13/10/07

13/10/07Avui pensava en la solitud

Que trist ha de ser sentir-se sol, veritat? Que trist ha de ser no tenir ning amb qui parar, amb qui desfogar-se, amb qui abocar les seves inquietuds, les seves penes...

Tristament hi ha molta gent que, per desgracia se senten soles, se senten abandonades per una societat cada vegada ms egosta...

Sembla mentida que amb el progrs, amb la tecnologia, amb els avenos que la societat internacional fa, que no shagi solucionat un problema tan minscul i a lhora tan pesat...

B, avui no mestendr gaire ms, penseu que estic boig, penseu que "no se a que ve que el ignasi digui aquestes bajanades..." jo avui, patint un atac de solitud, he sentit, segurament una millsima part, el que sent la gent que se sent sola14/10/07

Avui pensava en l'amor

Segur que la gent senamora? Segur que la gent sap el que es lamor? Segur que lamor existeix?

Anem per parts perqu es un tema que pot donar per molt.

Segons la gent, lamor es el que alg sent per alg altre que fa que se lhi acceleri la respiraci quan el/la veu, que vegi flors on no les hi ha, etc...

Jo mateix vaig patir aquest "sentiment", per lamor no es un sentiment, i puc argumentar-ho. El que nosaltres considerem amor, sigui cert o no, es un METASENTIMENT, aix significa que es un grup de sentiments que sumen un de sol. Aix doncs si desglossssim el metasentiment amor, podem trobar que els sumands sn la por a estar sols, la satisfacci de trobar alg que et pot entendre i escoltar, el que satisf les teves necessitats sexuals (sembla mentida pero es aix). Aleshores tenim que lamor es la suma de certes necessitats psquiques egoistes que fan que alg "senamori" dun altre alg i pugin conviure mitjanament b mentre sacompleixin aquests requisits.

Per verdaderament es necessari conviure amb alg? Es necessari estar enamorat com a mnim un cop a la vida?

No. Rotundament No. La gent que, per la grcia divina que els hi he atorgat, no sn egoistes, i no necessiten rebre sin que lnic que necessiten es donar, mai senamoren. Veiem per exemple la gent que treballa en organitzacions dajuda al prxim que no sempre estan cassats o tenen parella. Aquesta gent, a vegades lnic que necessiten es sentir-se tils per a la societat i donar tot el suport a la gent que el necessita.

Aix doncs, concloc que estar "colat" per alg no es necessariament es estar enamorat, i que, encara que alg no hi pugi estar dacord, lamor no existeix.15/10/07Avui pensava en la "mort"

Es trist morir? Patim un cop morts? Perqu tenim la necessitat de plorar els nostres morts?

Preguntes Difcils, veritat? Per...qu sha dit i fet en qesti?

Els Grecs creien que les nimes eren immortals i que anaven al Regne del Hades, on un cop travessat el llac Estgia amb el barquer Caront, ja no podies tornar a veure la llum del Sol mai ms. Els antics nrdics creien que tot depenia de la classe social a la qual pertanyies, per de qualsevol de les maneres, anaves a parar a un palau a sevir a un du: a Odn si eres de classe alta, on esperaves la batalla final per ajudar als dus (recordeu que tots els homes de classe alta eren guerrers), al palau de Freya, quan el mort era un pags, mercader o artes mort en batalla on les nimes actuaven com a servents en un palau de 500000 portes, o a Hell on anaven a parar la resta.Els egipcis creien que anaves al ms enll, sense especificar a on ni amb qui (eren bastant simples els pobres)El cristianisme jutja depenent de la conducta, buenos arriba malos abajo, fuego, cielo, azul, rojo...Per encara que sha intentat parlar, sha intentat no morir, sha intentat justificar el sentit de la mort, sha intentat allargar la vida, sha intentat fer tot el possible, per ning sap que fer.

