avantguardes. disseny gràfic a castelló

of 124/124
a V a N T G U a R d E S d i s s e n y g r à f i c a C a s t e l l ó Colla Rebombori 2011

Post on 25-Mar-2016

233 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre de la Colla Rebombori, Magdalena 2011.

TRANSCRIPT

  • a V a NT G U a R

    d E Sd

    is

    se

    ny

    g

    r

    fi

    c

    a

    Ca

    st

    el

    l

    Colla Rebombori 2011

  • Qu

    s lart

    , sin

    una m

    anera

    de m

    irar?

    Thom

    as Lo

    uis B

    erge

    r

  • aV

    aN

    TG

    Ua

    Rd

    ES

    disseny grfic a Castell

  • aV

    aN

    TG

    Ua

    Rd

    ES

    disseny grfic a Castell

  • Impr

    imei

    x: G

    rfic

    as C

    asta

    .

    Dis

    seny

    i m

    aque

    taci

    : v

    etav

    isua

    l.com

    Dip

    sit

    Lega

    l:

    ISBN

    :

    Edita

    : Ass

    ocia

    ci

    Cultu

    ral C

    olla

    Reb

    ombo

    ri.

    www.collarebo

    mbo

    ri.cat

    Aqu

    est l

    libre

    sh

    a pr

    esen

    tat a

    la c

    onvo

    cat

    ria

    dels

    pre

    mis

    de

    la G

    ener

    alit

    at V

    alen

    cian

    a pe

    r a

    la p

    rom

    oci

    de

    ls

    del v

    alen

    ci.

    Port

    ada

    i pin

    ture

    s: M

    anol

    o Al

    egre

    .

    Cons

    ell d

    e Re

    dacc

    i:

    M. A

    legr

    e, F

    . Apa

    risi,

    E. A

    rtol

    a,J.

    M. C

    arce

    ller,

    M. G

    mez

    , X. L

    lom

    bart

    .

    Sobr

    e el

    nou

    cic

    le fo

    rmat

    iu d

    e Fo

    togr

    afia

    a lE

    scol

    a dA

    rt i

    Dis

    seny

    de

    Cas

    tell

    ra

    faeL

    Ba

    LLes

    Ter a

    n, 76

    Cre

    ar e

    scol

    aJa

    ime

    gim

    nez

    de

    ha

    ro, 84

    Col

    labo

    raci

    am

    b em

    pres

    es d

    el s

    ecto

    r ce

    rm

    ic in

    dust

    rial

    de

    Cas

    tell

    J. e

    nr

    iqu

    e r

    . C

    oLL

    ad

    o, 96

    Avan

    tgua

    rdes

    i ar

    tist

    es d

    ara

    am

    aT

    BeLL

    s,

    an

    Ton

    i aLB

    aLa

    T,

    Lex d

    om

    neC

    h,

    s er

    gio

    aB

    ad,

    Por

    Ca

    r q

    uer

    aL

    i xiP

    eLL,

    102

    Mem

    ria

    en

    pap

    er c

    ut

    ro

    saB

    eL g

    um

    Ba

    u g

    on

    zLe

    z, 110

    Petg

    es i

    mar

    bres

    am

    b re

    trat

    al f

    ons

    ma

    neL

    ga

    rC

    ia g

    ra

    u, 11

    1

    Ars

    / L

    art e

    fmer

    ma

    nu

    eL a

    Leg

    re,

    112

    Publ

    icit

    at n

    o en

    cob

    erta

    m

    n

    geL

    s Po

    ns

    i fer

    ra

    n a

    Pa

    ris

    i, 11

    6

    Bran

    cal

    Jose

    P m

    iqu

    eL C

    ar

    CeL

    Ler, 6

    Imat

    ges

    de C

    aste

    llr

    osa

    La

    To

    rr

    enT,

    10

    Un

    cent

    re p

    er a

    la re

    flexi

    : l

    EAC

    Cer

    iC g

    ra

    s, 20

    Una

    gal

    eria

    dar

    t Pi

    Lar d

    oLz

    , 26

    Icon

    ogra

    fia fe

    ster

    am

    iqu

    eL g

    m

    ez, 34

    LEs

    cola

    dA

    rt i

    Supe

    rior

    de

    Dis

    seny

    de

    Cas

    tell

    i el

    seu

    futu

    rfr

    an

    Ces

    C a

    gu

    iLa

    r i

    do

    men

    J, 42

    25 A

    nys

    de d

    isse

    ny g

    rfic

    a l

    Esco

    la d

    Art

    i S

    uper

    ior d

    e D

    isse

    ny d

    e C

    aste

    llV

    iCen

    T V

    ida

    L i a

    Lain

    Ca

    mP

    os,

    48

    Act

    ivita

    ts c

    ultu

    rals

    i ex

    trae

    scol

    ars

    de

    lEA

    SD C

    aste

    ll: l

    exp

    ansi

    de

    lart

    Jos

    an

    Ton

    io a

    ria

    s (K

    eCo),

    56

    La c

    erm

    ica

    a lE

    scol

    a dA

    rt i

    Supe

    rior

    de

    Dis

    seny

    de

    Cas

    tell

    mig

    ueL

    mo

    na

    r m

    ez, 68

    taula

  • Impr

    imei

    x: G

    rfic

    as C

    asta

    .

    Dis

    seny

    i m

    aque

    taci

    : v

    etav

    isua

    l.com

    Dip

    sit

    Lega

    l:

    ISBN

    :

    Edita

    : Ass

    ocia

    ci

    Cultu

    ral C

    olla

    Reb

    ombo

    ri.

    www.collarebo

    mbo

    ri.cat

    Aqu

    est l

    libre

    sh

    a pr

    esen

    tat a

    la c

    onvo

    cat

    ria

    dels

    pre

    mis

    de

    la G

    ener

    alit

    at V

    alen

    cian

    a pe

    r a

    la p

    rom

    oci

    de

    ls

    del v

    alen

    ci.

    Port

    ada

    i pin

    ture

    s: M

    anol

    o Al

    egre

    .

    Cons

    ell d

    e Re

    dacc

    i:

    M. A

    legr

    e, F

    . Apa

    risi,

    E. A

    rtol

    a,J.

    M. C

    arce

    ller,

    M. G

    mez

    , X. L

    lom

    bart

    .

    Sobr

    e el

    nou

    cic

    le fo

    rmat

    iu d

    e Fo

    togr

    afia

    a lE

    scol

    a dA

    rt i

    Dis

    seny

    de

    Cas

    tell

    ra

    faeL

    Ba

    LLes

    Ter a

    n, 76

    Cre

    ar e

    scol

    aJa

    ime

    gim

    nez

    de

    ha

    ro, 84

    Col

    labo

    raci

    am

    b em

    pres

    es d

    el s

    ecto

    r ce

    rm

    ic in

    dust

    rial

    de

    Cas

    tell

    J. e

    nr

    iqu

    e r

    . C

    oLL

    ad

    o, 96

    Avan

    tgua

    rdes

    i ar

    tist

    es d

    ara

    am

    aT

    BeLL

    s,

    an

    Ton

    i aLB

    aLa

    T,

    Lex d

    om

    neC

    h,

    s er

    gio

    aB

    ad,

    Por

    Ca

    r q

    uer

    aL

    i xiP

    eLL,

    102

    Mem

    ria

    en

    pap

    er c

    ut

    ro

    saB

    eL g

    um

    Ba

    u g

    on

    zLe

    z, 110

    Petg

    es i

    mar

    bres

    am

    b re

    trat

    al f

    ons

    ma

    neL

    ga

    rC

    ia g

    ra

    u, 11

    1

    Ars

    / L

    art e

    fmer

    ma

    nu

    eL a

    Leg

    re,

    112

    Publ

    icit

    at n

    o en

    cob

    erta

    m

    n

    geL

    s Po

    ns

    i fer

    ra

    n a

    Pa

    ris

    i, 11

    6

    Bran

    cal

    Jose

    P m

    iqu

    eL C

    ar

    CeL

    Ler, 6

    Imat

    ges

    de C

    aste

    llr

    osa

    La

    To

    rr

    enT,

    10

    Un

    cent

    re p

    er a

    la re

    flexi

    : l

    EAC

    Cer

    iC g

    ra

    s, 20

    Una

    gal

    eria

    dar

    t Pi

    Lar d

    oLz

    , 26

    Icon

    ogra

    fia fe

    ster

    am

    iqu

    eL g

    m

    ez, 34

    LEs

    cola

    dA

    rt i

    Supe

    rior

    de

    Dis

    seny

    de

    Cas

    tell

    i el

    seu

    futu

    rfr

    an

    Ces

    C a

    gu

    iLa

    r i

    do

    men

    J, 42

    25 A

    nys

    de d

    isse

    ny g

    rfic

    a l

    Esco

    la d

    Art

    i S

    uper

    ior d

    e D

    isse

    ny d

    e C

    aste

    llV

    iCen

    T V

    ida

    L i a

    Lain

    Ca

    mP

    os,

    48

    Act

    ivita

    ts c

    ultu

    rals

    i ex

    trae

    scol

    ars

    de

    lEA

    SD C

    aste

    ll: l

    exp

    ansi

    de

    lart

    Jos

    an

    Ton

    io a

    ria

    s (K

    eCo),

    56

    La c

    erm

    ica

    a lE

    scol

    a dA

    rt i

    Supe

    rior

    de

    Dis

    seny

    de

    Cas

    tell

    mig

    ueL

    mo

    na

    r m

    ez, 68

    taula

  • Branca

    lJo

    sep

    Miq

    uel

    Carc

    elle

    r

    Nai

    x fe

    brer

    , el c

    urt,

    i em

    dis

    pose

    a bra

    ncalejar

    , a fe

    r ser

    vir e

    l ver

    b qu

    e en

    s ha

    rega

    lat e

    l pro

    fess

    or, h

    is-

    tori

    ador

    , poe

    ta i

    amic

    de

    Rebo

    mbo

    ri, F

    ranc

    esc

    Mez

    quita

    . Bra

    ncal

    , diu

    en e

    ls d

    icci

    onar

    is,

    s cad

    ascu

    n de

    ls c

    osta

    ts d

    un

    port

    al, e

    spec

    ialm

    ent s

    i s d

    e pe

    dra

    i, pe

    r ext

    ensi

    , s

    ha fe

    t cos

    tum

    , en

    llibr

    es c

    om e

    ls

    nost

    res,

    anom

    enar

    aix

    el p

    rle

    g, le

    scrit

    que

    fa d

    ent

    rada

    , que

    pre

    sent

    a la

    pub

    licac

    i i

    els a

    rtic

    les q

    ue

    la c

    onfig

    uren

    . Per

    met

    eu-m

    e qu

    e br

    anca

    lege

    , don

    cs

    tot i

    sab

    er q

    ue

    s un

    ver

    b no

    acc

    epta

    t per

    cap

    de

    les

    inst

    ituci

    ons

    norm

    ativ

    es d

    e la

    llen

    gua

    i qu

    e b

    riga

    la p

    orta

    daq

    uest

    llib

    re, e

    l din

    ov

    de la

    Bi-

    blio

    teca

    Bs

    ica

    de C

    aste

    ll, d

    e la

    , ja

    sabe

    u, E

    dito

    rial

    sens

    e n

    im d

    e lu

    cre

    que

    s la

    Col

    la R

    ebom

    bori

    .

