Aspectes psicopatològics dels comportaments violents. El crim paranoic i els comportaments

psicopàticsJosep Moya, coordinador de l’Observatori de

Salut Mental de Catalunya

S2 MENT, CERVELL I SOCIETAT

30 de juny i 1 de juliol

SABADELL

ASPECTES PSICOPATOLÒGICS DELS COMPORTAMENTS VIOLENTS. EL

CRIM PARANOIC I ELS COMPORTAMENTS PSICOPÀTICS

DR. JOSEP MOYACOORDINADOR OSAMCAT

COORDINADOR CIENTÍFIC DEL SERVEI DE SALUT MENTAL

PSICOPATOLOGIA DE LA CONDUCTA VIOLENTA (1)

• Conducta agressiva que produeix dany.• Pot ser intencional o no. • Comporta la ruptura de l’equilibri entre

impulsos i mecanismes de control. • Rarament apareix de manera espontània. • És la culminació d’un llarg

desenvolupament.

PSICOPATOLOGIA DE LA CONDUCTA VIOLENTA (2)

• Es pot trobar com tret essencial a: – T. Explosiu intermitent– T. Límit de la personalitat– Sadisme sexual

PSICOPATOLOGIA DE LA CONDUCTA VIOLENTA (3)

• Com tret Associat a:– Abús de substàncies– Retard Mental – TDAH– T. Psicòtic breu– Esquizofrènia– Paranoia– T. Bipolar– T. Estrès postraumàtic

PSICOPATOLOGIA DE LA CONDUCTA VIOLENTA (4)

• En trastorns orgànics: – T. Cranials– T. Cerebrals– Deliriums– M. Alzheimer– Infeccions (meningitis)

PSICOPATOLOGIA DE LA CONDUCTA VIOLENTA (5)

• La violència té una dimensió interindividual

• Hi ha un binomi: agressor – agredit• Encara que es tracti d’acte violents

multitudinaris.

PSICOPATOLOGIA DE LA CONDUCTA VIOLENTA (6)

• Segons la intencionalitat de l’agressor podem distingir tres tipus de violència:

– Violència política- revolucionària- terrorista.– Violència personalitzada entre agressor i víctima– Violència utilitària

TRES TIPUS DE MAL (1)• La violència en les pel·lícules del salvatge oest,

des de John Ford a Clint Eastwood. • No hi cap dubte de què en totes elles apareix la

violència i l’agressió de manera molt clara. • La violència en: Terminators, Robocops, soldats

universals, etc. • La pregunta és quin és el text, la trama

argumental de l’acte violent. I aquí comencem a entreveure el nus de la qüestió: la banalització del mal.

TRES TIPUS DE MAL (2)• Norbert Bilbeny, a L’idiota moral, analitza de

manera molt precisa el problema del mal. Tres tipus de mal: – el mal satànic, es caracteritza per què en ell es cerca

el mal per si mateix, com font de plaer. És un tipus de mal que desconeix la pietat i que obté plaer a partir del patiment de la víctima.

– El mal messiànic. És el mal que es pren com medi per a una suposada causa bona. Un exemple: l’assassinat de Trostki, per Ramon Mercader. Sabem que Mercader estava convençut de què matant Trostki feia un bé per a la causa marxista.

– El mal banal.

TRES TIPUS DE MAL (3)• Es tracta d’un tipus de mal en el qual la manca de

sentiment de culpa no és el resultat d’una renúncia, és a dir, d’un acte mental que comporta una reflexió i una decisió raonada, sinó que és la mostra d’un estat invariable per a tots aquells que abans, i en el fons, han prescindit de l’ús del pensament.

• Es tracta d’un estat al qual s’hi arriba a partir de la simple falta d’exercici del pensament. El que succeeix és, simplement, que no fan ús del pensament.

• El seu idiotisme és moral, és fruït d’un acte d’inhibició intel·lectual.

• NO PENSAR, aquest sembla que és el missatge, la consigna a seguir. Actuar sense pensar, ja que aquesta segona acció, la del pensament, comporta esforç i, en ocasions, dolor.

