autocontrol en el servei - dibaaps.diba.cat · 2009. 12. 7. · 1. sin agua no hay vida posible. es...

Autocontrol en el serveide subministramentd’aiguaManual bàsic de gestiódels riscos per a la salut

Col·lecció_Documents de Treball

Autocontrol en el serveide subministramentd’aiguaManual bàsic de gestiódels riscos per a la salut

Direcció

Mª. Dolores Esponera Martín (Servei de Salut Pública i Consum. Diputació de Barcelona)

Revisió

Mercedes Moreno Díaz (Servei de Salut Pública i Consum. Diputació de Barcelona)

Autors

Marta Calvet i Roca (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Eva Corbella Ferràs (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Aureliano García Ruz (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Carlos López García (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Xavier Tayà i Lozano (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

Ricard Tomàs i Puig (Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, AIE)

© Diputació de Barcelona

Primera edició: setembre de 2007

Disseny i producció: Direcció de Comunicació

de la Diputació de Barcelona

Impressió: Gráficas Rotativas

ISBN: 978-84-9803-201-7

Dipòsit legal: B-42315-2007

Índex | 5

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1. Introducció. El cicle de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91.2. El cicle de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2. Normativa bàsica. Requisits dels manipuladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

2.1. Normativa bàsica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132.2. Normativa reguladora dels factors que intervenen en la qualitat de l’aigua . . 15

2.2.1. Qualitat i característiques de l’aigua captada . . . . . . . . . . . . . . . . . 152.2.2. Tecnologies emprades en el tractament de l’aigua: procediment

i materials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162.2.3. Factor humà. Requisits dels manipuladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

3. Anàlisi de perills i punts de control crític en el sistema de subministramentd’aigües de consum humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213.2. Aplicació del sistema APPCC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3.2.1. Diagrama de flux . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223.2.2. Identificació i anàlisi dels possibles perills, així com de les seves

causes per a cada punt del procés. Determinació de les mesurespreventives adients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

3.2.3. Determinació dels punts del procés en què el controlés crític (PCC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

3.2.4. Establiment d’un límit o límits crítics per a cada PCC . . . . . . . . . . . 273.2.5. Establiment d’un sistema de vigilància del control dels PCC . . . . . . 283.2.6. Establiment de les mesures correctores que cal adoptar quan

la vigilància indica que un PCC no està controlat . . . . . . . . . . . . . . 293.2.7. Verificar el sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293.2.8. Documentar el pla APPCC: registre i arxiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293.2.9. Revisar el sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

3.3. Prerequisits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

4. Els processos de tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

4.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334.2. Coagulació/floculació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344.3. Decantació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354.4. Filtració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 364.5. Desinfecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 384.6. Cloració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

4.6.1. Mesures de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 404.6.2. Com actua el clor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

4.6.3. On clorar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 424.6.4. Com dosificar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 424.6.5. Com controlar el nivell del clor en l’aigua: clor lliure i clor total . . . . . 46

5. Pla de manteniment i neteja de dipòsits i canonades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

5.1. Dipòsits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495.1.1. Operacions que cal dur a terme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495.1.2. Freqüència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495.1.3. Protocols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 505.1.4. Observacions per a un disseny adequat dels dipòsits . . . . . . . . . . . 51

5.2. Canonades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525.2.1. Operacions que cal dur a terme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525.2.2. Freqüència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525.2.3. Protocols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 535.2.4. Observacions per a un disseny adequat de la xarxa de canonades . . 54

6. Presa de mostres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

6.1. Importància de la presa de mostres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 556.2. Pla de mostreig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 556.3. Punts de presa de mostres: representativitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 556.4. Material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

6.4.1. Envasos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 566.4.2. Altres instruments necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

6.5. Procediment de la presa de mostres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 586.5.1. Precaucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 586.5.2. Procediment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

6.6. Emmagatzematge i transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 606.7. Anàlisis microbiològiques i químiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 606.8. Control del desinfectant residual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 616.9. Exàmens organolèptics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

7. Malalties transmeses per l’aigua. Agents microbiològics i químics com aindicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

7.1. Agents microbiològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 677.1.1. Tipus d’agents microbiològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 677.1.2. Condicions que afavoreixen la reproducció dels microorganismes . . 687.1.3. Transmissió de les malalties . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 697.1.4. Principals malalties causades pels agents microbiològics . . . . . . . . 707.1.5. Els agents microbiològics com a indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

7.2. Agents químics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 717.2.1. Els agents químics com a indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 737.2.2. Malalties causades pels agents químics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

6 | Autocontrol en el servei de subministrament d’aigua

Presentació

L’aigua és un bé natural, comú i indispensable per a la vida: és necessària per a la super-vivència i bàsica per a la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones, i també ésun factor essencial en tots els sectors del desenvolupament econòmic i social.

Ara bé, l’aigua és igualment un bé escàs que no s’ha de malgastar i del qual hem de tenircura per tal de garantir-ne la qualitat. Aquesta realitat obliga a establir sistemes de gestióintegrada entre les parts implicades en les diferents fases del subministrament, per asse-gurar que l’aigua arriba als consumidors amb plenes garanties sanitàries.

La Diputació de Barcelona, per mitjà de l’Àrea de Salut Pública i Consum, contribueix afer possible aquesta gestió, i ho fa donant suport als municipis en el control dels riscosper a la salut relacionats amb les aigües de consum humà. En aquest sentit, el manualque presentem constitueix una eina útil per a les persones que participen directament enel manteniment de la xarxa de subministrament. El manual ofereix nombroses propostesper millorar la tasca de control de la qualitat sanitària de l’aigua. Confiem que, d’aquestamanera, els pobles, ciutats i viles de la província de Barcelona disposin d’un nou valorafegit al servei públic de qualitat que els ajuntaments ofereixen.

Dolores Gómez FernándezPresidenta delegada de l’Àrea de Salut Pública i Consum

Pròleg | 7

1. Introducció. El cicle de l’aigua

1.1. Introducció

L’aigua és un recurs natural escàs, indispensable per a la vida i per a l’exercici de la majo-ria de les activitats econòmiques; insubstituïble, no ampliable en quantitat per la voluntatde l’home, irregular en la manera de presentar-se en l’espai i al llarg del temps, vulnerablei susceptible d’usos successius.

Així mateix, l’aigua constitueix un recurs unitari, que es renova mitjançant el cicle hidro-geològic i que conserva, a efectes pràctics, una magnitud quasi constant dintre de ca-dascuna de les conques hidrogràfiques.

En la natura, l’aigua pot presentar-se en els tres estats físics de la matèria: sòlid, líquidi gasós, passant de forma contínua d’un estat a l’altre.

En estat gasós la trobem a l’atmosfera: la humitat i el vapor d’aigua, que donen lloc alsnúvols. En estat líquid es troba en el subsòl i formant rius, llacs i mars. En estat sòlid espresenta en forma de neu i de gel.

El 97 % de l’aigua del planeta es troba als oceans, i la resta es reparteix entre llacs, rius,humitat del sòl, neu i a l’atmosfera. Només un 2,6 % del total de l’aigua és dolça i serveixper al consum humà.

El cicle de l’aigua | 9

FIGURA 1. L’interès de l’aigua com a recurs es resumeix a la «Carta Europea del Agua», pro-clamada pel Consell d’Europa (Estrasburg, 6 de maig de 1968).

1. Sin agua no hay vida posible. Es un bien preciado, indispensable a toda actividad humana.2. Los recursos de agua dulce no son inagotables; es indispensable preservarlos, controlarlos y, si

es posible, acrecentarlos.3. Alterar la calidad del agua es perjudicar la vida del hombre y de los otros seres vivos que de ella

dependen.4. La calidad del agua debe ser preservada de acuerdo con normas adaptadas a los diversos usos

previstos y satisfacer especialmente las exigencias sanitarias.5. Cuando las aguas, después de utilizadas, se reintegran a la naturaleza, no deberán comprome-

ter el uso ulterior, público o privado, que de ésta se haga.6. El mantenimiento de la cobertura vegetal adecuada, preferentemente forestal, es esencial para la

conservación de los recursos hídricos.7. Los recursos hídricos deben inventariarse.8. Para una adecuada administración del agua es preciso que las autoridades competentes esta-

blezcan el correspondiente plan.9. La protección de las aguas implica un importante esfuerzo, tanto en la investigación científica

como en la preparación de especialistas y en la información del público.10. El agua es un patrimonio común, cuyo valor debe ser reconocido por todos. Cada uno tiene el

deber de utilizarla con cuidado y no desperdiciarla.11. La administración de los recursos hidráulicos debiera encuadrarse más bien en el marco de las

cuencas naturales que en el de las fronteras administrativas y políticas.12. El agua no tiene fronteras. Es un recurso común que necesita de la cooperación interna-

cional.

�

MARMAR

NEUNEU

INFILINFILTRACIÓTRACIÓ

TERRENY IMPERMEABLETERRENY IMPERMEABLE

TERRENY PERMEABLETERRENY PERMEABLE

AIGUA DOLÇA SUBTERRÀNIAAIGUA DOLÇA SUBTERRÀNIA AIGUA SALADAAIGUA SALADASUBTERRÀNIASUBTERRÀNIA

EVEVAPORACIÓAPORACIÓ

TRANSPIRACIÓTRANSPIRACIÓ

PRECIPITPRECIPITACIÓACIÓ PRECIPITPRECIPITACIÓACIÓ

ESCORRENTIAESCORRENTIATRANSPIRACIÓTRANSPIRACIÓ

EVEVAPORACIÓAPORACIÓ

PRECIPITPRECIPITACIÓACIÓ

MAR

NEU

INFILTRACIÓ

TERRENY IMPERMEABLE

TERRENY PERMEABLE

AIGUA DOLÇA SUBTERRÀNIA AIGUA SALADASUBTERRÀNIA

EVAPORACIÓ

TRANSPIRACIÓ

PRECIPITACIÓ PRECIPITACIÓ

ESCORRENTIATRANSPIRACIÓ

EVAPORACIÓ

PRECIPITACIÓ

FIGURA 2. El cicle de l’aigua (ITGE, 1991).


1.2. El cicle de l’aigua

L’aigua del vapor atmosfèric es condensa, es precipita en forma de pluja, calamarsa, oneu, i arriba a terra. Una part d’aquesta aigua és retinguda pel terreny en superfície (em-magatzematge superficial), una altra circula per rius i rieres i arriba als llacs o al mar (esco-rrentia superficial), i una altra es filtra en el terreny i queda a disposició dels vegetals o pas-sa a capes més profundes: d’aquesta manera es formen les aigües subterrànies. Des delsaqüífers pot sortir a la superfície per fonts naturals o per pous.

Per acció de la temperatura i la transpiració dels vegetals, l’aigua superficial s’evaporai arriba a l’atmosfera, formant els núvols, on es condensa i precipita una altra vegadaa terra en forma de pluja o neu.

Tot aquest procés es coneix com a cicle hidrològic o de l’aigua.

L’activitat humana s’introdueix en aquest cicle realitzant captacions d’aigua superficial odel subsòl per fer-ne ús. Segons les característiques de l’aigua captada i per a què es vul-gui utilitzar, aquesta pot requerir un tractament previ (processos de potabilització, desin-fecció, etcètera).

Després del seu ús l’aigua es retorna a la natura mitjançant abocaments de les aigüesresiduals als rius, als llacs o al mar. Abans d’aquest abocament és necessari el tracta-ment o depuració d’aquesta aigua, per eliminar-ne els contaminats que pugui haver ad-quirit durant la seva utilització. D’aquesta manera, es reduirà l’impacte que pot causaral medi ambient i no es farà malbé el recurs hídric, que restarà disponible per a futursusos.

TRACTTRACTAMENTAMENT

CONSUMCONSUM

DEPURACIÓDEPURACIÓ

REUTILITZACIÓREUTILITZACIÓ

ABOCAMENTABOCAMENT

EVEVAPORACIÓAPORACIÓCAPTCAPTACIONSACIONSde rius, pous.de rius, pous.

CONDUCCIONSCONDUCCIONS

PLUJAPLUJA

TRACTAMENT

CONSUM

DEPURACIÓ

REUTILITZACIÓ

ABOCAMENT

EVAPORACIÓCAPTACIONSde rius, pous.

CONDUCCIONS

PLUJA

FIGURA 3. Introducció de l’activitat humana en el cicle de l’aigua.

El cicle de l’aigua | 11

L’empresa subministradora d’aigua per a consum humà intervé i controla algunes fasesd’aquest cicle hidrològic:

• Fase de captació: de pous, rius, llacs...

• Fase de tractament: potabilització (filtració, cloració, etc.).

• Fase de subministrament i conducció fins als consumidors.

Segons com es realitzin aquestes fases, la qualitat i les característiques de l’aigua submi-nistrada poden variar i afectar la salut dels consumidors.

La qualitat en la realització d’aquestes fases pròpies de l’empresa subministradora del’aigua depèn de dos factors:

• Factors o mitjans tècnics.

• Factors humans. Formació del personal.

Amb aquest curs es pretén cobrir una part d’aquesta formació del personal, amb l’objec-tiu final de garantir una qualitat adequada de l’aigua subministrada per al consum humài protegir així la salut dels consumidors.

2. Normativa bàsica. Requisits dels manipuladors

Històricament, l’home ha protegit i tractat l’aigua per evitar les malalties associades al seuconsum. Així, per exemple, els romans van construir una extensa xarxa d’aqüeductes a fide garantir el subministrament d’aigües netes als ciutadans. A Londres, la primera obrade bombeig d’aigües va finalitzar l’any 1562. Així mateix, el Dr. John Snow va intentar, perprimera vegada, desinfectar amb clor el subministrament d’aigua de bombes del carrerBroad, després d’un brot de còlera a Londres.

Posteriorment, tant els sistemes de subministrament com els de tractament van esdeve-nir més complexos i sofisticats, i es va considerar la necessitat d’establir una normativaque garantís la seguretat dels consumidors pel que fa a la salut.

2.1. Normativa bàsica

• Com a normativa bàsica referent a la protecció de la salut de les persones a Espanya, laprimera referència la trobem a la Constitució Espanyola (1978), on es llegeix el següent:

«Article 43.

1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.

2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesurespreventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris. La llei establirà elsdrets i els deures de tothom en aquest punt.»

• D’acord amb aquestes premisses, la Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitatdisposa:

«Article 3.

1. Els mitjans i actuacions del sistema sanitari han d’estar orientats prioritàriament a lapromoció de la salut i a la prevenció de malalties.

Article 6.

Les actuacions de les administracions públiques sanitàries han d’estar orientades a:

1. La promoció de la salut.

2. La promoció de l’interès individual, familiar i social per la salut mitjançant una educa-ció sanitària adequada per a la població.

3. Garantir que totes les accions sanitàries que es desenvolupin estiguin dirigides a laprevenció de les malalties i no només a la curació d’aquestes.

Article 18.

Les administracions públiques, mitjançant els serveis de salut i els òrgans competentsen cada cas, han de desenvolupar les actuacions següents:

(...)

Normativa bàsica. Requisits dels manipuladors | 13

6. La promoció i la millora dels sistemes de sanejament, subministrament d’aigües,eliminació i tractament de residus líquids i sòlids; la promoció i la millora dels sis-temes de sanejament i control de l’aire, amb especial atenció a la contaminacióatmosfèrica; la vigilància sanitària i l’adequació a la salut del medi ambient en tots elsàmbits de la vida, incloent-hi l’habitatge.

(...)

Article 19.

1. Els poders públics han de posar una atenció especial en la sanitat ambiental, la qualha de ser considerada en els programes de salut.

2. Les autoritats sanitàries han de dur a terme, juntament amb altres departamentscompetents, l’elaboració i execució de la legislació sobre:

a) La qualitat de l’aire.b) Les aigües.c) Els aliments i les indústries alimentàries.d) Els residus orgànics sòlids i líquids.e) El sòl i el subsòl.f ) Les diferents formes d’energia.g) El transport col·lectiu.h) Les substàncies tòxiques i perilloses.i ) L’habitatge i l’urbanisme.j ) El medi escolar i l’esportiu.k) El medi laboral.l) Els llocs, locals i instal·lacions d’esbargiment públic.m) Qualsevol altre aspecte del medi ambient relacionat amb la salut»

• La Llei 7/2003, de protecció de la salut, diu:

«Article 45.

Els serveis mínims dels ens locals pel que fa a la protecció de la salut.

1. Els ens locals, d’acord amb les competències respectives, establertes per les lleis15/1990 i 8/1987 i la normativa sanitària específica, són competents per prestar elsserveis mínims següents en matèria de protecció de la salut:

a) L’educació sanitària quant a la protecció de la salut en l’àmbit de les competèn-cies locals. (...)

c) La gestió del risc per a la salut pel que fa a les aigües de consum públic. (...)»

• La normativa bàsica referent a la captació, gestió, control i distribució d’aigua de con-sum humà queda constituïda pel Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’esta-bleixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

L’objectiu d’aquest decret és fixar els criteris sanitaris que han de complir les aigües deconsum humà i les instal·lacions que en permeten el subministrament, en el procés que vades de la captació fins a l’arribada de l’aigua a l’aixeta del consumidor. Així mateix, esta-


bleix criteris de control per garantir-ne la salubritat, la qualitat i la puresa, amb l’objectiu deprotegir la salut de les persones dels efectes negatius derivats de qualsevol tipus de con-taminació de les aigües.

Es defineix l’aigua de consum humà com:

«– Totes aquelles aigües, bé en estat original, bé després del seu tractament, utilitzadesper beure, cuinar, preparar aliments, higiene personal i altres usos domèstics, sigui quinsigui el seu origen i independentment del fet que se subministrin al consumidor permitjà de xarxes de distribució públiques o privades, de cisternes, de dipòsits, públics oprivats.

– Les aigües utilitzades en la indústria alimentària per a la fabricació, el tractament, laconservació o la comercialització de substàncies o productes destinats al consumhumà, així com els utilitzats en la neteja de superfícies, objectes i materials que puguinestar en contacte amb els aliments.

– Aquelles aigües proveïdes per al consum humà com a part d’una activitat comercialo pública, amb independència del volum mitjà diari que se’n subministri.»

El Reial decret també fixa els criteris de qualitat de l’aigua de consum humà, la qual ha deser salubre i neta. No ha de contenir cap tipus de microorganisme, paràsit o substància,en una quantitat o concentració que pugui suposar un risc per a la salut humana. Així ma-teix, ha de complir uns requisits paramètrics especificats al mateix reial decret.

2.2. Normativa reguladora dels factors que intervenen en la qualitatde l’aigua

La qualitat i les característiques de l’aigua de consum humà depenen de tres gransfactors:

• La qualitat i les característiques que té l’aigua en origen.

• Les tecnologies emprades per al tractament i l’adequació als requisits previs per alconsum humà.

• El factor humà que intervé en tots els processos, des de la captació fins que l’aiguaarriba a l’aixeta del consumidor.

