associació de veïns - passejant per sant just desvernels-verns.org/barrihistoria.pdf · 2008. 12....

PASSEJANT PER SANT JUST DESVERN

de Can Modolell a Can Ginestar

A manera de pròleg: Sant Just:

Els nuclis inicials: Per entendre on som ara i com s’ha constituït el nucli urbà ens cal situar-nos al barri de la Sagrera (l’església i les masies veï-nes) i a l’encreuament del carrer de la Creu amb el Raval de la Creu. La Sagrera: La Gran Enciclopèdia ens descriu la Sagrera com el terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat ecle-siàstica, que envoltava les esglésies consagrades. Comprenia l'església, el cementiri i l'espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l'esglé-sia el dia de la seva consa-gració. Sembla que s'origi-nà en el dret d'immunitat dels antics temples romans. Les masies de muntanya:

*La riera. Seguint el curs de la riera de la Vall de Sant Just hi trobem un seguit de masies que conformen el sector conegut com de Muntanya. Aquestes masies són: Can Carbonell, Can Fatjó, Can Baró, Can Vilar, Can Mar-lès, Can Oliveras, Can Pa-drosa, Can Solanes, Can Mèlic, Can Coscoll, Can Roldan, Can Gelabert, Can Biosca, Can Cortès i Can Candeler. L'Hostal Vell: El 20 d’abril del 1686, els Jurats i Consell del nostre poble acordaren unànime-ment edificar una Casa no sols per Carnisseria sinó també per hostal al Camí Real en lo lloch dit la Creu de ahont los aparéxia traurian molt lucro per utilitat de la Sta. Iglesia y del Comú per esser dit Camí de gran pasatje y per conseguent despedir-se molta carn y deduirse molta gent en dit Hostal...

També hi hagué fleca, boti-ga de roba i el pou comú que encara es conserva. També ens consta que l’any 1773 s’hi feia estudi. Un cop oberta la nova car-retera de Madrid a França per la Jonquera aquest in-dret deixà de ser el principal lloc de pas, obrint-se altres carrers i una nova estructu-ra urbana. La situació geogràfica El Torrent de la Font San-ta/L'autopista: Estem situats en el punt on Sant Just limita amb Esplu-gues i Sant Joan Despí. L'autopista fa de límit entre els municipis.

El final del carrer de l'Alcal-de Arís i del de la Generali-tat ja toquen al terme d'Es-plugues de Llobregat.

El Torrent de la Font Santa/Av. del Dr. Ribalta L'actual Av. del Dr. Ribalta és la cobertura del torrent d’en Mateu, provenint de l'actual Plaça de Joan Ma-ragall, que també era un torrent que recollia les ai-



gües pluvials de Sant Pere Màrtir. Can Modolell: la casa, l'e-ra i la família La casa pairal: Tenim coneixement de 17 generacions de la família Modolell a Sant Just Des-vern.

D’acord amb la documenta-ció consultada a l’Arxiu His-tòric Municipal, correspo-nent a la relació de propie-tats dels santjustencs de l’any 1740 al 1862, ens consta que el principal ter-ratinent era en Joan Baptis-ta Modolell, de Can Modo-lell de la Plaça, la que co-neixem actualment com Can Campreciós. Josep Modolell, possible-ment el seu fill i hereu, regi-dor de l’ajuntament, també consta en aquesta relació de propietats, coneguda com Amillorament. (L'Amillorament era la base per calcular els impostos, d’acord amb les lleis de No-va Planta, instaurades per Felip V.) Consta que l’any 1795 en Josep Modolell era propie-tari de Can Campreciós.

Al testimoni escrit per Mi-quel Rius i Vivés (1869-1945) podem llegir: ... a principis del segle XIX (1800) existia una ca-sa de pagès dita Casa Campreciós.

... Després de construïda (l’any 1765) la carretera que travessa el poble en la seva part Meridional (la Carretera Reial), el propie-tari d’aquella finca va ma-nar construir a l’altra banda de la carretera una bonica i extensa finca ur-bana,(can Modolell) amb tots els avantatges i co-moditats corresponents, i allà hi va traslladar la se-va residència. ... llavors va convertir les quatre dependències de l’antiga casa pairal en quatre espais de llo-guer..... des de llavors es coneguda i nomenada barriada Campreciós. Aquest és el testimoni més clar i recent del trasllat de la família Modolell a la casa nova de la carretera, entre els anys 1818 i el 1862. Aquest testimoni contradiu les notes històriques de Mn. Antonino Tenas quan des-criu que en una nota recto-