TRES TIPUS DE MAL (4)• La frivolitat del temps. • Convé recordar una trista notícia publicada fa unes setmanes: l’obertura

d’una discoteca en el magatzem de roba i cabells dels presoners del camp d’Auschwitz. Poc després, Miguel García –Posada escrivia un article en el diari El País 1, en el qual afirmava que la “levedad y la frivolidad son signos de los tiempos. Adorno, que decretaba la muerte de la poesía porque ni era decente ni poético encontrar expresión adecuada para representar un universo dominado por la ignominia, no habría sabido qué decir, que más decir ante la reconversión de tan sórdido almacén de la muerte en una discoteca...La discoteca de Auschwitz es una bofetada a la conciencia universal, una enorme defecación en la memoria de las víctimas. Pero la desmemoria que ha permitido diseñar el antro musical es, como mínimo, igualmente culpable. Esa desmemoria que da hoy alas a tantos individuos para ir por el mundo haciendo de su capa un sayo y conculcando día a día, de un modo u otro, los derechos humanos....No, no es posible borrar con la televisión, el teléfono móvil, internet, el cochecito, la blanca plenitud de los electrodomésticos y el bien cuidado pisito”.

•1 Miguel García-Posada: Una discoteca en Auschwitz. El País, 30 de setembre de 2000. Pag: 14

LES PSICOSIS. CONCEPTE

• L’OMS va definir la psicosis com: • El Trastorn Mental en el que el deteriorament de la

funció mental ha adquirit un gray tal que interfereix marcadament en l’ introspecció i la capacitat per enfrontar algunes demandes ordinàries de la vida o per mantenir un adequat contacte amb la realitat. No és un twemw ben definit.

• En el DSM IV-TR no apareix el terme psicosi i sí, en canvi, apareix el terme “psicòtic”.

• “Psicótic” és definit com idees delirants o al·lucinacions prominents sense consciència de la seva naturalesa patològica.

LES PSICOSISCONCEPTE (II)

• Una possible resposta sigui: • Psicosi és aquell procés en virtut del qual el subjecte que el pateix

presenta en algun sector de la seva percepció i del seu dir una certesa total.

LAS PSICOSIS. CONCEPTO (III)LA CERTEZA

CREENCIA CERTEZA

El sujeto creyente es en esenciaalguien que no sabe y busca afirmarse mediante las creenciasen cierto saber.

En la certeza sí hay un saber, que no necesita afirmarse.

Quien cree se esfuerza en convencer

El psicótico no es un escéptico, nadie logrará convencerlo de la irrealidad.

Por eso, los creyentes se asociany hacen proselitismo

El psicótico no hace proselitismo, no se asocia.

LA PARANOIA (1)• El Terme “paranoia” es troba en un cert perill d’extinció.

• El que apareix és el terme de Trastorn Delirant (DSM IV-TR)• Segons Castilla del Pino (1980): Las psicosis paranoides se

caracterizan por la irrupción, aguda o crónica, de un sistema delirante, en ocasiones con la presencia de denotaciones anómalas(alucinaciones), desestructurado en los cuadros agudos, másestructurado temáticamente, hasta constituir un sistema delirante, en los subagudos y crónicos, y que respetan la personalidad del paciente, y no provocan, cualquiera que sea su duración, un deterioro de ésta. Fuera del episodio agudo, el contacto con el paciente es posible, y no presentan la modificación autista, de forma que su síndrome delirante trata de imponserse a la realidad externa del sujeto”.

LA PARANOIACRITERIS DIAGNÒSTICS (DSM IV-TR)

• A: Idees delirants no estranyes (por ej: que impliquen situacions que succeeixen en la vida real, com ser perseguits, enverinat, infectat) de durada mínima d’un mes.

• B: Mai s’ha complert el criteri A d’esquizofrènia• C: Excepte per l’ impacte directe de les idees delirants o

les seves ramificacions, l’activitat psicosocial no està deteriorada de forma significativa i el comportament no és rar ni estrany.

• D: Si s’ han produït episodis afectius simultàniament a les idees delirants, la seva durada total ha estat breu en relació amb la durada dels episodis delirants.

• E: L’ alteració no és deguda als efectes fisiològics directes d’alguna substància.

LA CRITICA DE LACAN A KRAEPELIN

• Lacan, en el capítulo II de su seminario, que titula: La significación del delirio, hace una crítica del concepto kraepeliniano de paranoia.

• Kraepelin, en la quinta edición de su tratado, definió la paranoia en los siguientes términos:

• La paranoia se distingue de las demás psicosis porque se caracteriza por el desarrollo insidioso de causas internas, y, según una evolución continua, de un sistema delirante, duradero e imposible de quebrantar, que se instala con una conservación completa de la claridad y el orden en el pensamiento, la volición y la acción.

LA CRITICA DE LACAN A KRAEPELIN (2)

• El desarrollo de todo proceso paranoico no es insidioso, sino que ce caracteriza por la existencia de brotes, fases. Siempre hay un momento de ruptura, que marca el inicio del brote o de la recaída.