2.2.1. Qualitat i característiques de l’aigua captada

Pel que fa a la qualitat i origen de l’aigua captada, el RD 140/2003 diu que l’aigua desti-nada a la producció d’aigua de consum humà pot tenir qualsevol origen, sempre que aixòno representi un risc per a la salut de la població.

Els límits i els nivells de qualitat s’han de complir en el puntde consum (aixeta del consumidor).


En aquest mateix decret es fa referència als paràmetres analítics establerts en el Reial de-cret 927/1988, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’Administració Públicade l’Aigua i de la Planificació Hidrològica1, i a tota aquella legislació que li sigui aplicable.

L’esmentat RD 140/2003 estableix que la qualitat de l’aigua de la captació haurà de tenirles característiques necessàries perquè pugui ser potabilitzada amb els tractaments pre-vistos a l’abastament.

Així mateix, en relació amb la construcció de la instal·lació per captar l’aigua, es disposaque s’han d’observar les mesures de protecció adequades i senyalitzar-la de manera visi-ble perquè pugui ser identificada fàcilment com un punt de captació d’aigua destinada al’abastament de la població, amb l’objectiu d’evitar la contaminació i la degradació de laqualitat d’aquesta aigua.

D’acord amb el RD 927/1988 i les seves modificacions posteriors, i amb l’Ordre d’11 demaig de 1988 sobre característiques bàsiques de qualitat que s’han de mantenir en elscorrents d’aigües superficials quan siguin destinades a la producció d’aigua potable, s’es-tableixen tres grups d’aigües, d’acord amb el grau de tractament que han de rebre per ala seva potabilització.

• Tipus A1. Tractament físic simple i desinfecció

• Tipus A2. Tractament físic normal, tractament químic i desinfecció

• Tipus A3. Tractament físic i químic intensius, afinament i desinfecció.

D’acord amb aquesta classificació, s’estableixen uns límits paramètrics que acoten lesseves característiques2.

2.2.2. Tecnologies emprades en el tractament de l’aigua:procediment i materials

El RD 140/2003 determina certs criteris que s’han de seguir en els processos de potabi-lització de l’aigua destinada al consum humà3.

Aquest text estableix els criteris per escollir els materials de construcció que han d’estaren contacte amb l’aigua, de manera que no la contaminin ni n’empitjorin la qualitat i, pertant, que no hi hagi cap risc per a la salut de la població a la qual se subministra. Els dipò-sits i les xarxes de distribució de l’aigua de consum han de complir unes característiquesdeterminades, i s’han de fixar plans de manteniment de les instal·lacions4.

Així mateix, les substàncies utilitzades en el tractament de l’aigua han de complir la nor-mativa UNE-EN corresponent per a cada producte, i també el RD 1054/2002, d’11 d’oc-tubre, que regula el procés d’avaluació per al registre, autorització i comercialitzaci dedesinfectants. De la mateixa manera han de complir l’Ordre SCO/3719/2005, de 21 de no-vembre, sobre substàncies per al tractament de l’aigua destinada a la producciód’aigua de consum humà. Aquesta darrera ordre substitueix l’Annex II del RD 140/2003.


1. Vegeu la taula de la fig. 4.2. Vegeu la taula de la fig. 4.3. Vegeu el capítol 4.4. Vegeu el capítol 5.


Tabla

Parámetro Unidad Tipo A1 Tipo A2 Tipo A3

pH — (6,5-8,5) (5,5–9) (5,5–9)Color Escala Pt 20 100 200Sólidos en suspensión mg/l (25) — —Temperatura º C 25 25 25Conductividad a 20º C mS/cm (1.000) (1.000) (1.000)Nitratos* mg/l NO3 50 50 50Fluoruros (1) mg/l F 1,5 (0,7/1,7) (0,7/1,7)Hierro disuelto mg/l Fe 0,3 2 (1)Manganeso mg/l Mn (0,05) (0,1) (1)Cobre mg/l Cu 0,05 (O) (0,05) (1)Cinc mg/l Zn 3 5 5Boro mg/l B (1) (1) (1)Arsénico mg/l As 0,05 0,05 0,1Cadmio mg/l Cd 0,005 0,005 0,005Cromo total mg/l Cr 0,05 0,05 0,05Plomo mg/l Pb 0,05 0,05 0,05Selenio mg/l Se 0,01 0,01 0,01Mercurio mg/l Hg 0,001 0,001 0,001Bario mg/l Ba 0,1 1 1Cianuros mg/l CN 0,05 0,05 0,05Sulfatos** mg/l SO4 250 250 (0) 250 (0)Cloruros** mg/l Cl (200) (200) (200)Detergentes mg/l (laurilsulfato) (0,2) (0,2) (0,5)Fosfatos* (2) mg/l P2O3 (0,4) (0,7) (0,7)Fenoles mg/l C6H5OH 0,001 0,005 (0,1)Hidrocarburos disueltos o emulsionados(tras extracción en éter de petróleo) mg/l 0,05 0,2 1

Carburos aromáticos policíclicos mg/l 0,0002 0,0002 0,001Plaguicidas totales mg/l 0,001 0,0025 0,005DQO(*) mg/l O2 — — (30)Oxígeno disuelto* % satur (70) (50) (30)DBO5(*) mg/l O2 (3) (5) (7)Nitrógeno Kejeldahl mg/l N (1) (2) (3)Amoníaco mg/l NH4 (0,05) 1,5 4 (O)Sustancias extraíbles con cloroformo mg/l SEC (0,01) (0,2) (0,5)Coliformes totales 37º C 100 ml (50) (5.000) (50.000)Coliformes fecales 100 ml (20) (2.000) (20.000)Estreptococos fecales 100 ml (20) (1.000) (10.000)Salmonellas — Ausente en 5.000 ml Ausente en1.000 ml —

FIGURA 4. Límits paramètrics establerts d’acord amb el grau de tractament que ha de rebre l’aigua captada(RD 927/1988) (Ordre 11/05/1988).

2.2.3. Factor humà. Requisits dels manipuladors

El RD 140/2003, pel que fa al personal implicat, estableix el següent:

«Art. 15. Personal.

El personal que treballi en el subministrament, en tasques que suposin el contacte di-recte amb l’aigua de consum humà, haurà de complir els requisits tècnics i sanitarisque disposa el Reial decret 202/2000, d’11 de febrer, pel qual s’estableixen les nor-mes relatives als manipuladors d’aliments.»

Això vol dir que el personal de les empreses gestores d’aigua de consum humà hade complir els mateixos requisits que els manipuladors d’aliments; és a dir, lesempreses de subministrament d’aigua es consideren empreses alimentàries. Enqüestió sanitària, l’aigua es considera un aliment, i, per tant, ha de complir els requisitsd’aquests.

D’acord amb el RD 202/2000 sónmanipuladors d’aliments totes aquelles persones que,per la seva activitat laboral, tenen un contacte directe amb els aliments durant la seva pre-paració, fabricació, transformació, elaboració, envasament, emmagatzematge, transport,distribució, venda, subministrament i servei. En el cas que ens ocupa, serien totes aque-lles persones que poden tenir contacte directe amb l’aigua de consum humà en qual-sevol de les etapes del subministrament: captació, tractament, conducció i distribucióal consumidor final.

El personal que està en contacte directe amb l’aigua pot provocar que els organismes quecausen malalties passin a l’aigua5.

Aquesta contaminació pot tenir lloc de dues maneres:

1. Per descuit o negligència en la manera de treballar. És important la professionalitat ila formació específica del treballador respecte a la feina que fa.

2. A causa de les condicions personals del treballador: condicions d’higiene personal,malalties, comportament, etc.


5. Vegeu el capítol 7.

FIGURA 5. Seqüència d’un episodi de contaminació.

La contaminació pot tenir lloc d’acord amb la seqüència següent:

1. Els microorganismes que poden provocar malalties es troben en quantitat suficient en fems, orina, nas,orelles o altres zones del cos.

2. Aquests microorganismes passen a les mans, altres zones del cos o a la roba, i després entren en con-tacte amb l’aigua.

3. Les condicions o característiques de l’aigua (temperatura, sals, nivell de clor, etc.) permeten als micro-organismes poder sobreviure i fins i tot créixer.

4. L’aigua, després d’aquesta contaminació, no rep cap tractament desinfectant efectiu.5. Si el nombre de microorganismes que arriben al consumidor és prou important, poden provocar-li unamalaltia.

Els requisits dels manipuladors d’aliments d’acord amb el RD 202/2000, i, per tant, tam-bé els del personal de l’empresa subministradora d’aigua, són els següents:

• Haver rebut formació en higiene alimentària.

• Conèixer i complir les instruccions de treball establertes per l’empresa per garantirla seguretat.

• Complir les normes d’higiene pel que fa a actituds, hàbits i comportament.

– Mantenir un grau elevat d’higiene personal i portar la indumentària adequada i laroba protectora que sigui necessària.

– Rentar-se les mans tantes vegades com ho requereixin les circumstàncies del tre-ball i sempre que s’hagin realitzat activitats alienes a la feina específica.

– Cobrir-se les ferides amb apòsits impermeables adequats.

– Respectar, durant la jornada laboral, les prohibicions següents:

• Fumar, mastegar xiclets, menjar en el lloc de treball, esternudar, tossir o realitzarqualsevol altra activitat que pugui ocasionar una contaminació de l’aigua.

• Portar posats efectes personals que puguin entrar en contacte amb l’aigua:anells, polseres, rellotges i altres objectes.

• Informar els superiors en cas de patir infeccions cutànies o diarrees, que poden cau-sar la contaminació directa o indirecta de l’aigua amb microorganismes. D’aquestamanera es pot valorar la necessitat de passar una revisió mèdica i, si cal, se’l potseparar temporalment de la feina que suposi un contacte amb l’aigua.

En resum, les persones que treballen en contacte directe amb l’aigua han de tenir coma objectius:

• Adquirir els màxims coneixements relacionats directa o indirectament amb la sevafeina.

• Desenvolupar actituds de conducta personal que afavoreixin les seves tasques: bonahigiene personal i organització del treball.

• Augmentar el seu sentit de la responsabilitat pel fet de realitzar una manipulació(directa o indirecta) de l’aigua de consum humà del municipi, ja que es tracta d’unaactivitat transcendent per a la salut de la comunitat.


3. Anàlisi de perills i punts de control crític en el sistemade subministrament d’aigües de consum humà

3.1. Introducció

L’aigua és un bé natural indispensable per a la vida, però pot ser també un vehicle detransmissió de malalties; és per això que cal un control molt acurat del seu subministra-ment quant a quantitat i qualitat.

El control, per ser eficient, ha de ser sistemàtic: ha de permetre identificar i avaluar els pe-rills abans que apareguin i establir els punts del procés en què el control d’aquests perillsesdevé molt necessari o «crític».

Cal també que aquest control permeti establir mesures preventives i respostes imme-diates: hi ha d’haver una resposta immediata per a cada perill que pugui aparèixer.

El Sistema d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC) o Hazard Analysis CriticalControl Points (HACCP) reuneix aquests requisits. Es tracta d’un sistema que va sorgir enla indústria alimentària nord-americana al final dels anys seixanta, quan l’empresa Pillsburyva haver d’elaborar aliments completament segurs per a l’exèrcit dels Estats Units i per alsastronautes de la NASA.

Durant els anys vuitanta, el sistema es va difondre: va ser recomanat per organismes in-ternacionals com ara l’OMS, es va incloure en l’ensenyament universitari i va ser incorpo-rat en diverses normatives.

L’APPCC és un sistema senzill, però requereix un tractament més extens, la qual cosa noés l’objecte d’aquest manual. Ens limitarem només a exposar-ne les bases, i deixarem pera una propera edició la possibilitat d’aprofundir-hi.

3.2. Aplicació del sistema APPCC

L’aplicació d’aquest sistema requereix, en primer lloc, la formació d’un equip de treballque, bàsicament estarà format per:

• Un responsable del servei de subministrament d’aigua, com ara el representant de lacompanyia d’aigües, l’alcalde del municipi si l’Ajuntament n’és el gestor...

• Un encarregat de manteniment que conegui el sistema.

• Un tècnic especialista en aspectes relatius al subministrament d’aigua.

A grans trets, aquest sistema estableix les fases següents:

a) Elaboració d’un diagrama de flux.b) Identificació i anàlisi dels possibles perills, així com de les seves causes, per a cadapunt del procés i determinació de les mesures preventives adients.

c) Determinació dels punts del procés en què el control és crític (PCC).

Anàlisi de perills i punts de control crític en el sistema de subministrament d’aigües | 21de consum humà

d) Establiment d’un límit o uns límits crítics per a cada PCC.e) Establiment d’un sistema de vigilància del control dels PCC.f) Establiment de les mesures correctores que cal adoptar quan la vigilància indica queun PCC no està controlat.

g) Verificació del sistema.h) Documentació del pla APPCC: registre i arxivament.i) Revisió del sistema.

3.2.1. Diagrama de flux

Es tracta d’establir el circuit lineal de l’aigua, de forma seqüencial i amb la descripciódetallada de cada punt del procés.

S’anomena punt del procés a cadascuna de les fases, procediments, operacions o eta-pes del procés que s’han de descriure detalladament:

• Captació. S’ha de descriure l’origen de l’aigua. Si es tracta d’aigua subterrània (pou,mina...) o superficial (riu, embassament natural o artificial...); coordenades UTM si estracta de pous; nom de la gestora que subministra l’aigua, volum/dia i punt de lliura-ment si es tracta de compra en alta, registres d’analítiques, etc.

• Tractament de l’aigua crua. Descriure tots els tractaments que rep l’aigua: filtració,floculació...; tipus de desinfectant i de dosificació: automàtica, manual, amb telecon-trol...; fitxa tècnica dels productes emprats, etc.

• Equips, instal·lacions, maquinària..., que formen part del sistema d’abastament.Ex. Si es tracta d’un dipòsit indicar si és de capçalera o de distribució, el volum, lescoordenades UTM, si disposa de protecció perimetral, equipaments com ara ventila-cions, arquetes d’home, etc.

•Materials de construcció de cada component de les instal·lacions del servei d’abas-tament. Ex. Si es tracta d’un dipòsit s’indicarà si és de formigó, si està pintat...; sies tracta de la xarxa de conducció es detallarà si és de ferro galvanitzat, de PVC,de plom...

Completaran la informació:

• Registres històrics que permetin visualitzar la demanda d’aigua per zones al llarg del’any: els comptadors dels usuaris, els comptadors instal·lats a sortida de planta o enpunts estratègics de sectorització de zones; sistemes de telecontrol, etc.

• Registres històrics d’anomalies, incidències, incompliments..., detectats en el siste-ma de subministrament, així com de les reclamacions dels usuaris.


CAPTACIÓ EMMAGATZEMATGE(DIPÒSITS)

TRACTAMENTDISTRIBUCIÓ

EN XARXA

SUBMINISTRAMENTAL CONSUMIDOR

(compradoro aforament)

• Registres d’analítiques químiques i físiques que permetin trobar punts febles de laxarxa de distribució amb relació a la qualitat de l’aigua, ponderar la possible variacióde qualitat de l’aigua crua i detectar problemes associats al tractament en planta.

• La legislació aplicable, incloent-hi les ordenances municipals específiques si n’hi ha.

• Altres informacions, com els plans d’ordenació municipal, les estimacions de creixe-ment de població, etc., que permetin establir la demanda d’aigua en un futur proper.

3.2.2. Identificació i anàlisi dels possibles perills, així com de les sevescauses per a cada punt del procés. Determinació de les mesurespreventives adients

Es defineix perill com qualsevol agent que pot causar un dany.

Es defineix risc com la probabilitat que aparegui un perill.

En el procés del subministrament d’aigua, els perills poden ser:

Agents biològics (Vibrio cholerae, Salmonella typhi...).

Agents químics (pesticides, trihalometans, nitrats, plom, mercuri...).�Agents físics (partícules, sorra...).

Manca de cabal d’aigua.

Manca de pressió en el subministrament al consumidor.

La identificació dels perills així com l’anàlisi del risc es farà a partir de la informació reco-llida al diagrama de flux per a cadascuna de les etapes.

Així, són factors de risc:

• Un diagrama de flux incomplet: ex. desconeixement del lloc per on passen les canona-des de subministrament, del tipus de material de construcció de les instal·lacions, etc.

• En la captació: activitats agrícoles o ramaderes a prop del pou, terrenys que cedei-xen substàncies contaminants a l’aigua, captacions sense protegir...

• En el tractament de l’aigua crua: dosificació manual del desinfectant, manca de filtra-ció prèvia, control deficient del pH durant la floculació, etc.

• Amb relació als equips, instal·lacions, maquinària..., que formen part de la xarxa:dipòsits sobre o infradimensionats amb relació al rang de població que abastei-xen o amb relació al consum i, com a conseqüència, un temps de residència del’aigua al dipòsit superior o inferior a l’adequat; instal·lacions amb mantenimentdeficient, etc.

• Quant als materials de construcció de cada element de la xarxa: canonades de plomo qualsevol altre material no apte per a ús alimentari.

• També és un risc la manca de formació dels operaris que no disposen de coneixe-ments sobre pràctiques correctes d’higiene ni del perill que suposen conductes ina-dequades.

Qualitatde l’aigua


L’establiment d’una sèrie de mesures preventives, com ara una captació correctamentprotegida, una planta adequada de tractament, plans de neteja i desinfecció, plans de for-mació dels operaris, elements de la xarxa correctament instal·lats, de materials acceptatsper la normativa vigent i amb manteniment adequat, etc., evitarà la presència de moltsriscs i per tant l’eliminació de molts controls.

Entenem per mesura preventiva totes aquelles condicions o activitats que es poden dura terme per prevenir o reduir un perill fins a nivells acceptables.

Moltes d’aquestes mesures preventives formen part dels prerequisits (veure apar-tat 3.3.).

A continuació s’exposen, a títol d’exemple, els perills més comuns que poden aparèixeren cada punt del procés, així com algunes de les mesures preventives que es podrien apli-car segons el cas:

24 | El control de la qualitat de l’aigua de consum humà

Perills Causes Mesures preventives

Cabal d’aiguainsuficient

• Reservoris d’aigua crua insuficients.• Manca o insuficiència de precipitacions.• Augment estacional de la població.• Variació del comportament en les diferentsèpoques de l’any (reg, piscines...).

• Les canonades que permeten la captacióestan fora de servei.

• Disposar d’un altre punt de captació.• Normatives d’ús racional de l’aigua.

• Disposar d’una altra línia de captació.

Per agents físics:• Valors de terbolesa elevats (sorra, partícules...),que poden comprometre els nivellsde tractament requerits.

• Disposar de sensors que identifiquinla situació al moment.

• Disposar de capacitat per adequar el tractamentdurant el temps necessari.

Per agents químics:• Per exemple, una elevada concentracióde nitrats en els pous, de manera permanento per episodis puntuals.

• Disposar d’un altre punt de captació amb unaconcentració de nitrats dins dels valorsparamètrics establerts per la normativa,per poder barrejar aigües quan sigui necessari.

