L’Ajuntament de Calders paga-rà 200.000 euros a una família perhaver-li ocupat uns terrenys perconstruir els accessos a l’escola pú-blica. El pagament permetrà tan-car un litigi que ha durat vuit anysi també conservar l’entorn de l’es-cola tal com és ara. I és que una or-dre judicial instava a retornar el ter-reny al seu estat original, és a dir,a enderrocar tot el que s’haviaconstruït de manera irregular so-bre la propietat privada de la fa-mília Bosch.

L’acord estableix que l’Ajunta-ment compra la totalitat de la fin-ca afectada (de 2.671 metres qua-drats; els accessos a l’escola tre-pitjaven 1.084 m2) i decreta que elpagament es faci en quatre anys. Elprimer, de 100.000 euros, ja s’haefectuat. La resta es repartirà en elspropers tres anys. Amb el primerpagament fet, «tota la finca ja és le-gítimament de propietat munici-pal», diu l’alcalde calderí, que afe-geix que «així s’acaba un malsonque mai no s’hauria d’haver ini-ciat».

L’Ajuntament pagarà els 200.000euros gràcies al Pla Xarxa de Go-verns Locals de la Diputació, unasubvenció que, segons ha explicatLluís Cerarols, alcalde des de l’ac-tual mandat, no ha estat gens fàcild’aconseguir, i menys en els tempsde crisi en què ens trobem: «hemfet molts viatges a Barcelona, in-cloent una entrevista amb la con-sellera Irene Rigau, així com a laDirecció General de Governació»

fins que «finalment la previsió depagament» s’ha pogut fer gràciesa la subvenció de la Diputació. Ce-rarols, que lidera la CandidaturaDemocràtica de Calders (un grupque no està inscrit a cap partit)també ha hagut de tibar del dipu-tat bagenc David Bonvehí (CiU),que l’ha assessorat en les visites adiferents càrrecs a Barcelona.

Amb l’ajut públic, diu Cerarols,«no caldrà augmentar l’endeuta-ment municipal, que sobrepassaamb escreix el límit legal del 75%,però a canvi Calders no disposarà

d’aquests recursos de la Diputacióper a fer inversions o per a eixugarl’elevat endeutament», que ara sesitua al 100%.

Reiterades demandesEl procés, que segons l’alcalde «esva portar pel pitjor camí des de l’i-nici», es remunta el 2004, quan lesexcavadores comencen a moure laterra de la finca de davant de l’es-cola per a urbanitzar-la com azona d’accés i aparcament públic.Cerarols explica que «és en aquellmoment que la família manifestaa l’Ajuntament, tal com ja havia fetoralment en reiterades ocasions aconsistoris anteriors, que aquellterreny és seu, i aquesta vegada hofa a través d’una instància acom-panyada de la nota registral que l’a-credita com a titular de la finca».

Cerarols detalla que «no consta en-lloc una resposta per part de l’A-juntament», que liderava JaumePerarnau, l’anterior alcalde, que vacontinuar la urbanització dels ac-cessos a l’escola i del pàrquing.

Un Ajuntament que no actuaDesprés de quatre anys en elsquals no hi ha constància que l’A-juntament del moment fes cappas, apareix la primera sentèn-cia, que reconeix la propietat a lafamília Bosch. El text insta l’Ajun-tament a retornar a l’estat originalels 1084,04 m2 que en el momentde la demanda havien estat ocu-pats il·legítimament. L’Ajuntamentva apel·lar a l’Audiència Provincial,que tal com ja va explicar aquestdiari (vegeu edició del 14 de generdel 2010) va desestimar el recurs iva confirmar la primera sentència.

Davant la dificultat d’acatar-la(enderrocar el què s’havia construïtper retornar la finca al seu estat ori-ginal), l’Ajuntament va demanaraleshores que el terreny es valoréseconòmicament, però en aquellmoment el jutge no ho va accep-tar, tot i que la família sempre ha-via mostrat bona voluntat per ar-ribar a un acord econòmic.

Es podria dir que Cerarols es vatrobar amb la patata calenta a lesmans quan va entrar d’alcalde eljuny del 2011. Des d’aleshores, hamogut «cel i terra» per arribar a unacord per no haver d’aterrar partdel complex de l’escola. Ara, esperapoder girar full i «mirar enda-vant».

CARMINA OLIVERAS | CALDERS

Calders pagarà 200.000 euros per tancarvuit anys de litigi per l’accés a l’escola

L’alcalde lamenta que la resolució d’un procés heretat deixi el poble sense poder fer inversió

L’alcalde, Lluís Cerarols (al mig), signa l’acord amb la família Bosch

AJ. CALDERS

DIJOUS, 20 DE DESEMBRE DEL 2012 | Regió7societatBAGES8

L’actual alcalde de Calders, Llu-ís Cerarols, interpreta l’inici i el des-enllaç del conflicte com una «man-ca de rigor, objectivitat i sensibili-tat» de l’equip de govern anterior«a l’hora de valorar la demanda».

L’anterior consistori, que lide-rava Jaume Perarnau, sempre es vaaferrar a una suposada sentènciade l’època franquista (que no s’hatrobat mai) que hauria confirmatque els terrenys eren municipals,i no de la família Bosch.

