PLANETACONRAD

Teresa Iribarren

La commemoració del centenari deHeartofDarkness (1902-2002) va pro-piciar en bona manera que l'any passatJoseph Conrad recuperés cert protago-nisme. Al Palau de laVirreina de Barce-lona vam poder veure «El cor de lesrenebres», una exposició comissariadaper Jorge Luis Marzo i Marc Roig quemanllevava el títol de la celebre novel- laconradiana. La rnostra, obertaal públicdes del28 de juny fins al'1 de seternbre,vaser secundada per cinc conferencies,una versió radiofónica del text i lesedicions del cómic El corazón de lastinieblas idel llibre Planeta Kurtz. Cienaños de «El corazón de las tinieblas».Tot plegat va suscitar una colla dereflexions prou estimables en lapremsabarcelonina que situaren l'escriptoren el pla de I'actualitat. D'altra banda,no gaire més tard va arribar a les panta-llesApocalypse Now Redux, versió am-pliadadel míticfilm de 1979 de FrancisFord Coppola, inspirar, com és prousabut, en Heart of Darkness. El film iels dos llibres sobre el rodatge que vanveure la llum poc abans de la seva(re)estrena (El libro de ApocalypseNow, de Peter Cowie, iCon el corazónen tinieblas, d'EleanorCoppola) tambévan fer vessar forca tinta.

L'exposiciáArran de I'eferneride, I'Institut de

Cultura de l'Ajuntament de Barcelonava proposar una lectura de Heart ofDarkness des de l'optica de l'actualconflicte entre Europa i África, que téles arrels en aquella despietada políticacolonial que trobá en l'obra conradianauna de les seves millors plasmacions.Deixant molt conscientment de bandal'ambigüitat de la novel· la, se' n va po-tenciar una interpretació que anava a

el contemporani

arts

raure en l'allegat polític. L'exposicióconvidava a reflexionar sobre lapervivéncia del colonialisme econórnici sobre la immigració africana amb undiscurs articular a partir de l'establi-ment de pOntSargumentals i de contin-gut extraficcional amb la novel· la.

Al marge de! missatge que vehiculavala mostra, ens interessa subratllar elfet que la posada en escena d'aquellcontingut reposés básicarnent damuntd'una concepció audiovisuaJ. Una pan-talla amb imatges gairebé sempreimpactants presidia moltes de les divuirsales immerses en la tenebra de l'expo-sició, concebuda com un prisma polié-drica partir del qual el visitant penetra-va en el cor del drama de Kurtz, l'horneblanc que enfolleix en l'infern de laselva, víctima i instrument del Mal idel Terror. Les múltiples pantalles del'rtinerari expositiu s'erigien com elsnusos d'un rrajecre que, defugintl'efecte vitrina, perseguia que el visitantno fos un simplevoyeursinó un subjec-te actiu que assistia al desplegamentd'una successió d'escenaris ordenatsen una doble línia: I'argumental, ques'arriculava entorn de la trama novel-lesca, i la histórica, una esquemáticacronologia que abracava cent anys iarribava fins a l'estricra actualitat. Fi-deIs a les inrencions del text iiterari,els comissaris havien bregat per talque el receptor fos un spectator inpraesentia (per la mateixa raó que quanOrson Welles -autor de la millorpel-lícula de la historia- projectál'adaptació de Heart of Darkness vapensar en el procediment de la cárnerasubjectiva, segons que explica PereGimferrer a Cine y literatura).

El recorregut de la mostra, cale de!patró narratiu de Heart of Darkness,entroncava molt explícitament ambl'ancestral tradició del viatge entes coma procés d'adquisició de coneixement.La baixada als inferns, de c1ares res so-náncies dantianes en la novel· la, s'esce-nificava no tan soIs en uns termesestetics eminentment plástics, sinórambé amb unes estrategies discursivespropies del relatcinematografic: pauta-díssim sentir del tempo, muntatge inrel-ligent, protagonisme de la fotografia,subratllat del sentir iconografic de les

imarges, primers plans de ros tres, plansgenerals de paisatge, recreació en lesatmosferes difoses, alternanca de clí-max i anticlímax, trávelings i savia or-questració d'elements visuals, sonorsi ternátics per crear suspenso A més, lapresencia convocada de dos cineastesconradians, Coppola i Welles, a travésde citacions prou explícites, subratllavael filtre cinernatcgráfic d'aquesta arris-cada proposta de lectura de Heart ofDarkness.