Qualitatde l’aiguaincorrecta

Per agents biològics:• Recompte de colònies de microorganismesper sobre dels límits legislats (RD 140/2003).

• Evitar, sempre que sigui possible,la contaminació dels recursos hídrics aigüesamunt.

• Disposar de sensors que identifiquinla situació al moment.

• Disposar de capacitat per adequar el tractamentdurant el temps necessari.

• En la captació


6. Vegeu el disseny adequat de dipòsits en el capítol 5. (5.1.4. Observacions per a un disseny adequat delsdipòsits).



Manca de subministrament elèctric. • Disposar de capacitat de reserva suficient.• Disposar de sistemes autònoms de generaciód’energia elèctrica.


Manca dels productes que s’addicionena l’aigua per al tractament.

Tractament inadequat per eliminar certscompostos indesitjables, com ara els malsgustos i les olors.

Mal funcionament de certes operacions(floculació i decantació dolentes pervariacions estacionals de l’aigua).

Funcionament incorrecte dels elements decontrol, com ara els analitzadors que regulenles dosificacions dels productes6.

Establir un pla de comprovació d’existènciesde productes i de reposició.

Preveure operacions optatives en la líniade tractament (carbó actiu, preoxidació ambpermanganat, etc.).

Disposar de capacitat suficient per operar ambcriteris adients per a la solució. Formació delpersonal operador.

Establir un pla de revisió i comprovaciói un pla de manteniment.

• En el tractament



Fuita en la canalització o en l’estructura.

Tancament incorrecte de les vàlvules.

Establir un pla de manteniment i comprovaciótenint en compte el seu temps de vida útil.

Establir un pla de manteniment preventiu de lesvàlvules.


Cloració incorrecta

Circulació inadequada de l’aigua.

Elecció incorrecta del punt de presa de mostresde l’analitzador de clor associat.

Error en el senyal de l’analitzador.

Manca d’energia que ocasioni la parada deles bombes de circulació i de dosificació.

Manca de reactius.

Mal funcionament del clorador, dosificacióinadequada, temps insuficient de contacte...

Disseny adequat del dipòsit (prerequisit).

Disseny i elecció adequada dels punts de presade mostres (prerequisit).

Establir un pla de comprovació i rectificaciói un pla de manteniment de l’aparell.

Disposar de sistemes autònoms de generaciód’energia elèctrica.

(No hauria de suposar cap problema, ja quegeneralment es disposa de marge suficient.)

Establir un pla de comprovació d’existènciesde productes i de reposició.

• Disposar d’un clorador de recanvi.

• Establir un programa de cloració adequatatenent la dimensió de la xarxa, l’estructuradel dipòsit, el temps de contacte...

• En l’emmagatzematge

3.2.3. Determinació dels punts del procés en què el control és crític (PCC)

Un cop s’han identificat els perills i les seves causes per a cadascun dels punt del procéss’haurà de determinar en quins d’aquests punts el control és crític (PCC).

Això requereix donar resposta a cadascuna de les preguntes que es plantegen al següentarbre de decisions:




Fuita en la canalització. • Establir un pla de manteniment i comprovaciótenint en compte el seu temps de vida útil.

• Disposar d’un sistema preventiu i correctiu pera la recerca de fuites.


Presència de partícules procedents de lescanonades.

Contaminació microbiològica.

• Establir un pla de manteniment i comprovaciótenint en compte el seu temps de vida útil.

• Establir un pla de neteja.• Sistema de neteja, purga i desinfecció desprésde fer reparacions o instal·lacions decanonades.

P1S’han identificat causes quedeterminen o afavoreixenl’aparició d’un perill?

NO L’etapa no és un PCC STOP

SÍ NO

P2Existeixen mesurespreventives per controlaraquest perill?

NOÉs necessariel control del perill pera la seguretat de l’aigua?

SÍÉs necessarimodificarl’etapa o el procés

SÍ

P3L’etapa està dissenyada pereliminar o reduir el perill finsa límits acceptables?

SÍ L’etapa és un PCC

NO

P4Pot aparèixer un perill i/oaugmentar fins a un nivellinacceptable?

NO L’etapa no és un PCC STOP

SÍ

P5Existeix una etapa posteriorque redueixi el perill finsa un nivell acceptable?

NO L’etapa és un PCC

SÍ L’etapa no és un PCC STOP

• En la xarxa de distribució i entrega a l’usuari

Exemple:

P1: S’identifica cap perill a l’etapa de captació?Sí: Aigua de pou amb elevada concentració de nitrats.

P2: Existeixen mesures preventives per controlar el perill?Sí: Es disposa d’aigua sense nitrats per rebaixar la concentració en una etapaposterior.

P3: L’etapa (captació) està dissenyada per eliminar o reduir els nitrats?NO. L’etapa només està dissenyada per captar l’aigua.

P4: En aquesta etapa de captació pot aparèixer el perill (nitrats) i/o augmentar fins anivells inacceptables?Sí. Els registres històrics d’anàlisis informen que això ha succeït en nombrosesocasions.

P5: Existeix una etapa posterior on es pot eliminar o reduir el perill (nitrats) fins a nivellsacceptables?Sí. En el dipòsit de capçalera està previst afegir aigua sense nitrats per tal de re-baixar la concentració de nitrats fins a nivells acceptables.

Per tant, aquest punt o etapa del procés (captació) no és un punt on el control sigui crític:La captació no és un PCC per aquest perill (nitrats) identificat.

Exemple:

Si aquest mateix perill s’analitzés a l’etapa del dipòsit de capçalera on es fa la barreja síque donaria un PCC, com es veu a l’exemple següent:

P1: S’identifica cap perill a l’etapa d’emmagatzematge?Sí: Aigua de pou amb elevada concentració de nitrats. Etapa d’emmagatzematgeen el dipòsit de capçalera.

P2: Existeixen mesures preventives per controlar el perill?Sí: Es disposa d’aigua sense nitrats per rebaixar la concentració en aquesta

etapa.

P3: L’etapa (l’emmagatzematge) està dissenyada per eliminar o reduir els nitrats?Sí. L’etapa està dissenyada per emmagatzemar i fer la barreja amb aigua sensenitrats per rebaixar la concentració fins a límits acceptables.

Per tant, aquest punt o etapa del procés (emmagatzematge) és un punt on el control éscrític. L’emmagatzematge és un PCC per aquest perill (nitrats) identificat.

3.2.4. Establiment d’un límit o límits crítics per a cada PCC

En el cas de la qualitat de l’aigua de consum humà, els límits estan establerts a la norma-tiva vigent: límit de clor lliure, plom, nitrats...7

Pel que fa al cabal d’aigua subministrat, el RD 140/2003 considera una dotació mitjanad’uns 200 litres per habitant i per dia. Com a guia dels límits per a la pressió de subministra-


7. Vegeu el capítol 6. (6.7. Anàlisis microbiològiques i químiques).

ment, així com de la garantia i regularitat del cabal subministrat, cal destacar les normes quefixa el Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbitmetropolità de Barcelona, de 2 d’octubre de 2003 (vegeu la fig. 6).

3.2.5. Establiment d’un sistema de vigilància del control dels PCC

Una vegada establerts els Punts de Control Crític (PCC) i els límits per a cadascun d’ells,cal establir una sèrie de proves per confirmar que el sistema funciona. Aquestes proveshan de respondre a les preguntes: QUÈ, QUI, COM, QUAN i ON.

Exemple:

Què: verificació de l’adequada dosificació de clor.

Qui: encarregat de manteniment.


Capítol III. Subministrament, característiques i tipologia

Article 14. Garantia de pressió i cabal

1. Les entitats subministradores estaran obligades a mantenir les condicions de pressió i cabal establertes en aquestReglament.La pressió nominal de subministrament mesurada en la clau de registre o de pas de la connexió de servei ha deser com a mínim de vint metres de columna d’aigua (mcda) i com a màxim de 130 mcda.

2. Dins d’aquest interval, les entitats subministradores –i llevat que hi hagi raons tecnicoeconòmiques que ho impe-deixin– hauran d’assegurar la pressió suficient per a l’abastament de la majoria de les edificaciones del sectorsense la utilització d’un aparell de sobrepressió i amb compliment de la pressió mínima a l’aixeta de l’usuari queestableixin les normes d’aplicació.Aquest criteri haurà d’avaluar-se dins dels indicadors de la qualitat del servei, excloent-ne les edificacionsd’alçada superior a 8 plantes (PB + 7) o 25 m.

3. L’abonat o usuari podrà demanar a l’entitat subministradora que li doni informació sobre els valors nominals depressió màxima i mínima de la seva escomesa. En cas que l’entitat subministradora hagi d’introduir per raonsde servei canvis substancials sobre les condicions establertes, ho ha de notificar als usuaris afectats.

4. L’abonat o usuari i l’entitat subministradora podran acordar que el contracte estableixi els valors nominals depressió màxima i mínima de la seva connexió de servei.

5. En l’apartat 4 anterior, s’ha d’entendre que els valors nominals de pressió màxima i mínima en el punt de sub-ministrament estan subjectes a les variacions tècniques de la xarxa general de distribució i que han d’estar dinsde l’interval definit no menys del 85% del temps, considerat en períodes mínims de noranta dies.

Article 15. Prioritat i regularitat del subministrament

L’objectiu prioritari del subministrament domiciliari d’aigua és satisfer les necessitats i els serveis essencials de lapoblació urbana. La resta de subministraments d’aigua destinats a satisfer els altres usos, ja siguin industrials, jasiguin comercials de grans superfícies, agrícoles i de reg, es proporcionaran quan l’objectiu prioritari del submi-nistrament ho permeti.

El subministrament d’aigua als abonats ha de ser permanent, llevat de si hi ha un pacte en contra en el contracte,i no es pot interrompre si no és per força major, causes alienes a l’entitat subministradora o qualsevol altre motiuprevist en aquest Reglament.

FIGURA 6. Extracte del Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbitmetropolità, de 2 d’octubre de 2003 (BOP 17/10/2003).

Com: control del clor lliure amb equip específic.

Quan: diari.

On: a sortida de dipòsit.

3.2.6. Establiment de les mesures correctores que cal adoptar quanla vigilància indica que un PCC no està controlat

S’ha d’establir, per a cada perill, una mesura correctora que ens permeti actuar amb agi-litat i rapidesa quan se sobrepassi un límit establert.

Lamesura correctora és l’acció que s’ha adoptar quan la vigilància d’un PCC detecta ques’ha superat un límit establert com a nivell màxim acceptable. Sovint es confon amb me-sura preventiva (vegeu l’apartat 3.2.2.).

Les mesures correctores per a cada PCC han de quedar perfectament determinades,establint no només la mesura, sinó també mesures que cal prendre si no s’aconsegueixrebaixar o eliminar el perill fins a límits acceptables (comunicació a la població...), què esfarà amb l’aigua i com s’evitarà que torni a passar.

Exemple:

• En el cas d’una concentració elevada de nitrats, una mesura seria barrejar l’aiguaafectada amb una altra aigua baixa en nitrats, procedent d’una captació diferent.D’aquesta manera se’n pot disminuir la concentració.

• Per a una concentració baixa de clor, la mesura seria augmentar-ne la dosi de clor,i/o revisar el sistema de cloració.

3.2.7. Verificar el sistema

És necessari verificar el sistema per tal de comprovar que funciona correctament. Hi hadiferents procediments per dur a terme aquesta verificació:

• Analítiques.

• Calibratge dels instruments de mesura.

• Revisió de les queixes dels consumidors.

• Etc.

3.2.8. Documentar el pla APPCC: registre i arxiu

Tota aquesta anàlisi de perills i punts de control crític s’ha de tenir documentada perescrit. Així mateix, s’ha de disposar de registres d’incidències, mesures correctores adop-tades, i d’un arxiu amb tota la documentació: normativa, pla d’autocontrol, resultats ana-lítics, i, en definitiva, registres de totes les activitats de l’abastament.


3.2.9. Revisar el sistema

A més a més de verificar el sistema, s’ha de revisar, per tal de comprovar que és vàlid en totmoment. Qualsevol modificació introduïda en el procés s’ha d’incorporar al sistema APPCCi, per tant, també cal modificar la documentació i els fulls de registre que siguin necessaris.

Per exemple, si s’introdueix un equip d’osmosi inversa per eliminar les sals minerals,s’ha de tenir en compte la possible aparició d’altres efectes (com l’augment de l’índex decorrosió d’aquesta aigua) i establir mesures correctores.

Un altre exemple podria ser l’ampliació de la xarxa, que ens obligaria a revisar el sistemade cloració i, si es considera necessari, instal·lar recloradors en diferents punts.

3.3. Prerequisits

Els prerequisits són totes aquelles condicions i pràctiques que s’han d’adoptar per a unagestió correcta i eficaç del servei de subministrament de l’aigua.

Ja s’ha comentat abans que algunes de les mesures preventives exposades a l’apar-tat 3.2.2 formen part dels prerequisits.

Els prerequisits no formen part del sistema APPCC però és convenient establir-los abansde la implantació del sistema ja que contribuiran a rebaixar el nombre dels Punts deControl Crític (PCC).

Excepte el prerequisit corresponent a l’arxiu de les autoritzacions i informes obligatoris, laresta de prerequisits estan estructurats en plans. En tots el plans s’indicarà sempre qui,com i quan es portarà a terme l’acció. Igualment en tots ells es descriurà el procedimentde treball, es registraran els resultats, s’anotaran les incidències, les mesures preses i elresponsable de la verificació.

A l’igual que s’ha explicat per al Sistema d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític,(APPCC), els prerequisits requereixen un tractament més extens que no és objecte d’a-quest manual, per tant, ens limitarem a descriure’ls breument deixant per a una properaedició la possibilitat d’aprofundir-hi.

• Arxiu d’autoritzacions sanitàries, informes vinculants...

El gestor ha de disposar d’un arxiu amb totes les autoritzacions, registres i informesobligatoris de la seva xarxa d’abastament. Així, autoritzacions de captació i autoritzacionsd’excepció o de les seves pròrrogues; registres d’indústries i productes alimentaris deCatalunya (RSIPAC), en cas de contracte de cubes d’aigües; informes vinculants per a laposta en funcionament de captacions, construccions, tractaments de potabilització, dipò-sits, xarxes...

• Pla de neteja i desinfecció

Per a cadascun dels elements de la xarxa es descriurà el procediment de treball, la freqüèn-cia, els productes, els equips i utensilis emprats, les dosis, les persones encarregades, etc.


Es disposarà d’un arxiu amb les fitxes tècniques de tots els productes i les instruccionsd’ús dels aparells i utensilis així com de les fotocòpies de les corresponents autoritzacionsde la Direcció General de Salut Pública en el cas d’ús de biocides.

En el cas que el servei de neteja i desinfecció estigui a càrrec d’una empresa externa,aquesta haurà de facilitar la documentació que descrigui el procediment de treball aixícom la informació relativa als productes emprats.

• Pla de manteniment d’instal·lacions

Per a cada instal·lació es descriurà el procediment que cal seguir per a la seva revisió imanteniment. S’establiran la freqüència, el personal encarregat, etc.

• Pla d’adequació de les instal·lacions

Tant el manteniment dels diferents components de la xarxa com la millora de molts as-pectes relacionats amb el control de la qualitat de l’aigua requereixen una forta inversióque ha de ser planificada atenent la necessitat i la disponibilitat del gestor. Es tracta d’es-tablir un calendari d’obres i/o adquisició d’aparells necessaris per millorar l’asseguramentde la qualitat de l’aigua.

Exemple: cloradors automàtics, construcció de dipòsits...

• Pla de calibratge dels aparells

És important que els diferents aparells (cloradors, bombes de dosificadors d’additius,mesuradors de la concentració de clor, cabalímetres, etc.) utilitzats en el control de la qua-litat de l’aigua es calibrin periòdicament per tal d’assegurar que el seu funcionament éscorrecte.

Per a cada aparell s’establirà un pla de calibratge en el qual es descriuran les accionsnecessàries per aconseguir l’objectiu indicat. A l’igual que a la resta de plans s’indicaràqui, quan i com serà calibrat, es portarà un registre d’incidències i s’anomenarà un res-ponsable de la verificació.

Si el calibratge es realitza a través d’una empresa externa cal arxivar les butlletes decalibració.

• Pla de control de proveïdors i de serveis

L’objectiu d’aquest pla és assegurar que els productes utilitzats en la construcció deles instal·lacions, en la neteja i desinfecció i en el tractament de l’aigua no comportin unperill per a la seguretat de l’aigua. Així mateix, també s’ha d’assegurar que els mèto-des de treball dels serveis contractats són adequats a la normativa i no comporten caprisc.

Amb aquest objectiu s’elaborarà un llistat de proveïdors i serveis en el qual es detallaranles dades d’identificació social i industrial, especificacions de compra, productes que sub-ministren o serveis que presta, etc.

A més s’obrirà un arxiu per a les corresponents fitxes tècniques dels productes.


Cal tenir en compte que:

– Els productes de tractament de l’aigua han de complir amb la norma UNE-ENcorresponent per a cada producte i vigent en cada moment.

– Els productes de construcció compliran les disposicions establertes a l’article 14 delRD 140/2003.

– Els laboratoris que presten el serveis d’anàlisis, segons estableix l’article 16 del RD140/2003, hauran d’estar acreditats per la UNE-EN ISO/IEC 17025 o la vigent encada moment o bé certificats per la UNE-EN 9001 o la vigent en cada moment.

– Els subministradors mòbils han d’estar inscrits en el RSIPAC.

– Les empreses que realitzen el calibratge dels aparells ho faran d’acord amb la normacorresponent.

– Les empreses de neteja i desinfecció no necessiten registre sanitari però hauran defacilitar als gestors de les instal·lacions els documents i registres que permetin acre-ditar els procediments aplicats en les tasques de manteniment i neteja.

– Les empreses encarregades de la formació del personal hauran de ser empresesautoritzades.

• Pla de formació del personal

Aquest pla consisteix en la descripció detallada de totes les activitats que s’han de portar aterme per aconseguir que el personal encarregat del servei de subministrament d’aigua rep,de forma contínua, una formació sobre la seguretat i la qualitat de l’aigua, que el capaciti peraplicar els coneixements adquirits en el seu lloc de treball i es pugui responsabilitzar de lesoperacions que realitza. Per tant les activitats hauran de ser adequades a cada lloc de treball.

El temari ha d’incloure aspectes generals del cicle hidrològic i de les parts del sistema desubministrament, coneixements dels paràmetres perjudicials per a la salut, de les bonespràctiques de manipulació, del control de la qualitat de l’aigua i dels aspectes legislatius.

Quant a les persones que treballin en contacte directe amb l’aigua de consum humà hande rebre formació específica en processos de tractament, neteja, manteniment i desinfec-ció de dipòsits i canonades, i activitats de presa de mostres.

A l’igual que a la resta de plans s’haurà d’especificar qui, com i quan es faran les activitatsformatives i es portarà un registre del personal que rep la formació, per tal d’assegurar-nela continuïtat.

