La complexitat i el caos

Sóc de l'opinió que la complexitat és una dimensió positiva de larealitat. Des d'aquesta perspectiva la complexitat social no és per-cebuda com una característica confusa, indesitjable, carregada deperills i generadora de desorientació, sinó com una oportunitat demillora de la societat. És a partir de l'acceptació lúcida i serena, dela complexitat i de la seva adequada gestió que les societats, les ins-titucions i també les persones poden accedir a nivells inèdits i mésalts d'humanitat. No són el fonamentalisme, l'auto-ritarisme i la intolerància reduccions forçades iartificials del nivell de complexitat?

Penso que hem de ser capaços d'educar des de i pera la complexitat. Volem que els nostres alumnesarribin a ser ciutadans capaços d'habitar ambserenitat, responsabilitat i esperança en societatsque s'auguren, sortosament, complexes.

Complex no vol dir, però, caòtic. En realitat elsadjectius complex i caòtic no solament novolen dir el mateix, sinó que més aviat tenensignificats oposats. Una proteïna o una insti-tució poden ser complexes, és a dir, podentenir moltes dimensions i funcions, precisa-ment perquè no són caòtiques, ni tan solsdesordenades. I aquí és on volia anar a parar.

El principal obstacle amb què es troba avui l'educació no és lacomplexitat de la societat d'avui, sinó el desordre, el caos en algunscasos, de l'entorn immediat en el qual viuen molts infants i joves.Per aprendre, per créixer personalment, per madurar en totes lesdimensions de la persona cal que l'entorn tingui un ordre físic,temporal i moral. Sense això una part més o menys important delsesforços educatius es malmetran. I si aquesta reflexió és vàlida tam-bé ho és per al llarg temps de les vacances d'estiu.

Alfons Banda Tarradellas

M A I G 2 0 0 0

A UNA, PUBLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA SANT IGNASI-SARRIÀ

298auna

2

Des de quan treballes al col.legi i què hihas fet?

Vaig arribar aquí el 1981. Feia classesde català a Formació Professional. Vaigcomençar el curs a jornada parcial i elvaig acabar entrant el dilluns a primerahora i posant la funda al col.legi a les9:20 del vespre del divendres. La For-mació Professional vivia en aquellmoment un període efervescent. A lamítica aula 110 molts professors itutors compartíem taules. Fins i totRafa Méndez, que llavors era el directorde Professional, n'hi tenia una. La sevaera la de dalt de la tarima.El 1985 vaig passar a fer classes a BUP iCOU i, amb la Reforma, a 1r i 2n deBatxillerat.

Com has vist en aquests anys l'evoluciódels alumnes?

Pel que fa a la meva assignatura, tincuna experiència una mica contradictò-ria. Encara he viscut uns anys en què esnotava molt que això d'estudiar català al'escola era una cosa relativament nova.Ara ja hi ha una tradició més sòlida,que produeix efectes positius. D'altrabanda em sembla que en el món d'arahi ha tendències molt fortes contràriesal bon ús de la llengua.

Com has vist en aquests anys l'evolucióde la matèria?

Des del punt de vista de la densitat isolidesa de la matèria impartida, l'assig-natura a la secundària, que és el quemés o menys conec, s'ha aigualit molt.Això es pot veure fullejant dos llibresde text qualssevol de mitjans dels 80 id'ara. Ara es pretén posar més l'accenten el coneixement pràctic de la llengua,cosa que en principi em sembla bé.

T'agrada més fer classes de llengua o de literatura?

Fer classes de llengua em sembla mésfàcil i menys divertit. Em sembla més

fàcil, però de tota manera hi ha unacosa que em sembla molt difícil detransmetre: la consciència de la noblesade la llengua. Sense la llengua potserseríem fidels com els gossos o treballa-dors com les formigues o tindríem unamemòria d'elefant, però certament noseríem homes.

Fer classes de literatura em sembla mésdifícil, perquè hi entren factors encaramés subjectius que en les de llengua. Hientra la qüestió del gust de formadoble: en primer lloc, com és natural,no a tots els alumnes els agrada la litera-tura. Vull dir que no tots són personesque passin habitualment hores reme-nant i fullejant llibres a les llibreries. Ensegon lloc, com és naturalíssim, els gus-tos del professor i els diferents alumnesno sempre convergeixen en textos oautors determinats. En realitat això ami em passa rarament. Ara, de vegadespassa, i llavors fer una classe de literatu-ra em resulta més divertit que fer-neuna de llengua.

Parlant de tot, serveix d'alguna cosa que

els alumnes facin literatura?

En general, jo no sé massa per què ser-veix la literatura. Imagino que serveixsimplement per satisfer la necessitatque tots tenim -en un sentit molt amplique inclou la literatura oral que totsfem cada dia- de consumir literatura.Les paraules se'ns gasten, perden capa-citat expressiva, i la literatura (la feta ila que es fa a cada moment) és una fontde renovació i d'enginy inexhaurible.

A classe, la literatura hauria de servirper fixar en els alumnes models de llen-gua correctes. De fet, històricament esva començar a ensenyar amb aquestafinalitat.

