art i disseny - 125 anys fent escola

ART I DISSENY125 ANYS FENT ESCOLA

TER

RA

SS

A E

scol

a M

unic

ipal

d’A

rt

2 • ART i DISSENY · 125 ANYS FENT ESCOLA

ART I DISSENY125 ANYS FENT ESCOLA


ART i DISSENY

125 anys fent escola

Aquesta publicació forma part del 125 aniversari de l’Escola

Municipal d’Art de Terrassa

Coordinació

Artur Sansó

Consell de redacció

Susanna Ortega

Gemma Garcia

Artur Sansó

Gabriel Verderi

Francesc Morera

Domènec Lleida

Textos

Susanna Ortega, Gemma Garcia, Gabriel Verderi,

Esteve Riu, Albert Novellon, Francesc Morera, Domènec Lleida,

M.Eulàlia Poch, Artur Sansó, Àngel Garcia, Eduard Villaronga,

Anna Gatell, Toni Hernàndez, Josep Boix.

Disseny gràfic

Domènec Lleida

Fotografies

Rafael Comas, Família Casanovas, Antoni Coll, Ana Fernández,

Isabel Marqués, Maria Orpí, Joan Porredon , Esteve Riu, Teresa Roncal,

Pere Rosales, Família Simón Porcar, Elena Solà, Floreal Soriguera,

Angela Ubasart.

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.

Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Terrassa

Arxiu Històric de Terrassa.

Arxiu Municipal Administratiu de l’Ajuntament de Terrassa

Arxiu Tobella de Terrassa

Museu de Terrassa. Arxiu fotogràfic

Escola Municipal d’Art de Terrassa

Assessoria lingüística

Clara Formosa

Impressió

520 Serveis Gràfics

Edita

TERRASA Escola Municipal d’Art

Patronat Municipal d’Educació - Ajuntament de Terrassa

Primera edició

Desembre 2012

Dipòsit legal B-32.642-2012

Es reserven tots els drets. Cap part d’aquest llibre no pot ser

reproduïda, emmagatzemada o transmesa per cap mitjà sense

permís dels autors.

Colom 114

08222 Terrassa

Tel 93 785 00 70

[email protected]

www.artidisseny.cat

ART i DISSENY · 125 ANYS FENT ESCOLA • 5

L’agraïment a totes les persones i entitats que han col·laborat en fer realitat aquest llibre:

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, Arxiu Històric de Terrassa, Arxiu Municipal

Administratiu de l’Ajuntament de Terrassa, Arxiu Tobella de Terrassa, Associació d’alumnes

de Terrassa Escola Municipal d’Art, Biblioteca Central de Terrassa, Josep Boix,

familia Casanovas, Josep M. Casasús, Daniel Castilla, Antoni Coll, Maria Antònia Coll,

Rafael Comas, Antoni Dalmau, Diari de Terrassa, Escola Municipal de Música - Conservatori

de Terrassa, Ana Fernández, Chus Fernández, Mireia Freixa, Enric Gabarró, Àngel Garcia,

Gemma Garcia, Anna Gatell, Judith Gràcia, Jesús Gómez, Toni Hernàndez, Rosario Hidalgo,

Domènec Lleida, Jordi Llop, Isabel Marqués, Andrés Merizalde, Pere Moliné, Francesc Morera,

Cecilio Muñoz, Museu de Terrassa, Albert Novellon, Ricardo Oma, Maria Orpí, Susanna Ortega,

Patronat Municipal d’Educació, M. Eulàlia Poch, Joan Porredon, Esteve Riu, Manel Romo,

Teresa Roncal, Pere Rosales, Maika Sangüesa, Artur Sansó, família Simón Porcar, Elena Solà,

Floreal Soriguera, Mercè Torres, Àngela Ubasart i Eduard Villaronga

i al professorat i personal d’administració i serveis de l’Escola d’Art, que d’una manera

o altra, han col·laborat en aquesta publicació.

SalutacionsSr. Jordi Ballart i Pastor, Alcalde de TerrassaSr. Manuel Pérez Díaz, Regidor d’Educació

PresentacióSr. Gabriel Verderi Gutiérrez, Director de TERRASSA Escola Municipal d’Art

ESCOLA Història La creació de l’ESCOLA D’ARTS I OFICIS (1886-1939)L’ESCOLA MUNICIPAL D’ARTS I OFICIS. Els anys de les reformes: 1940-1989TERRASSA ESCOLA MUNICIPAL D’ART. La consolidació de l’Escola: 1990-2012

AraEls Estudis de DissenyEls Estudis ArtísticsActivitats

ImatgeArt i Disseny. Una identitat verbalLa imatge gràfica de l’EscolaLa comunicació de l’Escola

CiutatCol·laboracions externes

Annex 125A

Referències fotogràfiquesReferències impreses i referències web

Índex9

11

13

18194777

110111128163

170171173180

186187

206

221222


Sempre hem pensat que l’èxit d’aquesta ciutat va lligat, entre d’altres elements, a la formació i la creativitat. La suma d’aquests dos conceptes juntament amb el compromís de tantes persones que han format part de l’Escola Municipal d’Art és el que fa possible que, a la ciutat i al país, siguem forts.

Terrassa ha d’estar satisfeta de tenir, finalment, un llibre que ens explica la història d’una escola centenària dedicada a l’ensenyament de les arts. Un llibre que recull testimonis de professorat, alumnes i altres persones que, per diferents motius, han passat per l’escola i que intenta en 200 pàgines deixar testimoni d’un llegat històric: la seva activitat do-cent i formativa, cultural i ciutadana al llarg de més de 100 anys.

L’Escola Municipal d’Art sempre ha estat implicada amb el seu en-torn col·laborant estretament amb empreses, entitats, associacions i institucions diverses. Ha estat i és una escola potenciadora d’activitats culturals obertes a la ciutadania, un espai de reflexió sobre les arts, el disseny i els llenguatges, i ha propiciat l’intercanvi entre professionals, persones i institucions.

Vull agrair l’esforç de tota l’escola, de totes les persones que formen i han format part de la comunicat educativa. Cal esmentar molt espe-cialment, la dedicació del professorat que ha investigat sobre el passat, que ha recollit documents i imatges, que ha escrit i dissenyat el llibre i que, conjuntament amb l’esforç de l’Associació d’Alumnes i el Patronat Municipal d’Educació, han fet possible la publicació d’aquest llibre dels 125 anys d’història de l’Escola Municipal d’Art.

Enhorabona i per molts anys.

Salutació

Sr. Jordi Ballart i PastorAlcalde de Terrassa


Sr. Manuel Pérez DíazRegidor d’Educació

L’Escola Municipal d’Art de Terrassa fa 125 anys que forma persones amb inquietuds en el camp de les arts i professionals del disseny. La voluntat de servei públic, el compromís ciutadà i la seva proposta formativa són el motor que permet a l’alumnat construir els seus itineraris formatius i projectes de futur.

Des dels seus inicis, aquesta escola vinculada a les necessitats del sector tèxtil, als oficis i a les arts aplicades, ha estat capaç d’adaptar-se als canvis estructurals, tant en l’àmbit de la formació professional, com en els nous criteris d’educació artística.

És una escola que ha tingut molts canvis d’emplaçament amb la finalitat d’aconseguir millors espais per a les seves activitats, millors instal·lacions i recursos tecnològics per donar resposta als nous temps. Tot el professorat que ha passat per les seves aules i tallers li ha donat l’empenta perquè sigui un centre dinàmic, inquiet i participatiu.

Projectes educatius com el Taller Artístic Interdisciplinari o el Taller d’Òpera han propiciat la col·laboració entre les escoles municipals i, en aquesta línia, des de l’Escola Municipal d’Art han sortit projectes de disseny que han estat premiats diverses vegades i que han retornat a la ciutat en forma de parcs infantils, mobiliari per a les escoles d’educació especial, logos, imatges corporatives, cartells...

Fer de l’art i del disseny una àrea de coneixement integral i que el pas de l’alumnat per l’escola sigui una experiència estimulant, són dos dels objectius assolits en aquests 125 anys de vida.

Finalment, que en aquests temps d’austeritat i dificultats puguem tenir a les nostres mans un llibre que recull aquests 125 anys d’història de l’Escola Municipal d’Art, posa en valor la tasca feta i ens encoratja a continuar treballant per assolir nous reptes. Felicitats.

Salutació


Celebrar aquests 125 anys de l’Escola d’Art és l’oportunitat per fer una revisió de la seva història i poder-la compartir. La nostra comunitat ha aprofitat l’ocasió per fer una mirada enrere per entendre i valorar el passat, situar-nos en el present i agafar forces per projectar-la cap endavant, cap el futur.

Al llarg dels mesos que han precedit el dia 2 de novembre de 2011, dia de la celebració del 125 aniversari, hem pogut parlar amb persones que han format part d’aquesta història i ens ha ajudat a prendre consciència de que, nosaltres, els que ara podem gaudir d’aquest tros d’història, formem part d’una seqüència que ha estat brodada per moments, canvis socials, polítics, curriculars i estructurals de tota mena. Per tant aquest aniversari ens està permeten conèixer una mica més la nostra escola, i també va-lorar la tasca feta pels nostres predecessors. Aquesta és la principal raó que ens ha mogut a fer aquest llibre que teniu a les mans; recollir i deixar constància d’aquests testimonis i posar a disposició de tothom una nova revisió actualitzada de la història d’aquesta escola centenària.

L’inici de l’Escola d’Art al 1886, està vinculada a una Terrassa que necessita preparar artesans industrials, motivada pel desenvolupament de la indústria i amb ella un creixement demogràfic i d’infraestructures.

Però l’Escola d’Art no tan sols ha estat una escola orientada en aques-ta àrea professionalitzadora, sinó que també ha sabut donar una oferta educativa a les persones que han tingut inquietuds artístiques. L’escultura, el dibuix artístic, la ceràmica, la pintura, el gravat, la fotografia també han format part indissoluble d’aquesta història. Aquesta és la crònica d’una entitat que ha canviat de noms i d’ubicacions, d’una escola versàtil que ha hagut d’adaptar-se als canvis en els nous models d’educació, en la formació professional, en la concepció de l’Art i la pedagogia artística, i lògicament, també a canvis en l’estructura i l’organització docent.

Durant aquests 125 anys ininterromputs, l’escola d’art i sempre mu-nicipal, s’ha hagut d’adaptar i actualitzar. Va ser necessari establir el pont entre el treball manual i la tecnologia digital, i també introduir estratègies metodològiques per desenvolupar el pensament creatiu, un factor clau i necessari en el nostre entorn contemporani. El que no ha canviat però, és l’esperit de vincular-se estretament amb la ciutat i la seva gent. Ha estat i és una escola on professors i alumnes han participat activament en la

Presentació


dinamització de grups culturals i artístics de Terrassa, i, a part de ser un centre d’ensenyament, també ha adoptat el paper d’espai cultural que ha propiciat l’intercanvi docent, artístic, intel·lectual i d’experiències.

L’escola ha tingut un flux continu de col·laboració amb empreses, grups, associacions, institucions i amb el nostre Ajuntament. Ha estat un nucli d’activitats culturals obertes al públic, i un bressol de treballs de disseny i d’obres ar-tístiques que han col·laborat a enriquir la comunicació i el patrimoni de la ciutat.

La vocació de col·laborar i treballar conjuntament amb altres centres docents municipals, també es troba present en determinats projectes educatius i és un fet que escola d’art ha volgut estar present en àrees d’innovació i crea-tivitat. En aquest sentit els alumnes de l’escola han estat distingits amb varis premis nacionals vinculats al disseny d’interiorisme, disseny gràfic i disseny industrial, i en el camp artístic cal destacar una distinció obtinguda en els Premis Nacionals de l’Ensenyament de les Arts, que ator-gava la Generalitat de Catalunya.

En el camp docent l’escola ha fet un camí llarg per contextualitzar i proposar nous estudis i noves línies curri-culars. Durant molts anys van conviure els ensenyaments tècnics amb els artístics, els estudis oficials i els lliures. No va ser fàcil arribar a ser una escola reconeguda i capacita-da per donar titulacions oficials, i no podem desmerèixer també la capacitat d’oferir fins i tot quatre branques del disseny. Entre aquests hem de destacar la creació d’un nou cicle formatiu de grau superior en la família del disseny tèxtil: “Estilime de teixit de calada”.

En l’àmbit docent, l’Escola d’art ha estat una platafor-ma per reflexionar sobre les problemàtiques i inquietuds contemporànies tant al voltant de l’art com en el disseny. El nous llenguatges artístics, la dansa, el teatre, la músi-ca, la poesia han estat presents com a activitats culturals

complementàries. Així mateix l’ecodisseny i la sostenibilitat s’han contemplat dins dels nostres programes educatius, i també han servit de pretext per treballar en projectes interdisciplinaris i interdepartamentals amb la participació del món empresarial. El mon del treball és el destí d’una bona part dels nostres alumnes, i tots aquests gestos de complicitat de les empreses amb aquests projectes faciliten aquest encontre.

Malgrat que l’inici de l’Escola d’Art va estar emmarca-da per les necessitats vinculades a la professionalització i l’empresa, també ha estat un centre d’ensenyaments artístics amb una trajectòria àmplia i variada. Amb una vinculació inicials als oficis, va anar especialitzant-se pro-gressivament cap a tallers i classes de dibuix, pintura i escultura, conduïts pels artistes més rellevants de la ciutat. Més endavant es van consolidar els tallers de ceràmica, ebenisteria, fotografia, gravat, i classes teòriques i pràc-tiques al voltant dels llenguatges artístics contemporanis.

Després de tants anys de recorregut de l’Escola d’Art, hem comprovat que han estat moltes les persones que han passat per aquests estudis artístics. Aquests alumnes, amb l’ajut dels professors i professores de l’Escola, han après a articular el seu propi llenguatge plàstic per navegar sols pels territoris de l’expressió artística i mostrar les seves creacions.

Una Escola Municipal d’Art com la que us estic expli-cant, no l’ha fet una ubicació, ni un edifici. Malgrat que l’Escola, al llarg de la seva història, ha canviat fins a quatre vegades de localització, sempre ha tingut un nucli humà que li ha donat solatge.

Celebrar l’aniversari de l’Escola d’Art ens ha de servir també per reafirmar-nos en que, una escola com la nostra, és producte de l’esforç d’un col·lectiu; és de la voluntat i l’empenta de l’equip de professionals que interactuen amb ella, i dels qui, des de la seva posició i amb la seva respon-


sabilitat, han deixat la seva empremta i n’han consolidat els seus fonaments. Una escola necessita de tot el grup humà que la composa, dels docents, dels gestors i dels polítics, però també sobretot del compromís d’un equip directiu que catalitza i canalitza aquest esforç.

Des que el 1886 en Joan Cadevall va assumir la di-recció de l’Escola, onze persones conegudes i rellevants de la ciutat van combinar la docència amb la direcció del centre. Entre ells podem destacar als artistes com Santia-go Morera, Tomàs Viver, Francesc Alsina, Josep Rigol, Fernado Bach-Esteve, Floreal Soriguera i l’Albert Novellon. Serveixin doncs aquestes paraules per reconèixer l’esforç que en aquest sentit van dedicar els directors que m’han precedit, i els equips directius que els van recolzar.

La llista de professors i professores que han passat i estem a l’Escola supera de llarg els dos-cents. Entre ells cal distingir a Lluís Muncunill, Joaquim Vancells, César Caba-nes, Frederic Trullàs, Miquel Ros, Mercè Casanoves, Pere Rosales, Carles Selicke, Àngela Ubasart, Pere Moliner, Ce-cilio Muñoz, Agustí Serra i l’Esteve Riu que, entre d’altres, han contribuït a impulsar diferents departaments de l’Escola. Bé és cert, però, que tot el professorat, cadascú amb la seva especialitat i amb el seu mestratge, han estat peces importants en la cadena de transmissió del coneixement.

Un punt i a part per parlar dels alumnes. Sense ells res del que he escrit fins ara tindria sentit. Han estat, són i seran els vertaders ambaixadors i ambaixadores del nostre centre i de la seva història. Molts d’aquests alumnes han estat i són persones significatives en el mon de l’Art i en el camp professional del disseny, i alguns han arribat a ser professors i professores de l’escola.

És remarcable el paper que han tingut les associacions d’alumnes i exalumnes al llarg d’aquest 125 anys d’història. La que es va formar al 1935 havia tingut fins i tot seccions de teatre, esports, excursionisme... Una associació ac-

tiva i vital que va viure períodes convulsos on els canvis polítics propiciaven també els canvis socials. Actualment, l’associació d’alumnes és l’ingredient fonamental per gau-dir d’una escola dinàmica i amb més recursos per tirar endavant el nostre projecte educatiu.

Robert Stenberg, professor de psicologia i educació de la universitat estadounidenca de YALE, va dir que el més important no és tenir experiències, sinó aprendre d’elles. Penso que l’Escola d’art ha tingut i té present aquest precepte. Però ja que parlem d’història per impul-sar el futur, l’Escola d’Art s’esforçarà per continuar amb aquest propòsit: no tan sols ser un espai per obtenir co-neixements sobre art i disseny, sinó també per continuar oferint qualitat, i sobretot fer possible que tothom pugui gaudir d’experiències i aprendre d’elles.

Amb l’Art i el disseny, entre tradició i innovació, amb l’artesania i la tècnica, amb el concepte i la creativitat, l’Escola Municipal d’Art de Terrassa continuarà buscant es-tratègies, eines i sinèrgies perquè continuï sent un territori educatiu per oferir coneixement i aprenentatge a Terrassa per molts anys.

Sr. Gabriel Verderi GutiérrezDirector de TERRASSA Escola Municipal d’Art


ART I DISSENY · 125 ANYS FENT ESCOLA

La història de l’Escola Municipal d’Art de Terrassa va lligada

estretament a la història de la ciutat i és un testimoni molt adient

per explicar les seves diferents inquietuds culturals i econòmiques.

La complexa evolució que va des de l’urbs industrial del segle XIX

a la situació actual, orientada cap als serveis i la promoció del

coneixement, és paral·lela a la vida de l’Escola, primer pensada com

a element complementari de la indústria i com a resposta a la necessitat

de la indústria de tenir obrers especialitzats i amb coneixements,

i actualment orientada a l’ensenyament de les arts i el disseny.

L’Escola terrassenca ha estat un centre d’ensenyament que, sense

interrupció des de l’any 1886 en què va ser creada, ha mantingut obertes

les aules d’ensenyament i de dibuix i ha fomentat les arts plàstiques

i les arts industrials a la ciutat, formant tant pintors i escultors (arts),

com artesans industrials (oficis). Actualment la formació en el camp

industrial està representada pels cicles formatius de disseny en les

branques d’interiorisme, producte i gràfica publicitària.

ESCOLA

Història

Figura 1Imatge del carrer de la Rasa

a finals del segle XIX


del portal de la Guia (situat a la confluència del carrer de la Rasa i la Rambla) i el Portal de Sant Roc.

Precedents: d’on sorgeix la idea de creació d’una escola (1880-1886)

Els inicis de la regulació dels ensenyaments d’oficis s’inicien a partir de l’any 1857, en què l’Estat promulga la primera llei d’instrucció públi-ca: la Ley Moyano. Aquesta llei establia els diferents estrats de l’organització de l’ensenyament, els anomenats ensenyament “primer” i “segon” (estudis de peritatge, d’arts i d’indústries), diferenciat dels estudis superiors (escoles d’enginyeria). La llei també preveia la possibilitat que les ciutats i pobles amb més de 10.000 habitants poguessin obrir, dins de l’ensenyament primari, escoles d’adults que impartissin estudis d’arts i oficis. A nivell econòmic, segons aquesta llei, les escoles superiors i industrials se-rien mantingudes per l’Estat, però els ajuntaments i les diputacions provincials van ser requerits per al seu manteniment. En el cas de les escoles d’arts i oficis, van ser les diputacions provincials les encarregades de promoure l’aplicació de la llei.

A Catalunya, la Diputació Provincial de Barcelona va dur a terme una política educativa amb especial interès en fomentar la creació d’escoles d’arts i oficis,

La creació de l’ESCOLA D’ARTS I OFICIS (1886-1939)M. Gemma Garcia i Llinares

La societat terrassenca de finals del segle XIX

La Terrassa que veu les primeres passes de l’Escola és una vila similar a altres ciutats catalanes en ple procés de transformació urbanística i econòmica, que de mica en mica anirà perdent la seva imatge rural per convertir-se en ciutat industrial.

Econòmicament, Terrassa i Sabadell seran dues ciutats capdavanteres en la producció llanera catalana. Terrassa serà, també, una de les ciutats de referència en el desenvolupament de la màquina de vapor amb l’establiment l’any 1833 de la primera fàbrica a vapor, propietat de Narcís Galí i conegut com a Vapor de la Companyia. Lligada a la indústria, també hem de destacar la creació, l’any 1841, de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa, que resolia la manca d’aigua que necessitava la indústria pel mecanisme de la màquina de vapor.

Un dels factors importants en el creixement de la producció industrial terrassenca és la inauguració, l’any 1856, de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Manre-sa, que arribà a la ciutat el 16 d’abril. El tren permetia, d’una banda, l’arribada de matèries primeres a la indús-tria i, de l’altra, la sortida dels productes manufacturats.

Urbanísticament la ciutat també va patir reformes importants el darrer quart del segle XIX, regularitzant el traçat de la ciutat i enderrocant els vestigis que resta-ven en peus de la ciutat medieval (muralles i portals). Miquel Curet va ser l’encarregat de la redacció d’un primer Plano general de la ciudad de Tarrasa y de su ensanche en proyecto, que donava les bases que havia de seguir el desenvolupament de la ciutat. L’any 1890 l’Ajuntament va promoure un Pla de reformes públiques que remodelava completament el centre urbà, canalit-zava la riera del Palau i es substituïen els ponts de fusta

Ley Moyano

La Ley Moyano (que rep el nom del ministre de Foment en aquell moment Claudi Moyano) substituïa els decrets de 1855, firmats pel ministre de Foment, Francisco de Luxán, que dividia en tres nivells els ensenyaments industrials: escoles elementals (dirigides a artesans i aprenents, on es donaven regles i càlculs fàcils), les escoles professionals (diri-gides a operaris hàbils i amb un grau d’aprenentatge més gran que en les escoles anomena-des anteriorment), i la Escuela Central anexa al Real Instituto Industrial (encaminada a preparar a enginyers industrials).


Figura 2 Plànol urbanístic de Terrassa l’any 1878. El plànol presenta al seu voltant una relació de les principals fàbriques de la ciutat i també fa referència al ColegioTarrasense de 1ª clase, que serà la primera seu de l’Escola d’Arts i Oficis.

El primer pressupost

El pressupost destinat al primer curs era de 5.000 pessetes per a despeses de personal (1.500 pessetes per professor, 250 pessetes per a la direcció i administració, i 250 pessetes per a un conserge) i 1.550 pessetes per a despeses de local i material. A aquesta xifra s’hi havia d’afegir la corresponent subvenció de la Diputació que es va sol·licitar d’acord amb les bases acordades per la Diputació l’any 1880.


empesa per la demanda de les noves circumstàncies econòmiques i socials. La indústria necessitava engin-yers, però també obrers ben qualificats, i les ciutats amb un marcat caràcter industrial com Terrassa tenien una gran massa obrera poc especialitzada i poc preparada. L’any 1871, un grup de diputats catalans encapçalats pel republicà Salvador Sanpere i Miquel es dirigeixen a la Diputació Provincial de Barcelona per una orga-nització de l’ensenyament artístic i industrial semblant a la que tenia la Escuela de Artes y Oficios de Madrid (decret llei del 5 de març de 1871). L’any 1873 obria les portes la Escuela Libre Provincial de Artes y Oficios de Barcelona, adscrita a la Escuela de Ingenieros Indus-triales, promoguda per la Diputació de Barcelona a instàncies del grup de diputats (lusa monforte, roca rosell, 2002, 17).

El 15 d’abril de l’any 1880, la Diputació de Bar-celona comunica al consistori terrassenc l’acord que permetia iniciar els tràmits per a la creació d’una escola d’arts i oficis. L’Institut Industrial, encapçalat pel seu president Ignasi Amat i Galí i el seu secretari Salva-dor Busquets i Soler, sol·liciten a l’Ajuntament de la ciutat l’obertura d’una Clase de dibujo aplicado a la maquinaria, una de Teoría de tejidos i una Teneduría de libros.

El 14 d’octubre de 1880, tal com queda reflectit en el Ple Municipal de l’Ajuntament de Terrassa, el regidor Francesc Giralt i Serrà llegeix un dictamen on es proposa la creació d’unes Escuelas Industriales a la ciutat dirigides a la indústria llanera.

[...]creación de unas Escuelas Industriales en esta locali-dad dirigidas al fomento de la industria lanera destinán-dose a dicho fin el edificio del Hospital. Una cantidad del capítulo de instrucción pública del presupuesto municipal (…) deberían invitar a figurar al Instituto Industrial y a los vecinos de Tarrasa. Dice el dictamen que el local podría al mismo tiempo destinarse a servir de día para las escuelas de párvulos y elemental [...]

El dictamen també fa una primera proposta dels ensenyaments que s’haurien de realitzar en horari noc-turn per tal de garantir l’assistència dels treballadors de la indústria tèxtil.

[…] salas a propósito para aprender teoría de tejidos y prácticas químicas y por las noches clases de primeras letras, contabilidad general, teneduría de libros, cálculo mercantil, química, física, dibujo industrial, mecánica (…) Añaden que siendo escasos los recursos de que se puede disponer no es posible aspirar hoy por hoy a mos-trar las escuelas en cuestión a la altura de las que tienen muchas poblaciones del extranjero o algunas de España, sino a establecerlas en las condiciones indispensables para formar buenos teóricos, ya que se cuenta aquí con la ventaja de poder hacer la práctica en los talleres y fábricas de la misma localidad, consiguiendo de este modo enten-didos mayordomos, expertos capataces o jefes de taller e inteligentes operarios.

Un any més tard, en un ple celebrat el 6 d’octubre de 1881, el regidor Marinel·lo Bosch protesta pel re-tard produït en la instal·lació d’una escola i per la resolució de la Comissió de Foment que va estudiar la seva viabilitat.

L’any 1883 l’Ajuntament nomena una comissió formada per regidors i personalitats de la ciutat, amb la finalitat d’estudiar la situació per crear una escola d’arts i oficis. Joan Cadevall i Diars (doctor en Ciències Na-turals, en Ciències Exactes i en aquell moment direc-tor del Real Colegio Tarrasense) serà realment l’ànima d’aquesta comissió i l’impulsor de la creació de l’escola. L’acta del Ple Municipal del 17 de febrer de 1883 es fa ressò de la visita del vicepresident de la Diputació Provincial i del nomenament d’aquesta comissió.

En la primera reunió de la comissió celebrada el 3 d’abril de 1883 sota la presidència de Francesc Giralt i Serrà és dissenya un projecte de Pla d’Estudis, es propo-sa el professorat i s’estableixen els mínims formatius que han de tenir els aspirants per entrar a l’Escola. El Dr. Cadevall defineix quina ha de ser la finalitat de l’Escola:

[…] difundir la ciencia y sus aplicaciones, dar la instruc-ción conveniente al simple artesano para que adquiera conocimiento de causa del ejercicio de su oficio, formar operarios entendidos, maestros de taller, maquinistas y capataces y propagar en suma los conocimientos indis-pensables para el fomento de la indústria en sus distintas ramas[…] (fernández, 2009, 7).


Tres dies més tard, el 6 d’abril, en una nova reunió de la comissió es tracten els aspectes econòmics seguint les bases que la Diputació Provincial de Barcelona exigeix per optar a la seva subvenció. El model d’escola en el qual s’havia d’emmirallar la de Terrassa era la Escuela Provincial de Artes y Oficios de Barcelona, i n’havien d’imitar el Pla d’Estudis i els materials docents. El director de l’escola barcelonina, Joan de Manjarrés, va redactar un document sobre les condicions que hau-ria de tenir l’escola de Terrasa, que es va adjuntar als resultats de la comissió.

La comissió va redactar un document anomenat Bases para la instalación de una Escuela de Artes y Oficios en el qual, de manera molt complerta, es deta-llava la viabilitat de la futura escola, les condicions pel funcionament, la dependència de la Diputació Provin-cial de Barcelona (que es feia càrrec de la meitat de la despesa) i el paper de l’Ajuntament de Terrassa. Aquest darrer era, també, responsable de fixar els pressupostos, establir els programes de les assignatures i nomenar els professors, que havien de ser titulats superiors. La proposta del primer Pla d’Estudis estava estructurada en 3 anys, amb les següents assignatures:

· Primer any: classes de dibuix d’adorns, aritmètica i geometria aplicada.· Segon any: classes de dibuix lineal, física expe-

rimental (amb elements de química i mecànica) i ampliació d’aritmètica amb estudis d’àlgebra.· Tercer any: classes de dibuix industrial (especialment de fusteria i ebenisteria), teoria i pràctica de teixits (indústria llanera) i química industrial (aplicada a la tintoreria).

En la reunió de la comissió celebrada el 8 d’abril de 1883 es debat qui ha de ser el responsable de la viabilitat del projecte, sorgint-ne dues propostes: una primera que, defensada pel Dr. Joan Cadevall, proposa que sigui el Real Colegio Tarrasense, del qual ell n’és el director; i una altra, defensada per Joan Sales i Morral, que diu que en sigui la comunitat dels escolapis. Ambdues argumen-tacions presenten també concepcions diferents sobre la importància, o no, de la gratuïtat d’aquests tipus d’estudis. Escoltades les dues reflexions, la comissió es decanta per la proposta del Dr. Cadevall. (fernández, 2009, 7-8).

En el Ple Municipal celebrat el 3 d’abril de 1884 es fa la proposta de pressupostos i organització econòmica de la futura escola i de la importància d’aquests ensen-yaments per als estudiants, i es proposen, entre d’altres, les següents mesures:

1º. Pensionar en calidad de externos al menos a diez alum-nos para que puedan cursar gratuitamente la segunda enseñanza o clases de comercio establecidas en el Colegio Tarrasense, a cuyo fin el municipio abonará por ellos la cuota que actualmente se exige en dicho colegio. Estas plazas deberán concederse mediante oposición en la for-ma que acuerde el Ayuntamiento […]. 2º. Abonar […] a los alumnos más distinguidos a juicio de la Dirección que hubieran obtenido alguna de las diez plazas, que les concedan la cantidad de ochenta pesetas anuales en concepto de matrícula i demás derechos académicos que la Ley exige. 3º. Nombrar una comisión que gestione la conveniente para establecer […] la segunda enseñanza gratuita para todas las clases sociales […].

En el Ple del 29 d’abril de 1884 s’aproven els pres-supostos de la futura escola, segons la proposta dels senyors Viladot i Salvans realitzada en el Ple anterior. L’acord pressupostari ha de donar preferència a l’Escola d’Arts i Oficis per sobre de la segona ensenyança. En l’esmentada reunió es nomenen els regidors Josep Bar-ba, Leandre Viladot i Joan Salvans responsables de materialitzar el projecte.

1886. La materialització d’un projecte: naixement de la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Tarrasa

L’11 de març de 1886 s’aproven les condicions de crea-ció de la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Ta-rrasa, que funcionarà a partir del curs 1886-87. De la lectura d’aquesta acta se’n desprèn el funcionament de l’Escola, els seus pressupostos, l’organització dels estu-dis que s’hi impartiran i les condicions que hauran de reunir els seus professors, que hauran de tenir titulació professional. La titularitat de l’Escola serà municipal, però serà la Diputació Provincial qui en tutelarà els seus ensenyaments:


Primer año: dibujo aplicado a la maquinaria, tintorería, teoría y práctica de tejidos.E. Las asignaturas de tintorería y de teoría y práctica de tejidos no se enseñarán hasta que lo haga conveniente el número de alumnos […]F. La enseñanza de las asignaturas correrá a cargo de profesores con título profesional.G. El nombramiento tanto de profesores como de director y la dirección y administración de la escuela se verificará con un Reglamento que aprobará el Ayuntamiento, sin prejuicio de lo que dispone la Excma. Diputación Pro-vincial […].Para ingresar en la escuela se requiere la primera ense-ñanza elemental (…) los alumnos admitidos satisfarán en concepto de matrícula quince pesetas anuales. (…).

L’Ajuntament va nomenar professors interins de la nova escola a Fruitós Verneda i Figueras (llicenciat en

Se acuerda la creación en esta ciudad de una Escuela Municipal de Artes y Oficios que funcionará desde el primero de septiembre próximo, bajo las bases siguientes:A. La escuela se denominará Escuela Municipal de Artes y Oficios de Tarrasa.B. Las enseñanzas abarcarán dos períodos; uno general que comprenderá los conocimientos previos indispensa-bles a toda clase de artes y oficios; y otro especial de la enseñanza […].C. El período de estudios generales será de dos años y comprenderá las siguientes asignaturas: Primer año: aritmética ampliada dándose con toda exten-sión el sistema métrico decimal, geometría con ejercicios prácticos y dibujo lineal.Segundo año: álgebra elemental, elementos de ciencias aplicadas: mecánica, física y química, y dibujo lineal.D. El período de estudios especiales durará un año y comprenderá:

Figura 4Memòria de la inauguració de la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Tarrasa, celebrada al Colegio Tarrasense el dia 2 de novembre de 1886

Figura 3 Acta del Ple Munici-pal celebrat el dia 11 de març de 1886 on s’acorda la creació de la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Tarrasa


Joan Cadevall i Diars

Castellgalí, 1846 – Terrassa, 1921.

Fill d’una família de camperols estudià al

col·legi de Jesuïtes de Manresa dirigit per

Anselm Cabanes. L’any 1864, quan el Dr. Ca-

banes va ser nomenat director del Real Cole-

gio Tarrasense, Joan Cadevall va traslladar-se

a aquesta escola per acabar els seus estudis

de batxillerat. L’any 1869 es llicencià en

Ciències Exactes i Naturals a Barcelona

i l’any 1873 es doctorà en aquesta segona.

L’any 1873 substituí al Dr. Cabanes en la

direcció del Real Colegio Terrasense, que

va ocupar fins a la desaparició del mateix

l’any 1900.

Estudiós de la flora i la fauna catalana

va realitzar un extens herbolari del Vallès,

Bages i Berguedà.