    Si e

    steu

    lleg

    int a

    ques

    tes

    lnie

    s vo

    l dir

    que

    ja h

    eu g

    irat n

    oran

    ta g

    raus

    , com

    per

    toca

    , aqu

    est l

    libre

    i

    no ll

    ibre

    t, ni

    rev

    ista

    qu

    e he

    m ti

    tula

    t A

    vant

    guar

    des

    i he

    m s

    ubtit

    ulat

    Dis

    seny

    gr

    fic a

    Cas

    tell

    , i

    que

    us in

    tere

    ssa

    o, si

    ms

    no,

    des

    pert

    a la

    vos

    tra

    curio

    sita

    t el t

    ema

    que

    engu

    any

    hem

    tria

    t: el

    dis

    seny

    , le

    s ar

    ts p

    lst

    ique

    s m

    s tr

    enca

    dore

    s, in

    nova

    dore

    s, cr

    eativ

    es,

    i la

    gen

    t, el

    s gr

    ups,

    els

    espa

    is q

    ue a

    la

    nost

    ra c

    iuta

    t sh

    i rel

    acio

    nen.

    Avan

    tgua

    rdes

    , per

    qu

    ens

    hem

    per

    ms

    la ll

    icn

    cia

    de p

    lura

    litza

    r el

    sub

    stan

    tiu a

    vant

    guar

    da, t

    erm

    e m

    ilita

    r qu

    e fa

    ref

    ern

    cia

    a la

    prim

    era

    lnia

    dat

    ac, a

    l des

    taca

    men

    t d

    una

    unita

    t a

    la q

    ual p

    rece

    deix

    en

    la m

    arxa

    i qu

    e, fi

    gura

    dam

    ent,

    defin

    eix,

    en

    un m

    ovim

    ent,

    els

    grup

    s de

    ls p

    recu

    rsor

    s o

    dels

    qui

    so

    sten

    en la

    tend

    nci

    a m

    s a

    van

    ada

    i vol

    en a

    nar e

    n co

    ntra

    de

    la tr

    adic

    i, t

    renc

    ar a

    mb

    ella

    , rom

    pre

    amb

    lart

    de

    les h

    abili

    tats

    man

    uals

    , de

    lofic

    i, de

    les n

    orm

    es e

    stab

    lert

    es.

    Dis

    seny

    gr

    fic a

    Cas

    tell

    , per

    qu

    la c

    apita

    l del

    riu

    Sec

    , la

    ciut

    at n

    ascu

    da a

    l seg

    le x

    iii

    al t

    ocar

    de

    la in

    ters

    ecci

    de

    l par

    alle

    l 40

    N d

    e la

    titud

    i de

    l mer

    idi

    0

    de lo

    ngitu

    d, l

    a no

    stra

    ciu

    tat

    i el s

    eu

    ento

    rn m

    s im

    med

    iat

    s, de

    sem

    pre,

    obj

    ectiu

    i re

    fere

    nt d

    els

    llibr

    es d

    e Re

    bom

    bori

    , i p

    erqu

    de

    spr

    s d

    expl

    icar

    i m

    ostr

    ar, a

    nual

    men

    t, de

    s de

    199

    7, l

    arqu

    itect

    ura

    civi

    l i

    relig

    iosa

    , lu

    rban

    ism

    e, l

    hor

    ta,

    6|7

  • Branca

    lJo

    sep

    Miq

    uel

    Carc

    elle

    r

    Nai

    x fe

    brer

    , el c

    urt,

    i em

    dis

    pose

    a bra

    ncalejar

    , a fe

    r ser

    vir e

    l ver

    b qu

    e en

    s ha

    rega

    lat e

    l pro

    fess

    or, h

    is-

    tori

    ador

    , poe

    ta i

    amic

    de

    Rebo

    mbo

    ri, F

    ranc

    esc

    Mez

    quita

    . Bra

    ncal

    , diu

    en e

    ls d

    icci

    onar

    is,

    s cad

    ascu

    n de

    ls c

    osta

    ts d

    un

    port

    al, e

    spec

    ialm

    ent s

    i s d

    e pe

    dra

    i, pe

    r ext

    ensi

    , s

    ha fe

    t cos

    tum

    , en

    llibr

    es c

    om e

    ls

    nost

    res,

    anom

    enar

    aix

    el p

    rle

    g, le

    scrit

    que

    fa d

    ent

    rada

    , que

    pre

    sent

    a la

    pub

    licac

    i i

    els a

    rtic

    les q

    ue

    la c

    onfig

    uren

    . Per

    met

    eu-m

    e qu

    e br

    anca

    lege

    , don

    cs

    tot i

    sab

    er q

    ue

    s un

    ver

    b no

    acc

    epta

    t per

    cap

    de

    les

    inst

    ituci

    ons

    norm

    ativ

    es d

    e la

    llen

    gua

    i qu

    e b

    riga

    la p

    orta

    daq

    uest

    llib

    re, e

    l din

    ov

    de la

    Bi-

    blio

    teca

    Bs

    ica

    de C

    aste

    ll, d

    e la

    , ja

    sabe

    u, E

    dito

    rial

    sens

    e n

    im d

    e lu

    cre

    que

    s la

    Col

    la R

    ebom

    bori

    .

    Si e

    steu

    lleg

    int a

    ques

    tes

    lnie

    s vo

    l dir

    que

    ja h

    eu g

    irat n

    oran

    ta g

    raus

    , com

    per

    toca

    , aqu

    est l

    libre

    i

    no ll

    ibre

    t, ni

    rev

    ista

    qu

    e he

    m ti

    tula

    t A

    vant

    guar

    des

    i he

    m s

    ubtit

    ulat

    Dis

    seny

    gr

    fic a

    Cas

    tell

    , i

    que

    us in

    tere

    ssa

    o, si

    ms

    no,

    des

    pert

    a la

    vos

    tra

    curio

    sita

    t el t

    ema

    que

    engu

    any

    hem

    tria

    t: el

    dis

    seny

    , le

    s ar

    ts p

    lst

    ique

    s m

    s tr

    enca

    dore

    s, in

    nova

    dore

    s, cr

    eativ

    es,

    i la

    gen

    t, el

    s gr

    ups,

    els

    espa

    is q

    ue a

    la

    nost

    ra c

    iuta

    t sh

    i rel

    acio

    nen.

    Avan

    tgua

    rdes

    , per

    qu

    ens

    hem

    per

    ms

    la ll

    icn

    cia

    de p

    lura

    litza

    r el

    sub

    stan

    tiu a

    vant

    guar

    da, t

    erm

    e m

    ilita

    r qu

    e fa

    ref

    ern

    cia

    a la

    prim

    era

    lnia

    dat

    ac, a

    l des

    taca

    men

    t d

    una

    unita

    t a

    la q

    ual p

    rece

    deix

    en

    la m

    arxa

    i qu

    e, fi

    gura

    dam

    ent,

    defin

    eix,

    en

    un m

    ovim

    ent,

    els

    grup

    s de

    ls p

    recu

    rsor

    s o

    dels

    qui

    so

    sten

    en la

    tend

    nci

    a m

    s a

    van

    ada

    i vol

    en a

    nar e

    n co

    ntra

    de

    la tr

    adic

    i, t

    renc

    ar a

    mb

    ella

    , rom

    pre

    amb

    lart

    de

    les h

    abili

    tats

    man

    uals

    , de

    lofic

    i, de

    les n

    orm

    es e

    stab

    lert

    es.

    Dis

    seny

    gr

    fic a

    Cas

    tell

    , per

    qu

    la c

    apita

    l del

    riu

    Sec

    , la

    ciut

    at n

    ascu

    da a

    l seg

    le x

    iii

    al t

    ocar

    de

    la in

    ters

    ecci

    de

    l par

    alle

    l 40

    N d

    e la

    titud

    i de

    l mer

    idi

    0

    de lo

    ngitu

    d, l

    a no

    stra

    ciu

    tat

    i el s

    eu

    ento

    rn m

    s im

    med

    iat

    s, de

    sem

    pre,

    obj

    ectiu

    i re

    fere

    nt d

    els

    llibr

    es d

    e Re

    bom

    bori

    , i p

    erqu

    de

    spr

    s d

    expl

    icar

    i m

    ostr

    ar, a

    nual

    men

    t, de

    s de

    199

    7, l

    arqu

    itect

    ura

    civi

    l i

    relig

    iosa

    , lu

    rban

    ism

    e, l

    hor

    ta,

    6|7

  • els

    ofici

    s, el

    s co

    stum

    s, la

    mar

    i la

    mar

    jal,

    els

    fets

    , les

    ficc

    ions

    , les

    pre

    dicc

    ions

    , el s

    ec,

    els

    jocs

    , el

    lleur

    e, la

    ms

    ica

    i els

    ms

    ics,

    la s

    oste

    nibi

    litat

    pai

    satg

    stic

    a, m

    edia

    mbi

    enta

    l i li

    ng

    stic

    a, la

    rom

    eria

    m

    agda

    lene

    ra, e

    ls o

    rgen

    s m

    edie

    vals

    i la

    pro

    ducc

    i li

    ter

    ria

    de v

    alor

    que

    ses

    t p

    rodu

    int e

    n va

    lenc

    i,

    vole

    m e

    ngua

    ny d

    onar

    la p

    arau

    la a

    la g

    ent q

    ue, a

    ra i

    ac,

    sap

    de d

    isse

    ny i

    de le

    s t

    cniq

    ues

    pls

    tique

    s m

    s a

    vant

    guar

    dist

    es, a

    la g

    ent q

    ue h

    a ac

    cept

    at la

    nos

    tra

    invi

    taci

    a

    part

    icip

    ar d

    aque

    st n

    ou p

    roje

    cte

    que

    es c

    oncr

    eta

    en a

    ques

    t llib

    re q

    ue te

    niu

    a le

    s m

    ans

    i que

    ja p

    odeu

    trob

    ar ta

    mb

    , pen

    jat e

    n pd

    f, al

    no

    stre

    lloc

    web

    : www.collarebo

    mbo

    ri.cat.