En el programa de má es presentavala mostra com una recreació de lanovel· la realitzada amb l'objecriu de«confirmar la vigencia d'aquella histo-ria». El públic poc o gens coneixedorde Conrad podia entendre que senzilla-ment estava revisitant un clássic desdel punt de vista del contingut, ambplena valides a avui. Era evident ques'havia extrapolar del text literari (demanera més o menys esbiaixada) lamirada sobre la mesquinesa humanafocalitzada en ladominació de! salvatgehome blanc darnunt l'africá.

No obstant aixó, el lector de Conradpodia apreciar un altre aspecte que nos'especificava enlloc: els comissarisposaven tarnbé en primer pla lavigenciaestética de la novel· la. El muntatgetreia partir del potencial cinernatogra-fic de l'obra, un potencial que conver-teix H eart of Darkness en un ens visualidoni per vehicular un discurs desvet-lIador de consciéncies. Dit altrament:en el context del neocolonialisme i del'éxode africá vers Europa, la recupera-ció de H eart ofDarkness a propósit delseu centenari era triplement oportuna:per alló que diu, per la manera com hodiu i per la fertilitat cinernatográficaque enclou, tres ingredients que per-metien construir un discurs políticamb un atractiu i efectiu format fílmic.Els temes de les conferencies que esvan fer alllarg del mes de juliol, delsquals destacava la qüestió africana,reblaven la rnateixa línia de lectura: lade signe polític i l'inreres pel compo-nent visual de l'obra.

Gent del món de les lletres i gent delmón del cinema van publicar comenta-ris amb motiu del centenari de Heartof Darkness, l'exposició i els diversosactes culturals. Dones bé, en compta-

31

11

! ¡11.

i\

díssimes ocasions e!s textos partiend'una mirada inrerdisciplinária, Engeneral, tret de casos excepcionals comRafael Argullol (El País, 12-X-2002)o EsteveRiambau (Avui, 30-VI-2002),la gent de literatura se cenyí a parlar deliteratura, mentre que la gent de cine-ma es concentra a parlar de cinema.

La pellicula de CoppolaLa versió redux, esperada amb cande-

letes, va satisfer plenament les expecta-tives: crítics i espectadors es van treureel barrer davant d'un film que haviaguanyat en profunditat i en que l'anne-xió de diversos episodis inedits encarafeia més rodó.

L'estrena de la nova versió va teniruna lectura en clau política per pand'alguns: com deia Argullol (El País,20-X-2002), la cinta que millor hamostrat fins a quin punt la guerra ésbruta resulta especialment oportunaen l'actual context de guerres netes.Com és lógic, e! gruix més importantde reflexions es desenvolupaven en elterreny cinematográfic, espero nadesper la naturales a rnítica de l'obra i eldirector. La majoria de crítics -Q.Casas (El Periódico, 21-VI-2002), M.Torreiro (El País, 22-VI-2002), E.Riambau (Avui, 15-IX-2002), 1.Meri-no (La Vanguardia, 31-VII-2002) i Á.Fernández-Santos (El País, 24-VI-2002)-van aprofitar per portar a col-lació el fallit projecte de Welles de dura la pantalla Heart o/ Darkness. Ambun clar proposit instructiu, Riambauparla d'altres cintes: ens va fer veurepunts de contacte i de dissernblancaentre l'obra de Coppola i El cacador,La chaqueta metálica -ambdues inspi-rades tam bé en la guerra del Vietnam-i2001, una odissea de l'espai.

Ara bé; ates que Apocalypse Now(Redux) és una lectura de Heart o/Darkness, apriori ens podría fer pensarque la seva arribada a les pan tallesestimularía un discurs en clau literaria.Pero nova ser així, Tot i que la majoriade cornentaristes va fer referencia a lanove!·la i a la figura de Conrad, nomésArgullol i Riambau van entretenir-se aapuntar altres referents literaris de!film: el primer parla de Dant i e! segonde Proust (en concret, del deuteproustiá del celebre passatge deIs heli-copters). Tanmateix,no em vasemblarveure per enlloc que ningú parlés de lareferencia literaria que Coppola va fermés explícita: elllibre bíblic de l'Apoca-lipsi. Només Casas i Torreiro (als arti-cles cirats) van recordar les nornbrosís-simes adaptacions cinernatográfiquesa que ha donat peu l'opus conradiana.En definitiva: es va deixar perdre una

bona ocasió per debatre sobre la in ter-re!ació entre literatura i cinema. Elscrítics de cinema encara van dir-nealguna cosa: la gent de literatura, gaire-bé no en va dir res.