A nivell institucional va ser membre

de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barce-

lona des del 1873, president de la Cambra

de Comerç de Terrassa, vocal de la Junta

d’Instrucció Pública, soci del Centre Excur-

sionista de Terrassa i membre fundador

de l’Assemblea Local de la Creu Roja

de Terrassa.

Primers professors de l’escola

Física i Química i pèrit agrònom), Pere Vacarisas i Bofill (llicenciat en Física i Matemàtiques), i Joan Cadevall i Diars (doctor en Ciències Naturals i llicenciat en Ciències Exactes), que en serà també el director.

En el Ple del 15 de maig de 1886 s’aprova el regla-ment de funcionament de l’Escola on s’estableixen les bases definitives que regiran el seu funcionament. El reglament establirà els drets i deures del personal i la seva relació amb l’Ajuntament, les atribucions i deures del director, i les obligacions dels professors.

En aquesta acta també consta la concessió d’una subvenció anual de 2.225 pessetes durant un termini de cinc anys:

[…] leyose después una comunicación del Gobierno Civil de esta Provincia tratando un acuerdo de la Diputación Provincial del catorze de marzo último por el cual se concede a este Ayuntamiento una subvención anual de pesetas dos mil doscientas veinticinco por el plazo de cin-co años y pagado en dos mitades en primero de setiembre y primero de marzo […].

El curs 1886-87 es van iniciar les classes a la Escuela Municipal de Artes y Oficios que va ser inaugurada el 2 de novembre de 1886 amb gran solemnitat. L’Escola es va instal·lar primer al Real Colegio Tarrasense, del qual el Dr. Cadevall n’era el director, ocupant l’aula de dibuix i espais adjacents.


Fructuós Verneda i Figueres

Sant Fruitós del Bages, 1847–1928.

Estudià Ciències Naturals, Agricultura

i Dibuix a la ciutat de Manresa, i pèrit

agrònom i taxador de terres a Barcelona.

L’any 1874 va entrar de professor al Real

Colegio Tarrasense on va impartir assigna-

tures d’Aritmètica, Àlgebra, Física, Història

Natural, Química aplicada a les arts,

Agricultura i Dibuix Professional aplicat

a la maquinària.

L’any 1902 amb la desaparició del Colegio

va tornar a Manresa.

Pere Vacarisses

Collbató, 1853 – Vilanova i la Geltrú, 1943.

Professor, industrial i músic.

De petit estudià a l’Escolania de Montserrat

on adquirí coneixements de piano. Estudià

batxillerat a Terrassa i Ciències Matemàti-

ques a la ciutat de Lovaina on es llicencià

el 1874. L’any 1876 va llicenciar-se en

Ciències Exactes a la Universitat de Barcelo-

na. Entre les seves publicacions cal destacar

el Tratado teòrico-práctico del tejido que

va ser usat com a llibre de text de les

escoles d’art i oficis de Terrassa, Barcelona

i Sabadell.

Del 1877 al 1895 va ser professor del

Real Colegio Tarrasense on impartí les

assignatures de Matemàtiques, Llengua

Francesa i Música.

Entre els anys 1901 i 1903 va ser designat

director de l’Escola Industrial de Terrassa.

En aquesta escola impartia classes

de Teoria de Teixits i Mecànica Racional.

Primers professors de l’escola

L’any 1883 formà part de la comissió forma-

da per regidors i personalitats de la ciutat

encarregats d’estudiar la viabilitat de crear

una escola d’art i oficis a la ciutat, essent-ne

l’ànima de la comissió. Autor del document

Bases para la instalación de una Escuela de

Artes y Oficios on detallava les característi-

ques i funcions que havia de tenir aquesta

escola.

Amb la creació de la Escuela Municipal de

Artes y Oficios de Tarrassa l’any 1886 va ser-

ne nomenat primer director i professor

fins l’any 1904.


Seus de l’escola

Real Colegio Tarrasense

El Real Colegio Tarrasense va ser inaugurat

el dia 1 de setembre de 1864 impulsat per

un grup de terrassencs que volien fundar

un col·legi de Segona Ensenyança a la ciutat.

El primer director va ser el reverend doctor

Anselm Ignasi Cabanes que va ostentar

el càrrec fins la seva mort el 1873.

El Dr. Cabanes va ser succeït pel seu

deixeble Joan Cadevall. La designació

de Real es deu a una gràcia atorgada per

S.M. la Reina Regent en nom del Rei,

el seu fill Alfons XIII. Les Escoles Pies van

entrar en possessió de l’edifici l’any 1901.

L’edifici és de forma rectangular i és obra

de l’arquitecte Daniel Molina, secundat

pel mestre d’obres Pere Comerma

(ragon, 1926, 94-96).

El 1886 la Escuela de Artes y Oficios de

Tarrasa s’instal·là a les dependències

del Real Col·legio Tarrasense, on hi va estar

ubicada fins l’any 1903 moment en que, per

la seva vinculació amb la Escola Industrial,

va passar a formar-ne part.

Figura 6 Façana interior de l’edifici

Figura 5Vista exterior del Real Colegio Tarrasense


Els primers anys: 1886-1918

L’Escola va tenir, en aquest primer moment, un en-focament molt lligat al model industrial i científic. L’organització dels estudis impartits deixa entreveure, doncs, que es proposen una sèrie d’activitats molt vin-culades a la industrialització de la ciutat, però en una Terrassa que no es tancava a implantar noves tècniques. Precisament l’any 1884 s’havia arrendat una part dels jardins del Pantà –en el solars on hi ha el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya– a l’Estació Am-pelogràfica Catalana, una empresa que feia estudis de viticultura dirigits per Rafael Roig i Torrents.

El curs 1897-98 es comencen a implantar modi-ficacions en els estudis impartits a l’escola ja que els industrials de la ciutat demanen la introducció del peritatge mercantil i mecànic i un curs previ als en-senyaments degut al baix nivell d’ingrés de molts dels estudiants que arriben a l’Escola. Aquest curs previ va ser a càrrec de Modest Pineda, llicenciat en Filosofia i Lletres (fernández, 2009, 10)

1901. Consolidació i nova etapa. Escuela elemental de industrias y de artes y oficios

En els primers anys del segle XX, es va produir de nou una reforma important a nivell de l’ensenyament d’arts i oficis. El Reial Decret del 17 d’agost de 1901, rees-tructurava l’ensenyament de totes les escoles industrials i les organitzava com escoles elementals i superiors d’indústries.

En l’acta del Ple Municipal celebrat el 7 de novem-bre de l’any1901 s’aprova una minuta d’escrit dirigida al Excmo. Ministro de Instrucción Pública per tal de validar els estudis que es feien a l’Escola d’Arts i Oficis:

[…] Los infraescritos Alcalde Presidente del Excmo. Ayuntamiento, Presidente del Instituto Inudustrial y Pre-sidente de la Cámara de Comercio de Tarrasa (provincia de Barcelona) (…) exponen que como complemento o ampliación del contenido de la instancia que con fecha 22 de Octubre último tuvieron el honor de elevar a este Ministerio, acuden nuevamente manifestando: que el

Figura 7Diploma de mèrit atorgat l’any 1895

Figura 8 Pràctica de dibuix artístic de l’alumne F. Estruch.Professor Fructuós Verneda.Maig 1892.


ayuntamiento de esta ciudad ha completado las enseñan-zas de su Escuela de Artes y Oficios, introduciendo todas las asignaturas que el Real decreto de 17 de Agosto último exige para obtener el certificado de “Práctico Industrial”, y en su virtud, los recurrentes solicitan, en primer término, que por el Gobierno se reconozca validez académica a los estudios de la expresada Escuela Municipal de Artes y Oficios y que se respete al profesorado actual de la mis-ma concediéndole nombramineto de R.O. así se estima necesario para que los referidos estudios tengan la validez solicitada […].

En el mateix Ple també es fan constar els passos que s’han de seguir per a la implantació i reglamentació dels nous estudis i també la necessitat de redactar un Reglamento para la Escuela Superior de Industrias per tal de merèixer el reconeixement oficial.

El decret (PUY, 1883, 40-32) permetia la creació de la Escuela Elemental de Industrias de Tarrasa l’any 1902 que recollia parts dels ensenyaments que s’havien anat realitzant a la Escuela Municipal de Artes y Oficios.

Des d’aquell moment, la vida de les dues escoles va anar paral·lela, van compartir professors, plans d’estudis i també locals. En el Ple Municipal celebrat el 15 de ge-ner de l’any 1902 es fa efectiva la fusió d’ambdós estudis i s’inicia un nou període per als ensenyaments industrial i artístic a la ciutat de Terrassa, i també les despeses de l’Escola seran repartides entre l’Estat i l’Ajuntament.

[…] A continuación leyó el infraescrito Secretario el si-guiente dictamen de la Comisión de Instrucción Públi-ca (…) a fin de preparar la pronta implantación de los Estudios Elementales de Indsutrias que la Corporación Municipal acordó en Consistorio de 7 de Noviembre pasado que se dieran en la que hasta la fecha ha sido Escuela de Artes y Oficios, tiene el honor de proponer al Excmo. Ayuntamiento la adopción de los siguientes acuerdos: 1º. La Escuela Municipal de Artes y Oficios se convierte en Escuela Elemental de Industrias y Municipal de Artes y Oficios. En ella se darán, además de los estudios elementales de Industrias establecidos en Decreto de 17 de Agosto último y con los cuales se obtiene el título de

Figura 9 Pràctica de dibuix industrial de l’alumne Jaime Torrasa. Professor Fructuós Verneda. 1892.


“Pràctico Industrial”, algunas clases nocturnas propias para obreros, análogas a las que se venían dando en la Escuela de Artes y Oficios que tendrán un carácter muy práctico e industrial. 2º. Además de los profesores actua-les de la Escuela de Artes y Oficios, se confiere que por ahora se encarguen de algunas asignaturas los profesores interinos de la Escuela Superior de Industrias Dr. D, Juan Prats y Aymerich y el ingeniero D. Eugenio Ferrer y Dalmau […]”.

Les classes es van iniciar el 3 de febrer de 1902 i fins la construcció de l’edifici definitiu del “Palau d’Indústries” les classes es van donar de manera pro-visional a la seu de l’Institut Industrial del Raval de Montserrat, i posteriorment a un local del carrer Topete.

El 9 de maig de 1902 es va col·locar la primera pedra del Palau d’Indústries, i va ser inaugurat durant la Festa Major de l’any 1904. L’edifici va ser projectat per l’arquitecte local Lluís Muncunill.

Aquesta va ser una etapa de gran èxit per a l’Escola. Es va ampliar el nombre de matèries i de professors –insistint en què havien de ser titulats superiors-. Les classes de dibuix continuaven a càrrec d’Eugeni Ferrer i s’hi incorporà l’arquitecte Lluís Muncunill, durant un parell de cursos acadèmics. Pere Viver fou nomenat professor el curs 1906-1907 i l’any següent el seu gran amic Frederic Trullàs. L’estructura de l’ensenyament era molt estricte, distribuïda en tres branques clarament delimitades, els estudis preparatoris, els ensenyaments d’art i els ensenyaments industrials. Totes les classes eren en horari nocturn, de 7 a 10 de la nit, i en algun moment, s’obrien classes per a dones. Repassem ara els continguts de cada una d’aquestes branques amb els diferents professors que hi van impartir classes:

· Ensenyaments preparatoris amb les assignatures d’aritmètica i geometria –a càrrec de Felip Muñi-do i Domènec-, i dibuix lineal, que sabem que va ser impartida per tres professors, Eugeni Ferrer i Dalmau, Lluís Muncunill i Pere Viver.

· Ensenyament d’arts, que seguint els esquemes de les grans acadèmies d’art, estaven dividits en les seccions de Pintura i Escultura. Ensenyaments industrials que comportaven una sèrie de cursos bàsics i d’altres d’especialització. Els primers eren,

Figura 10Qualificació en l’assignatura de Francès de primer curs, signada pel secretari del tribunal Lluís Muncunill. Curs 1903-1904.

Figura 11 Papereta d’ingrés signada pel secretari del tribunal Modest Pineda. Juny de 1904.


L’any 1902 l’Escola Municipal d’Arts i Oficis

i l’Escola Elemental d’Indústries deixa la seu

del Real Colegio Tarrasense i s’instal·la

de manera provisional a la seu de l’Institut

Industrial del Raval de Montserrat i a uns

locals del Carrer Topete, número 4.

Edifici de l’Institut Industrial

Aquest edifici va ser construït inicialment

com a Casa de la Vila de Terrassa, mantenint

aquesta funció fins l’any 1898. Conserva

a la façana principal, com a testimoni del seu

primer ús, dos relleus que reprodueixen

les torres de l’escut de la ciutat.

Edifici del carrer Topete

Aquest edifici, propietat d’Àngela Tobella i Pi

(ACVOV, AHT. Fons Municipal. Ensenyament

superior. Escoles Industrial), havia format

part d’una antiga fàbrica. El lloguer d’aquest

edifici costava al consistori 750 pessetes

semestrals. L’edifici va ser cedit posteriorment

a l’Hospital, que el va fer servir com una

residència d’avis.

Seus provisionals

Figura 12Edifici de l’Institut Industrial

Figura 13 Edifici del carrer Topete número 4, anys 60


Va passar el 1886

· Es crea la màquina d’escriure Velograf · William Burroughs desenvolupa la primera sumadora mecànica· S’autoritza a l’Estat Espanyol l’explotació del servei telefònic per particulars· Heinrich R. Hertz descobreix les ones de ràdio· Carl Zeiss, en col·laboració amb Ernst d’Abbe, fabrica una sèrie de lents per al microscopi· La joieria Tiffany crea la tècnica per a la fixació del solitari (anell amb un sol diamant)· L’enginyer alemany Karl Benz, patenta el primer automòbil impulsat per un motor de combustió interna· Es funda als EUA la Columbia Graphophone Company, de Graham Bell i Charles Sumner Tainter· Ottmar Mergenthaler inventa la linotípia· S’inicia la construcció del Pont de la Torre de Londres, de l’arquitecte Sir H. Jones· Antoni Gaudí signa el projecte del Palau Güell i s’encarrega de la construcció · S’inaugura a Nova York l’Estàtua de la Llibertat, obra de Fréderic-Auguste Bartholdi· Es fa la VIII Exposició Impressionista, a Paris· Van Gogh viatja a Paris per viure amb el seu germà Theo i coneix els artistes Toulouse-Lautrec i Gauguin· Cézanne s’instal·la a Aix, on pinta nombrosos quadres de la Muntanya de Sainte Victoire· Edward Munch pinta La noia malalta· George Seurat pinta Tarda de diumenge a l’illa de la Grande Jatte · August Rodin crea la seva escultura El bes· Inicis de la música de jazz a Nova Orleans· Es publica un manifest literari del Simbolisme· Jacint Verdaguer escriu Canigó· Benito Pérez Galdós escriu Fortunata y Jacinta· Emilia Pardo Bazán escriu Los Pazos de Ulloa· Lev Tolstoi escriu La mort d’Ivan Ílitx · Neix Ludwig Mies van Der Rohe, arquitecte alemany · Neix el pintor muralista mexicà Diego Rivera· John Pemberton patenta la Coca-Cola a Atlanta (EUA) i Frank Robinson dissenya el seu logotip· George T. Morgan dissenya la moneda d’un dòlar


Figura 9. L’Escola Industrial, seu de l’Escola d’Arts i Oficis,

l’any 1933.

El Palau d’Indústries

Situat al carrer de Colom núm. 1,

el Palau d’Indústries, popularment conegut

com l’Escola Industrial, va acollir l’any 1904

l’Escola Superior Industrial de Terrassa

creada el 1901, com a desenvolupament

de l’Escola d’Arts i Oficis.

Inaugurat el 3 de juliol de 1904, és obra

dels arquitectes Lluís Muncunill i Parellada

i Josep Domènech i Estapà, autor dels

tallers situats al sud i a l’est de l’edifici.

De l’edifici, en cal destacar la seva planta

en forma d’U. El resultat va ser un edifici

solemne, en el qual els elements més deci-

sius són els arcs de mig punt i la utilització

del maó com a principal element decoratiu.

A l’interior es distribueixen les aules,

tallers i altres serveis de l’edifici.

En destaca l’ampli vestíbul amb pintures

murals del pintor Pere Viver.

El 17 de novembre de 1943 aquest edifici,

va ser cedit a l’Estat.

Seus de l’Escola

Figura 14Façana principal

del Palau d’Indústries l’any 1933

Figura 15Vista aèria de

les dependències de l’edifici


Figura 18 Sala de professors l’any 1933

Figura 19 Classe de dibuix industrial l’any 1933

Figura 16 Secció d’escultural’any 1933

Figura 20 Rètol exterior que senyalitza l’Escola al Palau d’Indústries

Figura 17 Diploma de mèritatorgat l’any 1934


acadèmiques que s’hi van anar introduint. Les reunions eren periòdiques i depenent de l’any eren més nombro-ses, fins i tot celebrant-se de manera puntual al domicili particular del director.

1919-1926. L’art i l’ofici

L’any 1919 Frederic Trullàs i Trilla, que havia estat titu-lar de les classes de teoria dels teixits i dibuix aplicat a la indústria tèxtil, passa a ser el director de l’Escola, càrrec que ostentarà fins l’any 1927. Amb l’accés a la direcció de l’Escola de Trullàs, s’inicia un moment de canvi important, ja que els estudis artístics començaran a tenir un gran pes. L’Escola, que fins aquell moment havia donat una formació artística pràcticament al servei de la indústria, inicia una nova etapa en què inclourà en el seu currículum acadèmic estudis amb un vessant molt més artístic. Aquesta idea, llargament discutida per Frederic Trullàs (director de l’Escola) i Santiago

Figura 21 Classes de dibuix amb el mestre Tomàs Viver. 1920.

dibuix industrial i projectes, a càrrec de Tomàs Viver i Aymerich; geometria i nocions de física, amb el professor Josep Pizà i Xatart; àlgebra i càlcul indus-trial, a càrrec de Santiago Morera i Ventalló. A partir d’aquests estudis bàsics s’impartien cursos especials per a la indústria tèxtil, en els que hi va participar el director de l’Escola Superior, Daniel Blanxart i Pedrals, o altres cursos especials per a mecànic, electricistes o orientats directament al comerç.

La creació de l’Escola Industrial va ser important per al desenvolupament educatiu de la ciutat i va fer que s’incrementés la presència d’alumnat de fora de la ciutat, fet que porta a l’obertura d’una casa d’hostes al carrer de la Plaça Nova 37 exclusivament per a alumnes de l’Escola (fernández, 2009, 11).

Els llibres d’actes del claustre de professors, conser-vats a l’Arxiu Històric i Comarcal de Terrassa, són un testimoni de la vida de l’Escola amb les altes i baixes de professors que es van anar produint i les transformacions


Figures 22 i 23Alumnes davant la porta

d’entrada i als jardins de l’Escola Industrial. Finals dels anys 20.

Morera (secretari de l’Escola) amb l’escultor terrassenc Cèsar Cabanes i Badosa, es manifesta en una propos-ta presentada pel claustre de professors de l’Escola a l’Ajuntament de la ciutat, en la qual es demana una ampliació dels estudis amb classes de modelat, motllo i art decoratiu aplicat a la indústria (fernández, 2009, 12-13). La proposta del claustre de professors troba suport en la persona de Pere Salom i Morera, president de la Comissió d’Instrucció, que amb aquest canvi curricular veu la possibilitat d’incentivar i modernitzar l’Escola.

Finalment el 29 de setembre de 1920, Cèsar Ca-banes inicia la tasca docent a la Escuela Municipal de Artes y Oficios com a professor d’arts decoratives i anatomia artística. Més tard, passarà també a fer classes d’escultura (amb un gran èxit d’alumnes matriculats, que arriben fins a 40), modelatge i història de l’art.

L’Escola també va tenir presència en diferents con-cursos i prova d’això en són els dos diplomes que el Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalun-ya atorga a l’Escola. El primer fa referència a un premi

de 1.000 pessetes i un diploma de mèrit atorgat el 15 d’abril de 1922 per la presentació de treballs a la VII Exposició de Treballs Escolars, celebrada a la Universi-tat Industrial del 15 de juliol al 21 d’agost de 1921. El segon, del que també se’n fa ressò l’acta del claustre del 22 de febrer de 1923, és la participació a la Exposición General del Mueble y Decoración de Interiores que se celebra a Barcelona l’any 1923. Sabem per les actes del claustre, que l’Escola es presenta a aquesta exposició amb un Proyecto y maqueta de vestíbulo de casa sencilla con decoración de interior y mueblaje.

La tasca de secretari en aquest període i fins l’any 1927 la desenvoluparà Santiago Morera i Ventalló, tal com ho citen les actes dels claustres de professors. Mo-rera, però, tindrà un període d’excedència voluntària l’any 1923 per desenvolupar una càtedra a la Escuela Industrial de Béjar (Salamanca).


Frederic Trullàs i TrillaTerrassa, 1876–1927

Teòric tèxtil, professor de l’Escola Industrial

de Terrassa. També va estudiar pintura

i dibuix amb Juli Borrell i Pla, a Barcelona.

A nivell artístic és un dels retratistes més

destacats que ha tingut la ciutat de Terrassa.

Titular de les assignatures de teoria dels

teixits i dibuix aplicat a la indústria tèxtil.

Durant el seu mandat com a director

l’Escola va impulsar els estudis de vessant

artística amb les classes d’escultura, que

duia a terme Cèsar Cabanes i que van

resultar tenir una gran acollida per part

dels alumnes.

Director de l’Escola d’Arts i Oficis des de

l’any 1919 fins a la seva mort l’any 1927.

Santiago Morera i VentallóTerrassa, 1889–1968

Pèrit industrial tèxtil i enginyer

d’indústries tèxtils. Catedràtic de dibuix

industrial i teixits. Va ser també director

de l’Escola de Pèrits Industrials des de 1940

fins a 1960 i també de l’Escola Especial

d’Enginyers d’Indústries Tèxtils entre el 1940

i el 1952. Va tenir diversos càrrecs relacio-

nats amb la seva trajectòria professional

com a docent.

Va iniciar la seva relació amb l’Escola

Industrial l’any 1913. La Corporació Munici-

pal el va nomenar professor en propietat

el 18 d’octubre de 1918. Va ser professor

de tecnologia tèxtil, de teoria de teixits

i d’ensenyances tèxtils. Santiago Morera era

un conferenciant habitual sobre temàtiques

relacionades amb l’ensenyament i la produc-

ció industrial i per aquest motiu molts

alumnes el recorden com un gran orador.

El 1961 rep la Medalla de Plata de la Ciutat

de Terrassa.

Director de l’Escola des de 1927 fins el 1961,

any de la seva jubilació.

Daniel Blanxart i PedralsOlesa de Montserrat, 1884 – Barcelona, 1965

Professor i pioner en la investigació tèxtil

a Catalunya. Va ser alumne de l’Escola

Industrial on va fer peritatge i enginyeria

tèxtil. L’any 1908 va fundar i dirigir el Labora-

tori d’Assajos i Investigacions Tèxtils

de l’Acondicionament Terrassenc.

Va ser membre del patronat Juan de la

Cierva del CSIC. Va publicar importants

estudis en el camp del tèxtil.

L’any 1907 va ser nomenat director

de l’Escola Industrial i el 1909 va ser

professor interí de la càtedra de Tecnologia

Tèxtil i professor d’ampliació de tecnologia

tèxtil. Va desenvolupar la tasca de professor

de tecnologia tèxtil a l’Escola d’Art i Oficis.

L’any 1950 és nomenat fill adoptiu

de la ciutat de Terrassa.

Director accidental del 23 de març

al 29 d’abril de 1927

Directors de l’escola


Francesc Alsina i AlsinaTerrassa, 1899–1968

Va estudiar Pèrit Electricista a l’Escola

Industrial de Terrassa, on posteriorment

hi va exercir de professor. L’any 1919 va ser

nomenat professor de la Escuela Industrial

de Linares, d’on en va ser director. L’any

1927 es va traslladar a Saragossa on va

ser professor d’electrotècnia.

L’any 1934 va tornar a Terrassa.

Va ser membre de la Junta Central

de Formació Professional.

Acabada la guerra va ser sotmès

a un expedient de depuració per haver

ocupat càrrecs durant la guerra i va ser

inhabilitat per tornar a ocupar llocs

de direcció.

La vinculació amb l’Escola Industrial

comença l’any 1916, on entra com a

professor interí. L’any 1918 va formar part de

la càtedra de Elementos de Álgebra

y Elementos de Electrotecnia de l’Escola

Municipal d’Arts i Oficis.

Tomàs Viver i AymerichTerrassa 1876–1951

Un dels pintors paisatgistes més

importants de la ciutat. Es va formar

a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i a l’Escola

Llotja. L’any 1914 va cofundar el Gremi

d’Artistes de Terrassa.

Va ocupar la plaça vacant de professor

auxiliar de dibuix artístic i industrial

a l’Escola d’Arts i Oficis a partir de la mort

del seu germà, el 1917, i va mantenir aquest

càrrec fins el 1951. Durant aquests anys

va formar diferents deixebles en el camp

del paisatgisme local. Alguns dels artistes

destacats que van passar per les seves aules

són: Floreal Soriguera, Josep Rigol, Víctor

Abad, Antoni Coll, Josep Badia, Ramón

Cortés, Salvador Alavedra, Josep Casamada

o els germans Miquel i Pere Costa.

Director de l’Escola del 27 de març de 1939

al 2 d’agost de 1939.

L’any 1936 va ser nomenat director

de l’Escola Industrial de Terrassa, fins el dia

26 de gener de 1939. El seu mandat va

acabar amb l’entrada de les tropes franquis-

tes a la ciutat. Entre el 15 de setembre

i el 3 de novembre de 1938, va compaginar

la tasca de director de l’Escola d’Arts i Oficis

amb la de director de l’Escola Industrial.


Figura 24Diploma de mèrit atorgat el dia 15 d’abril de 1922 per la presentació de treballs a la VII Exposició de Treballs Escolars celebrada a la Universitat Industrial l’any 1921

Figura 25 Diploma de participació a la Exposición General del Mueble y Decoración de Interiores, celebrada a Barcelona l’any 1923

1926-1930. Escuela Elemental del Trabajo

En l’acta del Ple Municipal celebrat el 2 de febrer de 1926, l’Ajuntament de Terrassa aprova el dictamen aprovat en principi per la Comisión Municipal Perma-nente en sessió del mes de novembre de l’any 1925, relatiu a la ampliación de enseñanzas en la Escuela de Artes y Oficios. Aquest dictamen suposava també el canvi de nom de l’Escola que a partir d’aquest moment passarà a anomenar-se Escuela Elemental del Trabajo.

Les modificacions curriculars que suposava aquest nou enfocament es van començar a introduir el curs 1926-27 i suposaven una ampliació d’estudis, tal com ho dictava l’article 47 del Reial Decret del 6 d’octubre del 1925. Aquesta nova implantació suposava la realització d’ensenyaments elementals preparatoris d’aritmètica, geometria, àlgebra i trigo-nometria, gramàtica castellana, geografia general i d’Europa, geografia d’Espanya, història d’Espanya i història universal. El ministeri de treball havia de donar aprovació a aquests ensenyaments per tal de poder fer l’ingrés a la Escuela Industrial de Tarrasa. Aquesta escola es transformarà el 1956 en la Escuela de Maestría Industrial amb dependència del Ministerio de Educación. L’Escola compartia edifici amb l’Escola d’Art a l’avinguda Jacquard.

El 25 d’agost de 1926 és el darrer claustre que pre-sideix Frederic Trullàs abans de la seva mort el mes de març de 1927. Aquest claustre es celebra en el domicili particular del director i, entre altres temes, es parla de la implantació del Plan Oficial de Enseñanzas de aprendizaje de las Escuelas Elementales del Trabajo, i s’acorda la publicació d’un fullet detallat amb aquest pla.

L’any 1927 amb la mort del director Frederic Tru-llàs, Daniel Blanxart ocupa el càrrec de director ac-cidental de l’Escola el 23 de març de 1927, i un mes més tard, en el claustre celebrat el 29 d’abril de 1927, Santiago Morera i Ventalló deixa el càrrec de secretari i passa a ser el nou director, segons consta en les actes del claustre. El càrrec de secretari l’ocuparà Vicente Galceran Escobet fins el novembre de l’any 1939, segons consta en les citades actes.

En les actes del claustre de l’1 de setembre de 1928 es parla de la necessitat de poder realitzar classes de pintura amb una figura humana, amb un nu al na-tural, que fins aquell moment es realitzaven amb es-tàtues i guixos. El claustre de professors proposa que l’assignatura vagi a càrrec de Josep Rigol i Fornaguera, antic alumne de l’escola. Rigol inicià doncs la seva tas-ca docent a l’Escola d’Art, de la qual en serà director el 1961, primer com a professor auxiliar interí de dibuix,


Figura 26Classes de nu al natural amb

el professor Josep Rigol

Figura 27Taller d’escultura l’any 1920.

En la imatge apareix l’escultor egarenc Miquel Ros i Orta.

Figura 28Aula de dibuix, vers el 1923


Figura 29Primera pàgina del número 1

del butlletí i propaganda de l’AEMAOT

L’AEMOAT: Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa

El dia 18 de juny de l’any 1932 naixia

l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de

l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa

(AEMAOT). L’acte inaugural es va celebrar

el diumenge 6 de novembre al matí amb

l’assistència dels alumnes i exalumnes de

l’Escola, el claustre de professors, la direcció

de l’Escola i l’alcalde de la ciutat. Amb motiu

d’aquest acte, el director de l’Escola, el sen-

yor Santiago Morera, va fer una conferència

que portà per títol El que és la nostra Escola.

La finalitat de l’Associació era fer la funció

d’un punt d’enllaç entre l’Escola i el seu


Figura 30 Partit matinal de la secció d’hoquei amb motiu del tercer aniversari de l’AEMAOT. 1935.

Figura 31 Excursió de l’Associació al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 1935

alumnat, vetllant pels seus interessos

i fomentant la cultura (intel·lectual, física

i l’art en general), mitjançant cursets, confe-

rències, visites col·lectives, adquisició de re-

vistes i tot el que es cregui més convenient.

L’Associació es va iniciar amb vint-i-cinc so-

cis, però tres anys més tard, el 1935, ja n’hi

havia cent trenta-un. Aquest nombre anava

creixent i tan sols va patir una greu baixada

durant la guerra civil espanyola, ja que molts

dels seus associats, tant alumnes com

professors de l’Escola, van haver de

marxar a lluitar al front.

Un any després de la seva creació,

neix Arts i Oficis. Butlletí de l’Associació

d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola

Municipal d’Arts i Oficis. El primer

número surt el maig-juny de 1933 i està

dedicat al naixement de l’Associació. Recull

el discurs pronunciat pel director en mo-

tiu de la seva inauguració. Els butlletins,

conservats a l’arxiu personal del senyor

Rafael Comas, són una mostra detallada de

l’activitat diversa i constant de l’Associació

en tots aquests anys.

L’any 1936 l’Associació s’adhereix a la

Federació d’Associacions d’Alumnes

i Exalumnes de les Escoles del Treball

i similars de Catalunya.

L’Associació va tenir tres seccions

destacades: la Secció Esportiva, creada l’any

1935, la Secció Femenina, creada el 1937,

i la Secció de Teatre. L’AEMAOT també va

col·laborar durant una temporada amb

Ràdio Terrassa fent una breu emissió radio-

fònica els dissabtes al migdia.

Cal destacar la tasca d’agermanament que,

amb el nom de La bústia de l’aemaotista

combatent, va endegar l’Associació amb

l’intercanvi de correspondència, adreces

i notícies entre els exalumnes dispersos,

principalment els destacats al front.


Figura 32Sortida a la font Flàvia, juliol de 1926. A l’esquerra Josep Rigol i al centre Tomàs Viver.

Figura 33 Excursió al Montseny, 1936. D’esquerra a dreta: J. Grau, Conrad Padrós, Josep Rigol i Salvador Cardús.

en substitució de Ramon Alsina i Alsina, que demanà una excedència voluntària, i més tard com a professor auxiliar en propietat (ramos, 2011, 27).

La consolidació de les classes de nu al natural de Josep Rigol queda definitivament establerta el 20 de gener de 1937 quan la Comissió Permanent del Consell Municipal acorda nomenar-lo professor interí de l’assignatura amb l’obligació de dedicar-hi com a mínim una hora diària de classe (ramos, 2011, 27).

El 3 de maig de l’any 1929 s’acorda participar a la Exposición Internacional de Barcelona juntament amb l’Escola Industrial per tal de figurar juntes a la citada exposició. S’acorda portar a l’exposició un gràfic estadístic del moviment escolar per cursos, una carda que es construirà als tallers de l’Escola sota la direcció del mestre de taller Roig Iglesias, amb alguns models i dibuixos, i una estora teixida a mà pels alumnes de pràctiques de teixit.

1930-1936. Escuela Municipal de Artes y Oficios

El claustre del 20 d’agost de l’any 1930 acorda propo-sar a l’Ajuntament la substitució del nom de Escuela Elemental del Trabajo pel de Escuela Municipal de Artes y Oficios.

La dimissió del general Primo de Rivera i la pro-clamació de la II República, el 14 d’abril de 1931, amb els canvis polítics a nivell local, que compor-taren la constitució d’un nou Ajuntament de coa-lició d’Acció Catalana, Esquerra Republicana i el Centre Republicà Obrer, no afectaren la dinàmica de l’Escola que, amb Santiago Morera al capdavant, seguí la seva activitat educativa.

En el claustre de l’1 de juliol de 1931, els pro-fessors de l’Escola presenten un Projecte d’Exposició de Salutació a l‘Excm. Ajuntament i adhesió al nou règim, amb l’oferiment entusiasta d’aquest claustre per quan sigui per elevar per tots els mitjans possibles el nivell cultural del nostre poble. En el mateix claustre es demana la reforma del reglament de l’Escola, ja que el vigent encara comprèn l’Escola d’Arts i Oficis i Indústries.


1936-1939. La guerra civil

Amb l’Alzamiento Nacional del 18 de juliol de 1936 i la posterior inestabilitat política, econòmica i social que comportà la Guerra Civil Espanyola, tal com ja va passar en el període la República, l’escola segueix amb la seva activitat educativa. Malgrat tot això, l’Escola s’adapta als nous temps, sobretot per les mobilitzacions de professors i alumnes que han de marxar al front.