Morir es digne? quan perd la dignitat alg moribund? Es pot viure amb dignitat? Es veritat que des de que naixem no deixem de preparar la nostra mort? Ning ho sap, potser ning ho sabr mai.

Lnic que podem fer es intentar que el que mori no se senti sol, ni desats, procurar que no tingui por al que passar, procurar que gaudeixi fins lltim instant de la vida...

I un cop mort, respectar-lo, procurar la seva memria, com a mnim, fins que nosaltres morim, i aix, el difunt, no tindr una vida en va, sin que ser recordat durant una poca, potser ms, per mai desatendre la seva presncia, ni descuidar la seva tomba, ni blasfemar sobre la seva memria, perqu, encara que sembli mentida, els difunts sn qui, duna manera directa o indirecta, ens han donat la vida i ens han donat les comoditats o les virtuts, que potser ells no van tenir.

Penseu-hi, feu el favor.16/10/07

Avui pensava en l'"hipocresia"

Que es dhipocresia? Es necessari ser hipcrita? Des de quan lhome es hipcrita? Quina es la cara dun hipcrita?

Anem per parts perqu aqu hi ha teca...

Per comenar mirem que diu el Diccionari destudi de la Llengua Catalana: Simulaci de qualitats i sentiments (pgina 1059, pa kien no se lo crea)

Jo crec que la necessitat de lhipcrita en la societat es tal com la necessitat doxigen per als nostres pulmons, ja qu certes pautes que ens posa la vida lexigeixen. Poltics, crtics, comentaristes, la gent buida (em refereixo a la gent que no es coneguda) tothom necessita agafar de l'hipocresia de tant en tant per a sobreviure.

Per, fins a quin punt es bona aquesta paraulota tant rara?

Es tan bona com dolenta...I es veritat. Poseu-vos en el cas qu un amic vostre, per exemple, us ensenya una pea de roba que sha comprat fa 5 minuts. Li fa moltssima illusi perqu fa temps que la desitjava, per es tant lletja com un tros de merda enganxat al clatell, tu que faries? Per educaci, li has de dir que li queda molt b, per per altra banda, es el teu amic i hi ha tota la confiana del mn! Doncs el ms correcte es ser hipcrita, es dir-li que est genial amb aquella pea i que se lhauria dhaver comprat fa temps. Es el correcte.

Per, per altra banda, els poltics incls ens ofn que siguin hipcrites, ens manipulen i ens titllen de no poder arribar al seu nivell!.

Sn, sens dubte, les dues cares de l'hipocresia.

Quin mal fa cada un dels exemples, i quin b fa? En el primer exemple estem sent respectuosos amb alg al qual apreciem i estimem i no hem de fer-li mal. Per altra banda estem traint la nostra amistat amb ell ja que sense adonar-nos-en no fem altra cosa que tirar terra sobre la nostra amistat. En el segon exemple veiem que els poltics son hipcrites per nsies de poder, un mal imperdonable, per...fins a quin punt sn ells els causants dels nostres bns i mals? Fins a quin punt sn ells capaos daguantar el que molts de nosaltres no podem aguantar? No serveix lexcusa de que ells viuen molt b, ja que ells sn, sens dubte, qui, moltes vegades, juguen el coll per el poble, i qui quan no estan dacord amb el que diu loposici senfronten a ells (parlo de casos normals, no extrems com les dretes espanyoles).

Dit i fet, un dictador es un hipcrita? Per un costat, pesa molt el mal que fa a la poblaci, per per un altre costat, ell mai ha negat els seus ideals i les coses que volia fer, fet que sorprn perqu Hitler va pujar democrticament al poder, per b, de les dictadures ja en parlarem ms endavant.

Per, sens dubte, no sempre s bo ser hipcrita, ni sempre se sap portar l'hipocresia amb honor i amb elegncia. Coneixo casos de gent que et parla molt b i que quant es pensa que est sola es pos a criticar-te fent carronya d'on no la hi ha. Altres casos diferents sn la gent que et diu quelcom, i desprs, en privat i amb la seguretat de no ser escoltat, diu el que pensa vertaderament, per sense fer muntanyes dun gra de sorra, aix es portar amb elegncia lassumpte, dissimular sense mentir.