• Además, no es cierto que se deba a causas internas ya que siempre se puede poner de manifiesto, a condición de que se busque, y se busque de manera adecuada, la existencia de un elemento emocional en la vida del sujeto, una crisis vital que tiene que ver con sus relaciones externas.

• Lacan añadió que sería muy sorprendente que no fuera así tratándose de un delirio que se caracteriza esencialmente como delirio de relación, aclarando, además, que este término – delirio de relación- no se debe a Kretschmer sino a Wernicke.

LA CRITICA DE LACAN A KRAEPELIN (3)

• Tampoco es cierto que el proceso tenga una evolución continua y que el delirio sea imposible de quebrantar ya que se producen variaciones que son debidas a que el sujeto paranoico no deja de tomar en cuenta las intervenciones externas, las perturbaciones de cierto orden en el mundo que le rodea.

• Cualquier clínico acostumbrado a tratar con psicóticos sabe que se producen estas variaciones.

AURORA-HILDEGART (1)• EL caso Arasais/Hildegart constituye una de las páginas

más célebres de la psiquiatría forense española. “Arasais” es un neologismo constituído por “Ara” contracción de Aurora, y que significa altar, y, “sais”, que significa diosa de la verdad. Este fue el nombre que Aurora Rodríguez, nombre real de la paciente, eligió para ingresar en una sociedad secreta política. Hildegartfue la hija que Aurora concibió según un plan metódicamente elaborado siguiendo una lógica totalmente delirante. En la madrugada del 9 de junio de 1933, Hildegart fue asesinada por su madre mientras dormía.

AURORA-HILDEGART (2)• La historia de estas dos mujeres, madre e hija,

constituye el relato dramático de, como señaló Eduardo de Guzmán (1977) en el prólogo del libro La rebeldía sexual de la juventud – escrito por Hildegart – una variante moderna del mito de Pigmalión. Según la mitología griega, Pigmalión esculpió una figura femenina tan bella y perfecta que acabó enamorándose locamente de ella. Quería, deseaba, necesitaba que la estatua de la mujer correspondiera a su amor; su pasión llegó a tal extremo que en un momento de ofuscación, Pigmalión la destruyó al advertir que su obra, no obstante ser tan perfecta, tenía la imperfección de la falta de vida.

AURORA-HILDEGART (3)• De manera similar, Aurora Rodríguez concibió a

Hildegart según el siguiente ideal delirante: • Hildegart, que significa jardín de sabiduría, debía redimir

a las mujeres del mundo. • Aurora Rodríguez consideraba absolutamente

inaceptables las condiciones sociales de las mujeres, de hecho, para ella el mundo era injusto y era preciso llevar a cabo una obra que estableciera un nuevo orden, utópico y anarquista.

• Para ello se planteó dos posibilidades: • O ensayar una colonia anarquista • o engendrar una criatura en las más óptimas

condiciones eugénicas con arreglo a su criterio meramente personal.

AURORA-HILDEGART (4)• Eligió la segunda opción, pero, para ello, evitó a

toda costa que la procreación de su hija – tenía la certeza de que nacería una niña – se llevara a cabo con el concurso del goce sexual.

• Practicó el acto sexual con un hombre perteneciente al círculo de sus amistades, aunque ello lo realizó con asco y repugnancia.

• Una vez convencida de su embarazo rompió toda relación con el padre biológico, negándole cualquier derecho sobre la hija.

AURORA-HILDEGART (5)

• Hildegart no solamente fue deseada como simple prolongación de Aurora, sino que debía mostrarse totalmente carente de impulsos, deseos, o ambiciones propias.

• En todo momento debía actuar tal como su madre había previsto, con “obediencia de cadáver” (Guzmán, 1977).

• Arasais intentó por todos los medios posibles adueñarse de la mente de su hija, convertirla en un simple robot que cumpliera a raja tabla todas sus órdenes y deseos.

• Por su parte, Hildegart soportó pacientemente esta situación hasta los 18 años, período en el que empezó a mostrar su propia rebeldía, enfrentándose con su madre.

AURORA-HILDEGART (6)• A lo largo de todos aquellos años, Aurora vivió

una vida llena de certezas: si un operario acudía a arreglar el teléfono ello indicaba claramente que era espiada.

• Una certeza, sin embargo, iba a tener unos efectos trágicos: Aurora pensaba que había personas interesadas en apartar a su hija de la misión que ella le había encomendado.

