1

2

Agraïm la col·laboració de:

ATENEU MUSICAL I CULTURAL D’ALBALAT DE LA RIBERA COLLA LA LLOCÀ, DE DOLÇAINERS I TABALETERS

AGRÍCOLA SANT JOSEP D’ALBALAT, COOP.V. EL SEGRENY, GRUP DE BALLS POPULARS

PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL VOLUNTARIAT DE PROTECCIÓ CIVIL

SARC - DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA CAIXA RURAL D’ALGEMESÍ COLLA D’AMICS DEL COET FÒRUM DE L’AGENDA 21

S.E. CENTPEUS J.R. JIMÉNEZ BANCAIXA F.X. MARTÍ LA TEULÀ LA CAIXA S. PARDO

Portada: “danses de festa” Josep Robert Llopis Martí. 2n premi fotografia festes i tradicions 2010. Edita l’Ajuntament d’Albalat de la Ribera. Imprés a MBN Arts Gràfiques.

avinguda de la Séquia dels Arbres, s/núm. Sueca

3

FESTES D’AGOST PROGRAMA OFICIAL

ALBALAT DE LA RIBERA 2011

4

Aigua, arròs, estiu Josep Robert Llopis Martí 1r premi fotografia aigua i natura 2010 La salpassa Joan Navarro Parets 1r premi fotografia festes i tradicions 2010 Us recodem que podeu consultar el concurs de fotos en la pàgina : www.albalatdelaribera.es

5

SALUTACIÓ Amb motiu de les festes majors, i de manera costumista, els alcaldes tenim el privilegi d’escriure unes lletres en els llibrets de festes, des d’on fem una crida a la participació i desitgem unes bones festes per a tothom, la qual cosa jo també faig des d’ací: a totes i a tots vos desitge unes bones Festes d’Agost. En aquestos escrits sovint utilitzem recursos addicionals com la simbologia, les al·legories, o només fem una mala còpia dels jocs florals, per suposat, per pal·liar mancances narratives i una falta de saber utilitzar un estil en el llenguatge adequat a l’hora de transmetre les nostres intencions comunicatives, encara que sempre és inextricable escriure del poble, de l’individu i de la festa. Després d’aquesta manifestació de deficiències i tornant a la premissa inicial, m’agradaria que aquestos dies a més de l’obligació que tenim de passar-nos-ho d’allò més bé, si poguérem –entre àpat i àpat i entre glop i glop que calma la set i alegra l’ànima- dedicar un poc de temps en les nostres tertúlies a raonar de les nostres contradiccions socials. Per ficar un cas: si som una societat aconfessional, perquè únicament celebrem festes religioses, i, ens sentim representats i identificats amb aquestes? Segur que la resposta ens porta a l’autoconfirmació identitària, acabant en una obsessiva defensa dels orígens, ocasionant més d’un esclavatge regressiu i la transgressió d’altres raons també aglutinadores. Les festes, a més dels símbols representen conviccions i que cal entrendre per gaudir plenament d’elles, al final discernint acabes entenent que si no vivim com pensem, pensem com vivim. Bé, si la calor de l’estiu, els problemes de treball ens fa mereixedors d’uns dies d’inhibició tornem als somnis, als anhels bucòlics i estètics dels múltiples actes, recomanant-vos que ens involucrem en la programació festera i participem amb la companyia de familiars i d’amics, deixem de costat els maldecaps i la proclamació del realisme per a més endavant, i coadjuvarem qui som i on estem, que volem, i quines festes necessitem i quines ens podem pagar. Ara estem on estem, davant les festes, gaudim del que tenim que no és poc, bones festes

Joan B. Ferrando Miedes. Alcalde de la Vila.

6

REGIDORIES DE FESTES I CULTURA Estimades veïnes i estimats veïns d’Albalat, és un plaer dirigir-nos a vosaltres per primera vegada en aquest espai per convidar-vos a gaudir de les nostres festes d’estiu, les "Festes d’Agost". Una vegada més ens proposem omplir els carrers i fer ressorgir tots els nostres signes d’identitat cultural. Com podreu comprovar, el programa de festes és molt divers i hi tenen cabuda actes per a tots i per a tots els gustos. Qualsevol trobarà el seu espai i podrà participar-hi de manera gratuïta. Malgrat aquestos bons desitjos, i per descomptat la bona voluntat de tots aquells que formen les diferents associacions i colles, estem patint un període de recessió econòmica que ens obliga a contenir molt la despesa. Però aquesta circumstància, que pot semblar negativa pel que fa a certes qüestions, és positiva perquè ha contribuït a crear encara més unió entre aquelles persones que dediquen part del seu temps lliure a treballar pels altres. Perquè la festa, malgrat tot, s’ha volgut tirar endavant i tots estan disposats a fer l’esforç que calga perquè així siga. Permeteu-nos, doncs, agrair en la nostra estrena com a regidors, la gran feina feta tant per les entitats com per les persones voluntàries, que han treballat incansablement per les nostres festes. Els treballadors de l’Ajuntament, el conjunt d’associacions, la Policia Local, col·laboradors, colles i penyes. Sense ells no hagués estat possible arribar a bon port. És aquesta línia la que hem de seguir i potenciar més si cal. La participació ciutadana és l’ànima de la festa, i sense aquesta les festes podrien acabar sent una simple programació cultural. Hem d’aconseguir que el poble torne a implicar-se directament en els actes i en definitiva que les festes siguen el producte de la voluntat ciutadana. Penseu que aquestos dies hem d’aprofitar per trobar-nos en família i per convidar els nostres parents i amics i fer-los participar de la festa que fem a casa nostra i gaudir-la en companyia dels nostres veïns. Que passeu molt bons dies i que la germanor siga la protagonista de reunions, balls i menjars.

