del 1del 1del 1del 1del 16 al 36 al 36 al 36 al 36 al 31 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 2005 AAAAAvvvvvantantantantant

Òrga

n Ce

ntra

l del

Par

tit d

els

i les

Com

unis

tes

de C

atal

unya

AAAA Avvvv v a

nt

ant

ant

ant

ant ***** proletaris de tots els països , uniu-vos! editor ial editor ial editor ial editor ial editor ial

no és no,Bolkenstein

al calaix

NNNN NÚ

MER

ÚM

ERÚ

MER

ÚM

ERÚ

MER

OOOO O 9

5 9

5 9

5 9

5 9

5 1111 1 A A A A A

NY

NY

NY

NY

NY

XXIII

XXI

II X

XIII

XXI

II X

XIII

PPPP P REU

REU

REU

REU

REU

. 1

. 1

. 1

. 1

. 1

€

La moció es presenta davantuna sobrefinanciació del’Església i per demanar unarevisió del concordat entrel’Estat i la Santa Seu. Ata-ca els “privilegis fiscals ode tractament que donen ca-ràcter d’Estat” a alguna con-fessió. El tracte ha de seraconfesional i d’equitat.

salutsalutsalutsalutsalutEUiA diu que gastemEUiA diu que gastemEUiA diu que gastemEUiA diu que gastemEUiA diu que gastempoc i malamentpoc i malamentpoc i malamentpoc i malamentpoc i malament

laïcitatlaïcitatlaïcitatlaïcitatlaïcitatMoció d’IU-ICV-EUiAMoció d’IU-ICV-EUiAMoció d’IU-ICV-EUiAMoció d’IU-ICV-EUiAMoció d’IU-ICV-EUiAsobre el finançamentsobre el finançamentsobre el finançamentsobre el finançamentsobre el finançamentde l’Esglésiade l’Esglésiade l’Esglésiade l’Esglésiade l’Església

educacióeducacióeducacióeducacióeducacióCatalunya augmentaràCatalunya augmentaràCatalunya augmentaràCatalunya augmentaràCatalunya augmentaràun 16.5% el seu gastun 16.5% el seu gastun 16.5% el seu gastun 16.5% el seu gastun 16.5% el seu gasten ensenyamenten ensenyamenten ensenyamenten ensenyamenten ensenyament

L’objectiu del govern és queel 2010 estem situats enparàmetres europeus, arri-bant al 3.9% front al 2.6%del PIB actual. Les previsi-ons pressupustàries inclo-uen la incorporació de6.000 nous professionalsde l’educació i l’apertura de88 nous centres educatius.

Gastem poc, quan compa-rem la despesa en sanitat enrelació al PIB, l’estat Espa-nyol ( 5´4%) i Catalunya(4´7%) són molt per sotade la mitja europea, (6´3%). A Catalunya 23 anysde mala gestió per part delsgoverns de la dreta de CiU,han portat a una situació de

Sandro MaccarroneEl passat 16 de novembre despertàvem amb la notíciaque la firma de capital de risc, Apax Partners, adquiriadefinitivament el 100% de les accions de l’empresa d’ali-mentació Panrico – especialment coneguda pels seus“Donuts” – que fins al moment compartien la famíliaCostafreda (53%), La Caixa (30%), el Banc de Sabadell(5%) i altres petits accionistes.Més enllà del trasbals que aquesta operació pot provo-car en els nostres esmorzars, val la pena enquadrar-la enl’actual context de tancament i deslocalització d’empre-ses que fins ara produien a Catalunya. Com ja hem expo-sat en ocasions anteriors, des d’aquestes pàgines, una deles raons d’aquest procés en cadena, la podem trobar enel fet que a Catalunya, sempre a mig camí entre el centrei la primera perifèria del sistema capitalista (classifica-ció, per cert, cada vegada menys vigent), s’ha apostat peruna mà d’obra barata i precària, per competir a nivell in-ternacional, en comptes d’impulsar mesures a favor dela qualificació d’aquesta mà d’obra i del desenvolupa-ment d’alta tecnologia. Aquest enfocament ha mostrat la

Mentre els reaccionaris espanyols es dedi-quen a insultar els seus correligionaris eu-ropeus per connivència amb l’enemicsocialcomunista, a Europa ve produïnt-se untomb preocupant. L’Europa de Durao Barrosoés l’Europa del Blair, que presideix la Unió,de la Merkel de la Gran Coalició i del Villepinde les mesures de retall social, tan impopu-lars que li han valgut una vaga general entemps record, un tren al que també se sumal’Artur Mas , el nostre neoliberal local.Ens recordava l’Àngels Martínez Castells enel darrer Avant, que encara haurem d’enyorarl’estratègia de Lisboa de Prodi, que mai ensva entusiasmar a l’esquerra, però que almenysparlava de plena ocupació i polítiques soci-als. El període de reflexió sembla deixar lloca una altra agenda: la reformulació del mo-del social a la baixa fins als límits que lessocietats europees puguin suportar. “Activar”la població desocupada i inactiva i allargar lavida laboral, semblen eixos comuns, als quese suma la precarització dels contractes deles cohorts més joves de treballadors: aques-tes semblen les receptes per dinamitzar l’eco-nomia, tenint com a súmmum del dinamis-me els EUA, un model que el Katrina va de-mostrar que està en fallida.I és que la crisi econòmica de la locomotoraalemanya, com va passar ja amb els esforçosesmerçats a la unificació dels 90, porta dar-rera tota Europa. La solució del capital ale-many és la retracció de capitals cap al seuterritori nacional. Catalunya, camp d’inver-sió alemanya, veu com les multinacionalsalemanyes volen desinvertir.El No francès i holandès, de la primavera delspobles, van fer córrer rius de tinta: estratè-gia B, estratègia C...Finalment s’ha optat pernavegar sobre un buit de legitimitat, tirant peldret, fidels a les polítiques de tall neoliberali a les formes de funcionar poc democràti-