El director de l’Escola seguirà sent Santiago Morera, però des del claustre del 26 de setembre de 1936 fins al claustre del 27 de desembre de 1939, en què torna a aparèixer presidint els claustres de l’Escola, la direc-ció recau sobre Daniel Blanxart (exerceix de director accidental en el claustre del 26 de setembre de 1936), Joan Juan (que consta com a comissari de l’Escola i presideix els claustres des del 30 d’octubre de 1936 al 18 de maig de 1938), Daniel Blanxart (que torna a ser director accidental en l’acta del 21 de juliol de 1938), Francesc Alsina (que com a director de l’Escola Indus-trial, n’és de l’Escola d’Arts i Oficis en els claustres del 15 de setembre de 1938 al 3 de novembre de 1938), i Tomàs Viver (que en serà del 27 de març de 1939 fins al 12 d’agost de 1939).

El curs 1936-1937 va començar més tard, i a més amb una baixa d’alumnes considerable degut a la mo-bilització de molts d’ells. L’absència d’alumnes també es va fer palesa al llarg dels següents cursos, ja que molts dels alumnes es van incorporant al front. En aquest cas es planteja un problema respecte la matrícula i la qualificació dels alumnes, tal com es reflecteix en l’acta del claustre del 14 de maig de 1937, on s’acorda que:

[…] els qui han pogut assistir a classe quasi fins al final de curs i el professor cregui que pel seu aprofitament es mereixen ser aprovats, s’aprovin, però per al demés, encara que no sigui possible poder-los aprovar, se’ls re-torni l’import corresponent de la matrícula, sempre que mitjançant un certificat puguin acreditar que han sigut milicians o mobilitzats.

La mateixa problemàtica queda palesa en el claustre del 18 de maig de 1938 on es parla de la proposta que es presentarà a l’Ajuntament de la necessitat de con-

A partir de l’any 1931 s’obre un període de molta activitat a l’Escola, tant a nivell curricular com a ni-vell social, perquè es produeix un canvi en el Regla-ment, s’inicien les primeres excursions culturals i neix l’Associació d’Alumnes.

El 15 de setembre de l’any 1931 l’Ajuntament de Terrassa aprova el nou Reglament Orgànic de l’Escola Municipal de Terrassa, en el qual podem constatar l’evolució i el creixement en nombre de professors i materials que va tenint l’escola.

L’any 1931 s’inicien una sèrie d’excursions dels alumnes, que més tard es formalitzaran com a Viatges de Fi d’Estudis, i de les quals Josep Rigol n’és un dels organitzadors. El primer viatge del qual tenim constàn-cia és del que van fer els alumnes de pintura a Madrid per visitar els principals museus de la ciutat, tal com ho reflecteixen dos dels claustres de l’any 1931. En el claustre de l’11 de maig de 1931 es parla de la possibili-tat que l’Ajuntament ajudi econòmicament els alumnes de pintura per realitzar una excursió a Madrid. En el claustre ja citat de l’1 de juliol de 1931, es parla de la quantitat de 296,40 pessetes que donà l’Ajuntament per poder subvencionar part de l’excursió i que es lliuren a l’alumne Josep Font perquè, en representació dels seus companys, obri una llibreta a la Caixa d’Estalvis per anar-hi dipositant els diners.

En l’acta del claustre del 14 de març de l’any 1932 es fa constar la creació definitiva de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola, que demanen una aula com a local per a les seves activitats socials i reunions. A partir d’aquell moment, representants de l’Associació assistei-xen a alguns claustres de l’Escola, tal com apareix en les actes dels claustres corresponents.


servar el drets de matrícula a aquells alumnes que, en ser mobilitzats, no hagin pogut acabar i aprovar el curs, però que en el curs vinent estaran lliures, i de que se’ls permeti matricular-se a les assignatures que han deixat pendents sense pagar drets de matrícula.

A partir d’aquest moment sabem que hi havia dones formant part del personal de l’Escola, com és el cas del nomenament d’Encarnació Duran i Prat en el càrrec de secretària, ja que és “molt pràctica en mecanografia i escriptura”.

A nivell d’estudis la presència de la dona queda pa-lesa en l’acta del claustre del 16 de març de 1938, en el qual el professor Alsina fa saber al claustre l’acord pres pel comitè local de mobilització femenina de la ciutat en el que es demana la formació professional de la dona i l’organització en els tallers i aules d’aquesta escola de l’ensenyament corresponent dels oficis de torner, i noier.

La mobilització del comissari, Joan Juan, fa que es proposi a Francesc Alsina per ocupar el càrrec de direc-tor de l’Escola Industrial de Terrassa, per unanimitat, exceptuant el propi Alsina que proposa a Rigol.

L’arribada de les tropes franquistes a la ciutat de Terrassa el 26 de gener de 1939 i l’establiment d’un nou règim, comportà una sèrie de canvis en el funcio-nament de l’Escola, sobretot a nivell formal. A partir del 3 de novembre de 1938 les actes dels claustres de professors tornen a ser escrites en castellà i el mes de març de 1939 l’Ajuntament elimina l’assignatura de gramàtica catalana que es substituirà per la de gramàti-ca castellana. De la mateixa manera, el director de l’Escola, que en aquell moment era Tomàs Viver, tra-met al claustre del 27 de març de 1939 l’ordre rebuda per l’Ajuntament de […] la necesidad de hacer todas las clases en castellano en virtud de la denuncia que se hizo en la Comandancia Militar por el hecho de que se hacían dichas clases en catalán […] i també de l’acord de [...] colocar en los puntos más visibles de la escuela unos carteles en los cuales constase que era obligatorio hablar en español […].

En l’acta del 9 de setembre de 1939 el claustre de professors de l’Escola saluda afectuosament al senyor Morera que torna a presidir les reunions després de l’accident ferroviari que va patir l’11 de febrer de 1939.

Figura 34 Carta dirigida a l’Honorable Conseller de Cultura i Propaganda de la Corpora-ció Municipal de la ciutat, comunicant la proposta de càrrec vacant de director de l’Escola al professor Francesc Alsina. Terrassa 22 de juliol de 1938.


Butlletí de L’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola Municipal

d’Arts i Oficis de Terrassa.

Any VI – Núm. 33 - Nov-Des 1938

Comentari:

Reobertura de l’Escola d’Arts i Oficis

El tècnic sotmet els elements constructius i les construccions acabades a

esforços extraordinaris per tal d’assegurar-se de llur resistència i, en conse-

qüència, de l’èxit de l’obra.

La vida té bona cura, també, de posar a proves feixugues els homes, indi-

vidualment i col·lectiva. La guerra és una d’aquestes proves... una prova

duríssima.

La nostra Escola d’Arts i Oficis no podia pas ésser una excepció. Ha hagut

d’enfrontar-se a diverses dificultats. Precisament, quan, més encara que en

altres ocasions, la seva aportació al poble era imperiosa, indispensable. Els

millors braços empunyen les armes de guerra. La reraguarda, en les seves

indústries, en tots llurs múltiples serveis d’auxili a la població de combatents

que formen mur davant seu, ha hagut de valer-se d’adolescents no prou

formats encara per a un brillant comès professional i ha acceptat l’elogiable

col·laboració de la dona, no apropada fins ara a una multitud de tasques

industrials. L’escola havia d’exercir un guiatge insubstituïble.

La nostra Escola ha salvat pels mitjans possibles, tots els entrebancs que

travaven la seva acció utilíssima i, responsable, en aquesta hora de supera-

ció, de la seva missió, no menys important per més silenciosa que la d’altres

engranatges d’aquesta màquina extraordinària d’un poble que treballa i lluita

unit i organitzat, torna a sentir el moviment de tots els cursos.

Tot el moviment d’altres cursos. Perquè la ciutat, que necessita l’Escola,

avui, precisament, més encara que en altres ocasions, ha corregut a propor-

cionar-li una matrícula d’alumnes poc inferior a les que s’obtenien abans de

la guerra. Enguany els alumnes son una legió de joveníssims treballadors i

un bell estol de donzelles...

El constructor resta més confiat i satisfet de la seva obra després de la seva

prova extremada...

Terrassa ha de sentir avui un digne orgull de la fortitud provada de la seva

Escola.


Figura 35Memòria del curs escolar 1941/42


L’ESCOLA MUNICIPAL D’ARTS I OFICIS. Els anys de les reformes: 1940-1989Susanna Ortega Margarit

1939-1949. La influència dels valors ideològics

Acabada la Guerra Civil i instaurat el règim de Franco, la dictadura va comportar molts canvis a Espanya, Cata-lunya, i com és lògic també a Terrassa, al seu Ajuntament i a la Escuela Municipal de Artes y Oficios. La repressió política, social, lingüística i cultural a Catalunya és un fet. Qualsevol símbol de catalanitat va ser durament perseguit. I això es veu, entre moltes altres coses, en les memòries que es conserven de la Escuela Municipal de Artes y Ofi-cios, que són escrites en castellà a partir de 1940 i fins a la instauració dels ajuntaments democràtics.

Durant aquest període, es produeix una ruptura total amb la política educativa de la II República Espanyola (1931-1936). De manera que es rebutgen tots els avenços pel que fa a renovació dels mètodes pedagògics. El Mi-nisterio de Educación Nacional s’encarregarà de gestionar l’educació, així com l’Obra Sindical de Formación Profe-sional. Les obres sindicals de formació professional van ser creades per l‘Organización Sindical Española entre el 1939 i el 1942, amb un principi ideològic basat en la repressió de la conflictivitat laboral i en la submissió dels obrers a les ordres del règim franquista.

L’educació es veurà influenciada pels valors ideològics que defensa i promulga el Movimento Nacional: la unitat de la Pàtria i la religió catòlica. En els primers anys del règim, l’educació només interessa al govern com a vehicle transmissor d’ideologia, sense donar gaire importància a la seva organització i estructura interna. Per tant, prolife-ren decrets i ordres ministerials amb una sola idea fixa: l’educació ha de ser catòlica i patriòtica. La memòria del curs del 1941-42 recull el retorn a la normalitat de l’Escola pel que fa al rendiment de les ensenyances i al nombre d’alumnes matriculats, similar al que hi havia hagut abans del que es va anomenar Glorioso Movimento Nacional.

Figura 36 Extracte del llibre d’actes del claustre de professors. 1940.


La Terrassa de l’època

L’Escola va continuar amb la formació tècnica i professional obrera de la Terrassa industrial de l’època. Floreal Soriguera, que va ser alumne, professor i director de l’Escola, recorda molt bé aquella ciutat de la postguerra:

…per qualsevol carrer es sentia el tic-tac dels telers. Al matí, a tres quarts de vuit, tocaven les sirenes per avisar els treballadors que havien d’anar a la feina; aquestes sirenes també es sentien arreu. A ple dia, els carrers de Terrassa estaven buits, tothom estava treballant a les fàbriques. Carrers sense asfaltar i plens de pols. Evidentment, en aquella època no hi havia ni cotxes ni autobusos. La Terrassa d’aquella època no era la gran ciutat que ara tots coneixem. Més enllà del carrer Galileu, ja no hi havia cases. Passada la via del mercat del carrer Ample de Sant Pere, tampoc; ni a la Rambleta. A Can Palet, una mica més amunt de l’església, ja tot eren vinyes.

Figura 37 El professor Cèsar Cabanes i els seus alumnes a l’aula d’escultura 1943/44


La redacció d’un nou Reglament de l’Escola

La necessitat de reestructurar i regular l’organització in-terna de l’Escola i dels estudis que s’hi cursen es redacta durant el curs 1949/50, el Anteproyecto del reglamento de la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Tarrasa, que derogarà l’anterior reglament vigent des del 15 de setembre de 1931.

L’article primer recull l’objectiu de l’Escola:

Art.1. La Escuela Municipal de Artes y Oficios depende directamente del Excmo. y Muy Ilustre Ayuntamiento de esta ciudad, y tiene por misión la formación de aprendices y obreros para las diversas industrias y oficios artísticos, y la de facilitar, en clases nocturnas, enseñanzas de carác-ter general y de comercio, y las que acordare o creare el Ayuntamiento.

En aquest avantprojecte també s’hi especifiquen els tipus d’ensenyament que s’impartien:

Art.2 Las Enseñanzas de dicha Escuela se dividirán en cinco grupos: a) Enseñanzas Generales.b) Enseñanzas de Artes.c) Enseñanzas de Oficios.d) Enseñanzas Industriales.e) Enseñanzas de Comercio.

Figura 38 Resum estadístic de matrícules i qualificacions del curs 1947/48

Número de matrícules en la dècada dels 40

1940-41 556 alumnes1941-42 4951942-43 -1943-44 5361944-45 5441945-46 -1946-47 5281947-48 5761948-49 5821949-50 517


A iniciativa del professor Rigol i com

a complement de l’activitat a les aules

i tallers, s’inicien, a mitjans dels anys

quaranta, els viatges de fi d’estudis.

Des dels seus inicis, aquestes sortides van

adquirir un caràcter pràctic, no només es

visitava una ciutat i els seus monuments,

sinó que s’hi anava a treballar.

Ens comenta en Floreal Soriguera:

Els viatges eren anomenats entre l’alumnat

com “els viatges de la gana”, ja que anàvem

amb una targeta individual de racionament

del pa que havíem de lliurar a cada fonda

on ens hostatjàvem. El menjar era molt just

i nosaltres molt joves. El professor Rigol ens

facilitava les guies i la documentació

per poder fer les visites diàries programades

per cada viatge. Els viatges de fi de curs, cada

any per diferents capitals i pobles d’Espanya,

visitant escoles d’art, centres culturals,

esglésies, catedrals, museus i exposicions,

ens complementaren els coneixements

i ens uniren en l’amistat i l’amor per la vida

i per l’art. En algun viatge realitzàvem

dibuixos, aquarel·les i pintures a l’oli amb els

quals després organitzàvem exposicions tant

al lloc d’origen com als Amics de les Arts

de Terrassa

Entrevista a Floreal Soriguera

per Susanna Ortega, juny 2011.

Els viatges d’estudis

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

Figura 39Curs 1947/48. Estació de la Renfe de Terrassa a la sortida del viatge d’estudis.

Figura 40 Curs 1950/51, Segovia

Figura 41 Curs 1945/46, Madrid

Figura 42 Curs 1946/47, Aranjuez Figura 43 Curs 1960/61, Segòvia


Figures 44 i 45Detall del llibre de viatges.Dibuixos de V. Abad i L.Muntada.

Figura 46Invitació a l’exposició celebrada als Amics de les Arts de Terrassa, amb motiu de la celebració dels 25 anys dels viatges d’estudis


Aquests viatges, que rebien una petita

subvenció econòmica per part de l’Ajuntament,

i en ocasions per part de fabricants de la ciutat,

es realitzaren de forma més o menys

ininterrompuda fins a la dècada dels 80.

El viatge dels “Barbuts de Cuenca” del 1953

Un dels viatges més curiosos va ser l’anomenat Viatge dels Barbuts de Cuenca. Floreal Soriguera, aleshores professor adjunt, i els seus alumnes, van acordar que per anar al viatge programat a la ciutat de Cuenca, es deixarien tots barba i portarien una gorra blanca i un llaç de color. El viatge va tenir una durada d’un mes. A la pensió on s’hostatjaven, exposaven els seus treballs, principalment dibuixos. El governador civil va veure l’exposició i els hi va proposar celebrar-la en una sala d’exposicions a la ciutat de Cuenca. En tornar a Terrassa, aquesta mateixa mostra s’exhibí als Amics de les Arts.

Figura 47Commemoració del XX Aniversari dels Barbuts de Cuenca. Recull de premsa del 7-5-1973, de Tarrasa Información.

Figura 48Sol·licitud d’ajuda

per realitzar el viatge de l’any 1979


Cobertes

de programes

d’exposicions

organitzades

amb motiu

dels viatges

d’estudis,

fins el 1980.

Figura 49A partir de l’any 1969, es tornen a reunir antics alumnes per recordar i programar noves sortides

1 Francesc Estrada 2 Josep Sorolla 3 Josep Boix 4 Antoni Coll i Solà 5 Salvador Alavedra 6 Margarita Hurtado, vda. de J. Casamada 7 Francesc Poses 8 Martí Ros 9 Joan Serres10 Manuel Llavet11 Celdoni Soler12 Josep Badia Sabater13 Josep González 14 Floreal Soriguera15 Joan Tarrés16 Víctor Abad17 J. Moliner Peñalva18 Sebastià Freixa19 Rafael Serres

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19


Figura 51 Classe de dibuix i pintura amb el professor Josep Rigol. Curs 1944/45.

Figura 50 Classe de dibuix amb els professors Tomàs Viver i Josep Rigol. Curs 1944/45.


Figura 52Plan de Enseñanzas. Curs 1951-1952.

Els anys 50. La Formació Professional Industrial

Durant la dècada dels 50, s’observa a l’Estat espanyol una certa obertura en el món de l’ensenyament. Per-sisteixen la confessionalitat catòlica i el predomini de l’Església, però remeten una mica el patriotisme i la preponderància de l’adoctrinament polític sobre la formació tècnica.

La llei del 20 de juliol de 1955 sobre la Formació Professional Industrial va suposar una primera regulació estructurada. Preveia diferents etapes o cicles dins de la Formació Professional: preaprenentatge, orientació i aprenentatge, mestratge i perfeccionament. La llei regu-lava també els requisits i les formes d’accés. Malgrat tot, encara garantia la presència de l’Església en l’educació tècnica, però també és cert que iniciava noves vies de coordinació amb la indústria del país.

Més concretament, la llei creava escoles de prea-prenentatge: estudis de dos anys de durada, per als quals calia tenir el Certificat d’Escolaritat; escoles d’aprenentatge: constaven de tres anys d’estudis; i es-coles de mestria: calien dos anys per a obtenir el títol d’oficial, i dos més per al de mestre industrial.

També s’estableix l’obligatorietat d’una quota de formació professional (decret del 8 de gener de 1954). Es tractava d’una aportació econòmica regular per part de treballadors i empresaris, per fer possible la formació en centres d’ensenyament professional. Aquestes escoles van experimentar un notable creixement, impulsades per l’Església, l’organització sindical i la indústria privada.


El curs de 1950-1951, el Plan de Enseñanzas de l’Escola de Terrassa s’havia ampliat amb la implantació de dues assignatures formatives, una anomenada religión y mo-ral i l’altra formación social y patriótica, en la mateixa línia del que ja havien fet altres centres docents.

Al B.O.E. del 7 de febrer de 1955, (ordre referida a la O.M. del 20 de gener de 1955 on es reconeix l’Escola com a Centro no oficial reconocido de Formación Pro-fesional), es publica l’ordre en què es fan oficials els es-tudis de Formació Professional Industrial que es cursen a l’Escola. El Pla d’Ensenyament s’adaptarà als plans i graus establerts per la Escuela de Maestría Industrial, la qual depenia de la Junta Local de Formación Profesio-nal Industrial, i estaven reglats per la Dirección General de Enseñanza Profesional. Aquest reconeixement és conseqüència de l’eficàcia i el benefici que comporta als alumnes que cursin aquests estudis a l’Escola.

El 5 de juliol de 1957, es va demanar la renova-ció de la qualificació de l’Escola. En aquest moment

al Pla d’Ensenyament hi constaven els graus d’Oficial i de Mestre Industrial en les branques de mecànic, electricis-ta, filador, teixidor i tintorer-aprestador. També hi figuraven altres ensenyaments professionals complementaris, els quals donaven dret a un Certificat d’Aptitud expedit per l’Ajuntament de Terrassa. Aquests ensenyaments complementaris consistien en la formació i el perfeccio-nament en oficis com mecànic de taller i motors, calderer, lampista, planxista, fonedor, electricista, muntador de taller, delineant de taller, filador, teixidor, es-pecialista en gènere de punt i tintorer– aprestador. I també en oficis de l’àmbit

Subvenció

L’agost de 1956 l’Escola rep una subvenció de 800.000 pessetes, per contribuir a les despeses generals del centre. La quantia de l’aportació es justifica davant la importante labor que viene desarrollando dicho Centro en orden a la Formación Profesional de los numerosos alumnos atendidos en sus aulas.

Figura 53Reconeixement de l’Escola com a centre no oficial reconegut de Formació Professional. Gener 1955.


de la construcció, com paleta, formigoner– porlandista, serraller, fuster, pintor, guixaire, marbrista, ebenista, modelista i delineant d’obra. El certificat de Teòric de Teixits, que t ambé expedia l’Ajuntament, era es-

pecialment prestigiós. A més d’aquests estudis profes-sionals, a l’Escola també s’hi impartien les ensenyances de Comerç, nodrides per dependents i aspirants al treball administratiu de les empreses industrials, tant en el ram mercantil com en la gestió administrativa interna de les fàbriques i tallers. També estaven ja en funcionament algunes ensenyances de perfeccionament artístic. Totes les classes es donaven entre les set i les deu de la nit, degut que els alumnes eren, gairebé en la seva totalitat, aprenents, artesans i productors ja iniciats en el món laboral.

El 1958, la Junta de Formación Profesional Indus-trial, va proposar la qualificació del centre com a esco-la reconeguda en el Grado de Maestría en les branques del metall (especialitats d’ajustador, matricer i torner), de l’electricitat (especialitats d’instal·lador i munta-dor), de la fusta, de la construcció (especialitats de cantirer i marbrista) i en la branca del tèxtil (especia-litat de teixidor). Però els estudis d’Oficial i de Mestre Industrial van ser assumits per la Escuela de Maestría Industrial, i a la Escuela de Artes Oficios de Terrassa hi van quedar els anteriors ensenyaments d’Art, Comerç i Teòric de Teixits.

Protecció Escolar

En l’àmbit de la Protecció Escolar, a més de les matrícules gratuïtes, es realitzen diverses activitats d’ajut i estímul als alumnes, com per exemple: excursions científiques i culturals o pràctiques especials. També s’atorguen premis en llibres i material escolar als alumnes amb major aprofitament del curs o s’incentiva l’assistència a les aules amb premis en metàl·lic.

Figura 54Fullet

promocional de l’Escola.

Setembre 1957.


Figura 55Cartell de l’Exposició

de treballs de fi de curs. Juliol 1958.

1960-1969: un nou Pla d’Estudis

L’any 1963, una nova reforma va implantar un altre mo-del educatiu amb la finalitat de respondre a la industria-lització en augment. Per primera vegada s’abandona la idea tradicionalista d’un ensenyament destinat a obrers i artesans. Aquesta nova llei pretenia formar persones amb la finalitat que també poguessin concebre, dis-senyar i impulsar un desenvolupament creatiu en els nous àmbits professionals, i no només amb la finalitat d’executar ordres. També es contemplava l’organització de cursos de formació artística de curta durada, així com la possibilitat de matricular-se en assignatures o tallers de lliure elecció. Apareix la denominació d’Escuelas de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos. El Pla d’Estudis del 1963, per ordre ministerial del 27 de desembre del 1963, permetia expedir el títol de Graduat en Arts Aplicades en l’especialitat corresponent. Calia fer un examen de revàlida o prova d’accés, tres cursos comuns, dos d’especialitat, i un projecte final.

Durant la dècada dels seixanta, diferents ordres ministerials permetran ampliar els estudis formatius de l’Escola. Així, el març de 1960 s’amplien els en-senyaments corresponents al grau d’aprenentatge en les branques de tèxtil, metall i electricitat. El febrer de 1965, una altra ordre del Ministerio de Educación Nacional estableix que l’Escola podrà impartir els graus d’aprenentatge en les especialitats de torner i de fresador (secció mecànica de la branca del metall), d’instal·lador i muntador (branca d’electricitat), de teixidor, filador, tintorer i aprestador (branca del tèxtil). També reconeix el dret d’impartir el Grau d’Iniciació Professional o Preaprenentatge (grau contemplat ja a la Llei d’Educació Primària del 17 de juliol de 1945), el qual es cursava entre els 12 i els 15 anys.


A títol d’exemple, veiem que el Plan de Enseñanzas del curs 1966/67, en horari nocturn, de set a deu de la nit, constava dels següents estudis: el curs preparatori, els ensenyaments industrials, els ensenyaments tèxtils, els ensenyaments d’oficis artístics i els ensenyaments de comerç i idiomes.

Els ensenyaments industrials tenien un primer curs comú a totes les especialitats. En el segon i el tercer curs es podien fer les especialitats de mecànic industrial, electricista industrial, fuster– ebenista, mo-delista, paleta, dibuixant industrial o dibuixant de la construcció.

Pel que fa als ensenyaments tèxtils, constaven de tres cursos, amb les especialitats de teòric de teixits i teixidor de punt.

Els ensenyaments d’oficis artístics, també tenien un primer curs comú a totes les especialitats. En el segon i el tercer curs hom podia fer les especialitzacions de pintor decorador, pintor artístic, retolista, dibuixant publicitari, aparadorista, figurinista, tipògraf o escultor.

Figura 56Pla de Curs de 1966/67. El director Josep Rigol,proposa l’ampliació i implantació de nous ensenyaments.

Finalment, en els ensenyaments de comerç i idio-mes, s’entrava directament a fer les especialitats: au-xiliar administratiu, tenedor de llibres i mecanografia, de dos cursos; i comptable mercantil o cap admi-nistratiu, corresponsal políglota, taquimecanografia, secretaria de direcció i agent de vendes políglota, de tres cursos.


Terrassa ha estat punt clau per entendre

la història tèxtil del nostre país. I la nostra

Escola, des dels seus inicis, va ser fonamen-

tal a l’hora d’instruir obrers i aprenents

per a aquesta indústria.

Fruit de la creació en el mateix edifici

de la Escuela de Maestría Industrial, l’Escola

d’Arts i Oficis deixarà de donar algunes

matèries de manera oficial. Tot i així, com

s’assenyala en la memòria del curs 1962/63,

l’Escola entén que no pot renunciar a dues

de les especialitats de la branca del tèxtil:

la de Teoria de teixits (amb títol propi

de l’Escola, expedit per l’Ajuntament

i la de Gènere de punt (reimplantada

el curs 1949/50 i oferint l’especialització

en la fabricació de mitges.

El teórico de tejidos constituye una pieza

fundamentalísima en la industria textil por

cuanto es quien, con un bagaje de técnica

y en su inspiración de artista, diseña las

innumerables combinaciones de colorido,

dibujos, clases de fibra, etc. que pueden

realizarse con los hilos en la operación de

tiraje y que es, indudablemente, lo que deter-

mina su aceptación, especialmente en las

novedades para señora, de tan cambiante

moda. Las enseñanzas de Teórico de Tejidos

se vienen dando en nuestra escuela desde su

fundación hace 77 años, con un rendimiento

harto comprobado por cuanto sus promocio-

nes de teóricos ocupan la mayor parte de es-

tos puestos no solamente en Tarrasa sino en

otras muchas ciudades de núcleo textil de

Barcelona y otras de España como Béjar,

Alcoy, etc. En una ciudad como Tarrasa,

de tanto arraigo textil, entendemos no pue-

den dejar de darse tales enseñanzas con toda

la posible amplitud para dar cabida al nume-

roso alumnado que ha existido siempre en

esta especialidad. Nuestra matrícula en estos

estudios es en el presente curso, la siguiente:

17 alumnos en el primer curso; 16 en el segun-

do y 16 en el tercero.

Les especialitats de Teoria de teixits i de Gènere de punt

Quant a l’especialitat de Gènere de punt,

s’apunta que:

Entendemos que debe continuarse por

cuanto no existe en el actual plan de

Estudios de la Escuela de Maestría y es

en cambio una especialidad que estimamos

absolutamente necesaria por ser nuestra

ciudad el primer centro de Género de punto

de España, radicando en Tarrasa un ochenta

por ciento de la producción de la industria

de punto en media fina y un elevado número

de otras industrias de punto como prendas

exteriores e interiores, calcetines, etc.

Figura 57Coberta del programa

de matèries i professors per al curs 1968/1969


Figura 58 Diploma amb categoria de premi en l’assignatura de Francès de segon curs. Maig de 1961.


Josep Rigol Fornaguera

Terrassa 1897–1986

Pintor i gravador. Va cultivar gèneres diver-

sos, com el cartellisme i el disseny gràfic.

Va estudiar a l’Acadèmia de San Fernando

a Madrid, subvencionat per l’Ajuntament

de Terrassa. Allí va conèixer a Salvador Dalí,

amb qui va tenir-hi una bona amistat.

Josep Rigol va ser el primer titulat oficial

de professor de dibuix i pintura a Terrassa.

L’any 1915 inicia els seus estudis a l’Escola,

on va tenir com a professor a Pere Viver.

El 1928 va ser nomenat professor auxiliar

de Tomàs Viver i l’any 1930, va prendre pos-

sessió de la plaça en propietat. Amb ell es

va crear l’assignatura de model del natural,

així com l’organització dels viatges

d’estudis d’art.

Va ser Medalla de Plata de la Ciutat

de Terrassa, el 6 de juliol de 1976.

Director de l’Escola des del juny de 1961 fins

al juliol del 1979

Fernando Bach-Esteve i Massaneda

Sant Pol de Fonollet 1929 – Terrassa 1992

Escultor i gran innovador en l’art escultòric

a Terrassa. La seva faceta més coneguda és

l’escultura pública. L’Espai d’Art Bach-Esteve,

seu del taller de l’artista i mestre, recull

actualment la seva obra permanent.

Tot i formar-se acadèmicament i artística

a Madrid, el 1973 es llicencia per l’Escola

Superior de Belles Arts de Barcelona.

L’any 1952, substitueix Cèsar Cabanes com

a professor d’escultura, anatomia artística

i història de l’art i de les pràctiques de mo-

delat i buidat. En la seva etapa de director,

l’Escola va ser reconeguda com a centre

docent on es podia obtenir el títol oficial

de Graduat Superior en Arts Aplicades,

títol que possibilitava l’accés directe

a la Facultat de Belles Arts.

El 1980 és nomenat Terrassenc de l’Any.

El 1991 la Generalitat de Catalunya li atorga

el Diploma de Mestre Escultor.

Terrassa li concedeix la Medalla de Plata,

a títol pòstum el 1993.

Director de l’Escola des del 19 de juliol de

1979 fins el 9 de març del 1992.


Figura 59 Models de guix utilitzats en les classes

de dibuix i escultura


1970-1979. L’adveniment de la democràcia

El fet històric cabdal durant aquest període fou la mort del general Franco (20 de novembre de 1975). El seu decés va permetre el desmantellament de les institu-cions franquistes i la promulgació d’una llei de reforma política. Es va instaurar una constitució democràtica, aprovada per referèndum el 1978. L’article 27 de la Constitució va marcar els principis generals de tota la legislació en matèria educativa. Les competències, en matèria d’educació, es reparteixen entre l’Estat central i les Comunitats Autònomes, sent potestat de l’Estat la regulació, expedició i homologació dels títols acadèmics i professionals.

Just durant el període posterior a la Constitució Espanyola del 1978 i anterior a la promulgació de la LOGSE del 1990, es produeixen importants transfor-macions, com a conseqüència, tant del nou marc jurí-dic derivat de la Constitució, com de l’inici d’una sèrie d’experiències en el context dels treballs preparatoris per a la reforma del sistema educatiu. Pel que fa al marc jurídic constitucional, cal destacar la transferència de competències en matèria d’educació a les Comunitats Autònomes, la qual cosa afectarà els ensenyaments d’art i disseny, i diversificarà les administracions que intervenen en la creació de títols i en l’organització i gestió dels currículums.

Ara bé, amb anterioritat, la llei 14/1970 del 4 d’agost, la Ley General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa (LGE), va regular i estructurar per primera vegada en aquest segle, encara sota la dictadu-ra franquista, tot el sistema educatiu espanyol. Va ser una llei de reforma general de l’educació, que pretenia superar les contradiccions internes en les quals el sis-tema havia incorregut, i respondre a l’accelerat canvi

De la Matrícula. Curs 1972 - 1973

El importe de la matrícula por asignatura o por grupo de ellas, es de 60 pesetas. Derechos de secretaría y formación de expediente,100 pesetas. Se reintegrará una parte de los derechos de Matrí-cula satisfechos a aquellos alumnos que resulten aprobados.

Figura 60 Article sobre l’Escola publicat en el número especial del Correo Catalán. Gener de 1971.


social i econòmic de l’Espanya d’aquells moments. Els plantejaments de la llei s’inscrivien en la tradició educativa li-beral i suposaven un reconeixement implícit del fracàs de l’educació auto-ritària dels últims trenta anys. Aquesta llei reconeixia, entre altres coses, la funció docent de l’Estat en la pla-nificació de l’ensenyament i en la provisió dels llocs escolars. També es preocupava d’establir relacions entre el sistema educatiu i el món laboral, en el sentit que l’educació havia de servir per preparar per a la incorporació al món laboral.

Pel que fa als ensenyaments professio-nals que s’impartien a la nostra Escola, la llei de 1970 dictava que s’hi accedia un cop completats els estudis dels corresponents nivells i cicles educatius. És a dir, a l’ensenyament de Formació Professional de Primer Grau s’hi accedia amb el Certificat Escolar (obtingut pels alumnes que no superaven l’Educació General Bàsica i que no se’ls donava el títol de Graduat Escolar).

Figura 61 Fullet promocionalde l’oferta educativa del curs. 1977/1978


L’any 1970, el director de l’Escola,

Josep Rigol, va enviar una sol·licitud a la

Directora General d’Enseñanzas Medias

y profesionales del Ministerio de Educación

y Ciencia de Madrid per tal d’obtenir

el reconeixement oficial del títol de Teòric

de Teixits, cosa que malauradament

no fou concedida.

Cap el reconeixement oficial del títol de Teòric de Teixits

Figura 62Sol·licitud de reconeixement oficial del títol de Teòric de Teixits. Any 1972.


Pere Moliné, dissenyador tèxtil i professor

de l’Escola des de 1963 fins a la seva jubi-

lació l’any 2008 i Ricardo Oma, professor

de matèries tèxtils des de 1974 fins també

a la seva jubilació, expliquen que abans del

gran boom del món tèxtil, tots els vestits

s’assemblaven molt. Amb l’arribada del

disseny, la creativitat es professionalitza,

i d’aquesta manera, la diversificació de

la producció. L’estampat va anar a l’alça,

alhora que decreixia la importància de la

tintoreria.

Aquesta situació va durar fins els anys 90.

Els treballadors del torn de nit eren estu-

diants. Molts d’ells eren els fills dels fabri-

cants. Altres eren treballadors (repassadors

de teixits, de màquines, operaris…) que es

volien promocionar dins l’empresa,

i molts ho van aconseguir un cop acabats

els estudis, sobretot com a ajudants de

teòrics de teixits (els actuals dissenyadors).