Ana Badia Talens i Christian Lausuch Bono

7

PROGRAMA D’ACTES

DIVENDRES 29 JULIOL VESPRA DELS SANTS DE LA PEDRA

A les 20,15 hores. En l’església de Sant Pere, concert per a oboè i orgue, per Llorenç Niclòs i Llorca i Vicent Ferragud i Girbés.

DISSABTE 30 DE JULIOL

ELS SANTS DE LA PEDRA, ABDÓ I SENENT A les 19,30 hores.

MISSA SOLEMNE en acció de gràcies als sants Abdó i Senent, patrons de la Vila. A les 21 hores.

Des del carrer del Corralot fins la plaça de la Cort, organitzada pel Segreny, grup de balls populars d’Albalat de la Ribera, es farà una DANSÀ POPULAR, amb la participació de diversos grups de danses de la comarca i de la Colla la Llocà, de dolçainers i tabaleters d’Albalat de la Ribera. Col·labora l’Ajuntament de la Vila.

DISSABTE 6 D’AGOST A les 23,30 hores. 7é festival de música alternativa “SUCRO ROCK” en el poliesportiu municipal, organitzat i patrocinat per l’Ajuntament de la Vila, amb l’actuació de:

Agraviats, Odi i Envidia Koxina

(més informació dels grups en la pàgina 12)

DIUMENGE 7 D’AGOST

A les 10 hores. DIA DE LA BICICLETA, amb el patrocini de la Caixa Rural d’Algemesí i l’Agrícola Sant Josep d’Albalat, Coop.V. Amb la col·laboració de l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil.

8

DIJOUS 11 D’AGOST A les 11 hores. En el mercat municipal, TALLERS per a totes les xiquetes i els xiquets. Organitzat pel grup de monitors voluntaris d’Albalat. A les 22 hores.

FESTA DEL FAROLET Llanternes de meló.

Es farà una cercavila amb dolçaina i tabalet per la Colla la Llocà d’Albalat de la Ribera, que eixirà de la placeta de Sant Roc i passarà pels carrers Segreny, gran via del País Valencià, Hortet, Canaleta, Sant Francesc de Borja, Peris Mencheta, plaça de la Cort. En arribar a la plaça es repartiran uns gelats als participants que porten el farolet. En acabant. En el carrer del Crist el grup Xana Teatre representarà l’espectacle infantil EL PIRATA COCOROCÓ, amb el patrocini del Sarc de la Diputació de València i l’Ajuntament de la Vila.

DIVENDRES 12 D’AGOST A les 19 hores. En la Casa del Bou s’inaugurarà una exposició de ceràmica de Xavier Claur, organitzada per la falla Campassos. Oberta els dies 12, 13 i 14 d’agost, de 18 a 21 hores. A les 23 hores. En el carrer del Crist, amb el patrocini de l’Ajuntament de la Vila, la banda de l’Ateneu Musical i Cultural oferirà un CONCERT dirigit pel mestre Saül Gómez Soler:

I PART Ala i Lolly de Sergei Prokofiev

(Temps: 1.- L’adoració de Vellés i d’Ala. 2.- El déu enemic i la dansa dels esperits negres. 4. La marxa gloriosa de Lolly i el seguici del sol)

II PART La Torre del Oro de Gerónimo Jiménez

Libertadores d’Óscar Navarro

L’Ateneu Musical i Cultural vos desitja unes bones festes

9

DISSABTE 13 D’AGOST

A les 10.30 hores. En el carrer del Crist, EIXIDA A PEU al terme per a descobrir els nostres indrets naturals, organitzada i patrocinada per l’Ajuntament de la Vila i la societat esportiva Centpeus. Es recomana l’ús de sabates esportives, gorra i roba lleugera. A les 20.15 hores. En l’església de Sant Pere, concert per a trompeta i orgue, per Paco Cortes Sancho, Adrià Fuertes i Gavarrell i Vicent Ferragud i Girbés. A les 24 hores. El pub La Teulà patrocina una DESFILADA HUMORÍSTICA DE DRAG QUEEN, amenitzada per una xaranga, amb regals per a les millors disfresses. En acabant, DISCO MÒBIL, patrocinada l’Ajuntament de la Vila.