ques. Cal exigir una renegociació ja. Un noutractat que delimiti les regles del joc i ga-ranteixi l’Estat de Benestar.El gran cavall de batalla, contra el que s’hanmobilitzat moltíssims ciutadans, en un mo-viment europeu de gran abast ha estat LaDirectiva Bolkenstein. Va ser retirada pelparlament, una petita victòria, que seria se-guida d’altres de més abast.Però no són bons temps per consolidar al-ternatives, el No a la Constitució i el seuesperit de protesta i demanda d’alternati-ves a com es fan les coses. La callada perresposta i intentar-ho de nou, sembla serl’estratègia de les èlits europees per tirarendavant els seus projectes.De fet, serà així amb la Bolkenstein, queencara està viva. Derrotada políticament alParlament per un ampli moviment europeu,ara pot ser aprovada per la Comissió, doncsla lliure competència és competència ex-clusiva sense control parlamentari ni tansols, cosa que no passa a cap país democràtic. La lliure circulació de serveis quepropugna, inclosos l’ensenyament i la sa-

nitat, és molt perillós en l’erosió delssistemes públics i permet el dumpingsocial.Caldria afegir, ja que parlem de la UE i lafalta de democràcia, que el Banc CentralEuropeu ha demostrat la seva dèriaantimflacionista, tenint previst apujar elpreu del diner del 2 al 2.5, una mesuradepressora de l’activitat, mentre laOCDE, no precisament un fòrumd’ultraesquerra l’ha alertat de laralentització de la recuperació econòmi-ca europea. Definitivament, no hi constael nivell d’ocupació com a prioritat, nien els papers ni en l’esperit, només im-porten més beneficis per al capital, persobre de qualsevol altra consideració.Almenys, ara tenim un instrument, jove,però amb voluntat d’influir, mobilitzar ibuscar alternatives: el Partit de l’Esquer-ra Europea, que saludàvem des d’aquestespai fa un parell de números. Ambaquesta nova esperança i amb aquestesombres a l’horitzó ens acomiadem irebem el 2006.

Ay va, los donuts Ay va, los donuts Ay va, los donuts Ay va, los donuts Ay va, los donuts

dèficit i uns beneficis crei-xents de la xarxa privada.Gastem malament, doncsun 24 a 30% del total esgasta en farmàcia, una malagestió i uns beneficis ver-gonyants per les grans em-preses transnacionals.

seva feblesa, per exemple, tan bon punt altres països, amb unmercat laboral encara més desregulat que el nostre, s’hanincorporat a la UE.D’aquesta manera, en els darrers mesos hem vist com mul-titud d’empreses, des de Samsung a Nissan, passant perNovalux-Philips o Reno de Medici, han tancat les sevesfàbriques a Catalunya, i han traslladat la producció. I enaquests moments estem a l’espera de conèixer el desen-

llaç del cas SEAT, en que es pretén acomiadar a uns1400 treballadors i treballadores. Val la pena subrat-llar però, que les conseqüències d’aquestes fugues decapital, són principalment dues. En primer lloc, es des-trueixen llocs de treball, fet que té un impacte directei immediat en la vida de milers de famílies de les co-marques catalanes. En segon lloc, estem patint un greuprocés de desindustrialització, que a la llarga pot com-prometre seriosament la nostra economia, i el nostrenivell de vida.En efecte, a l’hora d’evaluar el creixement econòmicd’un país, l’anàlisi no pot ser exclusivament quantitatiu,sinó que cal tenir en compte també, sobre quins pilarsreposa aquest creixement. Malauradament, Catalunyacamina cap a la terciarització, i l’especulació immobi-liària juga un paper important en la seva economia. Ladesaparició de sectors productius com el de l’automò-bil, la gamma blanca o l’alimentació, no es veuen subs-tituïts, com va succeir durant els anys vuitanta, per noussectors. Senzillament es pateix una pèrdua de teixit pro-ductiu, que ens fa més dependents i menys sobirans.

L’L’L’L’L’AvantAvantAvantAvantAvant no sortirà no sortirà no sortirà no sortirà no sortiràfins el 15 defins el 15 defins el 15 defins el 15 defins el 15 degenergenergenergenergener

Us desitgem unUs desitgem unUs desitgem unUs desitgem unUs desitgem un Bon Any 2006 Bon Any 2006 Bon Any 2006 Bon Any 2006 Bon Any 2006

Avant 951.pmd 04/12/2005, 22:161

AAAAAvvvvvantantantantant del 1del 1del 1del 1del 16 al 36 al 36 al 36 al 36 al 31 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 2005

.