Breu: cap de les dues interpretacionscinernatográfiques de Heart 01 Dark-ness que arribaren a Barcelona el 2002-l'exposició i Apocalypse Now Re-dux- no va aconseguir congriar unareflexió que imbriqués ambdues disci-plines artístiques. Cal cercar la raód'aixó, sobretot, en la manca de dialegcrític entre la pantalla i les lletres quehem patit a casa nostra en els darrersdecennis, mínimament contrarestadaper honroses excepcions.

Un flash-back: Conrad llegit amb laullera cinematográiica

A diferencia de! que succeeix avui,abans de la guerra i la revolució del1936-1939, un nombre ben estimabled'homes de lletres va demostrar unreiterar interés per acostar-se a dife-rents productes narratius des de lacomunió interartísrica entre literaturai cinema. Molts autors se sentiren irn-pulsats a llegir els textos literaris desd'una perspectiva llavors inédita, en-grescadora i revestida de modernitat:des de la mirada engendrada en la cons-ciencia del moviegoer. Així, a l'hora dellegir segons quins autors es posavenla ullera cinematográfica -com dei enalguns articulistes d'aleshores. La prac-tica d'aquest exercici interdisciplinarimotiva que tot sovint es parlés d' obresestrangeres, sobretot en llengua angle-sa. Dones bé: Conrad va ser dels pri-mers a aparéixer en aquell discursoQuan el novel·lista va escriure llavorsunes quantes pagines de la riostra vidacultural, en algunes ocasions se'l vavincular amb la cultura del cinema, ino només a propósit de films inspiratsen narracions seves. Un rápid cop d'ulla diversos cornentaris crítics del rno-ment posa de manifest que alguns es-criptors ja feien la lectura de les obresconradianes des d'una óptica de cinéfil.Per que? Perque des de ben aviat enten-gueren que l'ofici d'hermeneuta aixího reclamava: el lector de novel' la jano era el mateix que el d'abans de laimplantació de la societat visual. 1 al-guns autors catalans van saber veuremolt bé que Conrad posseia tots elsatributs per a complaure un públic quecada vegada més cercava l'obtenciódel plaer estetic a través de l'ull.

A casa nostra, les aproximacions al'obra de Joseph Conrad no van co-menear a proliferar fins després de lamondel'autor,l'agostde 1924. Diver-sos escriptors catalans, entre ellsJ osep

Pla, Joan Estelrich, Josep M. de Sagar-ra, Carles Soldevila, [osep M. López-Picó, Maurici Serrahima, A1fons Ma-seras, Pau Romeva, Doménec Guansé,Mariá Manent, C. A. Jordana, RamonEsquerra, Jeroni Moragues, RamonVinyes, Melcior Font i [usr Cabot,van dedicar-ti elogiosos comentaris-escrits en catalá-s-, molts deis qualss' escrigueren arran de l'aparició de trestraduccions: La/olliad'Almayer (1929)i Un tiló (1930), totes dues dins laBiblioteca Literaria, i Dues historiesd'inquietud (1936), dins La Rosa deisVents.

Un deis primers indicis de lecturaconradiana feta (encara sense plenaconsciencia) des de la mentalitat del'homo videns, podem trobar-lo en l'as-saig que Joan Estelrich consagra a l'an-glopolones a Entre la vida i els llibres(1926). Esteirich comentava: «Les ins-tantánies que els seus ulls escrutadorsregistraren al voltant del món són lesvisions que sorgeixen en acabat en lesnovel·les.» Dit altrament: l' experienciade lectura de les obres conradianesprodueix una impressió fotográfica.Per a I'inrel-Iectual catalá, Conrad-com el fotograf o el cineasta-s'adrecava a la retina: «]a coneixem lapotencia i l'al-lucinació característi-ques també de les seves 'visions', en elsentir d'imatges que s'imposen perelles mateixes: figures, gestos, paisat-ges que romanen gravats a la retina, ique obrenen, per lIur senzillesa iessencialitat, per llur emoció iprecisió,un relleu més que real, 'visionari', es-tranya la naturalesa. Són aquelles imat-ges, tan gravides de contingut, queduen de vegades en llur substánciaimmaterial tot un petit món, en Iluitao en extasi.»