Les empreses es van adonar de la importàn-

cia de la formació. Hi havia empreses que

venien a buscar treballadors directament

a l’Escola.

Ricardo Oma recorda que al començament,

en la seva especialitat només hi havia nois.

Eren una trentena d’alumnes per curs. Tam-

bé assenyala que amb l’Escola d’Enginyers

Tècnics s’hi compartia el taller, maquinària

i el professor de pràctiques.

Figura 63Notícia del projecte del nou edifici publicada al Diario de Tarrasa

Projecte d’un nou edifici

La creació d’una Escola d’Arts Aplicades, obligava també a disposar d’una nova ubicació. Així, l’any 1975 es va demanar un disseny a l’equip d’arquitectes barceloní MNR per emplaçar l’Escola a la plaça Rector Homs, davant les Esglésies de Sant Pere.

El projecte estava concebut a una cota més baixa que el conjunt de les Esglésies de Sant Pere. L’entrada al centre es faria per la plaça Rector Homs i donaria accés a una gran sala polivalent pensada, fonamentalment, com a rebedor, sala d’exposicions i de conferències. En un nivell inferior, la biblioteca i les aules amb vistes a Vallparadís; una tercera planta, rasant al torrent, s’havia de destinar a aules taller, i, finalment, un tercer nivell soterrani destinat a ubicar els magatzems i un taller d’ebenisteria. Aquest projecte es va haver de desestimar per qüestions econòmiques. (A. FERNÁNDEZ)

Figura 64Carnet escolar. Curs 1977/78.

Figura 65Classe de dibuix de model al natural


Anys 80. Política educativa: les denominades espe-cialitats de disseny

Els ajustos als principis democràtics i de participació presents en la Constitució, faran que es vagin promul-gant noves lleis educatives. La llei de 1970 mai no va arribar a desenvolupar-se del tot, pel que fa als ense-nyaments artístics. Aquests ensenyaments van quedar pràcticament al marge del sistema educatiu. Però els primers passos vers la reforma d’aquest sistema van propiciar una sèrie d’experiències, en el marc de la regulació general que establia el Real Decret 799/1984 del 28 de maig i posteriorment el Real Decret 942/1986. Els ensenyaments es van ampliar, es van introduir nous cursos comuns i noves especialitats amb caràcter ex-perimental. Així, l’Ordre Ministerial del 5 de juny de 1984, va regular l’especialitat de disseny industrial. Les especialitats de disseny tèxtil i moda, disseny gràfic, i disseny d’interiors, entre d’altres, les va regular l’Ordre Ministerial del 20 d’octubre del 1987.

La gestació de l’Escola Municipal d’Arts Aplicades

Des de 1975 es comença a madurar la idea de poder ins-tituir a Terrassa una escola d’arts aplicades, aquesta idea agafarà empenta a partir de l’any 1979, quan l’Escola ja està sota la direcció de Fernando Bach-Esteve.

Amb el recolzament de l’aleshores alcalde de Te-rrassa, Manuel Royes, i de la cap d’Ensenyament Es-pecial de la Generalitat, Maria Josep Prats, el director de l’Escola, Fernando Bach-Esteve, va fer les gestions necessàries per crear l’Escola d’Arts Aplicades. Final-ment, els esforços van donar fruit l’any 1980. Aquesta nova institució, naixia de la necessitat d’aglutinar les

Figures 66 i 67Full de matrícula del curs 1978/79 i resguard de l’import de pagament del curs 1979/80


Figures 68 i 69Treball amb model del natural a les classes d’escultura i de dibuix

Figura 70Primer laboratori fotogràfic instal·lat a l’Escola

Els inicis del curs de fotografia

Durant el anys 70 ja formava part del professorat de l’Escola, impartint classes en la branca administrativa, activitat que compaginava amb una col·laboració activa amb el Grup Fotogràfic del Casino del Comerç. En aquells temps, aquesta agrupació fotogràfica era capdavantera en la fo-tografia amateur de l’Estat Espanyol. És just recordar que uns dels seus artífexs, el Senyor Jordi Vilaseca i el Senyor Gabriel Querol, van aconseguir donar-li una orientació artística, ideològica i literària abastament reconeguda a nivell nacional. Van ser tots aquests fets els que van influir en què el Sr. Bach-Esteve, em confiés durant el curs 1979-80 la posada en funcionament de la branca de fotografia a l’Escola.

L’objectiu inicial era prioritzar l’ensenyament artístic procurant sempre despertar la creativitat, i també el domini de les diferents tècniques que en aquell moment es treballaven.

Esteve RiuExprofessor de Fotografia


diferents escoles artístiques que hi havia a la ciutat i amb l’objectiu d’aconseguir una escola amb bones in-fraestructures, que disposés del material necessari i que gaudís d’un claustre de professors especialitzat i amb potencial.

La conversió en Escola d’Arts Aplicades té una re-lació directa amb els emergents ajuntaments demo-cràtics. En paraules de l’Alcalde, Sr. M. Royes: l’Escola Municipal d’Arts Aplicades i Oficis Artístics no té ideari concret, ni religiós ni polític, i està totalment obert amb respecte a la llibertat personal, avalada per la Constitu-ció i l’Estatut de Catalunya (22 d’abril de 1981).

L’Escola Municipal d’Arts Aplicades com a centre no oficial reconegut

L’any 1980 l’alcalde Manuel Royes va trametre una car-ta al Ministeri d’Educació perquè es concedís a l’Escola Municipal d’Arts Aplicades la categoria de centre no oficial reconegut en les especialitats de disseny grà-fic, disseny d’interiors (des del curs 88/89), ceràmica, procediments pictòrics, procediments escultòrics i fo-tografia. Tal com s’havia fet l’any 1955 per a algunes altres seccions.

El setembre de 1980, l’Escola es trasllada a les de-pendències del Col·legi Major Alfons Sala. Les prime-res classes a la nova ubicació, van ser les corresponents als estudis no oficials, posteriorment s’hi van incorporar els alumnes dels ensenyaments reglats. L’equip di-rectiu d’aleshores Escola Municipal d’Arts Aplicades estava format per: Fernando Bach-Esteve i Massaneda, director, Josep Boix i Gené, secretari, Albert Novellon i Casabon, cap d’estudis i Miguel de Pablo Iglesias, administratiu.

Figures 71 i 72Escultura amb pedra artificial realitzada per l’alumna Montserrat Vilet. Curs 1971/72.


Col·legi Major Alfons Sala

El setembre de 1980, el Col·legi Major

Alfons Sala (que restava tancat des de

1978), es destina a la ubicació de l’Escola

d’Arts Aplicades de Terrassa. Situat al carrer

Colom núm. 2, xamfrà amb l’Avinguda de

Jacquard, és obra dels arquitectes Baselga

i Garcia Escudero.

Va ser creat el 3 de juny de 1955 per Reial

Decret, per cobrir la necessitat de disposar

d’un centre d’allotjament per als estudiants

de fora i un centre de formació i de vida

universitària.

Es va inaugurar el 13 de juny de 1956.

Figures 73 i 74Façana principal del Col·legi Major. Escala interior d’accés a les plantes.


A partir del curs 1980/81, s’inicien els estudis que possibilitaven l’obtenció del títol oficial de Graduat en Arts Aplicades. Les especialitats eren: disseny gràfic, disseny d’interiors, motlles i maquetes, procediments escultòrics – talla, procediments pictòrics, retaule i ceràmica.

El Pla d’Estudis de l’Escola establia tres cursos comuns i dos d’especialitat, tot i que a la pràctica es realitzaven dos cursos comuns, un de preespecialitat i dos d’especialitat. Un cop acabat el cinquè curs, els alumnes feien la revàlida a l’Escola Oficial d’Arts Apli-cades i Oficis Artístics de la Generalitat (La Llotja). La revàlida consistia en examinar-se de les assignatures de

Figures 75, 76 i 77Alumnes realitzant activitats a les aules del nou espai docent


dret usual, història de l’art, i del taller de l’especialitat escollida. El tribunal estava format per un professor de l’especialitat de cadascuna de les escoles que, com la nostra, es presentava a la revàlida, i per tres professors de la mateixa Llotja.

Cal recordar que fins l’any 1981, els alumnes al final de cada curs s’havien d’examinar a La Llotja. Serà a partir d’aquest any, que l’Escola, com a centre no oficial reconegut (Resolució del Departament d’Ensenyament de la Generalitat a data 12 de maig de 1981 (DOGC, 20 de maig) va tenir la potestat d’avaluar anualment el seu alumnat.

Per facilitar l’accés als cursos oficials o reglats, l’Escola impartí un curs preparatori opcional.

Els estudis no oficials

El curs 1982/83 es van impartir com a estudis no oficials les assignatures d’art (dibuix artístic, talla, modelat…), llengües, comptabilitat (càlcul mercantil, comptabi-litat…), disseny tèxtil i interiors. Posteriorment es van oferir les especialitats de ceràmica, disseny gràfic, dis-seny d’interiors, ebenisteria, fotografia, procediments pictòrics, pintura de model al natural, procediments escultòrics amb model al natural i procediments escul-tòrics. També hi havia assignatures complementàries com ara dibuix artístic, perspectiva, i història de l’art entre d’altres. L’Escola també impartia cursos per a administratius i un curs de tres anys de disseny tèxtil.

Figura 78Programa del curs 1980/1981

Figura 79El director Fernando Bach-Esteve amb una alumna al taller d’escultura


Durant el curs 1986/87, es va celebrar

el centenari de l’Escola. Entre els actes

organitzats, es va fer una exposició d’obres

d’exprofessors i d’exalumnes al Centre

Cultural de Caixa de Terrassa.

L’acte va incloure una conferència

amb el títol La Modernitat vista i viscuda des

de Catalunya, a càrrec de Cesáreo Rodríguez

Aguilera, jurista, crític d’art i, en aquells

moments, senador. També es va editar

un opuscle commemoratiu.

Centenari de l’Escola

Figura 80Portada de

l’opuscle del centenari

Figura 81El director Fernando Bach-Esteve, la professora Àngela Ubasart i el professor Josep Boix amb representants de l’Ajuntament

Figura 82Acte de celebració del Cente-nari de l’Escola al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa: el director Fernando Bach-Esteve, l’alcalde Manel Royes, el crític Cesáreo Rodríguez i la regidora d’Educació Mercé Galí.


Figura 83L’alcalde de la ciutat, Manuel Royes, visitant l’Escola amb el director en funcions Floreal Soriguera

Figura 84Taller de pintura


1992-2003. Una nova direcció

Amb la mort sobtada del director Fernando Bach-Esteve el març del 1992, Floreal Soriguera, fins aleshores cap d’estudis, serà fins a la seva jubilació, el nou director en funcions. Formaran part d’aquell equip directiu la pro-fessora Àngela Ubasart que desenvoluparà les tasques de secretària i la Maria Eulàlia Poch que exercirà com cap d’estudis.

El juliol d’aquest mateix any és nomenat director l’Albert Novellon. Amb ell, l’Escola inicia una etapa que

es caracteritza per ordenar els estudis d’arts aplicades i reorganitzar i actualitzar els ensenyaments no oficials. Durant el curs 1992/1993 es mantindrà l’anterior equip directiu i no serà fins el curs 1993/94 que es formarà un nou equip amb l’Agustí Se-rra com a secretari, la Ma-ria Eulàlia Poch com a cap d’estudis de disseny i en Ga-briel Verderi, qui assumirà la nova figura de cap d’estudis artístics. Amb aquesta nova organització es conduiran els dos àmbits dels estudis de l’Escola: l’art i el disseny.

Els fins aleshores anomenats Estudis Monogràfics es consolidaran com Estudis Artístics, orientats i pro-gramats per aprofundir en els llenguatges artístics i situar-los com a referent a la ciutat.

Paral·lelament a aquesta reconversió, els ensenya-ments d’arts aplicades incorporen les noves tecnologies

en els seus estudis amb assignatures com el Taller in-formàtic. També s’actualitzen els continguts teòrics per tal d’adaptar-los a les necessitats conceptuals dels futurs dissenyadors i dissenyadores. En aquest sentit, el llavors director Albert Novellon assenyala:

Va ser un moment d’una transcendència que érem incapaços de valorar en tota la seva dimensió i a partir d’aleshores es va produir un abans i un després, un canvi d’una importància similar a la que en el seu moment va tenir la Revolució Industrial, la irrupció del Renaixement o, comparat amb els nostres ancestres, com el pas de l’Edat de Pedra a la del Bronze.

Amb la implantació de les noves tecnologies, no úni-cament canviava la manera d’elaborar els treballs, sinó també els perfils dels nous professionals. Allò que l’Escola havia d’aconseguir era preparar els nous professionals que segurament utilitzaven tecnologies que en aquell moment encara no coneixíem i que de ben segur, modifi-carien els conceptes dels oficis del moment.

El concepte d’ensenyar havia de tenir punts de parti-da diferents, es tractava de preparar de manera molt més global i com més complerta millor, per tal d’assolir una òptima situació professional i també social i afectiva en tots els aspectes.

La velocitat dels canvis tecnològics, mai en la història de la humanitat han estat tan ràpids com en l’últim segle i, sobretot, en el primer decenni del nou mil·lenni.

Però aquesta tecnologia que ens permetia afrontar reptes impensables uns anys enrere, també implicava que els comportaments socials esdevinguessin obsolets amb molta celeritat, fins a tal punt que ja no es trac-tava d’adquirir el coneixement prioritàriament, sinó d’aprendre els processos, la construcció dels pensaments, per inventar una nova cultura.

Figura 85El director Albert Novellon i el secretari Agustí Serra en l’acte d’inauguració d’una exposició d’interiorisme

TERRASSA ESCOLA MUNICIPAL D’ART. La consolidació de l’Escola: 1990-2012


Del 1992 al 1996 es mantenen els es-tudis de Decorador (Disseny d’Interiors), Dibuixant Publicitari (Disseny Grà-fic), Teòric de Teixit (Estampació) i de Ceràmica, com estudis oficials amb la titulació de Graduat en Arts Aplicades. Ebenisteria es manté com ensenyament propi de l’Escola i s’extingeixen Pintura i Escultura com estudis oficials.

Per l’alumnat que no necessitava acreditar una titulació, el Pla d’Estudis de l’Escola contemplava la possibilitat de cursar assignatures pròpies dels estudis oficials. L’alumnat d’aquesta modalitat era conegut com “alumnat lliure”. A la pràctica convivien en un mateix curs estudiants amb expectatives diferents. Aquesta situació era molt comuna en l’especialitat de disseny tèxtil donat el perfil d’alumnat interessat per ampliar coneixements propis de la seva professió en el món del tèxtil.

Del Pla d’Estudis del 63 als dels Cicles Formatius de Grau Superior

El canvi de Pla d’Estudis suposa una transformació pro-funda de tota l’Escola. No únicament s’implementen uns nous estudis amb nous currículums, noves assig-natures, nous cursos, sinó que es modifica la tipologia d’escola. De ser una escola municipal reconeguda no oficial adscrita a “Llotja”, passa a ser una escola amb plena autonomia. Acabada la seva relació subsidiària amb l’escola oficial, adquireix la capacitat per poder

Els CFGS a l’escola

Amb el canvi de Pla d’Estudis, l’Escola va sol·licitar a l’Adminis-tració, cursar nous estudis de disseny equivalents als que en aquell moment ja s’impartien, així en l’àmbit de l’interiorisme es demanà el CFGS de Projectes i Direcció d’Obres de Decoració i el CFGS d’Arquitectura Efímera; en l’àmbit de disseny gràfic, el CFGM d’Autoedició i el CFGS de Gràfica Publicitària; en l’àmbit de ceràmica el CFGS de Ceràmica Artística, i en l’àmbit de disseny tèxtil, el CFGS d’Estilisme de Teixits de Calada. La resposta de la Generalitat a la proposta de l’Escola va ser atorgar, a partir del curs 1998/99, el CFGS de Projectes i Direcció d’Obres de Decoració i el CFGS de Gràfica Publicitària (aquest CFGS s’aconseguí després de moltes negociacions, donat que la Genera-litat tenia la intenció d’atorgar-lo a una altra escola del Vallès), i el CFGS d’Estilisme de Teixits de Calada. Posteriorment, el curs 1999/2000 l’Escola també impartirà el CFGS de Disseny Industrial.

Figures 86Alumnes del taller de dibuix i escultura amb el professor Albert Novellon

Figura 87Alumnes del taller d’escultura amb la professora Xon Utset i el professor Ramon Castells

Figura 88El director Albert Novellon i el professor Pere Rosales amb els alumnes de Disseny Gràfic


Figura 90Certificat d’estudis cal·ligrafiat pel professor Keith Adams

desenvolupar el seu propi Pla d’Estudis. Des d’aleshores l’Escola pren el nom de TERRASSA Escola Municipal d’Art.

Fruit del desenvolupament de la LOGSE, es defi-neix un nou Disseny Curricular. Amb aquest nou dis-seny, es fixen els objectius generals dels diversos cicles, s’estableixen els mòduls curriculars, i es formulen tres nivells de concreció per a cada mòdul.

El primer nivell, definit pel Departament d’En-senyament, és prescriptiu i fixa els objectius generals i continguts de cada cicle. El segon nivell, desenvo-

Figura 89Carnet d’estudiant del curs 1994/95


El curs 1995/96, l’Escola s’instal·la al Vapor

Universitari. Aquest nou edifici es construeix

aprofitant les antigues instal·lacions de la

desapareguda fàbrica tèxtil Hilabor S.A.

Situat al campus universitari, el projecte

del Vapor Universitari és obra de l’arquitecte

Eduardo Broto i Comerma.

Les seves instal·lacions, distribuïdes en tres

plantes, acullen centres d’ensenyament

superior, centres d’investigació, agrupacions

de professionals, agrupacions empresarials

i de formació. L’Escola ocupa un espai

de 3.128m2, organitzats en àmplies aules

i tallers.

El Vapor Universitari

Imatges del Vapor. Les imatges d’espais interiors corresponent a l’escola

Figura 91Trasllat del mobiliari al nou edifici


Figura 92Consergeria i atenció al públic. L’administratiu M. Romo i el conserge A. Voces.

Figura 93Façana principal del Vapor Universitari


Des de l’any 1994, els alumnes de

l’Escola d’Art, conjuntament amb l’Institut

del Teatre (fins l’any 2007) participen

al Taller d’Òpera de l’Escola Municipal

de Música i Conservatori de Terrassa.

L’Escola ha organitzat els Tallers d’Òpera

amb l’objectiu d’idear i resoldre espais

escenogràfics i instal·lacions per a la

posada en escena de les obres operísti-

ques. En aquest taller ha dominat més

la pedagogia de la creació artística, que

la pràctica d’una escenografia únicament

al servei del muntatge. El tractament que

sempre s’ha donat a aquest taller

és el d’intervenció escenogràfica.

Gabriel Verderi, Alba Cuñé, Francesc Badia

i Susanna Ortega han estat coordinadors

d’aquest Taller.

Durant aquest anys s’han representat els següents fragments d’òpera:

Sala Maria Plans de l’Institut del Teatre:

1994 Enfants et sortileges, de M. Ravel, i Werther, de J. Massenet

1995 Hansel und Gretel, d’E. Humperdinck, i Lo Spezziale, de J. Haydn

1996 Don Pasquale, de G. Donizetti, i Die Zauberflöte, de W. A. Mozart

1997 La Sonnambula, de V. Bellini, i Le nozze di Figaro, de W. A. Mozart

1998 Der Freischütz, de C. Weber, i Don Giovanni, de W. A. Mozart

1999 La música i les passions humanes

2000 The Fairy Queen, de H. Purcell

2001 Mozart i el bel canto francès

2002 Elisir d’amore, de G. Donizetti

2003 Il matrimonio secreto, de D. Cimarosa

2004 La Clemenza di Tito, de W. A. Mozart

2005 Àries i duets

2006 Don Giovanni, Le nozze di Figaro i Die Zauberflöte, de W. A. Mozart

Auditori Municipal de Terrassa:

2007 Carmen, de G. Bizet

2008 Elisir d’amore, de G. Donizetti

2009 Don Pasquale, de G. Donizetti, i Le Willi, de G. Puccini

2010 Dido & Aeneas, de H. Purcell

2011 Die Zauberflöte, de W. A. Mozart

2012 Roméo et Juliette, de C. Gounod

Taller d’Òpera

Figures 94 i 95Representació de Dido & Aeneas

Figura 96Instal·lació de l’escenografia de l’obra Roméo et Juliette

Figures 97 i 98Cartells de les representacions del anys 2009 i 2010


lupa i organitza els continguts del nivell anterior d’acord amb el pro-jecte curricular del centre. El ter-cer nivell precisa amb detall què, com i quan ensenyar; igual que les programacions s’organitza en unitats de programació (UP). L’elaboració d’aquests dos darrers nivells de con-creció recau en el professorat.

Aquesta nova organització curri-cular, va donar un important pro-tagonisme al professorat alhora que va suposar un increment en el seu treball de programació i una major dedicació en la tasca pedagògica.

La implantació dels Cicles For-matius de Grau Superior d’arts plàs-tiques farà possible, doncs, que cada escola organitzi i distribueixi els mòduls dels dos cursos que confor-men cada cicle. Per primera vegada l’Escola podrà acreditar la superació del nivell impartit i dels requisits necessaris per tal que es pugui expedir la titulació de grau superior. Aquest tema de gran repercus-sió passa gairebé inadvertit pel volum d’activitat docent que suposa impartir un nou Pla d’Estudis. Podem afirmar que és a partir de l’any 1998 que l’Escola inicia un nou camí convertit en repte pel que fa a l’organització docent.

Un nou disseny curricular

De l’any 1998 al 2002 conviuen els dos plans d’estudi. Això suposa un organització docent complexa amb una diversitat d’horaris, transversalitat de mòduls i un incre-

Projecte de creació d’uns estudis de nivell universitari

El juny del 2001 l’Ajuntament mostra la voluntat de potenciar la creació d’uns estudis de nivell universitari en els camps de les arts i el disseny. Es pretén que l’Escola d’Art funcioni com un centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es així com s’establirà un conveni de col·laboració acadèmica amb aquesta universitat, per crear una comissió mixta entre la regidoria de promoció universitària de l’Ajuntament de Terrassa i el Vicerectorat d’ordenació acadèmica i de qualitat universitària de la UAB, per promoure aquesta nova oferta universitària. L’Escola elabora el Pla d’Estudis dels ensenyaments i el calendari per a la seva implantació complerta, justificant la plantilla de professorat i la seva dedicació, així com del personal d’administració i serveis. L’ inviabilitat econòmica d’aquest projecte van fer impossible la seva implantació.

Figures 99 i 100Aules d’informàtica i pintura als nous espais del Vapor Universitari


A l’Escola, els estudis de tèxtil estaven

emmarcats en l’antic Teòric de Teixits i com-

portava assignatures tècniques relacionades

amb el coneixement dels teixits, la seva com-

posició i fabricació. Acabats els seus

estudis, els alumnes obtenien el títol oficial

de graduat en Estampación Textil, títol molt

poc concordant amb els continguts apresos.

Amb la implantació dels nous cicles forma-

tius i veient que en els llistats de la família

del disseny tèxtil no es contemplava el perfil

professional que l’Escola sempre havia

format, es va proposar, conjuntament amb

el Departament d’Ensenyament, el redactat

d’un nou currículum. La sol·licitud al

Ministerio d’Educación y Ciencia del nou cicle

Estilisme de Teixit de Calada, programat des

de l’Escola i avalat per diverses indústries

tèxtils terrassenques, va ser aprovat el maig

de 2001. Tal com identifica el títol d’aquest

cicle: El Cicle Formatiu de Grau Superior

d’Estilisme de Teixits de Calada està orien-

tat a formar professionals qualificats per

col·laborar en la creació de col·leccions de

teixits i en la coordinació del procés

de realització.

El CFGS d’estilisme de teixits de calada

La rellevant trajectòria del sector tèxtil

a Catalunya, ha dut l’estilisme de teixits

de calada a assolir cotes altes de creativitat,

per la qual cosa cal que els coneixements

dels professionals siguin el resultat d’una

atenció continuada de l’evolució cultural,

social i econòmica del seu temps i un apre-

nentatge polivalent que va des del coneixe-

ment del dibuix i del color al domini dels

processos tecnològics relacionats amb les

matèries primeres que s’empren, potenciant

alhora la sensibilitat artística i la creativitat.

Les transformacions socials i econòmiques

han contribuït a l’evolució dels teixits en con-

sonància amb la demanda dels usuaris, així

doncs és necessari que el futur estilista sigui

creatiu, i que tingui un alt nivell tècnic i artístic,

amb capacitat per copsar i interpretar aquestes

inquietuds i saber-les integrar i transformar

en un producte que compleixi les expectatives

previstes en quant a pr0pietats i qualitat,

i que estimuli l’interès del mercat.

A partir de la memòria personal

i reflexió de Míriam Albinyana

Figures 101 i 102Mostres de teixit de calada

Figura 103 Les professores Geni Murià i Iratxe Cortés, examinant mostres de teixits


El Projecte TAI va néixer l’any 1996 dins

l’àmbit dels Estudis Artístics de l’Escola

Municipal d’Art, com un taller de creació

artística que utilitzava la interdisciplinarietat

per establir connexions entre diferents llen-

guatges, processos creatius i metodologies.

Gabriel Verderi, va dissenyar l’estructura

d’aquest projecte i el va dirigir i coordinar

des dels seus inicis.

La forma de participar en el Projecte TAI,

i concretament en el Taller Artístic Interdisci-

plinari, va anar canviant amb el temps.

El seu origen estava vinculat fonamental-

ment als alumnes dels Estudis Artístics de

l’Escola d’Art, als de l’Escola Municipal de

Música i als de l’Institut del Teatre. També

es van incorporar alguns alumnes provinents

de batxillerat artístic, exalumnes, persones

específicament convidades i professors

interessats d’altres escoles.

El procés de treball i la presentació dels

resultats es feien visibles cada any en els es-

pais de l’Escola d’Art. D’aquesta manera feia

d’estímul als alumnes de la resta de sectors

de l’Escola, i al públic en general. A partir

del Projecte TAI 10 “Migració”, es va decidir

obrir el TAI als alumnes del curs de Disseny

Bàsic i als alumnes provinents dels Cicles

Formatius de Grau Superior de Disseny.

Com a conseqüència, tant els alumnes de

l’àmbit artístic com els de disseny van tenir

Figura 104Imatge realitzada a l’espai Lluerna per Joan Porredon

TAI 9. El mur

Projecte TAI Taller Artístic Interdisciplinari


TAI 6. Calidoscopi

Figura 105Taula rodona amb Carles Santos, Montse Colomer, Carlos Velilla i Gabriel Verderi

Quaderns corresponents als TAI 7, 10, 11, 12 i 14

l’oportunitat de veure i compartir els projec-

tes i el procés de creació. El curs següent

i amb els indicis i valoracions que es van

obtenir d’aquesta experiència, l’equip direc-

tiu de l’Escola va prendre la determinació

que el Projecte TAI entrés a formar part

definitivament del currículum dels Cicles

Formatius de gràfic, interiors i industrial.

Quan el TAI va formar part del Projecte

Educatiu de Centre, es va consolidar un dels

seus valors afegits: generar sinèrgies entre

els diferents departaments i àrees

de l’Escola.

Per tal de facilitar la participació dels alum-

nes de música a aquest Taller, el Conserva-

tori de Música de Terrassa va proposar al

Departament d’Educació de la Generalitat un

crèdit de lliure elecció anomenat “Taller TAI”,

adreçat als alumnes de tercer cicle de Grau

Mitjà. El nombre total d’alumnes de l’Escola

Municipal de Música i Conservatori de

Terrassa que van participar d’una forma pre-

sencial va ser de 64. Per un altre costat, 32

alumnes de l’Institut del Teatre de Terrassa

van aportar els valors inherents a l’expressió

del cos, del moviment i la interpretació

durant 10 projectes.


Des del seu inici el Taller Artístic Interdisci-

plinari ha constat de quatre fases:

1 informacióisensibilització,

2 gestacióireflexió,

3 síntesiiconcreció,

4 formalitzacióiconstrucció.

Posteriorment es va implementar el Trans-

TAI, que li va donar singularitat, durant el

qual es posaven en comú els resultats de ca-

da proposta i s’exposaven a portes obertes.

Quadern TAI

El QUADERN TAI va néixer el 1999 a pro-

pòsit del Projecte TAI 4. El seu propòsit era

deixar constància de les col·laboracions grà-

fiques i escrites que es generaven al voltant

del tema del Projecte TAI. En total es van

publicar 10 Quaderns en una edició limitada

i de distribució gratuïta.

El disseny gràfic del Quadern, és un dels

exemples de la transversalitat que va crear

el Projecte TAI. Aquest disseny es realitzava

dins de l’àrea de Projectes i de Tipografia del

Cicle Formatiu de Grau Superior de Gràfica

Publicitària. Entre els alumnes es realitzava

un concurs d’idees, i la guanyadora donava

la imatge a la publicació. Això acomplia

una doble funció pels alumnes: catalitzar la

capacitat d’ideació i valorar el procés de ma-

quetació i del seguiment de l’edició, com les

pràctiques d’empresa en el Cicle Formatiu.

Compartir experiències

La primera vegada que l’Escola Municipal

d’Art de Terrassa va presentar aquest model

de projecte pedagògic, va ser en el Congrés

Internacional de Ciutats Educadores que es

va dur a terme el setembre de 1996 a Chicago.

El maig de 1999, també es va presentar en el

Congrés Nacional de l’Educació de Barcelona,

i l’any 2000, en les Segones Jornades de

Pedagogia i Art d’Avui: TRANSARTS.

Aquestes jornades formaven part del Progra-

ma Art i Educació 1999-2000, i van tenir lloc

TAI 2. El Pont

en el Centre Sant Andreu de Barcelona.

En el marc del Primer Congrés d’Educació

de les Arts Visuals de Catalunya (Barcelona),

el TAI va ser-hi present amb una comunicació

sobre educació artística i metodologia

interdisciplinària.

Les xifres de les 14 edicions

711 alumnes participants

46 professors/res

10 Quaderns TAI editats

321 persones i col·laboracions d’artistes,

cantants, músics, ballarins, pensadors,

teòrics, cineastes, físics, matemàtics

i especialistes van contribuir al nodriment

de l’intel·lecte i la sensibilitat del públic

i dels participants.

ART i DISSENY · 125 ANYS FENT ESCOLA • 89CRONOLOGIA DEL PROJECTE TAI

1995 - 96 Concepció del Taller Artístic Interdisciplinari1996 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 1 (Prova pilot) Tema: L’Ombra setembre Presentació del Projecte en el Congrés Internacional de Ciutats Educadores (Chicago, EUA)1997 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 2 Tema: El Pont1998 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 3 Tema: Tensió1999 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 4 Tema: Ritme: cadència, aire, temps, moviment Presentació de la publicació: QUADERN TAI maig Presentació del Projecte TAI en el Congrés Nacional de l’Educació de Barcelona “L’educació és la clau” (Barcelona)2000 gener Projecte TAI; una plataforma de reflexió artística i pedagògica Presentació de l’experiència del Projecte TAI en les Segones Jornades de Pedagogia i Art d’Avui TRANSARTS Aquestes jornades formen part del Programa Art i Educació 1999-2000 (districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona)2000 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 5 Tema : Absència, silenci, vacuïtat, res2001 març Taller Artístic Interdisciplinari 6 Tema : L’indret de destinació d’aquest èxode n’he dit CALIDOSCOPI2002 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 7 Tema: Armari2003 maig Taller Artístic Interdisciplinari 8 Tema: OCTA. Quadrat i cercle dinàmica entrellaçada2004 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 9 Tema: El mur2005 juny Taller Artístic Interdisciplinari 10 Tema: Migració2006 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 11 Tema: Miratge2007 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 12 Tema: Ceguesa2008 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 13 Tema: Sostenibilitat: Límits, sistemes i diversitat2009 febrer Taller Artístic Interdisciplinari 14 Tema: 13 taules + 1 àpat


TAI 11Cartell anunciant l’exposició “L’estètica de la física” amb col·loqui a càrrec de Josep Perelló

TAI 2. El Pont


Figura 106Taller de cal·ligrafia

Figura 107Correcció de projectes d’interiorisme amb els professors Francesc Badia i Alfons Garrido

Els inicis del cicle de mobiliari

El curs 2000-2001 l’Escola inicia el Cicle Formatiu de Grau Superior de Mobiliari, de la família del disseny industrial. La seva implantació va ser tot un repte per a l’Escola, doncs calia organitzar un nou equip docent, noves programacions i adequar les infraestructures existents. Inicialment es va comptar amb professorat de l’Escola, especialistes externs i professionals en actiu que van aportar els seus coneixements sobre aquest àmbit del disseny. Al capdavant s’incorporà en Pep Sallés com el cap de departament que, juntament amb Carles Selicke, va dinamitzar el cicle i coordinar els continguts.Aquest ha estat un cicle que, malgrat la seva especificitat, ha augmentat progressivament la seva demanda. Al llarg d’aquests anys, el nivell dels projectes finals i la qualificació de l’alumnat, han justificat l’esforç que ha suposat la seva implantació.

ment en la gestió administrativa. Recordem que el pla del 63 s’organitzava en cinc cursos i el nou Pla d’Estudis es redueix a dos cursos docents més un projecte final.

Extingit definitivament el pla antic durant el curs 2002/03, l’Escola evolucionarà cap a una millora en la seva organització docent. Durant aquest període s’identifiquen noves necessitats: un seguiment tutorial pel que fa al nivell acadèmic de l’alumnat, una avalua-ció contínua que exigeix definir nous criteris, i establi-ment de reunions periòdiques de cada departament. Per tal de conduir aquestes necessitats es nomena a l’Artur Sansó coordinador pedagògic.

Estudis artístics i activitats culturals

Durant aquest període s’estructuren els Estudis Artístics amb el propòsit de regularitzar els horaris i oferir pro-gramacions anuals. Així, s’augmenta l’oferta formativa convertint la metodologia per a la creació en àrea espe-cífica. El taller de pintura es divideix en dues classes: realismes i processos de creació. Escultura també ofe-reix dues maneres d’entendre el llenguatge artístic; un més proper als nous materials i l’altre al modelat. Tam-bé es posa en funcionament un taller de gravat i neix la voluntat d’iniciar un petit centre de documentació d’art contemporani. En el camp teòric es programa la classe Art i Pensament, que aportarà elements de reflexió al voltant de la filosofia, l’estètica i l’art contemporani.