• Pla d’autocontrol de la qualitat de l’aigua

Aquest pla consisteix en la descripció detallada de totes les activitats que s’han de portara terme per verificar la qualitat de l’aigua.

Haurà d’incloure els punts de presa de mostra, l’encarregat, la metodologia emprada, laperiodicitat i tipologia de les determinacions analítiques en cada punt de presa de mostres(de control, completes, complementàries...), la periodicitat i localització dels exàmensorganolèptics, el registre dels resultats, els laboratoris encarregats de les anàlisis, elsregistres d’incidències i anomalies i les mesures adoptades (Pla de vigilància i controlsanitaris de les aigües de consum humà de Catalunya).


4. Els processos de tractament

4.1. Introducció

L’aigua captada ha de tenir unes característiques adequades per ser apta per al consumhumà, i no ha de representar cap risc per a la salut de la població a la qual se subministra(d’acord amb l’article 7 del RD 140/2003).

Aquest risc està determinat pel nivell de contaminants que hi pot haver a l’aigua.

Fonamentalment, hi ha dos tipus de contaminants a l’aigua:

• Els químics, que es poden dividir en substàncies inorgàniques (metalls, ions, etc.)i orgàniques (compostos derivats de benzines, dissolvents, etc.).

• Els biològics o microbiològics (virus, paràsits, bacteris i fongs).

L’aigua de captació ha de tenir prou qualitat perquè pugui ser potabilitzada amb els trac-taments previstos en l’abastament.

Els criteris de qualitat de l’aigua de captació estan determinats al Reial Decret 927/1988,de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’administració pública de l’aigua i dela planificació hidrològica, així com a l’Ordre d’11 de maig de 1988 sobre característi-ques bàsiques de qualitat que s’han de mantenir als corrents d’aigües superficialsquan siguin destinats a la producció d’aigua potable8.

Aquesta aigua de captació, per ser apta per al consum humà, ha de complir els criteris dequalitat del RD 140/2003. Per aconseguir-ho se sotmet a un procés de potabilització, quepot incloure diferents tractaments o etapes, segons les característiques o la contaminacióinicial de l’aigua (grau de terbolesa, nivell de contaminats, etc.). Com a etapa final de la po-tabilització, aquesta aigua ha de ser sotmesa sempre a una desinfecció, per garantirl’absència de microorganismes que puguin causar malalties a l’home.

Els processos de tractament de potabilització no han de transmetre a l’aigua substàncieso propietats que la contaminin o en degradin la qualitat, o que suposin l’incompliment delsrequisits especificats a l’annex I del RD 140/2003; és a dir, que suposin un risc per a la sa-lut de la població a la qual se subministra. No han de produir directa o indirectament cap

Els processos de tractament | 33


AIGUACAPTADA

TRACTAMENT

DE

SIN

FEC

CIÓ

Xarxa de distribució

Ha de complir elscriteris de qualitatdel RD 927/1988i l’O 11-5-1988.

Ha de complir elscriteris de qualitatdel RD 140/2003.

FIGURA 7. Esquema del procés de potabilització

contaminació, ni fer malbé l’aigua superficial o subterrània destinada a la producció per alconsum humà.

Per altra banda, qualsevol substància utilitzada en el tractament de l’aigua destinada a laproducció d’aigua de consum humà ha de complir amb tot el que disposa l’OrdreSCO/3719/2005, de 21 de novembre, que substitueix l’annex II del RD 140/2003.

El procés de potabilització pot incloure les etapes següents:

• Coagulació/floculació

• Decantació

• Filtració

• Desinfecció

4.2. Coagulació/floculació

A l’aigua hi ha substàncies tant dissoltes com en suspensió. Les substàncies en suspen-sió poden ser molt grosses, de manera que es poden eliminar per sedimentació, peròalgunes partícules són massa petites i no sedimenten.

Aquest agrupament de partícules es pot provocar afegint a l’aigua una substància coagu-lant. Aquesta substància conté, normalment, moltes càrregues electrostàtiques, que pro-voquen l’atracció de les partícules en suspensió i neutralitzen les càrregues elèctriquesnegatives que solen tenir les partícules col·loïdals disperses a l’aigua.


AIGUACAPTADA

COAGULACIÓ FLOCULACIÓ

DE

SIN

FEC

CIÓ

A la xarxade distribucióDECANTACIÓ/

DESBAST

DECANTACIÓ

FILTRACIÓ

FIGURA 8. Esquema dels diferents processos de tractament a què es pot sotmetre l’aigua captada segons laqualitat i les característiques inicials.

La coagulació/floculació s’utilitza per fer augmentar el volum i el pes de lespartícules petites en suspensió a l’aigua (mitjançant el seu agrupament)

i, per tant, provocar la sedimentació.

S’acostumen a utilitzar com a coagulants diverses sals de ferro o alumini, que tenencàrregues positives.

La coagulació s’aconsegueix mitjançant una barreja enèrgica del coagulant ambl’aigua.

Un cop acabada la coagulació i agrupades les partícules, té lloc la floculació. En aquestafase l’agitació ha de ser lenta, perquè no es trenquin els flòculs ja formats.

El xoc entre les partícules origina la formació i el creixement dels flòculs.

Si l’aigua que rodeja els flòculs no és clara, serà necessària una major quantitat de coa-gulant.

També s’hi poden afegir els productes anomenats polielectròlits (macromolècules depolímers orgànics tipus poliacrilamides), que afavoriran tot el procés de floculació.

Els flòculs formats poden separar-se de l’aigua per filtració o per decantació.

4.3. Decantació

Les partícules decantades poden ser substàncies dissoltes que s’han precipitat o partí-cules en suspensió que han sedimentat.

L’etapa de decantació pot donar-se tant abans com després d’un procés de coagula-ció/floculació.

Hi ha diferents tipus de decantadors, segons la zona de formació de fangs i com s’elimi-nen aquests:

• De recirculació de fangs. Els fangs separats es tornen a la zona de barreja central.L’excés de llots, cada vegada més concentrats, cauen al fons del decantador i estreuen mitjançant unes rasquetes mòbils.

• De llit de fangs. En aquest cas no hi ha retorn de fangs. Hi ha una massa de llots enla part inferior del decantador i l’aigua entra travessant el llit de fangs. Els llots vancaient en unes fosses o concentradors i l’aigua clarificada surt per les canaletes ovessadors.

• Estàtics. En aquest tipus de decantadors les zones de coagulació i floculació estanseparades de la de sedimentació. Els llots cauen al fons i són arrossegats per un sis-tema de rasquetes cap a les zones de sortida, o bé es treuen mitjançant uns sistemesde fosses de recollida. L’aigua surt per canaletes o vessadors oposats a l’entrada del’aigua floculada.

La decantació serveix per eliminar les partícules que es trobena l’aigua, ja sigui per sedimentació, ja sigui per flotació.


4.4. Filtració

La filtració consisteix en el pas de l’aigua per un medi porós que no deixa sortir la matèriaque s’hi troba en suspensió.

El medi porós acostuma a ser sorra, sorra amb antracita o carbó activat en gra.

La filtració es pot fer de manera directa sobre l’aigua captada, si aquesta té un nivell deterbolesa baix, o després d’un procés de coagulació-floculació, si aquest és més alt.

Els filtres de sorra poden ser oberts o tancats. En aquest últim cas, la introducciódel’aigua es fa a pressió.

En el cas de filtres de sorra oberts, l’aigua decantada entra per la part superior, i en el des-cens ha de travessar un llit de sorra d’uns 80 cm, que reté les partícules en suspensió.

Al fons de cada filtre hi ha clavats uns broquets col·lectors, amb unes ranures fines, per onsurt l’aigua filtrada.


Tub de sortidade l’aiguadecantada

Llit de fang

Plaques otranquil·litzadors

Entradad’aigua

Col·lectorcentral Sortida de fang

Tremuja

FIGURA 9. Esquema d’un decantador de llit de fangs (Camp d’aprenentatge del Bages. Aigües de Manresa, SA).

Comportad’entrada

Broquets SORRA

Aigua filtrada

Aigua decantada

FIGURA 10. Filtre de sorra obert (Camp d’aprenentatge del Bages. Aigües de Manresa, SA).

El llit de material porós del filtre pot ser d’una sola capa o de dues, és a dir, una capade sorra i després una capa d’antracita en relació 1/3 - 2/3 del total del gruix, respecti-vament.

El gruix del llit filtrant i la mida del gra de les sorres que es facin servir dependran de la ve-locitat de filtració, del volum i de l’origen de les partícules que han de ser retingudes, aixícom de la pèrdua de càrrega disponible.

Quan es comença la filtració, amb un llit filtrant net, hi ha un període de temps en quèla terbolesa de l’aigua filtrada va disminuint, fins que arriba a un valor que despréses mantindrà constant durant un període llarg de temps (dependrà del gruix del llit fil-trant). Després, la terbolesa començarà a pujar (període de perforació del filtre, pèrduad’eficàcia).

D’altra banda, també hi haurà una pèrdua de càrrega del filtre (disminució del rendimento eficiència), deguda a l’embrutiment del llit filtrant.

En un filtre eficaç i ben dissenyat, la pèrdua de càrrega màxima del filtre ha de tenir lloc pocabans de la perforació. Així no disminuirà la qualitat de l’aigua filtrada durant gaire temps iels nivells de terbolesa es mantindran en valors acceptables.

Quan un filtre arriba a la màxima pèrdua de càrrega, s’ha de tallar l’aigua d’entrada i ren-tar-lo a contracorrent.

Aquest rentat es fa en tres fases:

• Esponjament del filtre amb aire a baixa pressió.

• Rentatge amb aire i aigua.

• Esbandida amb aigua neta.

En el rentat a contracorrent, el llit s’infla i l’aire provoca que els grans de sorra es freguinentre si i deixin anar les partícules enganxades, que seran arrossegades per l’aigua.

Quan ja no s’observen partícules en suspensió en l’aigua, s’acaba el procés de rentati el filtre queda regenerat, com si fos nou.


Sobreeiximentd’aigua

amb fang

Airea pressió

Aiguafiltrada

Aigua amb fang de rentat

FIGURA 11. Neteja d’un filtre de sorra obert (Camp d’aprenentatge del Bages. Aigües de Manresa, SA).

4.5. Desinfecció

Un bon desinfectant ha de funcionar bé: ser efectiu en la seva acció:

• Ha d’eliminar bacteris, virus i paràsits.

• La seva acció ha de mantenir-se durant un període llarg en el temps.

• La seva acció no ha de provocar l’aparició de productes perjudicials.

Hi ha molts tipus de desinfectants o sistemes per desinfectar l’aigua de consum, però capno és perfecte. Tots tenen avantatges i desavantatges. Pot ser que no eliminin tots els ti-pus de microorganismes, que produeixin subproductes indesitjables en l’aigua tractada,que la seva utilització no sigui viable per motius d’infraestructura i d’instal·lacions ne-cessàries, o fins i tot que sigui prohibitiva econòmicament.

El procediment que més es fa servir per desinfectar l’aigua de consum humà és la clo-raciómitjançant l’aplicació de clor gas o de solucions d’hipoclorit sòdic (el més utilitzaten petits abastaments). Malgrat tot, hi ha altres sistemes de desinfecció (amb o sen-se contingut en clor), alguns dels quals es descriuen a continuació (veure la pàginasegüent):

El clorEl màxim avantatge del clor és la seva potència com a desinfectant i oxidant i la seva per-sistència com a bactericida d’espectre ampli (té una acció desinfectant per a molts tipusde bactèries i microorganismes en general).

• És l’únic desinfectant que presenta propietats residuals que perduren al llarg deltemps; d’aquesta manera, pot evitar un nou creixement microbià i la contaminacióde l’aigua des que surt de la planta de tractament fins que arriba a l’aixeta del consu-midor.

• És un germicida potent amb una actuació molt eficaç davant de microorganismespatògens (que provoquen malalties). Elimina molt bé els bacteris, els fongs i lesalgues i pot inactivar també molts virus.

• Té una bona actuació davant dels sabors i les olors contaminants de l’aigua.

• Destrueix l’amoni i altres compostos nitrogenats de l’aigua que poden interferir en ladesinfecció.

La desinfecció és una etapa del procés de tractament de l’aiguade consum humà necessària i indispensable per a la protecció

de la salut del consumidor.

La desinfecció és l’operació amb la qual s’aconsegueix reduirtemporalment el nombre de microorganismes fins a un nivell que

no sigui nociu per a la salut de les persones.



Productes i procediments de desinfecció

Desinfectant Avantatges Desavantatges

CloraminesEs barrejaamoníaci compostosde clor.La barreja formacloramines.

- Residu permanent.- Minimitza sabors i olors.- Dóna nivells més petits de trihalometansi àcid haloacètic.

- Desinfecta bé els biofilms del sistemade distribució.

- Produeix subproductes de desinfecció ambefectes poc coneguts sobre la salut.

- Provoca irritació dels ulls.- Necessita quantitats i temps de contactemés grans.

- No és gaire efectiu contra virus i paràsits.- Pot provocar el creixement d’alguesi bacteris en el sistema de distribució,a causa de l’amoníac residual.

- És menys eficaç com a oxidant i desinfectantque el clor lliure.

Diòxid de clorEs genera enles instal·lacionsde tractamentd’aigua.

- Té una bona actuació davant dels virus.- No reacciona amb el nitrogen amoniacalper formar amines.

- No forma trihalometans.- Destrueix els fenols que donen problemesde gust i olor.

- Desinfecta i oxida amb eficàcia.- Efectiu en baixes quantitats.- No dóna subproductes del brom.

- Es descompon en subproductes inorgànics(clorits i clorats).

- Es necessita un equip de generació en el llocd’aplicació.

- En ocasions pot plantejar problemes d’olori sabor.

OzóMolt utilitzat a laresta d’Europa.

- Bona acció davant de virus.- Desinfectant i oxidant eficaç.- No produeix subproductes comtrihalometans i àcid haloacètic.

- Controla el sabor i l’olor.

- Produeix altres subproductes: aldehids,cetones, àcids carboxílics, derivats del brom,bromat, quinones i peròxids.

- Pot facilitar la producció de trihalometanssi es combina amb altres productes dedesinfecció.

- No proporciona un efecte persistent en eltemps.

- La seva producció és molt cara i requereixun alt nivell de manteniment.

- Pot ocasionar un creixement microbiàposterior perquè provoca un augment delsnutrients en els abastaments d’aigua.

Radiació ultravioladaL’aigua s’had’exposar a laradiació UV.

- No necessita emmagatzematge.- No dóna subproductes identificatsde desinfecció.

- No hi ha acció residual. La seva acció nopersisteix en el temps.

- Té uns requisits estrictes de manipulació.- Suposa uns costos elevats de capital inicial.- Suposa uns costos elevats d’energia.- La desinfecció pot no ser efectiva a causade terboleses, duresa de l’aigua o mancad’energia.

4.6. Cloració

S’entén per cloració l’operació d’afegir clor a l’aigua amb el propòsit de desinfectar-la.

Com ja s’ha comentat, la cloració es pot realitzar mitjançant l’aplicació de clor gas o desolucions d’hipoclorit sòdic. La utilització de solucions d’hipoclorit sòdic és la pràcticamés estesa a l’hora d’aplicar el clor en la desinfecció de l’aigua de consum humà.

Les solucions d’hipoclorit sòdic poden tenir fins a 180 g/litre de clor actiu (un 15 %). Lessolucions que contenen entre 35 i 100 g/litre de clor actiu són les que coneixem com alleixiu, i es destinen a l’ús domèstic i en indústries alimentàries.

Les solucions d’hipoclorit sòdic o «lleixiu» utilitzades per a la desinfecció de l’aigua de con-sum humà han de tenir uns nivells de puresa i qualitat determinats. S’hi aplica el Reial de-cret 363/1995, pel qual s’aprova el Reglament de substàncies perilloses i la normativa acomplir quant a precaucions, etiquetatge, etc.

Els requisits perquè un lleixiu sigui apte per a la desinfecció de l’aigua de consumhumà són:

• La concentració de clor actiu ha de ser d’entre 35 i 60 g/litre.

• Les instruccions d’ús han de constar a l’etiqueta.

• Els materials dels envasos han de ser aptes per a ús alimentari.

• Els fabricants han d’estar inscrits en el Registre General Sanitari d’Aliments.

4.6.1. Mesures de seguretat

Per manipular aquestes substàncies s’han d’adoptar unes mesures de seguretat determi-nades: portar roba adequada, guants i ulleres de protecció.

4.6.2. Com actua el clor

Quan s’afegeix el clor a l’aigua es produeix una sèrie de reaccions químiques, segons laquantitat de producte que s’utilitza.

S’ha de tenir en compte que els lleixius són corrosius i irritantsper a la pell. A més, reaccionen amb els àcids i produeixen

clor gas, amb efectes tòxics molt perillosos.

S’ha de tenir en compte que el clor actiu de la solució es perdal llarg del temps. Aquesta pèrdua és més important si puja

la temperatura, si hi incideix la llum solar, si el temps d’emmagatzematgeés llarg i si hi ha materials en contacte amb l’aigua.


• Etapa 1. Les primeres quantitats de clor reaccionen amb la matèria orgànica de l’ai-gua. El clor mesurat en aquesta etapa és zero, perquè es gasta tot en aquesta reacció.

• Etapa 2. El clor que s’afegeix comença a reaccionar amb els compostos nitroge-nats: amoníac i compostos aminonitrogenats que hi pugui haver.

Si hi ha presència d’amoni, el clor reacciona formant cloramines: monocloramina,dicloramina i tricloramina. Es pot mesurar la quantitat de clor residual, però nocorrespon a clor actiu lliure, sinó a aquestes cloramines: formes combinades del clorque tenen menys capacitat desinfectant que el clor lliure.

• Etapa 3. Si s’hi afegeix més clor, el clor mesurat disminueix. En aquesta etapa, el nouclor introduït destrueix els compostos formats durant l’etapa anterior, fins al punt ano-menat de ruptura o break point, que marca el final de la demanda de clor de l’aigua.

• Etapa 4. En aquesta etapa final, el clor que s’afegeix sí que es pot mesurar ja com aclor residual lliure, i és en aquest moment que es pot garantir una desinfecció eficaçde l’aigua i un efecte residual adequat.

Abans de començar la desinfecció s’han de fer proves per determinar la quantitat de clornecessària per poder superar les etapes de demanda de clor; és a dir, per poder arribar al’etapa 4.

Per garantir una bona desinfecció s’ha de controlar que els nivells de clor residual lliureaconseguits al final del tractament es mantinguin per sobre de 0,5 mg/l.

A la xarxa de distribució, els valors correctes de clor estan compresos entre 0,2 i 0,6 mg/l.D’aquesta manera es pot respondre a possibles contaminacions posteriors.

La desinfecció serà més eficaç si l’aigua que passa al procés de desinfecció s’ha tractatprèviament per eliminar-ne la terbolesa i tots els contaminants o substàncies que podenreaccionar amb el clor.