    He l

    legi

    t en

    algu

    n llo

    c, n

    aveg

    ant p

    er lu

    nive

    rs in

    finit

    dIn

    tern

    et q

    ue n

    o sh

    a de

    con

    fond

    re d

    isse

    nyad

    ors

    amb

    artis

    tes,

    mal

    grat

    el c

    om

    deno

    min

    ador

    que

    repr

    esen

    ta la

    cre

    ativ

    itat e

    n am

    bds

    cam

    ps, i

    que

    el

    dis

    seny

    du

    n pr

    oduc

    te o

    du

    n si

    stem

    a es

    fa a

    mid

    a, a

    mb

    un m

    tod

    e de

    treb

    all p

    ropi

    , que

    com

    ena

    am

    b un

    a fix

    aci

    de

    spec

    ifica

    cion

    s i a

    tn

    a va

    lors

    com

    la v

    iabi

    litat

    (tc

    nica

    i ec

    onm

    ica)

    , le

    colo

    gia,

    le

    rgon

    omia

    , la

    fiabi

    litat

    , la

    dura

    bilit

    at, e

    l ci

    cle

    de v

    ida

    del

    prod

    ucte

    o s

    iste

    ma,

    la

    legi

    slac

    i, e

    l pr

    essu

    post

    , els

    pos

    sibl

    es m

    als

    usos

    , le

    ntor

    n i c

    ircum

    stn

    cies

    esp

    ecfi

    ques

    , el d

    ecr

    um, l

    a cu

    ltura

    de

    ls d

    ifere

    nts

    usua

    ris,.

    .. La

    pro

    ducc

    i a

    rts

    tica,

    en

    prin

    cipi

    , s

    ms

    lliu

    re, t

    m

    tod

    es i

    tcn

    ique

    s de

    tr

    ebal

    l dife

    rent

    s i le

    s seu

    es a

    ccio

    ns n

    o pr

    eten

    en e

    star

    just

    ifica

    des.

    En a

    ques

    t llib

    re, q

    ue n

    o po

    t, ni

    vol

    , ser

    exh

    aust

    iu i

    que,

    com

    en

    altr

    es q

    ue h

    em p

    ublic

    at, p

    otse

    r tin

    dr

    cont

    inu

    tat

    i abr

    aar

    m

    s c

    amps

    , hem

    inte

    ntat

    que

    no

    trob

    eu r

    es d

    e bu

    it, s

    uper

    flu, o

    rnam

    enta

    l, co

    m s

    ovin

    t pas

    sa q

    uan

    el m

    ot d

    isse

    ny s

    aplic

    a a

    cert

    s ob

    ject

    es c

    osto

    sos

    o d

    e lu

    xe,

    que

    pret

    enen

    ai

    x ju

    stifi

    car e

    l seu

    pre

    u; a

    cer

    tes c

    reac

    ions

    art

    stiq

    ues c

    omer

    cial

    s, o

    b a

    obj

    ecte

    s in

    tils o

    am

    b un

    a ut

    ilita

    t, en

    tot c

    as, d

    iscu

    tible

    .

    De

    man

    era

    que,

    si s

    egui

    u av

    ant,

    gaud

    ireu

    dun

    dis

    seny

    ben

    mod

    ern

    i vis

    ualm

    ent

    impa

    ctan

    t, co

    m

    corr

    espo

    n al

    tem

    a qu

    e en

    s oc

    upa;

    pas

    seja

    reu

    pels

    car

    rers

    i pl

    aces

    de

    Cas

    tell

    , i re

    flexi

    onar

    eu s

    obre

    es

    cultu

    res,

    faa

    nes,

    harm

    onie

    s, pr

    opor

    cion

    s i d

    esfic

    acis

    ; sab

    reu

    de la

    tra

    ject

    ria

    de

    lEsp

    ai d

    Art

    : qu

    s

    , qu

    ha

    fet i

    sig

    nific

    at, i

    com

    ha

    sacs

    ejat

    el n

    ostr

    e pa

    nora

    ma

    arts

    tic; c

    onei

    xere

    u le

    s fit

    es d

    e le

    mbl

    emt

    ica

    gale

    ria

    Cn

    em; l

    legi

    reu

    i opi

    nare

    u so

    bre

    la M

    agda

    lena

    i la

    rt, s

    obre

    gai

    ates

    i ca

    rtel

    ls,

    jura

    ts, t

    end

    ncie

    s, ev

    oluc

    ions

    i tr

    adic

    ions

    ; tro

    bare

    u un

    bon

    nom

    bre

    de p

    gin

    es p

    rota

    goni

    tzad

    es p

    er

    lEA

    SD, g

    rci

    es a

    ls t

    exto

    s i i

    llus

    trac

    ions

    sig

    nats

    per

    par

    t del

    seu

    pro

    fess

    orat

    , que

    exp

    licite

    n el

    que

    ha

    sup

    osat

    i ha

    apo

    rtat

    des

    prs

    de

    ms

    du

    n qu

    art d

    e se

    gle

    de p

    res

    ncia

    a C

    aste

    ll; v

    eure

    u m

    ostr

    es

    de l

    obra

    act

    ual d

    e di

    fere

    nts

    crea

    dors

    ; sen

    tireu

    com

    els

    mot

    s de

    ls p

    oem

    es u

    s de

    sper

    ten

    sens

    acio

    ns

    i anh

    els

    i, po

    tser

    , fins

    i to

    t, po

    dreu

    apr

    ofita

    r els

    pro

    duct

    es q

    ue a

    nunc

    ien,

    a le

    s da

    rrer

    es p

    gin

    es, l

    es

    empr

    eses

    tan

    espe

    cial

    s que

    ens

    serv

    eixe

    n, n

    ovam

    ent,

    per t

    enir

    la q

    uota

    nec

    ess

    ria

    de p

    ublic

    itat.

    Tant

    de

    bo ti

    ngue

    u un

    a bo

    na le

    ctur

    a o,

    si m

    s n

    o, u

    na a

    grad

    able

    pas

    seja

    da v

    isua

    l.En

    par

    lem

    i en

    s esc

    olte

    m.

    8|9

  • els

    ofici

    s, el

    s co

    stum

    s, la

    mar

    i la

    mar

    jal,

    els

    fets

    , les

    ficc

    ions

    , les

    pre

    dicc

    ions

    , el s

    ec,

    els

    jocs

    , el

    lleur

    e, la

    ms

    ica

    i els

    ms

    ics,

    la s

    oste

    nibi

    litat

    pai

    satg

    stic

    a, m

    edia

    mbi

    enta

    l i li

    ng

    stic

    a, la

    rom

    eria

    m

    agda

    lene

    ra, e

    ls o

    rgen

    s m

    edie

    vals

    i la

    pro

    ducc

    i li

    ter

    ria

    de v

    alor

    que

    ses

    t p

    rodu

    int e

    n va

    lenc

    i,

    vole

    m e

    ngua

    ny d

    onar

    la p

    arau

    la a

    la g

    ent q

    ue, a

    ra i

    ac,

    sap

    de d

    isse

    ny i

    de le

    s t

    cniq

    ues

    pls

    tique

    s m

    s a

    vant

    guar

    dist

    es, a

    la g

    ent q

    ue h

    a ac

    cept

    at la

    nos

    tra

    invi

    taci

    a

    part

    icip

    ar d

    aque

    st n

    ou p

    roje

    cte

    que

    es c

    oncr

    eta

    en a

    ques

    t llib

    re q

    ue te

    niu

    a le

    s m

    ans

    i que

    ja p

    odeu

    trob

    ar ta

    mb

    , pen

    jat e

    n pd

    f, al

    no

    stre

    lloc

    web

    : www.collarebo

    mbo

    ri.cat.

    He l

    legi

    t en

    algu

    n llo

    c, n

    aveg

    ant p

    er lu

    nive

    rs in

    finit

    dIn

    tern

    et q

    ue n

    o sh

    a de

    con

    fond

    re d

    isse

    nyad

    ors

    amb

    artis

    tes,

    mal

    grat

    el c

    om

    deno

    min

    ador

    que

    repr

    esen

    ta la

    cre

    ativ

    itat e

    n am

    bds

    cam

    ps, i

    que

    el

    dis

    seny

    du

    n pr

    oduc

    te o

    du

    n si

    stem

    a es

    fa a

    mid

    a, a

    mb

    un m

    tod

    e de

    treb

    all p

    ropi

    , que

    com

    ena

    am

    b un

    a fix

    aci

    de

    spec

    ifica

    cion

    s i a

    tn

    a va

    lors

    com

    la v

    iabi

    litat

    (tc

    nica

    i ec

    onm

    ica)

    , le

    colo

    gia,

    le

    rgon

    omia

    , la

    fiabi

    litat

    , la

    dura

    bilit

    at, e

    l ci

    cle

    de v

    ida

    del

    prod

    ucte

    o s

    iste

    ma,

    la

    legi

    slac

    i, e

    l pr

    essu

    post

    , els

    pos

    sibl

    es m

    als

    usos

    , le

    ntor

    n i c

    ircum

    stn

    cies

    esp

    ecfi

    ques

    , el d

    ecr

    um, l

    a cu

    ltura

    de

    ls d

    ifere

    nts

    usua

    ris,.

    .. La

    pro

    ducc

    i a

    rts

    tica,

    en

    prin

    cipi

    , s

    ms

    lliu

    re, t

    m

    tod

    es i

    tcn

    ique

    s de

    tr

    ebal

    l dife

    rent

    s i le

    s seu

    es a

    ccio

    ns n

    o pr

    eten

    en e

    star

    just

    ifica

    des.

    En a

    ques

    t llib

    re, q

    ue n

    o po

    t, ni

    vol

    , ser

    exh

    aust

    iu i

    que,

    com

    en

    altr

    es q

    ue h

    em p

    ublic

    at, p

    otse

    r tin

    dr

    cont

    inu

    tat

    i abr

    aar

    m

    s c

    amps

    , hem

    inte

    ntat

    que

    no

    trob

    eu r

    es d

    e bu

    it, s

    uper

    flu, o

    rnam

    enta

    l, co

    m s

    ovin

    t pas

    sa q

    uan

    el m

    ot d

    isse

    ny s

    aplic

    a a

    cert

    s ob

    ject

    es c

    osto

    sos

    o d

    e lu

    xe,

    que

    pret

    enen

    ai

    x ju

    stifi

    car e

    l seu

    pre

    u; a

    cer

    tes c

    reac

    ions

    art

    stiq

    ues c

    omer

    cial

    s, o

    b a

    obj

    ecte

    s in

    tils o

    am

    b un

    a ut

    ilita

    t, en

    tot c

    as, d

    iscu

    tible

    .