22222

Redacció

Adelina Escandell

Recentment hem commemorat el25 de novembre, Dia Internacio-nal en contra les violències degènere.Aquest any, novament, el grups dedones de tota Catalunya hem rea-litzat molts actes amb la intencióde visualitzar un fenòmen que diarere dia segueix sent notícia arreudel món: la mort de dones a causade la violència masclista.Resulta molt interessant veurecom estem aprofundint en la cau-sa d’aquesta violència, i com es-tem deixant palès que hi ha mésd’una expressió d’aquesta violèn-cia i parlem de violències.Pel que fa a la causa, hi ha un granconsens en que està en la base delsistema patriarcal, l’estructura dedomini sobre les dones és la quejustifica que aquestes siguin agre-dides. La publicitat, els programesde televisió, el llenguatge,.. se-gueixen perpetuant els rols mas-culí i femení, i executant un delsprincipis del sistema patriarcal,com diu la Victòria Sendon, trans-formar el diferent en desigual.Hem parlat de violència de gène-re exercida a través de les imat-ges, a través del llenguatge, a tra-vés de les desigualtats en el mónlaboral, a través de la manca derecursos econòmics propis,...Aquest dies també hem tingut oca-sió de reflexionar com sentim,com expressem, com prevenimles violències. Som capaç de mi-rar-nos i detectar quina és la nos-tra actitud cap a les altres dones,cap a nosaltres mateixes? Hemanalitzat com ens influeixen elsesterotips, com prejutgem. Fins itot, hem repassat com són i comfuncionen les organitzacions deles quals formem part.

El Vietnam està celebrant el 60aniversari de la seva independèn-cia i la Fundació Pere Ardiaca noha deixat passar l’ocasió de retre-li el merescut homenatge. S’hacomptat amb la participació del’ambaixador, però l’eix centralhan estat els documentals que eldirector cubà Santiago Àlvarez, liva dedicar. S’unien així el pobleque havia derrotat l’imperialismei el que el derrota ara, dia a dia. Haestat important la participació delcònsol cubà, Carlos Castillo, par-lant del seu compatriota, la sevaobra i els lligams amb el Vietnam.Hem pogut veure “79 primaveras”,que fa un repàs breu de la seva vida.Des dels inicis, participant en lafundació del PCF, fins la seva mort(impressionant la tristesa popu-lar), passat per la seva absolutadedicació a l’alliberament del seupoble. Imatges dels bombardeigsianquis, i el resultat en les perso-nes de les bombes de napalm i fòs-for blanc.Ens quedem amb la imatge de laflor que s’obre a l’inici i que esmanté malgrat la brutal violència.

Anna Rubio

La columna de la cultura:La columna de la cultura:La columna de la cultura:La columna de la cultura:La columna de la cultura:Homenatge al VietnamHomenatge al VietnamHomenatge al VietnamHomenatge al VietnamHomenatge al Vietnam

Ens comentava en una entrevistaJordi Miralles que l’acció de go-vern de la Generalitat quedavadesplaçada de les primeres pàgi-nes dels diaris debut al soroll idistorsió que hi hagut i desprésal debat sobre el gran marc queés l’Estatut. Uns pressupostos jacompromesos amb altres priori-tats i una administració creada aimatge i semblança del governPujol feien la resta perquè l’im-pacte de l’acció de govern a lavida quotidiana i el canvi catala-nista i d’esquerres que prefigu-rava l’Acord del Tinell no haginestat tot el reeixits que les ex-pectatives.Temptejat el pati, amb una expe-riència de dos anys i el debat del’Estatut encarrilat, ara és el mo-ment de l’acció de govern, del go-vern d’esquerres i el govern delcanvi. Ho ha dit el President isembla que PSC, ERC, ICV iEUiA estan, en això d’acord.Els pressupostos de la Generali-tat en 2006 són, en aquest sentit,un text de l’avenç de les políti-ques catalanistes i d’esquerresdurant tot l’any vinent. En efecte,el seu caràcter sembla que con-solida un gir cap a les polítiquessocials, alhora que posant bases

sòlides, per exemple invertint eninfrastructures, per a la millorade les condicions de l’economiacatalana.No s’augmentarà la pressió fiscal,però s’intentarà optimitzar els re-cursos mitjançant més rigor i mi-llora de la gestió. No obstant, elvolum que gestionarà la Genera-litat es veu augmentat en un 12%fins a un total de 29.689 milions.Pressupostos socialsQuan parlem de gir social ho femperquè es preveu una despesa de15.431 milions d’euros, és a dirun 52% dels recursos, a les polí-tiques socials. Segons un docu-ment d’EUiA les partides serien:Salut: un 26,8% del pressupostconsolidat es destina a salut; són7.994 milions d’euros que incre-menten en un 10,2% respecte del’any anterior l’import destinata aquesta àrea. Inversió en 60CAPs, 5 nous hospitalsEducació: un 16,8% del pressu-post consolidat es destina a edu-cació; són 4.998 milions d’eurosque suposen un increment del28,8% respecte de l’any anteri-or. (6.035 nous professors ,8.000 noves places escolars, 94centres nous, 938 aules d’aco-llida, 100 nous catedràtics iagregats d’Universitats)

Justícia, Seguretat i Protecciócivil: 1.493 milions d’euros elque suposa un 5% del pressu-post. (Construcció de 3 nous cen-tres penitenciaris, un nou centrede justícia juvenil, 24 nous edi-ficis judicials i la Ciutat de laJustícia; 14 noves comissariesper al Mossos d’esquadra, 1.727noves places per a Mossos i 125per a Bombers)Habitatge i Barris: es destina-ran 393 milions per a la políti-ca d’habitatge i altres actuaci-ons urbanes. (Construcció de9.700 habitatges de Proteccióoficial dels quals 3.400 de llo-guer, rehabilitació de 74.000 ha-bitatges 40 milions d’€ pel Plade Barris)Benestar Social: 1.221 milions,el que representa un 4,1% delpressupost consolidat. ( 428 mi-lions d’€ per atenció a la gentgran amb dependència, 307d’atenció a les famílies i a la in-fància; 254 milions per a perso-nes per a discapacitats així com90 milions per pensions, presta-cions assitencials i atenció pri-mària)Acord Estratègic per a lacompetitivitat: es triplica l’im-port destinat a l’Acord Estratè-gic; són 1.217 milions, un 4,1%