Cobertes de fullets promocionals amb l’oferta educativa de l’Escola.Cursos 1997/98 a 2003/04.

Figura 108Carnet d’estudiant emés a Ana María Cabezas el mes d’octubre de 1998

L’any 1996, es formula el PROJECTE TAI i la par-ticipació de l’Escola en el Taller d’Òpera que organitza l’Escola Municipal de Música.

La nova ubicació de l’Escola d’Art al Vapor Univer-sitari, va ser fonamental per donar impuls i acomodar l’Escola als nous reptes de futur. La disponibilitat de nous espais, aules i tallers, permeten dur a terme activitats de gran format i donar una renovada imatge de l’Escola. L’Escola organitza els Culturals, que són un conjunt d’activitats lúdiques i formatives aglutinades en una set-mana. Així mateix s’inicia un cicle estable d’exposicions, conferències i cursos monogràfics. També s’organitzen concerts, projeccions de vídeos, taules rodones, inter-vencions de dansa contemporània i teatre. Són anys durant els quals es promou a nivell docent la formació complementària de l’alumnat.

L’Escola participarà d’una forma decidida en els pro-jectes del municipi col·laborant amb diferents entitats i organismes de la ciutat.


Floreal Soriguera Soriguera. Suri

La Bastida, França, 1927

Artista multidisciplinar i dinamitzador cul-

tural. Llicenciat en Belles Arts per la Facultat

de Sant Jordi de Barcelona

Va començar a estudiar a l’ Escola, a l’edat

de 12 anys; primer dibuix i després pintura.

El curs 1947/48 es titula en l’especialitat

de pintor–decorador.

Es va iniciar en la docència com a ajudant

auxiliar dels professors Viver i Rigol en les

classes de dibuix i pintura. Amb la mort del

professor Viver, el curs 1950/51, es va con-

vertir en el professor auxiliar de dibuix

i més tard de l’assignatura de recerques.

En jubilar-se el professor Rigol, va ser

nomenat professor titular. Repartia les hores

entre les classes de recerques, les de dibuix

aplicat als teixits i les d’història de l’art.

Terrassenc de l’Any, el 2008. El 3 de març

de 1995 rep la Medalla de Plata de la Ciutat

de Terrassa.

Director en funcions de l’Escola del

10 de març al 30 de juny de l’any 1992.

Albert Novellon Casabon

Manresa 1938

Artista multidisciplinari; treballa la pintura,

el dibuix, l’escultura, i la ceràmica.

Es llicenciat per la Facultat de Belles Arts

de Sant Jordi de Barcelona.

És un dels millors representants de

l’avantguarda pictòrica de Terrassa de la

dècada dels setanta. La seva obra es pot

visitar a la col·lecció permanent de l’espai

d’art El forn, a Riner (El Solsonès).

Va iniciar els estudis de pintura i escultura

a l’Escola als 14 anys. El setembre de 1979

és nomenat professor titular. A partir

d’aquest any és responsable de les àrees

de dibuix artístic, pintura i disseny gràfic.

En la seva etapa directiva, l’Escola inicia

els Cicles Formatius de Grau Superior.

Director de l’Escola des de l’1 de juliol

de 1992 fins el 31 d’octubre de 2004.

Gabriel Verderi Gutiérrez

Terrassa, 1961

Artista visual i multidisciplinari que ha

presentat el seu treball en l’àmbit nacional

i internacional.

L’any 1984 es va llicenciar en Belles Arts

a la Universitat de Barcelona, i els anys 1989

i 1990 va obtenir beques de la Generalitat

de Catalunya per treballar a l’estranger en

diferents projectes artístics.

Ha estat cofundador dels grups de promo-

ció d’art contemporani Tal Taca, Tàndem

i Trajecte.

El 1992 comença a treballar a l’Escola com

a professor de pintura. En l’àrea de disseny,

ha donat classes de metodologia per a la

creativitat. Més endavant va iniciar el Taller

de Processos de creació artística, i el 1995

va dissenyar i dirigir el Taller de creació

Artística Interdisciplinària PROJECTE TAI.

Des del 2009 és el representant de les arts

visuals en el Consell de Cultura de Terrassa.

Director de l’Escola des de l’1 de novembre

de 2004.



Període del 2004-2012

El novembre del 2004 en Gabriel Verderi és elegit director de l’Escola. L’equip directiu el formarà con-juntament amb M. Eulàlia Poch com a cap d’Estudis de Disseny, Artur Sansó com a cap d’Estudis Artístics, i Gabriel Gomera fent les funcions de secretari adminis-trador. Aquest mateix equip serà reelegit per un segon mandat l’any 2008, amb Francesc Morera ocupant les tasques de secretari.

Amb la implantació dels cicles formatius, l’oferta educativa de l’Escola entrava en una clara competència amb altres escoles del seu àmbit d’influència. Per tal d’assolir una posició privilegiada i oferir un lloc escolar de qualitat, la nova direcció consolidarà la feina dels equips anteriors i concretarà actuacions que contri-bueixin a prestigiar els estudis que s’ofereixen. Sota aquests objectius, es revisa el PEC (Projecte Educatiu de Centre) i es redefineixen els trets d’identitat dife-rencials. Es potencien la creativitat, l’experimentació, la ideació i la projecció, com a eines fonamentals per al desenvolupament integral i qualitatiu. Prestigiar els estudis que l’Escola ofereix, significa alhora prestigiar l’alumnat, el professorat, l’Escola i la ciutat.

Durant aquest període es crearà una xarxa de càrrecs i responsabilitats per dinamitzar l’organització docent i paral·lelament s’optimitzaran aspectes pedagògics. Es definiran les tasques dels coordinadors o caps de depar-tament i s’anomenaran els càrrecs dels diferents cicles; Domènec Lleida assumirà la coordinació de Disseny Gràfic, Francesc Badia del cicle d’Interiors, Enric Saiz del cicle d’Industrial i la M. Eulàlia Poch del cicle de Tèxtil. En aquest mateix sentit es concretarà un pla de tutories i s’establirà el protocol de seguiment dels projectes finals. En l’àmbit laboral es regularà la distri-

Figures 109 i 110Espai Lluerna i cartellera d’activitats


Extracte projecte direcció

Els objectius generals que es proposen

són reptes orientats a donar més prestigi

als estudis actuals, unificar les metodologies

per a una millor transversalitat, i modular

i buscar estratègies per augmentar la corres-

ponsabilitat de tot el professorat. Aquestes

línies de treball han d’anar al costat de la

contínua adequació de les infraestructures

i dels espai per garantir una educació amb

les eines actualitzades.

Solament d’aquesta manera sincronitzarem

l’oferta laboral emergent i el nivell de forma-

ció dels nostres alumnes quan acaben

els estudis dels cicles formatius.

En el vessant dels Estudis Artístics també

cal acomplir les expectatives que els alum-

nes han posat en aquesta escola, i oferir

programes curriculars interessants, espais

ben adaptats i un programa d’exposició

i promoció del seu treball…

L’Escola és un organisme viu, receptor

d’inquietuds i obert a les necessitats de

la ciutadania. És per això que l’Escola ha

d’estar preparada i alhora ha d’ésser per-

meable als canvis. Només una escola plural,

receptiva, innovadora podrà posicionar-se

davant els nous reptes que sens dubte

suposaran la implantació del nou mapa

escolar, la reconversió dels CFGS, nous mo-

dels educatius, o l’aplicació dels models de

convalidació amb Europa. És necessari crear

les dinàmiques per mantenir l’Escola com

un centre docent actiu i imprescindible per

a la nostra ciutat i la seva àrea d’influència…

Projecte de direcció

Figura 111Equip directiu 2004-2008: Gabriel Gomera, M. Eulàlia Poch, Artur Sansó i Gabriel Verderi


seva formació impulsant i/o faci-litant la seva educació continua-da es converteix en instrument de millora efectiva del seu treball a l’aula. Així, l’Escola oferirà cursos i tallers de formació per crear nous perfils de professorat.

En el marc de la formació continuada, i considerant el repte

que suposa formar en dos anys professionals del dis-seny, s’organitzen i promouen cursos d’especialització adreçats a exalumnes i/o professionals amb l’objectiu de millorar i ampliar els seus coneixements en l’art i el disseny. S’imparteixen monogràfics al voltant dels llenguatges multimèdia i dels programes que permeten el disseny de pàgines web entre d’altres.

A nivell organitzatiu es proposen diferents canvis per adaptar els cursos de l’Escola a les noves necessitats. Es revisen els continguts dels Cursos de Postgrau, per tal de fer-los més transversals alhora que es canvia la seva no-menclatura. El nom amb què es designaven els cursos

bució de les hores presencials del professorat per tal d’optimitzar-les i fer-les més efectives.

En l’àmbit pedagògic es farà un especial esforç en unificar els criteris de programació dels mò-duls. Entre d’altres, es definiran els objectius, continguts, graus d’aprenentatge, temporització, així com les metodologies de l’acció didàctica i les orienta-cions per a l’avaluació. Alhora, des dels departaments es coordinaran els calendaris d’activitats i les sessions d’avaluació, a la vegada que es regularà el control d’assistència de l’alumnat.

L’Escola sempre ha apostat per definir un claustre integrat per professors procedent d’àmbits generalis-tes i amb capacitat per diversificar les seves respostes educatives, amb d’altres professors especialistes, sovint qualificats professionals del disseny, que aporten la seva experiència laboral. El professorat és un element clau en el sistema educatiu. Contribuir a la millora de la

ADMINISTRACIÓ

BIBLIOTECAI PUBLICACIONS

ORGANS UNIPERSONALS

DE GOVERN

ORGANS DE COORDINACIÓ

DOCENT

EQUIPS DOCENTS

ADMINISTRACIÓ i SERVEIS

Professorat EE AA

Conserge

ALUMNAT

Administratiu

Director CONSULTORS

Cap d’estudis de disseny

Cap d’estudis d’art

Secretari acadèmic

Tutors de classe

Caps de departament

de cicle

Responsable d’activitats

Tutors de pràctiques

Professorat disseny

ORIENTACIÓ PEDAGÒGICA

CLAU

STRE

CONS

ELL

ESCO

LAR

Organigrama de l’actual estructura

organitzativa de l’escola

CURS ALUMNES PROFESSORAT2004-05 323 622005-06 298 612006-07 288 622007-08 267 522008-09 305 482009-10 317 482010-11 338 392011-12 302 37


de Disseny Bàsic, esdevé el Curs de Formació per a les proves d’accés al Cicles Formatius de Grau Superior d’Arts Plàstiques i Disseny.

Els Estudis Artístics també experimenten canvis. La seva nova organització va permetre dinamitzar els pro-grames per adequar-los a un diferent perfil d’alumnat i alhora oferir tallers monogràfics de més curta durada. Aquesta línia d’actuació, conjuntament amb la flexibi-lització dels horaris van facilitar la incorporació de nou alumnat. Dins d’aquestes estratègies es van programar cursos de model al natural, cal·ligrafia, preparació per

Tot i que el Departament d’Educació defineix les instruccions de curs i les bases de com s’han d’organitzar les escoles d’art, la nostra escola es regeix pels convenis laborals municipals. Així, l’any 2007, el Patronat Municipal d’Educació redacta un model de Reglament d’ordre intern que recull les aportacions de les seves escoles, unificant els diferents criteris que serviran de guia per a totes les escoles municipals.

Figura 112Taller de pintura. curs 2011/12

propis de l’Escola d’especialització en disseny, coincidia amb la terminologia dels cursos que aleshores oferien les escoles superiors i les universitats. La nova ordena-ció i convergència de titulacions dels estudis europeus, l’anomenat Tractat de Bolonya, va marcar l’inici de la reformulació curricular i de titulacions existents fins aleshores. En conseqüència, a partir del curs 2005/06, els cursos de Postgrau de l’Escola es denominaran Curs Superior de Disseny.

En aquest mateix sentit, l’any 2009, i a partir del reconeixement del Departament d’Educació, el curs


Figura 113Classe en el Cicle de Disseny d’Interiors. Curs 2011/12


Figura 114El professor Cecilio Muñozamb l’alumnat al taller d’Ebenisteria

Figura 115Promoció de PTT del curs 2009/10 amb l’alcalde Pere Navarro

L’any 2004, l’Ajuntament de Terrassa incorpora en els espais de l’Escola, els Progra-mes de Transició al Treball (PTT), posteriorment anome-nats Programes de Qualifica-ció Professional Inicial (PQPI), en les modalitats de fusteria i cuina. Aquests programes professionals són cogestionats per l’Ajuntament i el Departa-ment d’Ensenyament.


Figures 116, 117 i 118 Aules d’informàtica i aplicacions tecnològiques

a l’accés a Belles Arts, o els denominats Tallers de Petit Format, entre d’altres.

Millora de les infraestructures i material docent

L’Escola consolida les bases que es van començar a ges-tar en el període anterior, les dota de mitjans i recursos tant humans com materials.

En aquest sentit, es condicionarà l’àrea de recepció convertint-la en espai d’informació i àrea d’exposicions.

S’instal·len panells que faciliten l’accés a les dades informatives tant de documents d’ordre intern com d’activitats, ofertes de treball i programes de divulgació de l’Escola.

Per millorar les presentacions de projectes i facilitar el treball en grup, es transformen les aules teòriques i els tallers en espais preparats per donar-hi classes, amb ordi-nador i projector. Seran espais polivalents que donaran resposta a una nova forma d’ensenyar; no es tractarà tant d’impartir classes magistrals, sinó d’afavorir la interacció entre el professorat i l’alumnat. Els mitjans informàtics es convertiran en eines habituals i la utilització dels ordinadors personals en un fet assumit. Les tecnologies de la informació i la comunicació s’utilitzaran com a suport educatiu.

La necessitat d’ajustar la ràtio d’alumnes per clas-se, obligarà a desdoblar els tallers informàtics tant de


L’ actual Curs de Formació és resultat

d’una diversitat de cursos que, amb dife-

rents denominacions, han facilitat l’accés

dels alumnes als estudis de disseny.

El Plan de Enseñanzas del curs 1966/67

ja contemplava un curs Preparatori. Aquest

curs consistia en assignatures procedimen-

tals com el Modelat, Dibuix lineal, Dibuix

artístic, Pintura, i altres assignatures com

Matemàtiques, Redacció, Història de l’art.

Va ser substituït pel curs d’Orientació

basant-se en un canvi de continguts.

Per exemple, la matèria de Modelat es

converteix en Volum i espai, el Dibuix artístic

es diversifica en Dibuix de representació

i Dibuix, color i composició. Posteriorment

s’incorporen assignatures com Teoria de la

imatge i Taller de creativitat. Aquests canvis

evidencien la necessitat d’establir estratè-

gies concretes per introduir nous mètodes

de treball.

Amb el nou Pla d’Estudis i la implantació

dels Cicles Formatius desapareixen els

cursos comuns.

El Curs de Formació

L’exigència de superar unes proves per

accedir als cicles de disseny determina la

reconversió del Curs d’Orientació en un curs

per preparar aquestes proves d’accés. Així

neix el curs de Disseny Bàsic. Entre els

objectius del curs també hi havia aspectes

relacionats amb l’adquisició de coneixe-

ments per a l’especialització posterior, tasca

que en el pla anterior es realitzava en els

cursos comuns. En aquest sentit,

s’impartien també tallers relacionats amb

el disseny gràfic, d’interiors, tèxtil i industrial

per tal que l’alumne pogués discernir

i descobrir el cicle més adient als seus

interessos.

De manera gradual, i especialment per

als alumnes que no tenien el batxillerat,

es van incorporar les denominades matèries

comunes (matemàtiques, català, castellà

i història). És així com s’han acomplert els

requisits curriculars que han permès arribar

al reconeixement i acreditació oficial de la

qual gaudeix l’actual Curs de Formació per

a les proves d’accés.

Figura 119Classe de dibuix amb la professora M. Eulàlia Poch

Figura 120Entrega de diplomes al curs de Disseny Bàsic


L’Escola basa el seu Projecte Educatiu

de Centre en un seguit d’activitats comple-

mentàries que ajuden l’alumnat a assolir

una formació més completa i polivalent.

L’actual Associació d’Alumnes de

TERRASSA Escola Municipal d’Art neix

l’any 2006 amb la voluntat de donar suport

al projecte educatiu.

La quota d’associat permet que l’Escola

pugui organitzar actes i activitats,

i contribuir a l’adquisició i millora dels

materials, eines i infraestructures del centre.

L’Associació és també una plataforma des

de la qual els alumnes poden organitzar

activitats per dinamitzar la vida docent,

i tanmateix, gaudir de prestacions en forma

de cursos, seminaris, invitacions, descomp-

tes en empreses, entitats i organismes.

També és un espai de trobada per facilitar

l’intercanvi i el diàleg entre tots els alumnes

que conviuen en aquesta Escola, i un punt

d’informació sobre les seves activitats.

L’Escola entén que aquesta Associació

aporta un valor afegit a la vida social i cultu-

ral de la nostra comunitat. En aquest sentit

recolza aquesta iniciativa oferint els seus

espais i infraestructures i col·laborant

en la seva organització.

L’actual logotip de l’Associació és obra

de l’alumne Andrés Merizalde.

L’actual Associació d’Alumnes de Terrassa Escola Municipal d’Art

Figures 121, 122, 123 i 124Curs 2003/04, Berlín;curs 2008/09, Copenhagen;curs 2009/10, Zurich;curs 2010/11, Londres.

A partir del curs 2001/02, es recuperen els viatges d’estudis. Tot i que es man-tenen els objectius culturals, aquests es realitzen fora del país, visitant ciutats vinculadesals interessos de cada especialitat. Han estat destins dels cursos d’Interiors:La Tourette (2002), Basilea (2003), Berlín (2004), Amster-dam (2005), Paris (2006), Porto (2007), Copenhage (2008), Zurich (2009). El curs 2010/11 el Cicle de Gràfic s’incorpora als viatges visitant Londres (2010) i Dublín (2011).


Tallers de Petit Format

Aquests tallers de curta durada i plantejats a partir de la transversalitat, permeten a l’alumnat conèixer i participar en les activitats que es duen a terme en els Estudis Artístics. Aquest tallers, que en els seus inicis s’oferien únicament als alumnes ja matriculats als EEAA, incorporen posterior-ment l’alumnat del curs de Formació i en les darreres edicions s’ofereixen a nous alumnes, com a cursos mono-gràfics. A tall d’exemple s’han fet tallers de torn, apunts del natural, cal·ligrafia, enquadernació, marbrejat, fang vidriat, etc.

Figura 125Taller de dibuix, curs 2011/12

Programa dels Tallers de Petit Format


disseny gràfic com de disseny d’interiors, fet que com-portarà una important inversió econòmica. No hem d’oblidar que un dels principals reptes de les escoles d’art és la constant inversió econòmica per mantenir ac-tualitzat l’anomenat software informàtic. La tecnificació de les eines ha comportat que el seu manteniment sigui una despesa fixa important. Els programes informàtics canvien contínuament, i l’Escola ha de preveure que els seus alumnes coneguin les eines que s’utilitzaran en els centres de treball.

L’Escola passarà a formar part de la xarxa informàti-ca de l’Ajuntament i, amb el suport de l’Associació d’Alumnes, es dotarà d’una xarxa wifi per garantir l’accés a Internet. També es dotaran de mitjans in-formàtics i de telefonia els despatxos, tutories, sales de reunions i de coordinació. S’unificaran també els documents de secretaria i s’informatitzarà la seva gestió.

A partir del compromís manifestat en l’edició del PROJECTE TAI 13, sobre la sostenibilitat, es faran els passos necessaris per aplicar l’Agenda 21 i situar l’Escola en el marc general d’aplicació de coneixements i criteris de sostenibilitat.

En aquest sentit s’intervé en diferents fronts: d’una banda es fa incidència en el mateix currículum edu-catiu (continguts, procediments i valors), introduint referències com l’ecodisseny a tots els mòduls dels ci-cles; de l’altra en l’entorn social (clima social, respon-sabilitat en la gestió, convivència, etc.), i per últim en l’espai (l’edifici, la gestió dels residus, el mobiliari, les infraestructures, etc.). Es definirà una normativa de reciclatge i estalvi i es disposaran punts de recollida per al reciclatge.

Al segle XIX, els drets dels obrers

i dels estudiants (aleshores aprenents)

eren poc més que una quimera. La majoria

d’estudiants eren també treballadors d’una

Terrassa industrial emergent. Ja superada

la postguerra, amb els decrets de gener

de 1954, i de setembre de 1958, que va

instar als empresaris a facilitar-ne als seus

treballadors l’assistència als cursos de

formació professional, la nostra Escola

va experimentar un notable creixement.

No només la indústria privada estimula

als seus obrers en la formació, també

l’església i l’organització sindical de l’època

faran el possible perquè els treballadors

assoleixin a través de les escoles, un bon

nivell tècnic i teòric.

Actualment, els estudiants de cicles

formatius han de realitzar pràctiques en

empreses, l’anomenada formació en centres

de treball (FCT). Regulada segons l’ordre

193/2002, aquestes pràctiques són obliga-

tòries. La fase de formació pràctica permet

a l’alumne familiaritzar-se amb la vida

laboral (inserció), i alhora completar

la seva formació en el camp

professional (qualificació).

Formació en Centres de Treball (FCT)


Durant el curs 2006-2007 i després

de molts intents, s’aconsegueix disposar

d’un espai exclusiu per a la biblioteca.

El seu fons es nodrirà del material fins ales-

hores dispers en les diferents aules i tallers.

Es catalogarà, renovarà i actualitzarà el fons

existent amb l’adquisició de nous llibres

i material audiovisual, tanmateix

s’ampliaran les subscripcions a revistes

d’art i disseny que permetran l’alumnat

estar constantment al dia pel que fa a les

propostes, activitats i novetats relacionades

amb l’àmbit dels seus estudis. Gràcies

a l’Associació d’Alumnes es disposarà d’un

bibliotecari a temps parcial que dinamitzarà

l’activitat de la biblioteca i permetrà

el funcionament d’un servei de préstec.

Biblioteca

Dues publicacions editades per l’Escola

Figura 126Biblioteca


Figures 127 i 128Diploma propi de l’Escola atorgat als estudiants dels Estudis ArtísticsCertificat d’assistència als Curs de Formació del Professorat

Figura 129Grup de professorat al taller de pintura. Curs 2011/12


Cobertes de fullets promocionals amb l’oferta educativa de l’Escola.Cursos 2005/06, 2006/07, 2008/09, 2009/10 i 2010/11.

Figura 130Carnets d’alumne corresponents als cursos 2009/10 i 2010/11


Claustre del professorat del curs 2011-2012


Evolució de l’Escola d’Art

1886Escuela Municipal de Artes y Oficios

1902Escuela Elemental de Industrias y Municipal

de Artes y OficiosEscuela Superior de Industrias

Escuela Superior del Trabajo

Escuela de Maestría Industrial

1926Escuela Elemental del Trabajo

1995TERRASSA Escola Municipal d’Art

1930Escuela Municipal de Artes y Oficios

1976Escola Municipal d’Arts i Oficis

1980Escola Municipal d’Arts Aplicades

i Oficis Artístics de Terrassa

Escuela del Trabajo

“...I com esperançadorament escrivíem a l’any 1986: «És d’esperar, doncs, que en els propers cent anys l’Escola Municipal d’Arts Aplicades mantingui aquesta mateixaidiosincràsia modelant una ciutadania i una identitat cívica amb personalitat pròpia, discreta però sensible». Des d’aquell 1986, en resum, ja han transcorregut vint-i-cinc anys, “l’Escola” vibra i batega amb la seva vigorosa empremta cultural. I des de 1886, d’aquell vuitcen-tista any fundacional, per l’Escola han passat nombrosos professors i alumnes, generacions i generacions que han fet, de la ciutat de Terrassa, aleshores amb escasos ciuta-dans, una de les ciutats més importants en les que puguin formar-se múltiples perspectives humanes i espirituals formades en una precursora i suggeridora Escola d’Art.”

Josep BoixExprofessor de l’Escola i Crític d’Art

Figura 131Equip directiu 2008-2012: Francesc Morera, M. Eulàlia Poch, Artur Sansó i Gabriel Verderi

El centre articula la seva actual oferta formativa

sobre dues grans àrees vinculades als estudis de

disseny i les arts plàstiques.

En l’àmbit dels estudis de disseny, l’Escola es

caracteritza per ser un dels pocs centres educatius

que actualment imparteixen tres cicles formatius

de grau superior. Aquesta particularitat afavoreix

la possibilitat de treballar a partir de models

interdisciplinaris i d’oferir una visió més unitària

del disseny.

En el camp de l’Art, centra els esforços en oferir un

ensenyament basat no solament en el coneixement

tècnic, sinó també en el desenvolupament creatiu

del llenguatge artístic.

Amb els anys, l’Escola ha aconseguit un estil

propi, tant pel que fa a l’acció educativa com pel

que fa al rigor en la formulació de qualsevol

projecte, fomentant en l’alumnat la capacitat

d’anàlisi crítica i l’afany de recerca, experimentació

i creativitat.

Aquests estudis es complementen amb una àmplia

programació d’activitats culturals (exposicions,

conferències, projeccions...), que serveixen de

formació complementària, i d’estímul a la reflexió

sobre els nous llenguatges, tant de l’art com

del disseny.

ESCOLA

Ara


Els Estudis de Disseny

En l’actualitat, els estudis de disseny es desenvolupen a l’Escola en base a quatre nivells curriculars: Curs de Formació (curs d’introducció al disseny i de preparació a les proves d’accés als cicles), cicles formatius de grau superior, cursos superiors (cursos d’especialització i de formació no reglada propis de l’Escola) i diversos Tallers monogràfics de disseny. Els Cicles Formatius de Grau Superior d’Arts Plàstiques i Disseny constitueixen una oferta educativa reglada, de dos anys de durada amb una estada de pràctiques en empreses, estudis o tallers, i un projecte final. L’Escola imparteix les especiali-tats de Disseny Gràfic (Gràfica Publicitària), Disseny d’Interiors (Projectes i direcció d’obres de decoració) i Disseny Industrial (Mobiliari).

Fullets publicitaris dels tres cicles formatius. Curs 2008/09.


Cartell de promoció de l’oferta docent per

al curs 2007/08


Disseny Gràfic

El cicle de Disseny Gràfic, forma professionals de la gràfica publicitària capaços de dissenyar un producte que esdevingui nexe d’unió entre un bé o servei i els seus destinataris. Si bé el professional de la gràfica pu-blicitària atén preferentment les necessitats de comu-nicació de la indústria, incorpora també el seu punt de vista creatiu i artístic a altres sectors, sobretot el terciari. En qualsevol cas els coneixements interdisciplinaris i globalitzadors d’aquests tècnics els permeten sintonitzar amb una àmplia demanda.

La dinàmica d’avenços en la gràfica publicitària requereix una destresa constantment revisada en tec-nologia informàtica i una actitud oberta a qualsevol innovació.

PROJECTE FINALIrene Mansilla

Membres de la Comissió Avaluadora del Projecte Final en el procés d’avaluació dels treballs


Barcelona 13 20 d’abril 2012

PROJECTE FINALMario SilvaVideojoc

PROJECTE FINALMarc Borràs

Joc per a consola

PROJECTE FINALEduardo AnselmoIdentitat d’un estudi d’il·lustració

PROJECTE FINALJonathan GinerFestival de cinema

PROJECTE FINAL

Marta BernetBotiga de manualitats

& strange pictures


PROJECTE FINALAnna Condal

Companyia de pallassos

PROJECTE FINALGlòria CaballeroFestival de disseny gràfic

PROJECTE FINALMarta Ortí

Companyia de dança

PROJECTE FINALAndrés Merizalde

Centre intel·ligència emocional


Del llapis a l’ordinadorGrafisme artesanal: la nostàlgia del passat

Les característiques dels treballs realitzats en l’època del grafisme artesanal, es podrien resumir en la utilització d’un equip de disseny molt proper a la pintura i a la il·lustració. De tal manera que la majoria dels treballs eren executats manualment i la influència de l’art era considerable. Conceptualment el llapis de fusta o el portamines esdevenien el gran estri per pensar i fer croquis. Altres instruments molt pràctics consistien en el rotring o la ploma, el tiralínies i el compàs per fer cercles encara que, en molts casos, s’utilitzaven les plantilles de corbes. Si les necessitats dels treballs ho requerien es feien servir, per pintar grans superfícies, el pinzell, l’aerògraf, els rodets o altres instruments de pintura. Un aparell curiós era la càmera fosca o el visualitzador per ampliar els treballs i per realitzar els plomes, decimonònic però molt útil. Encara què, mica a mica, fou substituït per la càmera fotogràfica i l’ampliadora del laboratori.

Per als esbossos, les tècniques d’execució han seguit una evolució condicio-nada pels instruments que es tenien a mà. Apart de les tècniques mixtes, moltes derivades de la pintura i el dibuix, els procediments habituals eren: la tècnica del gouache inicialment, amb Letraset més endavant, i textos simulats (el llatinisme “Lorem ipsum dolor...”). Una altra tècnica que s’imposà de manera ràpida fou el collage, enganxada de papers de colors, de textos simulats (xarol, papers impresos, Letratone, colors Pantone, Instantex, etc.).

Una altra transformació considerable, per obtenir bons resultats abans de la informatització, va venir determinada per la fotografia i els transferibles (logotips o titulars per enganxar directament sobre el suport) del Ciriano, nom comercial d’una empresa de Barcelona. Pel que fa a tot el capítol dels originals per reproduir, coneguts també com els plomes, hi hagueren diver-ses maneres de concebre. Als 60 era habitual utilitzar el tiralínies, el regla, l’escaire i col·locar els textos fets prèviament amb impressió tipogràfica. Més endavant, entre la fotocomposició, el rotring, el Letraseti el laboratori fotogràfic es van perfeccionar les tècniques en la realització ràpida d’originals. En relació a les tècniques d’impressió, curiosament el punt de partença de tot disseny gràfic, es diguin impressió òfset, pàgines Web, realització d’un espot, etc., com més ben conegudes siguin, més s’optimitza la qualitat del disseny. S’ha passat de la tipografia manual, linotípia, fotocomposició... al disseny digital. L’hegemonia de la informàti-ca ha fet canviar tots els plantejaments artístics del disseny.

Àngel Garcia GrauExprofessor de Disseny gràfic


La digitalització del procés de disseny

Dissenyar és planificar, preveure, organitzar i formalitzar un producte; des d’una targeta de visita fins a un cartell, un llibre o una pàgina web.A dia d’avui el procés de disseny acaba en un art final digital. Zeros i uns. Codi binari i llenguatge de programació. La parametrització total i una referència fixa i constant per a ser reproduïda a partir d’un original invaria-ble. Aquesta digitalització de l’original –o d’un original digital– és la conse-qüència del disseny, el punt de trobada amb la indústria, l’origen a partir del què es produirà la reproducció del nostre original per la comunicació.Un canvi del producte final ve acompanyat per la incorporació d’una nova tecnologia que, alhora, també incideix en el procés de disseny des del princi-pi fins al final. Els dissenyadors hem incorporat una eina nova per crear els nostres artefactes. L’any 1984, l’ordinador Macintosh d’Apple revolucio-na el sector i permet un canvi en el sistema de producció gràfica d’abast equiparable a la invenció dels tipus mòbils de Gutenberg. Estem parlant de l’autoedició: el control de tot el procediment de disseny i pre-impressió fins a la creació de l’art final digital.

Ara, amb aquesta tecnologia, el dissenyador gràfic té el control i els mitjans per ser autosuficient en la seva feina. Des de la idea fins a l’art final. Això li demana més coneixements tècnics i una formació continuada al llarg de la seva vida professional.

No cal dir que els programes docents dels estudis dels Cicles Formatius de Grau Superior s’han adaptat a la nova situació professional per poder donar resposta a les necessitats del mercat laboral. L’alumnat que es forma a l’Escola és un dissenyador amb coneixements més amplis, més profunds i versàtils, que domina els conceptes de disseny i controla els mitjans informàtics, tant el maquinari com el programari específic.

La informàtica –programari i maquinari– no sols és una eina més en el procés de disseny, equiparable al pinzell, el llapis, aquarel·les, lletres transferibles i altres estris habituals en l’era analògica, sinó que, a més de ser un compendi de moltes eines, també ens permet una connectivitat virtual que farà evolucionar el disseny gràfic i les relacions professionals –i socials– i que s’està configurant pas a pas. Però aquesta història, tot just està començant...

Francesc MoreraProfessor de Gràfica Publicitària


Dels estudis de decoració als estudis d’interiorisme

Decoració i interiorisme sovint s’han entès com una sola professió. Ambdós, interioristes i decoradors, treballem amb l’espai, però és aquí on trobem la principal diferència, un interiorista crea espais, un decorador treballa amb els espais creats.

En qualsevol projecte, l’anàlisi prèvia del problema a solucionar, amb tots els condicionants, és el que ens donarà la clau per a trobar-ne la solució. En afrontar la reforma d’un espai, aquesta anàlisi ens dirà quin tipus d’intervenció s’ha de dur a terme, i quin serà el seu abast, tanmateix, quin serà el professional que l’ha d’afrontar.

Els coneixements tècnics de l’interiorista, li permeten configurar un espai de nou, aixecar parets on no n’hi havia o desplaçar-les si cal, i tanmateix, pot modificar qualsevol instal·lació si el projecte ho requereix. D’altra banda, el decorador intervindria amb un espai definit, amb una configura-ció inamovible de l’espai, i acabaria de donar-li la personalitat que el client desitja.

Sovint, molt sovint, la tasca de decorador la fa el mateix interiorista, doncs en el recull de necessitats del projecte d’interiorisme (aquella anàlisi prèvia) hi ha implícit un apartat de decoració. Resulta difícil entendre la concepció final d’un espai sense arribar a pensar com estarà vestit, quin mobiliari l’integrarà, quina mena d’il·luminació configurarà l’espai i quin tipus de filtres tèxtils o entapissats acabaran de completar el conjunt. Així doncs, gairebé sempre la tasca de decoració està inclosa en la tasca d’interiorisme.