    De

    man

    era

    que,

    si s

    egui

    u av

    ant,

    gaud

    ireu

    dun

    dis

    seny

    ben

    mod

    ern

    i vis

    ualm

    ent

    impa

    ctan

    t, co

    m

    corr

    espo

    n al

    tem

    a qu

    e en

    s oc

    upa;

    pas

    seja

    reu

    pels

    car

    rers

    i pl

    aces

    de

    Cas

    tell

    , i re

    flexi

    onar

    eu s

    obre

    es

    cultu

    res,

    faa

    nes,

    harm

    onie

    s, pr

    opor

    cion

    s i d

    esfic

    acis

    ; sab

    reu

    de la

    tra

    ject

    ria

    de

    lEsp

    ai d

    Art

    : qu

    s

    , qu

    ha

    fet i

    sig

    nific

    at, i

    com

    ha

    sacs

    ejat

    el n

    ostr

    e pa

    nora

    ma

    arts

    tic; c

    onei

    xere

    u le

    s fit

    es d

    e le

    mbl

    emt

    ica

    gale

    ria

    Cn

    em; l

    legi

    reu

    i opi

    nare

    u so

    bre

    la M

    agda

    lena

    i la

    rt, s

    obre

    gai

    ates

    i ca

    rtel

    ls,

    jura

    ts, t

    end

    ncie

    s, ev

    oluc

    ions

    i tr

    adic

    ions

    ; tro

    bare

    u un

    bon

    nom

    bre

    de p

    gin

    es p

    rota

    goni

    tzad

    es p

    er

    lEA

    SD, g

    rci

    es a

    ls t

    exto

    s i i

    llus

    trac

    ions

    sig

    nats

    per

    par

    t del

    seu

    pro

    fess

    orat

    , que

    exp

    licite

    n el

    que

    ha

    sup

    osat

    i ha

    apo

    rtat

    des

    prs

    de

    ms

    du

    n qu

    art d

    e se

    gle

    de p

    res

    ncia

    a C

    aste

    ll; v

    eure

    u m

    ostr

    es

    de l

    obra

    act

    ual d

    e di

    fere

    nts

    crea

    dors

    ; sen

    tireu

    com

    els

    mot

    s de

    ls p

    oem

    es u

    s de

    sper

    ten

    sens

    acio

    ns

    i anh

    els

    i, po

    tser

    , fins

    i to

    t, po

    dreu

    apr

    ofita

    r els

    pro

    duct

    es q

    ue a

    nunc

    ien,

    a le

    s da

    rrer

    es p

    gin

    es, l

    es

    empr

    eses

    tan

    espe

    cial

    s que

    ens

    serv

    eixe

    n, n

    ovam

    ent,

    per t

    enir

    la q

    uota

    nec

    ess

    ria

    de p

    ublic

    itat.

    Tant

    de

    bo ti

    ngue

    u un

    a bo

    na le

    ctur

    a o,

    si m

    s n

    o, u

    na a

    grad

    able

    pas

    seja

    da v

    isua

    l.En

    par

    lem

    i en

    s esc

    olte

    m.

    8|9

  • Ima

    tges

    de

    Ca

    stel

    lRo

    sal

    a To

    rren

    t

    Univ

    ersi

    tat J

    aum

    e I d

    e Ca

    stel

    l

    Sota

    aqu

    est

    ttol

    , I

    mat

    ges

    de C

    aste

    ll,

    no p

    rete

    nc d

    ibui

    xar

    un C

    aste

    ll c

    ompl

    aent

    am

    b el

    l m

    atei

    x, q

    ue in

    sist

    eix

    una

    i altr

    a ve

    gada

    a re

    petir

    les

    mat

    eixe

    s es

    tam

    pes

    a fi

    de p

    alli

    ar u

    na re

    alita

    t be

    n an

    odin

    a. C

    aste

    ll, m

    alau

    rada

    men

    t, no

    ha

    arri

    bat

    a se

    r ci

    utat

    bon

    ica

    i no

    ha a

    rrib

    at a

    ser

    -ho

    perq

    u, s

    iste

    mt

    icam

    ent,

    ha p

    erdu

    t la

    seua

    iden

    titat

    , a m

    ans d

    els q

    ue h

    auri

    en d

    hav

    er-la

    con

    serv

    at.

    Prim

    er v

    an s

    er e

    ls d

    esas

    tros

    os a

    nys

    seix

    anta

    , am

    b el

    seu

    desarrollism

    o fe

    ro,

    els

    que

    van

    por

    tar e

    ls

    resp

    onsa

    bles

    de

    lurb

    anis

    me

    de ll

    avor

    s a

    com

    part

    ir so

    mni

    s am

    b le

    spec

    ulac

    i. D

    es d

    ales

    hore

    s, el

    s de

    spro

    psi

    ts e

    s van

    acu

    mul

    ar i

    sem

    bla

    que

    enca

    ra n

    o ha

    n ac

    abat

    . Sor

    prn

    veu

    re c

    om e

    ls q

    ue h

    avie

    n d

    enca

    rreg

    ar-s

    e de

    cre

    ar e

    spai

    s ag

    rada

    bles

    en

    la c

    iuta

    t, no

    tene

    n aq

    uest

    a q

    esti

    com

    a p

    riorit

    ria

    . M

    olte

    s veg

    ades

    , es m

    ampr

    enen

    acc

    ions

    que

    aca

    ben

    en c

    lam

    oros

    os fr

    acas

    sos.

    I, la

    men

    tabl

    emen

    t, no

    hi

    hi h

    a co

    nsci

    nci

    a da

    quei

    x fr

    acs

    .

    Com

    plae

    nt-n

    os n

    oms

    qua

    n ca

    lga

    fer-

    ho,

    per

    , in

    icia

    rem

    un

    reco

    rreg

    ut p

    er a

    lgun

    s llo

    cs d

    e C

    aste

    ll, n

    o d

    una

    man

    era

    sist

    emt

    ica,

    per

    va

    lora

    nt a

    lgun

    es re

    alitz

    acio

    ns i

    expe

    rin

    cies

    con

    cret

    es

    rela

    cion

    ades

    am

    b l

    mbi

    t cul

    tura

    l.

    I com

    ena

    r a

    mb

    un r

    ecor

    d, e

    l du

    n es

    pai u

    rb

    que,

    al m

    atei

    x ce

    ntre

    de

    Cas

    tell

    , fa

    ja p

    rou

    anys

    , ex

    erci

    a le

    s fu

    ncio

    ns d

    apar

    cam

    ent:

    lact

    ual p

    laa

    de

    Sant

    a C

    lara

    . Qua

    n el

    s co

    txes

    van

    com

    ena

    r a

    desa

    par

    ixer

    per

    a d

    onar

    pas

    a le

    s ob

    res

    de la

    pla

    a, v

    am s

    entir

    un

    cert

    alle

    ujam

    ent

    tots

    els

    que

    hi

    pas

    sve

    m d

    iri

    amen

    t, so

    rtej

    ant e

    ls v

    ehic

    les,

    per

    aqu

    esta

    tran

    quil

    litat

    es

    va c

    onge

    lar

    a m

    esur

    a qu

    e la

    pla

    a s

    afai

    ona

    va a

    mb

    la fr

    edor

    de

    la p

    edra

    . En

    el se

    u ce

    ntre

    , din

    amita

    nt la

    pos

    sibi

    litat

    du

    na

    visi

    lm

    pida

    , es

    va in

    stal

    lar

    una

    escu

    ltura

    de

    vetu

    sta

    tem

    tic

    a, a

    mb

    prob

    lem

    es d

    e re

    solu

    ci

    i que

    ha

    difi

    culta

    t en

    ms

    du

    n se

    ntit

    ls

    de l

    espa

    i. Ja

    en

    un a

    ltre

    mbi

    t, va

    ig s

    ugge

    rir q

    ue u

    n ca

    nvi d

    e llo

    c de

    la p

    ea

    afav

    oriri

    a no

    sol

    s la

    pr

    pia

    pla

    a si

    n la

    mat

    eixa

    esc

    ultu

    ra. E

    ncar

    a qu

    e am

    b ai

    x

    no a

    caba

    rien

    els

    pro

    blem

    es d

    aque

    st e

    spai

    lim

    trof

    am

    b el

    mer

    cat.

    Cal

    dria

    pos

    ar

    mfa

    si e

    n aq

    uest

    a re

    laci

    , e

    n co

    mpt

    e de

    trac

    tar d

    e rim

    ar a

    mb

    la re

    sta

    ded

    ifici

    s circ

    umda

    nts.

    10|11

  • Ima

    tges

    de

    Ca

    stel

    lRo

    sal

    a To

    rren

    t

    Univ

    ersi

    tat J

    aum

    e I d

    e Ca

    stel

    l

    Sota

    aqu

    est

    ttol

    , I

    mat

    ges

    de C

    aste

    ll,

    no p

    rete

    nc d

    ibui

    xar

    un C

    aste

    ll c

    ompl

    aent

    am

    b el

    l m

    atei

    x, q

    ue in

    sist

    eix

    una

    i altr

    a ve

    gada

    a re

    petir

    les

    mat

    eixe

    s es

    tam

    pes

    a fi

    de p

    alli

    ar u

    na re

    alita

    t be

    n an

    odin

    a. C

    aste

    ll, m

    alau

    rada

    men

    t, no

    ha

    arri

    bat

    a se

    r ci

    utat

    bon

    ica

    i no

    ha a

    rrib

    at a

    ser

    -ho

    perq

    u, s

    iste

    mt

    icam

    ent,

    ha p

    erdu

    t la

    seua

    iden

    titat

    , a m

    ans d

    els q

    ue h

    auri

    en d

    hav

    er-la

    con

    serv

    at.

    Prim

    er v

    an s

    er e

    ls d

    esas

    tros

    os a

    nys

    seix

    anta

    , am

    b el

    seu

    desarrollism

    o fe

    ro,

    els

    que

    van

    por

    tar e

    ls

    resp

    onsa

    bles

    de

    lurb

    anis

    me

    de ll

    avor

    s a

    com

    part

    ir so

    mni

    s am

    b le

    spec

    ulac

    i. D

    es d

    ales

    hore

    s, el

    s de

    spro

    psi

    ts e

    s van

    acu

    mul

    ar i

    sem

    bla

    que

    enca

    ra n

    o ha

    n ac

    abat

    . Sor

    prn

    veu

    re c

    om e

    ls q

    ue h

    avie

    n d

    enca

    rreg

    ar-s

    e de

    cre

    ar e

    spai

    s ag

    rada

    bles

    en

    la c

    iuta

    t, no

    tene

    n aq

    uest

    a q

    esti

    com

    a p

    riorit

    ria

    . M

    olte

    s veg

    ades

    , es m

    ampr

    enen

    acc

    ions

    que

    aca

    ben

    en c

    lam

    oros

    os fr

    acas

    sos.

    I, la

    men

    tabl

    emen

    t, no

    hi

    hi h

    a co

    nsci

    nci

    a da

    quei

    x fr

    acs

    .