• El Servicio de Inteligencia Británico estaría detrás de ello.

AURORA-HILDEGART (7)• El día antes del asesinato, Hildegart recibió un

ejemplar de una revista británica, The Adelphi, en la cual el sexólogo Havelock-Ellis publicaba un artículo titulado “La Virgen Roja”, dedicado a Hildegart, con quien mantenía una relación epistolar desde hacía tiempo.

• Arasais interpretó que el propio Havellock-Ellisestaba implicado en el complot para separar a madre e hija.

• La madrugada siguiente, mientras Hildegartdormía, Arasais le disparó un tiro en la cabeza.

AURORA- HILDEGART (8)

• Aurora Rodríguez fue juzgada y declarada no imputable debido al padecimiento de una psicosis paranoica aunque, como suele suceder en estos casos, ella se mostró indignada ante la atribución de un desequilibrio mental que le supuso la eximente completa.

• Fue internada en el Hospital Psiquiátrico de Ciempozuelos y falleció unos años después a causa de una dolencia cancerosa.

LES PSICOPATIES

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE (I)

• Per trobar antecedents del concepte de psicopatia cal retrocedir al segle XVI, concretament a la Universitat de Pavia, on trobem la figura de Girolano Cardamo (1501-1596),

• El qual, arran de que el seu fill enverinès la seva dona, va escriure l’obra De utilitate de adversis capiendi, en la que descriu una forma de malaltia mental que va denominar “improvitat”,

• Que no arribava a la insània ja que els que la patien mantenien l’aptitut per a dirigir la seva voluntat.

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE (II)

• En el segle XIX, Philippe Pinel, va descriure les manies sense deliri, per referir-se a un patró de comportament caracteritzat per la manca de remordiment i per l’absència completa de restriccions.

• L’any 1835, J.C. Pritchard va descriure la moral insanity, al dir que apareix quan els principis actius i morals de la ment s’han depravat o pervertit; el poder d’autogovern s’ha perdut i l’individu és incapaç de comportar-se amb decència i propietat en la vida.

• Als inicis del segle XX, Emil Kraepelin, en la seva setena edició de la classificació de les malalties mentals, introdueix el terme Personalitats Psicopàtiques (classe 16), terme que encara és emprat en l’actualitat tot i que en àmbits no clínics.

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE (III)KURT SCHNEIDER

• L’any 1923, K.S. va introduir el concepte depersonalitats anormals definint-les com desviacions d’unterme mitjà de personalitats. Es tracta de la norma delterme mig i no una norma de valor. Les personalitats anormals efectuen transicions fins les situacions quepodrien considerar-se normals, sense que es pugui assenyalar un límit que separi unes de les altres.

• Les personalitats psicopàtiques són un subtipus de P.A. i es caracteritzen per què pateixen per la sevaanormalitat o bé fan patir la societat.

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE (IV)KURT SCHNEIDER

• Per a K.S, les personalitats anormals no són algomorbòs. No s’han d’atribuir a malalties. El seu correlat somàtic cal pensar-lo únicament com una anormalitat quantitativa d’estructura o de funció.

• En la majoria dels cassos la classificació es fa establint tipus d’acord amb les propietats que destaquen, que dominen en elles en cada cas.

• Classificació: hipertímics, depressius, insegurs, fanàtics, necessitats d’estima, làbils d’ànim, explossius, desalmats, abúlics i astènics.

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE (V)KURT SCHNEIDER

• HIPERTÍMICS: Estat d’ànim alegre, temperament viu icert activisme. Són persones disposades a ajudar els altres, competents, eficaços, però no tenen profunditat nirigurositat, són poc fiables, no tenen sentit crític, són imprudents i fàcilment influenciables. Són optimistes orientats cap l’immediat i real. No solen guardardistàncies i tenen un comportament desenfadat.

• DEPRESSIUS: Son tranquils, estat d’ànim oprimit, tenenuna concepció escèptica de la vida. Els mancaseguretat, confiança, no tenen la capacitat de disfrutar de l’alegria espontània. Solen estar preocupats is’analitzen contínuament. Es pregunten pel sentit del’existència.

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE (VI)KURT SCHNEIDER

• ELS INSEGURS DE SI MATEIXOS: Tenen manca de confiança en si mateixos. Quan les coses els surten malament busquen la culpa en sí mateixos. Són escrupulosos ètics. Kretschmer els va nomenar “sensitius”. Són subjectes que viuen en permanent angoixa d’haver omès alguna cosa o d’haver fet alguna cosa malament. També tenen el temor de què passarà alguna cosa. En ocasions, no saben què passarà però tenen el pressentiment de què succeirà alguna cosa dolenta.