Rosa Marta Maluquer

qui és qui Avui parlem amb

Josep SindreuProfessor de català

IDEARI3

associació de pares

REFLEXIONS SOBRE L’IDEARI

"L'escola és un lloc idoni per aprendre a conviure. Mentre un es va coneixent

a si mateix fa també la descoberta de l'altre i aprèn a entendre'l

i posar-se en el seu lloc."

Consell de redaccióVictòria Bayer, Jaume Boadas, Rosa Marta Maluquer, Núria Morera. Alfons Banda, Margarita Sabidó, Juan Fco. Casas, Beatriu Forés, Ventura Mariné, Mae Masana, Xavier Mendoza, Carme Muñiz, Montserrat Turull, Alba Esteban.

Revista A UNASant Ignasi-Sarrià, Carrasco i Formiguera, 3208017 Barcelona

Escola de pares,Algunes nits, de 9,30 a 11,30, al col·legi espoden sentir preguntes i afirmacions del tipus:

El meu fill diu:

Per què no em puc llevar tard, si el diumengeal matí no fem res interessant?

Tinc tantes coses a fer que no puc endreçar elmeu dormitori.

No és millor que fumi davant vostre que d’amagat?

I alguns pares diuen:

En què ens hem equivocat?És que no em fa cas fins que crido.

No sé si prohibir-li fumar o deixar-lo fumardavant meu.

A tots aquests temes, i a molts d’altres, tractemde donar-los resposta de forma col·lectiva i dia-logada a l’escola de pares, que es fa al col·legi,ajudats per dos psicòlegs de prestigi.

Els pares que hi participen n’estan molt satisfets.

Hi ha un cicle per a Primària i un per a ESO.

Si hi estàs interessat, t’animem perquè el cursvinent t’hi apuntis.

Gràcies!

Moltes gràcies!

A totes les mares que van

col·laborar perquè la Festa

de Sant Ponç fos un èxit,

portant pastissos

o ajudant als punts de venda.

Comissió Social

Fira

deSan

t Ponç 2000

444

el nostre projecte

"Música y cine" es un nuevocrédito variable trimestraldiseñado, este curso, para losalumnos de 3º de ESO. ¿Suobjetivo?: acercar al alumnoal mundo del lenguaje cine-matográfico y, más concre-tamente, al del empleo de la música en el cine. Nues-tros alumnos están viviendola era de lo audiovisual: ci-ne, televisión, vídeojuegos ...Gran parte de su tiempo li-bre se ven inmersos en elmundo de la imagen y el so-nido, pero, en pocos casos,se les educa en el sentido crí-tico ante lo que están vien-do; ellos, por su parte,actúan generalmente comosimples espectadores pasi-vos. Más allá del contenidoconceptual del crédito, elpropósito fundamental deéste es desarrollar la capaci-dad analítica del alumno co-mo espectador. Para ello, anivel metodológico, se partede la idea de que si éste co-noce y experimenta con ellenguaje cinematográfico, estará más capacitado para en-tenderlo y apreciarlo. En esta línea, el alumno combinaen sus clases los conocimientos teóricos sobre el lenguajecinematográfico con el empleo del mismo, a través de di-ferentes actividades. La materia impartida se centra entres temas que sirven como punto de partida para la rea-lización de diferentes prácticas: el lenguaje cinematográ-fico, el papel de la música como parte de dicho lenguajey la historia de la sonorización en el cine del siglo XX.

A lo largo del crédito, el alumno analiza la función de labanda sonora en el cine a través de fragmentos de "2001,Una odisea en el espacio", y sigue las aventuras de India-na Jones a través de los Leitmotiv en su búsqueda delarca perdida. Recorre el mundo de la historia de la sono-

rización en el cine haciendode comentarista para CharliChaplin, y experimenta lasdificultades que implica elponer música sincronizada auna imagen a través de lacreación de una banda sono-ra para un anuncio. Yadentro del mundo del cinesonoro, se sorprende ante lasdiferencias del Nosferatu deMurnau y el drácula de Cop-pola, o recorre la historia dela música del siglo XX en elcine de animación a través dela obra de Walt Disney: des-de un patito feo que seexpresaba únicamente a tra-vés de la música, hasta unElton John en el Rey León,pasando por la coreografía deBlancanieves. Por último,analiza las bandas sonoras defragmentos de diferentesgéneros cinematográficos:cine de aventuras, suspense,comedias, acción, musica-les...y la relación continuaexistente entre música e ima-gen como medio para

acentuar las emociones del espectador. De forma paralelaa este trabajo de análisis y experimentación, el alumnoelabora , en grupo, un guión literario y otro técnico consu story board correspondiente, que después expone enclase acompañado de su banda sonora. En resumen, a lolargo del crédito se pretende que el alumno se familiaricecon el lenguaje cinematográfico desde un nivel práctico yque, a partir de este conocimiento, desarrolle un sentidocrítico frente a los medios de comunicación, y más con-cretamente frente al cine, haciendo de él, si es posible,un espectador activo que sepa diferenciar entre un pro-ducto meramente comercial y un producto realmentecalificable como septimo arte.