    Com

    plae

    nt-n

    os n

    oms

    qua

    n ca

    lga

    fer-

    ho,

    per

    , in

    icia

    rem

    un

    reco

    rreg

    ut p

    er a

    lgun

    s llo

    cs d

    e C

    aste

    ll, n

    o d

    una

    man

    era

    sist

    emt

    ica,

    per

    va

    lora

    nt a

    lgun

    es re

    alitz

    acio

    ns i

    expe

    rin

    cies

    con

    cret

    es

    rela

    cion

    ades

    am

    b l

    mbi

    t cul

    tura

    l.

    I com

    ena

    r a

    mb

    un r

    ecor

    d, e

    l du

    n es

    pai u

    rb

    que,

    al m

    atei

    x ce

    ntre

    de

    Cas

    tell

    , fa

    ja p

    rou

    anys

    , ex

    erci

    a le

    s fu

    ncio

    ns d

    apar

    cam

    ent:

    lact

    ual p

    laa

    de

    Sant

    a C

    lara

    . Qua

    n el

    s co

    txes

    van

    com

    ena

    r a

    desa

    par

    ixer

    per

    a d

    onar

    pas

    a le

    s ob

    res

    de la

    pla

    a, v

    am s

    entir

    un

    cert

    alle

    ujam

    ent

    tots

    els

    que

    hi

    pas

    sve

    m d

    iri

    amen

    t, so

    rtej

    ant e

    ls v

    ehic

    les,

    per

    aqu

    esta

    tran

    quil

    litat

    es

    va c

    onge

    lar

    a m

    esur

    a qu

    e la

    pla

    a s

    afai

    ona

    va a

    mb

    la fr

    edor

    de

    la p

    edra

    . En

    el se

    u ce

    ntre

    , din

    amita

    nt la

    pos

    sibi

    litat

    du

    na

    visi

    lm

    pida

    , es

    va in

    stal

    lar

    una

    escu

    ltura

    de

    vetu

    sta

    tem

    tic

    a, a

    mb

    prob

    lem

    es d

    e re

    solu

    ci

    i que

    ha

    difi

    culta

    t en

    ms

    du

    n se

    ntit

    ls

    de l

    espa

    i. Ja

    en

    un a

    ltre

    mbi

    t, va

    ig s

    ugge

    rir q

    ue u

    n ca

    nvi d

    e llo

    c de

    la p

    ea

    afav

    oriri

    a no

    sol

    s la

    pr

    pia

    pla

    a si

    n la

    mat

    eixa

    esc

    ultu

    ra. E

    ncar

    a qu

    e am

    b ai

    x

    no a

    caba

    rien

    els

    pro

    blem

    es d

    aque

    st e

    spai

    lim

    trof

    am

    b el

    mer

    cat.

    Cal

    dria

    pos

    ar

    mfa

    si e

    n aq

    uest

    a re

    laci

    , e

    n co

    mpt

    e de

    trac

    tar d

    e rim

    ar a

    mb

    la re

    sta

    ded

    ifici

    s circ

    umda

    nts.

    10|11

  • Any

    s de

    spr

    s de

    la d

    esaf

    ortu

    nada

    reso

    luci

    de

    la p

    laa

    , alg

    va

    pen

    sar

    que,

    en

    efec

    te, l

    a pe

    dra

    era

    exce

    ssiv

    a, q

    ue l

    ambi

    ent

    era

    dur

    i, pe

    r di

    smin

    uir-

    ne l

    impa

    cte

    visu

    al, s

    hi

    van

    intr

    odui

    r pe

    sade

    s ja

    rdin

    eres

    am

    b ar

    bres

    . Cad

    a ve

    gada

    que

    els

    vei

    g pe

    nse

    en p

    arda

    ls e

    ngab

    iats

    . Aqu

    eixo

    s ar

    bres

    que

    ne

    cess

    iten

    arre

    lar-

    se a

    la

    terr

    a, p

    arei

    xen

    vole

    r ar

    ranc

    ar a

    cr

    rer

    des

    de l

    a se

    ua p

    res

    , ret

    alla

    da

    qual

    sevo

    l pos

    sibi

    litat

    de

    sten

    dre

    conv

    enie

    ntm

    ent l

    es se

    ues b

    ranq

    ues.

    Esta

    n m

    olt b

    el

    s arb

    res e

    n le

    s ci

    utat

    s, pe

    r des

    com

    ptat

    , per

    en

    la te

    rra,

    i no

    rent

    ant l

    a co

    nsci

    nci

    a de

    qui

    pr

    viam

    ent v

    a ce

    nsur

    ar

    el se

    u no

    rmal

    cre

    ixem

    ent.

    Enca

    ra s

    ort q

    ue, d

    es d

    e la

    pla

    a, e

    ntre

    m a

    l mer

    cat i

    ens

    sor

    prn

    lana

    r i v

    indr

    e de

    la g

    ent,

    que

    revi

    sa

    la p

    esqu

    era

    del d

    ia. E

    l sar

    au q

    ue e

    nvol

    ta la

    cte

    quot

    idi

    de

    la c

    ompr

    a i l

    es d

    iver

    ses e

    spc

    ies d

    e pe

    ixos

    qu

    e en

    s co

    ntem

    plen

    des

    de

    les

    banc

    ades

    ens

    rec

    onci

    lien

    amb

    el C

    aste

    ll d

    edi

    ficis

    que

    fer

    eixe

    n el

    sen

    tit c

    om.

    Un

    dels

    act

    es m

    s b

    ells

    a q

    u p

    ot a

    spira

    r el

    ser

    hum

    s

    tra

    vess

    ar le

    s po

    rtes

    del

    s m

    erca

    ts. A

    ll b

    usqu

    em le

    s m

    atei

    xes

    cose

    s, en

    s ig

    uala

    lin

    ter

    s pe

    r al

    l q

    ue, a

    l cap

    i a

    la fi

    , cad

    a di

    a en

    s m

    ant

    am

    b vi

    da. S

    i des

    del

    mer

    cat

    del p

    eix

    anem

    al d

    e le

    s fr

    uite

    s i v

    erdu

    res,

    ens

    adon

    arem

    qu

    e el

    s am

    os d

    aque

    sts

    esta

    blim

    ents

    s q

    ue p

    osse

    eixe

    n el

    sen

    tit in

    nat d

    e lh

    arm

    onia

    i de

    l bon

    gus

    t. M

    irem

    am

    b em

    bada

    limen

    t la

    disp

    osic

    i d

    els

    alim

    ents

    , ens

    del

    ecte

    m a

    mb

    les

    petit

    es p

    irm

    ides

    de

    frui

    tes,

    amb

    aque

    ix g

    est d

    els

    com

    erci

    ants

    repa

    rtin

    t, en

    tre

    els

    buits

    de

    la fr

    uita

    aca

    bada

    de

    vend

    re,

    els n

    ous p

    rodu

    ctes

    . Ells

    s q

    ue te

    nen

    el g

    ust p

    er la

    cor

    recc

    i q

    ue m

    anca

    als

    que

    , a l

    exte

    rior,

    haur

    ien

    de p

    rocu

    rar-

    nos u

    na v

    ida

    ms

    har

    mn

    ica.

    No

    sigu

    em, p

    er,

    del

    tot

    neg

    atiu

    s; ta

    mb

    s

    cer

    t que

    el p

    roc

    s de

    via

    nalit

    zaci

    da

    l-gu

    ns c

    arre

    rs h

    a co

    ntrib

    ut

    a qu

    la

    ciu

    tat

    resp

    ire u

    n po

    c m

    s tr

    anqu

    illa

    i qu

    e po

    guem

    en

    seny

    ar a

    ls p

    ocs

    turis

    tes

    que

    es d

    espl

    acen

    a

    la c

    iuta

    t (hi

    ha

    qui c

    onei

    x le

    s pla

    tges

    sens

    e ha

    -ve

    r-se

    aco

    stat

    mai

    a la

    nos

    tra

    capi

    tal)

    una

    srie

    de c

    arre

    rs en

    qu

    , si f

    em u

    n es

    for

    dim

    agin

    aci

    , pod

    em

    intu

    ir la

    ntig

    a im

    atge

    que

    teni

    en. E

    l nou

    ric,

    no

    obst

    ant a

    ix,

    no

    va a

    prec

    iar e

    l que

    pos

    sea

    i ho

    va d

    eixa

    r pe

    rdre

    , aix

    que

    , al c

    osta

    t de

    la c

    aset

    a ec

    lct

    ica

    de d

    ues p

    lant

    es, t

    mid

    a en

    la se

    ua b

    elle

    sa, v

    a al

    ar l

    edi-

    fici s

    ense

    gr

    cia

    que

    hui h

    em d

    e su

    port

    ar.

    Afor

    tuna

    dam

    ent,

    la v

    ida

    a C

    aste

    ll, p

    els

    mat

    ins,

    s d

    inm

    ica,

    els

    car

    rers

    so

    mpl

    in d

    e pe

    rson

    es q

    ue

    amb

    la s

    enzi

    llesa

    del

    s tr

    ebal

    lado

    rs v

    an d

    un

    cost

    at a

    un

    altr

    e, s

    omriu

    en, p

    arle

    n i c

    onvi

    uen.

    Les

    ciu

    -ta

    ts s

    n s

    obre

    tot l

    es s

    eues

    gen

    ts i,

    per

    aix

    , a

    veg

    ades

    , Cas

    tell

    ens

    sem

    bla

    bella

    . Per

    qu

    an a

    quei

    -xe

    s pe

    rson

    es e

    s re

    tiren

    a s

    a ca

    sa (m

    s p

    rom

    pte,

    cur

    iosa

    men

    t, qu

    e en

    altr

    es c

    iuta

    ts d

    e m

    ajor

    rig

    or

    clim

    tic

    ) sen

    s to

    rnen

    a ti

    rar

    dam

    unt e

    ls e

    dific

    is, l

    esc

    asse

    tat d

    e ra

    cons

    ver

    ds, a

    veg

    ades

    la fa

    lta d

    e ne

    teja

    . Aix

    s

    , lti

    mam

    ent,

    ens

    pode

    m tr

    obar

    am

    b un

    a m

    oda

    nova

    en

    form

    a d

    escu

    lture

    s, pe

    rqu

    , de

    sob

    te, C

    aste

    ll s

    ha v

    estit

    am

    b pe

    ces

    escu

    ltri

    ques

    de

    figur

    es h

    uman

    es, a

    lgun

    es d

    e le

    s qu

    als

    gra-

    cios

    amen

    t res

    olte

    s, pe

    r q

    ue, e

    n la

    seua

    repe

    tici

    , sin

    cera

    men

    t ens

    sorp

    rene

    n. D

    es q

    ue v

    a ap

    ari

    xer

    el ia

    io q

    ue, a

    mb

    la s

    eua

    nta

    , llig

    en

    un b

    anc

    de lA

    ving

    uda

    Rei E

    n Ja

    ume,

    sh

    an m

    ultip

    licat

    une

    s fig

    ures

    mol

    tes

    vega

    des

    anco

    rade

    s en

    el t

    pic

    (al

    g v

    a ob

    lidar

    que

    est

    em e

    n el

    seg

    le X

    XI i

    que

    la

    trad

    ici

    t e

    ls s

    eus

    prop

    is ll

    ocs)

    i al

    gune

    s al

    tres

    des

    cont

    extu

    alitz

    ades

    que

    aca

    ben

    per

    enfa

    dar-

    nos.