És en aquest punt on cal separar les dues professions. No en totes les inter-vencions en un espai, és necessari la participació d’un interiorista, i possible-ment, amb un acurat estudi d’un decorador, el projecte quedaria resolt.Posem per cas, una breu intervenció en un espai domèstic on el client no està del tot satisfet amb la distribució del mobiliari, els acabats de les parets i els materials que conformen la seva llar. La contractació d’un decorador que sàpiga assessorar al client amb una bona tria dels materials i els models,

tant de mobiliari com d’il·luminació, seria suficient per a aquesta operació de maquillatge. No només es tracta d’una simple operació de bon gust –on tothom més o menys està preparat– sinó que el coneixement teòric dels estils de mobiliari, de les qualitats d’il·luminació i de l’ambientació general que es pot obtenir amb la combinació dels diferents elements, allunya aquesta tasca del públic general. La feina del decorador ha de preveure tots els incon-venients possibles i ha de fer un estudi reflectit en un projecte, on a part de documentació gràfica, ha d’incorporar uns breus amidaments i un pressupost de l’execució de la seva obra, que s’encarregarà de dirigir amb les visites d’obra necessàries.

No obstant, per a operacions de cirurgia de l’espai –permeteu-me la comparació– és necessària una sèrie de coneixements tècnics que permeten saber com i on es pot crear un nou forjat, quin tipus d’instal·lacions són necessàries, quina seria la nova distribució dels paraments verticals que con-figurarien l’espai, etc. I a més a més, evidentment, conèixer quin mobiliari seria el més adient, realitzar-lo a mida si fos necessari o gestionar la seva construcció, definir la il·luminació i la seva incidència a l’espai, i l’ambientació general de tots els espais generats.

Cal dir que sovint, la tasca de l’interiorista requereix la col·laboració im-prescindible d’altres facultatius, com enginyers i arquitectes que certifiquin la tasca presentada en el projecte d’interiorisme, un projecte composat per plànols on s’hi reflecteix l’estat actual, enderrocs, distribució, instal·lacions, detalls constructius i una memòria tècnica que permetrà mitjançant un de-tallat i acurat amidament i pressupost i unes periòdiques visites d’obra, por-tar a terme projectes de gran envergadura, tant comercials, públics o privats.

Es tracta doncs, de dos professions molt similars, perquè totes dues treballen amb l’espai. Una el configura, i les dues l’embelleixen.

Eduard VillarongaProfessor d’Interiorisme


Disseny d’Interiors

Els estudis d’interiorisme tenen la finalitat de formar professionals capaços de realitzar projectes i dirigir obres de decoració acomplint les directrius d’un dis-seny atenent el vessant artístic i creatiu. El seu ampli camp d’intervenció, abasta aspectes tècnics, econòmics i funcionals, en equilibri entre els recursos disponibles i l’aprofundiment qualitatiu en la seva coneixença i utilització.

A més de realitzar dissenys propis d’elements aïllats, obres senzilles o reformes, aquest tècnic dirigeix, coor-dina i gestiona obres més complexes de professionals d’altres nivells. L’activitat requereix disposar d’una bona formació cultural, així com d’un coneixement extens dels variats oficis i tecnologies que intervenen en les realitzacions d’un projecte.

PROJECTE FINALClaudia RosoCentre de dia

Alumnes del Curs Superior de gràfic i interiors pendents de la valoració dels seus projectes, realitzats en equips mixtes dels dos cursos


PROJECTE Elisenda Soler Tattoteka

PROJECTE M. del Mas García

Llar d’infants


PROJECTE Anna SauCentre d’equinoteràpia

PROJECTE Laura GómezAlberg joventut

PROJECTE Àngel RoigClub d’escalada


Disseny industrial: una mirada de futur

Del segle XIX al segle XXI hi ha hagut un canvi radical en pràcticament totes les societats humanes: la Revolució Científica ha donat pas a l’Aldea Global. El desenvolupament científic i tecnològic ha implicat una meta-morfosi de la Humanitat, on també han irromput noves concepcions de l’art i el disseny. Les ciències bàsiques es van replantejar al segle XIX i es van consolidar al segle XX, i especialment els avenços en química i física van permetre la descoberta de nous materials i fonts d’energia, que a la vegada van repercutir en les nostres tecnologies. La biologia i la me-decina van prendre el relleu ràpidament, i els nous coneixements sobre la natura i la vida van permetre augmentar enormement la producció mundial d’aliments i de fàrmacs, millorant la salut i el temps de vida de les persones, a la vegada que érem conscients (tot i posar-hi poc remei) dels danys causats a un planeta del que consumim sense control uns recursos limitats. El consum, en un sentit ampli del terme, va arribar per quedar-se. Però, i el disseny industrial? Lligat al consum i a la producció seriada d’objectes, la seva evolució no ha estat aliena a aquests canvis espectaculars. El disseny industrial del futur hauria de considerar seriosament el seu paper fonamental en aquesta mola del consum: si actualment l’ecodisseny és una obligació moral i ètica, en el futur serà una obligació legal. Sota una perspectiva tècnica, el disseny d’objectes del futur es seguirà nodrint dels nous materials, eines i tecnologies que aniran sorgint, i entrarà en àmbits on ara és absent. Però cal mullar-se, oi? Som-hi. L’eficiència energètica serà crucial i potser tindrem sensació d’un cert retorn al passat: tornarem a recuperar tecnologies mecàniques que transformin moviment en electricitat. Al cap i a la fi som éssers vius mòbils, i tendirem a aprofitar els nostres moviments per a generar energia. Paral·lelament, no voldrem fer esforços i automatitzarem fins al ritual la nostra vida quotidiana, amb objectes plens de sensors i actuadors que ens alleujaran les tasques que no ens agrada fer, i objectes que ens comunicaran en situacions que ara ens semblen privades, que ens delataran i que es tornaran agents actius.

Els objectes del futur deixaran de ser neutres, inerts, i passaran a incorporar atributs humans: ens lligarem a ells emocionalment, ens comunicarem amb ells i ens generaran amors i odis diversos. Pel que fa als materials podem aventurar que els nanomaterials, materials intel·ligents (fotosensibles, amb memòria, amb resposta adaptativa...) i biomaterials seran bona part dels nous escollits per a funcionalitats que augmentaran en complexitat. El dissenyador exigirà materials més sofisti-cats que hauran de ser econòmics i sostenibles. Sí, sí, els materials, com els objectes, es personalitzaran al màxim. Arribarem a confondre els objectes amb persones? Amb la nostra persona? La biònica serà tant important que ja serà normal compartir la nostra biologia amb la tecnologia, i la presència comuna de biomaterials (materials vius, bona part d’ells amb, per exemple, bacteris que haurem de cuidar) als objectes, fusionarà el món artificial i la vida.

La nostra Escola haurà d’estar a l’alçada. Els nostres alumnes passaran molt de temps davant les pantalles i deixaran per a les impressores 3D la realització de maquetes. Potser vetllaran per detalls, per la personalitza-ció dels projectes. Els docents controlaran l’activitat diària dels alumnes al minut, fixant-se en el progrés constant de l’alumne. Els currículums seran molt més oberts, amb noves matèries, i cada alumne tindrà uns estudis personalitzats que potenciïn les seves virtuts i millorin les seves mancances. L’especialització serà la norma i la selecció, dura.

Toni HernándezProfessor de Mobiliari


Disseny Industrial

Aquest cicle té la finalitat de formar professionals ca-paços de dissenyar mobles i altres elements de moblat-ge comptant amb una preparació tècnica, artística i cultural. Des de la seva formació han de comprometre concepte, tecnologia, materials i costos amb la satisfac-ció d’unes necessitats determinades

El dissenyador de mobles participa en la determi-nació de les característiques formals del mobiliari i en la millora de la seva producció i competitivitat. Les propietats formals abasten, a més dels atributs exte-riors, els interiors, definits per les relacions funcionals i estructurals que donen al moble una unitat coherent, tant des del punt de vista del productor com de l’usuari.

Alumnes de 2n curs de disseny industrial

PROJECTE Ivette Cardiel


PROJECTE Andrés MerizaldeLlum Equix

PROJECTE Pepe SuárezEsportives

PROJECTE Daniel GarcíaUrban-move

PROJECTE Mercè Lozano

Llum


PROJECTE Francesc LópezHOM9.8

PROJECTE Luis Santamaría

Unclip

PROJECTE Estel Alcaraz

Calçat femení

PROJECTE FINALNeus RodríguezPlat

PROJECTE FINALClaudia PermanyerJoc de platja infantil


Acte Acadèmic

Lliurament de diplomes

a alumnes del curs 2007-2008

El resultat del procés formatiu es

visualitza i conclou amb l’acte de lliurament

de diplomes i titulacions.

Presidit per l’Alcalde, o en delegació,

pel regidor d’Educació, es celebra al

Saló d’Actes del Vapor Universitari.

Entre les diverses activitats que conformen

aquest esdeveniment acadèmic en destaca

la conferència impartida per destacats

professionals del disseny: Juli Capella,

Ernest Perera, Beth Galí, adreçada a tot

l’alumnat.

Aquest acte es tanca amb el lliurament de

diplomes a la promoció titulada i un petit

refrigeri de comiat.

Lliurament de diplomes a alumnes del curs 2008-2009


Invitació a l’acte de lliurament de diplomes dels anys 2005, 2008, 2010 i 2011

Lliurament de diplomes a alumnes del curs 2010-2011i 2011-2012


En l’àrea de les arts plàstiques, l’Escola organitza els Es-tudis Artístics amb una àmplia oferta de cursos i tallers propis, de formació permanent, amb continguts oberts, dinàmics i plurals. S’imparteixen tallers de Processos de creació artística, Pintura, Dibuix artístic i color, Escultura, Ceràmica, Gravat, Fotografia, Ebenisteria, Restauració de mobiliari, Taller d’instruments musi-cals, Tallers de petit format, Cursos monogràfics d’art, Iniciació als estudis de Belles Arts, Model del natural, Història de l’art, Art contemporani.

Els Estudis Artístics ofereixen un ampli ventall de possibilitats perquè cada alumne trobi el mitjà d’expressió més adient per desenvolupar el seu llen-guatge personal i artístic

Aquests cursos, en horaris de tarda i sense requisits previs per matricular-s’hi, combinen la teoria i la pràc-tica d’una forma dinàmica i interactiva.

Mitjançant un sistema diversificat de matèries, els alumnes dels estudis artístics tenen la possibilitat d’escollir i programar un itinerari personalitzat. Con-siderem important que els alumnes explorin les seves inquietuds artístiques amb l’actitud oberta i receptiva a la interdisciplina, la creativitat i la metodologia perso-nal, tot desenvolupant paral·lelament el procés tècnic i creatiu. L’art, sens dubte, és un mitjà de coneixement personal i de l’entorn.

Els Estudis Artístics

Cartell de promoció de l’oferta docent per al curs 2007/08


Relació del professorat dels Estudis Artístics a partir del curs 1994-95

Processos de creació artística:Gabriel Verderi Pintura:Jesús GómezArtur Sansó Dibuix artístic:Artur Sansó Escultura:Ramon CastellsXon UtsetAlba Cuñé Ceràmica:Àngela UbasartCarme SegarraSusanna Ortega Fotografia:Esteve RiuRosario HidalgoMaika Sangüesa Gravat:Jesús Gómez Ebenisteria:Cecilio MuñozMartí Romero

Fullet promocional dels continguts docents dels EE.AA. per al curs 2011/12


Processos de creació

Aquesta matèria tracta d’aconseguir que l’alumnat aprengui a posar en pràctica els processos i les estra-tègies orientades a l’elaboració de projectes artístics creatius i coherents amb el marc conceptual que els serveix de suport. Es treballa a partir de la reflexió crítica i raonada, fent especial incidència en l’experimentació i llibertat creativa.

Alumnes de Processos de creació


Núria BuenoAcrílic sobre tela


María OrpíTècnica mixta

Joseany RiveiroTècnica mixta

M. Àngels BujCollage

Anna MuntadaIntervenció a la natura


Irene MarfaTècnica mixta

Anna AndrésIntervenció a la natura


Pintura

S’encamina a conèixer els fonaments de la pràctica pictòrica d’una forma metòdica i conscient, raonant la naturalesa dels components tècnics, el seu adequat tractament i la seva expressivitat estètica. S’aproxima l’alumnat als conceptes i elements bàsics de la repre-sentació propis del llenguatge pictòric, com el color, la llum, l’espai, el volum, la composició ... especialment a través dels diferents comportaments figuratius. En aquest sentit es treballa a partir de models del natural.

Amb aquesta matèria es pretén situar l’alumnat en el camp del coneixement artístic per tal d’afavorir la seva capacitat crítica envers la creació artística en general i del seu propi procés de treball en particular.

Activitat al taller de pintura


Luís M. GallegoOli sobre tela


Montserrat MillánOli sobre tela

Montserrat MartínezOli sobre tela

M. Angeles SalmerónOli sobre tela

Teresa BasOli sobre tela


M. Concepción IbarraOli sobre fusta entelada

Carme BadiellaAcrílic sobre tela

Oscar RoigOli sobre tela


EL DIBUIX “un apunt per a la reflexió”

Deixa un rastre en un suport i esdevindrà un dibuix. Només es dibuixa el que se sap. W. Kandinsky

El dibuix sempre ha format part dels diferents plans d’estudi de l’Escola, tant dels estudis artístics com de les arts aplicades i més tard del disseny. Una ullada al passat ens permetrà situar el dibuix i la seva pedagogia a l’actualitat, i comprendre l’educació sentimental que se n’esdevé.Provenim de les acadèmies, primeres escoles, on l’admiració als clàssics i un concepte idealitzat de la bellesa eren el fonament de l’aprenentatge. El mètode d’aprenentatge era la còpia de làmines representant obres dels artistes consagrats, anomenades al principi àlbums de gravats, i després cartilles. Material visual ordenat segons el grau de dificultat i que bàsica-ment requeria una destresa tècnica.

Considerat antigament un art menor, el dibuix era subsidiari d’una pintura que representava temes històrics, religiosos i mitològics. Els dibuixos preparatoris eren l’exercici imprescindible abans d’iniciar una pintura. Encara recordem la frase cal dibuixar bé abans de “posar-se a pintar”.Sense abandonar els grans mestres, els artistes cerquen en les “formes vives” l’essència del seu art. I així pren cos un nou concepte: la mirada vers la naturalesa. Tot i aquest canvi de paradigma conviuran diverses línies d’ensenyament. Una cosa semblant és la que succeeix a la nostra Escola, substituint el “model de guix” pel “model viu”.

L’observació de la naturalesa supera un mètode basat principalment en la destresa tècnica reforçant aspectes com l’expressió i el registre esti-lístic de l’autor. La fotografia i les noves tecnologies també contribueixen a l’articulació d’un nou discurs. Deslliurat el dibuix de la representació, adoptarà fesomies diverses segons el sentit en el qual es realitzi, considerant-lo fonamental tant per a les Arts Aplicades com per a l’art en general.

Si abans ens emocionava l’ideal, ara ens commociona allò concret i real. Actualment el dibuix tampoc es formula en un idealisme i el seu aprenen-tatge es circumscriu en aquest moment històric. No hi ha un únic model, una única manera de dibuixar, un únic mètode. L’observació visual directa o indirecta i l’experiència sensorial esdevenen metodologies d’un gran poten-cial. Ja no considerem rellevant el que representa, sinó el que comunica. Hi ha molts dibuixos, tipologies i estils diversos.

És en aquesta cruïlla que situarem el dibuix a l’Escola. En els estudis de disseny respondrà a les necessitats del futur professional i funcionarà com a mitjà per pensar, concretar i expressar un projecte. Finalment, transitarà com a llenguatge primigeni de la ideació. En l’àmbit artístic, alliberat finalment de la representació, podrà manifestar-se amb tota la càrrega emotiva, simbòlica i estètica. Diferents metodologies desencadenaran l’acció de dibuixar mostrant tothora la visió i particularitat del seu autor/a. La complexitat i alhora fertilitat del dibuix ens posa permanentment en un repte, degut als equívocs i contradiccions que l’acompanyen, i fa que el seu ensenyament sigui complex i singular.

Finalment, les decisions constants que suposa el seu exercici, el fan tan apte a l’artista com al dissenyador, situant-lo directament en el territori de la ideació germen de la creativitat.

M. Eulàlia PochCap d’Estudis de Disseny


Activitat a l’aula de dibuix

Dibuix artístic i color

Es dóna a conèixer el dibuix no només com un sistema de representació de la realitat, sinó també com a base de l’expressió subjectiva.

Aquest taller, fonament de l’expressió plàstica, tracta de capacitar l’alumnat per transmetre el pensament visual mitjançant l’ús d’estratègies de configuració: en-caix, proporció, traç, ombrejat, composició..., així com desenvolupar destreses instrumentals en la utilització de les principals tècniques del dibuix artístic.

El model del natural es presenta com a particular referència en el reconeixement de la forma, en aquest sentit, es treballa a partir de la figura humana i del pai-satge com a objecte d’anàlisi i interpretació.


Rafael SerresPastel

Xavier MiróCarbonet

M. Carme SimóGrafit

Cesca SimónTècnica mixta


Mery PeinadoGrafit

Lídia AbadGrafit

Isabel BassinerTècnica mixta

Paco GràciaCarbonet


Escultura

Taller d’iniciació a l’escultura, on es configuren ele-ments artístics tridimensionals aplicant els procediments més adequats en la realització de volums i formes.

Es fa un recorregut d’aprenentatge per les tècniques més tradicionals, utilitzant els recursos del modelat, l’emmotllat, positivat, etc... També es treballa en llen-guatges i materials més actuals afavorint així propostes personals i creatives.

El taller s’adequa a les diferents fases de la creació escultòrica, donant importància no tan sols a l’objecte escultòric, sinó també als aspectes conceptuals i a tota la fase preparatòria de projecció (esbossos i estudis previs).

Activitat al taller d’escultura


Elena SolàArgila refractària


Fernando LevyArgila refractària

Pere PuntíMarbre balnc

Marcelo RuggieriMarbre de Calarotao


Joan SerresArgila

Josep OllerPedra artificial

Eugènia SeumaBronze


Ceràmica

Es treballa principalment la ceràmica de baixa i alta temperatura a partir del fang i les pastes. S’introdueix l’alumnat a les angalbes i els esmalts, realitzant mostra-ris per a l’estudi del color.

L’experimentació amb al volum es realitza a partir del modelat i el tornejat, i en aquest sentit, el taller incorpora les tècniques bàsiques del procés de tornejat, polit i decorat de les peces.

Aquest taller incorpora també el treball a l’entorn de les tècniques i tendències actuals de la ceràmica.

Activitat al taller de ceràmica


Montserrat MuntadaRefractari i esmalts


María Sol GómezNeriage d’alta temperatura

Joana PoloFotoceràmica

Joan CrispiEsmalts d’alta temperatura i gres

Anna GüellPorcellana i refractari negre


Damaris LlaudisPorcellana i paper

Sandra MorenoPitfiring


Gravat

La reproducció sobre paper forma part avui dia d’una de les formes més suggerents d’aplicació creativa en el con-text de les arts plàstiques. L’anomenada obra gràfica és cada cop més, una forma d’investigar i aplicar el dibuix .

Les tècniques al relleu, buit i permeografia (seri-grafia) són les que l’Escola posa al servei de l’alumnat mitjançant els procediments calcogràfics, xilogràfics i serigràfics.

Aiguafort, manera negre, aiguatinta, linòleum i serigrafia són els procediments que l’alumne treballa a l’hora de desenvolupar el seu concepte de represen-tació.

Activitat al taller de gravat


María Martínez VivóVernís tou


Manel RebolloXilografia

Oriol RossetAiguatinta

M. Antonia CampinsAiguatinta


MomoMarea negra

Sonia DraperVernís tou i aiguatinta

Jesús GiménezAiguatinta


Fotografia

Curs que proporciona els coneixements tècnics i pràc-tics de la fotografia. Inicia l’alumnat en la utilització de la càmera fotogràfica i els seus mecanismes de control. Es treballa la imatge fotogràfica a partir d’una visió creativa, fent pràctiques al laboratori i al plató fotogràfic. També s’aprenen els conceptes bàsics sobre la imatge digital, i a fer servir els programes informàtics per pro-cessar les imatges.

Activitat al plató de fotografia


Irene Muset


Albert Pujol

Sandra PérezElisabet Fernández

Gemma Libran


Manel MarquésMarisol Marín

Ricardo Gimeno


Ebenisteria i restauració de mobiliari

L’ebenisteria artística, tradicional i moderna, suposa una àrea d’activitat molt àmplia. Basat en el treball de fustes fines, s’introdueix l’alumnat en el coneixement dels materials, les eines, les màquines i les tècniques que permetran dissenyar i elaborar diferents objectes moble. Es capacita l’alumnat pel treball del tornejat, la talla, i la marqueteria, sense oblidar els acabats (tenyit, envernissat...). Tanmateix es practiquen les tècniques bàsiques en la reparació i restauració de mobiliari.

Instruments musicals

Introducció a l’ofici de luthier i a la luthieria d’art. Ta-ller basat en l’estudi i fabricació artesanal d’instruments de corda i per extensió a la resta de famílies (vent, per-cussió). S’aprenen els mètodes i tècniques constructives en instruments, aplicant criteris musicals, acústics i organològics.

Imatge general i activitat al taller d’ebenisteria


Construcció d’una viola de roda


Jordi VilasecaGuitarra Weissenborn


TxemaGuitarra de 10 cordes

Restauració de mobiliari

Construcció de mobiliari

Construcció d’un saltiri d’arquet

Salvador Granero i Martí RomeroConstrucció d’una guitarra espanyola


EXPOSICIÓ 2009-2010Cicle IndustrialArt, disseny o tecnologia?

TOKONOMA-ESPAI DE SILENCIL’abril del 2007, l’espai de la sala d’exposicions es va convertir en l’Espai de silenci. Durant 8 sessions, un especialista va dirigir un conjunt d’exercicis de medita-ció/relaxació.


En el marc de l’acció educativa i principalment en l’educació integral de l’alumnat, l’Escola ha motivat, desenvolupat i potenciat activitats d’aprenentatge que ha complementat el treball de les aules.

Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, apreciar els valors es-tètics, comunicatius i expressius de l’art i el disseny actual, ser receptius a la incorporació de noves estratè-gies de treball, reflexionar sobre els processos implicats i multiplicitats de vies de fer projectes, escoltar, des de l’experiència contrastada de fer projectes, la veu dels professionals o constatar en la realitat les realitzacions sorgides de la pràctica de l’art i el disseny són objectius indestriables del programa d’activitats de l’Escola.

Cicles de conferències, debats, taules rodones, set-manes culturals, mostres, projeccions, exposicions han vehiculat les activitats que des dels seus inicis ha orga-nitzat l’Escola.

L’actual programació d’activitats troba els seus pre-cedents en les setmanes culturals, organitzades a prin-cipis dels anys vuitanta. Amb l’objectiu d’aglutinar les activitats durant un període més acotat de temps, la Set-mana Cultural representava un parèntesi a les classes. Exposicions, debats, conferències, tallers, actuacions musicals, performances, teatre, donaven contingut a un diversificat programa d’actes.

Activitats

CULTURAL 2003Programa gener-juny

CULTURALS 1994 i 1996Programa actes i cartell


ACTUACIONS MUSICALS EN EL VESTÍBUL

L’ESPAI LLUERNACloenda de l’acte de benvinguda als alumnes de 1r de Gràfic, setembre 2011 i expo-sició de maquetes del Cicle d’Interiors. Curs 2010/11.

PASSADÍSExposició dels

Projectes finals de Gràfic del curs

2011/12

VESTÍBULExposició del projecte Tambureting, del cicle de disseny industrial,

curs 2010/11i exposició itinerant

Rostres, curs 2004/05


Noves necessitats i la transformació dels plans d’estudis, introduiran canvis en el format del programa d’activitats, i les dilataran durant tot el període escolar amb complertes programacions anuals.

L’any 2004 s’elabora un protocol de qualitat per concretar les propostes d’exposicions, conferències i altres activitats paral·leles que organitza l’Escola. En aquest sentit crea la figura de responsable d’activitats. Durant aquests anys han ocupat aquest càrrec les pro-fessores Isabel Ubach, Sandra Sanjaume i actualment la Susanna Ortega.

L’Escola disposa de quatre àmbits expositius, cons-tantment actius i que permeten visualitzar els treballs, projectes i resultats de l’activitat pedagògica.

Paral·lelament, l’Escola també s’obre a l’exterior, amb visites a empreses, estudis i tallers professionals de disseny, exposicions, etc... complement irrenunciable a la tasca desenvolupada a les aules.

SORTIDESAmb Mario Gascón, a la seu de l’agència DDB de Barcelona, els alumnes i professors de Projectes de 2n curs de disseny gràfic. Curs 2008/09.

SORTIDESDe dalt a baix:

Alumnes del curs Bàsic en la visita a Caixa Forum, 2011

Sortida dels alumnes d’Interiorisme a Casadecor

Alumnes d’Escultura a l’exposició de Manolo Hugué.

Sortida dels alumnes de Dibuix i Pintura a la Fundació Sorigué de Lleida el 2011


ADDENDES, PÒSITS, SOLATGES i SOLADESNoms que han denominat l’exposició de final de curs dels Tallers dels Estudis Artístics.A la imatge, inauguració de Solatges, el maig de 2009, a la sala Soler i Palet amb la presència del regidor d’Educació Josep Pàmies.

CONTEXT, ANALOGIES i JA SONADes del curs 2007/08, els alumnes del Taller d’instruments musicals fan una actuació amb els instruments construïts durant el curs. A les imatges, un dels concerts i festa de cloenda del 2011/12 dels Estudis Artístics.


La Sala d’Exposicions acull un calendari molt com-plet d’activitats. Dins d’aquesta programació cal esmen-tar les exposicions dedicades a cadascun dels diferents departaments de Disseny, durant les quals es convida a professionals destacats o a estudis de disseny, per tal que ens mostrin els seus projectes i alhora comparteixin la seva experiència en col·loquis o taules rodones.

L’exposició Veus en Off, és una iniciativa endagada per l’Escola l’any 2004, amb la voluntat d’implicar-se en la promoció dels exalumnes dels Estudis Artístics i en la difusió de la seva obra.

A final de curs s’organitza l’exposició de les obres, treballs i projectes creats per l’alumnat dels diferents tallers dels Estudis Artístics. Si bé en edicions anteriors les obres han ocupat la sala municipal d’exposicions de la Casa Soler i Palet, actualment l’exposició ha retornat als espais de l’Escola. La seva inauguració es converteix en un esdeveniment i possibilita una jornada de portes obertes i visita als tallers

Conjuntament amb l’Exposició dels Estudis Artís-tics, es celebra, des del curs 2007-2008, el Ja Sona. Aquesta activitat consisteix en què el Taller de Cons-trucció d’Instruments Musicals mostri els seus instru-ments elaborats i en una conferència d’un destacat luthier o musicòleg.

VEUS EN OFFDe dalt a baix:Inauguració de l‘exposició i cartell de la convocatòria del curs 2006/07. L’artista Jordà Vitó mostrant el seu treball en presencia del Regidor delegat de cultura Amadeu Aguado. Cartell per a l’exposició de Cristina Borobia, Miquel Condal i Joaquim Cazorla, el maig del 2009. Cartell per a l’exposició de Jordà Vitó. Maig del 2011.


CONFERÈNCIAAlex Trochut en el decurs de la conferència sobre el seu treball gràfic

EXPOSICIÓnuSnu, exposició del treball fotogràfic de Joan Porredon

CONFERÈNCIADisseny, originalitat i bon preu.

Sandra Sanjaume presentant a Nacho Clemente

CONFERÈNCIAFragments de comunicació gràfica. Àngel Garcia Grau, exprofessor de l’Escola, al final de la xerrada amb un grup d’alumnes

Altres mostres de comunicació d’actes i esdeveniments


Aquest és un acte amb el propòsit

d’introduir les arts literàries a l’Escola.

Poesia és una tria de cinquanta poemes

per fer-ne una exposició, un recital i un llibre

il·lustrat des de l’Escola. Els poemes no

sobrepassen un vint versos per tal que pu-

guin ser degudament emmarcats

i llegits pels visitants de l’exposició.

La primera edició es va celebrar coincidint

amb la diada de Sant Jordi de 2007 amb

la lectura de poemes a càrrec de Feliu

Formosa, Ester Formosa i Carles Rebassa

i amb l’acompanyament musical de Carme

Ubach a l’arpa i Francesc Castillo a l’oboè.

En edicions posteriors han fet la selecció

i lectura, Lluís Calderer, Joan Casas

i Antoni Xumet.

Poesia

Feliu Formosa en la lectura de poemes del 23 d’abril de 2007.A sota, Joan Casas al final del seu recital l’any 2009.

Qualsevol institució necessita comunicar-se,

establir llaços i relacions amb el seu entorn. Fins

i tot aquelles entitats que, com l’escola, semblen

no participar de manera evident en l’entramat

comercial i de consum. Cal divulgar l’oferta forma-

tiva, donar a conèixer un equipament i les seves

instal·lacions, difondre l’activitat interna,

promocionar l’alumnat.

En un moment en el que les universitats,

les escoles privades i també les públiques compe-

teixen per captar nou alumnat pels seus estudis,

és més important que mai saber gestionar una bona

comunicació, definir uns trets visuals d’identitat,

i fer-se visible.

L’Escola ha desenvolupat la seva identitat visual

mitjançant diferents codis lingüístics i icònics.

El nivell lingüístic s’ha transformat en la mesura

que han canviat els plans d’estudi i l’Escola els

ha integrat i concretat en la seva nomenclatura.

L’icònic ha sofert una evolució des de criteris

formalistes, que feien visible les eines representati-

ves de la tecnología tèxtil d’una època, fins a

criteris conceptuals que passen per sobre del

formalisme i ens ofereixen una opció on el receptor

hi participa, perquè la icona li planteja el repte

de la interpretació.

ESCOLA

Imatge


Consideracions sobre les divisions de l’art

Els diferents nom de l’Escola, són el resultat de la pre-tesa divisió de les arts i el reflex de la diversa orientació que han configurat els ensenyaments de les activitats artístiques. Arts i oficis, oficis artístics, arts aplicades, arts decoratives, artesania, arts industrials, arts plàs-tiques, estudis artístics, disseny..., han conformat un vocabulari propi i alhora construït la pràctica peda-gògica oficial.

Tota classificació parteix de la complexitat. L’intent d’establir límits, de dividir o sistematitzar l’art, obliga a fixar un concepte excloent d’art, a determinar què és i què no és art, a mostrar nexes i diferències, en definitiva, establir criteris.

Qualsevol classificació es sustenta en consideracions conceptuals o intencions. És precisament la multipli-citat de principis teòrics i la dificultat d’establir criteris unitaris de significat, el que qüestiona una classificació vàlida de l’art.

Quin és el punt de partida, què és el que classifi-quem: el mètode, l’ideal de bellesa, el tipus d’imaginació que impliquen, el nivell representatiu, la relació amb l’espai, amb el temps, la funció, el sentit al que apel·len, el mode d’execució, etc...

Amb discontinuïtats, la història ens ha donat di-ferents respostes: els sofistes han parlat “d’arts útils” i “arts plaents”; Plató, de “productives” i “imitatives” ; de “lliberals” i “vulgars” Galè; o “lliberals” i “mecàniques”, a l’Edat Mitjana; de“pures” i “manuals”; honestes o des-honestes; o de visuals, espacials, temporals, plàstiques, sintètiques, literàries, efímeres, marginals...

Carregat d’historicitat i permeable a les modifica-cions contextuals, ART, en la seva etimologia grega, es tecné: destresa per a construir, es a dir, la virtut o

Art i Disseny. Una identitat verbalArtur Sansó

habilitat (tècnica o mental) per fer o produir quelcom d’acord amb certs mètodes o regles. Aquest terme, ple d’ambigüitats, abraçava tant l’activitat manual com la intel·lectual, la de la paraula o la del raonament; és a dir ciència, filosofia, dialèctica, creació artística, poesia...

En l’Edat Mitjana s’utilitza el terme llatí ars, en un sentit equivalent a saber, diferenciant aquelles activitats lliures d’esforç físic -arts lliberals- , d’aquelles “servils”, resultat d’un ofici que requereix un treball físic –arts mecàniques.

Les Belles Arts

Es a partir del Renaixement i especialment de la Il·lustració, que s’estableix definitivament el terme “be-lles arts”, evidenciant així la separació entre aquestes, els oficis (artesanies) i les ciències.

El mot “belles arts” es reservarà a aquelles obres úniques que, fruit de la inspiració, son produïdes per ser contemplades. Revestides d’una certa aura i rela-cionades amb valors estètics, simbòlics o espirituals, no tindran una utilitat pràctica. Era precisament la consideració d’aquest desinterès el que els atorgava un lloc superior. D’altra banda, els objectes útils eren degradats a un lloc inferior, assenyalant la ceràmica, l’orfebreria, l’ebenisteria, l’art del vidre, etc... arts infe-riors o menors, nom que es substituiria posteriorment pel d’arts aplicades i/o arts decoratives.

S’obria així un llarg debat sobre els conceptes d’utilitat i bellesa, termes que s’ha demostrat que no són incompatibles; les teories de la bellesa racional i de la bellesa funcional han difuminat sobradament aquestes fronteres.


L’artesania

Tot i que el concepte artesania pot ser analitzat des de diverses perspectives (antropològica, tecnològica, cul-tural), se l’ha caracteritzat com l’activitat de producció realitzada mitjançant processos tradicionals (transmissió generacional) en els quals la intervenció personal (ma-nufactura) i el coneixement tècnic constitueixen factors predominants, que donen com a resultat l’obtenció d’un producte final individualitzat (manca d’identitat absoluta), i no susceptible d’una producció industrial totalment mecanitzada o en grans sèries.

L’artesania respon a plantejaments generalment utilitaris, expressant-se en termes formals i apostant per una metodologia de treball intuïtiva. Té una dimensió més intemporal i una important vinculació social i cultural amb el territori, es a dir objectes ideats, fets i comercialitzats in situ.