Tibisay Mañá

Música y cineun crèdito variable

para 3º de ESO

5

Creiem que els mitjans decomunicació tenen moltainfluència, fins al punt depoder modificar la realitatsocial. Sobretot tenen lacapacitat d’ocultar-la i mos-trar-ne només els aspectesque interessen.

Sí, però no són ells qui la can-vien, és la societat. Els mitjansde comunicació fan tan solsaixò: comunicar, amb més omenys intensitat. És aquest graud’intensitat el que fa que lasocietat adquireixi més o menysconsciència de la notícia i pro-voqui, si s’escau, un desig decanvi. Tot això tenint en comp-te que transmeten les notícies tali com són, ja que si no, sí quefarien canviar la realitat social alseu criteri, i l’època de la desin-formació, almenys aquí, ja hapassat.

Sols fa falta veure una matei-xa notícia comentada per dosdiaris. A vegades sembla quees tracti de notícies diferents.Crec que als periodistes noels és fàcil estar al marge delpoder polític.

Creus que els mitjans de comunicació canvien la realitat social?

Luis LopeSecretaria

Jordi Anguera i AlsinaEURHODIP

Núria Pericas i Anna Grasa2n de Batxillerat

Mariona RosellMare d’alumnes de 2n i 4t d’EP

Los medios de comunicación,con mayor o menor acierto yobjetividad, informan puntual-mente de lo que pasa y reflejanlo que ocurre en la sociedad. Nocabe duda que juegan un papelmuy importante, especialmentelos audiovisuales. Prueba de elloes que pocos gobiernos se sus-traen a la tentación de tenerloscontrolados. Si bien puedeninfluir creando determinadoshábitos de comportamiento yciertos estados de opinión, nocreo que lleguen a cambiar larealidad social.

aquatre bandes

testimoni

La Cendra Calentaa la meva filla Eva (1972-1997)

Jo era feliçquan estaves amb mi.

Sabia que ho era.

La mesura, però,d’aquella felicitatme l’ha mostradael present dolor.

Tornaré a ser feliç,d’esquitllada,

quan el teu recordtorni a ser dolçi no em fereixi.

Quan pugui tocaramb la mà

la cendra calentasense que la brasa

em cremi.

No vull sentir maiel tacte amargantde la cendra freda!

Oriol Queralt

John-Henry Newman (1801-1890)Conduïu-me, dolça llumConduïu-me, dolça Llum,a través de les tenebres que m’encerclen,conduïu-me, Vós, sempre més endavant!La nit és foscai sóc lluny de la llar:conduïu-me, Vós, sempre més endavant!Guardeu els meus passos.No demano pas de veure més enllà:només un pas plegatsja és prou per a mi.No sempre he estat d’aquesta manerai no sempre he pregatperquè em conduïu, Vós, sempre més endavant.M’agrada de triar i veure el meu camí; però ara:Coduïu-me, Vós, sempre més endavant!El vostre poder m’ha beneït tan llargament:segurament encarasabrà conduir-me sempre més endavant,per la plana i per l’aiguamoll,damunt el roquissar abrupte i l’ona del torrent fins que la nit se n’hagi anati en el matí somriguin aquests rostres d’àngelsque jo havia estimat fa molt de tempsi que per un temps havia perdut!

Conduïu-me, dolça Llum,Conduïu-me, Vós, sempre més endavant!

Text triat per Lluís Cortés, sj

6

finestra oberta

6

Navegàvem pel llac, de nit, a 3.800 m. d'altura i des de la coberta les estrelles semblaven a l'a-bast de les nostres mans. La meva amiga Bárbara Hall, companya de treball en unaorganització internacional, s'empassava amb fruïció el fum del cigarret fins a la punta de lesungles. Ja no va poder pujar a veure les antigues ruïnes de la muntanya i, pocs dies després, al'aeroport de La Paz, els amics l'acomiadàvem. A l'hospital del Canadà, on anava, no van poderfer res per curar-li el càncer de pulmó i salvar-li la vida. Unes setmanes més tard va tornar permorir a Bolívia, envoltada pels qui l'estimàvem.

Vaig sentir ràbia sorda i la mateixa indignació, encara que amb més pena, que ara m'esvalota lasang, en veure unes revistes com Gaceta Universitaria o Medi Campus distribuïdes amb anun-

cis a tot color, a tota plana, als campus i també a la nostra escola, preconitzant l'ús deltabac, incitant a fumar, i posant com a esquer l'èxit econòmic o l'èxit amb ell

o ella.

És d'una absoluta falta d'ètica i un acte contra la salut de la joventut, delsnostres fills, que una publicació adreçada i repartida gratuïtament als estu-diants accepti, evidentment amb molts bons motius financers, lapublicitat del tabac. Hauria, més aviat, d'anar plena d'articles dissuadintdel seu ús.

Potser se'n podria impedir la distribució al nostre col·legi i fer també unacampanya i informar els joves a classe.

Als Estats Units, el dimarts 8 de febrer d'aquest any 2000, al vespre, es vaveure per televisió (NBC) el primer anunci, la salva de sortida, de la cam-

panya que constitueix l'esforç per la salut pública més important i més dotatde pressupost (2,25 bilions –milions de milions, no bilions americans– de pesse-

tes) de la història d'Amèrica.

