AUTORS CATALANS

Característiques de l'Avantguardisme

Surgit al segle XX Caràcter d’absoluta negativa enfront de la norma cultural,

literària i artística que dominà l’Occident des del Renaixement

Parteix del Manifest futurista de Marinetti (1909), de les investigacions en el llenguatge

poètic de Guillaume Apollinaire, del surrealisme immediat al dadà de Tristan Tzara i d’autors com

Louis Aragon , Paul Eluard i André Breton

Renovació o revolució en el terreny de les arts plàstiques, especialment la pintura, l’arquitectura i el disseny innovador del grup Alemany que es

concentra en Beure-us

Els escriptors o artistes que se senten avantguardistes tracten de

manifestar-se d’una manera violenta o revolucionària

Els avantguardistes tenen assumit un caràcter de “ruptura” conscient amb el criteris anteriors

Tendència a l’alliberament de les estructures poètiques tradicionals i el deslligament del poema de

la presó de la forma imperant

La Revolució pictòrica tingué com a marc Barcelona, i anys

posteriors, París

Les lletres tindran el seu òrgan d’expressió a la revista “Un enemic del Poble” (1917), “L’ Amic de les Arts” (1926-1929), que serví de plataforma per a l’aclimatació de

l’avantguardisme català

El cubisme d’un Juan Gris, Paul Klee o Picasso, Joan Miró o Rouault, contribuiran a la creació total del nou clima

artístic

ANTECEDENTS,EXPRESSIONS I RESULTATS DE

L’AVANTGUARDISME

IMPRESSIONISME

EXPRESSIONISME

FAUVISME

CUBISME

FUTURISME

DADAISME

SURREALISME

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Va néixer al 1894, a Barcelona

Va ser, probablement, l’únic veritable avantguardista

Tenia una ascendència humil i la seva ideologia respon a unes traces d’anarquista idealista i sentimental

Les seves obres més importants van ser:•Poemes en ondes hertzianes(1919)•L’irradiador del port i les gavines (1921)•Les conspiracions(1923)•La gesta dels estels (1922)•El poema de la rosa als llavis (1923)•Óssa Menor (1925)

Les seves obres influiran molt a Carles Salvador

Va morir als trenta anys a Barcelona (1924) a causa de la tuberculosi

t

S

Vç

Poemes en ondes Poemes en ondes hertzianeshertzianes

Óssa menorÓssa menor

L’IRRADIADOR L’IRRADIADOR DEL PORT I LES DEL PORT I LES

GAVINESGAVINES

LES LES CONSPIRACIONSCONSPIRACIONS

EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS

L’IRRADIADOR DEL L’IRRADIADOR DEL PORT I LES GAVINESPORT I LES GAVINES

J. V.FOIX

Va néixer al 1893, a Sarrià (Barcelona)

Poeta influït pel Noucentisme , fascinat per l’Avantguardisme

Tenia una ascendència burgesa. La seva família regentava la reconeguda Pastisseria Foix de Sarrià.La seva línia poètica es consolidà a través del Surrealisme.Les seves obres més importants van ser:• Gertrudis (1927)• KRTU (1932)• Sol i de dol (1947)• On he deixat les claus (1952)• Desa aquests llibres al calaix de baix (1963)

Se li concedí el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes l’any 1973Mor al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l'endemà mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el cim del seu prestigi literari.

t

F

Vç

GertrudisGertrudisPoemes en prosaPoemes en prosa

Gertrudis (1927)

DIARI 1918 (fragments)     M'assegurava que eren dos-cents els joves del poble que tenien un cavall negre com el meu. Però vaig espiar, una a una, llurs estables i vaig comprovar el seu engany. Les estables són buides i són buides les cases. Al poble només hi som jo i el meu cavall que errem de nit i de dia pel laberint de les seves ombres. Quant a Gertrudis, és ben morta al fons de l'abisme on la vaig precipitar. ¿O és que tants de milers d'estels que guspiregen en la negror celeste no exalten la joia de la meva solitud?     Et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig magnífic. No era, però, un estoig: era un llibre; ni era tampoc el teu amant ans jo mateix que et regalava una capsa de tubs d'aquarel.la amb les colors de l'iris.      Que hagin aparedat portals i finestres; que dalt de la torre no onegin banderes; que les algues en créixer monstruoses cloguin els passatges; que els arbres per damunt els murs s'estenguin en rares floracions vermelles i que tots els carrers donin a la mar abocats en esculls temibles; que els cavalls siguin a mos i senyors de la meva vila i s'hi passegin impúdicament nus; que els ocells s'occeixin en topar amb el cel arran de sostre; que el cel sigui només un trist miratge de la mar. ¿Què em pot sorprendre si avui he vist saltar de cop els lloms dels meus llibres i he descobert la putrefacció cancerosa que destrossa llurs entranyes? 