Conrad també apareixia en una deles primeres reflexions interdiscipliná-ries entre literatura i cinema de casanostra signada per Alexandre Plana:«Del cinema dins del sistema de lesbelles arts (II): Literatura i cinema»(La Nova Revista, juliol de 1927). Enresposta al debat entorn de la irnpossi-bilitat o la dificultat de! cinema mutper dotar els personatges d'un móninterior sense poder comptar amb e!srnots, Plana apuntava Conrad coml'autor més idoni per brindar una mate-ria ficcional amb un substrat psicologicque fos filmable: «El canon per a triarentre les obres literáries les més suscep-tibles a l'adaptació cinegrafica, no per-tany a la psicologia sinó a la plásticamateixa. Hi ha novel·les, riques de lamés abstracta psicologia, perfectamentfilmables pel fet que l'acció té el rnateixinterés per dins que per fora: si és

interessam el que pensen 1 semen eisseus personatges, tarnbé ho és el quefan. Penseu en la majoria de les obresde Conrad. I Creiem que és un errordels més grossos dir que e! cinema nopot expressar idees i semimems. Lla-vors no íóra ni I'ombra d'una art.»Per a aquest gran coneixedor de les

lIeis del cine que era Plana, Conradproporcionava els elements fonarnen-tals per fer una bona pel-lícuia (elsmateixos que hi veié Coppola anysrnés tard): un equilibri entre l'acció i lapsicologia prou salid per sostenir uncontingut (unes idees) i vehicularemOClOns.Pero no tots els cinéfils catalans

anaven tan lIuny. Alguns d'ells, ensintonia amb l'atracció de! momentper l'exotisrne, es limitaren a contem-plar e! seu potencial cinematograficdes d'aquest punt de vista, sense arribara planrejar-se una reflexió de signepolític (la que, per contra, es va imposaraBarce!ona e!2002). La moda de l'exo-tisme, explotada a bastament per lafilmografia nord-arnericana, tarnbé vaatényer les adaptacions fílmiquesd'obres de Conrad: Victory (1919) deM. Tourneur, Lord Jim (1925) de V.Fleming, The Si/ver Treasure (1926)de Rowland V. Lee, entre d'altres, Així,en e! trasllat a la pantalla, e! marc exoticque Conrad dibuixava amb tintes ben

negres 1 que era presentat com uncomplex espai de xoc entre civilitzaci-ons, sovint quedava convertir en undesvirtuar aparador idíl·lic de cartÓpedra. Amb aquest rerefons, és bencomprensible que e! crític de cinemaJosep Palau, en la ressenya d'El rescat-adaptació fílmica d'una narració deI'anglopolones realitzada per H. Bre-non- escrivís: «L'obra de Conrad espresta admirablement a belles imatgescinernatográfiques, amb els seus esce-naris naturals, tipus exótics, violenciapassional» (Mirador, 28-XI-1929). 1tarnbé és logic que, no gaire més tard,el novel' lista Jeroni Moragues assegu-rés que Conrad hauria pogut escriurediverses seqüencies del film de temaexotic Ombres blanques, una de lesprimeres cintes sonores, molt aplaudi-da pels escriptors catalans (D'Ací iirau, mar~ de 1930).En tot cas, qui traerá amb major

precisió el cinematografisme de l'obradeJ oseph Conrad fou Ramon Esquer-ra, e! crític literari més atent a l'actuali-tat novellística anglesa en les lIetrescatalanes de preguerra. Esquerra, tra-ductor de Conrad, publica e! juny de1932 dos articles aMirador, recollits alvolum Lectures europees (1936) sota eltfrol «Conrad i el cinema». Amb el seuhabitual proposir didácric, I'assagistadesentranyava la naturales a estética