ral de l’any 1659 es deia que: ...aquesta casa (Can Mo-dolell) és molt antiga en la present parròquia i així anomenada. El document més antic que hi fa referència és una par-tida de baptisme d’un fill de Joan Modolell, que, corres-ponent a 8 de març de 1510, es troba en la primera pàgina del primer llibre de “Baptismes” del l’arxiu par-roquial. En un altre apartat Mn. An-tonino diu que altres mem-bres de la família Modolell anaren a establir noves ca-ses, tant en el nostre poble (on hi hagué la de Can Modolell de la Plaça, que motivà que de la primitiva se’n digués Can Modolell de la Carretera, segons el llibre d’”Entrades y Eixi-des”, any 1853) Sigui com sigui, hem de tenir en compte, doncs, que inicialment aquesta casa era, tot i el seu confort, una masia que es devia millorar amb els anys i que es va reformar amb l'aspecte que podem veure ara, entre els anys 1902-1904, en plena expansió del moviment ar-quitectònic conegut com a Modernisme i d'acord amb el projecte de l'arquitecte Miquel Modolell i Rius. Com a símbol d’acolliment de les masies catalanes encara conserva el xiprer de l’entrada.



Ara ens traslladarem a

l'any 1900.

Les persones que vivien a la finca eren en Gaspar Modolell i Modolell, fill de Joan Baptista Modolell i Mitjans, que havia enviduat feia pocs mesos de Dolors Jané i Llambí, i els seus set fills: Gaspar, Francesc, Jo-an Baptista, Dolors, Anna, Antònia i Carme Modolell i Jané. Tres d'aquestes germanes, conegudes familiarment com "les tietes" o "les noies de Can Modolell" eren sol-teres i la que es va casar, l'Antònia va enviduar molt jove i va tenir una noia: Ma-ria Antònia Ràfols i Modo-lell; i un noi Gaspar Ràfols i Modolell, que va morir el 23 de juny de l’any 1936.

En Gaspar Ràfols era un destacat dirigent de la Fe-deració de Joves Cristians de Catalunya, fundada per mossèn Pere Tarrés. El senyor Gaspar Modolell i Modolell va ser alcalde de l’Ajuntament durant els pe-ríodes de 1879 a 1881 i de 1883 a 1885. L'era:

En aquest espai, al costat mateix de la casa hi havia la corresponent era per ba-tre el gra. Les casetes dels treballa-dors: D'esquena a la carretera i adossades a la paret de la casa hi havia un seguit de petits habitatges. Eren les cases dels treballadors de la finca: les casetes de l'e-ra.

El meu besavi Quimet Vivés era un dels treballadors i hi vivia amb la seva esposa Alberta Bofill i les seves filles Quimeta i Crescència, la meva àvia.

La torre de l'hereu: El dia 13 de maig de l'any 1905 es va casar l'hereu, en Gaspar Modolell i Jané, amb na Gertrudis Lluch i Vinyals.

Al tornar del viatge de nuvis a París, es varen quedar a viure a la casa pairal però l'arribada dels fills va com-portar que el pare d'en Gaspar fes construir, l'any 1911, aquesta casa.

Ara és un espai dedicat a la restauració i es coneix amb



el nom de "la torre de l'he-reu".

Gaspar Modolell i Jané, com el seu pare, fou alcalde de Sant Just del 1906 al 1908 i del 1935 al 1936. La urbanització de l'espai Els límits de la propietat: Si tenim com a límit el tor-rent d’en Mateu i el de la Font Santa -l'actual autopis-ta-, per la part de la Rambla podríem arribar fins a Can Campreciós i per la part de la carretera, cap a Sant Fe-liu de Llobregat el límit esta-ria en el Torrent del Pont Reixat, on tenim situat el concessionari de Toyota (les antigues Indústries Cu-sí) i una part del Mas Lluhí. Els camps de conreu: Els camps de conreu dels Modolell estaven dedicats als cereals, a l’horta i a la vinya, però quan la fil·loxera (1887-1900) va atacar les vinyes va fer derivar el con-reu al planter d'arbres frui-ters i ornamentals com ara: xiprers, pins, oliveres, amet-llers, garrofers, tuies, avets, etc..

