1.__________________________________CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT B02A CURS DE FORMACI TCNICA B Fonaments sociolingstics iUNITAT psicolingstics de laprenentatge B02A de llenges (I) OBJECTIUS 1. Adonar-se del context multilinge de les nostres aules i de les necessitatslingstiques que comporta.2. Conixer les bases de laprenentatge de primeres i segones llenges.3. Reflexionar sobre el tractament curricular de la competncia lingstica entotes les rees curriculars.TAULA 0. Qestionari inicial i tasca1. El multilingisme en les aules. Una nova perspectiva pel que fa a les llenges en el sistema educatiu valenci2. La competncia comunicativa bilinge o plurilinge. Caracterstiques de la persona bilinge3. Bases de laprenentatge de primeres i segones llenges. Aspectespsicolingstics del bilingisme3.1. Bilingisme additiu i bilingisme subtractiu3.2. La hiptesi dels llindars3.3. La competncia subjacent comuna4. Implicacions curriculars

2. __________________________________CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT B02A 0. QESTIONARI INICIAL I TASCATreball per grups: Tasca 1 Abans de linici de la sessi proposem la realitzaci del treball dactivitats de coneixements previs com a introducci als continguts del tema. Deixem 30 Una vegada reflexionades les qestions obrirem un debat en qu cada grup exposar la seua resposta, la compararem amb les dels altres grups i la reflexi aprofitar per a anar avanant en lexplicaci del contingut del tema Tasca 2 Treball per grups i individual Una vegada finalitzada lexplicaci del tema, deixarem 15 minuts perqu els grups seleccionen un dels dos supsits especificats. Lobjectiu s que facen una pluja didees sobre tot el que el que els suggerisca el tema i que les ordenen per poder elaborar un text. El treball, tal i com sha especificat, siniciar en el grup, i desprs, individualment, ho treballaran a casa. Ens el lliuraran per fer-ne una valoraci. I.El fet de ser bilinge o plurilinge provoca confusi mental i entrebanca el funcionament cognitiu o s ms b al contrari? Quines sn les caracterstiques duna persona bilinge o plurilinge? II. s possible dur a terme una educaci enriquida utilitzant ms duna llengua com a vehicle dinstrucci? Tasca 3 Has dexplicar als companys del centre el que has aprs sobre les bases per a laprenentatge de primeres i segones llenges. Fes-ho elaborant un trptic informatiu, on has dencabir informaci molt visual (grfics, dibuixos de la teua creaci) i tamb un breu text escrit a manera de mapa conceptual o resum. Pensa que s per a donar informaci molt clara. 3. CURS DE FORMACI TCNICA BUNITAT 2 QESTIONARI DE CONEIXEMENTS PREVIS1. Trobeu alguna diferncia entre educaci plurilinge i educaci multilinge? 2. Enumereu dues qestions relacionades amb laprenentatge de llengua que trobeu en el sistema educatiu valenci actual i que no es trobaven fa uns anys. 3. Penseu que per a parlar una llengua cal aprendre-la primer i desprs usar-la? 4. A quina edat cregueu que s millor introduir una llengua estrangera en el sistema educatiu? 5. Considereu que el canvi de llengua llar-escola s perjudicial per a lindividu o pel contrari penseu que pot comportar millores per al desenvolupament cognitiu i personal? 6. Hi ha teories que afirmen que qui adquireix dos llenges en la primera infantesa les domina a la perfecci, per el que ho fa de ms gran mai no arribar a dominar-les de la mateixa manera. Qu en penseu? 7. Pot ser que laprenentatge duna segona llengua facilite laprenentatge posterior daltres llenges? 