Apareixen a la pantalla tres nois fent "ponting" (les companyies de begudes refrescants, allà,utilitzen sovint activitats de risc en els seus espots publicitaris), i en pujar tots tres recuperatsper l'elasticitat del cable i obrint una llauna de beguda, a un d'ells li explota la llauna a la mà isolca l'aire convertit en una bola de foc. Mentre, sobre la pantalla es llegeix "Només un pro-ducte mata realment una tercera part de la gent que el consumeix: el tabac".

"The insider" (al nostre país "El dilema"), pel·lícula que ha passat una mica sospitosamentdesapercebuda i sense cap Òscar, encara que nominada per a cinc, ens ho explica amb un epi-sodi impressionant de la vida real, com també ens ho diu Eduard Doryan, responsable deDesenvolupament Humà al Banc Mundial (carta al Wall Street Journal del 4 d'abril del2000): "El 80% dels fumadors al món occidental comencen abans dels 20 anys i dos de cadatres nois o noies que comencen a fumar, més tard ho volen deixar, però una miríada d'additius,una multitud de substàncies afegides als cigarrets augmenta les formidables propietats addicti-ves de la nicotina, fent que abandonar l'hàbit de fumar sigui extraordinàriament dificultós".

Joves, no us convertiu en titelles de les multinacionals del tabac que només busquen fer diners–amb els seus bonics anuncis i paisatges irònicament, cínicament, plens d'aire pur– posant-vosdavant un comportament que no és sinònim d'èxit social ni d'èxit amb l'altre sexe.

Només és el gest compulsiu d'encendre un cigarret trucat, amb trampa, tractat amb productesquímics per les corporacions de la mort, per tenir-vos més addictes, més esclaus del fum.

Crideu des de dalt de les teulades el vostre rebuig a ser manipulats, pagant amb la vostra salutla riquesa d'uns corruptes, i la Bárbara Hall, ja des d'una mica més amunt, us en donarà la raó.

Armand Figueras-Pla i Estival, pare d'alumne

Consultor d'ONUDI. Viena

L'aire fi de l'altiplà

estu

disestudis superiors

i universitarisestudis superiors

i universitariscicles formatiuscicles formatius

77

estudis professionals

Premi Catalunya de cuina i rebosteria

Joan Serra Ros, estudiant de l’Escola Superior d’Hostaleria i TurismeSant Ignasi, va guanyar el primer premi de Catalunya de cuina en lacategoria d’estudiants. Va ser guardonat amb el primer premi perl’elaboració del plat mitjana de mamet amb farcellet de col i douxellede ceps, foie i espàrrecs del bosc.

Durant l’entrega de premis, que va tenir lloc el passat diumenge 9d’abril a l’Hotel Barcelona-Sants, es va demostrar la bona organització de lesjornades per part de l’Associació Premi de Catalunya de Cuina i Rebosteria, presidida pel Sr.Carles Gaig, i va destacar el bon nivell demostrat per les noves promeses de la cuina catalana. L’Associació aplegatotes les entitats representatives del sector de l’Hostaleria a Catalunya.

Joan Serra Ros és estudiant del 2n curs de Restauració a l’Escola Superior d’Hostaleria i Turisme Sant Ignasi, i a part de les corres-ponents pràctiques a l’escola també acaba de realitzar les seves pràctiques professionals al restaurant gastronòmic Newport Roomde l’Hotel Arts de Barcelona.

Per a més informació:

Escola Superior d’Hostaleria i Turisme Sant Ignasi: 93 602 30 32 (Noemí Sánchez)

EEspespe cialització i postgrcialització i postgrauau

• Diploma Europeu en Gestió HoteleraEURHODIP MANAGEMENTDiplomes EURHODIP, del Centre i de la Generalitat de Catalunya.1 curs acadèmic, més un stage de pràctiques a l’estranger.Accés: Turisme, Hostaleria, diplomatures equivalents o formaciósuperior.

• Leisure & AnimationERASMUS PROGRAMMEDiploma del Centre i de la Generalitat de Catalunya.400 h. de durada (de setembre a desembre). Íntegrament en anglès.Accés: Estudis de Turisme, diplomatures equivalents o formaciósuperior.

• Programes de formació contínuaCursos específics de multimèdia, gestió d’empreses de serveis...

FFormació universitària:ormació universitària:

• Diplomatura en TurismeESADE-Escola Universitària de Turisme Sant IgnasiUNIVERSITAT RAMON LLULL3 cursos acadèmics.Accés: COU, 2n de Batxillerat o FP II.

Quins cicles formatius puc estudiar Quins cicles formatius puc estudiar

a Sant Ignasi-Sarriàa Sant Ignasi-Sarrià??