DEMANDA DE CLOR

QU

AN

TITA

TD

EC

LOR

RE

SID

UA

LM

ES

UR

AT

Etapa1

Etapa2

Etapa3

Etapa4

CLOR RESIDUALLLIURE

CLOR RESIDUAL COMBINAT

CLOR RESIDUAL COMBINAT

QUANTITAT DE CLOR AFEGIT

Punt de ruptura(break point)

FIGURA 12. Evolució de la quantitat de clor residual. Identificació de la demanda de clor de l’aigua. Punt deruptura.

4.6.3. On clorar

L’aplicació de l’hipoclorit sòdic a l’aigua de consum humà s’ha de fer a l’entrada del dipò-sit de xarxa i de manera que es pugui garantir:

• Una bona homogeneïtzació amb l’aigua (la barreja amb l’aigua ha de ser com-plerta).

• Un temps de contacte elevat: entre mitja hora i dos dies. (Aquest ha de ser el tempsdes del moment en què es clora fins que l’aigua se subministra.)

• Una quantitat adequada.

Si la xarxa de distribució és molt extensa cal plantejar-se la necessitat d’instal·lar equipsrecloradors en diferents llocs d’aquesta, de manera que es pugui garantir en tots els puntsde consum una concentració de clor entre 0,2 i 0,6 mg/l, i no es trobin valors molt alts declor en indrets propers al de recloració.

4.6.4. Com dosificar

La quantitat de clor utilitzada s’estableix segons les característiques de l’aigua que es faservir.

El clor es gastarà actuant contra els microorganismes presents a l’aigua i reaccionantamb la matèria o els compostos orgànics que hi hagi.

La quantitat de clor que reacciona amb els compostos orgànics i es queda a l’aiguaconstitueix el clor residual combinat.

La resta de clor afegit que no ha reaccionat queda com a clor residual lliure, i és aquestel que garantirà un efecte desinfectant posterior en la xarxa de distribució.

Clor residual total = clor residual lliure + clor residual combinat.

L’hipoclorit s’afegeix a l’aigua per mitjà de dosificadors automàtics que en van injectantuna quantitat determinada a la canonada d’entrada del dipòsit.

Els dosificadors han de permetre controlar la freqüència d’injecció i el volum d’hipocloritinjectat.

S’ha de disposar d’equips de reserva per a casos d’avaries o per si són necessàriesdosis més grans.

Les instal·lacions s’han de mantenir en bon estat. Un cop a l’any s’ha de buidar i netejar eldipòsit que conté l’hipoclorit.


MÉS CONTAMINACIÓINICIAL

MÉS CONSUM DECLOR

MÉS SUBPRODUCTESINDESITJABLES DE

DESINFECCIÓ

FIGURA 13. Relació entre la contaminació inicial de l’aigua i l’eficàcia de la desinfecció

Els materials han de ser resistents a l’acció del clor (plàstics, ceràmics, polièster amb fibrade vidre, etc.).

La dosi de clor utilitzada s’ha d’establir tenint en compte:

• La qualitat i les característiques de l’aigua d’entrada al dipòsit.

• La quantitat (cabal) de l’aigua que entra al dipòsit.

• La concentració de la solució d’hipoclorit de què es disposa.

Dosi = ((C x Q) / S) x 1000

On:Dosi, en ml/hora és el cabal de labomba dosificadora.

C, en mg/l o g/m3 és la concentra-ció de clor final que es vol assolir(0,5 mg/l o 0,5 g/m3).

Q, en m3/h és el cabal d’entrada del’aigua que s’ha de tractar.

S, en g/l és la concentració d’hipo-clorit sòdic de la solució de què esdisposa.

Per comprovar que la quantitat (dosi)d’hipoclorit afegida és suficient per altipus d’aigua que es tracta, s’ha demesurar el nivell de clor a la sortidadel dipòsit. La quantitat de clor lliu-re resultant no ha de ser més baixade 0,5 mg/l.


FIGURA 14. Bomba dosificadora d’hipoclorit (Aigües delPrat, SA).

FIGURA 15. Dipòsit d’hipoclorit (Aigües delPrat, SA).

FIGURA 16. Analitzador automàtic de clor (Aigües del Prat, SA).

També cal controlar el nivell de clor a la sortida d’una aixeta de la xarxa de distribució allu-nyada del dipòsit. El valor de clor no ha de ser més baix de 0,2 mg/l.

La bomba dosificadora s’ha d’ajustar per garantir aquests valors.

Els equips de cloració han de dosificar sempre tenint en compte el nivell de consum o bui-datge dels dipòsits que controlen.

• Es pot disposar d’una bomba dosificadora connectada a un comptador d’aigua d’en-trada al dipòsit.

En aquests casos, el comptador pot enviar senyals a la bomba dosificadora cada certvolum d’aigua comptabilitzat.

La dosificació, en aquest cas, es faria de la manera següent:

D = M x C / S

On:

D, en ml, és el volum que la bomba dosificadora ha d’aplicar en cada injecció.

C, en mg/l o g/m3, és la concentració de clor final que es vol assolir (0,5 mg/l o 0,5 g/m3).

M, en l, és el volum que fa enviar el senyal.

S, en g/l, és la concentració d’hipoclorit sòdic de la solució de què es disposa.

Cal ajustar el volum final per garantir els 0,5 mg/l de clor lliure a la sortida del dipòsit i en-tre 0,2 i 0,6 mg/l en tota la xarxa.

També es pot afegir un mesurador de clor lliure en un punt del dipòsit o de la xarxa quecontroli el dosificador automàtic.


FIGURA 17. Comptadors cabalímetres en canonades (Aigües del Prat, SA).

• En cas d’haver de desinfectar un dipòsit sencer d’aigua sense clorar per qüestionsd’urgència i de manera ocasional, la quantitat d’hipoclorit que cal afegir es calcula mit-jançant la fórmula següent:

d = ((V x C) / S) x 1000

On:

d, en ml, és la dosi o el volum que cal afegir.

V, en m3, és el volum del dipòsit.

C, en mg/l, és la concentració de clor final que es vol assolir (0,5 mg/l).

S, en g/l, és la concentració d’hipoclorit sòdic de la solució de què es disposa.

El càlcul del volum (V) dels dipòsits depèn de la sevaforma.

En el cas de dipòsits amb base rectangular, el volum(en m3) serà igual a :

V = A x L x H (amplada x llargada x alçada) (tot mesuraten metres)

Si la base del dipòsit és circular, el volum (en m3) serà igual a:

V = R2 x 3,1416 x H

On:

H, en metres, és l’alçada

R, en metres, és el radi (el radi és el diàmetre / 2)

El volum calculat d’hipoclorit es mesura amb un proveta graduada i s’aboca al dipòsit. Permillorar la barreja és recomanable utilitzar un recipient per diluir l’hipoclorit en uns quantslitres d’aigua i després abocar al dipòsit tota la solució.


Comptador de cabald’entrada

Bomba dosificadora

Soluciód’hipoclorit

sòdic

Control delnivell de clor

A la xarxa dedistribució

DIPÒSIT

Temps de contacte> 30 min

FIGURA 18. Esquema general d’un sistema de cloració.

L

A

H

H

R

Una hora després d’afegir l’hipoclorit es mesura el clor lliure. Si el resultat no és més baixde 0,5 mg/l ni més alt d’1 mg/l, l’aigua es pot consumir.

En cas que aquest resultat sigui inferior, s’ha de tornar a repetir el procés, afegint el mateixvolum d’hipoclorit que en l’ocasió anterior i esperant una altra hora per mesurar de nou elclor lliure. Si tampoc no aconseguim els 0,5 mg/l de clor cal tornar a repetir el procés denou fins que s’aconsegueixin.

Si el resultat és molt més alt d’1 mg/l, s’haurà d’esperar més temps, perquè s’evaporil’excés de clor.

Quan l’aigua del dipòsit es distribueix a la xarxa, cal comprovar que en els punts més allu-nyats el clor lliure es troba entre 0,2 i 0,6 mg/l.

4.6.5. Com controlar el nivell del clor en l’aigua: clor lliure i clor total

Per controlar els nivells de clor s’acostumen a utilitzar equips de diagnòstic amb elreactiu DPD amb escala de colors rosats, per poder comparar els colors, o bé colo-rímetres portàtils. Segons el tipus d’equip utilitzat hi pot haver variacions quant alsreactius i la utilització d’aquests. Cal llegir atentament les instruccions de l’equip abansde fer-lo servir.

No es recomana la utilització d’equips del reactiu o-tolidina amb escala de colorsgrocs, perquè aquesta escala genera problemes de diferenciació dels nivells de clor, i elreactiu és tòxic i cancerigen.

En el quadre següent es descriu com mesurar els nivells de clor amb un dels moltsequips que hi ha al mercat:



Mesurament del clor residual lliure i del clor residual total:

El clor residual lliure reacciona amb la DPD, (N, N-dietil-p-fenilendiamina) i genera un colorant vermell, que es faservir per comparar el color amb una escala prefixada.

El clor residual combinat reacciona només després d’afegir-hi ions iodur (en forma de iodur potàssic). Així, es potdistingir el clor residual lliure del clor residual combinat.La suma de tots dos és el clor residual total.

Material i reactius inclosos a l’equip de diagnòstic

1. Proveta (recipient de reacció inclòs a l’estoig de l’equip).2. Reactiu 1 Cl2-1 (buffer o tampó fosfats).3. Reactiu 2 Cl2-2 (solució de DPD).4. Reactiu 3 Cl2-3 (iodur potàssic).5. Reactiu 4 pH (indicador de determinació de pH).

PROCEDIMENT

Determinació del clor residual lliure

Rentar la proveta (recipient de reacció) dos o tres cops amb l’aigua que s’ha d’analitzar.• Posar set gotes del reactiu 1 al fons de la proveta buida.• Afegir-hi una gota del reactiu 2.• Omplir la proveta amb l’aigua que s’ha d’analitzar fins al senyal de nivell de la part superior.• Homogeneïtzar i llegir immediatament el contingut en clor residual lliure, mantenint un full o una superfície blancadarrere la proveta.

Determinació del clor residual total

• Afegir al contingut de la proveta obtingut en el procediment anterior una pastilla del reactiu 3 (també pot ser queaquest reactiu sigui líquid; en aquest cas, se n’afegiran 3 gotes).

• Tancar la proveta amb el tap de goma i agitar suaument per afavorir la dissolució.• Esperar 1 o 2 minuts i llegir el contingut de clor residual total, mantenint una superfície blanca darrere la proveta.

Resultats

El valor de la concentració de clor lliure (o total, segons el procediment emprat) es llegeix comparant directament elcolor obtingut amb l’escala de clor que figura a la mateixa proveta de reacció (0,1; 0,3; 0,6; 1,0 i 1,5)La concentració obtinguda s’expressa en mg/l de clor.

Observacions

• Després de dur a terme les lectures, cal buidar la proveta i esbandir-la amb aigua neta.• Amb aquest equip també es pot determinar simultàniament el pH de l’aigua, omplint la proveta amb l’aigua quevolem analitzar i afegint-hi 5 gotes del reactiu 4.

El valor del pH es llegeix directament comparant el color amb l’escala de pH de la proveta (6,8; 7,1; 7,4; 7,6 i 7,8).

Escala de pH

Equip Aquamerck

Escala de clor

FIGURA 19. Exemple de mesura dels nivells de clor.

5. Pla de manteniment i neteja de dipòsits i canonades

Les operacions de manteniment i neteja de dipòsits i canonades tenen per objectiu asse-gurar que:

• La qualitat de l’aigua de l’aixeta del consumidor sigui òptima, és a dir, al més similarpossible a la de l’aigua que surt de la planta de tractament, i que no es faci malbémentre està dins dels dipòsits i de les canonades.

• El funcionament hidràulic sigui correcte i el sistema sigui estanc (sense entrades nifuites).

Cal establir un pla de manteniment i neteja que quedi concretat en un programa, en elqual s’indiqui, per a cada element que cal controlar (dipòsit, tram de xarxa...), quines sónles diferents operacions a realitzar, qui les ha de dur a terme, quan i com.

5.1. Dipòsits

5.1.1. Operacions que cal dur a terme

En el cas dels dipòsits, les operacions que cal incloure en el pla de manteniment i netejahan de tenir en compte l’article 11 del Reial decret 140/2003. Són:

• Comprovar el perfecte estat i/o el funcionament correcte de l’estructura; els elementsde tancament (juntures del dipòsit, cadenats, tanques) i la senyalització; les vàlvules;les canalitzacions; els punts de possible entrada de contaminació, com les mosqui-teres instal·lades en els punts de ventilació i sobreeiximent, i la instal·lació en general.

• Comprovar el funcionament correcte de: les bombes dosificadores (de clor, perexemple) i de circulació, i dels analitzadors associats (si n’hi ha).

• Realitzar els autocontrols que estableix la legislació aplicable (RD 140/2003) i amb lesfreqüències que aquesta estipula, comprovar que la qualitat de l’aigua en aquest puntés la correcta i, si no ho és, actuar en conseqüència (canviant la dosificació de clor,netejant el dipòsit, neutralitzant l’excés de clor, etc.).

• Netejar el dipòsit, com a mínim un cop a l’any (indicat a la legislació), o més si ésnecessari.

5.1.2. Freqüència

La freqüència amb què s’ha de dur a terme cadascuna de les operacions descrites enl’apartat anterior s’ha de fixar en el pla de manteniment i neteja, segons les particularitatsde cada xarxa.

En el cas de la neteja dels dipòsits, ja s’ha observat abans que cal dur-la a terme un cop al’any com a mínim, i tantes vegades com sigui necessari. La neteja és necessària quan laqualitat de l’aigua empitjora, segons ho indiquin les anàlisis químiques i microbiològiquesi els exàmens organolèptics.

Pla de manteniment i neteja de dipòsits i canonades | 49

La neteja és necessària si s’observa:

• Un augment considerable (segons indiquin els resultats de les anàlisis del labora-tori) de:

– La terbolesa– El color– La concentració (quantitat) d’alumini o de ferro. (Si el coagulant o floculant usat a laplanta de tractament és a base d’alumini o ferro, respectivament, ja que aquestsfan que la terbolesa augmenti.)

La concentració màxima admesa per a aquests paràmetres en xarxa és de 5 NTU(terbolesa), 15 mg/l Pt/Co (color) i 200 mg/l (ferro i alumini).

• Una disminució inesperada de la concentració del clor lliure i/o una diferència impor-tant entre el clor lliure i el clor total, si la mostra prèvia estava ben clorada. Cal tenir encompte que en un dipòsit sempre es perd clor (però aquesta pèrdua és semblantd’un dia a l’altre).

El fet que el clor lliure desaparegui d’un dipòsit o d’una xarxa de subministrament demanera inesperada indica que ha entrat en el sistema algun material que podria serd’origen fecal. Per tant, cal reaccionar ràpidament per trobar-ne l’origen i dur a termeels controls microbiològics necessaris.

• Un augment considerable de la concentració d’altres paràmetres que es fan servircom a indicadors de la desinfecció correcta de l’aigua, com ara el recompte de colò-nies (resultats de l’anàlisi microbiològica) o l’oxidabilitat al permanganat.

El fet que es detectin bacteris coliformes en els dipòsits de la xarxa acostuma a indi-car que cal fer-hi reparacions o neteges. Mentrestant, caldrà augmentar la quantitatde clor com a mesura de precaució.

5.1.3. Protocols

Per a la neteja, cal tenir en compte que:

• Aquesta ha de servir per desincrustar i desinfectar.

• La persona que faci la neteja ha de complir amb els requisits tècnics i sanitaris dictatsal Reial decret 202/2000, d’11 de febrer, pel qual s’estableixen les normes relativesals manipuladors d’aliments (article 15 del RD 140/2003)9.

• S’han de manipular els productes de manera segura, i aquests han de ser els queautoritza la legislació (articles 9 i 11 del RD 140/2003), entre els quals un dels mésusuals és l’hipoclorit sòdic.

Un protocol de manteniment i neteja de dipòsits pot ser el següent:

1. Si el fet de deixar fora de servei el dipòsit representa deixar sense aigua la poblacióo una part d’aquesta, cal avisar a l’ajuntament del municipi, i quan aquest doni laconformitat per parar el subministrament es realitzarà la neteja (la programació anti-cipada pot facilitar l’entesa entre el gestor i l’ajuntament en aquest punt).



Abans de començar, cal avisar amb temps els consumidors afectats i indicar-los eldia i les hores en què no tindran aigua.

Aquest fet es pot evitar totalment o en part si es dissenyen sistemes de dipòsits do-bles comunicats en paral·lel, o si la xarxa afectada està suficientment mallada i potser alimentada per aigua d’un altre dipòsit.

2. El dipòsit es buida alimentant encara la població, intentant minimitzar les hores en quèels usuaris quedin afectats (l’usuari ha d’estar sense aigua el mínim temps possible).

Els dipòsits han de tenir buidadors que estiguin connectats a la xarxa de clavegue-ram. Si la capacitat del dipòsit i el volum desguassat són relativament grans (almenysper a les dimensions del clavegueram) es necessitarà una arqueta on vagi a pararl’aigua buidada i des d’on s’anirà abocant més lentament a la xarxa de clavegueres.

3. Es procedeix a treure els sediments de les parets i del terra amb eines mecàniques,raspalls, rasclets, i ambmànegues d’aigua a pressió, i conduir després les aigües delrentatge cap al buidador.

Perquè la neteja es faci correctament és important que hi hagi un pendent a favor delpunt de buidat, on vagin a parar totes les aigües.

4. Es desinfecten les parets i el terra dels dipòsits ruixant amb aigua clorada, a unaconcentració d’1 g/l de clor, i es condueixen després les aigües del rentatge cap albuidador.

5. S’esbandeix el dipòsit amb aigua de xarxa, i s’arrosseguen els residus cap al puntdel buidador.

Es considera que el dipòsit està ben condicionat i net quan l’aigua del rentatge o laque surt pel buidador no és tèrbola i està ben clorada (dins dels límits legislats).

6. S’omple el dipòsit i se subministra l’aigua de nou, tornant al funcionament normal dela instal·lació. Si s’ha variat l’alimentació de xarxa en algun punt es torna a la situacióinicial.

5.1.4. Observacions per a un disseny adequat dels dipòsits

De tot el que s’ha indicat es dedueix que els dissenys adequats dels dipòsits i de la xarxade distribució són els que tenen en compte les operacions de manteniment i neteja, i lesfaciliten. Per exemple, és important:

• Que els dipòsits estiguin ben tapats i protegits.

• Que disposin de punts de mostreig adequats (per dur-hi a terme analítiques i altrescontrols).

• La correcta disposició dels punts d’entrada i sortida de l’aigua i de la dosificació dereactius.

• Que el dipòsit disposi d’un buidador connectat al clavegueram i amb els pendentsadequats.

• Que la xarxa estigui suficientment mallada i que el subministrament a la poblacióes pugui fer per diferents punts (d’aquesta manera es minimitza el problema que laneteja d’un dipòsit afecti el subministrament de la població), etc.