8. Quan sincorpora una llengua estrangera lalumnat ja t coneixements sobre la nova llengua?3 4. CURS DE FORMACI TCNICA BUNITAT 21. EL MULTILINGISME EN LES AULES. UNA NOVA PERSPECTIVA PEL QUE FA A LES LLENGES EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCI La situaci actual de les nostres aules s molt diferent a la que tenem fa uns quants anys.Aquests canvis han obligat els sistemes educatius a buscar solucions puntuals. Per una bandaens trobem amb alumnat nouvingut procedent daltres pasos, amb cultures i llenges moltdiverses; per una altra, ens trobem amb una gran exigncia social daprenentatge de llengesestrangers, especialment de langls. Els nostres centres shan constitut en institucionsmultilinges que demanen una planificaci plurilinge del sistema educatiu, tant pel que fa alelaboraci del currculum com a lorganitzaci i planificaci del treball de les llenges en laula.Composicimultilinge de lalumnat Alumnat procedent de llenges i cultures molt diverses, i amb competnciesmolt diferents Objectius Llenges plurilinges vehicularsAconseguir que s de dues o mslalumnat domine, llenges vehiculars realment, les duesen el currculum dels llenges oficials i unacentres o dues destrangeres 4 5. CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2 2. LA COMPETNCIA COMUNICATIVA BILINGE O PLURILINGE. CARACTERSTIQUES DE LA PERSONA BILINGEEl sistema educatiu valenci actual, seguint les recomanacions del Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges (MECR) es proposa lobjectiu daconseguir que els alumnes esdevinguen persones plurilinges. Ara b qu s realment una persona bilinge o plurilinge? La psicolingstica no avala la creena que una persona bilinge o plurilinge siga la suma de dos o tres monolinges. Al contrari, pel que fa a lemmagatzemament i al processament de la informaci i pel que fa al comportament en situacions comunicatives, la persona plurilinge es configura com un parlant-oient amb unes caracterstiques prpies i especfiques, diferents de les persones monolinges. Actualment la concepci que es t de la persona plurilinge s bastant diferent de la que es tenia en el passat. Avui en dia es creu que les llenges que domina la persona bilinge o plurilinge estan fortament interrelacionades dins de la seua estructura cognitiva, cosa que li proporciona una competncia comunicativa integrada i una personalitat especfica. Llegiu aquestes paraules, Grosjean (1989), sobre la persona bilinge:Una visi bilinge (o holstica) del bilingisme proposa que el bilinge s un tot integrat que no pot ser descompost fcilment en dues unitats separades. El bilinge NO s la suma de dos monolinges complets o incomplets; ms b, ell o ella tenen una configuraci lingstica especfica. La coexistncia i la interacci constant de les dues llenges en el bilinge ha produt una entitat diferent per completa. Una analogia ens ve de les proves datletisme. El corredor en la cursa de tanques barreja dos tipus de competncies: la de lespecialista en salt dalada i la del corredor en la cursa de velocitat. Si el comparem individualment amb el saltador o amb el velocista, no arriba al nivell de competncia de cap dels dos, i tanmateix, si el prenem en la seua globalitat, s un atleta per dret propi. Cap expert en proves atltiques compararia mai un corredor de cursa de tanques amb un saltador dalada o amb un velocista, encara que el primer combina certes caracterstiques dels altres dos. Un corredor de cursa de tanques s un tot integrat, un atleta nic i especfic; ell o ella poden assolir els nivells ms alts en la competici mundial de la mateixa manera que el velocista i el saltador dalada.En moltes maneres, el bilinge s com el corredor de cursa de tanques: un tot integrat, un parlant-oient nic i especfic, i no la suma de dos monolinges. Ell o ella ha desenvolupat competncies (en les dues llenges, i possiblement en un tercer sistema que s la combinaci dels dos primers) en la mesura que ho requereixen les seues necessitats i les de lentorn. El bilinge usa les dues llenges juntes o separades per a diferents5 6. CURS DE FORMACI TCNICA BUNITAT 2 propsits, en diferents mbits de la seua vida i amb gent diferent. A lhora de plantejar-nos els objectius i la intervenci didctica a laula per als xiquets i les xiquetes que han desdevenir plurilinges hem de tenir en compte els trets caracterstics que la defineixen: La persona plurilinge: (imatge 1)APosseeix un repertori verbal constitut per diferents varietats (dialectes, registres i estils) de dues o ms llenges, sobre les quals varietats t una competncia diferent, depenent de les experincies daprenentatge que hi haja tingut