SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES

BÀSIQUES

Martí Teixidó i PlanasInspecció d’Educació

SISTEMA PEDAGÒGIC DE LA INSTITUCIÓ ESCOLAR

Escola: sistema ->intervenen:

Variables de context: els alumnes, les famílies, l’entorn social, la societat...

Variables d’entrada: els alumnes en conjunt no són iguals en totes les escoles. selecció social en determinats centres, el professorat, els recursos materials i la inversió econòmica

Variables de procés: l’organització de les situacions d’aprenentatge, l’equip docent i personal de serveis

Les variables de producte són resultats escolars, desenvolupant una cultura personalitzada

LA PEDAGOGIA, L’EDUCACIÓ TRADICIONAL I ALGUNS DIVERTIMENTS

Es manté una escola tradicional, basada en la paraula del professor, el llibre de text i exercicis d’aplicació amb pràctiques.

La cultura de masses i consum és l’entorn actual.

Institució escolar ha de fer la mediació educadora garantir capacitats com a competències i decidir una cultura personalitzada.

EL CURRÍCULUM COM A ITINERARI D’APRENENTATGES FUNCIONALS QUE S’APLIQUEN A LA VIDA

El currículum s’ha de centrar en aprenentatges funcionals, els que s’apliquen a la vida diària que trenquen amb la vella idea de preparar per a la universitat o per a la vida adulta.

LA PEDAGOGIA COM A CIÈNCIA I PRÀCTICA FONAMENTADA DE L’EDUCACIÓ

La didàctica segueix una metodologia empírica: assaja procediments d’ensenyament, de mostrar sobre la base del coneixement dels infants, de les seves capacitats sensorials, intuïtives, intel·lectives i expressives.

Al nostre país ens hem perdut: incorporant la teoria de l’educació i el disseny curricular

«l’única educació veritable s’aconsegueix estimulant les capacitats de l’infant segons les exigències de les situacions socials en què es troba» (Dewey, 1897).

EDUCACIÓ, PEDAGOGIA, DIDÀCTICA

Educació: avui impera la moral individualista, cadascú va al seu propi interès, al màxim guany amb el mínim cost. D’aquesta manera l’educació no assoleix les seves finalitats.

La pedagogia: proporcionar criteris clars que guiïn l’acció pràctica i normes d’acció resultants de les experiències que s’han mostrat més funcionals, més eficaces i prou eficients.

La didàctica: l’acció de mostrar el coneixement als alumnes, és la directament productora d’aprenentatges.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I SISTEMA PEDAGÒGIC

En fer l’avaluació ens hem d’assegurar d’assolir les competències per a la suficiència i mirar amb tota l’extensió els objectius i continguts per a l’excel·lència que s’ha d’exigir als que la poden assolir.

PEDAGOGIA APLICADA A CADA ALUMNE SEGONS LES SEVES NECESSITATS

Podem desglossar l’aprenentatge en quatre passos:

1. La funcionalitat comença per l’ interès que s’identifica amb les necessitats dels humans.

2. El rendiment personal és la raó que s’estableix entre les seves realitzacions o assoliments i la capacitat que te per dur-les a terme.

PEDAGOGIA APLICADA A CADA ALUMNE SEGONS LES SEVES NECESSITATS

3. El nivell d’aprenentatge és el nivell que s’espera que un alumnes assoleixi o tingui a una determinada edat.

4. La creativitat d’aprenentatge hi ha alumnes que no s’esforcen com altres companys i acaben perdent l’ interès. Llavors cal pensar activitats d’aprenentatge més complexes i creatives perquè augmenti el seu interès i entusiasme.

Ferrière va crear els 30 punts de l’escola nova que resumien una educació basada en:

L’ aprenentatge a través de l’experiència directa de l’alumne tant dintre com fora de l’aula.

Treball individual i cooperatiu.

La creació d’una moral amb sentit crític i d’un esperit per una cultura de judici.

Decroly va posar èmfasi als centres d'interès i a la globalització.

Els centres d'interès activen la intel·ligència i desperten la curiositat.

Tres passos en l’aprenentatge:

1.Observació amb tots el

sentits del centre.2.Associació amb altres

fets.3.Expressió o producció

de l’infant.

Els alumnes tenen una comprensió global d’allò que aprenen.

Amb l’ajuda del professor i amb el seu propi aprenentatge es van veient les parts del que s’està estudiant.

Montessori va impulsar les cases d’infants per potenciar el desenvolupament biopsicològic.

La maduració de les capacitats cognitives estan associades al desenvolupament psicomotriu.