5.2. Canonades

5.2.1. Operacions que cal dur a terme

En el cas de les canonades, les operacions incloses en el pla de manteniment i netejas’han d’establir d’acord amb l’article 12 del RD 140/2003. Són les següents:

• Comprovar el perfecte estat i/o el funcionament correcte de les vàlvules i de la ins-tal·lació en general. Des d’un punt de vista global, un bon indicador és el rendimentde xarxa, calculat a partir de la diferència entre el cabal facturat als abonats i el ques’injecta a xarxa.

Pel que fa a l’estructura i als elements de tancament, com que es tracta d’instal·la-cions soterrades, és difícil comprovar-ne l’estat. Ara bé, cal investigar (si pot ser, demanera programada) les possibles fuites:

– Amb aparells específics (com els geòfons i els correladors).– Mitjançant el seguiment de les reclamacions dels abonats.– Gràcies a la sectorització de la xarxa i la comprovació regular de les pèrdues de ca-bal i de pressió que excedeixen dels límits considerats normals.

Un manteniment preventiu adequat i ben planificat pot augmentar la garantia de serveicontinu.

• Realitzar els autocontrols que preveu la legislació aplicable (RD 140/2003) i amb lafreqüència que estipula: comprovar que la qualitat de l’aigua en punts significatius dela xarxa és la correcta i, si no ho és, actuar en conseqüència (canviar la dosificació delclor, netejar la xarxa, etc.).

• Netejar les canonades. La legislació preveu que, com a mínim, s’ha de netejar la xar-xa cada cop que es realitza una operació de manteniment o reparació, i el primer copque es posa en funcionament el tram.

5.2.2. Freqüència

La freqüència amb que s’ha de realitzar cadascuna de les operacions descrites en l’apar-tat anterior s’ha de fixar en el pla de manteniment i neteja, segons les particularitats decada xarxa.

• També és necessari netejar si s’observa que la qualitat de l’aigua empitjora en unpunt concret de la xarxa de distribució (segons ho indiquin les anàlisis químiques i mi-crobiològiques i els exàmens organolèptics), de la mateixa manera que s’ha explicaten l’apartat dels dipòsits.

Dins del manteniment preventiu es programen les neteges de la xarxa de distribució,atenent les característiques de cada tram:

– Presència de consumidors amb aforaments (la garantia del seu subministrament esveu molt afectada per la presència de partícules a la xarxa).


– Sobredimensionament de la xarxa, culs de sac i altres circumstàncies que pro-voquen una manca de circulació de l’aigua amb la conseqüent sedimentació departícules.

– Disseny no mallat.

– Altres.

5.2.3. Protocols

Per al manteniment i la neteja de canonades cal tenir en compte el que s’ha comentatper als dipòsits.

Un protocol de manteniment i neteja de canonades pot ser el següent:

1. Si el fet de deixar fora de servei les canonades en qüestió representa deixar senseaigua la població o una part d’aquesta, cal avisar a l’ajuntament del municipi, iquan aquest doni la conformitat per parar el subministrament es realitzarà la neteja(la programació anticipada pot facilitar l’entesa entre el gestor i l’ajuntament enaquest punt).

Abans de començar, cal avisar amb temps els consumidors afectats i indicar-los eldia i les hores en què no tindran aigua.

2. S’aïlla el tram de xarxa afectat sectoritzant-lo.

3. Es desincrusten i s’arrenquen els sediments de les canonades injectant-hi aigua apressió, la qual surt pel punt de purga més proper, i es llença al clavegueram.

L’eficàcia de la neteja en cada punt pot variar segons:

• La pressió i el cabal de l’aigua que s’hi fa circular.

• L’estona que dura el rentatge.

• La distància des del punt conflictiu fins a la posició del punt de purga.

4. Es desinfecten les parets de les canonades injectant-hi aigua clorada, a una con-centració de 5-10 mg/l de clor, i es deixen sortir les aigües pel punt de purga.

5. S’esbandeix la canonada injectant-hi aigua de xarxa i s’arrosseguen les restes deresidus del rentatge cap al punt de purga.

Es considera que el tram de xarxa està net i condicionat quan l’aigua del rentat nosurt tèrbola i està ben clorada (dins dels límits legislats).

6. Es torna a posar en funcionament la xarxa, reobrint les vàlvules tancades i recupe-rant la situació inicial.

• S’ha de tenir en compte que mentre es fan les reparacions de les canonades mes-tres, s’han de protegir tant com sigui possible els sistemes de distribució, per evi-tar que es contaminin ambmicroorganismes. Abans de tornar a posar en servei lescanonades, caldria fer les anàlisis pertinents per assegurar que no hi ha hagut con-taminació per bacteris d’origen fecal.


5.2.4. Observacions per a un disseny adequat de la xarxa de canonades

El que s’ha establert per als dipòsits és aplicable a la xarxa de distribució. Un dissenycorrecte d’aquesta (article 12 del RD 140/2003) ha de tenir en compte els aspectessegüents:

• La xarxa de distribució ha de ser suficientment mallada, i se n’han d’eliminar els puntsi les situacions que facilitin la contaminació o el deteriorament de l’aigua distribuïda.Així augmentaran les garanties del subministrament continu d’aigua.

• La xarxa ha de disposar de mecanismes per sectoritzar-la, que permetin aïllar àreesquan convingui i instal·lar sistemes per purgar els diferents trams.

En dipòsits i canonades sempre primer cal netejari després, desinfectar.


6. Presa de mostres

6.1. Importància de la presa de mostres

Les anàlisis que es fan a les aigües de consum van destinades a:

• Conèixer l’aigua de captació abans de ser tractada.

• Controlar l’efectivitat del tractament de potabilització.

• Mantenir la qualitat de l’aigua durant el subministrament.

La interpretació d’una anàlisi, tant microbiològica com química, només es pot fer correc-tament si:

• La mostra ha estat presa correctament, de tal manera que sigui representativa de l’ai-gua que es vol controlar.

• S’ha utilitzat el material adequat.

• Hi ha hagut un procediment correcte per evitar una contaminació accidental en mos-trejar.

• S’ha dut a terme una conservació i un transport correctes, amb un període de tempsno excessiu des del moment de la recollida fins que la mostra ha arribat al laboratorid’anàlisi.

6.2. Pla de mostreig

Els mostrejos s’han de realitzar d’acord amb un pla de mostreig establert, que fixi, segonsles indicacions del RD 140/2003, els punts i la periodicitat de la presa de mostres.

6.3. Punts de presa de mostres: representativitat

Les mostres han de ser representatives de l’aigua que es vol analitzar; per tant, s’ha defer una bona elecció dels punts i de les condicions de presa de mostres.

Les mostres s’han de prendre:

• En aixetes col·locades a la sortida dels dipòsits i ETAP.

• En llocs representatius de la xarxa de distribució.

• A l’aixeta del consumidor.

En els punts de la xarxa de distribució s’ha d’assegurar que els ramals estiguin con-nectats directament a la xarxa principal i que no siguin un cul de sac o hi hagi pocacirculació.

• Quan el mostreig es fa a l’aixeta del consumidor, o en aixetes d’establiments públics,s’ha de vigilar de treure els filtres que hi pugui haver abans de purgar la canonada.

Presa de mostres | 55

• La mostra no s’ha de prendre mai en aixetes d’aigua calenta. Aquestes mostres nosón les representatives de l’aigua del circuit, ja que en escalfar-se el clor s’evapora itambé es precipiten algunes sals, com el calci.

• Tampoc no s’han de prendre les mostres de l’aigua superficial del dipòsit, ja que hi solhaver una capa superficial de pols i, a més a més, com que el clor lliure s’evapora, elsresultats no serien representatius.

• Quan les mostres s’hagin d’agafar de rius, rierols, llacs, estanys, tancs de reser-va, etc., han de ser també representatives de l’aigua que es destina al consum.Per a rius, rierols i llacs, s’han de prendre lluny de les vores i a certa profunditat.En el cas dels tancs o estanys de reserva, s’han d’agafar prop del conducte desortida.

En aquests casos cal omplir les ampolles a mà o subjectant-les amb un pal o instru-ment rígid, per poder agafar les mostres a uns 30 centímetres de profunditat.

6.4. Material

6.4.1. Envasos

S’han d’utilitzar sempre envasos perfectament nets.

Per a les anàlisis químiques:

• Anàlisi de paràmetres químics bàsics (inorgànics): ampolles de vidre o de plàstic ambtap de rosca.

• Anàlisi de compostos orgànics volàtils (halogenats/BTEX): ampolles de vidre topazi ovials d’ús cromatogràfic.


FIGURA 20. Pica per a la presa de mostres en unaplanta de tractament (Aigües del Prat, SA).

FIGURA 21. Aixetes per a la presa de mostres de dife-rents punts del procés de captació i tractament del’aigua (Aigües del Prat, SA).

• Per a l’anàlisi d’hidrocarburs aromàtics policíclics, plaguicides clorats, triazines: am-polles de vidre.

Per a les anàlisis microbiològiques:

• Ampolles de vidre o de plàstic estèrils amb tap a rosca, amb uns 2 ml de tiosulfatsòdic al 3 % per neutralitzar el clor10.

El nombre, la tipologia i el volum adequats de les ampolles depèn de les necessi-tats analítiques (nombre i tipus de paràmetres a determinar) i del que determini el la-boratori.

6.4.2. Altres instruments necessaris

• Cremador o sistema per flamejar.

• Termòmetre de camp.

• Equip per mesurar el clor.

• Nevera portàtil i acumuladors de fred.


FIGURA 22. Material necessari per a la presa de mostres.

10. L’ampolla estèril per a l’anàlisi microbiològica ha de contenir unes quantes gotes de tiosulfat sòdic al 3%per neutralitzar el clor que conté l’aigua (n’hi sol haver prou amb 2 o 3 ml per neutralitzar el clor d’un litre demostra). Així, la mostra arribarà al laboratori tal com estava en el moment en què s’ha agafat. Sense el tiosul-fat sòdic, el clor de l’aigua continuaria desinfectant-la, i això podria fer que no es detectessin els bacteris,si n’hi hagués en el moment d’agafar la mostra.

6.5. Procediment de la presa de mostres

6.5.1. Precaucions

Per agafar les mostres s’han de prendre algunes precaucions que garanteixin l’asèpsia del’operació:

• Adoptar les màximes mesures d’higiene personal, sobretot la de tenir sempre lesmans netes abans de començar qualsevol operació.

• Obrir les ampolles mantenint-les lluny de la boca i del cos. No s’ha de tocar mai el collde l’ampolla ni la part interna del tap.

• No destapar cap ampolla abans d’haver purgat l’aixeta d’on s’ha de prendre la mos-tra. Un cop destapada, cal mantenir el tap cap per avall sense que toqui enlloc.

• Netejar la part exterior de l’aixeta abans de purgar-la.

• No oblidar flamejar l’aixeta abans d’agafar la mostra.

• No prendre mostres d’aixetes que degotin, per evitar que les gotes puguin caure dinsde l’ampolla de mostreig.

• En les aixetes no hi ha d’haver cap goma, mànega, filtre o altres elements similars. Sin’hi ha, s’han de treure abans de purgar-les.

6.5.2. Procediment

• Un cop l’aixeta (o el punt de sortida de l’aigua de consum) estigui neta, cal flamejar-laper evitar les interferències d’una possible contaminació per causes alienes a la xarxade distribució de l’aigua. Això serà possible sempre que l’aixeta no disposi d’elementsplàstics o de goma; en cas que n’hi hagi, s’han de desmuntar abans de flamejar-la.

Per flamejar es pot utilitzar un cotó mullat amb alcohol o un cremador de gas.

• Purgar abundantment, deixant sortir l’aigua durant uns 3 minuts amb l’aixeta obertaal màxim. Amb aquesta purga es pretén eliminar les impureses i l’aigua emmagatze-mada al ramal.

(En cas que es vulgui comprovar específicament la qualitat real de l’aigua de l’aixetaen concret en el moment en què surt, no s’ha de flamejar, desmuntar cap element del’aixeta, ni purgar).

• Les ampolles s’han d’obrir en el moment d’omplir-les Cal aguantar el tap amb unamào, si no és possible, deixar-lo de cap per amunt sobre una superfície neta. Els reci-pients s’han d’omplir de manera asèptica.

Cal tancar una mica l’aixeta perquè en recollir la mostra el raig no esquitxi.

Les ampolles s’han d’omplir fent relliscar l’aigua per la paret interior de l’ampolla, in’hi ha prou d’omplir-les fins al coll d’aquesta. S’han de tapar ràpidament.

S’ha d’evitar exposar-les a la llum directa del sol.

Les ampolles per a l’anàlisi de paràmetres químics (no estèrils i sense tiosulfat sòdic)es poden esbandir prèviament amb l’aigua que es vol mostrejar.


• Cal etiquetar les ampolles amb el nom del punt de mostreig, el dia i l’hora de re-collida.

• És necessari mesurar la temperatura i el clor residual lliure i total de l’aigua de sorti-da. Aquests valors s’han d’anotar en un full de registre i, si les ampolles es duen allaboratori sense el full de registre, cal anotar també les dades a les etiquetes de lesampolles.

• El transport de les mostres al laboratori s’ha de dur a terme en neveres i al més aviatpossible.

Cal tenir en compte

Quan les mostres s’agafin d’un pou de manera sistemàtica, s’ha de procurar d’instal·lar-hi una bomba i una aixeta per prendre-les.

També s’ha de purgar la instal·lació durant uns minuts. Commés llarg sigui el tub, més mi-nuts ha de durar la purga.

Si el mostreig és puntual i no es disposa de cap instal·lació, cal destacar que al mercat hiha petites bombes submergibles. També es poden fer servir altres sistemes de mostreig,com l’ampolla Niskins, o bé fer baixar directament les ampolles, d’una en una, subjectesa una corda amb un pes. Com a últim recurs, si s’ha de fer servir una galleda, aquesta s’hade netejar a fons prèviament, per no contaminar la mostra.

En aquests casos, les ampolles o galledes s’han de fer baixar suaument pel centre de laboca del pou, procurant que no toquin les parets i que no s’embrutin.


FIGURA 23. Presa de mostres en una aixeta.

6.6. Emmagatzematge i transport

A causa del fet que alguns components de l’aigua poden variar durant el temps en quèla mostra es emmagatzemada i transportada al laboratori, cal seguir les recomanacionssegüents:

• Les mostres s’han de mantenir tapades i a les fosques fins que arribin al laboratori.

• Si és possible, s’han de conservar dins d’una nevera portàtil amb gel, per mantenir-les a una temperatura propera als 4 ºC durant el transport, sobretot si és a l’estiu.

• Les mostres s’han de transportar al laboratori al més de pressa possible; un terminicorrecte és dins de les 6 hores a partir de la recollida, i sempre abans de les 24 horesdes del moment de la presa de mostres. En cas contrari, l’anàlisi microbiològica potresultar incorrecta.

• Cal mantenir les mostres sempre en posició vertical, des del moment de la recollidafins que arribin al laboratori, per evitar vessaments i contaminacions.

6.7. Anàlisis microbiològiques i químiques

Les anàlisis microbiològiques serveixen per detectar la presència en l’aigua de microorga-nismes vius, com els bacteris, els virus, etc., i d’altres organismes que produeixen dife-rents malalties si es consumeix aigua contaminada per un o més d’aquests éssers11.

D’altra banda, les anàlisis químiques serveixen per identificar en les mostres d’aigua dife-rents substàncies o compostos «químics», que poden tenir diferents orígens i que podenafectar la salut, en menor o major grau11.

En tots dos casos, la legislació aplicada (RD 140/2003) agrupa aquests diferents com-postos (paràmetres), segons la repercussió que tenen en la salut dels consumidors, en:

• Paràmetres microbiològics.

• Paràmetres químics.

• Paràmetres indicadors.

El RD 140/2003 fixa els valors màxims permesos en els paràmetres químics i microbiolò-gics per poder qualificar l’aigua com a apta per al consum. Aquests compostos, si es tro-ben en l’aigua de consum demanera continuada, poden causar malalties. En aquests dosprimers casos, si se sobrepassa el valor fixat en aquesta legislació, la qualificació de l’ai-gua serà de no apta per al consum.

En el cas dels paràmetres anomenats indicadors, que engloben tant paràmetres mi-crobiològics com químics, si se sobrepassa el valor màxim fixat, tal com indica elRD 140/2003, serà l’autoritat sanitària competent la que decidirà si l’aigua és apta peral consum o no ho és, i concedirà períodes d’excepcionalitat del compliment, si és ne-cessari.



A Catalunya, els límits de tolerància per als paràmetres indicadors queden fixats en el do-cument Vigilància i control sanitaris de les aigües de consum humà de Catalunya (desem-bre de 2005).

Els paràmetres indicadors no tenen una incidència directa sobre la salut, però donen in-formació sobre la qualitat de l’aigua i permeten controlar l’eficàcia i la correcció dels trac-taments de potabilització aplicats.

Dins dels paràmetres microbiològics s’inclouen els que indiquen la presència de contami-nació fecal. Si els microorganismes que consten a la llista (Escherichia coli, enterococs iClostridium perfringens) es detecten en l’aigua, vol dir que seria possible trobar-ne altresque també són d’origen fecal i que poden provocar malalties com el còlera i el tifus.

El fet que es busquin aquestsmicroorganismes indicadors i no cadascun dels bacteris patò-gens que provoquen malalties s’explica perquè per als laboratoris és molt més fàcil i ràpidtrobar-los i, per tant, es pot actuar ambmés eficàcia a l’hora d’aplicar solucions adequades.

Dins dels paràmetres químics, hi ha els que representen un risc per a la salut, segons elsestudis realitzats per l’Organització Mundial de la Salut.

Reial decret 140/2003:

• Límits fixats per als paràmetres microbiològics (vegeu fig. 22).

• Límits fixats per als paràmetres químics (vegeu fig. 23).

• Límits fixats per als paràmetres indicadors (vegeu fig. 24 i 25).

6.8. Control del desinfectant residual

El control del desinfectant residual utilitzat (generalment el clor, ja sigui aplicat en forma degas, ja sigui en forma de solucions d’hipoclorit sòdic) s’ha de dur a terme diàriament en lasortida de les estacions de tractament d’aigua o dipòsits de capçalera, així com en elspossibles dipòsits intermediaris i en algun punt de la xarxa de distribució12.


ANEXO IParámetros y valores paramétricos

A. Parámetros microbiológicos

Parámetro Valor energético Notas

1. Escherichia coli 0 UFC en 100 ml2. Enterococo 0 UFC en 100 ml3. Clostridium perfringens (incluidas las esporas) 0 UFC en 100 ml 1 y 2

Notas:1. Cuando la determinación sea positiva y exista una turbidez mayor de 5 UNF se determinarán, en la salida de ETAP o depósito, si laautoridad sanitaria lo considera oportuno, Cryptosporidium u otros microorganismos o parásitos.