Per tant, no podem jutjar mai a un hipcrita sense abans saber quins sn els motius que el condueixen a fer el que fa, i sense analitzar si ho ha fet ferint o no els teus sentiments, o si, senzillament a fet sang i fetge dun fet anecdtic. Sn casos diferents que hem de tenir en compte abans de jutjar alg.

Sembla mentida, per el tema dona per molt, i jo avui ja he escrit massa com per a roar el lmit de lavorriment, sent per el meu objectiu el dinteressar.

Penseu-hi, us ho demano.

17/10/2007Avui pensava en la "normalitat"

Quan escoltem que alg ha entrat en el Centre Universitari de Virginia (E.U.A) i ha matat a unes 22 persones, analitzem cuidadosament la nostra reacci.Primer indignaci i cabreig i desprs normalitat. Que ens indignem i ens cabregem per alguna cosa aix no em crida latenci, es lgic. El que em cabreja i mindigna encara ms es que no em sorprn, que no em pregunto com alg pot fer res aix.Ho he pensat i crec haver trobat una explicaci. No magrada en absolut, em preocupa.Alguns portem uns quants anys denunciant la Teoria de la Por, encaparrant-nos en creure en l'Aliana de Civilitzacions, en el ser hum, per sens ha passat per alt un enemic major; la Teoria de la Normalitat. Buscant Normal al Diccionari d'Estudis de la Llengua Catalana, He trobat aix: Saplica al que serveix de norma o regla Saplica al que es o passa com sempre o sense rastre de re extraordinari.

B, doncs aquet ha de ser el major xit de lhistoria dels Estats Units. Ha aconseguit que sigui normal envair un pas sense justificaci, establir que lnica manera de relacionar-se amb un altre pas es envaint-lo, que tots ens creiem que qualsevol pot ser un terrorista, detenir a alg sense motius ni judico, assassinar a civils i que alg tingui la facilitat dentrar amb un arma a la seva escola i matar a 22 persones.

Lefectivitat daquesta Teoria es que aconsegueixes amb ella un avan illimitat. La prpia Teoria de la Por es ms til si es converteix en la normalitat, perqu el que es normal no ens estranya, no exigeix una rectificaci ni sotmet a responsabilitats a qui ho comet. La normalitat saccepta.

El perills es que si no sactua amb rapidesa cada cop ser ms difcil frenar aquet avan. Poc a poc el que avui es un escndol dem ser lhabitual. Si el que ha passat a Columbine ens va impactar, el que passi en la segent escola d'Estats Units sacceptar amb ms diligencia.

Recordo que abans els rics creien que el ms efectiu per a frenar les revolucions era establir una gran classe mitja, ara se nhan adonat de que es ms efectiu ms barat aplicar la regla de la normalitat. Han aconseguit que creiem que es normal que morim per foc amic, que el nostre ve simmoli, que ens portin a presons a illes del Carib sense judici ni motius i que el nostre company de classe o feina ens assassini, per el que no farem estar protestant per cobrar noms 900 , per no tenir casa, per perdre drets civils, per veure com es moren de gana i set milions de persones. Aix ens sembla una sort. Total, vivim amb la sensaci de que es normal tenir por

Per ara tenim dos opcions; o fem alguna cosa per a impedir que sigui normal el que es una atrocitat o deixem de ser bitxos rars y ens unim als normals.Nacho Vipulla18/10/2007Avui pensava en la "tristesa"

Es molt dur estar trist, oy? Per, de deb ens preocupem de qui est trist?

Tristesa...es dura la paraula oy? Ens evoca imatges fredes, cruels, demolidores... Moments que potser fan plorar, potser ens tornen a un passat dur, trist.

Per, i que fem quan un millor amic est malament? Que fem quan alg est trist? Sempre lescoltem tant com es necessari?