DIUMENGE14 VESPRA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST

A les 11 hores. En el mercat municipal BARATALLIBRES, organitzat pel Fòrum de l’Agenda 21 d’Albalat de la Ribera. Espai d’intercanvi de llibres, contes, còmics i tot tipus de documents i escrits. Els interessats podran dur els seus llibres, en el mercat disposaran de taules per exposar-los. L’intercanvi es realitzarà de mutu acord sense emprar diners. L’acte pretén recuperar una forma d’economia ja oblidada i en desús amb molts avantatges ambientals, econòmics i socials. L’accés és lliure i gratuït. A les 19 hores. En el carrer Gonçal Garcia s’instal·larà el parc infantil JURÀSSIC PARK, de Nanà Teatre, per als xiquets i les xiquetes de la vila. Amb el patrocini del Sarc de la Diputació de València i de l’Ajuntament de la Vila. A les 18,30 hores. Des de l’ermita de Sant Roc i Sant Sebastià, les festeres de la Mare de Déu d’Agost acudiran a l’església per a fer una ofrena de flors.

10

SOPAR POPULAR En l’encreuament del carrer del Crist amb el carrer del Trassagrari, els cuiners de Galbis guisaran unes paelles. A partir de les 22,30 hores els veïns podran recollir la seua ració per a sopar tots junts i en harmonia. Per a recollir la ració serà indispensable presentar el tiquet, que serà individual. La inscripció per al sopar podrà fer-se de l’1 al 9 d’agost a les oficines de l’Ajuntament. Sense tiquet no s’obtindrà ració. En passar el 9 d’agost, no s’acceptaran més inscripcions, perquè els cuiners puguen fer previsions. Atés el bon resultat dels anys passats, continuarà cobrant-se 1 € de depòsit per cada inscrit; els diners que s’arrepleguen es destinaran a sufragar en part la compra de regals i el viatge per a les diverses rifes. Agraïm per endavant la vostra col·laboració. L’Ajuntament posa a la disposició de tothom les taules i les cadires, i allò menester per al sopar, habitualment les colles d’amics reserven els llocs, es demana respecte a tots, hem de pensar que es tracta d’una jornada de festa, per a passar-ho bé i per a raonar. Recordem que l’Ajuntament no té responsabilitat en la reserva de les taules i cadires, i demana a tots que col·laborem respecte aquest extrem. Al llarg del sopar començarà la berbena popular amb l’actuació de l’orquestra LA BANDA YING YAN, amb el patrocini de l’Ajuntament de la Vila.

11

DILLUNS 15 D’AGOST FESTA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST

A les 11’30 hores. MISSA SOLEMNE A LA MARE DE DÉU. Al migdia.

La Colla la Llocà farà una CERCAVILA pels carrers del poble, amb el patrocini del Sarc de la Diputació de València i l’Ajuntament de la Vila. A les 14 hores. En el parc Tirant lo Blanch, la Pirotècnia d’Altura dispararà una MASCLETÀ. A les 18 hores En la gran via es farà una fira del llibre i l’artesania, amb regals per la compra de llibres. Fins les 22 hores. També obrirà el dia 16 d’agost A les 21 hores.

PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU D’AGOST. Es prega que no s’estacionen vehicles per la volta de la processó. En entrar a l’església es dispararan uns focs d’artifici. La processó estarà precedida per les DANSES del Segreny d’Albalat de la Ribera. L’acte està patrocinat pel Sarc de la Diputació de València i l’Ajuntament de la Vila. A les 24 hores. En el carrer del Crist: música folk, Va de Cant presenta SEGAR I LLAURAR, CANTS DE BATRE, patrocinat per l’Ajuntament de la Vila. Els cants de batre eren cançons interpretades per una sola persona, a gola oberta, amb entonació aguda i penetrant, a l’aire –és a dir, sense mesura rítmica convencional- i amb moviments melismàtics de la veu. En l’espectacle quatre cantadors, Pep Gimeno Botifarra, Jacint Hernández, Toni Navarro i Toni Guzman, interpreten cançons de batre valencianes procedents de la tradició oral, reflectint l’enorme alçada artística d’un patrimoni que cal conservar i donar a conéixer. En acabant. BALL DE PLAÇA pel grup Rascanya. Trobem tres elements essencials: La música i les melodies tradicionals i populars, i de creació pròpia es combinen al llarg de l’espectacle. El cant, la veu interpreta lletres amb contingut reivindicatiu, humorístic o poètic. I un mestre de ball posa la imatge i dona les indicacions des de l’escenari com a explicació de cada ball. Amb el patrocini del Sarc de la Diputació de València i de l’Ajuntament de la Vila.