2. Hasta el 1 de enero de 2004 se podrá determinar Clostridium sulfito reductor en vez de Clostridium perfringens. Las condicionesdescritas en la nota 1 y el valor paramétrico serán los mismos para ambos.

FIGURA 24. Límits fixats per als paràmetres microbiològics al RD 140/2003.

12. Vegeu també el punt 3.2.5. Establiment d’un sistema de vigilància del control dels PCC, en el capítol 3.


B.1 Parámetros químicos

ValorParámetro

paramétricoNotas

4. Antimonio 5,0 �g/lHasta el 31/12/2003 10,0 �g/l

5. Arsénico 10 �g/lHasta el 31/12/2003 50 �g/l

6. Benceno 1,0 �g/lHasta el 31/12/2003 – �g/l

7. Benzo(�)pireno 0,010 �g/l8. Boro 1,0 mg/l9. Bromato: 1A partir de 01/01/2009 10 �g/lDe 01/01/2004 a31/12/2008 25 �g/lHasta el 31/12/2003 – �g/l

10. Cadmio 5,0 �g/l11. Cianuro 50 �g/l12. Cobre 2,0 mg/l13. Cromo 50 �g/l14. 1,2-Dicloroetano 3,0 �g/l

Hasta el 31/12/2003 – �g/l15. Fluoruro 1,5 mg/l16. Hidrocarburos Policíclicos

Aromáticos (HPA) 0,10 �g/lSuma de:Benzo(b)fluoranteno �g/lBenzo(ghi)perileno �g/lBenzo(k)fluoranteno �g/lIndeno (1,2,3-cd)pireno �g/l

17. Mercurio 1,0 �g/l18. Microcistina 1 �g/l 2

Hasta el 31/12/2003 – �g/l19. Níquel 20 �g/l

Hasta el 31/12/2003 50 �g/l

ValorParámetroparamétrico

Notas

20. Nitrato 50 mg/l 321. Nitritos 3 y 4

Red de distribución 0,5 mg/lEn la salida ETAP/depósito 0,1 mg/l

22. Total de plaguicidas 0,50 �g/l 5 y 623. Plaguicida individual 0,10 �g/l 6

Excepto para los casos de:Aldrín 0,03 �g/lDieldrín 0,03 �g/lHeptacloro 0,03 �g/lHeptacloro epóxido 0,03 �g/l

24. Plomo:A partir de 01/01/2014 10 �g/lDe 01/01/2004 a31/12/2013 25 �g/lHasta el 31/12/2003 50 �g/l

25. Selenio 10 �g/l26. Trihalometa nos (THMs)

Suma de: 7 y 8A partir de 01/01/2009 100 �g/lDe 01/01/2004 a31/12/2008 150 �g/lHasta el 31/12/2003 – �g/lBromodiclorometano �g/lBromoformo �g/lCloroformo �g/lDibromoclorometano �g/l

27. Tricloroeteno +Tetracloroeteno 10 �g/lHasta el 31/12/2003 – �g/lTetracloroeteno �g/lTricloroeteno �g/l

Notas:1. Se determinará cuando se utilice el ozono en el tratamiento de potabilización y se determinarán al menos a la salida de la ETAP.2. Sólo se determinará cuando exista sospecha de eutrofización en el agua de la captación, se realizará determinación de microcistina a la sa-lida de la ETAP o depósito de cabecera.

3. Se cumplirá la condición de que [nitrato] / 50 + [nitrito] / 3 < 1. Donde los corchetes significan concentraciones en mg/l para el nitrato(NO3) y para el nitrito (NO2).

4. Se determinará cuando se utilice la cloraminación como método de desinfección.5. Suma de todos los plaguicidas definidos en el apartado 10 del artículo 2 que se sospeche pueden estar presentes en el agua.6. Las comunidades autónomas velarán para que se adopten las medidas necesarias para poner a disposición de la autoridad sanitaria y delos gestores del abastecimiento el listado de plaguicidas fitosanitarios utilizados mayoritariamente en cada una de las campañas contrasplagas del campo y que pueden estar presentes en los recursos hídricos susceptibles de ser utilizados para la producción de agua de con-sumo humano.

7. Se determinará cuando se utilice el cloro o sus derivados en el tratamiento de potabilización.Si se utiliza el dióxido de cloro, se determinarán cloritos a la salida de la ETAP o depósito de cabecera.8. En los casos de que los niveles estén por encima del valor paramétrico, se determinarán: 2,4,6-triclorofenol u otros subproductos de la de-sinfección a la salida de la ETAP o depósito de cabecera.

FIGURA 25. Límits fixats per als paràmetres químics al RD 140/2003.


C. Parámetros indicadores

Parámetro Valor paramétrico Notas

31. Bacterias coliformes 0 UFC En 100 ml32. Recuento de colonias a 22 ºC

A la salida de ETAP 100 UFC En 1 ml

En red de distribución Sin cambiosanómalos

33. Aluminio 200 �g/l34. Amonio 0,50 mg/l35. Carbono orgánico total Sin cambios mg/l 1

anómalos36. Cloro combinado residual 2,0 mg/l 2, 3 y 437. Cloro libre residual 1,0 mg/l 2 y 338. Cloruro 250 mg/l39. Color 15 mg/l/Pt/Co40. Conductividad 2.500 �S/cm–1 a 20 ºC 541. Hierro 200 �g/l42. Manganeso 50 �g/l43. Olor 3 a 25 ºC Índice de dilución44. Oxidabilidad 5,0 mg O2/l 145. pH: 5 y 6

Valor paramétrico mínimo 6,5 Unidades de pHValor paramétrico máximo 9,5 Unidades de pH

46. Sabor 3 a 25 ºC Índice de dilución47. Sodio 200 mg/l

48. Sulfato 250 mg/l49. Turbidez:

A la salida de ETAP y/o depósito 1 UNFEn red de distribución 5 UNF

Notas:1. En abastecimientos mayores de 10.000 m3 de agua distribuida por día se determinará carbono orgánico total, en el resto de los casos, oxi-dabilidad.

2. Los valores paramétricos se refieren a niveles en red de distribución. La determinación de estos parámetros se podrá realizar también«in situ».

En el caso de la industria alimentaria, este parámetro no se contemplará en el el agua de proceso.3. Se determinará cuando se utilice el cloro o sus derivados en el tratamiento de potabilización.Si se utiliza el dióxido de cloro se determinarán cloritos a la salida de la ETAP.4. Se determinará cuando se utilice la cloraminación como método de desinfección.5. El agua, en ningún momento, podrá ser ni agresiva ni incrustante. El resultado de calcular el Índice de Langelier debería estar comprendi-do entre ±0,5.

6. Para la industria alimentaria, el valor mínimo podrá reducirse a 4,5 unidades de pH.

FIGURA 26. Límits fixats per als paràmetres indicadors al RD 140/2003.

Cal determinar els nivells de clor lliure i total13 i registrar-ne els resultats en un full, que espot dissenyar i tenir controlat per a aquesta finalitat. En aquest full, hi han de constar lesdades següents:

• Identificació del punt de mostreig.

• Dia i hora.

• Nivell de clor lliure.

• Nivell de clor total.

6.9. Exàmens organolèptics

Els exàmens organolèptics consisteixen en la valoració de les característiques orga-nolèptiques de l’aigua de consum humà: el color, la terbolesa, l’olor i el sabor.

Els exàmens organolèptics s’han de realitzar dos cops per setmana14 en la sortida de lesestacions de tractament d’aigua o dipòsits de capçalera, així com en els possibles dipò-sits intermediaris i en un punt de la xarxa de distribució15.

Per a la determinació d’aquests paràmetres organolèptics s’utilitzen envasos de vidre netsi transparents, sense cap tipus de coloració.

• Els exàmens de color i de terbolesaS’han de dur a terme, sempre que sigui possible, per comparació amb patrons. L’obten-ció i preparació d’aquests patrons pot requerir el suport d’un laboratori.


Annex Núm. Paràmetre Valor

B nota 7 del Clorit 700�g/lparàmetre 26

C 31 Bacteris coliformes 10 UFC en 100 ml

C 32 Recompte de colònies a 22 ºC 100 UFC en 1 ml a la sortida del tractament

C 34 Amoni 0,50 mg/l

C 35 Carboni orgànic total (COT) 7 mg/l

C 42 Manganès 400�g/l

C 44 Oxidabilitat 5 mg/l

C 49 Terbolesa 1 UNF a la sortida del tractament de desinfecció5 UNF en xarxa de distribució

FIGURA 27. Límits fixats per als paràmetres indicadors al document Vigilància i control sanitaris de les aigües deconsum humà de Catalunya (desembre de 2005).

13. Vegeu punt 4.6.5. Com controlar el nivell del clor en l’aigua: clor lliure i clor total, en el capítol 4.14. Vegeu el RD 140/2003.15. Vegeu també el punt 3.2.5. Establiment d’un sistema de vigilància del control dels PCC, en el capítol 3.

Reactius elaborats:Patró de color: patró de 15 mg/l Pt/Co. Cal diluir 7,5 ml del patró de 500 mg/l Pt/Co a250 ml, en un matràs aforat, amb aigua destil·lada, i després traspassar-lo a una ampollade vidre. Cal preservar-lo de la llum. Caducitat: 1 mes.

Patró de terbolesa: patró de 4,8 NTU. S’ha de diluir 0,3 ml del patró de 4000 NTU a250 ml, en un matràs aforat, amb aigua destil·lada, i després traspassar-lo a una ampollade vidre. Cal preservar-lo de la llum. Caducitat: 1 setmana.

Procediment:1. Omplir una ampolla de vidre amb la mostra i tapar-la.

2. Barrejar-la per inversió.

3. Esperar 30 segons.

4. Fer l’examen de color: comparar el color de les dues ampolles (posant-hi un paperblanc al darrere), la de la mostra i la del patró de color, tenint en compte la tonalitatmarró. En el full de registre de resultats s’ha d’anotar:

• «1», si la intensitat del color de la mostra és inferior a la del patró.

• «2», si la intensitat del color de la mostra és igual a la del patró.

• «3», si la intensitat del color de la mostra és superior a la del patró. En aquest cas,cal deixar rajar l’aigua fins que es renovi la que hi ha a la canonada, i repetir l’exa-men de color per comprovar si el resultat és el mateix.

5. Fer l’examen de terbolesa: comparar la terbolesa de les dues ampolles, la de lamostra i la del patró de terbolesa, posant la mà darrere de les ampolles. En el full deregistre de resultats s’ha d’anotar:

• «1», si la terbolesa de la mostra és inferior a la del patró.

• «2», si la terbolesa de la mostra és igual a la del patró.

• «3», si la terbolesa de la mostra és superior a la del patró. En aquest cas, cal dei-xar rajar l’aigua fins que es renovi la que hi ha a la canonada, i repetir l’examen percomprovar si el resultat és el mateix.

• Examen de l’olor

D’altra banda, s’ha d’olorar l’aigua per intentar detectar alguna olor estranya. Cal remenarl’aigua en un vas o en un envàs de vidre i olorar-la al mateix temps. En el full de registre deresultats, s’hi ha d’anotar:

• «1», si no s’aprecia cap olor.

• «2», si es detecta olor de clor o de lleixiu

• «3», si es detecten olors naturals, com ara de terra humida, florit, llot, fang,flors, etc.

• «4», si es detecten olors no naturals, com ara de medicament, petroli, dissolvents,sulfurs (ous podrits), fecals, òxid, olors picants, etc.

S’ha d’anotar també el tipus d’olor detectada i si és habitual o es tracta d’un fet aïllat.


• Examen del sabor

Finalment, s’ha de tastar l’aigua per detectar-hi possibles sabors estranys, utilitzant un gotde vidre net. L’examen de gust s’ha de fer només si hi ha presència de clor lliure a l’aigua.Per degustar d’una manera adequada l’aigua es fa passar successivament d’un costat al’altre de la boca. En el full de registre de resultats s’ha d’anotar:

• «1», si no s’aprecien sabors estranys.

• «2», si s’aprecia sabor de clor o de lleixiu.

• «3», si s’aprecien sabors naturals, com ara de terra, florit, llots, fangs, sal, etc.

• «4», si s’aprecien sabors no naturals, com ara de medicament, petroli, fecals,metàl·lics...

En cas que es detectin sabors, s’ha de confirmar la dada, deixant rajar l’aigua finsque es renovi tota la que hi pot haver a la canonada i repetint l’examen.

Com en el cas del color i de l’olor, si s’hi troba alguna alteració s’haurà d’anotar dequin tipus de sabor es tracta i si és un fet aïllat o habitual.

• Alternativa a la metodologia descrita per realitzar els exàmens de color i terbolesa

Si no es disposa del suport d’un laboratori o dels mitjans adequats, una alternativa pot serla següent:

El color: es pot determinar a ull observant l’aigua davant d’una superfície blanca, que faràde fons. En el full de registre de resultats, s’hi ha d’anotar:

• «1», si l’aigua és totalment incolora i presenta l’aspecte normal o habitual.

• «2», si s’aprecia alguna coloració o alteració en les seves característiques. En aquestcas, s’ha de registrar també el tipus de coloració observada, així com si es tracta d’unfet habitual o si és un cas aïllat.

La terbolesa: es pot comprovar a ull si hi ha una alteració o la manca de transparència al’aigua. Cal d’anotar:

• «1», si l’aigua és transparent.

• «2», si s’aprecia una manca de transparència en l’aigua i aquesta es veu tèrbola. Calanotar si es tracta d’un cas habitual o si és un fet aïllat.


7. Malalties transmeses per l’aigua.Agents microbiològics i químics com a indicadors

La salut de les persones i l’aspecte i les característiques de l’aigua són els principals mo-tius que obliguen a tractar l’aigua abans que arribi al consumidor.

Al final del segle XIX i al començament del XX, es van detectar importants malalties asso-ciades a l’aigua de subministrament: el còlera, el tifus, la disenteria i les freqüents gastro-enteritis.

Per aconseguir que l’aigua que se subministrava als consumidors no fos un vehicle detransmissió de malalties, es va començar a desinfectar-la amb clor, i va ser així com co-mençà l’eliminació de la contaminació per bacteris i altres microorganismes. Aquestscomponents nocius arriben a l’aigua en el seu origen per filtració a traves del sòl, o perquèaquesta entra en contacte amb aigües residuals (contaminació d’origen fecal).

A part d’aquesta contaminació microbiològica, que és la causa dels brots aguts de malal-ties infeccioses, també hi ha la contaminació química, que arriba a l’aigua de la mateixamanera que l’anterior, i que produeix malalties, generalment per acumulació d’elementstòxics a llarg termini. Per aquest motiu no es consideren malalties agudes però, en canvi,poden ser també perilloses a llarg termini.

Així doncs, l’aigua pot ser portadora de dos tipus d’agents causants de malalties: agentsde tipus microbiològic i agents de tipus químic.

Per agents microbiològics Caràcter agut, a curt termini. Pot ser greu.Malalties:

Originades per bacteris, virus, protozous, fongs...� Per agents químics Caràcter a més llarg termini, per acumulaciód’elements tòxics. Poden ser molt greus.

Al llarg del segle XX es van anar imposant diferents tipus de tractaments per potabilitzar l’ai-gua i garantir-ne la innocuïtat, tant química com microbiològica.

En el cas de la contaminació microbiològica, el tractament és la desinfecció. No es potprescindir de la utilització d’un desinfectant residual per evitar posteriors contaminacionsmicrobiològiques accidentals de l’aigua, des que surt de la planta de tractament fins quearriba a l’aixeta del consumidor.

7.1. Agents microbiològics

7.1.1. Tipus d’agents microbiològics

Els agents microbiològics de l’aigua que poden causar malalties si infecten els animals ol’home són de diferents tipus.

Els virus. Els virus són agents submicroscòpics d’estructura molt simple, visibles nomésa través del microscopi electrònic. De fet, no són éssers cel·lulars, ja que no són capaçosde realitzar les funcions de nutrició i reproducció per si mateixos. Només poden viure i

Malalties transmeses per l’aigua. Agents microbiològics i químics com a indicadors | 67

reproduir-se quan han infectat una altra cèl·lula, i com que només esmultipliquen en cèl·lu-les vives, el seu nombre no pot augmentar en les aigües fecals. No formen part de la floranormal de l’aparell digestiu, i només són excretats per les persones infectades.

Els bacteris. Són microorganismes unicel·lulars molt senzills, de forma molt diversa. Po-den ser mòbils i molts poden formar estructures de resistència davant de condicions des-favorables. Al món hi ha milions de bacteris i n’estem envoltats contínuament. N’hi ha quesón patògens, però també n’hi ha d’innocus i de beneficiosos per a l’home. Els bacteristenen en l’aigua una via perfecta de transmissió.

Els protozous. Són organismes unicel·lulars capaços de realitzar totes les funcions vitals,i tenen formes i estructures molt diverses. Són molt abundants i es troben en qualsevol in-dret de la terra, especialment en els llocs humits. Són, freqüentment, paràsits dels ani-mals, les plantes i l’home, i poden produir malalties. Hi ha unes 50.000 espècies de pro-tozous, els quals poden viure aïllats o formant colònies. Els protozous formen un delsgrups d’éssers més freqüents en l’aigua.

Les algues. Són els vegetals pluricel·lulars més senzills, ja que estan formats per un tal·lus,que és un cos vegetatiu no diferenciat en arrels, tiges o fulles. També n’hi ha que són uni-cel·lulars, com ara les cianofícies (o algues blaves) i les diatomees. Totes contenen clorofil·lao altres pigments, com la resta de les plantes. N’hi ha de molts tipus, formes i grandàries.Algunes espècies produeixen substàncies capaces d’alterar les propietats organolèptiquesde les aigües i de conferir-los un caràcter tòxic per a l’home i per als animals, la qual cosas’ha de controlar quan aquesta aigua està destinada al consum. Altres faciliten l’oxigenacióde l’aigua i n’indiquen el grau de pol·lució, ja que en són molt sensibles.

Els fongs. Hi ha fongs de totes les grandàries, des dels microscòpics fins als grans bolets,i de tots els colors i formes, però la característica comuna en tots és l’absència de cloro-fil·la o d’altres pigments fotosintètics. A causa d’aquesta carència de pigment, els fongstenen la necessitat d’obtenir els elements nutritius ja elaborats, per la qual cosa s’alimen-ten de substàncies en descomposició, o bé són paràsits causants de malalties, o viuen encombinació amb altres plantes.

La capacitat infectiva de tots aquests elements depèn de la quantitat en què es trobin pre-sents en l’aigua de consum: a més quantitat, més risc d’infecció i de malalties.

Una característica comuna en tots és el fet que, si les condicions els són favorables, es po-denmultiplicar ràpidament, demanera que poden presentar-se en prou quantitat per fer pos-sible una infecció i causar una malaltia, més o menys greu, en l’ésser humà o en els animals.