i de les funcions per a les quals les fa servir.Bs capa dutilitzar aquestes varietats de manera funcional en les seues activitats comunicatives segons la situaci, linterlocutor i el tema de la interacci.Cs capa dutilitzar destreses interlingstiques (interpretar i traduir) a ms de les intralingstiques (escoltar, parlar, llegir, escriure i interactuar).Ds capa dadquirir i integrar coneixements procedents de diferents camps del saber, dusar-los indistintament, i dexpressar-los i utilitzar-los per a resoldre problemes en qualsevol de les llenges que coneix.Es capa dutilitzar estratgies comunicatives especficament bilinges, com ara la tria intencional duna de les llenges en una determinada situaci, tot seguint o no les normes ds habitual, i el canvi i barreja de codis amb propsits comunicatius.FPosseeix estratgies avanades daprenentatge lingstic, adquirides en les seues experincies daprenentatge en ms duna llengua.GSol presentar actituds favorables envers altres llenges i cultures i envers els grups socials a qu aquestes corresponen, i t una certa facilitat per a integrar-shi, en major o menor grau, si les circumstncies sn les adequades.HPot experimentar influncies interlingstiques entre les llenges que coneix transferncia positiva i negativa tant a nivell de competncia com a nivell dactuaci. A partir de tot el que hem dit, sembla evident que la competncia de la persona multilinge s una competncia complexa i dinmica. s complexa per la diversitat de les competncies, per la6 7. CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2seua configuraci asimtrica i per la seua interrelaci, ja que ladquisici-aprenentatge de la L3 modifica la competncia prvia en la L2, i fins i tot de la L1 (Jessner, 2000; Kecsks i Papp, 2000); i s dinmica perqu aquesta competncia comunicativa mltiple ha sigut adquirida a travs dexperincies comunicatives i daprenentatge en les diferents llenges, b provocades per un inters personal, o b exigides per les necessitats comunicatives del context, i que si linters personal o les exigncies comunicatives del context canvien, aquesta configuraci de competncies pot variar tamb.Imatge 1s capa dutilitzar destreses interlingstiques (interpretar i traduir) a ms de les intralingstiques (escoltar,parlar, llegir, escriure iinteractuar)s capa dadquirir i integrar coneixements de diferentscamps del saber, dusar-los indistintament, i de posar-los s capa dutilitzar aquestesde manifest en les diferentsvarietats de manera funcional llenges que coneix.en les seues activitats comunicatives segons lasituaci, linterlocutor i el temade la interacci Posseeix estratgies avanades daprenentatgelingstic adquirides en la seua T un repertori experincia daprenentatge de verbal constitut ms duna llengua. per diferents varietats(dialectes,registres oestils) de dues Sol presentar actituds favorables o ms llenges envers altres llenges i cultures, i envers els grups socials a qu corresponen, t i una certafacilitat per a integrar-shi, enmajor o menor grau si les circumstncies sn les Laadequades. persona bilinge Pot experimentar influnciescross-lingstiques entre les7llenges que coneix 8. CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2 3. BASES DE LAPRENENTATGE DE PRIMERES I SEGONES LLENGES.ASPECTES PSICOLINGSTICS DEL BILINGISME3.1. BILINGISME ADDITIU I BILINGISME SUBTRACTIU Lany 1928, en la Conferncia Internacional sobre bilingisme, celebrada a Luxemburg, shi van reunir nombrosos experts que representaven majoritriament minories lingstiques marginades dels sistemes educatius dels seus respectius estats. En aquesta conferncia es va condemnar el bilingisme pels seus efectes perniciosos sobre el desenvolupament intellectual i personal dels xiquets i les xiquetes, i es recoman que els primers ensenyaments es feren en la llengua materna.El 1951, un grup despecialistes convocats per la Unesco tamb va redactar un informe en qu afirmava que s axiomtic que el millor mitj per a ensenyar un xiquet s la seua llengua materna.Tot aquest plantejament va canviar quan, al Quebec, un grup de pares i mares, amb