    El

    sara

    u q

    ue

    env

    olta

    el

    qu

    otid

    i a

    cte

    de

    la c

    omp

    ra i

    les

    div

    erse

    s es

    pc

    ies

    del

    s p

    eix

    os

    qu

    e en

    s co

    nte

    mp

    len

    des

    de

    les

    ba

    nca

    des

    en

    s fa

    n r

    econ

    cilia

    r-n

    os a

    mb

    el

    Ca

    stel

    l

    de

    difi

    cis

    qu

    e fe

    reix

    en e

    l se

    nti

    t co

    m

    .

    12|13

  • Any

    s de

    spr

    s de

    la d

    esaf

    ortu

    nada

    reso

    luci

    de

    la p

    laa

    , alg

    va

    pen

    sar

    que,

    en

    efec

    te, l

    a pe

    dra

    era

    exce

    ssiv

    a, q

    ue l

    ambi

    ent

    era

    dur

    i, pe

    r di

    smin

    uir-

    ne l

    impa

    cte

    visu

    al, s

    hi

    van

    intr

    odui

    r pe

    sade

    s ja

    rdin

    eres

    am

    b ar

    bres

    . Cad

    a ve

    gada

    que

    els

    vei

    g pe

    nse

    en p

    arda

    ls e

    ngab

    iats

    . Aqu

    eixo

    s ar

    bres

    que

    ne

    cess

    iten

    arre

    lar-

    se a

    la

    terr

    a, p

    arei

    xen

    vole

    r ar

    ranc

    ar a

    cr

    rer

    des

    de l

    a se

    ua p

    res

    , ret

    alla

    da

    qual

    sevo

    l pos

    sibi

    litat

    de

    sten

    dre

    conv

    enie

    ntm

    ent l

    es se

    ues b

    ranq

    ues.

    Esta

    n m

    olt b

    el

    s arb

    res e

    n le

    s ci

    utat

    s, pe

    r des

    com

    ptat

    , per

    en

    la te

    rra,

    i no

    rent

    ant l

    a co

    nsci

    nci

    a de

    qui

    pr

    viam

    ent v

    a ce

    nsur

    ar

    el se

    u no

    rmal

    cre

    ixem

    ent.

    Enca

    ra s

    ort q

    ue, d

    es d

    e la

    pla

    a, e

    ntre

    m a

    l mer

    cat i

    ens

    sor

    prn

    lana

    r i v

    indr

    e de

    la g

    ent,

    que

    revi

    sa

    la p

    esqu

    era

    del d

    ia. E

    l sar

    au q

    ue e

    nvol

    ta la

    cte

    quot

    idi

    de

    la c

    ompr

    a i l

    es d

    iver

    ses e

    spc

    ies d

    e pe

    ixos

    qu

    e en

    s co

    ntem

    plen

    des

    de

    les

    banc

    ades

    ens

    rec

    onci

    lien

    amb

    el C

    aste

    ll d

    edi

    ficis

    que

    fer

    eixe

    n el

    sen

    tit c

    om.

    Un

    dels

    act

    es m

    s b

    ells

    a q

    u p

    ot a

    spira

    r el

    ser

    hum

    s

    tra

    vess

    ar le

    s po

    rtes

    del

    s m

    erca

    ts. A

    ll b

    usqu

    em le

    s m

    atei

    xes

    cose

    s, en

    s ig

    uala

    lin

    ter

    s pe

    r al

    l q

    ue, a

    l cap

    i a

    la fi

    , cad

    a di

    a en

    s m

    ant

    am

    b vi

    da. S

    i des

    del

    mer

    cat

    del p

    eix

    anem

    al d

    e le

    s fr

    uite

    s i v

    erdu

    res,

    ens

    adon

    arem

    qu

    e el

    s am

    os d

    aque

    sts

    esta

    blim

    ents

    s q

    ue p

    osse

    eixe

    n el

    sen

    tit in

    nat d

    e lh

    arm

    onia

    i de

    l bon

    gus

    t. M

    irem

    am

    b em

    bada

    limen

    t la

    disp

    osic

    i d

    els

    alim

    ents

    , ens

    del

    ecte

    m a

    mb

    les

    petit

    es p

    irm

    ides

    de

    frui

    tes,

    amb

    aque

    ix g

    est d

    els

    com

    erci

    ants

    repa

    rtin

    t, en

    tre

    els

    buits

    de

    la fr

    uita

    aca

    bada

    de

    vend

    re,

    els n

    ous p

    rodu

    ctes

    . Ells

    s q

    ue te

    nen

    el g

    ust p

    er la

    cor

    recc

    i q

    ue m

    anca

    als

    que

    , a l

    exte

    rior,

    haur

    ien

    de p

    rocu

    rar-

    nos u

    na v

    ida

    ms

    har

    mn

    ica.

    No

    sigu

    em, p

    er,

    del

    tot

    neg

    atiu

    s; ta

    mb

    s

    cer

    t que

    el p

    roc

    s de

    via

    nalit

    zaci

    da

    l-gu

    ns c

    arre

    rs h

    a co

    ntrib

    ut

    a qu

    la

    ciu

    tat

    resp

    ire u

    n po

    c m

    s tr

    anqu

    illa

    i qu

    e po

    guem

    en

    seny

    ar a

    ls p

    ocs

    turis

    tes

    que

    es d

    espl

    acen

    a

    la c

    iuta

    t (hi

    ha

    qui c

    onei

    x le

    s pla

    tges

    sens

    e ha

    -ve

    r-se

    aco

    stat

    mai

    a la

    nos

    tra

    capi

    tal)

    una

    srie

    de c

    arre

    rs en

    qu

    , si f

    em u

    n es

    for

    dim

    agin

    aci

    , pod

    em

    intu

    ir la

    ntig

    a im

    atge

    que

    teni

    en. E

    l nou

    ric,

    no

    obst

    ant a

    ix,

    no

    va a

    prec

    iar e

    l que

    pos

    sea

    i ho

    va d

    eixa

    r pe

    rdre

    , aix

    que

    , al c

    osta

    t de

    la c

    aset

    a ec

    lct

    ica

    de d

    ues p

    lant

    es, t

    mid

    a en

    la se

    ua b

    elle

    sa, v

    a al

    ar l

    edi-

    fici s

    ense

    gr

    cia

    que

    hui h

    em d

    e su

    port

    ar.

    Afor

    tuna

    dam

    ent,

    la v

    ida

    a C

    aste

    ll, p

    els

    mat

    ins,

    s d

    inm

    ica,

    els

    car

    rers

    so

    mpl

    in d

    e pe

    rson

    es q

    ue

    amb

    la s

    enzi

    llesa

    del

    s tr

    ebal

    lado

    rs v

    an d

    un

    cost

    at a

    un

    altr

    e, s

    omriu

    en, p

    arle

    n i c

    onvi

    uen.

    Les

    ciu

    -ta

    ts s

    n s

    obre

    tot l

    es s

    eues

    gen

    ts i,

    per

    aix

    , a

    veg

    ades

    , Cas

    tell

    ens

    sem

    bla

    bella

    . Per

    qu

    an a

    quei

    -xe

    s pe

    rson

    es e

    s re

    tiren

    a s

    a ca

    sa (m

    s p

    rom

    pte,

    cur

    iosa

    men

    t, qu

    e en

    altr

    es c

    iuta

    ts d

    e m

    ajor

    rig

    or

    clim

    tic

    ) sen

    s to

    rnen

    a ti

    rar

    dam

    unt e

    ls e

    dific

    is, l

    esc

    asse

    tat d

    e ra

    cons

    ver

    ds, a

    veg

    ades

    la fa

    lta d

    e ne

    teja

    . Aix

    s

    , lti

    mam

    ent,

    ens

    pode

    m tr

    obar

    am

    b un

    a m

    oda

    nova

    en

    form

    a d

    escu

    lture

    s, pe

    rqu

    , de

    sob

    te, C

    aste

    ll s

    ha v

    estit

    am

    b pe

    ces

    escu

    ltri

    ques

    de

    figur

    es h

    uman

    es, a

    lgun

    es d

    e le

    s qu

    als

    gra-

    cios

    amen

    t res

    olte

    s, pe

    r q

    ue, e

    n la

    seua

    repe

    tici

    , sin

    cera

    men

    t ens

    sorp

    rene

    n. D

    es q

    ue v

    a ap

    ari

    xer

    el ia

    io q

    ue, a

    mb

    la s

    eua

    nta

    , llig

    en

    un b

    anc

    de lA

    ving

    uda

    Rei E

    n Ja

    ume,

    sh

    an m

    ultip

    licat

    une

    s fig

    ures

    mol

    tes

    vega

    des

    anco

    rade

    s en

    el t

    pic

    (al

    g v

    a ob

    lidar

    que

    est

    em e

    n el

    seg

    le X

    XI i

    que

    la

    trad

    ici

    t e

    ls s

    eus

    prop

    is ll

    ocs)

    i al

    gune

    s al

    tres

    des

    cont

    extu

    alitz

    ades

    que

    aca

    ben

    per

    enfa

    dar-

    nos.

    El

    sara

    u q

    ue

    env

    olta

    el

    qu

    otid

    i a

    cte

    de

    la c

    omp

    ra i

    les

    div

    erse

    s es

    pc

    ies

    del

    s p

    eix

    os

    qu

    e en

    s co

    nte

    mp

    len

    des

    de

    les

    ba

    nca

    des

    en

    s fa

    n r

    econ

    cilia

    r-n

    os a

    mb

    el

    Ca

    stel

    l

    de

    difi

    cis

    qu

    e fe

    reix

    en e

    l se

    nti

    t co

    m

    .

    12|13

  • Es t

    ract

    ava,

    sup

    ose,

    de

    vole

    r hu

    man

    itzar

    la c

    iuta

    t, pe

    r,

    com

    dei

    a, l

    exte

    mpo

    rani

    dal

    guns

    pla

    ntej

    amen

    ts i

    a ve

    ga-

    des e

    l seu

    for

    at e

    mpl

    aam

    ent d

    esdi

    uen

    de la

    qua

    litat

    dal

    -gu

    na d

    elle

    s. Pe

    rqu

    hi h

    a, c

    om d

    iem

    , alg

    una

    dex

    cell

    ent

    reso

    luci

    , i a

    ltres

    que

    , esc

    apan

    t de

    la fi

    gura

    hum

    ana,

    es t

    ro-

    ben

    en u

    n llo

    c id

    oni.