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE (VII)KURT SCHNEIDER

• ELS FANÀTICS: Viuen dominats per pensaments sobrevalorats. Lluiten pels seus drets o pels seus programes. Però també poden ser pacífics, silenciosos. En alguns casos poden donar-se desenvolupaments paranoides.

• ELS NECESSITATS D’ESTIMA: Intenten aparentar més del quesón. Poden mostrar-se excèntrics o fanfarrons. Poden inventar-sehistòries sobre si mateixos . És la seudologia fantàstica.

• ELS LÀBILS D’ÀNIM: Presenten canvis d’humor bruscos. Resulta difícil saber si tenen una motivació psíquica. En dies especialspoden reaccionar depressivament. Poden tenir reaccions impulsives: fuites, ingestes d’alcohol.

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE (VIII)KURT SCHNEIDER

• ELS EXPLOSSIUS: Són irritables, excitables, esclaten al menor pretext. Qualsevol paraula els pot ferir i poden reaccionar de manera violenta abans d’haver captat correctament el significat de l’esmentada paraula.

• ELS DESALMATS: No tenen compassió, vergonya, sentit de l’honor, remordiments ni consciència moral. Són freds, i es mostren impulsius i brutals. Són incorregibles, no educables.

• ELS ABÚLICS: Són subjectes incapaços de resistir cap mena d’influències. També són sensibles a les influències bones. La seva imatge social és la inestabilitat.

• ELS ASTÈNICS: Es distingeixen dues formes: a) Aquells que tenen el sentiment de ser psíquicament insuficients. Es queixen de manca de rendiment, d’incapacitat de concentrar-se, de disminució de la memòria. B) Els que dirigeixen la seva atenció al seu cos. Es queixen de cansament, d’insomni, de cefalàlgies, d’alteracions del cor, de la menstruació.

LA PERSONALITAT DEL PSICÒPATA (1)

• Seguint Hare (1995)– Una imatge de persona preocupada per sí mateixa– Cruel– Sense remordiments– Carència profunda d’empatia– I de la capacitat per formar relacions càlides amb els altres– Es comporta sense les restriccions de la consciència.

LA PERSONALITAT DEL PSICÒPATA (2)

• Segons Cleckley. • Mostra una absoluta indiferència davant els valors

morals• No és capaç d’interesar-se el més mínim per qüestions

abordades per la literatura o l’art.• La bondat, la maldat, l’amor, l’horror no tenen un sentit

real, no constitueixen cap motivació per ell.• És incapaç d’apreciar què és el que motiva a les altres

persones.

PSICÒPATES CRIMINALS• L’expressió més violenta de la psicopatia és la conducta criminal i

els delictes més cruels són comesos, moltes vegades, per psicòpates.

• Ara bé, la major part d’ells no són delinqüents.• Sinó que, gràcies als seus encants, poden enganyar, manipular, i

arruïnar les finances i les vides de moltes persones.• Els psicòpates constitueixen una contribució important als:

– Homicides– Violadors– Lladres– Estafadors– Polítics corruptes– Maltractadors– Terroristes– Professionals deslleials– Empresaris sense escrúpuls

EICHMANN: UN CRIMINAL DE GUERRA (1)

• L’any 1942, en la conferència de Wannsee, es va decidir la “solució final”.

• El responsable fou Adolf Eichmann. • Va intentar pactar amb els aliats un intercanvi: un milió

de jueus a canvi de 10.000 camions. • Eichmann va deportar els jueus a Auschwitz.

EICHMANN (2)• H. Arendt el va descriure com un individu “banal”. • Completa incapacitat per a contemplar alguna cosa des

del punt de vista dels altres. • Absoluta falta d’empatia.• Dificultat per apreciar la perspectiva de les coses des del

punt de vista del que es troba al seu costat. • Els jutges van descriure la seva declaració com una

parla buida. • “Quan un més l’escoltava, més obvi era que la seva

incapacitat per a parlar estava fermament relacionada amb la seva incapacitat per a pensar” (H. Arendt).

EICHMANN (3)

• “Excepto por su extraordinaria diligencia para mirar por su propio beneficio, Eichmann no tenía ningún motivo para hacer lo que hizo. Y esta diligencia, en sí misma, no tenía nada de criminal: por ejemplo, él nunca hubiera asesinado a un superior para obtener su puesto. El, meramente nunca llegó a comprender lo que estaba haciendo” (H. Arendt).