Alguns aconteixements d’un anyAlguns aconteixements d’un anyAlguns aconteixements d’un anyAlguns aconteixements d’un anyAlguns aconteixements d’un any

SU COLUMNA DIARIA ERA UNA LECCIÓN DE SÍNTESIS PERIODÍSTICA, DE PERSPECTIVA POLÍTICA Y DEFINÍSIMA IRONIA. NO HEMOS PERDIDO A UN PERIODISTA DE IZQUIERDAS: HEMOS PERDIDO AL MEJOR

Pressupost 2006, ara és l’hora de l’acció de govern

tenyim de lila:tenyim de lila:tenyim de lila:tenyim de lila:tenyim de lila:Violència de gènereViolència de gènereViolència de gènereViolència de gènereViolència de gènere

M.A. SoriaCom dels fets importants ocorre-guts al llarg de l’any ja en sou co-neixedors, penso que no està demés entretenir-se amb aquells quesón mereixedors d’una mica mésd’atenció. O al menys a mi m’hosembla.No vull deixar passar l’oportuni-tat de dedicar-li una especial aten-ció al Nobel de Literatura:Harold Pinter.De teatre de l’absurd a teatre del’amenaça. Així s’ha arribat a de-finir la seva obra. Tant o millor po-eta que dramaturg, membre des-tacat dels “joves irats” anglesos.La seva expressió favorita: “po-bles amants de la llibertat”, ja lipreocupava com resoldria moral-ment Toni Blair la intervenció al’Iraq. Per la intervenció a Sèrbia,“Clinton i Blair haurien de serprocessats per crims de guerra”.“Els USA han donat suport i fi-nançament totes les dictaduresde dretes del món des de 1945.”Ho té molt clar.Una breu mostra del seu poemaQue Déu beneeixi Amèrica: “Aquítornen altra vegada / els Ianquisarmats en la seva desfilada /cantant les seves balades d’ale-gria / al temps que galopen perl’immens món / alabant al Déude Nord-Amèrica. / Les clavegue-res estan taponades amb elsmorts / Els que no van poder

participar / Els que es negarena cantar / Els que estan perdentla veu / Els que han oblidat lamelodia. / (...). Tot un Nobel Roig. També crec que val la pena recor-dar el centenari del naixement delpoeta hongarès Attila Jozsef

(1905-1937). Cuba, sempre ama-tent, li ha dedicat el X Festival dePoesía de La Habana que presidiaun vers seu: “No sóc jo qui crida,és la terra qui brama.”Alguns fragments d’Obrers: “Elsalari, el preu de la mà d’obra, /crida en les nostres butxaquesmentre tornem a la llar. / A la tau-

la, el pa embolicat en un diari /en el que està escrit que som lliu-res. (...) Però, els meus camara-des, aquests són els obrers, / elsque en les lluites de classes esvan vestir de ferro. / Mireu; perells ens aixequem com les xeme-

neies! / i igual que perseguits ensamaguem. / Així és com el móns’està preparant, / muntat en lacadena de la història, / on laclasse obrera, sobre la fosca fà-brica, / clavarà l’estrella fosa del’Home.”Aquest any tampoc no podia fal-tar la novel·la de José Saramago.

A “Les intermitències de la mort”tornem a trobar l’amor, la tendre-sa, l’humor, la ironia, la sàtira, tancomuns a la seva obra. La mort hadecidit deixar de fer la seva fun-ció... i quin daltabaix! Denúncia dela hipocresia de l’Església. Defen-sa de l’eutanàsia i del suïcidi.Per acabar, us demano una micad’atenció a la petició, per cinque-na vegada, de reobrir el procés perl’assassinat, ara fa 30 anys, de PierPaolo Pasolini. Pino Pelosi,comdemnat per la seva mort, diuara que no va actuar sol i dóna al’assassinat un caràcter polític –Pasolini als Escritos corsarios tit-llava de delinqüents als dirigents dela Democràcia Cristiana- i no se-xual com havia tingut fins ara. Aljuny de 1974 Pasolini escrivia:“També conec –perquè les veig iles visc- algunes característiquesd’aquest nou Poder que encarano té rostre; per exemple, el seurebuig de les velles tendències re-accionàries i del vell clericalis-me, la seva decisió d’abandonara l’Església, la seva determina-ció (coronada per l’èxit) de trans-formar als camperols i alssubproletaris en petits burgesos,i sobre tot el seu anhel, que sem-bla còsmic, de portar a terme finsal final el “desenvolupament”:produir i consumir.”Indiscutiblement, un dels mésgrans intel·lectuals del segle XX.

del pressupost, que es dedicaràa aplicar les mesures de l’Acord.(foment de l’ocupació 393 mili-ons d’€; millora de les condici-ons bàsiques de competitivitat866 milions d’€ dels quals 195per R+D+i)Infrastructures de transport:2.863 milions d’euros, el que re-presenta un 9,6% del pressupostper a la millora de les infrastruc-tures ferroviàries (1.433 milions€), transport públic i col·lectiu(844 milions €), carreteres (511milions €) i actuacions vincula-des al sector logístic (56 milions).Ens locals: La participació delsens locals en els ingressos del’Estat s’incrementa un 15%, elFons de Cooperació Local s’in-crementa un 37,1% i el progra-ma de suport a obres i serveisdels ens locals (PUOSC) s’incre-menta un 20,6% en relació al’any anterior. En conjunt aixòrepresenta 2.798 milionsd’euros, un 9,4% del pressupostper a millorar el finançamentdels ens locals.Un país territorialment equi-librat i sostenible: Es dedica ala política del cicle de l’aigua604 milions d’€ . A les actuaci-ons ambientals es nodreixenamb 317 .