    Per

    no

    s la

    nor

    ma

    com

    una.

    I s

    que

    mol

    t ha

    ure

    m d

    e pa

    rlar

    de l

    es e

    scul

    ture

    s a

    Cas

    tell

    . U

    na a

    ltra

    vega

    da h

    em d

    util

    itzar

    la

    para

    ula

    mal

    aura

    dam

    ent

    , aqu

    esta

    veg

    ada

    per

    a qu

    alifi

    car

    algu

    ns

    treb

    alls

    de

    scas

    sa q

    ualit

    at,

    obra

    , no

    obs

    tant

    aix

    , d

    e co

    negu

    dss

    ims

    artis

    tes

    de la

    nos

    tra

    zona

    . s

    una

    verit

    able

    pe

    na q

    ue a

    lg

    que

    ha ti

    ngut

    en

    el s

    eu c

    erve

    ll i a

    les

    seue

    s m

    ans

    la p

    ossi

    bilit

    at d

    e pr

    opor

    cion

    ar-n

    os u

    n lle

    gat

    ric

    daqu

    eixa

    cal

    ides

    a i

    imag

    inac

    i q

    ue e

    s pr

    essu

    posa

    als

    m

    edite

    rran

    is, e

    s pe

    rd a

    ra e

    n pr

    ojec

    tes

    de t

    ipus

    esc

    olar

    pe

    r q

    ue, a

    l con

    trar

    i daq

    uest

    s, no

    sal

    lotg

    en a

    les

    pgi

    nes

    dun

    qua

    dern

    , sin

    en

    alg

    una

    de l

    es g

    rans

    rod

    ones

    del

    s ac

    cess

    os a

    la c

    iuta

    t. Ai

    x o

    corr

    e am

    b un

    a re

    cent

    esc

    ultu

    ra,

    la p

    ositi

    va in

    spira

    ci

    de la

    qua

    l (de

    nunc

    iar

    la v

    iol

    ncia

    ), no

    pot

    evi

    tar c

    aure

    en

    el t

    pic;

    o a

    mb

    altr

    es m

    s a

    ntig

    ues

    que

    fere

    ixen

    per

    pla

    ntej

    amen

    t i d

    imen

    sion

    s el

    s llo

    cs o

    n se

    si

    tuen

    . Dav

    ant d

    a

    ens

    preg

    unte

    m: q

    ui

    s el

    resp

    onsa

    ble

    de l

    embe

    llim

    ent d

    e la

    ciu

    tat?

    Qui

    n cu

    rrc

    ulum

    lava

    la? Q

    ui

    cont

    ract

    a? A

    mb

    quin

    crit

    eri?

    El c

    as

    s qu

    e jo

    s

    que

    hi h

    a en

    la

    nost

    ra c

    iuta

    t pe

    rson

    es q

    ue e

    stan

    en

    disp

    osic

    i d

    e po

    der i

    nici

    ar e

    l cam

    del

    can

    vi. P

    er q

    u n

    o ho

    fan?

    La v

    erita

    t s

    que

    des

    de

    fa t

    emps

    vol

    ia e

    scriu

    re u

    n ar

    ticle

    com

    aqu

    est.

    Sn

    anys

    de

    veur

    e co

    m

    aque

    sta

    ciut

    at, q

    ue v

    a se

    r per

    a m

    i dad

    opci

    i q

    ue

    s la

    meu

    a ci

    utat

    (enc

    ara

    que

    la v

    ida

    em v

    a po

    rtar

    a

    la v

    ena

    Ben

    ics

    sim

    ), de

    ixa

    pass

    ar le

    s opo

    rtun

    itats

    de

    posa

    r-se

    gua

    pa. L

    lig a

    mb

    tris

    tesa

    un

    esl

    gan

    tan

    boni

    c co

    m p

    arad

    oxal

    am

    b el

    qua

    l sh

    a in

    tent

    at p

    oten

    ciar

    la n

    ostr

    a ci

    utat

    Pas

    si

    per C

    aste

    ll.

    Perq

    u e

    ls q

    ue te

    nim

    afe

    cte

    per l

    a ci

    utat

    sab

    em q

    ue

    s m

    olt d

    ifci

    l que

    aqu

    esta

    alc

    e pa

    ssio

    ns, l

    leva

    t qu

    e pr

    engu

    em c

    om a

    pr

    pia

    la p

    rimer

    a de

    finic

    i q

    ue p

    er a

    aqu

    esta

    par

    aula

    ens

    dn

    a el

    dic

    cion

    ari:

    Pas

    si:

    Acc

    i d

    e pa

    tir.

    En to

    t cas

    , no

    hem

    de

    deix

    ar-n

    os e

    mbe

    nar e

    ls u

    lls i

    tanc

    ar-lo

    s a

    la re

    alita

    t. Si

    ai

    x h

    o fe

    m, l

    ni

    ca c

    osa

    que

    acon

    segu

    irem

    s

    perp

    etua

    r el

    que

    no

    est

    b.

    No,

    no

    tanq

    uem

    els

    ulls

    , sa

    piem

    que

    s

    una

    barb

    arita

    t des

    trui

    r un

    sol m

    etre

    des

    pai v

    erd,

    i pe

    r tan

    t ho

    s p

    resc

    indi

    r de

    mol

    ts

    met

    res d

    el p

    arc R

    ibal

    ta, p

    erqu

    per

    ell h

    i pas

    se u

    n tr

    olei

    bs.

    Jo h

    e sen

    tit p

    rou

    pers

    ones

    def

    endr

    e aqu

    est

    proj

    ecte

    add

    uint

    el m

    al e

    stat

    pre

    vi d

    el p

    arc,

    per

    s

    que

    s

    tan

    senz

    ill re

    spon

    dre:

    si e

    st

    en m

    al e

    stat

    si

    mpl

    emen

    t que

    ho

    arre

    glen

    , o

    s que

    con

    v q

    ue e

    stig

    a en

    mal

    est

    at p

    er a

    tind

    re u

    na c

    oart

    ada?

    Bo, d

    onem

    una

    altr

    a vo

    lta p

    er C

    as-

    tell

    i an

    em-n

    os a

    ls c

    entr

    es c

    ultu

    -ra

    ls. I

    ac

    , com

    no

    podi

    a se

    r de

    cap

    al

    tra

    man

    era,

    cal

    ale

    grar

    -nos

    per

    dos

    ed

    ifici

    s com

    lAud

    itori

    i el M

    useu

    de B

    e-lle

    s Art

    s, am

    bds

    no

    sols

    bon

    es m

    ostr

    es

    darq

    uite

    ctur

    a si

    n d

    inte

    grac

    i a

    mb

    lesp

    ai c

    ircum

    dant

    . I to

    ts d

    os ll

    uita

    nt p

    er o

    ferir

    una

    pro

    gram

    aci

    qu

    e sa

    tisfa

    ga, e

    n el

    prim

    er d

    els

    caso

    s, al

    nom

    bre

    ms

    gra

    n de

    pb

    lics

    poss

    ible

    sen

    se p

    erdr

    e la

    qua

    li-ta

    t de

    lofe

    rta,

    i el

    seg

    on in

    tent

    ant a

    mb

    xit

    desi

    gual

    atr

    aure

    div

    erso

    s co

    llec

    tius

    a le

    s se

    ues

    activ

    itats

    . Co

    mpl

    eixe

    n b

    la fu

    nci

    per

    a la

    qua

    l es v

    an d

    estin

    ar i

    enca

    ra q

    ue, s

    egur

    amen

    t, la

    cris

    i pas

    sar

    tam

    b

    fact

    ura

    per e

    lls, d

    e mom

    ent m

    ante

    nen

    un n

    ivel

    l. Ms

    dif

    cil h

    o t

    lEsp

    ai d

    Art

    Con

    tem

    pora

    ni, p

    erqu

    en

    poq

    ues d

    e va

    ques

    flaq

    ues l

    art c

    onte

    mpo

    rani

    , ja d

    e di

    fcil

    acc

    s a u

    n p

    blic

    maj

    orita

    ri, c

    omen

    a a

    ser

    desp

    rote

    git p

    els s

    eus p

    ropi

    s pro

    mot

    ors.

    LEs

    pai s

    e situ

    a en

    un

    edifi

    ci q

    ue, a

    llat

    , hag

    uera

    pog

    ut ti

    ndre

    el

    seu

    inte

    rs,

    per

    que

    , en

    el se

    u en

    clav

    amen

    t, re

    sulta

    con

    trap

    rodu

    ent v

    isua

    lmen

    t. N

    o lh

    a aj

    udat

    mol

    t la

    pr

    tesi

    afe

    gida

    al c

    os c

    entr

    al d

    e led

    ifici

    , per

    qu,

    per m

    olt q

    ue si

    ga d

    un

    dels

    arq

    uite

    ctes

    ms

    cel

    ebra

    ts

    actu

    alm

    ent,

    la v

    erita

    t s

    que

    aque

    stes

    con

    stru

    ccio

    ns a

    figen

    con

    fusi

    vi

    sual

    i ex

    erce

    ixen

    una

    evi

    dent

    vi

    oln

    cia

    sobr

    e le

    ntor

    n. C

    aste

    ll h

    a de

    sua

    vitz

    ar-s

    e, no

    cau

    re e

    n la

    tram

    pa d

    el m

    oder

    n pe

    l mod

    ern.

    N

    o ap

    rene

    m! N

    o es

    va

    sabe

    r veu

    re ta

    mpo

    c qu

    e la

    seua

    caf

    eter

    ia h

    auria

    de

    ser u

    n ce

    ntre

    que

    invi

    tara

    a

    lass

    osse

    c i a

    la x

    arra

    da. P

    er a

    ll d

    e se

    r in

    es v

    a en

    carr

    egar

    el p

    roje

    cte

    a un

    mag

    nfic

    art

    ista

    fran

    cs,

    al

    qual

    mol

    t pro

    babl

    emen

    t no

    li ha

    guer

    a ag

    rada

    t pre

    ndre

    s ca

    p ca

    f e

    n el

    la. A

    mb

    tot,

    lEsp

    ai e

    st

    enca

    bo-

    tat a

    aco

    star

    -nos

    el m

    s a

    ctua

    l. Al

    gune

    s veg

    ades

    am

    b pr

    ojec

    tes n

    o m

    assa

    cla

    rs. N

    o ob

    stan

    t aix

    , h

    a de

    co

    ntin

    uar e

    l seu

    treb

    all,

    perq

    u c

    obre

    ix la

    nec

    ess

    ria fa

    ceta

    de

    mos

    trar

    les

    tric

    tam

    ent c

    onte

    mpo

    rani

    i a

    ms

    du

    na m

    aner

    a no

    hab

    itual

    en

    el c

    onte

    xt e

    span

    yol.