Formació audiovisual• CFGS Imatge• CFGS Producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles• CFGS Realització d’audiovisuals i espectacles

Formació per a l’empresa• CFGS Gestió del transport• CFGS Administració i Finances• CFGS Gestió comercial i Màrqueting

Formació sociocultural i esportiva• CFGS Animació sociocultural• CFGS Integració social• CFGS Animació d’activitats físiques i esportives

Formació en Hostaleria i Turisme• CFGM Hostaleria• CFGS Restauració• CFGS Informació i Comercialització turístiques

Departamentd’InfermeriaSom a la nova infermeria des de l’octubre de 1999.És al passadís, justament darrere del saló verd.També té porta d’accés al pati d’esports.

Horari:La infermeria desenvolupa les sevesactivitats des de les 8 h. del matí fins

a les 18,30 h. de la tarda.

Dependències:Disposem d’una

recepció-sala d’espera, sala decures, sala d’observació i un despatx

per a les revisions mèdiques.

Activitat assistencial:És oberta a tothom, des de l’alumne que ha de prendre una medicació

fins al personal de l’escola que necessita atenció.

Atès el nombre elevat d’alumnes, la pressió assistencial d’aquest servei és molt elevada, amb una mitjana de quasi vuitanta atencions diàries. Gairebé el 60% són problemes de tipus mèdic, i el 40%, traumàtic (del qual un 3% requereix atenció

complementària en un centre concertat de tractament, mitjançant l’assegurança escolar).

Personal:La infermeria està atesa

per dues infermeres ATS-DE, ambexperiència en traumatologia,

i un metge pediatre.

Informàtica:Des del març de 1998, disposem

d’un programa informàtic, connectat a la xarxa de l’escola, que permet

tractar i mirar de racionalitzar les nostres dades assistencials.

Revisions mèdiques:El metge s’encarrega de les revisionsmèdiques dels alumnes de 1r d’EPi de 1r d’ESO, i de tots els alumnes nousque s’incorporen a l’escola a Primària i a Secundària.

L’examen mèdic preventiu consisteix en elsegüent: somatometria, tensió, exploracióbucal, cardiorespiratori, genital (nois),locomotor, agudesa visual i audiometria. El resultat és per a la família, i la fitxa del’alumne queda als nostres arxius.També es fan revisions puntuals (mol·lusccontagiós, pediculis capitis...)ocasionalment.

Vacunacions:Cada any, l’Equip de Salut Territorial, quedepèn de l’Institut Municipal de la Salut,s’encarrega de vacunar els alumnes de latriple vírica (darrer curs) a 5è d’EP,l’hepatitis A+B (tres dosis) a 6è d’EP il’antitetànica-antidiftèrica (Td) a 2n d’ESO.

Puntualment es fa el test del Mantous(PPD) als alumnes de 1r d’EP.

Altres activitats:En començar el curs, es demana als paresdels alumnes nous que ingressen alcol·legi, el seu calendari de vacunacions ialtres dades d’interès per a la fitxa mèdica.Durant el curs es fan enquestes de salut(hàbits alimentaris, hàbits de son, tabac...) i xerrades informatives als alumnes de 1r i 2n d’EP.

LA SALA D’ESPERA A L’HORA DEL PATI SALA D’OBSERVACIÓ

LA ROSA SABANÉS FENT LA PROVA DE L’AUDIOMETRIALA ROSA BLASI FENT UNA CURA

EL DR. JOAN BROTONS UN DIA DE VACUNACIÓ

Apunts d’esports

Nova graderia a l'estadi de futbol L'estadi de futbol ja té una graderia nova, amb l’espai necessari per

a la comoditat dels espectadors i de les banquetes dels altres components dels equips.

Gimnàstica rítmica Per poder preparar els “conjunts”, els equips integrants

realitzaren una estada a Cabrera de Mar (Maresme) acompanyatsde les entrenadores . Una activitat intensa, motivadora, diferent i

força convivencial.

Resultats de la 1a fase de “conjunts” (8.4.00).

Sant Ignasi-Sarrià va ser Campió en mans lliures de la categoria benjamina (equip “Cha-Cha-Chà”) i alevina, i sotscampió en la

categoria infantil . L'equip “gran” de les cadets (3r-4t ESO)guanyà en cèrcol. En pilota, les benjamines foren brillants

campiones, i les alevines, sotscampiones. En corda, l'equip infantil(1r-2n ESO) pujà al segon esglaó del podi.

10

esports

Futbol Cadet escolar (3r d’ESO)

P.Quintero - J.Ballver - I.Rubiralta - C.Bayona - J.Massa - F.Gea - L.Soler-Cabot - E.Viñals - X.Martí - H.J.Ballón - A.Smith - D.Smith - V.Bertran -J.Santoro - R.Yamashita - I.Figueras - S.Bassas - A.Requena - M.William -J.Ferrer - J.Granados - R.Pedret Entrenador: Jofre Riera.