12

DIMARTS 16 D’AGOST FESTA DE SANT ROC

A les 20 hores.

MISSA A SANT ROC, i a continuació processó per l’itinerari acostumat fins a l’ermita de Sant Roc i Sant Sebastià, en entrar a l’ermita es dispararan uns coets. Es prega que no s’estacionen vehicles per la volta de la processó.

A la 24 hores. En el carrer del Crist, Sagarmanta presenta el MUSICAL BSO. Amb el patrocini de l’Ajuntament de la Vila. Amb dotze balladors, dos cantants, dos actors, i l’equip tècnic, el musical BSO fa un passeig amb un espectacle nou i de qualitat per la música i els sons de la nostra vida, des del pop dels anys 60, l’esperit disco dels 70, la transgressió i rebel·lia dels 80 i l’esclat dels 90. De l’ambient càlid i romàntic del començament passarem al cuiro i al rock, acabant amb un apoteòsic final amb aire de festa.

DIMECRES 17 D’AGOST

FESTA DEL CRIST DE LES CAMPANES De matí.

Pels carrers de la vila es farà una DESPERTÀ extraordinària amb coets i tronadors, amb la col·laboració dels Amics del Coet. A les 11,30 hores.

MISSA SOLEMNE AL CRIST DE LES CAMPANES. Al migdia Des de la plaça de la Cort, SAMBAO, BATUCADA-SALSADA DO RIO. Espectacle de carrer itinerant que farà una autèntica sambada amb una exhibició de salsa. En arribar al final del carrer del Crist (parc Tirant lo Blanch) ens esperarà un envelat amb tres especialistes en còctels que prepararan un tast de mojito per a tots els assistents majors de 16 anys (fins que s’acabe), elaborat i servit en el moment amb tots els ingredients que pertoca (rom vell, xarop de llima, sucre, herba-sana i soda). A les 14 hores. En el parc Tirant lo Blanch, la Pirotècnia d’Altura dispararà una MASCLETÀ.

13

A les 20 hores. En la plaça de la Cort, la FESTA DELS PASDOBLES, per la banda juvenil i la banda de l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera. A les 20,30 hores. Seguint la volta de la processó es ballarà la DANSA DELS NANOS pel Segreny, grup de balls populars d’Albalat de la Ribera. A les 21 hores. PROCESSÓ DEL CRIST DE LES CAMPANES, acompanyada per la banda de l’Ateneu Musical i Cultural de la Vila. Es prega que no s’estacionen vehicles per la volta de la processó.

En acabant es dispararà un CASTELL DE FOCS D’ARTIFICI a càrrec de la Pirotècnia d’Altura.

Per la nit En el carrer del Crist, per a cloure les festes, CONCERT DE MIQUEL GIL, patrocinat per l’Ajuntament de la Vila Miquel Gil desembarca molt jove en la música de transmissió oral, ben promte s’integra en Al Tall, des d’aleshores està immers en la música d’arrel tradicional. Al Tall fou l’escola perfecta per a aprendre a cantar (els gèneres tradicionals, el cant valencià d’estil, la polifonia, els cants de batre, ...) i per a descobrir la música d’arrel del País Valencià. D’entre les diferents disciplines, la veu és, sens dubte, l’intrument amb què aprén a expressar-se millor, una veu i un estil de cant fruit de molts anys d’estudi. L’etapa de maduració com a cantaor el porta a estudiar diferents variants dels “cants lliures mediterranis”; aprofundint sobretot en l’estudi dels gèneres de la tradició valenciana. Ara Miquel Gil té en la seua veu l’ingredient principal del seu treball. En l’actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani.

BONES FESTES

14

SUCRO ROCK // ELS GRUPS ENVIDIA KOTXINA

És un veterà grup de Punk Rock amb idees anarquistes, naix a Madrid. La seua discografia es la següent:

• Kuerpos Sanos, Mentes Enfermas (1997), maqueta. • Kampos de Exterminio (1998). • En Boka Zerrada (2001), • Asi en la tierra Komo en el Zielo (2003). • Dificil ser humano (2008).

AGRAVIATS

Grup de la Plana Alta (Castelló), amb tres discs al carrer: • Qué més dóna (2001). • Mira Endavant (2007). • Riure, pecar, crear (2009).

Agraviats fusiona tota mena d'estils, des del rock més dur fins a l’ska-jazz, passant pel reggae, swuing, funk, ska i tota mena de ritmes llatins.

ODI

Són de la Vall d’Albaida. La història del grup Odi va sorgir amb el somni de 5 joves amb moltes ganes de rock i festa que decidiren composar les seues cançons en la llengua de la terra, en valencià. Una volta presa aquesta decisió, el grup passà a anomenar-se Skatxarrat. Un any després de prendre aquesta decisió el grup patí uns quants canvis, quant a lletres i components. Al juny del 2004 entren nous components al grup que faran un canvi radical, amb la incorporació del trombó i la trompeta i les percussions llatines, donant un nova visió a les cançons. A setembre una nova revolució va unir nous components i instruments al grup, la dolçaina, el saxo i la trompeta.