Avant 951.pmd 04/12/2005, 22:162

del 1del 1del 1del 1del 16 al 36 al 36 al 36 al 36 al 31 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 2005 AAAAAvvvvvantantantantant

Algunes conclussions a la Jornada sobreAlgunes conclussions a la Jornada sobreAlgunes conclussions a la Jornada sobreAlgunes conclussions a la Jornada sobreAlgunes conclussions a la Jornada sobreSituació Industrial a CatalunyaSituació Industrial a CatalunyaSituació Industrial a CatalunyaSituació Industrial a CatalunyaSituació Industrial a Catalunya

33333

Luis Juberías

Per fi sembla que s’està treba-llant en la via de donar respos-ta a la necessitat social d’unservei social que permeti alleu-gerir la càrrega de les personesque tenen una persona al seucàrrec anciana o malalta.Aquest dèficit com és evident lapateixen més les persones delssectors més pobres de la classetreballadora i les seves dones,que són expulsades del mercatde treball per fer-se càrrec deles necessitats d’aquestes per-sones. La dependència empo-breix les persones i empobreixl’economia monetaritzada. Lesclasses mitges aconsegueixensortir endavant pagant uns ser-veis de baixa qualitat i la clas-se treballadora suporta unadura càrrega, que suporten les

La politització de les víctimes: laLa politització de les víctimes: laLa politització de les víctimes: laLa politització de les víctimes: laLa politització de les víctimes: laultradreta social mobilitzadaultradreta social mobilitzadaultradreta social mobilitzadaultradreta social mobilitzadaultradreta social mobilitzada

seves dones. Fem al respectealgunes preguntes a la M.J.Pardo, Regidora de d’AssumptesSocials de l’Ajuntament deCornellà de Llobregat i profes-sional del treball social.-Com a regidora, en què es notaque hi hagi una regidora comu-nista a Cornellà, especialment enl’àrea dels servies socials?Crec que no oblidant que estemen un marc capitalista i que l’ad-ministració necessita una refor-ma que té pendent. Els comunis-

tes intentem aconseguir una ma-jor participació ciutadana, unamajor proximitat amb la ciutada-nia, ja sigui individual o col·-lectiva, sobre tot potenciant en-

titats ciutadanes. És necessari unteixit social fort i cohesionat queparticipi en la presa de decisions,però per això han de tenir els co-

neixements que es tenen des delgovern de la ciutat per decidirglobalment i no només en baseals seus interessos particulars,encara que han de ser tinguts encompte. A més reivindiquem les presta-cions socials com un dret socialper a tota la ciutadania, tenim clarque mentre no es prengui cons-ciència de les carències que unapart de la població sofreix i lesorganitzacions ciutadanes i polí-tiques no comencin areivindicarles, continuarem es-

tant en un estat assistencial i noen un estat del “benestar” .- Quins aspectes contempla elprojecte de llei de dependènci-es? Què representa d’avenç res-

pecte a situació prèvia?. Coms’avança en els ajuntaments?Saludem la iniciativa de la Ge-neralitat de Catalunya que per fi

s’hagi donat compte de que laperllongació de la vida, la es-tructuració econòmica i famili-ar està creant unes necessitatsque anteriorment existien, peròmés minoritàriament, no és un

problema de les capes ambmenys recursos, sinó que és unproblema que afecta a una partimportant de les classes treba-lladores, que no tenen recursoseconòmics suficients per poderfer front als cuidats que neces-siten les persones depenents, nisón tan pobres com per a entraren el que és la assistència soci-al. Penso que hauria de ser unallei de recolzament a la autono-mia i abarcar a les personesgrans, les disminuïdes i les ma-

Luis JuberíasRedaccióL’altre dia ens llevàvem amb unanotícia sorprenent: l’Associació deVíctimes del Terrorisme (AVT) ha-via demanat la expulsió d’Espanyadels fòrums internacionals, com laOTAN i la UE, on el respecte alsdrets humans i l’Estat de Dret sesuposa que són pilars compartitsdels membres. Ja ens tenien acos-tumats a fer declaracions per la uni-tat d’Espanya a destemps, a hostigaren Peces Barba i el govern . Afortu-nadament va resultar ser “només” unerror d’interpretació. El que sí quevolia dir el comunicat és que la co-munitat internacional pressionés elgovern perquè respectés l’Estat deDret, que pel que sembla elZapatero-Chávez- com li deien unmatí a la COPE- està posant en pe-rill i no respectant.Quan sembla que per avenç del’extremisme i les posicionsultraliberals en la dreta europeal’apropa a l’espanyola, ens trobemque la dreta espanyola encara vamés enllà en els seus planteja-ments i cada dia ens sorprèn ambnoves històries.Té subordinada a una part impor-tant de la jerarquia eclesiàstica, deles oligarquies més parasitàries ia un revifat “esperit nacional” de