La Guia Comercial del Baix Llobregat de l'any 1927 anuncia amb fotografies aquesta activitat. Es diu que molts dels famo-sos ametllers de les Balears provenen d'aquests camps de Sant Just. En una relació del Delme extraordinari de guerra de l’any 1838, que pertoca pa-gar a la família Modolell, es menciona el lliurament de blat, civada, beses, guixes i faves. (El Delme és un import consistent en lliurar una desena part dels fruits, ren-des o beneficis). Amb els anys es va diversi-ficar l'activitat comercial de la família Modolell: s'urba-nitzen els camps, on encara hi viu una part de l'extensa família, s'instal·la una bòvila i l’octubre de l’any 1934 s’obra una benzinera.

La carretera Reial: l’Hostal Per entendre una mica més com era aquest sector i els canvis que ha sofert ens cal una visita i un petit exercici d'imaginació: Després dels fets de l’11 de setembre del 1714 torna un període d’una certa tran-quil·litat: les converses dels santjustencs fan referència a les collites, al temps i als problemes econòmics, polí-tics i familiars i, tot d’un ple-gat, una matinada de l’any 1765, es comença a sentir un brogit inusual que prové de ponent, de la banda de Sant Feliu. Un escamot de soldats obre el pas a un exèrcit d’obrers que, a pic i pala, arrasen tot el que troben davant seu: vinyes, camps de blat, ametllers, tot. Estan obrint una rasa per on poden pas-sar 10 carros, un al costat de l’altre, i ho deixen tot aplanat. Els síndics de l’ajuntament, es planten davant de l’escamot i un diu: Què ca-ram passa? El que mana la colla res-pon: Tranquilos señores ediles, venimos de parte del rey Carlos III, que la historia conocerá como “el del motín de Esquilac-he”, y estamos constru-yendo la carretera N-II de Madrid a Francia por la Junquera, también cono-cida por sus colas como Nacional 340. Ahora nos



encontramos en el punto quilométrico 614 y se-guimos hacia Barcelona. Els regidors, entre sorpre-sos i esverats per l’esvoranc veuen com pas-sen cap a Esplugues. La família Vinyoles, els hos-talers de l’Hostal Vell, del carrer de la Creu, veient l’espectacle i tement per la seva economia exclamen: Ostres, ens han fet una variant...! Tot i la nova carretera enca-ra s'hi van estar 65 anys més.

Ara farem una visita a la primera barriada de l'Hostal.

En primer lloc ens aturem a la "Font dels ciclistes", un punt de parada per les co-lles de ciclistes que tornen de les seves excursions i que es va inaugurar oficial-ment el dia 10 de maig del 1998, tot i els canvis de la seva ubicació.

Com ja hem dit la carretera es va obrir entre els anys 1765 i 1768, durant el reg-nat de Carles III.

El pas dels vehicles va fer minvar poc a poc l'activitat de l'Hostal Vell, del carrer de la Creu, i l'any 1798, trenta tres anys després de l'obertura de la carretera, es construeix l'Hostal Nou. Els dos hostals varen coe-xistir durant 32 anys, fins l'any 1830. L'Hostal Nou va funcionar durant 112 anys.

La barriada es va formar entre els anys 1784 i el 1826 a l'entorn de Can So-lanes i de l'Hostal Nou, del que en prengué el nom.

L’any 1850 hi vivien 47 fa-mílies amb un total de 140 persones.

La Fàbrica de pastes alimentoses Gaig:

La fàbrica de can Gaig es va obrir l’any 1909 i va tan-car definitivament l’any 1962.

Durant aquests anys la fà-brica de pastes alimentoses va ser un referent important per la indústria i el comerç local.

La marca de la fàbrica era un gaig, un ocell de colors molt vius, i es corresponia amb el cognom dels propie-taris.



El Forn de pa d’en

Francesc Cuscó i Ale-many:

El forner de la carretera Reial es va establir cap a l’any 1890 procedent de l’Hospitalet de Llobregat al davant mateix d’on és ara. Els de can Solanes no els van voler vendre el terreny i l’any 1902 es varen fer la casa nova, en terrenys de la família Cardona de la carretera.

L’establiment després de 113 anys de servei va tan-car les seves portes el 2003, tot i que el forn se-gueix la seva activitat.

Can Solanes: La primera casa de la que en tenim constància, un cop oberta la carretera, és Can Solanes i, poc a poc, es van

construint noves cases al seu costat.

El raïm de can Solanes de Muntanya es portava aquí ja que hi havia el cup, el celler i la premsa, i la facili-tat de comunicació.

El 30 d’agost de l’any 1920 comença l’empedrat de la Carrete-ra Reial, entre Barcelona i Sant Feliu de Llobre-gat. L’obra es va acabar el mes de març del 1922.