Les arts aplicades

Hereva directe de l’activitat artesanal, l’expressió arts apli-cades és un exemple de la insuficiència del vocabulari. Abreviació d’arts aplicades a la industria, es una expressió relativament recent. Tot i que és diferent, sovint es con-fon amb la d’arts decoratives. L’art decoratiu té com a finalitat aportar valor estètic a un objecte quotidià afegint motius ornamentals dels quals en principi se’n podria materialment prescindir, mentre que en l’art aplicat aquests valors poden condicionar i dirigir l’elaboració de l’objecte. En aquest sentit també s’ha parlat d’art implicat pel que fa a l’excel·lència tècnica, la puresa formal o la correcta adequació de l’objecte a la seva finalitat, implica bellesa. L’expressió d’art aplicat s’ha utilitzat altrament per designar aquelles obres que no tenen un “valor” per si mateixes, sinó que funcionen vinculades o subordinades a un conjunt més ampli, per exemple el vitrall en l’obra arquitectònica, el gravat en el llibre...; en aquest sentit el terme art aplicat s’aproxima al d’art funcional.

El disseny

Paral·lelament al desenvolupament industrial i a l’aplicació de processos mecànics a la producció, sor-girà un nou concepte, el disseny que comportarà la redefinició de les arts aplicades.

L’ús i l’abús d’aquesta paraula ha comportat mol-tes confusions. Carregat de polisèmies, s’ha definit el disseny “com activitat projectual que consisteix en determinar les propietats formals (relacions estructurals i funcionals) dels objectes produïts industrialment” (T. Maldonado) per donar resposta tant a les “necessitats materials com espirituals de l’esser humà” (I. Soloviev)

La referència als procediments industrials, la producció seriada, els condicionants de l’encàrrec, el procés de codificació, el caràcter projectual, la convergència de múltiples activitats o la necessitat d’objectivació converteixen el disseny en expressió d’una finalitat i poden determinar les seves diferències amb l’art i l’artesania.

Les arts plàstiques

La teoria dels gèneres artístics ha qüestionat de nou la classificació de les arts. Des del s. XIX s’ha diferenciat entre arts performatives (de performance: actuació) o escèniques i arts plàstiques, considerant aquestes com les que produeixen construccions espacials o imatges representades espacialment, es a dir: l’arquitectura, l’escultura i la pintura. En general, les arts aplicades s’han inclòs dins de les arts plàstiques, especialment en les seves formes d’hibridació: el mosaic o les arts aplicades al mur (entre arquitectura i pintura), el relleu (entre pintura i escultura), etc.

La renovació en l’àmbit de les pràctiques i la comunica-ció visual, l’emergència de noves tecnologies, la utilitza-ció de mitjans multimèdia, les pràctiques d’hibridació o apropiació, la dimensió conceptual o multidisciplinària de moltes propostes, fa que en l’actualitat la pretesa di-visió de l’art sia encara més complexa. Així, art i disseny acaben convertint-se en termes bàsicament operatius.


La imatge gràfica de l’escolaAnna Gatell

La simbologia dels segells de l’escola

Dins la simbologia d’aquests segells s’hi pot identifi-car un símbol persistent: un regulador centrífug de la màquina de vapor. Aquest regulador, també anomenat regulador de Watt, és un mecanisme que adopta una posició que depèn de la velocitat del gir d’un eix i que controla la major o menor acció motora sobre la càrrega del sistema mecànic.

Així, aquest aparell es va repetint, fent referència sobretot a la indústria i a la màquina de vapor, que serà allò que donarà l’energia a totes les màquines utilitàries per a les arts i oficis de l’època, com les del tèxtil.

També s’hi troba integrat l’escut de la ciutat: a la part superior, les quatre barres, els quatre pals de gu-les (vermell heràldic) que representen les armes dels comtes reis catalans dels quals depenia el castell palau de Terrassa, sobre camp d’or (groc heràldic).

Junt amb les barres, hi ha representat un castell amb tres torres coronades amb merlets. El castell simbolitza el castell palau de Terrassa, del qual ja se’n feia menció en un diploma del rei franc Carles el Calb del segle IX, fent referència a l’aplicació als habitants del castell de Terras-sa dels mateixos drets concedits a Barcelona. Dos rams de llorer de sinople creixen de la part inferior i d’ambdós costats del castell. Segons l’opinió de Pere M. Rigalt, són emblema d’indústria, constància, intrepidesa, silenci, abundància, amistat i diligència, simbolitzant a més a més la difusió de la bona fama i fortuna de diferents em-preses industrials. Del castell en surten dues banderetes similars als penons: insígnies que tenen el seu origen com a estendard que s’emprava pel reclutament i per presidir les hosts terrassenques en els conflictes bèl·lics; amb el temps acaben sent un símbol processional. Així doncs, tan castell, com llorer i banderes fan referència a


la ciutat de Terrassa lligada a la industrialització gràcies al símbol de la màquina de vapor.

Entre els diferents segells, es pot veure la mateixa aplicació, més o menys il·lustrativa i minuciosa o més simbòlica, sintètica i depurada.

Per últim, l’agulla seleccionada és un escut de caire heràldic que es pot vincular temàticament amb els se-gells anteriors. L’emblema fusiona l’escut de la ciutat, on tornen a aparèixer el castell palau de Terrassa i els quatre pals, aquest cop amb ordre invertit i sostenint una corona: un timbre que simbolitza el títol de Ciutat concedit l’any 1877. La corona es posa sobre els escuts d’armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població. Al voltant de l’escut, i per en-llaçar-ho amb el nom de l‘Escola, s’hi troben dos grups d’elements que no s’havien utilitzat en els anteriors: a la banda dreta un martell i una roda d’engranatge, símbols de la indústria i el moviment obrer, fent referència als oficis de l’època. A l’esquerra, una paleta de pintor i uns pinzells, fent referència a les arts aplicades, que han perdurat donant lloc a l’actual Escola d’Art.


Els logotips de l’escola: 125 anys en constant variació

Al llarg de 125 anys d’història, l’Escola ha disposat de múltiples tipografies d’estils molt diferents. Diverses verbalitzacions del nom, han caracteritzat l’Escola des dels seus inicis fins a l’actualitat. En aquest document gràfic, s’ha fet una anàlisi de cada una de les tipogra-fies, passant per èpoques i moments diferents, així com moviments artístics o influències, tant polítiques, com històrico-artístiques, que han repercutit, amb més o menys força, en tots aquests caràcters lingüístics que han esdevingut el nom d’una escola amb més d’un segle d’antiguitat.

La recerca s’ha realitzat a partir de 1931, de quan daten els primers documents gràfics obtinguts amb el nom imprès de l’Escola (1). El primer, en època re-publicana, en català i amb una tipografia cal·ligràfica típica dels anys 30, la Gloria, combina caixa baixa amb inicials decoratives tendint a traços formals encara mo-dernistes. El punt de la I o la barra de la A –entre d’altres elements– estan creats amb forma estrellada i li donen un caire diferent de qualsevol dels seus precedents. Del mateix any, ens trobem un logotip amb reminis-cències Art Déco: una lletra d’aspecte molt similar a la Colonna d’Stanley Morison (1926). Una elegant romana de proporció renaixent d’antics dissenys vene-cians, contornejada i amb interiors buits que exhibeix línies netes, ascendents llargs i serifes volades a les astes diagonals com en la N o la M, conferint-li un aspecte fresc i modern (2).

A partir d’aquí comença una època de ruptura i repressió creativa, on la política educativa sota el règim franquista influirà fins al punt d’arribar a emprar dis-senys tipogràfics freds, austers, força tècnics i fins i tot clàssics: la utilització de dos logotips, un amb la Runic

10

1

2

3

4

5

6

7

8

9


Condensed de la companyia Monotype, donant un as-pecte poc llegible, esvelt i oprimit, però amb elements estètics –serifes i sortides– declinats cap a la família de les cal·ligrafies de fantasia (3) i l’altre caracteritzant l’Escola amb un caire seriós, fent ús d’una tipografia romana moderna de modulació axial, la Bauer Bodoni Bold (4). Uns anys més tard apareix un logotip realitzat amb una egípcia creada per l’alemany Henrich Jost: la Beton (5). Es tracta d’una tipografia amb traç uniforme, amb un aire robust i obert, de serifes quadrangulars i marcadament geomètrica, formada a base de cercles, quadrats i triangles, realitzada amb inspiracions de la Futura de Paul Renner i en el moviment alemany de la Bauhaus. Aquesta tipografia, dóna al nom de l’Escola un caràcter mecànic i industrial i serà el punt de par-tida cap a una renovació estilística i formal dels noms tipogràfics en els anys següents.

A partir d’aquí, tot i estar immersos en època de control, tancament i dictadura, l’estètica en general farà un canvi per ser més oberta, fresca i actual i, tal com s’ha citat en el logotip anterior, la geometria serà la protagonista durant dues dècades.

Així, de 1946 als anys 70, el nom de l’Escola es torna a relacionar, en determinats exercicis tipogràfics -potser espontanis- amb les brillants avantguardes tipogràfiques internacionals dels anys 20 i 30, on es treballava per defensar els radicalismes formals de la Nova Tipografia, que més tard donarà lloc al naixement del famós Estil Internacional Suís. En aquesta direcció, uns anys més tard (1957-70), es pot destacar la utilització directa de diferents sèries de la Futura. Primer, (6), s’utilitza una versió molt condensada d’aquesta font, un disseny dur i industrial, menys llegible, amb actitud esvelta i encara un pèl rígida. A partir del 60 però, responent al nou model educatiu i a la nova manera de desenvolupar el

10

1

2

3

4

5

6

7

8

9


11 12

coneixement, més creatiu i impulsiu, aquesta tipogra-fia s’utilitzarà de forma més planera, amb caixa alta, amb una versió rodona i amb un interlletratge molt còmode per conservar tota la seva llegibilitat (7).

Paral·lelament amb els tipus de pal sec geomè-trics, les grotesques i neogrotesques formaran un altre grup de tipus de múltiple aplicació i ús en logotips de l’època. Cap als 1980, s’aplica el nom amb una neo-grotesca: l’Helvètica del suïs Max Miedinger, creada el 1957 (8 i 9). Un estil amb alta llegibilitat i eficàcia en tot tipus de situacions.

S’ha de destacar també, que a partir del 80 l’Escola canvia de nom: Escola Municipal d’Arts Aplicades, i començarà a potenciar els estudis de disseny, això farà que el nom evolucioni estilísticament cap un vessant molt més gràfic, artístic i visual. Així, un segon logotip d’aquesta dècada fa referència a la imatge identificati-va de la celebració del centenari de l’Escola, el 1986 (10), per primer cop amb imagotip inclòs, amb dues lletres lligades que conjuguen amb l’imagotip, fent referència a les inicials d’Arts Aplicades. La prime-ra A, de caixa alta, simula una romana de transició, però amb una modulació modificada. És un caràc-ter controlat i pot suggerir la part més tècnica, fent referència al disseny. La segona A, de caixa baixa, ens configura una lletra d’escriptura manual, un traç molt més gestual, que pot emular la part més artística dels estudis. Tanmateix, les dues queden recolzades a sobre del nom tipogràfic que, aquest cop, torna als inicis utilitzant una de les romanes més utilitzades de la història: la Times (1932) de Stanley Morison. Els traços ascendents i descendents redueixen la necessi-tat de major interlínia. La Times ha estat i serà de les tipografies més utilitzades en disseny editorial des dels anys 40 fins l’actualitat.

Per acabar, faltaria fer referència al logotip actual de l’Escola que prové del 1993 (11). El seu naixement va començar com un projecte d’un antic alumne i actualment dissenyador gràfic, Dani Castilla, utilit-zant un imagotip amb la idea de la transformació de l’alumne després d’acabar els estudis a l’Escola. La tipografia escollida per acompanyar aquest imagotip va ser la Gill Sans, creada per Eric Gill el 1931, que prèviament s’havia convertit en la tipografia corporativa de l’Escola. És una tipografia de pal sec humanista amb unes proporcions basades en les romanes antigues. Les seves arrels clàssiques es manifesten per la persistència de modulació del traç i l’absència de serifes, així com altres reminiscències del passat. Es tracta d’una tipogra-fia molt llegible, amb una alta dosi d’originalitat i una personalitat molt moderna que caracteritza l’Escola amb una identitat pròpia.

L’última actualització d’aquest logotip es realitza a finals de 2007 (12), des del departament de gràfica pu-blicitària. Domènec Lleida, professor del Cicle, reajusta els continguts tipogràfics amb el mateix tipus corpora-tiu, magnificant la denominació de l’Escola, que des de 1995, fa ús d’una nova nomenclatura: “TERRASSA Escola Municipal d’Art”.


El creador de l’imagotip actual de l’Escola

va ser l’antic alumne i actual dissenyador

gràfic Daniel Castilla Uclés, que relata

personalment el seu procés:

…la idea principal era crear una marca més

moderna que la d’aleshores, que captés alum-

nes potencials. Un símbol que cridés l’atenció

i transmetés als estudiants que acabaven els

estudis primaris que el pas per l’Escola d’Arts

Aplicades no deixa ningú indiferent. De fet,

el Piulo, que és el nom amb què es va batejar

El Piulo

aquest símbol, representa la transformació

que pateix l’alumne en passar per l’Escola.

Només entrar i trepitjar el sòl del centre, se

sorprèn, s’emociona amb tot el que hi troba:

un nou món d’art, de disseny, una gran oferta

acadèmica, bon rotllo, etc… Però alhora re-

presenta també l’alumne ja transformat

format, després del seu pas per l’Escola.

Vol mostrar com ha canviat i s’ha preparat

pel món laboral. Vaig estudiar el tractament

del moviment del Piulo, que inicialment era

més estàtic, per tal de donar-li més profun-

ditat i per poder explicar millor aquest canvi

tot donant una doble lectura al missatge:

el pas de l’exterior a l’interior quan comen-

ces els estudis o de l’interior a l’exterior

quan els acabes, un cop transformat.


Els símbols interns de l’escola

El primer pas en la normalització de la identitat visual de l’Escola, fins i tot abans de definir l’actual aplicació del Piulo i el seu encaix amb la denominació completa, va ser la realització dels símbols que haurien de repre-sentar els diversos estudis que s’hi feien. Era una tasca, sobretot, de caràcter intern, que pretenia personalitzar els comunicats de cada cicle i dels Estudis Artístics. La realització d’aquests símbols va accelerar el procés de definició de la identitat i el seu protocol d’ús. Domènec Lleida, llavors Coordinador del Cicle de Disseny Grà-fic, va partir d’un concepte basat en el joc infantil de les construccions de fusta. El mòdul seria la combinació de tres peces llises.

D’aquesta manera, el curs Bàsic (ara de Formació) disposaria de 3 línies en paral·lel, sense crear cap forma, atès que els seus estudiants es preparen per accedir a tots els cicles i després podran decidir en quin es volen matricular. Per al cicle de Gràfic, les tres línies formen un símbol; per al d’Interiors, creen un espai per descobrir recorrent-lo amb la mirada; per al d’Industrial, la cadira era una bona referència per a un objecte d’ús familiar i per al de Tèxtil (llavors en funcionament), les tres línies formaven la malla del teixit de calada. Amb posteriori-tat, es va afegir el dels Cursos Superiors, on es va voler evidenciar el plus afegit als coneixements adquirits en els Cicles. El departament artístic, degut a la seva idio-sincràsia, no podia entrar en aquest joc tan estructurat, i el símbol reflecteix un traç.

Els colors els va triar amb un criteri de diferenciació. El color del departament de Gràfic va ser una provocació. Si els dissenyadors no poden utilitzar colors “estranys” (Pantone 493), qui ho farà? Els símbols s’incorporen dins un rectangle irracional de √2 (el format DIN A).


El sentit de la comunicació en les entitats públiques, si més no fins a finals del segle XX, i encara més en les d’àmbit local, era la de resoldre els aspectes més bàsics i imprescindibles i fer-ho amb criteris economicistes: despesa ajustada i recursos visuals i persuasius molt limitats. En definitiva, comunicacions amb un missatge essencial i sense gaires exigències a l’hora de moti-var verbalment i visual. Les mostres que publiquem, fins ben bé els inicis del segle XXI, són un exemple d’aquesta realitat provocada per una habitual imprevisió que obligava a resoldre amb criteris de dignitat aquells elements d’informació més bàsics i on altres tipus de missatges difícilment tenien cap presència. Tampoc hem d’oblidar les grans limitacions materials que tenia la comunicació impresa fins ben bé els primers 75 anys de l’Escola. Aquesta limitació material i de recursos feia que aquesta tasca es limités a suports imprescindibles i no sempre amb altres recursos que els propis tipogràfics.

Però aquesta manca de recursos i previsió és també el resultat de no valorar de manera suficient el fet de “fer-se veure”. Cal tenir present que no és fins a les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat, que la co-municació pren un paper cada cop més definitiu, a la qual cosa s’hi afegirà el desenvolupament dels recursos materials en els aspectes de producció, però sobretot, el cada cop més influent paper de la publicitat i, amb ella, el del disseny gràfic.

Planificar i establir estratègies demana una gran despesa en capacitats i en temps. Si bé la capacitat és un valor del que les escoles disposen, el temps és un altre valor del qual no s’acostuma a anar-ne sobrat. Amb la direcció de l’Albert Novellon, s’inicien noves estratègies de comunicació, que es consolidaran a partir de l’any 2004 quan, amb un període que s’estira al llarg de diversos cursos, s’arriba a disposar d’un criteri mínim

La comunicació de l’Escola

PROMOCIÓCartell promocional amb els

continguts docents, 2007

NOTÍCIESL’any 2008 es va crear un suport informatiu que es distribuïa mitjançant correu electrònic


PROMOCIÓUn dels elements de promoció publicitària són les banderoles penjades en suports lumínics a la via pública

PROMOCIÓA principis de la primera dècada del 2000, l’Escola va participar en fires especialit-zades on escoles i universitats oferien la seva oferta docent als alumnes que acabaven els estudis bàsics o secundaris


PROMOCIÓCartells oferint els cursos forma-tius vinculats a l’àrea del disseny i els tallers d’art


NADALAFelicitació per les festes de Nadal i l’Any Nou 2005 i 2007

d’estratègia de comunicació i de planificació. Érem a principis del segle XXI i l’entorn social s’havia habituat a respondre als estímuls comunicatius, de tal manera que una actitud de discreció acabava per fer “desaparèixer” qualsevol realitat. Avui cal fer-se veure i, com sempre, fer-ho bé, molt bé. Tenint en compte que un dels ci-cles formatius és el de Disseny Gràfic, calia evitar cap incoherència entre disposar de criteris comunicatius i no donar-se a conèixer amb la persistència necessària.

Com succeeix a determinades entitats de caràcter públic, seran els esforços personals els que acabaran ge-nerant l’hàbit de preveure i de planificar uns criteris de comunicació adients a l’època i ajustats per una banda a les limitacions pressupostàries i per l’altra a l’excel·lent capacitat creativa de la que disposa l’Escola.

La comunicació exterior de TERRASSA Escola Municipal d’Art es planifica amb el següent esquema:

- Catàleg complet de l’oferta formativa- Informació específica de formació de cicles i d’EE.AA.- Informació de cursos i seminaris organitzats al llarg del curs- Informació d’activitats, exposicions, conferències

i d’altres- Invitació a escoles d’ensenyament secundari a visitar

l’Escola per tal que els seus alumnes puguin captar el ventall formatiu que s’hi ofereix i les possibles sortides professionals

- Difusió dels treballs més significatius realitzats pels alumnes- I, com sempre, l’informació dels aspectes més funcionals: matriculacions, proves d’accés, etc.


L’avenç tecnològic i la necessitat

d’establir noves estratègies comunicatives

i de promoció afavoreix la creació del lloc

web de l’Escola.

El domini www.artidisseny.com, permetrà

un immillorable posicionament en els

cercadors.

Es passa d’una primera web, dissenyada

pel professor Pere Rosales, de pàgines

estàtiques, a desenvolupar nous dissenys

més complexes i dinàmics, aprofundint

en els aspectes que permetran la seva

millor utilització i interacció amb l’usuari.

L’actual disseny de la web és obra de les

dissenyadores i exalumnes de l’Escola

Carmen Navarro i Cristina Muñoz.

La web engloba informació general relativa

a l’Escola, informació sobre els estudis

que s’imparteixen, així com de les activi-

tats que es duen a terme. La pàgina inicial

es presenta com una àrea de fàcil accés,

on s’interactua amb aspectes relacionats

amb les matrícules, tallers, premis, activi-

tats, etc. Paral·lelament s’han incorporat

minisites, com el lloc web del projecte TAI,

o el del 125 aniversari. Aquests mini-

sites amplien els continguts del lloc

web principal. També es disposa d’un

Show Room on s’exposen els treballs

dels alumnes.

Es pretén que el flux d’informació

que s’estableix amb el potencial usuari

sigui dinàmic, procurant la seva

constant renovació. La professora

Maika Sangüesa es la responsable

del seu manteniment i actualització.

Des del curs 2008/09, l’Escola dispo-

sa d’una àrea interna, que serveix de

canal de comunicació entre direcció,

professors i alumnes. Durant el

curs 2010/11, es crea una pàgina

a Facebook, que permet una interacció

encara més directa amb l’alumnat

i el públic en general.

La web

Aspecte actual de la primera pàgina de la web de l’escolai mostra de la pàgina (Show Room) de l’espai de mostra de treballs dels alumnes.

Aspecte de la primera web de l’Escola.


Si bé la majoria de comunicats es realitza en suport físic (paper, banderoles, mobiliari urbà –OPIS–) des de fa uns anys, la comunicació mitjançant els múltiples suports que utilitzen Internet va assolint un pes cada cop més decisiu.

Un cop definits els criteris de funcionament del procés i l’estratègia de comunicació, la participació d’alumnes del cicle de Disseny Gràfic, col·laborant sota la figura de “becaris” i la de professors/es especializats en suports Internet fa possible que aquest aspecte tan important avui tingui garantit un correcte i eficaç man-teniment. L’esforç personal segueix sent imprescindible.

A l’espai Lluerna,

explicant als alumnes de

Batxillerat Artístic

els diferents cicles de

disseny mitjançant

una exposició de treballs d’alumnes

A l’aula 25, fent una pràctica amb els

alumnes

Des del del curs 2008-2009 l’Escola

organitza els tallers del DISSENY-A-PROP.

Aquests tallers, que s’adrecen principal-

ment als estudiants de batxillerat artístic

de la ciutat, estan orientats a divulgar de

manera dinàmica els estudis de disseny.

Una presentació visual i una mostra

de projectes acompanyen el taller pràctic

conduït pel professorat de l’Escola.

Amb la frase Fes d’allò que t’agrada la teva

professió es pretén promoure la formació

d’aquest àmbit professional i alhora donar

a conèixer l’Escola, les seves instal·lacions

i la seva pedagogia.

DISSENY-A-PROP

Terrassa Escola Municipal d’Art ha estat, des dels seus inicis una

escola indisociable d’una ciutat, implicada i compromesa amb el seu

desenvolupament social i cultural. Una Escola que ha vertebrat una

xarxa de col·laboracions amb empreses locals aportant els seus

recursos i coneixements.

Aprofitant el potencial de treball i maduresa del seu alumnat, des

de l’Escola han sorgit iniciatives i projectes que han donat cabal resposta

a les necessitats de disseny de diferents organismes, empreses

i institucions locals. En són exemple els diferents acords de col·laboració

que s’han signat amb entitats de la ciutat: Ajuntament de Terrassa,

Amics de les Arts, Escola de Música, Institut del Teatre, la Cambra

o amb empreses com Fundació Mina Aigües de Terrassa, Codintec,

Iguzzini, La Mola Hotel and Conference Center, etc.

El destacat nivell creatiu, la qualitat de les propostes gràfiques,

el grau de resolució tècnic i en definitiva la qualitat professional

dels treballs realitzats a l’Escola, han estat al llarg dels anys, valorats

i premiats en nombrosos concursos. Aquests reconeixements, juntament

amb el bon nivell d’incorporació i de satisfacció de l’alumnat, s’han

convertit en incentiu de la tasca docent i han consolidat un projecte

d’Escola, a més de donar prestigi a la Ciutat.

ESCOLA

Ciutat

L’identitat de l’AjuntamentA principis del curs 1985/86,

l’Ajuntament de Terrassa va proposar a l’Escola Municipal d’Arts Aplicades

la realització d’una nova identitat visual corporativa.

De les presentades pel grup de classe, va ser triada la proposta

de l’alumna Mercè Torres i Martínez. A la imatge, la proposta de la

Mercè per al símbol i el signe mixt, el que combina el llenguatge

verbal i l’icònic. A sota, el model actual,

en el que es poden apreciar els petits ajustos que ha sofert

el símbol des de l’original de l’any 1985.


Col·laboracionsFrancesc Morera i Domènec Lleida

Els treballs que els nostres alumnes realitzen a l’escola estan orientats a la seva formació. Tot i la diversa com-plexitat de les propostes, sempre es plantegen a partir d’un brífing de treball. El brífing és el document on s’especifiquen els requisits i els condicionants del pro-jecte; allò que cal considerar i allò que cal aconseguir. Per al mòdul de Projectes aquest és un document essencial.

Aquests treballs, que serveixen d’exercici, són ideats i proposats pel propi equip docent del cicle, i en ells es considera el nivell i la capacitat del grup classe i allò que han d’aprendre en la seva realització. Un fet important de cara als alumnes és que, en aquests tipus de treballs, estan alliberats de la pressió que significa el fet de ser simulacions i per tant no hauran de ser publicats, difosos o utilitzats. La seva finalitat és ajudar a aprendre i serà el professorat qui marcarà el seu valor en relació al mercat, a banda, evidentment, de la va-loració i la qualificació que mereixi, en l’acompliment dels objectius proposats.

A part d’aquests treballs, els nostres alumnes també realitzen projectes reals. Projectes requerits o suggerits des de fora de l’Escola, i amb el repte que responen a propostes reals i per tant acabaran sent produïts i utilitzats per un determinat client. Aquests projectes es tracten com a projectes curriculars. Pautats amb la màxima exigència, són realitzats pel grup classe durant l’horari del mòdul formatiu que els acull.

Podríem catalogar aquests darrers projectes en dues tipologies: l’encàrrec i el concurs.


L’encàrrec

Aquesta és una opció molt interessant per a l’alumnat, en la mesura que el permet interactuar amb la reali-tat. La proposta parteix d’una empresa o institució i és valorada per l’equip docent en funció dels interessos curriculars, la temporització i les possibilitats pràctiques per ser realitzada durant el curs escolar. En aquest sentit les propostes es consideren d’un curs per a l’altre, per poder-les incloure dins la programació anual.

L’avantatge de l’encàrrec és que hi ha un client real, amb un producte o servei, unes necessitats específiques i un mercat on aquest producte ha de competir. Per tant, el brífing, que es fa en col·laboració entre els alumnes i el client, quedarà detallat i sense ajornaments finals. Els alumnes tracten directament amb representants de l’empresa, plantegen o reconsideren els continguts del brífing i coneixen de primera mà una informació que hauran d’analitzar i de la que hauran d’extreure conclusions per realitzar el projecte.

El procés de realització és el mateix que en el cas d’un concurs o projecte docent. En canvi, en aquest cas, el projecte guanyador –perquè no deixa de ser un concurs restringit i tancat als alumnes del curs– serà pu-blicat, produït o realitzat i serà utilitzat per uns usuaris concrets. Sovint aquest projecte es l’inici d’altres treballs i, en aquest cas, l’alumne que ha realitzat la proposta guanyadora pot seguir col·laborant com a professional amb l’empresa i fora de l’activitat de l’Escola.

No tots els encarrecs, però, acaben publicats. També ens arriben a l’Escola projectes per als que es demanden aportacions a nivell d’idees, de propostes, de solucions tècniques, etc.

La LlarL’octubre del 2007, els alumnes van participar en la revisió del disseny d’identitat corporativa de l’escola La Llar, a banda d’un identificatiu per acompan-yar el logotip de l’entitat i les diverses aplicacions, en la celebració del seu primer centenari. El projecte guanyador va ser obra de Marta García i Irene Mansilla.

Cartell de Carnestoltes 85Polèmic cartell dels Carnestoltes, obra de Mercé Torres. Aquest cartell titulat Nap...o...leó? que anunciava la VIII edició del Carnestoltes, va ser molt criticat per l’oposició municipal i certs sectors de la ciutat pel seu “malgust” i “agressivitat”.


CodintecL’Escola va signar el 2010 un acord de col·laboració amb la impremta Codintec, impremta destacada en el sector de l’etiquetatge de packaging, especialitzada en la fabricació d’etiquetes en bobina. Durant el curs 2010/11 els alumnes van realitzar un projecte de creació i realització tècnica d’un element promocional firal i van treballar la revisió del disseny del logotip, incorporant la llegenda del 10è aniversari. D’altra banda, els alumnes van fer el seguiment i control del tiratge, i van consultar amb els operaris qualsevol qüestió sorgida durant el procés d’impressió del projecte. L’alumna que va dissenyar el logotip guanyador va ser Laddy Marcela Hoyos.

Mobiliari urbàEquipament lúdic dissenyat i construït al taller d’ebenisteria. Instal·lat davant la Masia de Mossen Homs de Terrassa.

El Camí dels MonjosConvocats pel Pla de Barris, l’AAVV de Torressana i Vilar-dell, els alumnes Joan Crispi, Anna Güell i Silvia Alsina, sota la direcció artística i tècnica de la professora Susanna Ortega, van realitzar el mural ceràmic del Camí dels Monjos instal·lat al Cementiri Munici-pal de Terrassa, l’any 2008. En aquesta imatge l’alcalde Pere Navarro i Jordi Corbella, president de l’AAVV de Torres-sana i Vilardell.


TanatoriProjecte de reforma del bar del Tanatori del Complex Funerari de Terrassa, realitzat per l’alumna Sira Estepa durant el curs 2008/09

“Penjat per les mates”Penjat per les mates és un

concurs que promou l’interès per les matemàtiques entre els alumnes de secundària.

Els alumnes de primer de Disseny Industrial dissenyen

i realitzen el trofeu, juntament amb els professors Enric Saiz

i Martí Romero.

Festival de Jazz 1985Cartell anunciador de la IV edició del festival de Jazz de Terrassa obra de Mercè Torres alumna de disseny gràfic, realitzat durant el curs 1984/85


Sopes del mónDes de l’any 2009, els alumnes de primer curs de Disseny Gràfic participen en l’elaboració del cartell del Festival de sopes del món, que organitza anualment l’Associació de veïns de Torre-sana.Els treballs mostrats corresponen a Àngel Martinet, Laddy Marcela Hoyos i Joaquim Gasulla.

La Previssió TerrassencaConcurs dins del taller

d’escultura proposat per Previsió Terrassenca.

L’obra guanyadora fou la de l’alumne Miquel Lliberia,

i està situada al Cementiri de Terrassa, curs 2008/09.

EcoceràmicaEstudi de la viabilitat dels fangs residuals de l’ETAP d’Abrera, de Mina d’Aigües de Terrassa, pels professors Toni Hernández i Susanna Ortega i les alumnes de Disseny Industrial Yolanda Massa-gué i Clàudia Permanyer, 2008/10


Sopars PQPIUna de les col·laboracions habituals de l’Escola és la imatge gràfica del sopar de cloenda del curs PQPI d’Hoteleria: Cuina i serveis de Restauració. Des del mòdul de Projectes del cicle de gràfic es realitza la invitació personalitzada, el menú de sobretaula individual i la targeta d’identificació dels assistents.El sopar, que compta amb la presència de diferents perso-nalitats locals, és elaborat i servit pels alumnes de la pro-moció sortint. La imatge generada pels alumnes de l’Escola arrodoneix l’acte sense sortir del context escolar.

RòdolEscultura en homenatge a Terrassa Ciutat Pubilla de la Sardana. Instal·lada al nou accès al Parc de Vallparadís, la peça va estar dissenyada per alumnes i professors de l’Escola i simula el ball circular a partir de 8 columnes de 3,75 metres d’alçada lligades amb una anella de ferro de 5,40 metres de diàmetre. Curs 1997/98.

100 anys de l’Escola de MúsicaEls alumnes del Curs superior de disseny gràfic del curs 2008/09 van realitzar, dins el primer projecte del curs, l’identitat visual de la celebració del centenari de l’Escola de Música de Terrassa. Va ser un concurs intern que va guanyar l’alumna Montserrat Alcaraz. La imatge correspon al lliurament, per part del director de l’escola de Música, Francesc Castillo, del premi i reconeixement al grup d’alumnes que hi va participar.


Fira ModernistaEl taller de ceràmica

i el d’ebenisteria han participat en la

demostració d’oficis, a la Fira Modernista

de Terrassa

Trofeig per a Punt Municipal d’Atenció a la Discapacitat, de TerrassaCreació d’un càntir com a premi dins el marc de l’acte de celebració a Terrassa del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, realitzat per l’alumne del taller de ceràmica Joan Crispi

Intervenció a la Biblioteca Central

Realitat onírica és una instal·lació realitzada pels

alumnes del Curs Bàsic de Disseny a la Biblioteca

Central de Terrassa en la celebració del seu

V aniversari. Curs 2002/03.

Club EgaraConcurs de l’entitat proposat al taller d’escultura, tant pels alumnes oficials com els lliures, per a la Commemoració del 50 Aniversari del Club. La guanyadora fou la llavors alumna Assumpció Utset. 1985.


INTERFERÈNCIES 09 “Una terrassa tropical”Durant el 2010, els alumnes de l’Escola d’art van participar en el workshop Una Terrassa tropical, dins del Cicle Interferèn-cies 09. Aquest Cicle de comissariat organitzat per TERRASSARTSVI-SUAL de l’Ajuntament de Terrassa, està concebut per apropar les propostes artístiques contemporà-nies a la ciutadania. Comissariat per Lluc Mayol, el projecte Tropical va plantejar accions al voltant de la idea de col·laboració en l’autoria d’una obra artística. Les sessions es van fer a l’Escola d’Art i a la Sala Muncunill.

Mascota 3D per a la BibliotecaL’alumna d’escultura Teresa Roncal ha participat en la realització de la mascota en 3D de la Biblioteca Districte 2

Orquestra de Cambra Terrassa 48Un projecte de col·laboració amb entitats públiques, portat a terme durant la tardor del 2005, va ser la revisió del disseny de l’identitat visual amb posterior aplicació a papereria, de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, en aquell moment l’orquestra resident de l’Auditori Municipal de la ciutat.L’autor del logotip premiat va ser Rubén Rodríguez. A la imatge, el grup de classe en un assaig de l’orquestra.


Punts de llibre per a la Bilbioteca CentralDisseny dels plafons expositius del concurs Punts de Llibre, ubicats a les dependències de la Biblioteca Central de Terrassa. Alumnes del curs Bàsic de Disseny amb les professores M. Eulàlia Poch i Xon Utset i el profesor Artur Sansó. Curs 2008/09.