No, mai es suficient per a un amic, igual que nosaltres encara que diguem que no, sempre necessitem ajuda, i sempre necessitem la companyia de qui estimem.

La tristesa es la pitjor de les malalties, es com una febre irrefrenable, es un esclat democions que et venen totes alhora, es com quan no pots travessar el carrer perqu el semfor est espatllat i els cotxes no et deixen passar, i tu tens pressa, necessites arribar a qui sap on, per tu no pots, tu ets incapa denfrenar-te als cotxes, ets un cadell de gos enmig la sabana.

Per hem de plantar cara als cotxes, hem de defensar-nos a la sabana, sin ens vencen, sin correm el risc de ser atacats de tots costats, i aix no ho podem permetre.

Per, i qui est eternament trist? la persona, que no se sap perqu, esta condemnada ha ser infeli, a estar trista? A aquesta es ha qui ms hem dajudar a creuar el carrer, a qui hem de defendre de les feres de la sabana, perqu es vulnerable, es un nad de mesos que no t protecci, i depenen de nosaltres, es obligaci de la humanitat fer que tingui com a mnim un moment feli a la vida, com ha mnim un minut de joia, que de ben segur, no oblidar mai.

Penseu en quines sn les vostres obligacions, i que heu de fer amb qui sn els vostres amics, perqu qui us necessita us ho agrair eternament.

19/10/2007Avui pensava en la "religi"

Qu s creure? Que s tenir fe? Hi ha un Du nic? Hi ha molts dus?

Tema difcil, sense respostes clares, aix que noms podem divagar en la incertesa...

La religi s creure, es tenir fe en un o varis dus, que crearen el mn, el sser hum i la vida en general...per, segur que existeixen aquets dus, o s una invenci del sser hum per a donar-li sentit a la seva vida?

Segons la meva opini, que ni de bon tros s lnica i vertadera, els dus van ser creats per lhome per explicar la seva existncia, i ms profundament, per no sentir-se sol. Paraules dures de dir, alg que no vol sentir-se sol i que ha de inventar-se quelcom per a ser feli. Sembla mentida, per no es tant llunya del que fan les criatures quan sn petites, quan en el seu mn dalegria, en el seu mn dalegria infinita, han de crear amics invisibles, per a no sentir-se sols mai.

Perqu, en el fons, no volem sentir-nos sols, no volem saber que no hi ha ning que ens escolti, per tant, creant un sser sobrenatural, sempitern, que mai ens deixar de costat grcies a la seva bondat infinita...

No crec que sigui la soluci optima, per si a la gent la fa sentir millor, a mi ja em va b, i no voldria, que vosaltres, lectors, us sentssiu ofesos per les meves paraules.

No mestendr ms, ja que es un tema delicat que pot ferir la sensibilitat d'alg, noms feu-me un favor, si us plau, penseu-hi

20/10/2007

Avui pensava en el "cinisme"

Que es ser cnic? Perqu i ha gent cnica? Ser cnic implica ser un cabr?

Sembla mentida que sapiguem tan poques coses de la gent cnica hi nhi hagi tanta, oy?

Doncs b entenem la paraula "cnic" com aquella persona que s constantment irnica, a vegades ofensiva, per que usa un humor negre o groller per a dir el que pensa.

Per que mou a la gent cnica a ser-ho? Personalment crec que el problema dels cnics es qu sn incapaos de dir les coses daltra manera que no sigui aquesta. Es un problema dautoestima que implica sentir-se inferior a la resta, i utilitzen aquest mtode per a ferir a la gent i no sentir-se malament.

Per no es el mateix que ser un cabr. Un cabr fa mal per fer-ho, sense sentiments que el pugin moure a ser aix. Un cnic no sempre te intenci de fer mal, no es el seu objectiu el de ferir els sentiments de la gent, per molts cops ho fan, sense voler-ho, recordo.