Mimil i Fonfons-Senyor, accepteu aquesta poma! ...-Muchas gracias! I quan usted vindrá a Madrid potser hi haurá ma-granes+! ..."En francés: "granades".Gravelle: Le Grelot (14 de juny del 1905)

deís textos -en concret els ressortsde la técnica narrativa- ila confronta-va amb elllenguatge de la cárnera pertal d' explicar per que l'obra conradianas'adeia tan bé amb la pantalla. La sevaargumentació, que es fonamentavasobre un coneixement molt més pro-fund tant deis textos de l'anglopolonescom de la gramática dels films, resulta-va molt més consistent que la valoracióbasada en e! factor exótic. Esquerraafirmava: «S'ha parlar molt de la influ-encia del cinema en e!s costurns i lesmodes d'ara. Profunditzant més s'hantrobat afinitats entre el cinema i la li-teratura. Pero hi ha unaspecte d'aques-ta influencia de! cinema en l'esperit del'epoca que potser no s'ha remarcatprou, que és la influencia que ha cinguten la manera de concebre i de pensardeis conternporanis, no 5015 en l'aspec-te etic o artístic, sinó en el més vulgardel mecanisme de les imatges. Totsnosaltres quan pensem fem cinema.Projectem les nos tres imatges i pensa-ments. Som sempre espectadors de lesidees propies i la projecció d'aquesteses fa seguint un ritrne. 1 espontánia-ment fem découpage i emprem tots e!smitjans técnics de! cinema. Una micad'auto-observació creiem que ho con-firmaria. 1 aixó és, sense dubte, e! queexplica la marcada influencia que té elcinema en la literatura d'ara, que rnolts

iViva la república! iY viva la monarquía!-La nostra missió és la felicitar deis pobles! ... Endavant tots dos,dones, el pas del fresc!Gravelle: Le Grelot (24 de serembre del 1905)

33

'i ~

il1,I1

1:

¡!

\ 11

'11J: ,1

·:¡I'. ¡I

,;1:!!i¡

.1'

l·I1

'. !I

,1' ~lii:111:

11

'1• ,1

1I

., ~';1,1'. I

!I1,

., 1,

l'1:

~,¡ i:

,,;

1II ·1¡

t

1

i J

I '1

11

I1

II

cops no és sinó un film traduu enparaules.»

Esquerra assegurava que abans de lapopularització de! cinema ja hi haviaescriptors que se servien de procedi-ments propis del seré art, l'obra deisquals es caracteritzava no només "perla gran plasticitat i per la manera decompondre les escenes, sinó rambéper la manera especial de presentar-les». Així, la lectura d'aquesta mena detextos seria parella a I'experiéncia devisió d'un film. El crític observava: «e!cas més caracrerístic de tots és el deJoseph Conrad», Per demostrar-hoconvidava e! lector a fulJejar qualsevolde les obres de l'anglopolonés: assegu-raya que hi trobaria «traduídes ambparaules totes les filigranes que la'cámera' fa en qualsevol film actual».

ElI mateix feia l'exercici amb un pa-rell de narracions: «El negre del 'Narcis-sus' és una de les primeres novel-les deConrad (desembre 1897). Hi ha unaescena digna de figurar, per la sevaconstrucció, en una pel-lícula qualse-vol. Un vaixelJ enrola la seva tripulació.El port -un port d'Extrern Orient-está en la foscor. AllJuny es veuen leslJums de la població. La coberta delvaixelJ esta també submergidaen tene-bres. Sois d'una cabina surt una lJencade llum per la porta oberta. EIs enrolats,tot fent cua, van passant cap a la taulaon se'ls inscriu, que és en un recó fosctambé, passant per l'espai il·luminat.Conrad els descriu a mesura que traves-sen la llenca de claror, i quan per torn,es submergeixen altre cop en la fosca,descriu e! següent. En conjunt, unaserie de primers plans magnífics. / Unaltre exemple: Una avantguarda delprogrés. És un deis Contes d'inquietud.EIs dos homes que constitueixenl'equip d'una factoria perduda en migdel Congo, es barallen. Un d' ells dispa-ra contra l'alrre, que desapareix, ferit,al tornbant d'una cantonada de la casa.L'assassí el segueix, creient que l'altreI'espera per matar-lo. En trencarla cantonada, veu a l'altre extrern de lacasa, sortint per fora de la paret, en lacantonada oposada, 'un parell de peusamb la punta per amunt. Un parell depeus blancs amb sabatilles vermelles'.La manera de presentar un mort així-fragment que dóna la sensació detot un cos, cent vegades vist en la pan-talla-, bruscament i situant els perso-narges, i seguint-Ios com la 'cámera',és un procediment netament cinema-tografic, de sobres conegut.>,