7.1.2. Condicions que afavoreixen la reproducció dels microorganismes

1. Presència de nutrients (menjar).

2. Temperatura adequada.

3. Temps.

1. Els nutrients. En el cas de l’aigua, els nutrients poden aparèixer a causa de les conta-minacions externes o de la brutícia present en les instal·lacions. D’aquí la importànciade realitzar un manteniment adequat i una neteja periòdica de les instal·lacions.


2. La temperatura. Els microorganismes que poden provocar malalties acostumen a créi-xer molt bé a temperatures semblants a la del cos humà; per tant, el creixement és mésfàcil a l’estiu, quan l’aigua és més calenta.

3. El temps. Es calcula que un bacteri, com a mitjana, es divideix en dos cada mitja hora.Per tant, com més temps passa en les condicions adequades i amb els nutrients ne-cessaris, més vegades es multiplica i més augmenta en quantitat.

Un sol bacteri o microorganisme present inicialment en l’aigua es pot convertir en milionsen poques hores si les condicions són propícies. Aquests milions de bacteris sí que podentenir capacitat per infectar les persones que beguin aigua en aquestes condicions.

En aquests casos es parla debrotsd’unamalaltia: brots de tifus, de còlera o,més recentment,brots de legionel·la, la qual també es troba en l’aigua (encara que en aquest cas la infeccióes produeix per inhalació del microorganisme present en l’aigua, i no pel fet de beure-la).

7.1.3. Transmissió de les malalties

Les malalties relacionades amb l’aigua es poden transmetre.

De manera directa. Per ingestió o per via cutània-mucosa.

D’origen bacterià: salmonel·losi, shigel·losi, còlera, leptospirosi...

D’origen víric: hepatitis A, enterovirus, conjuntivitis...

Per fongs: peu d’atleta...

Per paràsits: amebiosi, giardiasi, ascariosi, anquilostomosi...

De manera indirecta. Mitjançant vectors (organismes que transmeten l’agent infecciós):• De manera passiva: trematodes, cestodes i nematodes.

• De manera activa: virosis, protozous (per exemple, paludisme pel mosquitAnopheles), helmints.

Mitjançant els aliments.En general, les malalties que tenen l’aigua com a origen, provoquen diarrees amb febrei poden arribar a ser mortals, per les complicacions que generen, en criatures i en gentgran o malalta.

Els agents microbiològics causants de les malalties es troben moltes vegades en els in-testins dels animals o de les persones, sense provocar-los símptomes en la majoria delscasos. Això s’explica pel fet que hi ha persones que estan immunitzades a certs microor-ganismes, o bé perquè aquests han perdut virulència, o perquè hi ha microorganismesque causen malalties en unes espècies d’animals i no en altres. Aquestes persones o ani-mals als quals la malaltia no els afecta s’anomenen portadors de la malaltia, i, com que noes tracten perquè no tenen símptomes, la transmeten, sobretot mitjançant les aigües re-siduals. En el cas dels animals, aquests microorganismes poden passar al sòl, i d’aquesta l’aigua.


7.1.4. Principals malalties causades pels agents microbiològics


Malalties

Còlera - Agent causant:

- Via de transmissió:

- Simptomatologia

Vibrio cholerae (bacteri).

Fecal-oral, mitjançant l’aigua i els aliments contaminats.

Diarrees importants que es presenten de forma brusca, i vòmits ocasionals.La deshidratació pot ser extrema i pot arribar a provocarla mort. Aquesta malaltia és de declaració obligatòria nacionalmenti internacional.

Malaltiesdiarreiques(disenteries)

- Agent causant:


- Simptomatologia:

Diversos bacteris, virus, algues i protozous.


Diarrees més o menys greus (disenteries), amb pèrdua d’aigua corporal ipossibilitat de febre, segons les defenses de l’afectat.

Disenteriaamèbica

- Agent causant:


- Simptomatologia:

Entamoeba hystolytica (protozou).


Diarrees, sang en les deposicions, dolor abdominal, febre i pèrduade pes. Pot presentar complicacions greus, com ara perforació de l’intestí iperitonitis (inflamació del peritoneu). També pot no presentar símptomesi donar lloc a un portador.

Gastroenteritisviral

- Agent causant:


- Simptomatologia:

Virus de Norwalk (virus), o «malaltia del vòmit hivernal».


Vòmits, diarrees, dolor abdominal, febre i nàusees. Generalment,la recuperació és completa i sense complicacions, encara que pot arribar aproduir la mort si els malalts són nens o persones grans.

Hepatitisinfecciosa

- Agent causant:


- Simptomatologia:

Virus de l’hepatitis A (virus).


Febre, mal de cap i nàusees. En la fase final apareixen vòmits, diarrea,dolor abdominal i icterícia. Sembla que l’edat és un factor important per a laseveritat de la malaltia, que és més suau en nens i més forta en adults.

Legionel·losi - Agent causant:


- Simptomatologia:

Legionella (bacteri).

Respiratòria, per inhalació d’aerosols d’aigua contaminada.

En forma de pneumònia («malaltia del legionari»), amb infecció del pulmói febre alta, o bé en forma de síndrome febril agut o febre de Pontiac.

Poliomielitis - Agent causant:


- Simptomatologia:

Virus de la poliomelitis (virus).


Dolors musculars intensos, debilitat, tremolors, paràlisi. Pot ser mortal.

Febre tifoide - Agent causant:


- Simptomatologia:

Salmonella typhi (bacteri).


Malestar general, debilitat, pèrdua de la gana, mal de cap i restrenyiment.En una segona fase, febres altes, pèrdua de consciència i lesions vermellesa la pell. Pot complicar-se amb lesions cardíaques greus, hemorràgiesgastrointestinals i alteracions neurològiques importants. Es pot convertir enuna malaltia crònica i donar lloc a la condició de portador.

Intoxicació peralgues

- Agent causant:


- Simptomatologia:

Cianobacteris (algues).

Oral, mitjançant aigua contaminada.

Danys al fetge o al sistema nerviós central, segons el tipus de toxina.

7.1.5. Els agents microbiològics com a indicadors

Alguns paràmetres microbiològics es consideren indicadors de contaminació, ja sigui fe-cal, ja sigui d’altres tipus. Per tant, la seva presència en l’aigua per sobre dels límits de re-ferència indica que potser hi ha alguns dels agents reconeguts com a causants de malal-ties i, per tant, un risc per a la salut dels consumidors:

Bacteris coliformes totals. Microorganismes indicadors de la qualitat de l’aigua potable.La seva absència en l’aigua desinfectada no significa que no hi hagi altres paràsits patò-gens, però la presència per sobre dels límits de referència indica que el tractament de l’ai-gua ha estat inadequat o que s’ha produït una contaminació posterior, ja sigui d’origen fe-cal, ja sigui procedent de la vegetació i de terra.

Escherichia coli i bacteris coliformes fecals. El coliformes fecals són un grup de microor-ganismes que s’utilitzen com a indicadors de contaminació fecal, entre els quals es trobal’Escherichia coli, que té un origen específicament fecal, ja que es sempre present engrans quantitats en els excrements de l’home i dels animals sans (encara que, segons elserotipus, pot ser patogen), i no és normal trobar-ne en l’aigua o en el terra que no hagi so-fert algun tipus de contaminació fecal.

És poc probable que en el sistema de distribució (després del tractament) es desenvolu-pin novament organismes coliformes fecals, sempre que no hi hagi prou nutrients bacte-rians, que la temperatura de l’aigua no superi els 13 ºC i que hi hagi clor residual lliure.

Enterococs. La denominació d’enterococs es refereix a un tipus de bacteris que formenpart de la flora intestinal de l’home i dels animals. Són excretats amb els fems, d’aquí quela seva presència indiqui contaminació d’origen fecal i risc d’aparició de gèrmens patò-gens. Els enterococs constitueixen una part dels anomenats estreptococs, i inclouen duesespècies: Streptococcus faecalis i Streptococcus faecium. Solen ser més resistents alsdesinfectants que els altres tipus de bacteris.

Clostridium perfringens. És un altre bacteri que pot provocar malalties en l’home, ja queté la possibilitat de sobreviure en condicions ambientals adverses (mitjançant la formaciód’espores), créixer ràpidament i produir toxines, que provoquen alteracions i danys im-portants en el budell prim. Es tracta d’un microorganisme d’àmplia distribució en la natu-ra: és present a terra, a la pols, a l’aigua, i en el tracte intestinal humà i dels animals. A cau-sa d’això la seva presència a l’aigua és indicativa d’un tractament incorrecte.

7.2. Agents químics

Els principals agents químics que poden causar malalties en l’àmbit territorial de Catalu-nya són els nitrats, el plom, els compostos organoclorats i els pesticides.

• Els nitrats. La causa de la contaminació de l’aigua per nitrats l’ha constituït l’abús enla utilització de fertilitzants i adobs en l’agricultura.

• Els pesticides. De la mateixa manera, l’abús dels insecticides i pesticides en l’agri-cultura ha ocasionat la contaminació dels recursos hídrics, i ha ocasionat un proble-ma a l’hora d’obtenir aigua amb una qualitat adequada per al consum humà.



Organisme Malaltia principal Origen principal

Bacteris

Salmonella typhi Febre tifoide Excrements humansSalmonella paratyphi Febre paratifoide Excrements humansAltres esp. Salmonella Gastroenteritis (salmonelosis) Excrements animals i humansShigella Disenteria bacil·lar Excrements humansVibrio cholerae Còlera Excrements humans. Aigua costaneraPatógeno Escherichia coli Gastroenteritis Excrements humans i animalsYersinia enterocolítica Gastroenteritis Excrements humans i animalsCampilobacter yeyuni Gastroenteritis Excrements humans i animalsLegionella pneumófila Malaltia de legionaris, Aigua calenta

febre de PontiacMicrobacterium avium intracelular Malaltia pulmonar Excrements humans i animals,

aigua, terraPseydomonias persiginora Dermatitis Aigües naturalsHelycobacter pylori Úlceres pèptiques Saliva, excrements humans

Virus entèrics

Poliovirus Poliomelitis Excrements humansCosaeikierosus Malalties de l’aparell respiratori superior Excrements humansEcovirus Malalties de l’aparell respiratori superior Excrements humansRotavirus Gastroenteritis Excrements humansVirus de Norwalk y altres calicivirus Gastroenteritis Excrements humansVirus de la hepatitis A Hepatitis infecciosa Excrements humansVirus de la hepatitis E Hepatitis Excrements humansAstrovirus Gastroenteritis Excrements humansAdenovirus entèric Gastroenteritis Excrements humans

Protozous i altres organismes

Giardia Lamblia Giardiasi (gastroenteritis) Excrements humans i animalsCriptosporidium parvum Criptosporidiosis (gastroenteritis) Excrements humans i animalsEntameba histolítica Disenteria amebiana Excrements humans i animalsCiclospora cayatanensis Gastroenteritis Excrements humans i animalsMicrospora Gastroenteritis Excrements humans i animalsAcantameba Infecció dels ulls Terra i aiguaToxoplasma gondii Símptomes de la grip GatsFowleri Menugo encefalitis primària amebiana Terra i aiguaAlgues blau-verdoses Gastroenteritis, danys al fetge, danys Aigües naturales

al sistema nerviósFongs Al·lèrgies respiratòries Aire, aigua?

FIGURA 26. Organismes que poden causar malalties d’origen hídric (Calidad y tratamiento del agua.McGraw-Hill, 2002).

• Compostos organoclorats. Com a residus indesitjables dels processos de potabilit-zació i desinfecció de l’aigua de consum (utilització del clor i derivats, i d’altres desin-fectants), es produeixen compostos organoclorats (els trihalometans) amb un elevatcaràcter tòxic, que requereixen un control.

• Plom i coure. Els materials utilitzats per a la conducció de l’aigua també poden cons-tituir un focus de contaminació, com és el cas del plom i del coure.

• Altres. La contaminació industrial ha ocasionat la presència de dissolvents i compos-tos químics indesitjables en els recursos hídrics, de manera que ha disminuït la qua-litat de l’aigua i se n’ha dificultat l’aprofitament.

7.2.1. Els agents químics com a indicadors

Alguns paràmetres químics es poden considerar indicadors indirectes de contaminació,principalment d’origen fecal. Per exemple, podem destacar:

• Els clorurs. Procedeixen del terreny. El fet que la concentració de clorurs augmentipot indicar una intrusió marina, la contaminació industrial o fins i tot la presència deresidus fecals.

• Els nitrats. Procedeixen principalment dels adobs en els camps de cultiu. Els nitratses combinen amb compostos nitrogenats (amines secundàries) d’origen alimentari iformen nitrosamines, amb un presumpte efecte cancerigen. Són la forma màximad’oxidació del nitrogen. Normalment estan presents en gairebé tots els proveïmentsd’aigües; per tant, si la seva presència no va acompanyada de nitrits o d’amoni i laquantitat no sobrepassa la tolerada, no es pot considerar un indicador de contami-nació. Els efectes dels nitrats sobre la salut són conseqüència de la seva ràpida con-versió en nitrits, els quals poden provocar problemes d’anòxia (marca d’oxigen) en elsinfants i en persones molt grans. Així mateix, també és prou coneguda la relació delsnitrats amb certes formes de càncer. La presència d’aquests productes en l’aigua ésdeguda a la utilització de fertilitzants, a la descomposició de la matèria orgànica ve-getal i animal, a l’eliminació dels fangs de les depuradores i dels sistemes de tracta-ment d’aigües residuals en el terreny, a les descàrregues industrials i a les filtracionsde fosses sèptiques.

• El nitrits. Poden produir-se en el tracte digestiu a partir dels nitrats. Són molt inesta-bles i passen ràpidament a nitrats; per tant, una concentració per sobre del valor dereferència ens indicarà una presència elevada de nitrats. Provoquen metahemoglo-binèmia (fan malbé l’hemoglobina, que és l’element que transporta l’oxigen a la sang)amb la conseqüent insuficiència respiratòria.

• L’amoni. L’amoni és un indicador de contaminació orgànica recent, ja sigui per filtra-cions de les fosses sèptiques, ja sigui per emissions domèstiques (contaminació fe-cal). Amb el temps i per l’acció microbiana sobre la matèria orgànica, l’amoni passaa nitrit, que és molt inestable i es converteix ràpidament en nitrat. Per tant, si la con-centració d’amoni supera el valor de referència, indica una concentració elevada denitrats. També pot tenir un origen industrial.


Altres paràmetres d’interès són:

• La duresa. Provocada a partir de les sals de calci i magnesi amb sulfats, clorurs i bi-carbonats. Si les aigües són agressives (la duresa és molt baixa) pot haver-hi una re-dissolució del plom, el coure o el zinc de les canonades, de manera que aquests ele-ments passin a l’aigua.

• Els sulfats. Procedeixen, com els clorurs, del mateix terreny. Si augmentamolt la sevaconcentració poden ocasionar trastorns gastrointestinals. Són bastant habituals enles aigües de les terres de l’Ebre.

• Els fenols. Són d’origen industrial. En una concentració elevada reaccionen amb elclor i formen clorofenols, que produeixen molt mal gust a l’aigua.

• Haloforms/trihalometans. Tenen un efecte cancerigen. Procedeixen de la reacció delclor amb la matèria orgànica present a l’aigua (amb els àcids húmic i fúlvic).

7.2.2. Malalties causades pels agents químics

La contaminació de l’aigua per elements químics, a més a més d’alterar-ne les caracterís-tiques organolèptiques (tant de sabor com d’olor i color), pot originar intoxicacions en lespersones i els animals.

Les intoxicacions per agents químics poden tenir una simptomatologia molt diversa, de laqual destaquen les cefalees, els vòmits, les afeccions gastrointestinals i els problemes ner-viosos.

L’efecte tòxic es produeix principalment per l’acumulació en l’organisme d’aquests ele-ments químics a llarg termini (sobretot si es tracta de metalls).

Les malalties ocasionades són diverses i poden arribar a ser molt greus; fins i tot podenoriginar problemes de càncer, disfuncions metabòliques, afeccions del sistema nervióscentral, disfuncions respiratòries i cardíaques, afeccions hepàtiques... En algunes oca-sions poden provocar la mort.



Saturnisme: intoxicació crònica per plom.

(Plumbisme o «llengua negra»)

Antigament els alquimistes anomenaven el plom saturn, i d’aquí ve el nom donat a la intoxicació per aquest metall.

El plom és un metall pesant neurotòxic que quan es troba present a la sang circula per tot l’organisme, i ocasionadanys neurològics irreversibles en arribar al cervell.

L’acció patògena del plom pot produir-se tant per exposició com per ingestió. Els seus efectes acostumen a aparèi-xer després de l’acumulació en l’organisme durant un període de temps.

Es calcula que una persona absorbeix diàriament el 50 % de la dosi necessària de plom per produir símptomesperceptibles.

El plom bloqueja primer la síntesi de l’hemoglobina, i l’efecte produït és l’anèmia, que altera el sistema de transportde l’oxigen a la sang i cap a la resta d’òrgans del cos.

Quan augmenta la quantitat de plom, aquest es va dipositant en els ossos i en altres punts, i la contaminació s’es-tén sense que hi hagi manifestacions d’intoxicació. Aquesta etapa s’anomena presaturnisme. Després, per unaabsorció més gran o per altres causes, el plom surt dels seus dipòsits i passa a la sang, de manera que es desen-volupen els símptomes típics de la intoxicació.

La major part del plom que s’acumula en el cos humà s’associa a l’hemoglobina i es concentra en els ossos. Un3 %, aproximadament, circula a través de la sang, i una petita fracció queda lliure en el plasma. Es consideraque aquesta petita fracció contribueix a la intoxicació immediata.

El plom pot trigar aproximadament 30 anys en ser eliminat dels ossos.

Aquesta substància pot ingressar en l’organisme per diverses vies, però principalment ho fa per via oral. En situa-cions de dejuni l’absorció és molt més gran que amb la presència d’aliments.

La contaminació pot produir-se per:

• Pintures de parets, portes o finestres amb alt contingut en plom.

• Emanacions tòxiques de fàbriques i tallers que treballin amb plom.

• Emanacions dels automòbils.

• Ingestió d’aliments o d’aigües contaminades.

• Terres contaminades.

• Vapors, pols o aerosols al medi ambient.

• Hàbits d’higiene deficients.

Simptomatologia

Els símptomes d’intoxicació per plom són nombrosos i afecten molts sistemes del cos humà. L’exposició crònica,fins i tot a nivells baixos de plom, perjudica els desenvolupament mental dels nens i s’ha relacionat amb una dis-minució del coeficient intel·lectual i amb certs problemes de comportament.

Altres símptomes d’intoxicació per plom poden ser: irritabilitat, comportament agressiu, disminució de l’apetit i del’energia, insomni, cefalees persistents, estrenyiment, anèmia i còlics abdominals.

Els nivells de plom molt alts poden causar encefalopatia aguda (malaltia cerebral) amb vòmits, marxa inestable(problemes en l’equilibri), debilitat muscular, convulsions i coma. També pot provocar impotència sexual.

FIGURA 28. Descripció del saturnisme, malatia causada per la ingestió de plom