Prealeví Minibàsquet (5è d’EP)

Joan Gómez (entrenador) - Andrea Zaragoza - Joana Olivella - Julia Mora- Andrea Briones - Mireia Cornet - Xavi Montferrer (entrenador)LauraAlcalá - Sandra Zaragoza - Blanca Donadeu - Mercedes Rossetti - SilviaToda - Claudia Martí.

els nostres equips

Intercanvis esportius

Amb el col·legi Jesús Maria-El Salvador, de Saragossa (7 a 9 d'abril) :

Per primera vegada hem establert intercanvi esportiu amb aquest col·legi, tot coincidint amb les seves "Fiestas Escolares", plenes

d'activitats i bon ambient festiu ben amanit per l'esport. Els equips cadets i júnior de futbol i bàsquet (nois i noies de 4t ESO

i de 1r Batxillerat) foren els representants de Sant Ignasi-Sarrià. L'equip de futbol va resultar guanyador del torneig quadrangular.

"L'experiència viscuda a Saragossa va ser molt positiva. Ens vam sentir com a casa amb les nostres noves

amigues i amics que eren "muy majos" . Estem esperant tornar-los a veure en la nostra Festa Major i que puguin gaudir, com nosaltres vàrem fer, d'una bona animació, una bona acollida i un bon esperit

esportiu" (Montse Capellas, 4t ESO)

Intercanvi amb el col·legi Inmaculada, de Gijón

Els dies anteriors a les vacances de Setmana Santa (13 a 16 d'abril) els equips infantils (2n ESO) de bàsquet i futbol varen participar en

el tradicional intercanvi amb el col·legi de Gijón (Astúries), acompanyats dels seus entrenadors.

La duresa dels viatges nocturns (anada i tornada) compensaren els bons dies passats, d’ important contingut esportiu i convivencial. Com

en el curs anterior, residíem en un alberg, antic palau medieval. L'organització, amb una exemplar participació dels alumnes més grans

del col·legi, va ser magnífica. La classificació del nostre equip femení de bàsquet no podia estar

millor . Vegeu el trofeu i els somriures que ho demostren......

Natació

En el CAMPIONAT de BARCELONA de RELLEUS (4 x 50 estils), destaquem la participació dels equips BENJAMINS (3r

i 4t EP), campions territorials, tant en noies com en nois (PatriciaLópez, Laura Torrecilla, Claudia Amias, Carlota Quintero i VictorEstruch, Alex Serra, Sergio Riera, Oriol Luque) ; 3'04"85 i 3'03"75.

En cadets (3r i 4t ESO) el conjunt integrat per Alejo González, Alberto Crespo, Gerardo Ferrer i Francesc Chiquillo, també foren

brillants campions (2'26"37").

Els alevins (5è i 6è EP), sotscampions (2'47"55): Alex Serra, Guillermo Castejón, Miquel Vilalta, Joan Fábregas. I tercers

classificats en la categoria femenina (3'11"87): Andrea Gómez , Bárbara Creus, Nuria Fernández, Patricia Forment.

11

12

primària

Les activitats dels de 1r EP• Sortida de tutoria al Casal Arrupe.

(Sant Cugat).• Celebració de Sant Jordi: visita de la

il·lustradora Mercè Arànega.• Exposició de les botigues (tema: els oficis)

Les activitats dels de 2n EP• Audició a l’Auditori:

"Contes de la Vella Dama".• Excursió per Collserola: Descoberta de les

plantes.• Celebració de Sant Jordi: visita

de l’escriptor Ricardo Alcántara.• Exposició de les botigues (tema: els oficis)

Les activitats dels de 3r EP• Visita a correus.Les activitats dels de 4t EP• Obra de teatre: "Conviure i com viure?".

Les activitats dels de 5è EP• Audició a l’auditori.

Les activitats dels de 6è EP• Teatre en l’àrea d’anglès.

Les activitats de primària

El viatge d’una carta

1.- Entro dins d’una bústia2.- Em recullen i en un vehicle em duen a l’edifici declassificació postal.3.- Em fan sortir de la saca i ens posen ordenadesper passar per la màquina on ens “mata-segellen”.4.- Unes persones ens marquen el codi postal.5.- Una màquina, molt ràpida, ens classifica segonsel nostre destí.6.- Ens empaqueten i tornen a ficar-nos dins d’unasaca.7.- Amb un camió em traslladen. Uns viatgen enavió, altres en tren, en moto o vaixell. Jo vaig envaixell.8.- Arribem en una oficina i ens tornen a classificar.9.- Un carter molt simpàtic em deixa a la bústia deldestinatari.

Pablo.

Sortida de tutoria al Casal Arrupe (Sant Cugat)

A Sant Cugat m’ho vaig passar molt bé jugant al joc de la bruixa.

Jordi Recuero.

A Sant Cugat vam fer un joc de nit amb les llanternes. Neus Casanovas.

Vam anar a veure la bruixeta i també vam veure elsseus animals i vam jugar a l’aranya.

Clara Cagigós.

En el joc de la bruixeta vam pintar-nos i ens vamfer un barret de bruixa.

Clàudia Oteiza.

Student from Primary 6. Can you recognize

the famous people from the past?

