.

ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE ENRIQUITS EN PRIMÀRIA (PEBE)

L’Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol) fixa els requisits, criteris i procediments per

aplicar un programa d’educació bilingüe enriquit amb la incorporació d’una llengua estrangera com

a llengua vehicular des del primer cicle de l’educació primària. El nombre de centres de la

Comunitat Valenciana que han aplicat en el curs 2007-08 aquest programa plurilingüe en Educació

Infantil i Primària és de 310.

A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i

de la llengua estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot

respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores

establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera. De la mateixa manera, caldrà

establir el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del

programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura. S'hauran de prendre acords

relacionats amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.

EL PROGRAMA PLURILINGÜE EN ESO, BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS

Pel que fa a l’Educació Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius, la Conselleria d’Educació porta a

terme des de fa uns anys un programa experimental plurilingüe que implica un grup d’uns trenta

centres, en els quals es vehiculen també coneixements en les dues llengües oficials i en llengües

estrangeres. Es planteja amb aquest programa l’extensió de la llengua estrangera com a llengua

vehicular i com a llengua de transmissió de coneixements. La normativa al respecte per al curs

2009-10 s’ha concretat en la Resolució de 22 de juliol de 2009 de la Direcció General d’Ordenació i

Centres Docents de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula i s’estableixen els requisits per a

l’experimentació de l'ús de les llengües estrangeres com a llengües vehiculars (programa

plurilingüe) en les etapes de l’educació secundària obligatòria, els batxillerats i els cicles formatius

dels centres de la Comunitat Valenciana sostinguts amb fons públics.


Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del

Claustre i amb la conformitat de les famílies. A més, els centres també han d’elaborar el

cronograma de distribució de temps per a cada una de les llengües curriculars i adoptar acords

metodològics relacionats amb la didàctica integrada de llengües del programa i amb el tractament

integrat de llengua i continguts.

3.4 DOCUMENTS ORGANITZATIUS QUE ARTICULEN ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓBILINGÜE I PLURILINGÜE EN ELS CENTRES: EL DISSENY PARTICULAR DELPROGRAMA DINS DEL PROJECTE EDUCATIU

El Decret 234/97, de 2 de setembre, que determina els elements constituents del reglament

orgànic i funcional dels instituts d’ESO estableix que, el projecte educatiu, entre altres coses inclou,

el disseny particular del programa o programes d’educació bilingüe (DPP) que aplique el centre i el

pla de normalització lingüística (PNL), que recull els aspectes rellevants relatius a l’ensenyament i a

l’ús de les llengües al centre.

Projecte Educatiu PGA

ENSENYAMENT . Disseny Particular del

Programa (DPP)

- Situació Anual del

Disseny Particular del

Programa

ÚS - Pla de Normalització

Lingüística (PNL)

- Pla Anual de

Normalització

Lingüística (PANL)

- Valoració del PANL del

curs anterior


Projecte Educatiu de Centre

EL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA

(RESOLUCIÓ de 15 de juny de 2001, de les direccions generals de Centres Docents,d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüí stica i de Personal, per la qual esdicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmic a i d’organització de l’activitat

docent als centres d’Educació Secundària per al cur s 2001/2002. [2001/X6303] iprorrogada fins l'actualitat )

Què és el DPP?El DPP és la concreció i contextualització d'un Programa d’Educació Bilingüe o Plurilingüe determinat ala realitat particular de cada centre.

Per què el DPP és un document fonamental en la planificació educativa?–Permet adequar els programa al centre.–Permet que l'administració educativa conega la situació de l’ús de les llengües en cada centre.–Permet la dinamització i la promoció de l'ús vehicular del valencià entre tots els col�lectius de lacomunitat educativa.–Permet prendre decisions respecte a l'ús del valencià i de les llengües estrangeres com a llengüesvehiculars que després s'han de tenir en compte en la resta d’aspectes del PE i el PC.

Marc legal per a l'elaboració del DPP:procediment i aprovació.

Quins centres han d’elaborar el DPP?

• Tots els centres de poblacions depredomini lingüístic valencià.

• Els centres de poblacions de predominilingüístic castellà podran elaborar un DPP,cas que apliquen un PEB o un programaplurilingüe.

A qui en correspon l’elaboració i l’aprovació?

El DPP ha de ser elaborat per la Comissió deCoordinació Pedagògica i aprovat pel ConsellEscolar.Amb el suport de l'Assessoria Didàctica per al'Ensenyament en Valencià.