La Jornada dels comunistes so-bre Situació Industrial aCatalunya que vam tractar àm-pliament a la darrera ediciód’Avant, va donar lloc a algunesconclusions que reproduïm acontinuació, resumint el debati les conclusions.A. El creixement del’economia catalanaés conduit per laconstrucció, l’activi-tat especulativa i lainversió dels fons depensions, l’aflora-ment del mercat ne-gre, no comptabilit-zat anteriorment.B. Hi ha un desman-tellament de la indús-tria, que, en gran part,té a veure amb el re-plegament del capitalindustrial alemany.Això demostra la gran dependèn-cia de les multinacionals de lanostra economia industrial.C. No hi ha relleu dels sectorsproductius a la indústria. El pesdel sector terciari a l’economiaaugmenta, el que fragilitza lasituació econòmica del nostrepaís, que perd sobirania i esde-

vé molt depenent a les decissionsde les empreses mulina-cionals.Una possibilitat seria queel que hem caracteritzat com acapital moderat prengui mésprotagnisme a l’escena industri-al, cap a una renacionalització.D. Acord de competitivitat. Elsseguiments no s’han pres seriosa-

ment. No ha sertvit per fer frontals fenòmens que es preveien. Calexplorar seriosament la necessi-tat o no d’arribar a un pacte naci-onal seriós, com l’exemple deFinlàndia que el va permetre dela crisi que el va provocar l’esfon-drament de la URSS i arribar a si-tuar-se al capdavant de sectors

bona part de la societat espanyo-la deutora del feixisme del règimde Franco. Aquestes són les ba-ses de la línia ultradretana del PP.El problema ho tindrà per dispu-tar-li al PSOE els segments declasses mitges que sovint decan-ten les majories electorals enaquest país. Per aquesta batallaconfia en el descrèdit d’un go-vern contestat quotidianament,per tant “inestable”, i sobre tot lautilització i manipulació del sen-timent nacionalista espanyol, quesubordina a les classes popularsespanyoles al discurs i projectepolític de la dreta i la oligarquiaque representa.Deien els vells mestres, referint-se a la qüestió irlandesa i el des-envolupament de la lluita de clas-ses en Anglaterra, que l’emanci-pació dels treballadors del paísopressor no seria possible men-tre no es sacsegés el jou del po-ble oprimit. És una afirmació quei que ens deixa un repte: fer hege-mònica una altra idea d’Espanya ila seva articulació. Aquesta és unaprecondició per avençar per l’es-querra i no caure en disputes na-cionals estèrils i subordinades alsinteressos de les èlits.

M.J. Pardo:M.J. Pardo:M.J. Pardo:M.J. Pardo:M.J. Pardo: «saludem la«saludem la«saludem la«saludem la«saludem lainiciativa de la lleiiniciativa de la lleiiniciativa de la lleiiniciativa de la lleiiniciativa de la lleidependències»dependències»dependències»dependències»dependències»

tecnològics dels més dinàmics.E.La Globalització i la libera-lització dels mercats mundialses reequilibrarà amb projectesnacionals que posaran limits alcapital multinacional i re-equilibraran aquesta globalitza-ció neloliberal desenfrenada

que pretén sotme-tre el planeta a ladependència delcapital multinaci-onal amb seu alsEUA, Europa iJapó (per aquestordre).Sudàfrica, Brasil iÍndia al capdavantlideran aquestsprojectes que ac-ceptaran jugar almarc de lliure co-merç però s’asse-guraran la produc-

ció de certs bens. Quedaria aixíobsoleta la clàssica divisió dualcentre-perifèria. Els païssosd’Europa no podria situar-semés com centre subsidiari deslEUA, i hauria d’entrar en una di-nàmica de buscar acords icomplementarietat en una lògi-ca multilateral.

ES NECESSITARAN ANYS D’INVERSIÓ PERPAL.LIAR LA POCA INVERSIÓ DURANT ANTYS

laltes mentals. A més, hauria deser considerat fonamental per ala igualtat entre home i dona, el90% de les persones depenentsestan cuidades per dones.- És suficient la dotació pressu-postària prevista? En quan tempspodrem gaudir d’un veritable ser-vei universal si el projecte tira en-davant?És insuficient la dotació pressu-postària, doncs com sempre haestat molt deficitària, es neces-sitaran anys d’inversió en les

carreteres de serveis de proxi-mitat, centres de dia i residèn-cies. En el moment actual s’estàparlant de copagament per a so-lucionar amb l’aportació de lespersones i de les famílies la im-possibilitat de la universalitatdel dretet. A més, hauríem dedenunciar que la majoria de re-cursos existents són privats oconcertats, converitnt en un ne-goci important la atenció a lespersones depenents.

LA PERLLONGACIÓ DE LA VIDA I LA ESTRUCTURAECONÒMICA I FAMILIAR CREEN NECESSITATS

PRIVATS O CONCERTATS CONVERTEIXEN ENNEGOCI L’ATENCIÓ A LES PERSONES DEPENENTS

Avant 951.pmd 04/12/2005, 22:163

AAAAAvvvvvantantantantant del 1del 1del 1del 1del 16 al 36 al 36 al 36 al 36 al 31 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 20051 de desembre del 2005

Apunt

Directora: Adelina Escandell Redacció: Luis Juberías, Toni Moragas Disseny i maquetació: Bru Laín Consell de Direcció: Daniel Alfonso, Toni Barbarà, Rosa Bofill,Alfredo Cabeza, Abraham Cembrero,Mercè Civit, Paco Conde, Xavier Cutillas, Adelina Escandell, Juanjo Fernández, Luís Gallego, Asun García, Joan Lou, Sandro

Macarrone, Joana Mariné, Mª Àngels Martínez, Juan Medina, Jordi Miralles, Toni Moragas, Joan Josep Nuet, Marià Pere, Mar Pallarés, Mª José Pardo, JM Patón, JordiRibó, Agustí Ruiz, Celestino Sánchez, JM Sixto, Salva Torres Edita: debarris SCCL

Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550

44444 internacional

www.pcc.eswww.pcc.eswww.pcc.eswww.pcc.eswww.pcc.espcc@pcc.espcc@pcc.espcc@pcc.espcc@pcc.espcc@pcc.es

escriu-nos a:

Toni Moragas

Segona part de l’entrevista aMarià Pere, secretari generaldel PCC que va assistir al dar-rer congrés del PCdoB. Enaquesta part, ens explica quinaés la política internacional delgovern Lula i la sevacontextualització en la construc-ció d’un món multilateral i elprocés d’integració llatinoame-ricana.Antoni Moragas – Quines diferèn-cies hi ha entre les diferents ex-periències de govern de l’esquer-ra a Amèrica Llatina?Marià Pere - Hi ha un Intent ded’imperialisme de confrontar elmodel de Lula amb el model deChavez. De crear models, de dirquin és millor model el del’Uruguay, el de Cuba, el deVeneçuela o el de Brasil. Hi ha

sectors d’esquerres que cauen enla trampa de pronunciar-se a fa-vor d’un model en detriment d’unaltre, sense adonar-se que aixòque ells diuen models són senzi-llament experiències en païsosdiferents amb correlacions de for-ces diferents, que van en la ma-teixa orientació i que es comple-menten, com ho demostra el tre-ball conjunt que estan plantejant.No són doncs models confron-tats, són experiències comple-mentaries lligades a la situació decada país.Són experiències que col·laborenen matèria internacional, amb elsseus matisos, que no tenim per-què convertir en problemes. Un exemple el trobem en les des-avinences de Brasil i Veneçuelarespecte a Colòmbia, que malgratque defensen posicions dife-rents, ho fan sense generar cap

conflicte. Un altre exemple eltrobem en la participació d’HugoChavez en les mobilitzacions aArgentina contra el govern deBush (al costat de Maradona):això és complementarietat anti-imperialistaA.M - Quin és el projecte inter-nacional que té el Brasil?M.P. - El projecte internacional quete el govern de Lula és el desenvo-lupament de la multilaterialitat. Noaccepten que hi hagi ni centre niperifèries, que no hi hagi ni divisi-ons duals ni multipolars. És a dir,lluiten per la sobirania del Brasil,per la màxima industrialització i au-tosuficiència del Brasil, i per cre-ar en igualtat de condicions ambd’altres països com Sudàfrica, laIndia i Xina un marc de treballmultilateral a tot el món, i estancomençant a tractar amb Europa detu a tu, sense subordinacions. Cre-

ant una igualtat de condicions delmercat i de les estructures produc-tives. Amb un intercanvi de tecno-logia important, i sobretot buscantque això es tradueixi en un nou or-dre internacional.Els americans estan quedant aïllatsd’aquesta nova composició delmón, amb la seva política d’expan-sió. La proposta del senat delsEUA d’obrir els pous de petrolid’Alaska, és conseqüència de l’ali-ança entre Veneçuela i Iran per la

Quin temps fa, al novembre al desert del Sàhara? A vegades, els ner-vis previs a un viatge et fan preocupar-te per detalls que només tre-pitjar el terreny et semblen ridículs. El desert va rebre els prop decent joves catalans que el vam visitar entre el 21 i el 26 de novem-bre amb... pluja! Una pluja fina i constant que defraudava una micales nostres expectatives però que per als habitants de la wilaya deDajla, el campament que ens acollia, era una raó d’alegria: feia qua-tre anys que no plovia com aquesta tardor al Sàhara.Només baixar de l’avió, encara de nit, vam pujar en uns autobusosque ens van portar pel desert, amb carretera i sense, fins a Ashmara,on vàrem encetar el programa de visites que la UJSario ens haviapreparat, coneixent una escola d’educació especial dirigida pel doctorCastro, tot un exemple vivent d’entusiasme i empenta. Però abansd’arribar ja ens vam trobar amb els primers imprevistos surrealistes:el nostre bus es va espatllar i vam comprovar espantats que li sorti-en espurnes dels baixos.Malgrat sembla impossible aconseguir-ho en aquell entorn tan àrid,les companyes i companys saharauis ens havien preparat un exquisitmenjar amb amanides i carn de camell a la nostra arribada a Ashmara,des d’on vàrem partir per conèixer les famílies que ens havien d’aco-llir a Dajla. Queia la nit quan arribàvem i a les portes de l’ajunta-ment d’aquella daira ens van distribuir en grupets i les famílies ensvan acompanyar a les seves cases.Desprès d’un complicat trajecte a les fosques entre les construcci-ons d’adob i les haimes, intentant evitar ensopegar amb la sorra sotael pes de les moxiles, vam arribar a la construcció B14 on havíemd’allotjar-nos per a les properes nits. Un cop tretes les bambes, vamentrar a l’habitació que la família feia servir de dormitori a l’hiverni menjador durant l’any on, nosaltres encara no ho sabíem, anàvem aviure els moments més emotius del viatge, menjant amb la família,intercanviant-nos regals, compartint les cerimònies del té, conver-sant mentre es seca la henna a les nostres mans o ballant i jugantamb les filles i les veïnes.La nostra participació al Fòrum de Solidaritat celebrat paral·-lelament al VI Congrés de la UJSario es va quedar petita al costat del’allau d’emocions que implica compartir uns dies a la vida de lesfamílies al desert. Les seves reivindicacions ja mai més ens resulta-ran anònimes, doncs elles ens van obrir les portes. Ara ens quedadifondre la solidaritat i el recolzament a les seves lluites, reivindi-car la llibertat del poble saharaui i aprendre de la seva dignitat.