lassessorament de dos professors de la Universitat McGill, els doctors Lambert i Penfield, impulsaren el primer programa de canvi de llengua llar-escola, el que ara coneguem com a programa dimmersi. El programa consistia en qu xiquets i xiquetes duna mateixa procedncia lingstica i cultural, i que no havien tingut cap contacte previ amb la llengua de lescola, eren collocats junts en una aula en qu la L2 era utilitzada com a mitj dinstrucci.Lexperincia va demostrar que els xiquets i xiquetes bilinges obtingueren resultats escolars igual o millors que els alumnes monolinges de la seua edat i, en algunes proves, fins i tot anaven per davant, s a dir, es va demostrar que per a lxit acadmic no era necessari que lensenyament, en linici de lescolaritat, fra impartit en la L1 dels alumnes i les alumnes.Aquests factors poden ser explicats a partir dels termes encunyats per Lambert (1977) amb els conceptes de bilingisme additiu i bilingisme subtractiu.Per a Lambert, la majoria dels estudis que han donat resultats positius es refereixen a alumnes bilinges la L1 dels quals s la llengua dominant de la societat, molt prestigiada, i sense cap perill de ser reemplaada en la competncia daquests alumnes per la L2. La forma resultant de bilingisme sanomena additiva perqu lalumne afegeix una altra llengua rellevant al seu repertori verbal inicial sense que la seua L1 es veja afectada. s per a que aquests alumnes assoleixen una elevada competncia en les dues llenges.Per contra, els estudis amb resultats negatius es refereixen a alumnes de llengua minoritzada la L1 dels quals va sent gradualment reemplaada, en el procs densenyament de la L2, per aquesta mateixa llengua, ms prestigiosa. Anomenem subtractiu aquesta forma de bilingisme perqu sembla que hi haja una subtracci progressiva de la L1 que es veu reemplaada en la competncia de lalumne en la L2. 8 9. CURS DE FORMACI TCNICA BUNITAT 2Conclusi: Lensenyament mitjanant una segona llengua no planteja cap problema quan la llengua dels alumnes s ms feble que la llengua del programa, i especialment quan els xiquets i les xiquetes procedeixen de llars amb un estatus sociocultural baix, els resultats poden ser desastrosos. En aquest cas s convenient, precisament, la instrucci en la llengua prpia. 3.2. LA HIPTESI DELS LLINDARS Segons Cummins (1979) i Toukomaa, i Stnab-Kangas (1977), els xiquets i xiquetes bilinges han dassolir uns determinats nivells de competncia en les dues llenges per tal devitar els desavantatges cognitius i afavorir que els aspectes potencialment beneficiosos de convertir-se en bilinge influsquen positivament en el seu funcionament intellectual. Lexplicaci la trobem en la hiptesi del nivell llindar. Dacord amb aquesta hiptesi, la competncia lingstica que els xiquets i les xiquetes assoleixen en les dues llenges actua com a variable que interv entre les experincies daprenentatge bilinge i el funcionament intellectual. Com es veu en la figura 2 (Baker: 1997), certs xiquets i xiquetes poden experimentar dificultats cognitives a causa de la seua experincia bilinge si no ultrapassen el primer nivell llindar, s a dir si els nivells de competncia que arriben a assolir en les dues llenges s baix. s el que podria passar amb els xiquets i les xiquetes de llengua minoritzada, escolaritzats en programes de submersi. Es tracta dels bilinges limitats. Si els xiquets i les xiquetes tenen un nivell de competncia adequat per a la seua edat, almenys en una de les dues llenges, la seua experincia bilinge probablement no tindr cap conseqncia negativa, per tampoc cap de positiva. Seria el cas, potser, dels alumnes de la llengua majoritria i prestigiosa, que a ms duna bona competncia en la llengua prpia, assoleixen una competncia limitada en la L2. Sn bilinges menys equilibrats. Noms quan els xiquets i les xiquetes tenen una competncia adequada a la seua edat en les dues llenges, manifesten tots els avantatges cognitius proporcionats per la seua experincia bilinge. Es converteixen en bilinges equilibrats. 