Contingut del DPP

• Els objectius generals del currículum prescriptiu del nivell contextualitzats i, atenent a la realitateducativa del centre i a les exigències del Programa o Programes d’Educació Bilingüe ques’apliquen.

• La proporció d’ús vehicular de les dues llengües als diferents cicles, cursos i grups d’alumnes.• El tractament metodològic de les diferents llengües: valencià, castellà i llengua estrangera.• La previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que

necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència d’aquests en alguna de lesllengües oficials.

• La distribució del professorat d’acord amb els diferents nivells de formació lingüisticotècnica ila seua competència lingüística en valencià.

• Les necessitats específiques per a una aplicació correcta dels diferents PEB existents al centre

Programació General Anual

Inclou la informació anual sobre l’estat d’aplicació del DPP dissenyat pel centre. Se sotmet al’aprovació del Consell Escolar.

Activitat 7

El DPP és un document que, a hores d’ara, deu estar elaborat en la majoria dels centres. Fóra

interessant que esbrinàreu quines particularitats presenta el del vostre i que en féreu un breu

informe.


4. LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ALS CENTRES DE SECUNDÀRIA

“Normalitzar un centre significa que el valencià hi siga llengua d’ús habitual en totes les activitats.

Aconseguir esta finalitat exigeix, necessàriament, una planificació acurada i coherent amb la resta

d’actuacions.

El primer pas consisteix en l’anàlisi del centre com a unitat d’intervenció i la configuració dels espais i

sectors susceptibles de ser abordats des de la perspectiva del canvi de la llengua d’ús.”

(Pascual, Vicent, 1992)

4.1. EL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I EL PLA ANUAL DE NORMALITZACIÓLINGÜÍSTICA DINS EL PROJECTE EDUCATIU

El PNL parteix de la consideració que la normalització de l’alumnat i de la comunitat escolar en

general depén, en gran mesura, del grau d’ús del valencià a l’entorn dels i les alumnes, però també

dels mètodes didàctics, dels materials que s’hi utilitzen i de la qualificació del professorat.

Valencianitzar un centre és, doncs, el millor sistema per a proporcionar una elevada competència

lingüística i per a promoure un canvi dins dels hàbits lingüístics. Així doncs, actuar eficaçment en

els àmbits descrits exigeix una planificació acurada i coherent que preveja entre altres coses:

a) Les actuacions previstes en cadascun dels espais d’intervenció del centre, tot preveient-hi quins

seran els òrgans implicats i els recursos necessaris per a poder dur-les a terme, etc.

b) Una temporització que faça explícita la priorització dels objectius adés esmentats i una

seqüència, al llarg d’un calendari a mitjà termini, a partir del qual puga establir-se per als

cursos vinents el pla anual de normalització lingüística (PANL), que, al seu torn, ha de concretar

les actuacions del PNL en propostes d’intervenció operatives.

Es dedueix que, per poder prendre les decisions relacionades amb el PNL i el PANL, cal conéixer

prèviament la realitat en què viu el centre i l’especificitat de les persones que el conformen.

Aquesta anàlisi ha de ser rigorosa i ha d’arreplegar tots els trets que, d’alguna manera, hi estan

relacionats. Pot incloure alguna d’aquestes qüestions:

Sobre el centre:

• Quina volem que siga la llengua de comunicació al centre?

• Quina volem que siga la llengua d’aprenentatge?

• Quan i com han d’introduir-s’hi les segones llengües?

• Com es concreta el disseny en la primera llengua?

• Quins són els requisits previs per a l’aprenentatge de la lectoescriptura?

• Com atenem la diversa procedència sociolingüística del nostre alumnat?

Sobre l’alumnat i les seues famílies:

• Quina n’és la llengua primera?


• Quin perfil sociocultural tenen?

• Quin grau d’integració tenen dins la llengua i cultura pròpies de la societat valenciana?

Sobre el professorat:

• Quina llengua primera tenen?

• En quina llengua fan les classes?

• Quin grau de competència comunicativa tenen en valencià?

Sobre l’entorn de l’institut (barri, poble, ciutat):

• Grau d’inserció dins de la llengua i cultura pròpies: percentatge d’immigració,

presència social del valencià, actituds lingüístiques, costums, etc.

• Relació entre el centre i l’entorn: tipus i freqüència d’esta mena de contacte.

Document adaptat de Daniel Cassany, Ensenyar llengua.