L'any 1923 (1921 Albert González) l'Ajuntament fa una emissió de deute públic municipal, amb accions de 500 pta. per pagar l’empedrat de la carretera. Es varen reco-llir 105.000 ptes.

Aquest mateix any de 1923 es va donar a aquest tram de la carre-tera el nom de Francesc Pi i Margall, polític català de la Primera República

Espanyola de l'any 1873.

L'any 1939 es va resti-tuir el nom de carretera Reial.

El Torrent d’en Mateu/Dr. Ribalta Ja hem dit que fa uns anys era un torrent que travessa-va la carretera per sota d'un pont. Per tan allà no hi ha-via cap carrer que entrés a Sant Just.

Si venim d'Esplugues, un cop passat el carrer del Nord i la finca de la compa-nyia de les Aigües, trobem l'avinguda del Dr. Ribalta. L'Hostal/Bonavista Si seguim caminant ens trobem amb el Texas i al seu costat la masia de Can Solanes, que fa xamfrà amb el carrer Bonavista.



Doncs, bé, el carrer Bona-vista no existia i en el seu lloc un petit camí entrava cap el centre del poble. En aquest punt de la carre-tera hi havia l'Hostal que donava nom a aquest barri i que es va enderrocar l'any 1920 per obrir definitiva-ment el carrer Bonavista. La ferreteria/Ateneu

Si anem seguit cap a l'actu-al carrer de l'Ateneu ens trobem amb la Ferreteria Maig (Cal Pi), que fa xamfrà amb aquest carrer. Novament hem de dir que unes cases ocupaven aquest lloc i que el carrer de l'Ateneu no existia. El Bar Ventura: Cal Cisco L’edifici fou construït l’any 1914, era de planta baixa i pis. El conjunt denotava una clara inspiració moder-nista, sobretot per la cerà-mica en trencadís. Rebia el nom de la família que el regentava Francesc Ven-tura (el Cisco) i era un dels bars amb més tradició del poble.

El nou edifici ha respectat les característiques de la façana original.

Les benzineres/Rambla Finalment hem arribat a la Rambla però tampoc era un accés al nucli més habitat. La Rambla no es va obrir fins l'any 1914. Per entrar a Sant Just, fora del petit camí al costat de l'Hostal, calia travessar els camps de Can Modolell fins al carrer de la Creu i des d'aquell punt es podia pujar pel carrer de la Sala (An-selm Clavé) o pel propi car-rer de la Creu, cap al casc antic de Sant Just.

Per atendre els vehicles que circulaven per la carre-tera es va instal·lar un sorti-dor de benzina a Cal Fede-ral, l’any 1926,

i els Modolell obren una benzinera, amb tots els ser-veis, l’any 1934.



La Rambla La urbanització i l'obertu-ra L'any 1913 en Gaspar Mo-dolell i Jané presenta a l'a-juntament el projecte per obrir la rambla i urbanitzar els terrenys contigus. El 1914 la Rambla va que-dar oberta.

Aquest carrer, com molts d'altres, ha canviat de nom segons les circumstàncies polítiques de l'època: inici-alment era la Rambla de Gaspar Modolell; durant la guerra civil era la rambla de Francesc Macià; durant la dictadura Avda. del Genera-lísimo i actualment Rambla de Sant Just. El mosaic romà, la "bate-ria", la "Central", el camp de futbol i la "corrida de toros": En aquest punt de la Ram-bla cal destacar uns fets importants: l'existència d'u-na vil·la romana, l'empla-çament de dues bateries de canons, una central elèctri-ca, un camp de futbol i una "corrida de toros".

El mosaic de la vil·la ro-mana: La troballa, l'any 1885, d'un mosaic romà del s. III.IV dC., avui desaparegut, fa pressuposar l'existència d'una vil·la romana en aquest indret. Les restes varen aparèixer quan es llaurava la vinya de can Modolell. Donades les seves dimensions -7 x 3 mts.- va despertar l'interès dels arqueòlegs i el posteri-or trasllat al Museu Arqueo-lògic Municipal, de Barcelo-na, l'any 1892. Tot i les ofertes rebudes pel senyor Gaspar Modolell, un italià li oferia mil pessetes, el mosaic va ser cedit gene-rosament al Museu.