15

La mitja taronja, per Joan Ramon Jiménez

Pensant en com omplir l’espai que ens atorga amablement cada any el programa de festes amb notícies i esdeveniments succeïts en la nostra vila, sense voler, s’amuntegaven damunt l’escriptori retalls de premsa, d’índole variada, molts d’ells lligats a la climatologia, tsunamis, terratrèmols, erupcions volcàniques, desbordaments, etc. En estes estàvem quan recordant el devastador terratrèmol de 1748 i la seua incidència a Albalat esmentat al programa de l’any 2006, oferia este, un cert paral·lelisme amb el suportat recentment per la veïna Múrcia. Fullejant la documentació, em cridà l’atenció, posats a exposar esdeveniments luctuosos, un sinistre esdevingut l’any 1842 en la nostra vila, el subjecte pacient del qual fou “la mitja taronja” de l’església, segons el que ens relaten les resolucions capitulars d’aquell any:

“En la Sala Capitular de la villa de Albalat de la Ribera, día diez del mes de junio del año mil ochocientos cuarenta y uno: Juntos y congregados para sesión estraordinaria los señores José Boloix y Gallut, alcalde presidente, José Llopis y Benlloc, José Balaguer y Sarrió, Bautista Esparza y Pascual Mulet, regidores; y Alejandro Mulet, síndico procurador del Común, componentes la Justicia y Ayuntamiento pleno constitucional de dicha villa Dijeron: Que habiéndose observado en la tarde del día de ayer, nueve de los corrientes, amanecer una grande tempestad sobre las tres horas de su tarde, con relámpagos y truenos y pareciendo haberse desahogado con bastante agua, después de cesado ésta y calmarse en parte la tempestad; a lo que serían como la cuatro y media se notó un trueno estrepitoso, seguido de dos más, al mismo tiempo que espidió una ecsalación que se decía haber caído sobre la media naranja de la iglesia e introduciéndose en esta causando algún daño, el que habiéndose dispuesto su averiguación por los albañiles de esta villa, según manifiesto de ésta, resulta que dicha ecsalación o rayo ha causado algún daño en la media naranja destruyendo trescientas tejas napolitanas de la capa de dentro, y otras tantas embarnizadas de la capa de fuera, notándose un abujero en el arco de la parte del altar mayor e introducido dentro de la iglesia travesó la pared donde descansa el órgano, dejándolo inutilizado, bajó a la sacristía inutilizando también algunos enceres de la misma, de manera que a juhicio prudente se calcula sobre unos treinta mil reales de vellon. A cuia vista dichos senyores acordaron:

16

Que para memoria en lo sucesivo de dicha ocurrencia quede notada en el precente libro, dándose también parte de ella al señor jefe superior político de esta provincia por el correo de hoy, como a otro de los casos notables sin perjuicio de deteminarse sobre el modo de la reparación de dicha sumas. Así lo deliberaron dichos señores, y firmaron los que supieron, de que certifico. José Llopis Benlloc (s.i r.), José Balaguer (s.i r.), Alejandro Mulet (s. i r.),”

Els desperfectes estimats en la cúpula, orgue i sagristia van ser considerables, doncs comparativament amb els causats en l’església pel terratrèmol a què al·ludíem anteriorment - 860 lliures - estos de 1841, salvant les distàncies temporals podríem avaluar-los en unes 2.000

lliures aproximadament, notablement superiors, encara que segons el parer dels pèrits locals no eren desmesurats.

Amb tota probabilitat desapareixeria la bola de coure de la cúpula, que denotava la fi d’obra de l’església, tal com ens ho referia mossén G. Requeni. Cal ressenyar que l’orgue -aquell magnífic exemplar de la factoria dels Salanova-Userralde-Grañena- amb el qual comptava l’església, com recorden persones majors, es trobava en el presbiteri a la part de l’epístola, com podem observar de l’esbós, únic en

planta que es conserva de l’Església, publicat l’any 2001. La col·locació de l’orgue, encara es pot intuir en el saló alt de la sagristia, hui centre parroquial, en el buit que, encara que tapiat parcialment permet albirar el seu emplaçament original. Els danys en ell no serien de consideració, puix fins el 27 de juliol de 1936 a les 3,30 de la matinada en què es cremà l’església per segona vegada, destruint-se totalment, encara s’utilitzava. Respecte a les teules, segons Requeni hi havia de dos tipus, unes de color verd, catalanes, adquirides en Cullera, i altres daurades envernissades de blanc, de Manises; d’estes últimes a penes n’observem l’ existència.