Esquerra entenia que aquesta pecu-liar idiosincrasia de la totalitat de l' obraconradiana -«I'estil és sempre el ma-teix»-la feia especialment propícia a

,.

l'adaptació fílmica. Ara bé: a parer seuels trasllats de Conrad al cel-luloidehavien estar fallits fins al moment. Laraó: en cedir tot e! protagonisme al'acció havien «deixat de banda la millorpan de la seva obra: l'anatomia morali psíquica deis personatges». Per aixóes congratulava de l'arribada (a unasala de «segona categoria») d'un filmexcepcional en aquest sentir: Paradisosperillosos (1930), una cinta de WilliamWellman inspirada en Victory, queconsiderava molt digna. Es tractavad' «un deis pocs films on es comprenenperíectament les possibilitats del cine-ma sonor, ben muntat, amb una bonafotografia i sobretot amb un gran res-pecte a la novel-la original» i amb unspersonatges pro u reeixits malgrae pre-sentar una «psicologia sumament pri-maria». Curt: el film posava en relleuque Conrad posseia tots els elementsnecessaris per tal que la hibridacióliteratura i cinema quallés en uns pro-ductes culturals de qualitat,

Molt abans que Welles, Coppola,Werner Herzog,J ohn Milius, NicholasRoeg o James Cameron, algunes plo-mes catalanes de preguerra saberendetectar el potencial cinernatográficde Conrad i presentar-lo com un atrae-tiu més per convidar el públic a apro-ximar-se al seu món. Espectadors iactors deis primers balbuceigs de lasocietat de la imatge, aquells homes delletres aviat prengueren conscienciaque la popularització de la nova formad'oci de masses que és e! cinema esravacanviant moltes regles de la insrirucióliteraria: des de la producció de textosfins a la seva lectura, passant per lacrítica i la venda de !libres. Conrad vaser un deis primers que els va fer veurela necessitat d'adoprar una mirada cine-matográfica a l'hora de llegir i un deIsque els va fercovar expectatives engres-cadores davant l'aparellarnent entreliteratura i cinema.

La necessitatd'un discursinterdisciplinariUn deIs efectes que ha comportar la

consolidació de la societat de la imatgeha estat la colonització en massa demolt terreny de l'espai cultural perpart del cinema. La pantalla -incansa-ble máquina forjadora de mires i demanufactures ficcionals, ancestralsarticles de primera necessitat- ha ad-qUlflt un creixent protagonisme endetriment de la lletra impresa, que ja fatemps que ha deixat d'ésser I'eixvertebrador de la cultura. Hem vistcom una novel·la s'havia metamorfo-sat en dos artefactes cinematográíics(1' exposició i el film) i que, en conse-qüéncia, l'interes vers un escriptor

s'havia desplacat des de l' esfera delpaper imprés cap a la de! cel-luloide:els actes conradians de Barcelona i elscomentaris sobre l'obra de Coppolaen són una mostra ben tangible. Somen la cultura de I'homo videns i elsvents que bufen així ho imposen.

S'ha parlat rnolt, i sovint de maneraalarmant, sobre la remissió de la pre-sencia i les funcions del discurs literarien e! panorama cultural (i no cal dir enl'ensenyament, fins i tot l'universitari).Per aixó és forca incomprensible queno s'hagi sospesat prou la necessitatde fer via per una escletxa encara avuiben poc fressada: parlar de literaturaen relació amb l'actualitat cinernato-grafica. En altres mots: que les lIetressápiguen beneficiar-se de la capacitarque té la pantalla per captar l' atenció-ni que sigui efímera- d'un segmentforca ampli de la societat. Veient comvan les coses, els responsables de gene- .rarun discurs entorn de la lletra impre-sa no poden perdre passades: cal ques'arremanguin i sirguin per recuperarpan de! paper que els r=v= aprofi-tant aquesta avmentesa, una operacióque en cap cas no s'ha de plantejar entermes de competencia amb la discipli-na cinematográfica, sinó al contrari:es tracta de sumar esforcos.