9 10. CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2PisBilingessuperior equilibratsEn aquest nivell, els xiquets tenen una competncia apropiada a la seua edat en totes dues llenges i hi ha avantatges cognitiusSEGON LLINDAR Pis Bilingesmitjmenys equilibrats En aquest nivell, els xiquets tenen una competncia apropiada a la seua edat en una llengua, no en les dos. Improbables conseqncies cognitives, positives o negatives.PRIMER LLINDARPis Bilinges de baixlimitats En aquest nivell, els xiquets tenen baixos nivells de competncia en totes dues llenges. Efectes cognitius probablement negatius. Primera llenguaSegona llenguaFIGURA 5/1:Figura 2. La hiptesi dels (Baker: 1997) La hiptesi del nivell llindar llindars. Baker: 1997 3.3. LA COMPETNCIA SUBJACENT COMUNA Hi ha dues teories que proposen diferents seqenciacions en el temps de laprenentatge de llenges: luna, basada en la competncia subjacent separada (figura 3), indica que per a augmentar la competncia en cadascuna de les llenges, aquestes han de ser ensenyades per separat; laltra teoria, basada en la competncia subjacent comuna (figura 4), assegura, per contra, que podem augmentar la competncia en una de les llenges mitjanant la instrucci directa en laltra. La creena que per a augmentar la competncia en la llengua dominant dels xiquets valencianoparlants el que cal s augmentar el nombre dhores dinstrucci directa en aquesta llengua i que no serveix de res la competncia que sels proporciona en la seua L1, minoritzada, descansa en la concepci de la competncia bilinge anomenada competncia subjacent10 11. CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2separada: si volem augmentar la competncia en cadascuna de les llenges haurem domplir el magatzem de cadascuna de les llenges per separat. Actualment, la investigaci psicolingstica estableix que lexperincia amb qualsevol de les dues llenges pot promoure el desenvolupament de la competncia subjacent comuna de les dues llenges si hi ha una motivaci adequada i una exposici suficient, b a lescola, b en el context social (Cummins i Swain, 1986). Aquesta concepci sanomena competncia subjacent comuna (figura 5/3). El magatzem s com i somplir independentment de per on smpliga. CompetnciaCompetncia ensubjacent L1 comuna Competnciaen L2 Figura 5/3: Competnciasubjacent comunaFigura 3. Competncia subjacent separada11 12. CURS DE FORMACI TCNICA BUNITAT 2Competncia subjacentcomunaFigura 5/3: Competncia subjacent comuna Una altra manera de representar la competncia subjacent comuna s la del doble o triple iceberg (figura 6), on les competncies cross-lingstiques sn al davall de les diferents manifestacions de superfcie de les dues llenges. Damunt la lnia de superfcie apareixen els trets superficials de cadascuna de les llenges, s el que anomenem estratgia bsica de comunicaci interpersonal, s a dir, competncies conversacionals pronncia, gramtica, lxic que ens permeten comunicar-nos oralment en situacions comunicatives cara a cara i que sn independents en les dues llenges. Sn les ms automatitzades i menys exigents des del punt de vista cognitiu. Generalment han de ser adquirides per separat en cadascuna de les llenges. Per davall de la lnia de superfcie es troben aquelles estructures profundes de major exigncia cognitiva com ara ladquisici de coneixements, les habilitats relacionades amb la lectura i lescriptura, i les destreses cognitives dordre superior. Aquestes ltimes destreses sn interdependents entre les llenges i una vegada apreses en la L1 es transfereixen fcilment a la L2. Solen adquirir-se bsicament a lescola. La investigaci en programes bilinges demostra que la L1 (llengua minoritria) ha de ser promoguda a lescola i no es ressent la L2 (dominant) ja que si es treballa a partir de la L1 sest adquirint competncia lingstica, cognitiva i acadmica daquesta llengua, la qual es transferir a la L2 sense cap problema. Exemple del cotxe: si aprens a conduir en un determinat cotxe, ja saps una srie de coses que et seran tils quan et poses al volant dun altre cotxe. Encara que poden haver-hi diferncies, els12 13. CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2intermitents es connecten de manera diferent o les marxes entren amb ms o menys facilitat, com ms cotxes diferents condusques, ms augmentar la teua capacitat de conducci.Figura 6. Una visi de la competncia lingstica L1 Influncies sobre els codisL2 TretsTrets superficials superficials FonologiaFonologia Morfologia Morfologia SintaxiSintaxi LxicHabilitats iestratgies deLxic lectura i escriptura Coneixements sobreHabilitats textosConeixementscognitivolingstiques metalingsticsNarratiu, descriptiu,explicatiu, instructiu, Descriure, definir,argumentatiu, literari Conscinciaresumir, explicar,metalingstica. justificar, argumentar, Metallenguatge idemostrar. Coneixements models. sobre la situacigramaticals i social de lestextuals. llenges, i sobre Coneixements les exigncies desobre el codi les situacions degrfic. comunicaci.Coneixementssobre el registre. Coneixements sobre el mn Coneixements adquirits mitjanant lexperincia. Coneixements cientfics.Competncia subjacent comuna 13 14. CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2 14 15. CURS DE FORMACI TCNICA BUNITAT 2 4. IMPLICACIONS CURRICULARS Comunitat ValencianaEls agents educatius tenen sempre un En portar a la prctica el projecte projecte que concreta les seueseducatiu, cal concretar-lo en unes intencions, i guia i presideix les seues pautes dintervenci didctica, en actuacions.un projecte curricular.LEstat, fent s de les seuesCurrculum bsic competncies, estableix un Projecte(Reials Decrets Educatiu marc (LOE), que incloudEnsenyaments Mnims) prescripcions curriculars. Nivells de concreci/determinaci del Projecte Educatiu Nivell de concreci/determinaci del currculum escolar La Comunitat Autnoma Valenciana, dins del marc del projecte educatiu de lEstat, estableix el seu Projecte Educatiu propi, singularitzat pels objectius segents: 1. Domini de les dos llenges oficials Currculum prescriptiu (LOE, LUEV). de les diferents etapes 2. Lassumpci de la conscincia didentitat i dels valors histrics iDECRETS DE CURRCULUM culturals del poble valenci de la Comunitat Valenciana mitjanant el coneixement de la cultura prpia (Llei de Consells Escolars de la CV). 3. La preparaci per a participarCurrculum activament en la recuperaci Bsic lingstica i cultural de la societat (LUEV).El Projecte Educatiu inclou, tamb, prescripcions curriculars. Els centres escolars estableixen el seu Projecte Curricular de Centre Projecte Educatiu de Centre, que inclou components curriculars. El professorat t tamb el seu Projecte Educatiu dAula, que inclou componentsProgramacions daula curriculars. Revista Suport nm. 5. Una proposta de planificaci educativa dins del model denriquiment deducaci bilinge en la sistema escolar valenci. 15 16. CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2 16 17. __________________________________CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT B02ANIVEL LLINDARCOMPETNCIES CROSS-LINGSTIQUESCompetncia lingsticaPositiu, negatiu, BILINGISME Fonaments psicolingstics pelTRANSFERNCIA tractament integrat de lesLINGSTICA llengesAPRENENTATGECOMUNICACI ENFOCAMENT DIDCTIC LLENGUA DOMINANT COMPETNCIA SUBJACENT COMUNA LLENGUA MINORITZADALLENGUA VEHICULAR 18. Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 2 TRACTAMENT INTEGRAT DE LES LLENGES (COMPETNCIA COMUNICATIVA MLTIPLE)L1COMPETNCIA SUBJACENT COMUNA L2 Estratgia bsica de Coneixement conceptual Estratgia bsica de comunicaci Coneixement sobre el contingut de lescomunicaci interpersonal. interpersonal. rees, tamb sobre el metallenguatge Conscincia metalingstica Codi Codi Coneixement del llenguatge Destreses interactives Destreses interactives descontextualitzat bsiques bsiques Destreses cognitives dordre superiors Fonologia-Ortografia Fonologia-Ortografia Estratgies lectores Sintaxi Sintaxi Estratgies de composici escrita Lexicologia i Semntica Lexicologia i Semntica Estratgies de processament de la informaci L3Estratgia bsica de comunicaci interpersonal. Codi Destreses interactives bsiques Fonologia-Ortografia Sintaxi Lexicologia i Semntica1