Com sempre succeïx en estos casos, les calamitats sempre arriben quan més minvades

estan les arques, i trobant-se exhaustos els fons de la Junta de Fàbrica, es va acordar, en data 27 juny del mateix any:

“Se abra una subscripsión voluntaria entre todos los vecinos del pueblo de aquellas

limosnas que se sirvan a ofrecer y les dicte su piadoso selo, para de ellas acudirse de pronto a

17

tan presisa obra. Y para la mejor satisfacción del público y para que se inviertan con la debida legalidad y pureza dichos señores nombraron en administradores de las sumas que se reunan y directores en su distribución a José Puchades y Alacreu; a Vicente Hernandis y al señor cura;y para depositario e interventor a Diego Tamarit, todos de esta vecindad, a quienes se les aga saber para su aceptación, llevando la debida razón y cuenta con el cargo de limosnas y data que se publicará por el señor cura párroco en el púlpito todos los domingos para la completa satisfacción del publico, para cuyo efecto se aga una convocatoria de los vesinos de mejor fortuna y posibilidad del pueblo para abrirse la subscripción de las dadivas y ofertas que se agan por los mismos.” Com sovint ocorria en els desastres naturals que afectaven pobles modestos “cadascú

es va rascar la butxaca” i en aquella ocasió es va organitzar una subscripció que van encapçalar les autoritats locals i religioses, que a l’instant van aportar entre tots uns 860 reals de velló, amb la qual cosa es pot suposar s’iniciaria tot seguit la reparació.

Però com les desgràcies mai vénen soles i “a gos flac tot són puces”, un any després en

1842, quan tot pareixia indicar una bona collita, havent-se deslliurat la nostra vila de la pedra que havia assotat a uns quants pobles de la Ribera, el 20 d’agost, i aprestant-se a celebrar festes de gràcia en honor del santíssim. Crist, els sants de la Pedra i sant Roc, per al proper mes de desembre, es va rebre una missiva del rector José Ramón Rubio, el 2 de setembre del mateix any, notificant, conseqüència possiblement de l’anterior pedra :

“En vista lo acaecido a las siete horas de esta tarde, desplomándose un pedazo

de la torre de esta yglesia y amenazando causar un estrago el estremo superior de dicha torre, pudiendo causar muchas desgracias por lo mal parado que se halla su remate, pongo en conocimiento de vuestra señoría como he determinado y en su consecuencia mandado al sacristán, que no bandee ninguna campana, ni lo permita a nadie para ninguno de los oficios de la yglesia, ni señalar las festividades, ni para ninguno de los actos del culto divino, interin los señores del Ayuntamiento toman una determinación en la reparación de dicho remate, o bien de los fondos de la contribución de culto o dcho.”

L’afonament en qüestió va causar importants desperfectes en la casa abadia, i així

mateix va deixar inutilitzables les campanes, que al mes de desembre del mateix any encara ho estaven.

18

Per a la seua restauració es van arbitrar les mateixes solucions que en la cúpula, i a més altres a peu de carrer i compromeses com:

“se pongan demandaderas voluntarias en los dos hornos de pan cocer de esta villa,

invitando la limosna de pan que los vecinos voluntariamente les inspire la caridad, vendiendo y recogiendo sus productos. Que se pongan demandadores en la puerta principal de la yglesia pidiendo limosna voluntaria a los fieles que quieran darla para la obra de la misma. Que se exiga a los vendedores de todo genero que se constituyan en la plaza mayor, un cuarto diario y por cada asiento; sin perjuicio de todo lo expresado, se nombraran dos o cuatro demandadores que todos los domingos y días festivos salgan con platillos por las casas del pueblo a pedir limosna para la obra de la iglesia, a la que se destinará también la parte posible del repartimento formado para el culto de la misma. Y para la recolección de los dos dineros de los vendedores de la plaza encargaron dichos señores al presente secretario.”

Al desembre encara restaven fora d’ús les campanes, perquè la torre no oferia cap seguretat i es van habilitar uns bastiments per a baixar-les dels seus nínxols i procedir a la reparació, assegurant el campanar que amenaçava enrunament, segons el parer dels pèrits contractats. Desconeixem totes les reparacions que s’han efectuat en el campanar al llarg de la seua existència, però sospitem que prou, des de la construcció de l’actual església, doncs fins avui no tenim dades de la seua antiguitat, ja que mossén Requeni no esmenta cap data sobre la seua construcció, ni comptem amb documentació en l’Arxiu Municipal.

Esperem en futures ocasions poder oferir notícies d’esta senya d’identitat de la nostra població, mentrestant disposem-nos a gaudir, com sempre, de les Festes d’Agost -les nostres- en sana harmonia i bon humor, amb el desig d’un demà millor i més autèntic.