Aix, que si alguna vegada us trobeu amb un cnic, compreneu-lo, no el prengueu seriosament, perqu no vol fer-nos mal. Noms vol ser alg en aquesta vida. Vol ser protagonista duna escena que sigui seva. No vol tornar a ser un personatge secundari duna obra d'alg altre. Vol tenir la seva prpia obra. Ser el protagonista, encara que noms sigui per un cop a la seva vida.

Penseu-hi, feu el favor

21/10/2007

Avui pensava en la "senectud"

Es dur ser vell? Els importa als vells ser vells? Quina es la nostra obligaci envers a ells?

Es un tema complicat, oy?

Un persona gran, dbil, indefensa a qualsevol cosa o efecte... Que dur pot arribar a ser una persona gran. Amb el pes de tots els pecats ms ntims de la nostra vida, amb el pes duna memria que, amb sort, no perdrem, per que en el pitjor dels casos, podem perdre amb malalties com l'Alzahaimer. Es trist, ser vell, per ms trist ha de ser vell i estar desats. Tenir fills que no et visiten mai, ser vell i no tenir a ning amb qui celebrar els Nadals, els Reis Mags, la Setmana Santa, les vacances destiu. Tenir una casa per a tu sol, una pensi de merda que et dona noms per a pagar lindispensable per a sobreviure. Que trist ha de ser tenir una vellesa aix. Per que fa la societat per ajudar a aquesta gent? Una societat egoista que no pretn ms que per al seu b.

La NOSTRA obligaci es ajudar aquesta pobra get, perqu tard o dhora tots nosaltres arribarem a aquest moment, si no morim abans grcies a la divinitat. Tots arribarem a un moment en el que direm Ai que ganas de morirme tengo!, o Alomejor ya estoy muerto para entonces!, no es injust tenir que arribar aqu? No s injust que la vida doni un cercle? nixer ser dependent, arribar a la independncia i tornar a la dependncia!

Jo crec que tots haurem de fer la vida ms agradable a la gent gran, perqu tard o dhora la societat acaba pagant amb la mateixa moneda i si nosaltres no inculquem una educaci als que ara son ms joves que nosaltres, ells ens tractaran igual que com actualment la societat tracta a la tercera edat, i de veritat que no es gens agradable.

Penseu-hi, uns ho demano

22/10/2007

Avui pensava en la felicitat

Que s estar alegre? Es bonic estar alegre? Podem arribar a estar alegres sempre?

Que bonic seria, oy?

Seria precis poder ser tota la vida una persona feli, sense problemes, sense injustcies. Per tristament, aix no es ni ser mai aix, noms perqu certes persones no ho volen aix. La gent que, per motius propis no vol que alg sigui feli, posar tants pals i traves a les rodes perqu aquell alg no sigui feli, que impossiblement ell ser feli mai. Sempre estar preocupat per que aquell no sigui feli i ser noms feli quan laltre sigui desgraciat.

Per hi ha gent aix? Si. Pensem en els grans caps poltics que declaren guerrers per petroli, per gas, per terres! Son desitjos vanitosos que no els aportar mai la felicitat, i tanmateix ells fan el possible per aconseguir-ho, encara que hagi de desgraciar famlies senceres, vides humanes, infantesses que mai tornaran a ser recuperades...

Per, seria possible ser feli si no exists aquest tipus de gent? No. Una persona mai podr ser feli per el egoisme natural del que la natura ens ha dotat a tots. Aquest egoisme no ens permet ser felios pel simple fet de que sempre hi haur alguna cosa que ens molestar, per el ms mnim que sigui, sempre hi haur alguna cosa.

Aleshores que es la felicitat?

Es un metasentiment creat per filsofs darreu del mn per explicar les utopies, per posar una fi als seus projectes, per calmar a la gent i dir-los que si que hi ha alguna cosa millor, encara que mai la puguin assolir.

En el fons es molt dura la paraula FELICITAT, no creieu?

Penseu-hi, si us plau.

Atentament: Ignasi