13

secundària

Puigmal 2000Por tercer año consecutivo, des-de primero de ESO,organizamos una expedición alPuigmal. La propuesta fueofrecida a profesores, alum-nos y padres del curso. El día8 de abril, unas cincuentapersonas, salimos a las 7.00de la mañana hacia Ribesde Fresser. Observando el paisaje des-de el cremallera, nos fue calando esa serenidad quetransmite la naturaleza en sus horas tempranas..., llegamos a Núria ynos equipamos para una excursión verdaderamente invernal. Anduvimos sobre nievey bajo nieve a lo largo de seis horas. El clima atmosférico no nos ayudó, pero el climacreado entre los excursionistas, no pudo ser mejor. Compartimos provisiones, ropa derecambio, risas...

La mayoría conseguimos culminar la cima donde el viento era gélido y la nieve nosgolpeaba la cara; así que, tras hacernos la foto de rigor, decidimos emprender el des-censo e ir a comer al Santuario. Dos horas más tarde, nos volvimos a encontrar todospara disfrutar de una comida bien merecida. Los expedicionarios nos sentimos satisfe-chos de haber superado las inclemencias del tiempo y haber conseguido nuestroobjetivo. Quedáis todos invitados para la expedición de 2001.

Esther Ribas

“Montserrat2000”Como decimoséptimo añoconsecutivo, Jóse Mon-tobbio, preparó la famosaperegrinación a Montse-rrat, que consiste en an-dar desde Barcelona ciu-dad hasta el mismísimomonasterio de Montserrat.Eran las 4.30 h. de la madrugada y todos, sobre todo los primerizos(como yo), estábamos ansiosos por empezar a andar.Entre alumnos, exalumnos y algún que otro padre de familia sumábamos 49 personas.Algunas de estas personas repetían, e incluso era la octava vez que peregrinaban. Nospusimos en camino. Al principio hacía un poco de frío, pero la temperatura se mantu-vo hasta el medio día, en que empezábamos a notar todos los males posibles. Finalmente, llegamos al último pueblo. Quedaban escasas horas para llegar a nuestro desti-no. Allí, en Collbató, nos encontramos con algunos padres, hermanos e incluso alumnosque subieron a la montaña junto a nosotros. Llegamos a la mitad de la montaña o un pocomás, descansamos escasos minutos, y con llagas y dolores en las piernas y pies, retomamosnuestro camino. Jóse nos había marcado el paso hasta llegar a un pequeño estanque dondeempezaba el tramo final. Como nos explicaron los más veteranos, la tradición decía quehabíamos de bajar corriendo, y así lo hicimos. Llegamos todos, absolutamente todos, anuestro destino: la montaña de Montserrat. Habíamos tardado 11 horas y media. Nuestracara de cansancio, y a la vez de felicidad, alegró a todos los que estábamos.Nuestro peregrinaje finalizó con una misa en “el Cambril de la Mare de Déu de Mont-serrat” Allí nos reunimos unas 130 personas, entre los que habíamos llegado a piedesde Barcelona, o desde Collbató, y los familiares y amigos que nos fueron a recogerpara regresar en coche.¡Ha sido un gran día, una experiencia inolvidable! Inés Vilar, 3r d’ESO

Sortides acadèmiques de 1r Batxillerat

MODALITAT D’HUMANITATSMadrid, 4-5-6 d’abril.

Recorrent la mitologia del Prado i contemplantaltres pintures dels museus més importants deMadrid hem enriquit la nostra cultura artísticai hem ampliat el nostre coneixement generalfent un passeig pel Madrid dels Àustries i visi-tant l’ajuntament de la "villa". Consideremque ha estat una aportació important per alsfuturs humanistes que som.

MODALITAT DE CIÈNCIES SOCIALSBilbao, 10-11-12 d’abril.

La sortida organitzada incloïa un recorregut pelnucli antic de Bilbao, una explicació del fun-cionament i llicenciatures de la prestigiosaUniversitat de Deusto i una visita guiada alsAstilleros Españoles. A més, vam admirar l’artdel museu Guggenheim.

MODALITAT D’ARTSMadrid, 22-23-24 de març.

Anar a Madrid ha estat per a nosaltres una acti-vitat molt enriquidora, ja que ens ha permèspoder contemplar de prop alguns dels pintorsmés importants de la història i obrir els ullsamb més ganes a les Belles Arts i el disseny...

MODALITAT DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA I DE LA SALUTDelta de l’Ebre, 23-24 de març.

Anar al Delta de l’Ebre ha suposat per als alum-nes de Ciències de la Naturalesa fer-nos unaimatge clara i entenedora del que estudiem aBiologia: l’ecosistema. Vam adonar-nos de lesdependències que tenen del medi els diferentsorganismes.

MODALITAT DE TECNOLOGIATarragona, 27-28 de març.

Vam anar a visitar dues indústries (BASF iUSP) i hi vam aprendre diferents tècniques queapliquen els coneixements teòrics adquirits aclasse de tecnologia. A les fàbriques, vam serguiats per una sèrie de tècnics que van solucio-nar els nostres dubtes.

Gràcies a ells, ara tenim noves inquietuds enaquest camp.