Bones Festes

maqueta de F Escrivà Ortells

19

Breus apunts sobre l’antiga Sucro, per Salva Pardo i Gordó

Ara fa aproximadament un any, amb motiu de la inauguració de la Casa del Bou, alguns veïns em preguntaren sobre la localització de Sucro, i després d’aquella conversa feta a corre-cuita he decidit plasmar, amb aquestes línies, una resposta més ampliada a la comentada aquella calorosa vesprada de juliol, doncs moltes vegades parlem de Sucro sense saber realment de què parlem. El nucli poblacional de Sucro (figura 1) està totalment documentat com demostren les nombroses referències existents, entre aquestes, cal destacar les fonts clàssiques com els vasos de Vicarello1 (Sucrone) o a l’itinerari d’Antonià (Sucronem). Aquests situen Sucro a la via Augusta, i més concretament, a unes 20 milles de Valentia (és a dir, a uns 30 kilòmetres). En primer lloc farem un recorregut pels termes que s’associen al topònim Sucro, per acabar amb unes notes sobre les diferents poblacions on pot estar ubicada l’antiga ciutat ibera. El Portus Sucrone correspon al port de la ciutat de Sucro. Les primeres referències existents del Portus les trobem al Ravennate (304, 7). Altre topònim que apareix és la

1 Els vasos de Vicarello són un conjunt de quatre vasos de plata amb forma de miliari i té gravades a les seues parets els noms i les distàncies de totes les ciutats existents desde Gades (Cadis) fins Roma. L'Itinerari d'Antoni August Caracalla (més conegut com l'itinerari antonià) és un document redactat al segle III dC on apareixen totes les rutes de l'imperi romà. Finalment el Ravennate (més conegut com l'anònim de Ràvena) és un cosmògraf cristià del segle VIIé on apareixen totes les ciutats conegudes fins al moment.

Figura 1: Localització de les principals ciutats iberes de les comarques centrals del PV.

20

Mansio Sucrone, aquesta està situada a la via Augusta, i més concretament, a la bifurcació d’aquesta en direcció Hemeroskopeion (possiblement Dénia) i direcció Saetabi (Xàtiva). Aquesta Mansio estaria localitzada al mateix emplaçament que l’antic poblat iber Sucro, segons Plini2, aquest ja no existia al seu temps. Finalment altre topònim de relació directa és el Sucro Castra, aquest correspon a la guarnició romana establerta al 207 aC i formada per 8000 homes i tenia com funció principal controlar les proximitats del riu Xúquer, doncs aquest era frontera entre els edetans i contestans. On estava Sucro? Tradicionalment existeixen quatre nuclis poblacionals (Sueca, Cullera, Alzira i Albalat) on s’ha localitzat Sucro al llarg de la història i el debat historiogràfic sobre l’emplaçament és molt nombrós des del segle XVI, encara que fins al segle XX els erudits utilitzaven criteris com l’etimologia i les notícies aportades per les fonts clàssiques per a localitzar la ciutat ibera (Estrabó, Aviè, Titus Livi o Mela, entre altres). Amb l’entrada al segle XX els historiadors comencen a contrastar tota la informació de les fonts clàssiques amb les restes arqueològiques. A continuació farem un recorregut entre les possibles poblacions on es localitzaria l’antiga ciutat. Fonts escrites i fonts arqueològiques. Una part de la historiografia situa Sucro a Sueca. Etimològicament és el topònim més semblant, cosa que s’ha utilitzat per fer l’associació, però, això es deu a una mala lectura de l’etimologia. Un exemple clar d’aquesta mala interpretació la trobem a l’obra de Juan Bautista Granell “Historia de Sueca desde los primitivos tiempos hasta el presente” (1905) “se llamó Sueca por corrupción o defecta pronunciación del sustantivo Sucro”, no obstant això, cal tenir present que Sueca (Suwayqa) té les seues arrels fundacionals en època andalusí i el topònim significa mercat. L’associació Sueca-Sucro va tenir una importància als primers moments del debat, però, ara per ara ha deixar de ser-ne vàlida, doncs no existeixen restes arqueològiques que ho avalen.

2 Plini (23-79 dC), més conegut com Plini el vell, fou un escriptor, científic i naturalista romà i cal destacar-ne l’obra “Història Natural”. Estrabó (63 aC – 24 dC) fou geògraf i historiador grec, l’obra més important és “Geografia”. Aviè (segona meitat del segle IV dC) fou poeta, astrònom i geògraf romà, entre les seues obres cal destacar “Ora Marítima”. Titus Livi (59 aC – 17 dC) aquest fou un famós historiador romà, la “Història de Roma desde la seua fundació”, és la seua única obra. Mela (segle I dC) fou un geògraf romà i al segon volum de la seua obra “De Chorographia” fa referències a la península Ibérica.