Per raons que encara no es coneixen el mosaic no va arribar mai al citat Museu i es parla de la seva destruc-ció quan es va fer el trasllat. Les mides i l'estat de con-servació del mosaic van provocar l'interès de les principals autoritats de l'è-poca i es varen desplaçar a Sant Just el senyor Elies de Molins, delegat de la Junta Tècnica del Museu d'Histò-ria, el consoci i regidor de l'ajuntament de Barcelona senyor Francesc Carreras i Candi i el consoci senyor

Falqués com a arquitecte municipal de Barcelona. El camp de futbol: El dia 6 d'agost de l'any 1939 es va inaugurar el camp de futbol, amb unes despeses de 850 pta. su-fragades pels 16 socis del club, conegut com el "camp de la Central". El 1939 el govern municipal canvia la nomenclatura de molts carrers. El nom de la Rambla es canvia pel d'Avda. del Ge-neralísimo.

Aquest mateix espai ha es-tat ocupat durant uns anys per aquest centre de jardi-neria que ha tancat fa pocs dies Les "bateries de canons": En aquest punt tenim co-neixement de la instal·lació d'una bateria de canons durant la guerra del francès (1808-1814). La situació de privilegi per-metia dominar tot l'espai fins a Molins de Rei.



De la mateixa manera tenim constància, per testimonis de l'època, d'una altra bate-ria de canons al final de la guerra civil, concretament el dia 25 de gener de l'any 1939, per frenar els nacio-nals que ja ocupaven Sant Feliu de Llobregat. La "corrida de toros":

Cal explicar una anècdota de l'any 1944. Durant la Festa Major d'a-quell any es va muntar una plaça de toros al camp de futbol del carrer de l'Electri-citat. Les noies havien estrenat el seus vestits i, donada la situació de la postguerra, la qualitat de la roba no era la més desitjable.

Resumint, una inesperada tempesta d'estiu va descar-regar amb tota la seva força amb la corresponent escur-çada de les faldilles i els regalims de tinta dels car-tells que presumiblement varen servir de paraigües. La corrida benèfica es va celebrar el diumenge se-güent.

La Central: L'any 1912 la "Compañía de Electricidad Barcelone-sa" demanà permís per construir una estació trans-formadora, coneguda popu-larment com "el barco", d'estil arquitectònic vienès, d’art Deco.

Actualment és un edifici d'habitatges. Aquesta instal·lació va do-nar nom al carrer de l'Elec-tricitat.

Apartado de Correos 1001 Cal destacar la filmació d'a-questa pel·lícula a la finca de la família Nadal, que simulava una casa de pa-gès. Els protagonistes eren en Conrado Sanmartín i l'Elena Espejo, dirigits per Julio Salvador. Els serveis de la Rambla:

L'any 1918 es varen plantar els lledoners.

L'any 1921 es varen fer les voreres.

L'any 1929 s'inaugurà l'enllumenat públic.

L'enquitranament i la instal·lació dels bancs de pedra artificial es va realitzar l'any 1930.

L’any 1945 es varen enrajolar les voreres.

Un altre camp de futbol:



Un dels camps de futbol de l'equip local estava ubicat en aquest sector comprès entre el carrer de Catalunya i el carrer Major, a la part esquerra de la Rambla ve-nint de la carretera. Aquest camp va estar en actiu del 1923 al 1928. Per acabar tornem al punt d’inici tot passant pels nous carrers que s’han format recentment i que conformen una nova barriada de la Carretera Reial o de l’Hostal Nou. El nou sector de la Carre-tera Reial: Les riuades de l’any 1962 varen provocar la suspensió dels permisos d’obres de tot aquest sector amb la finali-tat de construir-hi cases pels damnificats del Vallès. Finalment, al cap de 33 anys, i superades les difi-cultats administratives i d’entesa entre tots els pro-pietaris de la família Modo-lell, es va urbanitzar el sec-tor amb el resultat que po-dem veure avui.

Nous carrers i places con-formen aquest nou sector

substituint progressivament les edificacions anteriors

Aquesta remodelació ha afectat la façana principal de la Carretera amb nous establiments oberts al pú-blic.



Els establiments dedicats a la restauració s’intercalen amb els de serveis i banca.

Els de noves tecnologies i els tradicionals de la llar.

També ha suposat una mi-llora en les comunicacions permeten l’accés a Sant Joan Despí a través d’un nou pas sota l’autopista, i el pas del Trambaix.

Si mirem cap a Sant Feliu de Llobregat la Carretera Reial pren un altra perspec-tiva però, això ja és un tema que tractarem un altre dia.

associació de veïns - passejant per sant just desvernels-verns.org/barrihistoria.pdf · 2008. 12....

Documents