Adriana Sabaté

QuèQuèQuèQuèQuè està passant al està passant al està passant al està passant al està passant alBrasil? (II)Brasil? (II)Brasil? (II)Brasil? (II)Brasil? (II)

El conflicte oblidat del Sàhara OccidentalEl conflicte oblidat del Sàhara OccidentalEl conflicte oblidat del Sàhara OccidentalEl conflicte oblidat del Sàhara OccidentalEl conflicte oblidat del Sàhara Occidental

Era d’esperar: el govern francèsha trigat menys d’un mes en cul-par als immigrants de l’escala-da de violència produida a les«banlieues» franceses. La cur-sa del primer ministre Villepini el ministre d’Interior, Sarkozyper la presidència de la Repú-blica, està donant veu a l’extre-ma dreta; tansols cal recordarles paraules de Sarkozy «nosal-tres no volem als qui no vol nin-gú», paraules que redueixen ahomes i dones a residus inde-sitjables.La tria dels estudiants extran-gers, la negació dels drets méselementals, l’institucionalitza-ció de la discriminació en totsels camps, constitueixen unaderiva extremista molt perillo-sa. El govern continua buscantculpables, enlloc de buscar so-lucions polítiques responsa-bles. I és que no estem davantd’una crisi de les «banlieues»,ni de l’immigració, sinó davantd’una crisi de la societat fran-cesa, conseqüència de lespolitiques liberals, agreujadesper la dreta des de 2002.

www.avant-online.netLa web de l’Avant

Sàhara Hora, o laSàhara Hora, o laSàhara Hora, o laSàhara Hora, o laSàhara Hora, o ladignitat d’un pobledignitat d’un pobledignitat d’un pobledignitat d’un pobledignitat d’un poble

El govern francès escullEl govern francès escullEl govern francès escullEl govern francès escullEl govern francès escullels els els els els immigrants rentablesimmigrants rentablesimmigrants rentablesimmigrants rentablesimmigrants rentables

Avui en dia existeix encara un territori al continent africà que pateix lesconseqüències de la colonització, primer espanyola, i des de 1975, mar-roquina: El Sàhara Occidental.Avui ja fa 31 anys que, malgrat els interessos en contra del govern de Madridde Franco, la ONU va dictar una resolució per la descolonització del Sàharaespanyol, que va donar peu, al 1975, amb l’acord previ d’Aràbia Saudita,EEUU i l’Estat Espanyol, a l’anomenada “Marcha Verde” del Marroc per aenvair “pacíficament” el territori des del Nord, als intents de Mauritània defer-ho pel Sud, i als acords tripartits de Madrid, segons els quals el territo-ri es repartia entre Marroc i Mauritània, en clara contradicció amb la polí-tica de la ONU. Així doncs, ara fa 30 anys que una majoria de saharauis i elseu govern de la RASD, encapçalats pel Frente Polisario, viuen a l’exili,en campaments de refugiats a Tinduf, mentre la resta de població civilmalviu en els territoris ocupats.Ara fa 14 anys que la guerra amb el Marroc va finalitzar (Mauritània es varetirar el 1979 del conflicte armat i va reconèixer la RASD), i la ONU vaintervenir en favor de la realització d’un referèndum als territoris del SàharaOccidental per a decidir sobre la seva autodeterminació. I ara fa 14 anysque el poble saharaui està reivindicant pacíficament la seva independènciai el compliment de les promeses de la ONU, alhora que passen els anys iels saharauis viuen en un estat transitori permanent, malgrat la contradic-ció, i van perdent l’esperança en la força institucional dels organismesinternacionals per l’exercici del seu dret.Actualment, mentre que en els campaments de refugiats el poble saharauisobreviu gràcies a l’ajuda humanitària, els saharauis en territori ocupat es-tan portant a terme una “Intifada” pacífica des del maig de 2005, sota larepressió constant i brutal de les autoritats marroquines, i la violació delsdrets humans, amb detencions il·legals, empresonaments i tortures.I malgrat totes les injustícies i les reivindicacions del Frente Polisariosobre aquest i altres fets que els impedeixen ser un poble independent illiure, el resultat del seu crit només arriba per a aconseguir-los els mitjansmaterials necessaris per a la supervivència, la sensibilització d’amplis iheterogenis sectors de la població civil internacional, i el fals reconeixe-ment de la RASD per parts d’alguns governs, sense que ni la Unió Europea,ni les Nacions Unides, ni en especial l’Estat Espanyol, en reconeixementde la responsabilitat històrica sobre aquest procés, es decideixin a fer elspassos per a la resolució definitiva del conflicte, que serà política.Així doncs, des de les organitzacions juvenils catalanes ens hauríem decomprometre conjuntament a donar aquest suport que el poble saharauinecessita, en base a l’exigència d’una solució justa i definitiva als governsi comunitat internacional , i a la sensibilització de la població catalanasobre la problemàtica real del conflicte, centrada en la responsabilitat po-lítica de tots i totes, més enllà dels esforços humanitaris.

Marta Jordi

regulació del preu del petroli. Perprimer cop en la història, el pre-sident dels Estats Units ha fracas-sat en l’aplicació d’una propostaal conjunt d’Amèrica Llatina,l’ALCA ha estat rebutjat.A.M. – Bé, ens quedem doncs ambforça optimisme per tal d’ afron-tar aquest canvi substancial en laestructuració de l’ordre mundial,i esperem que puguem aprofundiren el seu anàlisi, per veure els seusbeneficis en la lluita de classes.

Avant 951.pmd 04/12/2005, 22:164