21

Cullera-Sucro, aquesta associació comença al segle XVI amb Ambrosio de Morales, associació que seguirà posteriorment amb altres erudits com Pedro de Marca (segle XVII), el padre Flórez (segle XVIII) o Modesto Lafuente (segle XIX) per presentar alguns exemples. Aquests erudits utilitzen les fonts clàssiques per realitzar aquesta associació. Amb l’entrada del segle XX arqueòlegs i investigadors de la talla d’A. García Bellido i L. Abad Casal situen Sucro a Cullera, però, amb molta cautel·la. Arqueològicament, les excavacions realitzades a la segona meitat del segle passat al jaciment de l’Alt del Fort van recuperar materials de cronologia ibèrica (segle III – II aC), no obstant això, si seguim la dinàmica d’ocupació territorial en aquestos moments, aquest assentament seria una ocupació temporal, doncs Sucro estaria situada més a l’interior com les grans ciutats de la Mediterrània. Per altra banda, no hi ha cap dubte de la localització del Portus Sucrone a Cullera com es demostra al treball sobre les vies romanes realitzat per Arasa i Roselló als anys 90 i la posterior revisió (Pérez Ballester i Arasa 2010), tesi que queda corroborada amb les nombroses restes arqueològiques de cronologia romana recuperades al subsòl de la població (Roselló 2007). “Las vilas de Sueca y Cullera han disputado a Alcira la gloria de ser la célebre Sucro; mas á pesar de haverse decidido muchos á favor de aquellas, es un error conocido: Alcira combatida por las aguas del Sucro, razón geográfica que la sesigna con presición para aquel nombre, todavía conserva el gran puente romano por donde pasaban las legiones á descansar en ella, siguiendo el camino a Cástulo” amb aquest fragment de l’obra “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar” de Pascual Madoz presentem l’associació Sucro-Alzira. La bibliografia és molt nombrosa al segle XIX i tota segueix l’argumentació de Madoz, és a dir, utilitzen el pont com element clau per la localització de Sucro a la capital de la Ribera Alta. Des de l’arqueologia aquesta associació no és corroborada, doncs les nombroses excavacions realitzades a la població han donat molts resultats, però cap d’ells indiquen la presència de material ibèric al subsòl de la població. L’associació del nostre poble amb el topònim Sucro és la més recent. La literatura és molt escassa, així destaquem una nota del prehistoriador Pere Bosch Gimpera “La batalla se libró cerca de río Sucro y cerca de la ciudad del mismo nombre, situada, según parece, no lejos del Albalat de hoy”, també existeixen algunes referències a la premsa

22

escrita, com la realitzada per Eduard Sarrió al gener de 1958 al periòdic Las Provincias (figura 2). Les ciències són, en aquest cas, l’element clau per a l’acceptació als diferents fòrums de l’existència de l’antic poblat al nostre terme municipal. Primerament hi ha

raons geomorfològiques, doncs Albalat està situat en un lloc on les inundacions del riu Xúquer (Sucro) per als romans no eren molt devastadores, cosa que sí ocorre a altres poblacions de la Ribera, a més a més la nostra població està localitzada al costat de l’antic gual per poder creuar fàcilment el riu. En segon lloc, l’arqueologia també reforça aquesta tesi, gràcies entre altres als treballs arqueològics realitzats pel nostre paisà X. Vidal a l’Alteret de la Vint-i-huitena durant el bienni (1996-1998), on es va documentar un poblat iber d’una cronologia situada entre els segle III – I aC. En aquesta excavació, encara que el gros del material correspon a moments ibèrics, s’han documentat materials de cronologies anteriors (restes associades al Bronze Final), altres restes molt interessants associades a moments fenicis (segle VIII – VII aC) però també material de cronologies posteriors (període romà). Per acabar cal comentar que prop de l’actual poble va ocórrer la batalla de Sucro entre els exèrcits de Pompeu i Sertori, però això és altra història.

Figura 2: Detall de la nota de premsa publicada a Las Provincias30 de gener de 1958

23

Per saber-ne més: ARANEGUI GASCÓ, C. (coord) “Els romans en terres valencianes” Ed. Alfons el Magnànim. Politècnica 67. CHOFRE NAVARRETE, M.L (2002) “Las ciudades de Sicania y Sucro: su localización a partir de las fuentes” Tesi doctoral. Universidad Complutense Madrid. BONET, H. ALBIACH, R. GONZALBES, M. (2003) “Romans i visigots en terres valencianes”. Publicacions Museu de Prehistòria de València. PÉREZ BALLESTER, J. ARASA GIL, F. (2010) “Poblament rural i vies de comunicació en època romana a la ribera del riu Xúquer (València)”. Recerques del Museu d’Alcoi núm. 19: 101-114. ROSELLÓ MESQUIDA, M (2007) “Cerámicas en el portus sucrone (Cullera). Indicadores del tráfico comercial durante la antigüedad tardía (siglos V-VII dC)” en PEREZ BALLESTER i PASCUAL BERLANGA “Comercio, redistribución y fondeaderos. La navegación a vela en el Mediterráneo”. Ed. Universitat internacional de Gandia.

Bones festes.

24