Segons expliquen diferents ve-ïns del poble, el propietari de la fin-ca del costat, que estava ben situ-at durant l’època franquista, hau-ria espoliat els terrenys a la famí-lia Bosch als anys 40. Gairebé 60anys després, el 1998, l’aleshores al-calde Jaume Carné va comprar lafinca per fer l’escola al presumpteespoliador (i no a la família Bosch).

La sentència a la qual s’aferraval’anterior govern calderí reconei-xeria el canvi de mans dels terre-nys i, alhora, avalaria, segons cre-ien, la compra de tot plegat: deltros de l’escola i del tros en litigi (lapart dels accessos i del pàrquing).

És a dir, que un Ajuntament li-derat per un partit que aleshoresestava inscrit a ERC pretenia fer va-ler un espoli franquista per de-mostrar que els terrenys eren mu-nicipals i que la demanada de la fa-mília Bosch no tenia raó de ser.

Cerarols entén que encara quela sentència s’hagués trobat, un ju-dici «franquista i barroer» no po-dia ser garantia de res «en l’actu-al estat de dret democràtic».

CARMINA OLIVERAS | CALDERS

L’equip de governanterior s’aferrava auna sentència del’època franquista

L’acord permetrà conservarl’escola tal com és ara; unasentència instava a aterrar elsaccessos i el pàrquing

A l’institut de Moià fa dies quepassen fred perquè la calefaccióestà espatllada i cal un permís dela Generalitat que no arriba per po-sar-hi remei.

El problema s’arrossega des delmes d’octubre, fruit d’una avaria ala xarxa de distribució que va ob-ligar a adoptar una solució provi-sional pensant que el problema jas’hauria solucionat amb l’arribadadel fred. Però no ha estat així, i comque el sistema no pot funcionar alrendiment que es voldria, «nodóna per a tot», i a segons quineshores de segons quins dies, latemperatura en algunes aulesha baixat fins als 9 graus, lamen-tava ahir la directora de l’institut,

Teresa Miras. En el moment de l’avaria, l’edi-

fici disposava d’un sol dipòsit ambcapacitat per a deu mil litres de ga-soil, però la xarxa es va espatllar, isegons Miras el departament d’en-senyament hauria considerat mésrendible canviar el gasoil pel gasnatural enlloc de reparar el siste-ma antic. Així doncs, es va adap-tar la instal·lació, i ara enlloc d’undipòsit de deu mil litres, n’hi ha tresde dos-cents cada un. Tanmateix,

va quedar pendent la connexió ala xarxa de gas, que requereix d’u-nes obres que afecten la carreteraB-143, entre Moià i Monistrol. Estracta «d’una petita rasa», explicaMiras, però per fer-la, «Gas Natu-ral necessita el permís de Carre-teres, que hem reclamat però queencara no tenim». Per la seva ban-da, des del departament de Terri-tori i Sostenibilitat no es va donarresposta ahir a les peticions d’a-quest diari.

Mentrestant, la calefacció del’institut continua funcionant ambgasoil, però amb els sis-cents litresque hi caben ara «només en tenimper dos o tres dies», lamenta Miras,i abastir-se de combustible més so-vint «resultaria molt car», de ma-nera que s’ha hagut de racionar elseu funcionament. Explica coml’any passat se solia engegar un pa-rell d’hores al matí i dues més a latarda, però per a quatre hores«aquest curs no ens arriba», i amb

l’agreujant que enguany es fa jor-nada intensiva (de 8 a 3). Se sol po-sar en marxa cap a les 7 del matí,«però hi ha dies que cap a la 1 kaens pelem de fred». A més, aquestsistema provisional ha deixat sen-se calefacció el gimnàs (que fun-ciona amb un tub d’aire a l’esperaque hi pugui arribar el gas natural).

El Nadal de marge Davant d’aquesta situació elsalumnes ja han fet algunes jorna-des de protesta, impulsats pel Sin-dicat d’Estudiants dels Països Ca-talans (SEPC), amb classes en quèno es treuen la jaqueta o fins i totes cobreixen amb mantes.

Segons Miras, l’institut de Moiàva tenir coneixement ahir a travésdels serveis territorials d’Ense-nyament de la intenció de Carre-teres de desencallar el tràmit peral permís, amb la idea que es pu-guin fer les obres durant les va-cances de Nadal, i que després defestes la calefacció ja pugui fun-cionar a ple rendiment. Si a latornada el problema no està resol«tornarem a fer la demanda», ex-plicava Miras, i no descartava al-guna mobilització per resoldre eltema en què possiblement tambés’implicarien l’AMPA i els mateixosprofessors.

JORDI ESCUDÉ | MOIÀ

La falta d’un permís mantésota mínims el sistema decalefacció a l’institut de Moià

Alumnes abrigats amb jaquetes i mantes dins l’institut

SEPC DE L’INSTITUT MOIANÈS

El centre s’escalfa amb unsistema provisional a l’esperaque la Generalitat autoritzil’obra per portar-hi gas natural

És la quantitat aproximada d’es-tudiants que aquest curs fan classea l’IES Moianès. El centre imparteixtota la secundària completa, des deprimer d’ESO fins a segon de batxi-llerat, i cicles formatius.

500 ALUMNES

LA XIFRA