Mercat d’IntercanviEl Mercat d’Intercanvi és una iniciativa de caire solidari. A partir de l’any 2012, la imatge del Mercat serà la que va sortir del concurs restringit als alum-nes de segon curs del cicle de Gràfica Publicitària. L’autor és l’alumne Christian Barroso López.

Pessebre Centre Culturalrealitzat per la professora de ceràmica Àngela Ubasart i els alumnes Montserrat Muntada, Jaume Molgó i Carme Segarra, l’any 1988

Workshop “Un niu a un arbre”Tapís realitzat en el workshop d’interiors Un niu a un arbre, conjuntament amb el prestigiós estudi La Granja Design, i va ser creat per ser penjat en un arbre i que la persona usuària s’hi pogués gronxar. Està format per tires de tela de baieta absorbent, revestides de cautxú plàstic no tòxic. Un cop finalitzat aquest treball, l’Escola va decidir donar-lo a l’Escola El Pi perquè sigui utilitzat pels alumnes durant l’hora de l’esbarjo. Febrer 2010.


Els cartells de la Festa Major

Des del curs 2002/03, l’Escola realitza,

com encàrrec anual de l’Ajuntament de

Terrassa, el cartell de la Festa Major.

Aquesta proposta s’integra dins la progra-

mació del CFGS de Disseny Gràfic,

concretament com a Unitat de programa-

ció del mòdul de Projectes de segon curs.

La proposta es presenta com un concurs

entre el grup de classe del qual es trien

les propostes més interessants que seran

avaluades per una comissió mixta formada

per l’Escola i l’Ajuntament i que decidirà

el model guanyador.

2003Joan Rodó

2004Bego Jiménez

2005Elena Cobos

2006Alex Pinto

2007David Úbeda

2008Adrià Uyà

2009Robert Pinto

2010Marc Dalmases

2011Teresa Arévalo

2012Sandra Campillo

Whorkshop creatiu 2012

A la darrera edició, curs 2011/12, l’encàrrec es va transformar en un Workshop o taller creatiu intensiu, durant el qual el reconegut dissenyador gràfic i cartellista Peret va compartir, durant la realització del projecte, el seu coneixement i experiència en la realització de cartells amb els alumnes de segon curs. A sota, Peret comentant uns detalls amb Sandra Campillo, que seria la guanyadora, amb el cartell que es mostra exhibit a l’entrada de la Casa Soler i Palet.


Els concursos de disseny

Hi ha una tradició, que ve de temps, que associa certa pràctica del disseny amb la convocatòria de concursos. Els cartellistes de finals del segle XIX i principis del XX, artistes que van iniciar el camí de la gràfica publi-citària i van seguir els costums de l’època participant en concursos que donaven prestigi a la marca convocant i també a l’artista.

D’aquí ens ve el costum dels concursos, encara que el disseny ha fet un llarg recorregut i ha esdevingut una disciplina de projecte i altament professional.

En l’àmbit acadèmic, el concurs és una oportunitat per l’alumnat, que participant-hi posa en marxa la seva capacitat per resoldre situacions professionals i alhora veu una oportunitat de promoció i reconeixement en l’obra guanyadora.

Des de l’Escola veiem els concursos com un encà-rrec real, amb tot el que comporta de positiu per a un estudiant. Millor si els concursos són restringits i, si és possible, que es puguin integrar al programa de curs. Aquesta és la fórmula ideal que permet abordar un concurs com un exercici més, però amb la motivació afegida d’un cert plus de neguit per obtenir un producte competitiu.

Actualment, des dels diferents cicles de disseny de l’Escola, tenim alguns encàrrecs habituals en aquest format de concurs restringit a l’alumnat.

L’Escola ha participat en concursos per dissenyar la imatge d’institucions de la ciutat, d’organitzacions o empreses les quals s’han apropat a l’Escola per estimular el talent dels joves. La vinculació de l’Escola amb el teixit institucional i ciutadà de la ciutat queda ben palès.

L’Escola també participa en concursos de prestigi, oberts a totes les escoles de disseny en general, com per exemple els que organitza el FAD (Habitàcola, Delta i Laus), en els que han resultat premiats diverses vegades.

També participa en concursos de diferents departa-ments de la Generalitat, com Benestar Social i Treball entre altres, en els que es competeix en l’àmbit nacional i amb alumnes de tots els estudis de disseny.

En aquests concursos l’Escola ha aconseguit premis que demostren la bona preparació dels nostres alumnes i la qualitat de l’ensenyament que s’hi imparteix.

Gabriel Gomera - Jordi VilasecaDavid Serra - Jaume Calsina

BYCI-TOC“Byci-Toc” és un pàrquing

urbà per a bicicletes que aporta solucions concretes

per ordenar, fomentar i facilitar l’ús de la bicicleta

com alternativa al transport privat


RELACIÓ ALUMNES PREMIATS (1999-2012)

1999

Premis Nacionals de l’Ensenyament de les Arts,

Xavier Olivé (Generalitat de Catalunya)

Finalista: Cristina Mas

2000

Premis Interiorisme HABITÀCOLA (FAD).

2n Premi: Gabriel Gomera i Jordi Vilaseca

Finalistes: Teresa Rovira i Sónia Serrano

Finalistes: Jaume Calsina i David Serra

2001

Premis Interiorisme HABITÀCOLA (FAD)

Finalistes: Ricard Pérez, Laia i Josep Hernandez

2002


1r Premi: Sandra Victori i Gemma Gutiérrez

2003


1r Premi ex aequo: Sílvia Pañella i Yesika Muñoz

2004


Finalistes: Jaume Sanchez Martin

i Josep M. Muntal Amador

2005


Finalistes: Glòria Morcillo i Eduardo Macias

2006

PENSAR EL MOBILIARI DEL FUTUR ( La Garriga)

1er Premi ex aequo: Dani Garcia

INSTITUT TECNOLÒGIC DE LA JOGUINA

2n. Premi de Disseny de Joguines

Menció d’Honor: Aris Rubio Hidalgo

2007


1r Premi: Lídia Valbuena i Cristina Porcel

2008


Finalistes: Manel Martínez i Lourdes Sánchez (BYCI-TOC)

Concurs de cartells de la IX FIRA DEL CAVALL

(Consorci del Parc Central del Vallès)

Accèssit: Andrés Merizalde Polo

Ricard Pérez, Laia i Josep Hernandez

Dani Garcia

CAVALL, L’ESPECTACLE“Cavall, l’espectacle” és el resultat d’una proposta on apareix un cavall de paper il·luminat, enmig d’un escenari, brindant l’espectacle. Està creat de forma manual i digital, utilitzant recursos com la papiroflèxia i la fotografia. La font d’inspiració és l’estètica teatral dels espectacles de Broadway”.


2008

VII DESSIGNER GLASS COMPETITION

BOMBAY SAPPHIRE (L’ADI-FAD)

Finalista: Toni Salvador

Premis LAUS (Categoria -Laus Estudiants-)

Seleccionat: Carles Gómez Linuesa (PLATAFORMA)

PROJECTE CRÒNICA (Fundació d’Estudis Històrics

de Catalunya). Millor iniciativa de difusió de la

història de Catalunya entre els joves:

Alumnes del mòdul de Projectes de segon curs

de Gràfica Publicitària

“CREA! MATER” (FAD)

Finalista: Airina Guillen

2009


WORK IN THE CITY

Finalista Christian Barroso

Seleccionat Marta Cera

Segon concurs d’etiquetes de JAUMEANDREU

(Celler del Pla de Bages)

Finalista: Jessica Vila

DISSENY PER AL RECICLATGE

(Agència de Residus de Catalunya)

Seleccionats Rosa Salvador, Clàudia Permanyer,

Cora Subires i Yolanda Massagué

Cartell del DIA INTERNACIONAL DE LES FAMÍLIES

(Generalitat de Catalunya)

1r Premi Jéssica Vila

2n Premi Sergi Vila

Concurs d’Escultura “Homenatge Francina Ticó” (IES Blanxart)

1r Premi: Alumnes Curs Bàsic de Disseny

WORK IN WALL“Work in wall” es el projecte finalista presentat per Cristian Barroso Lopez i “10 Min”, presentat per Marta Cera Gabau, un dels cinc projectes seleccionats

PLATAFORMAEl projecte “Plataforma” planteja la creació de la imatge gràfica d’un centre de creació, producció i difusió artística per a joves

COPA CÒCTELVII edició espanyola del Designer

Glass Competition Bombay Sapphire, destinat a premiar les aportacions

de dissenyadors emergents. L’objectiu és dissenyar una copa de còctel inspirada en la marca

de ginebra BOMBAY SAPPHIRE.


2008

VII DESSIGNER GLASS COMPETITION

BOMBAY SAPPHIRE (L’ADI-FAD)

Finalista: Toni Salvador

Premis LAUS (Categoria -Laus Estudiants-)

Seleccionat: Carles Gómez Linuesa (PLATAFORMA)

PROJECTE CRÒNICA (Fundació d’Estudis Històrics

de Catalunya). Millor iniciativa de difusió de la

història de Catalunya entre els joves:

Alumnes del mòdul de Projectes de segon curs

de Gràfica Publicitària

“CREA! MATER” (FAD)

Finalista: Airina Guillen

2009


WORK IN THE CITY

Finalista Christian Barroso

Seleccionat Marta Cera

Segon concurs d’etiquetes de JAUMEANDREU

(Celler del Pla de Bages)

Finalista: Jessica Vila

DISSENY PER AL RECICLATGE

(Agència de Residus de Catalunya)

Seleccionats Rosa Salvador, Clàudia Permanyer,

Cora Subires i Yolanda Massagué

Cartell del DIA INTERNACIONAL DE LES FAMÍLIES

(Generalitat de Catalunya)

1r Premi Jéssica Vila

2n Premi Sergi Vila

Concurs d’Escultura “Homenatge Francina Ticó” (IES Blanxart)

1r Premi: Alumnes Curs Bàsic de Disseny

PROJECTE CRÒNICACal·ligrafia de Keith Adams“Projecte Crònica”, és un treball de disseny editorial prenent com a referència el Llibre dels Feits del rei Jaume I en l’any de celebració del vuitè centenari del seu naixement

DIA INTERNACIONAL DE LES FAMÍLIESCartell guanyador i l’autora en el moment de rebre el premi.A la dreta, el 2n premi.

DISSENY PER AL RECICLATGERecorcholisClàudia Permanyer. Col·lecció d’objectes (penjador de paret, agulla d’estendre la roba i nansa per a bosses), de suro reciclat i reciclable. Escombreta ecològicaCora Subires. Escombreta de dues peces, reciclable, que s’ha inspirat amb les plantes enfiladisses. RelámeteYolanda Massagué. Menjador-abeurador de syntrewood (material reciclat i reciclable).


PREMI VITRA DELS XII PREMIS HABITÀCOLA (FAD)

En aquesta convocatòria s’hi han presentat un total de 90 projectes,

158 estudiants i 20 escoles i centres universitaris de disseny i arquitectura de l’Estat Espanyol

MOBILIARI DEL FUTUREquix, és un llum de sobretaula on:

La foscor és el llenç sobre el qual es dibuixa una llum desbordant que surt de l’interior de dues formes que s’abracen, s’acaricien

i es complementen. Subtil erotisme. L’Andrés Merizalde ha estat premiat amb un viatge a la

Fira del Moble de Milà del 2012.

HABITÀCOLA 2011En aquesta edició, es proposava rehabilitar

espais de culte religiós que haguessin perdut aquesta funció, o bé que poguessin albergar de

manera parcial, altres usos. La delicada intervenció de l’Alícia, es formalitza

a l’Església de Sant Miquel de Terrassa.Alicia Horcas és a l’esquerra del grup.

125è ANIVERSARI LA CAMBRAAlberto Pedrosa i Gabriel Verderi rebent

el premi al guanyador del concurs i a l’Escola per part de Miquel Font i Roca, Vocal de La Cambra


2010

Premis de fotografia jove sobre prevenció de riscos laborals.

FOTOTREBALL (Generalitat de Catalunya)

Accèssit: Cristina Ferrer Camprubí

Premi VITRA dels XII PREMIS HABITÀCOLA (FAD)

1r Premi: Clara Aura Sirvent

2011

DISSENYA EL MOBILIARI DEL FUTUR (EM La Garriga)

Guanyador: Andrés Merizalde

Concurs de disseny de bosses per Nadal

(INDUSTRIAL BOLSERA)

1r premi: Montserrat Latre Martínez

3r premi: Jaume Manuel Pla

5è premi: Ana Belén Sanz López

6è premi: Laura Romero Nogales

26è Concurs de cartells de Corpus de La Garriga

1r Premi: Alberto Pedrosa


Finalista: Alicia Horcas

LA CAMBRA, disseny de la imatge oficial de 125 aniversari

Primer premi: Albert Pedrosa

FOTOTREBALLTreball fotogràficde Cristina Ferrer Camprubí

CORPUSEl cartell fet amb un fons blau, s’inspira en la festa i en la participació, per això el clavell és fet amb els flocs d’haver fet punta a un llapis de color magenta.

INDUSTRIAL BOLSERAConcurs organitzat per l’empresa Industrial Bolsera amb la col·laboració de l’Escola Illa de Sabadell. L’Objectiu és escollir els dissenys de bosses per la Campanya Nadal-Regal de 2011. A la imatge: Laura Romero, Ana Belén Sanz, Jaume Manuel Pla i Montse Latre.


2012

Cartell commemoratiu del Dia Internacional de la Seguretat

i la Salut en el Treball (Generalitat de Catalunya)

1r Premi: Lucía Pereira

XXIV Premis Interiorisme HABITÀCOLA (FAD)

Premi al Centre Educatiu per la qualitat

dels projectes presentats

Premi CASADECOR, THE GREEN TABLET,

de Xavier Domingo i Carme Fernández

Finalista GREEN PIXEL SPOT,

de Sara Asensio i Aroha López

Finalista ORTUS BICING,

d’Anna Conejos i Estefanía Ruiz.

En l’edició d’aquest any s’ha treballat entorn l’actuació

amb elements vegetals per configurar un hort i reactivar

un espai urbà, URBICULTA!

DIA INTERNACIONAL DE LA SEGURETAT I LA SALUT EN EL TREBALLLucía Pereira en l’acte de lliurament del premi.Cartell i procés d’instal·lació en façana del Passeig de Gràcia, de Barcelona.


2012

Cartell commemoratiu del Dia Internacional de la Seguretat

i la Salut en el Treball (Generalitat de Catalunya)

1r Premi: Lucía Pereira

XXIV Premis Interiorisme HABITÀCOLA (FAD)

Premi al Centre Educatiu per la qualitat

dels projectes presentats

Premi CASADECOR, THE GREEN TABLET,

de Xavier Domingo i Carme Fernández

Finalista GREEN PIXEL SPOT,

de Sara Asensio i Aroha López

Finalista ORTUS BICING,

d’Anna Conejos i Estefanía Ruiz.

En l’edició d’aquest any s’ha treballat entorn l’actuació

amb elements vegetals per configurar un hort i reactivar

un espai urbà, URBICULTA!

HABITÀCOLA 2012En primer terme Joan Alfós, Cap del Departament del Cicle de Disseny d’Interiors i Rubén Páez, professor de Projectes en el Curs superior.

Darrere, d’esquerra a dreta, el director Gabriel Verderi amb el guardó al Centre Educatiu, i els alumnes Carme Fernández, Xavier Domingo, Estefanía Ruiz, Aroha López, Sara Asensio i Anna Conejos

Projecte guanyador

Projectes finalistes

ESCOLA

125AAnnex

El dimecres 2 de noviembre de 2011, TERRASSA

Escola Municipal d’Art va celebrar els seu 125è

aniversari. Aquesta ha estat una oportunitat

immillorable per fer una revisió del que ha estat,

és i voldrà ser la nostra Escola. En aquest sentit,

es va organitzar un ampli programa d’activitats

guiats per quatre idees vehiculars:

- Commemorar i festejar un fet històric:

125 anys de testimoniatge i d’ininterrompuda

tasca docent

- Donar a conèixer l’Escola, la seva activitat, cultura

i valors a futurs alumnes, empreses i societat en general.

- Situar l’Escola en la vida social, cultural i pedagògica

de Terrassa i Catalunya.

- Projectar l’escola cap el futur posicionant-la com a referent

en creativitat, qualitat i oferta educativa.

Aquest annex pretén ser un resum de les activitats desenvolupades

durant aquest any del 125 Aniversari.


La sala d’actes del Vapor Universitari va acollir la pri-mera part de l’acte inaugural de la celebració del 125 aniversari de l’Escola Municipal d’Art de Terrassa. En aquest acte varen intervenir Gabriel Verderi, director de l’Escola; Manel Pérez, regidor d’Educació, i Pere Navarro, Alcalde de Terrassa. L’acte també va incloure la conferència “Parlem de disseny” impartida pel reco-negut dissenyador Andrè Ricard.

L’acte, que va comptar amb la presència de multi-tud de professors, alumnes, exalumnes i personalitats de la ciutat, es va iniciar amb la projecció d’un emotiu video, realitzat pel professor de l’Escola Javier Córco-les, que va repassar amb imatges el passat i el present de l’Escola.

Aquesta primera part de l’acte inaugural, va cloure amb l’entrega del denominat “Perfil”, objecte promo-cional de l’aniversari als exdirectors de l’Escola dels que encara podem gaudir de la seva presència. Floreal Soriguera i Albert Novellon

Tots els assistents a l’acte, es varen traslladar a les dependències de l’escola per inaugurar la instal·lació “El·lipsi”.

Acte inaugural 125 aniversariA l’esquerra, l’Alcalde de Terrassa, Pere Navarro, en la seva salutació als assistents

Imatge de la conferència d’Andrè Ricard

El Perfil, en la seva versió volumètrica

Imatge dels assistents a l’acte

En mig de l’equip directiu i el regidor d’Educació, Manuel Pèrez, anteriors directors de l’Escola: Floreal Soriguera i Albert Novellon.

Lliurament del Perfil a entitats col·laboradores. Entre M. Eulàlia Poch i Gabriel Verderi:Sr. Jordi TorredemerDirector de Fundació Mina Aigües de TerrassaSr. Manuel PérezTinent d’Alcalde d’EducacióSr. Josep AymerichPresident del Gremi de FustersSr. Jaume MoraPresident de CodintecSra. Berta GuillemotDirectora de recursos humans de l’Hotel la Mola

A la dreta, un recull de premsa de la ciutat.


“El·lipsi 1886-2011. 125 anys d’Art i Disseny”, és una instal·lació que recull gràficament els 125 anys d’activitat de l’Escola.

S’utilitza el recurs narratiu de l’el·lipsi per presen-tar fragments d’una història, per concentrar el pas del temps en breus instants d’imatges. A partir d’una es-tanteria mural, es distrtibueixen a mode d’arxiu més de 200 fotografies en format Din A4. L’espectador en la seva visualització dona continuitat als salts temporals, reubicant les imatges a la nova situació espacial i tem-poral. L’instal·lació es complementa amb la projecció d’un audiovisual.

El·lipsi 1886-2011. 125 anys d’Art i Disseny


Instal·lació i imatges del grup de professors al final de la diada inaugural. A l’altra pàgina, el cartell de promoció i els assistents al pica-pica celebrat al vestíbul de l’escola.


Amb la idea de perfil, concepte tan utilitzat en les xar-xes socials, per presentar tota aquella informació que l’usuari aporta per donar-se a conèixer, o altrament en les arts plàstiques, especialment la pintura, per enqua-drar o significar una part del tot, es va voler significar el sentit del 125 aniversari i alhora disposar d’una imatge promocional.

Ordenar, destacar, donar valor, presentar, determinar, significar, emmarcar, assenyalar, seleccionar... han particularitzat l’utilització d’aquest marc-perfil, i alhora guiat la mi-rada i reflexió de tots els participants en aquesta celebració.

“PERFIL” Del Perfil es van fer xapes i adhesius per a ser utilitzats en qualsevol oportunitat on es pogués fer conèixer la nostra celebració.També es van editar uns models en paper que havien de servir per emmarcar elements i fer-ne fotografies que serien mostrades a la web que es va fer amb motiu de l’aniversari.


Enric Gabarró,Susanna Ortega,Artur Sansó,Gabriel Verderi i M. Eulàlia Poch,amb el perfil situat a l’entrada del Vapor Universitari

El projecte PRO_CREACIÓ125, va néixer amb la voluntat de convertir-se en l’aparador creatiu del 125 aniversari. Amb aquest proposta de participació en xar-xa, es va compartir l’experiència creativa de tots aquells que van col·laborar en aquest projecte.

PRO_CREACIÓ125


La implicació del professorat no només es va significar en l’organització i participació en totes les activitats, sinó que també es va veure reflectida en l’expressió del seu ofici.

Aquesta página és el resultat de la interpretació lúdica i personal que cadascú va fer del “piulo”.

“PIULO”

3

119

1918

4

1210

20

25

17


1 2

5

13

6

14

2221

7

15 16

23 24

27 2826

8 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

Gabriel Gomera

Artur Sansó

Francesc Morera

Elena Bartomeu

Gemma Garcia

Susanna Ortega

Ramon Alemany

Pere Botifoll

Joan Alfós

Petra Schieck

Xon Utset

Antoni Dalmau

Anna Gatell

Jesús Gómez

Domènec Lleida

Gabriel Verderi

Ivan Merino

Martí romero

Rubén Páez

Joan Montoliu

Maika Sangüesa

Eduard Villaronga

Santi Ferrer

Anna Boix

Judith Gràcia

Toni Hernández

Enric Saiz

M. Eulàlia Poch


La marca principal de l’aniversari, disseny de Domè-nec Lleida, es va definir a partir de la intervenció en la pròpia icona de l’Escola, incorporant-hi un rectangle amb el número 125 i una fletxa directiva. Alhora, el perfil, com a element visual, identifica i dóna entitat a les diferents línies de comunicació. Es van dissenyar una sèrie de productes promocionals de tendència com xapes o etiquetes adhesives amb una clara intenció viral.

Per tal de mantenir la presència de la imatge, també es va incidir en la via pública, instal·lant banners in-formatius i mupis en diferents expositors del mobiliari urbà. L’alumne Andrés Merizalde va ser l’encarregat de dissenyar les diferents aplicacions d’aquests elements comunicatius.

Promoció

El signe mixt, que reuneix el símbol del Piulo i la denomi-nació verbal i que actua com a element d’identitat de l’escola, es va redissenyar per a la celebració del 125è aniversari incorporant les dades d’aquest esdeveniment emfatitzant l’interpretació de sortida cap a un futur on l’experiència de 125 anys es converteix en un valor decisiu.


La via pública de la ciutat, es va omplir amb cartells publicitaris en els que es proposava al ciutadà mirar el seu entorn amb els ulls de l’art i del disseny.Les xapes i els perfils de paper adhesiu, així com les samarretes, portaven el concepte a entorns més propers i personals.


Suports publicitaris, situats a l’accés al Vapor Universitari i invitació a l’acte inaugural.


Per commemorar els125 anys d’Escola, es va preparar un programa d’activitats que combinaven el caràcter essencialment festiu de qualsevol celebració amb diver-ses propostes culturals i artístiques relacionades amb la singularitat d’aquest esdeveniment.

Les activitats desenvolupades, principalment en els equipaments de la pròpia Escola, van comptar amb la presència i el suport de tots aquells interessats en l’art i el disseny, i especialment dels implicats en l’aniversari.

Activitats

Programa dels actes organitzats durant el curs i cartells informatius d’algunes activitats.


Durant el 2010-2011, a l’assignatura de Projectes de primer curs de Gràfica Publicitària, es va aprofitar l’exercici sobre la composició d’un cartell per abordar el tema del 125è aniversari de l’Escola.

No sempre hi ha l’oportunitat de treballar un exer-cici en el que podem actuar alhora de clients i autors. En aquest sentit, es va proposar anar més enllà de la simple formalització, defugint els tòpics i incorporant un rerafons conceptual. Finalment, seguint l’anàlisi semiòtic es van conformar les propostes.

El projecte es va desenvolupar durant el segon tri-mestre del curs i els seus resultats es van exposar a la ma-teixa Escola. Els objectius proposats giraven a l’entorn de l’estímul de la creativitat, comprendre la importància del fet comunicatiu, i saber-lo traduir gràficament, va-lorar les potencialitats expressives de la imatge i aplicar principis compositius en la relació imatge text.

El 125 aniversari en les activitats docents

Autors dels dissenys:Christian BarrosoMontse Latre i Mónica Caballero

Els alumnes que formaven part del Curs superior eren:

A Disseny gràfic:Marta BrunaAnna CondalCarlos LópezDiego J. MartínAndrés MerizaldeLina M. PérezXavier PuigElisabet ReyesCarolina Villamil

A disseny d’interiors:Ignasi AlonsoClara AuraErica BadalAngie BarriusoJosé BorregoElisa BusomsCarles CastellóEva CobosVíctor M. GarcíaLaura GómezVerónica GómezÀngel Roig


Durant el curs 2009/10, els alumnes del Curs Superior de Disseny Gràfic i d’Interiors van realitzar projectes destinats a oferir idees i propostes per a la celebració del 125 aniversari de l’Escola. D’una banda, calia proposar la identitat visual que hauria de donar singularitat a tot un any d’activitats. Per l’altra, es demanava una proposta per plantejar una estratègia conceptual i per modular l’espai per a una exposició que tenia com a destí la Sala Muncunill.

L’aspecte de la identitat visual es va plantejar al curs de disseny gràfic. Els alumnes van desenvolupar una proposta d’identitat a partir d’un brífing o plec de con-dicions comunes. Una de les premisses era trobar una imatge que representés el conjunt de valors de la nostra Escola: docència, intercanvi, repte, esforç, il·lusió, fres-cor, creixement, experimentació, comunitat… Alhora, es van desenvolupar algunes aplicacions que es preveia que podrien ser necessàries: suports promocionals i publicitaris, edició d’una memòria, etc.

El treball per a l’exposició es va plantejar de manera conjunta amb els alumnes del curs superior d’interiors. En aquestes pàgines es mostra una selecció de les pro-postes.


Referències fotogràfiques

Història Industrial de Terrassa, p. 43: figura 1 (p. 43), figura 2 (p. 67)

ACVOC. AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Actes de Plens Municipals. A102.

Actes Ple: figura 3 (ple del dia 11-3-1886)

Arxiu Rafel Comas: figures 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 18, 19, 29, 30, 31 i 55

Fons Fotogràfic de l’Institut Industrial, extret de Varis Autors, 25 anys Cecot: figura 12

Varis autors (2020) L’Escola Industrial de Terrassa 1902-2020. Cent anys de vida universitària,

Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa: figura 13

Arxiu Tobella: figura 16 (autor: Marcel·lí Armengol, Arxiu Tobella), figura 26 (autor: Àngel Carles

Soriguera, Arxiu Tobella), figura 28 (Àngel Carles Soriguera, Arxiu Tobella)

Esteve Riu: figures 20, 70, 77, 81, 82, 83 i 84

Fons TERRASSA Escola Municipal d’Art: figures 17, 21, 24, 25, 35, 37,38, 39, 40, 41, 42, 43,

47, 51, 53, 56, 58, 59, 72, 80, 85, 89, 90, 91, 92, 93, 96, 97,98, 99, 100, 101, 102,103, 105, 106,

107, 108, 109, 110, 111, 112, 113, 114, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 121,122, 123, 124, 125,

126, 127, 129 i 130

Família Simón Porcar: figures 22 i 23

Fernández Álvarez, Ana, 2009, p. 14: figura 27

Joaquim Capella. Josep Rigol i Fornaguera. L’home l’artista i el mestre, Catàleg del Museu

de Terrassa, número 18: figures 32 i 33

ACVOC. AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. Escola d’Arts i Oficis: capsa 19/2: figura 36, capsa

18/3: figures 34, 46, 48, 61, 62 i 78, capsa 19/2: figura 36, capsa 23/4: figures 52, 54, 57 i 60

Museu de Terrassa. Arxiu fotogràfic: figures: 44 i 45

Antoni Coll: figures: 49 i 50

Fernández Álvarez, Ana. 2011. Nº de pàgina 147: figura 63

Família Casanovas: figura 64

Elena Solà: figures 66,67,75 i 76

Autor: Rodulfo i Jiménez, Àngels. Arxiu Municipal de Terrassa, AMAT, nº006239: figura 65

Autor: Fourcade, J. Arxiu Municipal de Terrassa, AMAT, nº006244: figures 68 i 69

Autor: Fourcade, J. Arxiu Municipal de Terrassa, AMAT, nº006245: figura 71

Autor: Fotos Francino. Arxiu Municipal de Terrassa, AMAT, nº00624: figura 73

Àngela Ubasart: figures 74 i 79

Maria Orpí: figura 86

Teresa Roncal: figura 87

Pere Rosales: figura 88

Escola de Música i conservatori Municipal de Terrassa: figures 94 i 95

Joan Porredon: figura 104

Isabel Marqués: figura 128


Referències impreses

BRACONS CLAPÉS, J., Apunts sobre els ensenyaments artístics a

Catalunya a la segona meitat del segle XX. Creixement i ramificació

de l’Escola de Llotja. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de

Sant Jordi. Barcelona, 2004.

CARDÚS, S., Nom i escut de Terrassa, Patronat de la Fundació Soler

i Palet, Terrassa, 1961.

CORREDOR-MATHEOS, J., Llibre blanc del Disseny a Catalunya,

Disseny Artesà nº3, Generalitat de Catalunya, Departament de la

Presidència, Servei central de publicacions, Barcelona, 1985.

ESCOLA MUNICIPAL D’ARTS I OFICIS DE TERRASSA, Reglamento

orgánico de la Escuela Elemental de Industrias y de Artes y Oficios

Municipal de Terrassa, Fons d’Història Local de la Diputació de

Barcelona – Xarxa de Municipis, Terrassa, 1902.

ESCOLA MUNICIPAL D’ARTS I OFICIS DE TERRASSA, Reglamento

orgánico de la Escuela Elemental de Industrias y de Artes y Oficios

Municipal de Terrassa. Fons d’Història Local de la Diputació de

Barcelona –Xarxa de Municipis, Terrassa, 1918.

ESCOLA MUNICIPAL D’ARTS I OFICIS DE TERRASSA, Llibre

d’Actes de les sessions de claustre des de 1979 fins a l’actualitat.

ESCOLA MUNICIPAL D’ARTS I OFICIS DE TERRASSA, Centenari

de l’Escola Municipal d’Arts Aplicades de Terrassa 1886-1986,

Ajuntament de Terrassa, Terrassa 1987.

ESCUELA MUNICIPAL DE ARTES DE TERRASSA, Memòries origi-

nals dels cursos 1941 a 1952 de la Escuela Municipal de Artes de

Terrassa. Mecanografiats a màquina, Arxiu Escola Municipal d’Art

de Terrassa.

FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, A., Diàleg escultòric a tres bandes. Cè-

sar Cabanes, Miquel Ros i Fernando Bach-Esteve, Catàleg de

l’exposició celebrada al Centre cultural, Fundació Cultural Caixa

Terassa, Terrassa, 2009.

FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, A., Cèsar Cabanes i Badosa, Art i pedago-

gia, Col·lecció Terrassa Viva 15, Fundació Torre del Palau, Terrassa,

abril 2009.

FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, A., Fernando Bach-Esteve. Artista i mes-

tre. Tranformant la matèria, Edició a cura d’Àngela Ubasart, Actar-

Birkhauser i Ajuntament de Terrassa, Terrassa, 2011

FREIXA, M., Les arts plàstiques a Terrassa en el temps dels ger-

mans Viver a Germans Viver. Caixa de Terrassa, Lunerg, pp. 39-62,

Barcelona, 1997.

GALÍ, A., Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya

1900-1936. (llibre IV, Ensenyament tècnico-industrial i tècnico-manual

o d’Arts i oficis, segona part). Fundació A.G., pp. 93-103. Barcelona.

LUSA MONFORTE, G.; ROCA ROSSELL, A., La ETSEIB (1851-

2001). Una trayectoria fructífera. Associació i Col·legi d’Enginyers

Industrials de Catalunya. Barcelona, 2002.

MEMORIA DE INAUGURACIÓN DE LA ESCUELA MUNICIPAL DE

ARTES Y OFICIOS. Opuscle conservat a la Biblioteca central de

Terassa, Terrassa, 1886.

MORERA i VENTALLÓ, S., Las enseñanzas tècnicas en España y su

relación con el señor conde de Egara. Conferència ,1950. Catàleg

del fons d’Història Local de la Diputació de Barcelona – Xarxa de

Municipis.

MORERA i VENTALLÓ, S., L’orientació de l’alumne en la nostra es-

cola, conferència del dia 19 d’0ctubre 1932, editada per l’Associació

d’alumnes i ex-alumnes de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de

Terrassa.

NOVELLON, A., Candidatura per la direcció de l’Escola Municipal

d’Arts Aplicades de Terrassa, dossier, Terrassa, juny 1996.

PUY, J., Alfons Sala i Argemí. Insdutrial i polític. Arxiu Tobella. Te-

rrassa, 1983.

RAGON, B., Terrassa (Historial i efemèrides). Tallers Gràfics Josep

Ventayol. Terrassa, 1929.

RAMOS, G., Josep Rigol i Fornaguera. L’home, l’artista, el mestre.

Catàlegs del Museu, 18, Ajuntament de Terrassa, Cultura, 2011.

RIERA, J.M., Terrassa 1980, Col·lecció anual Arxiu Tobella de Te-

rrassa, 1981.

SABIO, B., 2006, Las escuelas de arte a través de la historia. Pa-

perback nº 1. ISSN 1885-8007.[fecha de consulta: 30/05/2011]

VÉLEZ, P., De l’Escola Gratuïta de Disseny al debat art-indústria

(1775-1850), a dos segles de disseny a Catalunya (1775-1975).

Reial Acadèmica Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, pp. 15-39.

Barcelona, 2004.

VERDERI, G., Projecte de direcció de l’Escola Municipal d’Art de

Terrassa 2008/12, dossier, Terrassa, 2008.

Referències web

http://www.artediez.com/paperback/articulos/sabio/historia.pdf

http://arxiumunicipal.terrassa.cat/afons.php?id_menu=43

http://mecfunnet.faii.etsii.upm.es

http://ca.wikipedia.org

art i disseny - 125 anys fent escola

Documents