Si tenim en compte que el gust per laintertextualitat i e! diáleg entre dife-rents maneres artístiques continua sentuna de les vetes més en yoga, i potseruna de les que proporciona millorsfruits, és impensable prescindir de dis-cursos crítics que parceixin d'una mira-da interdisciplinária. 1pel que fa a laliteratura i al cinema encara més, atesque el maridatge d'aquestes dues aresha anat refermant la seva naturalesasimbiotica tant en l'ordre ternatic comen l'estetic i en I'argumental. La gentde cinema sol consignar els deutesIiteraris d'un film d'estrena, sobrerotquan es tracta de I'adaptació d'unanovel·la o d'una pe<;a teatral. A més,alguns d' ells -Román Gubern, EsteveRiarnbau, Jordi Bailó, Xavier Pérez-publiquen estudis sobre cinemai litera-tura. Que hi diuen, pero, els crftics iels assagistes del ram de les lletres? Nogaire res. 1aixó que ells estan prou benarmats per fer aportacions interessantsentorn d'un film comApocalypse Now(Redux), per exemple. A banda detractar qüestions específicament cine-marográfiques (o musicals, des deWagner fins a The Doors), podrienparlar de Conrad, Sant J oan, Dante,Proust, d'aspectes com ara e! sentit dela imatgeria, el buidat del sentir reolo-gic i el rnantenirnent d'uns mateixosvalors estétics en la posada en escena

del valor moral del Mal, l' orquestracióde signes en clau literaria, religiosa,musical, antropológica o política i lacorrelativa construcció del paisatgefísic i del paisatge moral dels personat-ges. En definitiva: podrien comple-mentar la tasca del críric cinernatográ-fic i ajudar l'espectador a descobrir lesintencions del cineasta. Podrien mos-trar a l' enteniment alló que no ha passatde la retina i l'oida. Podrien ajudar aentendre, en aquest cas, que si Apo-calypse Now (Redux) és mole més queuna peHícula de guerra és perqué esfonamenta molt sólidament en tot untramat de motius, temes i recursosestetics prenyats de significació en tantque són pouats de la nostra tradiciócultural, cosa que en multiplica elssentits. En altres mots: fóra bo que lagent de literatura col·laborés aenriquirl'acte de lectura d'aquesta ficció narrati-va apuntant els referents (literaris, iper extensió, culturals) que potser elmoviegoer no (re)coneix.

1, de retruc, amb aquesta practica!'exegesi literaria també guanyaria enefectivitat i fins potser adquiriria unnou atractiu. Si els entes os en lletraimpresa s' endinsessin en la cultura delcinema estarien millor arrnats per abor-dar deterrninats textos escrits. Perquéés evident que el comentari literaricada vegada més reclama un majorconeixernent del cel-luloide si vol sercapa<;;de des codificar uns sistemes queforca sovint s'alimenten de l'universde la pantalla (des de J oan Brossa finsa Pere Gimferrer i Terenci Moix, percitar els casos més coneguts), o que jasón específicament concebuts per a

aquesta (Paul Auster, John Irving oJ osep M. Benet i J ornet). 1 tot indicaque aquesta darrera tendencia encarafara més Iorat teriint en compte leslleis del mercat iles millors expectativesde professionalització que proporcio-nen a l'escriptor.

És clar que sempre sortiria algú queprotestés amb grans crits: aleshores elproblema seria que, sotmesos a la tiraniadel mercat globalitzat del cinema, ambun ciar predomini de les factorieshollywoodianes, acabaríem parlant gai-rebé sempre de novel- la angloamerica-na. Caldria, dones, esgrimir argumentsde pes perferveure que sempre sol serun guany que la literatura surti a lapalestra, sigui escrita en la llengua quesigui. 1 si tant se'ns posés contra lescordes, podríem convidar a fer un exer-cici de memoria histórica i mostrarque els escriptors d'aquí bé ho feien famole temps, sense escarafalls, i ambbons resultats.