2000

Dia 7 d’abril, 11:30h: El saló d’actes és ple de gom a gom, els ner-vis estan presents en l’ambient, tot està preparat, tothom es trobaen els seus llocs esperant el senyal que donarà inici als Jocs 2000.Han estat moltes setmanes de dur i continu treball, molts esforços imoltíssimes hores dedicades, i per fi ha arribat el moment de mos-trar el resultat de la nostra feina. Els Jocs Florals sorgiren a partir de la iniciativa d’un grup d’alum-nes de Batxillerat que, en veure que l’escola no tenia previstorganitzar cap tipus d’acte com els que sol preparar en aquestesdates, decidiren ser ells qui aquest any organitzessin la gala dels JocsFlorals. La resposta de l’alumnat va ser força positiva i participativa,i així començà la preparació dels primers Jocs Florals organitzatsíntegrament i únicament pels alumnes. En qualsevol cas, el profes-sorat donà suport al projecte i es mostrà disposat a col·laborar encas necessari.D’aquesta manera s’acabaven d’iniciar uns mesos de tensions, ner-vis i sobretot feina, molta feina: elecció del tema central (finalmentfou un repàs del segle XX, el canvi de mil·lenni), distribució de tas-ques (actors, llums, música, col·laboradors, grups musicals...),disseny i construcció de decorats, assaigs... en definitiva, un projec-te molt ambiciós que només podia ser possible amb la col·laboraciói participació de l’alumnat. I així és com va succeir: una gran partde Batxillerat decidí lliurement involucrar-se en l’organització i hiva dedicar moltes hores per tal que tot sortís de la millor manerapossible.El temps va passar molt de pressa, i es feia molt difícil, entred’altres coses, combinar la preparació dels jocs amb la feina del’escola i altres activitats i compromisos. Així que arribà el dillunsdia 5 d’abril i semblava que encara quedava un món per fer. Nomésrestaven quatre dies i ens semblava impossible acabar tot el que fal-tava. Evidentment, aquells serien quatre dies d’autèntic treball iestrès continu.El dia 7 arribà i en el darrer assaig general, a les vuit del matí, lescoses no havien sortit exactament com nosaltres preteníem, peròara ja no hi podíem fer res, havíem de resar perquè tot sortís almillor possible.El gran moment va arribar. Els llums s’apagaren i la músicacomençà a sonar... havien començat els Jocs 2000. Serien tres horesd’espectacle de tota mena, des de drag queens fins a striptease, pas-sant per escenografies, teatre, música i moltes coses més.Els jocs transcorregueren amb èxit. Com si de màgia es tractés, desobte tothom sabia perfectament el que havia de fer i quan ho haviade fer, tothom es trobava en el seu lloc, en el moment adequat ipreparat per complir el seu paper. Increïblement els jocs, sortirenmolt millor que en cap dels assaigs realitzats anteriorment. Tot vaacabar amb èxit, el públic va riure, es va emocionar i s’ho va passarbé. Els alumnes estàvem contents, tot havia sortit bé, i ens sentíemorgullosos de la nostra feina. Aquella va ser una experiència quemolts no podrem oblidar mai.

Jordi Llobet, Tomàs Ruano, Jacinto Ajram, Guillermo de Prada, Jaime Batlle i Albert Calvillo

Batxillerat

Agraïments:

Cal dir, destacar i remarcar que aquests jocs han estat possibles grà-cies a la col·laboració de tanta i tanta gent que ha aportat el seugranet de sorra i ha confiat en el projecte.Volem donar gràcies:A tots els alumnes que es van oferir per fer d’actors i van perdremoltes hores del seu temps lliure per estar amb nosaltres, practicanti assajant.A totes les persones que van participar en el disseny i construccióde decorats (s’ha de reconèixer que són uns autèntics artistes), Als encarregats de la il·luminació, la música i teló. Als grups musicals i a les ballarines.A tots aquells que han fet petites o no tan petites aportacions dematerial, premis, etc. Entre aquests trobem Ferran Plana, BorjaSanfeliu, Rubén Torralba, Melina Rotllant, Anna Gironès...A Cinesa, per la donació d’entrades gratuïtes per al cinema.A totes les persones que han participat en els concursos literaris,vídeo i fotografia.Un agraïment especial al senyor Massa i al Juanjo, del departamentde manteniment de l’escola, per haver-nos subministrat tot elmaterial que en cada moment ens ha fet falta.Al departament d’Imatge i So de l’escola, que es va oferir per filmartot l’acte i projectar les imatges en directe.Al Quim Fernández-Diaz per haver confiat en nosaltres i haver-nosaconseguit tot el que li vam demanar, que no era poc.Als professors de ciències Albert Pueyo, Ricard Llorens i Rafa Amatper la seva gran actuació com a científics inventors.A la Marina Berdalet, que ens va aconsellar i ajudar en la prepara-ció dels decorats.A recepció, per aguantar-nos tots els dies amb la música a “tope”,entrant i sortint, demanant claus...Als professors que van accedir que els alumnes que fossin necessarisno assistissin a algunes classes els darrers dies per tal d’acabar depreparar els darrers detalls.A l’escola en general, que ens ha permès dur-ho a terme i no ens haposat cap mena de trava en cap moment.I sobretot a tot el públic que va assistir a la gala i va aguantar treshores assegut, aplaudint, rient i fent bona cara.

A tots: MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!!

prenem la paraula

14

Jocs