El professor ha de saber quan és el moment de màxima maduració per proposar un aprenentatge.

Defensa el desenvolupament de l’infant lliure, però, estimulat. Detestava l’avaluació.

S’ha d’aprofitar els recursos que tenim a l’abast i proporcionar una educació sensorial.

Kilpatrick: La importància dels mètodes de projecte.

Les quatre fases que ha de seguir l’alumne:

1. Proposta

2. Planificació

3. Elaboració

4. Avaluació.

Fent diversos projectes adquiriran una major capacitat per fer planificacions i elaboracions de treballs.

Com a conseqüència seran alumnes molt més autónoms.

Parkhurst va elaborar el Pla Dalton d’individualització i contractes.

Consisteix en que els alumnes aprenguin de manera individual a través de:

1. Guions didàctics

2. Indicacions bibliogràfiques per consultar-hi.

Sempre amb la supervisió d’un mestre per guiar-li.

Objectiu: responsabilitzar als alumnes del seu aprenentatge.

Washburne: Sistema Winnetka amb programa mínim i programa de desenvolupament.

1.Programa mínim: continguts necessaris per a la vida pràctica.

2.Programa de desenvolupament: per contribuir a la maduració i desenvolupament del talent individual.

Els alumnes escollien segons les seves capacitats.

Objectiu: que no deixessin els estudis abans d’hora.

Petersen: Plà Jena per a grups d’alumnes de diferents edats.

L’escola s’organitza amb grups de diferents edats, segons les necessitats dels alumnes, que aprenen junts amb la guia del mestre.

No existeix la competivitat, ja que aprenen que hi ha diferències naturals.

Objectiu: trencar amb el model homogeni, ja que tots no van al mateix ritme i, per tant es crea una competivitat.

Cousinet

Mètode de treball lliure i en grups Els alumnes s’agrupen lliurament, han de fer un pla de feina, tenir responsabilitats individuals i fer una posada en comú.

Pedagogia de l’aprenentatge, no de l’ensenyament. Aprendre a aprendre.

Critica als exercicis típicament escolars, veu el joc com activitat de desenvolupament i aprenentatge.

Steiner

Reafirma els principis de llibertat, igualtat i fraternitat per a la construcció social.

Creu que en l’educació s’han de reconciliar ciència, religió i art.

Defensa els principis pedagògics de l’Escola Activa.

Freinet

Organització de l’aula en diferents taules de treball.

Treball individual i sessions col·lectives.

Proposa la pedagogia pràctica.

L’escola s’organitza a partir de la societat i s’espera que els alumnes siguin capaços de canviar-la.

El Movimento di Cooperazione Educativa (MCE)

Les relacions i la comunicació per a la integració social són importants a l’escola.

Aprendre és descobrir, investigar i resoldre, inventar.

El mestre com a organitzador de situacions d’aprenentatge.

Comissió UNESCO

Va establir principis i va formular recomanacions per canviar l’escola tradicional.

Ciutat educativa Tots els recursos de la ciutat i totes les persones per educar els infants.

INCOHERÈNCIES I INICIATIVES PEDAGÒGIQUES

Per aprendre la lectura en català , el mètode més utilitzat era el de lletra per lletra, aquest parteix de la identificació oral dels sons.

Ensenyament de les taules de multiplicar fa cinquanta anys s’ensenyaven cantant, però més endavant s’aprenien una per una en ordre i després saltejades. D’altra banda, es considera que s’haurien d’ensenyar com una suma ràpida.

Alumnes de tretze i catorze anys amb gran retard escolar aquests nens necessiten més hores i reforç de totes les assignatures, però sobretot necessiten recuperar la seva personalitat social.

Ensenyament funcional el mestre a de conèixer quines son les necessitats dels seus alumnes i a partir d’aquests proporcionar-los activitats que els motivin.

Baixa competència en comunicació els alumnes que han de millorar la seva competència oral d’una manera que els motivi.

PODEM CONCLOURE COM SI PARLESSIM AMB ELS ALUMNES

Les competències bàsiques de la cultura es troben fora de

l’escola i de l’nstitut. Aquestes competències les podem

trobar en la nostra vida diària ja que ens ajuden a amplificar

les nostres capacitats, però es important saber que els

millors anys per activar les nostres capacitats és durant

l’educació escolar perquè és quan ens estem formant com a

éssers humans per arribar a ser un membre actiu de la

societat. Les competències bàsiques són les capacitats

actives però la força i la direcció la dóna cada persona.