Projecte Educatiu

PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICARESOLUCIÓ de 15 de juny de 2001, de les direccions generals de Centres

Docents, d’Ordenació i Innovació Educativa i Políti ca Lingüística i de Personal,per la qual es dicten instruccions en matèria d’ord enació acadèmica i

d’organització de l’activitat docent als centres d’ Educació Secundària per al curs2001/2002. [2001/X6303] i prorrogada fins l'actuali tat

Procediment d’elaboració i aprovació

L'elabora la Comissió de Coordinació Pedagògica i l'aprova el Consell Escolar.

Contingut del PNL

A. Objectius.B. Actuacions en cadascun dels àmbits d’intervenció:Administratiu i social

Activitat oficial i relacions ambl'administració:

a) Documents oficials escritsb) Documentació econòmicac) Comunicació oral

Els símbols externs:

Acadèmic o de gestió pedagògicaDocumentació referent a:

Planificació educativaReforç, assessorament i suport tècnicSeguiment i control

Interrelació amb l’entorn sociofamiliarComunicacions oralsComunicacions escrites

Interacció didàcticaActuació del professorEls materials didàcticsEl clima de la classe

C. Temporització: es tracta d’un document de planificació a llarg termini, per tant elscentres hauran d’establir la seqüenciació de les activitats que s’hi preveuen.D. Criteris d’avaluació del Pla.

Pla Anual de Normalització Lingüística

A partir del PNL s’elaborarà el Pla Anual de Normalització Lingüística del centre (PANL) quedeterminarà les actuacions pertinents per a cada curs escolar. El PANL, una volta informat elClaustre, s'incorporarà a la Programació General Anual del centre (PGA) que serà sotmesa al’aprovació del Consell Escolar.


Activitat 8

Classifiqueu les actuacions següents extretes del Pla Anual de Normalització Lingüística d'un centre

de secundària, d’acord amb l’espai d’intervenció a què pertanyen. Proposeu altres actuacions

possibles.

ÀM

BIT

AD

MIN

ISTR

ATIU

ÀM

BIT

ACAD

ÈM

IC

ÀM

BIT

D'IN

TERACCIÓ

DID

ÀCTIC

A

ÀM

BIT

D'IN

TERRELA

CIÓ

AM

B L

'EN

TO

RN

Difondre entre el professorat i l’alumnat premsa en valencià.Facilitar l’accés del personal d’administració i serveis a cursos deformació i actualització en valencià.Informar al professorat dels recursos didàctics en valencià que hiha a Internet. Proporcionar recursos per potenciar l’autoformació:adreces d’Internet, cursos telemàtics de valencià, materialsd’autocorrecció, etc.Configurar en valencià els missatges del contestador automàtic,porter automàtic o altres.Convocar un concurs entre els alumnes per elaborar la pàgina webdel centre.Editar l’agenda escolar del centre en valencià.Donar informació als alumnes sobre els recursos didàctics –informàtics i bibliogràfics- en valenciàEls escrits adreçats a organismes, institucions i empreses, tantpúblics com privats, ubicats en el nostre domini lingüístic seran envalencià.Demanar –oralment o per escrit- a aquestes institucions que escomuniquen amb el centre en valencià, especialment els estamentsde caire educatiu.Organitzar un curs d’actualització lingüística (CAL).Presentació i realització de sessions d’informació sobre el SALT.4per al personal d’administració i serveis.“Parla’m en valencià” Organitzar una campanya o activitats perreforçar l’ús del valencià en situacions informals –i en lescomunicacions personals.Elaborar un recull d’escrits administratius en valencià més utilitzatsal centre.Sol�licitar als subministradors del centre que emeten les factures envalencià.Promoure activitats de valencià que poden incidir sobre les famílies:exposicions de projectes escolars, ràdio escolar en valencià,intercanvis d’alumnes.Atendre en valencià les consultes telefòniques i les visites al centre( fórmules d’inici, manteniment de la conversa en valencià, etc.)Els escrits informatius sobre estudis, cicles formatius i altres serveisque el centre ofereix es redactaran bàsicament en valencià.El Departament de Matemàtiques dissenyarà el seu espai a la weben valencià.Fer una sessió de formació sobre el SALT per al professorat.Els escrits adreçats als alumnes es faran únicament en valencià.Editar la pàgina web del centre en valencià.En els grups de PEV, els tutors faran les reunions generals ambles famílies en valencià.Adquirir mapes geogràfics, globus terraqüis, murals de ciènciesnaturals i altres materials en valenciàInstal�lar el programari en valencià en els ordinadors de tots elsdepartaments, de la biblioteca, de la sala de professors i dedirecció.