Avui, quan l'aparellament entre lapantalla i la literatura constitueix undeis esdeveniments culturals més so-nats de l'any (pensem en films comHarry Potter o El senyor dels anells, lesimatges deis quals han envaít l'espaipúblic i, a través de! merchandising,també l'espai privat), la literatura devegades queda relegada a un mer pre-text o fin s i tot sembla que s'invisibi-litzi. És feina de la gent de lletres fervisible la literatura, contrarestar -nique sigui mínimament-l'aclaparado-ra banalització que sovint pateix i,sobretot, treure profit de l'actualitatque la pantalla proporciona a determi-nades peces literáries per (re)descobrir

al públic el valor i el sentir deis textosescrits. Cal que els crítics d'ara pren-guin mode! dels de preguerra: que esposin la lent cinematografica i enfilind'una vegada un discurs interdiscipli-nari. Mentre intenten atreure la miradadeis espectadors de la pantalla cap a lalletra impresa, tarnbé poden mostrarde passada que -en tant que avui totes mesura pragmaticamenr-s-conéixerla literatura ens converteix, si més no,en millors i més satisfets moviegoers. 1tarnbé a l'inrevés: cal que convidin ellector a aixecar la mirada de les paginesper adrecar els ulls ala pantalla. Conei-xer el cinema ens converteix en lectorsmillors imés satisfets. El cas de Conradbé ho demostra. 11Nota bibliogrsfic«

J. BALLÓi X. PÉREZ:La lIavor immortal.Els arguments universals en el cinema, Ern-púries, Barcelona: 1995; DD.AA.: La narra-tiva: cinema i literatura, Fundació Caixade Pensions, Barcelona:1987; P. GlMFER-RER:Cine y literatura, Planeta, Barcelona:1985 (SeixBarral, Barcelona:1999); R. Gu-BERN:Del bisonte a la realidad virtual,Anagrama, Barcelona: 1996; ÍD.: Proyectorde luna. La generación del 27y el cine, Ana-grama, Barcelona:1999; ÍD.:Máscaras de laficción, Anagrama, Barcelona:2002; J. M.MINGUETBATLLORl:Cinema, modernitat iavantguarda (1920-1936), Tres i Quatre,Valencia:2000; N. MÍNGUEZARRANz: Lanovela y el cine, Ediciones de la Mirada,Valencia:1998; G.M.MoORE (ed.): Conradon film, Cambridge Universiry Press,Cambridge/Nova York:1997; C. PEÑAAR-DID: Literatura y cine, Cátedra, Madrid:1992; iE. RrAMBAU:"Crónica de un desen-cuentro. La literatura catalana y el cine»,La imprenta dinámica. Literatura españolaen el cine español, Cuadernos de la Acade-mia, 11-12 (2002), pp. 381-397.

44Pensar la nació históricament

2"'"

Subscripcions: Editorial AfersLa Llibertat, 12/ Apartar de Correu 267 /46470 Catarroja (PAÍS VALENCIÁ)

E-mail: afers@provicom.comhttp://www.provivom.com/afers

XVIII: 44 (2003) Pensar la nació históricamentAgustí COLOMINESI COMPANYS:Pensar la nació históricament Z Albert GHANlME:El federalisme de Francesc Pi iMargall ! Josep P¡CH I MITJANA: L'evoluciópolíticai ideológica de Valentí Almirall i Llozer (1841-1904)! Rafa ROCARrCART:Teodor Llorente. Del provincialisme al regionalisme valencianista / J ordi BouI Ros: Joan Mañé i Flaquer i el discurs conservador catalá. Regeneració oconservació? ! Benjamí MONTSERRAT:Jaume Collell i el catalanisme católic /Ferran ARCHILÉS:Contra "el fermaler verí centralista». Gaetá Huguet i lespossibilitats i els límits del federalisme al País Valencia! Anroni MARlMONRIUTORT: Lluís Maní Ximenis. En els orígens de l'esquerra nacionalista aMallorca / Gregori MIR: Miquel deis Sants Oliver i el primer nacionalisme a lesIlles Balears ! J osep ANDRÉSPÉREZ:El federalisme de Vicent Blasco Ibáñez i laqüestió valenciana· Postscriptum: Xavier SIERRALABRADO:Josep Lluís Blasco(1940-2003) • Recensions: Antoni GAVALDÁ,[osep PICH ¡ MlTJANA,Eva SERRAI PUIG, Núria SALES,Joan VERDEGAL• Ressenyes culturals: August MONZON IARAZO • Notes: Núria SALES· English Summaries / Publicacions rebudes

Subscripció anual (tres números): 42,00 €! Exemplar solt: 19,00 € (preus sense IV A)Pagament bancario demaneu butlleta de subscripció

35

¡, .., ,

1.·1J

111