KRTUKRTUPoemes en prosaPoemes en prosa

ON ANIRÉ TOT SOL  Vaig aconseguir que em deixessin ésser pintor de parets. Dret, dalt un tauló sostingut per dues escales, pinto rètols a totes les cases: COTILLAIRE, COTILLAIRE, COTILLAIRE, COTILLAIRE. L'olor del vernís m'embriaga tant, que, a mig matí, deixo la feina i, presa d'una folla joia, corro carrer amunt i carrer avall, i crido oia! oia! Però el flequer que m'havia contractat ahir, em perseguí llanterna en mà fins a la placeta i m'obligà a acabar la T del rètol de casa seva. Era fosc, fosquíssim. Sense moure'm de dalt de la bastida em vaig posar a tocar valsos sentimentals amb un violí. Les acàcies havien plegat ja les branques damunt les soques i la pica de la font, somorta, engolia pètals marcits d'estel. Del fons misteriós del garatge de l'amo sortí, empesa per tot d'infants, i de la grandària d'una roda de carro, la lluna. Els ocells, a milers, brollaren del fons de les xemeneies i li volien buidar els ulls.

  (Jo també hi vull ésser! Jo també hi vull ésser!, hauria cridat de dalt estant si els llavis m'haguessin obeït.) D'un bot salto a terra, m'entrebanco i caic. els infants m'insultaven i em llançaven, furiosos, grosses boles de neu. (Jo també hi vull ésser! Jo també hi vull ésser!, hauria cridat si la veu no se m'ofegués sempre, Déu meu, sempre.) Quan els vaig voler atènyer, havien desaparegut darrere els velluts blau de nit amb què els veïns del meu poble amaguen els cancells de llurs cases.   Sola, immensurable, la lluna havia estat abandonada al mig de la plaça i projectava, en con, la seva ombra damunt una llarga planxa d'alumini. M'hi vaig voler acostar per empènyer-la, però un fred intensíssim em glaçava les mans. De les canaleres dels teulats saltaven, monòtons, rajolins d'oli. Al fons del carrer més baix una mà fosforescent es movia en pèndol.   (On aniré tot sol!: reprendria la tonada dels meus valsos, si m'hagués restat cap corda al violí; trucaria al Ton del bar... Però só geperut i, de dia, la gent del carrer riu quan passo i diu que só boig. Demà de matí em venjaré... Amb un carbó que tinc dibuixaré una ratlla a la paret de totes les cases, començant per la barraca dels burots i acabant per la rectoria. A la torre del portal nou de la carretera pintaré un rètol que dirà COTILLAIRE i, tot posant-me el barret ben de cantó i amb un pot de vernís a cada mà, m'amagaré darrere l'atzavarar de cal Canet per a escoltar al fons de mi mateix les cançons que em sangloten a la gorja i que moren a flor de boca.) 

SOL I DE DOLSOL I DE DOL

ON HE DEIXAT LES ON HE DEIXAT LES CLAUSCLAUS

Joan BrossaNeix a Barcelona al 1919 i mor, també a Barcelona, al 1998

Al 1937 entra a l'exèrcit republicà.

Al 1947 crea, amb altres artistes, la revista ALGOL, però nomes sortirà un exemplar.

Un any després, amb Antoni Tàpies, Joan Ponç,... funda la revista avantguardista DAU AL SET

L'any 1951 estrena les primeres peces teatrals i el 1949 publica el primer llibre de poemes.

Com a escriptor:

• Explotava totes las formes i tots els codis possibles (literaris, visuals i objectuals).

• Creava nous camins formals i expressius.• Amb la poesia trencava amb els

convencionalismes i academicismes. • Creava poesia escènica.• Era surrealista

Algunes obres :

• Poesia: Em va fer Joan Brossa(1950) Poesia rosa(1970) Poemes de seny i cabells(1977) Els entra-i-surts del poeta(1969-1975) Qui diu foc, diu flama(1985) Viatge per la sextina(1987)

Teatre:

El cop desert (1944)Quiriquibú (1945) Or i sal (1959) Olga Sola (1960) Cavall al fons. (1962) l sabater (1975)

Altres generes:

• Representacions de accions musicals: Suite bufa (1966).

• Representacions d ' strip-teases: Strip-teases de butxaca.

• Fotogrames de cinema: No compteu amb els dits. Foc al càntir

Les seves obres han estat traduir a diversos idiomes com: Espanyol, Italià,Francès,Anglès,Portuguès,Suec

POESIA VISUAL

POESIA• "TERRABASTALL"

La taulaestà parada tal com ha de quedar

fins a la fi del banquet. Al centre hi haun ram de flors. Als extrems, canelobresamb pantalla, les compoteres i els plats

davant els coberts. Les copes estanposades per ordre de mides. Brillenels coberts d'argent, i la vaixella és

de porcellana antiga.Prou! El poeta, fet una fúria, arrencales estovalles i bolca la taula tot cridant,

indignat.