    Enfo

    quem

    , per

    , u

    na a

    ltra

    qes

    ti, i

    reco

    rdem

    que

    la c

    ultu

    ra

    s mol

    t ms

    que

    alg

    un b

    on e

    dific

    i o id

    ea.

    Perq

    u, t

    amb

    , la cu

    ltura

    a Ca

    stel

    l sa

    llotja

    en lli

    brer

    ies q

    ue, c

    om a

    Babe

    l o A

    rgot

    , han

    conj

    ugat

    la fa

    ceta

    de

    ven

    da d

    e lli

    bres

    am

    b la

    de

    llocs

    per

    a p

    rom

    ocio

    nar i

    difo

    ndre

    dife

    rent

    s act

    ivita

    ts v

    incu

    lats

    am

    b el

    ls.

    Per

    qu

    el

    s q

    ue

    ten

    im a

    fect

    e p

    er l

    a c

    iuta

    t sa

    bem

    qu

    e s

    mol

    t d

    ifci

    l q

    ue

    aq

    ues

    ta l

    lev

    an

    t p

    ass

    ion

    s, l

    lev

    at

    qu

    e p

    ren

    gu

    em c

    om p

    rp

    ia l

    a

    pri

    mer

    a d

    efin

    ici

    qu

    e p

    er a

    aq

    ues

    ta p

    ara

    ula

    en

    s d

    na

    el

    dic

    cion

    ari

    : P

    ass

    i:

    Acc

    i d

    e p

    ati

    r

    14|15

  • Es t

    ract

    ava,

    sup

    ose,

    de

    vole

    r hu

    man

    itzar

    la c

    iuta

    t, pe

    r,

    com

    dei

    a, l

    exte

    mpo

    rani

    dal

    guns

    pla

    ntej

    amen

    ts i

    a ve

    ga-

    des e

    l seu

    for

    at e

    mpl

    aam

    ent d

    esdi

    uen

    de la

    qua

    litat

    dal

    -gu

    na d

    elle

    s. Pe

    rqu

    hi h

    a, c

    om d

    iem

    , alg

    una

    dex

    cell

    ent

    reso

    luci

    , i a

    ltres

    que

    , esc

    apan

    t de

    la fi

    gura

    hum

    ana,

    es t

    ro-

    ben

    en u

    n llo

    c id

    oni.

    Per

    no

    s la

    nor

    ma

    com

    una.

    I s

    que

    mol

    t ha

    ure

    m d

    e pa

    rlar

    de l

    es e

    scul

    ture

    s a

    Cas

    tell

    . U

    na a

    ltra

    vega

    da h

    em d

    util

    itzar

    la

    para

    ula

    mal

    aura

    dam

    ent

    , aqu

    esta

    veg

    ada

    per

    a qu

    alifi

    car

    algu

    ns

    treb

    alls

    de

    scas

    sa q

    ualit

    at,

    obra

    , no

    obs

    tant

    aix

    , d

    e co

    negu

    dss

    ims

    artis

    tes

    de la

    nos

    tra

    zona

    . s

    una

    verit

    able

    pe

    na q

    ue a

    lg

    que

    ha ti

    ngut

    en

    el s

    eu c

    erve

    ll i a

    les

    seue

    s m

    ans

    la p

    ossi

    bilit

    at d

    e pr

    opor

    cion

    ar-n

    os u

    n lle

    gat

    ric

    daqu

    eixa

    cal

    ides

    a i

    imag

    inac

    i q

    ue e

    s pr

    essu

    posa

    als

    m

    edite

    rran

    is, e

    s pe

    rd a

    ra e

    n pr

    ojec

    tes

    de t

    ipus

    esc

    olar

    pe

    r q

    ue, a

    l con

    trar

    i daq

    uest

    s, no

    sal

    lotg

    en a

    les

    pgi

    nes

    dun

    qua

    dern

    , sin

    en

    alg

    una

    de l

    es g

    rans

    rod

    ones

    del

    s ac

    cess

    os a

    la c

    iuta

    t. Ai

    x o

    corr

    e am

    b un

    a re

    cent

    esc

    ultu

    ra,

    la p

    ositi

    va in

    spira

    ci

    de la

    qua

    l (de

    nunc

    iar

    la v

    iol

    ncia

    ), no

    pot

    evi

    tar c

    aure

    en

    el t

    pic;

    o a

    mb

    altr

    es m

    s a

    ntig

    ues

    que

    fere

    ixen

    per

    pla

    ntej

    amen

    t i d

    imen

    sion

    s el

    s llo

    cs o

    n se

    si

    tuen

    . Dav

    ant d

    a

    ens

    preg

    unte

    m: q

    ui

    s el

    resp

    onsa

    ble

    de l

    embe

    llim

    ent d

    e la

    ciu

    tat?

    Qui

    n cu

    rrc

    ulum

    lava

    la? Q

    ui

    cont

    ract

    a? A

    mb

    quin

    crit

    eri?

    El c

    as

    s qu

    e jo

    s

    que

    hi h

    a en

    la

    nost

    ra c

    iuta

    t pe

    rson

    es q

    ue e

    stan

    en

    disp

    osic

    i d

    e po

    der i

    nici

    ar e

    l cam

    del

    can

    vi. P

    er q

    u n

    o ho

    fan?

    La v

    erita

    t s

    que

    des

    de

    fa t

    emps

    vol

    ia e

    scriu

    re u

    n ar

    ticle

    com

    aqu

    est.

    Sn

    anys

    de

    veur

    e co

    m

    aque

    sta

    ciut

    at, q

    ue v

    a se

    r per

    a m

    i dad

    opci

    i q

    ue

    s la

    meu

    a ci

    utat

    (enc

    ara

    que

    la v

    ida

    em v

    a po

    rtar

    a

    la v

    ena

    Ben

    ics

    sim

    ), de

    ixa

    pass

    ar le

    s opo

    rtun

    itats

    de

    posa

    r-se

    gua

    pa. L

    lig a

    mb

    tris

    tesa

    un

    esl

    gan

    tan

    boni

    c co

    m p

    arad

    oxal

    am

    b el

    qua

    l sh

    a in

    tent

    at p

    oten

    ciar

    la n

    ostr

    a ci

    utat

    Pas

    si

    per C

    aste

    ll.

    Perq

    u e

    ls q

    ue te

    nim

    afe

    cte

    per l

    a ci

    utat

    sab

    em q

    ue

    s m

    olt d

    ifci

    l que

    aqu

    esta

    alc

    e pa

    ssio

    ns, l

    leva

    t qu

    e pr

    engu

    em c

    om a

    pr

    pia

    la p

    rimer

    a de

    finic

    i q

    ue p

    er a

    aqu

    esta

    par

    aula

    ens

    dn

    a el

    dic

    cion

    ari:

    Pas

    si:

    Acc

    i d

    e pa

    tir.

    En to

    t cas

    , no

    hem

    de

    deix

    ar-n

    os e

    mbe

    nar e

    ls u

    lls i

    tanc

    ar-lo

    s a

    la re

    alita

    t. Si

    ai

    x h

    o fe

    m, l

    ni

    ca c

    osa

    que

    acon

    segu

    irem

    s

    perp

    etua

    r el

    que

    no

    est

    b.

    No,

    no

    tanq

    uem

    els

    ulls

    , sa

    piem

    que

    s

    una

    barb

    arita

    t des

    trui

    r un

    sol m

    etre

    des

    pai v

    erd,

    i pe

    r tan

    t ho

    s p

    resc

    indi

    r de

    mol

    ts

    met

    res d

    el p

    arc R

    ibal

    ta, p

    erqu

    per

    ell h

    i pas

    se u

    n tr

    olei

    bs.

    Jo h

    e sen

    tit p

    rou

    pers

    ones

    def

    endr

    e aqu

    est

    proj

    ecte

    add

    uint

    el m

    al e

    stat

    pre

    vi d

    el p

    arc,

    per

    s

    que

    s

    tan

    senz

    ill re

    spon

    dre:

    si e

    st

    en m

    al e

    stat

    si

    mpl

    emen

    t que

    ho

    arre

    glen

    , o

    s que

    con

    v q

    ue e

    stig

    a en

    mal

    est

    at p

    er a

    tind

    re u

    na c

    oart

    ada?

    Bo, d

    onem

    una

    altr

    a vo

    lta p

    er C

    as-

    tell

    i an

    em-n

    os a

    ls c

    entr

    es c

    ultu

    -ra

    ls. I

    ac

    , com

    no

    podi

    a se

    r de

    cap

    al

    tra

    man

    era,

    cal

    ale

    grar

    -nos

    per

    dos

    ed

    ifici

    s com

    lAud

    itori

    i el M

    useu

    de B

    e-lle

    s Art

    s, am

    bds

    no

    sols

    bon

    es m

    ostr

    es

    darq

    uite

    ctur

    a si

    n d

    inte

    grac

    i a

    mb

    lesp

    ai c

    ircum

    dant

    . I to

    ts d

    os ll

    uita

    nt p

    er o

    ferir

    una

    pro

    gram

    aci

    qu

    e sa

    tisfa

    ga, e

    n el

    prim

    er d

    els

    caso

    s, al

    nom

    bre

    ms

    gra

    n de

    pb

    lics

    poss

    ible

    sen

    se p

    erdr

    e la

    qua

    li-ta

    t de

    lofe

    rta,

    i el

    seg

    on in

    tent

    ant a

    mb

    xit

    desi

    gual

    atr

    aure

    div

    erso

    s co

    llec

    tius

    a le

    s se

    ues

    activ

    itats

    . Co

    mpl

    eixe

    n b

    la fu

    nci

    per

    a la

    qua

    l es v

    an d

    estin

    ar i

    enca

    ra q

    ue, s

    egur

    amen

    t, la

    cris

    i pas

    sar

    tam

    b

    fact

    ura

    per e

    lls, d

    e mom

    ent m

    ante

    nen

    un n

    ivel

    l. Ms

    dif

    cil h

    o t

    lEsp

    ai d

    Art

    Con

    tem

    pora

    ni, p

    erqu

    en

    poq

    ues d

    e va

    ques

    flaq

    ues l

    art c

    onte

    mpo

    rani

    , ja d

    e di

    fcil

    acc

    s a u

    n p

    blic

    maj

    orita

    ri, c

    omen

    a a

    ser

    desp

    rote

    git p

    els s

    eus p

    ropi

    s pro

    mot

    ors.

    LEs

    pai s

    e situ

    a en

    un

    edifi

    ci q

    ue, a